Anatomia Humana: Cardiovascular, Cap i Coll 2015 - 2016

Anatomia Humana: Cardiovascular, Cap i Coll

2015/2016

Codi: 103594
Crdits: 4

Titulaci

Tipus

Curs

Semestre

2502442 Medicina

OB

Professor de contacte

Utilitzaci de llenges

Nom: Josep Reig Vilallonga

Llengua vehicular majoritria: catal (cat)

Correu electrnic: Josep.Reig@uab.cat

Grup ntegre en angls: No

Grup ntegre en catal: No
Grup ntegre en espanyol: No

Equip docent
Manel Roig Lpez
Jorge Anibal Francisco Ortiz Cazal
Jordi Gascn Bayarri
Sergi Call Caja
Santiago Rojas Codina
Xavier Domingo Mir

Prerequisits
Tot i que no hi ha prerequisits oficials, s convenient que l'estudiant hagi assolit unes competncies
d'autoaprenentatge i de treball en grup i s aconsejable que hagi assolit els objectius de l'assignatura
Anatomia humana: generalitats i aparell locomotor (de primer semestre de primer curs).

Objectius
L'assignatura Anatomia Humana: Cardiovascular, Cap i Coll es cursa durant el segon semestre de primer curs
del Grau de Medicina.
L'objectiu general de l'assignatura s l'estudi de l'organitzaci anatmica general del sistema cardiovascular,
del cap i del coll, els principis del desenvolupament embrionari del sistema cardiovascular i del cap, i l'estudi
sistemtic de l'anatomia del sistema cardiovascular (inclouent l'estudi del cor, dels vasos de la circulaci major
i menor i el sistema limftic), de l'organitzaci osteomusculoarticular del cap (inclouent l'rgan de la visi i de
l'audici) i de l'organitzaci musculoaponeurtica del coll. Aquesta assignatura t la seva continuitat natural
amb les assignatures d'anatomia de segon curs, i es complementa amb altres assignatures bsiques i
obligatries com sn l'Histologia, la Fisiologia i la Fisiopatologia i Semiologia Clnica.
L'estudiant que hagi superat aquesta assignatura ha de ser capa de descriure, amb nomenclatura anatmica
internacional, i de reconixer l'organitzaci anatmica dels sistema cardiovascular, del cap i del coll, aix com
els principis del seu desenvolupament, i saber aplicar-los a problemes clnics.

Competncies
1

Anatomia Humana: Cardiovascular, Cap i Coll 2015 - 2016

Comunicar-se de manera clara, tant oral com escrita, amb altres professionals i amb els mitjans de
comunicaci.
Demostrar que comprn els agents causants i factors de risc que determinen els estats de salut i el
desenvolupament de la malaltia
Demostrar que comprn les cincies bsiques i els principis en els que es fonamenten
Demostrar que comprn l'estructura i funci dels aparells i sistemes de l'organisme hum normal en les
diferents etapes de la vida i en els dos sexes
Demostrar que coneix i comprn l'anatomia descriptiva i funcional, macro i microscpica dels diferents
aparells i sistemes, aix com l'anatomia topogrfica, la seva correlaci amb les exploracions
complementries bsiques i els mecanismes de desenvolupament
Formular hiptesis i recollir i valorar de manera crtica la informaci per a la resoluci de problemes
seguint el mtode cientfic.
Organitzar i planificar adequadament la crrega de treball i el temps en les activitats professionals
Tenir capacitat de treballar en un context internacional.
Utilitzar les tecnologies de la informaci i la comunicaci en l'activitat professional.
Valorar crticament i utilitzar les fonts d'informaci clnica i biomdica per obtenir, organitzar, interpretar
i comunicar la informaci cientfica i sanitria

Resultats d'aprenentatge
1. Aplicar els coneixements anatmics adquirits per produir textos estructurats de revisi.
2. Comunicar-se de manera clara, tant oral com escrita, amb altres professionals i amb els mitjans de
comunicaci.
3. Conixer i utilitzar correctament la nomenclatura anatmica internacional.
4. Descriure els factors que determinen la forma, l'aspecte general i les proporcions del cos hum en estat
de salut en les diferents etapes de la vida i en els dos sexes.
5. Descriure els fonaments cientfics de l'anatomia humana.
6. Descriure les estructures anatmiques, l'organitzaci i la morfognesi del sistema cardiovascular,
sistema nervis central i els rgans dels sentits
7. Descriure les estructures anatmiques mitjanant la inspecci, la palpaci i/o la utilitzaci de diferents
tcniques de diagnstic per la imatge.
8. Descriure l'organitzaci anatmica general dels aparells i sistemes del cos hum en estat de salut.
9. Explicar la formaci del disc embrionari i els seus principals derivats.
10. Formular hiptesis i recollir i valorar de manera crtica la informaci per a la resoluci de problemes
seguint el mtode cientfic.
11. Identificar els mecanismes morfogentics de les principals alteracions en el desenvolupament del
sistema cardiovascular, del sistema nervis central i dels rgans dels sentits
12. Identificar les estructures anatmiques que conformen el sistema cardiovascular, el sistema nervis
central i els rgans dels sentits en estat de salut, mitjanant la inspecci, la palpaci i/o la utilitzaci de
mtodes macroscpics i diferents tcniques
13. Identificar les estructures anatmiques que constitueixen els diferents aparells i sistemes corporals en
estat de salut en les grans etapes del cicle vital i en els dos sexes.
14. Identificar les principals tcniques utilitzades en un laboratori d'anatomia humana.
15. Organitzar i planificar adequadament la crrega de treball i el temps en les activitats professionals.
16. Tenir capacitat de treballar en un context internacional.
17. Utilitzar les tecnologies de la informaci i la comunicaci en l'activitat professional.

Continguts
PROGRAMA DE L'ASSIGNATURA
Classes teriques (21 hores)
TEMA 1: DESENVOLUPAMENT DEL SISTEMA CARDIOVASCULAR

Anatomia Humana: Cardiovascular, Cap i Coll 2015 - 2016

Fase premorfogentica i fase morfogentica. Tub cardac: processos d'incurvaci, septaci i histodiferenciaci.
Desenvolupament dels arcs artics. Desenvolupament de les venes vitellines, umbilicals i cardinals.
Desenvolupament del sistema limftic.
TEMA 2: ANATOMIA DEL COR
Consideracions generals (forma, pes, estructura anatmica, localitzaci). Morfologia externa del cor: cares,
marges base i pex. Morfologia interna del cor: esquelet fibrs, cavitats cardaques. Teixit especfic del cor.
Miocardi de treball. Pericardi: pericardi fibrs, pericardi sers. Relacions del cor. Artries, venes i limftics del
cor. Innervaci del cor: nervis cardacs i plexe cardac.
TEMA 3: ANATOMIA DEL SISTEMA VASCULAR
CIRCULACI MENOR (PULMONAR): ARTRIES I VENES PULMONARS: tronc pulmonar, artries
pulmonars dreta i esquerra. Segmentaci arterial pulmonar. Venes pulmonars.
CIRCULACI MAJOR (SISTMICA): ARTRIA AORTA: artria aorta ascendent, arc artic i artria aorta
descendent (porci torcica i porci abdominal): trajecte, relacions, branques collaterals i branques terminals.
ARTRIES ILAQUES COMUNES: trajecte, relacions i branques terminals. TRONCS SUPRARTICS: tronc
braquioceflic, artria cartida comuna esquerra i artria subclvia esquerra: trajecte, relacions i branques
collaterals i terminals. ARTRIA SUBCLVIA: trajecte, relacions i branques collaterals. ARTRIES
CARTIDES: artries cartides comunes: origen, trajecte, relacions, branques collaterals i branques
terminals. Artries cartides internes: origen, trajecte, relacions, branques collaterals i branques terminals.
Artries cartides externes: origen, trajecte, relacions, branques collaterals i branques terminals. Artries
maxillars: origen, trajecte, relacions, branques collaterals i branques terminals. Artries temporals
superficials: origen, trajecte, relacions, branques collaterals i branques terminals.
SISTEMA VENA CAVA SUPERIOR: venes jugulars interna i externa: origen, trajecte, relacions i tributries.
Venes subclvies i angles jugulosubclavis: localitzaci i tributries. Venes braquiocefliques: origen, trajecte,
relacions i tributries. Vena cava superior: origen, trajecte, relacions i tributries. Vena ziga: origen trajecte,
relacions i tributries. SISTEMA VENA CAVA INFERIOR: venes ilaques comunes: origen, trajecte, relacions i
tributries. Vena cava inferior: origen, trajecte, relacions i tributries. Plexes venosos vertebrals.
SISTEMA LIMFTIC: cisterna del quilo (de Pecquet): formaci i relacions. Conducte torcic: origen, trajecte i
relacions. Conducte limftic dret: origen, trajecte i relacions.
TEMA 4: DESENVOLUPAMENT DEL CAP
MORFOGNESIS DEL CRANI: desmocrani i condrocrani. Desenvolupament del neurocrani.
Desenvolupament del viscerocrani: primer i segon arcs faringis.
TEMA 5: ANATOMIA DEL CAP I DEL COLL
ARTICULACIONS DEL CRANI: Sutures. Sincondrosis. Articulaci temporomandibular. Cinemtica articular.
MSCULS MASTEGADORS: temporal, masseter, pterigodal medial i pterigodal lateral. MSCULS
SUPRAHIODALS: digstric, milohiodal, genihodal i estilohiodal.
MSCULS DE L'EXPRESSI FACIAL (MMICS): caracterstiques generals. Msculs periorbitaris:
occipitofrontal, corrugador de la cella, depressor de la cella, prcer, orbicular de l'ull (porci palpebral i porci
orbicular). Msculs perinasals: nasal (porci transversa i porci alar), mirtiforme. Msculs periauriculars:
anterior, superior i posterior. Msculs peribucals: orbicular (porci labial i porci marginal), cigomtics major i
menor, buccinador, elevador del llavi superior, elevador del llavi superior i de l'ala del nas, can, depressor de
l'angle de la boca (triangular), risori, depressor del llavi inferior (quadrat), mental (borla del ment), cutani del
coll (platisma).

Anatomia Humana: Cardiovascular, Cap i Coll 2015 - 2016

ANATOMIA TOPOGRFICA DEL COLL: Fscies i espais cervicals. Sistematitzaci dels triangles cervicals:
lmits i contingut. Msculs rectes o grup hiodal (infrahiodals): esternotirodal, tirohiodal, esternoclidohiodal i
omohiodal. Sistematitzaci dels triangles cervicals: lmits i contingut. Plexe cervical: constituci, relacions,
branques terminals i branques collaterals.
CAVITAT ORBITRIA, ULL I ANNEXES OCULARS: Cavitat orbitria: lmits i comunicacions. Globus ocular:
constituci anatmica (capes o tniques, cristall, cambra anterior i posterior, cambra vtria) i estructures
annexes (msculs extrnsecs, fscies, aparell lacrimal).
OS TEMPORAL I ORELLA: Orella externa (pavell auricular i conducte auditiu extern). Orella mitjana (caixa
del timp, tuba faringotimpnica i celles mastodals). Orella interna: laberint ossi (vestbul,canals semicirculars
i cclea) i laberint membrans (utricle, scul, conducte utriclesacular i endolimftic, conducte coclear).
SEMINARIS (8 hores / grup):
Seminari 1: desenvolupament del cor i la seva aplicaci a casos de malformacions cardaques.
Seminari 2: normes i fosses cranials. Sutures i principals punts antropomtrics del crani. Osteologia cranial.
Correlaci de l'osteologia amb tcniques de diagnstic per imatge i aplicaci a casos clnics.
Seminari 3: cavitat orbitria i rgan de la visi: correlaci amb tcniques de diagnstic per imatge i aplicaci a
casos clnics.
Seminari 4: os temporal i rgan de l'audici i de l'equilibri: correlaci amb tcniques de diagnstic per imatge i
aplicaci a casos clnics.
PRCTIQUES DE DISSECCI (6 hores / grup):
Prctica 1 (anatomia del sistema cardiovascular):
Contingut: morfologia externa del cor. Pericardi. Morfologia interna del cor: cavitats cardaques, esquelet fibrs
del cor. Artries coronries. Venes cardaques. Limftics del cor. Nervis i plexes cardacs. Relacions del cor
(mediast). Correlaci de preparacions anatmiques del cor amb tcniques de diagnstic per imatge.
Artria aorta i artria pulmonar. Venes pulmonars. Sistema de la vena cava superior i de la vena cava inferior.
Sistemes anastomtics intercavals. Artries i venes ilaques comunes. Artries cartides: comuna, interna i
externa. Conductes limftics (conducte torcic i conducte limftic dret). Correlaci de preparacions
anatmiques amb tcniques de diagnstic per imatge.
Prctica 2 (anatomia del cap i del coll):
Contingut: msculs i fscies del coll. Espais cervico-facials. Plexe cervical. Artries: cartida externa,
subclvia, maxillar i temporal superficial. Sistema de la vena cava superior: venes jugulars i vena subclvia.
Correlaci de preparacions anatmiques amb tcniques de diagnstic per imatge. Fosses cranials i base
interna del crani. Sutures, fontanelles i punts antropomtrics del crani. Correlaci de preparacions
anatmiques amb tcniques de diagnstic per imatge. Articulaci temporomandibular. Msculs de la
masticaci. Msculs de l'expressi facial.
Prctica 3 (anatomia dels rgans dels sentits: ull i orella):
Contingut: cavitat orbitria, globus ocular i annexes oculars. Correlaci de preparacions anatmiques amb
tcniques de diagnstic per imatge. Os temporal i orella. Correlaci de preparacions anatmiques amb
tcniques de diagnstic per imatge.

Metodologia
Organitzaci de l'assignatura:
3 grups de teoria, 16 grups de seminaris i 16 grups per prctiques de laboratori (sala de dissecci).

Anatomia Humana: Cardiovascular, Cap i Coll 2015 - 2016

ACTIVITATS DIRIGIDES:
Classes magistrals (tipologia TE) L'alumne adquireix els coneixements propis de l'assignatura assistint a les
classes teriques i complementar-les amb l'estudi personal dels temes exposats. Les classes teriques estan
concebudes com un mtode essencialment expositiu, de transmissi de coneixements del professor a
l'alumne. Es programen 21 hores de classes teriques.
Seminaris (tipologia SESP) En grups reduts (mida estndard de 20-25 estudiants). Als seminaris es tractar
un tema predeterminat, d'acord amb el programa de l'assignatura, mitjanant el intercanvi d'informacions i el
debat consegent. Es programen 4 seminaris de 2 hores cadascun per grup. L'assistncia als seminaris no s
obligatria (ja que hi ha un examen dels seus continguts), per noms hi podran assistir els estudiants que
estiguin degudament apuntats al PSG.
Prctiques de dissecci (tipologia PLAB) En grups reduts (mida estndard de 20-25 estudiants) acudiran a
la sala de dissecci per estudiar els diferents continguts temtics de l'assignatura en preparacions
anatmiques i, si escau, la seva correlaci amb tcniques de diagnstic per imatge. S OBLIGATORI
PORTAR BATA I GUANTS PER ACCEDIR A LES PRCTIQUES DE DISSECCI. Es programen 3 prctiques
de 2 hores cadascuna per grup. Les prctiques de dissecci no sn obligatries (ja que hi ha un examen de
prctiques) per noms podran assistir els estudiants que estiguin degudament apuntats al PSG.
CLASSES VIRTUALS (tipologioa VIRT): treball individual, o en grup, per activitats d'autoaprenentatge.
TREBALL AUTNOM: lectura comprensiva de textos i articles. Estudi i realitzaci d'esquemes, resums i
assimilaci conceptual dels continguts. Preparaci d'activitats formatives.

Activitats formatives
Ttol

Hores

ECTS

Resultats d'aprenentatge

Classes teriques

21

0,84

2, 3, 5, 6, 8, 9, 10, 12, 13, 15, 16, 17

Prctiques de dissecci

0,24

2, 3, 7, 10, 12, 13, 14, 15, 16, 17

Seminaris

0,32

1, 2, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 12, 13, 15, 16, 17

10

0,4

1, 2, 3, 5, 6, 7, 10, 12, 13, 14, 15, 16, 17

50

1, 2, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 12, 13, 14, 15, 16, 17

Tipus: Dirigides

Tipus: Supervisades
Classes virtuals
Tipus: Autnomes
Treball autnom

Avaluaci
AVALUACI DE L'ASSIGNATURA
L'AVALUACI FINAL de l'assignatura constar de:
1.- prova objectiva (tipus test) dels continguts impartits a les classes teriques. Constar de 60 preguntes tipus
test (amb 5 opcions de resposta de les quals noms 1 ser correcta i descomptaran 0,25 les mal contestades)
2.- avaluaci dels continguts dels seminaris. Constar d'una prova especfica dels seus continguts que es far
a la mateixa convocatria de l'examen teric. Constar de 12 preguntes tipus test, amb 5 opcions de resposta
de les quals noms 1 ser vlida (les respostes mal contestades descomptaran 0.25).

Anatomia Humana: Cardiovascular, Cap i Coll 2015 - 2016

3.- avaluaci dels continguts de les prctiques de dissecci mitjanant el reconeixement d'estructures
anatmiques i/o la resoluci de propostes plantejats sobre preparacions anatmiques a la sala de dissecci. El
numero de preguntes ser de 20 (no descompten les mal contestades o les respostes en blanc). Per a poder
presentar-se a l'examen prctic de l'assignatura cal have obtingut una nota igual o superior a 4,0 a l'examn
teric i tamb a l'examen de seminaris.
El percentatge de cada part a la nota final de l'assignatura ser:
60% nota de l'examen dels continguts de teoria, 10% nota de l'examen dels continguts dels seminaris, i 30%
nota de l'examen prctic (sala de dissecci)
Per aplicar-se aquesta ponderaci ser requisit imprescindible tenir una nota igual o superior a 4,00 a
l'examen de teoria i una nota igual o superior a 4,00 a l'examen de seminaris, i no tenir cap de les parts
(teoria, seminaris o prctic) amb una nota de global de 0,00 (en aquests casos, l'estudiant ser avaluat com a
NO EVALUABLE.
La qualificaci final tindr una expressi numrica, amb un decimal, a l'escala 0-10 i amb l'equivalncia
qualitativa d'acord amb els criteris de la UAB, de suspens, aprovat, notable i excellent (amb l'opci d'assolir la
qualificaci de Matrcula d'Honor).
El procediment de revisi de les proves s'ajustar a la normativa vigent de la UAB i en tot cas ser de forma
individual amb l'alumne, prvia sollicitud per escrit en els terminis establerts.
EXAMEN DE RECUPERACI.
D'acord amb el calendari oficial de la UDCMB es convocar una avaluaci de recuperaci pels estudiants que
no hagin superat l'avaluaci final, o que optin per pujar nota (prvia renncia de la nota obtinguda
anteriorment). En aquesta avaluaci s'hauran de presentar tots aquells alumnes que no hagin obtingut una
nota igual o superior a 5,0 a l'avaluaci final, i s'hauran d'examinar de totes les parts de l'examen en que no
hagin obtingut una nota igual o superior a 5,0. Aquesta avaluaci tindr les mateixes caracterstiques (format,
percentatges, etc..) que l'avaluaci final de l'assignatura.

Activitats d'avaluaci
Ttol

Pes

Hores

ECTS

Resultats d'aprenentatge

Examen prctic a sala de dissecci

30%

1,5

0,06

2, 3, 12, 13, 14, 15, 16, 17

Examen tipus test de seminaris

10%

0,04

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 14, 15, 16, 17

Examen tipus test de teoria

60%

2,5

0,1

2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 13, 15, 16

Bibliografia
BIBLIOGRAFIA
Llibres d'Embriologia
- Carlson, B.M. (2009) Embriologa humana y biologa del desarrollo. 4 edicin. Ed. Mosby.
- Cochard, L.R. (2005) Netter - Atlas de Embriologa humana. 1 edicin. Ed. Masson SA.
- Larsen, W.J. (2003) Embriologa humana. 3 edicin. Ed. Elsevier Science.
- Sadler, T.W. (2012) Langman Embriologa mdica. 12 edicin. Ed. Wolters Kluwer.

Llibres d'Anatomia

Anatomia Humana: Cardiovascular, Cap i Coll 2015 - 2016

- Drake, R.L., Vogl, W., Mitchell, A.W.M. (2010) Gray - Anatoma para estudiantes. 2 edicin. Ed. Elsevier.
- Drenckhahn, D., Waschke, J. (2010) Benninghoff y Drenckhahn - Compendio de Anatoma. 1 edicin. Ed.
Mdica Panamericana.
- Latarjet, M., Ruiz Liard, A. (2004) Anatoma humana. 4 edicin. Ed. Mdica Panamericana.
- Moore, K.L., Dalley, A.F., Agur, A.M. (2010) Anatoma con orientacin clnica. 6 edicin. Ed. Wolters Kluwer.
- Rouvire, H., Delmas, V.; Delmas, A. (2005) Anatoma humana: descriptiva, topogrfica y funcional. 11
edicin. Ed. Elsevier.
- Schnke, M., Schulte, E., Schumacher, U. (2011) Prometheus - Texto y atlas de Anatoma. 2 edicin. Ed.
Mdica Panamericana.
- Standring, S. (2008) Gray's Anatomy. The Anatomical Basis of Clinical Practice. 40th edition. Ed. Churchill
Livingstone.
Atles d'Anatomia
- Agur, M.R., Dalley, F. (2007) Grant - Atlas de Anatoma. 11 edicin. Ed. Mdica Panamericana.
- Dauber, W. (2006) Feneis Nomenclatura anatmica ilustrada. 5 edicin. Ed. Masson SA.
- Fleckenstein, P., Tranum-Jensen, J. (2001) Bases anatmicas del diagnstico por imagen. 2 edicin. Ed.
Elsevier Science.
- Gilroy, A.M., MacPherson, B.R., Ross, L.M. (2013) Prometheus Atlas de Anatoma. 2 edicin. Ed. Mdica
Panamericana.
- Netter, F.H. (2011) Atlas de Anatoma humana. 5 edicin. Ed. Elsevier Masson.
- Nielsen, M., Miller, S. (2012) Atlas de Anatoma Humana. Ed. Mdica Panamericana.
- Paulsen, F. Waschke J. (2012) Sobotta Atlas de Anatoma Humana. 23 edicin. Ed. Elsevier.
- Rohen JW, Yokochi C, Ltjen-Drecoll E (2011). Atlas de Anatoma Humana. Estudio fotogrfico del cuerpo
humano, 7 ed. Ed Elsevier, Barcelona.
- Ullmann, H.F. (2009) Atlas de Anatoma. Ed. Tandem Verlag.
- Weber, E.D.; Vilensky, J.; Acarmichael, S.W. (2009) Netter Anatomia Radiolgica Esencial. 1 edicin. Ed.
Elsevier.
- Weir, J., Abrahams, P.H.; Spratt, J.D.; Salkowski, L.R. (2011) Atlas de Anatoma Humana por tcnicas de
imagen. 4 edicin. Ed. Elsevier.