You are on page 1of 54

Mehenna SEHRANE

Awal ef
yiersiwen
















Asqamu Unnig n Timmuza
2010















































I Zemmar Mouloud
akked gma-s Yazid










































































ASNEMMER


I Mass Abdelhafid Chennane i yi-yefen afus er
Usqamu Unnig n Timmuza,

I Mass Ramdane Abdenbi i yi-d-yefkan afus i wakken ad aru s
tmazit akken ilaq,

I yijga n Usqamu Unnig n Timmuza akked Mass Youcef Merahi,
amaray amatu, i d-yusan d ifassen iyeffusen i tmazit,

I yimawlan-iw, atmaten-iw, yessetma, imeddukal-iw
akked tmeut-iw,

I gma Rabah, xas mai d afus-is i t-yuran, tikti ines,

I weltma Siham i d-yegren afus-is,

I taddart-iw, Sael akked Tiddukla Tadelsant Afus,

Am akken ara s-ini tanemmirt i Mass Noreddine Ait Ziad.

























Awal ef yiersiwen


- 9 -
ALEM



Alem d aersiw n uneruf. Nezmer ad t-naf di Tferka ugafa
ne di tmura n ugmu alemmas akked tmurt n Australie d acu d
imezda n ddin i ten-yewwin er din gar useggas 1840 almi d
1970 llan azal 27.000 n waxfiwen. Zik sseqdacen-ten ama i
waggay n ssela ne n yiminigen n uneruf azegga n Australie
tura ar isufar-agi n tura serren-asen war ameksa d-ihutilen llan
ula di tmura n ugmu d acu widak ur-sen snat terurin nnan-d
alem d aersiw izemren i uneruf imi yezmer ad yeqqim
geddac wussan war aman. Acku deg terurt-is tella tassemt (zik
nil d aman i teur) mi ara yeffad treqq tettual am akken d
amen (d askir akruran). Tarurt-is tettawe mi ara yewu alma d
36 kg lada simmal yettimi i fad tarurt-is tettecic. Yezmer ad
yejlu 100 kg deg yiminig ma ur yeswi ara. Ad yettaddam seg
tassemt-is ad itekkes fad almma yezwi d acu mi ara yaf aman
iga deg-sen ayen iga umger deg texsayt. Yezmer ad isew almma
d 100 litrat deg 10 ddqayeq (yugar azger) i wakken ad yewu
Awal ef yiersiwen


- 10 -
akken ilaq yezmer ad yerr s aebbu-is almma d 400 litrat. ur-s
ana yeqqur ef ayenni i yezmer ad ye iman xas uren d
isennanen ukermus anzaren-is yetkir-iten mi ara tili tbuciant
ammer ad t-yekcem yijdi deg titac-nni n wanzaren-is.



Yesdaray allen-is s lecfar meqqrit ma yella wau ur t-ikeccem
ara yijdi. Iaren-is eren i wakken ur ikeccem ara deg yijdi mi
ara ileu, ef waya i neqqar am tkerza n ulem : takerza n
useggas yefes-itt deg yiwen wass. Tettaaf tegmert addud gar
12 d 14 wagguren i wakken ad tarew yiwen umehri. Mi ara d-
ilal, ad yezdi s lqedd ad yelhu. Ad yettadded er yemma-s azal
useggas. Mi meqqer ad yawe gar 450 kg d 650 kg. Ileu
almma d 150 km deg wass as akken iij yesserwal er tili.





Awal ef yiersiwen


- 11 -
TIIRDEMT



Mai d allen kan, awali d wid i t-yesan, i s-yenna Ait
Menguellet. as akken ur tirdemt 12 wallen iri-s yeqqim
amzun n win yeddrelen mai, ur tettwali ara akken ilaq. Tuit-
is d ibeac (tissist, iwefen, iba). as akken asekkud n
tirdemt mei lexbut-is meqqrit. Deg yi tetteffe er yada
mai d awali i tettwali d acu ur-s deg yiarren-is tinejjiwin
tettulfu i kra yettmimiden zdat-s ma d ayen meiyen mi ara
tezmer ad terr ur-s ad t-taf s ikacbaren-is akken ur irewwel ara
imir ad s-ternu ad t-teqqes da ad t-tezzuer anda ara t-te. Ad
d-nesmekti belli 600 ccetlat n tirdmiwin i yellan, gar-asent tid
yean tuqqsa am tin n tzizwit, llant tiyi zemrent ad nent
amdan akken neqqar : dayen tessager tirdemt n ssem i s-tefka i
uzrem.
Awal ef yiersiwen


- 12 -
Mi ara d-lalent tirdmiwin timeca, 10 wussan imezwura
tettbibbi-tent yemma-tsent ef urur-is alamma zemrent. Kra n
tirdmiwin n uneruf ttawent almma d 25 cm di tezi !














Awal ef yiersiwen


- 13 -
IERSIWEN N TEGI


IFFIS



Gar uqjun d wuccen i yella yiffis. Iarren-is n zdat meqqrit ef
wid n deffir. Aqerru-is di meqqer yugar win n uqjun. Asuu-
ines yezmer am wuccen d askewew ne am uqjun d aseglef
tikwal yessawal di am yizem. ur-s iesmaren ehden yezmer
ad yer yis-s isan i wakken ad ye adif-is. Ma yerra-d gar
wallen-is kra ama d awtul ama d tizerzert ur s-yetserr ara
almma yemme !
Teddun d tarbat ef uqerru-nsen ttarran tawtemt imi tent-tugar
agerbuz lada tameqqrant akk gar-asen i yettaafen agraw. D
aersiw itetten imurusen ma yella ur yufi ara ayen ara ye.
Iteffe er yada deg yi tarbet ne s uqerru-is tikwal itemme
ef yizem mi ara t-yesderel la yeggar irebi i li ne i
uerrab.
Awal ef yiersiwen


- 14 -
UCCEN



Yekkat akk yis-sent yugar nbac tissant, d mmi-s n tuccet, yella
wanda i s-ssawalen aqjun n tegi. Icuba aqjun ur ieyyu ara
mai. Segmi ara d-yekker d tikli, ad yeskewiw ad irennu.
Yetteggid i yiman-is ne d tarbat. Ui-ines ama d iedayen, d
iwtal, d timellalin, d ibeac. Ma terra-t tmara, yezmer ad ye
amurus. Yeksa akk deg txidas yellan. D axedda yessaay
laman yettaker. Mi ara iulfu yella wayen i d-iteddun s aqerru-s
ad yeskewiw ad irennu da uccanen akk ad ten-tafe quren
iman-nsen ne rewlen. Deg tefsut tuccet tettarew gar 2 d 12
yimeca tettaa deg uruz ne deg tituc ar imuren ad d-ffen i
yiman-nsen.




Awal ef yiersiwen


- 15 -
ARUY



as akken ula d netta am yinisi yeur d tixellal ef urur-is
tawdant alamma d 20 cm di tezi ur yelli ara d imceddi. Tuffa-
ines deg yi tuit-is d iman akked lfakya ma yella kra yuggad
ad ileu d timendeffirt tixellal-nni-ines ttensarent-d i wakken
ad nnalet kra ma yella win yeban ad t-ye ad s-d-ddunt. Zik
nil yekkat s txellal-ines taggara nufa-d belli ttensarent-d kan.
Yesa accaren meqqrit yeqqaz yis-sen amruj ideg yeggan netta
akked twacult-is deg wass imi d aersiw n yi.
Ad terfed tewtemt gar 2 d 4 wagguren d wamek ara d-tsers 2 ar
4 yimeca izemren ad idiren 20 yiseggasen






Awal ef yiersiwen


- 16 -
INISI



as arur-is yessa d-isennanen ur ixebbec ur yettkerric. ur-s
aqamum ar zdat am yilef ne am uerda. Ma yella kra yuggad
ad yessebded isennanen-is ad yernu ad yeskernenni iman-is da
i wakken ad t-ye uersiw nnien ilaq ane-is ad yili n wuzal.
Inisi d aersiw iemmlen tuffa deg yi tuit-ines d ierdayen,
d ijermien, d izan, d izerman, d ibeac, d imqerqren, cclaa,
afriwen zegzawen Mi ara yekcem unebdu tezmer ad d-tsers
tewtemt n yinisi gar 4 d 8 imeca tikwal treffed sin iberdan i
useggas. MI ara d-ters tasmui tamezwarut ad t-tafe
yeskernenni iman-is deg wafriwen deg walba txejatin ad
yees tanafa taezfant ne d merud yettimin 6 wagguren. Ad
tt-yewwet akken d ies alamma d tafsut ur itet ur itess. Yettawe
di tezi alma d 30 isantimen di kra n tmura n lEurope.

Awal ef yiersiwen


- 17 -
ILEF



Ma yea yilef akken ilaq yettawe alamma d 160 yigmimen,
tileft tettawe alamma d 100 yigmimen ! Tuffa-ines s umata
deg yi. Treffed tewtemt 3 wagguren 3 imulas akked 3 wussan i
wakken ad tarew gar 2 d 10 imeca ara yeqqimen ur yemma-
tsen azal n 1 umalas. Segmi ara d-lalen yal yiwen ad yettaf
tamaagt iseg ara yee da tinna kan ines alamma d asmi ara
yettixxer i tua.
Simmal yettimur ttimurent temilin-ines zemrent ad awent
20 cm netta wesser d ayen kan 15 yiseggasen di tudert-is.



Awal ef yiersiwen


- 18 -
AWTUL



Mgaraden netta akked win n uxxam deg kra n tamiwin ur-s
imeuen meqqrit ef widen n uwtul n uxxam, rnu ur yesi ara
lecfar ef ti-is. Yesa di iarren ineggura meqqrit lada yugar
win n uxxam yettjellib alamma d 7m.yettawe di tazzla-ines
alamma 80 km di ssaa da akken t-yenna : ur itet ara yiwen
tameat-iw alamma i tameat-is. Tettarew tewtult n lexla
1 ar 7 ara d-ilalen twalin s tajlat ef urur-nsen. Ass amezwaru
tumas-nsen begsent i wui. Yettawe ddre (50 cm) di tezi
gar 4 d 6 yigmimen. Seg wakken tumas-nsen ttnernint s tebrez
ttimurent aas, awtul segmi ara d-yekker ad tafe ikera-d
tumas-is taert ta ne yetez ayen yeqquren i wakken ad s-
tyecencel acku ma tyeg akken ur yezmir ara ad iekker imi-s da
ur izemmer ara ad ye !



Awal ef yiersiwen


- 19 -
TADAAT



D acengu ameqqran n yizerman deg wakken tettmimid s tebrez s
temawla, trewwel-as i tyitwin-is alamma tewa-t ad t-teef deg
umagrad da din ara tekkes izier n uzrem amcum. Tettawe
tedaat deg lqedd alamma d 1 m (ixef n tjenit-is) tettidir gar
7 yiseggasen d 12 di tegi ma d tin yettwafen tettawe alamma
d 20 yiseggasen (ui akked iimi).
ur-s aqamum ar zdat, tiqejirin timecuin, tajenit taezfant.
Lada imi ran tezmer-as i uzrem kra n tmura am Lhend wwin-d
seg tmura nnien tadaat i wakken ad d-telhu d yizerman
yeggten s waas ur-sen.






Awal ef yiersiwen


- 20 -
TATA



Tata i tuffra ulac i tt-yugaren. as akken zik nil tettbeddil ifa
ilmendad n wanda tella taggara nual nera belli tettbeddil ifa
akken yella lxaer-is (ma terfa tettual d taberkant, ma tuggad d
tazeggat, ma tethedden d tazegzawt). D acu nettat d tazegzawt
gar wafriwen ur d-tettban ara rnu di nettat mi ara teckene ef
ufurk ur tettmimid ara mai ad s-tini d iferr ne d afurk. Lada
tuffra-agi ama d acengu-ines ur tt-id-yettwali ara ma d ayen ara
te di ur ibennu ara fell-as alamma yemme.

Awal ef yiersiwen


- 21 -


ur-s tayuga n wallen yal tit tleu i yiman-is tezmer s yiwet ti
ad texer er zdat (ayen ara te) s tinna nnien ad texer er
deffir ammer ad temme ! Aqqerru-s ur yettmimid ara mi ara
twali ayen ara d-teef ama d izi ama d abeuc ad tesdukel
asekkud-is i snat wallen-is ad teen akken ilaq ad tebru i yiles-
is (yugar-itt deg lqedd) yettminaen ad d-yeddu yizi-nni ad
tesseble kan akken. Deg tezi aerbebbu-agi yettawe gar
tardast d yiil (15 cm alamma 60cm).








Awal ef yiersiwen


- 22 -
IFKER - AFEKRUN



Anta i d tizyak ay ifker ? Yenna-yas : akken akk i d-nekker. D
aersiw yecban ill mi yeqqur, yezzuur deg tudert-is alamma
200 yiseggasen. Ad iteddu ad yettawi axxam-is s ufella n urur-
is as akken ay aas fell-as imi n yies aquran. Ikeccem s
agensi ujelal mi ara iulfu s yimihi iteddu-d s aqerru-s ne mi
ara yees. Llan kra n yifekrunen annect ilaten di kra n tmura
ttawen alamma d 2m di lqedd widak d wid yettilin d tama n
ugaraw ad tafe tamezla nutni d wigi yellan ur-ne deg
yiarren ne di temer. ur-s aqemmuc ur yesi ara tumas
maca d aqqemuc igezzem yis afriwen ne iman imi d winna i d
tuit-is.





Awal ef yiersiwen


- 23 -
ZENENNA



Tesa allen maca ur tettwali ara aas ne ad d-nini ur tesseqdac
ara aas imi tuffa-ines deg yi, tikli-ines deg yi deg wass ad
tent-tafe dduklent deg uruz ne deg tituc d tarbat ckenient s
yiarren-nsent d asawen, aqqerru d akessar ad tesbarbar. S
wafriwen-is i wakken ur tkeccem ara tafat. Tuit-ines s umata d
ibeac, d ierdayen as llant kra deg-sent tessent agummu di
llant deg-sent tmeqqranin tessent idammen n yiersiwen nnien.









Awal ef yiersiwen


- 24 -
IERSIWEN N TERERT

Xas akken d-iersiwen id d-yezwaren amdan ar wemal, tagara
ualen ddukklen imi amdan yewa-iten nutni dien uwaen-t.
Amedya gar wiyi : Aqjun ad as-d-yas ay akken ad d-yawi
arum-is ne tuit-is gar iersiwen nnien, amdan di as-d-
yass ay akken ad yeks ulli ines war aqjun.
Amcic iuss axxam ef ierdayen, izerman


AQJUN



Tidet imi aqjun yeddukel akked umdan azal n 10.000 yiseggasen
aya ! Ama i tessast, i yada akked tawsiwin nnien D aersiw
yerec aas iceffu dien lada ef wayen sseqdacen-t i tifin n
lkif acku yesraay nezzeh imi d-yefruri seg wuccen. Yettaaf
afus i yideralen, yettqara ulli yimeksawen. D acu akken s-
yenna TALEB Rabe deg wawal-is ur ixedde ara as yekka-d
Awal ef yiersiwen


- 25 -
seg wuccen netta ur yeks ara deg tigi. Llant nnig n 600 n ccetlat
yernu yal aseggas ttnulfunt-d tmaynutin nnien. Netta d umcic
ur myemalen ara da akken neqqar am umcic akked uerda d
acu ma yella akken i d-kkren ttimin d imeddukal am iudan
ufus.
Treffed teqjut azal n 2 wagguren imir ad tsers gar 2 d 10 ara
yidiren alamma d 20 yiseggasen!!.


Awal ef yiersiwen


- 26 -
AMCIC



Neqqar zik d izem i d-iesen yedda-d umcic, waqila tidet lada
amcic yettemcabi er uksil ne er yizem deg waas n tamiwin
ama deg tikli mi ara yetteggi ama deg tuit-nsen imi ui-
nsen d aksum s umata akk tikwal tmiziden er usaka (lecic). Di
yal tama n umaal ad tafe imcac di yal timert u gensatriw
yella umcic. Treffed temcict 2 wagguren imir ad tarew gar 4 d 6
yimeca ara tessue azal n 8 imulas. Yal yiwen yezmer ad
yidir alamma d 12 yiseggasen as akken llan wid yewwen er
31 yiseggasen
Netta d uerda taaza (conflit) nsen deg asmi id-lin deg igenni
nutni d ameri, ggumman ad frun, ahat ad tenger ddunit nutni ur
ferrun

Awal ef yiersiwen


- 27 -
IERSIWEN N UDDAYNIN

Zik i yfaq wemdan d akken kra deg iersiwen ilaq ad ilin tama-s
am tfunast ne ayul imi yeseqdac-iten di tudart-is n yal ass.
Dien nutni akken ittafen iman-nsen (amdan asen d-yawi ayen
ara en, nutni as-d-fken ayaen ara ye). ef annect-a i d-
yennulfa uddaynin d axxam n iersiwen.

AYAZI



Di yal tama n umaal ad tafe ayazi. Timellalin (n tyazit)
akked uksum-ines i t-yean yekcem yal taddart di yal tamurt.
Ayazi ur-s tacrurt tazeggat ef uqqerru-s tugar tin n tyazit.
Mi ara d-yaki ad yessawal ad irennu, da deg tuddar d netta i d-
yessakayen wid yesen di tafrara. Ma yella ban ad as-d-afen
ssebba ad t-en ad s-inin yetteggi ! Yiwen uyazi gar tyuza
ma yella waye ad ten-tafe ttemyenqaben alamma yeggra-d
yiwen kan.
Awal ef yiersiwen


- 28 -
AYUL



Deg udrar d netta i d-yefen timert. D netta i d ajgu ief d-rsen
akk yixxamen yulin din imi ef urur-is i d-yessawe kra yellan
ama d ijdi ama d aru ne d uzzal d wayen nnien. Yekkes fad i
yimesdurar imi ef urur-is i d-yettawi aman, isaren i usemu,
azemmur er leminra d waas n tawsiwin nnien. Yezmer i
udrar i tseddarin i taltin. D asawen ne d akessar ur d-yeqqar
ara A ! Yesa aar s audiw as netta d amecu fell-as di
imeuen-is meqqrit. Xas nekkni nerra-t d netta i d annegaru
deg iersiwen, ma nger tamawt ad naf d akken ayul yeec ;
iceffu.
Awal ef yiersiwen


- 29 -
AZGER NE AFUNAS



Xas ass-agi azger yual d azamul n tnegzart, zik-is yeef-ed
timert annect-ilat imi d netta i ykerzen. Yella wanda it-
sseqdacen i uebbi n wayen ayen akken nesseqdac nekkni
ayul. Yefka-d i wakal lebar. Yefka-d ama d aksum, aglim ara
yualen d aeggad, acciwen-is ttualen d tiqfilin akk d timecin
d waas n tawsiwin nnien.
Yessawa wezger di tudert-is alma 25 isseggasen d 11
iqenaren.
Asrugwmat ne asiwel n tfunast yettili-d kan ma tellu ne teffud ne d
asiwel lxiq
Amur ameqran deg wass (azal n 8 ar 12 swaye att-tafe tettarra i fe.
Ad naf d akken azger akked tafunast deg zik azal-nsen meqqer, ef
ayagi lada is-qqaren Ddunnit tebdded ef yicc n wezger.

Awal ef yiersiwen


- 30 -



Awal ef yiersiwen


- 31 -
AWTUL N UXXAM



Iemmel ad yeqqim wewtul deg umruj, deg txejatin mi ara isel
i uskerwec ad yewwet tiqejjirin-is tineggura er lqaa ad
ineggez ad yerwel. Treffed tewtult aggur imir ad tsers gar 2 d 7
imeca ur san ara tajlat ur ldint ara wallen-nsen. Tezmer ad
tarew tewtult alamma d 6 iberdan i useggas ! Deg 6 yiseggasen
tezmer ad teo nnig 200 warraw-is !










Awal ef yiersiwen


- 32 -
IKKERRI



Ikkerri d aersiw itetten lecic ; yettarra i fe. ur-s acciwen
bernen. tixsi ur-s acciwen meiyit mai.
Ikerri yedukel d waemdan seg zik, azal n 9000 isseggassen
ayagi.
ur ikkerri aqamum ar zdat timeuin ttfakant d timert.
Ikerri akked tixsi fkan-d i wemdan ama d aksum i wui,
aeggad ne aglim d tadu i tmelsiwt ne i tduli ; ayefki i tissit
ne i wudi.
Ad nezzi i wemaal ad naf llant nnig n 800 ccetlat n wakraren
deg uneruf alma d adrar.



Awal ef yiersiwen


- 33 -
TAADT



Ad t-naf di yal tama n umaal imi tezmer i usemmi tezmer i
wezal tugar tafunast, d adrar ne d azaar. Tettawe di lqedd
(ar yedmaren-is) gar 60 cm ar 1m. Awtem (ne aqelwac) yugar
tawtemt deg waas n tamiwin. ur-s accaren qquren akken ad
tizmir i taltin ne i yera ma d taat n wedrar tuit-is d lecic
tettarra i fe ula d nettat, temmel aneggez deg terut ar taye
ur-sen acciwen mgaraden deg ccetla ar taye. Kra ad tafe
acciwen nsent bernen d asawen llant kra ur-sent acciwen llin ar
bea ne myekcamen. Treffed taat azal n 5 wagguren akken
ad d-sers yiwen yiid ar sin deg tefsut. Ad d-nesmekti belli
taat akk d weqjun d imezwura i yeddan tama n wemdan




Awal ef yiersiwen


- 34 -
UBBA



D aerda ameqqran yettawe alamma d 25 cm. Tajenit-is
tezmer ad tawe 20 cm. Iemmel tixejatin anda yella umdan ad
tafe din ites yal siqa ama d timellalin n yibeac zzerria n
yifrax Ur yessizdig ara imi iteffe anda yufa, ama d aman n
tasa ama d tibururin. Yugar awtul i yettarew imi tawtemt treffed
12 yiberdan i useggas di yal tikkelt ad tsers 9 imeca nnig 100 i
useggas ef waya i ftin aas cwi kan lan yimcac akked yiqjan.







Awal ef yiersiwen


- 35 -
AUDIW



Audiw Ur yettarra ara i fe, yiwet n twacult netta d weyul.
Yeddukel d wemdan azal n 6000 yiseggasen aya kan.
Yesseqdac wemdan audiw di tazwara i yminigen gar tmura,
yual yerra-t i uebbi n ssela, tagara yual uudiw d azamul n
trad ne tazmart (symbole de guerre et de puissance).
Yesa uudiw 44 n tumas, tuit-is d lecic, ahicu,
zrudiyya
Itet cwi cwi, mai ef tikelt, ur yettawal ara maca.






Awal ef yiersiwen


- 36 -
AERDA



Tuffa n uerda deg yi. Yemgarad akked ubba deg kra n
tamiwin imi aerda yessizdig iman-is, rnu di d amecu. D bu
yiil i yettualen d aqqerru fell-asen lada ef wayen tikwal ad
ten-tafe ssekren ameri gar-asen ef wanwa ara rren d aqqerru
fell-asen. Yettidir uerda azal n 2 yiseggasen akked uzgen. Mi
tewwe sin wagguren ad tebdu tarawt gar 4 d 8 yiberdan i
useggas. Di yal tikkelt ad tsers 7 ar 10 warraw-is.









Awal ef yiersiwen


- 37 -
IERSIWEN N UGEMMA AKIN

Mi ara nessiked iersiwen agi am amuluc n tmurt n lAustralie,
nezmar ad d-nini d aerbebbu n tmura maca yeur d issenanen
ef werur-is.


IZEM



Atas i s-yessawalen agellid n tegi ne agellid n yiersiwen. D
netta kan da i yesan tajlat s ufella n umger-is i s-yefkan udem
ur t-san ara akk yiersiwen nnien anda yewwe usuu-s i d-
yual wayla-s (10 km s tezi s tehri) ur ibeu ara ad iwali
yiwen deg wayla-s. as akken d agellid n tegi yettarra-tt kan i
yies yeggan azal n 20 tsatin deg wass. Ma bedent ur k-cqint,
d izem i s-yennan : ayen i d-iteddun deffir ad -d-yeqe, ayen
Awal ef yiersiwen


- 38 -
iteddun er zdat ad yeyu ad t-neqe. ef wayenni, izem ileu
kan ddac ddac. Izem d aersiw yettidiren deg terbat i t-
yettaggaden, akken as netta s yiman-is ur ireffed ur yesrus,



Tizemt ad tegged, netta ad d-yas ad ye alamma yewa, ad
sen-ye i warraw-is akked yemma-tsen ma yugar-d. Wid
yettwafen (yettawe-iten-id wui s imi) ttawen di tudert-
nsen almma d 30 yiseggasen (dayen i d tewser i yizem) ma d
wid ddu ad d-tawi qqim ulac, zzuuren di tudert-nsen almma d
12 yiseggasen kan i uwtem ma i tewtemt 16 yiseggasen.
Tettimi tsedda s tadist azal n 110 wussan kan imir ad d-tarew
gar yiwen akked 4 yimeca ara yawen 250 kg di lmizan. Mi
yewwe d unziz, da arraw-is mi wwen 3 yiseggasen di tudert-
nsen ad ten-iqaqar uwtem, izem ameqqran n ugraw ad nadin
tarbat ief ara ualen d agellid yal yiwen di tgelda-ines (d
izmawen akk !). Ad d-nesmekti belli izmawen llan zik deg tmurt
n Lezzayer d anekcum afransis i ten-yesnegren, imi aneggaru
nan-t deg Yiekkuren deg useggas n 1954.
Awal ef yiersiwen


- 39 -
AKSIL



Yettawad uksil alamma d 3 lmitrat di tezi ! Ur yettawal ara di
tikli akked tazzla da deg yada ad t-tafe yessemilliq kan i
wayen umi yezmer. Iteddu ilmendad n uar-is mai ilmendad n
wallen-is. Ur yettaggad ara aman imi amur ameqren deg
$arsiwen pagwaden amen, yettwali akken ilaq dien akk initen.
Tettarew tewtemt n uksil gar 2 d 4 segmi ara tili s uebbu azal
n 4 wagguren. Ad qqimen imeca ur yemma-tsen geddac d
aseggas simi ara yissinen d acu i sen-d-yezzin. Ur yesi ara uksil
acengu ara yaggad deg ersiwen, d amdan kan i s-d-yusan d
ugur ameqqran imi iteddu ad yenger. Aglim-is yettnuzu geddac
rnu aksum-is ur icinwaten d asafar n ellu.



Awal ef yiersiwen


- 40 -
ILU



Deg yiersiwen yellan ar tura d netta i d-yerran tili, yugar-iten
akk. Azal n 4 lmitrat di lqedd, 6000 kg di taeyt, 400 litrat
idammen (amdan yesa 5 litrat). Da seg wakken ay yeggan s
ibeddi ur yettneggiz ara mai as d ugur amecu. as akka
annect ilat ur yettawe ara, ur yelli ara d imeceddi yezga yebra i
yemeuen-is da yis-sen i yesburuy i yiman-is mi ara t-ine
ual ne itee3 izan ef wallen-is. Ma yella kra i t-id-
yewwen ad yesbedd imeuen-is ad yezdem eddi keini
qare-it-id ur-s aqamum er zdat am akken d afus yesa sin
iduan er yixef. Yesseqdac-it ama i tuddma n tuit-is ne i
tissit-is. Snat n temilin yessekfal ayen ur yezmir ara ad t-id-
yekkes s uqamum-is. Zik nil llant snat n tewsatin n yilew wid n
Tferka Talemmast akked wid n tmurt n Lhend (meiyit ef wid
n Tferka).
Awal ef yiersiwen


- 41 -
KUALA



Mi ara twali ad s-tini d taelet iss tturaren yigurdan. D
ersiw ur ixebbec ur yettkerric, yettarra-tt kan i yies (yeggan
azal n 18 n tsatin deg wass) .yettawe alamma d 80 cm di lqedd
gar 5 akked 12 igemmimen.
Awal ef yiersiwen


- 42 -
Assag-agi kuala ur yimezda imezwura n tmurt n Australie
yeba ad yini : aersiw ur npes ara.
ur-s accaren meqqrit da segmi ara d-yekker seg useklu er
waye. Yezmer ad yeqqim s ufella useklu geddac n wussan ur d-
yettubbu ara alamma ulac d acu ara ye da ad d-yers kan ad
yali ef useklu nnien. Da ui-ines d afriwen n lkalitus kan
almi yual yettra d lkalitus s timmad-is. Yezmer ad ye
alamma d kilu ne igmim deg wass. Tawtemt n kuala tettimi s
tadist gar 25 d 35 n wussan kan!! .



Mi ara d-ilal kuala, seg wakken mei, ur yewwi ara
yettkemmil tanafa, tigmin er tama n yemma-s azal n 6
wagguren imi ur yemma-s tacekkart deg uebbud-is tettawi-t
deg-s yettwali akken ad yessin, irennu tutdda asmi ara yizmir ad
yeffe ad tawi s ufella n urur-is azal n 7 wagguren ar yizmir i
yiman-is. Yessawa di tudert-is kuala 10 yiseggasen ma d wid
yettwafen ttawen 20 yisegasen.

Awal ef yiersiwen


- 43 -
AMULUC



Da d wagi waqila umi nezmer ad nessiwel Aemuc
yettaggaden igerdan, as akken ur ixebbec ur yettkerric tzemre
ad t-tesserse ef ufus-ik (d aerbebbu amecu yettawe tardast
deg lqedd ne imi n wuccen). ur-s timejjatin ef urur-is d
isennanen, i wakken ad t-ye uersiw nnien ilaq ad yebnu ef
f wane-is. Amuluc yezmer i uneruf n Australie ad yeqqim
geddac n imulas war tiqit n waman d acu ur-s tacciwin-nni
yellan ef urur-is, mi ara ileu yettaaf yis-sent nnda n tifawt
ne n uberi, netta ur-s tiregwa di yal ticcewt yettawi timeqwa
n waman er yimi-s da ad ten-isew. Mi ara yer yigenni,
yeggar iman-is deg yijdi di yettbeddil am tata akken yella
lxaer-is ad yili netta. Tuit-ines d aweuf d ibeac. Ur
ixebbec ur yettkerric!

Awal ef yiersiwen


- 44 -













AMAWAL
1


Iersiwen, aersiw : animaux, animal.
Anezruf : desert.
Jlu : perdre.
Amuluc : moloch.
Agemu alemmas : le Moyen Orient.
Ilu : lphant.
Amaal : monde.
Askir akruren : procd chimique.
Ahutil : sauvage.
Tikyudin : ruses.
Asauf : loi.
Yuc : Dieu.
Igmim : kilogramme.
Azamul : symbole.
Tanagzart : boucherie.









1
Tous les Mots contenus dans le glossaire ont t tir de louvrage de Hamid
Boutlioua, Dictionnaire trilingue Franais Tamazight Arabe.










































Tirigin n Usqamu Unnig n Timmuza
Editions du Haut Commissariat l'Amazighit
-o-O-o-

Collection Idlisen-nne
01- Khalfa MAMRI, Abane Ramdane, ar taggara d netta i d bab n timmunent, 2003
(Tasuqelt Abdenour HADJ-SAID d Youcef MERAHI )
02- Slimane ZAMOUCHE, Uan n tegrest, 2003.
03- Omar DAHMOUNE, Bu tqulhatin, 2003.
04- Mohand Akli HADDADOU, Lexique du corps humain, 2003.
05- Hocine ARBAOUI, Idurar ireqmanen (Sophonisbe), 2004.
06- Slimane ZAMOUCHE, Inigan, 2004.
07- S. HACID et K. FERHOUH, Lael ittaba lael akk d : Tafunast igujilen, 2004.
08- Y. AHMED ZAYED et R. KAHLOUCHE, Lexique des sciences de la terre et
lexique animal, 2004.
09- Lhadi BELLA, Luna, 2004.
10- Antoine de St EXUPERY, Le Petit Prince, 2004 (Tasuqelt Habib Allah
MANSOURI, Ageldun amecu )
11- Djamel HAMRI, Agerruj n teqbaylit, 2004.
12- Ramdane OUSLIMANI, Akli ungif, 2004.
13- Habib Allah MANSOURI, Amawal n tmazit tatrart, dition revue et augmente,
2004.
14- Ali KHALFA, Angal n webrid, 2004.
15- Halima AIT ALI TOUDERT, Ayen i -d-nnan gar yetran, 2004.
16- Moussa OULD TALEB, Mmi-s n igellil, 2004 (Tazwart : Youcef MERAHI)
17- Mohand Akli HADDADOU, Recueil des prnoms amazighs, 2004.
18- Nadia BENMOUHOUB, Tamacahut n Basar, 2004.
19- Youcef MERAHI, Taqbaylit ass s wass, 2004.
20- Abdelhafidh KERROUCHE, Tezi n yiles, 2004.
21- Ahmed HAMADOUCHE, Tiri n umsedrar, 2004.
22- Slimane BELHARET, Awal ef wawal, 2005.
23- Madjid SI MOHAMEDI, Afus seg-m, 2005.
24- Abdellah HAMANE, Merwas di lberj n yiij - aric I, 2005.
25- Collectif, Tibirt n yimedyazen, 2005.
26- Mourad ZIMU, Tikli, tullisin nnien, 2005.
27- Tayeb DJELLAL, Si tinfusin n umaal, 2005.
28- Yahia AIT YAHIATENE, Fama n Summer, 2006.
29- Abdellah HAMANE, Merwas di lberj n yiij - aric II, 2006.
30- Lounes BENREJDAL, Tamacahut n bu yedmim, 2006.
31- Mezyan OU MOH, Tamacahut n umeksa, 2006.
32- Abdellah ARKOUB, Nnig wurfan, 2006.
33- Ali MAKOUR, med n ugellid, 2006.
34- Y. BOULMA & S. ABDENBI, Am tmeqqunt n tjeigin, 2006.
35- Mohand Akli SALHI, Amawal n tsekla, 2006.
36- O. KERDJA & A. MEGHNEM, Amawal amecu n ugama, 2006.
37- Ali EL-HADJEN, Tudert d usirem, 2006.
38- Hadjira OUBACHIR, Uzzu n tayri, 2007.
39- Djamel BENAOUF, Di tmurt uekki, 2007.
40- Said IAMRACHE, Timenna n Said Iemrac, 2007.
41- Mohamed MEDJDOUB, Baba Carlu, 2007.




42- Nadia BENMOUHOUB, Tafunast igujilen, 2007.
43- Ali MOKRANI, Agama s tugniwin, 2007.
44- Fatma ELKOUCHA, Tamedyazt n Yasmin, 2007.
45- Naima HADJOU, Amennu n tudert-iw, 2007.
46- Hocine LAOUES, Gar umqadmu d umnelti, 2007.
47- Omar KHAYAM, Rubaiyyat, 2007 (Tasuqelt Abdellah HAMANE)
48- Ferdinand DUCHENE, Tamilla, 2007(Tasuqelt Habib Allah MANSOURI)
49- Slimane ZAMOUCHE, Agellil akk d ineffuten yelhan, 2007.
50- Djamel HAMRI, Anadi di tmedyazt, 2007.
51- Khaled FERHOUH, ku-ya-d tamacahut, 2007.
52- Lhadi BELLA, Awal d usefru, 2007.
53- Omar DAHMOUNE, Agu, 2007.
54- SOPHOCLE, Untigun, 2007 (Tasuqelt Yahia AIT YAHIATENE).
55- Ahmed HAMADOUCHE, Inzan tiqsiin, 2007.
56- Ouiza GRAINE, Isefra n tmazit, 2007.
57- Louns BENREJDAL, Inzan n teqbaylit, 2007.
58- Akli OUTAMAZIRT, Targit, 2008.
59- Mohamed Salah OUNISSI, Tametna n umenzu, 2008.
60- Ramdane ABDENBI, Anagi, 2008.
61- Ramdane LASHEB, Ccna n tlawin ef rad 54/62, 2008.
62- Said CHEMAKH, Ger zik d tura, 2008.
63- Tiddukla Yusef U Qasi - Si Muend U Mend, Tafaska n tmedyazt_1, 2008.
64- Sadi DOURMANE, Abrid n tudert-iw, 2008.
65- Dahbia AMOUR, Tudert s tmedyazt, 2009.
66- TANASLIT, Akli n tayri, 2009.
67- Djaffar CHIBANI, Ddeqs-nne, 2009.
68- Belkacem IHIDJATEN, Iij asemma, 2009.
69- Abdellah HAMANE, Tisri n tayri, 2009.
70- Said ABDELLI, Tidwirin, 2009.
71- Said ZANOUN, Bururu yeya-d, 2009.
72- U LAMARA, Tullianum, taggara n Yugurten, 2009.
73- Tiddukla Yusef U Qasi - Si Muend U Mend, Tafaska n tmedyazt_2, 2009.



Actes de colloques
01- Actes des journes d'tude sur La connaissance de l'histoire de l'Algrie, mars
1998.
- Actes des journes d'tude sur L'enseignement de Tamazight, mai 1998.
- Actes des journes d'tude sur Tamazight dans le systme de la
communication, juin 1998.
02- Actes des journes d'tude sur Approche et tude sur l'amazighit, 2000/2001.
03- Actes du colloque sur Le mouvement national et la revendication amazighe,
2002.
04- Actes du colloque international sur Tamazight face aux dfis de la modernit,
2002.
05- Actes des sminaires sur la formation des enseignants de Tamazight et
l'enseignement de la langue et de l'histoire amazighe, 2003.
06- Actes des colloques : Identit, langue et Etat -/- La permanence de l'architecture
amazighe et l'volution des cits en Algrie, 2003.




07- Actes des stages de perfectionnement pour les enseignants de tamazight, mars
2004.
08- Actes du stage de perfectionnement des enseignants de la langue amazighe,
30/31 mars 2004.
09- Actes du Colloque : Le passage l'crit des langues et cultures de tradition orale,
le cas de Tamazight, 2004. (Voir Timmuzgha N13)
10- Actes du Colloque : La littrature amazighe : de l'oralit l'crit, 2005 (Voir
Timmuzgha N14)
11- Actes du Colloque : Tamazight dans les mdias et l'cole : hypofonctionnalit
et usages du lexique, 2006 (Voir Timmuzgha N15)
12- Actes du colloque sur Le patrimoine culturel immatriel amazigh, 2006.
13- Actes du colloque sur Le libyco-berbre ou le Tifinagh ; de l'authenticit
l'usage pratique, 2007.
14- Actes du colloque : Lapport des amazighs la civilisation universelle, 2009.
15- Actes des Journes d'tude sur lenseignement de Tamazight, Rgion Est, 2009.
- Actes de la Gense de lenseignement de Tamazight depuis le XIXme
sicle, 2009.
- Actes du Stage de perfectionnement pour les enseignants du primaire,
2009.



Revue Timmuzgha
Revue d'tudes amazighes du Haut Commissariat l'Amazighit :
N 1, avril 1999, ----- N 20, juillet 2009.
- N10, octobre 2004, Spcial Mohya, Entretien.
- N12, dcembre 2006, Tajmilt i Si Muend U Mend.
- N spcial en Tamazight :
. N16, janvier 2008.
. N17, avril 2008.
. N19, aot 2008.



Revue Tamazight tura
Revue en Tamazight du Haut Commissariat l'Amazighit :
N 1, janvier 2009----- N3, aot 2009.



Autres publications
01- Chafik MOHAMED, Aperu sur trente trois sicles de l'histoire des imazighnes,
1997.
02- Annuaire des associations culturelles amazighes, 2000.
03- Idir El-Watani, L'Algrie libre vivra, 2001.
04- Mohand Oulhadj LACEB, La phonologie gnrative du kabyle : l'emphase et son
harmonie. Tome1, Histoire et fondements d'un dbat argumentaire, 2007.
05- Mohand Oulhadj LACEB, La phonologie gnrative du kabyle : l'emphase et son
harmonie. Tome2, Analyse et reprsentation phonologique, 2007.
06- Collectif, Mouloud FERAOUN, Evocation, Actes du Colloque, 2008.




07- Catalogue des publications du HCA, 2008.
08- Catalogue des publications du HCA, 2009.
09- Boudjema AZIRI, Nologismes et calques dans les mdias amazighs, 2009.



Consultings
01- Kamel BOUAMARA, Nekni d wiyi, 1998.
02- Mouloud FERAOUN, Ussan di tmurt, 1999 (Tasuqelt Kamel BOUAMARA)
03- Nora TIGZIRI - Amar NABTI, Etude sur L'enseignement de la langue amazighe:
bilan et perspectives , 2004.
04- Iddir AMARA, Les inscriptions alphabtiques amazighes d'Algrie, 2006.
05- Kemal STITI, Fascicule des inscriptions libyques graves et peintes de la grande
Kabylie, 2006.
06- Mohand Akli HADDADOU, Dictionnaire des racines berbres communes,
2006/2007.
07- Abdellah NOUH, Glossaire du vocabulaire commun au Kabyle et au Mozabite,
2006/2007.
08- Sadaq BENDALI, Awfus amaynut n tutlayt tamazit, 2007.
09- M'hammed DJELLAOUI, Tiwsatin timensayin n tesrit taqbaylit, 2007.
10- Kamel BOUAMARA, Amawal n tunuin n tesnukyest, 2007.
11- Moussa IMARAZENE, Manuel de syntaxe berbre, 2007.
12- M'hammed DJELLAOUI, Tiwsatin timensayin n tmedyazt taqbaylit, 2007.
13- Moussa IMARAZENE, Timayin n leqbayel, 2007.
14- Nora BELGASMIA, L'expression crite en tamazight, 2007.
15- Mouloud LOUNAOUCI, Projet de cration dun Centre de terminologie
amazighe, TERAMA, 2007.
16- Zahir MEKSEM, Isuraz n usezdi d tenmela tarisant n tmazit : Asnekwu d
teslet, 2008.
17- Mohammed Brahim SALHI, La tariqa Rahmaniya : De lavnement
linsurrection de 1871, 2008.
18- Fakihani TIBERMACINE, Tanast u kajjuf, 2009.
19- Mohand Akli HADDADOU, Introduction la littrature berbre, 2009.
20- M'hammed DJELLAOUI, , 2009.










































Cet ouvrage est publi dans le cadre de la collection
Idlisen-nne
Initie par la Direction de la promotion culturelle du
Haut Commissariat l'Amazighit



Tous droits rservs

Conception et PAO :





Dpt Lgal : 5609-2009
ISBN : 978-9947-865-32-3







































Achev d'imprimer sur les presses de
Les Oliviers
Tizi-Ouzou
Tel : 026-21-07-19
Fax : 026-21-95-40

You might also like