Guía para La Adopción de Criterios Medioambientales en Los Contratos de Mantenimiento de Instalaciones de Edificios.

Guia per a ladopci de criteris mediambientals en els contractes de manteniment
dinstallacions dedificis

- model GPP toolkit -

Direcci General de Qualitat Ambiental

NDEX
1. INTRODUCCI ........................................................................................................................................... 1
2. CARACTERSTIQUES DELS CONTRACTES DE MANTENIMENT ................................................ 4
3. CRITERIS AMBIENTALS A INCORPORAR EN ELS PLECS DE CLUSULES
ADMINISTRATIVES PARTICULARS I DE PRESCRIPCIONS TCNIQUES QUE REGEIXEN ELS
CONTRACTES DE MANTENIMENT DINSTALLACIONS D'EDIFICIS .............................................. 5
4. ANNEXOS ................................................................................................................................................... 21
4.1 CONSELLS .......................................................................................................................................................22
4.2 LLISTA DE COMPROVACI .....................................................................................................................33
Guia per l'ambientalitzaci dels contractes de manteniment d'installacions d'edificis

_____________________________________________________________________________ Pgina 1 de 34

1. INTRODUCCI

La Directiva europea 2010/31/UE, de 19 de maig del 2010, relativa a leficincia energtica
dedificis, preveu que en lhoritz del 2020 tots els edificis de nova construcci, aix com tamb
les grans rehabilitacions, assoleixin un consum energtic quasi zero, o un balan energtic zero.
En el cas de les administracions pbliques, la data savana a lany 2018. Per aconseguir aquest
balan energtic zero, s necessari obtenir un alt nivell deficincia energtica dacord amb les
diferents mesures tcniques i de gesti, el manteniment incls, i satisfer la baixa demanda
energtica amb la producci denergies renovables.

Tanmateix, un edifici est constitut pels elements constructius i tamb pels equips i les
installacions i el perode de vida til com a tal s sempre superior al dels equips i installacions
existents en el mateix edifici. Aix, tan bon punt ledifici est acabat i en funcionament amb un
estndard definit, levoluci i el progrs tecnolgic constant el converteixen rpidament en un
objecte susceptible de ser millorat, especialment pel que fa a les installacions existents i als
materials emprats. Aquest progrs s especialment important en termes ambientals en un
moment en qu gran part del parc dedificis de lAdministraci pblica ja est construt.
D'aquesta manera, mentre no es plantegi la possibilitat o la necessitat de reubicar lactivitat en
edificis amb nous estndards, cal abordar el repte que els contractes de manteniment es
converteixin en una eina de millora ambiental, orientat sempre a l'estalvi i l'eficincia. I, perqu
aix sigui possible, s necessari que aquests constractes es redactin adequadament i que es tinguin
en compte les tasques preventives per tal de reduir la necessitat d'actuacions correctives.

La finalitat de la Guia s orientar els rgans de contractaci de serveis de manteniment perqu
puguin aprofitar els avenos i les millores ambientals que ofereix el mercat i, d'aquesta manera, els
contractes de manteniment esdevinguin una eina de millora continua.

Impactes ambientals de les installacions dun edifici

Un edifici, una vegada construt i equipat, passa a ser ocupat per les persones usuries i sinicia el
seu cicle ds. Durant aquest cicle es generaran tota una srie dimpactes relacionats amb el seu
funcionament i amb les operacions de manteniment de les seves installacions que, breument, es
descriuen a continuaci.

Impactes derivats de ls despais: consums denergia i aigua.
Les installacions de ledifici estan dissenyades, per una banda, per dotar ledifici del
subministrament necessari per desenvolupar lactivitat destinada i, per laltra, per generar
unes condicions de confort per a les persones que hi treballen o en fan un s

Les installacions bsiques dun edifici sn les denergia i daigua i, actualment, shi sumen,
cada vegada amb ms fora, les installacions de comunicacions. El simple s de lespai
interior de ledifici suposa la posada en marxa daquestes installacions, sense les quals no
es pot desenvolupar lactivitat en les condicions de confort aconsellables. Aquest
funcionament es fonamenta en el consum daigua i energia que ser ms alt o ms baix
segons lestndard de la mateixa installaci i de la intensitat ds.

El manteniment de les installacions t com a objectiu conservar el seu ptim
funcionament i evitar disfuncions que poden afectar lactivitat, el confort de les persones i
el rendiment dels equips.

_____________________________________________________________________________ Pgina 2 de 34

Impactes derivats de les caracterstiques de les installacions: emissions a laire i
soroll.
El mateix funcionament de les installacions genera unes emissions tant cap a linterior de
ledifici com cap a lexterior. Aquestes emissions dependran dels tipus dinstallacions
dissenyades amb qu s'ha equipat ledifici, concretament: dels seus components (circuits
de refrigeraci, calderes, grups electrgens, etc.) i del tipus denergia que utilitzen
(electricitat, gas, gasoil, etc.).

El manteniment de les installacions comporta realitzar tota una srie de tasques per
controlar aquestes emissions.

Impactes derivats de ls de materials en les operacions de manteniment: consum
de recursos naturals i generaci de residus.
Les tasques de manteniment suposen tot un seguit doperacions de reparaci, reposici i
substituci de components i parts de les installacions. Sn, per tant, operacions que per
si mateixes consumeixen nous recursos - els corresponents a tots els materials que es
munten de nou - i generen residus de tot tipus.

Hi ha determinats aspectes relacionats amb les installacions pels quals sha identificat un
gran impacte ambiental i que, per tant, han estat regulats de forma especfica, com per
exemple: la descontaminaci daparells i l'eliminaci progressiva del PCB o la substituci
de determinats gasos refrigerants (CFC) per altres de menys impacte.
De la mateixa manera, hi ha aspectes referents a la salut pblica relacionats amb les
installacions igualment regulats, com la prevenci de la legionellosi. Les actuacions
relacionades amb aquests mbits han de formar part del manteniment regular de les
installacions.

Daltra banda, el manteniment ha de garantir que durant les operacions no es generaran
fuites, prdues o vessaments de productes txics i que tots els elements substituts
(residus) seran gestionats adequadament.

El manteniment: una eina de millora ambiental continua.

En molts casos les actuacions de manteniment posen de manifest la convenincia i la idonetat de
fer determinades inversions que es recuperen en poc temps perqu, des d'un enfocament clssic,
disminueixen les avaries i augmenten la seguretat. Com que es tracten dinstallacions
generalment consumidores denergia, en molts casos s'aconsegueix, a ms a ms, un cert estalvi
energtic. Laspecte energtic s, doncs, una qesti inevitable a considerar en el manteniment de
les installacions i dels equips.

De la mateixa manera sha de procedir pel que fa a lestalvi daigua i els materials consumibles
de menys impacte ambiental. Aquest darrer aspecte s ms difcil de valorar en termes econmics
de retorn de la inversi, per comporta una millora en altres termes com: la seguretat laboral del
personal operari i/o usuari final o la millora ambiental relacionada amb els impactes i els riscos
ambientals generals (com lefecte hivernacle, la protecci de la capa doz, lemissi de COV, els
abocaments a la xarxa de sanejament, etc.).

Un manteniment orientat a la millora de lestndard ambiental t com a finalitat:

_____________________________________________________________________________ Pgina 3 de 34

no noms mantenir les condicions inicials i evitar increments del consum, sin tamb fer-
ho amb un increment constant de leficincia de les installacions que permeti la mateixa
activitat i les mateixes condicions de confort amb menys consum;
no noms controlar les emissions, sin tamb la seva reducci;
no noms garantir una bona manipulaci, sin reduir progressivament la toxicitat dels
materials emprats;
no noms fer una correcta gesti dels residus especials, sin minimitzar la generaci de
tot tipus de residus i gestionar-los per tal de facilitar la seva reutilitzaci.

Per aconseguir una millora ambiental cal que, en totes aquestes operacions de manteniment,
sincorpori la qualitat ambiental dels materials, dels elements i dels equips com aspectes a
considerar des d'una doble vessant:

actualitzar regularment lestndard ambiental quan sobserva una diferncia significativa
entre la qualitat de les installacions originals i la de lestndard actual, i
emprar sempre el materials consumibles amb la millor qualitat ambiental possible.

Tot plegat estar naturalment condicionat per dos aspectes:
a. La compatibilitat entre les alternatives i l'opci original. Una compatibilitat que, de primer, ha
de ser tcnica per que tamb pot ser, en determinats casos esttica. Per exemple, quan hi ha
consideracions patrimonials importants.
b. La diferncia de cost en cada cas.

Amb aquesta Guia:

1- Es proposa incorporar a lobjecte del contracte una referncia especfica a la millora dels
aspectes ambientals.

2- En lapartat 3 es defineixen els criteris ambientals a incorporar en la redacci dels plecs dels
contractes de manteniment. La Guia aporta aspectes normalment no previstos en el marc
normatiu de forma especfica, que sn, per tant, criteris addicionals a incorporar en les
operacions o en les tasques habituals, i que es presenten en forma de taules.

3- En lapartat 4.1 es formulen consideracions daspectes diversos.
S'afegeix informaci sobre determinats aspectes, que apareixen en les taules, relacionats amb
lestalvi i l'eficincia per tipologies dinstallacions concretes (d'illuminaci, d'aigua, etc.).
Tamb s'inclouen indicacions generals relacionades amb la descripci del contracte, amb les
tasques a executar o sobre com incorporar altres treballs de millora ambiental que, sense
correspondre prpiament a treballs de manteniment, hi estan molt relacionats. Tamb es fa
referncia sobre com abordar el cost d'aquests treballs quan sn tasques extraordinries no
previstes en el pressupost.
La Guia no se centra en els aspectes normatius i, per tant, no es desenvolupen en les taules
adjuntes. Tot i aix, segons la rellevncia dalgunes qestions assenyalades (PCB, CFC,
legionellosi, etc.), la Guia les presenta de forma breu i mostra la referncia de les rutes de
cerca i/o els hipervincles als llocs web en el quals trobar ms informaci sobre aquestes
qestions.

4- En lapartat 4.2, finalment, es presenta una llista de comprovaci per facilitar a lrgan de
contractaci la tasca de seguiment dels criteris introduts.

_____________________________________________________________________________ Pgina 4 de 34

2. CARACTERSTIQUES DELS CONTRACTES DE MANTENIMENT

Els contractes de manteniment dun edifici es redacten amb la finalitat que l'edifici, des d'un punt
de vista funcional, pugui accionar totes les funcions per a les quals ha estat dissenyat.

Hi ha, duna banda, els contractes de manteniment dels elements constructius o estructurals
(terrasses, faanes, etc.) per tal de mantenir el seu estat, detectar a temps el desenvolupament de
patologies i evitar-ne la seva degradaci. Daltra banda, tot edifici disposa de determinades
installacions de les quals tamb cal tenir cura. El progrs tecnolgic i la sofisticaci d'aquestes
installacions fa necessari un alt grau de coneixement sobre el seu funcionament i comporta la
necessitat de contractar empreses especialitzades en el manteniment dels seus equips perqu
funcionin de forma ptima i permanent, tal com han estat concebuts i dissenyats.

En general, els contractes de manteniment es centren en les installacions, els equips i cadascun
dels seus elements, en les condicions existents en el moment de la contractaci, i en la prestaci
del servei necessari per al correcte manteniment i per a la conservaci dels elements existents
originriament, sense canviar les caracterstiques essencials.

Els contractes de manteniment habituals preveuen la revisi regular de les installacions
(manteniment normatiu i conducci de les installacions), la seva reparaci en cas davaria
(manteniment correctiu) i/o la substituci delements a temps per tal devitar-ne el deteriorament
prematur (manteniment preventiu).

Generalment un mateix contracte de manteniment inclou tasques dels diferents tipus, des del
manteniment normatiu al preventiu. En aquest sentit, un aspecte important a considerar seria que
el plec, a ms de descriure les obligacions generals del contractista en relaci amb cada tipus de
manteniment, incorpors tamb una relaci detallada de les tasques a desenvolupar per lempresa
que inclogui: lelement de referncia, loperaci a realitzar i la periodicitat o freqncia mnima.

Hi ha una tendncia i, en certa manera, una pressi per integrar totes les tasques de manteniment
en un sol contracte de manteniment integral de ledifici. Aquesta prctica est determinada,
tamb, perqu cada vegada hi ha ms sistemes de regulaci i control de les installacions que
permeten la seva monitoritzaci i el seu control a travs de la telegesti. Si, a ms, els sistemes de
regulaci i control dels diferents elements s'integren en una mateixa plataforma, es pot arribar a
establir un sistema de gesti integral dedificis on un mateix operador controla tots els sistemes i
totes les installacions existents. Tot plegat facilitar lestabliment de contractes de serveis
energtics, un nou model de contracte nic per fomentar lestalvi a travs de la inversi en
eficincia energtica que incorpora, com una de les prestacions bsiques, el manteniment de les
installacions, sense el qual, sovint, el contracte deixaria de ser interessant per a les empreses de
serveis energtics.


_____________________________________________________________________________ Pgina 5 de 34

3. CRITERIS AMBIENTALS A INCORPORAR EN ELS PLECS DE
CLUSULES ADMINISTRATIVES PARTICULARS I DE
PRESCRIPCIONS TCNIQUES QUE REGEIXEN ELS
CONTRACTES DE MANTENIMENT DINSTALLACIONS
D'EDIFICIS

A continuaci es presenten les taules que detallen els criteris ambientals a incloure en els plecs de
clusules administratives particulars i de prescripcions tcniques, en funci de les diferents
prestacions que poden compondre lobjecte del contracte.

La Guia presenta els criteris ordenats en quatre grups temtics: installacions elctriques;
climatitzaci; aigua, sanejament i aigua calenta sanitria (ACS); i aparells elevadors.

Els equips o els elements que generalment estan integrats en un del tres primers grups, shan
incorporat com a subtaules en cada categoria pertinent. En el cas de les calderes o les
installacions denergia solar trmica (EST) que poden servir tant a la climatitzaci com a la ACS,
sha fet una taula per a cada grup que apareix referenciada dues vegades.

Els aspectes generals de solvncia i les condicions especials dexecuci, que poden ser comuns a
tots el casos, shan incorporat de forma separada en una taula final (taula 5) de criteris ambientals
generals per evitar repeticions.

Les categories es presenten diferenciades per un codi de colors que es detalla a continuaci:

Taula 1. Manteniment dinstallacions elctriques

Taula 1a: per al manteniment dinstallacions fotovoltaiques
Taula 1b: per al manteniment de grups electrgens
Taula 1c: per al manteniment dinstallacions dilluminaci

Taula 2. Manteniment dinstallacions de climatitzaci

Taula 2a: per al manteniment de calderes
Taula 2b: per al manteniment dinstallacions dEST

Taula 3. Manteniment dinstallacions daigua, sanejament i ACS

Taula 3b: per al manteniment dinstallacions dEST

Taula 4. Manteniment daparells elevadors

Taula 5. Criteris ambientals generals de solvncia i condicions
d'execuci a considerar, per a incloure en qualsevol dels casos
anteriors


_____________________________________________________________________________ Pgina 6 de 34

Notes sobre el contingut de les taules

Pel que fa a lobjecte del contracte

La Guia proposa la redefinici de lobjecte del contracte incorporant la referncia especfica
segent de forma genrica per a tots els aspectes ambientals: La contractaci dun servei de
manteniment i millora de lestndard ambiental de les installacions...

En casos concrets en qu es vulgui fer mfasi dun aspecte determinat, o en qu les
especificacions se centrin en un aspecte determinat, es poden fer servir altres formulacions
com la segent (o similars per altres vectors ambientals): ... servei de manteniment i millora
de leficincia energtica de les installacions...

La introducci del concepte de millora de les installacions en un contracte de manteniment
s lelement clau per aconseguir una reducci dels consums energtics i requereix un canvi
conceptual, alguns elements del qual figuren descrits en el captol de consells de lannex. El
canvi en el cas ideal, quan el contracte ho permeti, es traduiria en un contracte de serveis
energtics que incorpori el manteniment integral. Aquests, per, sn una tipologia de
contractes prpia que no sn objecte d'aquesta Guia.

En referncia a les ccoetiquetes

En el moment delaborar el plec cal tenir present la sentncia del Tribunal de Justcia de la
Uni Europea, de 10 de maig de 2012, en relaci amb lassumpte C-368/10
1
. En aquest
sentit, dacord amb el criteri de la Secretaria Tcnica de la Junta Consultiva de Contractaci
Administrativa de la Generalitat de Catalunya, es considera necessari que el plec incorpori els
requisits o criteris concrets tinguts en compte per a l'atorgament de lecoetiqueta per al
producte referenciat a les taules, de manera que l'ecoetiqueta sigui un mitj d'acreditaci del
compliment d'aquests requisits, per no un requisit en si mateixa. Per aix, la Guia incorpora
a la taula corresponent el criteri precs. Daltra banda, els criteris de les ecoetiquetes
sactualitzen peridicament. Dacord amb aix, sadjunta a continuaci els vincles o les
seqncies corresponents a cadascuna de les ecoetiquetes referenciades.

Etiqueta ecolgica europea a http://ec.europa.eu/environment/ecolabel/index_en.htm
ngel blau a http://www.blauer-engel.de/en/index.php
Cigne nrdic a http://www.svanen.se/en/
Distintiu de garantia de qualitat ambiental amb la seqncia: Generalitat > Medi Ambient i
sostenibilitat > Distintiu de garantia de qualitat ambiental

Per actualitzar els criteris, sempre que es faci referncia a les ecoetiquetes, cal anar a les
pgines dinici de les diferents ecoetiquetes, seleccionar el producte concret, consultar i
extreure en cada cas els criteris relacionats amb els conceptes que es referencien a les taules.

1

http://curia.europa.eu/juris/document/document.jsf?text=&docid=122644&pageIndex=0&doclang=EN&mode=r
eq&dir=&occ=first&part=1&cid=932296

_____________________________________________________________________________ Pgina 7 de 34

En relaci amb alguns aspectes normatius assenyalats

Algunes de les clusules ambientals que es proposen a continuaci com a prescripcions
tcniques sn descripcions de tasques que cal incorporar a la relaci de tasques a
desenvolupar pel contractista. En alguns casos, sn tasques normatives que sincorporen a
ttol recordatori per considerar-se especialment rellevants. Aleshores, cal que lrgan de
contractaci revisi la relaci de tasques actual i hi incorpori, si escau, la tasca en qesti amb
la freqncia indicada. En aquest sentit, la Guia incorpora la referncia de les installacions
solars, com a recordatori, que aquestes installacions, en cas dexistir, necessiten estar incloses
amb tasques especfiques.

De la diferenciaci entre els criteris dadjudicaci i les prescripcions tcniques

Com que el concepte de manteniment s molt ampli, aplicable a molts tipus dinstallacions i
amb estndards molt diferents, la Guia proposa gran part dels criteris ambientals com a
criteris dadjudicaci. Tanmateix, alguns daquests aspectes poden anar incorporant-se
progressivament com a prescripcions tcniques en funci de levoluci del mercat.

Aix ho podr decidir l'rgan de contractaci quan, en licitacions successives, vagi observant
que determinats aspectes sn incorporats de forma generalitzada per a gran part de les
empreses licitadores.

Lapartat dels criteris dadjudicaci de les taules inclou diverses vegades com a criteri de
valoraci la millora de la freqncia de les tasques establertes com obligatries. Aquest s un
criteri general que la Guia concreta per a algunes tasques, per que pot ser aplicat a qualsevol
altra tasca quan lrgan de contractaci consideri interessant i oport intensificar la freqncia
duna tasca concreta. Aquest criteri tamb es pot introduir de forma general establint com a
criteri de valoraci la millora en relaci amb la freqncia de les operacions de
manteniment.

De les millores ambientals a incloure com a criteris dadjudicaci

La Guia proposa incorporar als plecs dels contractes de manteniment actuacions explcites de
millora ambiental de les installacions existents corresponents a treballs generalment no
programats i que, estrictament, no corresponen a operacions de manteniment. Labast i la
dimensi daquestes actuacions dependr, sobretot, de lestat de les installacions en cada cas,
de manera que, poden ser poc significants quan es tracta del manteniment dinstallacions
noves, per ser molt significatives quan es tracta dinstallacions molt antigues.

Els treballs que contenen les taules sn redactats com a exemples i, per tant, sn susceptibles
de ser adaptats i corregits en funci del tipus de contracte de qu es tracti. Igualment, en
lapartat 4.1c de consells, la Guia descriu altres treballs que lrgan de contractaci pot
considerar adequat incorporar a lhora delaborar els plecs.

Cal tenir en compte que els plecs han de concretar la puntuaci que s'atribueix al compliment
de cadascun dels criteris ambientals dadjudicaci i a les tasques incloses com a millores. Tot
plegat dependr del conjunt de criteris dadjudicaci (ambientals o no) inclosos en el plec i del
pes atribut a cadascun d'ells.

_____________________________________________________________________________ Pgina 8 de 34

De la inclussi d'aspectes ambientals com a condicions dexecuci.

La Guia tamb descriu aspectes ambientals a incloure com condicions especials d'execuci. A
ms d'aquests, els criteris ambientals que la Guia proposa incloure com a prescripcions
tcniques o com a criteris dadjudicaci es poden establir, alternativament, com a condicions
dexecuci obligatries per les empreses contractistes en la fase dexecuci dels contractes, de
manera que les empreses licitadores no estiguin obligades a complir-les en el moment de
presentaci de les seves ofertes, en les quals hauran dincloure-hi nicament el comproms de
complir-les si resulten contractistes.

Aix pot ser especialment adequat en relaci a aquells aspectes ambientals respecte dels quals
es consideri convenient que les empreses puguin disposar dun perode de temps per
implementar-les.


_____________________________________________________________________________ Pgina 9 de 34

Taula 1. MANTENIMENT DINSTALLACIONS ELCTRIQUES
OBJECTE DEL CONTRACTE
La contractaci dun servei de manteniment i millora de lestndard ambiental de les installacions
elctriques.
CRITERIS AMBIENTALS A INCLOURE EN LES PRESCRIPCIONS TCNIQUES
Criteri Verificaci
[El programa de manteniment ha dincloure]:

- Seguiment mensual [o la periodicitat que
sestimi adient] del consum denergia.

[El plec ha de detallar, si escau, com sha de dur
a terme aquest seguiment].
Les empreses licitadores han dincloure el
comproms defectuar aquest seguiment en la seva
oferta i lempresa contractista haur de fer constar
el seguiment efectuat en el full de registres de
control de les operacions i tasques dutes a terme.
[El plec de clusules ha de determinar la
periodicitat amb qu lempresa contractista haur
de presentar el full de registres esmentat, p.ex.:
semestralment, per al seguiment de la correcta
execuci del contracte].
[El programa de manteniment ha dincloure, si
sescau, les tasques de]:
- Suport i collaboraci amb lAdministraci per
al compliment de les obligacions establertes en el
RD 228/2006 de mesures per a leliminaci i
gesti de PCB, PCT i aparells que els continguin.
[El plec ha de detallar les operacions o tasques
mitjanant les quals es dur a terme aquest
suport i collaboraci; vegeu tamb lannex 4.1].

Les empreses licitadores han dincloure en la seva
oferta el comproms de dur a terme les operacions
o tasques requerides per a la collaboraci.
Lempresa contractista haur de fer constar les
tasques derivades daquesta collaboraci en el full
de registres de control de les operacions i les
tasques dutes a terme.
de presentar el full de registres esmentat, p. ex.:
CRITERIS AMBIENTALS A INCLOURE COM A CRITERIS DADJUDICACI
Criteri Verificaci
Utilitzar olis lubricants que compleixin amb els
requisits segents pel que fa a compostos
qumics en la formulaci del producte:
- Ni el producte ni cap dels seus components
han de contenir substncies classificades amb
alguna de les indicacions de perill segents:
H300, H301, H304, H310, H311, H330, H331,
H340, H341, H350, H350i, H351, H360F,
H360D, H360FD, H360Fd, H360Df, H361f,
H361d, H361fd, H362, H370, H371, H372,
H373, H400, H410, H411, H412, H413,
EUH059, EUH029, EUH031, EUH032,
EUH070, ni tampoc H334, H317, H314, H319,
H315, EUH066, H336, o frases de risc
equivalents.
- No contenir, en quantitat superior al 0,01%
(p/p) del producte final, substncies que figurin
en la llista de les substncies prioritries en
l'mbit de la poltica d'aiges de la UE (annex X
de la Directiva 2000/60/CE i modificacions
posteriors) i en la llista OSPAR de productes
qumics d'acci prioritria.
- No contenir substncies que siguin no
Lempresa ha d'incloure en la seva oferta la fitxa de
producte i de seguretat dels olis que utilitzar
acompanyada dels certificats corresponents, del
certificat detiqueta ecolgica del producte
(Ecoetiqueta ecolgica europea, ngel blau, o
equivalent), duna declaraci del fabricant o d'una
altra evidncia documental amb referncia
especfica dels criteris esmentats.

____________________________________________________________________________ Pgina 10 de 34

biodegradables (segons part C.4 de l'annex del
Reglament (CE) 440/2008, o els mtodes
OCDE 306 o 310 o altres mtodes d'assaig
equivalents) i potencialment bioacumulatives
(segons part C.13 de l'annex del Reglament (CE)
440/2008 o mtodes d'assaig equivalents).
Utilitzar dissolvents recuperats o qualificats com
a fcilment biodegradables segons les normes
de lOCDE (tests 301- B, C, D o F, segons
OECD Guideline for Testing of Chemicals,
1992) o equivalent (p. ex. Normes UNE-EN
ISO 14593:2006 o ISO 10708).
producte i de seguretat dels dissolvents que
utilitzar acompanyada dels certificats
corresponents, duna declaraci del fabricant o
d'una altra evidncia documental amb referncia
Realitzar la recuperaci dels dissolvents utilitzats
en les tasques objecte del contracte de
manteniment.
Lempresa adjudicatria podr dur a terme la
tasca de recuperaci directament al lloc de
manteniment o a les seves dependncies, o b
mitjanant la subcontractaci dempreses
externes de recuperaci especialitzada.
Lempresa ha d'incloure en la seva oferta la
documentaci de lequip de recuperaci de
dissolvents de qu disposa o la de lequip de
lempresa que preveu subcontractar.
MILLORES AMBIENTALS A INCLOURE COM A CRITERIS DADJUDICACI
[A continuaci es presenten algunes tasques que lrgan de contractaci pot considerar oport incloure
com a millores en relaci amb les prescripcions tcniques mnimes. En lapartat 4.1c. es descriuen
altres treballs que es poden incloure igualment com a millores].
[Els plecs han de detallar la puntuaci atorgada a cadascuna de les millores previstes, i quan aquesta
tingui components variables, tamb la distribuci de punts dins d'ella].
Criteri Verificaci
Realitzar un diagnstic de les pertorbacions de la
xarxa [Incorporar aqu una descripci al ms
precisa possible de labast del diagnstic (buits,
interrupcions, fluctuacions, harmnics, etc.),
vegeu tamb lannex 4.1].
Lempresa ha dincloure aquest aspecte en la seva
oferta, acompanyat duna breu descripci dels
mitjans que emprar per fer el diagnstic i la seva
forma de realitzaci.
Installar dispositius de compensaci de lenergia
reactiva per millorar el rendiment de la
installaci.
oferta acompanyat duna breu descripci o de la
fitxa de producte dels dispositius a installar.
Installar comptadors amb sistemes de
comunicaci que permetin les lectures i el
control a distncia i facilitin la telegesti.
oferta acompanyat duna breu descripci o la fitxa
de producte dels dispositius a installar.
ALTRES CRITERIS
Dacord amb les consideracions presentades en lapartat 4.1 es poden desenvolupar altres criteris ms
especfics que es poden incloure igualment en les prescripcions tcniques o com a millores als criteris
dadjudicaci.

Taula 1a: per al manteniment dinstallacions fotovoltaiques
[A incorporar en cas que la installaci objecte de manteniment inclogui una installaci fotovoltaica].
CRITERIS AMBIENTALS A INCLOURE COM A CONDICI MNIMA DE
SOLVNCIA TCNICA
Lempresa ha dacreditar la seva capacitat tcnica i professional:
Tenir i destinar al contracte, com a mnim, una persona qualificada amb capacitaci professional
com a installador elctric de categoria especialista per a installacions fotovoltaiques.
Mostrar la supervisi de lespecialista sobre el personal adscrit al servei en lorganigrama de treball
dels operaris.

____________________________________________________________________________ Pgina 11 de 34

Criteri Verificaci
[El programa de manteniment ha dincloure el
manteniment preventiu de les installacions
fotovoltaiques que, com ha mnim, haur
dincloure les tasques de]:
- Comprovar [amb la periodicitat que sestimi
adient] lestat de les connexions elctriques,
onduladors terres, etc., de la installaci, i fer-ne
les reparacions pertinents.
- Neteja [amb la periodicitat que sestimi adient]
del camp fotovoltaic amb aigua i fregall, si
sescau, sobretot en poques de sequera.
Les empreses licitadores han dincloure aquests
aspectes en la seva oferta i lempresa contractista
haur de fer constar el seguiment efectuat en el full
de registres de control de les operacions i tasques
dutes a terme.

Taula 1b: per al manteniment de grups electrgens
[A incorporar en cas que la installaci objecte de manteniment inclogui grups electrgens].
Criteri Verificaci
sescau, les tasques de]:
- Revisi setmanal [o la periodicitat que sestimi
adient] de les safates de lixiviats de les bateries.
adient] de la safata de recollida del dipsit de
gasoil (cubetes per dipsit > 1000l).
sestimi adient] del consum de gasoil.
- Control anual [o la periodicitat que sestimi
adient] de lemissi de soroll.

a terme aquestes revisions, seguiments i
controls].
dutes a terme.
Criteri Verificaci
[Efectuar, juntament amb les revisions
peridiques de manteniment de lequip]:
- El clcul de leficincia del combustible
(kWh/litre) en diferents nivells de crrega:
ralent, mitjana (a 60%) i mxima.
de presentar el full de registres corresponent].

Taula 1c: per al manteniment dinstallacions dilluminaci
[A incorporar en relaci amb les installacions dilluminaci].
Criteri Verificaci


____________________________________________________________________________ Pgina 12 de 34

de les plaques reflectores dels llums. de registres de control de les operacions i tasques
dutes a terme.
Les bombetes que requereixin substituci
shauran de reemplaar per altres amb les
caracterstiques segents:
- ndex de rendiment cromtic (Ra) mnim: 80.
- Contingut mxim de mercuri: 1,5 mg Hg.
- Vida til mnima: 2.000 h.
Lempresa ha d'incloure en la seva oferta la fitxa
tcnica del producte o una altra evidncia
documental amb referncia especfica dels criteris
esmentats.

Els tubs fluorescents que requereixin substituci
shauran de reemplaar per altres amb les
- ndex de rendiment cromtic (Ra) mnim: 80
- Contingut mxim de mercuri: 3,5 mg Hg
- Vida til mnima: 10.000 h
Lempresa ha d'incloure en la seva oferta la fitxa
esmentats.

Criteri Verificaci
El comproms de reemplaar les lmpades que
requereixin substituci per altres amb les
caracterstiques [se'n pot indicar una, varies o
totes] segents:
- ndex de rendiment cromtic (Ra) superior a 80
- Vida til de:
10.000 h. per a les bombetes (1 casquet).
20.000 h. per tubs fluorescents (2 casquets).
- Eficincia energtica: classe A.
[El plec ha de definir tan com sigui possible el
conjunt de lmpadas que han de ser objecte de
substituci].
Lempresa ha dincloure en la seva oferta la fitxa
esmentats.

Criteri Verificaci
Substituir i renovar les lluminries amb balast
electromagntic i encebador per lluminries amb
balast electrnic.
oferta, amb lacompanyament de la fitxa tcnica del
producte o d'una altra evidncia documental amb
referncia especfica dels criteris esmentats.
Realitzar un clcul luminotcnic que determini el
valor deficincia energtica de la installaci
(VEEI) i avaluar el compliment de lapartat H3
del CTE i si escau, fer propostes de les millores
necessries.
oferta amb lacompanyament duna breu descripci
dels mitjans que emprar per realitzar el clcul i la
forma de dur-lo a terme.

ALTRES CRITERIS
dadjudicaci.


____________________________________________________________________________ Pgina 13 de 34

Taula 2. MANTENIMENT DE LES INSTALLACIONS DE CLIMATITZACI
La contractaci dun servei de manteniment i millora de lestndard ambiental de les installacions de
climatitzaci.
Criteri Verificaci
escau, les tasques de]:
- Neteja semestral [o la periodicitat que sestimi
adient] dels filtres daire i dels filtres daigua per a
les installacions de potncia superior a 70 kW,
trimestral dels filtres daire per a les installacions
de menys de 70 kW, segons les especificacions
del llibre dinstruccions de lequip.
dels conductes de laigua de refrigeraci, tant per
a les incrustacions com per a la corrosi.
sestimi adient] del consum denergia (gasoil, gas,
electricitat).
sestimi adient] del consum daigua.
adient] de lemissi de soroll dels equips centrals.
a terme aquestes revisions, seguiments i
controls].
dutes a terme.
- Suport i collaboraci amb lAdministraci en
relaci amb els equips que utilitzen gasos
refrigerants.
mitjanant les quals es dur a terme aquest
suport i collaboraci; vegeu tamb lannex 4.1].

Les empreses licitadores han dincloure en la seva
oferta el comproms de dur a terme les operacions
o tasques requerides per a la collaboraci.
Lempresa contractista haur de fer constar les
tasques derivades daquesta collaboraci en el full
dutes a terme.
- Prevenci de la legionellosi.
de prevenci a executar; vegeu tamb lannex
4.1].
dutes a terme.
Criteri Verificaci
Utilitzar olis sinttics de tipus ster, vlids per
operar amb gasos sense clor.
Lempresa ha dincloure en la seva oferta la fitxa de
acompanyada dels certificats corresponents, duna

____________________________________________________________________________ Pgina 14 de 34

declaraci del fabricant o d'una altra evidncia
esmentats.
H300, H301, H304, H310, H311, H330, H331,
H340, H341, H350, H350i, H351, H360F,
H360D, H360FD, H360Fd, H360Df, H361f,
H361d, H361fd, H362, H370, H371, H372,
H373, H400, H410, H411, H412, H413,
EUH059, EUH029, EUH031, EUH032,
H315, EUH066, H336, o fases de risc
equivalents.
biodegradables (segons lapartat C.4 de l'annex
del Reglament (CE) 440/2008, o els mtodes
(segons part C.13 de l'Annex del Reglament
(CE) 440/2008 o mtodes d'assaig equivalents).
acompanyada dels certificats corresponents, del
Utilitzar dissolvents recuperats o qualificats com
a fcilment biodegradables segons les normes
de lOCDE (Tests 301- B, C, D o F, segons
OECD Guideline for Testing of Chemicals,
1992) o equivalent (Norma UNE-EN ISO
14593:2006 o Norma ISO 10708).
Lempresa ha dincloure en la seva oferta la fitxa de
producte i de seguretat dels dissolvents que
utilitzar acompanyada dels certificats
corresponents, duna declaraci del fabricant o
d'una altra evidncia documental amb referncia
Realitzar la recuperaci dels dissolvents utilitzats
en les tasques objecte del contracte de
manteniment.
Lempresa adjudicatria podr dur a terme la
tasca de recuperaci directament, al lloc de
manteniment o a les seves dependncies, o b
mitjanant la subcontractaci dempreses
externes de recuperaci especialitzada.
Lempresa ha dincloure en la seva oferta la
documentaci de lequip de recuperaci de
dissolvents de qu disposa o la de lequip de
lempresa que preveu subcontractar.
Criteri Verificaci
Presentar un pla de substituci de gasos Lempresa ha dincloure aquest aspecte en la seva

____________________________________________________________________________ Pgina 15 de 34

refrigerants que, a ms del compliment dels
requeriments legals, prevegi les opcions de
substituci per gasos amb el potencial
descalfament global (GWP) ms petit possible.
Aquest pla ha dincloure una taula
dequivalncies dels gasos a substituir i dels gasos
que es proposa com a substitutius, amb els
valors de GWP-100 anys corresponents,
reconeguts pel Grup Intergovernamental
dExperts sobre el Canvi climtic.

oferta amb lacompanyament duna breu descripci
o de la fitxa de producte dels gasos que proposa
com a substitutius.
En qualsevol cas, pel que fa a la valoraci de GWP,
els valors seran reconeguts pel Grup
Intergovernamental dExperts sobre el Canvi
climtic [vegeu tamb 4.1].
ALTRES CRITERIS
dadjudicaci.

[A incorporar en cas que la installaci de climatitzaci inclogui tamb calderes].
Criteri Verificaci
[El programa de manteniment ha dincloure,
quan pertoqui, les tasques de]:
adient] de les cubetes de retenci del dipsit de
gasoil o la safata de recollida per dipsits
inferiors a 1000 l.
- Control quinzenal [o la periodicitat que sestimi
adient] dels parmetres de combusti per
calderes de >1000kW, mensual [o la periodicitat
que sestimi adient] per calderes de 100-1000
kW.
sestimi adient] del consum de combustible.
[El plec ha de detallar, si escau, com shan de
dur a terme aquestes revisions, seguiments i
controls].
dutes a terme.
Criteri Verificaci
Millorar la freqncia de les tasques de revisi i
control esmentades.
oferta, que sincorporar en el full de registres
[vegeu les prescripcions tcniques].
Realitzar actuacions per maximitzar leficincia
de la caldera: assaigs deficincia, clcul de
rendiments amb presentaci del fulls dassaigs
Lempresa ha dincloure en la seva oferta el
comproms de realitzar actuacions determinades,
amb lacompanyament duna breu descripci dels

____________________________________________________________________________ Pgina 16 de 34

amb els resultats, etc.
de millora de leficincia que pot incloure la
millora].

mitjans que emprar per dur lo a terme i la forma
dexecuci.

Taula 2c: per al manteniment dnstallacions denergia solar trminca (EST)
[A incorporar en cas que la climatitzaci inclogui tamb una installaci denergia solar trmica].
CRITERIS AMBIENTALS A INCLOURE EN LACREDITACI DE LA SOLVNCIA
TCNICA
Lempresa ha dacreditar la seva capacitat tcnica i professional:
Tenir i destinar al contracte, com a mnim, una persona amb capacitaci professional bsica
adequada (IMCA o ITE) amb una formaci especfica denergia solar trmica complementria.
Mostrar la supervisi de lespecialista sobre el personal adscrit al servei en lorganigrama de treball
dels operaris.
Criteri Verificaci
[El programa de manteniment ha dincloure un
apartat amb les operacions de vigilncia i el
manteniment preventiu de les installacions
d'EST que especificar les operacions per a
cadascun dels elements de la installaci:
- Captadors solars
- Intercanviadors
- Acumuladors
- Circuts hidrulics
- Circuts elctrics i de control, si aix no est
incls en el manteniment de les installacions
elctriques].
dutes a terme.
- Operacions per prevenir el sobreescalfament:
quant durant 3 mesos consecutius laportaci
solar sigui del 100% de la demanada energtica o
quant en 1 mes la sobrepassi en el 110%, caldr
fer un buidat parcial dels captadors, o b fer un
tapat parcial o fer el desviament dels excedents
energtics.
dutes a terme.


____________________________________________________________________________ Pgina 17 de 34

Taula 3. MANTENIMENT DINSTALLACIONS DAIGUA, SANEJAMENT I
AIGUA CALENTA SANITRIA (FONTANERIA)
La contractaci dun servei de manteniment i millora de lestndard ambiental de les installacions de
subministrament daigua, sanejament i aigua calenta sanitria (fontaneria).
Criteri Verificaci
[El programa de manteniment ha dincloure]
a terme aquest seguiment]
Les aixetes i les dutxes que requereixin
substituci shauran de reemplaar per altres
amb les caracterstiques segents:
Dutxes: Q < 10 L/min, 1 bar < P < 3 bar
Q < 12 L/min, 3 bar < P< 5 bar
Aixetes: Q < 8 L/min, 1 bar < P< 3 bar
Q < 9 L/min, 3 bar < P < 5 bar
Lempresa ha dincloure en la seva oferta les fitxes
dels productes que muntar acompanyades dels
certificats corresponents, del certificat detiqueta
ecolgica del producte (Distintiu de garantia de
qualitat ambiental o equivalent), duna declaraci
del fabricant o d'una altra evidncia documental
amb referncia especfica dels criteris esmentats.
Les reparacions o substitucions de cisternes o
altres sistemes de descrrega de vters han
d'incorporar dispositius amb les caracterstiques
segents:
- Descrrega daigua mxima de 6 l.
- Sistemes dinterrupci o descrrega reduda que
garanteixin un mxim de 3,6l daigua com a
mitjana duna descrrega completa i quatre
descrregues redudes.
dels productes que muntar acompanyades dels
ecolgica del producte (Distintiu de garantia de
qualitat ambiental o equivalent), duna declaraci
del fabricant o d'una altra evidncia documental
amb referncia especfica dels criteris esmentats.
Les reparacions que necessiten la installaci de
noves canonades es duran a terme sempre que
sigui possible amb els materials segents:
- En cas de plstics: PE o PP.
- En cas de metalls: acer galvanitzat o coure.
dels productes (canonades) dels diferents materials
que t disponibles per muntar.
Criteri Verificaci
Utilitzar pintures dinterior, per a lacabat de les
actuacions que ho requereixin, amb les
- Contingut en compostos orgnics voltils
(COV):
- Per a parets i sostres (mate) : COV<15
g/l
- Per a altres usos, (incls brillant per
parets i sostres): COV<100 g/l
- No contenir els metalls pesants segents: Cd,
Pb, Cr VI, Hg i As.
- No contenir substncies que classifiquin el
de productes i de seguretat corresponents als
productes que utilitzar, acompanyades tant dels
ecolgica del producte (Ecoetiqueta ecolgica
europea, ngel blau, Cigne nrdic o equivalent) o
duna declaraci del fabricant o altra evidncia
esmentats.

____________________________________________________________________________ Pgina 18 de 34

producte com a molt txic, txic, perills per
al medi ambient, carcinogen ni txic per a la
funci reproductora o mutagnica.
Criteri Verificaci
Installar dispositius de reducci del consum en
tots els punts de consum daigua (aixetes i
dutxes) que ho permetin
.
. En aquest cas els
dispositius han de complir les caracterstiques
segents:
- Caiguda daigua regular i compacte en una
longitud de 150 mm en un rang de pressi entre
1-5 bar.
- Requeriments de la Norma UNE-EN 248:2003
o equivalent, pel que fa a la qualitat del
revestiment de superfcies metlliques.
- Els materials no han dexperimentar cap
alteraci que afecti a la qualitat de laigua
destinada a consum hum.
[El plec ha de donar un nmero de punts
aproximat]
oferta, amb lacompanyament de les fitxes del
producte que installar i dels certificats
corresponents, del certificat detiqueta ecolgica del
producte (Distintiu de garantia de qualitat
ambiental o equivalent), duna declaraci del
fabricant o d'una altra evidncia documental amb
Installar dispositius de reducci del consum en
tots els punts de descrregues de vters que ho
permetin. En aquest cas, els dispositius han de
complir les caracterstiques segents:
- Descrrega daigua mxima de 6l.
- Sistemes dinterrupci o descrrega reduda que
garanteixi un mxim de 3,6l daigua.
[El plec ha de donar un nmero de punts
aproximat]
oferta, amb lacompanyament de les fitxes del
producte que installar i dels certificats
corresponents, del certificat detiqueta ecolgica del
producte (Distintiu de garantia de qualitat
ambiental o equivalent), duna declaraci del
fabricant o d'una altra evidncia documental amb
ALTRES CRITERIS
dadjudicaci.

[A incorporar en cas que la installaci dACS inclogui tamb calderes].
CRITERIS AMBIENTALS
Vegeu la taula 2a.

Taula 3b: per al manteniment dinstallacions denergia solar trmica (EST)
[A incorporar en cas que la installaci dACS inclogui tamb una installaci denergia solar trmica].
CRITERIS AMBIENTALS
Vegeu la taula 2b.


____________________________________________________________________________ Pgina 19 de 34

Taula 4. MANTENIMENT DAPARELLS ELEVADORS
La contractaci dun servei de manteniment i millora de lestndard ambiental daparells elevadors.
Criteri Verificaci
[El programa de manteniment ha dincloure,
quan pertoqui, les tasques de]:
de les plaques reflectores dels llums.
adient] de lemissi de soroll.
a terme aquest seguiment].
[Segons el tipus de lluminria, cal incorporar les
corresponents prescripcions tcniques de la taula
1c de manteniment dinstallacions
dilluminaci].

Criteri Verificaci
H300, H301, H304, H310, H311, H330, H331,
H340, H341, H350, H350i, H351, H360F,
H360D, H360FD, H360Fd, H360Df, H361f,
H361d, H361fd, H362, H370, H371, H372,
H373, H400, H410, H411, H412, H413,
EUH059, EUH029, EUH031, EUH032,
H315, EUH066, H336, o fases de risc
equivalents.
biodegradables (segons lapartat C.4 de l'annex
del Reglament (CE) 440/2008, o els mtodes
(segons lapartat C.13 de l'Annex del Reglament
(CE) 440/2008 o mtodes d'assaig equivalents).
acompanyades dels certificats corresponents, del
ALTRES CRITERIS
[Segons el tipus de lluminria, incorporar els corresponents criteris de la taula 1c].


____________________________________________________________________________ Pgina 20 de 34

Taula 5. CRITERIS AMBIENTALS GENERALS DE SOLVNCIA I
CONDICIONS D'EXECUCI A CONSIDERAR, PER A INCLOURE EN
QUALSEVOL DELS CASOS ANTERIORS
La contractaci dun servei de manteniment i millora de lestndard ambiental de [les installacions
cobertes al contracte].
CRITERIS AMBIENTALS A INCLOURE EN LACREDITACI DE LA SOLVNCIA
TCNICA
[En els casos adequats, segons la Guia de solvncia tcnica i gesti ambiental]
Lempresa ha dacreditar la seva capacitat tcnica i professional per dur a terme els aspectes ambientals
del contracte mitjanant:
Un sistema de gesti ambiental (SGA) pel servei (per exemple, EMAS, ISO 14001 o equivalent), o
tamb
Una poltica ambiental amb les instruccions de treball i els procediments que es duen a terme en el
servei per ser respectuosos amb el medi ambient, o tamb
Experincia prvia demostrable en laplicaci de mesures de gesti ambiental en el contracte de
servei de manteniment.
[O alguna altra frmula ms adequada segons el cas i dacord amb la guia esmentada].
CRITERIS AMBIENTALS A INCLOURE COM A CONDICIONS ESPECIALS
DEXECUCI DEL CONTRACTE
Criteri Verificaci
Lempresa sha de fer crrec de la gesti correcta
dels residus que es generen en les activitats i en
les operacions que sn objecte de contracte: tant
inerts, no especials, com especials.
Queden inclosos en aquests els residus daparells
elctrics i electrnics (RAEE) aix com els
residus denvasos i embalatges, que es generin en
les operacions de manteniment de les
installacions.
Lempresa contractista haur de fer constar la
relaci i les quantitats de residus generats en
lactivitat, dacord amb el Catleg de residus de
Catalunya de lAgncia de Residus de Catalunya o
les modificacions que aquest ens estableixi, en el
full de registres de control de les operacions i
tasques dutes a terme, en el qual adjuntar els
justificants de la gesti realitzada.
Lempresa garantir la formaci ambiental de tot
el personal destinat al contracte en temes de:
gesti de residus (minimitzaci, recollida
selectiva i tractament), s eficient de laigua,
lenergia, informaci sobre els productes
utilitzats i sobre la mobilitat sostenible.
Lempresa ha de presentar la llista de les persones
assignades al contracte, el pla de formaci que
segueixen en qu haur de figurar la formaci
ambiental o b el comproms de realitzar aquesta
formaci en el termini mxim de 2 mesos des de
linici del contracte.


____________________________________________________________________________ Pgina 21 de 34

ANNEXOS

4. ANNEXOS

4.1 CONSELLS

4.2 LLISTA DE COMPROVACI


____________________________________________________________________________ Pgina 22 de 34

4.1 CONSELLS

Aquest apartat t com a objectiu complementar el contingut ja exposat en la Guia amb altres
aspectes esmentats en els apartats anteriors, per no desenvolupats en les taules i que sn
rellevants en els contractes de manteniment.

a) Consideracions relacionades amb la descripci del contracte.

Molts contractes de manteniment incorporen per defecte un pargraf del tipus:

El contractista ha de mantenir els elements existents originalment sense canviar-ne les
caracterstiques essencials, tret que prviament ho solliciti, en justifiqui la necessitat i se li
autoritzi reglamentriament.

Aquest pargraf t com a objectiu de garantir la funcionalitat de les installacions, tenint en
compte que aquesta funcionalitat es pot estar afectada per variacions del disseny inicial de les
installacions, o de mantenir el disseny original per raons de tipus patrimonial.

Contrriament, en les taules de lapartat 3 es proposen com a prescripcions tcniques unes
caracterstiques mnimes per a alguns elements (aixetes, dutxes, bombetes, fluorescents) que
poden no correspondre amb les dels elements originals. A ms a ms, tamb es proposen, com a
criteris dadjudicaci, altres mesures de substituci dels elements existents per altres ms eficients.
Lobjectiu daquestes mesures s reduir el consum de recursos perqu mantenir lestndard
original s assumir un llast ambiental que, amb el pas del temps, s cada vegada ms important.

El que cal, doncs, s estimular el mercat dels productes ms eficients amb mecanismes
compatibles que permetin millorar les caracterstiques funcionals dels elements existents. Aix, si
el contracte de manteniment ha de servir per millorar lestndard ambiental de les installacions,
cal modificar aquell redactat per un altre del tipus:

El contractista ha de valorar les caracterstiques funcionals i proposar la incorporaci de
mecanismes de millora als elements existents originalment o la seva substituci quan per
les seves caracterstiques han quedat obsolets i no hi ha possibilitat de millora.

En tot cas, per tal de garantir que no es perdi funcionalitat o que no afecti a les qestions
patrimonials, es pot completar el pargraf proposat amb la frase:

Tota modificaci en aquest sentit requerir lautoritzaci corresponent.

En aquest sentit, en els casos en qu es proposin directament mesures de substituci es pot
afegir, que:

En cas que durant lexecuci del contracte l'adjudicatari observi que hi ha operacions en
qu aix no sigui possible i ho justifiqui adequadament al responsable del contracte, podr
ser-ne eximit.

Daquesta manera, es garanteix sempre que la decisi final sobre mantenir o no lelement original
resta en mans de lAdministraci.


____________________________________________________________________________ Pgina 23 de 34

b) Consideracions relacionades amb la descripci de les tasques.

A lhora destablir els treballs que sn objecte del contracte, les prescripcions tcniques del
contracte de manteniment es refereixen sovint de forma genrica al tipus de manteniment
(normatiu, correctiu, preventiu), estableixen com a prescripci que lempresa haur de dotar el
servei dels mitjans tcnics i humans per dur a terme el tipus de manteniment esmentat i solliciten
als licitadors la presentaci dun programa que especifiqui operacions i freqncies.

D'aquesta manera, es trasllada a lempresa licitadora la feina de redactar de forma detallada les
tasques a desenvolupar, de manera que es redueix lesfor de preparaci del plec i es facilita i
sagilitza la preparaci del concurs. D'altra banda, per, aix requereix revisar per separat
cadascun dels programes de cada empresa i comprovar que loferta sajusta, com a mnim, als
requeriments normatius. A ms, els programes de manteniment correctiu i preventiu oferts per
diferents empreses poden no coincidir, fet que implicaria haver destablir un sistema de valoraci
comparativa.

Per aquest darrer motiu, tot i suposar un esfor ms gran en la preparaci, es recomana que els
plecs apleguin de forma detallada totes i cadascuna de les tasques a desenvolupar per lempresa,
indicant com a mnim: lelement de referncia, loperaci a realitzar i la periodicitat o la freqncia
mnima. Per fer-ho de forma sinttica i, alhora, completa, es proposa que aquesta descripci es
faci en forma de taula:

Referncia al tipus dinstallaci
Referncia a lequip
Nm. Descripci de la tasca o operaci Periodicitat

Aquesta prctica, en alguns casos habitual, hauria de ser totalment generalitzada. Fer-ho aix pot
comportar que el plec tcnic esdevingui un document molt extens. Perqu aquest plec sigui ms
manejable, es recomana que les taules sincorporin com a annexos i que el plec hi faci referncia a
les clusules corresponents. Fer-ho d'aquesta manera comporta un esfor considerable la primera
vegada, per presenta avantatges en els plecs segents i, sobretot, facilita ladjudicaci posterior
perqu sestableixen les mateixes especificacions bsiques per a totes les empreses licitadores.
Amb tot, aix no impedeix que les empreses licitadores ofereixin millores sobre aquestes
qestions i, en aquest sentit, es recomana demanar-los que redactin, en un document a part,
aquestes millores que poden presentar-se en la mateixa forma de taula.

Per a la preparaci daquestes taules, la persona responsable de la contractaci pot utilitzar la
documentaci que ha obtingut en licitacions anteriors, i altra documentaci disponible. L Institut
de Tecnologia de la Construcci de Catalunya (ITeC), amb el suport de la Generalitat de
Catalunya, ja va editar lany 1991 un manual de manteniment dinstallacions
2
que exposava, de
forma detallada i en format de fitxes, totes les operacions a dur a terme en cadascuna de les
installacions i dels equips dun edifici. El Reglament dinstallacions trmiques dels edificis
(RITE, 2007
3
) presenta tamb aquest tipus de taules i va acompanyat de la Instrucci tcnica IT-
3 manteniment i s que dedica lapartat IT-3.3 al manteniment preventiu.

2
Manteniment dinstallacions. Fitxes. ITeC. 1991.
3
Reial decret 1027/2007, de 20 de juliol, i modificacions posteriors.

____________________________________________________________________________ Pgina 24 de 34

En general, aquest tipus dinformaci es pot aconseguir a travs dels collegis oficials
darquitectes, denginyers, arquitectes tcnics i aparelladors, enginyers tcnics, aix com a travs
d'organismes pblics com el mateix ITeC, lICAEN, etc.

c) Consideracions relacionades amb les millores i la renovaci de les installacions.

El plec de manteniment pot tamb ser una oportunitat per incloure treballs no programats i no
especfics de manteniment, encomanats i vinculats al contractista i que, en qualsevol cas, la seva
execuci modifica o afecta les tasques de manteniment.

Quan, per lantiguitat i obsolescncia de les installacions, es vulgui incorporar aquest tipus de
treballs com a treballs a programar dins del programa de manteniment, es recomana la
incorporaci dun apartat especfic en les prescripcions tcniques, segons el model segent:

Clusula. Altres treballs

Objecte: aquest servei inclou la realitzaci de treballs a programar que poden ser
encomanats al contractista, vinculats al manteniment, tot i no correspodre prpiament a
aquest.

Una primera tipologia de treballs que es poden incloure en aquest apartat sn estudis sobre lestat
de les installacions que permetin a lrgan de contractaci conixer els avanos tcnics per
prendre decisions sobre loportunitat dincorporar noves millores en les installacions existents.
Exemples de treballs daquest tipus sn:

Redacci dinformes de lestat de determinades installacions.
Realitzaci dauditories energtiques.

En aquests casos, el plec ha de prescriure que els treballs incorporin sempre una estimaci de
l'impacte en la despesa de les millores proposades. Incorporar aquest tipus de treballs com a
treballs addicionals al contracte de manteniment permet aprofitar el coneixement que lempresa
de manteniment t o adquireix sobre lestat de les installacions existents. Aquests treballs, en
comparaci amb el cost de les tasques de manteniment poden no tenir un cost excessivament
elevat i, en qualsevol cas, es pot demanar a les empreses licitadores que ho incloguin en les seves
ofertes amb preu unitari desglossat, a part del pressupost.

Una vegada realitzats els treballs assenyalats o b si lrgan de contractaci ja disposa daquesta
informaci, els plecs de manteniment poden incloure lexecuci de determinades tasques com:

Renovaci dinstallacions obsoletes.
Actuacions puntuals de substituci o modificaci dinstallacions.

En cada cas concret, el plec ha de concretar en detall les tasques a executar sota aquest concepte.
Cal estipular tamb que la seva execuci es programar dacord amb els responsables de
manteniment de lAdministraci i, si escau, que no es podran executar sense laprovaci prvia
del corresponent pressupost.

Per tal que les empreses puguin preparar les seves ofertes de forma adequada cal que es programi
una visita prvia a les installacions perqu puguin tenir una idea clara de lestndard i de la

____________________________________________________________________________ Pgina 25 de 34

Temperatura de color: 4.000 K
ndex de reproducci cromtica (Ra) = 80
Potncia (P) = 18 W
situaci de partida. Si aix no s possible, el plec hauria de documentar de forma acurada lestat
de les installacions existents amb una descripci de tots els equips, amb fotografies, etc.

En aquests casos, shaur destipular que lempresa contractista tingui la suficient capacitat tcnica
de mitjans materials i de personal per poder executar aquests treballs. Igualment, shaur destablir
que lexecuci daquest treball ha danar acompanyada dun perode mnim de garantia (per
exemple de 2 anys) que es recomana programar perqu entri dins del perode de durada del
contracte de manteniment.

Disposar destudis previs amb una estimaci del cost de les actuacions de renovaci i millora
permet fer la dotaci pressupostaria corresponent facilitant que els treballs quedin inclosos en el
pressupost de licitaci.

d) Consideracions relacionades amb la illuminaci.

Les installacions dun edifici tenen la finalitat de fer-lo practicable per a ls a qu es destina.
Aquesta tamb s la finalitat de les installacions de llum: mantenir unes condicions d'illuminaci
idnies dins de ledifici. Aquest confort visual no sassoleix simplement a fora de consumir
energia. Encara ms, s sabut que el confort es mou en un ptim i que lexcs o les diferncies
notables de llum tenen efectes indesitjables: incomoditat de visi, cansament, enlluernament.

Les necessitats denergia (consum) per assolir aquestes condicions idnies depenen de les
condicions del mateix edifici per aprofitar la llum natural i de leficincia de les seves
installacions. Per tant, les variables i unitats rellevants a treballar no han de ser energtiques
(watt), sin luminotcniques:
- Illuminncia (lux=lumen/m
2
) o quantitat de llum (lumen) que incideix sobre un pla (m
2
).
- Luminncia (cd/m
2
) o mesura de la percepci subjectiva de la lluern (tamb anomenat
"lluminositat").

En principi, aix sha destablir, primerament, a lhora de dissenyar ledifici i en funci de les
seves installacions. El contracte de manteniment no pot modificar substancialment aquestes
circumstncies, per s que, en primer lloc, ha de mantenir-les en lptim de confort i, en segon
terme, ha de veure si pot introduir elements que permetin incrementar-ne leficincia, s a dir,
reduir el consum denergia sense perjudicar el confort visual.

Lptim de confort t a veure tant amb la qualitat com amb la quantitat de llum. Pel que fa a la
qualitat de la llum hi ha diversos parmetres, entre els quals cal assenyalar:
- Lndex de reproducci cromtica (Ra): que hauria de ser en tot cas superior al 80-85%.
- La temperatura de color (K): clida (<3,000K) o freda (>5,000 K) que hauria de situar-se
entorn el 4,000 K.
Per conixer aquestes caracterstiques cal consultar les especificacions tcniques de la lmpada,
tot i que actualment sest estandarditzant la seva codificaci de manera que es pot identificar pel
mateix codi. Per exemple:

tub fluorescent 18W / 840


____________________________________________________________________________ Pgina 26 de 34

A lhora de mantenir les condicions en lptim de confort visual cal prendre les mesures per tal de
reduir el grau de depreciaci o la prdua de luminncia. Aquesta prdua dependr, duna banda,
de la prdua del flux llumins de la mateixa lmpada i, de laltra, de la brutcia que sacumuli en la
lluminria. Per aix, cal programar una neteja adequada i establir una vida til mnima, entesa
com el nombre d'hores en qu la lmpada mant el flux per sobre del 85%.

Per incrementar leficincia energtica cal, en primer lloc, puntualitzar un aspecte que s
generalment esmentat en tots el manuals de manteniment de les installacions d'illuminaci. La
instrucci acostuma a ser la segent: Noms canviar la lmpada per una altra de les mateixes
caracterstiques: classe i potncia. El motiu s evitar que per intentar tenir ms llum es dugui a
terme la installaci de lmpades de potncia superior, ja que aix, pot provocar el
sobreescalfament de la lluminria i la sobrecrrega de la installaci.

La instrucci per, no preveu la situaci actual on hi poden haver lmpades que donin la mateixa
illuminncia amb menor potncia. Per tant, la instrucci hauria de canviar per un enunciat del
tipus: Canviar sempre la lmpada per una de les mateixes caracterstiques luminotcniques
(lumen, Ra, K), d'igual o menys potncia (W) i de ms rendiment.

La nova directiva de disseny ecolgic, Directiva 2009/125/CE
4
, amplia lmbit daplicaci de
lantiga normativa del 2005 a nous productes relacionats amb lenergia i entre els quals els
sistemes d'illuminaci, per als que estableix uns requisits mnims deficincia energtica.

Incrementar leficincia dels sistemes dilluminaci s, per tant, preceptiu i hi
ha diverses possibilitat i nivells dacci:
- Incrementar leficincia de la mateixa lmpada (lumen/watt): la qual es pot
reconixer per letiqueta de la classe energtica.
- Incrementar leficincia de la lluminria: reduint els consums i les prdues
dels components auxiliars associats a la lmpada. I, en aquest sentit, el
balast electrnic permet reduir les prdues entre un 5-15%, a ms
daugmentar la vida til de la mateixa lmpada.

Valor deficincia energtica de la installaci (VEEI)

Al capdavall, del que es tracta s doptimitzar leficincia energtica de la installaci en el seu
conjunt. El Codi tcnic de ledificaci (RD 314/2006) dedica la secci HE3 a leficincia
energtica de les installacions dilluminaci.

En aquesta secci el Codi tcnic estableix com a referncia el valor deficincia energtica de la
installaci (VEEI), especificant el seu procediment de clcul i uns valors lmits de referncia
segons les zones i lactivitat.

4
Descarregable a http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:L:2009:285:0010:0035:ES:PDF

____________________________________________________________________________ Pgina 27 de 34

Per obtenir la classificaci deficincia energtica en illuminaci de ledifici sencer ser
imprescindible considerar les activitats de les diferents zones segons el CTE i fer la mitjana de les
classificacions obtingudes, segons les superfcies dedicades a les activitats respectives.

En general, per fer una valoraci rpida, es pot considerar la installaci com a:

VEEI<1,8 1,8<VEEI<4,5 VEEI>4,5
molt eficient regular poc eficient

Per a un clcul detallat el Codi tcnic tamb estableix uns valors deficincia energtica per a
poder classificar la installaci segons el mateix patr deficincia de classe A fins a G.

Seguint aquests valors es pot considerar que, per un edifici administratiu, el VEEI hauria destar
per sota de 3,5W/m
2
. Si no sha fet un estudi daquest tipus, aquesta tasca s un dels tipus de
treballs no programats que poden incloure com a altres treballs, tal com s'indica en les taules.

Es pot trobar una mplia informaci sobre els conceptes luminotcnics i de com sha de
dissenyar una installaci energticament eficient en els documents segents:

Gua tcnica de eficiencia energtica en iluminacin. Oficina. IDAE 2001
Estalvi i eficincia energtica en edificis pblics. Collecci Quadern Prctic nm. 2,
ICAEN 2009.


____________________________________________________________________________ Pgina 28 de 34

e) Consideracions relacionades amb la descontaminaci i l'eliminaci progressiva dels
PCB.

Els PCB (i PCT) sn compostos orgnics clorats que shan utilitzat mpliament com a
refrigerants en equips elctrics (transformadors elctrics, resistncies, inductors, condensadors,
etc.) per la seva estabilitat trmica i per ser no inflamables. Les evidncies sobre la seva toxicitat
en els organismes vius i la seva mplia distribuci a escala mundial i capacitat dentrada en la
cadena alimentria, van portar l'any 1985 a prohibir la seva utilitzaci i a regular l'eliminaci
progressiva del producte en s i dels aparells que els contenien (Directiva 96/59/CE).

Tot plegat, va quedar regulat en lRD 228/2006, que estableix les obligacions pel que fa a:
- Declaraci de possessi
- Informaci dels plans de descontaminaci
- Etiquetatge i marcatge dels aparells
- Descontaminaci i eliminaci efectiva, segons un calendari establert en la mateixa normativa.

Una mplia informaci sobre aquesta qesti i les obligacions derivades de la possessi dequips
contaminats es pot trobar al web de lAgncia de Residus de Catalunya, seguint la segent
seqncia
5
: Inici > Generalitat > ARC > mbits dActuaci > Tipus de residu > PCB/PCT

Incloure en el contracte de manteniment la diagnosi de la situaci i la preparaci del pla de
descontaminaci s un tipus de treball a incloure ser sota el concepte d'altres treballs esmentat
abans en aquest captol. Aleshores, caldria incorporar a les condicions d'execuci un pargraf
com el segent (ajustat a les necessitats concretes en cada cas):

Informe sobre lestat de les installacions en relaci amb els PCB. Ladjudicatari haur de
presentar en un termini de X mesos des de linici del contracte, un informe detallat sobre
aquest aspecte. Els treballs consistiran en la revisi de tots els aparells que puguin contenir els
PCB, l'etiquetatge i el marcatge dels equips, l'informe sobre lestat i el pla de descontaminaci
a seguir.

Tamb pot ser que ja es disposi daquesta informaci. Aix, quan ja se sap que entre les
installacions que sn objecte del contracte de manteniment hi ha aparells afectats per aquesta
normativa, la descontaminaci dels aparells afectats sentn com una tasca a desenvolupar per les
empreses de manteniment de les installacions elctriques. Per aquest motiu, cal que la tasca
sexpliciti en el plec i cal demanar a les empreses que ho incorporin en la seva oferta, tal com
sindica a la taula corresponent de lapartat 3 daquesta Guia.

Si lempresa adjudicatria sha de fer responsable tamb de la descontaminaci efectiva dels
aparells, caldr que lAdministraci ho tingui en compte en la dotaci pressupostaria del
contracte. A aquest efecte, cal que lAdministraci faciliti en el plec la relaci dequips afectats i el
pla de descontaminaci vigent perqu les empreses licitadores puguin incorporar-ho en el seu
programa de manteniment. En aquest cas, caldr tamb que lexecuci del pla de
descontaminaci vagi acompanyada de la presentaci dels justificants de descontaminaci
corresponents.

5
Introduint la seqncia a la cerca de qualsevol cercador, la pgina us apareixer com a primer resultat.

____________________________________________________________________________ Pgina 29 de 34

f) Consideracions relacionades amb la substituci de determinats gasos refrigerants
(CFC) per altres de menys impacte.

Els CFC (clorfluorocarburs) sn compostos organoclorats, s a dir carburs amb toms de clor i
fluor. Per la seva gran estabilitat es van introduir amb xit en diverses aplicacions comercials com
a gasos refrigerants en circuits daparells de climatitzaci/refrigeraci (inclosos frigorfics), com a
gasos expansors descumes dallament i embalatge (incls el porexpan), com a propulsors en tots
tipus desprais, etc.

La seva estabilitat, precisament, es va convertir en una caracterstica negativa quan es va observar
que migraven a travs de latmosfera i que eren els principals responsables de la destrucci de la
capa doz. En conseqncia, es va regular el seu s i la seva utilitzaci en equips nous va quedar
prohibida a partir de l1 de gener del 2001.

En la cerca dalternatives als CFC els primers substitutius van ser els HCFC
(hidroclorofluorocarburs) amb mennys potencial destructor de la cap doz per, en canvi, amb
un alt potencial descalfament global. Igualment, el seu s sha novament regulat i restringit
progressivament amb un calendari de substituci fins al 2015.

Els HFC (hidrofluorocarburs) i alguns HC (hidrocarburs) per aplicacions concretes sn els
substitutius actuals que no malmeten la capa doz, per que encara presenten alguns impactes
ambientals per ser compostos orgnics voltils (COV) i actualment estan sotmesos tamb a
regulaci pel potencial descalfament global (GWP) depenent de cada compost concret
6
.

Els gasos refrigerants sutilitzen en climatitzaci en equips dexpansi directa, que sn aquells que
disposen dun circuit de refrigeraci o frigorfic amb tots els seus elements: compressor,
condensador, sistema dexpansi, evaporador, ventilador, termstat i els elements de control
corresponents.

Es pot consultar ms informaci sobre aquests aspectes en el web de lAgncia de Residus de
Catalunya, seguint la seqncia segent: Inici > ARC > mbits dActuaci > Tipus de
residu > Frigorfics i altres aparells amb CFC.

No tots els sistemes de climatitzaci utilitzen gasos refrigerants. Els sistemes tot aire, tot aigua i
aire-aigua no nutilitzen. Cal, per tant, saber quin tipus dequips es disposa i, per als equips
dexpansi directe, el tipus de gas refrigerant de lequip. Aquesta tasca pot ser altra vegada un
tipus de treball a incloure sota el concepte d'altres treballs. Com a conseqncia, caldria
incorporar a les condicions d'execuci un pargraf com el segent (ajustat a les necessitats
concretes en cada cas):

Informe sobre lestat de les installacions en relaci amb els equips que utilitzen gasos
refrigerants. Ladjudicatari haur de presentar en un termini de X mesos des de linici del
contracte, un informe detallat sobre aquesta qesti. Els treballs consistiran en la revisi de
tots els aparells i la caracteritzaci del tipus de gas en cada cas, linforme de lestat i el pla de
substituci a seguir

En general, per, sol ser habitual disposar prviament daquesta informaci. Quan entre les
installacions que sn objecte del contracte de manteniment hi ha aparells de climatitzaci

6
A la segent adrea es poden observar els valors (GWP) reconeguts pel Grup Intergovernamental d'Experts sobre
el Canvi Climtic: http://www.ipcc.ch/publications_and_data/ar4/wg1/en/ch2s2-10-2.html#table-2-14

____________________________________________________________________________ Pgina 30 de 34

dexpansi directament afectats per la normativa de restricci de gasos refrigerants, que cal
recarregar o cal fer la seva substituci, les actuacions sentenen com una tasca a desenvolupar per
les empreses de manteniment. En conseqncia, cal que aix es faci explcit en el plec i cal
demanar a les empreses que ho incorporin en la seva oferta, tal com sindica en la taula
corresponent de lapartat 3 daquesta Guia.

Si lempresa adjudicatria sha de fer responsable tamb de la substituci i de la correcta gesti
dels gasos que han estat prohibits, caldr que lAdministraci ho tingui en compte en la dotaci
pressupostaria del contracte. Amb aquesta finalitat, s necessari que lAdministraci faciliti en el
plec la relaci dequips afectats i el pla de substituci vigent perqu les empreses licitadores
puguin incorporar-ho en el seu programa de manteniment. En aquest cas, caldr tamb que
lexecuci daquestes tasques vagi acompanyada de la presentaci de la documentaci dels gasos
utilitzats i dels justificants dels gestors autoritzats corresponents.

g) Consideracions relacionades amb la prevenci de la legionellosi.

Un dels aspectes de risc associat als sistemes de climatitzaci i que requereixen una atenci
especial en el seu manteniment s el de la legionellosi. Es tracta dun aspecte higienicosanitari
que no s lobjecte prpiament daquesta Guia. En qualsevol cas, en aquestes instruccions
sapunten alguns elements a tenir en compte.

La legionella s un bacteri amb un elevat potencial de risc per a la salut humana, que pot
colonitzar els sistemes daigua de climatitzaci de ledifici des d'on es poden propagar i provocar
problemes de salut importants per a les persones del seu entorn. Les actuacions preventives
consisteixen a fer un bon manteniment i una neteja adequada. Per aix sha desenvolupat la
normativa corresponent que descriu les tasques a desenvolupar en les installacions. En parallel,
shan dissenyat cursos de formaci especfica i un procediment dhomologaci i registre
dempreses autoritzades.

Tota la informaci sobre aquesta matria es pot consultar a la Direcci General de Salut Pblica i
al web seguint la seqncia segent: Inici > Generalitat > El Govern > Catleg de serveis >
Prevenci i control de la legionellosi.

L'elaboraci d'un informe sobre la legionellosi pot ser un tipus de treball a incloure sota el
concepte d'altres treballs. Aleshores, caldria incorporar a les condicions d'execuci un pargraf
com el segent (ajustat a les necessitats concretes en cada cas):

Informe sobre prevenci de la legionellosi. Ladjudicatari haur de presentar en un termini
de X mesos des de linici del contracte, un informe detallat sobre aquest factor de risc. Els
treballs consistiran en la identificaci dels punts crtics per a la proliferaci i transmissi de la
legionella, la descripci de les actuacions de manteniment i neteja adequades, la freqncia i
els productes a emprar .

En general, per, sol ser habitual disposar daquesta informaci. Com que les actuacions
preventives corresponen al manteniment, si lempresa de manteniment general sha de fer crrec
daquestes tasques, cal que aix es faci explcit en el plec i cal que se li lliuri la informaci
corresponent. En aquest cas, sempre que es contractin serveis relacionats amb la prevenci de la
legionellosi, cal demanar a les empreses la formaci adequada i la inscripci al registre
corresponent, com a part de la solvncia tcnica.

____________________________________________________________________________ Pgina 31 de 34

h) Consideracions relacionades amb els nivells dexposici al soroll.

Sovint els aspectes ambientals tenen vincles amb els aspectes de seguretat i salut laboral. Aquest
s el cas del soroll que, en espais exteriors, es tracta com un tema ambiental de contaminaci
acstica, i en interiors com un tema d'higiene laboral. Quan es tracta el tema del manteniment
dinstallacions dun edifici, el tema del soroll ser, per tant, un aspecte de salut laboral que no s
lobjecte prpiament daquesta Guia. En qualsevol cas, aqu sapunten alguns elements a tenir en
compte.

Les installacions dun edifici poden ser una font de soroll i les actuacions de manteniment poden
ser rellevants per a la seva prevenci. s convenient que les empreses de manteniment ho tinguin
present i per aix, en alguns casos, sha cregut convenient inclouren la referncia a la taula
control anual de lemissi de soroll. En general, aquest control formar part del Pla de
prevenci de riscos laboral per en alguns casos, com els grups electrgens, pot ser convenient
que es controli el soroll quan es facin les tasques de manteniment. Daltra banda, en altres
installacions de funcionament regular (com els equips de climatitzaci o aparells elevadors) pot
ser convenient fer un control per evitar desviacions del que ha de ser el funcionament regular
adequat. Aquest control potser pot considerar-se innecessari si s evident que el nivell sonor s
molt baix per cal, en qualsevol cas, tenir-ho present i decidir si s o no convenient.

Tot plegat queda regulat per lRD 286/2006 i lobjectiu daquest control ser bsicament
determinar si el soroll existent sacosta o supera els valors inferiors dexposici que donen lloc a
una acci (nivell diari equivalent igual a 80 dB(A) i nivell de pic igual a 135 dB(C)) i obliguen a
adoptar mesures. Aquest control puntual sobre el funcionament dinstallacions especfiques pot
ser una actuaci especialment adequada quan el Pla de prevenci de riscos indica que els nivells
dexposici sn habitualment ja propers a aquests valors.

Es pot consultar ms informaci sobre aquesta matria a la Direcci General de Relacions
Laborals i Qualitat en el Treball i al web seguint la seqncia segent: Inici > DE > mbits
dactuaci > Seguretat i salut laboral > Riscos laborals i consells per prevenir-los > Condicions
de seguretat i salut segons la normativa > Nivells de soroll.

Tamb es pot obtenir informaci sobre contaminaci acstica al Departament de Territori i
Sostenibilitat i al web la seqncia segent: Inici > Medi Ambient i sostenibilitat > Atmosfera >
Contaminaci acstica.

i) Consideracions relacionades amb lestalvi daigua.

Lestalvi daigua s un dels aspectes que, de manera ms simple i sense una despesa econmica
important, es pot incloure com a criteri ambiental. No incorporar-ho en els plecs de manteniment
de les installacions daigua s perdre una oportunitat important destalviar recursos, tenint en
compte que, depenent de la pressi de la xarxa i de lestndard de les installacions originals, es
pot estalviar entre el 40 i el 60%.

Ja lany 1998 la Generalitat de Catalunya va aprovar un decret (Decret 202/1998, de 30 de juliol)
pel qual es van establir mesures de foment per a lestalvi daigua en determinats edificis, entre els
quals els destinats als serveis pblics de titularitat de la Generalitat de Catalunya. El Decret es

____________________________________________________________________________ Pgina 32 de 34

referia a edificis de nova construcci, aix com als que eren objecte de rehabilitaci i, pel que fa a
productes, incloa: aixetes de banyeres, dutxes, bidets, lavabos i aigeres e inodors.

Daltra banda, lestalvi daigua tamb ha estat una de les prioritats en els sistemes de
qualificaci ambiental i s una de les primeres categories per a la qual es van definir
els criteris datorgament del Distintiu de garantia de qualitat ambiental ja lany 2004,
recentment actualitzada per la Resoluci MAH/2407/2009.

Aquests treballs han perms establir els valors lmits de consum de referncia per aixetes, dutxes i
cisternes de vter que shan incls com a prescripcions tcniques en la taula de criteris per als
contractes de fontaneria.

Tota la informaci sobre aquestes qestions es pot trobar a la Direcci General de Qualitat
Ambiental i al web seguint la seqncia segent: Inici > Generalitat > Medi Ambient i
sostenibilitat > Empresa i avaluaci ambiental > Ecoproductes i ecoserveis > Etiquetatge
ecolgic i declaracions ambientals de producte.


____________________________________________________________________________ Pgina 33 de 34

4.2 LLISTA DE COMPROVACI

s important que els rgans de contractaci de serveis puguin avaluar les prctiques adoptades.
La llista segent ajuda a mesurar en quin grau estan implementades les prctiques ambientalment
responsables. En relaci amb els diferents tipus dinstallacions, shan fet servir les abreviatures
segents:
E: Installaci elctrica
C: Climatitzaci
F: Fontaneria
A: Aparells elevadors
Fv: Fotovoltaica
Il: Illuminaci
Ge: Grups electrgens

Ca: Calderes
Est: energia solar trmica

ENERGIA SI NO n.a.
E/C Seguiment del consum denergia elctrica
E Diagnstic de pertorbacions de la xarxa elctrica
E Dispositius de compensaci de lenergia reactiva de la installaci elctrica
E Comptadors de llum intelligents que facilitin la telegesti
E Fv: manteniment preventiu de les installacions
E/C/F Ge, Ca: seguiment del consum de gasoil/gas
E Ge: clcul de leficincia del combustible
E/A Il. Reposici/substituci de lmpades (bombetes i fluorescents) per alt rendiment
E/A Il. Substituci/renovaci de lluminries per alt rendiment
E Il. Clcul luminotcnic del Valor dEficincia Energtica de la Installaci (VEEI)
C/F Est: manteniment preventiu de les installacions, incls sobreescalfament
C/F Ca: actuacions de millora de leficincia energtica
AIGUA SI NO n.a.
C Neteja de filtres i conductes daigua
C/F Ca: seguiment del consum daigua
F Substituci/renovaci daixetes per baix consum
F Substituci/renovaci de cisternes per baix consum
F Dispositius de reducci del consum a tots els punts de consum daigua
AIRE SI NO n.a.
C Neteja dels filtres daire
C Ca: control dels parmetres de combusti
C Programa de prevenci de la legionellosi.
PRODUCTES I MATERIALS (s, reposici, substituci)
E/C/A s dolis lubricants: alta biodegradabilitat i baixa ecotoxicitat
E/C s de dissolvents recuperats o fcilment biodegradables
C s dolis sinttics, vlids per operar amb gasos sense clor
F Reparacions/installaci de noves canonades amb material de baix impacte
F s de pintures dinterior de baix impacte ambiental
E/C/F/A
Gesti correcta dels residus dactivitats i operacions: inerts, no especials (incls
embalatges) i especials (incls RAEE)

RESIDUS SI NO n.a.
E Programa deliminaci i gesti de PCB i aparells que els continguin
E/C Recuperaci dels dissolvents utilitzats
E Ge: revisi de les safates de lixiviats de les bateries
E/C Ge, Ca: revisi de la safata/cubeta de recollida del dipsit de gasoil
C Programa de substituci en relaci amb els equips amb gasos refrigerants HCFC
C Pla de substituci de gasos refrigerants amb el menys GWP possible.
SOROLL SI NO n.a.
E/C/F/A Ge, Ca, A: Control de lemissi de soroll
GENERAL SI NO n.a.
E/C/F/A Solvncia ambiental
E Fv: Solvncia tcnica: personal qualificat
C/F Est: Solvncia tcnica: personal qualificat
E/C/F/A Formaci ambiental del personal

____________________________________________________________________________ Pgina 34 de 34

Guía para La Adopción de Criterios Medioambientales en Los Contratos de Mantenimiento de Instalaciones de Edificios.

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Guía para La Adopción de Criterios Medioambientales en Los Contratos de Mantenimiento de Instalaciones de Edificios.

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Guia per a ladopci de criteris mediambientals en els contractes de manteniment

You might also like