You are on page 1of 240

Presentaci

Un complet sistema davaluaci


El projecte Saber Fer ofereix un ampli conjunt de recursos per a facilitar la
tasca dels professors i respondre a les seues necessitats, atenent tots els
aspectes de lavaluaci:
Avaluacions externes: introducci i proves alliberades. Anlisi de les
ava- luacions externes dmbit autonmic, nacional i internacional
destinades a lalumnat deducaci primria, i mostres de les proves danys
anteriors que es troben alliberades.
Avaluaci de continguts. Proves de control per a cada unitat didctica i
pro- ves davaluaci trimestrals i finals per a comprovar el nivell
dadquisici dels conceptes i procediments principals.
Avaluaci per competncies. Proves que avaluen el grau dadquisici de
les competncies.
Rbriques davaluaci. Document en qu es proporcionen, per a cada
unitat didctica, criteris per a lobservaci i el registre del grau davan dels
alumnes, dacord amb els estndards daprenentatge.
Generador de proves davaluaci. Eina informtica que permet elaborar
fcil- ment proves davaluaci personalitzades mitjanant la selecci
dactivitats a tra- vs dun sistema de filtres.
Gestor davaluaci. Aplicaci informtica que est connectada a un gestor
de programaci i que facilita portar un registre detallat de les qualificacions
dels alumnes.
Informes i estadstiques. Eina que permet elaborar informes davaluaci,
aix com grfics comparatius a partir de les dades del gestor.

Recursos
per
continguts

lavaluaci

Lavaluaci de continguts permet controlar el procs densenyament i


aprenentat- ge tot efectuant una comprovaci permanent del nivell
dadquisici dels contin- guts. Com a suport per a facilitar aquesta tasca,
sofereixen els recursos segents:
1. Avaluaci inicial. Prova destinada a realitzar una valoraci de la situaci
de partida dels alumnes en iniciar el curs.
2

Cincies de la Naturalesa
3

de

2. Avaluaci de les unitats didctiques. Per a cada unitat es proporcionen


aquests elements:
Proves de control. Sofereixen tres proves de diferent nivell:
Prova B. Prova de nivell bsic en qu savaluen els continguts mnims
que han dadquirir tots els alumnes.
Prova A. Prova de nivell avanat.
Test. Prova composta de deu preguntes de tipus test.
Estndards daprenentatge i solucions. En una taula es
relacionen els estndards daprenentatge del currculum i els indicadors
dassoliment de cada unitat didctica amb les activitats de les proves
plantejades. Shi inclo- uen, a ms, les solucions de totes les activitats.
3. Avaluacions trimestrals. Per a dur a terme un seguiment dels
alumnes en acabar cada trimestre, es proporcionen els recursos segents:
Proves davaluaci trimestral. Sn destinades a avaluar els
continguts ms importants que shan treballat durant cada trimestre. Es
faciliten quatre proves:
Avaluaci trimestral B. Prova de nivell bsic.
Avaluaci trimestral A. Prova de nivell avanat.
Avaluaci trimestral E. Prova destinada a un nivell dexcellncia, que
su- posa un major repte intellectual.
Test. Prova composta de deu preguntes de tipus test.
Estndards daprenentatge avaluables i solucions.
4. Avaluaci final. Per a realitzar una avaluaci global de laprenentatge, shi
in- clouen aquests elements:
Proves davaluaci final. Dissenyades per a avaluar el grau
dadquisici dels continguts fonamentals del curs. Es proporcionen tres
proves:
Avaluaci final B. Prova de nivell bsic.
Avaluaci final A. Prova de nivell avanat.
Test. Prova composta de vint preguntes de tipus test.
Estndards daprenentatge avaluables i solucions.
5. Registre de qualificacions. Shi ofereix un quadre de registre per a
recollir les qualificacions que han obtingut els alumnes en les diferents
proves.
Cincies de la Naturalesa
3

ndex
CONTROL I AVALUACI

Proves de control unitat 9

Avaluaci inicial....................................6

Prova de nivell bsic (B)..........................48


Prova de nivell avanat (A)......................50

Proves de control unitat 1


Prova de nivell bsic (B)..........................10
Prova de nivell avanat (A)......................12

Proves de control unitat 10


Prova de nivell bsic (B)..........................52
Prova de nivell avanat (A)......................54

Proves de control unitat 2


Prova de nivell bsic (B)..........................14
Prova de nivell avanat (A)......................16

Avaluaci del segon trimestre


Prova de nivell bsic (B)..........................56
Prova de nivell avanat (A)......................58

Proves de control unitat 3

Prova dexcellncia (E)...............................60

Prova de nivell bsic (B)..........................18

Proves de control unitat 11

Prova de nivell avanat (A)......................20

Prova de nivell bsic (B)..........................62

Proves de control unitat 4

Prova de nivell avanat (A)......................64

Prova de nivell bsic (B)..........................22

Proves de control unitat 12

Prova de nivell avanat (A)......................24

Prova de nivell bsic (B)..........................66

Proves de control unitat 5

Prova de nivell avanat (A)......................68

Prova de nivell bsic (B)..........................26

Proves de control unitat 13

Prova de nivell avanat (A)......................28

Prova de nivell bsic (B)..........................70

Avaluaci del primer trimestre

Prova de nivell avanat (A)......................72

Prova de nivell bsic (B)..........................30

Proves de control unitat 14

Prova de nivell avanat (A)......................32

Prova de nivell bsic (B)..........................74

Prova dexcellncia (E)...........................34

Prova de nivell avanat (A)......................76

Proves de control unitat 6

Proves de control unitat 15

Prova de nivell bsic (B)..........................36

Prova de nivell bsic (B)..........................78

Prova de nivell avanat (A)......................38

Prova de nivell avanat (A)......................80

Proves de control unitat 7


Prova de nivell bsic (B)..........................40
Prova de nivell avanat (A)......................42

Proves de control unitat 8


Prova de nivell bsic (B)..........................44
Prova de nivell avanat (A)......................46

Cincies de la Naturalesa
3

Avaluaci del tercer trimestre


Prova de nivell bsic (B)..........................82
Prova de nivell avanat (A)......................84
Prova dexcellncia (E)...............................86

Avaluaci final
Prova de nivell bsic (B)..........................88
Prova de nivell avanat (A)......................90

Tests
Unitat 1....................................................94
Unitat 2....................................................95
Unitat 3....................................................96
Unitat 4....................................................97
Unitat 5....................................................98
Test del primer trimestre...........................99
Unitat 6..................................................100
Unitat 7..................................................101
Unitat 8..................................................102
Unitat 9..................................................103
Unitat 10................................................104
Test del segon trimestre.........................105
Unitat 11................................................106
Unitat 12................................................107
Unitat 13................................................108
Unitat 14................................................109
Unitat 15................................................110
Test del tercer trimestre..........................111
Test de lavaluaci final..........................112

Unitat 6................................................138
Unitat 7................................................140
Unitat 8................................................142
Unitat 9................................................144
Unitat 10..............................................146
Avaluaci del segon
trimestre..............................................148
Unitat 11..............................................150
Unitat 12..............................................152
Unitat 13..............................................154
Unitat 14..............................................156
Unitat 15..............................................158
Avaluaci del tercer
trimestre..............................................160
Avaluaci final...................................164

ESTNDARDS DAPRENENTATGE,
INDICADORS DASSOLIMENT
I SOLUCIONS
Estndards daprenentatge.............116
Avaluaci inicial................................122
Unitat 1................................................124
Unitat 2................................................126
Unitat 3................................................128
Unitat 4................................................130
Unitat 5................................................132
Avaluaci del primer trimestre ......134

Registre de qualificacions..............166

Avaluaci inicial
Nom
1

Data

Uneix amb fletxes el nom amb el lloc del cos que li correspon.
bceps
hmer

pectorals

costelles
abdominals

columna vertebral

bessons

fmur
crani
tbia

Escriu el nom dalgun objecte que utilitzes per a teua higiene diria i quan ho fas.

Observa els aliments i classificals en la taula segent.

Cal menjar-ne
cada dia

Cal menjar-ne algunes


vegades la setmana

Noms cal prendren


de tant en tant

Cincies de la Naturalesa 3

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

AVALUACI INICIAL

Completa les frases amb les paraules segents.


carnvors herbvors invertebrats ovpars vivpars vertebrats
a) Els animals
b) Els

naixen del ventre de sa mare.


salimenten daltres animals.

c) Els animals

ponen ous.

d) Els

tenen un esquelet intern format per ossos.

e) Els

salimenten de plantes.

f) Els

no tenen un esquelet format per ossos.

Relaciona per mitj de fletxes els grups daliments amb els nutrients
que els corresponguen.
Llet, iogurt i formatge.

Tenen protenes, que ajuden a crixer.

Verdures i fruites.

Tenen calci, que enforteix els ossos.

Oli, mantega i cansalada.

Tenen hidrats de carboni, que


aporten energia.

Carn, embotits, peix, ous,


llegums i fruites seques.

Tenen greixos, que aporten energia.

Pa, crelles, pasta, cereals


i sucre.

Tenen vitamines i fibra, que


ajuden a estar sans.

Escriu el nom de tres materials dorigen


animal
;

vegetal
mineral

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Cincies de la Naturalesa 3

AVALUACI INICIAL

Escriu el nom de cada rgan on corresponga.


trquea

estmac

esfag

boca

nas

pulmons

Relaciona cada imatge amb una part del cos i escriu de quin sentit es tracta.

olfacte
9

Escriu les paraules on corresponga i respon a les preguntes.


cap potes antenes ales
Quin animal s?
s ovpar o vivpar?

Cincies de la Naturalesa 3

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

AVALUACI INICIAL

10 Escriu el nom de cada animal en el grup que li corresponga.

mosca

serp

cclid

ratol

sargantana

tortuga

granota

saltamart

nec

rabosa

Mamfers:
Ocells:
Insectes:
Rptils:
Amfibis:
Peixos:
11 Escriu dues caracterstiques de cada material i assenyala amb una fletxa quin
ns lorigen.

dur pesant tou suau flexible frgil resistent rgid lleuger


Pedra:

Llana:

Fusta:

Vidre:

Plstic:

Selabora a partir
daltres materials

Sobt directament
de la naturalesa

12 Explica qu sn una mquina simple i una mquina composta. Posan exemples.

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Cincies de la Naturalesa 3

10

Cincies de la Naturalesa 3

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

El cos hum

Nom

CONTROL B

Data

1 Escriu.

El nom de les tres parts que formen el nostre cos.

El nom de tres elements de la nostra cara.

El nom de les parts que formen el tronc.

2 Uneix cada part de les extremitats amb el lloc que li correspon en el dibuix.

cuixa

peu

avantbra
bra

cama

m
3 Completa les oracions amb les paraules segents.

renyons cervell rgans ossos msculs cor


El cos hum t al seu interior
adequadament.
Ens sostenim i movem mitjanant els
El
del cos.

i els

s lrgan que dirigeix el funcionament de tots els altres rgans

Altres rgans interns importants sn: el


els

, que fan que funcione

, els pulmons,

, lestmac i els intestins.

4 Per a qu ens serveix la pell?

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Cincies de la Naturalesa 3

11

12

Cincies de la Naturalesa 3

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

CONTROL B

5 Qu s la melanina?

6 Enumera en quins aspectes ens diferenciem els uns dels altres.

7 Descriu breument les fases de la funci de nutrici.

8 Copia cada terme del requadre al costat de loraci corresponent.

constituci sexe trets personals


Hi ha persones que tenen un cos
ms ample i unes altres, ms estret.
Ens fixem en el color dels cabells,
dels ulls, la forma del nas i de la boca,
la veu
Les dones i els homes som diferents.
9 Per qu els fills sassemblen a son pare i a sa mare?

10 Explica la funci de relaci incloent-hi les paraules segents.

interpretem resposta pensem rebem

El cos hum

Nom

CONTROL A

Data

1 Fes un dibuix esquemtic dun cos hum i localitza-hi les parts que sindiquen

avantbra abdomen cama nas trax bra cuixa

2 Completa les oracions segents.

El cos hum t al seu interior

, que fan que funcione adequadament.

Per a sostenir-nos i mourens necessitem els


i els

Altres rgans interns importants sn: el


els

, lestmac i els intestins.

3 Explica quina funci t la pell.

4 Qu s la melanina?

, els pulmons,

CONTROL A

5 Explica com actua la funci de relaci en els casos segents.

Sents un xiulet darrere teu.

Set posa un mosquit al bra.

6 Descriu-te usant aspectes com el sexe, la constituci, lalria o els trets personals.

7 Explica breument les fases de la funci de nutrici.

8 En qu consisteix la funci de reproducci?

9 Completa loraci segent.

Per a sobreviure, rebem


la

del que passa al nostre voltant,

i pensem en una

adequada.

10 Escriu una oraci amb cada grup de termes.

energia materials creixement

adulta descendents reproducci

Creixem i canviem

Nom

CONTROL B

Data

1 Escriu en ordre les etapes de la vida duna persona i uneix cada una
amb la caracterstica que millor li corresponga.

adolescncia edat adulta ancianitat infncia

T lloc la pubertat.
Disminueixen lagilitat i la resistncia.
Es para de crixer.
Ixen les dents de llet.
2 Identifica els tipus de dents que sassenyalen en el dibuix i respon.

molars incisives canines


s una dentadura de llet o definitiva?
Explica per qu.

3 Quan comena i quan acaba la infncia?

4 Escriu les caracterstiques de ledat adulta.

CONTROL B

5 Qu li passa a una persona quan arriba a lancianitat?

6 Subratlla loraci incorrecta i escriu-la correctament.

En nixer, els ossos del cap no estan totalment units.


Els bebs naixen amb les dents de llet.
La infncia s letapa en qu es creix ms de pressa.

7 Escriu dos hbits saludables importants en totes les etapes de la vida,


per principalment en la infncia.

8 Escriu una oraci amb cada grup de paraules.

premolars definitiva adultes

caminar gatejar drets

9 Completa les oracions usant les paraules segents.

paraules somriure imitant ploren


Al principi, els bebs

quan tenen fam. Ms tard, comencen

a comunicar-se tamb amb el


les primeres

. Cap als dos anys diuen


, que aprenen

els adults.

10 Escriu almenys dos canvis que es produeixen durant ladolescncia.

Creixem i canviem

Nom

CONTROL A

Data

1 Escriu a quina etapa es refereix cada oraci.

Dura des que naixem fins als dotze anys,


aproximadament.
El cos est totalment desenvolupat
i preparat per a tindre fills.
El cos es transforma i sorgeixen diferncies
visibles entre homes i dones.
El cos perd agilitat, fora
i resistncia.
2 Identifica els tipus de dents que sassenyalen en el dibuix i explica de quin tipus
de dentadura es tracta i per qu.

3 Escriu les caracterstiques de ledat adulta.

4 Escriu tres hbits saludables importants en totes les etapes de la vida,


per principalment en la infncia.

CONTROL A

5 Respon a les preguntes segents sobre la dentadura.

Quantes dents t un xiquet de cinc anys?

Dibuixa una dentadura infantil i assenyala els tipus de dents que t.

6 Per qu es diu que el cap dels nounats s molt delicat?

7 Com es desenvolupa la comunicaci fins que aprenem a parlar?

8 Explica alguns dels canvis que tenen lloc durant la pubertat.

9 Qu li passa a una persona quan arriba a lancianitat?

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Cincies de la Naturalesa 3

17

10 A quina edat es fan els primers passos?

18

Cincies de la Naturalesa 3

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Els nostres aliments

Nom

CONTROL B

Data

1 Completa loraci amb les paraules segents.

pa naturals descomponen carn nutrients


Quan mengem, els aliments es
que sanomenen

en parts ms menudes
i que ens resulten tils. Els aliments poden ser

, com les fruites o la


com el

, o elaborats,

o els embotits.

2 Quins sn els nutrients principals?

3 Relaciona aquests aliments rics en greix amb el seu origen.

Oli de gira-sol
Mantega
Cansalada

Origen animal

Oli doliva
Foie gras

Origen vegetal

Margarina
Bac
4 Escriu el nom de quatre aliments que siguen rics en hidrats de carboni.

5 Per a qu sn necessries les sals minerals? Quina forma part dels ossos?

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Cincies de la Naturalesa 3

19

20

Cincies de la Naturalesa 3

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

CONTROL B

6 Escriu dues substncies que servisquen com a conservants daliments.

7 Observa els aliments i escriu el nom del nutrient principal que aporten.

8 Classifica aquests aliments segons el tipus.

pltan salsitx tomaca bescuit flam filet de pollastre


Aliments naturals

Aliments elaborats

9 Per qu s important la higiene quan preparem aliments?

10 Explica la importncia de les protenes i digues en quins aliments es troben.

Els nostres aliments

CONTROL A

Nom

Data

1 Escriu tres exemples de cada tipus daliment.

Aliments naturals

Aliments elaborats

2 Qu sn els nutrients i quins en sn els principals tipus?

3 Qu aporten els greixos i de quin origen poden ser? Posan exemples.

4 Escriu el nom de cinc aliments que continguen hidrats de carboni.

5 Quina s la funci de les protenes? Escriu tres exemples daliments


rics en protenes.

CONTROL A

6 Explica la importncia del calci i com en podem aconseguir.

7 Escriu oracions amb les paraules segents.

higiene salut alimentaci

congelats temps conservar

8 En quins aliments podem trobar la fibra i qu ens aporta?

9 Ordena les imatges de l1 al 3 i escriu qu passa.

10 Explica almenys dues formes de conservaci dels aliments.

Lalimentaci saludable

Nom

CONTROL B

Data

1 Defineix qu sentn per dieta saludable.

2 Escriu el nom de quatre aliments de consum ocasional.

3 Completa les oracions amb les paraules segents.

insuficients nutrient suficient equilibrada energia


Una dieta

s la que ens aporta l

i els materials que necessitem, de manera que no siguen


ni excessius. Una dieta
de cada

ens aporta la quantitat adequada


.

4 Explica qu s i per a qu serveix la roda dels aliments.

5 Dibuixa una roda dels aliments i relaciona cada producte amb el seu grup
corresponent.

1. Un pit de pollastre.
2. Mantega.
3. Macarrons.
4. Formatge.
22

Cincies de la Naturalesa 3

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

5. Taronja.
6. Tomaca i encisam.

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Cincies de la Naturalesa 3

23

CONTROL B

6 Respon a aquestes preguntes sobre la roda dels aliments.

De quins grups hem dincloure aliments en la nostra dieta?

De quins grups hem de prendre ms aliments?

Com es representen els aliments dels quals no hem dabusar?

7 Escriu el nom de cinc aliments del grup 1: cereals i els seus derivats.

8 Respon amb aliments del requadre.

llet brioixos verdura pollastre fruita formatge curat cansalada


Quins hem de prendre sovint?
Quins hem de reduir al mxim?
9 Escriu quatre caracterstiques de la dieta mediterrnia.

10 Observa la imatge i escriu quins aliments hi figuren i en quins grups


sinclouen.

Lalimentaci saludable

Nom

CONTROL A

Data

1 Completa loraci.

Una dieta

s la que ens aporta l

i els materials que necessitem, de manera que no siguen


ni excessius. Una dieta
de cada

ens aporta la quantitat adequada


.

2 Explica els conceptes segents.

Dieta suficient:

Dieta equilibrada:

3 Explica qu s i per a qu serveix la roda dels aliments.

4 Troba loraci falsa i escriu-la correctament.

Hem de prendre amb la mateixa freqncia tots els grups daliments representats
en la roda daliments.
No hem dabusar dels aliments representats ms menuts.
Al centre de la roda saconsella beure molta aigua i fer exercici.

5 Escriu el nom de cinc aliments que pertanyen al grup 1 (cereals i els seus
derivats) i indica qu ens aporten aquests aliments.

CONTROL A

6 Escriu el nom de dos aliments adequats per a cada menjada.

Desdejuni:
Esmorzar:
Dinar:
Berenar:
Sopar:
7 Respon a les preguntes segents.

Quins aliments no han de faltar en la nostra dieta?

Quins aliments hem de reduir al mxim?

8 Escriu el nom de quatre aliments que noms hem de consumir de tant en tant.

9 Uneix cada aportaci amb un element


de la fotografia.

Vitamines
Sals minerals
Protenes
Calci

10 Explica qu s la dieta mediterrnia i quines caracterstiques t.

La nostra salut

CONTROL B

Nom

Data

1 Per a crixer sans i forts, hem dalimentar-nos b i tindre els hbits saludables
segents.

Mantindre una
Fer
Tindre una bona

correcta.
fsic.
.

Dedicar temps al nostre


Procurar

.
unes deu hores diries.

2 Qui porta correctament la motxilla? Marca i explica per qu.

3 Lexercici aporta molts beneficis. Indican dos.

4 Marca els aliments que cal rentar abans de menjar-sels.

CONTROL B

5 En quins moments s important rentar-se les mans?

6 Quan cal raspallar-se les dents?

7 Qu s loci? Marca lopci correcta.

Les activitats
educatives

Les activitats
de temps lliure

El que fem
abans de dormir

8 Posa un exemple de cada tipus dactivitat doci.

Oci educatiu:
Oci en la naturalesa:
Oci en famlia:
Oci amb amics:
9 Qu opines sobre els videojocs? No shi hauria de jugar mai? Shi hauria de jugar
molt sovint?

10 Indica si les oracions segents sn verdaderes (V) o falses (F).

Dormir s una prdua de temps.


Dormir b ens ajuda a comenar el dia plens denergia.
Un xiquet o una xiqueta de 3r de primria ha de dormir unes set hores diries.

La nostra salut

Nom

CONTROL A

Data

1 Indica quins hbits saludables hem de tindre per a crixer sans i forts.

2 Qui porta correctament la motxilla? Encercla i explica per qu.

3 Quins beneficis aporta lexercici fsic? Enumeran tres.

4 Explica qu s la higiene i per qu s important.

La higiene s

s important per a

CONTROL A

5 Quin tipus daliments cal rentar abans de menjar-sels?

6 Per qu cal raspallar-se les dents desprs de les menjades?

7 Explica qu sn les activitats doci.

8 Posa un exemple de cada tipus dactivitat doci.

Oci educatiu:
Oci en la naturalesa:
Oci en famlia:
Oci amb amics:
9 Qu opines sobre els videojocs? No shi hauria de jugar mai? Shi hauria de jugar
molt sovint?

10 Explica per qu s important dormir i quant de temps conv dormir a la teua edat.

Avaluaci del primer trimestre


Nom
1

CONTROL B

Data

Relaciona mitjanant fletxes.


Est format pel trax i per labdomen.

Cuixa

Dirigeix el funcionament de tots els altres


rgans del cos.

Cervell

Forma part de les extremitats inferiors.

Pell Cont una substncia anomenada melanina

que ens protegeix del sol.


2

Tronc

Completa amb les paraules proposades.


nutrici relaci reproducci
La

consisteix a tindre fills, que normalment sassemblen

als pares; la

consisteix a aconseguir energia

i materials a partir dels aliments; i la

consisteix

a captar informaci de lentorn i respondre-hi.


3

Ordena les etapes de la vida duna persona. Per a fer-ho, escriu 1, 2, 3 o 4


en els requadres.
Adolescncia

Edat adulta

Infncia

Encercla els hbits saludables i ratlla els que no ho siguen.


carregar molt de pes

Ancianitat

dormir poc

fer exercici

menjar de tot

Quin s el nutrient principal daquests aliments: greixos (G), hidrats de carboni


(H), protenes (P) o vitamines (V)?
Mantega

Poma

Peix

Llentilles

Ous

Bac

Pa

Coliflor

CONTROL B

Com es poden conservar la carn i el peix? Tria lopci correcta en cada cas.
Mitjanant la calor / el fred / conservants, els aliments es conserven ms
temps a la nevera o al congelador. Mitjanant la calor / el fred / conservants,
seliminen molts contaminants que podrien fer malb els aliments.
La conservaci mitjanant la calor / el fred / conservants consisteix a afegir
certes substncies als aliments.

Qu s una dieta saludable? Marca la resposta correcta.


s la que ens aporta just lenergia i els materials que necessitem.
s la que ens aporta lenergia i els materials que necessitem, ms energia
i materials de reserva.

Encercla els aliments que hem de prendre ms sovint.


Verdures

Carns roges

Mantega

Pasta integral

Qu s important en cada cas? Completa.


postura correcta exercici fsic higiene
Per a no danyar-nos lesquena:
Per a evitar malalties:
Per a beneficiar la salut fsica i mental:

10 Escriu davall cada fotografia el tipus doci que representa. Marca


lactivitat de la qual no sha dabusar.

Avaluaci del primer trimestre


Nom
1

CONTROL A

Data

A quina part del cos correspon cada descripci?


Dirigeix el funcionament de tots els altres rgans del cos:
Ens protegeix del sol grcies a la melanina que cont:
Est format pel trax i per labdomen:
Es troba entre el bra i la m:

Completa amb el nom de la funci vital que corresponga.


La

consisteix a tindre fills, que normalment sassemblen

als pares; la

consisteix a aconseguir energia

i materials a partir dels aliments; i la

consisteix

a captar informaci de lentorn i respondre-hi.


3

Escriu en ordre les etapes de la vida duna persona.


1r

3r

2n

4t

Escriu quatre hbits saludables.

Quin s el nutrient principal daquests aliments?


Pa:

Pera:

Bac:

Ou:

Llentilles:

Llet:

CONTROL A

Com es poden conservar la carn i el peix? Completa.


Mitjanant el

, els aliments es conserven ms temps

a la nevera o al congelador. Mitjanant la

, seliminen

molts contaminants que podrien fer malb els aliments. La conservaci


mitjanant

consisteix a afegir certes substncies als aliments.

Qu s una dieta saludable? Escriu una definici.

Escriu el nom dun aliment que tagrade de cada grup de la roda daliments.

Grup 1:

Grup 4:

Grup 2:

Grup 5:

Grup 3:

Grup 6:

Quin hbit saludable cal adoptar en cada cas?


Per a no danyar-nos lesquena:
Per a evitar malalties:
Per a beneficiar la salut fsica i mental:

10 Dibuixa lactivitat doci a la qual dediques ms temps.

Avaluaci del primer trimestre


Nom
1

CONTROL E

Data

Escriu alguna caracterstica o funci de les segents parts del cos.


Tronc:
Pell:
Avantbra:
Cervell:

Defineix de forma breu cada una de les funcions vitals.

Escriu en ordre les etapes de la vida duna persona.


1r

3r

2n

4t

Descriu dos hbits saludables i els dos corresponents que no ho siguen.


Cal
en comptes de
Cal
en comptes de

Escriu el nom de dos aliments de cada tipus.


Aliments rics
en hidrats de carboni

Aliments rics
en greixos

Aliments rics
en protenes

CONTROL E

Com es poden conservar la carn i el peix? Explica de forma breu els tres
mtodes de conservaci.

Explica com ha de ser una dieta suficient i equilibrada.

Escriu el nom dun aliment que tagrade de cada grup de la roda


daliments.

Grup 1:

Grup 4:

Grup 2:

Grup 5:

Grup 3:

Grup 6:

Escriu per qu s important adoptar cada un dels hbits saludables


segents.
Una postura correcta:
Lexercici fsic:
Una bona higiene:

10 Descriu les dues activitats doci a les quals dediques ms temps


i digues per qu tagraden.

Els animals

CONTROL B

Nom

Data

1 Completa amb les paraules del requadre.

detritvors plantes carnvors animals ssers vius


cadvers omnvors vegetal
Els animals __________________ salimenten daltres

Els carronyers salimenten dels __________________ daltres animals.


Els herbvors salimenten de __________________ .
Els __________________ mengen aliments tant dorigen animal com
dorigen

Els __________________ salimenten de restes d

2 Escriu dos exemples de cada grup danimals.

Carnvors: ____________________________________________________________
Herbvors: ____________________________________________________________
Omnvors: ____________________________________________________________
Carronyers: ___________________________________________________________
Detritvors: ____________________________________________________________
3 Mitjanant quins rgans reben els animals informaci de lexterior?

4 Els ocells sn animals ovpars. Explica per qu.

5 Els gossos sn animals vivpars. Explica per qu.

CONTROL B

6 Completa les caracterstiques dels animals vertebrats.

Posseeixen un __________________intern format per __________________ .


La part central daquest esquelet s la ________________
El seu cos es divideix en __________________,

.
i _______________

. Les __________________ poden tindre forma de potes, aletes o _______________ ,


segons el medi en qu es desplacen.
7 Escriu en el dibuix el nom de les parts daquest animal.

s vertebrat o invertebrat? __________________

8 Escriu a quin grup de vertebrats pertany cada animal.

9 Qu tenen en com tots els animals invertebrats?

10 Escriu el nom de tres animals invertebrats.

Els animals

Nom

CONTROL A

Data

1 Anomena els tipus danimals que existeixen segons la forma dalimentar-se


i indica de qu salimenta cada grup.

______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
2 Esmenta dos exemples danimals de cada grup de la pregunta anterior.

_____________________________________________________________________
_____________________________________________________________________
_____________________________________________________________________
_____________________________________________________________________
_____________________________________________________________________
3 Tots els sentits dels animals sn iguals als dels ssers humans?
Posan un exemple i explican la diferncia.

4 Qu sn els animals ovpars? Escriu-ne tres exemples.

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Cincies de la Naturalesa 3

39

5 Don naixen els animals vivpars? Esmentan tres exemples.

38

Cincies de la Naturalesa 3

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

CONTROL A

6 Escriu les caracterstiques dels animals vertebrats.

7 Quins sn els cinc grups de vertebrats?

___________________________________

_______________________________

____________________________________ _______________________________
____________________________________
8 Escriu el nom de tres animals de cada grup de vertebrats.

_____________________________________________________________________
_____________________________________________________________________
_____________________________________________________________________
_____________________________________________________________________
_____________________________________________________________________
9 Qu tenen en com tots els animals invertebrats? Escriu el nom
de tres animals invertebrats.

10 Escriu el nom dun animal que tinga les caracterstiques segents.

Animal vertebrat, carnvor i vivpar: _________________________________________


Animal vertebrat, herbvor i vivpar: _________________________________________
Animal vertebrat, omnvor i ovpar: _________________________________________
Animal invertebrat, detritvor i ovpar: _______________________________________

Els mamfers i els ocells

Nom

CONTROL B

Data

1 Completa amb les paraules segents.

pl vivpars quatre pulmons llet


Els mamfers respiren aire per ___________________ .
Tenen la pell coberta de ___________________.
La majoria sn terrestres i es desplacen amb ____________________ potes.
Sn ___________________ i les cries salimenten de __________________
que produeixen les mares a les mames.
2 Qu tenen els animals carnvors que els serveix per a caar altres animals?

Escriu dos exemples danimals carnvors: _____________________________________


3 Com sanomenen els mamfers que tenen potes amb pengles?

Escriu dos exemples daquests animals: ______________________________________


4 Digues si les afirmacions segents sn verdaderes (V) o falses (F).

Els primats sn mamfers marins.


Els primats tenen cinc dits a les mans i als peus.
Els gorilles no pertanyen al grup dels primats.
Els ximpanzs sn mamfers primats.
5 Respon.

a) Qu utilitzen els cetacis per a desplaar-se?

40

Cincies de la Naturalesa 3

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

b) Esmenta dos exemples de cetacis.

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Cincies de la Naturalesa 3

41

CONTROL B

6 Com respiren els cetacis? Com sanomena el forat a travs del qual prenen laire
quan ixen a respirar?

7 Completa amb les paraules segents.

bec ales plomes pulmons ovpars


Els ocells estan coberts de ____________________.
Tenen un __________________

dur.

Respiren per ____________________ .


Les extremitats del davant sn _____________________ .
Sn ______________________ .
8 Escriu almenys una caracterstica daquests tipus docells i posa un exemple
de cada un.

Pardal: _______________________________________________________________
Rapa: _______________________________________________________________
9 Quines diferncies hi ha entre un ocell corredor i un de nadador?
Posa un exemple de cada un.

10 Explica qu est fent cada animal i a quin grup pertany.


A

A.

B.

Els mamfers i els ocells

Nom

CONTROL A

Data

1 Escriu les caracterstiques principals dels mamfers al lloc


corresponent.

2 Explica les diferncies que hi ha entre un ungulat i un carnvor.

3 Descriu un ximpanz. Escriu el grup a qu pertany, com s segons


lalimentaci i quines caracterstiques fsiques t.

4 Respon.

a) Qu utilitzen els cetacis per a desplaar-se?

b) Esmenta dos exemples de cetacis.

5 Com respiren els cetacis? Com sanomena lorifici a travs del qual agafen laire
quan ixen a respirar?

CONTROL A

6 Dels animals daquestes fotografies, noms un s un primat. Quin s?


Per qu ho saps?
A

7 Escriu les caracterstiques principals dels ocells.

8 Escriu almenys el nom de tres grups docells i posa un exemple de cada grup.

9 Explica qu est fent cada animal i a quin grup pertany.


A

A.

B.

10 A quin grup danimals pertanyen els ratpenats? Explica per qu.

Els rptils, els amfibis i els peixos

Nom

CONTROL B

Data

1 Indica a quin grup pertany cada animal.

amfibi rptil peix


C

2 Completa amb les paraules del requadre.

escates quatre ovpars pulmons


Els rptils respiren aire per

Tenen la pell coberta d

La majoria sn terrestres i es desplacen amb


Sn

potes.

i no solen covar els ous ni cuidar les cries.

3 Escriu una caracterstica de cada grup de rptils.

Fardatxos:
Serps:
Tortugues:
Cocodrils:
4 Digues a quin grup de rptils pertanyen els animals de les fotografies.

CONTROL B

5 Indica si les afirmacions segents sobre els amfibis sn verdaderes (V)


o falses (F).

Sn un grup dinvertebrats aqutics.


Respiren per pulmons i a travs de la pell.
No tenen potes per a desplaar-se.
6 Digues quins sn els amfibis sense cua i quins sn els amfibis amb cua.

7 Completa els textos.

Els amfibis acabats de nixer sanomenen


es desplacen amb una

. Viuen en laigua,
i respiren per

La metamorfosi s el procs pel qual els


i passen de

es transformen

8 Escriu les caracterstiques principals dels peixos.

9 En qu es diferencien els peixos ossis dels peixos cartilaginosos?


Digues a quin grup pertanyen les sardines i els taurons.

10 Tria un animal daquests tres: gripau, sargantana o peix pallasso. Descriu-lo:


explica com s, com es desplaa, com respira, de qu salimenta, on viu
46

Cincies de la Naturalesa 3

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Cincies de la Naturalesa 3

45

Els rptils, els amfibis i els peixos

Nom

CONTROL A

Data

1 Digues a quin grup pertany cada animal.

2 Quines sn les caracterstiques principals dels rptils?

3 Escriu el nom dels quatre grups de rptils.

4 En qu sassemblen i en qu es diferencien els fardatxos i els cocodrils?

5 Com sn els amfibis? Escriu-ne les caracterstiques principals.

46

Cincies de la Naturalesa 3

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Cincies de la Naturalesa 3

45

CONTROL A

6 A quin grup damfibis pertany la granota? Descriu com s.

7 En qu consisteix la metamorfosi?

8 Escriu les caracterstiques principals dels peixos.

9 En qu es diferencien els grups de peixos? Posa un exemple de cada un.

10 Completa la taula.

Mamfers

Ocells

Rptils

Amfibis

Peixos

Cos
cobert
de
Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Cincies de la Naturalesa 3

47

Respiren
per
Forma de
reproduir-se

48

Cincies de la Naturalesa 3

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Els invertebrats

CONTROL B

Nom

Data

1 Encercla els grups danimals que pertanyen als invertebrats.

Insectes

Esponges

Ungulats

Meduses

Rptils

Amfibis

Molluscos

Artrpodes

Equinoderms

2 Uneix les columnes.

Els artrpodes
Les esponges
Les meduses
Els equinoderms

sn les estrelles i els erions de mar.


tenen nombrosos porus.
tenen potes i una coberta dura i articulada.
tenen el cos gelatins i en forma de paraigua.

3 Escriu el grup a qu pertanyen els animals de les fotografies.

Cucs

Esponges
B

Molluscos

Meduses

4 Indica si les oracions segents sn verdaderes (V) o falses (F).

Les esponges no es poden desplaar.


Les esponges poden viure en laigua i en la terra.
Les meduses tenen agullons verinosos.
Totes les meduses sn aqutiques.
Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Cincies de la Naturalesa 3

49

CONTROL B

5 Completa les oracions segents.

Els molluscos sn animals de cos

que sol estar

protegit per una o dues

Gran part dels molluscos viuen en l


dells viuen en la

, encara que alguns


.

6 Escriu exemples de molluscos amb les caracterstiques segents.

Amb dues petxines:


Amb una sola closca:
Amb tentacles i ventoses:
7 Quines caracterstiques tenen els artrpodes?

8 Escriu el grup a qu pertanyen els artrpodes segents.

9 Escriu els noms.

10 Quines caracterstiques tenen les aranyes?

Els invertebrats

Nom

CONTROL A

Data

1 Escriu el nom dels grups principals dinvertebrats.

2 A quin grup dinvertebrats ens referim?

Sn les estrelles
i els erions
de mar

Tenen
nombrosos
porus

Tenen el cos
gelatins i en
forma de paraigua

Tenen potes
i una coberta
dura i articulada

3 Escriu el grup a qu pertany cada un.

4 Escriu les caracterstiques ms importants de les esponges i les meduses.

Les esponges

Les meduses

5 Escriu els grups de molluscos amb la caracterstica principal de cada un.

CONTROL A

6 Explica les caracterstiques que tenen els equinoderms i digues quins animals
pertanyen a aquest grup.

7 Quines caracterstiques tenen els artrpodes?

8 Escriu els grups dartrpodes amb una caracterstica que permeta


identificar cada grup.

9 Escriu els noms.

10 Explica qu s la metamorfosi dels insectes.

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Cincies de la Naturalesa 3

51

52

Cincies de la Naturalesa 3

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

10

Els animals i les persones

Nom

CONTROL B

Data

1 Encercla els aliments que procedeixen danimals.

2 Escriu el nom daltres dos aliments dorigen animal.

3 Don sobtenen?

La llana:
El cuir:
La seda:
4 Indica tres animals diferents que sutilitzaren en lantiguitat per al transport
de persones o mercaderies.

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Cincies de la Naturalesa 3

53

5 Indica un altre s dels animals que no siga laliment, el vestit o el


transport i posan un exemple.

54

Cincies de la Naturalesa 3

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

CONTROL B

6 Completa loraci.

La ramaderia s la

i la cura danimals

per a obtindren

7 Escriu davall cada fotografia ramaderia extensiva o ramaderia intensiva


segons corresponga.

8 Com salimenten els animals en la ramaderia intensiva?

9 Uneix correctament.

Bestiar capr
Bestiar ov

Bestiar porc
Bestiar avcola

Bestiar bov

10 Quins productes sobtenen de les ovelles?

10

10

Els animals i les persones

Nom

CONTROL A

Data

1 Quins beneficis principals ens aporten els animals?

2 Escriu el nom dalguns dels aliments que conegues que procedisquen


dels animals.

3 Quins productes obtenim dels animals que ens serveixen per a vestir-nos?

4 Indica el nom de tres animals diferents que sutilitzaren en lantiguitat


per al transport de persones o mercaderies.

5 Qu s la ramaderia?

54

Cincies de la Naturalesa 3

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Cincies de la Naturalesa 3

5
5

CONTROL A

6 Explica en qu es diferencien la ramaderia extensiva i la intensiva.

En la ramaderia extensiva

En la ramaderia intensiva

7 Com sanomena cada tipus de bestiar?

Ovelles:

Cabres:

Porcs:

Vaques:

Gallines:
8 Quins productes sobtenen de les ovelles?

9 Explica qu s lapicultura.

10 Descriu la imatge a partir de tot el que has aprs en la unitat.

10

Avaluaci del segon trimestre


Nom
1

Data

Uneix mitjanant fletxes cada animal amb la seua caracterstica.


Bivalves
Equinoderms
Meduses

CONTROL B

Cos gelatins amb tentacles


Cos protegit per dues petxines
Esquelet format per plaques

Completa lesquema de la metamorfosi amb les paraules segents.


Crislide Eruga Ou Adult

Completa les frases segents amb el tipus danimal segons lalimentaci.


carronyers carnvors detritvors
a) Els

salimenten daltres animals.

b) Els

salimenten de cadvers danimals.

c) Els

salimenten de restes daltres ssers vius.

Indica quines sn les funcions vitals dels animals.

Observa la fotografia i respon a les preguntes.


a) s un amfibi, un rptil o un peix?
b) s ovpar o vivpar?

56

Cincies de la Naturalesa 3

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

c) T brnquies o pulmons?

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Cincies de la Naturalesa 3

57

CONTROL B

Digues a quin tipus danimal vertebrat correspon cada caracterstica.


a) Poden respirar a travs de la pell.
b) Tenen escates i respiren per brnquies.
c) Respiren per pulmons i tenen escates.

Escriu el nmero on corresponga.


Espiracle.
Cua.
Aleta.

Uneix amb fletxes cada caracterstica amb el tipus danimal que li corresponga.

Tenen pl

Tenen plomes

Sn ovpars

Sn vivpars

Produeixen llet

Posa exemples dels beneficis que podem obtindre dels animals segents.
a) Gallina:

c) Abelles:

b) Ovella:

d) Porc:

10 Relaciona cada animal amb el tipus de bestiar.

Bestiar capr

Porc

Bestiar porc

Vaca

Bestiar bov

Cabra

Avaluaci del segon trimestre


Nom
1

CONTROL A

Data

Completa amb el nom de les parts daquest animal i respon les preguntes.
a) A quin grup dartrpodes
pertany?

b) Com es reprodueix?

Escriu frases correctes amb les paraules segents.


a) equinoderms plaques espines

b) segments potes antenes

Completa la taula segent.


Gallina

Vaca

Llop

Segons
lalimentaci
Segons la forma
de reproduir-se
4

Indica dues diferncies entre animals vertebrats i animals invertebrats.

Escriu les paraules que falten en el text.

Els amfibis acabats de nixer sanomenen


i respiren per
es transformen en adults.

. La

, viuen en laigua
s el procs pel qual

CONTROL A

Uneix mitjanant fletxes les caracterstiques que corresponen a cada animal.


Respiren per brnquies

Peixos

Pell humida

Tenen aletes

Rptils

Respiren per pulmons

Reproducci ovpara
7

Amfibis

Tenen escates

Escriu els nmeros que corresponguen al guepard i a la gasela.


1. s herbvor.

2. T grapes.
3. s carnvor.
/

4. T pengles.

Observa lesquema i completal.

Ocells

Mamfers
Tenen la pell coberta
de

Respiren per

Segons la forma de reproduir-se


sn

Tenen la pell coberta


de
Segons la forma de reproduir-se
sn

Ratlla la paraula que no tinga relaci amb les altres i explica per qu.
a) carn vaca pell aviar cuir llet
b) cltxina aigua piscicultura gos peix

10 Observa les fotografies i explica si s ramaderia extensiva o ramaderia intensiva.

Avaluaci del segon trimestre


Nom
1

CONTROL E

Data

Completa la taula segent sobre els artrpodes.


Nombre de potes

Antenes (S o No)

Ales (S o No)

Insectes
Arcnids
Crustacis
Miripodes
2

Respon a les preguntes segents.


a) Per a qu serveixen els porus del cos duna esponja?

b) Quins animals tenen el cos dividit en segments?


3

Dibuixa un vertebrat, carnvor i ovpar. Retolan les parts principals.


Cap

Tronc

Extremitats

Columna vertebral

Cua

Explica qu s la reproducci sexual i com es classifiquen els animals segons


la forma de reproduir-se.

Observa la imatge i respon a les preguntes.


a) Quin tipus de vertebrat s?
b) Com es reprodueix?
c) Com respira?

d) De qu t cobert el cos?

CONTROL E

Descriu el procs de metamorfosi duna granota.

Descriu les caracterstiques del cavall.


Grup:
Potes:
Reproducci:
Cobert de:

Escriu dos exemples de cada un daquests tipus de mamfers.


a) Carnvors:
b) Ungulats:
c) Primats:
d) Cetacis:

Explica els conceptes segents.


a) Ramaderia extensiva:

b) Ramaderia intensiva:

10 Completa les fitxes segents.

Tipus de bestiar:

Tipus de bestiar:

Beneficis que se nobtenen:

Beneficis que se nobtenen:

11

La matria

Nom

CONTROL B

Data

1 Completa.

Tots els objectes estan fets de

. Cada objecte est format

per un tipus diferent de matria que sanomena


per exemple, el plstic, lacer, el vidre, etc.
2 Explica qu s la massa i en qu es mesura.

3 Explica qu s el volum i en qu es mesura.

4 Posa un exemple de slid, un altre de lquid i un altre de gas.

Slid:
Lquid:
Gas:
5 Completa les oracions sobre els estats de la matria.

, com,

Els cossos slids tenen volum

i forma

Els lquids tenen volum

i forma

Els gasos tenen volum

i forma

CONTROL B

6 Explica amb les teues paraules quan t lloc un canvi destat.

7 Completa lesquema amb els noms dels canvis destat.

evaporaci solidificaci condensaci fusi

SLID

LQUID

8 Marca lopci correcta.

Perqu un cos slid passe a lquid, lhem de calfar.


Perqu un cos slid passe a lquid, lhem de refredar.
9 Quin canvi destat t lloc quan es fa un gelat?

10 Marca la fotografia que mostra una reacci qumica.

GAS

11

11

La matria

CONTROL A

Nom

Data

1 Explica qu s la matria i qu s una substncia.

La matria s

Una substncia s

2 Explica qu s la massa i en qu es mesura.

3 Explica qu s el volum i en qu es mesura.

4 Completa les oracions sobre els estats de la matria.

Els cossos slids tenen volum

i forma

Els lquids tenen volum

i forma

Els gasos tenen volum

i forma

5 Indica dos exemples de mescles.

CONTROL A

6 Explica qu sn la dilataci i la contracci.

La dilataci

La contracci

7 Qu sn els canvis destat?

8 Completa lesquema amb els noms dels canvis destat.

SLID

LQUID

9 Perqu un cos slid passe a lquid, lhas de calfar o refredar?

10 Marca la fotografia que mostra una reacci qumica. Desprs, explica


qu passa en aquesta reacci.

GAS

11

12

Els materials que utilitzem

Nom

CONTROL B

Data

1 Quins tipus de materials utilitzem? Completa la resposta.

Els materials que utilitzem poden ser

o artificials.

Els primers sn els que sobtenen de la

, mentre

que els segons sobtenen a partir de

primeres.

2 Assenyala els materials que sn dorigen animal.

Llana

Fusta

Cnem

Seda

Cuir

Cot

3 Quin procs de transformaci sofreix la llana perqu puguem utilitzar-la


com a material? Tria les paraules adequades en cada cas.

A partir dels fils / de les fibres de llana sobt el fil / les fibres.
En els telers / les pedreres es fabriquen teixits entrecreuant els fils / les fibres.
4 Relaciona cada material dorigen vegetal amb el seu s.

Cnem
Fusta
Cot

Fabricaci de mobles
Elaboraci de teixits

5 Respon les preguntes.

Amb quins materials es construeixen cases? Quin origen tenen?

Amb quins materials selaboren joies? Quin origen tenen?

CONTROL B

12

6 Relaciona cada material amb la matria primera a partir de la qual es fabrica.

Paper

Fusta

Plstic

Minerals

Ferro

Petroli

Cermica

Argila

7 Completa la seqncia de la fabricaci de paper.

cintes pasta bobines cola impureses fusta


1r La

es tritura.

2n Es fabrica una

amb

i altres productes.

3r Aquesta pasta es filtra per a eliminar

4t El paper sestn sobre

mbils.

5 El producte final semmagatzema en

8 Assenyala els materials que en la seua fabricaci han de passar per lestat lquid.

Ferro.

Cermica.

Plstic.

Paper.

9 A quin material corresponen les caracterstiques segents?

Les peces es couen en un forn:


s lleuger, barat i fcil de modelar:
En la fabricaci sobtenen unes cendres que sanomenen escria:
La seua matria primera s la fusta:
Es van comenar a produir en el segle

XX:

10 Quin s un dels problemes principals del plstic? Com se soluciona


aquest problema?

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Cincies de la Naturalesa 3

67

12

Els materials que utilitzem

Nom

CONTROL A

Data

1 Quins tipus de materials utilitzem? Completa la resposta.

Els materials que utilitzem poden ser de dos tipus:


si sobtenen de la

,o

, si sobtenen

a partir de

2 Quin origen poden tindre els materials naturals? Completa la taula.

Animal
Cnem

Or

Exemples

3 Indica per a qu sutilitzen els materials que has escrit en lltima columna
de la taula de lactivitat anterior.

4 Explica el procs de transformaci que sofreix la llana perqu la puguem


utilitzar com a material.

5 De tots els materials naturals que coneixes, quins es poden utilitzar


per a lelaboraci de teixits? I per a la fabricaci de mobles?
68

Cincies de la Naturalesa 3

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Cincies de la Naturalesa 3

67

CONTROL A

12

6 Quins materials es fabriquen amb les matries primeres segents? Quin s


lorigen de cada una? Completa la taula.

Matria primera

Material

Origen

Fusta
Minerals
Petroli
Argila

7 Completa la seqncia de la fabricaci de paper.

1r La

es tritura.

2n Es fabrica una

amb

i altres productes.

3r Es filtra la pasta per a eliminar


4t El paper sestn sobre

.
mbils.

5 El producte final semmagatzema en

8 De tots els materials artificials que coneixes, quins han de passar


per una fase lquida en el procs de fabricaci?

9 Assenyala les caracterstiques del ferro.

s lleuger, barat i fcil de modelar.


Per a la seua producci es necessiten altes temperatures.
En la seua fabricaci sobtenen unes cendres que sanomenen escria.
Sextrau de diversos minerals.
10 Quina relaci t la imatge amb el plstic?

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Cincies de la Naturalesa 3

69

70

Cincies de la Naturalesa 3

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

13

Lenergia

CONTROL B

Nom

Data

1 Qu s lenergia? Completa la definici.

Lenergia s la causa que tinguen lloc


Pot fer, per exemple, que un objecte es moga.

en la matria.

2 Quins tipus denergia observes en la imatge? Escriu cada un al lloc corresponent.

elctrica mecnica lluminosa calorfica qumica

3 Quina s lenergia que tenen els cossos que estan en moviment?

Elctrica

Mecnica

Calorfica

Qumica

4 Quines transformacions de lenergia tenen lloc en els objectes segents?


Relaciona mitjanant fletxes.

Un ciri

Energia qumica en lluminosa.

Una torradora

Energia qumica en mecnica.

Un cami

Energia elctrica en mecnica.

Un ventilador

Energia qumica en calorfica.

Una ximenera

Energia elctrica en calorfica.

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Cincies de la Naturalesa 3

71

CONTROL B

5 Qu sn les fonts denergia? Tria lopci correcta en cada cas.

Les fonts denergia sn recursos / minerals dorigen natural / artificial


dels quals podem obtindre electricitat / energia.
6 Troba els errors dels textos i escriu-los davall correctament.

Les fonts denergia renovables sn les que sesgoten, com el vent.


No shi inclouen les que es poden regenerar, com la fusta dels arbres.

Les fonts denergia no renovables sn les que es regeneren a mesura


que sutilitzen, com els combustibles fssils.

7 Indica quines fonts denergia sn renovables (R) i quines no ho sn (NR).

Carb

Aigua

Sol

Fusta

Petroli

8 Indica a quin combustible fssil es refereix cada oraci.

s el combustible fssil ms utilitzat:


s una roca que sextrau de les mines:
Arriba per canonades a les cases:
9 Explica don sextrau el petroli i per a qu serveix.

10 Quins tipus de central elctrica coneixes? Relaciona mitjanant fletxes.

Utilitza combustibles fssils

Central trmica

13

Aprofita lenergia del sol


Fa servir lenergia mecnica del vent
Usa lenergia mecnica de laigua embassada

Central hidroelctrica
Central solar
Central elica

13

Lenergia

CONTROL A

Nom

Data

1 Qu s lenergia? Escriu-ne la definici.

2 Quins tipus denergia observes en la imatge? Escriu els noms en els requadres.

3 Quina s lenergia que t un ocell quan vola? Com definiries aquest tipus
denergia?

Un ocell quan vola t energia

Aquest tipus denergia s la que tenen els cossos

4 Quines transformacions de lenergia tenen lloc en els objectes segents?


Completa la resposta.

En un ciri: energia

en

En una torradora: energia


En un cami: energia
En un ventilador: energia

en
en

.
.

en

En una ximenera: energia

en

CONTROL A

13

5 Qu sn les fonts denergia? Completa la definici.

Les fonts denergia sn

dorigen

dels quals podem obtindre

6 Escriu la definici dels dos tipus de fonts denergia i posa almenys


un exemple de cada tipus.

Les fonts denergia

sn

Per exemple:
Les fonts denergia

sn

Per exemple:
7 Indica quines fonts denergia sn renovables (R) i quines no ho sn (NR).

Carb

Aigua

Sol

Fusta

Petroli

8 Escriu una caracterstica de cada combustible fssil que conegues.

9 Explica don sextrau el petroli i per a qu serveix.

________________________________________________________________________________________

10 Quina font denergia utilitza cada tipus de central elctrica? Completa.

Central trmica:
Central hidroelctrica:
Central solar:

Central elica:

14

Lenergia i el medi ambient

Nom

Data

1 Escriu oracions amb les paraules segents.

sl medi ambient ssers vius

renovables fssils residus

2 Defineix qu sentn per residu.

3 Escriu davall cada fotografia el problema que representa.

4 Qu sn les marees negres?

CONTROL B

5 Per qu s important estalviar energia?

CONTROL B

6 Escriu una mesura destalvi per als aparells segents.

Nevera:
Llavadora:
Bombeta:
7 Explica quin tipus de mesura destalvi
sobserva en la imatge.

8 Completa la frase amb les paraules segents.

promoure aparells reciclats renovables energia


Cal

ls denergies

desenvolupar
i fabricar productes amb materials

que gasten menys


.

9 Qu s la regla de les tres erres i per a qu serveix?

10 Escriu, en cada cas, el terme corresponent de la regla de les tres erres.

14

Usar un pot de conserves buit com a portallapis: r


Fabricar adob per a plantes amb restes de menjar: r
Portar bosses quan anem a comprar: r

14

Lenergia i el medi ambient

Nom

CONTROL A

Data

1 Ordena els grups i forma dues oracions que definisquen el medi ambient.

medi ambient. est format per tota la naturalesa el sl, laigua i laire
Els ssers vius, El medi ambient constitueixen el nostre que ens
envolta.

2 Defineix els conceptes segents.

Contaminaci:

Residu:

3 Escriu quatre problemes causats pels residus gasosos.

4 Qu sn les marees negres?

76

Cincies de la Naturalesa 3

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

5 Per qu s important estalviar energia?

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Cincies de la Naturalesa 3

77

CONTROL A

6 Escriu mesures destalvi per als aparells segents.

Nevera:
Llavadora:
Bombeta:
7 Creus que anar a lescola amb bicicleta s una mesura destalvi energtic?
Amb quin altra mesura creus que est relacionada? Explica la resposta.

8 Quines mesures destalvi energtic no individuals coneixes? Completa.

Cal promoure ls denergies

, desenvolupar

aparells que gasten menys


amb materials

i fabricar productes
.

9 Qu significa cada R de la regla de les tres erres?

10 Escriu dos exemples per a cada terme de la regla de les tres erres.

14

15

Les mquines

CONTROL B

Nom

Data

1 Escriu oracions amb les paraules segents.

esfor temps mquines

energia mquines fonts

2 Relaciona mitjanant fletxes cada mquina amb el seu s.

Tornavs
Cami

Manejar informaci
Exercir fora

Telfon

Comunicar

Ordinador

Transportar

Forn de gas

Calfar

3 Indica quina font denergia sutilitza en cada cas.

Tornavs:
Cami:
Telfon:
Ordinador:
Forn de gas:
4 Indica alguna mquina que utilitze una energia diferent de les de lactivitat
anterior. De quina energia es tracta?

CONTROL B

5 Completa la definici de ferramenta amb les paraules segents.

senzilles mquines complexes ofici


Sn les

que sutilitzen en un

el treball. Algunes sn

per a realitzar

, com un martell, i altres sn

, com un trepant.
6 Escriu davall cada mquina si s simple o composta.

7 Qu sn els operadors? Posan tres exemples.

8 Qu sn els invents? Escriu tres exemples dinvents que sorgiren


a partir de la roda.

9 Escriu dos problemes relacionats amb ls de mquines.

15

10 Assenyala la palanca i el punt de suport en la imatge segent.

15

Les mquines

Nom

CONTROL A

Data

1 Qu sn les mquines? Qu ens permeten estalviar?

2 Quins sn els usos principals de les mquines? Completa la taula.

Exemple

Manejar informaci
Vaixell
Telfon
Forn
Exercir forces

3 Quines fonts denergia poden usar les mquines? Escriu-ne tres


i posa dos exemples de cada una.

4 Un veler i un mol sn dues mquines diferents; per, qu tenen


en com?

80

Cincies de la Naturalesa 3

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Cincies de la Naturalesa 3

81

CONTROL A

15

5 Qu s una ferramenta? Escriu-ne la definici i posan dos exemples,


un duna ferramenta senzilla i un altre duna ferramenta complicada.

6 Observa les imatges i escriu si es tracta duna mquina composta


o una de senzilla. Defineix tamb cada tipus de mquina.

1. s una mquina

s a dir,

2. s una mquina
s a dir,

7 Qu sn els operadors?

8 Qu sn els invents? Quins van ser els primers invents?

9 Escriu tres invents que sorgiren a partir de la roda.

10 Quins dos problemes causen les mquines?

Avaluaci del tercer trimestre


Nom
1

CONTROL B

Data

Relaciona mitjanant fletxes.


Quantitat de matria que t un objecte.
Massa

Es pot mesurar en litres (L).


Es pot mesurar en quilograms (kg).

Volum

Espai que ocupa la matria.


2

Completa amb les paraules del requadre.


combusti fusi dilataci mescla
Una

t lloc quan suneixen dues o ms substncies.

Laugment de mida que sofreix un objecte quan augmenta la temperatura


sanomena

Quan es crema qualsevol substncia t lloc una reacci


de

La transformaci dun slid en lquid sanomena


3

Indica si els materials segents sn dorigen animal (A), vegetal (V)


o mineral (M).
Granit

Cnem

Cuir

Marbre

Seda

Encercla les substncies que sn matries primeres i ratlla les que no ho siguen.
Fusta

Plstic

Paper

Argila

Cermica

Petroli

Explica per qu ls de combustibles fssils pot causar perjus


a la salut de les persones i dels animals.

CONTROL B

Qu saps dels combustibles fssils? Tria lopci correcta en cada cas.


Els combustibles fssils sn fonts denergia renovables / no renovables
que sextrauen de jaciments / pedreres. Sn combustibles fssils el
petroli, el gas natural i el carb / la fusta.

Quina transformaci de lenergia t lloc en un cotxe? Completa.


Lenergia

del combustible es transforma

en energia

Quines mesures pots aplicar tu per a estalviar energia? Marca-les.


Utilitzar el transport pblic en comptes del cotxe per anar a lescola.
Apagar els llums quan no els utilitzes.
Desenvolupar aparells que gasten menys energia.
No deixar la nevera oberta innecessriament.

De quina mquina es tracta? Completa.


telfon bicicleta martell
s una mquina composta que serveix per a transportar-nos i utilitza lenergia
de les persones:
s una mquina simple que serveix per a exercir fora i utilitza lenergia
de les persones:
s una mquina composta que serveix per a comunicar-nos i utilitza lenergia
elctrica:

10 Indica, en cada cas, quina mquina simple utilitzaries (politja, pla


inclinat o palanca).

Per a retirar una roca dun cam:


Per a pujar una cadira de rodes a un autobs:
Per a traure un poal daigua dun pou:

Avaluaci del tercer trimestre


Nom
1

CONTROL A

Data

Indica a quina propietat de la matria es refereix cada pargraf.


s la quantitat de matria que t un objecte. Es pot mesurar
en quilograms (kg).
s lespai que ocupa la matria. Es pot mesurar en litres (L).

Completa les frases sobre alguns canvis que pot sofrir la matria.
Una

t lloc quan suneixen dues o ms substncies.

Laugment de mida que sofreix un objecte quan augmenta la temperatura


sanomena

Quan es crema qualsevol substncia t lloc una reacci


de

La transformaci dun slid en lquid sanomena


3

Escriu el nom de dos materials dorigen animal, dos dorigen vegetal i dos
dorigen mineral.
Origen animal:
Origen vegetal:
Origen mineral:

Escriu davall cada material el nom de la matria primera amb qu es fabrica.


Paper

84

Cermica

Ferro

Plstic

Explica la transformaci de lenergia que t lloc en un cotxe en moviment.

Cincies de la Naturalesa 3

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

CONTROL A

Qu saps dels combustibles fssils? Completa el text.


Els combustibles fssils sn fonts denergia
sextrauen de
el gas natural i el

que

. Sn combustibles fssils el petroli,


.

Fes un dibuix que mostre


com contaminen
els combustibles fssils.

Escriu quatre mesures destalvi denergia. Dues daquestes mesures, les has de
poder aplicar tu de forma individual.

De quina mquina es tracta? Completa amb un exemple que conegues.


s una mquina complexa que serveix per a transportar-nos i utilitza lenergia
de les persones:
s una mquina simple que serveix per a exercir fora i utilitza lenergia
de les persones:
s una mquina complexa que serveix per a comunicar-nos i utilitza lenergia
elctrica:

10 Explica amb les teues prpies paraules qu s un invent i posan un exemple.

Avaluaci del tercer trimestre


Nom
1

CONTROL E

Data

Anomena les propietats principals de la matria i escriu-ne la definici.

En qu consisteixen els canvis segents que pot sofrir la matria?


Subratlla quin s un canvi destat.
Mescla:

Fusi:

Combusti:

Quins tipus de materials naturals coneixes? Posa dos exemples de cada tipus.

Indica quatre materials artificials que conegues i escriu davall el nom


de la matria primera amb qu es fabrica cada un.

Explica la transformaci de lenergia que t lloc en un cotxe en moviment.

CONTROL E

Quina s actualment la principal font denergia? Sn renovables? Indica don


sextrauen i posan tres exemples.

Quina relaci hi ha entre els combustibles fssils i el calfament global?

Escriu quatre mesures destalvi denergia. Dues daquestes mesures, les has de
poder aplicar tu de forma individual.

Indica quin tipus de mquina s, quina energia utilitza i per a qu serveix.


Bicicleta:

Martell:

Telfon:

10 Tria un invent que penses que ha canviat la nostra vida i explica

com ho ha fet.

Avaluaci final

CONTROL B

Nom
1

Data

Com s el nostre cos per dins i per fora? Completa la taula.


Per fora

Per dins

Cap

Cor, estmac
Msculs i ossos

Relaciona mitjanant fletxes.


Les persones es preparen per a ser adultes.
El cos perd agilitat, fora i resistncia.
Les persones poden assumir responsabilitats.

Infncia
Edat adulta

Adolescncia
El cos creix i saprenen moltes coses.
3

Ancianitat

Uneix cada aliment amb el nutrient que ens proporciona i els beneficis
que ens aporta.
Pa
Taronja
Peix
Iogurt
Encisam
Mantega

Greixos
Hidrats de carboni

Aporta energia

Protenes

Aporta materials

Vitamines
i sals minerals

Ajuda a estar sa

Assenyala la forma correcta dasseures en una cadira.


Amb lesquena inclinada cap avant.
Amb lesquena recta i recolzada en el respatler.
Amb la postura a qu estem acostumats.

88

Cincies de la Naturalesa 3

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

CONTROL B

Encercla la paraula correcta en cada cas per a obtindre el text correcte.


Els animals vertebrats / invertebrats sn els que no tenen / tenen ossos
i columna vertebral / central. El cos es divideix en cap, tronc i potes / cua.
Per exemple, sn vertebrats / invertebrats els rptils / peixos, que tenen
escates i respiren per trquees / brnquies.
Els animals vertebrats / invertebrats sn els que no tenen ossos
ni columna vertebral / central. La gran majoria sn ovpars / vivpars.
Per exemple, sn vertebrats / invertebrats els equinoderms / cucs,
que tenen el cos tou i allargat.

Relaciona cada paraula amb un grup de mamfers: carnvors (C), ungulats (U),
primats (P) o cetacis (Z).
Espiracle

Pengla

Grapes

Persones

Com sanomena el bestiar relacionat amb els animals segents?


Vaques:

Gallines:

Porcs:
8

Marca els canvis destat.


Fusi

Dilataci

Evaporaci

Solidificaci

Condensaci

Quina s la font denergia que sutilitza ms? Completa.


Els

constitueixen la font denergia

principal. Aquest fet ocasiona


dels

i lesgotament

dels quals sextrauen, ja que sn no

10 Escriu el nom de les mquines simples ms comunes i indica amb quin tipus
denergia funcionen.

Avaluaci final

CONTROL A

Nom
1

Data

Com s el nostre cos per dins i per fora? Completa la taula.


Per fora

Per dins

Cap

Cor, estmac
Msculs i ossos

Ordena les etapes de la vida per les quals passem. Desprs, explica qu succeeix
en ladolescncia.
Infncia

Edat adulta

Ancianitat

Indica tres aliments que continguen cada tipus de nutrient.


Hidrats de carboni:
i

,
.

Greixos:

Protenes:

i
,

Vitamines i sals minerals:

Adolescncia

.
i

Explica quina s la forma correcta dasseures en una cadira. s important cuidar


la postura? Per qu?

CONTROL A

Completa el text.
Els animals

sn els que tenen columna

El cos es divideix en cap, tronc i


Els animals

.
sn els que no tenen columna

. La gran majoria sn
6

Quins sn els grups principals de mamfers? Escriu una caracterstica


de cada un.

Quins tipus de bestiar coneixes i a quins animals corresponen?

Indica quins sn els canvis destat.

Quina s la font denergia que sutilitza ms? Quins dos problemes causa
aquest s excessiu?

10 Escriu el nom de les mquines simples ms comunes i indica amb quin tipus

denergia funcionen.

El nostre cos

TEST

Nom

Data

1 El nostre cos t

a. dues parts.

b. tres parts.

c. cinc parts.

b. al tronc.

c. a les extremitats.

b. la boca.

c. el trax.

b. extremitats inferiors.

c. extremitats centrals.

2 La cara est

a. al cap.
3 A la zona del pit hi ha

a. labdomen.
4 La cama s una part de les

a. extremitats superiors.

5 El cos hum, per dins, est format

a. per labdomen.

b. pels rgans interns.

c. pels braos.

6 El cervell

a. dirigeix el funcionament dels altres rgans.


b. ens serveix para sostindrens.
c. est a la zona de la panxa.
7 La pell rep informaci sobre

a. el moviment.

b. el so.

c. el fred i la calor.

8 La substncia de la pell que ens protegeix del sol s

a. el pl.

b. la melanina.

c. la crema.

9 Sn trets personals

a. la roba.
b. el lloc on vivim.
c. el color dels ulls i dels cabells.
10 La nutrici s

a. un rgan.
94

Cincies de la Naturalesa 3

b. una funci vital.

c. un tret fsic.

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Creixem i canviem

Nom

TEST

Data

1 Les etapes de la vida sn

a. tres.

b. dues.

c. quatre.

b. dotze anys.

c. vint anys.

2 La infncia dura fins als

a. sis anys.

3 Entre els 12 i els 16 anys t lloc

a. la pubertat.

b. lancianitat.

c. ledat adulta.

4 En ledat adulta, el nostre cos est preparat per a tindre

a. roba.

b. dents de llet.

c. fills.

b. paren de crixer.

c. aprenen a parlar.

5 Els adults

a. tenen dents de llet.


6 En lancianitat

a. es tornen els cabells blancs.


b. es plora per a demanar el menjar.
c. comena a eixir pl a la cara.
7 Un beb nounat mesura uns

a. 50 centmetres.

b. 30 centmetres.

c. 80 centmetres.

8 La primera dentadura sanomena

a. definitiva.

b. de llet.

c. postissa.

9 Abans de caminar, els bebs solen

a. crrer.

b. botar.

c. gatejar.

10 En la infncia i durant tota la vida hem de

a. menjar noms el que ens agrada.


b. fer exercici, dedicar temps a loci i dormir prou.
c. no rentar-nos les dents.
Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Cincies de la Naturalesa 3

95

Els nostres aliments

Nom

TEST

Data

1 Els nutrients es troben en

a. els llibres.

b. els aliments.

c. laire.

2 Els greixos ens aporten

a. molta energia.
b. res.
c. materials de construcci.
3 Els hidrats de carboni es troben en

a. la carn.

b. el peix.

c. el sucre.

b. energia.

c. salut.

4 Les protenes ens aporten

a. materials de construcci.

5 La carn, el peix i els ous sn rics en

a. protenes.

b. hidrats de carboni

c. fibra.

b. estar sans.

c. engreixar.

b. una sal mineral.

c. un greix.

b. sucre.

c. fibra.

b. natural.

c. innecessari.

6 Les vitamines ens ajuden a

a. tindre ms energia.
7 El calci s

a. una vitamina.
8 Els aliments integrals contenen

a. greixos.
9 El pa s un aliment

a. elaborat.

10 Abans de menjar i preparar aliments, hem de

a. rentar-nos les dents.

b. dutxar-nos.

c. rentar-nos les mans.

Lalimentaci saludable

Nom

TEST

Data

1 El conjunt de tots els aliments que pren una persona s

a. la dieta.

b. el men.

c. el menjar.

2 Una dieta saludable ha de ser

a. adequada.

b. suficient i equilibrada.

c. moderada.

3 Una dieta que ens aporta tot el que necessitem s

a. equilibrada.

b. saludable.

c. suficient.

4 Una dieta que ens aporta la quantitat adequada de cada nutrient s

a. equilibrada.

b. suficient.

c. insuficient.

5 La ferramenta que ens ajuda a tindre una dieta equilibrada sanomena

a. men.

b. dieta saludable.

c. roda daliments.

6 En la roda daliments estan representats

a. els quatre grups daliments.


b. els sis grups daliments.
c. els cinc grups daliments.
7 Al centre de la roda daliments es representa

a. dormir.

b. menjar.

c. beure aigua i fer exercici.

8 Els aliments amb molt de sucre i molt de greix

a. hem daugmentar-los en la nostra dieta.


b. hem de reduir-los al mxim.
c. hem de menjar-los a totes hores.
9 De llepolies, hem de

a. menjar-ne cada dia.

b. menjar-ne de tant en tant.

c. no menjar-ne mai.

10 La dieta mediterrnia es pren en alguns pasos com ara

a. Xina i Jap.

b. sussa i Alemanya.

c. espanya i Itlia.

La nostra salut

Nom

TEST

Data

1 Per a tindre una postura adequada, lesquena ha destar

a. recta.

b. descansada.

c. en tensi.

2 Conv fer exercici fsic perqu

a. s molt divertit.

b. ens ensenya a lluitar.

c. s bo per a la salut.

b. La neteja del cos.

c. Rentar-se a vegades.

3 Qu s la higiene?

a. Una malaltia.

4 Quina s loraci correcta?

a. Lexercici fsic enforteix els ossos i els msculs.


b. Lexercici fsic no s bo per al cor.
c. Lexercici fsic es practica sempre en equip.
5 s convenient rentar-se les mans...

a. una vegada per dia.

b. abans danar al lavabo.

c. abans de menjar.

6 Quina malaltia que danya les dents es pot combatre raspallant-se-les?

a. La cries.

b. La picor.

c. La varicella.

7 Les activitats doci sempre es realitzen

a. amb la famlia.

b. per a aprendre.

c. per gust i diversi.

8 Quina no s una activitat doci?

a. Llegir un conte.

b. Fer deures.

c. Jugar amb la videoconsola.

9 Jugar amb els videojocs

a. s una activitat doci de la qual no sha dabusar.


b. s molt perjudicial i sha devitar al mxim.
c. s molt recomanable i sha de fer sempre que es puga.
10 Quant de temps ha de dormir alg de la teua edat?

a. Sis hores.

b. Huit hores.

c. Deu hores.

Primer trimestre

TEST

Nom
1

Data

El cos est format per


a. cara, tronc, braos i cames.
b. cap, tronc i extremitats.
c. cap, rgans interns i cames.

La funci vital que consisteix a obtindre energia i materials s


a. la nutrici.

c. despertar-nos.

b. Les vitamines.

c. Les protenes.

b. daliments elaborats.

c. de nutrients.

En quin grup de la roda es troben els aliments que ens han daportar la major
part de lenergia?
a. en el grup 1.

b. cada menjada.

La sal, el sucre i el vinagre sn exemples


a. de conservants.

c. en ledat adulta.

Quins nutrients ens aporten materials de construcci?


a. Els greixos.

b. en la infncia.

Hem de raspallar-nos les dents desprs de


a. fer exercici.

c. lalimentaci.

En quina etapa de la vida ens preparem per a ser adults?


a. en ladolescncia.

b. la relaci.

b. en el grup 3.

c. en el grup 6.

s caracterstic de la dieta mediterrnia


a. lelevat consum de carn.
b. ls doli doliva com a greix principal.
c. lexercici fsic.

Quin hbit saludable ens ajuda a relaxar-nos i dormir b?


a. Lexercici fsic.

b. La higiene.

c. La postura.

10 Com sanomena el temps lliure?

a. Activitat.

b. Joc.

c. Oci.

Els animals

TEST

Nom

Data

1 Els animals que salimenten daltres animals sanomenen:

a. carnvors.

b. herbvors.

c. detritvors.

2 Els animals herbvors salimenten de:

a. cadvers.

b. peixos.

c. plantes.

3 Els animals que mengen restes daltres ssers vius sn:

a. omnvors.

b. detritvors.

c. carronyers.

4 Els animals les cries dels quals naixen dous sanomenen:

a. vivpars.

b. herbvors.

c. ovpars.

5 Els animals vivpars sn els que naixen:

a. del ventre matern.

b. duna llavor.

c. dun ou.

6 Els animals que tenen un esquelet intern format per ossos sanomenen:

a. invertebrats.

b. insectes.

c. vertebrats.

7 El cos dels animals vertebrats es divideix en:

a. cap, tronc i cua.


b. cap i ales.
c. tronc i extremitats.
8 Un ratol s un vertebrat del grup dels:

a. rptils.

b. mamfers.

c. amfibis.

9 Els animals que no tenen ossos ni columna vertebral sn els:

a. peixos.

b. invertebrats.

c. vertebrats.

b. invertebrat.

c. mamfer.

10 Una papallona s un:

a. ocell.

100

Cincies de la Naturalesa 3

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Cincies de la Naturalesa 3

101

Els mamfers i els ocells

Nom

TEST

Data

1 Els mamfers respiren per:

a. pulmons.
2 Els mamfers sn:
a. ovpars.

b. brnquies.

c. pell.

b. vivpars.

c. invertebrats.

3 Els animals carnvors per a poder caar tenen:


a. potes i bec.

b. ullals esmolats i grapes.


c. aletes i cua.
4 Els animals ungulats sn mamfers que tenen:
a. escates.
b. plomes.

c. potes amb pengles.

5 Els primats sn mamfers terrestres que tenen a les mans i als peus:

a. sis dits.

b. cinc dits.

c. tres dits.

6 Els gorilles pertanyen al grup dels:

a. primats.

b. cetacis.

c. ocells.

b. rptils.

c. mamfers aqutics.

b. pl.

c. pell.

7 Els cetacis sn:

a. peixos.
8 Els ocells estan coberts de:

a. plomes.

9 La majoria dels ocells es desplacen:

a. volant.

b. nadant.

c. caminant.

b. de pardals.

c. docells nadadors.

10 El cigne s un ocell del grup:

a. docells corredors.

Els rptils, els amfibis i els peixos

Nom

TEST

Data

1 Els rptils respiren per

a. pulmons.

b. brnquies.

c. pell.

b. vivpars.

c. primats.

b. damfibis.

c. de rptils.

2 Els rptils sn:

a. ovpars.
3 Les serps sn un grup

a. de peixos.

4 Els caimans pertanyen al grup

a. dels fardatxos.

b. dels cocodrils.

c. de les tortugues.

5 Els rptils que tenen una closca sn les

a. tortugues.

b. serps.

c. sargantanes.

b. coberta de pl.

c. coberta descates.

6 Els amfibis

a. es desplacen amb les potes.


b. respiren amb brnquies.
c. sn vivpars.
7 Els amfibis tenen la pell
a. nua.

8 Els amfibis acabats de nixer sanomenen

a. granotes.

b. cullerots.

c. tritons.

b. pell.

c. brnquies.

9 Els peixos respiren per

a. pulmons.

10 Els peixos que tenen lesquelet flexible sanomenen

a. cartilaginosos.

102

Cincies de la Naturalesa 3

b. invertebrats.

c. ossis.

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Els invertebrats

Nom

TEST

Data

1 Les esponges

a. tenen tentacles.

b. sn aqutiques.

c. poden tindre closca.

b. no es poden desplaar.

c. sn terrestres.

2 Les meduses

a. tenen forma de paraigua.


3 Quina s loraci correcta?

a. Tots els molluscos sn aqutics.


b. La majoria dels molluscos viu en laigua.
c. La majoria dels molluscos viu en la terra.
4 Assenyala el grup en qu tots sn molluscos.

a. cltxina, polp, carranc.

b. caragol, spia, clossa.

c. carranc, spia, cltxina.

5 Quants braos tenen les estrelles de mar?

a. Cinc.

b. Sis.

c. Set.

6 Tots els artrpodes tenen una coberta dura

a. amb ales i antenes.

b. amb articulacions.

c. amb sis o huit potes.

7 El cos dels insectes est format per

a. cap, tronc i extremitats.


b. cap, tronc i abdomen.
c. cap, trax i abdomen.
8 Leruga s

a. un cuc.

b. una larva.

c. una crislide.

b. tenen quatre ales.

c. poden tindre ales o no.

9 Els insectes

a. tenen dues ales.

10 Quins animals no tenen antenes?

a. Aranyes.

b. Crustacis.

c. Miripodes.

10

Les persones i els animals

Nom

TEST

Data

1 Quins aliments procedeixen dels animals?

a. Carn, ous, pasta.

b. Carn, llet, oli.

c. Carn, llet, mel.

b. noms de les ovelles.

c. del bestiar avcola.

2 La llana sobt

a. de diversos animals.

3 Qu ens proporcionen els animals?

a. Aliment, vestit, transport, higiene.


b. Aliment, vestit, transport, companyia.
c. Aliment, vestit, transport, illuminaci.
4 Qu s la ramaderia?

a. La cria i la cura danimals domstics per a obtindren aliments.


b. La cria i la cura danimals salvatges.
c. La cria i la cura danimals domstics per a obtindren productes.
5 La ramaderia extensiva est relacionada amb...

a. les vaques noms.

b. espais grans.

c. granges o estables.

6 En la ramaderia intensiva, els animals salimenten

a. amb pinso.

b. per ells mateixos.

c. en camps de conreu.

b. les ovelles.

c. els porcs.

b. les ovelles.

c. els porcs.

b. les ovelles.

c. els porcs.

b. llet, carn i llana.

c. llet, llana i mel.

7 El bestiar ov sn

a. les vaques.
8 El bestiar bov sn

a. les vaques.
9 El bestiar porc sn

a. les vaques.
10 Les ovelles proporcionen

a. llet i llana.

Segon trimestre

TEST

Nom
1

Les ales dels ocells sn les extremitats


a. del davant.

b. omnvors.

c. ovpars.

b. abelles.

c. cavalls.

b. escates.

c. pell nua.

b. tenen cua.

c. tenen escates.

En la ramaderia intensiva, els animals salimenten


a. de llet.

c. cetaci.

Els cullerots
a. respiren per pulmons.

b. ungulat.

Una tortuga t
a. brnquies.

c. lequinoderm.

Lapicultura s un tipus de ramaderia en qu es crien


a. cabres.

b. laranya.

Els animals que naixen dous sn


a. carnvors.

c. del darrere.

El porc s un animal
a. carnvor.

b. frontals.

s un invertebrat terrestre sense antenes i amb huit potes


a. el polp.

Data

b. de pinsos.

c. dherba.

En quin grup dinvertebrats inclouries els llimacs?


a. en les meduses.

b. en els bivalves.

c. en els molluscos.

10 Assenyala lopci que no siga una funci vital:

a. relaci.

b. locomoci.

c. nutrici.

11

La matria

TEST

Nom

Data

1 Quina s una substncia?

a. Calor.

b. Autombil.

c. Acer.

2 La massa dun objecte s

a. la seua quantitat de matria. b. el volum que ocupa.

c. lespai que recorre.

3 El volum dun objecte s

a. la seua quantitat de matria. b. lespai que ocupa.

c. lespai que recorre.

4 Quina oraci s correcta?

a. La massa es mesura en metres i el volum en centmetres.


b. La massa es mesura en litres i el volum en quilograms.
c. La massa es mesura en quilograms i el volum en litres.
5 Els cossos lquids tenen

a. forma prpia i volum fix.


b. forma prpia i volum variable.
c. forma variable i volum fix.
6 Quan un objecte augmenta de mida en augmentar la temperatura t lloc...

a. una dilataci.

b. una contracci.

c. un canvi destat.

b. la solidificaci.

c. la condensaci.

b. levaporaci.

c. la condensaci.

7 El pas de slid a lquid s

a. la fusi.
8 El pas de gas a lquid s

a. la fusi.

9 Quina s una reacci qumica?

a. es fon la neu.

b. es crema un paper.

c. es fa un forat.

10 Quin gas es produeix en una combusti?

a. Oxigen.

b. Vapor daigua.

c. Dixid de carboni.

12

Els materials que utilitzem


TEST

Nom

Data

1 Els materials naturals sn els que

a. imiten la naturalesa.
b. sobtenen de la naturalesa.
c. no es troben en la naturalesa.
2 Els materials naturals poden ser dorigen vegetal,
a. animal o mineral.
b. animal o rocs.

c. mineral o plstic.

3 La llana, el cuir i la seda sn materials dorigen


a. vegetal.
b. mineral.

c. animal.

4 Sn materials dorigen vegetal la fusta,


a. el cot i el cnem.
b. el cuir i la llana.

c. la llana i el paper.

5 Quins sn els materials dorigen mineral ms utilitzats?


a. els minerals.

b. Les roques.
c. Les pedres precioses.
6 Els materials artificials es fabriquen a partir de
a. matries primeres.
b. materials rocosos.

c. plstics.

7 Quin material artificial sobt a partir de la fusta?


a. Plstic.
b. Paper.

c. Cermica.

8 Per a fabricar cermica

a. es barreja argila amb aigua, semmotlen les peces i es couen en un forn.


b. es fabrica una pasta amb argila i cola, semmotlen les peces i es deixen assecar.
c. es fon argila, sintrodueix en motles amb diverses formes i es deixen assecar.
9 Quin material artificial sobt a partir de largila?

a. Plstic.

b. Paper.

c. Cermica.

10 La major part dels plstics sobt a partir

a. del petroli.

b. del granit.

c. de substncies minerals.

13

Lenergia
TEST

Nom

Data

1 Qu s lenergia?

a. La causa que la matria tinga un color o un altre.


b. La causa que tinguen lloc canvis en la matria.
c. La causa que la matria sesgote o es regenere.
2 Lenergia que dna origen als llamps s lenergia
a. calorfica.
b. elctrica.

c. mecnica.

3 Quin tipus denergia s la que es troba emmagatzemada en els aliments?

a. Qumica.

b. Calorfica.

c. Mecnica.

4 Quin tipus denergia es transforma en energia lluminosa en un ciri?

a. Elctrica.

b. Trmica.

c. Qumica.

5 En quin tipus denergia es transforma lenergia elctrica en un ventilador?

a. Mecnica.

b. Qumica.

c. Lluminosa.

6 Les fonts denergia que sesgoten a mesura que sutilitzen sanomenen

a. esgotables.

b. no renovables.

c. no regenerables.

7 Quina s la font denergia principal en lactualitat?

a. Els combustibles fssils.

b. La fusta.

c. El vent.

8 Don sextrauen el petroli i el gas natural?

a. De mines.

b. De jaciments.

c. De pedreres.

9 Per quin motiu o motius lelectricitat s lenergia que sutilitza ms?

a. Lnic motiu s que es transporta fcilment.


b. Lnic motiu s que sobt de fonts denergia no renovables.
c. Perqu es transporta i es transforma en altres tipus denergia amb facilitat.
10 Les centrals que usen combustibles fssils com a font denergia sn

a. centrals trmiques.
b. centrals mecniques.
c. centrals eliques.

14

Lenergia i el medi ambient


TEST

Nom

Data

1 Qu s el medi ambient?

a. Tota la naturalesa que ens envolta.


b. Els ssers vius que ens envolten.
c. Laigua, laire i el sl que ens envolten.
2 La producci i ls denergia perjudiquen el medi ambient?

a. S, perqu provoquen contaminaci i sesgoten les fonts denergia.


b. S, encara que noms perqu provoquen contaminaci.
c. S, per no es pot fer res per a evitar-ho.
3 Les substncies perjudicials que sacumulen en el medi ambient sanomenen

a. marees negres.

b. residus.

c. acumulacions.

4 La contaminaci perjudica les plantes i la salut de persones i animals?

a. S.

b. No.

c. Noms les plantes.

5 Com sanomena laugment de la temperatura del planeta?

a. Febre terrestre.

b. Calfament terrestre.

c. Calfament global.

6 Un gran abocament de petroli al mar sanomena

a. marea negra.

b. abocament negre.

c. marea petrolfera.

7 Quan eixim duna habitaci en qu no hi ha ning, hem

a. dapagar els llums.


b. llevar les bombetes.
c. deixar la porta oberta.
8 Quins tipus de mquines hem dusar per a no perjudicar el medi ambient?

a. Les ms rpides.

b. Les de baix consum.

c. Les ms grans.

9 Convertir materials de rebuig en altres materials sanomena

a. materialitzar.

b. reutilitzar.

c. reciclar.

10 En reduir el consum i reutilitzar i reciclar residus, complim la regla

a. de les tres erres.


9

68
6

b. de lestalvi energtic.

c. de les solucions.

15

Les mquines
TEST

Nom

Data

1 Quina s la millor definici de mquina?

a. Objecte que ens ajuda a realitzar totes les nostres activitats.


b. Objecte que ens permet estalviar temps o esfor en realitzar alguna activitat.
c. Objecte que ens permet no fer esfor en realitzar alguna activitat.
2 Quin va ser el primer s que es va donar a les mquines?

a. Transportar.

b. Comunicar.

c. Exercir forces.

3 La majoria de les mquines funcionen amb

a. energia procedent dels combustibles i energia elctrica.


b. energia manual.
c. energia solar.
4 Com sanomenen les mquines que sutilitzen en un ofici determinat?

a. Ferramentes.
b. Mquines dofici.
c. Mquines complexes.
5 Les mquines formades per una o algunes peces sanomenen

a. mquines simples.

b. mquines senzilles.

c. ferramentes.

6 Quin tipus de mquina s una rampa?

a. Una politja.

b. Un pla inclinat.

c. Una palanca.

7 Quina daquestes mquines definiries com una palanca?

a. Una grua.

b. Unes tisores.

c. Una rampa.

8 Com sanomena cada un dels elements duna mquina composta?

a. Operadors.

b. Politges.

c. Engranatges.

9 El conjunt de rodes dentades que transmet el moviment del motor s

a. un eix.

b. un engranatge.

c. una transmissi.

10 Els primers invents van ser mquines

a. simples.
110

Cincies de la Naturalesa 3

b. per a la casa.

c. elctriques.

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Tercer
trimestre

TEST

Nom
1

Les propietats que tenen tots els objectes, independentment


de la substncia de qu estiguen fets, sn
a. massa i volum.

b. color i olor.

c. duresa i brillantor.

Els canvis de la matria amb transformaci de substncies sanomenen


a. canvis destat.

Data

b. mescles.

c. reaccions qumiques.

Amb quins materials es poden fabricar teixits?


a. Noms amb materials dorigen animal.
b. Noms amb materials dorigen mineral.
c. Amb materials dorigen animal i amb materials dorigen vegetal.

Quins materials artificials es fabriquen a partir del petroli?


a. El vidre.

c. Els metalls.

Lenergia que dna origen als llamps s lenergia


a. lluminosa.

b. Els plstics.

b. elctrica.

c. calorfica.

Les fonts denergia no renovables sn les que


a. es poden regenerar.
b. no sesgoten.
c. es poden esgotar.

Un dels gasos responsables del calfament global s


a. el dixid de carboni.

c. el petroli.

Fabricant productes amb materials reciclats


a. sestalvia energia.

b. loxigen.

b. es contamina el sl.

c. es contamina laire.

Les mquines que sutilitzen en un ofici sanomenen


a. operadors.

b. palanques.

c. ferramentes.

10 El conjunt de rodes dentades que transmet el moviment del motor...

a. s una politja.

b. s un engranatge.

c. s una palanca.

Avaluaci final

TEST

Nom
1

Data

Quines sn les parts del cos?


a. Cap, tronc i extremitats.
b. Cara, tronc, braos i cames.
c. Cap, rgans interns i cames.

Letapa de la vida en qu ms es creix i es canvia s


a. ledat adulta.
b. ladolescncia.
c. la infncia.

La carn, el peix, els ous, la llet i els llegums sn rics en


a. greixos.

b. La higiene.

c. Lexercici fsic.

b. sn carronyers.

c. no existeixen.

Quin s el grup ms nombrs docells?


a. Els rapaos.

c. dels greixos.

Els animals que mengen aliments tant dorigen animal com vegetal
a. sn omnvors.

b. de les vitamines.

Quin hbit saludable ens ajuda a evitar malalties?


a. Loci.

c. hidrats de carboni.

En una dieta saludable, la major part de lenergia prov


a. dels hidrats de carboni.

b. protenes.

b. Els pardals.

c. Els nadadors.

Quina s la caracterstica principal dels primats?


a. Tenen cinc dits a les extremitats.
b. Sn terrestres i herbvors.
c. No tenen pl i sn aqutics.

Els vertebrats ovpars, amb escates i que respiren per pulmons sn...
a. amfibis.

b. rptils.

c. ocells.

10 Quin grup de vertebrats realitza metamorfosi?

a. Amfibis.

b. Rptils.

c. Ocells.

AVALUACI FINAL

TEST

11 La cria que ix de lou dels molluscos sanomena

a. larva.

b. crislide.

c. medusa.

12 Tots els artrpodes tenen

a. un esquelet extern i potes articulades.


b. sis potes articulades, dues antenes i ales.
c. huit potes i ales.
13 De quin tipus de bestiar obtenim la llana?

a. Bestiar porc.

b. Bestiar avcola.

c. Bestiar ov.

14 Constitueix un exemple de canvi de la matria amb transformaci


de substncies

a. una mescla.

b. una dilataci.

c. una combusti.

15 Els materials artificials selaboren a partir de

a. matries primeres.
b. materials naturals.
c. plstic o paper.
16 El granit i el marbre sn materials dorigen

a. animal.

b. vegetal.

c. mineral.

17 En una llanterna

a. lenergia elctrica de les piles es transforma en energia lluminosa.


b. lenergia qumica de les piles es transforma en energia lluminosa.
c. lenergia qumica de les piles es transforma en energia mecnica.
18 Les substncies perjudicials que sacumulen en el sl o en laigua sn

a. els residus.

b. els jaciments.

c. les marees negres.

19 Les mquines simples funcionen amb lenergia...

a. de les persones.

b. del vent.

c. dels combustibles.

20 Les mquines compostes estan formades per diversos

a. engranatges.

b. operadors.

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

c. plans inclinats.
Cincies de la Naturalesa 3

113

Estndards daprenentatge de lrea de Cincies


de la Naturalesa per a educaci primria*
BLOC 1. INICIACI A LACTIVITAT CIENTFICA
1.1. Busca, selecciona i organitza informaci concreta i rellevant, lanalitza, trau conclusions, comunica la seua experincia, reflexiona sobre el procs seguit i ho comunica oralment i per escrit.
1.2. Utilitza mitjans propis de lobservaci.
1.3. Consulta i utilitza documents escrits, imatges i grfics.
1.4. Desenvolupa estratgies adequades per a accedir a la informaci dels textos de
carcter cientfic.
2.1. Manifesta autonomia en la planificaci i lexecuci daccions i tasques i t
iniciativa en la presa de decisions.
3.1. Utilitza de manera adequada el vocabulari corresponent a cada un dels blocs de
continguts.
3.2. Exposa oralment de forma clara i ordenada continguts relacionats amb lrea i
manifesta la comprensi de textos orals i/o escrits.
4.1. Usa de forma autnoma el tractament de textos (ajust de pgina, inserci dillustracions o notes, etc.).
4.2. Fa un s adequat de les tecnologies de la informaci i la comunicaci com a recurs doci.
4.3. Coneix i utilitza les mesures de protecci i seguretat personal que ha daplicar en
ls de les tecnologies de la informaci i la comunicaci.
4.4. Presenta els treballs de manera ordenada, clara i neta, en suport de paper i digital.
4.5. Utilitza estratgies per a realitzar treballs de forma individual i en equip i mostra
habilitats per a la resoluci pacfica de conflictes.
4.6. Coneix i respecta les normes ds i de seguretat dels instruments i els materials
de treball.
5.1. Du a terme experincies i investigacions senzilles: planteja problemes, enuncia
hiptesis, selecciona el material necessari, trau conclusions i comunica els resultats.

* Reial decret 126/2014, de 28 de febrer, pel qual sestableix el currculum bsic de leducaci primria.

116

Cincies de la Naturalesa 3

5.2. Realitza un projecte treballant de forma individual o en equip, presenta un


informe amb suport de paper i/o digital recollint informaci de diferents fonts
(directes, lli- bres, Internet), amb diferents mitjans, i comunica de forma oral
lexperincia rea- litzada, recolzant-se en imatges i textos escrits.

BLOC 2. LSSER HUM I LA SALUT


1.1. Identifica i localitza els principals rgans interessats en la realitzaci de les funcions vitals del cos hum: nutrici (aparells respiratori, digestiu, circulatori i excretor), reproducci (aparell reproductor) i relaci (rgans dels sentits, sistema nervis, aparell locomotor).
2.1. Identifica i descriu les caracterstiques principals de les funcions vitals de lsser
hum.
2.2. Identifica les caracterstiques principals dels sistemes del cos (aparells
respirato- ri, digestiu, locomotor, circulatori i excretor) i explica les funcions
principals que realitzen.
3.1. Reconeix estils de vida saludables i els seus efectes sobre la cura i el manteniment dels diversos rgans i aparells.
3.2. Identifica i valora hbits saludables per a previndre malalties i mant una
conduc- ta responsable.
3.3. Identifica i adopta hbits dhigiene, cura i descans.
3.4. Coneix i explica els principis de les dietes equilibrades i identifica les prctiques
saludables per a previndre i detectar els riscos per a la salut.
3.5. Reconeix els efectes nocius del consum dalcohol i drogues.
3.6. Observa, identifica i descriu alguns avanos de la cincia que milloren la salut
(medicina, producci i conservaci daliments, potabilitzaci de laigua, etc.).
3.7. Coneix i utilitza tcniques de primers auxilis, en situacions simulades i reals.
3.8. Identifica emocions i sentiments propis, dels seus companys i dels adults, i
mani- festa conductes emptiques.
3.9. Coneix i aplica estratgies per a estudiar i treballar de manera efica.
3.10. Reflexiona sobre el treball realitzat, trau conclusions sobre com treballa i aprn i
elabora estratgies per a continuar aprenent.
3.11. Planifica de forma autnoma i creativa activitats doci i temps lliure, individuals i
en grup.

Cincies de la Naturalesa 3

117

3.12. Manifesta autonomia en la planificaci i lexecuci daccions i tasques i desenvolupa iniciativa en la presa de decisions, identificant els criteris i les
conseqncies de les decisions preses.

BLOC 3. ELS SSERS VIUS


1.1. Identifica i explica les diferncies entre ssers vius i ssers inerts.
1.2. Identifica i descriu lestructura dels ssers vius (cllules, teixits, rgans, aparells i
sistemes), i identifica les caracterstiques i funcions principals que realitza cada un
dells.
2.1. Observa i identifica les caracterstiques dels ssers vius. Classifica els ssers vius
(regne animal, regne de les plantes, regne dels fongs, altres regnes).
2.2. Observa directament i indirectament, identifica caracterstiques, reconeix i
classifica animals invertebrats.
2.3. Observa directament i indirectament, identifica caracterstiques, reconeix i
classifica animals vertebrats.
2.4. Observa directament i indirectament, identifica caracterstiques i classifica plantes.
2.5. Utilitza guies en la identificaci danimals i plantes.
2.6. Explica la importncia de la fotosntesi per a la vida a la Terra.
3.1. Identifica i explica les relacions entre els ssers vius. Cadenes alimentries.
Pobla- cions, comunitats i ecosistemes.
3.2. Identifica i explica algunes de les causes de lextinci despcies.
3.3. Observa i identifica les caracterstiques i els components principals dun ecosistema.
3.4. Reconeix i explica alguns ecosistemes (praderia, tolla, bosc, litoral i ciutat) i els
s- sers vius que hi habiten.
3.5. Observa i identifica diferents hbitats dels ssers vius.
4.1. Mostra conductes de respecte i cura cap als ssers vius.
4.2. Usa la lupa i altres mitjans tecnolgics en els diferents treballs que realitza.
4.3. Manifesta alguna precisi i rigor en lobservaci i en lelaboraci dels treballs.
4.4. Observa i registra algun procs associat a la vida dels ssers vius utilitzant els
ins- truments i els mitjans audiovisuals i tecnolgics apropiats, i en comunica els
resul- tats de manera oral i escrita.

118

Cincies de la Naturalesa 3

4.5. Respecta les normes ds, de seguretat i de manteniment dels instruments dobservaci i dels materials de treball.

BLOC 4. MATRIA I ENERGIA


1.1. Observa, identifica, descriu i classifica alguns materials per les seues propietats
(duresa, solubilitat, estat dagregaci, conductivitat trmica).
2.1. Se serveix de diversos procediments per a la mesura de la massa i del volum
dun cos.
2.2. Identifica i explica fenmens fsics observables en termes de diferncies de densitat.
2.3. Identifica i explica les caracterstiques principals de la flotabilitat en un medi lquid.
3.1. Coneix les lleis bsiques que regeixen fenmens, com la reflexi de la llum o la
transmissi del corrent elctric.
3.2. Coneix les lleis bsiques que regeixen els canvis destat i les reaccions
qumiques (combusti, oxidaci i fermentaci).
4.1. Planifica i realitza experincies senzilles i prediu canvis en el moviment, en la forma o en lestat dels cossos per efecte de les forces o de les aportacions
denergia, i comunica el procs seguit i el resultat obtingut.
4.2. Identifica i explica algunes de les caracterstiques principals de les diferents formes denergia: mecnica, lluminosa, sonora, elctrica, trmica o qumica.
4.3. Identifica i explica algunes de les caracterstiques principals de les energies
reno- vables i no renovables, i identifica les diferents fonts denergia, les matries
prime- res energtiques i el seu origen.
4.4. Identifica i explica els beneficis i riscos relacionats amb la utilitzaci de lenergia
(esgotament, pluja cida, radioactivitat), i exposa possibles actuacions per a
un desenvolupament sostenible.
5.1. Identifica i exposa les caracterstiques principals de les reaccions qumiques de
combusti, oxidaci i fermentaci.
5.2. Separa els components duna mescla mitjanant destillaci, filtraci, evaporaci
o dissoluci.
5.3. Observa de manera sistemtica, aprecia i explica els efectes de la calor en laugment de temperatura i la dilataci dalguns materials.

Cincies de la Naturalesa 3

119

5.4. Identifica, experimenta i exemplifica alguns canvis destat i la seua reversibilitat.


5.5. Investiga, a travs de la realitzaci dexperincies senzilles, sobre diferents fenmens fsics i qumics de la matria: planteja problemes, enuncia hiptesis, selecciona el material necessari, trau conclusions, comunica resultats i manifesta
com- petncia en cada una de les fases, aix com en el coneixement de les lleis
bsiques que regeixen els fenmens estudiats.
5.6. Investiga, a travs de la realitzaci dexperincies senzilles, per a acostar-se al
coneixement de les lleis bsiques que regeixen fenmens com la reflexi de la
llum, la transmissi del corrent elctric, el canvi destat i les reaccions qumiques
(combusti, oxidaci i fermentaci).
5.7. Respecta les normes ds, de seguretat i de conservaci dels instruments i els
materials de treball a laula i al centre.

BLOC 5. LA TECNOLOGIA, ELS OBJECTES I LES MQUINES


1.1. Identifica diferents tipus de mquines i les classifica segons el nombre de peces,
la manera daccionar-les i lacci que realitzen.
1.2. Observa, identifica i descriu alguns dels components de les mquines.
1.3. Observa i identifica alguna de les aplicacions de les mquines i dels aparells, i la
seua utilitat per a facilitar les activitats humanes.
2.1. Construeix alguna estructura senzilla que complisca una funci o una condici
per a resoldre un problema a partir de peces modulades (una escala, un pont,
un to- bogan, etc.).
3.1. Observa i identifica els elements dun circuit elctric i en construeix un.
3.2. Observa, identifica i explica alguns efectes de lelectricitat.
3.3. Exposa exemples de materials conductors i allants, i argumenta lexposici.
3.4. Observa i identifica les caracterstiques principals dels imants i relaciona electricitat i magnetisme.
3.5. Coneix i explica alguns dels grans descobriments i invents de la humanitat.
4.1. Elabora un informe com a tcnica per al registre dun pla de treball, i en
comunica les conclusions de forma oral i escrita.
4.2. Valora i descriu la influncia del desenvolupament tecnolgic en les condicions
de vida i en el treball.

120

Cincies de la Naturalesa 3

4.3. Coneix i explica alguns dels avanos de la cincia en la llar i la vida quotidiana,
en la medicina, en la cultura i loci, en lart, la msica, el cine i lesport i en les
tecno- logies de la informaci i la comunicaci.
4.4. Fa cerques guiades dinformaci en la xarxa.
4.5. Coneix i aplica estratgies daccs i treball en Internet.
4.6. Utilitza alguns recursos al seu abast, proporcionats per les tecnologies de la
infor- maci, per a comunicar-se i collaborar.

Cincies de la Naturalesa 3

121

Prova davaluaci inicial


ESTNDARDS
DAPRENENTATGE

INDICADORS DASSOLIMENT

Activitats

B2-1.1

Identifica i localitza els principals rgans interessats en la realitzaci de les


funcions vitals del cos hum: nutrici (aparells respiratori, digestiu, circulatori
i excretor), reproducci (aparell reproductor), relaci (rgans dels sentits,
sistema nervis, aparell locomotor).

B2-3.3

Identifica i adopta hbits dhigiene, cura i descans.

B2-3.4

Coneix i explica els principis de les dietes equilibrades, i identifica les prctiques
saludables per a previndre i detectar els riscos per a la salut.

3, 5

B3-1.2

Identifica i descriu lestructura dels ssers vius: cllules, teixits, rgans, aparells
i sistemes, i identifica les caracterstiques i funcions principals de cada un dells.

9, 4

B3-2.2

Observa directament i indirectament, identifica caracterstiques, reconeix


i classifica els animals invertebrats.

9, 10

B3-2.3

Observa directament i indirectament, identifica caracterstiques, reconeix


i classifica els animals vertebrats.

10

B4-1.1

Observa, identifica, descriu i classifica alguns materials per les propietats que
tenen (duresa, solubilitat, estat dagregaci, conductivitat trmica).

B5-1.1

Identifica diferents tipus de mquines, i les classifica segons el nombre


de peces, la manera daccionar-les i lacci que realitzen.

1, 7, 8

6, 11
12

Solucions
1. Resposta grfica (R. G.). Cal indicar en el dibuix
del sistema muscular: bceps, pectorals,
abdominals i bessons. I en el del sistema
esqueltic: crani, hmer, costelles, columna
vertebral, fmur i tbia.
2. Resposta model (R. M.). Al mat: aigua, sab i
esponja per a rentar-me, una tovallola per a
eixugar-me i una pinta per a pentinar-me.
Abans de les menjades: sab, aigua i tovallola
per a rentar-me les mans i eixugar-les.
Desprs de les menjades: raspall de dents,
pasta de dents i aigua.
3. Cada dia: tomaques, pltans, peix i formatge.
Algunes vegades la setmana: ous, avellanes
i nous. Noms de tant en tant: refresc, crelles
fregides i pasts.
4. a) Els animals vivpars naixen del ventre
de sa mare.
b) Els carnvors salimenten daltres animals.
c) Els animals ovpars ponen ous.
d) Els vertebrats tenen un esquelet intern
format per ossos.

122

Cincies de la Naturalesa 3

e) Els herbvors salimenten de plantes.


f ) Els invertebrats no tenen un esquelet
format per ossos.
5. Llet, iogurt i formatge Tenen calci,
que enforteix els ossos.
Verdures i fruites Tenen vitamines i fibra,
que ajuden a estar sans.
Oli, mantega i cansalada Tenen greixos,
que aporten energia.
Carn, embotits, peix, ous, llegums i fruites
seques Tenen protenes, que ajuden
a crixer.
Pa, crelles, pasta, cereals i sucre Tenen
hidrats de carboni, que aporten energia.
6. R. M.
Origen animal: cuir, seda, llana.
Origen vegetal: cot, fusta, paper.
Origen mineral: petroli, gas, granit.
7. R. G. En el dibuix de laparell digestiu cal posar:
boca, esfag i estmac. En el dibuix de laparell
respiratori: nas, trquea i pulmons.

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

AVALUACI INICIAL

8. Gust. Llengua. Xiqueta menjant.

11. Sobt directament de la naturalesa:

Tacte. M. Xiquet acariciant un gos.


Vista. Ull. Xiquet llegint.

Pedra: dur i pesant.

Olfacte. Nas. Xiqueta olorant una flor.


Oda. Orella. Xiquet sentint msica
amb cascos.

Fusta: resistent i rgid.

9. R. G. Desquerra a dreta i de dalt a baix: ales,


cap, antenes i potes.
s una abella.
s ovpar.
10. Mamfers: ratol i rabosa.
Ocells: nec.
Insectes: mosca i saltamart.
Rptils: serp, tortuga i sargantana.
Amfibis: granota.
Peixos: cclid.

Llana: suau i tou.


Selabora a partir daltres materials:
Vidre: frgil i lleuger.
Plstic: lleuger i flexible.
12. La mquina simple est formada per
una o algunes peces. Exemples: politja,
palanca.
La mquina composta est formada
per moltes peces. Exemple: bicicleta.

Proves davaluaci

UNITAT

Activitats
ESTNDARDS
DAPRENENTATGE*

Nivell
bsic
Control B

Nivell
avanat
Control A

Test

1, 2, 3, 6, 8

1, 2, 6

1, 2, 3, 4,
5

Explica les funcions principals dels rgans i la seua


interrelaci.

3, 4, 5

3, 4

6, 7, 8

Explica en qu consisteixen les funcions principals de


lsser hum: nutrici, reproducci i relaci; estableix
relacions entre elles i en valora la importncia per
al funcionament de lorganisme.

7, 9, 10

5, 7, 8, 9, 10

9, 10

INDICADORS DASSOLIMENT**

Identifica, localitza i descriu parts i rgans del cos hum.


B2-1.1

B2-2.1

Solucions
Control B
1. Cap, tronc i extremitats.
Front, galtes, ment, per exemple.
Trax i abdomen.
2. R. G.
3. El cos hum t al seu interior rgans,
que fan que funcione adequadament.
Ens sostenim i movem mitjanant els ossos
i els msculs.
El cervell s lrgan que dirigeix el
funcionament de tots els altres rgans
del cos.
Altres rgans interns importants sn: el cor,
els pulmons, els renyons, lestmac i els
intestins.
4. La pell envolta el nostre cos, ens protegeix
de lexterior i rep informaci, com el fred,
la calor
5. La melanina s una substncia que es troba en
la nostra pell per a protegir-nos del sol. Fa que
la pell senfosquisca quan la toca el sol.
6. Ens diferenciem en el sexe, la constituci,
lalria i els trets personals.
7. 1. Cal prendre aliments.
2.Naconseguim les substncies que
necessitem.
3.Aquestes substncies es reparteixen pel cos
per a produir materials i energia.
4.Sexpulsa tot el que no es necessita.

8. Hi ha persones que tenen un cos ms


ample i unes altres, ms estret: constituci.
Ens fixem en el color dels cabells, dels ulls,
la forma del nas i de la boca, la veu: trets
personals.
Les dones i els homes som diferents: sexe.
9. Sassemblen a son pare i a sa mare perqu
hereten caracterstiques dambds.
10. Rebem informaci del nostre voltant,
la interpretem, pensem en una resposta
i la duem a terme.

Control A
1. R. G.
2. El cos hum t al seu interior rgans,
que fan que funcione adequadament.
Per a sostenir-nos i mourens
necessitem els ossos i els msculs.
Altres rgans interns importants sn:
el cor, els pulmons, els renyons, lestmac
i els intestins.
3. La pell envolta el nostre cos, ens protegeix
de lexterior i rep informaci, com el fred,
la calor
4. La melanina s una substncia que es troba
en la nostra pell per a protegir-nos del sol. Fa
que la pell senfosquisca quan la toca el sol.
5. Sent el xiulet, linterprete com un perill i em
gire per a vore qu passa.

PROVES DAVALUACI

Percep un fregament inesperat, linterprete


com un possible perill i enretire el bra.
6. Resposta lliure (R. L.).
7. 1. Cal prendre aliments.
2. Naconseguim les substncies que
necessitem.
3. Aquestes substncies es reparteixen pel cos
per a produir materials i energia.
4. Sexpulsa tot el que no es necessita.

10. Mitjanant la nutrici obtenim energia per a


realitzar les nostres activitats i materials que
necessitem per al creixement.
Mitjanant la reproducci, les persones poden
tindre descendents quan arriben a ledat
adulta.

Test
1. b; 2. a; 3. c; 4. b; 5. b; 6. a; 7. c; 8. b; 9. c; 10. b.

8. Consisteix a tindre fills, que sn semblants


als seus pares.
9. Per a sobreviure, rebem informaci
del que passa al nostre voltant,
la interpretem i pensem en una resposta
adequada.

* Estndards daprenentatge del currculum oficial per a letapa de primria.


** Concreci dels estndards daprenentatge per a cada curs i unitat didctica.

Proves davaluaci

UNITAT

Activitats
ESTNDARDS
DAPRENENTATGE

INDICADORS DASSOLIMENT

B2-1.1

Identifica, localitza i descriu rgans del cos hum.

B2-2.1

Identifica i explica les caracterstiques principals


de les etapes del desenvolupament, tant fsiques com
psquiques, aix com els indicadors principals de canvi
en cada moment.

B2-3.3

Comprn i valora la importncia dadquirir hbits


saludables dhigiene, dalimentaci i de cura dels
sentits per a previndre riscos i procurar el bon
funcionament de lorganisme al llarg de totes
les etapes del desenvolupament.

Nivell
bsic
Control B

Nivell
avanat
Control A

Test

2, 5

1, 2, 3, 4, 5,
6, 7, 8, 9, 10

1, 2, 3, 4, 5,
6, 7, 8, 9, 10

1, 2, 3, 4,
5, 6, 7, 8,
9, 10

Solucions
Control B
1. 1. Infncia Ixen les dents de llet.
2.Adolescncia T lloc la pubertat.
3.Edat adulta Es para de crixer.
4.Ancianitat Disminueix lagilitat
i la resistncia.
2. De dalt a baix i desquerra a dreta: molars,
canines i incisives. Es tracta duna dentadura
de llet, no hi ha premolars i en total hi ha
noms 20 dents (en sn 32 en la definitiva).
3. La infncia comena amb el naixement
i acaba cap als dotze anys, aproximadament.
4. El cos est totalment desenvolupat
i preparat per a tindre fills. Es para
de crixer. Tenen lloc canvis lents,
com la caiguda dels cabells.
5. El cos va perdent agilitat, fora i resistncia,
els cabells es tornen blancs i apareixen
arrugues a la pell.
6. Els bebs naixen amb les dents
de llet. Els bebs naixen sense dents.
Desprs ixen les dents de llet.
7. Han dindicar dos hbits dels segents:
Menjar de tot en les quantitats adequades.
Asseures b i evitar carregar molt de pes.
Raspallar-se les dents desprs de cada
menjada.

Fer exercici, dedicar temps a loci i


dormir prou.
8. Les premolars formen part de la
dentadura definitiva, que posseeixen
les persones adultes.
Els bebs solen aprendre a gatejar,
desprs es posen drets i a lltim aprenen
a caminar.
9. Al principi, els bebs ploren quan tenen fam.
Ms tard comencen a comunicar-se tamb
amb el somriure. Cap als dos anys diuen
les primeres paraules, que aprenen imitant
els adults.
10. Han de seleccionar dos canvis
dels segents:
Als xiquets els canvia la veu i els ixen
pls al cos i a la cara.
A les xiquetes els creixen els pits i els
canvia la forma del cos.
Es produeixen canvis en la manera de ser.

Control A
1. Dura des que naixem fins als dotze anys,
aproximadament: infncia.
El cos est totalment desenvolupat
i preparat per a tindre fills: edat adulta.
El cos es transforma i sorgeixen diferncies
visibles entre homes i dones: adolescncia.

PROVES DAVALUACI

El cos perd agilitat, fora i


resistncia: ancianitat.
2. De dalt a baix i desquerra a dreta:
premolars, canines, incisives i molars.
s una dentadura definitiva, ja que t
molars i premolars i en total hi ha 32
dents (en la de llet en sn 20.)
3. El cos est totalment desenvolupat i preparat
per a tindre fills. Es para de crixer. Tenen lloc
canvis lents, com la caiguda dels cabells.
4. Han dindicar tres hbits dels segents:
Menjar de tot en les quantitats adequades.
Asseures b i evitar carregar molt de pes.
Raspallar-se les dents desprs de cada
menjada.
Fer exercici, dedicar temps a loci i
dormir prou.
5. T 20 dents.

7. Al principi, els bebs ploren quan tenen fam


o necessiten alguna cosa. Desprs tamb
es comuniquen amb el somriure i el riure.
Ms tard diuen les primeres paraules i cap
als dos anys ja poden parlar.
8. Als xiquets els canvia la veu i els ixen
pls al cos i a la cara.
A les xiquetes els creixen els pits i els
canvia la forma del cos.
Es produeixen canvis en la manera de ser.
9. El cos va perdent agilitat, fora i resistncia,
els cabells es tornen blancs i ixen arrugues
a la pell.
10. Els primers passos es fan cap a lany dedat.

Test
1. c; 2. b; 3. a; 4. c; 5. b; 6. a; 7. a; 8. b; 9. c; 10. b.

R. G. Incisives, canines i molars.


6. Perqu els ossos del crani encara no
estan completament units.

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Cincies de la Naturalesa 3

127

Proves davaluaci

UNITAT

Activitats
ESTNDARDS
DAPRENENTATGE

INDICADORS DASSOLIMENT

B2-3.4

Identifica els nutrients de diversos aliments com a pas


previ a lelaboraci duna dieta equilibrada.

B2-3.3

Comprn i valora la importncia dadquirir hbits


saludables dhigiene, dalimentaci i de cura dels
sentits per a previndre riscos i procurar el bon
funcionament de lorganisme al llarg de totes
les etapes del desenvolupament.

Nivell
bsic
Control B

Nivell
avanat
Control A

Test

1, 2, 3, 4, 5,
7, 8, 10

2, 3, 4, 5, 6,
8

1, 2, 3, 4,
5, 6, 7,
8, 9

6, 9

1, 7, 9, 10

10

Solucions
Control B

I si les nostres mans no estan netes, la seua


brutesa pot passar als aliments.

1. Quan mengem, els aliments es


descomponen en parts ms menudes
que sanomenen nutrients i que ens resulten
tils. Els aliments poden ser naturals,
com les fruites o la carn, o elaborats,
com el pa o els embotits.

10. Les protenes sn importants perqu ens


aporten materials de construcci per a crixer
i reparar el nostre cos. Es troben en la carn,
el peix, els ous, els llegums i la llet i els seus
derivats.

2. Sn els greixos, els hidrats de carboni,


les protenes, les vitamines i les sals minerals.

Control A

3.

1. R. M. Aliments naturals: poma, pollastre,


llu. Aliments elaborats: pa, qutxup, iogurt.

Oli de gira-sol
Mantega

Cansalada

Origen animal

Oli doliva
Foie gras

Origen vegetal

Margarina
Bac
4. R. M. Pa, pasta, cereals, crelles.
5. Les sals minerals sn necessries per a estar
sans. El calci forma part dels ossos.
6. Poden esmentar la sal, el sucre o el vinagre.
7. Oli: greixos; ous: protenes; mel: hidrats de
carboni; taronja: vitamines i sals minerals;
iogurt: protenes.
8. Aliments naturals: pltan, tomaca, filet
de pollastre.
Aliments elaborats: salsitx, bescuit, flam.
9. s important, perqu si els aliments no estan
nets, ens poden causar problemes de salut.

2. Els nutrients sn les parts ms menudes


dels aliments que sn tils per a nosaltres.
Els principals sn els greixos, els hidrats
de carboni, les protenes, les vitamines
i les sals minerals.
3. Els greixos aporten molta energia. Poden
ser dorigen animal, com la mantega
o la cansalada, i dorigen vegetal, com loli
de oliva o de gira-sol.
4. R. M. Pa, cereals, pasta, crelles, sucre.
5. Les protenes ens aporten materials de
construcci per a crixer i reparar el nostre
cos. Es troben en la carn, el peix, els ous
i els llegums, per exemple.
6. El calci s important, sobretot durant
el creixement, ja que forma part dels ossos.
Abunda en la llet i els derivats lactis.
7. Cal cuidar la higiene en la nostra alimentaci
per a cuidar la salut.

PROVES DAVALUACI

Els aliments es poden conservar


congelats molt de temps.
8. La fibra es troba en aliments dorigen vegetal,
com la fruita, la verdura i els aliments integrals
(pa, pasta, galetes). Com les vitamines,
la fibra ens ajuda a estar sans.
9. La nmero 1 s la tercera imatge: hem
de rentar-nos les mans abans de
manipular aliments.
La nmero 2 s la segona imatge: hem
de rentar els aliments que es prendran,
especialment si ens els mengem crus.

La nmero 3 s la primera imatge: hem


de servir prompte els aliments a fi que
no es facen malb.
10. Poden esmentar les formes de conservaci
segents: mitjanant la calor, mitjanant
el fred i mitjanant conservants.

Test
1. b; 2. a; 3. c; 4. a; 5. a; 6. b; 7. b; 8. c; 9. a; 10. c.

Proves davaluaci

UNITAT

Activitats
ESTNDARDS
DAPRENENTATGE

B2-3.4

INDICADORS DASSOLIMENT

Explica en qu consisteix una dieta equilibrada


i suficient; assenyala la importncia duna dieta
equilibrada i suficient per al bon funcionament del cos
hum, aix com els riscos i les conseqncies duna
dieta poc equilibrada o insuficient.

Nivell
bsic
Control B

Nivell
avanat
Control A

Test

1, 2, 3, 4,
5, 6, 7, 8,
9, 10

1, 2, 3, 4,
5, 6, 7, 8,
9, 10

1, 2, 3,
4, 5, 6,
7, 8, 9,
10

Solucions
Control B
1. s la que ens ajuda a estar sans, grcies
als aliments que cont i a la proporci en qu
shi troben.
2. R. M. Llepolies, refrescos, embotits i mantega.
3. Una dieta suficient s la que ens aporta
lenergia i els materials que necessitem,
de manera que no siguen insuficients
ni excessius. Una dieta equilibrada
ens aporta la quantitat adequada de
cada nutrient.
4. La roda dels aliments s una ferramenta
en qu es representen els grups daliments
i que ens ajuda a tindre una dieta saludable.
5. R. G. Els alumnes han de dibuixar una roda
dels aliments, per traant-ne noms els
sectors, sense els aliments.
El pit de pollastre suneix al grup 3;
la mantega, al 2; els macarrons,
a l1; el formatge, al 4; la taronja, al 6;
i la tomaca i lencisam, al 5.
6. Hem dincloure-hi aliments de tots els grups.
Nhem de prendre ms dels grups 1, 5 i 6.
Shi representen amb menor grandria.
7. R. M. Pa, galetes, pasta, crelles, arrs.
8. Hem de prendre sovint fruita i verdura.
Hem de reduir al mxim els brioixos,
el formatge curat i la cansalada.
9. Elevat consum de vegetals.
Consum de peix.

130

Cincies de la Naturalesa 3

Consum de pa i cereals.
s doli doliva.
10. Fruita: grup 6; pa: grup 1; peix: grup 3;
crelles: grup 1; llentilles: grup 3; laigua
sinclou al centre de la roda.

Control A
1. Una dieta suficient s la que ens aporta
lenergia i els materials que necessitem,
de manera que no siguen insuficients
ni excessius. Una dieta equilibrada ens aporta
la quantitat adequada de cada nutrient.
2. Dieta suficient: ens aporta lenergia
i els materials que necessitem.
Dieta equilibrada: ens aporta la quantitat
adequada de cada nutrient.
3. La roda dels aliments s un esquema que ens
ajuda a dissenyar una dieta equilibrada.
4. La falsa s la primera. Hauria de ser: Hem de
prendre ms aliments dels grups que ocupen
ms espai en la roda.
5. R. M. Pa, pasta, cereals, crelles, galetes.
Aquests aliments ens aporten hidrats
de carboni.
6. Desdejuni: llet i fruita.
Esmorzar: entrep i fruita.
Dinar: espaguetis i filet de pollastre
amb bajoquetes.
Berenar: fruita i iogurt.
Sopar: ensalada i peix.

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

PROVES DAVALUACI

7. No han de faltar-hi aliments rics en


hidrats de carboni, fruita, verdura, llet i
derivats i aliments rics en protenes.
Hem de reduir al mxim els aliments rics
en sucre i els rics en greix, sobretot si sn
greixos dorigen animal.
8. R. M. Refrescos, pastissos, llepolies,
formatge curat
9. Poden unir les vitamines i les sals minerals amb
qualsevol de les fruites i verdures de la imatge;
les protenes, amb la carn, el peix, el marisc,els
cigrons, el formatge, la llet o el iogurt; el calci,
amb la llet, el formatge o el iogurt.

10. s la dieta tradicional dels pasos banyats


pel Mediterrani, que sassocia a una bona salut.
En aquesta dieta es consumeixen abundants
productes vegetals, peix, pa i cereals i oli
doliva.

Test
1. a; 2. b; 3. c; 4. a; 5. c; 6. b; 7. c; 8. b; 9. b; 10. c.

Proves davaluaci

UNITAT

Activitats
ESTNDARDS
DAPRENENTATGE

B2-3.1

B2-3.3

Nivell
bsic
Control B

Nivell
avanat
Control A

Test

Explica els hbits saludables per al bon funcionament


del cos i la prevenci de riscos per a la salut. Assumeix
i argumenta la importncia dadquirir aquests hbits.

1, 2, 3, 4, 5,
6, 10

1, 2, 3, 4, 5,
6, 10

1, 2, 3, 4,
5, 6, 10

Comprn i valora la importncia dadquirir hbits


saludables dhigiene, dalimentaci i de cura dels
sentits per a previndre riscos i procurar el bon
funcionament de lorganisme al llarg de totes
les etapes del desenvolupament.

1, 2, 3, 4, 5,
6, 10

1, 2, 3, 4, 5,
6, 10

1, 2, 3, 4,
5, 6, 10

INDICADORS DASSOLIMENT

Identifica, assumeix i argumenta la importncia dadquirir


aquests hbits.

B2-3.11

Elabora plans per a programar de forma saludable,


variada i assequible el seu oci i temps lliure
individualment i/o collectivament.
Comprn i explica la necessitat dadoptar actituds de
mesura i responsabilitat davant loci digital i tecnolgic.

7, 8

7, 8

7, 8

Solucions
Control B
1. Mantindre una postura correcta.
Fer exercici fsic.
Tindre una bona higiene.
Dedicar temps al nostre oci.

6. Desprs de les menjades.

Procurar dormir unes deu hores diries.

7. Les activitats de temps lliure.

2. Han de marcar la fotografia de lesquerra.


La xiqueta porta la motxilla correctament, amb
les corretges recolzades en els dos muscles.

8. R. M.
Oci educatiu: visitar un museu.

Enforteix els ossos i els msculs.

Oci en la naturalesa: fer una excursi per


la muntanya.
Oci en famlia: anar tota la famlia al cine.

s bo per al cor i els pulmons.

Oci amb amics: anar a una festa daniversari.

3. Han dindicar dos beneficis dels segents:

Ajuda a relaxar-se i a dormir b.


Augmenta lagilitat, lelasticitat, la fora
i la resistncia.
Ajuda a mantindre el pes adequat.
Ensenya coses com ara orientar-se,
respirar b, mantindre lequilibri
Els esports dequip ajuden a ser sociable,
a treballar en grup i a respectar les normes.
4. Han de marcar les maduixes i lencisam.

132

5. Cal rentar-se les mans desprs danar


al lavabo o de jugar amb la nostra mascota,
abans de menjar i sempre que estiguen
brutes.

Cincies de la Naturalesa 3

9. R. M. Els videojocs sn una opci ms doci.


Poden ser molt divertits i educatius. No s
convenient que tot el nostre temps doci
el dediquem als videojocs.
10. Dormir s una prdua de temps (F).
Dormir b ens ajuda a comenar el dia
plens denergia (V).
Un xiquet o una xiqueta de 3r de
primria ha de dormir unes set hores
diries (F).

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

PROVES DAVALUACI

Control A
1. Tindre una alimentaci saludable.
Mantindre una postura correcta.
Fer exercici fsic.
Tindre una bona higiene.
Dedicar temps al nostre oci.
Procurar dormir unes deu hores diries.
2. Han dencerclar la fotografia de lesquerra.
La xiqueta porta la motxilla correctament,
amb les corretges recolzades en els dos
muscles.
3. Han dindicar tres beneficis dels segents:
Enforteix els ossos i els msculs.
s bo per al cor i els pulmons.
Ajuda a relaxar-se i a dormir b.
Augmenta lagilitat, lelasticitat, la
fora i la resistncia.
Ajuda a mantindre el pes adequat.
Ensenya coses com ara orientar-se, respirar
b, mantindre lequilibri
Els esports dequip ajuden a ser sociable,
a treballar en grup i a respectar les normes.
4. La higiene s la neteja del nostre cos.
s important per a evitar malalties
i, per tant, tindre bona salut.

5. Cal rentar els aliments que es prenen crus,


com la fruita i la verdura densalada.
6. Cal raspallar-se les dents per a retirar les restes
de menjar que poden afavorir laparici de
cries.
7. Sn les activitats que realitzem en el nostre
temps lliure per gust i com a diversi.
8. R. M.
Oci educatiu: visitar un museu.
Oci en la naturalesa: fer una excursi per
la muntanya.
Oci en famlia: anar tota la famlia al cine.
Oci amb amics: anar a una festa daniversari.
9. R. M. Els videojocs sn una opci mes doci.
Poden ser molt divertits i educatius. No s
convenient que tot el nostre temps doci
el dediquem als videojocs.
10. s important dormir perqu ens ajuda
a recuperar-nos del cansament diari
i ens prepara per a comenar un nou dia
plens denergia. A aquesta edat conv dormir
unes deu hores diries.

Test
1. a; 2. c; 3. b; 4. a; 5. c; 6. a; 7. c; 8. b; 9. a; 10.
c.

Proves davaluaci. Primer trimestre


Activitats
ESTNDARDS
DAPRENENTATGE

B2-1.1

B2-2.1

B2-3.3

B2-3.4

B2-3.11

Nivell
bsic
Control B

Nivell
avanat
Control A

Nivell
excellncia
Control E

Test

Identifica, localitza i descriu rgans del cos


hum.

Explica en qu consisteixen les funcions


principals de lsser hum: nutrici,
reproducci i relaci; estableix relacions
entre elles i en valora la importncia per
al funcionament de lorganisme.

Identifica i explica les caracterstiques


principals de les etapes del desenvolupament,
tant fsiques com psquiques, aix com els
principals indicadors de canvi en cada
moment.

Comprn i valora la importncia dadquirir


hbits saludables dhigiene, dalimentaci
i de cura dels sentits per a previndre
riscos i procurar el bon funcionament de
lorganisme al llarg de totes les etapes del
desenvolupament.

4, 6, 9

4, 6, 9

4, 6, 9

4, 9

Identifica els nutrients de diversos aliments


com a pas previ a lelaboraci duna dieta
equilibrada.

5, 8

5, 8

5, 7

Explica en qu consisteix una dieta


equilibrada i suficient; assenyala
la importncia duna dieta equilibrada
i suficient per al bon funcionament del
cos hum, aix com els riscos i les
conseqncies duna dieta poc equilibrada
o insuficient.

7, 8

Elabora plans per a programar de forma


saludable, variada i assequible el seu oci
i temps lliure individualment i/o
collectivament.

10

10

10

10

Comprn i explica la necessitat dadoptar


actituds de mesura i responsabilitat davant loci
digital i tecnolgic.

10

INDICADORS DASSOLIMENT

PRIMER TRIMESTRE

Solucions
Control B
1. Est format pel trax i per labdomen. Tronc.
Dirigeix el funcionament de tots els
altres rgans del cos. Cervell.
Forma part de les extremitats inferiors.
Cuixa.
Cont una substncia que anomenada
melanina que ens protegeix del sol. Pell.
2. La reproducci consisteix a tindre fills,
que normalment sassemblen als pares;
la nutrici consisteix a aconseguir energia
i materials a partir dels aliments; i la relaci
consisteix a captar informaci de lentorn
i respondre-hi.
3. Adolescncia: 2; ancianitat: 4; edat adulta: 3;
infncia: 1.
4. Han dencerclar fer exercici i menjar
de tot.
5. Mantega: G; poma: V; peix: P; llentilles:
P; ous: P; bac: G; pa: H; coliflor: V.

Control A
1. Dirigeix el funcionament de tots els
altres rgans del cos: cervell.
Ens protegeix del sol grcies a la
melanina que cont: pell.
Est format pel trax i per labdomen: tronc.
Es troba entre el bra i la m: avantbra.
2. La reproducci consisteix a tindre fills,
que normalment sassemblen als pares;
la nutrici consisteix a aconseguir energia
i materials a partir dels aliments; i la relaci
consisteix a captar informaci de lentorn
i respondre-hi.
3. 1r: infncia
2n: adolescncia
3r: edat adulta
4t: ancianitat
4. R. M. Tindre una alimentaci saludable,
practicar algun esport, no portar una motxilla
pesada i dormir deu hores diries.

6. Mitjanant el fred, els aliments es conserven


ms temps a la nevera o al congelador.
Mitjanant la calor, seliminen molts
contaminants que podrien fer malb
els aliments. La conservaci mitjanant
conservants consisteix a afegir certes
substncies als aliments.

5. Pa: hidrats de carboni.

7. Han de marcar la primera: s la que


ens aporta just lenergia i els materials
que necessitem.

6. Mitjanant el fred, els aliments es conserven


ms temps a la nevera o al congelador.
Mitjanant la calor, seliminen molts
contaminants que podrien fer malb
els aliments. La conservaci mitjanant
conservants consisteix a afegir certes
substncies als aliments.

8. Han dencerclar les opcions verdura i pasta


integral.
9. Per a no danyar-nos lesquena: postura
correcta.
Per a evitar malalties: higiene.
Per a beneficiar la salut fsica i
mental: exercici fsic.
10. La primera fotografia representa loci
de tipus cultural; la segona, loci en la
naturalesa; i la tercera, loci electrnic.
Han de marcar la tercera fotografia.

Bac: greixos.
Llentilles: protenes.
Pera: vitamines i sals minerals.
Ou: protenes.
Llet: protenes.

7. Una dieta saludable s la que ens ajuda


a estar sans perqu ens aporta els materials
i lenergia que necessitem i la quantitat
adequada de cada nutrient.
8. R. M.
Grup 1: pasta. Grup 2: oli doliva.
Grup 3: pollastre. Grup 4: iogurt.
Grup 5: tomaca. Grup 6: taronja.

9. Per a no danyar-nos lesquena:


postura correcta.
Per a evitar malalties: higiene.
Per a beneficiar la salut fsica i mental:
exercici fsic.
10. R. G.

Control E
1. R. M.
Tronc: est format pel trax i per labdomen.
Pell: ens protegeix del sol grcies a
la melanina que cont.
Avantbra: es troba entre el bra i la m.
Cervell: dirigeix el funcionament de
tots els altres rgans del cos.
2. La reproducci consisteix a tindre fills, que
normalment sassemblen als pares.
La nutrici consisteix a aconseguir
energia i materials a partir dels aliments.
La relaci consisteix a captar informaci
de lentorn i respondre-hi.
3. 1r: infncia
2n: adolescncia
3r: edat adulta
4t: ancianitat
4. R. M.
Cal prendre molta fruita i verdura en comptes
de pastissos i llepolies.
Cal asseures en la cadira amb lesquena
recta en comptes destar mig estirat o amb
lesquena encorbada.

5. R. M.
Aliments rics en hidrats de
carboni: pa i crelles.
Aliments rics en greixos: oli i mantega.
Aliments rics en protenes: carn i peix.
6. Amb el fred, a la nevera o al congelador.
Amb la calor, ja que es destrueixen
elements perjudicials.
Mitjanant conservants, com la
sal o el vinagre.
7. Una dieta suficient ens ha daportar
la quantitat justa denergia i de materials
de construcci que necessitem. Una dieta
equilibrada ens ha daportar la quantitat
adequada de cada tipus de nutrient.
8. R. M.
Grup 1: pasta. Grup 2: oli doliva.
Grup 3: pollastre. Grup 4: iogurt.
Grup 5: tomaca. Grup 6: taronja.
9. Una postura correcta: s important per a
evitar problemes desquena.
Lexercici fsic: s beneficis per a la salut
fsica i mental.
Una bona higiene: ens ajuda a
evitar malalties.
10. R. L.

Test
1. b; 2. a; 3. a; 4. b; 5. c; 6. a; 7. a; 8. b; 9. a; 10. c.

Proves davaluaci

UNITAT

Activitats
ESTNDARDS
DAPRENENTATGE

B3-1.2

B3-2.2

B3-2.3

Nivell
bsic
Control B

Nivell
avanat
Control A

Test

1, 2, 3, 4, 5

1, 2, 3, 4, 5,
10

1, 2, 3, 4,
5

Identifica i descriu rgans fonamentals i els relaciona


amb les funcions vitals.

6, 7

Descriu les caracterstiques principals danimals


invertebrats, identifica animals dins aquest grup
i justifica la resposta.

9, 10

9, 10

9, 10

Descriu les caracterstiques principals danimals


vertebrats, identifica animals dins daquest grup
i justifica la resposta.

6, 7

6, 10

6, 7

7, 8

INDICADORS DASSOLIMENT

Comprn, identifica i explica les funcions vitals


dels animals: nutrici, reproducci i relaci.

Explica diferncies i caracterstiques dels diferents


grups danimals vertebrats, identifica i classifica
animals dins els diversos grups i justifica la resposta.

Solucions
Control B
1. Els animals carnvors salimenten
daltres animals.
Els carronyers salimenten dels cadvers
daltres animals.
Els herbvors salimenten de plantes.
Els omnvors mengen aliments tant
dorigen animal com dorigen vegetal.
Els detritvors salimenten de restes
dssers vius.
2. R. M.
Carnvors: gos i llop.
Herbvors: vaca i cavall.
Omnvors: rabosa i gallina.
Carronyers: hiena i voltor.
Detritvors: cuc i porquet de Sant Antoni.
3. Els animals reben la informaci
de lexterior mitjanant els rgans
dels sentits.
4. Els ocells sn animals ovpars perqu
naixen dun ou.
5. Els gossos sn animals vivpars perqu
naixen del ventre de la mare.

6. Posseeixen un esquelet intern format


per ossos. La part central daquest
esquelet s la columna vertebral.
El seu cos es divideix en cap, tronc
i cua. Les extremitats poden tindre
forma de potes, aletes o ales segons
el medi en qu es desplacen.
7. s un vertebrat. Les parts de lelefant
sn (desquerra a dreta i de dalt a
baix): cap, tronc, columna vertebral,
cua
i extremitats.
8. La granota s un amfibi.
La zebra s un mamfer.
El blauet s un ocell.
La colobra s un rptil.
El peix pallasso s un peix.
9. Tenen en com que no posseeixen ossos
ni columna vertebral.
10. R. M. Medusa, papallona i cltxina.

Control A
1. Carnvors: salimenten daltres animals.
Herbvors: salimenten de plantes.

138

Cincies de la Naturalesa 3

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

PROVES DAVALUACI

Carronyers: salimenten dels cadvers


daltres animals.
Detritvors: salimenten de les restes
daltres ssers vius, com la fullaraca.
Omnvors: mengen aliments tant dorigen
animal com dorigen vegetal.
2. R. M.
Carnvors: llop i lle.
Herbvors: cavall i girafa.
Carronyers: escarabat carronyer i s rentador.
Detritvors: cuc i porquet de Sant Antoni.
Omnvors: rabosa i gallina.
3. S, els sentits sn els mateixos; per
en els animals nhi ha alguns que estan
ms desenvolupats. Per exemple, lolfacte
en els gossos est molt desenvolupat
i grcies a aix poden percebre olors
molt millor que les persones.
4. Els animals ovpars sn els que naixen dous.
Exemples: serp, nec i gripau.
5. Els animals vivpars naixen del ventre
de la mare. Exemples: gos, gat i lle.
6. Les caracterstiques dels vertebrats sn
que tenen ossos, esquelet intern i columna
vertebral. El cos es divideix en cap, tronc i cua.
Del tronc ixen les extremitats, que poden ser
potes, aletes o ales.

7. Mamfers, ocells, rptils, amfibis i peixos.


8. R. M.
Mamfers: ratol, esquirol i gorilla.
Ocells: pelic, teulad i estru.
Rptils: serp, tortuga i fardatxo.
Amfibis: granota, gripau i trit.
Peixos: truita, taur i salm.
9. Que no posseeixen ossos ni columna vertebral.
R. M. Vespa, medusa i carranc.
10. R. M.
Animal vertebrat, carnvor i vivpar: gos, llop.
Animal vertebrat, herbvor i vivpar: cavall,
girafa.
Animal vertebrat, omnvor i ovpar: gallina.
Animal invertebrat, detritvor i ovpar: milpeus,
porquet de Sant Antoni.

Test
1. a; 2. c; 3. b; 4. c; 5. a; 6. c; 7. a; 8. b; 9. b; 10. b.

Proves davaluaci

UNITAT

Activitats
ESTNDARDS
DAPRENENTATGE

B3-1.2

B3-2.3

Nivell
bsic
Control B

Nivell
avanat
Control A

Test

1, 7, 10

1, 10

2, 9

Identifica i descriu rgans fonamentals i els relaciona


amb les funcions vitals.

2, 3, 5, 6, 7

1, 4, 5

1, 3

Explica diferncies i caracterstiques dels diferents grups


danimals vertebrats, identifica i classifica animals dins
els diversos grups i justifica la resposta.

1, 2, 3, 4, 5,
6, 7, 8, 9, 10

1, 2, 3, 4, 5,
6, 7, 8, 9, 10

1, 2, 3, 4,
5, 6, 7, 8,
9, 10

INDICADORS DASSOLIMENT

Comprn, identifica i explica les funcions vitals dels


animals: nutrici, reproducci i relaci.

Solucions
Control B
1. Els mamfers respiren aire per pulmons.
Tenen la pell coberta de pl.
La majoria sn terrestres i es desplacen
amb quatre potes.
Sn vivpars i les cries salimenten de llet
que produeixen les mares a les mames.
2. Ullals esmolats i grapes a les potes.
R. M. Tigre i lle.
3. Ungulats. R. M. Cabra i senglar.
4. F.

9. Un ocell corredor t les potes fortes i llargues


i locell nadador t una membrana entre els dits
de les potes. Ocell corredor: estru. Ocell
nadador: nec.
10. Fotografia A: el vedell est mamant
de la vaca. Mamfers.
Fotografia B: lnec est covant els ous.
Ocells.

Control A
1. R. G. Desquerra a dreta i de dalt a baix:
Respiren per pulmons.

V.

Tenen la pell coberta de pl.

F.

Les cries salimenten de la llet que produeixen


les mares a les mames.
Les cries es formen en el ventre matern.

V.
5. a) Les aletes i la cua.
b) R. M. Balena i dof.
6. Els cetacis respiren per pulmons. El forat
a travs del qual respiren sanomena
espiracle.
7. Els ocells estan coberts de plomes.
Tenen un bec dur.
Respiren per pulmons.
Les extremitats del davant sn ales.
Sn ovpars.
8. R. M. Pardal: bec curt. Cadernera.
Rapa: bec fort i corb. Falc.

2. Un ungulat s un mamfer herbvor que t


potes amb pengles. Un carnvor s un
mamfer que t ullals esmolats i grapes fortes.
3. Un ximpanz s un mamfer primat que t
cinc dits a les mans i als peus. El cos est
cobert de pl. Lalimentaci s principalment
herbvora. Viuen en grups.
4. a) Les aletes i la cua.
b) R. M. Balena i dof.
5. Els cetacis respiren per pulmons.
Espiracle.

PROVES DAVALUACI

6. s primat la mona (fotografia A) perqu


t la caracterstica dels primats: cinc dits
a les mans i als peus.

9. Fotografia A: el vedell est mamant de la vaca.


Mamfers.
Fotografia B: lnec est covant ous. Ocells.

7. Caracterstiques dels ocells: estan coberts


de plomes, tenen un bec dur, respiren
per pulmons, les extremitats del davant
sn ales i sn ovpars.

10. Els ratpenats pertanyen als mamfers perqu


sn vivpars i tenen mames per a alimentar
les cries amb llet.

8. R. M.

Test

Ocells nadadors: cigne.


Ocells rapaos: falc.

1. a; 2. b; 3. b; 4. c; 5. b; 6. a; 7. c; 8. a; 9. a; 10. c.

Pardals: teulad.

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Cincies de la Naturalesa 3

141

Proves davaluaci

UNITAT

Activitats
ESTNDARDS
DAPRENENTATGE

B3-1.2

B3-2.3

Nivell
bsic
Control B

INDICADORS DASSOLIMENT

Nivell
avanat
Control A

Test

Comprn, identifica i explica les funcions vitals dels


animals: nutrici, reproducci i relaci.

Identifica i descriu rgans fonamentals i els relaciona


amb les funcions vitals.

2, 10

1, 9

1, 2, 3, 4, 5,
6, 7, 8, 9, 10

1, 2, 3, 4, 5,
6, 7, 8, 9, 10

1, 2, 3, 4,
5, 6, 7, 8,
9, 10

Explica diferncies i caracterstiques dels diferents grups


danimals vertebrats, identifica i classifica animals dins
els diversos grups i justifica la resposta.

Solucions
Control B
1. La fotografia A correspon a un peix.
La fotografia B correspon a un rptil.
La fotografia C correspon a un amfibi.
2. Els rptils respiren aire per pulmons.
Tenen la pell coberta descates.
La majoria sn terrestres i es desplacen
amb quatre potes.
Sn ovpars i no solen covar els ous
ni cuidar les cries.
3. R. M.
Fardatxos: tenen quatre potes i una cua
llarga.
Serps: no tenen potes.
Tortugues: estan cobertes per una closca.
Cocodrils: les escates suneixen i formen
escuts.
4. La fotografia A correspon a un cocodril.
La fotografia B correspon a una tortuga.
5. Sn un grup dinvertebrats aqutics (F).

7. Els amfibis acabats de nixer sanomenen


cullerots o capgrossos. Viuen en laigua,
es desplacen amb una cua i respiren per
brnquies.
La metamorfosi s el procs pel qual
els amfibis es transformen i passen
de cullerots a adults.
8. Respiren en laigua mitjanant brnquies.
Es desplacen amb les aletes.
Estan coberts descates.
Sn ovpars.
9. Lesquelet dels peixos ossis est fet dos
i el dels cartilaginosos, de cartlag.
Les sardines pertanyen al grup dels peixos
ossis i els taurons, al dels cartilaginosos.
10. R. M. La sargantana s un rptil del grup
dels fardatxos. El seu cos est cobert
descates i s allargat, i posseeix quatre
potes curtes i una cua llarga. Es desplaa
caminant amb les potes, respira mitjanant
pulmons i salimenta danimals menuts.
Viu i pon els ous en terra.

Respiren per pulmons i a travs de la pell (V).


Tenen la pell nua (V).
No tenen potes per a desplaar-se (F).
6. Els amfibis sense cua sn les granotes
i els gripaus.
Els amfibis amb cua sn les salamandres
i els tritons.

Control A
1. La fotografia A correspon a un peix.
La fotografia B correspon a un rptil.
La fotografia C correspon a un amfibi.
2. Els rptils respiren aire per pulmons.
Tenen la pell coberta descates.

PROVES DAVALUACI

La majoria sn terrestres i es desplacen


amb quatre potes.

7. La metamorfosi s la transformaci
que experimenten els amfibis de cullerots
a adults.

Sn ovpars i no solen covar els ous


ni cuidar les cries.

8. Respiren en laigua mitjanant brnquies.

3. Fardatxos, serps, cocodrils i tortugues.

Tenen aletes.

4. Sassemblen en les caracterstiques generals


dels rptils: respiren mitjanant pulmons,
sn ovpars, tenen escates i quatre potes.
A ms, ambds tenen el cos allargat.
Es diferencien en el fet que la majoria dels
fardatxos sn terrestres i els cocodrils sn
aqutics; i tamb perqu en els cocodrils
les escates donen lloc a forts escuts.

Tenen la pell coberta descates.

10. Vegeu la taula ms avall.

5. Respiren aire per pulmons i a travs


de la pell.

Test

Tenen potes.

Sn ovpars.
9. Els peixos ossis tenen lesquelet fet dossos.
Per exemple, la sardina.
Els peixos cartilaginosos tenen un esquelet
fet de cartlag. Per exemple, el taur.

1. a; 2. a; 3. c; 4. b; 5. a; 6. a; 7. a; 8. b; 9. c; 10. a.

Tenen la pell nua.


Sn ovpars.
6. La granota pertany al grup dels amfibis sense
cua. Les potes del darrere sn ms llargues
que les del davant, per a botar.

Mamfers

Ocells

Rptils

Cos cobert
de

pl

plomes

escates

Respiren
per

pulmons

pulmons

pulmons

pulmons i pell
(els cullerots,
per brnquies)

brnquies

Forma de
reproduir-se

vivpars

ovpars

ovpars

ovpars

ovpars

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Amfibis

Peixos
escates

Cincies de la Naturalesa 3

143

Proves davaluaci

UNITAT

Activitats
ESTNDARDS
DAPRENENTATGE

Nivell
bsic
Control B

INDICADORS DASSOLIMENT

Descriu caracterstiques destacades danimals


invertebrats i identifica animals dins aquest grup.
B3-2.2

Explica diferncies i caracterstiques dels diferents


grups danimals invertebrats, identifica i classifica
animals dins els diversos grups i justifica la resposta.

Nivell
avanat
Control A

Test

1, 2, 3, 4, 5,
6, 7, 8, 9, 10

1, 2, 3, 4,
5, 6, 7, 8,
9, 10

1
2, 3, 4, 5, 6,
7, 8, 9, 10

Solucions
Control B
1. Han dencerclar els tipus danimals
segents: insectes, esponges, meduses,
artrpodes, molluscos i equinoderms.
2. Els artrpodes tenen potes i una coberta
dura i articulada.
Les esponges tenen nombrosos porus.
Les meduses tenen el cos gelatins
i en forma de paraigua.
Els equinoderms sn les estrelles
i els erions de mar.
3. Desquerra a dreta: cucs, molluscos,
esponges i meduses.
4. Les esponges no es poden desplaar (V).

8. Desquerra a dreta: miripodes, arcnids,


crustacis i insectes.
9. De dalt a baix, a lesquerra: cap, trax,
abdomen.
De dalt a baix, a la dreta: antena, ala, pota.
10. Les aranyes tenen huit potes i no tenen
antenes. La majoria sn terrestres i moltes
delles fabriquen teles amb seda.

Control A
1. Esponges, meduses, cucs, molluscos,
equinoderms i artrpodes.
2. Sn les estrelles i els erions de mar:
equinoderms.

Les esponges poden viure en laigua


i en la terra (F).
Les meduses tenen agullons verinosos (V).

Tenen nombrosos porus: esponges.

Totes les meduses sn aqutiques (V).

Tenen potes i una coberta dura


i articulada: artrpodes.

5. Els molluscos sn animals de cos tou que sol


estar protegit per una o dues closques.
Gran part dels molluscos viuen en laigua,
encara que alguns dells viuen en la terra.
6. Amb dues petxines: cltxina, clossa,
tellina
Amb una sola closca: caragols terrestres
i aqutics, pagellides, orelles de mar
Amb tentacles i ventoses: polp, calamar,
spia
7. Els artrpodes tenen una coberta dura
formada per peces articulades, a ms
de potes que tamb sn articulades.

Tenen el cos gelatins i en forma


de paraigua: meduses.

3. Desquerra a dreta: cucs, molluscos,


esponges i meduses.
4. Les esponges tenen forma de sac
i presenten nombrosos porus.
Les meduses tenen un cos gelatins
en forma de paraigua i tentacles amb
agullons verinosos.
5. Els bivalves tenen el cos tou protegit
per dues petxines.
Els caragols tenen una closca enrotllada
en espiral.

PROVES DAVALUACI

Els polps, els calamars i les spies tenen


tentacles amb ventoses i alguns tenen
una closca al seu interior.
6. Els equinoderms tenen un esquelet de
plaques davall la pell i solen tindre espines.
A aquest grup pertanyen les estrelles i
tamb els erions de mar.
7. Els artrpodes tenen una coberta dura
formada per peces articulades, a ms
de potes que tamb sn articulades.
8. Insectes: tenen sis potes.
Arcnids: tenen huit potes.
Crustacis: tenen deu potes.
Miripodes: les potes sn molt nombroses.

9. De dalt a baix, a lesquerra: cap, trax,


abdomen.
De dalt a baix, a la dreta: antena, ala,
pota.
10. s la transformaci que experimenta
linsecte des que ix de lou com una larva
fins que arriba a adult desprs del pas per
letapa de crislide.

Test
1. b; 2. a; 3. b; 4. b; 5. a; 6. b; 7. c; 8. b; 9. c; 10. a.

Proves davaluaci

UNITAT

10

Activitats
ESTNDARDS
DAPRENENTATGE

B3-4.1

Nivell
bsic
Control B

Nivell
avanat
Control A

Test

Mostra actituds de curiositat, inters, atenci i respecte


pels ssers vius, i valora la importncia i la necessitat
del medi natural.

1, 2, 3, 4,
5, 6, 7, 8,
9, 10

1, 2, 3, 4,
5, 6, 7, 8,
9, 10

1, 2, 3, 4,
5, 6, 7, 8,
9, 10

Explica diferents beneficis que els animals han aportat


i aporten a lalimentaci, el transport, el vestit o loci de
les persones.

1, 2, 3, 4,
5, 6, 7, 8,
9, 10

1, 2, 3, 4,
5, 6, 7, 8,
9, 10

1, 2, 3, 4,
5, 6, 7, 8,
9, 10

INDICADORS DASSOLIMENT

Solucions
Control B

Control A

1. Han dencerclar el peix, el formatge, la carn


i els ous.

1. Els animals ens aporten, sobretot,


aliment, vestit i transport.

2. R. M. La llet i els embotits.

2. R. M. Carn, llet, ous, embotits, mantega,


nata, iogurt, formatge, gelatina, pat

3. La llana sobt del pl de les ovelles


i daltres animals (cabres, alpaques).

3. Nobtenim cuir, llana i seda.

El cuir sobt de la pell de diversos


animals.

4. R. M. Cavall, ase, bou.

La seda sobt del capoll de la papallona


de la seda.

5. La ramaderia s la cria i la cura danimals


per a obtindren productes.

4. R. M. Cavall, ase, bou.


5. R. M. Com a animals de companyia
sutilitzen gossos, gats i molts altres.
6. La ramaderia s la cria i la cura danimals
per a obtindren productes.
7. La fotografia de lesquerra es correspon
amb ramaderia extensiva i la de la dreta,
intensiva.
8. En la ramaderia intensiva, els animals
salimenten amb pinsos.
9. Ovella bestiar ov.
Cabra bestiar capr.
Porc bestiar porc.
Gallina bestiar avcola.
Vaca bestiar bov.
10. De les ovelles sobt llet, carn i llana.

6. En la ramaderia extensiva, els animals viuen


en espais grans i salimenten del que troben
en la naturalesa o b de conreus preparats
per a ells.
En la ramaderia intensiva, els animals
viuen en granges o estables i mengen
pinsos preparats especialment per a ells.
7. Ovelles: bestiar ov.
Porcs: bestiar porc.
Gallines: bestiar avcola.
Cabres: bestiar capr.
Vaques: bestiar bov.
8. De les ovelles sobt llet, carn i llana.
9. Lapicultura s la cria dabelles per a
obtindren mel i cera.
10. En la imatge podem vore algunes
vaques pasturant soltes en un prat. Es
tracta de ramaderia extensiva.

PROVES DAVALUACI

Les vaques pertanyen al bestiar bov.


De les vaques podem obtindre llet, carn
i tamb cuir.

10

Test
1. c; 2. a; 3. b; 4. c; 5. b; 6. a; 7. b; 8. a; 9. c; 10. b.

Proves davaluaci. Segon trimestre


Activitats
ESTNDARDS
DAPRENENTATGE

B3-1.2

Nivell
bsic
Control B

Nivell
avanat
Control A

Nivell
excellncia
Control E

Test

Comprn, identifica i explica les funcions


vitals dels animals: nutrici, reproducci
i relaci.

3, 4, 5

1, 3, 6, 8

4, 5, 7

4, 10

Identifica i descriu rgans fonamentals


i els relaciona amb les funcions vitals.

5, 6, 7

6, 8

1, 2

2, 9

INDICADORS DASSOLIMENT

Descriu les caracterstiques principals


danimals invertebrats i identifica animals
dins aquest grup.
B3-2.2

Explica diferncies i caracterstiques dels


diferents grups danimals invertebrats,
identifica i classifica animals dins els
diversos grups i justifica la resposta.

1, 2,

1, 2

Descriu les caracterstiques principals


danimals vertebrats, identifica animals
dins aquest grup i justifica la resposta.
B3-2.3

B3-4.1

Explica diferncies i caracterstiques


dels diferents grups danimals vertebrats,
identifica i classifica animals dins els
diversos grups i justifica la resposta.

5, 6, 7, 8

3, 5, 6, 7, 8

3, 5, 6, 7, 8

1, 3,
6, 7

Explica diferents beneficis que els animals


han aportat i aporten a lalimentaci,
el transport, el vestit o loci de les
persones.

9, 10

9, 10

9, 10

5, 8

Solucions
Control B
1. Bivalves Cos protegit per dues petxines.
Equinoderms Esquelet format
per plaques.
Meduses Cos gelatins amb tentacles.
2. Esquema de la metamorfosi. Ou Eruga
Crislide Adult.
3. a) Els carnvors salimenten daltres animals.
b) Els carronyers salimenten de cadvers
danimals.
c) Els detritvors salimenten de restes daltres
ssers vius.
4. Les funcions vitals dels animals sn: nutrici,
reproducci i relaci.

5. a) s un rptil.
b) s ovpar.
c) T pulmons.
6. a) amfibis; b) peixos; c) rptils.
7. Desquerra a dreta: 1; 3; 2.
8. Mamfer (lleona): tenen pl, sn vivpars
i produeixen llet.
Ocell (gall fer): tenen plomes i sn ovpars.
9. R. M.
a) ous, carn;
b) carn, llana;
c) mel, cera;
d) pernil, cansalada.

SEGON TRIMESTRE

10. Bestiar capr cabra.


Bestiar porc porc.

10. Les vaques al prat sn ramaderia extensiva.


Els porcs a la granja sn ramaderia intensiva.

Bestiar bov vaca.

Control E
Control A
1. Desquerra a dreta i de dalt a baix: trax,
antenes, abdomen i potes.
a)Al grup dels insectes.
b)A partir dous.
2. R. M.
a)Els equinoderms tenen esquelet
amb plaques i solen tindre espines.
b)Els miripodes tenen el cos dividit
en segments, amb moltes potes,
i tenen antenes.

1. Insectes: 6 potes, antenes, ales (0, 2 o 4).


Arcnids: 8 potes.
Crustacis: 10 potes, antenes.
Miripodes: moltes potes, antenes.
2. a) Perqu hi entre laigua.
b) Els miripodes.
3. R. G. Per exemple, una guila o un voltor.
4. Es necessiten dos ssers de diferent sexe,
lun mascul i laltre femen. Ovpars i vivpars.
5. a) Rptil.

3. Gallina: omnvor, ovpar.


Vaca: herbvor, vivpar.

b) s ovpar.

Llop: carnvor, vivpar.

d) Descates.

4. Els vertebrats tenen esquelet intern format per


ossos i columna vertebral, i poden ser vivpars
o ovpars. Els invertebrats no tenen esquelet
intern i sn ovpars.
5. Els amfibis acabats de nixer sanomenen
cullerots, viuen en laigua i respiren per
brnquies. La metamorfosi s el procs
pel qual es transformen en adults.
6. Respiren per brnquies peixos.
Tenen aletes peixos.
Reproducci ovpara peixos, rptils, amfibis.
Pell humida amfibis.
Respiren per pulmons rptils, amfibis.
Tenen escates peixos, rptils.
7. Guepard: t grapes (2) i s carnvor (3).
Gasela: t pengles (4) i s herbvor (1).
8. Mamfers. Tenen la pell coberta de pl.
Respiren per pulmons. Segons la forma
de reproduir-se sn vivpars.
Ocells. Tenen la pell coberta de plomes.
Respiren per pulmons. Segons la forma
de reproduir-se sn ovpars.
9. a) Aviar. s un grup de paraules relacionades
amb el bestiar bov.
b) Gos. s un grup de paraules relacionades
amb els animals aqutics.

c) Per pulmons.
6. Dels ous ixen els cullerots, que sn
aqutics, tenen brnquies i cua. Desprs es
transformen en granotes, que tenen vida
aqutica i terrestre, tenen pulmons per a
respirar i potes, i perden la cua.
7. Grup: mamfer. Potes: 4 amb pengles.
Reproducci: vivpar. Cobert de pl.
8. R. M.
a)llop, lle;
b)porc, gasela;
c)mona, orangutan;
d)dof, balena.
9. a) Els animals viuen en espais grans
i salimenten del que troben
en la naturalesa.
b) Els animals viuen en espais tancats,
com granges o estables, i salimenten
de pinsos.
10. Bestiar bov. Llet, formatges, carn, cuir.
Bestiar ov. Carn, llana, llet, formatge.

Test
1. a; 2. b; 3. b; 4. c; 5. b; 6. b; 7. b; 8. b; 9. c; 10.
b.

Proves davaluaci

11

UNITAT

Activitats
ESTNDARDS
DAPRENENTATGE

B4-1.1

B4-3.2

Nivell
bsic
Control B

Nivell
avanat
Control A

Test

Comprn, identifica i explica les propietats de la matria


i els seus diferents estats.

1, 2, 3, 4, 5

1, 2, 3, 4

1, 2, 3,
4, 5

Comprn i explica els canvis fonamentals de la matria.

6, 7, 8, 9

5, 6, 7, 8, 9

6, 7, 8

Explica les diferncies entre canvi destat i transformaci


qumica.

10

10

Comprn i descriu el procs de combusti.

10

10

9, 10

INDICADORS DASSOLIMENT

Solucions
Control B
1. Tots els objectes estan fets de matria.
Cada objecte est format per un tipus
diferent de matria que sanomena
substncia, com, per exemple, el plstic,
lacer, el vidre, etc.
2. La massa s la quantitat de matria que t
un cos. Es mesura en quilograms.
3. El volum s lespai que ocupa un objecte.
Es mesura en litres.
4. R. M. Slid: un llibre.
Lquid: laigua.
Gas: laire.
5. Els cossos slids tenen volum fix i forma fixa.
Els lquids tenen volum fix i forma variable.
Els gasos tenen volum variable i forma
variable.
6. Un canvi destat t lloc quan algun cos passa
dun estat a un altre.

Control A
1. La matria s el que forma tot all que
ens envolta.
Una substncia s el tipus de matria
de qu est format un objecte.
2. La massa s la quantitat de matria que
t un cos. Es mesura en quilograms.
3. El volum s lespai que ocupa un objecte.
Es mesura en litres.
4. Els cossos slids tenen volum fix i forma
fixa.
Els lquids tenen volum fix i forma variable.
Els gasos tenen volum variable i forma
variable.
5. R. M. Laire i laigua de mar.
6. La dilataci s laugment de mida dun cos
quan augmenta la temperatura.
La contracci s la disminuci de mida
dun cos en disminuir la temperatura.

7. Desquerra a dreta i de dalt a baix sn: fusi,


evaporaci, solidificaci i condensaci.

7. Els canvis destat sn el pas dun estat


a un altre.

8. Han de marcar la primera: Perqu un cos slid


passe a lquid, lhem de calfar.

8. Desquerra a dreta i de dalt a baix sn: fusi,


evaporaci, solidificaci i condensaci.

9. T lloc una solidificaci.

9. Lhas de calfar.

10. Han de marcar la segona fotografia, en qu


hi ha una combusti.

150

Cincies de la Naturalesa 3

10. Han de marcar la segona fotografia.


En la imatge t lloc una reacci de combusti.
La cera del ciri crema i es produeix dixid de
carboni.

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

PROVES DAVALUACI

Test
1. c; 2. a; 3. b; 4. c; 5. c; 6. a; 7. a; 8. c; 9. b; 10. c.

11

Proves davaluaci

UNITAT

12

Activitats
ESTNDARDS
DAPRENENTATGE

B4-1.1

Nivell
bsic
Control B

Nivell
avanat
Control A

Test

Explica caracterstiques dels materials i els classifica


segons lorigen natural o artificial.

1, 2, 3, 4, 5

1, 2, 3, 4, 5

1, 2, 3,
4, 5

Descriu processos de producci de materials a partir


de matries primeres.

1, 5, 6, 7,
8, 9

1, 6, 7, 8, 9

6, 7, 8,
9, 10

10

10

INDICADORS DASSOLIMENT

Mostra actituds ds i de consum responsables.

Solucions
Control B
1. Els materials que utilitzem poden ser naturals
o artificials. Els primers sn els que sobtenen
de la naturalesa, mentre que els segons
sobtenen a partir de matries primeres.
2. Han de marcar la llana, el cuir i la seda.
3. A partir de les fibres de llana sobt el fil.
En els telers es fabriquen teixits entrecreuant
els fils.
4. Cnem Elaboraci de teixits.

8. Han dassenyalar el ferro i el plstic.


9. Cermica.
Plstic.
Ferro.
Paper.
Plstic.
10. El problema principal dels plstics s
que donen lloc a molts residus. Una de
les solucions consisteix en el
reciclatge daquests materials.

Fusta Fabricaci de mobles.


Cot Elaboraci de teixits.
5. Per a construir cases sutilitzen roques
i cermica (rajoles). Les roques sn dorigen
mineral. La cermica s artificial i la seua
matria primera s dorigen mineral.
Les joies selaboren amb or i pedres precioses,
dorigen mineral.
6. Paper Fusta.
Plstic Petroli.
Ferro Minerals.
Cermica Argila.
7. 1r La fusta es tritura.
2n Es fabrica una pasta amb cola
i altres productes.
3r Aquesta pasta es filtra per a eliminar
impureses.
4t El paper sestn sobre cintes
mbils.
5 El producte final semmagatzema
en bobines.

152

Cincies de la Naturalesa 3

Control A
1. Els materials que utilitzem poden ser de
dos tipus: naturals, si sobtenen de la
naturalesa; o artificials, si sobtenen
a partir de matries primeres.
2. R. M.
Animal: llana, cuir, seda.
Vegetal: cnem, fusta, cot.
Mineral: or, roques, pedres precioses.
3. R. M.
Les roques sutilitzen en la construcci.
Les pedres precioses sutilitzen per
a fabricar joies.
4. A partir de les fibres de la llana sobtenen
fils. A continuaci, els fils sentrecreuen
en els telers per a obtindre teixits.
5. Per a elaborar teixits: llana, seda, cot,
cnem.
Per a elaborar mobles: fusta.

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

PROVES DAVALUACI

6. Fusta paper vegetal.


Minerals ferro mineral.
Petroli plstic mineral.
Argila cermica mineral.
7. 1r La fusta es tritura.

12

9. Han dassenyalar les caracterstiques segents:


Per a la seua producci es necessiten altes
temperatures.
En la seua fabricaci sobtenen unes cendres
que sanomenen escries.
Sextrau de diversos minerals.

2n Es fabrica una pasta amb cola i altres


productes.
3r Es filtra la pasta per a eliminar impureses.
4t El paper sestn sobre cintes mbils.

10. La imatge fa referncia al reciclatge del plstic.


El reciclatge s molt necessari per a disminuir
els residus.

5t El producte final semmagatzema


en bobines.

Test

8. El ferro i el plstic.

1. b; 2. a; 3. c; 4. a; 5. b; 6. a; 7. b; 8. a; 9. c; 10. a.

Proves davaluaci

13

UNITAT

Activitats
ESTNDARDS
DAPRENENTATGE

INDICADORS DASSOLIMENT

Nivell
bsic
Control B

Nivell
avanat
Control A

Test

B4-4.2

Coneix i descriu formes comunes denergia


i transformaci denergia.

1, 2, 3, 4

1, 2, 3, 4

1, 2, 3,
4, 5

B4-4.3

Identifica i descriu caracterstiques de les fonts


denergia renovables i no renovables, origen
i formes de producci.

5, 6, 7, 8,
9, 10

5, 6, 7, 8,
9, 10

6, 7, 8,
9, 10

Solucions
Control B
1. Lenergia s la causa que tinguen lloc canvis
en la matria. Pot fer, per exemple, que un
objecte es moga.
2. El flexo emet energia lluminosa.
Lendoll proporciona energia elctrica.
El gat botant posseeix energia mecnica.
El radiador emet energia calorfica.
Les piles contenen energia qumica.
3. Mecnica.
4. Un ciri energia qumica en lluminosa.
Una torradora energia
elctrica en calorfica.
Un cami energia qumica
en mecnica.
Un ventilador energia elctrica
en mecnica.
Una ximenera energia qumica
en calorfica.
5. Les fonts denergia sn recursos
dorigen natural dels quals podem
obtindre energia.
6. Les fonts denergia renovables sn les que
no sesgoten, com el vent. Shi inclouen
les que es poden regenerar, com la fusta
dels arbres.
Les fonts denergia no renovables sn
les que es gasten a mesura que sutilitzen,
com els combustibles fssils.
7. Carb: NR; aigua: R; sol: R; fusta: R;
petroli: NR.

8. Petroli.
Carb.
Gas natural.
9. El petroli sextrau de jaciments.
Se nobtenen la gasolina i el gasoil.
Tamb sutilitza per a fabricar plstics
i altres productes.
10. Utilitza combustibles fssils central
trmica.
Aprofita lenergia del sol central solar.
Fa servir lenergia mecnica del vent
central elica.
Usa lenergia mecnica de laigua
embassada central hidroelctrica.

Control A
1. Lenergia s la causa que tinguen lloc canvis
en la matria.
2. El flexo emet energia lluminosa.
Lendoll proporciona energia elctrica.
El gat botant posseeix energia mecnica.
El radiador emet energia calorfica.
Les piles contenen energia qumica.
3. Un ocell quan vola t energia mecnica.
Aquest tipus denergia s la que tenen
els cossos en moviment.
4. En un ciri: energia qumica en lluminosa.
En una torradora: energia elctrica
en calorfica.
En un cami: energia qumica
en mecnica.

PROVES DAVALUACI

En un ventilador: energia elctrica


en mecnica.
En una ximenera: energia qumica
en calorfica.
5. Les fonts denergia sn recursos dorigen
natural dels quals podem obtindre energia.
6. Les fonts denergia renovables sn
les que no sesgoten i les que es poden
regenerar. Per exemple: el vent, el sol
i la fusta.
Les fonts denergia no renovables
sn les que sesgoten a mesura que
sutilitzen. Per exemple: els combustibles
fssils.
7. Carb: NR; aigua: R; sol: R; fusta: R;
petroli: NR.

13

8. R. M.
Petroli: s el ms utilitzat.
Carb: sextrau de les mines.
Gas natural: arriba a la seua destinaci
per canonades.
9. El petroli sextrau de jaciments. Se nobtenen
la gasolina i el gasoil. Tamb sutilitza per a
fabricar plstics i altres productes.
10. Central trmica: combustibles fssils.
Central hidroelctrica: aigua en moviment.
Central solar: sol.
Central elica: vent.

Test
1. b; 2. b; 3. a; 4. c; 5. a; 6. b; 7. a; 8. b; 9. c; 10. a.

Proves davaluaci

14

UNITAT

Activitats
ESTNDARDS
DAPRENENTATGE

B4-4.4

Nivell
bsic
Control B

Nivell
avanat
Control A

Test

Explica alguns riscos i les conseqncies que deriven


del consum no responsable.

1, 2, 3, 4

1, 2, 3, 4

1, 2, 3, 4,
5, 6

Mostra i explica actituds destalvi i de consum


responsable denergia i de recursos.

5, 6, 7, 8

5, 6, 7, 8

7, 8

9, 10

9, 10

9, 10

INDICADORS DASSOLIMENT

Explica i valora els processos per a reduir, reutilitzar


i reciclar els residus.

Solucions
Control B
1. El nostre medi ambient est format pel sl,
els ssers vius, laire
Els combustibles fssils sn fonts denergia
no renovables que quan es cremen
produeixen residus.
2. Els residus sn substncies perjudicials que
sacumulen en el sl, en laire o en laigua.
3. La primera fotografia representa una sequera,
que pot ser causada pel calfament global;
i la segona, la contaminaci de laire per
combustibles fssils.
4. Les marees negres sn grans abocaments
de petroli al mar.
5. s important estalviar energia, perqu ls
de lenergia pot causar problemes al medi
ambient.
6. Nevera: no deixar-la oberta sense necessitat.
Llavadora: usar-la quan estiga plena.
Bombeta: usar-ne de baix consum i apagar-la
quan no sutilitze.
7. Estan utilitzant un mitj de transport pblic,
cosa que contribueix a estalviar combustible.
8. Cal promoure ls denergies renovables,
desenvolupar aparells que gasten menys
energia i fabricar productes amb materials
reciclats.
9. s una regla que diu que cal reduir, reutilitzar
i reciclar a fi de disminuir la quantitat de residus
que produm.

10. Usar un pot de conserves buit com a


portallapis: reutilitzar.
Fabricar adob per a plantes amb
restes de menjar: reciclar.
Portar bosses quan anem a comprar: reduir.

Control A
1. El medi ambient est format per tota
la naturalesa que ens envolta.
Els ssers vius, el sl, laigua i laire
constitueixen el nostre medi ambient.
2. Contaminaci: s lacumulaci de substncies
perjudicials en el sl, en laigua o en laire.
Residus: sn les substncies perjudicials
que sacumulen en el sl, en laigua
o en laire.
3. Perjus a la salut de les persones i dels animals.
Danys a les plantes.
Deteriorament del sl i de laigua.
Calfament global.
4. Les marees negres sn grans abocaments
de petroli al mar.
5. s important estalviar energia perqu ls
de lenergia pot causar problemes al medi
ambient.
6. Nevera: no deixar-la oberta sense necessitat.
Llavadora: usar-la quan estiga plena.
Bombeta: usar-ne de baix consum i apagar-la
quan no sutilitze.

PROVES DAVALUACI

7. S que s una mesura destalvi, ja que evita


consumir combustibles fssils per a anar
a lescola. Est relacionada amb el fet dusar
el transport pblic, en comptes del cotxe
particular.
8. Cal promoure ls denergies renovables,
desenvolupar aparells que gasten menys
energia i fabricar productes amb materials
reciclats.
9. Reduir: produir menys residus.

14

10. Reduir: portar les nostres prpies bosses


quan anem a comprar i utilitzar els fulls
per les dues cares.
Reutilitzar: usar els brics com a cossiols
i les capses de sabates per a guardar-hi
les nostres coses.
Reciclar: depositar les botelles de vidre
als contenidors adequats i fer el mateix
amb el paper i el cart.

Reutilitzar: donar un altre s als residus.

Test

Reciclar: usar els residus per a fabricar


materials nous.

1. a; 2. a; 3. b; 4. a; 5. c; 6. a; 7. a; 8. b; 9. c; 10. a.

Proves davaluaci

15

UNITAT

Activitats
ESTNDARDS
DAPRENENTATGE

Nivell
bsic
Control B

Nivell
avanat
Control A

Test

Descriu les caracterstiques principals de mquines


senzilles i compostes i nexplica les diferncies.

1, 3, 4, 6,
7, 10

1, 3, 4, 6, 7

3, 5, 6, 7,
8, 9

B5-1.3

Coneix i explica usos i aplicacions de les mquines


en la vida quotidiana.

1, 2

1, 2

B5-3.5

Coneix i explica invents fonamentals de la histria per


al desenvolupament social i cientfic de la humanitat.

8, 9

10

B5-4.2

Valora la importncia dels avanos tecnolgics per


al desenvolupament. Valora i refereix ls i el consum
responsables dels aparells per al respecte i la cura
del medi ambient.

10

INDICADORS DASSOLIMENT

Distingeix entre mquina i ferramenta.


B5-1.1

Solucions
Control B
1. Les mquines permeten estalviar esfor
o temps.
Les mquines usen energia de diverses
fonts per a funcionar.
2. Tornavs Exercir fora.
Cami Transportar.
Telfon Comunicar.
Ordinador Manejar informaci.
Forn de gas Calfar.
3. Tornavs: energia de les persones.
Cami: energia qumica dels combustibles.
Telfon: energia elctrica.
Ordinador: energia elctrica.
Forn de gas: energia qumica
dels combustibles.
4. R. M. El mol de vent usa lenergia mecnica
del vent, per exemple. Podrien esmentar
mquines que funcionen amb un corrent
daigua o amb lenergia solar.
5. Sn les mquines que sutilitzen en un ofici
per a realitzar el treball. Algunes sn
senzilles, com un martell, i altres sn
complexes, com un trepant.
6. Bicicleta: composta; politja: simple; cmera:
composta; alicates: simple.

7. Sn els elements que formen les mquines


compostes, com ara eixos, rodes, palanques,
engranatges
8. Els invents sn creacions de les persones
que serveixen per a millorar-nos la vida.
A partir de la roda van sorgir el torn de terrisser,
el carro i la politja, entre altres invents.
9. En la seua fabricaci susen matries primeres.
Per a funcionar consumeixen energia.
10. Com a palanca poden assenyalar una de
les meitats de la tisora i com a punt de suport,
el caragol que uneix les dues meitats.

Control A
1. Les mquines sn objectes que utilitzem per a
realitzar ms fcilment les nostres activitats.
En general, ens permeten estalviar temps
o esfor en realitzar-les.
2. R. M.
s

Exemple

Manejar informaci

Ordinador

Transportar

Vaixell

Comunicar

Telfon

Calfar o refredar

Forn

Exercir forces

Martell

PROVES DAVALUACI

3. R. M.
Energia de les persones: grapadora, patins.
Energia elctrica: bombeta, televisor.
Energia dels combustibles: cami, moto.
4. Ambdues usen lenergia del vent per a
funcionar.
5. Les ferramentes sn les mquines que
sutilitzen en un ofici per a realitzar el treball. Un
exemple de ferramenta senzilla s un martell i
un altre de ferramenta complexa s un trepant.
6. 1. s una mquina composta, s a dir,
est formada per molts elements que
sanomenen operadors.
2. s una mquina simple, s a dir, est
formada per poques peces.
7. Sn els elements que formen les mquines
compostes, com ara eixos, rodes, palanques,
engranatges

15

8. Els invents sn creacions de les persones


que serveixen per a millorar-nos la vida.
Els primers invents van ser mquines
simples, com la roda, la politja o la palanca.
9. A partir de la roda van sorgir el torn
de terrisser, el carro i la politja, entre
altres invents.
10. En la seua fabricaci susen matries
primeres.
Per a funcionar consumeixen energia.

Test
1. b; 2. c; 3. a; 4. a; 5. a; 6. b; 7. b; 8. a; 9. b; 10. a.

Proves davaluaci. Tercer trimestre


Activitats
ESTNDARDS
DAPRENENTATGE

Nivell
bsic
Control B

Nivell
avanat
Control A

Nivell
excellncia
Control E

Test

Explica caracterstiques dels materials


i els classifica segons lorigen natural
o artificial.

3, 4

Descriu processos de producci de


materials a partir de matries primeres
i mostra actituds ds i de consum
responsables.

3, 4

Comprn i explica els canvis fonamentals


de la matria.

Explica les diferncies entre canvi destat


i transformaci qumica.

Comprn i descriu el procs de combusti.

B4-4.2

Coneix i descriu formes comunes


denergia i de transformaci denergia.

B4-4.3

Identifica i descriu caracterstiques


de les fonts denergia renovables
i no renovables, origen i formes
de producci.

Explica alguns riscos i les conseqncies


derivades del consum no responsable.

Mostra i explica actituds destalvi i


de consum responsable denergia
i recursos.

INDICADORS DASSOLIMENT

Comprn, identifica i explica les propietats


de la matria i els seus diferents estats.

B4-1.1

B4-3.2

B4-4.4

Explica i valora els processos per a reduir,


reutilitzar i reciclar els residus.

160

B5-1.1

Distingeix entre mquina i ferramenta.


Descriu les caracterstiques principals
de mquines senzilles i compostes
i nexplica les diferncies.

B5-3.5

Coneix i explica invents fonamentals


de la histria per al desenvolupament
social i cientfic de la humanitat.

Cincies de la Naturalesa 3

9, 10

10

10

9, 10

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

TERCER TRIMESTRE

Solucions
Control B
1. Quantitat de matria que t un objecte
Massa.
Es pot mesurar en litres (L) Volum.
Es pot mesurar en quilograms (kg)
Massa.
Espai que ocupa la matria Volum.
2. Una mescla t lloc quan suneixen dues
o ms substncies.
Laugment de mida que sofreix un objecte
quan augmenta la temperatura sanomena
dilataci.
Quan es crema qualsevol substncia
t lloc una reacci de combusti.
La transformaci dun slid en lquid
sanomena fusi.

Control A
1. Massa. Volum.
2. Una mescla t lloc quan suneixen
dues o ms substncies.
Laugment de mida que sofreix un objecte
quan augmenta la temperatura sanomena
dilataci.
Quan es crema qualsevol substncia
t lloc una reacci de combusti.
La transformaci dun slid en lquid
sanomena fusi.
3. R. M.
Animal: cuir i llana.
Vegetal: fusta i cot.
Mineral: marbre i granit.

3. Granit, M; cnem, V; cuir, A; marbre, M;


seda, A.

4. Paper: fusta; cermica: argila; ferro: minerals


que contenen ferro; plstic: petroli.

4. Han dencerclar fusta, argila i petroli;


i han de ratllar plstic, paper i cermica.

5. Lenergia qumica del combustible


es transforma en energia mecnica.

5. En cremar combustibles fssils es produeixen


residus en forma de gasos que es poden
respirar i causen perjus a la salut.

6. Els combustibles fssils sn fonts denergia


no renovables que sextrauen de jaciments.
Sn combustibles fssils el petroli, el gas
natural i el carb.

6. Els combustibles fssils sn fonts denergia


no renovables que sextrauen de jaciments.
Sn combustibles fssils el petroli, el gas
natural i el carb.
7. Lenergia qumica del combustible
es transforma en energia mecnica.
8. Han de marcar les segents:
Utilitzar el transport pblic en comptes
del cotxe per a anar a lescola.
Apagar els llums quan no els utilitzes.
No deixar la nevera oberta
innecessriament.
9. Bicicleta.

7. R. G. Han de representar la combusti


daquests combustibles, tant en autombils
com en ximeneres, a ms dabocaments.
8. R. M.
Mesures que poden dur a terme a ttol
individual: utilitzar quan siga possible
el transport pblic i apagar els llums quan
no els utilitzen.
Mesures que no depenen directament dells:
promoure ls denergies renovables
i desenvolupar aparells que consumisquen
menys energia.
9. Bicicleta.

Martell.

Martell o altres ferramentes manuals.

Telfon.

Telfon.

10. Palanca.
Pla inclinat.
Politja.

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

10. Un invent s una creaci humana la funci


de la qual s millorar-nos la vida. Per exemple,
la roda, el telfon

Cincies de la Naturalesa 3

161

Control E
1. Massa: s la quantitat de matria dun cos.
Volum: s lespai que ocupa un cos.
2. Mescla: t lloc quan suneixen dues o ms
substncies.
Fusi: s el canvi destat de slid a lquid.
Combusti: s la reacci qumica que t
lloc quan es crema qualsevol substncia.
3. R. M.
Origen animal: cuir i llana.
Origen vegetal: fusta i cot.
Origen mineral: marbre i granit.
4. Paper: fusta; cermica: argila; ferro: minerals
que contenen ferro; plstic: petroli.
5. Lenergia qumica del combustible
es transforma en energia mecnica.
6. La principal font denergia sn els combustibles
fssils, que sn fonts no renovables i sextrauen
de jaciments. Sn el petroli, el gas natural
i el carb.
7. En la combusti dels combustibles fssils
es produeix dixid de carboni. Aquest
gas ajuda a mantindre el planeta calent,
per la qual cosa si augmenta el contingut
daquest gas, augmenta la temperatura
de la Terra.

162

Cincies de la Naturalesa 3

8. R. M.
Mesures que poden dur a terme a ttol
individual: utilitzar quan siga possible
el transport pblic i apagar els llums
quan no els utilitzen.
Mesures que no depenen directament
dells: promoure ls de energies renovables
i desenvolupar aparells que consumisquen
menys energia.
9. La bicicleta s una mquina composta
que usa lenergia de les persones i serveix
per a desplaar-se.
El martell s una mquina simple que
usa lenergia de les persones i serveix
per a exercir fora.
El telfon s una mquina composta que
usa energia elctrica i serveix per a
comunicar-nos.
10. R. L. Alguns invents importants
sn la impremta, la mquina de
vapor,
el generador elctric, la rdio i lordinador,
entre daltres.

Test
1. a; 2. c; 3. c; 4. b; 5. b; 6. c; 7. a; 8. a; 9. c; 10.
b.

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Proves davaluaci final


Activitats
ESTNDARDS
DAPRENENTATGE

Nivell
bsic
Control B

Nivell
avanat
Control A

Test

B2-1.1

Identifica, localitza i descriu rgans del cos hum.

B2-2.1

Identifica i explica les caracterstiques principals de


les etapes del desenvolupament, tant fsiques com
psquiques, aix com els indicadors principals de canvi
en cada moment.

B2-3.3

Comprn i valora la importncia dadquirir hbits


saludables dhigiene, dalimentaci i de cura dels
sentits per a previndre riscos i procurar el bon
funcionament de lorganisme al llarg de totes
les etapes del desenvolupament.

Identifica els nutrients de diversos aliments com a


pas previ a lelaboraci duna dieta equilibrada.

B2-3.4

B3-1.2

B3-2.2

B3-2.3

Explica en qu consisteix una dieta equilibrada


i suficient; assenyala la importncia duna dieta
equilibrada i suficient per al bon funcionament
del cos hum, aix com els riscos i les conseqncies
duna dieta poc equilibrada o insuficient.

Comprn, identifica i explica les funcions vitals


dels animals: nutrici, reproducci i relaci.

Descriu les caracterstiques principals danimals


invertebrats i identifica animals dins aquest grup.

Explica diferncies i caracterstiques dels diferents


grups danimals invertebrats, identifica i classifica
animals dins els diversos grups i justifica la resposta.

Descriu les caracterstiques principals danimals


vertebrats, identifica animals dins aquest grup
i justifica la resposta.

5, 6

7, 8,
9, 10

13

Explica diferncies i caracterstiques dels diferents


grups danimals vertebrats, identifica i classifica
animals dins els diversos grups i justifica la resposta.

B3-4.1

Explica diferents aspectes beneficiosos que els animals


han aportat i aporten sobre lalimentaci, el transport,
el vestit o loci de les persones.

B4-1.1

Explica caracterstiques dels materials i els classifica


segons lorigen natural o artificial.

B4-3.2

164

INDICADORS DASSOLIMENT

Comprn, identifica i explica les propietats de la matria


i els seus diferents estats.

5
11, 12

15, 16
8

Explica les diferncies entre canvi destat i transformaci


qumica.

14

B4-4.2

Coneix i descriu formes comunes denergia i transformaci


denergia.

17

B4-4.3

Identifica i descriu caracterstiques de les fonts denergia


renovables i no renovables, origen i formes de producci.

B4-4.4

Explica alguns riscos i les conseqncies derivades


del consum no responsable.

B5-1.1

Distingeix entre mquina i ferramenta. Descriu


les caracterstiques principals de mquines senzilles
i compostes i nexplica les diferncies.

Cincies de la Naturalesa 3

9
18

10

10

19, 20

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

AVALUACI FINAL

Solucions
Control B
1.

Control A
Per fora

Per dins

Cap

1.

Per fora

Per dins

Cervell

Cap

Cervell

Tronc

Cor, estmac

Tronc

Cor, estmac

Extremitats

Msculs i ossos

Extremitats

Msculs i ossos

2. Les persones es preparen per a ser adultes


Adolescncia.
El cos perd agilitat, fora i resistncia
Ancianitat.
Les persones poden assumir responsabilitats
Edat adulta.
El cos creix i saprenen moltes coses
Infncia.
3. Pa Hidrats de carboni Aporta energia.
Taronja Vitamines i sals minerals
Ajuda a estar sa.
Peix Protenes Aporta materials.
Iogurt Protenes Aporta materials.
Encisam Vitamines i sals minerals
Ajuda a estar sa.
Mantega Greixos Aporta energia.
4. Amb lesquena recta i recolzada en el respatler.
5. Els animals vertebrats sn els que tenen
ossos i columna vertebral. El cos es divideix
en cap, tronc i cua. Per exemple, sn
vertebrats els peixos, que tenen escates
i respiren per brnquies.
Els animals invertebrats sn els que no tenen
ossos ni columna vertebral. La gran majoria
sn ovpars. Per exemple, sn invertebrats
els cucs, que tenen el cos tou i allargat.
6. Espiracle: Z; pengla: U; grapes: C; persones:
P.
7. Vaques: bov; gallines: avcola; porcs: porc.
8. Han de marcar fusi, evaporaci, solidificaci
i condensaci.
9. Els combustibles fssils constitueixen
la font denergia principal. Aquest fet
ocasiona contaminaci i lesgotament
dels jaciments dels quals sextrauen,
ja que sn no renovables.
10. Sn la politja, el pla inclinat i la palanca.
Funcionen amb lenergia de les persones.
Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

2. Infncia: 1; edat adulta: 3; ancianitat: 4;


adolescncia: 2. En ladolescncia el cos
es transforma. Hi ha canvis fsics i mentals.
Ens preparem per a ser adults.
3. R. M.
Hidrats de carboni: pa, pasta i crelles.
Greixos: oli, mantega i cansalada.
Protenes: carn, llet i ous.
Vitamines i sals minerals: taronja, encisam
i tomaca.
4. Cal asseures amb lesquena recta i recolzada
en el respatler. s important cuidar la postura
per a evitar problemes desquena.
5. Els animals vertebrats sn els que tenen
columna vertebral. El cos es divideix en cap,
tronc i cua.
Els animals invertebrats sn els que no tenen
columna vertebral. La gran majoria sn
ovpars.
6. Carnvors: tenen ullals esmolats i grapes.
Ungulats: tenen pengles.
Primats: tenen cinc dits a les mans i als peus.
Cetacis: tenen cua, aletes i espiracle.
7. Ov: ovelles; bov: vaques; capr: cabres;
porc: porcs; avcola: gallines.
8. Fusi, evaporaci, condensaci, solidificaci.
9. La font denergia ms utilitzada sn
els combustibles fssils. Provoquen
contaminaci i esgotament dels jaciments.
10. Sn la politja, el pla inclinat i la palanca, que
funcionen amb lenergia de les persones.

Test
1. a; 2. c; 3. b; 4. a; 5. b; 6. a; 7. b; 8. a; 9. b; 10. a;
11. a; 12. a; 13. c; 14. c; 15. a; 16. c; 17. b; 18. a;
19. a; 20. b.

Cincies de la Naturalesa 3

165

Registre de qualificacions
Alumnes

Unitat
1

Unitat
2

Unitat
3

Unitat
4

Unitat
5

Avaluaci
1r trimestre

Unitat
6

Unitat
7

PROVES DAVALUACI CONTNUA

Unitat
8

Unitat
9

Unitat
10

Avaluaci
2n trimestre

Unitat
11

Unitat
12

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Unitat
13

Unitat
14

Unitat
15

Avaluaci Avaluaci
3r trimestre
final

Cincies de la Naturalesa 3

167

Direcci dart: Jos Crespo Gonzlez.


Projecte grfic: Estudio Pep Carri.
Cap de projecte: Rosa Marn Gonzlez.
Coordinaci dillustraci: Carlos Aguilera Sevillano.
Cap de desenvolupament de projecte: Javier Tejeda de la
Calle. Desenvolupament grfic: Ral de Andrs Gonzlez,
Jorge Gmez Tobar i Julia Ortega Peralejo.
Direcci tcnica: ngel Garca Encinar.
Coordinaci tcnica: Jess Muela Ramrez i Virtudes Llobet Azpitarte
Confecci i muntatge: Luis Gonzlez, Hilario Simn i Marisa Valbuena Rodrguez.
Correcci: Gemma Pasqual Escriv i Empar Tortosa Sanz.
Documentaci i selecci fotogrfica: Maril Rodriglvarez Martn.
Fotografia: A. Jimeno; A. Real; I. Rovira; J. Escandell.com; J. Jaime; J. M. Borrero;
L. M. Iglesias; O. Torres; S. Padura; X. S. Lobato; A. G. E.
FOTOSTOCK/J. C. Carton, Yuri Arcurs, Hugo Alonso, FOTOSEARCH
RM, Morales, JUNIORS BILDARCHIV, Walter
Bibikow, Kelvin Aitken, Karen A. Wyle; COMSTOCK;
CONTIFOTO/SYGMA/VECTOREFLEX; GETTY IMAGES SALES
SPAIN/Photos.com Plus, Thinkstock; HIGHRES PRESS
STOCK/AbleStock.com; I. PREYSLER; ISTOCKPHOTO/Getty Images Sales
Spain;
J. M. BARRES; LOBO PRODUCCIONES/C. SANZ; MELBA AGENCY;
Maria Antnia Rossinyol Segu; Bartomeu Anguera Sans;
MATTON-BILD; Sony Computer Entertainment Inc.; ARXIU
SANTILLANA.

2014 by Edicions Voramar S.A./Santillana Educacin, S.


L. Valncia, 44
46210 Picanya, Valncia
Printed in Spain
CP: 536527

Aquesta obra est protegida per les lleis de drets dautor i la seua propietat
intellectual correspon a Voramar/Santillana. Els usuaris legtims de lobra
noms estan autoritzats a fer-ne fotocpies per a usar-les com a material
daula. Queda prohibida qualsevol altra utilitzaci tret dels usos permesos,
especialment aque- lla que tinga finalitats comercials.

You might also like