Facultat de Medicina

PLA DOCENT DE LASSIGNATURA

DADES GENERALS

Nom de lassignatura : Anatomia i Embriologia drgans i Sistemes

Codi:
Tipus : Trocal obligatria
Impartici: Semestral (1er semestre, 2n curs)
Departaments/Unitats implicats : Dept. Obstetrcia-Ginecologia, Pediatria, Radiologia i Anatomia i
Patologia i Teraputica Experimental
Nom del professor coordinador : Alberto Prats Galino i Maria Isabel Miguel Perez
Membres de lequip docent:
Crdits ECTS :

12

Hores estimades de lassignatura : 300

Hores presencials: 143
Hores aprenentatge autnom: 157

Prerequisits per cursar lassignatura

Recomanacions dassignatures, matries o mduls que lestudiant ha dhaver cursat per tenir ms
garanties dassoliment dels objectius de lassignatura:

- Anatomia de laparell locomotor

Plans, eixos i nomenclatura anatmica
Anatomia del cap i del coll
Anatomia de les parets del trax, de labdomen i de la pelvis
Anatomia del nervis perifrics
- Principis dhistologia general

Competncies que es desenvolupen en lassignatura

Competncies generals
Lalumnat ha de conixer els fonaments estructurals
sistema nervis central, rgans dels sentits i aparells
especialment de la seva organitzaci topogrfica a nivell
la pelvis. Igualment, sintroduir en els principis del
sistemes i aparells.

i funcionals de lanatomia humana del

cardiorespiratori, digestiu i urogenital, i
del cap i coll, del trax, del abdomen i de
desenvolupament embrionari daquests

En cadascun dels rgans objecte destudi, lalumne haur daplicar correctament la nomenclatura
associada a les seves parts, conixer la seva disposici a lespai, aix com les seves relacions
topogrfiques i patrons normals de vascularitzaci i innervaci, lhaur de reconixer per la seva
forma i poder deduir les principals alteracions funcionals que resultin de la seva lesi (anatomia
aplicada).Tamb es pretn donar a lalumne els fonaments de lanatomia seccional.
Lalumne haur de ser capa didentificar les principals estructures anatmiques per mitj de
tcniques dimatge.

Competncies que es desenvolupen en lassignatura

Objectius daprenentatge de lassignatura

Objectius daprenentatge de coneixements

Divisions i organitzaci general del SN
Conceptes generals. SN central (SNC) i perifric (SNP). SN somtic i vegetatiu (SNV). Divisions del SNC:
medulla espinal i encfal. Nivells supratentorial i infratentorial. Plans i eixos dorientaci.

Desenvolupament del SN
Inducci del SN. Neurulaci. Embriognesi de lencfal i gens implicats. Desenvolupament de la medulla
espinal. Derivats de la cresta neural. Desenvolupament del sistema ventricular.

Organitzaci del cervell

Nivell cortical
Morfologia externa del cervell. Principals solcs i lbuls del cervell. Tipus i distribuci de lescora: isocrtex,
allocrtex i crtex de transici. Organitzaci i localitzaci de les principals rees corticals. Escora motora.
Escorces sensitivo-sensorials. rees dassociaci. Escora lmbica.

Substncia blanca
Morfologia interna del cervell. Comissures cerebrals: cos calls, frnix, comissura anterior. Fibres
dassociaci.

Nuclis telenceflics
Ganglis basals: components, connexions i organitzaci.

Diencfal
Tlem: nuclis talmics, connexions i organitzaci. Hipotlem: divisions, connexions i organitzaci. Hipfisi.
Sistema portal hipofisiari. Eix hipotalamohipofisiari. Epitlem: Glndula pineal. rgans ependimaris
(circumventriculars).

Sistema olfactori
Rinencfal. Components. Vies olfactries.

Sistema lmbic
Components corticals i subcorticals. Connexions i funcions del sistema lmbic.

Vies ptiques
Estructura funcional de la retina. Fons dull. Vies ptiques conscients. Vies ptiques reflexes: reflex
fotomotor i reflex d'acomodaci-convergncia.

Organitzaci del tronc de lencfal i cerebel

Nivell tronc-enceflic
Tronc de lencfal. Morfologia externa. Emergncia dels nervis cranials. Morfologia interna. Organitzaci
dels nuclis dels nervis cranials. Components funcionals.

Nervis cranials motors (somtics)

Nervis motors oculars: oculomotor (III), troclear (IV) i abducent (VI) . Musculatura extrnseca ocular. Nervi
hipogls (XII).

Nervis cranials mixtes (branquials): V i VII

Nervi trigmin (V). Via de la sensibilitat del cap. Nervi facial (VII). Via lacrimal.

Nervis cranials mixtes (branquials): IX, X i XI

Nervi glossofaringi (IX). Nervi vague (X). Nucli solitari. Via gustativa. Nervi accessori (XI).

Nervi i vies vestibulars

Nervi vestibular (VIII). Vestbul i conductes semicirculars. Receptors vestibulars. Vies vestibulars. Nistagme
vestibular.

Nervi i vies auditives

Nervi coclear (VIII). Receptors. Via auditiva ascendent. Vies auditives reflexes. Via auditiva descendent.

Formaci reticular
Organitzaci. Sistemes reticulars ascendents i descendents. Anatomia funcional de la formaci reticular.
Sistemes de modulaci amb neurotransmissors especfics.

Cerebel
Morfologia externa. Organitzaci de l'escora cerebellosa. Connexions cerebelloses intrnseques. Divisions
filogentiques i funcionals: archicerebel, paleocerebel i neocerebel. Connexions cerebelloses extrnseques.

Organitzaci de la medulla espinal. Vies nervioses

Nivell medular
Medulla espinal. Morfologia externa. Nervis raquidis i segments medullars. Organitzaci de la substncia
grisa de la medulla espinal: nuclis i lmines de Rexed. Connexions segmentries i plurisegmentries.

Sistemes ascendents
Vies de la sensibilitat. Tipus de sensibilitat. Vies de la sensibilitat tctil protoptica i termoalgsica: sistema
espinotalmic. Sistemes analgsics endgens. Vies de la sensibilitat propioceptiva conscient i tctil
discriminatria: sistema lemniscal. Vies de la sensibilitat propioceptiva inconscient: Sistema
espinocerebells.

Sistemes descendents
Sistema motor piramidal. Via de la motilitat del cap (corticobulbar). Via de la motilitat general
(corticoespinal). Sistema motor extrapiramidal. Organitzaci cortical i subcortical. Vies de projecci.

Cpsula interna
Segments de la cpsula interna. Organitzaci dels fascicles que travessen la cpsula interna. Anatomia
funcional.

Meninges, lquid cefaloraquidi, vascularitzaci i sistema nervis vegetatiu

Meninges i sistema ventricular
Meninges cranials i espinals. Espais meningis. Ventricles enceflics. Plexes corodals. Lquid cefaloraquidi.
Punci lumbar.

Vascularitzaci del SNC

Artries de l'encfal: sistema carotidi i sistema vertebrobasilar. Cercle arterial del cervell (Willis). Territoris
corticals i subcorticals. Artries espinals. Principals venes cerebrals superficials i profundes. Sins venosos.

Sistema nervis vegetatiu

Divisions. Sistema nervis simptic. Simptic cervical, torcic, lumbar i sacre. Organitzaci dels reflexes
vegetatius. Sistema nervis parasimptic. Parasimptic cranial. Parasimptic sacre.

RGANS dels SENTITS

Aparell auditiu
Orella externa i orella mitjana. Pavell auricular. Conducte auditiu extern. Caixa timpnica. Comunicacions
de la caixa timpnica. Orella interna. Laberint ossi. Laberint membrans. rgan espiral (Corti).

Aparell visual
Globus ocular. Tniques oculars. Cristall. Medis refringents i cambres oculars. Vascularitzaci. Annexos de
l'ull. Conjuntiva. Parpelles. Aparell lacrimal. Cpsula de Tenon. Cavitat orbitria.

ESPLACNOLOGIA
Aparell cardiorespiratori
Foses nasals
Morfologia. Parets. Narius i coanes. Meats. Comunicacions. Vascularitzaci. Innervaci. Funci.

Laringe
Cartlags i articulacions larngies. Cordes vocals i espais laringis. Musculatura larngia.

Trquea, bronquis, pulmons i pleures

Trquea i bronquis principals. Cartlags i musculatura traqueobronquial. Pulm. Pedicle pulmonar.
Segmentaci i vascularitzaci bronquial i pulmonar. Pleures. Cavitat i sins pleurals.

Desenvolupament de laparell respiratori

Origen i diferenciaci de lesbs gastropulmonar. Formaci dels pulmons i gens implicats. Factors
tensoactius (surfactants). Canvis postnatals en laparell respiratori. Separaci de les cavitats corporals.

Cor i pericardi
Parets i cavitats cardaques. Vlvules cardaques. Sistema de conducci. Vascularitzaci. Innervaci.
Pericardi. Cavitat i sins pericrdics.

Mediast i grans vasos

Topografia i divisions. Estructures mediastniques. Principals sistemes arterials, venosos i limftics del trax,
coll i abdomen. Anatomia radiolgica del trax.

Desenvolupament del sistema cardiovascular

Formaci dels tubs endocrdics, miocardi i epimiocardi. Gens implicats en la tabicaci. Desenvolupament
dels sistemes arterial i vens. Circulaci fetal i canvis de circulaci al naixement.

Aparell digestiu
Cavitat bucal i glndules salivals
Espais. Vestbul bucal. Genives. Dents. Dentici transitria i definitiva. Paladar. Llengua. Glndula partide.
Glndules submandibular i sublingual. Morfologia.

rgans branquiognics, faringe i esfag

Glndula tiroide. Glndula paratiroide. Tim. Faringe. Divisions. Musculatura farngia.

Cavitat abdominal. Estmac, intest i recte

Regions topogrfiques superficials de l'abdomen. Disposici i compartiments peritoneals. Estmac. Duodpncrees. Jej-ili. Intest gros. Divisions anatmiques i funcionals. Recte.

Fetge, vies biliars i melsa

Fetge. Pedicle heptic. Segments heptics. Sistema portoheptic. Comunicacions portocavals. Vies biliars
extraheptiques. Vescula biliar i conducte cstic. Conducte coldoc. Melsa. Pedicle esplnic.

Desenvolupament de laparell digestiu

Formaci de la cavitat abdominal. Estructures peritoneals, retroperitoneals i secundriament
retroperitoneals. Divisions de lintest i gens implicats. Formaci de la cloaca i del conducte anal.
Diferenciaci dels esbossos heptic i pancretic. Venes vitellines i umbilicals. Bases moleculars de la
lateralitzaci.

Aparell urinari
Ronyons, glndula suprarenal i vies urinries
Ronyons. Glndula suprarenal. Pedicle renal. Vies urinries superiors. Calzes renals. Pelvis renal. Urters.
Bufeta urinria. Uretra femenina i masculina. Control de la micci.

Aparell genital
Aparell genital mascul
Testicle. Descens testicular. Vies espermtiques. Epiddim. Conducte deferent. Vescules seminals.
Conductes ejaculadors. Genitals externs masculins. Bossa escrotal. Penis. Prstata. Glndules
bulbouretrals (Cowper).

Aparell genital femen i mama

Ovari. Mesovari. Trompes uterines (Fallopi). Mesoslpinx. ter. Posicions. Mitjans de fixaci. Vagina.
Glndules vulvovaginals (Bartholin). Vulva. Mama.

Desenvolupament de laparell urogenital

Formaci del pronefros, mesonefros i metanefros i gens implicats. Transformaci dels conductes
mesonfrics i paramesonfrics en lhome i en la dona. Formaci de bufeta i uretra. Diferenciaci testicular i
ovrica. Diferenciaci del genitals externs masculins i femenins.

Objectius daprenentatge dhabilitats descriptives i didentificaci

Lalumne haur de ser capa de descriure, identificar i reconixer macroscpicament en
disseccions i seccions anatmiques i per tcniques dimatge, les estructures i regions objecte
destudi.
Encfal i medulla espinal: morfologia externa i interna.
Nervis cranials: trajecte perifric.
Irrigaci arterial del SNC.
Meninges, sins durals i lquid cefaloraquidi. Compartiments supratentorial i infratentorial.
Identificaci en superfcie dels punts per realitzar una punci lumbar.
Orella, ull i cavitat orbitria.
Identificaci dels elements anatmics de lexploraci bsica del timp.
Identificaci dels elements anatmics de lexploraci bsica del fons dull.
Foses nasals, sins paranasals i laringe.
Identificaci dels elements anatmics de lexploraci bsica de les foses nasals.
Identificaci dels elements anatmics de lexploraci bsica de la laringe i del coll.
Trquea, bronquis, pulmons i pleures.
Cor, pericardi, grans vasos i mediast.
Vascularitzaci coronria.
Cavitat oral i glndules salivals.
Identificaci dels elements anatmics de lexploraci bsica de la cavitat oral.
Faringe, rgans derivats (tiroide, paratiroide, tim) i esfag.
Compartiment supramesoclic: estmac, duod-pncreas, fetge, vies biliars i melsa.
Compartiment inframesoclic: jej, ili, clon i recte. Peritoneu.
Rony, glndula suprarenal i vies urinries. Retroperitoneu.
Vascularitzaci dels rgans abdominals: Aorta abdominal i sistema porta.
rgans genitals masculins.
rgans genitals femenins.
Cavitat plvica i perin.
Vascularitzaci dels rgans plvics.

Objectius daprenentatge dhabilitats instrumentals (procediments) i de

maneig (interpretaci)
Orientaci espacial dels diferents rgans.
Interpretaci de seccions anatmiques (sagitals, coronals i transversals).
Orientaci i nivell de les seccions anatmiques i radiolgiques.
Interpretaci dels tipus destudi dimatge (radiologia simple, ressonncia, TC, arteriografia,...).
Projecci en superfcie del pulm i la pleura.
Projecci en superfcie dels punts dauscultaci cardaca.
Projecci en superfcie dels punts cstic i apendicular.
Projecci en superfcie dels rgans abdominals.

Objectius daprenentatge dhabilitats per resoldre problemes

Habilitat daplicar els coneixements anatmics per correlacionar les alteracions clniques amb la
localitzaci de lesions del sistema nervis.
Habilitat daplicar els coneixements anatmics per deduir el mecanisme de producci dalteracions
clniques que afectin als rgans del coll.
Habilitat daplicar els coneixements anatmics per deduir el mecanisme de producci dalteracions
clniques que afectin als rgans del trax.
Habilitat daplicar els coneixements anatmics per deduir el mecanisme de producci dalteracions
clniques que afectin als rgans de labdomen.
Habilitat daplicar els coneixements anatmics per deduir el mecanisme de producci dalteracions
clniques que afectin als rgans de la pelvis.

Actituds, valors i normes de comportament

Treball en equip
Normes higiniques bsiques i de comportament tic a la Sala de Dissecci
Fons dinformaci bibliogrfica i societats cientfiques dinters en anatomia

Blocs temtics o de continguts de lassignatura

Lassignatura sorganitza en dos blocs temtics: neuroanatomia i esplacnologia, que representen
cadascun el 50% del programa.

Metodologia i organitzaci general de lassignatura

Lassignatura es fonamenta en la realitzaci de classes teriques, seminaris i prctiques que es

realitzen amb material hum, dacord amb la programaci establerta.
En les classes teriques i en els seminaris es presenten els temes continguts en cada bloc duna
forma lgica i ordenada per tal de facilitar el seu aprenentatge. Les prctiques estan
sincronitzades amb les classes magistrals i pretenen illustrar i demostrar de forma
complementria sobre preparacions de dissecci i material radiolgic all explicat en les classes
teriques.

Avaluaci
Procediment
Lavaluaci de lassignatura es realitza mitjanant avaluaci continuada i avaluaci final (prova de
sntesi).
Lavaluaci final consta duna prova terica i duna prova prctica.
Criteris davaluaci
Avaluaci terica

Representa el 65% de la puntuaci total (60% prova de sntesi + 5% avaluaci continuada).

Savaluaran les competncies acadmiques i habilitats, en cadascun dels dos blocs temtics.
La avaluaci continuada consistir en la resoluci de 2-3 problemes en els seminaris o a travs
del campus virtual.
La prova final consistir en una prova escrita de preguntes de resposta curta (1 punt/pregunta 50% de la prova-) i 1 tema o exercici (5 punts -50% restant-), per cada bloc temtic.
Savaluar ladequaci de la terminologia utilitzada, la precisi en la descripci i la capacitat de
representar conceptes anatmics amb esquemes grfics. Tamb es valorar la capacitat de
lalumne per organitzar i relacionar els continguts.
Avaluaci prctica
Representa el 35% de la puntuaci total (30% prova de sntesi + 5% avaluaci continuada).
Savaluaran les competncies tcniques, en cadascun dels dos blocs temtics.
La prova consistir en preguntes didentificaci destructures especificades en els objectius de
prctiques, en disseccions, seccions anatmiques i tcniques dimatge.

Criteris de qualificaci final (prova de sntesi)

Suma ponderada de lavaluaci prctica, 35%, i de lavaluaci terica, 65%.
La puntuaci mnima per aprovar es del 70% de la puntuaci total.

Sistema de puntuaci i ponderaci

Nota numrica amb un decimal de 0 a 10
Qualificaci qualitativa: suspens, aprovat, notable, excellent, MH.
Qualificaci relativa al grup: A (els 10 % millors), B, C, D, E (suspens just), F(suspens profund).

Fons dinformaci bsica

General: Tractats i textos d'anatomia

FCAT (Federative Comit on Anatomical Terminology). Terminologa Anatmica. Stuttgart: Thieme. 1998.
Latarjet M, Ruiz Liard A. Anatoma humana. 4a ed. Buenos Aires: Mdica Panamericana; 2004-2005.
Orts LLorca F. Anatoma humana. 6a ed. Barcelona: Cientfico-Mdica; 1985-1986.
Rouvire H, Delms A. Anatoma humana: descriptiva, topogrfica y funcional. 11a ed. Barcelona: Masson;
2005.
Neuroanatomia
Afifi AK. Neuroanatoma funcional: texto y atlas. Mxico D.F.: McGraw-Hill Interamericana; 2006.
Haines Duane E. Principios de neurociencia. 2a ed. Barcelona: Elsevier Science; 2003.
Martin John H. Neuroanatoma. 2a ed. Madrid: Prentice Hall; 1998.
FitzGerald, MJT, [et al.]. Clinical neuroanatomy and related neuroscience. 5th ed. Elsevier. 2006.
Nolte J. The human brain. An introduction to its functional anatomy. 5th ed. Elsevier. 2001. (ltima edici en
castell: El cerebro humano: introduccin a la anatoma funcional. 3a ed. Barcelona: Mosby,Doyma; 1994).
Snell Richard S. Neuroanatoma clnica. 6a ed. Buenos Aires: Mdica Panamericana, cop. 2007 .
CD-Rom (Neuroanatomia)
Prats Galino A, Juanes J. UB-Brain v2.0 (Llibre + CD-Rom).Publicacions i Edicions UB; 2007.
Anatomia clnica
Candy Craig. Anatoma basada en la resolucin de problemas. Madrid: Elsevier; 2007.
Moore KL, Dalley A. Anatoma con orientacin clnica. 5a ed. Madrid: Mdica Panamericana; 2007.
Snell R, Clinical anatomy. 7th ed. Lippincott. 2003.
Atles d'anatomia
Rohen JW, Yocochi C, Ltjen-Drecoll E. Atlas de anatoma humana: estudio fotogrfico del cuerpo humano.
6a ed. Madrid: Elsevier Science; 2007.

 Sobotta: atlas de anatoma humana . 22a ed. Madrid: Mdica Panamericana; 2006.
Schnke, [et al.]. Prometheus. Texto y atlas de anatoma. Madrid: Mdica Panamericana; 2007.
Anatomia radiolgica/per imatge/seccional

Clasc Cabr Francisco,[et al.]. Anatoma seccional. Barcelona: Masson; 2002.

Fleckenstein P, Tranum-Jensen J. Bases anatmicas del diagnstico por imagen. 2a ed. Madrid: Harcourt;
2002.
Gerhardt P, Frommhold W. Atlas de correlaciones anatmicas en TAC y RMN. Barcelona: Salvat; 1989.
Mller, TB, Reif E. Atlas de bolsillo de cortes anatmicos tomografa computerizada y resonancia magntica
. 3a ed. rev. y actualizada . Madrid: Mdica Panamericana; 2007.
Embriologia
Carlson Bruce M. Embriologa humana y biologa del desarrollo. 3a ed. Madrid: Elsevier; 2005.
Gilbert, S.F. Developmental Biology. 7a. Ed.. Sinauer, Sunderland; 2003.
Larsen, William J. Embriologa Humana. 3a ed. Churchill Livinstone, Elsevier, 2002
Sadler, T. W. Embriologa mdica [de] Langman. Con orientacin clnica. 10a ed. Buenos Aires: Mdica
Panamericana; cop 2007.
Moore Keith L. Embriologa clnica. 7a ed. Madrid: Mdica Panamericana; 2004.
Wolpert, L. Principles of Development . 3rd ed. Oxford University Press; 2006.