You are on page 1of 15

Cuba a Catalunya

El llegat dels indians

Textos i fotograes de

Tate Cabr

Prleg

Prlogo

Josep Maria Ainaud de Lasarte, doctor en Dret, historiador i membre de la Comissi Amrica i Catalunya 1992

Josep Maria Ainaud de Lasarte, doctor en Derecho, historiador y miembro de la Comisin Amrica/Catalunya 1992

eu fer uns dotze anys que conec la Tate Cabr i hem tingut lavinentesa de treballar junts en llibres sobre Domnech i Montaner, Puig i Cadafalch, sobre el Modernisme en general i sobre la relaci dels catalans amb Amrica, especialment amb lilla de Cuba. Com a periodista eca, ella inverteix llargament en recerca, sap unir el rigor amb lamenitat i puc avalar la seva bona manera de treballar, lentusiasme que posa en la feina i la responsabilitat amb qu, com a bona freelance, compleix els encrrecs. Per aix, des que men va parlar per primer cop, vaig creure que seria un encert que pogus ampliar el seu treball del 2004 sobre els catalans a Cuba Catalunya a Cuba, un amor que fa histria amb una nova aportaci Cuba a Catalunya, el llegat dels indians, el llibre que teniu a les mans, que completa lestudi de la relaci entre els nostres dos pasos, Catalunya i Cuba, i que ens permetr descobrir nous aspectes histrics, ns ara poc coneguts.

ar unos doce aos que conozco a Tate Cabr y hemos tenido la oportunidad de trabajar juntos en libros sobre Domnech i Montaner, Puig i Cadafalch, sobre el Modernismo en general, y sobre la relacin de los catalanes con Amrica, especialmente con la isla de Cuba. Como periodista ecaz, invierte largamente en investigacin, sabe unir el rigor con la amenidad y puedo avalar su buen modo de trabajar, el entusiasmo que pone en el trabajo y la responsabilidad con que, como buena freelance, cumple los encargos. Es por esta razn que, desde que me habl del tema por primera vez, cre que sera un acierto el que pudiera ampliar su trabajo del 2004 sobre los catalanes en Cuba Catalunya a Cuba, un amor que fa histria con una nueva aportacin Cuba a Catalunya, el llegat dels indians, el libro que tenis en vuestras manos, que completa el estudio de la relacin entre nuestros dos pases, Catalua y Cuba, y que nos permitir descubrir nuevos aspectos histricos, hasta el momento poco conocidos.

La relaci entre Catalunya i Cuba abans de la crisi de 1898 fou molt ms intensa i entranyable del que a vegades ens pensem. Moltes famlies catalanes tenien parents en terres cubanes i noms com Camagey, Santiago de Cuba, Matanzas o lHavana formaven part de limaginari domstic. Frases com tenir molta terra a lHavana o perdre la maleta a lestret de Gibraltar eren tan freqents com lluir un guacamai multicolor a casa. Fins i tot hi havia els que en tornar de Cuba a Catalunya portaven persones de servei de color, moltes descendents dantics esclaus: el trc desclaus va ser un negoci indigne, amb el qual van fer fortuna algunes famlies aparentment dignes. Encara avui a moltes cases es menja larrs a la cubana arrs blanc amb pltans fregits, ous ferrats i salsa de tomquet. I de lilla ens arrib el bon costum de la sobretaula, amb el caf, copa i cigar que encara celebrem avui. Daquelles poques de relaci intensa amb ultramar, ens queda tot aquest llegat indi dexpressions lingstiques i de costums socials al qual afegirem el de plantar palmeres de ventall, i tamb aquells arbres que donen un sabors fruit vermell i dol anomenat caqui o palo santo I no podem oblidar les melodies melangioses de les havaneres, tant les dorigen popular com les altres harmonitzades per compositors notables com Granados, Joaquim Nin o Xavier Montsalvatge, autor duna deliciosa obra que titul Cuba dentro de un piano. Per no s aquest llegat extern o aparent el que dna importncia i atorgar transcendncia a aquesta obra. La tesi de la Tate Cabr va ms enll, i demostra en conjunt i mitjanant acurades anlisis en cada tema com el llegat indi es troba a larrel de la nostra histria contempornia, darrere els moviments culturals que ens singularitzen com la Renaixena, el Modernisme, el Noucentisme Darrere els bons moments econmics i nancers; en la pedagogia, en lassociacionisme, en larquitectura I tot aix ho podreu copsar a travs del testimoni de la cmera: magnques fotograes, descriptives i argumentatives, de les quals seria imperdonable no fer esment. Ara s el vostre torn, lector, lectora, dasseure-us a la la zero daquest espectacle i deixar-vos emportar per una passejada histrica singular. Em consta que lautora hi ha posat tota la mgia i loci necessaris perqu, quan caigui el tel, us hagueu convertit en un ms dels embruixats per la fascinant histria entre Catalunya i Cuba. JOSEP MARIA AINAUD DE LASARTE
6

La relacin entre Catalua y Cuba antes de la crisis de 1898 fue mucho ms intensa y entraable de lo que solemos creer. Muchas familias catalanas tenan parientes en tierras cubanas y nombres como Camagey, Santiago de Cuba, Matanzas o La Habana formaban parte del imaginario domstico. Frases como tener mucha tierra en La Habana o perder la maleta en el estrecho de Gibraltar eran tan frecuentes como lucir un guacamayo multicolor en casa. Incluso estaban los que al volver de Cuba a Catalua traan consigo a personas de servicio de color, muchas de ellas descendientes de antiguos esclavos: el trco de esclavos fue un negocio indigno, con el que hicieron fortuna algunas familias aparentemente dignas. Todava hoy en muchas casas se come el arroz a la cubana arroz blanco con pltanos fritos, huevos fritos y salsa de tomate. Y de la isla nos llega la buena costumbre de la sobremesa, con el caf, copa y puro que todava hoy celebramos. De aquellas pocas de relacin intensa con ultramar nos queda todo este legado indiano de expresiones lingsticas, de costumbres sociales al cual aadiramos el de plantar palmeras de abanico, y tambin aquellos rboles que dan un sabroso fruto rojo y dulce llamado caqui o palo santo Y no podemos olvidar las melanclicas melodas de las habaneras, ya sean las de origen popular, como las armonizadas por compositores notables como Granados, Joaquim Nin o Javier Montsalvatge, autor de una deliciosa obra que titul Cuba dentro de un piano. Pero no es este legado externo o aparente el que da importancia y otorgar trascendencia a esta obra. La tesis de Tate Cabr va ms all demostrando, en conjunto y mediante cuidadosos anlisis en cada tema, cmo el legado indiano se encuentra en la raz de nuestra historia contempornea, detrs de los movimientos culturales que nos singularizan como la Renaixena, el modernisme, el noucentisme Tras los buenos momentos econmicos y nancieros En la pedagoga, en el asociacionismo, en la arquitectura. Y todo esto tambin lo advertiris a travs del testimonio de la cmara: magncas fotografas, descriptivas y argumentativas, que sera imperdonable no mencionar. Es vuestro turno ahora, lector, lectora, de sentaros en la la cero de este espectculo y dejaros llevar por un paseo histrico singular. Me consta que la autora ha puesto toda la magia y ocio necesarios para que, cuando caiga el teln, seis uno ms de los embrujados por la fascinante historia entre Cuba y Catalua. JOSEP MARIA AINAUD DE LASARTE

Presentaci

Presentacin

A la Joana i a la Judit, al Pere i a la Jlia

uan els indians van tornar a Catalunya, amb aquella modernitat americana que els propulsava, tanta energia i tantes ganes de millorar les coses, van etzibar una sacsejada integral al pas, de les rendes de la qual encara vivim avui dia. S, en el segle XXI, encara traiem prot daquells lantrops que venien del futur, i que van traduir la desfeta del 1898, que a la resta dEspanya es va viure com una catstrofe, en lefervescncia del 1900. El canvi de segle va ser el gran moment catal, del modernisme en les arts i les lletres, de la fundaci dels grans bancs i caixes Un gran moment social i poltic darmaci de la identitat nacional catalana en tots els mbits. I ms dun segle i mig desprs de linici de loperaci indians, la seva herncia encara s viva en la nostra histria, i quotidiana en els nostres costums.1 I com veurem al llarg daquestes pgines, tots aquests canvis van aorar a Catalunya gradualment a

uando los indianos regresaron a Catalua, con esa modernidad americana que les propulsaba, tanta energa y tantas ganas de mejorar las cosas, propinaron una sacudida integral al pas, de cuyas rentas todava vivimos hoy en da. S, en el siglo XXI seguimos sacando provecho de esos lntropos que venan del futuro y que tradujeron el desastre de 1898, que en el resto de Espaa fue vivido como una catstrofe, en la efervescencia del 1900. El cambio de siglo fue el gran momento cataln, del modernismo en las artes y en las ciencias, de la fundacin de los grandes bancos y cajas Un gran momento social y poltico de armacin de la identidad nacional catalana a todos los niveles. Y ms de un siglo y medio despus del inicio de la operacin indianos, su herencia todava sigue viva en nuestra historia, y cotidiana en nuestras costumbres.1 Y como veremos a lo largo de estas pginas, todos estos cambios aoraron en Catalua gradualmente a partir de las grandes rentas del comercio con ultramar, de las

partir de les grans rendes del comer amb ultramar, de les primeres inversions indianes Desfent el tpic, no es van produir de cop a causa de la dels trenta anys de guerres hispanocubanes que, com tamb veurem que pretenia el general Prim, shaurien pogut evitar. Qui sap si la independncia de Cuba no shauria avanat 28 anys per all que encara ressona a lilla de Prim cay asesinado en Madrid pero el gatillo se apret en la Habana?2 El marqus de Comillas era cntabre, Agustn Goytisolo era basc, Antonio Leal da Rosa era portugus I com molts altres indians no catalans que anireu descobrint en els captols segents van arribar de Cuba amb les seves fortunes i van preferir installar-se a la Ciutat Comtal en lloc de fer-ho a la capital del regne. Per qu? Potser escollien Catalunya perqu shi estava produint una revoluci industrial? Perqu hi va haver una magna Exposici Internacional al 1888? Perqu les principals ciutats construen els seus eixamples i el comer internacional hi era efervescent? I Catalunya sen va beneciar: ells van invertir en cultura i sense el seu mecenatge la Renaixena no hauria tingut un Verdaguer, ni el modernisme arquitectnic un Gaud, ni el pictric un Ramon Casas, ni el noucentisme un Eugeni dOrs, ni el segle XX un Espriu, un Goytisolo, un Gil de Biedma, un Eduardo Mendoza, un Baltasar Porcel O possiblement els hauria tingut, per sense la inspiraci ni els temes de les seves obres actuals. Trobem la petjada indiana en la poltica, leconomia, la histria, la gastronomia, la msica, la cinematograa, la literatura, larquitectura Labast del seu llegat s encara un terreny verge i frtil per als estudiosos. Un buit que Cuba a Catalunya, el llegat dels indians convida modestament a omplir i planteja la tesi que laportaci dels indians s a la base de la construcci de la Catalunya moderna. Tamb cal comentar que es publica en bilinge perqu ha estat pensat tant per als lectors catalans com per als cubans. Els primers perqu ens hi sentim reectits3 i els antillans perqu com mhan expressat tots aquells a qui he acudit sollicitant informaci senten una gran curiositat per conixer lorigen de tanta arrel cubana en la cultura catalana moderna.

primeras inversiones indianas Rompiendo el tpico, no se produjeron de golpe debido al n de los treinta aos de guerras hispano-cubanas que, como tambin veremos pretenda el general Prim, hubieran podido ser evitadas. Quin sabe si la independencia de Cuba no se hubiera adelantado 28 aos por aquello de que todava resuena en la isla de Prim cay asesinado en Madrid pero el gatillo se apret en la Habana?2 El marqus de Comillas era cntabro, Agustn Goytisolo era vasco, Antonio Leal da Rosa era portugus Y como otros tantos indianos no catalanes que iremos descubriendo en los siguientes captulos, llegaron de Cuba con sus fortunas y prerieron instalarse en la Ciudad Condal en lugar de hacerlo en la capital del reino. Por qu? Quizs escogan Catalua porque all se estaba produciendo una revolucin industrial? Porque se llev a cabo una magna Exposicin Internacional en 1888? Porque all las principales ciudades estaban construyendo sus ensanches y el comercio internacional era efervescente? Y Catalua se beneci de eso: ellos invirtieron en cultura y sin su mecenazgo la Renaixena no hubiera tenido un Verdaguer, ni el modernismo arquitectnico un Gaud, ni el pictrico un Ramon Casas, ni el noucentisme un Eugeni dOrs, ni el siglo XX un Espriu, un Goytisolo, un Gil de Biedma, un Eduardo Mendoza, un Baltasar Porcel O posiblemente los hubiera tenido, aunque sin la inspiracin ni las temticas de sus actuales obras. Encontramos la huella indiana en la poltica, la economa, la historia, la gastronoma, la msica, la cinematografa, la literatura, la arquitectura El alcance de su legado es todava un terreno virgen y frtil para los estudiosos. Un vaco que Cuba a Catalunya, el llegat dels indians invita modestamente a llenar, planteando la tesis de que la aportacin de los indianos es la base de la construccin de la Catalua moderna. Tambin cabe comentar que se publica en bilinge porque ha sido pensado tanto para los lectores catalanes como para los cubanos. Los primeros porque nos sentimos reejados en l3 y los antillanos porque como han expresado todos aquellos a quienes hemos acudido solicitando informacin sienten una gran curiosidad por conocer el origen de tanta raz cubana en la cultura catalana moderna. Este libro es la segunda parte de una obra que iniciamos en el ao 2004 con Catalunya a Cuba, un amor

Aquest llibre s la segona part duna obra que vam comenar lany 2004 amb Catalunya a Cuba, un amor que fa histria, reps dels profunds lligams histrics entre Catalunya i Cuba i de lherncia catalana que perdura en el patrimoni cultural de la gran de les Antilles. El tema va despertar un gran inters i entorn del llibre es van anar generant conferncies, articles, viatges culturals a Cuba i a municipis indians catalans, i cap a nosaltres es van dirigir nombrosos descendents dindians que des de llavors ens han obert els seus arxius personals. En aquest punt, vrem crear el Cercle dAmistat Catalunya-Cuba, a labric del qual veur la llum aquesta edici, i esperem que moltes altres, dautors cubans i catalans, tots atrapats per la mgia cubana. I com que el tema de fons daquest treball s un dels fenmens ms generalitzats del mn contemporani, el de lemigraci i lexili, en el cas que ens ha ocupat protagonitzat pel poble catal, voldrem acabar dibuixant, amb unes pinzellades dactualitat, el fenomen invers, el de lemigraci cubana a Catalunya. Fins lany 2007 a Catalunya ha arribat un important contingent demigrants cubans 20.000 de registrats al consolat de Barcelona4 sempre a punt de collaborar en iniciatives culturals, lestendard de les quals serien les musicals, com innombrables concerts de msica clssica i latin-jazz arreu o lemissora Radio Gladys Palmera de Barcelona. Els cubans arribats a Catalunya han obert nombrosos bars i restaurants, sorganitzen en associacions solidries i casals damistat sen comptabilitzen ms duna setantena al principat, afavoreixen lagermanament de ciutats5 Fruit del nou mestissatge han aparegut bons productes culturals catalans impregnats de cubana, i la interrelaci entre els dos pasos germans no ha deixat de crixer malgrat els entrebancs de la poltica, especialment els derivats de la crisi del 2003 provocada pels governs Aznar-Berlusconi, que es va tancar ocialment amb la visita del ministre Miguel ngel Moratinos el 2007. Abans de convidar-vos a encetar les pgines que vnen, voldria dedicar un sentit record a ladmirat collega i amic Juan Emilio Frguls Ferrer fervent cubanocatal, deg dels periodistes cubans, en actiu ns lltim dia dels seus 88 anys, que ens va deixar el 8 dagost del 2007, sense poder veure acabat

que fa histria, repaso de los profundos lazos histricos entre Catalua y Cuba y de la herencia catalana que perdura en el patrimonio cultural de la mayor de las Antillas. El tema despert un gran inters y en torno al libro se fueron generando conferencias, artculos, viajes culturales a Cuba y a municipios indianos catalanes, y hacia nosotros se volcaron numerosos descendientes de indianos que desde entonces nos han abierto sus archivos personales. En este punto creamos el Cercle dAmistat Catalunya-Cuba, a cuyo abrigo ver la luz esta edicin, y esperamos que muchas otras, de autores cubanos y catalanes, todos ellos atrapados por la magia cubana. Y siendo el tema de fondo de este trabajo uno de los fenmenos ms generalizados del mundo contemporneo, el de la emigracin y el exilio, en este caso protagonizado por el pueblo cataln, quisiramos terminar dibujando, con unas pinceladas de actualidad, el fenmeno inverso, el de la emigracin cubana a Catalua. Hasta el ao 2007 a Catalua ha llegado un importante contingente de emigrantes cubanos 20.000 registrados en el consulado de Barcelona4 siempre dispuestos a colaborar en iniciativas culturales, cuyo estandarte seran las musicales, como innumerables conciertos de msica clsica y latin-jazz por doquier o la emisora Radio Gladys Palmera de Barcelona. Los cubanos llegados a Catalua han abierto numerosos bares y restaurantes, se organizan en asociaciones solidarias y centros de amistad se contabilizan ms de setenta de ellos en el principado favorecen el hermanamiento de ciudades5 Fruto del nuevo mestizaje, han aparecido productos culturales de calidad impregnados de cubana, y la interrelacin entre ambos pases hermanos no ha dejado de crecer a pesar de los tropiezos en la poltica, especialmente de los derivados de la crisis de 2003 provocada por los gobiernos AznarBerlusconi, cerrada ocialmente con la visita del ministro Miguel ngel Moratinos en el 2007. Antes de invitaros a abrir las pginas que siguen, quisiera dedicar un sentido recuerdo al admirado colega y amigo Juan Emilio Frguls Ferrer ferviente cubanocataln, decano de los periodistas cubanos, en activo hasta el ltimo da de sus 88 aos, quien nos dej el 8 de agosto de 2007 sin poder ver terminado este volumen que tanta prisa tena por leer.6 Tambin quisiera remarcar que este libro ha sido un trabajo en equipo de muchas personas sin la incondicional ayuda de algunas de

aquest volum, que tanta pressa tenia per llegir.6 Tamb voldria remarcar que aquest llibre ha estat un treball dequip de moltes persones sense lajut incondicional dalgunes de les quals, com la Mireia Oliv, la Rosa Cristany, la Nria Moral, o la M. Dolors Massot, no hauria estat possible. Espero que gaudiu llegint-lo tant com ho hem fet nosaltres preparant-lo. LAUTORA

ellas, como Mireia Oliv, Rosa Cristany, Nria Moral, o M. Dolors Massot, no hubiera sido posible. Espero que disfrutis leyndolo tanto como lo hemos hecho nosotras preparndolo. LA AUTORA

10

Sumari
Prleg Josep M. Ainaud de Lasarte, Doctor en Dret, historiador i membre de la Comissi Amrica i Catalunya 1992 Presentaci Tate Cabr Captol 1 Els indians, una nova categoria social Captol 2 Destinaci Barcelona. El llegat econmic dels indians Captol 3 De lestil colonial al modernisme. El llegat arquitectnic Captol 4 El llegat indi en el mn de les idees i el pensament Captol 5 Catalunya a Cuba. Quan els catalans portaven jipijapa Epleg Al nal duna vida agitada: el reps etern Cronologia 1492-2007 Qui s qui dels indians cubanocatalans

Sumario
Prlogo Josep M. Ainaud de Lasarte, Doctor en Derecho, historiador y miembro de la Comisin Amrica/Catalunya 1992 Presentacin Tate Cabr Captulo 1 Los indianos, una nueva categora social Captulo 2 Destinacin Barcelona. El legado econmico de los indianos Captulo 3 Del estilo colonial al modernismo. El legado arquitectnico Captulo 4 El legado indiano en el mundo de las ideas y el pensamiento Captulo 5 Catalua en Cuba. Cuando los catalanes llevaban jipijapa Eplogo Al nal de una vida agitada: el descanso eterno Cronologa 1492-2007 Quin es quin de los indianos cubanocatalanes

15

15

55

55

93

93

129

129

153

153

203 235 245

203 235 245

Font al Parc Sam de Cambrils (Baix Camp), de lany 1882, que va fer construir el marqus de Marianao. s el palau tpic indi amb reproducci de plantes i animals extics amb un petit zoolgic, que vol recrear amb nostlgia el parads que deix al Carib

Fuente en el Parc Sam de Cambrils (Baix Camp), del ao 1882, que mand construir el marqus de Marianao. Es el palacio tpico indiano con reproduccin de plantas y animales exticos con un pequeo zoolgico, que quiere recrear con nostalgia el paraso perdido que dej en el Caribe

13

Captol 1
Els indians, una nova categoria social

Los indianos, una nueva categora social


Indians rics i pobres Viatgers empedrets De lindiano i lamericano a cal Cubano Cronologia del moviment indi Lascens social: ahir pastors, avui senyors Nous propietaris per a les grans nques

Indianos ricos y pobres Viajeros empedernidos Del indiano y el americano a cal Cubano Cronologa del movimiento indiano El ascenso social: ayer pastores, hoy seores Nuevos propietarios para las grandes ncas

El marqus de Marianao va encarregar limponent edici del Parc Sam de Cambrils a larquitecte Josep Fontser i Mestre el 1881

El marqus de Marianao encarg el imponente edicio del Parc Sam de Cambrils al arquitecto Josep Fontser i Mestre en 1881

(Pg. esq.) El Museu de Cincies Naturals de lescola Valldemia de Matar guarda les pells de serp donades per lindi Jaume Fontrodona i Vila

(Pg. izq.) El Museo de Ciencias Naturales de la escuela Valldemia de Matar guarda las pieles de serpiente donadas por el indiano Jaume Fontrodona i Vila
15

Mapa de Catalunya amb els principals nuclis indians

Mapa de Catalua con los principales ncleos indianos

A un viatger

Un largo lagarto verde

Arribes de llunyes terres, arribes de llunyes aiges, has vist lo sol de dos mons i de dos cels lestelada. Lestela de ton vaixell a la terra has dat per faixa, lligant amb tres nusos dor Europa, Amrica i sia. JACINT VERDAGUER

Por el Mar de la Antillas (que tambin Caribe llaman) batida por olas duras y ornada de espumas blandas, bajo el sol que la persigue y el viento que la rechaza, cantando a lgrima viva navega Cuba en su mapa: un largo lagarto verde, con ojos de piedra y agua. NICOLS GUILLN

16

Els indians, una nova categoria social

Los indianos, una nueva categora social

El marqus de Comillas va adquirir i rehabilitar ledici setcentista del Palau Moja (1771) i el va convertir en mascar de proa i smbol de la seva fortuna

El marqus de Comillas adquiri y rehabilit el edicio setecentista del Palacio Moja (1771) y lo convirti en mascarn de proa y smbolo de su fortuna

Loperaci tornada de lemigraci a Cuba s un lent degoteig des de nals del segle XVIII ns a principis del segle XX. Els indians sn personatges contradictoris, als quals el clebre periodista Gaziel atorgava una humanitat hbrida1 entre temuts i respectats, de vegades extics i pintorescos, sempre trencadors i sempre amb el pas canviat: mentre van estar a Amrica, sentien nostlgia de la terra i les arrels, i, una vegada repatriats, enyoraven el parads perdut del Carib, la voluptuositat i lexotisme dels seus paisatges i la seva gent.

La operacin regreso de la emigracin a Cuba es un lento goteo desde nales del siglo XVIII hasta principios del siglo XX. Los indianos son personajes contradictorios, a quienes el clebre periodista Gaziel otorgaba una humanidad hbrida1 entre temidos y respetados, unas veces exticos y pintorescos, siempre rompedores y siempre con el paso cambiado: mientras estuvieron en Amrica, sentan aoranza de la tierra y las races, y ya repatriados sienten nostalgia por el paraso perdido del Caribe, la voluptuosidad y el exotismo de sus paisajes y de su gente.

INDIANS RICS I POBRES En el primer volum daquest treball,2 apuntvem que perqu un emigrant sigui considerat indi ha dhaver salpat a Amrica, haver intentat fer fortuna i haver tornat a Catalunya, tot aix en linterval de temps ms curt possible (entre quinze i trenta anys). Per ser considerat indi, no s necessari haver reeixit en laventura americana. La fortuna no va somriure tothom. A la platja de
17

INDIANOS RICOS Y POBRES En el primer volumen de este trabajo,2 apuntbamos que para que un emigrante sea considerado indiano debe haber zarpado a Amrica, haber intentado hacer fortuna y haber regresado a Catalua, y todo ello en el intervalo de tiempo ms corto posible (de entre quince y treinta aos). Para ser considerado indiano, no es necesario haber tenido xito en la aventura americana. La fortuna no les sonri

Un quadre ertic presideix la sala gran de la Plana Novella

Lestil arabitzant va ser escollit per a la sala de bany

Un cuadro ertico preside la sala grande de la Plana Novella

El estilo arabizante fue escogido para la sala de bao

Gran modernitat, disposar daigua corrent calenta i freda

La sala gran del palau de la Plana Novella, a Olivella

Gran modernidad, disponer de agua corriente caliente y fra

La sala grande del palacio de la Plana Novella, en Olivella

sa Caleta de Lloret de Mar, es va erigir lany 1978 un monument als indians pobres, dels quals eufemsticament es deia que havien perdut la maleta a lEstret:3 Lloret de Mar recorda agrada lesfor i bona voluntat daquells lls seus que emigraren a Amrica per fer fortuna i no van tenir sort. 1778-1978.4 Com es veur en els segents captols dedicats a les inversions econmiques i culturals i a la ideologia dels indians, aquests solen ser molt conservadors en poltica i proteccionistes en els negocis, per tamb actuen com a generosos mecenes, i en el seu vessant lantr-

a todos. En la playa de sa Caleta de Lloret de Mar se erigi en el ao 1978 un monumento a los indianos pobres, de los cuales eufemsticamente se deca que haban perdido la maleta en el Estrecho:3 Lloret de Mar recuerda agradecida el esfuerzo y buena voluntad de aquellos hijos suyos que emigraron a Amrica para hacer fortuna y no tuvieron suerte. 1778-1978.4 Como se ver en los siguientes captulos dedicados a las inversiones econmicas y culturales y a la ideologa de los indianos, stos suelen ser muy conservadores en poltica y proteccionistas en los negocios, pero tambin actan

18

como generosos mecenas, y en su vertiente lantrpica impulsan el renacimiento econmico, social y cultural de las ciudades de acogida. A ellas les aportan savia nueva y les aplican una mirada moderna y cosmopolita, resultado de haber viajado, de haber conocido civilizaciones diferentes y de haber contrastado su pequea visin inicial del mundo con los nuevos mundos descubiertos.

VIAJEROS EMPEDERNIDOS Joan Gell,* Josep Xifr,* Miquel Biada* y Francesc Gum* son cuatro grandes nombres que aparecern a menudo en estas pginas porque, con una varita mgica, transformaron en oro todo lo que tocaron. Su accin modernizadora no fue una carta jugada al azar: entre el regreso del nuevo mundo y las grandes inversiones que llevaron a cabo en Catalua, se dedicaron a viajar por la Europa ms vanguardista tomando nota de cuanto vean. Josep Xifr* vivi su ltima etapa con un pie en Pars, donde vivan su esposa y su hijo, y otro en Barcelona, donde muri.5 En su etapa neoyorquina, Xifr haba mandado construir edicios enteros en las calles ms cntricas de la ciudad. Miquel Biada* lleg a escribir un libro titulado Particulares viajes de D. Miguel Biada de mano escrito.6

A Can Gallet, la casa de Bonaventura Puig, a Blanes, es guarden els mundos danar a Cuba

En Can Gallet, la casa de Bonaventura Puig, en Blanes, se guardan los mundos usados para viajar a Cuba

pic impulsen la renaixena econmica, social i cultural de les ciutats de rebuda. Hi aporten saba nova i hi apliquen una mirada moderna i cosmopolita, resultat dhaver viatjat, dhaver conegut civilitzacions diferents i dhaver contrastat la seva petita visi inicial del mn amb els nous mons descoberts.

VIATGERS EMPEDRETS Joan Gell,* Josep Xifr,* Miquel Biada* i Francesc Gum* sn quatre grans noms que apareixen sovint a aquestes pgines perqu amb una vareta mgica van transformar en or all que van tocar. La seva acci modernitzadora no va ser una carta jugada a latzar: entre la tornada del nou mn i les grans inversions que van fer a Catalunya, es van dedicar a viatjar per lEuropa ms avantguardista prenent nota de tot all que veien. Josep Xifr* va viure la seva ltima etapa amb un peu posat a Pars, on vivien la seva dona i el seu ll, i un altre a Barcelona, on va morir.5 A la seva etapa novaiorquesa, Xifr* havia fet construir edicis sencers als carrers ms cntrics de la ciutat. Miquel Biada* ns i tot va escriure un llibre titulat Particulares viajes de D. Miguel Biada de mano escrito.6

El gusto por el exotismo Tambin destacaban por sus gustos exticos y su comportamiento social. En el inventario de bienes de Miquel Biada,*

El gust per lexotisme Tamb destacaven pels seus gustos extics i el seu comportament social. A linventari de bns de Miquel Biada* desprs de mort, sespecica la decoraci del seu
El gran llac i jardins del Parc Sam de Cambrils estan oberts al pblic

El gran lago y jardines del Parc Sam de Cambrils estn abiertos al pblico

19

despatx: un ou destru, un corn dunicorn, una pell de tigre muy usada7 El tamb mataron Jaume Fontrodona* va llegar al collegi Valldemia les imponents pells de serps tropicals que encara es poden veure al Museu de Cincies Naturals. A les ciutats costaneres continuaven vestint-se de senyors caribenys: de l blanc a lestiu, amb barret de jipijapa, mangala de bamb i cadena de rellotge dor, si s que portaven armilla: Bo! Ja tenim aqu lamericano Porta una cadena de rellotge dor masss, gruixuda gruixuda com una corda de pou Duu sis brillants, i el ms petit s com un cigr8 Solien tenir servei, moltes vegades mainaderes i mossos negres. A Tarragona es va fer popular la parella de servents negres del navilier i cnsol de Veneuela Sim Lloveras i Venas, als quals els tarragonins anome-

tras su muerte, se especica la decoracin de su despacho: un huevo de avestruz, un cuerno de unicornio, una piel de tigre muy usada7 El tambin oriundo de Matar Jaume Fontrodona* leg al colegio Valldemia las imponentes pieles de serpientes tropicales que todava pueden ser contempladas en el Museo de Ciencias Naturales. En las ciudades costeras seguan vistiendo de seores caribeos: de hilo blanco en verano, con sombrero de jipijapa, bengala de bamb y leontina de oro, si es que llevaban chaleco: Vaya! Ya tenemos aqu al americano Lleva una cadena de reloj de oro macizo, gruesa gruesa como una cuerda de pozo Tiene seis diamantes, y el ms pequeo es como un garbanzo8 Solan tener servicio, a menudo nieras y mozos negros. En Tarragona se hizo popular la pareja de sirvientes negros del naviero y cnsul de Venezuela Sim Lloveras i

Bonaventura Puig i Torrent es va fer ric amb el Caf de la Marina a lHavana i va tornar a Blanes al 1895 amb una esposa cubana i una renda diria dun duro

Bonaventura Puig i Torrent se enriqueci con el Caf de la Marina en La Habana y regres a Blanes en 1895 con una esposa cubana y una renta diaria de un duro.

20

Venas, a los cuales la gente apodaba los negritos de Don Simn, y que dieron origen a los gigantes y cabezudos negritos de la ciudad. Como ya hemos adelantado, los indianos practicaban el mecenazgo y repartan muchas limosnas. En Baolas, el indiano Miquel Riera,* conocido como Miquel Buli o Don Miguel, casado con una seorita llamada Zoila, reparta limosna cada viernes. Delante de su casa, bajo los arcos de la plaza, se formaba una larga cola de pobres, a los cuales Zoila iba repartiendo monedas.9

La conuencia lingstica El exotismo que rodeaba a los indianos fue abonado por la literatura y el teatro, a pesar de que no todos ellos se pasaban el da echando de menos el ron y las mulatas ni hablando una melaza lingstica de cataln-cubano como en El depatriat de Rusiol.10 Las palabras cubanas que usaban los indianos arraigaron enormemente entre la poblacin del litoral donde se hablaba de las suripantas o las churrianas para designar a las mujeres de mala vida, de los jacarandosos o personas muy alegres o de hacer el chevere para designar a los que se comportaban como un chuleta.11 El cataln hablado en el otro lado del Atlntico se vio tambin contaminado. Cuando el comedigrafo Eduard Auls*,12 de la escuela de Pitarra, regres a Barcelona, tras diecisiete aos en Cuba, el director de LEsquella de la Torratxa, Antoni Lpez, le pidi unas lneas para los lectores. Auls escriba:

Tant Bonaventura Puig com el seu ll Rogeli van ser alcaldes de Blanes. El primer el 1898 i el segon, del 1939 al 1944

Bonaventura Puig, al igual que su hijo Rogeli, fueron alcaldes de Blanes. El primero en 1898 y el segundo, de 1939 a 1944

naven els negritos de Don Simn, i que van donar origen als gegants i als capgrossos negritos de la ciutat. Com ja hem avanat, els indians practicaven el mecenatge i repartien almoines. A Banyoles, lindi Miquel Riera,* conegut com Miquel Buli o Don Miguel, casat amb una senyoreta de nom Zoila, repartia almoina cada divendres. Al davant de casa seva, sota les voltes de la plaa, es formava una llarga corrua de pobres, als quals Zoila anava repartint monedes.9

Laiguabarreig lingstic Lexotisme que envoltava els indians va ser abonat per la literatura i el teatre, malgrat que no tots els indians es

La seva casa amb jard, Can Gallet, al carrer de lEsperana 14, s la ms luxosa daquest carrer damericanos blanencs

Su casa con jardn, Can Gallet, en la calle de la Esperanza 14, es la ms lujosa de esta calle de americanos blanenses

21

You might also like