Professional Documents
Culture Documents
la història mundial”
va ser; amb gran succés, per
cert, i una mica de la mà d’El Segons els orientals, el groc reflexa la terra.
Orfanato. Al bar –un bon lloc El vermell contagia alegria i porta bona sort.
per no inquietar-se– vam estar Vermell i groc, groc i vermell, són els colors
de la gran potència emergent; de la Xina.
parlant del seu cinema, i del
Van ser els tints imperials, han estat els es-
cinema en general… i del que,
tendards comunistes i són avui els tons del
per ell, és “suspens”. Hitchcock
capitalisme.
ho explicava parlant d’una Per a nosaltres, els occidentals, el ver-
bomba col·locada en una taula mell encarna la passió. Entre d’altres, la pas-
de restaurant: l’espectador ho sió xinesa. Passió silenciosa i vibrant que
sabia, però no el personatge; prolifera actualment. La Xina ens esbrava
el temps passava i… la bomba i espanta. Quan la senten esmentar, alguns
seguia sense explotar…
Suspens…: s’ho va estar “Faig cinema per la necessitat que desorbiten els ulls imaginant beneficis. Al-
tres, fan una ganyota resignada que anuncia
pensant, i m’ho va dir, però al decadències locals. La majoria –més hàbil–
final. tinc d’ensenyar quelcom als altres” calla i actua. Discretament, intenta posar un
peu a l’imperi. Es tracta d’un desembarca-
ment silenciós.
La nostra universitat també s’ha vist
conquistada per la passió xinesa. El Dr. Cer-
Tu no has passat pors? [REC]...; d’aquesta n’he crats, però són fets que tenen I el cine d’aquí també val la vós va posar aviat la mirada a l’orient. Va se-
Sí, és clar; jo he passat les pors vist el tràiler, i no té pin- a veure amb els grans. De pena. Poc a poc va sortint del guir les passes de Marco Polo. No va tornar,
de qualsevol altra persona. I ta de ser precisament un fet, són pel·lícules per grans. clixé de “cinema espanyol”, però, amb seda, sinó amb dotzenes d’estudi-
les passo: quan un es pensa conte de princeses Com per voler-los tornar a la per passar a ser cinema de ter- ants. Els veiem rondant pel campus, com-
que ho té tot controlat però de Però ja et dic: no és un tipus por que tenien quan eren pe- ror, de comèdia, d’aventures... pactes i desubicats. Descol·locats per culpa
sobte se n’adona que les coses de cinema determinat el que tits. Fets que vas rescatant de Com qualsevol pel·lícula ame- nostra, estudiants occidentals, que mostrem
no són com semblaven: a tots m’agrada, sinó històries con- la teva pròpia història, sense ricana! No només un gènere una ostentosa falta d’hospitalitat. Tant costa
ens agrada tenir un cert con- cretes. És la història el que necessitat que siguin autobi- “espanyol” que ho englobi tot. saludar-los i descobrir el nou món que ens
trol sobre el que ens envolta. m’ha de captivar. Si m’agra- ogràfics; igual com el que fa porten? El rector, Dr. Argemí, també ha vi-
da, l’intento filmar. De fet vaig comèdia, que tira dels acudits Ok. Tornem al que havíem atjat recentment a les Índies Orientals. Ha
El cinema de terror és treballar també amb en Paco que li han explicat, de situaci- deixat. El suspens. Hitch- participat en una fira internacional d’educa-
com un manera d’esbar- Plaza, a OT, el documental, ons còmiques... cock: un restaurant, unes ció, celebrada a Pequín (Beijing, per als més
gir-se de tot això que per mi va ser com un di- persones, i una bomba. in).
Sí, pot ser; però no per això vertiment: com jugar amb uns I què és per tu, el cine- Balagueró, què en diu...? La passió xinesa no és nova. Fa uns de-
he fet fins ara aquest tipus “clics” que cantaven. ma? El teu “jefe” m’ha encarre- cennis, l’avantguarda intel·lectual europea
de cinema. El meu cas ha es- Passió; per mi el cinema és gat aquesta entrevista: ha fet es va sumar entusiasta al maoisme. Avui són
tat tot una qüestió d’atzar: em Per què el terror sovint passió, sí. I faig cinema per la muntar tota aquesta parafer- els empresaris i els polítics els que miren a
va agradar la novel·la Los sin està lligat a històries amb necessitat que tinc d’ensenyar nàlia del plató, i m’ha convi- Orient. Els intel·lectuals revolucionaris d’an-
nombre; vaig aconseguir cent nens? quelcom als altres; això, crec, dat aquí... per analitzar el teu tuvi i els empresaris globals d’avui compar-
milions de pessetes –alesho- És una cosa intrínseca de la és fonamental a l’hora de co- comportament durant l’entre- teixen una certa sensació de vertigen i un
res, 1999, una pel·lícula bara- pròpia narrativa de la por: mençar: cal tenir coses a ex- vista... tenim micros, estem defecte evident en la mirada. La Xina els fas-
ta era del doble–; i vaig acabar nens víctimes, desemparats... plicar. fent el “paripé”, i posant-te a cina. Saben que en la seva amplitud, el vell
fent-ne una que em va fer sal- Caputxeta, Polzet, Rínxols prova... Imperi del Mig és inabastable. I això és una
tar a la palestra internacional d’or, Els tres ossets... Els nens T’agradaria fer-ho a Ho- sort. És impossible veure la Xina sencera, i
i ja està... formen part de la iconografia llywood? ¡? per això acostumen a veure només el que els
universal del terror. En algu- Si em presenten una bona his- ... i l’espectador –el que et lle- interessa.
“I ja està”, sí; però: nes de les meves històries –no tòria... He tingut ofertes, però girà– ho sap. Tu no. Què serà A mi també m’ha sobrevingut, de sobte,
Darkness, Frágiles, ara en totes– hi ha nens involu- no m’han agradat els guions. el següent? la passió xinesa. Per una carambola inespe-
rada he pogut assistir a uns congressos d’his-
tòria a Xangai i a Pequín. Ordenant les no-
tes preses, retrobo una frase reiterada per
occidentals i orientals: “És el moment que la