Material Cursos Llenguatge Adm

Llengua catalana
Material didctic per a cursos de llenguatge administratiu

4a edici
Barcelona, 2007
BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIP
Material didctic per a cursos de llenguatge administratiu : llengua catalana. - 4a ed. Inclou solucionari Tt. a la coberta: Solucionari del material didctic per a cursos de llenguatge administratiu. - Bibliografia ISBN 978-84-393-7401-5. -- 978-84-393-7462-2 (Solucionari) I. Escola dAdministraci Pblica de Catalunya II. Ttol: Solucionari del material didctic per a cursos de llenguatge administratiu 1. Catal administratiu - Manuals, guies, etc. 804.99:35(075)
Material didctic de suport als cursos presencials de llenguatge administratiu de lEscola dAdministraci Pblica de Catalunya. Aquesta publicaci no est concebuda com a material dautoaprenentatge o de suport a altres cursos. El solucionari dels exercicis que cont aquest Material didctic sha publicat a part. Daquesta edici: 2001, Escola dAdministraci Pblica de Catalunya i Universitat de Barcelona 4a edici: Barcelona, febrer de 2007 1a reimpressi de la 4a edici (octubre 2007) ISBN: 978-84-393-7401-5 Dipsit legal: B-14421-2007 Composici: Addenda Impressi: Novagrfik, SL, c/ de Vivaldi, 5, 08110 Montcada i Reixac
Sumari
Presentaci, 5 Introducci al llenguatge administratiu, 7 Normes grfiques de presentaci, 15 Procs delaboraci dun document, 17 Pautes de redacci, 19 Documents 1. Sollicitud, 23 2. Carta, 31 3. Ofici, 39 4. Certificat, 47 5. Diligncia, 55 6. Citaci, 61 7. Convocatria de reuni, 69 8. Acta de reuni, 77 9. Informe, 89 10. Resoluci, 99 11. Recurs, 109 Abreviacions, 117 Majscules i minscules, 131 Puntuaci, 135 Terminologia i fraseologia administratives, 147 Bibliografia, 199 Exercicis, 201 Documents per revisar, 259
Presentaci
El dossier de llenguatge administratiu que teniu a les mans sha organitzat en quatre grans blocs: 1. 2. 3. 4. Documents Convencions Exercicis Documents per revisar
Documents. El primer bloc cont la informaci i els exemples dels documents del programa dels cursos de llenguatge administratiu de lEscola. Aquesta informaci est ordenada de la mateixa manera en cada un dels documents i hem mirat que sigui clara i didctica per a lalumnat. Convencions. En el segon bloc, hi ha tota la informaci referent a les convencions que caracteritzen el llenguatge administratiu. Hi trobareu llistes de convencions i tamb instruccions de la manera com utilitzar-les. Exercicis. Els exercicis que formen part del tercer bloc han estat elaborats per lEscola. Sn exercicis de llengua que treballen els aspectes especialment relacionats amb la redacci administrativa. Documents per revisar. El material daquest bloc tamb ha estat elaborat per lEscola. Consta de documents reals per practicar a classe la redacci dels documents inclosos en el sumari. A lhora dorganitzar aquest dossier, la idea global ha estat que lalumnat tingui a labast la informaci necessria per poder redactar documents administratius de manera correcta, i que els cursos de llenguatge administratiu siguin lobrador per fer prctiques de redacci administrativa. Finalment, esperem haver-nos apropat a la idea que ens va fer plantejar el dossier i que sigui dutilitat per a tots vosaltres.
INTRODUCCI AL LLENGUATGE ADMINISTRATIU
Sumari Tradici i innovaci del llenguatge administratiu catal Fragments de textos Llenguatges despecialitat. Tecnolectes
Tradici i innovaci del llenguatge administratiu catal
Ls de la llengua catalana com a eina de lAdministraci pblica es remunta prcticament als seus orgens. El document ms antic conegut escrit ntegrament en catal s una prestaci dhomenatge concedida pel comte del Pallars Juss Pere Ramon (1098-1112), per el text ms important que es conserva data de la segona meitat del segle XII. Es tracta duna traducci del codi visigtic anomenat Forum iudicum o Liber iudiciorum, recopilaci del dret visigtic redactada en llat un segle abans. La traducci catalana va ser feta durant el govern de Ramon Berenguer IV (1131-1162). Aquesta traducci, de la qual noms es conserva un fragment, t una significaci evident: mostra la necessitat comunicativa dusar textos escrits en catal, tot i lexistncia de la versi llatina. Cal recordar que una mica ms endavant, entre els segle XIII i XV, trobem altres textos jurdics redactats en catal, com sn els Usatges de Barcelona, els Furs de Valncia, el Llibre de les costums de Tortosa i el Llibre del consolat de mar. Una altra mostra important de la prosa daquesta poca sn les quatre grans crniques: el Llibre dels feits de Jaume I (1274), la Crnica de Bernat Desclot (1288), la Crnica de Ramon Muntaner (1328) i la Crnica de Pere el Cerimonis (1386). A partir del segle XIII, el catal comen a desplaar el llat en les comunicacions administratives i jurdiques, encara que el llat es va continuar usant fins al segle XVI. Conv destacar que la llengua catalana va esdevenir lidioma habitual de la Cancelleria Reial, al costat de laragons ats que els reis catalans ho eren tamb dArag i el llat. La Cancelleria, creada al segle XIII, era lorganisme administratiu de la corona catalanoaragonesa, i socupava de la redacci de tot tipus de documents administratius: lletres reials, contractes, llicncies, certificacions... La incorporaci del Pas Valenci i de les Illes Balears al segle XIII al domini lingstic catal va implicar lexpansi geogrfica de la llengua. Cap a la segona meitat del segle XIV la perfecci formal del llenguatge administratiu catal va servir de model als escriptors catalans coetanis. Els esdeveniments histrics anaren en contra de la consolidaci de la llengua catalana, especialment en lmbit de lAdministraci pblica. Amb la mort de Mart I lHum, el 1410, sense descendncia, i la posterior entronitzaci de Ferran I de la casa castellana dels Trastmara, el 1412, el castell comen a ser present, sobretot en els usos oficials. El procs de castellanitzaci saccentu en la dinastia dels ustria (1516-1700), tot i que el catal continu sent la llengua ds generalitzat a lAdministraci fins al final del segle XVII. Desprs de la Guerra de Successi, amb la consegent supressi dels rgims autonmics (1707-1716) i la promulgaci per Felip V duna llei, que culmin amb els decrets de Nova Planta, segons els quals Catalunya, el Pas Valenci i les Illes Balears, shavien de regir exactament com la resta del pas, el catal quedava excls de la legislaci. Tret dun breu lapse de temps, la Guerra del Francs (1810-1814), i del perode de la II Repblica (1931-1939), la llengua catalana no s emprada oficialment en lmbit de lAdministraci fins al moment en qu lEstatut dautonomia de 1979 permet recuperar les institucions dautogovern i reconeix el catal com a llengua prpia de Catalunya i, juntament amb el castell, loficial. Comena, aix, una nova etapa per a la recuperaci de la llengua catalana, desplegada per la Llei de normalitzaci lingstica de 1983 i ampliada per la Llei de poltica lingstica de 1998. Aix no obstant, el procs de normalitzaci ha topat i encara topa amb nombrosos entrebancs que shan danar superant.
En el conjunt de lAdministraci pblica el pas demprar el catal, tant en el canal oral com en lescrit, no ha estat fcil. Ha calgut superar greus dificultats, especialment el desconeixement del llenguatge propi per part dels professionals i la manca de fixaci de convencions estilstiques i de criteris de redacci propis, imprescindibles en els llenguatges despecialitat. En aquest sentit, la tasca desenvolupada per la Direcci General de Poltica Lingstica (actualment Secretaria de Poltica Lingstica), en collaboraci amb lEscola dAdministraci Pblica de Catalunya, el Termcat, lInstitut dEstudis Catalans i els serveis lingstics de tots els departaments de la Generalitat de Catalunya i de les universitats, entre altres institucions, ha estat imprescindible per elaborar propostes per a un llenguatge administratiu i jurdic simplificat i genu. Per una banda, el llarg procs de castellanitzaci en ls de lAdministraci lgicament havia deixat una forta empremta en les construccions sintctiques, morfolgiques i lxiques; per laltra, tradicionalment susava un llenguatge obscur, arcaic, abarrocat, poc precs, que donava com a resultat uns textos que sovint el ciutad no entenia. Per elaborar un llenguatge administratiu actual shan tingut en compte tres factors decisius. En primer lloc, el coneixement de la tradici administrativa catalana. En segon lloc, la normativa internacional del llenguatge administratiu adoptada en altres estats i en diverses llenges, i laplicaci dels criteris promoguts per institucions internacionals la International Standarditzation Organitzation (ISO) ha establert recomanacions que afecten la redacci dels documents administratius; a lEstat espanyol lorganisme que actua com a delegaci de lISO s lAsociacin Espaola de Normalizacin y Certificacin (AENOR). Finalment, la depuraci de molts elements provinents de lestil del llenguatge administratiu castell, que inevitablement havien penetrat en el catal. Si observem levoluci que ha tingut el llenguatge administratiu en els darrers anys en llenges properes, com langls o el francs, constatarem que sha simplificat extraordinriament. Han sorgit diverses publicacions en aquestes llenges que ens en parlen, en les quals es destaca que la llengua que ha dusar lmbit administratiu, a ms de correcta gramaticalment, ha de ser sobretot clara i entenedora. Potser el testimoni ms evident daquesta voluntat de reforma, el trobem en el Plain English Movement. Es tracta dun moviment que, tal com reflecteix el seu nom, aposta per un llenguatge planer, a favor de la simplificaci del llenguatge administratiu i jurdic. Va comenar als Estats Units durant la dcada dels seixanta als setanta, i es va estendre al francs i, posteriorment, molts dels pasos de la Uni Europea han fet tamb esforos per simplificar els respectius llenguatges administratius. LAdministraci pblica catalana, tenint en compte els elements exposats i seguint els corrents actuals de reforma en els llenguatges despecialitat, ha apostat per un model de llenguatge administratiu i jurdic que sha de guiar pels principis generals destil segents: claredat, precisi, brevetat i senzillesa. I s a partir daquests criteris bsics que sha anat avanant per aconseguir uns models de documents que siguin sobretot entenedors i eficaos, i amb els quals les persones administrades puguin sentir-se identificades.
10
Fragments de textos
A continuaci reprodum alguns fragments de textos, que presentem ordenats cronolgicament. (Extrets de CABRUJA, Llus; CASANELLAS, Pere; MASSIP, M. ngels. Histria de la llengua catalana. Barcelona: Columna Edicions, SA, 1990.) nic fragment conservat de la traducci del Forum iudicum o Liber iudiciorum, recopilaci del dret visigtic. La traducci catalana s de la segona meitat del segle XII; la versi en llat es va redactar un segle abans. [...] e perduda, exs si poden provar que per frau o per galidansa daltres omes o per mandament reial foron encombrats qe non o pogron ademplir, aicel enfre sis meses. La voluntat del defunt scrita deps que fo mort, enfre sis meses sie publicada. Volontat daqel o daqela qe testa en sa vida, deps sa mort, ans que sis meses sien passats, sie publicada e manifestada e per escriptura davant qualqe sacerdot o davant tests. E si alcun cela et amaga aquela voluntat del defunt, tant compona de so propi aver ad aqels a cui fon testat, quant pogren conquerre o aver, per auctoritat de la scriptura, de las res del defunt. Si aquele qui fez la escriptura s mort, can sia sabut qe l la fezs. [...] Fragment del Llibre de les costums de Tortosa. Es tracta del primer codi de lleis escrit originriament en catal. El manuscrit conservat s de 1272. Si alcun servu o catiu fug a son seynor e el seynor sospita que sia en alcun alberch de la ciutat ne de son termen e demana quen sia fet encerquament per les cases on ha sospita, per ju e per sentncia dels ciutadans, lo veger deu anar a aqueles cases e deu aqu fer entrar, si les cases sn de cristians o de jueus, dos prohmens cristians qui deuen lo trer e liurar a son seynor, e si les cases sn de sarrans, lo seynor del servu o el catiu deu anar a lalcayt e lalcayt deu anar aqu e deu fer entrar aqu II cristians e II sarrans qui diligentment encerquen aqueles cases a bona fe e sens engan, e, si troben aqu lo servu o el catiu, deuen lon trer e liurar a son seynor. [...] Fragment de la Crnica de Ramon Muntaner, escrita entre 1325 i 1328. Sen conserven diversos manuscrits, el millor dels quals es de lany 1342. Daltra part, vos dir cosa de qu us meraveylerets, emper, si b u ensercats, aix u trobarets: que dun lenguatge solament, de negunes gents no sn tantes com cathalans. Que si volets dir castellans, la dreta Casteyla poch dura e poch s, que en Casteyla ha moltes provncies qui cascun parla son lenguatge, qui sn ax departits com cathalans daragoneses. E si ben cathalans e aragoneses sn dun senyor, la lengua no s una ans s molt departida. Et ax mateix trobarets en Frana, e en Anglaterra, e en Alamanya, e per tota Ytlia e per tota Romania [...]. El text que reprodum seguidament s un imprs de lAdministraci de justcia de la Generalitat de Catalunya (1932-1939). (Extret de DUARTE, Cartes; ALSINA, lex; SIBINA, Segimon. Manual de llenguatge administratiu. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Escola dAdministraci Pblica de Catalunya, 2002.) Lempremta del castell hi s evident.
11
Sala Especial de Divorcis En compliment de lordenat pel Tribunal del marge en mrit dels autes de judici de Divorci promoguts per contra i als efectes de larticle 69 de la Llei de Divorci, dirigeixo a V. el present per a participar-vos que en sentncia de data sha decretat Lesmentat matrimoni est inscrit en le Registre Civil daqueix jutjar al foli del llibre de la secci corresponent. Pregant-vos acuseu rebut del present a al major brevetat possible manifestant al mateix temps el compliment de lordenat per la Sala. Barcelona de
12
Llenguatges despecialitat. Tecnolectes
La facultat humana per comunicar-se sanomena llenguatge. Aquesta capacitat de lsser hum es duu a terme a partir de diferents llenges. Les llenges sn una realitat complexa i dinmica que presenten variacions. Aix, podrem dir que una llengua s un conjunt de varietats lingstiques i funcionals. Per minimitzar tota aquesta diversitat, per un procs espontani, duna banda, i dirigit, de laltra, sorgeix lanomenat llenguatge estndard varietat lingstica, usada sobretot en les comunicacions pbliques en diversos registres, que tendeix a eliminar al mxim les diferncies dialectals. A partir daquesta varietat estndard, que depenent de la situaci comunicativa concreta pot tenir un nivell ms o menys elevat de codificaci normativa, selaboren els llenguatges despecialitat o tecnolectes, que sn les varietats que la llengua adopta com a instrument de comunicaci formal i funcional entre especialistes duna matria determinada, com a conseqncia de lespecialitzaci del treball. En els darrers anys sha difs molt aquest concepte, sobre el qual hi ha fora bibliografia. El terme llenguatge despecialitat, anomenat tamb llengua tcnica o tecnolecte, lusen tamb en altres llenges properes; nindiquem algunes a continuaci: language for special purposes (angls), langue despecialit (francs), Fachsprache o Technolekt (alemany), lingua settoriale (itali). Hem dentendre els llenguatges despecialitat com a formes de llengua particular, que solen incloures dins de les varietats funcionals de la llengua o registres, o sigui vinculats als usos. Sn, per tant, la fusi de fets lingstics particulars inserits en els fets lingstics generals. Dit duna manera ms planera, els tecnolectes tenen com a base la varietat estandarditzada de la llengua, amb un nivell ms aviat elevat de codificaci normativa, per participen de trets particulars. Els trets principals que caracteritzen els llenguatges despecialitat sn els segents: Lxic i fraseologia propis Precisi conceptual per evitar ambigitats Expressi senzilla, clara i entenedora per garantir leficcia comunicativa Formalitat i objectivitat per evitar implicacions personals i subjectives.
En la mesura que el llenguatge administratiu s un codi precs de comunicaci dins duna matria determinada, podem dir que s el tecnolecte de lAdministraci, amb una particularitat que cal tenir en compte: pot ser vehicle de comunicaci interna de lAdministraci, o externa, o sigui entre lAdministraci i les persones administrades. El fet que sigui un tecnolecte que sovint susa per adrear-se a un ciutad o ciutadana i al conjunt de la poblaci, implica que sigui necessriament ms assequible que altres llenguatges tcnics i que sigui un dels llenguatges despecialitat ms acostats als trets definitoris de lestndard, tot i que t caracterstiques prpies dun llenguatge tcnic especialitzat.
13
NORMES GRFIQUES DE PRESENTACI
Segons el Programa didentificaci visual de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, 1997, <http://www.gencat.net/piv/>), shan de respectar els punts segents: El format de paper general que sutilitza s lISO A4 (DIN A4), de 210 x 297 mm. En alguns documents, com ara el saluda, s lISO A5 (DIN A5), de 148 x 210 mm. En els documents en qu el format habitual no s lISO A4, trobareu indicada (a lapartat Definici) la mida adequada. El tipus de lletra que cal usar habitualment en els textos i els impresos de la Generalitat de Catalunya s lHelvetica (si no sen disposa, es pot substituir per lArial) i les corresponents variants de negreta i cursiva (Helvetica Italic, Helvetica Bold i Helvetica Bold Italic). En molts processadors de textos, nhi haur prou descollir la lletra Helvetica (o Arial) i servir-se, quan convingui, de les opcions de negreta i cursiva del men de format. Tots els textos shan descriure alineats per lesquerra, seguint leix vertical on recolza el text del logotip de la Generalitat de Catalunya (la G de Generalitat).
Model de carta En la correspondncia, es recomana que el cos de lletra no sigui superior a l11. La interlnia, o espaiat entre lnies, pot ser el que li correspon al cos, o sigui 11 punts (tamb 1 o simple), per pot ser superior (1,5). La separaci entre pargrafs s duna lnia en blanc. No cal justificar el marge dret i sha de procurar de no partir paraules. No feu cap entrada o sagnat a linici dels pargrafs. El nom i el crrec de la persona destinatria se situen sota de la denominaci de lorganisme, comenant a lalada de 60 mm. Sempre salineen per lesquerra amb el logotip, com la resta del text. El text de la carta o comunicat comena per sota del senyal de doblec (que marca el final del primer ter del full), per facilitar el plegat adequat al sobre de format americ. El nom i el crrec de la persona que signa se situen a sota de lespai reservat per a la seva signatura. Separades per una lnia en blanc, hi posarem la localitat i la data dexpedici. La distncia mnima recomanada daquesta darrera lnia al marge inferior del paper no ha de ser inferior a 35 mm. Amb aquestes indicacions, els marges resultants del document seran: superior, 60 mm; inferior, 35 mm; esquerre, 30 mm, i dret, 20 mm.
15
[Adrea]
Nom i cognoms (persona destinatria) Crrec
Senyors/Senyores, La normalitzaci dels mecanografiats dels papers de carta assegura la unitat dimatge de tota la correspondncia, per la qual cosa aquest exemple s vlid per a qualsevol organisme de la Generalitat. La principal caracterstica s lalineaci per lesquerra de tots els textos seguint leix vertical que dibuixen les lnies de la denominaci de lorganisme. La font tipogrfica s lHelvetica i es recomana que el cos de lletra no sigui superior a l11. Lespaiat entre lnies pot ser el que li correspon al cos o sigui 11 punts o superior. La separaci entre pargrafs s duna lnia en blanc. No cal justificar el marge dret i sha de procurar no partir paraules. El nom i el crrec de la persona destinatria se situen sota de la denominaci de lorganisme, comenant a lalada que indica el punt que hi ha imprs. El text de la carta o del comunicat comena per sota del senyal de doblec, per facilitar el plegat adequat al sobre de format americ. El nom i el crrec de la persona emissora se situen a sota de la seva firma, aix com tamb la localitat i la data dexpedici, separades del primer grup per una lnia en blanc. La distncia mnima recomanada daquesta darrera lnia al marge inferior del paper no ha de ser inferior a 35 mm. Atentament,
Nom i cognoms Crrec Barcelona, d de 20
16
PROCS DELABORACI DUN DOCUMENT
1. 2. 3. 4. 5. 6.
Quin document voleu elaborar? De quines parts consta i quina disposici ha de tenir el document que heu escollit? Quina informaci ha de contenir? Com heu dordenar aquesta informaci? Quina varietat de la llengua s ladequada? Heu aconseguit el que us proposveu?
Abans de comenar a redactar un document llegiu els punts segents. Perqu la comunicaci sigui efica penseu que un document ha de ser objectiu, simple, clar i precs.
1. Quin document voleu elaborar? Escolliu correctament el document que heu delaborar. Tingueu en compte: a qui va adreat quina funci t quina normativa el regula. Si teniu algun dubte, consulteu lapartat Documents, on trobareu les caracterstiques del document concret.
2. De quines parts consta i quina disposici ha de tenir el document que heu escollit? Consulteu lesquema del model de document escollit i seguiu-lo. Tingueu en compte tamb les normes grfiques de presentaci que fixa el Programa didentificaci visual de la Generalitat de Catalunya, que es pot consultar a: <http://www.gencat.net/piv/>.
3. Quina informaci ha de contenir? Seleccioneu la informaci pertinent per a lobjectiu que us proposeu i deixeu de banda la que no sigui rellevant. Busqueu la simplificaci.
4. Com heu dordenar aquesta informaci? Estructureu el text en pargrafs de manera que cada un correspongui a una unitat de missatge. Seguiu un ordre lgic, aix aconseguireu una comprensi pertinent i rpida.
17
Trobareu les indicacions necessries a lapartat dEstructura i les parts de qu consta a lEsquema.
5. Quina varietat de la llengua s ladequada? Penseu que el llenguatge administratiu s un llenguatge despecialitat o tecnolecte que serveix per a les comunicacions internes de lAdministraci i externes, o sigui entre lAdministraci i les persones administrades. El fet que sigui un tecnolecte que susa per adrear-se a la ciutadania implica que sigui ms assequible que altres llenguatges tcnics. En conseqncia, sapropa a la varietat estandarditzada, amb un nivell ms aviat elevat de codificaci normativa i amb els trets que caracteritzen els tecnolectes: lxic i fraseologia propis precisi conceptual per evitar ambigitats expressi senzilla, clara i entenedora per garantir leficcia comunicativa formalitat i objectivitat per evitar implicacions personals i subjectives.
Consulteu lapartat de Terminologia i Fraseologia de cada model de document i el de Pautes de redacci.
6. Heu aconseguit el que us proposveu? Repasseu el document i comproveu que sigui clar i que: sigui adequat a la situaci comunicativa i a les normes gramaticals estigui ben cohesionat (connectors, puntuaci, pronoms...) sigui coherent tant pel que fa al contingut com a la forma (reviseu tamb les convencions grfiques, tipus de lletra, majscules i minscules, abreviacions...).
18
PAUTES DE REDACCI
Preferentment, empreu els verbs en veu activa, ja que la veu passiva sol ser menys clara i ms complexa. Aix aconseguireu un estil ms directe i efica. Ex.: La Comissi va aprovar la proposta (en lloc de La proposta va ser aprovada per la Comissi). En les actuacions administratives empreu el present dindicatiu per indicar accions del present. Ex.: resolc, nomeno, s vigent fins a. I el futur per a accions que encara no hagin ocorregut. Ex.: La reuni tindr lloc el 13 de maig. Per indicar el sentit dobligatorietat empreu la perfrasi dobligaci (haver de) o el verb caldre, no el verb en futur. Ex.: La documentaci que heu de presentar (en lloc de La documentaci que presentareu). Si el subjecte de lacci s qui signa el document, useu la primera persona del singular o, en alguns casos, del plural. Ex.: exposo / exposem, certifico, us comunico / us comuniquem. Noms en alguns casos excepcionals, com ara el saluda, emprarem la tercera persona. Ex.: [...] saluda el senyor [...] i el felicita per [...]. En les comunicacions (cartes, oficis, citacions, etc.), i en el llenguatge administratiu en general, el tractament personal del destinatari s el de vs. Ex.: us envio, vull demanar-vos. Com a recomanaci general, s preferible respectar lordre neutre de la frase: subjecte + verb + complement directe + complement indirecte + altres complements. Ex.: La secretria exposa els arguments als membres del Consell. El Deganat tramet els informes a la Comissi Econmica en un termini de quinze dies. Tamb es considera que tenen un ordre neutre moltes frases que comencen amb un complement circumstancial de temps o de lloc: Aquest mat se celebren les eleccions claustrals. En aquest edifici hi ha un servei de menjador per a la comunitat universitria.
Eviteu La construcci de frases excessivament llargues o amb fora subordinacions, ja que poden ser de comprensi difcil. Ls de paraules o construccions que puguin resultar ambiges. Les repeticions duna mateixa informaci de manera diferent i en diversos llocs del document.
19
La discriminaci per motiu de sexe. Quan no feu referncia a una persona concreta utilitzeu sempre que sigui possible formes neutres com ara alumnat (en lloc dalumnes), professorat, la persona interessada (en lloc dels interessats), etc. Quan es tracti duna persona didentitat coneguda, feu servir la forma femenina del crrec o de la professi si s una dona. Ex.: la cap de la Secretaria, la directora, etc. (en lloc del cap de la Secretaria, el director). La utilitzaci sistemtica dabreviatures i sigles en lloc de les paraules senceres. Utilitzeu-les noms en casos justificats per la manca despai. Ls dels tractaments protocollaris en els documents de tramitaci ordinria. Aquests tractaments solament escauen en situacions solemnes. La utilitzaci darcaismes com ara hom diu, car, dhuc, llur, etc. Feu servir les formes ms modernes: es diu, perqu, fins i tot, el seu / la seva. Labs de les majscules. Recordeu que els noms dels crrecs sescriuen amb inicials minscules. Consulteu lapartat Majscules i minscules.
20
DOCUMENTS
Sumari Sollicitud Carta Ofici Certificat Diligncia Citaci Convocatria de reuni Acta de reuni Informe Resoluci Recurs
SOLLICITUD
Sumari Marc legal Definici Esquema de la sollicitud Tractament personal Estructura i redacci Remarques Fraseologia Exemple de sollicitud
Marc legal
1. Larticle 70.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com (LRJPA), estableix els requisits de contingut de la sollicitud. 2. Larticle 71.1 de lLRJPA estableix el termini per a lesmena dels defectes formals que contingui la sollicitud. 3. Larticle 82 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, dorganitzaci, procediment i rgim jurdic de lAdministraci de la Generalitat de Catalunya, preveu la interrupci dels terminis per laplicaci del silenci administratiu en els casos de sollicituds que no portin annexa la documentaci preceptiva. 4. El Decret 196/1976, de 6 de febrer, estableix lobligatorietat de consignar en la sollicitud el nmero de DNI del / de la sollicitant. 5. El Decret 2423/1975, de 25 de setembre, estableix lobligatorietat de consignar-hi el nmero del NIF de les persones jurdiques i entitats en general. 6. Larticle 3 del Reial decret llei 1/1986, de 14 de mar, de mesures urgents administratives, financeres, fiscals i laborals, deroga larticle 44 del Reial decret 3050/1980, de 30 de desembre, pel qual es disposava que les sollicituds portessin un timbre mbil o una plissa de 25 pessetes. 7. Els apartats 2, 3 i 5 de lOrdre de lEstat de 7 de juliol de 1986 estableixen que la sollicitud no sha dadrear a cap persona concreta, sin a lrgan, al centre o a la unitat administrativa que lha de tramitar, i que se suprimeixen les frmules de salutaci i de comiat.
Definici
Document amb qu una persona demana alguna cosa sobre una matria reglada a un organisme competent. Format: DIN A4 (ISO A4).
24
Esquema de la sollicitud
1. Dades del / de la sollicitant
2. Exposici de motius
3. Exposici de la sollicitud
4. Dataci
5. Signatura
6. Organisme al qual sadrea
25
Tractament personal
Emissor: Receptor: 1a persona del singular (jo). No hi ha tractament personal per a la persona receptora, perqu la sollicitud sadrea a un rgan i no a una persona.
Estructura i redacci
1. Dades del / de la sollicitant Dades personals de qui signa la sollicitud: nom i cognoms poblaci i data de naixement (dades opcionals) DNI (i el NIF si es tracta de persones jurdiques o entitats) domicili (adrea completa) telfon (opcional) altres dades opcionals (professi, lloc de treball, etc.), segons cada cas.
2. Exposici de motius En aquest apartat shi exposen les circumstncies i causes que motiven la sollicitud de manera sistemtica i esquemtica. Si s necessari, es poden dividir en punts diferents, que cal marcar en pargrafs separats per un doble espai mecanogrfic. Lexposici de motius sinicia amb la forma EXPOSO, seguida de dos punts. A continuaci, sindiquen concisament, precedides de la conjunci que, les circumstncies que motiven la sollicitud. s convenient presentar-les en pargrafs separats i numerats (1/1r, 2/2n, etc.). La referncia a possibles documents annexos es pot fer per mitj de frmules com ara: cosa que acredito amb la documentaci annexa.
3. Exposici de la sollicitud Aquest apartat sintrodueix amb la forma DEMANO (o b SOLLICITO), seguida de dos punts. Tot seguit, en el cas que la frase segent sinici amb una forma personal del verb, el pargraf sha de comenar amb la conjunci que.
4. Dataci La dataci del document es compon de: poblaci, seguida duna coma data (el dia del mes i lany, en xifres; sense cap punt).
26
Barcelona, 29 de novembre de 2006 LHospitalet de Llobregat, 14 de maig de 2007 La poblaci mai no ha danar precedida de la preposici a.
5. Signatura Signatura de qui formula la sollicitud. No cal repetir en aquest apartat el nom i els cognoms de qui signa la sollicitud.
6. Organisme al qual sadrea El centre o la unitat orgnica (si lemissor els coneix) i la instituci a la qual sadrea la sollicitud, escrits amb majscules al peu del document: RECTORAT DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA
Remarques
Els mots instncia i sollicitud sn sinnims, per s preferible el segon, ja que s el que sutilitza sistemticament a la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com. La sollicitud es pot substituir per una petici escrita o per una carta quan la matria de qu es parla no s reglada, s a dir, quan no hi ha cap disposici administrativa, decret o convocatria pblica que estableixin la presentaci duna sollicitud. En la petici solament cal indicar-hi el nom i els cognoms, el domicili i la signatura de la persona interessada, i concretar el que es demana. La sollicitud no sha dadrear a una persona concreta, perqu no s un document nominal. Cal adrear-la a la instituci, la unitat o lrgan que lha datendre o tramitar. El nom i els cognoms de la persona interessada no han danar precedits darticles personals (en o na). Si no es disposa dun imprs de sollicitud, les dades personals es poden redactar en un nic pargraf. Cal evitar la traducci literal de lexpressi castellana provisto de (amb qu sintrodueix el nmero del DNI), i utilitzar les formes amb el o b que tinc el. Gerard Rovira Tena, amb el DNI nm. 35426837 J Marta Ponce Duran, que tinc el DNI nm. 38035745 M En referir-se a lemissor, cal substituir les formes verbals de 3a persona per les de 1a persona: exposo, sollicito. Els tractaments protocollaris i les formes servils, com ara suplico, prego, imploro, sn impropis duna sollicitud. Aquest document, daltra banda, tampoc no t frmules de salutaci i comiat.
27
Fraseologia
... amb domicili a..., CP..., comarca d..., ... amb el DNI..., expedit a..., el dia... ... domiciliat/ada a... ... nascut/uda a... ... que estudio... ... que sc... ... que tinc el DNI nm... ... que treballo a..., com a... ... que visc a... ... pl./c. ..., nm. ..., tel. ... ... circumstncies que queden provades amb el document annex. ... cosa que acredito amb la documentaci annexa. ... dacord amb el que estableix... ... i, com que compleixo els requisits... Que compleixo totes les condicions exigides en la convocatria. Que, tenint en compte que... La concessi d... Que accepteu aquesta petici d... Que em sigui concedit...
28
Francesc Pla Massip, amb domicili a lavinguda de Francesc Maci, 136, 3r 4a, 08915 Badalona, telfon 934 654 022 i DNI 49441925 H,
EXPOSO:
1. Que el 27 de desembre de 2005 va acabar el termini per presentar sollicituds per demanar bestretes sense inters per als funcionaris de la Direcci General de Salut Pblica; 2. Que no en vaig poder demanar cap, perqu estava de vacances; 3. Que considero que aquest fet representa un greuge comparatiu respecte als altres companys de la Subdirecci General de Planificaci Sanitria; 4. Que alguns funcionaris no han pogut presentar aquestes sollicituds perqu el termini era insuficient.
Per aix,
SOLLICITO: Lobertura dun altre termini per demanar les bestretes esmentades.
Barcelona, 12 de gener de 2006
[signatura]
DIRECCI GENERAL DE SALUT PBLICA
29
CARTA
Sumari Definici Esquema de la carta Tractament personal Estructura i redacci Remarques Fraseologia Exemple de carta
Definici
Comunicaci escrita de carcter interpersonal, de contingut divers, no prevista en la tramitaci dun procediment administratiu. Format: DIN A4 (ISO A4).
32
Esquema de la carta
Capalera
1. Destinaci
2. Frmula de salutaci
3. Cos
4. Frmula de comiat
5. Signatura
6. Dataci
7. Informacions addicionals
33
Tractament personal
Emissor: 1a persona del singular (jo), el ms usual; 1a persona del plural (nosaltres), t un carcter ms impersonal o collectiu. 2a persona del plural (vs), el ms usual; 2a persona del singular (tu), si hi ha una gran amistat; 3a persona del singular o del plural (vost/vosts), expressa una relaci distant (no s recomanable en lmbit de lAdministraci).
Receptor:
1. Destinaci La disposici de les dades de la persona destinatria s la segent: nom i cognoms, precedits del tractament corresponent (Sr./Sra.), o b el crrec nom de lorganisme, la instituci o lempresa (si escau) c., pl., av., etc., nm. i pis codi postal i poblaci comarca o pas (si escau).
En determinats casos, quan per manca despai conv simplificar aquestes dades, nhi ha prou dindicar el nom i els cognoms, o b el crrec, i la poblaci.
2. Frmula de salutaci Les frmules de salutaci ms usuals, ordenades pel grau creixent de formalitat, sn: Benvolgut/uda amic/iga, Benvolgut/uda company/a, Benvolgut/uda collega, Benvolgut/uda senyor/a, Senyor/a, Distingit/ida senyor/a, Aquestes frmules sempre van seguides duna coma i no es poden abreujar en cap cas. Tampoc no han danar acompanyades del nom del destinatari, llevat que entre aquest i lemissor hi hagi un tracte de familiaritat o amistat ( Benvolguda Anna,).
3. Cos En la redacci de la carta, shi han de tenir en compte els punts segents: Establiment del nivell de formalitat, que repercuteix en la relaci de les frmules de salutaci i de comiat, en el tractament entre els comunicants, en la llengua, etc.
34
Claredat, rigor, precisi i propietat en ls dels termes; concisi i simplificaci; organitzaci del text en pargrafs breus i separats, desimboltura i vivacitat. Ordenaci lgica del contingut: presentaci de lassumpte desenvolupament dels diversos fets, arguments, etc. conclusi: sntesi, petici, etc.
4. Frmula de comiat Les frmules de comiat ms usuals, ordenades com en el cas de la salutaci i en correlaci amb aquesta pel grau creixent de formalitat, sn les segents: Ben cordialment, Una salutaci cordial, Cordialment, Atentament, Ben atentament, Aprofito aquesta avinentesa per saludar-vos atentament. Us saludo amb respecte. Aquestes frmules van seguides duna coma quan no inclouen cap forma verbal, i seguides dun punt quan la inclouen.
5. Signatura La disposici dels diferents elements de la signatura s la segent: signatura nom i cognoms crrec. El nom i els cognoms de qui signa en cap cas no poden anar precedits duna forma de tractament (Dr., Dra., etc.).
6. Dataci La dataci del document es compon de: poblaci, seguida duna coma data (el dia del mes i lany, en xifres; sense cap punt). Barcelona, 29 de novembre de 2006 LHospitalet de Llobregat, 14 de maig de 2007 La poblaci mai no ha danar precedida de la preposici a.
35
7. Informacions addicionals Sescriuen al peu de la carta. Les ms habituals sn les segents: postdata (PD) i post scriptum (PS) referncia (tamb es pot indicar sota de la capalera impresa, alineada per la dreta del full) inicials de la persona que dicta o redacta la carta (en majscula) i de la persona que lescriu (en minscula), separades per una barra: NSG/mpc
Remarques
En la correspondncia formal, la salutaci i el comiat ms habituals sn, respectivament, Senyor i Atentament (o Molt atentament), seguides duna coma. Aquestes frmules no sn adequades per als casos en qu hi ha un tracte cordial o amical entre lemissor i el receptor, com tampoc no conv usar formes com ara Benvolgut senyor i Cordialment quan les relacions entre lemissor i el receptor sn formals. Cal ser coherent, doncs, a lhora dutilitzar aquestes frmules, i comprovar que shan escollit una salutaci i un comiat amb el mateix grau de formalitat: Senyor, [...] Atentament, Benvolgut amic, [...] Cordialment, En les cartes en qu sha escollit el tractament de tu no escau la utilitzaci de salutacions que incloguin la paraula senyor. En aquests casos shan de fer servir frmules de gran cordialitat, com ara Benvolguda amiga, Apreciat collega, Estimat Jordi, etc., seguides duna coma. Ls de connectors per iniciar pargrafs s important, no sha dobviar: Daltra banda, vull exposar-vos linters de la vostra proposta [...] Pel que fa al vostre suggeriment, he de dir-vos que el tindrem en consideraci. Ls de la conjunci que per introduir oracions de complement directe s imprescindible: Us indico que hem intentat respectar [...] La degana informa que ha estat elegida [...] Ens demana que en tinguem cura.
36
Fraseologia
A fi d..., us demanem que... Amb el desig que... us demanem... Amb motiu d... Com ja deveu saber, [...] Com que tenim el propsit d..., ens permetem demanar-vos... El motiu daquesta carta s sollicitar la vostra collaboraci... Em plau de comunicar-vos / fer-vos arribar... En resposta a / Com a resposta a la vostra carta amb data d... Envieu-nos, si us plau... Estic a la vostra disposici per a qualsevol aclariment que us convingui. Lamento haver de comunicar-vos... Per tal d..., us manifestem... Si en voleu / Si us en cal ms informaci, podeu adrear-vos a... Si no us s una molstia, agrairem que ens envieu... Tal com vam quedar en la nostra conversa telefnica, [...] Us adreo aquesta carta per informar-vos... Us agraeixo per endavant... Us agrairem la tramesa d... Us demanem que ens envieu... Us escric per demanar-vos que... Us escric per exposar-vos... Us trameto, adjunt/adjunta/adjunts/adjuntes, [...]
Frmules de comiat Aprofito aquesta avinentesa per saludar-vos atentament. Atentament, Ben atentament, Ben cordialment, Cordialment, Mentre espero la vostra resposta, us saludo ben atentament. Rebeu una salutaci cordial. Us agraeixo el vostre inters i us saludo cordialment. Us ho agraeixo per endavant i us saludo atentament. Us saludo atentament.
37
Sra. Carme Molins i Sol Cap del Centre de Documentaci Departament dAcci Social i Ciutadania Pl. de Pau Vila, 1 (Palau de Mar) 08039 Barcelona
Senyora, Us trameto, adjunta, la documentaci que vau sollicitar a la Secci de Publicacions i us demano que la hi torneu un cop nhgiu extret les informacions que necessiteu. Aix mateix, us envio els opuscles que aquesta Secci va editar el mes passat, ja que considero que poden interessar-vos. Estic a la vostra disposici per aclarir-vos qualsevol dubte referent als documents annexos. Atentament,
[signatura]
Llus Pons i Prez Cap de la Secci de Publicacions Barcelona, 10 de febrer de 2007
38
OFICI
Sumari Marc legal Definici Esquema de lofici Tractament personal Estructura i redacci Remarques Terminologia Fraseologia Exemple dofici
Marc legal
1. Els articles 58 i 59 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com (LRJPA), regulen les notificacions administratives. 2. Larticle 81 de lLRJPA regula la notificaci de la prctica de proves. 3. Lordre de lEstat de 7 de juliol de 1986, per la qual es regula la confecci de material imprs i sestableix lobligatorietat de consignar determinades dades en les comunicacions i escrits administratius, preveu: Lobligatorietat de la identificaci funcional (crrec) i nominal (nom i cognoms) de qui signa el document (article 1). Els criteris estilstics per a lelaboraci dels documents (article 2): 2.1. criteris de redacci 2.2. frmules de salutaci i comiat 2.5. tractament del/de la destinatari/ria 2.6. abreviacions 2.7. referncia a disposicions administratives.
Definici
Comunicaci escrita monotemtica de carcter oficial que emet lAdministraci per notificar qestions relacionades amb la tramitaci dun procediment administratiu. Hi ha dos tipus doficis: ofici intern: adreat a un altre rgan administratiu ofici extern: adreat a una persona fisicojurdica que no pertany a lAdministraci. Format: DIN A4 (ISO A4).
40
Esquema de lofici
Capalera
1. Destinaci
2. Frmula de salutaci (opcional i noms en lofici extern)
3. Cos
4. Frmula de comiat (opcional i noms en lofici extern)
5. Signatura
6. Dataci
41
Tractament personal
Emissor: Receptor: 1a persona del singular (jo). 2a persona del plural (vs).
1. Destinaci Els oficis de carcter intern shan dadrear al crrec, no a la persona. Els crrecs no van precedits del tractament protocollari corresponent. La disposici de les dades de la persona destinatria s la segent: nom i cognoms, precedits del tractament corresponent (Sr./Sra.) c., pl., av., etc., nm. i pis codi postal i poblaci. Si es tracta dun ofici de carcter intern i sempre que sadreci a un crrec de lAdministraci per les atribucions prpies del crrec que exerceix, es pot fer constar sols aquest crrec (i el centre i/o ledifici on t el despatx, si es vol), que es pot indicar amb majscules al peu del document: CAP DEL SERVEI DE GESTI ACADMICA CAP DEL SERVEI DE PERSONAL. PAVELL ROSA
2. Frmula de salutaci Els oficis externs poden incloure una frmula de salutaci formal (Senyor, Senyora, seguides duna coma), que no apareix en els de carcter intern.
3. Cos En la redacci de lofici shan de tenir en compte els aspectes que es descriuen a continuaci. Lofici s un document monotemtic. La disposici del text ha de ser clara i concisa. Els pargrafs han de ser breus i shan de separar per un doble espai mecanogrfic. En els de carcter intern la redacci s especialment concisa i impersonal. Ordenaci lgica del contingut: presentaci de lassumpte desenvolupament dels diversos fets, arguments, etc. conclusi: sntesi, petici, etc.
42
4. Frmula de comiat Els oficis externs poden incloure una frmula de comiat (Atentament), que no ha daparixer en els de carcter intern.
5. Signatura La disposici dels diferents elements de la signatura s la segent: crrec, precedit de larticle corresponent signatura nom i cognoms.
7. Informacions addicionals Sescriuen al peu de lofici. Les ms habituals sn les segents: annexos referncia (tamb es pot indicar sota de la capalera impresa, alineada per la dreta del full) inicials de la persona que dicta o redacta lofici (en majscula) i de la persona que lescriu (en minscula), separades per una barra: NSG/mpc En el cas que el paper imprs que sutilitzi consti dun apartat inicial per a la referncia, no sha dincloure aqu, sin en aquell apartat del comenament.
Remarques
Quan en els oficis de carcter extern es fa menci de disposicions administratives, la primera vegada se nha dindicar el nmero, la denominaci i la data de promulgaci, sempre que tinguin el rang de llei. Pel que fa a la resta de disposicions, cal indicar les dades del document oficial en qu shan publicat. Ats que es tracta dun document de trmit, conv evitar-hi les formes de tractament protocollari.
43
En els oficis externs, o b sestalvien les frmules de comiat i de salutaci o b susen totes dues. No hi pot haver comiat si no hi ha salutaci, com tampoc no hi pot haver salutaci si no va acompanyada de la corresponent frmula de comiat. Ladjectiu adjunt/a/s/es sutilitza generalment entre comes i ha destar en concordana amb la paraula a la qual es refereix. Us trameto, adjunta, la documentaci... El verb acompanyar s un verb transitiu que t el significat dadjuntar una cosa a una altra considerada com la principal. Acompanyo aquest ofici de la sollicitud de la persona interessada.
Terminologia
Adjuntar v. tr. Fer anar o estar adjunt. Adjunto a aquest escrit els horaris dels cursos destiu. Annexar v. tr. Adjuntar alguna cosa a una altra de manera que aquella depengui daquesta, li serveixi de complement. Annexo els informes a lacta de la reuni. Trametre v. tr. Fer anar alg o alguna cosa a la seva destinaci, enviar. Us trameto la factura de la comanda.
Fraseologia
Dacord amb el que disposa larticle... del Reial decret..., us comunico que... Us comunico que... En relaci amb..., us comunico que... En resposta a..., us comunico que... Per donar compliment a..., us adreo... Per tal que/d..., us demano que... Us faig arribar la llista d... Us trameto, annexos, els informes...
44
Sr. David Grau Serra Director de lEscola Bernat Metge Passeig de lEstatut, 22 08940 Cornell de Llobregat
Senyor, En relaci amb la vostra sollicitud d1 dabril de 2007, en qu demaneu una subvenci per reparar el pati de lEscola Bernat Metge, us comunico que el Departament dEducaci no en pot iniciar la tramitaci perqu no heu adjuntat a aquesta sollicitud el pressupost corresponent a lobra que shi ha de dur a terme. Aix mateix, us informo que, de conformitat amb larticle 71 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com, disposeu dun termini de deu dies hbils, a comptar de lendem de la recepci daquest escrit, per presentar el pressupost esmentat a la Direcci General de Centres Docents daquest Departament (Via Augusta, 202-226, 08021 Barcelona); si no ho feu en aquest termini, es considerar que desistiu de la vostra petici i sordenar arxivar-la. Atentament,
La cap de la Secci de Construccions Escolars
[signatura]
Elisenda Claret i Rocamora Barcelona, 15 dabril de 2007
45
CERTIFICAT
Sumari Marc legal Definici Esquema del certificat Tractament personal Temps verbal Estructura i redacci Remarques Terminologia Fraseologia Exemple de certificat
Marc legal
1. Dacord amb lOrdre de 31 de desembre de 1958, lexpedici de certificats s una de les funcions atribudes als caps de secci. A les corporacions locals, als jutjats i als centres pblics densenyament, els certificats, els expedeixen els/les secretaris/ries (tot i que, per exemple en matria econmica, tamb expedeixen certificats en diferents supsits els/les interventors/ores i els/les dipositaris/ries). 2. Dacord amb el que disposen larticle 23.1.f de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com, i larticle 205 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual saprova el Reglament dorganitzaci, funcionament i rgim jurdic de les entitats locals, en els casos en qu el document certifica els acords duna acta de reuni, cal fer-hi constar el vistiplau de qui presideix lrgan collegiat.
Definici
El certificat s el document per mitj del qual es dna fe dun fet, del contingut dun document o de les circumstncies que consten en arxius, registres, llibres dactes, etc. Hi ha molts altres tipus de certificat: laboral, acadmic, mdic, dacords presos per un rgan de govern, etc. Format: DIN A4 (ISO A4)
48
Esquema del certificat

Capalera
1. Dades de qui signa el certificat
2. Certificaci
3. Frmula de certificaci
4. Dataci
5. Signatura
Vist i plau (si escau)
49
Tractament personal
Emissor: Receptor: 1a persona del singular (jo). no hi ha tractament per a la persona destinatria.
Temps verbal
Present dindicatiu per indicar lacte de la certificaci. Present, pretrit indefinit o pretrit perfet per relatar els fets de qu es dna fe.
1. Dades de qui signa el certificat En aquest apartat shi indiquen: nom i cognoms de la persona que emet el certificat crrec i unitat orgnica o instituci, entre comes.
2. Certificaci Sintrodueix amb la paraula CERTIFICO, en majscules per destacar visualment lapartat, seguida de dos punts. A continuaci, precedit de la conjunci que si la frase segent sinicia amb una forma verbal conjugada, sintrodueixen les circumstncies o els fets certificats. s convenient que els diferents punts (si s que nhi ha ms dun) quedin visualment separats en pargrafs diferents (1, 2, etc.).
3. Frmula de certificaci s una frmula destructura bsica fixa, per que presenta algunes variants. Les frmules ms habituals sn aquestes: I, perqu consti, signo aquest certificat. I, perqu consti, noms a lefecte de..., expedeixo aquest certificat. I, perqu consti, signo aquest certificat a petici de la persona interessada. Shi pot incloure, si escau, una referncia al crrec que dna el vistiplau al certificat: I, perqu consti, signo aquest certificat, amb el vistiplau del gerent.
50
5. Signatura Es compon de: signatura de qui certifica frmula Vist i plau (si escau), situada a la dreta de laltra signatura i seguida del crrec (precedit darticle) i de la signatura corresponents.
[signatura]
Vist i plau La vicegerent de la Divisi II
[Segell de lorganisme] [signatura]
Marta Cochs i Tomeu
51
Remarques
Els mots certificat i certificaci designen conceptes diferents. El primer s el nom de tot el document; el segon, en canvi, es refereix noms a una part del document. Per tant, en la frmula final sha dusar la paraula certificat. La frmula final i la dataci shan descriure en pargrafs diferents. En els certificats mai no sexplicita la destinaci del document. Shi ha devitar ls dels tractaments protocollaris. Cal no confondre el substantiu vistiplau (precedit de larticle el), que es pot usar en el cos daquest i daltres documents, amb la frmula Vist i plau (dos verbs coordinats amb la conjunci i ) que susa a lapartat de signatura. Cal distingir entre els verbs expedir i estendre. El primer significa despatxar, estendre per escrit documents oficials, amb les formalitats habituals; el segon, en canvi, significa posar per escrit, redactar, en la forma acostumada una acta, una factura, etc. I, perqu consti, expedeixo aquest certificat a petici de la persona interessada. El secretari ha destendre les actes de les sessions que ha fet la Junta.
Terminologia
Estendre Expedir Vegeu lapartat Remarques.
Fraseologia
CERTIFICO: la conformitat daquestes dades amb els documents originals de qu disposa aquest/aquesta (nom de la instituci o unitat orgnica). Que, dacord amb els antecedents... Que, dels antecedents que consten en els arxius daquest Servei, es desprn que... Que, dels informes de qu disposa aquest Servei, resulta que... I, perqu consti, noms a lefecte d..., expedeixo aquest certificat. I, perqu consti, signo aquest certificat, amb el vistiplau d... I, perqu consti, signo aquest certificat a petici de la persona interessada. ... per ordre i amb el vistiplau d...
52
Francesc Tasies i Fria, cap del Servei de les Conques del Centre de lAgncia Catalana de lAigua de la Generalitat de Catalunya,
CERTIFICO:
1. Que el senyor Joan Costa Mases ha sollicitat la concessi dun aprofitament daigua per regar, consistent en un pou amb elevaci mecnica de 7,5 CV de potncia, a la zona de policia del torrent de Can Mata, al terme municipal de les Franqueses del Valls; 2. Que lexpedient nmero 4762/2004, incoat arran de la sollicitud esmentada, ha estat sotms a informaci pblica i que no shi han presentat allegacions; 3. Que continua la tramitaci daquest expedient.
I, perqu consti i noms a lefecte de presentar-lo a lAjuntament de les Franqueses del Valls, expedeixo aquest certificat a petici de la persona interessada. Barcelona, 9 doctubre de 2006
[signatura]
[segell de lorganisme]
53
DILIGNCIA
Sumari Definici Esquema de la diligncia Tractament personal Estructura i redacci Fraseologia Exemple de diligncia
Definici
Document que es produeix en les actuacions administratives i que acredita un trmit administratiu. Serveix per constatar la presa de possessi duna plaa, la modificaci duna remuneraci, un canvi de categoria, etc. Format: DIN A4 (ISO A4).
56
Esquema de la diligncia
Capalera
1. Cos
2. Dataci
3. Signatura
57
Tractament personal
Emissor: 1a persona del singular ( jo).
Receptor: no hi ha una persona destinatria.
1. Cos Sintrodueix amb una daquestes dues frmules: FAIG CONSTAR que [...] DILIGNCIA per fer constar que [...] A continuaci cal exposar el fet que es constata, duna manera concisa. Si hi ha ms dun fet, s convenient que els pargrafs en qu es presenten quedin diferenciats visualment (1, 2, etc.)
3. Signatura Lordre dels diferents elements de la signatura s el segent: crrec, precedit de larticle corresponent signatura nom i cognoms.
Fraseologia
DILIGNCIA per fer constar que els acords proposats en el dictamen anterior, els va aprovar... FAIG CONSTAR que avui ha pres possessi de la plaa...
58
AJUNTAMENT DE PALAMS
DILIGNCIA per fer constar que la senyora Carme Sol i Crdenes ha comparegut avui i que li he comunicat: 1. Que el Projecte de la discoteca Gavarra-2 infringeix les ordenances municipals perqu hi manquen sortides demergncia; 2. Que, dacord amb larticle 9 del Reglament de serveis de les corporacions locals, t quinze dies per esmenar-ne les mancances; altrament, lAjuntament de Palams podr dictar resoluci denegatria de la llicencia municipal que va sollicitar la compareixent.
Palams, 30 de juny de 2007 El tcnic La compareixent
[signatura]
[signatura]
Aleix Perera i Vila
Carme Sol i Crdenes
59
CITACI
Sumari Definici Esquema de la citaci Tractament personal Estructura i redacci Fraseologia Exemple de citaci
Definici
Document per mitj del qual es demana la presncia duna persona en un lloc, una data i una hora determinats, per dur a terme un trmit administratiu. Format: DIN A4 (ISO A4).
62
Esquema de la citaci
Capalera
1. Destinaci
2. Cos
3. Signatura
4. Dataci
63
Tractament personal
Emissor: Receptor: 1a persona del singular (jo). 2a persona del plural (vs)
1. Destinaci La disposici de les dades del destinatari s la segent: nom i cognoms, precedits del tractament corresponent (Sr./Sra.) c., pl., av., etc., nm i pis codi postal i poblaci comarca o pas (si escau).
Si es tracta duna citaci de carcter intern i sempre que se citi un crrec de lAdministraci per les atribucions prpies del crrec que exerceix, es pot fer constar sols aquest crrec (i el centre i/o ledifici on t el despatx, si es vol), que pot indicar-se amb majscules al peu del document. CAP DELS SERVEIS CIENTIFICOTCNICS CAP DE TRESORERIA. EDIFICI DE LA PLAA UNIVERSITAT
2. Cos Consta de les parts segents: referncia a la legislaci relativa a lobjecte de la citaci (si escau) frmula de citaci objecte de la citaci dia hora lloc documentaci que cal aportar (si escau) conseqncies si la persona interessada no compareix.
Vegeu-ne lexemple segent: Dacord amb el que estableix la Normativa sobre matriculacions, us demano que us presenteu per enllestir uns trmits administratius... Dia: abans del 15 de novembre de 2007 Horari: de 9 a 14 Lloc: Servei de Formaci de lEscola dAdministraci Pblica
64
Documentaci que cal que hi aporteu: carnet de famlia nombrosa. Us comunico que la incompareixena comportar la prdua dels drets de matrcula, dacord amb la Normativa esmentada.
65
Terminologia
Citaci a dia cert (si el dia i lhora sn determinats) Citaci a termini (si sestableixen un termini i una franja dhorari) Citar Citar a termini (per no emplaar) Comparixer (per no personar-se) Presentar-se
Fraseologia
Dacord amb la resoluci... Documentaci que cal aportar-hi: Heu de presentar-hi... La incompareixena comportar... ... per donar compliment al trmit d... Si no compareixeu... ... us demano la vostra presncia per... Us demano que us presenteu en aquestes dependncies... Us requereixo perqu comparegueu...
66
AJUNTAMENT DE VILADECANS
Sr. Llus Miss i Prat Av. del Baix Llobregat, 73 08840 Viladecans
Quant a la vostra sollicitud de llicncia municipal (expedient 198/2003), dacord amb larticle 71 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com, us cito perqu comparegueu el 8 de febrer de 2007, a les 10 hores, al Negociat dUrbanisme de lAjuntament de Viladecans (carrer de Llusa Mir, 4), a fi que hi presenteu els documents segents: 1. 2. 3. Aix mateix, us adverteixo que la vostra incompareixena comportar: que es paralitzi lexpedient; que, passats tres mesos, sen decreti la caducitat, dacord amb el que disposa larticle 92 de la Llei esmentada; que, atesa la manca de la llicncia municipal, sordeni el cessament de lactivitat i, si cal, que es precinti lestabliment per execuci subsidiria. Lalcalde
[signatura]
Joan Martnez i Vehils Viladecans, 29 de gener de 2007
67
CONVOCATRIA DE REUNI
Sumari Marc legal Definici Esquema de la convocatria Tractament personal Estructura i redacci Remarques Fraseologia Exemple de convocatria
Marc legal
1. Articles 51 i del 94 al 100 de la Llei 8/1987, de 15 dabril, municipal i de rgim local de Catalunya. 2. Articles del 77 al 90, i 112 i 113, del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual saprova el Reglament dorganitzaci, funcionament i rgim jurdic de les entitats locals. 3. Articles del 27 al 30 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, dorganitzaci, procediment i rgim jurdic de lAdministraci de la Generalitat de Catalunya. 4. Articles del 22 al 26 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com.
Definici
Document per mitj del qual es demana la presncia dalguna persona en un lloc i en una data determinats per dur a terme una reuni. Format: DIN A4 (ISO A4).
70
Esquema de la convocatria de reuni

Capalera
1. Destinaci
2. Cos
3. Signatura
4. Dataci
71
Tractament personal
Emissor: Receptor: 1a singular ( jo) 2a plural (vs).
Lestructura de la convocatria s molt fixa i lestil s semblant al de lofici intern. En general, a les convocatries no hi ha ni frmula de salutaci ni de comiat, encara que shi poden fer constar si es consideren convenients. (Senyor, senyora, / Atentament,)
1. Destinaci La disposici de la persona destinatria s la segent: nom i cognoms, precedits del tractament corresponent (Sr./Sra.) c., pl., av., etc., nm. i pis codi postal i poblaci comarca o pas (si escau).
Si es tracta duna convocatria de carcter intern i sempre que es convoqui un crrec de lAdministraci per les atribucions prpies del crrec que hi exerceix, es pot fer constar sols aquest crrec, que pot indicar-se amb majscules al peu del document: VICERECTORA DE LA COMUNITAT UNIVERSITRIA
2. Cos Consta de les parts segents: frmula de convocatria, amb lexpressi dordinria o dextraordinria, segons el cas nom de la reuni o de lrgan collegiat que es convoca dia hora lloc ordre del dia.
Una reuni la convoca el/la secretari/ria per ordre, per indicaci o per encrrec del / de la president/a. Vegeu-ne lexemple global segent:
72
Per encrrec de la presidenta, us convoco a la reuni extraordinria del Ple del Consell Social daquesta Universitat. Dia: 24 de maig de 2007 Hora: 17.15 Lloc: sala de juntes del Rectorat Ordre del dia: 1. Aprovaci de lacta de la sessi anterior. 2. Presentaci dels nous Estatuts de la Universitat. 3. Torn obert de paraules. A tall de complement daquestes dades, shi pot explicitar la disposici, lacord o el crrec que estableix la convocatria.
5. Informacions addicionals En aquest apartat, shi pot fer constar la indicaci duna segona convocatria. Tamb shi pot incloure la previsi que la persona o persones que no assisteixin a la reuni hagin de justificar la seva absncia. Les informacions addicionals shan de consignar en el peu del document, entre la dataci i el/la destinatari/ria.
73
Remarques
No hi useu el verb celebrar, llevat que us referiu a una festa, un aniversari o una commemoraci, casos que no solen ser motius duna convocatria. Podeu usar, en canvi, els verbs tenir lloc, fer-se, dur-se a terme o ser: La reuni tindr lloc a les 18.30 hores al despatx del rector. La frmula Precs i preguntes solament susa en lmbit municipal. A la resta dadministracions, aquest punt de lordre del dia sanomena Torn obert de paraules.
Fraseologia
Assumptes de trmit. Complint lacord pres durant la darrera sessi, us convoco a la propera reuni... Us convoco a la propera reuni... En aplicaci d... En compliment d... Lectura i aprovaci de lacta de la sessi anterior. Per encrrec del president, us convoco a la reuni ordinria d... Per indicaci de la presidenta, us convoco a... Per ordre del president, us convoco a... Torn obert de paraules. Us convoco a la propera reuni de la Comissi...
74
Sra. Olga Llorca i Montserrat Av. de Josep Tarradellas, 34 08029 Barcelona
Per ordre del president de la Comissi Tcnica per a la Recerca i el Desenvolupament de Fonts dEnergia, us convoco a la sessi ordinria daquesta Comissi, que es far el 14 de novembre de 2007, a les 16.30 hores, a la sala de reunions de la Subdirecci General dEnergia, amb lordre del dia segent: 1. Lectura i aprovaci de lesborrany de lacta de la sessi anterior. 2. Proposta per crear un parc elic al Valls Oriental. 3. Reglamentaci per a la installaci i ls de plaques solars en habitatges unifamiliars. 4. Projecte sobre la construcci duna planta de tractament de piles usades a Cardedeu. 5. Torn obert de paraules.
El secretari
[signatura]
Guillem Benet i Lpez Barcelona, 30 doctubre de 2007
Nota: Us demano que, si no podeu assistir-hi, comuniqueu al president els motius que ho justifiquin.
75
ACTA DE REUNI
Sumari Marc legal Definici Esquema de lacta Tractament personal Temps verbal Estructura i redacci Remarques Terminologia Exemple dacta
Marc legal
1. Articles del 22 al 27 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com (LRJPA). 2. Larticle 26.3 de lLRJPA fa referncia a la possibilitat de tractar en la sessi altres punts a ms dels que figuren en lordre del dia. 3. Larticle 27 de lLRJPA estableix els requisits de continguts de les actes. 4. Articles del 94 al 109 de la Llei 8/1987, de 15 dabril, municipal i de rgim local de Catalunya. 5. Larticle 106 daquesta Llei estableix els requisits de contingut de les actes. 6. Articles del 77 al 103, i 112 i 113, del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual saprova el Reglament dorganitzaci, funcionament i rgim jurdic de les entitats locals (ROF). 7. Els articles 97 i 199 del ROF regulen, respectivament, les intervencions dels membres de la corporaci i els aspectes formals del llibre dactes. 8. El Decret 33/1981, de 5 de febrer, regula la confecci dactes per mitjans mecanogrfics a les corporacions locals.
Definici
Document que constata les incidncies i els acords presos en una reuni. Format: DIN A4 (ISO A4).
78
Esquema de lacta
Capalera
1. Identificaci de la sessi
2. Assistents
3. Ordre del dia
4. Desenvolupament de la sessi
5. Acords
6. Frmula final
7. Signatura
Vist i plau (si escau)
8. Annexos
79
Tractament personal
Secretari/ria: en la redacci de lacta: 3a persona del singular (ell); en la frmula final: 1a personal del singular (jo). Tractament dels altres membres de la reuni: 3a persona del singular (ell).
Temps verbal
El temps verbal preferent s el present dindicatiu. Els altres temps verbals sols es fan servir per transcriure les referncies o allusions a fets passats, futurs, hipottics, etc. que hagin fet els assistents a la reuni.
1. Identificaci de la sessi Les dades didentificaci de la sessi sn el ttol, el nmero, el dia, el lloc i lhora, i es disposen com en lexemple segent: Acta de la Junta de Govern de la Universitat de Barcelona Nm. de sessi: 17/2007 Data: 27 de juny de 2007 Horari: de 17 a 19.15 Lloc: sala de juntes del Rectorat La indicaci de la data de la reuni que es fa en aquest apartat estalvia una posterior dataci del document: les actes sols tenen la data del dia en qu es va fer la reuni. Tamb shi pot indicar (desprs del nmero de sessi) si la sessi s ordinria o extraordinria.
2. Assistents Relaci dels membres assistents a la reuni, en qu ha de constar: nom i cognoms, que no solen anar precedits del tractament corresponent crrec (en el cas del / de la president/a i del / de la secretari/ria, o b si escau indicaci que la persona hi assisteix en representaci dalgun organisme). Tot seguit, quan correspongui, es fa una relaci dels membres absents, encapalats per les frases No hi assisteixen o Han excusat labsncia.
80
3. Ordre del dia Es transcriuen en aquest apartat els punts de lordre del dia previstos a la convocatria de la reuni. Si hi ha alguna modificaci, tamb shi fa constar.
4. Desenvolupament de la sessi Aquest apartat sol iniciar-se amb la frase El/La president/a obre la sessi [...]. Tot seguit shi recull la informaci sobre els diversos punts de lordre del dia. En redactar aquest apartat, cal seleccionar les intervencions ms rellevants i sintetitzar-les.
5. Acords En aquest apartat es fa la relaci dels acords presos i els desacords, i tamb els temes que han quedat pendents. Es fa duna manera esquemtica i se separen els diferents punts en pargrafs, numerats segons lordre del dia. En els casos en qu no s pertinent recollir les intervencions dels membres de la reuni, somet lapartat de desenvolupament de la sessi i noms shi fan constar els acords presos.
6. Frmula final La frmula final s fixa i admet molt poques variacions. Generalment s: El/La president/a aixeca la sessi, de la qual, com a secretari/ria, estenc aquesta acta.
7. Signatura Habitualment les actes tenen dues signatures. En totes dues sexplicita el crrec, precedit de larticle corresponent: a) la signatura del / de la secretari/ria, a lesquerra: El/La secretari/ria
[signatura]
b) el vistiplau del / de la president/a (si nhi ha): a la dreta de la signatura del / de la secretari/ria, en aquest ordre: Vist i plau El/La president/a
[signatura]
81
8. Annexos En aquest apartat sinclouen, si escau, els informes que sannexen a lacta i que ja shan esmentat en tractar el punt corresponent de lacta.
Remarques
Els apartats 3 i 5 es poden fusionar, opcionalment, amb lapartat 4: Desenvolupament de la sessi i acords. Conv evitar la paraula afers per designar lapartat Assumptes de trmit, ja que pel seu significat saplica a temes de fora rellevncia, no pas a qestions secundries. Sha devitar ls del verb aixecar amb el significat estendre una acta. Reservem aquest verb per a lacabament de la sessi: El/La president/a aixeca la sessi [...]. En lordre del dia no es pot usar la designaci Precs i preguntes (en comptes de Torn obert de paraules), ja que s exclusiva de les corporacions municipals. Cal no confondre el substantiu vistiplau (precedit de larticle el), que es pot usar en el cos daquest i daltres documents, amb la frmula Vist i plau (dos verbs coordinats amb la conjunci i ) que susa a lapartat de signatura.
Terminologia
Abstenci f. Acci i efecte de no prendre part en una votaci. Acord m. Decisi mtuament acceptada entre parts interessades. Acord administratiu m. Decisi de lAdministraci pblica, adoptada per un rgan collegiat. Aixecar (la sessi) v. tr. Donar per acabada la sessi. Assumptes de trmit m. pl. Punt de lordre del dia, habitual a les reunions, que es dedica al tractament de qestions reglamentades dimportncia menor. Sin.: despatx dofici Constataci v. tr. Acci i efecte de constatar. Dictamen m. Opini escrita i motivada que emet un facultatiu sobre un assumpte de la seva especialitat.
82
Esborrany de lacta m. Text de lacta abans de ser aprovada. Sin.: minuta de lacta Esmena f. Proposta de modificaci dun text. Estendre v. tr. Redactar una acta. Sin.: llevar acta Fer constar v. tr. Fer manifesta una cosa. Majoria f. En una votaci, part ms gran dels vots emesos en un sentit. Majoria absoluta f. Majoria que excedeix, segons els casos, la meitat dels membres dun rgan o el nombre dels vots emesos. Majoria relativa f. Majoria que excedeix el nombre de vots corresponents a les altres alternatives. Moci f. 1. Proposta feta en una assemblea deliberant, en un congrs, etc. 2. En les corporacions locals, proposta que se sotmet directament a coneixement del ple. Prec m. Frmula duna proposta dactuaci dirigida a alguns rgans de govern municipal. Proposta f. Acci i efecte de proposar alguna cosa. Qurum de constituci m. Nombre mnim de membres presents en una assemblea, necessari per a la validesa dels acords que hi sn emesos. Qurum de votaci m. Proporci de vots favorables que requereix un acord. Reuni f. 1. Conjunt de persones reunides. 2. Acci i efecte de reunir-se. Sessi f. Cadascuna de les reunions dels membres duna junta, dun tribunal, duna assemblea, etc., per ocupar-se dels treballs o dels afers que els sn encomanats. Torn obert de paraules m. Frmula emprada per designar el darrer punt de lordre del dia.
83
Verificar v. tr. Comprovar que una cosa s certa o exacta. Vot m. Manifestaci expressa de la voluntat de cadascun dels membres duna assemblea. Vot afirmatiu m. Vot a favor de la proposta votada. Vot de qualitat f. Vot que, pel fet de ser duna persona de major autoritat, decideix una qesti en el cas dempat. Sin.: vot diriment m. Vot negatiu m. Vot en contra de la proposta votada. Vot nul m. Vot no vlid. Vot particular m. Vot expressat en sentit diferent del que ha resultat majoritari i que sexpressa per escrit justificant-ne els motius. Vot secret m. Vot ems de manera que no es pugui conixer la identitat del / de la votant. Votaci f. Acci de votar, dexercir el dret de vot. Votaci nominal f. Votaci en la qual a cada vot hi consta el nom de la persona que lha ems. Votaci ordinria f. Votaci realitzada aixecant-se les persones partidries duna opini o b alant noms la m. Sin.: votaci a m alada Votaci secreta f. Votaci en la qual no se sap qui ha ems el vot. Votaci tcita f. Aprovaci duna proposta sense formulaci expressa de la votaci.
84
ACTA DE SESSI DE LA COMISSI TCNICA DACREDITACI Identificaci de la sessi Nm: 12/2006 Carcter: ordinari Data: 18 doctubre de 2006 Horari: de 16 a 19 Lloc: sala de juntes del Laboratori General dAssaigs i Investigacions Assistents Jordi Trav Mas, president Josep M. Beltran Valls Frederic Bosch Prez Jordi Casanovas Garcia Antoni Costa Ribes Xavier Mistral Bel Joaquim Pi Niub Llus Ventall Figueres Marc Penya Pol, secretari No hi assisteix el representant de la Secretaria dIndstria i Empresa. Ordre del dia 1. Lectura i aprovaci de lacta de la sessi anterior. 2. Estudi sobre la previsi de necessitats dimplantaci de nous laboratoris acreditats. 3. Disposicions reguladores de lacreditaci de laboratoris dassaig per al control de qualitat de ledificaci. 4. Visites dinspecci als laboratoris. 5. Torn obert de paraules.
85
Desenvolupament de la sessi 1. El president obre la sessi, el secretari llegeix lacta de la sessi anterior i la Comissi laprova. 2. El senyor Bosch comenta lEstudi sobre la previsi de necessitats dimplantaci de nous laboratoris acreditats al territori de Catalunya, que li va encarregar la Comissi en la reuni anterior, i en reparteix una cpia als assistents a fi que lestudin i presentin, si sescau, les propostes de limitaci de noves acreditacions de laboratoris a les comarques que ja nestiguin saturades. 3. El secretari presenta els esborranys de les disposicions reguladores de lacreditaci de laboratoris dassaig per al control de qualitat de ledificaci, en lmbit de la cermica i en lmbit de sls per a vials (rids, mescles bituminoses i els materials constituents daquestes mescles). El secretari tamb comunica que les observacions que shagin de fer a aquests esborranys shan de presentar a la Secretaria de la Comissi en el termini dun mes des de la data daquesta reuni. El senyor Pi exposa que, cal aprovar urgentment la nova acreditaci proposada en lmbit de la cermica. El senyor Ventall pregunta si lAdministraci, a ms de crear nous mbits dacreditaci, es preocupa de facilitar feina als laboratoris que shagin acreditat en els nous mbits. Tamb proposa potenciar les homologacions dels productes mitjanant el control a fbrica, per tal de millorar-ne la qualitat. El senyor Costa explica que el Departament dInnovaci, Universitats i Empresa ha ofert ajuda a diferents grups de fabricants, com ara els rajolers i els cimenters, per a la implantaci de manuals de qualitat a les seves empreses i que la Direcci General dArquitectura i Paisatge del Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques hi ha collaborat realitzant assaigs de la producci, com en el cas de la campanya de la cermica. 4. El senyor Casanovas comenta el resultat de les primeres visites dinspecci als laboratoris desprs que shagin acreditat i indica les deficincies ms comunes observades: les plisses dassegurana de responsabilitat civil caducades o amb perodes de temps sense cobertura, i el calibratge de les premses dassaig de resistncies a compressi fora del termini que estableix la normativa. El president proposa que es redacti un reglament intern de la CTA que prevegi la gradaci de sancions per les faltes que cometen els laboratoris acreditats, i la Comissi ho aprova.
86
5.1. El senyor Mistral pregunta si lLGAI ha de fer la competncia als laboratoris acreditats realitzant sries de provetes de formig. El senyor Bertran li contesta que lLGAI no t cap intenci de fer la competncia als laboratoris acreditats fent provetes, per que est obligat per llei a fer-ne si lin solliciten; que, si vol ser un laboratori europeu, ha de ser autosuficient per exigncies de la CE i que, en vista de lestudi de previsions que sha presentat, el volum de producci de provetes de lLGAI s molt petit. 5.2. El senyor Casanovas proposa que la propera reuni de la Comissi es faci el 25 de novembre de 2006.
Acords 1. 4. Aprovar lacta de la sessi anterior. Aprovar, per unanimitat, la redacci dun reglament intern de la CTA que prevegi la gradaci de sancions per les faltes que cometen els laboratoris acreditats.
5.2. Fer la propera reuni de la Comissi el 25 de novembre de 2006. El president aixeca la sessi, de la qual, com a secretari, estenc aquesta acta.
El secretari
Vist i plau El president
[signatura]
[signatura]
87
INFORME
Sumari Marc legal Definici Esquema de linforme Tractament personal Temps verbal Estructura i redacci Remarques Fraseologia Exemples dinformes
Marc legal
1. Larticle 82.1 de lLRJPA regula la petici dinformes. 2. Larticle 83.1 de lLRJPA estableix que els informes sn facultatius (voluntaris) i no vinculants (no sn de seguiment obligatori), llevat que hi hagi una disposici expressa que indiqui el seu carcter preceptiu (imprescindible) i vinculant (de seguiment obligatori). 3. Larticle 83.2 de lLRJPA estableix el termini de presentaci dels informes sollicitats. 4. Larticle 75 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, dorganitzaci, procediment i rgim jurdic de lAdministraci de la Generalitat de Catalunya, estableix que els informes jurdics immediatament anteriors a les resolucions han de contenir: a) lenumeraci clara i succinta dels fets; b) les disposicions legals aplicables i lallegaci raonada de la doctrina ; c) el pronunciament que ha de contenir la part dispositiva.
Definici
Document que presenta una exposici de carcter informatiu sobre la situaci dun afer o sobre els elements necessaris perqu es resolgui. Lestructura i el contingut dels informes sn fora variables; malgrat aix shan de seguir unes pautes i han de contenir unes informacions mnimes. Si sanalitzen segons el context, els informes poden ser procedimentals (integrats i previstos dins dun expedient ordinari) o no procedimentals (al marge dels expedients administratius ordinaris). I, segons el contingut, es poden classificar en descriptius o valoratius. Un tipus especfic dinforme s la proposta de resoluci. Un informe sanomena dictamen quan inclou una valoraci o una opini i s un facultatiu o una comissi tcnica (dassessorament o consultiva) qui lemet. Format: DIN A4 (ISO A4)
90
Esquema de linforme
Capalera
1. Identificaci de lexpedient
2. Antecedents o fets
3. Fonaments de dret
4. Conclusions
5. Dataci
6. Signatura
7. Annexos
91
Tractament personal
Emissor: Receptor: 1a persona del singular ( jo). en linforme no es fa referncia a la persona destinatria.
Temps verbal
El temps verbal que shi usa preferentment s el present dindicatiu. En lapartat dexposici de precedents tamb s habitual ls del pretrit indefinit: sha estudiat, shan considerat.
La redacci dels informes ha de ser succinta i no shi han dincorporar dades que ja constin en lexpedient corresponent, si s el cas, o que no siguin estrictament necessries.
1. Identificaci de lexpedient En aquest apartat hi poden constar, opcionalment: ttol de linforme, destacat nm. dexpedient (si escau) assumpte sollicitant (si escau).
2. Antecedents o fets Lexposici dels precedents i dels fets que motiven linforme sha de fer duna manera ordenada i clara. Cal mantenir lordre lgic de les dades i separar les diferents unitats en pargrafs, per tal que la lectura pugui ser rpida. Els fonaments de dret, en el cas que hi hagin de constar, fan referncia a les disposicions legals que justifiquen les conclusions de linforme.
3. Fonaments de dret Els fonaments de dret, en el cas que hi hagin de constar, fan referncia a les disposicions legals que justifiquen les conclusions de linforme.
4. Conclusions Els informes descriptius no contenen aquest punt, noms sha de tenir en compte, doncs, per als valoratius. Les conclusions solen correspondre amb la proposta de resoluci que es desprn de linforme.
92
6. Signatura Consta dels elements segents: crrec, precedit de larticle corresponent signatura nom i cognoms.
7. Annexos Si cal, shi poden afegir els annexos que es considerin pertinents. Conv fer-ne la llista al final de linforme.
Remarques
Cal escriure proposo en lloc de tinc lhonor de proposar o vinc a proposar, que sn inadequats. El verb informar t significats diferents segons que sigui transitiu (posar alg al corrent dalguna cosa; dotar de forma), intransitiu (els fiscals i els advocats, parlar en compliment del seu crrec) o pronominal (procurar-se notcies entorn dalg o dalguna cosa). Cal tenir-ho en compte i evitar ls de la forma intransitiva amb complement directe (s correcta la frase El deg ha informat el rector sobre..., per s incorrecte escriure La Comissi ha informat favorablement el projecte...).
Fraseologia
Aquesta Comissi considera que... Considero que... ... emetre un informe favorable... ... informar favorablement sobre... Proposo que...
93
Identificaci de lexpedient Informe relatiu a lexpedient 455/2006, dautoritzaci per a la construcci dunes installacions de minigolf en SNU, a la finca de Can Maim, al terme municipal de Vallromanes. Fets 1. El 17 doctubre de 2006 el senyor Felip Marimon Gil, arrendatari de la finca de Can Maim, va sollicitar lautoritzaci per installar un camp de golf de dimensions redudes, tipus pitch and putt. 2. El projecte daquesta installaci preveu construir un edifici de serveis de 169 m i realitzar en el terreny de joc els treballs segents: la construcci duna xarxa de recs i un llac que funcioni com a dipsit regulador daquesta xarxa, el sanejament i la distribuci denergia elctrica, la plantaci de gespa i la reforestaci dalguns indrets. 3. El terreny on es pretn fer aquesta installaci t 75.000 m, la major part del qual s la zona compresa entre la Conreria, Sant Mateu i Sellecs, i est incls en el Pla despais dinters natural. Daquest terreny, 51.000 m sn al terme municipal de Vilanova del Valls, i 24.000 m al de Vallromanes. La qualificaci del sl s de rstic ordinari clau 13 a Vallromanes, i tipus i clau 24 a Vilanova del Valls. 4. La normativa daplicaci a Vallromanes fixa en 1,5 ha la finca mnima i admet els usos dutilitat pblica o inters social dinstallacions que semplacin en el medi rural. A Vilanova del Valls, sadmet ls esportiu i la finca mnima s de 2 ha. 5. Linforme de la Direcci General del Medi Natural del Departament de Medi Ambient i Habitatge assenyala que es pot admetre aquesta installaci sempre que es compleixin un conjunt de condicions que cal incorporar al Projecte, les quals fan referncia a: la depuraci de les aiges residuals, la vegetaci que cal conservar i replantar, la definici de lrea daparcament, la base de reg, la limitaci de les tanques publicitries i la protecci de lespai que limita amb el bosc.
94
6. En linforme de lAgncia Catalana de lAigua shi exposa que, encara que els recursos hdrics daquesta zona sn pobres, la confluncia de les dues rieres s la zona ms favorable per fer captacions daiges. A ms, shi indica que la normativa de la Direcci General del Medi Natural estableix que un camp de golf sha de regar amb aiges residuals depurades. Per tant, lautoritzaci per regar la finca amb aiges subterrnies noms es pot concedir amb carcter provisional i sha de preveure, a curt termini, la tramitaci de la concessi corresponent a la utilitzaci daiges residuals depurades. 7. El 28 de febrer de 2007 el sollicitant va presentar un Projecte modificat per complir les condicions establertes per la Direcci General del Medi Natural, en el qual: sesmenten les condicions de la depuradora, i hi figura el grfic de lemplaament, per no el projecte daquesta installaci; es proposa que ledifici de serveis tingui un cos quadrat prefabricat, amb els paraments de faana construts amb mur de cortina de vidre i xapa llisa lacada; manca encara definir lrea daparcament; saccepten la resta de condicions, que queden reflectides en un text refs. 8. En el termini dinformaci pblica DEPANA ha presentat una allegaci en qu demana que se li notifiquin les actuacions posteriors. 9. El 26 dabril de 2007 el sollicitant ha aportat un altre informe favorable de lAgncia Catalana de lAigua sobre la disponibilitat daigua a la finca.
Barcelona, 27 dabril de 2007 La tcnica
[signatura]
Jlia Rossell i Bresca
95
AJUNTAMENT DARENYS DE MUNT
PROPOSTA DADQUISICI DE MATERIAL 1. Cal adquirir tres rellotges perqu el personal de lAjuntament dArenys de Munt pugui fitxar a lentrada i a la sortida de la feina. 2. LAjuntament nha demanat el preu a lempresa Timer, SL. 3. Lempresa Timer, SL, ha comunicat a lAjuntament que limport de tres rellotges i el material complementari necessari s de 2.800 euros. 4. Linforme de la intervenci municipal acredita que en la partida 03 343 748 del pressupost de la corporaci hi ha crdit suficient per atendre aquesta despesa.
Proposo a la Comissi de Govern: Que acordi ladquisici de tres rellotges i el material complementari necessari a lempresa Timer, SL, i que autoritzi el pagament de la despesa de 2.800 euros.
Arenys de Munt, 25 de juny de 2007 El regidor de lrea de Personal
[signatura]
Josep Canals i Su
96
AJUNTAMENT DE SANTA COLOMA DE FARNERS
Identificaci de lexpedient Expedient nmero 675/2006, relatiu a la devoluci de limport de limpost sobre construcccions, installacions i obres a la companyia ENHER.
Fets 1. El 25 de juny de 2006 la companyia ENHER va sollicitar lautoritzaci per construir una lnia BT aria trenada a fi de subministrar electricitat a labonat Xavier Gmez Ribalta, a la carretera comarcal C-152, PK 21,30. 2. El 3 de desembre de 2006 la companyia ENHER va satisfer 545 euros en concepte de limpost sobre construccions, installacions i obres. 3. En lexpedient de concessi a ENHER de lautoritzaci per realitzar lobra indicada hi consta que lAjuntament no va atorgar-la-hi i que, com ho acredita linforme dels serveis tcnics municipals, lobra no sha dut a terme. 4. El 8 de gener de 2007 la companyia ENHER va presentar una sollicitud en qu demanava a lAjuntament la devoluci de la quantitat abonada. 5. El 18 de gener de 2007 lalcalde va dictar el decret dincoaci de lexpedient de devoluci a ENHER de la quantitat satisfeta, en qu demanava que el secretari emets un informe sobre si era procedent retornar-la-hi. 6. El 20 de gener de 2007 el secretari va emetre un informe favorable a la devoluci a ENHER de limport de limpost esmentat.
Fonaments de dret Larticle primer de lOrdenana fiscal nmero 4, relativa a limpost sobre construccions, installacions i obres, estableix que el fet imposable daquest impost s la realitzaci dins del terme municipal de qualsevol construcci, installaci o obra per a la qual sexigeix lobtenci de la llicncia dobra corresponent.
97
AJUNTAMENT DE SANTA COLOMA DE FARNERS
Ats que, en no haver-se dut a terme lobra, no sha produt el fet imposable que preveu el precepte esmentat, s procedent que la corporaci retorni a ENHER lingrs efectuat.
Proposta de resoluci Proposo que la Comissi de Govern acordi la devoluci de lingrs corresponent al pagament de limpost sobre construccions, installacions i obres a la companyia ENHER.
Santa Coloma de Farners, 30 de mar de 2007 El regidor dUrbanisme
[signatura]
Marcel Ulldemolins i Marfull
98
RESOLUCI
Sumari Marc legal Definici Esquema de la resoluci Tractament personal Temps verbal Estructura i redacci Remarques Fraseologia Exemple de resoluci
Marc legal
1. Larticle 89.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com (LRJPA) preveu que les resolucions han de decidir totes les qestions plantejades per les persones interessades i derivades del procediment. 2. Larticle 89.3 de lLRJPA estableix que les resolucions han de contenir la decisi i, a ms, han dindicar els recursos que shi poden interposar en contra. 3. LOrdre de lEstat de 10 de gener de 1981 estableix els requisits formals que han de contenir les resolucions: a) nom i cognoms, signatura i rbrica del titular de lrgan del qual emana lacte o la resoluci; b) antesignatura amb expressi del crrec que exerceix la persona que subscriu el document; c) referncia succinta, quan escaigui, de la disposici o lacte en qu es fonamenta lexercici de la competncia per resoldre. 4. Larticle 16 de lLRJPA preveu que els/les titulars dels rgans administratius poden delegar la signatura de les seves resolucions als / a les titulars dels rgans administratius que en depenguin (en el marc del que estableix larticle 13 daquesta Llei). 5. Larticle 54 de lLRJPA fixa els casos en qu les resolucions han de contenir una motivaci prvia: a) els actes que limiten drets subjectius o interessos legtims; b) els que resolen procediments de revisi dofici dactes administratius, recursos administratius, reclamacions prvies a la via judicial i procediments darbitratge; c) els que se separen del criteri seguit en actuacions precedents o del dictamen drgans consultius; d) els acords de suspensi dactes, sigui quin sigui el motiu daquesta; e) els acords daplicaci de la tramitaci durgncia o dampliaci de terminis; f ) els actes que es dicten en lexercici de potestats discrecionals, i tamb els que han de ser motivats perqu ho estableix una disposici legal o reglamentaci expressa. 6. Larticle 79.2 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, dorganitzaci, procediment i rgim jurdic de lAdministraci de la Generalitat de Catalunya estableix que els actes administratius resolutoris han de ser motivats amb una referncia succinta dels fets i fonaments jurdics, amb la identificaci de les normes aplicables i, si escau, del rgim de recursos que siguin procedents. 7. Larticle 80 de la mateixa Llei distingeix, dintre dels actes administratius resolutoris, entre acords, si provenen del Govern, i resolucions, si emanen dels consellers o daltres rgans directius.
Definici
Document amb qu es pren una determinaci o decisi sobre un afer. Generalment comporta lacabament del procediment administratiu, previ a lexecuci. Format: DIN A4 (ISO A4)
100
Esquema de la resoluci
Capalera
1. Identificaci de lexpedient
2. Fets o antecedents
3. Fonaments de dret
4. Resoluci
5. Peu de recurs
6. Dataci
7. Signatura
101
Tractament personal
Emissor: Receptor: 1a persona del singular ( jo). en la resoluci no es fa referncia a la persona destinatria.
Temps verbal
El temps verbal que shi usa preferentment s el present dindicatiu.
1. Identificaci de lexpedient La identificaci de lexpedient encapala aquest document. Sol constar de les dades segents: nmero dexpedient i unitat orgnica que emet la resoluci.
2. Fets o antecedents Aquest apartat sidentifica en el document mitjanant el ttol FETS / RELACI DE FETS / ANTECEDENTS. Sota mateix sindiquen els diferents fets i les diferents accions seguides des de linici de lexpedient. La presentaci ha de ser clara, per la qual cosa s recomanable que es faci en apartats separats i amb frases completes. Lexposici de cada fet sha de redactar de manera sinttica i, si nhi ha ms dun, s preferible numerar-los mitjanant cardinals (1, 2, 3, etc.).
3. Fonaments de dret Aquest apartat sidentifica en el document mitjanant el ttol FONAMENTS DE DRET. Quan s procedent, es fa una referncia succinta a les disposicions o els actes i a la doctrina jurisprudencial en qu es fonamenta lexercici de la competncia. Aquesta exposici sha de redactar de manera sinttica i, si hi ha diversos actes o disposicions, s preferible numerar-los mitjanant cardinals (1, 2, 3, etc.). Es tracta dexplicitar largumentaci jurdica en qu es fonamenta la decisi i per qu saplica al cas concret sobre el qual es resol. En el cas que, segons la llei, shi hagi dincloure la motivaci prvia, tamb shi ha de fer constar. Aquest apartat pot acabar amb una expressi denlla amb el segent: com ara Per aix (o b En conseqncia), dacord amb el que disposen els articles (aqu senumeraran exclusivament els articles a qu sha fet referncia en els fonaments de dret), i fent s de les atribucions que mhan estat conferides per (aqu es concreta el precepte, lautoritzaci, etc. pertinent). O b, simplement, Per aix / En conseqncia, seguits duna coma.
102
4. Resoluci El nucli del document sintrodueix amb la paraula RESOLC, seguida de dos punts, i pot estar precedit de la frase Fent s de les atribucions que mhan estat conferides, [...]. La paraula RESOLC se substitueix per ACORDA quan s un rgan collegiat qui formula la resoluci. Aquest apartat final tamb pot anar encapalat amb lepgraf: Resoluci Per tant, resolc: (en aquest cas els verbs shan descriure en infinitiu.) O b amb lepgraf: Resoluci (en aquest cas els verbs shan descriure en primera persona del singular.) Tot seguit es fa una exposici resumida de la decisi presa i, si s necessari, sindiquen el nom i els cognoms de la persona o les persones a qui sha de notificar la resoluci. s recomanable de separar en pargrafs els diferents apartats de la resoluci (1, 2, etc.). Vegem-ne un exemple: RESOLC: 1. Desestimar la sollicitud que va presentar... 2. Notificar aquesta resoluci a...
5. Peu de recurs Dacord amb el que estableixen els articles 89.3, 107 i 109 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com; dacord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicci contenciosa administrativa, i dacord amb la Llei 4/1999, de 13 de gener, de modificaci de la Llei 30/1992, les resolucions han dacabar amb un peu de recurs, el contingut del qual, que indiquem tot seguit, varia segons els casos segents: a) En resolucions que exhaureixen la via administrativa i sobre matries de personal que no es refereixin al naixement o a lextinci de la relaci de servei dels funcionaris de carrera: Contra aquesta resoluci, que exhaureix la via administrativa, independentment de la seva immediata executivitat, es pot interposar recurs contencis administratiu davant el Jutjat Contencis Administratiu de Barcelona en el termini de dos mesos, a comptar de lendem de la notificaci de la resoluci, dacord amb el que estableixen els articles 8 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicci contenciosa administrativa. Tamb es pot interposar qualsevol altre recurs que es consideri procedent.
103
No obstant aix, les persones interessades poden optar per interposar contra aquesta resoluci un recurs de reposici davant el mateix rgan que lha dictada, en el termini dun mes, a comptar de lendem de la notificaci de la resoluci. En aquest cas no es podr interposar el recurs contencis administratiu mentre no es dicti resoluci expressa o presumpta del recurs de reposici, dacord amb el que disposen els articles 116 i segents de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les administracions pbliques i el procediment administratiu com, modificada per la Llei 4/1999, de 13 de gener. b) En la resta de resolucions que exhaureixen la via administrativa: Contra aquesta resoluci, que exhaureix la via administrativa, independentment de la seva immediata executivitat, es pot interposar recurs contencis administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justcia de Catalunya en el termini de dos mesos, a comptar de lendem de la notificaci de la resoluci, dacord amb el que estableixen els articles 10 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicci contenciosa administrativa. Tamb es pot interposar qualsevol altre recurs que es consideri procedent. No obstant aix, les persones interessades poden optar per interposar contra aquesta resoluci un recurs de reposici davant el mateix rgan que lha dictada, en el termini dun mes, a comptar de lendem de la notificaci de la resoluci. En aquest cas no es podr interposar el recurs contencis administratiu mentre no es dicti resoluci expressa o presumpta del recurs de reposici, dacord amb el que disposen els articles 116 i segents de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com, modificada per la Llei 4/1999, de 13 de gener. c) En resolucions que no exhaureixen la via administrativa: Contra aquesta resoluci, que no exhaureix la via administrativa, es pot interposar recurs dalada davant lrgan superior jerrquic del que lhagi dictada en el termini dun mes, a comptar de lendem de la notificaci de la resoluci, segons el que estableix larticle 114 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com. d) En actes de trmit: Contra aquesta resoluci, que s de trmit, no es pot interposar cap recurs, sense perjudici que les persones interessades legtimes puguin repetir les argumentacions en el recurs que sigui procedent contra la resoluci que posi fi al procediment.
104
7. Signatura La signatura del titular de lrgan consta de: crrec, precedit de larticle corresponent signatura nom i cognoms. En el cas que la resoluci semeti per delegaci, shi ha de fer constar (Per delegaci / p. d.).
Remarques
En les resolucions cal evitar els usos de la veu passiva, de les formes verbals impersonals i de la forma HE RESOLT / HA RESOLT: La Comissi va emetre [...] i no Van ser emeses [...] Els senyors Miquel Pons i Carles Costa han presentat [...] i no Sha presentat [...] RESOLC i no HE RESOLT Les formes verbals de futur no expressen obligatorietat i, per tant, cal evitar-les quan susen amb aquest sentit i utilitzar els verbs haver de o caldre.
Fraseologia
A proposta de la Comissi d... En data... es va rebre una sollicitud... Dacord amb el que estableix el Reial decret... ... dacord amb els criteris generals establerts... i la normativa aprovada... Dacord amb la proposta que ha presentat... Desprs destudiar la proposta... En aplicaci d..., sobre... Fent s de les atribucions que em confereix larticle... ... ha presentat la documentaci exigida... Larticle... de la Llei... atorga competncies a... per emetre resolucions... Larticle... regula... ... va estudiar lexpedient d... ... va examinar linforme d... Vegeu tamb lapartat 5. Peu de recurs.
105
Identificaci de lexpedient Expedient 345/2006, relatiu a la procedncia de ladquisici directa, per lAjuntament de Sant Celoni, de la finca situada a la partida dOlzinelles, parcella 32 del polgon 5, del terme municipal. Fets 1. La finca esmentada t 11.537 m, s propietat del senyor Antoni Roig i Vil i de la senyora Llusa Cot i Morera i est inscrita amb el nmero 2088 en el Registre de la Propietat dArenys de Mar. 2. En compliment de larticle 190.3.a de la Llei 8/1987, de 15 dabril, municipal i de rgim local de Catalunya, i larticle 30.1.a del Reglament del patrimoni dels ens locals, de 17 doctubre de 1988, lAjuntament va trametre lexpedient dadquisici directa de la finca a la Direcci General dAdministraci Local per tal que emets linforme preceptiu sobre la procedncia daquesta adquisici. 3. Linforme de larquitecte municipal acredita que el valor de la finca s 2.100.000 euros i que la superfcie i la situaci de la finca fan que sigui la ms idnia per ampliar i completar les installacions actuals de la zona de proves del circuit de motocrs, ja que est situada al costat est daquesta zona de proves. 4. Linforme de la interventora acredita que aquest import s inferior al 5% dels recursos ordinaris del pressupost nic de la corporaci i que hi ha consignaci pressupostria per atendre la despesa dadquisici de la finca. Fonaments de dret Els articles 190.3.a i 275.2.a de la Llei 8/1987, de 15 dabril, municipal i de rgim local de Catalunya, permeten dautoritzar la contractaci directa quan ho requereixin les peculiaritats dels bns, les necessitats del servei que sha de prestar o les limitacions del mercat immobiliari. Ats que en aquest cas concorren els requisits esmentats i atesa la finalitat pblica a qu lAjuntament destinar la finca, s procedent dautoritzar-ne ladquisici directa.
106
Resoluci Per tant, resolc: 1. Informar favorablement sobre ladquisici directa, per lAjuntament de Sant Celoni, de la finca d11.537 m, situada a la partida dOlzinelles, parcella 32 del polgon 5, del terme municipal, propietat del senyor Antoni Roig i Vil i de la senyora Llusa Cot i Morera, i inscrita amb el nmero 2088 en el Registre de la Propietat dArenys de Mar. 2. Condicionar aquesta decisi, ats el sistema de finanament que lAjuntament pretn acordar, al compliment del que preveuen els articles del 154 al 163 de la Llei 39/1988, de 28 de desembre, reguladora de les hisendes locals, i els articles concordants del Reial decret 500/1990, de 20 dabril, que despleguen el captol primer del ttol sis de la Llei esmentada, en matria de pressupostos. Contra aquesta resoluci que no exhaureix la via administrativa, es pot interposar recurs dalada davant el conseller de Governaci i Administracions Pbliques en el termini dun mes, a comptar de lendem de la notificaci de la resoluci, segons el que estableix larticle 114 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com.
Barcelona, 24 de novembre de 2006 El director general
[signatura]
Josep Sala i Roura
107
RECURS
Sumari Marc legal Definici Esquema del recurs Tractament personal Estructura i redacci Remarques Fraseologia Exemple de recurs
Marc legal
Els recursos administratius poden ser dalada, de reposici i de revisi. 1. La Llei 4/1999, de 13 de gener, de modificaci de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com (LRJPA), preveu dos tipus de recurs: el dalada i el de reposici. El recurs dalada s procedent per recrrer contra les resolucions i els actes que no exhaureixen la via administrativa i es pot interposar davant lrgan que els va dictar o davant lrgan competent per resoldre el recurs, que s el superior jerrquic. Contra les resolucions i els actes que exhaureixen la via administrativa es pot interposar, potestativament, un recurs de reposici davant lrgan que els va dictar o, directament, un recurs contencis administratiu. 2. Els articles 116 i 117 de lLRJPA regulen la interposici dels recursos potestatius de reposici. Larticle 110.1 de lLRJPA estableix els requisits de contingut dels recursos administratius. 3. Larticle 118 de lLRJPA regula la interposici dels recursos extraordinaris de revisi.
Definici
Document pel qual es demana a un rgan administratiu superior que anulli o que modifiqui una resoluci o un acte dun rgan inferior perqu el recurrent el considera perjudicial per als seus drets. Hi ha diversos tipus de recurs, segons la matria que tenen com a objecte i la via dinterposici: dalada, de reposici, de revisi i contencis administratiu. Format: DIN A4 (ISO A4)
110
Esquema del recurs

1. Dades de la persona que interposa el recurs
2. Formulaci del recurs
3. Allegacions
4. Annexos
5. Sollicitud
6. Dataci
7. Signatura
8. rgan al qual sadrea el recurs
111
Tractament personal
Emissor: Receptor: 1a persona del singular ( jo). no t cap tractament personal.
1. Dades de la persona que interposa el recurs Les dades personals es disposen de la manera segent: nom i cognoms DNI domicili, poblaci, codi postal i telfon.
2. Formulaci del recurs Aquest apartat sol comenar amb una referncia a lacte que motiva el recurs: el crrec o lrgan que va dictar la resoluci, la data daquesta, lexpedient, la data de la notificaci a la persona interessada, etc. En segon lloc sexpliciten la llei i els articles a lempara dels quals sinterposa el recurs. Tot seguit susa una de les frmules segents: Formulo recurs o b Interposo recurs.
3. Allegacions Aquest apartat sencapala amb la paraula ALLEGACIONS i tot seguit es concreten els fonaments de dret i els documents en qu es basa la interposici del recurs. Conv redactar les diverses allegacions en pargrafs diferents i numerar-les amb cardinals (1, 2, 3, etc.).
4. Annexos Sn els documents que sadjunten al recurs. Aquest apartat pot estar incls en el 3 o b fer-lo constar separadament.
5. Sollicitud s la concreci dall que es demana i sintrodueix amb la paraula SOLLICITO, seguida de dos punts.
112
7. Signatura Signatura de la persona que interposa el recurs. No cal repetir en aquest apartat el nom i els cognoms de qui signa el recurs.
8. rgan al qual sadrea el recurs rgan que ha de resoldre el recurs, escrit amb majscules al peu del document: PRESIDNCIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
Remarques
El recurs s un document que sadrea a una instituci, una unitat o un rgan, i, per tant, la destinaci no sha de personalitzar. Cal evitar ls dexpressions com ara provet del DNI [...], del castell provisto de, que es tradueix al catal per expressions com ara amb el DNI o b que tinc el DNI. Tampoc no shan dutilitzar els articles en/na davant dels noms, ni les formes servils com ara prego, suplico, etc., ni els tractaments protocollaris. El recurs no inclou ni frmula de salutaci ni frmula de comiat.
113
Fraseologia
... que visc al carrer..., nmero..., pis..., de Barcelona... ... contra la resoluci dictada amb data... ... contra la resoluci que va dictar el rector de la Universitat d... el 4 de gener de 2007, en lexpedient instrut sobre..., en el qual sc persona interessada... ... contra la resoluci presa en lexpedient... ... dacord amb el que disposen els articles... ... dacord amb el que estableixen el Reial decret... i els Estatuts d... ... dacord amb els articles... ... dacord amb els criteris generals establerts per... i la normativa aprovada... ... dacord amb els articles... de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com... ... dacord amb la declaraci que va presentar... ... en aplicaci d..., sobre... Fent s del dret que em confereix larticle... Interposo/Formulo recurs dalada, dacord amb larticle..., contra la resoluci... Larticle... de la Llei... atorga competncies a... per emetre resolucions. La resoluci sem va notificar el 14 de febrer de 2007. ... resoluci que em fou notificada en data... ... i presento, adjunta a aquest recurs, la documentaci que prova... ... la qual cosa acredito amb els documents annexos que indico tot seguit: La revocaci daquesta resoluci. ... que es decideixi la revocaci de la resoluci esmentada. SOLLICITO: Que es dicti resoluci per revocar la que s objecte de recurs. SOLLICITO: Que es modifiqui la resoluci que s objecte daquest recurs en els temes segents:
114
M. Dolors Coll i Subirats, amb domicili al carrer de Sant Antoni M. Claret, 121, 08025 Barcelona, telfon 93 455 88 63 i DNI 35654898 L,
Formulo, dacord amb els articles 114 i 115 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com, modificada per la Llei 4/1999, de 13 de gener, recurs dalada contra la resoluci dictada el 10 de maig de 2004, per la qual es fan pblics els resultats del segon exercici de les proves selectives de la convocatria 20/2004 per a laccs al Cos de Subalterns de la Generalitat de Catalunya.
ALLEGACIONS: 1. El 22 dabril de 2007, a les 16 hores, vaig realitzar, a laula nmero 1 de la Facultat de Psicologia, el segon exercici corresponent a la prova de temari de la convocatria esmentada. 2. En les llistes publicades el 10 de maig de 2007, el meu nom figura en la dels no presentats. 3. Ms imprescindible saber la qualificaci obtinguda en aquesta prova per poder continuar realitzant la resta de proves.
DEMANO: que es modifiqui la resoluci objecte de recurs i que sem notifiqui la qualificaci obtinguda.
Barcelona, 11 de maig de 2007
[signatura]
CONSELLER DE GOVERNACI I ADMINISTRACIONS PBLIQUES
115
ABREVIACIONS
Sumari Abreviatures Sigles i acrnims Smbols Principals grups dabreviacions
Les abreviacions sn el resultat de la supressi de lletres en un mot o sintagma per tal de reduir-ne lextensi en un context en qu s preferible la seva forma abreujada. Si es vol que el llenguatge administratiu sigui clar i fcilment comprensible, ls que sha de fer de les abreviacions ha de ser molt mesurat i, en tots els casos, coherent i pertinent. En aquest sentit, cal observar una srie de criteris generals que ajuden a trobar el punt dequilibri entre la simplificaci que representen les abreviacions i la comprensi del text: No shan dutilitzar abreviacions si ocupen els mateixos espais que el mot o el sintagma sencers. Ls de les abreviacions s indicat per a taules, grfics, llistes, quadres sinptics, classificacions, etc. Les abreviacions es poden utilitzar sense cap inconvenient quan acompanyen xifres: Va recrrer 3 km a peu. Si no hi ha cap ms soluci i manca espai en el text, es poden crear de nou abreviacions. En aquest cas, cal que es puguin desxifrar fcilment escrivint el desplegament al costat de labreviaci la primera vegada que apareix o b explicant-ne el significat amb una nota al peu de la pgina o al final del document. Cal tenir en compte el tipus de persona a qui va adreat el text i distingir entre els documents interns i els externs, entre els adreats a especialistes i els adreats al pblic en general, etc. En un mateix text sha de mantenir un criteri de coherncia, sense barrejar diferents tipus dabreviacions, per exemple: 2n 3r. 4.t En general, doncs, cal atenir-se al principi que com ms formal s un text menys abreviacions shi fan servir.
1. Abreviatures
Una abreviatura s un escurament grfic dun mot o dun sintagma, que es forma suprimint lletres internes o finals i que sindica amb un punt o una barra. Les abreviatures es poden referir a un sol mot (aleshores les anomenem abreviatures simples) o b a un sintagma (abreviatures compostes). pl. c/c plaa compte corrent
1.1. Les abreviatures es poden formar de diverses maneres: a) Per suspensi, quan suprimim la part final dun mot. exp. c/ expedient carrer
118
Se suprimeix el final de la paraula a partir de la primera vocal duna sllaba, incloent-thi aquesta vocal i tant si va darrere duna consonant sola com si va darrere dun grup de consonants. disp. coll. paq. disposici collaborador paquet
Les abreviatures per suspensi no tenen marca de plural. les pg. 20 i 21 les pgines 20 i 21 b) Per contracci, quan la part suprimida correspon a linterior dun mot, de manera que es mantenen una o algunes lletres inicials i una o algunes lletres finals. gral. Illma. general Illustrssima
Generalment, tamb sescura tallant abans duna vocal, sobretot abans de la primera vocal. Les abreviatures per contracci segueixen les normes generals de formaci del plural. Srs. fres. Senyors factures
c) Per suspensi o contracci, amb lafegiment dalguna lletra de linterior del mot, generalment consonants. dl. Mgfca. dilluns Magnfica
Si ocasionalment cal crear una nova abreviatura, s recomanable seguir el procediment de suspensi. 1.2. Quan abreugem un sintagma, nhem de mantenir totes les preposicions i els articles si marquem labreujament amb un punt. n. de la t. nota de la traductora
En canvi, els ometem si utilitzem la barra inclinada. m/f al meu favor
1.3. Les abreviatures mantenen els accents de la paraula sencera. pg. pgina
1.4. En general, la lletra inicial de labreviatura sescriu en majscula o minscula segons com sescriuria el mot o el sintagma que abreuja a. de C. resoluci nm. 222 abans de Crist resoluci nmero 222
119
En sn una excepci les formes abreujades de tractament de respecte i de designaci genrica que precedeixen els noms propis, que sescriuen sempre amb la inicial amb majscula. Mn. Alcover Sra. Ferrer Sta. Anna Prof. Recasens mossn Alcover senyora Ferrer santa Anna professora Recasens
1.5. Pel que fa a lapostrofaci, les abreviatures segueixen la regla general. lav. Gaud lavinguda Gaud
1.6. El punt abreviatiu sempre va seguit dun espai, tant si s en posici final com interior dabreviatura. nm. 33 p. o. nmero 33 per ordre
La barra abreviativa sempre va seguida dun espai quan s en posici final dabreviatura, per no en posici interior dabreviatura. c/c c/ de lOr compte corrent carrer de lOr
1.7. En els tractaments de respecte (tractaments protocollaris i genrics) es permet la representaci simultnia del mascul i del femen en una mateixa abreviatura mitjanant una barra inclinada. Aleshores cal escriure la forma masculina seguida del punt corresponent i a continuaci la barra i la terminaci de femen sense punt al final. Sr./a Dr./a Excm./a i Mgfc./a Sr./a 1.8. Els numerals ordinals En singular, labreviatura daquests nombres es representa amb la xifra seguida de lltima lletra del mot desplegat (amb un punt opcional desprs de la lletra). 1r 1a 1r. 1a. primer primera senyor/a doctor/a Excellentssim/a i Magnfic/a Senyor/a
En plural, labreviatura es forma amb la xifra seguida de les dues ltimes lletres del mot desplegat (amb un punt opcional desprs de lltima lletra). 3rs 3es 4es 5ns tercers terceres quartes cinquens
120
De forma menys recomanable, tamb es poden abreujar els ordinals amb les lletres volades i un punt entre la xifra i la lletra volada. 1.r primer
Si el numerals ordinals abreujats apareixen en un text escrit amb majscules, la lletra o les lletres de labreviatura es continuen escrivint en minscula. 2n CONGRS DE PEDIATRIA 2n. CONGRS DE PEDIATRIA 2.n CONGRS DE PEDIATRIA Quan lordinal sexpressa en xifres romanes no es fa servir cap marca dabreviaci i no sescriu cap lletra a continuaci de la xifra. II Jornades Nacionals de Diettica
2. Sigles i acrnims
Les sigles i els acrnims sn abreviacions del nom dorganitzacions, publicacions, institucions, comissions, empreses, entitats, etc., formades a partir de la lletra (sigla) o lletres (acrnim) inicials de cada un dels elements de la designaci completa. No sescriuen mai amb punt final ni amb punts interns. 2.1. Les sigles i els acrnims no tenen marca de plural. les AV els CAP les associacions de vens els centres dassistncia primria
En aquest sentit, cal evitar la duplicaci de lletres com a marca de plural. *EEUU / EUA Estats Units dAmrica
Llevat dalguns casos consolidats per ls: PPCC CCOO Pasos Catalans Comissions Obreres
2.2. Els articles, les preposicions i les conjuncions no acostumen a formar part de la sigla o lacrnim. CAP Incasol Centre dAssistncia Primria Institut Catal del Sl
2.3. Pel que fa a laccent, les sigles no saccentuen, encara que la vocal corresponent del sintagma vagi accentuada. ADN cid desoxiribonucleic
121
En general, els acrnims tampoc no porten accent grfic, tot i que es poden accentuar per assegurar-ne una pronunciaci determinada. mdem modulator-demodulator
2.4. Les sigles sescriuen en majscula IVA impost sobre el valor afegit
Els acrnims corresponents a noms propis es poden escriure amb totes les lletres majscules o noms amb la lletra inicial majscula. Renfe / RENFE Red Nacional de los Ferrocarriles Espaoles
Les sigles i els acrnims lexicalitzats, aix s, que han esdevingut noms comuns, sescriuen en minscules i es poden accentuar. ovni radar objecte volador no identificat radio detecting and ranging
En casos especials determinades sigles es poden escriure amb alguna minscula. LECr UdG Llei denjudiciament criminal Universitat de Girona
2.5. Pel que fa a lapstrof, cal seguir les normes ortogrfiques generals i tenir en compte la pronunciaci ms que no pas la grafia. la FAO la UNESCO lNBA la UB lIPC la Food and Agriculture Organization la United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization la National Basketball Association la Universitat de Barcelona lndex de preus de consum
2.6. Ni les sigles ni els acrnims no han de portar punt desprs de cada lletra ni sha de deixar cap espai en blanc. *I.B.I. / IBI impost de bns immobles
3. Smbols
Els smbols responen a convencions internacionals, establertes per organismes competents en la matria. Sn signes grfics que representen una paraula, un sintagma o un valor en matemtiques, geometria, fsica, qumica, unitats de mesura, monetries, etc. i no sescriuen mai amb punt ni barra al final. Els smbols sempre es llegeixen com si estiguessin escrits amb totes les lletres, s a dir, desenvolupats.
122
3.1. Els smbols no tenen marca de plural. 5m 30 5 metres 30 euros
3.2. Ats el seu carcter internacional, els smbols tampoc no porten mai accent. a rea (unitat de mesura)
3.3. Sescriuen amb majscula o amb minscula segons la forma que sha fixat internacionalment per a cada cas independentment de la tipografia de la resta del text. Majoritriament, els smbols sescriuen amb minscula, llevat de les unitats monetries, els punts cardinals, els elements qumics i les unitats de mesura que provenen dun nom propi, els quals sescriuen amb majscula. DM NE O Au N Pa marc alemany nord-est oxigen or newton pascal g m/s m2 H h it gram metre per segon metre quadrat hotel hora itali (idioma)
3.4. Pel que fa a lapstrof, cal seguir les normes generals dapostrofaci i tenir en compte que els smbols sempre es llegeixen seguint la seva forma desenvolupada. De tota manera, les possibilitats dapostrofar un smbol solen ser molt poc habituals, ats que en la majoria de textos el smbol es troba en un context en qu va precedit duna xifra. lH lESC lhidrogen lescut
3.5. Quan els smbols acompanyen nombres, sha de deixar un espai entre lltima xifra i el smbol que la segueix. 75 cm Sn casos especials, que sescriuen sense cap espai entre lltima xifra i el smbol: 7 10 15 0,7% 7 graus 10 minuts 15 segons 0,7 per cent (tamb shi pot deixar un espai: 0,7 %)
3.6. El smbol i la xifra que el precedeix formen un tot inseparable; per tant, en cap cas no sha de comenar lnia amb un smbol deixant la xifra a la lnia anterior.
123
4. Principals grups dabreviacions

Adreces tic avinguda baixada baixos carrer carretera codi postal entresl escala nmero passeig plaa planta polgon porta rambla riera ronda sense nmero sobre tic telfon travessera travessia urbanitzaci t. av. bda. bxs. c. ctra. CP entl. esc. nm. pg. pl. pl. pol. pta. rbla. ra. rda. s/n s/t tel. trav. trv. urb. pa. c/ abreviatura abreviatura abreviatura abreviatura abreviatura abreviatura sigla abreviatura abreviatura abreviatura abreviatura abreviatura abreviatura abreviatura abreviatura abreviatura abreviatura abreviatura abreviatura abreviatura abreviatura abreviatura abreviatura abreviatura
Dies de la setmana dilluns dimarts dimecres dijous divendres dissabte diumenge dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg. abreviatura abreviatura abreviatura abreviatura abreviatura abreviatura abreviatura
124
Tractaments genrics de respecte, professions i crrecs advocat/ada alcalde/essa alumne/a auxiliar capit/ana caporal catedrtic/a delegat/ada director/a director general doctor mossn president/a professor/a sant/a senyor/a traductor/a adv. alc. al. aux. cpt. CT cpl. CL catedr. del. dir. dir. gral. Dr. Mn. pres. prof. St. Sr. trad. Sta. Sra. St./a Sr./a Dra. DG Dr./a abreviatura abreviatura abreviatura abreviatura abreviatura i sigla abreviatura i sigla abreviatura abreviatura abreviatura abreviatura i sigla abreviatura abreviatura abreviatura abreviatura abreviatura abreviatura abreviatura
Tractaments protocollaris Excellentssim i Reverendssim Senyor Excellentssim/a i Magnfic/a Senyor/a Excellentssim/a Senyor/a Honorable Senyor/a Illustre Senyor/a Illustrssim/a Senyor/a Magnfic/a Senyor/a Molt Honorable Senyor/a Excm. i Rvdm. Sr. Excm./a i Mgfc./a Sr./a Excm./a Sr./a H. Sr./a I. Sr./a Im./a Sr./a Mgfc./a Sr./a M. H. Sr./a M. Hble. Sr./a Hble. Sr./a Illtre. Sr./a Illm./a Sr./a abreviatura abreviatura abreviatura abreviatura abreviatura abreviatura abreviatura abreviatura
125
mbit administratiu a favor de a favor meu a latenci de advertiu-ho b (nota bene) al meu crrec al meu favor amb cpia certificat com abans (ut supra) confronteu completament (in extenso) comptabilitat departament destinatari dies [des de la] data dies [des de la] factura duplicat en funcions expedient gir postal per autoritzaci post data post scriptum gir postal mesos vista nombre nota ordre de pagament per absncia per autoritzaci per compte de per exemple per extensi per ordre referncia f/ f/m a/ NB m/c m/f a. c. cert. ut s. cf. i. e. compt. dept. dest. d/d d/fra dupl. e. f. exp. GP p. a. PD PS GP m/v nre. n. OP p. abs. p. a. p/c p. e. p. ext. p. o. ref. p. ex. p. aut. p. aut. p. d. p. s. n. b. abreviatura abreviatura abreviatura sigla i abreviatura abreviatura abreviatura abreviatura abreviatura abreviatura abreviatura abreviatura abreviatura abreviatura abreviatura abreviatura abreviatura abreviatura abreviatura abreviatura sigla abreviatura sigla i abreviatura sigla i abreviatura sigla abreviatura abreviatura abreviatura sigla abreviatura abreviatura abreviatura abreviatura abreviatura abreviatura abreviatura
126
registre sense data servei pblic signatura tant per cent tom vegeu vist i plau vistiplau
reg. s/d SP sign. % t. v. v. i p. VP veg.
abreviatura abreviatura sigla abreviatura smbol abreviatura abreviatura abreviatura sigla
mbit econmic cntim compte corrent codi didentificaci fiscal euro factura impost sobre activitats econmiques impost sobre el valor afegit impost sobre els bns immobles impost sobre la renda de les persones fsiques ndex de preus de consum mesos vista nmero didentificaci fiscal per cent preu de venda al pblic producte interior brut producte nacional brut producte nacional net societat societat annima societat limitada xec ct. c/c CIF EUR fra. IAE IVA IBI IRPF IPC m/v NIF % PVP PIB PNB PNN soc. SA SL x. s.a. s. l. cte. ct. abreviatura abreviatura sigla smbols abreviatura sigla sigla sigla sigla sigla abreviatura sigla smbol sigla sigla sigla sigla abreviatura sigla i abreviatura sigla i abreviatura abreviatura
127
mbit de la informtica adrea electrnica base de dades byte disc compacte disc compacte de memria (noms de lectura) gigabyte megabyte ordinador personal a/e BD b CD CD-ROM Gb Mb PC abreviatura sigla smbol sigla sigla smbol smbol sigla
Textos normatius article Codi civil Codi penal Constituci espanyola decret decret legislatiu decret llei Estatut dautonomia de Catalunya Estatut dels treballadors llei Llei denjudiciament civil Llei denjudiciament criminal Llei de procediment administratiu Llei de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com llei orgnica reglament reial decret reial decret legislatiu reial decret llei reial ordre text refs art. CC CP CE D DLEG DL EAC ET L LEC LECr LPA C. civil C. penal abreviatura sigla i abreviatura sigla i abreviatura sigla sigla sigla sigla sigla sigla sigla sigla sigla sigla
LRJPAC LO regl. RD RDLEG RDL RO TR
sigla sigla abreviatura sigla sigla sigla sigla sigla
128
Publicacions Butllet Oficial de lEstat Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya captol confronteu international standard book number pgina ttol tom vegeu volum BOE DOGC cap. cf. ISBN pg. tt. t. v. vol. veg. vid. p. sigla sigla abreviatura abreviatura sigla abreviatura abreviatura abreviatura abreviatura abreviatura
Documents document nacional didentitat DNI sigla
129
Unitats de mesura ampere rea centmetre gram grau Celsius hora joule litre metre metre per segon metre quadrat mili minut mol newton pascal quilmetre quilogram segon tant per cent tona volt watt A a cm g C h J l m m/s m2 M min. mol N Pa km kg s % t V W L smbol smbol smbol smbol smbol smbol smbol smbol smbol smbol smbol smbol smbol smbol smbol smbol smbol smbol smbol smbol smbol smbol smbol
Elements qumics hidrogen or oxigen potassi sofre H Au O K S smbol smbol smbol smbol smbol
130
MAJSCULES I MINSCULES
Els mots poden anar amb majscula per dues raons: per la seva situaci dins el text (funci demarcativa) i per la seva naturalesa (funci distintiva).
Funci demarcativa
La majscula amb funci demarcativa sescriu en els contextos segents: Inici de frase 1. A principi de text 2. Desprs de punt 3. Desprs dadmiraci o dinterrogaci 4. Desprs de punts suspensius Inici de citaci Inici desprs de parntesis Inici denumeracions.
Funci distintiva
Regla general Els noms comuns i els noms propis genrics (expressions en plural) sescriuen, en general, amb minscules. Els noms propis concrets, en canvi, sescriuen generalment amb majscula inicial. Vegem-ne alguns exemple relatius a noms de lloc:
131
Amb minscula inicial Noms de demarcacions i de divisions territorials la provncia de Barcelona la comarca dOsona la dicesi de Girona la regi dAlscia-Lorena
Amb majscula inicial Noms dentitats locals territorials Molins de Rei (municipi) la Vall de Bianya (municipi) Sant Climent Sescebes (municipi) el Mol de Fus (poblet) Sant Andreu (barri) Vielha e Mijaran (municipi) el Baix Llobregat (comarca) la Zona Franca (barri) Noms de lloc histrics, geopoltics i geoturstics el Principat de Catalunya (per Catalunya) la Ciutat Comtal (per Barcelona) la Ciutat Eterna (per Roma) la Costa Daurada el Tercer Mn lOrient Mitj
Noms daccidents, llocs geogrfics i punts cardinals la mar Roja la coma de Vaca la collada de Toses el cap de Creus la pennsula Ibrica la plana de Vic el delta de lEbre (per, el Delta) el castell de Balsareny lermita del Puig nord, per: NNE sud, per: frica del Sud est, per: pasos de lEst oest, per: Oest americ Noms de places, carrers i altres vies urbanes i interurbanes la plaa de Sant Jaume el passeig de Grcia la rambla de Catalunya el carrer Gran el carrer Major el carrer de la Riera Blanca la ronda de Sant Pere la travessera de Grcia la plaa Reial la plaa del Rei el pla de Palau la ronda del Litoral el moll de la Fusta el raval de Santa Anna Per: la Rambla la Gran Via el Camp de Mart la Via Jlia
Noms dedificis i dependncies singulars el Palau Reial la Llotja la Borsa el Palau de la Msica el Sal de Cent la Galeria dels Miralls
132
Casos concrets Hi ha determinats noms que, per ra de la seva naturalesa, han danar amb majscula inicial, mentre que daltres no lhan de dur. A continuaci analitzem tres supsits concrets pel que fa a ls de majscules i minscules. Mots que sescriuen amb minscula inicial Mots i denominacions que sescriuen amb majscula inicial Denominacions en qu sescriuen amb majscula inicial tots els substantius i adjectius que les componen. Mots amb minscula inicial Crrecs oficials i ttols nobiliaris el president de la Generalitat el governador civil de Barcelona el diputat dEsquerra Republicana lalcalde de Girona ha inaugurat... el conseller de Cultura el director general de Poltica Lingstica Carles Gustau, rei de Sucia Crrecs introduts per formes de tractament protocollries o no catalanes Molt Honorable Senyor President Excellentssim Senyor Governador Illustrssima Senyora Alcaldessa Sa Majestat el Rei Sir Lawrence Olivier Don Pedro Garca Formes de tractament abreujades Sr. Serra Dra. Mart Prof. Carreter M. H. Sr. Joan Rigol Designacions coreferents dinstitucions, entitats, rgans la cambra catalana el consistori badalon la corporaci municipal de Girona Parts genriques de les obres i els documents legals en el prembul es diu que... a la disposici transitria quarta les disposicions finals el captol II la secci vuitena el ttol primer lannex I el que disposa larticle 43 dacord amb lapartat b de larticle 2 Denominacions amb majscula inicial a tots els substantius i adjectius Nom propi duna instituci, organisme, entitat o empresa, sencer o parcial Departament de Justcia els departaments de Justcia i de Cultura Govern Civil de Barcelona Oficialia Major del Parlament Ajuntament de Manresa el Grup Parlamentari dEsquerra Republicana la Policia Municipal de Matar el Registre Civil de Vic el Jutjat de Primera Instncia nm. 1 lAssociaci de Vens del Poblenou lAteneu Barcelons la Universitat de Barcelona el Teatre Lliure Designacions drgans de gesti la Junta Directiva de lAteneu el Consell de Direcci la Secretaria General del Departament la Comissi de Cultura Congressos, simposis i jornades el Primer Congrs de Metges el Des Simposi de Psiquiatria Infantil I Jornades sobre Lingstica Aplicada els Jocs Olmpics del 1992 Premis i distincions el Premi dHonor de les Lletres Catalanes el premi Ciutat de Palma el premi La Lletra dOr la Creu de Sant Jordi Publicacions peridiques i colleccions Serra dOr El Temps El Balanc Manuals i Formularis Estudis i Propostes
133
Mots amb majscula inicial Designacions dentitats juridicopbliques lAdministraci de justcia lEstat francs el Govern espanyol lEsglsia catlica Cursos i seminaris Curs de llenguatge administratiu Seminari de redacci dinformes Dret tributari local (seminari) Comunicacions, ponncies i discursos la ponncia La tradici administrativa avui: mtodes i problemes Ttols de llibres i dobres artstiques La febre dor (novella) Casablanca (obra cinematogrfica) Terra baixa (obra teatral) El desconsol (escultura) Diccionari general de la llengua catalana Denominacions de lleis, decrets, reglaments i altra documentaci oficial Projecte de llei dordenaci de... Llei dhabilitaci de crdits... Llei 8/1980, de 10 de mar, de lestatut dels treballadors Proposici no de llei sobre... Proposta de resoluci... Resoluci 63/II del Parlament de Catalunya, sobre... Reial decret legislatiu 2976/1983, pel qual es regula... Moci 24/II del Parlament de Catalunya, sobre... Dictamen de la Comissi de... el Decret 53/1983, de 24 de juny, sobre... lOrdre, de 20 de mar de 1985, del Departament de Justcia, per la qual... Denominacions de plans, projectes, propostes, estudis, informes el Programa de recerca i desenvolupament de... el Projecte de remodelaci de... lestudi Leconomia catalana actual el Pla general de normalitzaci lingstica
134
PUNTUACI
Sumari La coma El punt i coma El punt Els dos punts Els punts suspensius Les cometes El gui Els parntesis Els claudtors La barra inclinada
Les funcions del signes de puntuaci sn diverses: estructuren el text, delimiten fragments dins duna frase o dun text, marquen els revolts sintctics, posen en relleu idees, eliminen ambigitats, etc. Com que en el llenguatge administratiu la precisi i la claredat sn dos elements cabdals, cal utilitzar aquest codi grfic amb la mxima precisi, ja que ajudar la persona destinatria a entendre el missatge alhora que evitar interpretacions errnies del text. A continuaci es detallen els usos principals dels diferents signes de puntuaci en relaci amb els documents.
La coma [ , ]
Datacions: sha de posar per separar el nom de la poblaci de la data. Igualada, 26 de juliol de 2007 Adreces: sha de posar per separar el nom del carrer del nmero i tamb el nmero del pis i la porta. c. de Numncia, 77, 2n 1a av. de Pars, 806, esc. B, t. 2a Frmula de salutaci: sha de posar desprs daquesta frmula. Senyor, Benvolguda companya, Distingit doctor, Frmula de comiat: si no hi ha verb, sha de posar desprs daquesta frmula. Atentament, Molt cordialment, Per, si hi ha verb, sha dacabar la frase amb un punt. Aprofito lavinentesa per saludar-vos atentament. Decimals: sha de fer servir com a separador decimal, en lloc de lapstrof o el punt. 995,50 euros Dates de promulgaci de lleis, decrets, resolucions, etc.: aquestes dates han danar emmarcades entre comes. Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com Resoluci TRI/1849/2004, de 17 de juny, per la qual sobre la convocatria per a lany 2004 dajuts per a estades a lestranger
136
Oracions de relatiu i aposicions explicatives: sha de posar per delimitar les construccions i aposicions explicatives. La sala dactes, en la qual farem la reuni extrardinria, s al segon pis. Lalcaldessa de Badalona, Jordina Guasc i Vila, va inaugurar el nou poliesportiu. Vocatius: sha de posar per separar els vocatius de la resta del text. Senyor president, us correspon de donar el vistiplau a aquest certificat. Us correspon, senyor president, de donar el vistiplau a aquest certificat. Us correspon de donar el vistiplau a aquest certificat, senyor president. Enumeracions: sha de posar per separar els elements duna srie, menys lltim del penltim si sutilitzen les conjuncions i, o, ni. s necessari aportar-hi una fotocpia del DNI, el contracte laboral, la targeta sanitria i els certificats dels estudis realitzats. Per accedir a aquesta informaci, cal lautoritzaci dels senyors Ramis, Gell o Perarnau. Us comunico que no heu presentat el certificat del padr municipal, la cdula dhabitabilitat del pis esmentat ni el contracte de compravenda. Per s recomanable dutilitzar-la davant daquestes conjuncions en els casos segents: Han dassistir a la reuni els tcnics que hagi designat lentitat, i el secretari nha destendre lacta. (Hi ha un canvi de subjecte.) Els representants de lAdministraci i les organitzacions sindicals van signar el pacte, i es van felicitar pels resultats de les negociacions. (Hi ha una altra conjunci per marcar una subdivisi interna.) Elisi del verb: cal posar-la en el lloc del verb quan se suprimeix. Daquest informe de lAjuntament de Reus, nheu de fer dues cpies; del de lAgncia Catalana de lAigua, quatre. Desplaaments de lloc: pot marcar els elements de loraci que estan desplaats de lloc, sobretot si sn llargs. La sollicitud per demanar una bestreta, lheu de presentar al Servei de Personal del Departament de Salut. De les noves mesures correctores per minimitzar limpacte mediambiental, en parlar el conseller a la reuni de dem. A la subdirectora general del Patrimoni Cultural, li van demanar que dons suport a les propostes que shavien presentat. Connectors: se sol posar per delimitar les conjuncions i locucions conjuntives que solen pronunciar-se fent una pausa, com ara: daltra banda, aix mateix, finalment, a ms, a ms
137
a ms, de fet, en efecte, doncs, per tant, per consegent, efectivament, en resum, s a dir, no obstant aix, si ms no, tanmateix, altrament, duna banda, daltra banda, etc. Aix mateix, us informo que heu de presentar com ms aviat millor un certificat... s necessari que envieu, a ms, un certificat... Es comprova, per consegent, si la proposta sajusta a la normativa... Duna banda, cal estudiar el problema amb deteniment; de laltra, prendre les mesures necessries... No sha dutilitzar mai la coma per separar: el subjecte del verb El regidor que va presentar lesmena, no ha pogut assistir al Ple. (incorrecte) El regidor que va presentar lesmena no ha pogut assistir al Ple. (correcte) el verb del complement directe, de latribut o del complement preposicional El Govern central ha decidit, que no avanar les eleccions. (incorrecte) El Govern central ha decidit que no avanar les eleccions. (correcte) Lobjectiu prioritari del Govern central ser, no avanar les eleccions. (incorrecte) Lobjectiu prioritari del Govern central ser no avanar les eleccions. (correcte) El Govern central confia, que els governs autonmics no insisteixin, a retardar les eleccions. (incorrecte) El Govern central confia que els governs autonmics no insisteixin a retardar les eleccions. (correcte) les hores dels minuts La reuni tindr lloc a les 12,30 hores... (incorrecte) La reuni tindr lloc a les 12.30 hores... (correcte) Tampoc no sha de posar coma darrere de la identificaci funcional, ni de la nominal. *La directora general del Joc i dEspectacles, (incorrecte)
[signatura]
Maria Guix i Fonolledes La directora general del Joc i dEspectacles (correcte)

[signatura]
Maria Guix i Fonolledes

[signatura]
*Maria Guix i Fonolledes, (incorrecte) Directora general del Joc i dEspectacles

[signatura]
Maria Guix i Fonolledes (correcte) Directora general del Joc i dEspectacles
138
El punt i coma [ ; ]
Oracions: sha de posar per separar dues oracions independents que mantenen una relaci de significat molt estreta. En aquest cas s gaireb sempre intercanviable amb el punt. Les associacions de vens han acceptat la proposta de lAjuntament; els sindicats, en canvi, shan negat a signar-la. Enumeracions: cal posar-lo per separar els sintagmes del mateix rang que ja contenen comes internes. Van presidir lacte dinauguraci el senyor Llus Gavald i Casat, director general de Centres Docents; la senyora Anna Gelabert i Dou, cap de la Secci de Programes Educatius; el senyor Pere Ulldemolins i Costa, cap de la Secci de Promoci de Programes Educatius, i la senyora Bibiana Garca i Vil, cap del Negociat de Programaci dActivitats Escolars. Connectors: sutilitza davant algunes conjuncions adversatives, com ara: altrament, tanmateix, etc. Tots els membres del Consell Comarcal estaven dacord a acceptar les condicions del conveni; tanmateix, no es va aprovar.
El punt [ . ]
Oracions: nindica el final. El conseller manifesta que la decisi adoptada no s definitiva, sin provisional. Frmula de comiat: cal posar un punt en lloc duna coma si es fa servir una oraci com a comiat. Estic a lespera de les vostres notcies i us saludo atentament. Abreviatures: sha dutilitzar en les abreviatures; si es fa servir la barra inclinada en labreviatura, no shi ha de posar punt. tel. (telfon) Sra. (senyora) nm. (nmero) c. c/ (carrer) s/n (sense nmero) a/ (a latenci) Indicacions horries: sha de posar per separar les hores dels minuts. Horari: de 8.30 a 15.30
139
Dates abreujades: susa per separar el dia, el mes i lany en les representacions numriques de les dates. 9.9.2006 Tot i que aquesta s la forma recomanable, tamb podria expresar-se amb el guionet o la barra inclinada. 9-9-2006 9/9/2006
Cal tenir en compte, per, que ls daquestes dates abreujades queda redut als comunicats interns i als quadres de dades. Quantitats: separa els milers, els milions, els milers de milions... Sha datendre una despesa extraordinria de 12.500.000 euros. Per no en portaran els numerals que aporten una idea dordre. la pgina 3467 lany 2007 el telfon 934 638 976 el DNI 35289965 el NIF 37256009 J Referncies numriques: sha de posar per separar les referncies numriques de les classificacions, les lleis, etc. Dacord amb larticle 42.4 de la Llei 30/1992... Vegeu larticle 23.5.4 del Decret Enumeracions: cal posar-lo desprs del nmero dordre dels diferents apartats duna enumeraci. Ordre del dia: 1. Lectura i aprovaci de lacta de la sessi anterior. 2. Modificaci de contractes. 3. Torn obert de paraules. La Comissi va acordar: 1. Contractar uns serveis... 2. Autoritzar el pagament... En els documents, no es posa punt al final de la dataci, ni desprs del crrec ni del nom i els cognoms de qui signa. Barcelona, 23 de setembre de 2007. (incorrecte) Barcelona, 23 de setembre de 2007 (correcte) La directora general del Joc i dEspectacles. (incorrecte)
[signatura]
Maria Guix i Fonolledas. (incorrecte)
140
La directora general del Joc i dEspectacles (correcte)

[signatura]
Maria Guix i Fonolledas (correcte) No sha dutilitzar mai el punt al final de ttols, subttols, rtols o indicadors informatius. Els signes de puntuaci i altres signes grfics. (incorrecte) Els signes de puntuaci i altres signes grfics (correcte) No fumeu. (incorrecte) No fumeu (correcte) Les sigles i els smbols mai no duen punt. D.N.I. (incorrecte) DNI (correcte) EUR. (incorrecte) EUR (correcte) No es poden escriure dos punts consecutius. Per tant, el punt desapareix en els casos segents: darrere de labreviatura etc. (que ja cont un punt) darrere dels punts suspensius darrere dels signes dadmiraci i interrogaci.
Els dos punts [ : ]

Enumeracions: introdueixen sries enumeratives. Per tant, us demano que envieu a aquest Servei els documents segents: una fotocpia del DNI, una fotocpia de la targeta sanitria i una fotografia actual. a) Si els elements que senumeren van en columna, sn curts i no contenen verb: Per tant, us demano que envieu a aquest Servei els documents segents: una fotocpia del DNI una fotocpia de la targeta sanitria una fotografia actual. En lloc dels guions es poden fer servir nmeros o lletres. b) Si els elements que senumeren sn ms llargs i inclouen un verb: Cal que feu les tasques segents: a) recollir el correu cada mat, b) atendre el pblic, c) vigilar el funcionament de laire condicionat.
141
En lloc de lletres, es poden emprar guions o nmeros. En lloc de coma, es pot fer servir el punt i coma. c) Si els elements que senumeren sn oracions completes: Cal que feu les tasques segents: 1. Encarregar-vos de recollir el correu cada mat i de repartir-lo per les unitats de lorganisme. 2. Atendre el pblic en lhorari que se us hagi assignat. 3. Vigilar el funcionament de laire condicionat i responsabilitzar-vos davisar el personal de manteniment si hi ha alguna avaria. En lloc de nmeros, es poden utilitzar lletres. Documents administratius: shan dutilitzar darrere dels mots exposo, demano, certifico, resolc, etc., dalguns documents. EXPOSO: Que reuneixo els requisits exigits... CERTIFICO: Que en el Ple de lAjuntament de... Exemples, demostracions o conseqncies: susen per introduir aquests elements. Hi ha dos tipus doficis: lintern i lextern. Citacions i transcripcions textuals: precedeixen les citacions i transcripcions textuals. Lalcalde demana que consti en acta que ell va afirmar exactament: s un error greu delegar la gesti de lescorxador al Consell Comarcal. No shan dutilitzar els dos punts per separar les hores dels minuts.
Els punts suspensius [ ... ]

Enumeracions no exhaustives: indiquen que hi ha ms elements que es podrien enumerar. A causa de tot el que us he exposat, dara endavant sha de fer un control rgid de la despesa en material doficina, fotocpies, mobiliari... Omissi de text en una citaci: quan somet text en una citaci literal, els punts suspensius han danar entre claudtors [...]. Les administracions pbliques han destablir models i sistemes normalitzats de sollicituds [...]. Els models esmentats han destar a la disposici dels ciutadans i les ciutadanes en les dependncies administratives. Tot i que en el llenguatge administratiu sutilitzen poc sovint, cal recordar que els punts suspensius sn solament tres; per tant, si acaben una frase, anullen el punt final. Daltra banda, ls dels punts suspensius no pot coincidir amb ls de labreviatura detctera.
142
Les cometes [ ]
Citacions: es fan servir per reproduir literalment un fragment dun text escrit o les paraules dalg. Larticle 77 de la Lei 30/1992 estableix: Les qestions incidentals que se suscitin en el procediment, fins i tot les que es refereixin a la nullitat dactuacions, no en suspenen la tramitaci, llevat de la recusaci. La regidora dUrbanisme va manifestar: Considero que la proposta del regidor de Cultura s inviable. Mots amb sentit especial: cal fer servir les cometes per emmarcar els mots emprats en un sentit especial o en un sentit no recollit pels diccionaris, i tamb per denotar que el mot emprat s un manlleu ms o menys adaptat al catal. El tcnic va ser deposat per incapacitat. Ttols: cal utilitzar les cometes per ressaltar: els ttols de les parts duna obra o b duna publicaci peridica els ttols de conferncies, comunicacions, ponncies, etc. els ttols de colleccions de llibres, discos, etc. No shan de posar entre cometes els noms dempreses, establiments, organismes o institucions.
El gui [ ]
Incisos: el gui serveix per delimitar incisos i sescriu immediatament davant del mot que obre lincs i immediatament darrere del mot que el tanca. Els organismes esmentats han acordat avui que signaran un conveni marc en qu tamb collabora lAjuntament que afavorir que sagiliti la tramitaci daquestes llicncies. Si desprs de lincs entre guions hi ha danar una coma, aquesta es colloca darrere del gui de tancament. Si lincs entre guions ha danar al final duna frase, aquesta acaba en punt i somet el gui de tancament. Enumeracions: el gui serveix per diferenciar els components duna srie enumerativa disposats en columna; en aquest cas, cal deixar un espai en blanc entre el gui i el primer mot de la lnia. Daltra banda, us informo que heu de presentar en aquest Departament els documents segents: una fotocpia del DNI una fotocpia de la targeta sanitria una fotografia actual.
143
Expressions sinttiques: serveix per assenyalar les expressions dun perode cronolgic, duna successi de pgines, etc.; en aquests casos, sha dutilitzar el guionet. El Departament dEducaci va aprovar els programes esmentats durant el curs 2007-2008. En trobareu ms detalls a les pgines 299-310. No sha dutilitzar el guionet acompanyat del punt per expressar quantitats de diners. 12.689.- euros (incorrecte) 12.689,29.- (incorrecte) 12.689 euros (correcte) 12.689,29 (correcte)
Els parntesis [ ( ) ]
Incisos o aclariments: poden delimitar els incisos o aclariments, conjuntament amb els guions i les comes. Us envio el Butllet Oficial de la Provncia (BOP) del 3 de juny de 2007. La documentaci esmentada, lheu de presentar al ms aviat possible en el Registre del Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques (avinguda de Josep Tarradellas, 2-6, 08029 Barcelona). Si el parntesi de tancament coincideix amb un punt o amb punts suspensius, aquests shan de collocar dins o fora del parntesi segons si formen part o no del text que va entre parntesis. Si el parntesi de tancament coincideix amb una coma, un punt i coma o amb dos punts del text principal, aquests signes han danar desprs del parntesi de tancament. Enumeracions: si sutilitzen lletres per designar els apartats duna enumeraci en columna, sha de posar un parntesi de tancament darrere la lletra. Daltra banda, us informo que heu de presentar en aquest Departament la documentaci segent: a) una fotocpia del DNI b) una fotocpia de la targeta sanitria c) una fotografia actual.
Els claudtors [ [ ] ]
Omissi de text: assenyalen lomissi de text dins duna transcripci literal; en aquest cas, es colloquen punts suspensius entre els claudtors. Les administracions pbliques han destablir models i sistemes normalitzats de sollicituds [...]. Els models esmentats han destar a la disposici dels ciutadans i les ciutadanes en les dependncies administratives.
144
La barra inclinada [ / ]
Textos juridicoadministratius: separa el nmero dordre de lany de promulgaci o de legislatura de textos com ara lleis, decrets, resolucions, etc. Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com Resoluci TRI/1849/2004, de 17 de juny, per la qual sobre la convocatria per a lany 2004 dajuts per a estades a lestranger Abreviatures: en porten algunes abreviatures. c/c (compte corrent) s/n (sense nmero) Mascul/femen: es pot fer servir en textos breus, especialment en les salutacions que encapalen les cartes, per adjuntar la terminaci del gnere femen (o la terminaci de plural) a la forma masculina singular. Senyor/a, Benvolguts companys / Benvolgudes companyes,
145
TERMINOLOGIA I FRASEOLOGIA ADMINISTRATIVES
Castell a beneficio de a cargo de a ciencia cierta a contar de a continuacin a corto plazo a cuenta a cuenta y riesgo a cuyo fin a decir verdad a destajo a efectos de a este efecto a este fin a falta de a fecha fija a fin de a fin y efecto de a grandes rasgos a instancia de a juicio de a la mayor brevedad posible a la recproca a la sazn a la vez en benefici de
Catal
a crrec de, a/per compte dea cura de, sota la responsabilitat de, a crrec de amb (tota) certesa, del cert a comptar de a continuaci, tot seguit a curt termini a compte a/per compte i risc per a la qual cosa amb franquesa, francament a preu fet, a escarada a lefecte de a/per aquest efecte amb aquest fi, amb aquesta finalitat a falta de (no tenint)quan faltaven (valor temporal) a dia cert, a dia adiat, a dia sabut a fi de a fi de, a lefecte de a grans trets a instncies de a judici de, a larbitri de al ms aviat possible, com ms aviat millor de la mateixa manera aleshores, llavors alhora, a la vegada, ensems
147
a la vista de a largo plazo a las resultas a lo mejor a lo sumo a los efectos de a los solos efectos de a mayor abundamiento a mediados de a medida que a medio plazo a menos que a mi cargo a mi presencia a nivel de a no ser que a pesar de todo a peticin de a plazos a raz de a razn de a requerimiento de a resultas de a riesgo y ventura a sabiendas de a ser posible a su ruego a su vez a tal efecto a tanto alzado a tenor de a todos los efectos a travs de a veces
ats, vist a llarg termini un cop resolt potser, segons com, si molt conv com a mxim, a tot estirar, pel cap alt a lefecte de noms/nicament a lefecte de a ms, amb ms motiu, si encara no nhi hagus prou a mitjan, a mig, a mitja a mesura que a mitj termini llevat que, tret que, fora que, salvat que, exceptuant a crrec meu davant meu en lmbit de, a escala de, pel que fa a llevat que, fora que, si no s que, tret que malgrat tot, amb tot, aix i tot, aix no obstant a petici de a terminis arran de a ra de a requeriment de a conseqncia de, de resultes de a risc i perill, a compte i risc sabent, a sabuda de, a coneixena de si s possible, si pot ser a petici seva, a precs seus al seu torn a/per aquest efecte, amb aquesta finalitat, amb aquest objecte a (un) tant alat, a preu fet ats el tenor de, per ra de, dacord amb, segons, en virtut de amb carcter general per mitj de, mitjanant, a travs de a/de vegades, a cops
148
a vuelta de correo abajo firmante abaratar abarcar abastecer abastecimiento abintestato abogaca abogado -da abonar abono abrogacin absolver abstenerse acarar acarrear acatamiento accidente en el trayecto accidente in itinere acervo acervo comunitario achacar aclaracin aclaratorio acometer acompaar acondicionar acontecimiento acordar acordar da y hora acorde acorde con acoso acoso sexual
a correu seguit, pel primer correu sotasignat -ada, sotaescrit -a, infrascrit -a abaratir abraar, comprendre, incloure proveir de/amb, subministrar, fornir de(daliments) abastar provement, provisi, aprovisionament(daliments) abastament abintestat advocacia advocat - advocada/advocadessa abonar abonament, ingrs abrogaci absoldre abstenir-se acarar, encararafrontar, fer front a causar, comportar, ocasionar, provocartransportar, portar acatament accident en el trajecte, accident in itinere accident en el trajecte, accident in itinere patrimoni, cabal, riquesaconjunt legislatiu cabal comunitari atribuir aclariment aclaridor -a, explicatiu -iva escometre, abordaremprendre, iniciar acompanyaracompanyar amb/de (un escrit) condicionar esdeveniment, fet acordar fixar dia i hora conforme dacord amb, conforme a assetjament assetjament sexual
149
acrecencia acrecentar acreditar acreedor acta acta levantada activo acto administrativo acto seguido actor -ra actuaciones acuerdo acuerdo marco acusar recibo acuse de recibo adelantar adelanto adems adeudar adeudo adicin adicional adiccin adjudicacin adjudicar adjudicatario -ria administrativista admitir a trmite admitir espera admonicin adoptando -da adquiriente adquirir adscribir
acreixement acrixer acreditar creditor acta acta estesa, acta aixecada actiu acte administratiu tot seguit, immediatament, a continuaci actor -a actuacions acord acord marc acusar la recepci, justificar la recepci acusament de recepci, justificant de recepci bestreure, avanar, anticipar (diners) / avanar, anticipar bestreta, avanament, acompte (de diners)aven, progrs a ms, a ms a ms deure deutearanzel, drets (duana)abonament, crrec (en un compte) addici, sumaadici (en lacceptaci duna herncia) addicional addicci adjudicaci adjudicar adjudicatari -ria administrativista admetre a trmit tenir espera, admetre espera admonici, advertiment adoptant -a adquirent, adquiridor -a adquirir adscriure
150
aduana aduanar aduccin aducir advertencia advertir afectar afecto -ta de invalidez afianzamiento afianzar afiliacin afiliar aforado afrontar afrontar un pago agilizar agio agotar agotar la va administrativa agravante agravar agravio ajeno -na ajustarse a derecho ajuste ajuste contable al alcance de al amparo de al contado al descubierto al detalle al efecto de al fin y al cabo al menos
duana duanar adducci adduir advertiment, admonici (avs sense comminaci)advertncia (avs amb comminaci) advertir afectar afectat -ada dinvalidesa fianament fianar afiliaci afiliar aforat acarar, afrontar, enfrontar (dues persones)afrontar, fer front a (adversitats) atendre un pagament, respondre dun pagament agilitar, agilitzar gio exhaurir, esgotar exhaurir la via administrativa agreujant agreujar greuge ali -ena, estrany -a, daltri ajustar-se a dret ajustament, ajust ajust comptable a labast de a lempara de, emparant-se en al comptat en descobert al detall, a la menuda a lefecte de al cap i a la fi, al capdavall almenys, ben b, si ms no, com a mnim
151
al objeto de al parecer de al por mayor al por menor al portador al respecto de albacea alcance alcanzar alegacin alegar alicuanta, parte alcuota, parte alijo allegado -da almacn almacenar alquilar alquiler alta alto cargo aludir alza alzado -da alzamiento de bienes amillaramiento amojonamiento amojonar amonestacin amortizacin amortizar amparar anales anlisis anejo
amb la finalitat de, per tal de a parer de, a larbitri de, segons a lengrs al detall, a la menuda al portador, a qui el porti respecte a/de, pel que fa a, quant a marmessor dficit comptable, descobert de comptes malversaci aconseguir, assolir, abastar allegaci allegar alquota (part alquota) alquota (part alquota) contraban, mercaderies de contraban, coms parent -a, familiar magatzem emmagatzemar llogar arrendament, lloguer alta alt crrec alludir ala, augment alat -ada aixecament de bns amillarament fitaci, amollonament fitar, amollonar amonestaci amortitzaci amortitzar emparar annals anlisi f annex
152
anejo -ja anexar anexo -xa ante mi ante todo antecesor antedata antefirma antelacin anteperodo anteproyecto anticipar anticipo antigedad anular ao civil ao natural apalabrar aparcera aptrida apatridia apelar apellidar apellido apndice apercibimiento apercibir apertura aplazamiento aplazar poca apoderado -da aporte apoyar apoyo
annex -a, adjunt -a annexar, adjuntar annex -a, adjunt -a davant meu abans de res, abans de tot, en primer lloc antecessor antedata antefirma, antesignatura antelaci avantperode avantprojecte avanar, bestreure, anticipar (diners) bestreta, acompte antiguitat anullar any civil any natural emparaular parceria aptrida apatrdia apellar cognomenar, anomenar cognom apndix advertncia (avs amb comminaci)prevenci (correcci disciplinria) advertir, amonestarnotificarpercebre, apercebre obertura ajornament ajornar poca apoderat -ada aportaci donar suport, recolzarrecolzar suport, recolzament
153
aprecio apremiar apremio aprobar aprovechar apurar arancel arbitraje arbitrio archivar archivo armonizar arqueo arraigo arras arrendador -ra arrendamiento arrendatario -ria arrendaticio -cia arrogarse asalariado -da asamblea asentamiento asentar asentir as como asiento asignar asimismo asistir a la razn asunto asuntos de trmite atender atestacin atestiguar atrasar
apreciaci, avaluaci, valoraci, apreuament constrnyer constrenyiment aprovar aprofitar esgotar, acabar, consumir, exhaurir aranzel arbitratge arbitri arxivar arxiuarxivament (acci darxivar) harmonitzar arqueig arrelament arres arrendador -a arrendament arrendatari -ria arrendatici -cia arrogar-se, atribuir-se assalariat -ada assemblea assentament assentar, anotarasseureestablir, installar assentir com tamb, i tamb, aix com, alhora que, com assentament (inscripci)seient (moble) assignar aix mateix, tamb tenir, posseir la ra afer, assumpte assumptes de trmit atendre testificaci, atestaci testificar, testimoniar endarrerir, retardar
154
atraso auditar auditor -ra augmentar ausencia autenticacin de firma autenticar autocontrato autofinanciacin autoliquidacin autonoma conflictual autorizacin autoseguro aval avalador -ra avalar avaluacin avaluar avalo avecinarse avecindar avenencia avera averiguacin averiguar aviso avulsin baja bajar bajo apercibimiento de bajo condicin bajo inventario bajo juramento balance baliza balizamiento
retard, endarreriment auditar auditor -a augmentar absncia autenticaci de firma autenticar, autentificar autocontracte autofinanament autoliquidaci autonomia conflictual autoritzaci autoassegurana aval avalador -a avalar avaluaci, valoraci, apreuament, apreciaci avaluar, valorar, determinar, apreuar, apreciar avaluaci, valoraci, apreuament, apreciaci aproximar-se avenar avinena avaria indagaci, investigaci, esbrinament indagar, investigar, esbrinar, escatir, descobrir avs avulsi baixa baixarabaixar amb/sota ladvertncia de sota condici inventariat sota jurament balan balisa abalisament
155
bancarrota bando barajar base imponible bastante bastantear bastanteo beneficiario -ria beneficio beneficioso -sa benfico -a bianual bien bien de dominio pblico bien demanial bien domanial bienes gananciales bien inmueble bien mostrenco bien mueble bienio bimensual bimestral bisiesto blanqueo de dinero boletn bolsa bono borrador brocrdico bruto -ta burtica burstil caber recurso caducidad
bancarrota, fallida banbndol utilitzar, fer servir, servir-se deespecular base imposable bastant validar validaci beneficiari -ria benefici beneficis -osa benfic -a bianual b b de domini pblic, b demanial b demanial, b de domini pblic b demanial, b de domini pblic bns de guanys b immoble b vacant, b vagant b moble bienni bimensual bimestral bixest, de trasps blanqueig de diner butllet borsa bo esborranyesborrador brocard brut -a burtica, ofimtica borsari -ria poder-se interposar recurs, ser procedent interposar recurs caducitat
156
cabildo caja de caudales calificacin calificar callejero callejn sin salida cambiar cancela cancelacin cangrejo canje canjear carecer carear careo carga cargo casacin casco antiguo casco urbano catastrar catastro cauce reglamentario caucin caucin juratoria caucin promisoria caudal causa de pedir causahabiente causar baja
cabildo caixa de cabals qualificaci qualificar guia de carrers carrer sense sortida, atzucac, cul-de-sac canviar rastell cancellaci contraporta de seguretat canvi, bescanvi canviar, bescanviar mancar, estar mancat, no tenir acarar, confrontar (documents)encarar, acarar, confrontar (testimonis) acarament, confrontaci crrega crrec cassaci barri antic, centre histric, ciutat vella, nucli antic, nucli histric nucli urb fer el cadastre de, encadastrar cadastre via reglamentria cauci cauci juratria cauci promissria cabal ra petitria drethavent ser baixa, ser declarat baixa, ser causa de baixa, deixar vacant, donar-se de baixa, ser donat de baixa, cessar la relaci laboral causar estat cedir cdula
causar estado ceder cdula
157
celebrar
subscriure, formalitzar, signar, concertar (un contracte) tenir lloc, convocar, fer (una reuni) celebrar (solemnement segons un ritual: un judici) zel censar censor jurat de comptes assegurar-se, cerciorar-se certificaci (acci)certificat (document) certificat certificar cessant cessar | destituir cessament xec revisi mdica, reconeixement sistemtic tancament, cloenda cert -a xifra citar (avisar)citar (un text)esmentar, mencionar citaci citaci a dia cert explicar, aclarir, detallar clusula clusula de desvinculaci salarial, clusula dimplicaci del rgim salarial coadjuvant abast, cobertura abast de lassegurana, extensi de lassegurana cobrament cobrament anticipat cobrament de lindegut cobrament diferit cobrament a destinaci codi coercir, constrnyer suborn de funcionari
celo censar censor jurado de cuentas cerciorarse certificacin certificado certificar cesante cesar cese cheque chequeo cierre cierto -ta cifra citar citacin citacin a comparecencia clarificar clusula clusula de descuelgue coadyuvante cobertura cobertura del seguro cobro cobro anticipado cobro de lo indebido cobro diferido cobro revertido cdigo coercer cohecho
158
colindante colindar comandita cometido comisar comiso comitente como en derecho mejor proceda como mximo como mnimo comparecencia comparecer comparecer ante compareciente compeler competer compraventa comprobante componer compulsa computar cmputo comunicacin comunicado comunicado de rgimen interior comunidad de bienes con antelacin a con apercibimiento de con arreglo a con arreglo a derecho con carcter de con cargo a con conocimiento de causa
contigu -a afrontar amb, confrontar amb comandita comesa, missi, feina comissar, decomissar coms, decoms comitent com correspongui en dret com a mxim, pel cap alt com a mnim, pel cap baix compareixena comparixer comparixer davant compareixent compellir competir (pertocar) compravenda comprovant compondre compulsa computar cmput comunicaci comunicat comunicat intern comunitat de bns abans de, amb antellaci a amb ladvertncia de, amb la prevenci de dacord amb, de conformitat amb, conforme a, segons dacord amb el dret, conforme amb el dret amb carcter de, en qualitat de amb crrec a amb coneixement de causa
159
con creces con excepcin de con exclusin de con miras a con motivo de con referencia a con respecto a con vistas a con voz y voto conceder concesin concertar conciliacin concluir concluso -sa concordantes concurrir concusin condena condonacin condueo -a conectar conexin conferir confiscar conforme conforme a conforme con conformemente conformidad confrontacin confundido -da confuso -sa conminacin consecuente conseguir
amb escreix a excepci de, llevat de, fora de, excepte a exclusi de amb vista a, pensant en, amb la intenci de amb motiu de, a/per causa de, per ra de amb referncia a, amb relaci a, quant a, pel que fa a respecte a/de, pel que fa a, quant a amb vista a, pensant en, amb la intenci de amb veu i vot concedir concessi concertar conciliaci concloure concls -usa concordants concrrer concussi condemna condonaci copropietari -ria connectar connexi conferir confiscar conforme, dacord de conformitat amb, dacord amb, conforme a conforme amb (satisfet -a de) conformement conformitat confrontaci confs -osa confs -usa comminaci conseqentconsegent aconseguir, obtenir
160
consejero -ra consejo considerandos consorte contabilidad contable contemplar contencioso -sa contencioso administrativo contener contenido contra reembolso contraccin del gasto contraer contrafirma contrafirmar contrado contrado contraprestacin contrarregistro contrarrestar contraseguro contrasellar contrata contratacin contratista contrato contrato de alquiler contrato de puesta a disposicin contrato de seguro contrato nominado contrato tpico contribuyente convalidar
conseller -a consell fonaments de dret, raonaments jurdics consort comptabilitat comptable preveure, establir, disposar, indicar (un precepte legal)contemplar (un paisatge) contencis -osa contencis administratiu contenir contingut contrareemborsament, contrareembossament contracci de la despesa contreure, contraure contrasignatura, contrafirma contrasignar, contrafirmar contreta (obligaci de pagar) contreta subst. f = obligaci contraprestaci contraregistre contrarestar contraassegurana contrasegellar contracta contractaci contractista contracte contracte de lloguer / darrendament contracte de posada a disposici assegurana, contracte dassegurana contracte nominat, contracte tpic contracte nominat, contracte tpic contribuent convalidar
161
convencin convenio convenir a su derecho convocar convocatoria cnyuge copropiedad correr a cargo de corretaje coste cotejar cotejo coto cuando proceda cuanta cuanto antes mejor cuatrienio cuenta cuenta de resaca cuentadante cuentapartcipe cuestionario cumplimentar cumplimiento cumplir cuota cuota irrebasable cupo cursar dacin dada cuenta que dado caso que dado que
convenci conveni convenir al seu dret convocar convocatria cnjuge copropietat ser a crrec de corretatge cost confrontar, acarar (documents) confrontaci, acarament (de documents) vedat quan sigui procedent, quan escaigui quantia com ms aviat millor, al ms aviat possible quadrienni compte compte de ressaca comptedant, comptedonant comptepartcip qestionari emplenar, omplir (un formulari)formalitzar (un trmit) complir, acomplir, donar compliment, executar (ordres) compliment, acompliment compliracomplir quota quota inexcedible quotacontingent cursar, donar curs, tramitarenviar, trametrecursar, estudiar daci ats que, vist que posat que, suposat que, en el cas que, en el supsit que ats que, vist que, considerant queposat que, en el supsit que, en el cas que
162
dador -ra daar dao daoso -sa dar abasto dar audiencia dar aviso dar comienzo dar cuenta dar cumplimiento dar curso dar el enterado dar fe doy fe dar lectura dar parte dar trmino a dar traslado datar dato de acuerdo con de adverso de ahora en adelante de antemano de balde de cara a de comn acuerdo de conformidad con de cuando en cuando de cuenta y cargo de de cuenta y riesgo de guardia de hoy en adelante de igual clase
dador -a danyar dany danys -osa, damns -osa donar labast donar audincia avisar, trametre un avs comenar, iniciar donar compte donar compliment, tramitardonar compliment, complirfer compliracomplir donar curs donar la conformitat donar fe en dono fe llegir donar part, comunicar, notificar posar terme a, cloure, concloure traslladar datar dada dacord amb, de conformitat amb, segons de contrari dara endavant, en endavant, davui endavant per endavant de franc, gratutament amb vista a, pensant en, amb la intenci de de com acord dacord amb, de conformitat amb, conformement a, segons de tant en tant a compte de, a crrec de de compte i risc, per compte de de gurdia davui endavant del mateix tipus
163
de igual rango de improviso de lo contrario de modo que de modo y manera de obligado cumplimiento de orden de de pleno derecho de primera necesidad de referencia de resultas de de rigor de su clase de su puo y letra de todas maneras de vez en cuando debe deber debido a dbito debitorio decaer en su derecho decenal decenio declarar bajo juramento declarar bastante decomisar decomiso demora declinatoria decretar decreto decreto-ley deduccin defecto de forma
del mateix rang dimprovs, inesperadament, sense preparaci si no, altrament, en cas contrari de manera que de manera quea fi de de compliment obligat per ordre de de ple dret de primera necessitat esmentat -ada, a qu es fa referncia de resultes de, a conseqncia de de rigor que correspongui de prpia m de tota manera, de totes maneres de tant en tant deure deure per, a/per causa de, per ra de dbit, crrec debitori perdre el dret (una persona) / prescriure, caducar (un dret) decennal decenni declarar sota jurament declarar suficient comissar, decomissar coms, decoms demora declinatria decretar decret decret llei deducci defecte de forma
164
defender defensor del pueblo dficit deficitario -a deflacin defuncin dejacin dejar nota dejar sin efecto delacin delante de m delegacin deliberacin demanda demandante demanio demora denegacin denegacin de auxilio denuncia depositar depositario -a depsito depreciacin derecho derecho a hacerlo de por s derecho de hacerlo por s derechohabiente derechos de autor derogacin derrama desacato desafectar desahucio desahuciar
defensar defensor del poble dficit deficitari -ria deflaci defunci deixament anotar deixar sense efecte delaci davant meu delegaci deliberaci demanda demandant demani demora, retard denegaci denegaci dauxili denncia dipositar dipositari -ria dipsit depreciaci dret dret a actuar per si mateixsense representants dret a actuar sense representants, dret a actuar per si mateix drethavent drets dautor derogaci derrama desacatament desafectar desnonament desnonar
165
desamortizar desarrollar desarrollar una ley desarrollo descargo descuento desembargar desempear un cargo desembolsar desembolso desempear desempleo desestimacin desfalcar desfalco desglosar desglose desgravar deheredar designar deslindar deslinde deslinde y amojonamiento despachar despedir despenalizacin despido despliegue despreciable (una cantidad) destajero destajista destajo destino destitucin
desamortitzar desenvolupardesplegar desplegar una llei desenvolupamentdesplegament descrrec descompte desembargar exercir/ocupar un crrec desemborsar, desembossar desembors, desembs, desemborsament, desembossament exercir, ocupar (un crrec)desempenyorar (una penyora)complir, desenvolupar (una funci) atur, desocupaci desestimacin desfalcar desfalc desglossar desglossament desgravar desheretar designar delimitar delimitaci delimitaci i fitaci despatxar, tramitardespatxar, acomiadar acomiadar, despatxar despenalitzaci acomiadament desplegament negligible, insignificant (una quantitat) preufetaire, preufeter -a, escarader -a preufetaire, preufeter -a, escarader -a preu fet, escar, escaradatram, secci, part destinacidest destituci
166
desventaja detallar detasa detencin detentar determinar deuda deudor -ra devaluacin devaluar devengable devengar devengo da hbil da inhbil diario dictamen dictamen conforme dictaminar dictar resolucin dictar laudo diferente a dilacin diligencia diligencia de constancia dimanar de dimisin direccin directiva (subst.) directivo -va (adj.) dirimir disciplinario -a discurrir disfrutar
desavantatge detallar detaxa detenci ocupar, exercir, assumir (un crrec)detenir, mantenir (un crrec) determinar deute deutor -a devaluaci devaluar meritable meritar (tenir dret)produir, reportar, aportar (interessos)costar, importar meritaci, dret a percebrerdit, guanycost, import dia hbil dia inhbil diari dictamen dictamen de conformitat dictaminar sobre dictar resoluci laudar diferent de dilaci diligncia diligncia de constataci dimanar de, provenir de dimissi adreadirecci directriu, directiva (norma bsica de la UE) directiu -iva dirimir disciplinari -ria discrrer gaudir
167
disfrute disolver dividendo dolo doloso dorso dotacin dotacional dote drogadiccin duda duplicado duracin echar en falta edicto efraccin egreso ejercer emancipacin embalaje embargante embargar embargo embolsar emitir emolumento empadronamiento empadronar empear empeo emplazamiento emplazar emplazar en legal forma empleado -a empleador -a
gaudi dissoldre dividend dol, engany, frau dols -osa dors, revers dotaci de dotaci dot drogoaddicci dubte (m.) duplicat duraci, durada trobar a faltar edicte efracci despesa, partida de descrrec exercir emancipaci embalatge embargador -a, embargant embargar embargament, embarg emborsar, embossar emetre emolument empadronament empadronar empenyorar, pignorar empenyoramentobstinaci, entossudiment citaci a terminiemplaament, situaci citar a terminiemplaar, situar, installarinstar, reptar, desafiar citar de forma legal empleat -ada, treballador -a, assalariat -ada ocupador -a, empresari -ria
168
emplear empleo emprstito en adelante en ambos efectos en aplicacin de en aras de en atencin a en balde en base a en beneficio de en blanco en breve en bruto en calidad de en cantidad suficiente en comparacin con en comn en consideracin a en consonancia con en cuanto en cuanto a en cumplimiento de en curso en debida forma en defecto de en descubierto en detrimiento de en efectivo en el acto en el caso de que en el supuesto de que en espera de
usar, emprar, utilitzarocupar, collocar (donar una feina)gastar, esmerar ocupaci, feinas, aplicaci emprstit dara endavant, en endavant a ambds efectes en aplicaci de amb la intenci de, a fi de en/per consideraci a en va, debades, endebades a partir de, basant-se en, sobre la base de, segons, dacord amb, considerant en benefici de en blanc en breu en brut en qualitat de, com a prou, a bastament en comparaci de en com en/per consideraci a, tenint en compte de conformitat amb, dacord amb, segons aix que, tan aviat com quant a, pel que fa a, referent a, respecte a/de en compliment de, complint, per complir en curs degudament, en la forma deguda a falta de en descobert en detriment de en efectiu a lacte posat que, suposat que, en el cas que, en el supsit que posat que, suposat que, en el cas que, en el supsit que esperant, mentre esperem, en/a lespera de
169
en este respecto en este supuesto en firme en forma en funcin de en gran medida en la medida que en lo que concierne a en lo referente a en lo relativo a en lo sucesivo en materia de en mritos de en metlico en nombre de en nombre y representacin de en orden a en pago a en prueba de en relacin a en relacin con
sobre aix, respecte a/daix, pel que fa al cas en aquest supsit en ferm de forma legal, de forma escaient en funci de, depenent deen qualitat de, com a dacord amb, segons, tenint en compte en gran mesura en la mesura que quant a, pel que fa a, pel que es refereix a quant a, pel que fa a, referent a quant a, pel que fa a, pel que es refereix a, amb relaci a dara endavant, en endavant en matria de dacord amb, en virtut de en metllic, en efectiu en nom de en nom de, en representaci de amb vista a, a fi de, amb la intenci depel que fa a, quant a, en relaci amb en/per paga de com a prova de en relaci amb, pel que fa a, relativament a, amb relaci a, quant a en relaci amb, en correspondncia amb, en connexi ambamb relaci a, pel que fa, amb referncia a, quant a en resum, en definitiva si escau, si s procedentsi s el cas, si sescau, si es produeix si no, si no (ho fa, nhi ha) en el seu moment, al seu dia en suma, en resum mentre, mentre que, fins que dins del termini dins del termini i en la forma escaient, dins del termini i en la forma legals
en resumidas cuentas en su caso en su defecto en su da en suma en tanto que en tiempo en tiempo y forma
170
en un solo efecto en vigor en virtud de en vista de en vista de que encabezamiento encabezar encaje de primas encargo encargo de gestin encartar encauzar encomienda de gestin endosar endoso enervar enfiteusis enjuiciamiento enjuiciar enmendar enmienda ensaamiento ensaarse ente entendimiento enterado enterado y conforme enterar entrecancelas entrega entregar enviar envio erario erogacin erogar
a un sol efecte en vigor en virtut de, per ra de en vista de, considerant, tenint en compte ja que, ats que encapalament encapalar cobrament de primes encrrec encrrec de gesti encartar endegar, encaminar, encarrilarredrear encrrec de gesti endossar ends, endossament enervar emfiteusi enjudiciament enjudiciar esmenar esmena encrueliment encruelir-se ens entesa, avinenaenteniment coneixement conforme assabentar, fer saber cancell de seguretat entrega, lliurament lliurar, entregar, fer a mans enviar, trametre enviament, tramesa erari erogaci erogar
171
erradicar escabinato escrito de interposicin de recurso escritura escritura de poder escriturar escucha telefnica estadillo estar y pasar por estarse a estimar estimatorio -ria estipendiar estipendio evacuar evaluable evaluacin evaluacin del desempeo evento exaccin excarcelacin excluir exencin exento exhort exhortar eximir exonerar expedientado -da expedientar expediente expedir expedir testimonio expropiacin expropiar
eradicar jurat mixt, jurat escab escrit dinterposici de recurs escriptura escriptura de poder escripturar escolta telefnica butlleta destat sotmetres a, atenir-se atenir-se a, ajustar-se a estimar, considerar estimatori -ria estipendiar estipendi evacuaremetre (un informe) avaluable avaluaci avaluaci de la feina esdeveniment exacci excarceraci excloure exempci exempt exhort demanar per mitj dun exhort eximir exonerar, eximir expedientat -ada expedientar, formar expedient expedient expedirdespatxar, donar curstrametre estendre testimoniatge expropiaci expropiar
172
extender extender acta extorno de prima extorsin extorsionar extracto extraditar extranjera extranjero -ra extremo factura factura pro forma facturacin facturar facultativo -va fadiga fallecimiento fallido -da falseamiento falsear falsedad falsificacin falsificar falso -sa falso testimonio falta fe de vida fe pblica fecha fedatario -ria fehaciente fiador -ra fianza fiar fichar fichero
estendre estendre acta, aixecar acta extorn de prima extorsi extorquir, extorsionar extracte extradir estrangeria estranger -a punt, qesti, aspecteextrem factura factura proforma, proforma facturaci facturar facultatiu -iva fadiga defunci, trasps, mort, decs fallit -ida falsejament falsejar falsedat falsificacin falsificar fals -a fals testimoni falta fe de vida fe pblica data fedatari -ria fefaent fiador -a, fianador -a fiana fiar fitxar fitxer
173
fidedigno -na fijar el da filiacin filial fin financiacin financiar financiero finanzas finiquito finiquitar firma firmar firme que sea firmeza fiscal fiscalia fisco flete fletar folio folleto fondo -dos formalizacin formalizar formar expediente formar parte formato formulario fraccionamiento franqueo franqueo en destino franquicia fraude fraude de ley
fidedigne -a fixar el dia, adiar, asenyalar el dia filiaci filial fi m. (finalitat)fi f. (final) finanament finanar financer finances quitanaliquidaci liquidar, saldar, quitar de (quitar alg dun deute) acabar, rematar firma, signatura firmar, signar un cop sigui ferm -a fermesa fiscal fiscalia fisc noli noliejar foli fullet fons formalitzaci formalitzar formar expedient formar part, integrar format formulari fraccionament franqueig franqueig a destinaci franqucia frau frau de llei
174
fuero fuerza de ley fuerza mayor funcionario -ria funcionario -ria de empleo fundacin fundamentar fundamento fundamento de derecho fundamento jurdico fundario fundo fungible fusin fusionar ganancia ganar definitiva firmeza garante garanta garantizado -da garantizar gasto generales de la ley gerencia gerente gestin giro gobierno goce grabar gratis gravamen gravar gravoso -sa guarda y custodia gubernamental
fur fora de llei fora major funcionari -ria personal eventual fundaci fonamentar fonament fonament de dret fonament jurdic, raonament jurdic immobiliari -ria finca, propietat immobiliria, propietat immoble fungible fusi fusionar guany esdevenir ferm -a garant, fiador, fianador garantia garantit -ida garantir despesa preguntes generals de la llei gerncia gerent gesti gir govern gaudi enregistrar, gravar gratis, de franc, gratutament gravamen gravar, carregar (un impost) costs -osa, carregs -osa guarda i custdia governamental
175
haber haber lugar haberes habida cuenta habida cuenta de hbil habilitacin habilitado -da habilitar hacer constar hacer entrega hacer frente a hacer frente a un pago hacer las veces de hacer trance y remate hacienda hasta la fecha hasta nuevo aviso hecha excepcin de hecho heredar heredero -ra hermandad hijastro -tra hito hoja hoja de aprecio hoja de asume homologacin homologar honorarios hoy da hoy por hoy huelga hurfano -na idoneidad
haver ser procedent, escaurepertocar havers pl. (retribucions) ats que ats, tenint en compte hbil habilitaci habilitat -ada habilitar fer constar entregar, lliurar, fer a mans respondre de, atendre (un pagament) atendre un pagament, respondre dun pagament actuar en nom de, actuar com a, substituir fer el constrenyiment hisenda fins ara, fins avui fins a un altre avs a excepci de, exceptuant fet heretar hereu -eva germandat fillastre -a fita, moll full full dapreuament full de conformitat homologaci homologar honoraris (retribucions) avui dia ara per ara vaga orfe, rfena idonetat
176
idneo -a iguala ilegal ilegtimo -ma ilcito -ta impagado -da impago impartir impedimiento imponer imponible importe impreso improcedente impuesto impugnacin impugnar impugnar de contrario imputado -da imputar inalienable inapelable inaplazable incapacidad incapaz incautacin incautar incentivar incentivo incertidumbre incluir inclusive incluso incoacin incoar incurrir
idoni -nia igualaciconducta illegal illegtim -a illcit -a impagat -ada impagament impartir impediment imposar imposable import imprs improcedent impost impugnaci impugnar impugnar de contrari imputat -ada imputar inalienable inapellable inajornable incapacitat incapa confiscaci, requisici confiscar, requisar incentivar, promoure incentiu incertesa incloure inclusivament fins i tot incoaci incoar, iniciar incrrer
177
incurso -sa en indebido -da indiviso -isa informe infraestructura infrascrito -ta infringir ingresar en cuenta ingreso inhabilitacin inhabilitar inquilino -na inscribir inscripcin insertar insolvente instalacin instancia instar instruir instrumentar interdicto inters interesar interponer interpsita persona intervenir invalidar invalidez inventario ir a cargo de irrelevante IVA repercutido IVA soportado jefatura
incurs -a ensubjecte -a a, sotms -esa a indegut -uda indivs -isa informe infraestructura infrascrit -a, sotaescrit infringir ingressar en compte ingrs inhabilitacin inhabilitar inquil -ina, llogater -a, estadant inscriure inscripci inserir insolvent installaci instncia instar instruir instrumentar, escripturar interdicte inters interessar, suscitar inters (a alg)concernir, afectardemanar, sollicitar interposar testaferro, persona interposada, prestanoms decomissar, comissarintervenir (participar) invalidar invalidesa inventari ser a crrec de irrellevant IVA transferit IVA suportat prefectura
178
jefe -fa juez -za juicio juramento jurar jusrisconsulto -ta jurisdiccin jurisprudencia jurista justificante justipreciar justiprecio juzgado juzgado de lo Social (de lo Penal, etc.) juzgar lanzamiento lanzar laudo legacin legado legajo legalizacin legalizar legar legislacin legtima leso -sa letra de cambio letrado -da levantar acta levantar la sesin leve ley libranza libre albedro
cap jutge -essa judici jurament jurar jurisconsult -a jurisdicci jurisprudncia jurista justificant fixar el preu just, estimar preu just, estim jutjat jutjat Social (Penal, etc.) jutjar, judicar llanament llanar laude legaci llegat lligall legalitzaci legalitzar llegar legislaci llegtima les -a lletra de canvi lletrat -ada aixecar acta, estendre acta, llevar acta aixecar la sessi lleu llei lliurana lliure albir
179
licencia licitacin licitar lcito -ta lindante lindar linde liquidacin liquidez lquido lista listado listn telefnico litigar litigio llevar a cabo lo antes posible lo dispuesto lo ms pronto posible lo preceptuado lo que a su derecho convenga lograr lonja lote lucro magistrado -da malos tratos malversacin malversar macomunidad manda mandamiento mandamiento de pago mandatario -ria mandato
llicncia licitaci licitar lcit -a contigu -a, confrontant confrontar amb, afrontar amb, sser contigu a llinda, parti liquidaci liquiditat lquid llista, relaci llistatllista, relaci guia telefnica litigar litigi portar a terme, portar a cap, acomplir al ms aviat possible, com ms aviat millor el que disposa al ms aviat possible, com ms aviat millor el que estableix el que convingui al seu dret aconseguir, assolir, obtenir llotja lot lucre magistrat -ada maltractaments malversaci malversar mancomunitat deixa manament ordre de pagament mandatari -ria mandat
180
mando marginal ms bien ms o menos matasellos matizar mayor de edad mayorista mediacin mediador -ra mediar medida medio medir mejor postor membrete menor de edad menoscabar menoscabo mensualidad merma mermar mesa de contractacin mientras que millar minorista minusvala mocin mojn montante monte monte vecinal en mano comn montepo monto
comandament marginal ms aviat ms o menys mata-segells matisar major dedat majorista mediaci mediador -a, mitjancer -a haver-hi, existirpassar, transcrrermitjanar, intercedirmitjanar, intervenir mesura medi (context)mitj (instrument) mesurar, amidarmesurar, moderar, contenir el/la ms-dient, el/la ms-donant, el/la millor postor -a capalera menor dedat menyscabar menyscabament, menyscaptedetriment mensualitat minva, disminuci minvar, disminuir mesa de contractaci mentre que miler detallista minusvlua (diners)minusvalidesa (persones) moci fita, moll quantitat, import forest forest venal de mancom societat mtua, mtua, mutualitat import, suma
181
mora mostrenco multa coercitiva multar nato -ta naturalizacin naturalizar negligencia negociado neto -a ni de lejos ni mucho menos no ha lugar no lucrativo -va no obstante nocivo -va noche de autos nombramiento nombrar nombre nmina nominal nominativo -va normacin normar normativo -va nota de asume nota de reparo notificacin notificar novacin nulidad nulo -la nmero numeroso -sa
demora, mora vagant, vacant multa coercitivaastricci multar nat, nada naturalitzaci naturalitzar negligncia negociat net -a ni de lluny ni de bon tros no s procedent, no escau sense finalitat de lucre, no lucratiu -iva no obstant aix, aix no obstantmalgrat, no obstant nociu -iva nit dels fets nomenament nomenar (un crrec)designaranomenar, esmentar (referir-se) nom nmina nominal nominatiu -iva normaci normar normatiu -iva full de conformitat nota dobjecci notificaci notificar novaci nullitat nul, nulla nmeronombre nombrs -osa
182
nuncupacin nupcias objetar obligacin de hacer obrante obrar obrar por s mismo obrepcin observancia obtener obvencin ocurrir oferta ofertar ofrecer oficial or oligopolio omisin omitir oneroso -sa oposicin orden de pago ordenamiento ordenanza ordinario -ria rgano ostentar otorgamiento otorgar otros pacto padrn pagar pago
nuncupaci npcies, noces, casament objectar obligaci de fer que consta en, que s en poder de obrarconstar, figurar actuar en nom propi obrepci observana obtenir obvenci ocrrer, esdevenir-se, passar oferta fer oferta (posar a la venda)oferir (fer oferta pblica) oferir oficial oir oligopoli omissi ometre oners -osa oposici ordre de pagament ordenament ordenana ordinari -ria rgan exercir, ocupar, assumir, tenir (un crrec, una representaci)ostentar, fer ostentaci atorgament atorgar altress pacte padr pagar pagament
183
papel sellado papeleta papeleta de empeo para su conocimiento para su custodia parado -da parar el perjuicio parcionero -ra parecer paridad paro prrafo parte parte alicuanta parte alcuota partcipe partida partida de nacimiento partida fallida pasivo patente patentar ptria potestad pedido penalizar percibir prdida perencin perfeccionar perodo de carencia perodo de franquicia
paper timbrat, paper destat, paper dofici, paper segellat papereta papereta dempenyorament perqu en prengueu/tingueu coneixement, perqu nestigueu assabentat perqu en sigueu custodi aturat -ada, desocupat -ada, parat -ada afectar el perjudici paroner -a parer, opinisemblar paritat atur, desocupaci pargraf comunicat, informe (comunicaci)despatx (telegrama)part (porci) part aliquanta part alquota partcip partida pressupostriapartida, certificatpartida (gnere comercial) partida de naixement partida fallida passiu patent patentar ptria potestat comanda penalitzar percebre prdua perempci perfer (un contracte) perode de carncia, carncia, perode de franqucia, perode de manca perode de carncia, carncia, perode de franqucia, perode de manca
184
prito -ta perjuicio permanecer permuta persona interpuesta personarse pese a pesquisa ptita pieza plantilla plazo plazo de carencia pleitear pleito pleno plica pliego pliego de cargos pliego de clusulas pliego de condiciones pliego de descargos pluriempleo plusvala poder bastante poderdante poderes poderhabiente pliza poner en conocimiento por adelantado por anticipado por aadidura por apoderamiento por completo
perit -a, prit -a perjudici romandre, quedar, restar, estar permuta testaferro, persona interposada, prestanoms comparixer, presentar-sepersonar-se a pesar de, malgrat perquisici ptita pea plantilla termini perode de carncia, carncia, perode de franqucia, perode de manca pledejar plet ple plica plec plec de crrecs plec de clusules plec de condicions plec de descrrecs pluriocupaci plusvlua poder validat poderdant poders poderhavent plissa assabentar, fer saber, comunicar, informar per endavant, a la bestreta, anticipadament per endavant, a la bestreta, anticipadament de ms a ms, dafegit per apoderament, per poder, per poders per complet, completament
185
por consiguiente por cuanto por cuenta ajena por cuenta propia por duplicado por el/la presente por lo dems por lo menos por mandato de por ministerio de la ley por orden de por otro lado por poderes por razn de por si acaso por supuesto por unidad de obra por va de apremio porcentaje pormenor portes postdata poste postor -ra potestad practicar precinto precio precisar predio preencin prenda prescribir presente presidente -ta entrante
per consegent, per tant ats que per compte daltri per compte propi, pel seu compte per duplicat, en doble exemplar, (en) dos exemplars amb aquesta carta, amb aquest escrit fora daix, tret daix, llevat daix si ms no, almenys per mandat de segons la llei per ordre de daltra banda, a ms, a ms a ms per poder, per poders, per apoderament per ra de si de cas, si per cas, si un cas per descomptat, sens dubte a preu fet, a escarada per via de constrenyiment percentatge detall ports postdata pal | punt de socors | sortidor licitador -a, postor -a potestat practicar (una diligncia)dur a terme, realitzar precinteprecintament preu precisar, especificar (determinar amb exactitud) necessitar, caldre predi preempci penyora prescriure presentaquest president -a entrant
186
presidente -ta saliente prestacin de fianza prstamo prstamo a la gruesa presunto -ta presupuestar prevalecer prevaricar primar principio de inmediacin principio de no intervencin pro forma proceder probable promedio promulgar pronto pago propiedad intelectual propio -pia proposicin de ley prorrata prorratear prorrateo prorrateo de foros protocolario -ria proveedor proyecto de ley puesta en marcha puesto que puja pujar quebrantar quebranto de moneda quebrar
president -a sortint prestaci de fiana, constituci de fiana prstec prstec a la ventura, prstec a risc presumpte -a pressupostar prevaler prevaricar primar (concedir una prima)donar prioritat, afavorir principi dimmediatesa principi de no-intervenci proforma procedir (provenir)ser procedent, escaure probable (possible)provable (que es pot provar) mitjana promulgar pagament immediat propietat intellectual propi, prpiamateix -a proposici de llei prorrata prorratejar prorrateig prorrateig de cens protocollari -ria provedor projecte de llei posada en funcionament, posada en marxa vist que, ja que, ats queposat que, en el cas que licitaci licitar, fer ofertes trencar, transgredir, infringir menyscapte de diners fer fallida
187
querella quiebra quita quita y espera quitanza quito qurum rango ratificar ratio razn social realquilado -da realquilar reanudar rebaje sindical rebasar rebelda recabar recargo recaudacin recaudar recepcin recesin rechazar recibir declaracin recibir juramento recibo recidivar reclamacin reclamacin econmico administrativa reclamar reclusin recoger recibo recomendacin
querella fallida, bancarrota quitament (acci) quitament i espera quitana quiti, qutia qurum rang ratificarratificar, contrasignar, contrafirmar rtio f. ra social rellogat -ada, sotsllogater -a rellogar reprendre dispensa sindical excedir, superar, ultrapassar rebellia demanar, sollicitar, requerir (un informe)recaptar (diners)abastar, aconseguir, obtenir recrrec recaptaci recaptar recepci recessi rebutjar, refusar prendre declaraci prendre jurament rebut recidivar, reincidir reclamaci reclamaci economicoadministrativa reclamar reclusi fer rebut recomanaci
188
recomendar reconciliacin reconciliar reconocer reconocimiento rectificacin rectificar recurrido -da recurrir recurso contencioso administrativo recurso econmico administrativo recurso ordinario recusar redada redhibir rdito redituar reduccin reducir reembolso reembolsar reemplazar reemplazo referenciado -da referente a referir
recomanar reconciliaci reconciliar reconixer reconeixement rectificaci rectificar objecte de recurs recrrer contra recurs contencis administratiu recurs economicoadministratiu recurs ordinari recusar batuda redhibir rdit, guany redituar reducci reduir reemborsament, reembossament, reembors reemborsar, reembossar reemplaar reemplaamentlleva a qu sha fet referncia referent a, pel que fa a, amb relaci a referir, fer saber, comunicarreferir, atribuirreferir, fer refernciatraslladar, trametreindicar, assenyalar, consignar reforma ratificacicontrasignatura, aval, referendament ratificar, confirmar, avalar, legalitzar ratificacicontrasignatura, referendament regalia, royalty regir, ser vigent registrador -a
reforma refrendacin refrendar refrendo regala regir registrador -ra
189
registrar registro
registrar, enregistrar, inscriure, assentarescorcollar enregistrar, gravar (msica...)constatar registre (civil, mercantil...)registre (llibre)registre, assentament, anotaciregistre, comprovant escorcoll, escorcollament, perquisici reglament regressi regulaci regular regularitzar reincidncia reintegrament relacirelaci, llista relacionardetallar, esmentar, especificar, fer llista rellevament rellevar emplenar (un imprs) | farcir romanent rematar, executar remitent, expedidor -a trametre, enviarremetre (per segona vegada) ajornar, remetreremetre (perdonar)remetre, fer una remissi retrerendir renda rendible rendibilitat repartiment repercutir reposar requeriment requerir requisit rescabalament rescabalar rescindir rescissi
reglamento regresin regulacin regular regularizar reincidencia reintegro relacin relacionar relevacin relevar rellenar remanente rematar remitente remitir
rendir renta rentable rentabilidad reparto repercutir reponer requerimiento requerir requisito resarcimiento resarcir rescindir rescisin
190
resguardo resolucin resolucin de un contrato resolver resto restriccin retener retractar retracto retranqueo retrasar retraso retribucin retroactivo -va reunir revalorizar reverso revocar riguroso -sa rogar rogatorio -ria rueda de prensa ruegos y preguntas saca sala sala de lo civil (de lo penal, de lo contencioso administrativo, de lo social...) salario saldo salvar salvedad salvo buen fin salvo error u omisin
resguard resoluci resoluci dun contracte resoldre resta f. restricci retenir retractar retracte zona dedificaci reculada retardar, endarrerir retard, endarreriment, demora retribuci retroactiu -iva reunir (persones)posseir, tenir, complir, concrrer-hi (condicions) revalorar revers, dors revocar rigors -osa demanar, sollicitarpregar rogatori -ria conferncia de premsa torn obert de paraules | precs i preguntes saca (correu)extraccicpia, duplicat (dun document) sala
sala civil (penal, contenciosa administrativa, social...) salari saldo validar (declarar vlida una esmena)salvar excepci, advertiment salvant-ne la bona fi, amb les reserves acostumades, si sen comprova la conformitat salvat error o omissi, llevat error o omissi
191
salvo que sancin sancionar saneamiento sanear sano -na y salvo -va satisfacer sede seguir perjuicio segn lo dispuesto segn resulta de seguro sellado sellado -da sellar sello sentar jurisprudencia sentencia sealamiento sealar sealar da y hora sesgado -da sesin si acaso si procede si se produce si se tercia siempre que siempre y cuando significar silencio administrativo sin nimo de lucro sin embargo
llevat que, exceptuant que, tret que, fora que sanci sancionar (castigar)sancionar, ratificar, contrasignar, referendar sanejament sanejar sa i estalvi, sana i estlvia satisfer, pagar (un pagament) seu derivar perjudici segons el que (es) disposa, dacord amb el que (es) disposa segons resulta de, segons es dedueix de, segons que es desprn de assegurana segellament segellat -ada segellar segell constituir/establir jurisprudncia sentncia assenyalamentassenyalament, adiament assenyalar, adiarassenyalar, indicar, establir, preveure (una norma)senyalar (posar un senyal) fixar dia i hora esbiaixat -ada sessi si de cas si escau, si s procedent si sescau, si es produeix, si sesdev si sescau sempre que sempre que significar, indicarfer saber, comunicar silenci administratiu sense finalitat de lucre no obstant aix, aix no obstant, tanmateix
192
sin falta sin ms trmites sin menoscabo sin motivo sin perjuicio de que sindicato sndico de agravios sito -ta sobornar soborno sobrecargo sobreprecio sobresello sobresueldo sociedad comanditaria sociedad de gananciales solape presupuestario solicitud solventar soslayar subalterno -na subasta subsanar subdelegacin subdirector -ra subinspector -ra subrogacin subrogar subsanar subscribir subsecretario -ria subsidio substitucin substituir substituto -ta
sens falta, sense falta sense fer ms trmits sens perjudici, sense perjudici sense motiu sens perjudici que, sense perjudici que sindicat sndic de greuges situat -ada, siti, stia subornar suborn sobrecrrec sobrepreu sobresegell sobresou societat comanditria, societat en comandita societat de guanys solapament pressupostari sollicitud resoldre, solucionar esquivar, defugir (un deute) subaltern -a subhasta esmenar, corregir, reparar subdelegaci, sotsdelegaci subdirector -a sotsinspector -a, subinspector -a subrogaci subrogar esmenar, reparar, solucionar subscriure sotssecretari -ria, subsecretari -ria subsidi substituci substituir substitut -a
193
substraccin substraer subvencin suceso sueldo sugerencia suma suma anterior suma y sigue suministro suplicacin suplicar suplido supresin supuesto surtir efecto suscribir suspender de empleo y sueldo sustitucin sustraccin sustraer tabln de anuncios tal y como taln talonario tamao tampn tan pronto como tantear tanto al duplo tanto de culpa tarifa tarjeta tasa
sostracci (robatori)subtracci sostreure subvenci esdeveniment, succs sou suggeriment suma, import, quantitat total suma anterior rssec subministrament suplicaci demanar, sollicitar bestreta, avanament, acompteabonament de despeses supressi supsit tenir efecte, produir efecte, fer efecte, ser efectiu subscriure suspendre de sou i feina substituci sostracci (robatori)subtracci sostreure tauler danuncis tal com tal talonari grandria, dimensimida tamp aix que, tot seguit que, tan aviat com temptejar doble, doble de la quantitat tant de culpa tarifa targeta taxa
194
tasacin tasador -ra tasar telegrama telefax tlex temporalizacin tenedor -ra tenencia tener constancia tener entrada tenor tenor literal trmino trmino redondo territorialidad tesorera tesorero -ra testador -ra testaferro testamento testificacin testificar testigo testimonio testimonio literal testimonio suficiente timbre tipificar tipo titulacin titular ttulo toda vez que
taxaci taxador -a taxar telegrama telefax tlex temporitzaci tenidor -a tinena tenir constncia registrar-se tenor literalment terme (moment concret de comenament o dacabament)termini (perode)termini, pagament terme rod territorialitat tresoreria tresorer -a testador-a testaferro, persona interposada, prestanoms testament testificaci testificar testimoni testimoniatge (acci)testimoniana (document) testimoniana literal testimoniana suficient timbre tipificar tipusclasse, mena titulaci titular ttol ats que, atenent que, perqu, considerant quetota vegada que, cada vegada que
195
todo lo ms toma de posesin toma de razn tomador -ra tomador -ra del seguro tomar razn tomo trabajo clandestino trabajo negro trabajo sumergido trabar trabar embargo trabar los bienes trfico tramitar trmite trance transaccin transcribir trnsito transmitir traslado trasladar traspaso trasunto tratado tribunal tributar tributario -ria trueque turnar de oficio turno ubicacin ubicar ultimar ultraje
a tot allargar, a tot estirar, tirant llarg presa de possessi nota dintervenci prenedor -a prenedor -a de lassegurana prendre nota tom treball no declarat treball no declarat treball no declarat embargar embargar embargar els bns trfic (traficar)trnsit (transitar) tramitar trmit constrenyiment transacci transcriure trnsit trametre, enviartransmetre, transferircomunicar trasllat traslladar trasps transsumpte tractat tribunal tributar tributari -ria bescanvipermuta nomenar per mitj de torn dofici torn ubicaci, situaci, emplaament ubicar, situar, emplaar enllestir, ultimar ultratge
196
unanimidad urgir uso usuario -ria usucapin usucapir usufructo usufructuar usufructuario -ria vacante vale valedor -ra vala validacin validacin de poder validar validez valija valoracin valoracin de solvencia valor facial valorizacin vecindad veguer -ra veguera vencimiento venidero -ra venta ventaja ventajoso -sa ver una causa veredicto verificacin verificar versar
unanimitat urgir, ser urgentobligar (una llei)instar, apressar susatge, costum usuari -ria usucapi, prescripci adquisitiva usucapir usdefruit usufructuar, usdefruitar usufructuari -ria vacant val valedor -a vlua validaci validaci de poder, validaci de procura validar validesa valisa valoraci valoraci de solvncia valor facial, valor nominal avaluaci, valoracivaloritzaci (augment) venatge veguer -a vegueria venciment vinent, propvinent, entrant, venidor -a venda avantatge m. avantatjs -osa conixer duna causa veredicte verificaci verificar, provar, comprovar, constataracomplir, fer, dur a terme versar, tractar de
197
veto va de apremio vicio de forma vigencia vigente vigor vinculante vnculo visado visto bueno visto que vitalicio -cia viudedad viudo -da vivienda volcar volumen de negocio votacin a mano alzada votacin nominal votacin ordinaria votacin tcita voto voto dirimente voto particular voz y voto vulnerar ya que zanjar
vet, veto via de constrenyiment vici de forma vigncia vigent vigor vinculant vincle visat (frmula de conformitat) vist i plausubst. vistiplau, visat ats que, atenent que, considerant que, ja que vitalici -cia vidutat vidu, vdua, viudo -a habitatge abocar volum de negoci votaci a m alada votaci nominal votaci ordinria votaci tcita vot vot de qualitat vot particular veu i vot vulnerar ja que, perqu, ats que resoldre, decidir, tancar (un assumpte)
198
BIBLIOGRAFIA
Obres especialitzades
ALTS, N.; PEJ, X. Manual de redacci administrativa. Vic: Eumo, 2001. CONSORCI PER A LA NORMALITZACI LINGSTICA. Guia lingstica per a les administracions locals. Barcelona, 1992-1995. DEPARTAMENT DE JUSTCIA. Terminologia jurdica i administrativa. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Justcia, 1998. DIRECCI GENERAL DE POLTICA LINGSTICA. Majscules i minscules. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. (Estudis i Propostes; 1). DIRECCI GENERAL DE POLTICA LINGSTICA. Abreviacions. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1997. (Criteris Lingstics; 2). DIRECCI GENERAL DE POLTICA LINGSTICA. Criteris de traducci de noms, denominacions i topnims. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1999 (Criteris Lingstics; 3). DIRECCI GENERAL DE POLTICA LINGSTICA. Textos normatius del castell al catal. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1999. (Criteris Lingstics; 4). DIRECCI GENERAL DE POLTICA LINGSTICA. Documentaci jurdica i administrativa. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 2002. (Criteris Lingstics; 5). SECRETARIA DE POLTICA LINGSTICA; INSTITUT CATAL DE LA DONA. Marcar les diferncies: la representaci de dones i homes a la llengua. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidncia, 2005. (Criteris Lingstics; 6). DUARTE, C.; ALSINA, A.; SIBINA, S. Manual de llenguatge administratiu. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Escola dAdministraci Pblica de Catalunya, 2002. Llengua i Administraci. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1982-1992. Llengua i s. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1994-2000. MESTRES, J. M. Els signes de puntuaci i altres signes grfics I i II. Com Ensenyar Catal als Adults, nm. 21 i 22. Barcelona: Departament de Cultura, 1990.
199
MESTRES, J. M.; GUILLN, J. Diccionari dabreviacions. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1992. MESTRES, J. M. et al. Manual destil. La redacci i ledici de textos. Vic: Eumo Editorial, UB, UPF, Rosa Sensat, 2000. SOL, J.; PUJOL, J. M. Ortotipografia. Manual de leditor, lautoeditor i el dissenyador grfic. Barcelona: Columna Assaig, Eines 3, 1995. UNESCO. Recomanacions per a ls no sexista del llenguatge. Barcelona: Centre UNESCO de Catalunya, 1992.
Obres lexicogrfiques
Diccionari castell-catal. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2005. Diccionari catal-castell. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2001. Gran diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1998. INSTITUT DESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Edicions 3 i 4, Edicions 62, Edicions Moll, Enciclopdia Catalana i Publicacions de lAbadia de Montserrat, 1997.
200
EXERCICIS
1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9.
Passiva pronominal Altres construccions passives Gerundi incorrecte Abs del gerundi Verb buit Nominalitzacions Possessius innecessaris s de mateix/mateixa/mateixos/mateixes Connectors
10. Terminologia administrativa 11. Millora de la redacci 12. Sinonmia 13. Traducci de mots i expressions 14. Abreviacions 15. Majscules i minscules
1. Passiva pronominal
Les construccions de passiva pronominal amb complement agent sn incorrectes, ja que s incoherent usar el pronom es que serveix per no esmentar lagent del procs verbal i, alhora, indicar-lo. Exemple amb construcci de passiva inadequada Per part dels serveis tcnics municipals es va emetre un informe sobre les llicncies dobres que ha concedit el consistori giron en el primer semestre. Exemple amb construcci adequada Els serveis tcnics municipals van emetre un informe sobre les llicncies dobres que ha concedit el consistori giron en el primer semestre.
202
Passiva pronominal
Redacteu en activa les construccions passives pronominals de les frases segents. 1. Pel Departament dAgricultura, Alimentaci i Acci Rural shan convocat sis places dinspectors/ores per a la Direcci General dAlimentaci, Qualitat, i Indstries Agroalimentries.
2.
Aix mateix, us notifico que, durant aquest termini dinformaci pblica, es podran formular suggeriments i alternatives de planejament per part de corporacions, associacions i particulars.
3.
El 20 de juny de 2006 es va emetre pel Servei dInspeccions del Departament de Medi Ambient i Habitatge un informe sobre la inspecci anyal preceptiva a lempresa Passiflora, SA, de Torrelles de Foix.
4.
Us comunico que ja sha adjudicat per part de lAutoritat del Transport Metropolit la construcci i lexplotaci del tramvia que comunicar diversos barris perifrics de la ciutat.
5.
Sha resolt per la Delegaci Territorial a Lleida del Departament dAcci Social i Ciutadania denegar la sollicitud dajut que va presentar lAssociaci de Famlies del Segri el 14 de febrer de 2006.
6.
Us recordo que, dacord amb la normativa vigent, es poden subscriure tots els contractes que es considerin oportuns per part dels organismes competents.
7.
El 7 doctubre de 2006 se sign un certificat pel secretari que acreditava lestat actual de lexpedient 29/2006, corresponent a la sollicitud que va presentar el senyor Llus Delgado Oliver en qualitat de gerent de Sobeck, SA.
203
8.
Per la Direcci General de Salut Pblica es formulen els criteris generals de planificaci sanitria i es coordina el disseny del Pla de salut de Catalunya.
9.
Els ajuts per a la normalitzaci lingstica a les universitats i per a ledici i la difusi de llibres de text en catal sofereixen per part del Departament dInnovaci, Universitats i Empresa.
10. Per part dels tcnics municipals es va emetre un informe sobre la perillositat que, per als vianants, pot representar lestat de limmoble de la fbrica txtil del carrer dels Tillers.
11. Lexpedient dexpropiaci dels bns necessaris per executar el Pla general dordenaci urbana del sector de Can Fontcoberta sha incoat pel Gabinet de Gesti de Projectes i Expropiacions.
12. Ats que per part de les persones afectades sha acceptat la proposta de lAjuntament, resolc enviar-los la documentaci corresponent.
13. Cal que, per part de lempresa, es comuniqui al Servei dInformtica la relaci de persones que han destar de servei l1 de gener de 2007.
14. El 30 de maig de 2006 es va presentar per part de la senyora Adela Camps Solivella la sollicitud dalta a limpost dactivitats econmiques (IAE).
15. Us trameto, adjunta, la resoluci que es va dictar el 7 de desembre de 2006 pel director general dArquitectura i Paisatge del Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques.
16. Sest estudiant pel Servei de Telecomunicacions la proposta de canviar de provedor daccs a Internet.
204
17. Empleneu noms els espais en blanc. Els espais ombrejats shan demplenar per lAdministraci de la Seguretat Social.
18. Segons la directiva comunitria esmentada, sha de fer una avaluaci ambiental dels projectes pblics o privats que poden tenir repercussions sobre el medi ambient per part de lAdministraci.
19. Us demano que pel Servei de Compres i Material es tramiti ladquisici de tres ordinadors nous per al Centre dAlt Rendiment Esportiu (CAR).
20. Es dna compte, pel secretari, de linforme de lenginyer municipal en qu proposa modificar el Projecte denllumenat del carrer de Bolvia.
21. Larticle 610 de la Llei denjudiciament civil i larticle 92 del Codi civil preveuen la possibilitat que per part del jutge es pugui demanar la intervenci dun professional a fi de facilitar la resoluci judicial dels litigis civils.
22. A les oficines de la Regidoria dHisenda es facilita, pel Servei dAtenci al Pblic, la informaci necessria per poder omplir aquest imprs.
205
2. Altres construccions passives
Sempre que sigui posssible, s millor redactar en activa, perqu les construcions passives dificulten la comprensi del text ja que lagent del procs verbal queda en segon terme.
Exemple en passiva perifrstica Els documents que us detallo en la llista annexa han de ser presentats per la persona interessada al ms aviat possible. Exemple en activa La persona interessada ha de presentar els documents que us detallo en la llista annexa al ms aviat possible. Exemple amb participi passiu Dacord amb linforme ems per la Policia Local, el senyor Jacques Durand resideix a la parcella 77 de la urbanitzaci Cala Piques de Sant Feliu de Guxols des de l1 de febrer de 1998. Exemple en activa Dacord amb linforme que ha ems la Policia Local, el senyor Jacques Durand resideix a la parcella 77 de la urbanitzaci Cala Piques de Sant Feliu de Guxols des de l1 de febrer de 1998.
206
Altres construccions passives

Redacteu en activa les construccions passives de les frases segents. 1. El 14 de gener de 2006 va ser notificada per la Delegaci Territorial del Govern de la Generalitat la resoluci de lexpedient sancionador 671/2005, relatiu a lacta dinspecci del bar Mxic, del passatge de la Llibertat, 39, de Castelldefels, que havia estat aixecada pels Mossos dEsquadra.
2.
Us comunico que, a proposta de la Comissi de Subvencions i per Resoluci de 15 de juny de 2006, us ha estat concedida pel Consorci Catal de Promoci Exterior de la Cultura la subvenci que vau demanar per poder participar en el Festival de Dansa de Salzburg, en la secci dartistes novells.
3.
A la sessi ordinria de 14 de maig de 2006, la Comissi de Govern va aprovar inicialment el Projecte de reparcellaci del Pla parcial de desenvolupament del sl urbanitzable de la zona de les Fonts, redactat per lInstitut Catal del Sl.
4.
El gerent de lInstitut Municipal del Paisatge Urb i la Qualitat de Vida va ser destitut per lalcalde dins el marc duna remodelaci de les diferents gerncies de lAjuntament.
5.
Oberta la sessi pel president, el secretari llegeix lesborrany de lacta de 24 doctubre de 2006 i la Comissi laprova per unanimitat.
6.
Els plecs de clusules i les condicions tcniques poden ser examinats per les persones interessades a la Unitat de Gesti Econmica de lHospital Universitari Germans Trias i Pujol.
7.
LAgncia Tributria informa que les declaracions amb dret a devoluci han de ser presentades pels contribuents abans del 3 de juliol de 2007.
207
8.
Us trameto, adjunta, una fotocpia de la denncia presentada a la Delegaci Territorial de Tarragona per part del senyor Gerard Abella Mateu contra el restaurant Pantagruel, del carrer de la Riera, 22, de Riudecanyes.
9.
Per Aiges Ter Llobregat s convocada la presentaci pblica dofertes per adjudicar les obres esmentades.
10. Les llistes amb els resultats de la prova nmero 2 de la Convocatria 18/2006 podran ser consultades pels participants a partir del proper dia 14.
11. Lempresa Promopaper, SA, de Capellades, continua abocant al riu quantitats de colorant per sobre del percentatge que permet la legislaci vigent, segons es desprn de linforme ems per lAgncia de Residus de Catalunya.
12. Disposo estimar el recurs dapellaci formulat pel procurador Enric Fargas Pijoan, en representaci de la Societat Hotelera de la Costa Brava, contra la interlocutria 91/2006, de 6 de maig, dictada pel Jutjat de Primera Instncia i Instrucci nmero 2 de Blanes.
13. Ahir va ser presentat pel Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques el Pla de xoc del sl industrial de Catalunya 2006-2008, que preveu adquirir i urbanitzar ms de 6.000 hectrees.
14. Certifico que la plaa de ponent dObres de lAjuntament de Torroella de Montgr ha estat ocupada pel senyor Robert Rovira i Costa fins al 30 de setembre de 2006.
15. El 16 de juliol de 2006 es public al DOGC lacord pres pel Ple de lAjuntament de Sant Fost de Campsentelles, en la sessi ordinria de 12 de juliol de 2006, relatiu a la modificaci del polgon industrial Castellnou.
208
16. Us notifico que s necessari que envieu com ms aviat millor a la Direcci General de Comer tota la documentaci corresponent a les obres que heu fet a la vostra propietat, per tal que per aquesta Direcci General sigui agilitat el pagament de la subvenci.
17. El 22 de maig de 2006 va ser comprovat pel personal tcnic del Departament dInterior que les condicions de funcionament del vehicle eren correctes.
18. Per raons de tresoreria, aquesta quantitat no pot ser abonada per lempresa dins el termini de pagament voluntari.
19. Les bases de la convocatria poden ser consultades per part de les persones interessades en el tauler danuncis del Servei de Recursos Humans.
20. Us recordo que linforme sobre el mercat de les oleaginoses ha de ser presentat per la Comissi Europea abans de dos anys.
21. Us envio, tamb, tota la documentaci complementria presentada per lAjuntament de Sabadell.
22. Limport que vau dipositar com a fiana us va ser retornat el 12 de juliol de 2006 per la Subdirecci General de Gesti Econmica.
23. El Projecte de construcci de la piscina municipal de Xerta ha estat aprovat per la Comissi dUrbanisme de Tarragona.
24. Noms cal emplenar aquesta casella en cas que la declaraci sigui presentada per part dun representant.
209
25. Els continguts del curs sn els establerts per lInstitut dEstudis de la Salut a la Guia de formaci 2006.
26. Per part del Departament de la Presidncia ha estat posat en marxa un procs per millorar el tractament de la informaci que dna als usuaris.
27. Us trameto, aix mateix, una cpia de linforme redactat per larquitecte municipal, referent a les obres de pavimentaci del carrer de Potos.
28. Contra aquest acte, no s procedent interposar-hi un recurs extraordinari de revisi, ja que no sha produt cap de les circumstncies previstes en larticle 118.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com.
29. La proposta presentada pel representant de lEntitat Autnoma de Difusi Cultural va ser contestada amb contundncia per tots els membres de la Comissi.
30. Amb relaci a la visita feta per un inspector del Departament de Treball a les installacions de lempresa TACSA, us comunico que hi va detectar les irregularitats segents.
31. La vostra sollicitud de vacances destiu no compleix els termes establerts pel Decret 389/2000, de 5 de desembre, sobre jornada i horaris de treball del funcionariat al servei de lAdministraci de la Generalitat de Catalunya.
32. s per aquest motiu que demano que per part del Departament dEconomia i Finances sigui concedit a aquesta empresa un ajornament del pagament.
210
3. Gerundi incorrecte
El gerundi s un temps verbal que habitualment equival a un adverbi o a una oraci subordinada adverbial; aquesta oraci de gerundi ha dexpressar sempre una acci simultnia o anterior a la del verb principal. No sn correctes, doncs, el gerundi copulatiu o de posterioritat (que sovint pot ser substitut per la conjunci i i el verb en forma personal), ni el gerundi especificatiu (que pot ser substitut per una construcci de relatiu). Per saber si un gerundi susa correctament, loraci que el gerundi encapala sha de poder collocar davant de loraci principal que modifica sense perdre o canviar el sentit.
Exemple amb gerundi incorrecte La Comissi de Planejament Urbanstic va debatre els temes pendents, prenent un acord noms pel que fa a reestructurar el polgon industrial. Exemple amb construcci adequada La Comissi de Planejament Urbanstic va debatre els temes pendents, i va prendre un acord noms pel que fa a reestructurar el polgon industrial. Exemple amb gerundi incorrecte El secretari llegeix un escrit comunicant latorgament de la subvenci que lAjuntament havia sollicitat. Exemple amb construcci adequada El secretari llegeix un escrit en qu es comunica latorgament de la subvenci que lAjuntament havia sollicitat.
211
Gerundi incorrecte
Corregiu els gerundis incorrectes de les frases segents. 1. El 7 de juny de 2006 lalcaldessa dict un decret ordenant citar el senyor Mrius Gilabert i Oliva per abonar-li limport corresponent al preu just de la finca que li havia expropiat lAjuntament.
2.
El president de la Junta Directiva obre la sessi, llegint el secretari lesborrany de lacta de la sessi anterior i aprovant-lo la Junta per unanimitat.
3.
La crisi del sector txtil sha agreujat en els darrers anys, motivant que lempresa Setinats i Llanes, SA, de Terrassa, hagi fet fallida el mes passat.
4.
En el darrer acte pblic de lassociaci esmentada shi va produir una srie dincidents, obligant els assistents a abandonar el poliesportiu.
5.
La presidenta ha adms les propostes dels diversos licitadors, lliurant-les tot seguit als altres membres de la Mesa de Contractaci.
6.
Lalcalde de Prats de Lluans va criticar la poca efectivitat de la poltica urbanstica del municipi, proposant destituir el responsable daquesta rea.
7.
El 18 dabril de 2006 la senyora Margarida Oriol Regs va presentar un recurs dalada formulant les allegacions que considerava pertinents.
8.
El conseller va acceptar la proposta dels delegats territorials respecte que es convoqus una reuni informativa sobre les prdues que shavien produt en lmbit fruiter, acordant fer-la el 15 de novembre de 2006.
212
9.
Us demano que trameteu a la Secretaria General del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicaci un informe detallant el nombre dhores extraordinries que ha fet el senyor Ricard Forment Tod durant lany 2007.
10. Daltra banda, us informo que heu de presentar un pressupost diferenciat per a cada mbit temtic especificant tots els conceptes de la despesa i les fonts de finanament previstes.
11. Els representants de lAdministraci i els de les organitzacions sindicals van signar el pacte, felicitant-se pels resultats de les negociacions.
12. Amb relaci al recurs contencis administratiu 13/2006, que va presentar la UPD davant el Jutjat Contencis Administratiu nmero 4 de Girona, us trameto, adjunta, una cpia de la resoluci declarant la fermesa de la sentncia dictada.
13. El 2 de febrer de 2006, la senyora Ceclia Andreu Tomillo va enviar a la Subdirecci General de Comer una sollicitud demanant la devoluci dels interessos corresponents des de la data de pagament de la sanci fins a la data de cobrament de la devoluci.
14. Pel que fa a les installacions de Can Soler, la Comissi acorda que el Departament parlar amb els responsables fent-los arribar una queixa pel mal estat en qu estan.
15. En el torn obert de paraules, el senyor Jaume Damell i Garcia pregunta per les obres de remodelaci despais a ledifici principal, interessant-se especialment per les obres de lentrada.
16. La Comissi Interdepartamental ha debatut aquest assumpte en les tres ltimes sessions, prenent els acords que tot seguit us enumero.
213
17. En la sessi de 16 de maig de 2006, la Ponncia Ambiental, rgan collegiat de la Direcci General de Qualitat Ambiental, va dictar una nova declaraci dimpacte ambiental amb carcter favorable, substituint la que havia dictat el 3 de febrer de 2006.
18. La disposici addicional sisena de la Llei 3/1998 estableix que, a partir del 30 de juny de 1999, deixa daplicar-se a Catalunya el Reglament dactivitats molestes, insalubres, nocives i perilloses, entrant en vigor els procediments que especifiquen aquesta Llei i el Reglament que la desplega, tant per a les legalitzacions dactivitats com per a les ampliacions dactivitats en funcionament.
19. El 2 de mar de 2006, la Comissi dUrbanisme de Lleida va trametre un escrit a lAjuntament de Salard, demanant informaci sobre la installaci dun aerogenerador a la zona coneguda com el Mas de la Murtra.
20. La Tresoreria General de la Seguretat Social es va crear amb la finalitat dunificar tots els recursos financers de la Seguretat Social, incloent entre les seves competncies gestionar la funci asseguradora dels accidents de treball.
21. La Comissi de Cultura va estudiar el Projecte de reforma del Teatre Municipal Seraf Pitarra de Palafrugell, considerant-lo adequat a les necessitats actuals del municipi.
22. Us trameto, adjunt, un resum amb les dades ms rellevants de linforme esmentat, demanant-vos que en feu arribar una cpia a tot el personal del Servei de Publicacions.
23. El cap de la Secci de Manteniment va presentar el nou aparell, explicant-ne les caracterstiques principals i el funcionament.
24. La Comissi Central dActivitats Classificades (CCAC) es va reunir el 9 de mar de 2006, fent la declaraci corresponent sobre lavaluaci de lestudi dimpacte ambiental del cmping.
214
25. El president qualifica la documentaci personal a qu fa referncia la clusula 7a del Plec de clusules administratives, admetent els licitadors segents:
26. Sha inaugurat el nou CAP de la Rambla de Sabadell, essent la seva capacitat de
27. Es va aconseguir lautoritzaci pertinent, iniciant-se de seguida laplicaci de les clusules.
215
4. Abs del gerundi
s aconsellable defugir ls generalitzat dels gerundis, tan freqent en el llenguatge administratiu, perqu labs de les construccions de gerundi, fins i tot en casos en qu poden ser considerades correctes, dificulta la comprensi dels textos.
Exemple amb gerundi Us informo que, havent transcorregut el termini dexecuci de la resoluci de lexpedient 433/2000 i no havent-hi hagut cap problema, podeu tornar la fiana que va dipositar lempresa subministradora. Exemple sense gerundi Us informo que, com que ja ha transcorregut el termini dexecuci de la resoluci de lexpedient 433/2000 i no hi ha hagut cap problema, podeu tornar la fiana que va dipositar lempresa subministradora.
216
Abs del gerundi

Redacteu les frases segents de manera que hi eviteu les construccions de gerundi. 1. Aquest nou rgim legal, creant una nica categoria dhabitatges de protecci oficial i incorporant les particularitats de les persones que en volen adquirir un, possibilita laccs a lhabitatge amb carcter general, per reconduint les ajudes econmiques cap als compradors ms necessitats, encetant una nova concepci de la legislaci protectora.
2.
En la sessi de 6 de juny de 2006, la Comissi Territorial dActivitats Classificades (CTAC) va informar favorablement sobre la concessi de la llicncia de labocador esmentat, proposant, per, una srie de mesures correctores del Projecte, i demanant, a ms, que es compls estrictament lacord de la Comissi Central dActivitats Classificades.
3.
El Servei de Gesti i Atenci Telefnica t com a objectiu atansar als ciutadans i a les ciutadanes la gesti de la Tresoreria General de la Seguretat Social, proporcionant-los informaci, facilitantlos la realitzaci de diverses gestions i evitant-los, aix, desplaaments i esperes innecessries.
4.
Ubicant-se dins lmbit de lespai dinters natural de la vall de Santa Magdalena, aquest cmping est incls en el Pla despais dinters natural que va aprovar el Decret 328/1992, de 14 de desembre, per la qual cosa lempresa promotora ha presentat un estudi dimpacte ambiental, sotmetent-se al procediment especfic davaluaci.
5.
Havent obtingut la cdula de qualificaci provisional corresponent, el promotor pot aconseguir un prstec per executar les obres sollicitant-lo en qualsevol entitat de crdit presentant-hi aquesta cdula.
6.
Podeu formalitzar la matrcula trametent el formulari dinscripci emplenat, tot adjuntant-hi el xec o la cpia del resguard de la transferncia corresponents.
7.
Aquesta Delegaci comprovant que no heu mantingut la plantilla de personal fix durant el perode que estableix la normativa vigent, ha incoat un procediment exigint-vos el reintegrament de les subvencions percebudes indegudament.
217
8.
Disposeu dun termini mxim de quinze dies per presentar les allegacions que considereu pertinents. No responent dins daquest termini, el Departament de Treball dictar la resoluci corresponent considerant que desistiu de la petici.
9.
El regidor Ferrer interv demanant que es fixi el dia per a la propera reuni sollicitant que es faci abans de trenta dies.
10. Us recordo que les publicacions que em demaneu les podeu recollir a partir de la setmana vinent, passant pel Departament dEducaci i presentant una cpia daquest escrit.
218
5. Verb buit
Cal evitar ls de verbs superflus que no aporten cap significat al text i que en dificulten la llegibilitat. Exemple amb verbs buits El senyor lvar Iglesias i Mallol va procedir a presentar la sollicitud dajut per efectuar la reparaci de ledifici del carrer del Mig, 12-14. Exemple sense verbs buits El senyor lvar Iglesias i Mallol va presentar la sollicitud dajut per reparar ledifici del carrer del Mig, 12-14.
219
Verb buit
Corregiu les frases segents suprimint-ne els verbs buits. 1. Davant la sospita dun nou cas de pesta porcina clssica, el Departament dAgricultura, Alimentaci i Acci Rural ha procedit a estendre les mesures de precauci al terme municipal de Golms (el Pla dUrgell).
2.
Dacord amb lOrdre de 12 dabril de 1994, del Ministeri de Treball i Afers Socials, reguladora de les iniciatives locals i dels agents docupaci i desenvolupament local, el Departament de Treball ha efectuat la concessi duna subvenci a Iniciatives, SA, perqu procedeixi a la contractaci dun agent docupaci i desenvolupament local.
3.
El secretari dna lectura dun escrit en qu Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya comunica a lAjuntament la supressi dun pas a nivell situat al nord-est del municipi.
4.
Us notifico que el Projecte del multicine Babilnia incorre en infraccions de la normativa legal vigent perqu no hi preveu sortides demergncia.
5.
Proposo a la Comissi de Govern que prengui lacord dadquirir a Infocomplet Catalana de Serveis dues impressores Maximum Stylus Color 880 per un import mxim de 496,43 euros.
6.
La Direcci General del Medi Natural ha efectuat la difusi dels diferents plans comarcals per realitzar la prevenci dincendis forestals en aquesta campanya.
7.
El senyor Pere Viladomat i Linares, amb NIF 37295601 L, va realitzar el dipsit del bitllet 20013865623-171, corresponent a la Loto 6/49, a lOficina Central de Pagament de Premis de lEntitat Autnoma de Jocs i Apostes el 26 de setembre de 2006.
220
8.
Amb relaci al Projecte de compostatge als parcs, us comunico que aquesta setmana sefectuar el canvi dubicaci de la unitat de compostatge al cant lateral esquerre del parc del Rierol, perqu amb la nova ubicaci es podr procedir a millorar-ne el desenvolupament.
9.
Dacord amb larticle 57 de la Llei 22/1988, de 29 de juliol, de costes, s necessari que lempresa esmentada procedeixi a presentar el document que acrediti que est autoritzada per efectuar labocament daiges residuals a la xarxa pblica.
10. El 2 de setembre de 2006 el Ple va fer latorgament de la llicncia municipal dobertura del supermercat Millorpreu i laprovaci de la liquidaci provisional de la taxa corresponent.
11. Amb relaci a lestat de les obres del Pla de camins 2006-2007, us informo que manca realitzar lasfaltatge dels carrers i el condicionament de les voreres del nou polgon industrial dAiguafreda.
12. De conformitat amb els articles 114 i 115 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com, vinc a interposar recurs dalada contra la resoluci que va dictar la directora general de Qualitat Ambiental el 26 de febrer de 2007.
13. Us trameto, adjunt, lescrit del Jutjat de Primera Instncia nmero 1 de Barcelona en el qual sindica que sha de procedir a efectuar lembargament del sou de la senyora Carmina Volart i Raspall, funcionria daquest Departament.
14. A continuaci, passo a detallar-vos les actuacions que, com a empresa encarregada del manteniment, heu de dur a terme.
15. Us faig tramesa dels justificants dingrs corresponents a la recaptaci del telfon pblic de les dependncies del carrer de Lepant de lInstitut Catal de lAcolliment i de lAdopci.
221
16. Us comunico que el conseller dEconomia i Finances de la Generalitat de Catalunya ha procedit a dictar la resoluci segent.
17. Poseu-vos en contacte amb el senyor Heribert Torradell, al telfon 973 357 986, per tal que us doni facilitats per accedir a ledifici.
18. El 16 dabril de 2006 el senyor Frederic Cervellosa Anadn va realitzar, per aquest concepte, un pagament de 348,59 euros.
19. Quan tota la documentaci que lliura el promotor s correcta, el Servei Territorial dArquitectura i Paisatge procedeix a concedir la cdula de qualificaci provisional.
20. Us demano que el Servei de Compres efectu els trmits per a ladquisici de deu arxivadors nous per a lInstitut Nacional dEducaci Fsica de Catalunya.
21. El president obre la sessi, el secretari passa a donar lectura de lacta de la sessi anterior i la Comissi procedeix a aprovar-la.
22. LAjuntament de Santa Coloma de Gramenet i la Universitat Autnoma de Barcelona han arribat a un acord per subscriure un conveni de collaboraci per elaborar un estudi sobre el comportament demogrfic de la poblaci xinesa de Santa Coloma.
23. Us comunico que podeu procedir a retornar a lempresa subministradora la quantitat que va dipositar com a fiana.
24. Finalment, la Comissi acorda que el representant del Departament dAcci Social i Ciutadania faci la redacci de linforme.
222
6. Nominalitzacions
El recurs a la nominalitzaci, que consisteix a emprar un nom en substituci dun verb, no s incorrecte, per s millor no abusar-ne, ja que aix el text s ms gil i directe. Daltra banda, les frases amb un excs de substantius tamb tenen un excs de determinants i de preposicions, per la qual cosa el text sallarga innecessriament. Cal recordar, tamb, que aquest recurs no s genu de la llengua catalana.
Exemple amb construcci nominal Lempresa metallrgica Acercat, SA, va decidir la presentaci de suspensi de pagaments. Exemple amb construcci verbal Lempresa metallrgica Acercat, SA, va decidir presentar suspensi de pagaments.
223
Nominalitzacions
Redacteu les frases segents convertint en verbs els substantius que ho permetin. 1. En la sessi de 27 de novembre de 2006, la Comissi Tcnica de Formaci i Ocupaci va acordar lincrement de la formaci professional, la creaci de noves escoles taller a totes les poblacions de ms de cinquanta mil habitants i laugment de la informaci sobre llocs de treball.
2.
Us envio, adjunt, limprs de sollicitud de beques per a lany 2007, per a la formalitzaci i el lliurament a la Delegaci Territorial a Girona del Departament dEducaci.
3.
A part daix, el procediment per a latorgament de les qualificacions es podria agilitar amb la normalitzaci de la documentaci necessria.
4.
El senyor Albert Torres Sols presenta una proposta per a la realitzaci, als parcs de bombers professionals, de les prctiques del Curs de bombers voluntaris.
5.
El 20 de juny de 2004, la delegada territorial del Departament de Cultura va decidir larxivament de lexpedient i el retorn de la documentaci a lAjuntament de Campdevnol.
6.
La Junta dAvaluaci es va reunir el 14 doctubre de 2006 per a laprovaci dels criteris davaluaci del Curs de formaci bsica 2007-2008.
7.
Per a lobtenci dun crdit per a lexecuci de les obres s necessria la presentaci de la cdula de qualificaci provisional.
8.
El Servei de Gesti de la Informaci es responsabilitza del manteniment de la confidencialitat de les dades de les persones usuries.
224
9.
La cap del Servei de Compres es responsabilitza de lautoritzaci del pagament de la factura esmentada.
10. Aquesta Delegaci Territorial de Treball ha aprovat la concessi de subvencions per contractaci indefinida.
11. La senyora Maria Valls va sollicitar latorgament duna subvenci per a la rehabilitaci de la faana de lhabitatge on viu, situat al carrer de Mallorca, 180.
12. Si no presenteu la documentaci esmentada dins del termini establert, es considerar que desistiu de la petici i se nordenar larxivament.
225
7. Possessius innecessaris
Cal prescindir dels possessius innecessaris que no aporten cap informaci nova al text. Tamb hem de recordar que, de vegades, per evitar labs de possessius, podem usar altres solucions ms genunes, per exemple: pronoms febles o substituir algunes construccions nominals pels verbs corresponents.
Exemple amb possessius innecessaris El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha iniciat un estudi sobre el nivell sonor de lempresa Catalana de Motors, SA, les seves causes i les seves possibles solucions. Exemple sense possessius innecessaris El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha iniciat un estudi sobre el nivell sonor de lempresa Catalana de Motors, SA, les causes i les possibles solucions.
226
Possessius innecessaris
Corregiu les frases segents eliminant-ne els possessius innecessaris. Feu-hi, si cal, els canvis oportuns. 1. El Museu dHistria de Catalunya, situat al Palau de Mar (plaa de Pau Vila, 3, Barcelona), obre les seves portes gratutament a tothom el primer diumenge de cada mes.
2.
Lempresa Transports del Pallars Sobir t la seva seu social al carrer de lOnze de Setembre, 49, 25560 Sort.
3.
El Ple va aprovar els treballs previs de revisi de la modificaci puntual de les Normes subsidiries de planejament del sector de les Gorgues. Aquests treballs previs permetran formular els seus criteris, els seus objectius i les seves solucions generals.
4.
El 21 de juliol de 1999 vaig acabar els meus estudis dadvocat, que em van permetre accedir al meu lloc de treball actual.
5.
Per tal de facilitar la comunicaci, cal que quan telefoneu tingueu preparades les vostres dades didentificaci: el vostre nmero del DNI i el vostre nmero dafiliaci.
6.
Si necessiteu ms informaci sobre aquesta qesti, us la podr facilitar lAjuntament mitjanant la seva Oficina dAtenci al Ciutad, situada al carrer de la Palla, 16.
7.
Cal que consigneu en aquesta casella la data de la primera vegada que us vau donar dalta de la vostra activitat professional.
8.
Les persones interessades poden presentar les seves sollicituds durant tot el mes dagost a la seu del Departament de Treball o a qualsevol de les nostres delegacions territorials.
227
9.
Us demano que feu arribar aquesta informaci a tot el personal del vostre Departament com ms aviat millor.
10. El president de la Comissi ha disposat el cessament de dos dels seus membres que havien aprofitat el seu crrec en benefici propi.
11. Conv conixer quina s la seva formaci i experincia per decidir si s la persona indicada per desenvolupar tasques de gesti.
12. Aquestes obres sn tan interessants que mereixen la seva difusi.
13. Cal conixer b tots els elements que han implicat aquest conflicte per arribar a la seva resoluci.
14. El Departament de Recursos Humans us va fer una proposta i no heu reconegut els seus avantatges.
228
8. s de mateix/mateixa/mateixos/mateixes
Mateix s un adjectiu i no un pronom. Per tant, no s correcte ls de mateix/mateixa/mateixos/mateixes per evitar la repetici dun nom o un sintagma nominal que ha aparegut abans en el text. En aquest cas, cal utilitzar pronoms febles o altres solucions. Exemple incorrecte Us demano que em torneu la Memria de lany 2006 si ja heu extret de la mateixa la informaci que necessitveu. Exemple correcte Us demano que em torneu la Memria de lany 2006 si ja nheu extret la informaci que necessitveu.
229
s de mateix/mateixa/mateixos/mateixes
Redacteu les frases segents evitant ls de mateix/mateixa/mateixos/mateixes com a pronom. 1. En cas dincompliment dels terminis parcials que sestableixin per causa no derivada de fora major, la corporaci contractant podr exigir el compliment dels mateixos o deixar sense efecte el contracte.
2.
Us trameto els projectes que vau demanar a aquesta Secci perqu informeu la Comissi dels mateixos en la sessi de 10 doctubre de 2007.
3.
El director general de Salut Pblica va explicar els criteris que shavien tingut en compte per obtenir les dades del cens de vacunaci escolar, aix com ls que el Departament de Salut far de les mateixes.
4.
El 4 de juny de 2006 va tenir lloc la sessi extraordinria del Consorci per al Desenvolupament Urbanstic de la Conca de Barber. Els alcaldes que van assistir a la mateixa van acordar organitzar una roda de premsa per informar dels nous plans del Consorci per a lany 2007.
5.
Us informo que, si la persona propietria dun habitatge de protecci oficial sollicita la desqualificaci voluntria del mateix, lAdministraci la hi pot concedir sempre que de la mateixa no derivin perjudicis per a terceres persones.
6.
El cap del Servei de Publicacions va redactar linforme que li havia sollicitat el subdirector general, i va enviar-lo al mateix dins el termini establert.
7.
Mitjanant aquest document, el Servei Catal de la Salut vol manifestar el comproms doferir a la societat un servei de qualitat, que pugui ser avaluat i contrastat dacord amb els objectius que sindiquen en el mateix.
230
8.
Us trameto linforme que ha ems el cap de la Divisi Operativa i us recordo que no ha incls en el mateix dades anteriors a lany 1999.
9.
El 5 de maig de 2006 la Sindicatura de Comptes va rebre linforme esmentat i va trametre el mateix al Departament dEconomia i Finances el 12 de maig de 2006.
10. Us trameto el programa dels actes de la Festa Major denguany perqu informeu dels mateixos en el setmanari que dirigiu.
11. Tot i que el senyor Joan Comas Vila pot llogar ledifici sempre que vulgui, la maquinria que sinstalli en el mateix haur de ser de propietat del mateix.
12. De seguida que estigui llesta la construcci de lannex, sinstallar en el mateix loficina de la Regidoria de Cultura.
231
9. Connectors
Per interferncia del castell o b per desconeixement de la normativa, sovint sutilitzen incorrectament alguns connectors.
Exemple incorrecte El Departament no va poder iniciar la tramitaci de lexpedient degut a la manca de la documentaci esmentada. Exemple correcte El Departament no va poder iniciar la tramitaci de lexpedient a causa de / per culpa de la manca de la documentaci esmentada. Exemple incorrecte Si desitgeu ampliar la vostra cobertura actual a fi i efecte que aquestes prestacions us quedin cobertes, us demano que us poseu en contacte amb nosaltres. Exemple correcte Si desitgeu ampliar la vostra cobertura actual a fi que / a lefecte que aquestes prestacions us quedin cobertes, us demano que us poseu en contacte amb nosaltres.
232
Connectors
Corregiu en les frases segents els connectors que calgui. 1. En relaci al vostre escrit de 2 dabril de 2006, us comunico que lAjuntament de Vic ha anullat la sanci que us va imposar el 25 de mar per haver infringit la legislaci viria.
2.
La inspectora ha de trametre linforme i el comunicat dinspecci a la Delegaci Territorial com ms aviat millor, doncs urgeix tramitar lexpedient corresponent.
3.
Maria Teresa Pons, com gerent de lrea esmentada, va decidir concedir el perms per fer lassamblea a la planta noble de limmoble.
4.
Per tant, la transmissi de lhabitatge sajustaria a la normativa i podria fer-se a favor del senyor Marcel Padilla Clotet, sempre i quan el preu daquesta transmissi no supers el preu mxim administratiu de venda.
5.
Tota vegada que les obres de remodelaci de la sala dactes del Casal Municipal de Cervi de les Garrigues han de comenar dues setmanes abans del que shavia previst, la regidora de Cultura ha susps la conferncia sobre el modernisme que havia programat per al 3 de setembre de 2007.
6.
Quan al Pla de renovaci dels programes educatius a lescola, la Direcci General dOrdenaci i Innovaci Educativa el va presentar el 28 de juny de 2006.
7.
No obstant, la Unitat dAtenci a lUsuari atendr el pblic tamb a les tardes, de 15 a 19.30 hores.
233
8.
Magdalena Lluch i Esteve va assistir a la inauguraci de la nova seu de lassociaci Els Amics del Maresme com representant de lAjuntament de Matar.
9.
Cadascun dels organismes preparar la llista dassumptes que vol exposar a les jornades, de cara a aprofitar-ne al mxim les sessions.
10. En base als nous criteris dadquisici de material, sha denegat la proposta que va presentar Ofiservei, SA.
11. El funcionari Vctor Gavald Roman no fou traslladat a la Delegaci Territorial a Lleida, si no a la de Tarragona.
12. Us informo que a mitjans de mar us trametr el material doficina i els impresos que vau sollicitar a aquesta Secci el 28 de febrer.
13. Lhan nomenada presidenta de Tnel del Cad, SAC, per a que intenti millorar-ne la situaci financera.
14. Us trameto lesborrany del decret a fi i efecte que hi introduu les esmenes que considereu oportunes.
15. El Ministeri dHisenda ha revisat el cadastre de tots els municipis, a lobjecte que pugui disposar de les dades fsiques, jurdiques i econmiques corresponents a lany 2006.
16. A mida que aneu rebent les adreces i els telfons de les cooperatives, heu denviar aquestes dades a la Unitat dInformtica.
234
17. Per ra de les absncies reiterades del personal adscrit al Registre daquest Departament, s gaireb impossible atendre aquest servei degudament. Per aix, us demano que menvieu un informe exhaustiu al respecte que inclogui propostes per solucionar-ho.
18. Us informo que heu de lliurar a Adigsa el contracte de compravenda abans del 15 de mar de 2007; del contrari, no tindreu dret a la transmissi de lhabitatge esmentat.
19. El regidor dUrbanisme va concedir la llicncia dobres a la senyora Pilar Rius Abell; conseqentment, la remodelaci de la discoteca Egara es far al ms aviat possible.
20. En quant a la vostra sollicitud de llicncia municipal, us informo que heu de presentar al Negociat dUrbanisme abans de deu dies la documentaci segent.
21. Mentres prepareu la documentaci, calcular limport que heu de pagar.
22. Aquest sistema informtic haurien dimplantar-lo tamb els altres municipis, doncs aporta grans avantatges per a un servei rpid i concs al ciutad.
23. Us informo que, arrel de la denncia dels vens i la visita dinspecci corresponent, el Departament ha incoat lexpedient sancionador 38/2007.
24. Amb vista del que ha passat, en el futur caldr tenir molta ms vista.
25. Us comunico que, degut a lacumulaci dexpedients, el retard en la tramitaci s duns nou mesos, aproximadament.
235
26. En ordre a simplificar la gesti dels pagaments, la Secci de Compres va difondre els nous codis atorgats als provedors.
27. Us comunico que no us puc trametre els impresos que em vau demanar doncs no nhi ha existncies al magatzem. Tanmateix, shan exhaurit els opuscles sobre seguretat e higiene.
28. LAjuntament de Roses va incoar aquest expedient sancionador degut a la manca de la llicncia municipal preceptiva.
29. A no ser que ho justifiqueu degudament, no us admetran la sollicitud fora del termini establert.
30. Respecte al Projecte dampliaci dactivitats de les Caves Bofarull, us notifico que el Departament dEconomia i Finances no pot admetrel per quant no sadequa a la legislaci vigent.
31. Us trameto un programa de les activitats per al primer trimestre de 2007, doncs estic segura que us pot interessar.
236
10. Terminologia administrativa

Trieu lopci correcta per completar cada frase. Tingueu en compte que en alguns casos hi ha ms duna possibilitat. 1. Per tal de signar la documentaci corresponent, cal que (us presenteu / us personeu / comparegueu) davant el Servei de Contractacions abans del 30 de maig de 2007.
2.
Ats que la resoluci esmentada desestima el recurs que vau interposar, us comunico que lAjuntament continuar tramitant el procediment (de constrenyiment / dapremi) que havia iniciat amb relaci a les sancions impugnades.
3.
Les persones interessades poden (formalitzar / complimentar / cumplimentar) la sollicitud abans del 31 de mar de 2007.
4.
Us comunico que encara no he rebut (lacusament de recepci / lacusament de rebuda / el justificant de recepci) del material informtic que us vaig trametre el 30 de juliol de 2006.
5.
El recurs dalada es pot interposar contra les resolucions i els actes que no (exhaureixin / esgotin) la via administrativa.
6.
Lacusat es va valer de la seva condici damic de la vctima, per la qual cosa el fiscal considera que va actuar amb (alevosia / tradoria) .
7.
El 23 de febrer de 2007, el subdirector general de Gesti Tributria us va trametre (una citaci a compareixena / una citaci a dia cert) per tal que el 5 de mar de 2007 us presentssiu a la Delegaci Territorial de Tarragona amb la documentaci esmentada.
8.
El director general dUrbanisme (ha disposat que cessi el / ha cessat el / ha demanat el cessament del / ha destitut el) subdirector general de Planejament.
9.
El 12 de febrer de 2007 la jutgessa Clotilde Grau Minoves, del Jutjat de Primera Instncia nmero 4 de Barcelona, va dictar (la interlocutria / lauto) en qu aprovava la taxaci de les costes del procs.
10. Aquesta informaci es far arribar a tot el personal mitjanant un (comunicat intern / comunicat de rgim interior) .
11. Alguns collaboradors externs del Departament encara no han cobrat les quantitats (meritades / devengades) durant el primer semestre.
237
12. El 23 de gener de 2007, el director general va decidir (donar vista a lexpedient / sotmetre a vista lexpedient) , la qual cosa es va comunicar a les parts interessades.
13. El 3 de setembre de 2006 es va trametre (un emplaament / una citaci a termini) a les parts afectades a fi que entre el 20 i el 30 de setembre, ambds inclosos, compareguessin davant el Servei de Recaptacions.
14. Us informo que (el termini / el pla / el terme) de subvenci acaba el 3 de desembre de 2007.
per presentar les sollicituds
15. Lemplaament de la installaci no afecta cap espai de protecci especial ni cap espai incls en el Pla despais dinters natural. Tampoc no afecta cap (forest / mont) ni cap cam ramader.
16. La subhasta es far pel sistema de (licitaci al ms-dient / puja a la llana)
17. Us comunico que, com a conseqncia de lexpedient sancionador que ha incoat la Direcci General de Relacions amb lAdministraci de Justcia, el senyor Nicolau Prez Aldomar, funcionari adscrit a aquesta Direcci General, ha estat susps (de sou i feina / de feina i sou) .
18. Ateses les caracterstiques de lobra, lAjuntament ha establert que el sistema de retribuci sigui (a destajo / a preu fet / a un tant alat) .
19. Aquesta feina, els obrers no la van cobrar a jornal, sin ( a preu fet / a escarada / a un tant alat) .
20. En compliment de (la providncia / el provement / la provisi) del Jutjat dInstrucci nmero 1 de Tarragona, el senyor Agust Prez Viladomat, testimoni de la defensa, va declarar el 18 de mar de 2006.
21. Desprs de les riuades del mes de setembre, els propietaris van haver de tornar a (fitar/amollonar) la finca.
22. El 3 dabril de 2006, lAjuntament de Cardedeu va requerir la senyora Olga Molot i Estap perqu esmens la seva sollicitud de llicncia dobres, amb (lapercibiment / ladvertncia / ladvertiment) que, si no ho feia, sarxivaria lexpedient.
23. Uniu aquest escrit (a les actuacions / als autos / als actes) lliureu-ne una cpia a la part contrria.
corresponents i
238
24. Us comunico que el jutge (ha fallat / ha decidit / ha acordat) estimar parcialment la demanda que va presentar el senyor Josep Lopera Grau contra lAjuntament dUlldemolins. 25. El 24 de gener de 2006, el Departament de Cultura i lempresa Despamob, SL, van (celebrar / concertar / subscriure) un contracte per renovar parcialment el mobiliari doficina de lInstitut Catal de les Indstries Culturals.
26. Alguns propietaris afectats per les expropiacions no estan dacord amb (el justipreu / lestim / el preu just) que ha fixat la Comissi Avaluadora per a les finques.
27. Lacusat ha declarat que el dia (dels autos / dels fets / dels actes) la ciutat i que hi ha testimonis que ho poden demostrar.
era fora de
28. La (Sala Contenciosa Administrativa / Sala del Contencis Administratiu) ha adms a trmit el recurs que ha presentat la senyora Margalida Pontons i Toms contra la resoluci que va dictar el Departament de Cultura el 2 de desembre de 2006.
29. El Departament de Treball ha presentat el Pla per a la prevenci de les situacions (dassetjament sexual / dacossament sexual) en lmbit laboral.
30. El president de la Comissi replica al representant del Departament dEducaci que, com que la sessi davui s extraordinria, no hi ha (torn obert de paraules / precs i preguntes) i que, per tant, haur de deixar aquesta qesti per a la propera sessi.
31. La senyora Laura Mas i Cases ha estat (anomenada / nombrada / nomenada) subdirectora general de la Caixa Rural de Montgros.
32. LAjuntament ha anunciat que (recurrir / recorrer / recorrer contra) aquesta sentncia.
33. (La validaci / El bastanteig) dels documents en qu constin els poders del representant legal, lhaur de fer o b el Gabinet Jurdic de la Generalitat o b una assessoria jurdica de la Generalitat.
34. (La decisi / El fallo) estableix la innocncia de lacusat.
de la Sentncia de la Sala Penal nmero 2 de Lleida
239
11. Millora de la redacci

Milloreu la redacci de les frases segents aplicant-hi els criteris destil propis de la redacci administrativa. 1. La Direcci General dEnergia i Mines ha sotms a informaci pblica la sollicitud dautoritzaci administrativa i de reconeixement dutilitat pblica del Projecte de distribuci de gas natural a Cass de la Selva per un termini de quinze dies, sense que durant el mateix shi hagi presentat cap allegaci.
2.
De conformitat amb larticle 110 del Reial decret 168/1990, ha estat dictat per lalcalde dArbcies el Decret pel qual ordena embargar els comptes corrents a la senyora Assumpci Xucl Garcia.
3.
Els mossos van retirar els cotxes sospitosos de contenir substncies estupefaents per al seu desballestament i el seu examen posterior.
4.
El 30 de maig de 2007 i conformement a lOrdre de convocatria de subvencions corresponent, el senyor Joan Mills i Roig va procedir a la presentaci duna sollicitud de subvenci al Departament dAgricultura, Alimentaci i Acci Rural per efectuar la millora de les installacions de la piscifactoria que posseeix a Martinet.
5.
Us notifico que avui la directora general de Promoci Cultural ha dictat una resoluci concedint-vos la subvenci que haveu demanat, com a representant del grup Foc i Fum, per fer una gira per Alemanya.
6.
Linforme del Servei de Condicionament i Rehabilitaci indica que el preu de ledifici s acceptable, per que la seva remodelaci costaria molts diners.
7.
Us envio, adjunt, limprs de sollicitud de bestreta perqu, desprs demplenar-lo, trameteu el mateix al Servei de Personal.
240
8.
Lempresa Promofilm Internacional no va procedir a efectuar la tramesa al Departament de Cultura i Mitjans de Comunicaci dels documents acreditatius destar al corrent de les obligacions tributries.
9.
Us informo que, pel que fa als terminis establerts en el contracte, aquest organisme est facultat per exigir el compliment dels mateixos.
10. El pagament daquesta factura es far per part del Departament quan hagi rebut tots els volums de la collecci.
11. La directora de TVC Multimdia, SL, ha cessat el cap de lrea de Mrqueting a causa dels mals resultats que lempresa ha obtingut en el darrer any.
12. La Comissi Jurdica Assessora t autonomia orgnica i funcional, relacionant-se amb el Govern de la Generalitat mitjanant el Departament de Governaci i Administracions Pbliques.
13. El tcnic que ha redactat el projecte de lactivitat sha posat en contacte amb el secretari de la Comissi dUrbanisme per tal daclarir-li alguns aspectes del mateix.
14. Una vegada hgiu aportat totes les dades que us ha sollicitat la Secci de Programaci, es redactar linforme corresponent per part de la Secci esmentada.
15. El 22 de juliol de 2006, lAjuntament de Porrera va procedir a la concessi de la llicncia dobertura i funcionament a lempresa Masies del Prelitoral, SA, per tal dexercir lactivitat de turisme rural.
241
16. Tot i que linforme del Servei dAtenci a la Infncia era de carcter vinculant, no va ser tingut en compte per lAjuntament de Sant Andreu de la Barca en el Decret que va dictar lalcalde el 30 de maig de 2006.
17. Lanunci de la licitaci per contractar, mitjanant el sistema de concurs, la inspecci i lanlisi de les aiges del riu Foix va ser publicat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge en el DOGC 4020, de 3 de setembre de 2001.
18. Si com a conseqncia daquest canvi lAjuntament de la Pobla de Massaluca vol mantenir la llicncia ambiental, ha de procedir a la revisi de la llicncia actual o a la tramitaci dun nou expedient de llicncia ambiental, dacord amb el procediment de la Llei 3/1998, de 27 de febrer.
19. Els Serveis Territorials del Joc i dEspectacles depenen funcionalment del Departament dInterior, adscrivint-se, per, orgnicament, a les delegacions territorials del Departament de la Presidncia.
20. Lempresa Autombils de la Selva, SA, far el lliurament dels vehicles a la Subdirecci General Operativa en un termini inferior a quinze dies.
21. El Departament vol dotar els provedors duna eina informtica que, mitjanant Internet, els permeti la consulta de lestat de la facturaci.
22. Per part del Consell Consultiu dInfraestructures Urbanes, en sessi de 8 de setembre de 2006, es va acordar demanar als serveis tcnics municipals un informe sobre lestat dels quatre immobles situats en la crulla dels carrers de Sant Lloren i de la Verge del Roser.
23. Us demano que realitzeu labonament daquesta quantitat mitjanant un xec bancari a nom del Tresor de la Generalitat de Catalunya.
242
24. El cap de Personal de lInstitut de Diagnstic per la Imatge va cessar Angelina Morales Puig perqu no complia lhorari estipulat en el contracte laboral.
25. Cal trametre el contracte al gerent de lempresa subministradora per a la seva signatura.
26. El Departament de Sanitat i Seguretat Social ha decidit latorgament a lempresa Grfiques Mascarell, SL, de la reimpressi de la collecci de reculls lexicogrfics Berenguer Sarriera.
27. Han dassistir a lacte els titulars dels bns i dels drets afectats, aportant els documents acreditatius de la seva titularitat i lltim rebut de la contribuci que correspon al b afectat, podent assistir-hi acompanyats dun perit o un notari.
28. La proposta de la representant de lInstitut Catal de les Dones va ser acollida molt favorablement per la resta de membres de la Comissi.
29. Sha resolt per la Delegaci Territorial a Girona del Departament de Treball i Indstria denegar la sollicitud que es va presentar per part de lempresa Gresos de Cardona, SA.
30. Els tcnics de la companyia que dur a terme la installaci dels aparells daire condicionat a les dependncies de la Subdirecci General de Boscos comenaran a treballar la propera setmana.
31. Us comunico que la bestreta que vau demanar l1 de juny de 2006 us ha estat concedida per la cap del Servei de Nmines.
32. Daltra banda, us comunico que, juntament amb els justificants de les despeses, heu de trametre un informe o una memria explicant com sha desenvolupat el programa subvencionat.
243
33. Els contractistes que tinguin dret de cobrament reconegut per lAdministraci podran cedir el mateix en les condicions establertes en larticle 100 del Text refs de la Llei de contractes de les administracions pbliques, aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2000, de 16 de juny.
34. Certifico que, l11 de mar de 2001, lAjuntament de Capafonts va trametre el Projecte de restauraci de la masia de Can Raspall al Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques per a la seva aprovaci.
35. A continuaci, el senyor Horaci Ibez Angls va fer lexplicaci del model de funcionament dels cursos que shan dut a terme a la Delegaci Territorial a Lleida.
36. En aquest centre us atendr un equip de professionals de la salut, incorporant a les activitats dassistncia sanitria les de prevenci, educaci sanitria i programes de salut, oferint-vos aix un servei millor.
37. Els diners que paguen els ciutadans i les ciutadanes sn administrats pel consistori, destinant-se a millores en la qualitat de la ciutat i a la prestaci de serveis a la ciutadania.
38. El senyor Ddac Cervell i Ortiz procedeix a la presentaci del material, explicant el seu contingut i el seu funcionament.
39. El president obre la sessi, procedint el secretari a donar lectura de lacta de la sessi anterior i aprovant-se la mateixa per part de la Comissi.
40. Cal que latenci telefnica sigui feta per part de personal qualificat utilitzant un llenguatge precs i adequant-lo al perfil del ciutad o la ciutadana usuaris del Servei.
244
12. Sinonmia
Completeu les frases segents amb un sinnim del mot o de lexpressi que hi ha entre parntesis. 1. Us convoco a la reuni de la Comissi de Cultura de lAjuntament de Begues, que (tindr lloc) el 2 dabril de 2007, a les 17.30 hores, a la sala dactes de la casa consistorial.
2.
Us trameto, adjunta, (la llista) curs darxivstica.
de les persones seleccionades per assistir al
3.
(De conformitat amb) larticle 58 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com, shan de notificar a les persones interessades les resolucions i els actes administratius que afecten els seus drets i interessos.
4.
Contra aquesta resoluci, que no (acaba) posar-hi un recurs dalada davant el conseller de Justcia.
la via administrativa, podeu inter-
5.
(A partir dara) 14 hores.
les oficines daquest Servei noms atendran el pblic de 8 a
6.
Aquest Departament no pot (satisfer) lar ledifici del carrer dUltnia, 44.
les despeses que comportaria remode-
7.
Us trameto, adjunta, una cpia del recurs que (ha formulat) Carme Bosc i Fontanals.
la senyora
8.
Us informo que heu de demanar la llicncia dobres (mitjanant) sollicitud adreada al Negociat dUrbanisme daquest Ajuntament.
una
9.
Us comunico que heu de presentar en aquesta Delegaci Territorial els documents especificats en la llista annexa (com ms aviat millor) .
10. Us notifico que no es pot aprovar el Projecte tcnic del restaurant Balassa, perqu (incompleix) la legislaci vigent.
11. El senyor Benet Modolell Ravents (exerceix) lEntitat Autnoma dOrganitzaci dEspectacles i Festes.
el crrec de president de
245
12. En la documentaci que vau trametre a lAgncia Tributria, no hi (figurava) el NIF de lempresa.
13. L1 de desembre de 2006 la Comissi del Patrimoni Artstic i Cultural va emetre un informe en qu indica que no (s procedent) concedir lautoritzaci per reformar lesglsia de Prullans.
14. La cap de la Unitat Administrativa de la Subdirecci General de Conservaci de la Natura (va informar favorablement) sobre lexpedient esmentat.
15. La reuni va acabar sense cap acord, (a causa de) les dues parts.
lactitud poc dialogant de
16. (Pel que fa a) la liquidaci que vau presentar, us comunico que hi ha un error de 8,07 euros (1.343 pessetes).
17. Segons el que (disposa) larticle 68 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com, els procediments es poden iniciar dofici o a sollicitud de les persones interessades.
18. (Per ordre de) si dUrbanisme de Girona.
la presidenta, us convoco a la sessi ordinria de la Comis-
19. Us comunico que el Negociat de Nmines us ha concedit (lavanament) 120.000 pessetes (721,21 euros) que vau demanar el 10 de gener de 2007.
de
20. Us recordo que heu (dadjuntar) tiva dels mrits que hi allegueu.
a la sollicitud la documentaci acredita-
21. Aix mateix, cal que inclogueu a lexpedient els documents que tot seguit us (detallo) .
22. El senyor Josep Graupera i Ramon assisteix a la reuni (com a) tant de les associacions de carcter cultural de la vila.
represen-
23. Us trameto, adjunt, (el text provisional)
de lacta de lltima sessi.
24. Us recordo que podeu presentar o b el document original, o b una cpia (autentificada) .
246
25. Per tant, us demano que (comparegueu) el 4 de maig de 2007, a les 12 hores.
davant la Junta Arbitral de Consum
26. Tot i que encara no sha fixat una data, sembla que la reuni tindr lloc (cap a la meitat de) setembre.
27. El termini de qu disposeu per (interposar un recurs contra) de tres mesos.
la resoluci s
28. s preferible que (ompliu) majscules.
limprs amb bolgraf blau o negre i en lletres
29. Queden (anullades) totes les disposicions estatutries i de reglaments de rgim interior de les associacions que soposin a aquesta Llei.
30. Arran duna denncia que va presentar el senyor Llus Codina Bragulat, la Regidoria de Medi Ambient va ordenar una inspecci de la tintoreria Petroni, de resultes de la qual (ha iniciat) lexpedient 2/2007.
31. (A excepci de) la senyora Donesta Farga Homs, que estava malalta, totes les altres persones afectades van assistir a la sessi informativa.
32. El 6 de maig de 2006, el president del Consell Comarcal (va demanar) lalcalde que rectifiqus aquestes declaracions.
33. Lacta de la sessi no tenia (la conformitat)
de tots els assistents.
34. Com que la documentaci va arribar tard, lAdministraci va haver de pagar el tant per cent establert en concepte de (retard) .
35. La comptabilitat del Departament no recull (les partides registrades) ponents al darrer trimestre.
corres-
36. Les irregularitats en la forma de pagament van interrompre la tramitaci de (lencrrec) .
37. Li van concedir (un avanament de diners) els deutes pendents.
del sou per tal que pogus pagar
247
38. Per poder finanar aquell projecte tan ambicis va haver de recrrer a (persones a qui es deuen diners) estrangers.
39. A causa duna avaria informtica, (el forniment) efectiu fins a cinc hores ms tard de lhora prevista.
del servei no es va fer
40. Lesfondrament del vial ha obligat lAdministraci a (respondre dun pagament) que no estava previst en el pressupost inicial del Projecte.
41. La legislaci vigent prohibeix la venda (en grans quantitats) farmacutics directament a particulars.
de productes
42. Els guanys obtinguts en aquest exercici representen un augment de les vendes del 3% (per terme mitj) cada mes.
43. Van determinar limport total de loperaci (per una quantitat prefixada)
44. Les inversions (per un perode extens de temps) del mercat.
requereixen una gran visi
45. Us demano que menvieu tots els expedients (pel primer correu)
46. Amb la imposici de 3.000 euros al nou compte, va obtenir un telfon mbil (gratutament) .
47. El pagament de la mercaderia es far efectiu (cap a la meitat de)
desembre.
48. Lempresa no preveu cap ingrs extraordinari (en un perode de temps breu) 49. El client va demanar cobrar (anticipadament) volia lliurar ms endavant.
les matries primeres que
50. Caldr actualitzar la informaci de la pgina web (al ms aviat possible)
51. El nou centre distribudor ha fet crixer la venda del material doficina (a comerciants minoristes) a lrea de Sabadell.
248
13. Traducci de mots i expressions

Completeu les frases segents traduint al catal els mots o les expressions que hi ha entre parntesis. 1. Heu de presentar-vos personalment o per mitj dun representant a loficina esmentada en el (plazo) de deu dies hbils a comptar de lendem de rebre aquest escrit.
2.
El Projecte de les obres denjardinament del passeig del Mar de lHospitalet de lInfant no ha tingut cap reclamaci durant el termini dinformaci pblica que ha estat exposat en (el tabln de anuncios) .
3.
I, perqu consti, expedeixo (la presente certificacin) sona interessada.
a petici de la per-
4.
Us cito perqu (os personis) en el Negociat dUrbanisme daquest Ajuntament el 18 de febrer de 2007, a les 11.30 hores.
5.
La propera sessi de la Comissi Interdepartamental de Recerca i Innovaci Tecnolgica (se celebrar) el 2 de desembre de 2007.
6.
Cal que envieu (cuanto antes mejor) ponent a la Unitat dInspecci i Avaluaci.
lacta dinspecci i el protocol corres-
7.
(Informo favorablemente) lobra civil projectada, ja que lempresa esmentada disposa de la maquinria i les installacions per desenvolupar aquesta activitat.
8.
Certifico que, segons resulta dels antecedents (obrantes) en el Padr municipal dhabitants, la senyora Jlia Guillem Mir est empadronada a Manresa, des de lany 1991, i t el domicili al carrer de Rialb, 79, baixos.
9.
Us trameto, adjunts, (los folletos) trimestre passat.
que el Servei de Publicacions va editar el
10. Les autoritats competents no han pogut fins ara (subsanar) que causa la delinqncia a la zona turstica de la ciutat.
els problemes
11. El Govern (otorga) a lAjuntament del Port de la Selva la concessi per construir el port esportiu daquest municipi i explotar-lo per un termini de trenta anys.
12. Pilar Mestres i Font (ha ostentado) de Ribes de Freser fins avui.
el crrec dinterventora de lAjuntament
249
13. La Subdirecci General de Planificaci i Projectes (recab) presents un nou projecte dampliaci del port.
a lempresa que
14. Aquest certificat no s vlid si no cont (el visto bueno) lrgan collegiat.
del president de
15. El senyor Carles Navarro, subaltern adscrit al Departament de la Presidncia, ha sollicitat (un anticipo) en data 13 doctubre de 2006.
16. Us envio (el borrador) ment de Solsona, de 2 de maig de 2006.
de lacta de la sessi ordinria del Ple de lAjunta-
17. Larticle 42 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com, (contempla) lobligaci de lAdministraci de dictar resoluci expressa en tots els procediments.
18. Linforme de la interventora acredita que en aquesta partida no hi ha (liquidez) suficient per pagar la factura de Manufactures Peris, SA.
19. A la darrera convocatria de la Direcci General de la Funci Pblica shi van presentar un gran (nmero) de sollicituds. 20. LIncasol i lAjuntament de Sarri de Ter han (celebrado) construir 10 habitatges al carrer de la Trinitat daquest municipi. un conveni per
21. Us trameto la sollicitud dampliaci dactivitat de lempresa vincola Pau Ventura, per tal que (a la mayor brevedad posible) emeteu linforme corresponent.
22. El 10 de febrer de 1999 la van (nombrar) dAvaluaci de Noves Tecnologies Mdiques.
presidenta de la Comissi Tcnica
23. La lletrada conciliadora ha ems un informe en qu consta que l1 doctubre de 2006 el treballador i lempresa van arribar a (un entendimiento) .
24. La Secci de Seguretat Viria, (dependiente) ha redactat un pla de mesures per al bienni 2007-2008.
del Servei Catal de Trnsit,
25. Mart Garca Roures es va presentar a la darrera convocatria per cobrir places de tcnic (medio) .
250
26. El 30 dabril de 2001 (se pusieron en marcha) Patronat dAcci Cultural de Sant Carles de la Rpita.
les noves installacions del
27. El Consell faculta el president (para la cumplimentacin de los trmites) que es derivin de lacord esmentat.
28. A fi que lempresa continu funcionant, (es preciso) Treball li concedeixi un ajut.
que el Departament de
29. Us comunico que heu (de subsanar) tat en el termini mxim de deu dies.
els errors que cont el Projecte esmen-
30. En el BOE de 21 de juliol de 2001 (se insert) la Resoluci 175/2001 del Ministeri de Foment, relativa al ramal del Llobregat del tren dalta velocitat.
31. Daltra banda, us informo que les despeses addicionals que sen puguin derivar (corrern a vuestro cargo) .
32. Des del nou web del Departament de Governaci i Administracions Pbliques es pot accedir al Sistema dInformaci de lAdministraci Local (SIAL), on podeu (solventar) tots els dubtes que se us plantegin sobre aquest mbit.
33. El Banc Central Europeu ha recomanat al Govern (un recorte) pesa pblica per tal de frenar el procs inflacionista.
de la des-
34. Us recordo que (la tarjeta) mitjanant el codi personal de lusuari.
sanitria facilita i permet la vostra identificaci
35. La Comissi Assessora dAfers Laborals la (compone) professionals.
un bon equip de
36. De conformitat amb larticle 93.2 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com, (procede) que lrgan que ordeni un acte dexecuci material de resolucions notifiqui a la persona interessada la resoluci que autoritzi lactuaci administrativa.
37. Pel que fa als plnols, us informo que el vostre projecte transgredeix (varias) normatives municipals.
251
38. El cap de Protocol va rebre (los medios de comunicacin) del Departament.
a la sala dactes
39. A larxiu municipal, hi ha la documentaci que acredita que ledifici (colindante) s propietat del grup Immobiliria de la Cerdanya.
40. El gerent (seal) que el contracte subscrit entre el Servei Catal de la Salut i els hospitals privats del Baix Llobregat entrar en vigor l1 de setembre denguany.
41. Us comunico que la tramitaci de la vostra sollicitud de 9 de mar de 2006 (permanece) aturada pels motius que us vaig notificar el 18 de maig.
42. En la reuni de la Comissi Tcnica de Reforma Viria es va presentar un informe exhaustiu sobre els canvis dordenaci del (trfico) al centre de la ciutat amb motiu de les festes nadalenques.
43. (El promedio) de la producci de fruits secs a Catalunya corresponent a lany 2006 ha minvat considerablement respecte de lany anterior.
44. El lletrat va ordenar (el archivo del expediente) dor no shavia presentat a lacte de conciliaci.
75/2006, perqu el treballa-
45. Aquest certificat (contempla) Departament dEconomia i Finances.
el perode que la senyora Valls va treballar al
46. Us recordo que, si signeu aquest tipus de contracte, estareu (exento) pagar lassegurana daccidents perqu ja la cobreix el contracte.
de
47. El Ple va demanar al regidor de Governaci que (averiguase) iniciat els aldarulls en la manifestaci dels treballadors de SILTA.
com shavien
48. El Consorci Sanitari (urgi) el cap de la Unitat de Vacunaci perqu presents un informe sobre el nombre de collegials vacunats a les escoles pbliques i privades de gener a juliol de 2006.
49. Una vegada instrut lexpedient, (procede) corresponent.
iniciar el trmit daudincia
252
50. Linforme que ha ems linterventor acredita que en la partida 458365 no (existe) consignaci suficient per contractar les vint persones que sn necessries per al servei extraordinari de recollida descombraries.
51. No se sap (a ciencia cierta) funcionari de presons Pere Camprub.
com acabar lexpedient disciplinari obert al
52. La persona afectada disposa dun termini de trenta dies (a contar) data de la notificaci de la sanci.
des de la
53. Aquesta partida extraordinria s aplicable (a los solos efectos) la repercussi de lincrement del PIB en els salaris dels funcionaris.
de palliar
54. (A raz de) del consorci municipal.
la publicaci de la notcia, es va descobrir el finanament illegal
55. La cap del Servei va informar de lincident el director general, el qual, (a su vez) , va elaborar linforme corresponent per a la consellera.
56. Desprs de lexposici del Projecte als tcnics municipals, lalcalde (acord da y hora) per presentar-lo als mitjans de comunicaci.
57. Es va llegir lacta de la reuni anterior i (acto seguido) mer punt de lordre del dia.
es va tractar el pri-
253
14. Abreviacions
1. Digueu quina abreviaci correspon a cada concepte en singular i en plural. singular compte telfon pgina document nacional didentitat departament gram organitzaci no governamental plaa senyora nmero cte. plural ctes.
2. Poseu la forma de larticle determinat que correspongui davant de cada sigla. OTAN ISBN EUA FMI UB IPC UNESCO IVA DOGC IAE UNICEF ONU UPC IES IRPF SIDA IBI FGC
3. Torneu a escriure aquestes adreces amb les abreviatures que corresponguin. 1. 2. 3. 4. 5. Carrer Muntaner, nmero 5, entresl segona Avinguda de la Pau, nmeros 8-10, baixos Plaa Major, sense nmero, tic primera Ronda de Sant Pere, nmero 35, cinqu quarta Passeig de Grcia, nmero 39, sobretic
254
4. Ompliu els espais buits segents amb labreviatura, la sigla o el smbol que correspongui a les paraules que hi ha entre parntesis.
CINEMES
ABC Balmes, 306.
(carrer) (telfon)
93 209 97 80.
(Nombre)
de localitats: 914. Dilluns, 11

(euros)
Segrestant la
(senyora)
Tingle. 13 anys. Color.
, 1999. (
(vegeu)
novetats.)
(Estats Units)
Sessions: 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30

(hores)
TEATRES
Centre Cultural de Sant Cugat del Centre Cultural,
(Plaa)
. Prquing a 150
(metres)
(sense nmero)
Del 13 al 23 de juny la Companyia Parracs,
, presenta Central Caf.
(societat limitada)
: John Led. De
(Director)
, a les 9
(hores)
del vespre.
(dimecres) (diumenge)
Preu: 15
(euros)
. Estudiants amb carnet jove i

(tercera)
edat: 15 % de
(descompte)
Venda dentrades: oficines de Caixa Manlleu.
: www.ccsc.net
(adrea electrnica)
255
5. Ompliu els espais buits segents amb labreviatura, el smbol o la sigla corresponents als mots que hi ha entre parntesis.
fecsaendesa
Dades del client : Joana Gibernau Codina
(titular)
: 45555888T
(nmero didentificaci fiscal)
Adrea:
(passatge)
Mallofr, 13,
(sobretic)
Localitat i
: Lleida 25001
(codi postal)
: 973 114 332.

(telfon)
: gibernau@pmail.net
(adrea electrnica)
Resum de la factura : 22101N00552934

(factura nmero)
: 856793 2035
(referncia)
Total factura: 29,20

(euros)
(A) pagament immediat pagament: 31

(primer) (desembre)
(B) pagament diferit 2006
Dades de pagament Banc: 2100 Caixa dEstalvis i Pensions de Barcelona : 0111 00222222222
(compte corrent)
Import
(impost sobre el valor afegit)
29,20
4,67
256
15. Majscules i minscules

Corregiu les majscules i les minscules del text segent.
Dacord amb larticle 4 de la Llei 2/1993, de 6 de maig, de Regulaci de Subvencions Oficials, i lArticle 10 del Reial Decret Legislatiu 8/1994, de 4 de gener, de desplegament de la llei esmentada, us trameto el Projecte de concessi de subvencions per a 2005, elaborat per la cap del Servei dajuts complementaris de la Direcci General de Promoci Cultural del Departament de Cultura, perqu nenvieu una cpia al President del Consell comarcal del Moians el qual ser fora de la Comarca, i dhuc de la Provncia, fins dijous vinent a ladrea segent: Carrer del Sol, 15, 43539 Solsona (El Solsons). Un cop estudiat el Projecte, us demano que hi emeteu lInforme corresponent i que el trameteu a la cap del Servei esmentat, la qual el lliurar a la Directora General de Promoci Cultural daquest departament.
El Cap del Servei de programes
[signatura]
Joan Mas i Rius Barcelona, 6 dOctubre de 2004
CAP DE LA SECCI DE TRAMESES
257
Poseu les majscules que calgui a les frases segents.
1.
Lalcaldessa de Manresa ha dictat la resoluci per la qual es creen tres oficines dacci social, que dependran de lrea de benestar i qualitat de vida de lajuntament.
2.
Larticle 56 del reglament de rgim interior del departament de justcia, que desplega el decret 15/05, de 2 de juny, dorganitzaci i funcionament del departament de justcia, estableix les normes que han de regir la presa dacords de la comissi de control penitenciari de catalunya.
3.
Per indicaci de la presidenta, us convoco a la sessi extraordinria de la junta davaluaci de riscos, que es far l1 de juliol de 2007, a les 17 hores, a la sala dactes de linstitut catal denergies alternatives (plaa de sants, 3, 2n, de barcelona).
4.
El rei i el conseller deducaci van inaugurar ahir el nou edifici del collegi darquitectes de catalunya, situat a la rambla de barcelona.
5.
Tant la llei denjudiciament civil com el codi civil preveuen que els recursos daquesta mena han de ser resolts, en ltima instncia, pel tribunal suprem.
6.
La directora general docupaci del departament de treball i indstria es va emparar en la constituci espanyola i en lestatut dautonomia de catalunya per defensar el pla docupaci 20052008, que va presentar en el sal de sant jordi del palau de la generalitat.
258
DOCUMENTS PER REVISAR
1.
Sollicitud
2. Carta 3. Ofici 4. Certificat 5. Diligncia 6. Citaci 7. Convocatria de reuni 8. Acta de reuni 9. Informe 10. Resoluci 11. Recurs
Roser Planes i Muz, amb DNI nm 33877987J i que viu en aquesta Vila, carrer dels Xipresos, nm 35, 1er. Pis i t el telfon 935.678.451, respectuosament
MANIFESTA: Que s propietaria de la finca, solar, situada en aquesta Vila, de referencia cadastral: Zona Mas Tru, polgon 25, parcella 47. Que la qualificaci urbanstica daquesta finca, segons Pla General dOrdenaci Urbana (PGOU) definitivament aprovat el 2-III-87 s el segent: Sol urb, clau 4 A/2 (Sistema despais lliures, rea esportiva i recreativa). Actualment aquest pla est en vigencia. Que la qualificaci urbanstica daquesta finca en el Pla dOrdenaci Urbana Municipal (POUM), aprovat inicialment el 26-V-02, s idntica a lanterior. Que han transcorregut ms de cinc anys des de lentrada en vigor del PGOU i no sha iniciat el procediment dexpropiaci per part daquest Iltre. Ajuntament. Tampoc en el POUM, aprovat inicialment aquest any, ha variat la seva qualificaci urbanstica com terreny reservat. Per tot aix,
DEMANA: Que admeti aquest escrit i, de conformitat amb lart 108 de la Llei 2/2002 de 14.03.02 dUrbanisme aprobada pel Parlament de Catalunya en sessi nm 51 de 28.02.02, consideri advertit a aquest Iltre. Ajuntament del meu propsit dinicar un expedient dapreuament de la finca senyalada.
Igualada, 27 de novembre de 2006.
Iltre. Sr. Alcalde de lAjuntament dIgualada
260
Na Mireia Urea Sebastin, en nom i representaci de la Comunitat de Propietaris del carrer Rossell, 379 (N.I.F. H598734822), domiciliat al carrer Rossell, 379 3er 1, 08025 Barcelona, N.I.F.58.344.952.M, i telfon 933 483 952,
EXPOSA: Que morint el propietari Manuel Soler Guerra, amb DNI 37 459 845 G, ve del pis 4rt 1 del c/. Rossell 379 i deixant un deute amb la Comunitat de Vens per un import de 3.488 Euros, tal i com pot acreditar lAdministrador de la finca, el senyor Pau Balart Ferrer (n de collegiat 2.345), quan es faci qualsevol canvi de titularitat de lesmentat habitatge, ja sigui per una transmissi patrimonial o per una acceptaci dherncia o per a qualsevol altre trmit, es tinguin en compte el drets de la deuta pendent. En virtut de tot lexposat,
SOLLICITO: Satengui el sollicitat.
Barcelona, 20 de febrer de 2007
Mireia Urea Sebastin
SECCI DE SUCCESSIONS DE LA DIRECCI GENERAL DE TRIBUTS DEL DEPARTAMENT DECONOMIA I FINANCES DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
261
Cap de la Policia Municipal de La Garriga P. de lEsglsia, 2 08530 Barcelona
Benvolgut, Us informem que del 10 al 21 dabril de 2007 es realitzar a lEscola de Policia de Catalunya, ledici dun Curs deducaci viria (nivell 1), codi 2007/345. Dacord amb la carta que us vrem enviar el proppassat dia 18 de novembre de 2006, en la que li informvem del curs i li comentvem que es donaria preferncia a la sollicitud del seu agent, us comuniquem que per assistir-hi sha de cumplimentar de nou la inscripci (sadjunta model). Aix mateix, el preu del curs s de 325 Euros. Limport de la matrcula sha dabonar, una vegada lalumne ha iniciat el curs, mitjanant una transferncia bancria o un ingrs en efectiu. Cal presentar el justificant de pagament al Servei de Gesti Econmica abans dacabar el curs. El nmero de compte de lEscola de Policia de Catalunya s 2100-3278-19-1200118766 de la Caixa de Catalunya. Cal indicar el nom de lalumne, lajuntament, el codi i el nom del curs. Atentament,
Montserrat Soler Ayala La cap de la Secci de Formaci
Mollet del Valls, 10 de febrer de 2007
262
Plaa de Pau Vila,1 08039 Barcelona
Sra. Neus Campoy i Castillo C del Francol, 124-3er-2a. 27077 Reus
Li notifiquem que amb data 7 doctubre del 2.006 la Cap del Servei de prestacions va dictar la Resoluci, de la que us adjuntem cpia, en que es desestima la reclamaci prvia que va formular el proppassat 23 de setembre, perqu en tingueu coneixement. Tanmateix, li comuniquem, als efectes pertinents, que contra la mateixa shi pot interposar una demanda davant els Jutjats Socials de Tarragona, en el termini de 30 dies, comptats des de lendem al de la recepci daquest escrit. Per a la vostra informaci a fi de poder realitzar qualsevol trmit i/o informaci, li fem saber que sha dadrear a lOficina de Benestar i Famlia a Reus, ubicada a la plaa Mas Pellicer-34 (polgon Sant Josep Obrer), amb telfon 977.75.79.91 pel mat de dilluns a divendres, de 9 a 14 h. i les tardes de dimats i dijous de 16 a 18 hores, a lestiu del 1 de juny al 15 de setembre lhorari ser de 9 a 14 hores de dilluns a divendres i loficina romandr tancada durant el mes dagost.
Barcelona, 10 doctubre del 2.006
Cap de la Secci dajuts
[signatura]
Ramon Viader i Alsina
263
Exp. Sanc. Nm. 247/05
Ats que per part de la Directora general de Relacions laborals sha decidit procedir a suspendre el procediment sancionador de referncia, per tractar-se dels mateixos fets que han donat lloc al procediment penal que es tramita per part daquest jutjat, en aplicaci del disposat an larticle 3 del Text refs de la Llei dInfraccions i Sancions en lordre social aprovat pel Reial Decret Legislatiu 5/2000 de 4 dagost, us adjuntem cpia de lacta dinfracci que es va aixecar per la Inspecci de Treball de Barcelona i de lacord de suspensi, per al vostre coneixement, i als efectes que ens trameteu en el seu dia la Sentncia o resoluci judicial que posi fi al procediment. Atentament.
Barcelona, 6 de setembre de 2006.
Cap de Servei de rgim jurdic i relacions laborals
[signatura]
Marta Fernndez i Ruaix
JUTJAT DINSTRUCCI NM. 18 DE BARCELONA
264
Sr. Amb data davui, sha procedit a dictar resoluci, per part de la cap del Servei de rehabilitaci, concedint-li una subvenci de SIS-CENTS CINQUANTA-SET euros (657 euros) a fi i efecte de dur a terme el finanament de les actuacions de rehabilitaci dun habitatge situat a Sant Boi de Llobregat (Carrer de la Pomera, 55 3er 3a.) Us fem avinent que la mateixa est sotmesa a les limitacions establertes en el Reial Decret 1/2002 d11 de gener del 2002, sobre mesures de finanament dactuacions protegides en matria dhabitatge i sol i en el Conveni marc que es va signar entre la Generalitat de Catalunya i el Ministeri de Foment el 13 de maig de 2002, sobre actuacions dhabitatge i sol. Contra aquesta resoluci que no esgota la via administrativa hi pot interposar recurs dalada davant el Director General dHabitatge, en el termini dun mes tal i com preveuen els articles 114 i 115 de la Llei 30/1992 modificada per la Llei 4/1999; tot aix, sense perjudici que pugui interposar si ho considera convenient qualsevol altre tipus de recurs que es consideri procedent.
[signatura]
Josep Rom i Pons Secci de finanament dactuacions Barcelona, 20 doctubre de 2006.
Sr. Marcelo Garca Robledo Sant Boi de Llobregat
265
Assumpte: Retornant Resoluci Secretari Gral. Ref.: CFG/cd
Pel vostre coneixement i als efectes oportuns, adjunt us retornem Resoluci del Sr. Secretari Gral. en data 4 de mar de 2007, un cop signada per la interessada, autoritzant a la senyora xxxx una llicncia per assumptes sense cap retribuci per al perode dun any des del 1.4.07. Atentament,
Nom i Cognoms Cap de Negociat de Personal Tarragona, 11 dabril de 2007
SRA. CAP DE SERVEI DE PERSONAL DEL DEPARTAMENT DAGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA
266
Departament dEducaci Direcci General de Recursos Humans Programa TXF Via Augusta, 220-226 08021 Barcelona
En data 29 de juny de 2006 sha contractat amb contracte laboral per a la formaci el Sr. xxxx amb DNI xxxxxx a lIES xxxx de Cornell de Llobregat per prestar serveis amb la categoria professional daprenent. Per part del treballador sha coms un incumpliment contractual greu i culpable que recau en els segents fets: indisciplina a la feina, ofenses verbals envers el seu monitor i toxicomania habitual; i us faig avinent que totes aquestes conductes estan reflexades en lart. 54.2 del Estatut dels Treballadors com causa dacomiadament disciplinari i sollicitem la recisi inmediata del mateix. Atentament,
Nom i Cognoms El responsable del Programa TXF Cornell de Llobregat, 20 doctubre de 2006
267
Cap de lrea dels Serveis Veterinaris Oficina Comarcal del Bergued C/. Josep Pla, 9, bxos 08600 Berga
Ref.: 895/06 Assumpte: control de naixements
En lActa dinspecci que es va realitzar per part dels SVO de lescorxador de Sabadell (acta nm. 204/2006), de data 26/5/2006, es constata la detecci duna vedella gestant en el DIB de la qual obra una edat inferior als dotze mesos, per que pel desenvolupament del fetus fa suposar que realment s major daquesta edat. El DIB de la vedella era E2389Ri provenia de lexplotaci Can Vallbona, explotaci en la que, segons el Simogan, havia nascut, tot i que era propietat de Gramu,SA. Al tractar-se duna irregularitat en la data del naixement que constava en el DIB, creiem oport que a lexplotaci Can Vallbona se li faci un seguiment de les notificacions de naixements i collocaci de les corresponents marques auriculars, controlant tan documentalment com presencialment les 3 properes notificacions que el titular fagi de nous naixements a la seva explotaci. I ens elaborareu posteriorment un informe sobre si es detecten irregularitats o no alhora de notificar i identificar aquests animals. El cap de la Secci de Ramaderia i Sanitat Animal,
Joan Minuesa Valls Barcelona, 25 de novembre de 2.006.
268
Cimec, S.L. Avda. Gaud, 58 08025 Barcelona
Us comunico que el 12/11/06 ha entrat al Departament la sollicitud dinscripci definitiva com a centre especial de treball (entrada n 285F/2006). Tanmateix, linformo que la durada mxima del procediment referent a lexpedient 455/06 s de sis mesos i que, transcorregut el mateix sense que es notifiqui la resoluci corresponent, la sollicitud sentendr desestimada, sens perjudici que el transcurs del termini sigui susps per la concurrncia de qualssevol dels supsits previstos a larticle 42.5 de la LRJPA. Per consultar sobre lestat del procediment es pot dirigir al Servei dInspecci i Registre daquest Departament a ladrea i telfon que es relacionen a continuaci: P. Pau Vila1 08039 Barcelona Telf.93 483 12 32 / 93 483 12 34 Atentament,
Roser Arioste Sanz Cap de servei dInspecci i Registre Barcelona, 15 de novembre de 2006
269
Comunicat interior
Referncia: De: A: Subdirecci general de Comptabilitat Cap de Servei de Gesti Comptable
Assumpte:
Adjunt us lliuro els documents comptables que em va relacionar, en els que sha realitzat el canvi de dades que es va indicar per part de la Intervenci delegada, als efectes de procedir a la cumplimentaci de la cessi de crdit. Atentament,
Margarita Pinyol Fernndez Barcelona, 5 de novembre de 2006
270
CERTIFICAT Consultada la nostra base de dades sobre expedients administratius sancionadors no hem trobat cap sanci administrativa imposada a lempresa xxxxx, en els darrers 5 anys, relativa a infraccions de Seguretat i Condicions de Salut en el Treball. Certifiquem aquestes dades als efectes que siguin oportuns
Barcelona, 10 doctubre de 2006
EL CAP DE SECCI DE SANCIONS (e.f.)
Nom i Cognoms
271
Nom i Cognoms, President del Consell Superior dAvaluaci del Sistema Educatiu, del Departament dEducaci, de la Generalitat de Catalunya
FAIG CONSTAR: que, la Sra. Nom i Cognoms, amb DNI nm. Xxxxxxx vocal del Consell Superior dAvaluaci del Sistema Educatiu ha dirigit la segona fase de la jornada Qualitat de lEducaci Infantil que sha realitzat lany 2006 pel Consell Superior dAvaluaci del Sistema Educatiu.
La qual cosa faig constar a petici i efectes del seu currculum.
Barcelona, abril de 2006
272
Nom i Cognoms, major dedat, amb N.I.F. 40.648.238X Directora General de Recursos Humans del Departament dEducaci de la Generalitat de Catalunya
CERTIFICO Que el senyor xxxxx, amb N.I.F. xxxxxxx ha estat contractat laboralment en la modalitat de substituci (Llei 63/1997 i RD 2720/1998) amb data dinici 17 dabril de 2006, per prestar els seus serveis amb la categoria professional doficial de 2 de manteniment del grup D2, adscrit a la Llar dInfants xxxxx de xxxxx, que depn de la delegaci territorial del Departament dEducaci al Valls Occidental, realitzant les tasques corresponents a la categoria doficial de 2 de manteniment i que sn les segents: realitza treballs propis de paleta, pintor, fuster i altres necessaris per al manteniment de ledifici, tant de linterior com de lexterior, realitza installacions no complexes per al suport de les activitats educatives a la llar i t cura dels accessos al centre. I per a qu aix consti i a petici de linteressat, signo el present a Barcelona, el 9 de maig de 2006, dacord amb les competncies atribudes per Resoluci d1 de juny de 2001 (DOCG nm. 3406, de 11.6.01), de delegaci de competncies del secretari general del Departament.
273
ngels Farriol Ubach, Subdirectora General dAtenci a la Infncia i lAdolescncia del Departament dAtenci Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya,
CERTIFICO:
Que he tingut accs a travs de mitjans informtics al document de data 13 doctubre de 2006 del Cap del Servei de Coordinaci Jurdica de la Direcci General dAtenci a la Infncia i lAdolescncia on es resol apreciar en situaci de desemparament a la menor Snia Hernndez Sau, tot disposant lassumpci automtica per part de la Direcci General dAtenci a la Infncia i lAdolescncia de les funcions tutelars respecte a ella amb suspensi de la ptria potestat dels progenitors i obrint el corresponent expedient. I, per a qu consti i per tal que aparegui en lescriptura dacceptaci dherncia de la menor Snia Hernndez Sua, nestenc aquest certificat a Barcelona, el dia dotze de desembre de dos mil sis.
ngels Farriol Ubach
274
DILIGNCIA Jordi Ocaa Lpez i Ramon Bosch Aguilera fem constar que en la data davui, 1 doctubre de 2006, sha exposat, en el taulell danuncis daquesta Gerncia de Suport Judicial de Barcelona Ciutat, ledicte en el que es notifica als possibles interessats de la interposici del recurs contencis administratiu nmero 69/2006-F interposat pel senyor Albert Gallardo Pars contra la Resoluci que es va dictar el 16 de juliol de 2006 per part del conseller de Justcia, en relaci al concurs nmero 45/06, per ocupar una plaa de lletrat. Signem aquesta diligncia als efectes adients.
El cap de la Unitat de Personal
Vistiplau El gerent
Jordi Ocaa Lpez
Ramon Bosch Aguilera
275
DILIGNCIA Segons conversa telefnica i posterior confirmaci mitjanant fax el Jutjat Contencis Administratiu nm. 3 de Barcelona ens ha informat que ha adquirit fermesa la Sentencia n xxx de data 10 de maig de 2007. Fem constar lanteriorment exposat als efectes oportuns.
Barcelona, 15 de maig de 2007
LA CAP DEL NEGOCIAT DE RECURSOS (E.F.)
Nom i Cognoms
276
La senyora Maria Ramrez i Costa, amb DNI 39.876.543N, com a cap del Servei de recursos humans de la Direcci de Serveis del departament de Governaci i administracions publiques de Catalunya
FA CONSTAR
Pel Servei de recursos humans sha rebut amb data 17 de novembre de 2004 una carta de lajuntament de Lleida, a nom del senyor Pau Lpez i Crous, i la fem arribar a lesmentat treballador. Barcelona, 17 de novembre de 2006
Justificant de recepci Data:
277
Us comuniquem que amb data 14 de mar de 2007 sha dictat provisi pel Tribunal Superior de Justicia de Catalunya admetent el recurs contencis administratiu que sha interposat per lajuntament de Calella en relaci a lacord del Jurat de data 22 de novembre de 2005, en el que es fixa el preu just de la finca del carrer Sant Joan, 29, daquesta poblaci. Adjunta us trametem aquesta provisi i, dacord amb larticle 53 de la Llei reguladora de la jurisdicci contenciosa administrativa, us citem perqu el 2 dabril de 2007 a les 11.30 h. comparegueu davant daquest Tribunal (passeig de Llus Companys, 11, Barcelona) per portar-hi la documentaci indicada a lannex. El Cap de la Secci de Barcelona del Jurat dexpropiaci de Catalunya
[signatura]
Rossend Calvet i Pomeral Barcelona, 21 de mar de 2007
Sr. Casimir Pons i Valls C/ del Mar, 48 08370 Calella
278
Subdirector general dEstudis i Programaci Departament de Governaci i Administracions Pbliques Via Laietana, 69, 4rt 08003 Barcelona
Per encrrec de la Presidenta de la Ponncia Tcnica de la Comissi durbanisme de Barcelona, us convoco a la sessi que es far el 16 de mar denguany, a les 5 de la tarda, a la seu del departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques (Avda. Josep Tarradellas, 2-6, 7, 08029 Barcelona). Punt nic de lordre del dia: Pla especial dordenaci i de protecci del medi natural del parc de Collserola.
Barcelona, 20 de febrer de 2.007. El Secretari de la Ponncia Tcnica de la Comissi dUrbanisme de Barcelona,
Helena Coll Guardiola,
Nota: En cas dabsncia, comuniqueu-ho quant abans millor.
279
Cap de la Prefectura Provincial de Trnsit Gran Via de les Corts Catalanes, 184, bxs. 08038 Barcelona
Per indicaci de la presidenta de la Comissi, senyora Josefina Pujolar Mir, em complau convocar-vos a la reuni de la Comissi coordinadora del transport metropolit, que es celebrar el proper dia el 10 de mar de 2007, a les 17h., en les dependncies de la Secretaria per a la Mobilitat, situades al c/.Arag, 244, 248, 2on, de Barcelona, dacord amb el segent Ordre del dia: 1. 2. 3. 4. 5. Lectura i aprovaci, si sescau, de lActa de la sessi anterior. Presentaci de les conclusions de lestudi sobre mobilitat. Anlisi de lesborrany del pla dinfraestructures i transport collectiu. Avaluaci del Projecte del nou sistema tarifari. Proposicions i preguntes.
Aix mateix, us preguem que, en cas de poder venir, justifiqueu la vostra absncia el ms aviat possible. Barcelona, 20 de febrer de 2007 El secretari de la Comissi,
Carles Villanueva Tarrida
280
Per encrrec del Excm. Sr. President daquesta Secci i dacord amb larticle 55 de la Llei 18/2004, d11 de juny de 2004, dExpropiaci Forosa, ens plau de convocarlo a la sessi daquesta Secci de Barcelona que sha de celebrar el propvinent 5 de juliol a les 11 h. en el nmero 2, 3 planta del Carrer de Jaume I de Barcelona, a lobjecte de tractar-hi els assumptes relacionats a continuaci. 1. Lectura i aprovaci, si escau, de lacta de la sessi anterior. 2. Examen i resoluci, si escau, de lexpedient nm. 367/04 que es va incoar per lAjuntament de Granollers, en referencia a la finca n. 7 del Polgon Mogent. 3. Examen i resoluci, si escau, de lexpedient nm.152/04, que es va incoar per lAjuntament de Centelles sobre la finca n.3 del carrer de Muntany. 4. Precs i preguntes. Atentament,
Llus Gmez i Morell Secretari del jurat Barcelona, 16 de juny de 2006
Sr. Joan Monroe i Fontanella
281
ACTA DE REUNI NMERO 73/2007 DEL COMIT DE SEGURETAT I SALUT (CSS) DEL DEPARTAMENT DE GOVERNACI I ADMINISTACIONS PBLIQUES Acta presa de la sessi ordinria del dia 20 de maig de 2007 Hora de comenament: 11, 00 hores Lloc: sala de reunions del Departament Membres assistents Manel Llopis Arana, cap del Servei de Recursos Humans, President Rosa Miralles Prez, Secretria Representants dels treballadors Francesc Massana Fernndez, delegat de CCOO Gina Lpez Arta, delegat de SAC Josep Gmez Conesa, delegat de CATAC Representants del Departament Pep Vidal Gimnez, Cap del Servei de Rgim Interior Marcel Nez Blasco, responsable de prevenci de riscos Lourdes Rius Lpez, Cap del Servei de Gesti Administrativa No hi assisteixen: Carles Trepat Munn, delegat dUGT Ricard Hernndez Coll, Director de Serveis Assumptes de la sessi 1. 2. 3. 4. 5. 6. Sobre lectura i, si sescau, aprovaci de lesborrany de lacta de la sessi anterior. Informe de lavaluaci de riscos. Plans dautoprotecci. Actuacions de formaci. Revisions mdiques. Torn obert de precs i preguntes
Pel president sobre la sessi, llegint la secretria lacta de la sessi anterior, a la qual cosa tots hi estan dacord. El cap del Servei de Rgim Interior informa de que la major part de les avaluacions de riscos ja estan enllestides, quedant pendents les de les delegacions de Lleida i Tarragona, que sespera procedir a la seva finalitzaci aquest mateix any, ja que el nmero de treballadors daquestes delegacions s molt redut, unes sis persones en cada una.
282
Tanmateix exposa que, dacord amb aquestes avaluacions, ja sha comenat a procedir a realitzar lexecuci alguns plans dautoprotecci, lliurant als assistents un fullet informatiu del grau dexecuci del mateix. Per part del delegat de CATAC es pregunta quin nivell de risc tenen les mides correctores que encara no shan executat, responent el Cap del Servei de Rgim Interior que les dalt risc shan executat gaireb totes, menys a ledifici de Via Laietana, on hi ha una escala daccs al terrat, que noms s utilitzada pels treballadors que van a revisar els ascensors, a la qual cosa el delegat de CATAC proposa que es comuniqui aquest risc a lempresa de manteniment dels ascensors, per a qu els treballadors que hi vagin estiguin enterats. Tothom hi est dacord. El senyor Nez, responsable de prevenci de riscos informa de que shan comenat a repartir els fulletons informatius sobre els plans dautoprotecci a tot el personal dels quatre edificis ms importants, posant tamb al seu abast els manuals corresponents. Es pregunta per part de la Cap del Servei de Gesti Administrativa perqu en els manuals dautoprotecci sidentifiquen persones en comptes de llocs, el que no interferiria en la mobilitat dels treballadors. El senyor Nez li respon que el carcter dinmic daquests documents dautoprotecci ho impedeix; s a dir, que si b selaboren un sol cop, shi van introduint les modificacions oportunes, no podent ser els elements de referncia llocs sin persones, que precisen duna formaci contnua, per la mateixa dinmica dels processos dautoprotecci.
Actuacions de formaci La Cap del Servei de Gesti Administrativa comunica que la formaci bsica sest duent a terme en aquest semestre i que laltra part de formaci obligatria de riscos especfics es far a partir de setembre, a la qual cosa el delegat de CCOO pregunta per qu es deixa pel segon semestre aquesta formaci considerada dalt inters. Per la Cap del Servei de Gesti Administrativa es respon que inicialment estava previst fer-la tota el primer semestre, per que veient que les unitats es quedaven buides, els caps de servei es van queixar demanant que sespais per un millor funcionament intern.
283
Revisions metges El reconeixements metges es faran, tal i com explica el Cap del Servei de Rgim Interior segons la Llei de Prevenci de Riscos; conseqentment, un cop feta lavaluaci de riscos es procedir a dur a terme els reconeixements tenint en compte els riscos identificats en lavaluaci. Per part del delegat de SAC es pregunta on faran els reconeixements els treballadors de Lleida, Girona i Tarragona, responent el Cap del Servei de Rgim Interior que en dependncies externes de cada una de les poblacions, per que a Barcelona es realitzaran al mateix Departament, encara que si fos precs fer quelcom singular es traslladar a la mtua corresponent. El Comit aprova la proposta de la delegada del CATAC perqu saprofitin els reconeixements metges per promoure el programa antitabac.
Torn obert de precs Pel delegat del SAC sexplica que a larxiu central de Lleida noms hi ha un treballador, que ell diu que pertany al departament, trobant-se en una situaci precria de sobrecrrega laboral. Per part del president es posa en dubte que aquest treballador depengui del Departament, preguntant noms i cognoms, i comprometent-se a realitzar les gestions oportunes al Servei de Recursos Humans per esbrinar-ne la situaci laboral. Per ltim, el delegat del SAC pregunta si hi haur cap canvi en lorganitzaci del Departament i, si nhi ha, com afectar a aquest Comit, a la qual cosa el president diu no saber-ne res, comprometent-se que, si es produs alguna modificaci realitzaria la comunicaci el ms aviat possible. I no havent-hi ms assumptes per tractar, la presidncia declara acabat lacte, i saixeca la sessi a les 13,45 h., de la qual sestn aquesta acta, de la qual cosa dno fe. La Secretria Vistiplau El President
284
Identificaci de lexpedient Informe relatiu a lexpedient nmero 267/2005, referent a locupaci illegal del cam ramader de Vilanova de Sau a Sant Feliu de Pallerols, al seu pas per la finca anomenada Can Prats, al terme municipal de Rupit i Pruit amb PTGMF nmero 143. Antecedents 1. En mar de 2005, la Direcci General del Medi Natural, ens va enviar cpia de lescrit de la Sra. Laura Morell i Ros, en relaci al traat dun cam ramader classificat que passa per la finca de la seva propietat Can Prats, situada al terme municipal de Rupit i Pruit, per tal que sinforms. 2. El 10 de mar de 2005, lenginyer forestal de la comarca de lOsona va informar al respecte. 3. El 4 dabril de 2005 es va fer un requeriment a la Sra. Morell, del que se us adjunta cpia. Fonaments de dret Larticle 11 de la Llei 2/2005, de mar de Vies Pecuries, relatiu a la modificaci del traat estableix por razones de inters pblico y excepcionalmente y de forma motivada, por inters particular, previa desafectacin, se podr variar o desviar el trazado de una via pecuaria, siempre que se asegure el mantenimiento de la integridad superficial, la idoneidad de los itinerarios y de los trazados, junto con la continuidad del trnsito ganadero y de los dems usos compatibles y complementarios con aquel. 2. La modificacin del trazado se someter a consulta previa de las Corporaciones locales, de las Cmaras Agrarias, de las organizaciones profesionales agrarias afectadas y de aquellas organizaciones o colectivos cuyo fin sea la defensa del medio ambiente. La modificacin del trazado se someter a informacin pblica por espacio de un mes.
285
Lrea del Medi Natural considera: Que shauria de modificar i restablir el traat original del cam ramader codificat com 143 al Pla Tcnic de Gesti i Millora Forestal de la finca Can Prats, al terme municipal de Rupit i Pruit. Aquest cam haur de disposar duna amplada de 4 metres tal com estableix lOrdre de 8 dagost de 1984.
El cap de lrea del Medi Natural
[signatura]
Barcelona, 28 dabril de 2005
286
INFORME-PROPOSTA DE CONTRACTACI DE CURSOS DE RECICLATGE
Atesa la necessitat del Centre de Capacitaci Agrria de Manresa de programar els dos cursos de mrqueting a pags La comunicaci (15 h) i El pla de mrqueting (15 h) que imparteix lempresa Sinop, SL., essent el pressupost del mateixos de 2.600 euros (1.300 euros cada un) Havent-se informat per la intervenci de lexistncia de crdit a la partida 95.10.03.226.09/2 del pressupost de la Direcci per fer front a la despesa.
PROPOSO
Que sacordi per part de la Comissi de Formaci la contractaci a Sinop, SL per fer els dos cursos: La comunicaci i El pla de mrqueting, autoritzant la la despesa de 2.600 euros.
Barcelona, 16 dabril de 2007
El cap de Servei de Capacitaci Agrria
Vist-i-plau El Director General
Miquel Revoreda Oller
Jaume Martn Solana
287
Informe Sobre la resoluci dun recurs de reposici contra la diligncia dembargament
Expedient: nm.: 245/2006 Contribuent: Maties Coll Arellano.
Per resoluci de 19 de setembre de 2006, es va imposar a Maties Coll Arellano una sanci per no respectar el llum vermell dun semfor, en el dia, lhora i el lloc que referenciats a la denncia. Resultant infructuosos tots els intents de notificar-li la dita resoluci al domicili que obra en el registre de conductors, per mitj danunci es va efectuar lacte de notificaci, publicat en el 12 de novembre de 2006 en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya nmero 348. Al no haver-se realitzat labonament de la sanci en el termini voluntari, per part de la Secci dIngressos i Recaptaci es va acordar la providncia dapremi, practicant-se la diligncia dembargament; contra la que lautor va venir a recrrer el 8 de gener de 2007, allegant manca de notificaci, entre daltres assumptes, de la resoluci sancionadora. No constant a aquest Servei que el contribuent hagi impugnat la providncia de constrenyiment, el que determina, dacord amb la sentncia del Tribunal Suprem de 10 de novembre de 1992, que no procedeix en un recurs contra la diligncia dembargament entrar a conixer el fons de les qestions allegades. Segons el contemplat en larticle 78.1 del RDL 339/1990, de 2 de mar, pel que saprova el Text Articulat de la Llei sobre Trnsit, Circulaci de Vehicles de Motor i Seguretat Viria, sentendr per domicili del conductor i del titular del vehicle el que les persones interessades designin de forma expressa i, en el seu defecte, el que obra en els registres de conductors i vehicles.
288
Ats que larticle 78.2 del RDL 339/1990, estableix que les notificacions derivades del procediment sancionador shauran dajustar a all que disposa aquest mateix article i al que preveuen els articles 58 i 59 de la LRJPA, no procedeix lallegaci de manca de notificaci, doncs es va intentar procedir a la notificaci dues vegades, i que finalment es va efectuar en el DOGC. Conseqentment, procedeix desestimar el motiu de falta de notificaci que sha allegat per la persona interessada.
Barcelona, 12 de gener de 2007 El Cap de la Secci dIngressos i Recaptaci
Ignasi Muntanyola Fernndez
289
PROPOSTA DE RESOLUCI Aquest Servei Territorial de Tarragona tramita lexpedient sancionador nm. 4893/2006, seguit contra Flix Gasull Darder per infracci del rgim legal que regula els habitatges de protecci oficial.
RELACI DE FETS PRIMER: Les actuacions es van iniciar per denncia que va ser formulada per la senyora Mnica Solans Puig. SEGON: En data 25 doctubre de 2006 sha incoat expedient sancionador contra al senyor Flix Gasull Darder, per presumpte infracci de la normativa aplicable als habitatges de protecci oficial ats que ha venut lhabitatge situat al carrer de lEscorxador, 23, 2n 1a, del Vendrell, per preu superior al legalment previst. TERCER: Per part del senyor Flix Gasull Darder es va presentar el 3 de novembre de 2006, un escrit allegant que desconeixia totalment que hi hagus un preu mxim pel seu habitatge. Tamb allega que va encarregar la gesti de la venda a la immobiliria Minumsa. Afegeix que el preu de venda que consta en lescriptura no s el realment rebut perqu inclou la factura de 4.510 Euros de la immobiliria. Finalment proposa com a prova que es consulti a la immobiliria Minumsa i a la notaria on es va otorgar lescriptura pblica de compravenda sobre els extrems que sn de veure en el seu escrit.
290
FONAMENTS DE DRET Larticle 112 del Reglament dHabitatges de Protecci Oficial, estableix que quedar totalment prohibit sobrepreu o prima en larrendament o venda dels habitatges de protecci oficial. El Decret 2001/1998 de 30 de juliol estableix en el seu article 8 el rgim jurdic dels habitatges protegits i estableix que el mateix tindr en tot cas una durada mnima de quinze anys. Larticle 7.2 del mateix decret estableix que en la declaraci dhabitatge protegit sha de fer constar el preu mxim de venda. La qualificaci definitiva dhabitatge protegit de 14 de novembre de 2002 estableix un preu mxim de venda per lesmentat habitatge de 85.000 Euros. Sens perjudici de les actualitzacions daquest preu que es van determinar en el plec de crrecs, el preu reflexat en lescriptura pblica nic vlid a efectes legals, s de 100.340 Euros. Incls en el cas que es considers lallegaci presentada relativa a la inclusi en el preu de la factura de la immobiliria, el preu de venda un cop minorat continuaria sent superior al preu mxim establert. A lempara de larticle 153.C1 del Reglament dHabitatges de Protecci Oficial constitueix una infracci molt greu la percepci de qualsevol sobrepreu, prima o quantitat prohibida en larticle 112 del mateix reglament. Larticle 57 del Reial Decret 3148/1978, de 10 de novembre estableix com a sanci per la comissi duna infracci molt greu una multa de fins a sis mil deu euros. Es considera improcedent la prova sollicitada per la denunciada ats que els acords a que hagi arribat amb lempresa immobiliria en res afecten a la comissi de la infracci. En qualsevol cas la responsabilitat daquesta shauria de determinar per la jurisdicci civil i no en aquest procediment administratiu. s competent per resoldre el present expedient sancionar el Cap del Servei Territorial de Tarragona de la Direcci General dHabitatge.
291
Vistos el Reglament dHabitatges de Protecci Oficial; el Reial Decret Llei 31/1978, de 31 doctubre, i el Reial Decret 3148/1978, de 10 de novembre, la Llei de Rgim Jurdic de les Administracions Pbliques i del Procediment Administratiu Com i totes les altres disposicions complementries i concordants de general aplicaci, lInstructor que sotasigna eleva la segent: PROPOSTA PRIMER: Imposar al senyor Flix Gasull Darder, com autor de la falta greu prevista i sancionada, respectivament en els articles 153.C1 del Reglament dHabitatges de Protecci Oficial i 57.c del Reial Decret 3148/1978 de 10 de novembre, una multa de 3.068 Euros. SEGON: Requerir-li que reintegri a la senyora Mnica Solans Puig, compradora de lesmentat habitatge, els 15.340 Euros, diferncia entre el preu abonat i el preu mxim legalment establert, tal i com es va calcular en el plec de crrecs. Tarragona, 24 de desembre de 2006
LA INSTRUCTORA
Glria Suny Moniz
292
RESOLUCI Expedient nm. 584/2006 Assumpte: inspecci a lestabliment Fluximsa. Ats que es va inspeccionar en data 8 doctubre de 2006 lestabliment Fluximsa, per part de la Direcci General de Salut Pblica, estenent-se lacta nmero 349/06, ja que lestabliment esmentat, situat al polgon industrial el Congost, lletra C, del Figar, realitza lexercici dactivitats per a les quals la seva inscripci amb nmero 84921 FT del Registre Sanitari dindstries i productes alimentaris de Catalunya no li atorga autoritzaci. Vist el que contempla larticle 9.2 del Reial Decret 1712/1991 de 29 de novembre sobre Registre general Sanitari daliments, podent les empreses alimentries noms exercir les activitats per a les quals tenen autoritzaci especfica. RESOLC Cancellar la inscripci de lestabliment Fluximsa en el Registre Sanitari dindstries i productes alimentaris de Catalunya, amb el nmero 84921-FT. Comunicar aix al Ministeri de sanitat i consum, per a qu dongui de baixa lestabliment Fluximsa del Registre General Sanitari (inscrit amb el nmero 89321-MS). Contra aquesta resoluci, que no esgota la via administrativa, hi cap recurs dalada, davant la Consellera de Salut, dins del termini dun mes, a comptar de lendem de la recepci daquesta notificaci. Barcelona, 20 doctubre de 2006. El Director General,
Isidre Valls Martnez
293
RESOLUCI DE DATA 10 DE NOVEMBRE DE 2006 REVOCANT EL TTOL LLICNCIA DAGNCIA DE VIATGES A LENTITAT XXXXX, AMB NMERO DORDRE GC XX.
Vista la comprovaci efectuada mitjanant visita dinspecci amb data 10 de febrer de 2006 dels Serveis Territorials de Girona del Departament de Comer i Turisme que lagncia de viatges xxxx ha cessat en les seves activitats. Vist ledicte de 27 setembre de 2006 que es public amb data 18 doctubre de 2006, notificant la provisi de 17 dagost de 2006 de la Cap de Secci de Gesti del Registre dEmpreses i Activitats Turstiques atorgant un termini de deu dies hbils per tal de que es presentessin les allegacions que es consideressin convenients. Vist que no shan presentat allegacions fins a la data actual. Ats que ha estat provat en la tramitaci de lexpedient que lentitat xxxx fa ms de sis mesos que no realitza activitats prpies dagncia de viatges. Ats que larticle 10.f del Decret 168/1994, de 30 de maig de Reglamentaci de les agncies de viatges contempla que la inactivitat comprovada duna agncia de viatges durant ms de sis mesos s causa de revocaci del ttol-llicncia. Dacord amb lOrdre de 30 de maig de 1998 (D.O.G.C. nm. 2746 de 19.10.1998) atribuint competncies en matria dautoritzacions i inscripcions dagncies de viatges en el Registre dEmpreses i Activitats Turstiques al cap del Servei dEmpreses i Activitats Turstiques. En conseqncia,
294
RESOLC Revocar el ttol-llicncia a lagncia de viatges xxx amb el nmero dordre GC xx i casa central autoritzada a xxx avinguda xxx, local 2. Contra aquesta resoluci que no esgota la via administrativa podeu interposar recurs dalada davant el Subdirector general de Turisme del Departament de Comer, Turisme i Consum de la Generalitat de Catalunya en el termini dun mes, comptador des del dia segent al de la seva notificaci, dacord amb all que contemplen els articles 48 i 114 de la llei 30/1992 de 26 de novembre.
Barcelona, 10 de novembre de 2006
Nom i Cognoms El Cap de Servei dEmpreses i Activitats Turstiques
295
Expedient: HLB200400185
RESOLUCI CONFIRMTORIA Aquest Servei jurdic, qualitat de processos i Atenci ciutadana tramita lexpedient sancionador nm. HLB200400185 seguit contra GESTORA INMOBILIARIA GRIN, S.A., JORDI COSME DALMAU, JOSEP MARIA PARDO CRDOBA, per infracci del rgim legal que regula la Llei 24/1991, de 29 de novembre, de lHabitatge. RELACI DE FETS PRIMER.- Complerts els trmits daplicaci obligatria, linstructor va formular Proposta de Resoluci en el sentit de: 1r.- Imposar a Gestora Inmobiliaria Grin, S.A. com a promotora, Josep Maria Pardo Crdoba com a arquitecte i Jordi Cosme Dalmau com a aparellador, com autors de la falta molt greu prevista i sancionada, en larticle 57.2.a de la Llei de lHabitatge, una multa solidria de mil vuit-cents tres euros (1.803 euros). 2n.- Imposar a Gestora Inmobiliaria Grin, S.A. com a promotora, Josep Maria Pardo Crdoba com a arquitecte i Jordi Cosme Dalmau com a aparellador, lobligaci de realitzar solidriament les obres consignades en el darrer punt de la relaci de fets de la present proposta de resoluci en el termini de trenta dies. SEGON.- Que en data 22-04-2005 el Sr. Josep Maria Pardo Crdoba va presentar lescrit dallegacions que consta a lexpedient. TERCER.- Que en data 28-04-2005 Gestora Inmobiliaria Grin, S.A. va presentar lescrit dallegacions que consta a les actuacions. QUART.- Que en data 09-05-2005 els nostres tcnics van emetre un informe tcnic on es deia que les allegacions de Gestora Inomiliaria Grin, S.A. no feien variar el contingut dels seus informes tcnics anteriors. CINQU.- Que la resta dinteressats no han presentat cap allegaci a la nostra Proposta de Resoluci.
296
FONAMENTS DE DRET PRIMER.- s competent per resoldre aquest expedient la cap del Servei jurdic, qualitat de processos i atenci ciutadana de la Direcci General dHabitatge. SEGON.- Que les allegacions presentades a la nostra Proposta de Resoluci no aporten dades noves que puguin fer variar el contingut daquella. Com diu linforme dels nostres tcnics de data 09-05-2005, cap de les allegacions presentades fan variar el contingut dels seus informes. TERCER.- A causa de les circumstncies que concorren en lexpedient, procedeix acceptar les motivacions exposades per lInstructor en la Proposta de Resoluci i en conseqncia confirmar-la en tots els seus pronunciaments. Vistos larticle 89 de la Llei de Rgim Jurdic de les Administracions Pbliques i del Procediment Administratiu Com, larticle 15 del Decret 278/93, de 9 de novembre i altres disposicions complementries i concordants de general aplicaci el Cap del Servei jurdic, qualitat de processos i Atenci ciutadana que signa:
RESOL Confirmar la Proposta de Resoluci formulada per lnstructor en data 05 dabril de 2005. La cap del Servei Jurdic, Qualitat de Processos i Atenci Ciutadana
[signatura]
Anna Falguera i Mir Barcelona, 07 de febrer de 2006
297
AL DIRECTOR GENERAL DEMERGNCIES I SEGURETAT CIVIL
Octavi Cerdn Oliver, que visc a Barcelona, avinguda Mistral, 43, 51a, 08015 Barcelona, amb el DNI 43 583 449 B, i telfon 933 427 493, Que vinc a formular recurs dalada, ja que sem va suspendre a la tercera prova del procs selectiu per a laccs a la categoria de bomber de lescala bsica del Cos de bombers de la Generalitat de Catalunya.
EXPOSO: Que el vehicle G-578, amb el que em van fer fer la maniobra de canvi de sentit, lestiu passat va collisionar amb un altre vehicle, i arrel daix se li van haver de fer modificacions que impedeixen que pugui circular amb normalitat i que no sigui apte per al servei, pel que en el canvi de sentit vaig ser desqualificat doncs vaig sobrepassar lespai marcat en uns cinc centmetres.
SOLLICITO: Que es tingui en compte tot lexposat i que sem comuniqui quant ms aviat millor el resultat daquestes actuacions.
Barcelona, a 10 de mar de 2007
298
Joan Perell i Vives, major dedat i amb D.N.I. 42.957.428R, que viu a Sant Celoni (08413) en el nm. 32-2on-4ta del Carrer del Miracle i que t el tel. 93.867.11.19, exposa que formula recurs dalada contra la Resoluci del Subdelegat del Govern de Barcelona de data 18 de setembre de 2005 en la que sel sanciona amb la suspensi de lautoritzaci administrativa per conduir durant 1 mes i que va rebre el 26 de setembre de 2005; tot aix, dacord amb el qu es preveu en els articles 115 i 117 de la Llei de Rgim Jurdic de les Administracions Pbliques i del Procediment Administratiu Com.
El sotasignat passar a formular les segents allegacions: PRIMERA.- La sanci que se li imposa s conseqencia de la denuncia del proppassat dia 29 de novembre de 2003 per excs de velocitat del vehicle 4253 CLK (turisme). SEGONA.- Que shan fet vries allegacions al Servei Territorial de Trnsit de Barcelona, en referncia a la multa daquest, concretament en les dates 7 de mar de 2004, 26 de juny de 2004 i 30 de juliol de 2005, no havent rebut en cap cas contesta a les mateixes TERCERA.- Que en la dita data condua el vehicle 4253 CLK Merc Vilar i Prez, de la que sadjunta declaraci de conformitat, D.N.I. i justificant conforme en aquest dia va realitzar un viatge de Sant Celoni a Manlleu QUARTA.- Que la meva professi s la de transport pblic de mercaderies per carretera i per tant condueixo un cami i s la meva font dingressos. CINQUENA.- Que el sector del transport, est en crisi des de fa temps i que la retirada del carnet durant 1 mes s difcil dassumir per mi. I a ms a ms tenint en compte que jo no condua el vehicle i que per tant jo no vaig realitzar cap infracci. Per la qual cosa, SOLLICITA: Acceptin aquest recurs i les allegacions exposades i revoquin la Resoluci de suspensi de la meva autoritzaci administrativa per conduir. En cas que no sigui possible els agrairia em comuniquin si tinc ms duna frmula per complir la Resoluci, tenint en compte que lactivitat a la que em dedico s a la de transportista i per tant que daix depenen els meus ingressos mensuals. Sant Celoni, 17 doctubre de 2005.
[signatura]
Signat: Joan Perell Vives DIRECTOR GENERAL DE TRNSIT Gran Via de les Corts Catalanes, 184 08038 BARCELONA
299

Material Cursos Llenguatge Adm

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Material Cursos Llenguatge Adm

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Llengua catalana

Material didctic per a cursos de llenguatge administratiu

BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIP

INTRODUCCI AL LLENGUATGE ADMINISTRATIU

Tradici i innovaci del llenguatge administratiu catal

Llenguatges despecialitat. Tecnolectes

NORMES GRFIQUES DE PRESENTACI

Nom i cognoms (persona destinatria) Crrec

Nom i cognoms Crrec Barcelona, d de 20

PROCS DELABORACI DUN DOCUMENT

Consulteu lapartat de Terminologia i Fraseologia de cada model de document i el de Pautes de redacci.

6. Organisme al qual sadrea

Barcelona, 12 de gener de 2006

DIRECCI GENERAL DE SALUT PBLICA

Llus Pons i Prez Cap de la Secci de Publicacions Barcelona, 10 de febrer de 2007

2. Frmula de salutaci (opcional i noms en lofici extern)

4. Frmula de comiat (opcional i noms en lofici extern)

La cap de la Secci de Construccions Escolars

Elisenda Claret i Rocamora Barcelona, 15 dabril de 2007

Esquema del certificat

1. Dades de qui signa el certificat

Vist i plau (si escau)

Vist i plau La vicegerent de la Divisi II

[Segell de lorganisme] [signatura]

Marta Cochs i Tomeu

Receptor: no hi ha una persona destinatria.

Palams, 30 de juny de 2007 El tcnic La compareixent

Aleix Perera i Vila

Carme Sol i Crdenes

Joan Martnez i Vehils Viladecans, 29 de gener de 2007

Esquema de la convocatria de reuni

Sra. Olga Llorca i Montserrat Av. de Josep Tarradellas, 34 08029 Barcelona

Guillem Benet i Lpez Barcelona, 30 doctubre de 2007

3. Ordre del dia

Vist i plau (si escau)

Vist i plau El president

Barcelona, 27 dabril de 2007 La tcnica

Jlia Rossell i Bresca

AJUNTAMENT DARENYS DE MUNT

Arenys de Munt, 25 de juny de 2007 El regidor de lrea de Personal

AJUNTAMENT DE SANTA COLOMA DE FARNERS

AJUNTAMENT DE SANTA COLOMA DE FARNERS

Santa Coloma de Farners, 30 de mar de 2007 El regidor dUrbanisme

Marcel Ulldemolins i Marfull

Barcelona, 24 de novembre de 2006 El director general

Josep Sala i Roura

Esquema del recurs

2. Formulaci del recurs

8. rgan al qual sadrea el recurs

Barcelona, 11 de maig de 2007

CONSELLER DE GOVERNACI I ADMINISTRACIONS PBLIQUES

Sumari Abreviatures Sigles i acrnims Smbols Principals grups dabreviacions

En canvi, els ometem si utilitzem la barra inclinada. m/f al meu favor

3.1. Els smbols no tenen marca de plural. 5m 30 5 metres 30 euros

4. Principals grups dabreviacions

reg. s/d SP sign. % t. v. v. i p. VP veg.

abreviatura abreviatura sigla abreviatura smbol abreviatura abreviatura abreviatura sigla

LRJPAC LO regl. RD RDLEG RDL RO TR

sigla sigla abreviatura sigla sigla sigla sigla sigla

Documents document nacional didentitat DNI sigla

Maria Guix i Fonolledes La directora general del Joc i dEspectacles (correcte)

Maria Guix i Fonolledes

*Maria Guix i Fonolledes, (incorrecte) Directora general del Joc i dEspectacles

Maria Guix i Fonolledes (correcte) Directora general del Joc i dEspectacles