RAONS GEOESTRATGIQUES DEL COMPORTAMENT CONTRAINTUTIU DEL PREU

DEL PETROLI .
1- Introducci: el mercat no sempre fixa un preu d'acord amb l'oferta i la demanda
Pel juny de 2014, el barril de petroli valia 106 dlars. L'agost de 2015, el preu s de 45
dlars. Significa aix que la demanda (el consum) ha baixat la meitat, o que l'oferta (la
producci) s'ha duplicat? Ni una cosa, ni l'altra. Per esbrinar el qu ha passat de deb
comporta un conjunt d'anlisis que ni els economistes, els poltics o (encara menys) els
periodistes, no acostumen mai a fer. Per s fonamental intentar-ho.
Comencem amb una mica de pintura barroca.
Avui Cyril John Radcliffe II, segon vescomte de Radcliffe, Law Lord com el seu pare,
s'ha llevat molt ms d'hora d'all que li s habitual. De fet, ha dormit poc i de manera
intermitent, excitat per la quasi segura (tenint en compte que est disposat a pagar fins a
100 milions de lliures) possibilitat d'adquirir per a la seva mplia collecci de pintura
europea barroca un Vermeer. Si, una de les 35 obres mestres originals del gran pintor de
Delft. I l'nica en mans d'un colleccionista privat, l'nica que pot arribar al mercat, en
aquest cas, a una subhasta de Sotheby's que es fa aquest mat, al 34 de Bond Street de
Londres, a les 10 en punt. Lord Radcliffe ja li t triat un lloc d'honor, sobre la llar de foc
renaixentista de marbre gris de la seva biblioteca.
Sotheby's ha decidit posar un preu de sortida molt baix per a A Young Woman Seated at
the Virginals (tan sols cinc milions de lliures esterlines), amb la seguretat que els lords
Radcliffes i els Rockefellers del mn multiplicaran, al menys per 10, aquesta moderada
quantitat.

Fig. 1: A young woman seated at the virginals de Johannes Vermeer van Delft.
Font: https://en.wikipedia.org/wiki/A_Young_Woman_Seated_at_the_Virginals

Pel contrari, a Tquio, el Sr. Shin-ichi Hakojima est totalment segur que l'adquirir, i tan
sols pels 5 milions de lliures de sortida. Ho sap perqu ha contractat (per un mili de
1

lliures) un falsificador que ha fet, al llarg dels darrers tres anys, 103 pintures imitant l'estil
de Vermeer. s obvi que, si alguna vegada arriben a passar una prova pericial, es
descobrir la falsedat en pocs minuts, per aix no importa gens ni mica. Les pintures
desapareixeran de l'escena pblica en pocs dies, desprs de complir la seva funci, que
s donar peu a una notcia periodstica falsa.
El Sr. Hakojima ha publicat en l'edici matinal de l'Asahi Shimbun, el diari del seu clan
familiar, a quatre columnes, la trobada en un soterrani d'Amsterdam del veritable taller
de Vermeer, amb 103 pintures d'una qualitat excepcional, d'acord amb la crnica d'un
ents professor d'art (a punt de jubilar-se i que desprs demanar disculpes per la
precipitada i errnia autentificaci de les maldestres falsificacions, de les quals tan sols
havia pogut veure fotos i donar-les-hi una ullada rpida; naturalment, el bon professor ha
estat comprat per un altre bon mili de lliures).
Aquesta revolucionria (per al mn dels amants de la pintura barroca) notcia ha arribat a
temps (per la diferncia horria) de ser citada pel Times de Londres, i est fent que Lord
Radcliffe torci l'expressi de la seva cara i se li vessin algunes gotes de la tassa de t. En
uns minuts reaccionar ordenant al seu xofer que torni a tancar al garatge el Rolls-Royce
Phantom II de 1929, ats que, desprs de tot, avui no anir a la sala de subhastes de
Sotheby's, fins que s'aclareixi quines, quantes i cm de bones sn aquestes noves (i
tan noves!) pintures de Johannes Vermeer.
I, efectivament, la subhasta tan sols tindr un postor, el Sr. Hakojima, que s'endur, sense
cap altra oferta concurrent, A Young Woman Seated at the Virginals pel preu de sortida,
cinc milions de lliures. Ni una ms. B, de fet, per 7 milions de lliures...
Analitzem qu ha passat: el mercat li ha dit als compradors (via Asahi Shimbun i Times of
London) que l'oferta de pintures de Vermeer estava a punt d'augmentar de manera
espectacular en un termini de temps molt petit. I aix ha fet disminuir drsticament la
demanda de pintures de Vermeer als preus presents, en espera d'adquirir-les molt ms
barates en el futur.
Com a resultat, el preu actual ha baixat amb fora.
En realitat, per, el nombre real de quadres de Johannes Vermeer no ha variat en cap
moment: eren i segueixen sent 35. El qu ha variat s noms la percepci dels
compradors i venedors de l'abundncia o escassetat futura del b que consideren
comprar o vendre.
Oferta i demanda ja no equivalen a producci i consum des del moment que, en el
mercat de futurs, es creuen moltes ms transaccions fictcies (basades en
informacions o percepcions tan poc fiables com les dels suposats Vermeers trobats a
Amsterdam), que les que es fan en temps real sobre bens i serveis reals.
Dit d'una altra manera: si jo poso a la venda quantitats creixents de petroli inexistent
(en el millor dels casos, perqu encara no s'ha extret del subsol; en el pitjor, perqu el
petroli s'est exhaurint i mai no es podr arribar a produir) en el mercat de futurs,
aconsegueixo baixar el preu del petroli actual en el mercat real, com si hi hagus ms
oferta que demanda, cosa que no s, en absolut, certa. Un possedor d'un recurs escs

l'est venent per sota del seu valor real, persuadit a creure una evoluci futura
errnia de la quantitat que hi haur al mercat.
Aix demostra que el preu i el valor no sempre coincideixen (tal i com Marx ja va explicar
a El Capital).
Feta aquesta introducci, ara ja podem preguntar-nos per qu est baixant el preu del
petroli en el nostre mn real, ara, quan s obvi que:
1- no augmenta (ni pot augmentar) la producci, ats que estem en ple peak oil.
2- no disminueix la demanda de petroli (puix que el consum lligat al creixement del PIB
augmenta, grcies, sobre tot, als pasos emergents).
3- no s'ha trobat (ni es pot trobar) un substitut del petroli (o un mix energtic) que
compleixi tots els requisits que han fet d'aquest hidrocarbur el rei de la producci d'energia
en els darrers 150 anys.
4- no hi ha reserves amagades (estratgiques) suficients que es puguin fer arribar al
mercat per especular amb el preu del petroli, excepte a molt curt termini.
5- no hi ha nous petrolis no convencionals que siguin rendibles, ni econmica ni
mediambientalment.
El cm ja l'hem esbrinat: s la manipulaci dels contractes de futurs de petroli (que ara a
continuaci intentarem descriure una mica ms); el qui i el per qu, ens conduir, com no
podia ser d'una altra manera, al conflicte per la supremacia mundial entre uns Estats Units
cada vegada ms agressius per qu, en termes econmics, la seva competitivitat est
deteriorant-se, i el bloc de xinesos i russos amb els seus nous aliats del grup BRICS i de
l'Organitzaci de Cooperaci i Seguretat de Xanghai. I, en mig, Arbia Saudita, que
alguns imaginen castigant els USA pel fracking i d'altres arrunant Rssia per
complaure els Estats Units. Per que, d'alguna manera, els preus d'un petroli escs,
baixen, i aix no es deu a raons econmiques, sin a la lluita geoestratgica pel poder
mundial.
2- El mercat de futurs: un joc piramidal (ara anomenat bombolla especulativa)
com qualsevol altre (per amb ms pedigree).
La possibilitat de vendre ara una cosa que encara no tinc existeix, al menys, des del Codi
d'Hammurabi (1750 a.C.; article 49). I, al menys des de principis del Segle XVIII,
existeixen borses que regularitzen els negocis de compra i venda de futurs.
El mercat de futurs ha estat objecte d'especulaci des de sempre, i el crash del preu de
les tulipes a Amsterdam al 1637, n's un bon exemple. L'especulaci sobre el preu dels
bulbs de tulipes, abans de l'obtenci de la collita, va fer que un sol bulb es canvis per sis
Hectrees de terrenys (on, per cert, es podrien cultivar milions de bulbs).
bviament, la bombolla es va acabar punxant, de manera que els preus van caure fins al
nivell inicial, emportant-se les riqueses invertides en la creena que el preu dels bulbs no
podia baixar.
3

Fig. 2: Valor dels bulbs de tulipes en un moment concret del segle XVII.
Font:http://www.pathwaysa.com/investment-articles/behavioral-finance-and-the-dutch-tulip-bubble

Imaginem que jo vull comprar una determinada quantitat de petroli barat ara (per exemple,
10 milions de barrils a 50$ barril en comptes de a 60$, que seria el preu normal).
Imaginem que puc comprometre la venda futura d'enormes quantitats de petroli molt barat
(per exemple, 100 milions de barrils d'aqu a un any a 45$).
Imaginem que els actuals possedors de petroli interpreten la (suposada) futura
abundncia de petroli com un senyal de la baixada del valor del petroli (per exemple, en
base a l'explotaci de jaciments desconeguts o en fase de desenvolupament).
Imaginem que tenen por de quedar-se amb un petroli a les mans que ning voldr en el
futur al preu que ells l'han pagat.
Imaginem que me l'han de vendre al baix preu que jo desitjava, fins i tot assumint
prdues.
De moment, jo he guanyat 100 milions de dlars (10 milions de barrils per 10 dlars
d'estalvi per barril.
El meu nic problema, ara, s complir el contracte de futurs, que m'obliga a vendre 100
milions de barrils de petroli (que no tinc, per qu els he venut curt), a 45$ el barril; i, a
ms, afermar el compliment del meu contracte amb la garantia (margin)
corresponent (entre un 5 i un 10% del valor del contracte).
He hagut de dipositar, doncs 225 milions de dlars com a garantia (que s'actualitza en
base a l'evoluci diria del preu del b) i aix obtinc la possibilitat d'esperar un any a
vendre el meu inexistent petroli a 45$.
Si llavors puc comprar-lo a 45$ i vendre'l a continuaci a 45$, haur guanyat (noms) els
100 milions de l'operaci anterior...per, i si ara torno a abocar al mercat real ms petroli
fictici que genera la percepci que el preu del petroli est a punt de baixar encara ms?
I si faig un nou contracte de futurs de 200 milions de barrils a un any a 40$ i aix
aconsegueixo fer baixar el preu de mercat real a 42$? Llavors, podr comprar els meus

100 milions de barrils per 4.200 milions de $ i, a continuaci, vendre'ls per 4.500 milions,
amb la qual cosa haur guanyat 300 milions ms, a banda dels 100 que ja tenia!
Cal observar que per finanar aquestes operacions (per exemple, el margin) puc obtenir
crdit en entitats bancries; a ms, no solament puc liquidar el meu contracte de futurs
lliurant fsicament el petroli comproms (cosa que seria impossible ats que aquest petroli
no existeix), sin, tamb, liquidant el valor de mercat del producte contra el valor del meu
contracte (s a dir, no cal que jo compri fsicament 100 milions de barrils de petroli a 42 i
els lliuri a qui m'ha comprat el petroli a futur, el qual em lliuraria 4.500 milions de dlars;
n'hi ha prou que el meu desafortunat comprador em doni 300 milions de dlars
directament, sense que hi hagi cap moviment real de petroli).
Significa aix que, en realitat, un contracte de futurs s, simplement, una aposta entre
dues persones, una de les quals creu que un preu pujar i una altra que creu que baixar
d'un determinat nivell, i en el qual una de les dues parts guanya all que l'altra perd?
Efectivament: ho heu ents b. D'aqu el nom de capitalisme de Casino. I com en tot
Casino, el joc est amanyat: el ms potent econmicament pot manipular el preu al
qual es liquida el contracte de futurs, simplement fent ms contractes de futurs per
quantitats superiors, que modifiquen els preus en el moment de la liquidaci (s el
mateix principi de l'estafa piramidal, on el creixement, o disminuci, en aquest cas,
constant d'una magnitud fingeix la creaci de riquesa aparent que, en realitat, tan sols
canvia de butxaca)!
Matisem-ho: no tothom que signa un contracte de futurs est jugant al poker! Tamb hi ha
qui vol assegurar-se una mercaderia a un preu conegut ara i no quedar-se sense poder-la
comprar en el moment de necessitar-la, si el seu preu s'ha disparat. O qui vol assegurar el
preu de la seva collita sense arriscar-se a un baix preu de mercat en el moment d'obtenirla.
Ara b: aquests jugadors de bona fe del mercat de futurs sn, tamb, i encara ms, en
mans dels especuladors quan aquests sn prou forts.
Exagerem la importncia del mercat de futurs per explicar l'evoluci del preu de l'energia?
s fcil de comprovar-ho: en 2011, es van signar 24,972,402,568 contractes de futurs1.
D'ells, ms de 628 milions eren de petroli o altres productes energtics; el petroli sol
sumava 551.522.898.040 de barrils negociats. 2 Per la producci real de petroli va ser
de 28.105.000.000 barrils: 20 vegades menys. Cada barril real de petroli autntic que
va arribar al mercat, es va trobar amb 20 barrils ficticis competint amb ell per imposar un
preu especulatiu.
Anem entenent que el preu del mercat no reflecteix en absolut res relacionat amb la
producci i el consum real.

Acworth, Will. Volume climbs 11.4% to 25 bilions contracts worldwide. Plana24.

https://secure.fia.org/files/css/magazineArticles/article-1383.pdf

Ibidem, plana 30.

D'altra banda, ens costa imaginar-nos les grans companyies petrolieres venent els seus
productes per sota del seu preu real o, encara pitjor, assumint prdues...
La llista Forbes 1000 actual mostra que les quatre companyies ms grans del mn sn
quatre bancs xinesos: ICBC, China Construction Bank, Agricultural Bank of China i Bank
of China; a continuaci, venen 2 bancs USA: Berkshire Hathaway i Morgan-Chase. I
llavors arriben les petrolieres Una xinesa i l'altra dels USA, en els llocs 7 i 8 dels 10
primers. En 1960, la 2a, 6a, 7a i 8a empreses eren petrolieres. En 1980, les empreses
nmeros 1, 3, 5, 7 i 10 (la meitat de les 10 majors) eren petrolieres.
BP mostrava una disminuci dels seus beneficis anuals del 20% el febrer de 2015 3;
l'octubre anterior havien baixat un 18% respecte d'un any abans 4...L'abril de 2015, Shell
Oil reportava una disminuci del 56% dels beneficis respecte de l'any anterior. El juliol del
2015, els beneficis eren 3.800 milions de $, comparat amb 6.100 milions de $ de l'any
anterior. A Exxon, tampoc li anava millor: els guanys havien passat, entre abril de 2014 i
abril de 2015, de 9.100 milions de dlars a 4.900 milions
L'any 2015, les petrolieres han anunciat 180 mil milions de dlars de desinversions per a
aquest any. A ms, preveuen una davallada de les seves vendes, en els propers 4 anys,
de 4.400.000.000.000$ (si, quatre bilions quatre-cents mil milions de dlars) d'ingressos 5. I
als USA comencen a fer fallida companyies energtiques 6
Molta gent no ho sap, per totes les companyies que juguen a fer fracking, ho fan a
crdit7. L'agost de 2015, Blomberg alertava que les petrolieres necessiten 500.000 milions
de dlars per refinanar els seus deutes o faran fallida... 8
Sembla que, desprs de tot, no sn les petrolieres les que manipulen a la baixa el preu
del petroli!...
3- Benvinguts al peak oil: la producci de petroli mundial ja no augmenta ni
augmentar mai ms.
Hauria de ser evident a tothom que, essent el planeta finit, la quantitat de petroli que es
pot obtenir dels processos geolgics d'aquest planeta tamb s limitada, i, amb un
consum creixent (augment de la poblaci mundial, augment de la producci global), s'ha
d'acabar ms aviat o ms tard. Per aquesta s una veritat inconvenient, i els
economistes, amb la seva teoria que simplement abocant ms diners a la producci
d'alguna cosa, s possible augmentar-ne la seva producci, han aconseguit amagar-la.
Durant dcades el peak oilha estat un concepte vilipendiat per governs, economistes i
companyies petrolieres...per acabar reconegut per tothom. Per...qu s el peak oil?
3

http://www.bbc.com/news/business-31107688 .

http://www.nytimes.com/2014/10/29/business/international/bp-earnings-q3.html?_r=0 .

http://www.wsj.com/articles/oils-4-4-trillion-hole-1438875099

http://www.wsj.com/articles/u-s-bankruptcy-filings-jump-77-in-july-paced-by-energy-sector-1438892376

http://www.reuters.com/article/2015/08/07/us-fracking-halliburton-schlumberger-nv-idUSKCN0QC0F220150807

http://www.bloomberg.com/news/articles/2015-08-26/oil-industry-needs-to-find-half-a-trillion-dollars-to-survive

El concepte prov de King Hubbert, geleg de Shell Oil i professor a Berkeley i Stanford
(no era pas un outsider) que ja en 1956 (!) va predir que cap a 1970, els USA no
podrien seguir augmentant la seva producci de petroli. La predicci es basava en
diversos elements:
- que la corba que reflecteix l'extracci de petroli de cada pou segueix la tpica forma de la
campana de Gauss, on, quan s'ha extret la meitat del recurs, ja no es pot augmentar la
quantitat extreta en un perode de temps determinat.

Fig. 3:

Representaci grfica del peak oil, seguint la distribuci tpica de la campana de Gauss.
Font: http://www.explainingthefuture.com/peak_oil.html

- que all que passava en cada pou, havia de passar, forosament, en tot un pas (com els
USA).
- que, arribat aquest peak oil no importa quina quantitat de diners s'inverteixin en
augmentar el ritme d'obtenci de petroli, no se'n obtindr ms quantitat per unitat de
temps. La ra s que el clcul s'ha de fer en energia, no en diners (Taxa de retorn
energtic). Als anys 20 del segle XX, per posar un exemple, de cada barril de petroli que
s'invertia en cercar, extreure i transportar petroli, s'obtenien 100 barrils; als anys 50 ja eren
noms 50; als anys 70 eren 30 i ara, 20. En el cas del petroli del fons mar, el cost
energtic ja est en 3, i en el petroli no convencional (tar sand, oil shale) 1,8. Els
biocombustibles tenen un consum energtic igual a l'obtingut, i l'nica ra per la qual es
produeixen s pels subsidis (i, a ms de fer-se sentir millor a alguns ecologistes mal
informats, desfermen la fam entre els consumidors de blat de moro de baixos ingressos).
Quan calgui gastar ms d'un barril de petroli (o el seu equivalent calric en qualsevol tipus
d'energia) per obtenir un sol barril, ja no se seguir extraient petroli, independentment de
la quantitat de tones que segueixin soterrades a les profunditats de la terra o del mar i de
la quantitat de diners que tinguem disponibles per fer prospeccions i extracci d'energia.

Totes les societats a partir del neoltic han tingut unes fonts d'energia disponibles amb una
Tara de Retorn Energtic superior a 10. Els mamfers obtenen de l'alimentaci una TRE
de 5.
Efectivament, la predicci de Hubbert, per als USA, es va complir, i, si all que val per un
pou val per un pas, el qu val per un pas, ha de valdre per al mn.
Els seguidors de la teoria de Hubbert van calcular cap al 2005-2010 el peak oil
planetari. El 2005 es va arribar a extreure 85,5 milions de barrils per dia i d'aqu no hem
passat. Jose Gabrielli, president de Petrobras, va reconixer en desembre de 2009 que el
Peak oil es produiria l'any 2010; el gener de 2010, Cristophe de Margerie, conseller
delegat de Total, va afirmar que mai se superarien els nivells d'extracci del moment.

Fig. 4: Diferncia entre els descobriments de nous jaciments de petroli i el consum del perode; en
verd, quan els descobriments sn superiors al consum, augmenten les reserves; en vermell, quan el consum
supera els nous jaciments, disminueixen les reserves.
Font: Colin J. Campbell: The assessment and importance of oil depletion, Powerpoint
Presentation, Aspo-Workshop 2002, Uppsala; www.isv.uu.se/iwood2002/

Aix no vol dir, s clar, que el petroli s'hagi acabat.

En queda, potser, tant com n'hem gastat al llarg dels segles XIX i XX...per s cada
vegada ms costs d'extreure, en termes d'energia, no de diners (que sn irrellevants en
termodinmica), i no falta molt per qu caigui en picat l'extracci provinent dels pous
pitjors (que es tancaran per que tenen rendiments energtics negatius), per concentrar-se
en els millors, que encara seguiran tenint rendiments energtics positius (per amb una
producci global decreixent).
Si volem saber ms:
http://peak-oil.org/, plana Web de l'Associaci per a l'Estudi del Peak Oil. Abans contenia
una selecci d'articles molt importants, ara est una mica aprimada.
http://crashoil.blogspot.com.es/ Un extraordinari recurs d'Antonio Turiel. Dues mil cinccentes planes de dades que ens empenyen a canviar la manera en qu vivim.
8

http://www.theoildrum.com/ 7500 articles amb moltes opinions qualificades. Ja no afegeix

nous continguts i s difcil accedir a l'arxiu dels articles passats.
4- Seguim consumint cada vegada ms energia, i, si n'hi ha disponible, ms petroli.
Fig.
5:

Demanda diria de petroli, en milions de barrils. Mitjana quadrimestral. Font:

https://www.iea.org/oilmarketreport/omrpublic/

El punt de partida s que l'energia no s una mercaderia com les altres: s la condici
necessria per produir totes les mercaderies, inclosa la prpia energia. Per aix, una
rarificaci de l'energia disponible comporta que es disparin tots els preus de totes les
mercaderies: aliments, minerals, aigua, mquines, cases o serveis, i no solament els
preus de l'energia.
El consum d'energia s la resultant de l'evoluci de la poblaci, de l'eficincia energtica
productiva i dels standards de consum individuals i socials (l'estil de vida).
En 2012, l'Agncia Internacional de l'Energia va estimar el consum mundial d'energia en
155.505 TW/h. El 2008 havia estat de 132.000 TW/h.
En els anys 60 i 70 del segle passat, l'edat d'or del petroli barat, cada dcada augmentava
el consum energtic en un 60% aproximadament, mentre que la poblaci creixia a un
ritme del 20% i la producci material, aproximadament, un 60% (la millora en l'eficincia
va absorbir l'equivalent de l'augment de poblaci i l'augment de producci per capita es
va traduir en una millora de les condicions materials de la poblaci).
Ara, la poblaci creix en un 12% decennal, el consum energtic creix en un 25% i la
producci material, aproximadament un 35%. Per tant, de l'actual creixement del consum
energtic, la meitat es deu al creixement demogrfic i l'altra meitat al creixement del volum
9

de producci, mentre que la millora en l'eficincia permet estalviar, aproximadament, la

meitat de l'augment del consum que hom podria esperar, a la vista del creixement
demogrfic i econmic.
Mentre la poblaci segueixi creixent (5000 milions en 1987, 6000 milions en 1999, 7000
milions en 2012), l'nic ajustament possible que disminueixi el consum energtic s un
canvi en la manera de viure, canvi que no assegura, de cap manera, que les grans
corporacions capitalistes (bancs, indstries, transport) mantinguin el nivell desitjat de
beneficis (i, per tant, s'hi oposaran). O, alternativament, l'exhauriment dels recursos a curt
termini i el caos. Tot aix si descartem un descobriment mgic-cientfic que permeti obtenir
energia barata illimitada.

Fig. 6: Evoluci de la poblaci mundial entre 1950 i 2050. Cada 12 anys, la poblaci augmenta en 1000
milions ms de persones.
Font:http://www.humanosphere.org/basics/2014/05/visualizing-the-vicious-virtuous-cycles-ofpopulation-growth-and-poverty-reduction/

Per l'Agncia Internacional de l'Energia prefereix una altra fantasia: que en aquest mn
on cada 12 anys augmenta la poblaci en 1000 milions d'habitants, l'any 2035, el consum
energtic ser el mateix que ara, sense que hi hagi fam, ni un collapse del sistema
capitalista9. I, al mateix temps, l'Informe preveu que Xina passar de tenir 100 milions de
cotxes en circulaci a 450 milions en el mateix perode. La mateixa font troba raonable
suposar que, en 15 anys, es mantingui la producci de petroli...per tan sols la meitat
provindria dels actuals jaciments; la resta vindria de futurs jaciments encara per
descobrir.10
Deixem de banda la producci de petroli no convencional per ampliar-ho ms endavant.

World-Energy-Outlook-2012. Plana 60.

10

Ibidem, plana 106.

10

5- No hi ha cap alternativa energtica ni miracle cientfic ni tecnolgic que permeti

superar els lmits de la termodinmica al nostre planeta, fent que aparegui energia
barata i abundant.
Anem a pams:
a> energia elctrica de fusi nuclear. Cal pressionar tan fortament toms d'hidrogen que
es trenquen les forces de repulsi i s'acaben formant toms ms pesants, amb emissi
d'energia. s el que fa el sol (de manera natural) i les bombes d'hidrogen (de manera
catica). Fa 60 anys que s'hi treballa en obtenir un procs controlat i, com que cal assolir
temperatures de milions de graus i milers d'atmosferes de pressi, els cientfics que hi
treballen sempre diuen que estan a 50 anys d'obtenir reaccions de fusi controlades
exotrmiques (ho deien en els anys 60, als 80 i al 2000 i ho segueixen dient ara).
Problema: de moment, s un procediment hipottic i irreal.

Fig. 7: Reacci de fusi: toms d'hidrogen es fusionen per produir toms d'heli i enormes quantitats
d'energia.
Font:http://dev.physicslab.org/Document.aspx?
doctype=5&filename=Compilations_NextTime_HydrogenFusion.xml

b> energia elctrica nuclear (de fissi). S'escindeixen toms inestables fent xocar
partcules contra ells i s'obtenen toms ms lleugers i energia. Aix es fa des dels anys 40
i, en centrals electronuclears, des dels 50. Problemes: l'urani i altres materials que es
poden fissionar tenen un subministrament limitat; desfer-se dels residus s perills i
carssim; els accidents tenen unes conseqncies apocalptiques; la possessi de
centrals nuclears facilita la proliferaci d'armes nuclears; les centrals operen durant breus
terminis (30 anys, tpicament), per generen residus (incloses les prpies installacions)
que cal tractar durant millennis.

Fig. 8: Escissi d'toms pesants (Urani 235) per obtenir-ne de ms lleugers i grans
quantitats d'energia.
Font: https://www.euronuclear.org/info/encyclopedia/n/nuclear-fission.htm

11

c> energia elctrica procedent de les piles d'hidrogen. Poden ser una bona manera
d'emmagatzemar energia, per no sn una font d'energia. Trencar els enllaos de les
molcules d'aigua costa ms energia que la que es recupera a les piles d'hidrogen
barrejant l'hidrogen amb l'oxigen i alliberant vapor d'aigua. Problemes addicionals: el
transport i emmagatzematge de l'hidrogen s problemtic, ats que, en ser tan tnues els
toms, es filtren per les parets dels recipients. La prdua podria arribar al 80%.

Fig. 9:
Eficincia del
transport d'electricitat a travs del flux directe d'electrons i mitjanant l'hidrogen. Fins al 80% de l'energia es
perdria en el procs.
Font: http://www.oilcrash.com/articles/steps.htm

d> energia elctrica fotovoltaica. Hauria estat la soluci perfecta si s'hagus comenat a
construir panels de cllules fotoelctriques fa molts anys, amb el plstic residual del
petroli que hem consumit. Ara que el petroli s escs, el plstic anir estant cada vegada
menys disponible per fabricar les fabuloses quantitats de panels solars necessaris, i no cal
oblidar que les plaques fotovoltaiques utilitzen telluri, una terra rara escassa i difcil de
trobar. Per utilitzar l'electricitat obtinguda, caldrien bateries, i aquest es fan amb liti, que
tamb s'est esgotant. Altres problemes: el transport de l'energia elctrica obtinguda, per
exemple, als deserts, implica milers de quilmetres de cables molt gruixuts de coure (que
tampoc est disponible en aquestes quantitats); posar els camps de panels en terres
cultivables de les zones temperades (les consumidores), disminuiria drsticament la
producci d'aliments; i posar-los al mar, empobriria la fauna i flora marines eliminant una
font vital per a la nostra alimentaci. De totes maneres, s una (potser la millor) font
d'energia, tot i que ja veurem que no pot substituir fcilment al petroli.
e> energia elctrica elica, mareomotriu, geotrmica. Tenen el problema de no ser
possibles ms que en llocs del planeta molt determinats. Com totes les altres formes de
producci d'electricitat, no cobreixen totes les aplicacions del petroli. D'altra banda, els
aerogeneradors en fan utilitzant (per als seus imants) terres rares: neodimi, terbi i
disprosi, i rares, en aquest cas, vol dir escasses.

12

f> energia trmica del carb. Efectivament, hi ha carb per bastant de temps, i es pot fer
petroli del carb (mtode d'hidrogenaci). Per la combusti de quantitats limitades del
carb ja s'est carregant el clima del planeta (efecte hivernacle) i els boscos (pluja cida),
tan sols amb els nivells actuals de consum; si els dupliquem...
g) energia trmica del gas. Finita, com en el cas de tots els combustibles fssils.
Abundant, no gaire contaminant. Molt cara de transportar (gasoductes destructors del
terreny i proclius a greus incendis; vaixells on cal liquar el gas per reduir el seu volum a
grans pressions). No pot substituir totes les utilitats del petroli.
h) energia hidroelctrica. No cal dir que s una font fantstica d'energia: neta, inesgotable,
etc. La pega s que prcticament tots els rius que es poden utilitzar per aprofitar l'energia
cintica de l'aigua ja estan plens de barratges. D'altra banda, les preses augmenten la
superfcie de insolaci de l'aigua i augmenten l'evaporaci, deixant menys aigua per regar
i per a la resta de consums humans. Aturen els llots frtils, augmentant l'erosi dels
deltes, i emplenen el llits dels llacs de les preses, disminuint la seva producci d'energia i
augmentant el cost del drenatge. Tenen efectes molt adversos per als peixos, dificultant
les seves migracions, fragmentant els hbitats i augmentant la temperatura de l'aigua.
i) biocombustibles. Els residus vegetals tenen un volum clarament determinat per les
masses boscos en explotaci, el met no es presenta acumulat en zones on resulti
factible la seva utilitzaci a gran escala i l'obtenci d'etanols a partir de vegetals no s
energticament rendible, amb alguna excepci molt concreta (utilitzaci de residus de la
canya de sucre en pasos productors).
Resumint: no hi ha substituts disponibles ara o en el futur per al petroli. Ni individualment,
ni en forma de mix de diverses fonts. Totes, individualment o collectiva sn molt
inferiors al petroli.
El petroli no solament s fcil de transportar, molt eficient des del punt de vista de
producci de calor. A ms s fonamental per produir fibres txtils; mobles; insecticides;
adobs; medicaments; conservants; plstics; materials de construcci; lubricants;
herbicides
I l'nica aposta per poder sobreviure amb el mateix estil de vida (si el canvi climtic i la
contaminaci ens permetessin sobreviure a aquest ritme de vida forassenyat) durant uns
quant anys s que es trobin, d'alguna manera, ms i ms jaciments de petroli o que es
descobreixin noves fonts d'obtenci d'energia, de les quals els cientfics i tecnlegs no ens
acaben de donar cap mena de garantia sobre la seva rendibilitat, viabilitat o terminis
temporals per al seu desenvolupament o eficincia.
6- No hi ha reserves estratgiques amagades pels governs ni tampoc jaciments
no desenvolupats en mans de les companyies.

13

Tan sols els Estats Units11 i darrerament Xina12 tenen un complex de dipsits de
combustible per fer front a greus crisis puntuals i inesperades (relacionades amb
conflictes bllics o desastres naturals). Per les quantitats de les que parlem cobreixen
unes quantes setmanes de producci, i tan sols servirien per incidir sobre els preus
(augmentant-los si els governs compren petroli per omplir els dipsits buits, disminuint-los
si s'aboca al mercat part de les reserves) a molt curt termini.
Un altre dels factors que donen peu a ms discussions s el volum de les reserves
provades, provables o possibles. Cal tenir present que les petrolieres,
secularment, han intentat fingir que disposen de grans quantitats de reserves a la seva
disposici per augmentar el valor de les accions, i amb ell, els beneficis, el finanament
gratut (a travs de la capitalitzaci provinent de la venda de noves accions) i la solvncia
aparent que els hi permet rebre finanament bancari a tipus molt baixos. Per no ens hem
de deixar enganyar; els jaciments ms rendibles sn els que s'exploten primer; tots els
jaciments gegants porten molts anys en explotaci; totes les troballes de nous jaciments
sn, sistemticament, de menor riquesa que les antigues, i, finalment, els factors
multiplicadors per convertir reserves provades en provables sn mera fantasia (fins i
tot s'arriba a multiplicar per 100 les reserves provades per arribar a unes hipottiques
reserves possibles).

Fig. 10: Estimaci de les suposades reserves possibles, aplicant un multiplicador de ms de 100 a les
reserves provades.
Font: http://oilprice.com/Energy/Crude-Oil/Why-is-Obama-Lying-About-US-Oil-Reserves.html

7- Gas i petroli no convencionals: el fracking ha estat, des del principi, una estafa.

11

La reserva USA s de 727 milions de barrils.

https://en.wikipedia.org/wiki/Strategic_Petroleum_Reserve_(United_States) consultat el 12 agost 2015.

12

La reserva xinesa s de 80 milions de barrils http://www.bloomberg.com/news/articles/2015-08-12/cheap-oiltrumps-yuan-drop-in-china-s-thirst-for-hoarding-crude

14

Acabada de punxar la bombolla immobiliria, als USA i, desprs, en altres pasos (com
Espanya), la segent bombolla que necessitava la banca per poder donar sortida en
forma de crdits a les seves reserves de diners, ha estat la fracturaci hidrulica del
terreny per tal d'extreure gas i/o petroli del subsl.
Com el seu nom indica, la tecnologia consisteix en injectar aigua a grans pressions, junt
amb un munt d'additius txics, per tal de trencar les roques i d'empnyer el combustible i
poder-lo recuperar a continuaci amb pous.
Deixant de banda la monstruositat ecolgica del sistema, que contamina irreversiblement
enormes quantitats d'aigua i les torna al medi, des d'un punt de vista econmic, el
procediment no t cap mena de sentit. Al cap de tres anys d'explotaci, els pous es
comencen a exhaurir, i, per tant, l'amortitzaci de les inversions s impossible: pagar els
propietaris de les terres, obrir carreteres, muntatge de les installacions, extreure el
combustible, transportar-lo, etc.
Cm s possible el boom del fracking als USA, doncs? Pura i simple especulaci! Els
bancs han donat crdits basats en futures produccions irreals; les inversions massives
han creat la illusi d'una bonana futura de combustible barat; el repartiment de dividends
basats en futures extraccions irreals, han fet pujar el preu de les accions; el mercat de
futurs ha incrementat la percepci de l'abundncia i baratura del combustible, i, finalment,
l'emissi de les accions i la posterior venda ha estat el veritable negoci de les companyies
dedicades al fracking. I, com sempre, la illusi d'aquesta falsa i futura bonana ha
baixat el preu real del petroli real.
Ara b, per a les companyies (totes nord-americanes) que han venut els copyrights dels
procediments, dels additius; que han venut la maquinria i que, finalment, han venut
accions de les empreses que exploten el fracking a empreses d'altres pasos (no fa
gaire, una empresa japonesa va vendre per un dlar les accions d'una empresa de
fracking nord-americana que havia comprat per 450 milions de dlars), tot aix ha estat
el gran negoci.
Per fingir que tot anava b, ha calgut baixar el preu del petroli, com a suposada
resposta dels mercats a la nova abundncia de combustibles grcies al fracking. Per,
en realitat, les empreses del fracking han estat operant sempre amb prdues!

15

Fig. 11: Diferncia entre les despeses i els ingressos de les empreses de fracking. El dficit es compensa
amb deute als bancs o venent accions a especuladors incautes.Font:
http://www.nakedcapitalism.com/2014/07/fracking-blowing-up-balance-sheets-old-companies.html

s cert que aquesta baixada de preus ha perjudicat els productors: Rssia i Arbia, en
primer lloc. Per tamb s cert que ara tothom ha vist que el rei va despullat (la meitat
de les empreses USA que es dedicaven a la fractura hidrulica han tancat les seves
explotacions, desprs de deixat contaminats els aqfers de gran part de Nord-Amrica) i
el preu del petroli hauria d'estar pujant, i de manera molt forta, una altra vegada. No, no hi
ha cap ra relacionada amb la demanda i l'oferta que expliqui la dinmica actual dels
preus del petroli...cal cercar l'explicaci en una altra banda.
Veure:
http://www.washingtonsblog.com/2014/09/shale-fracking-ponzi-scheme.html
http://www.rollingstone.com/politics/news/the-big-fracking-bubble-the-scam-behind-thegas-boom-20120301
http://bnp.org.uk/news/national/u-s-fracking-%E2%80%98miracle%E2%80%99-exposedsub-prime-investment-scam
8- A qui beneficia la baixada del preu del petroli?
En aquest punt de l'anlisi, hauria d'estar clar que la baixada del preu del petroli no t res
a veure amb les causes relacionades amb oferta i demanda, ni amb els jaciments i
reserves existents. Ms aviat s un fenomen altament especulatiu, que pot tenir com a
autors diverses empreses o governs.
Com sempre, en aquests casos, acostuma a ser til preguntar-se cui prodest?, a qui
beneficia la baixada? I, per tant, a qui perjudica?
Els preus actuals perjudiquen les empreses del fracking que hauran de precipitar la
seva retirada del mercat (que, d'altra banda, ja era inevitable), i els bancs que les han
finanat i que, en molts casos, no recuperaran els prstecs. Es tracta, per dels
compradors tardans de les accions en les successives emissions, no els que van posar en
marxa el negoci i han estat repartint-se uns beneficis ficticis, obtinguts dels prstecs dels
bancs. En aquest sentit, USA s un pas perjudicat en quant a productor, tot i que com a
segon consumidor mundial, les empreses i particulars en surten beneficiats.
Beneficien les economies ms consumidores de petroli: Europa i Xina, en la mesura que
no tinguin compromisos a llarg termini per subministrar-se a uns preus o condicions
determinats (com li passa a la Xina desprs de signar megaprojectes amb Rssia pel
subministrament de gas i petroli siberi).
Perjudica a tots els grans exportadors de petroli (que necessiten preus alts per acontentar
la poblaci, per assegurar els ingressos dels potentats i per invertir de cares a un futur
sense petroli): Veneuela, Iran, Nigria, Iraq, Lbia i Arbia Saudita. Sobre aquest perjudici
cap a Arbia s'ha especulat fora: hi ha qui interpreta que Arbia ha acceptat prdues

16

temporals a canvi d'enfonsar la indstria del fracking dels USA (o, alternativament,
Rssia i Iran13).
Aix no t gaire sentit. Arbia exporta sobre tot petroli, no gas (que s el producte
principal del fracking; t fortes tensions socials internes (amb els xites) i conflictes
externs amb els vens: la guerra civil al Iemen (on interv) i el finanament (al menys fins
fa poc) de les organitzacions terroristes wahabbites (al-Qaeda, Daesh-Isis...I), creixents
actes de terrorisme al seu propi territoriFinalment, cal tenir present un canvi
geoestratgic copernic: una millora de relacions amb Xina (que li est subministrant
armament sofisticat a Arbia i li compra gran part del petroli que importa) i amb Rssia
(acord per construir fins a setze centrals nuclears a Arbia per companyies russes 1415). Els
aspectes poltics d'aquests canvis, els comentem ms avall. Ser, doncs, que els USA
assumeixen prdues a canvi de castigar Arbia Saudita per qu est deixant de ser
l'instrument dcil de la poltica exterior nord-americana?
I perjudica, clarament, Rssia. Tan clarament que hom no pot deixar de relacionar la folla
histria atiada per Washington (i els seus aliats titelles) contra Rssia i contra la poltica
de Putin, a propsit de la frustraci dels plans nord-americans d'invadir Sria i de la
resistncia russa al cop d'Estat antidemocrtic i neonazi dels Estats Units a Ukrana;
sobre tot, si recordem que la caiguda de la Uni Sovitica (tot i que, en realitat d'origen
intern, per la manca d'un regulador que permets vetllar per l'eficincia de les decisions
econmiques) s atribuda per molts comentaristes occidentals a la baixa del preu del
petroli que els USA va imposar a l'Arbia els anys 80 (malgrat aix, de tant en tant, canvia
la versi i llavors es tracta de les conseqncies de Txernbil o de la Guerra de les
Galxies de Reagan).
9- La utilitzaci de les monarquies fonamentalistes rabs per part dels USA contra
la URSS i, desprs, contra Rssia.
s ben conegut que la supremacia mundial dels USA a partir de la Segona Guerra
Mundial va tenir tres pilars: superioritat productiva, superioritat militar i, finalment, el
privilegi d'emetre una moneda que era acceptada i tresorejada com or, tot i no costar-li
res. Aquesta darrera superioritat prov dels acords de Bretton Woods i va ser acceptada
volens aut nolens pels europeus com a condici si volien rebre els prstecs i inversions
del Pla Marshall, dels quals, com s ben sabut, van quedar exclosos els pasos socialistes
i la prpia URSS.
El sistema es va mantenir fins a la Guerra de Viet-Nam que, en mostrar la impotncia
militar dels USA en una guerra popular d'alliberament i el dficit estructural en la Balana
de Pagaments (per la guerra, per, tamb, per la progressiva prdua de competitivitat dels
productes nord-americans en front dels europeus i japonesos, primer, i coreans i xinesos
ms endavant), va obligar els USA a devaluar el dlar i a renunciar a mantenir una paritat
fixa dlar-or.
13

http://www.greencarcongress.com/2015/08/20150813-saudi.html Ben desenvolupat, per sense fer-se preguntes en

profunditat.

14

http://www.voltairenet.org/article188105.html

15

http://elcorreo.ae/arabia-saudita-y-rusia-firman-acuerdo-de-cooperacion-nuclear/

17

L'estratgia que els USA van desenvolupar llavors per seguir mantenint el seu predomini
estratgic, havent perdut la superioritat militar i la competitivitat, va comenar a descansar
en un pacte amb les tiranies petrolieres del Golf: els USA garantien l'estabilitat dels
strapes saudites, kuwaitians, qatars, etc., a canvi que el seu petroli tan sols es pogus
comprar amb dlars (sistema anomenat del petrodlar).
Aix implica que, de la mateixa manera que entre 1945 i 1971, els Bancs Centrals
guardaven a les seves caixes fortes or i dlars indistintament, a partir de 1973, els Estats
segueixen guardant dlars com si fossin equivalents a l'or perqu sn la garantia de poder
comprar petroli (un petroli que, normalment, ha pujat de preu ms que la resta de
mercaderies).
La invasi d'Iraq o de Lbia poc desprs de comunicar que deixaven d'acceptar
exclusivament dlars a canvi del seu petroli ja sabem cm van acabar: amb el penjament
de Saddam Hussein i de Muammar al-Gaddafi.
bviament, l'adversari global que tenien els USA als anys 70 i 80 era la URSS. I, llavors,
els USA van explotar el seu poder sobre els xeics del petroli d'una manera doble: baixant
el preu del petroli (cal tenir en compte que el cost de producci del petroli del Prxim
Orient s el ms baix del mn) per sobre del que dna beneficis a Arbia, per per sota
del preu al que la Uni Sovitica ja no tenia beneficis de l'exportaci del seu petroli; just
en un moment en qu les reformes de Gorbatxov (que volien modernitzar l'economia
sovitica important maquinria occidental) depenien de les divises obtingudes del petroli.
Doncs b, els USA van preferir la fallida de la URSS millor que una URSS oberta,
democrtica i amigable. L'altra via amb la que els USA van utilitzar l'Islam i les monarquies
feudals del Golf va ser exportar milers de terroristes rabs, iemenites, jordans, etc.,
armats amb el bo i millor de l'arsenal americ, per desgastar la URSS a l'Afganistan i
venjar, aix, el qu els propis USA van viure a Viet-Nam, a mans del Viet-Cong armat per
la URSS.
Tot aix, ara, est totalment documentat: el propi Zbigniew Brzezinski 16 se'n ha vantat de
la magistral jugada de muntar, amb la intermediaci de Pakistan i d'Arbia, una suposada
guerrilla fonamentalista islmica (al-Qaeda) per dessagnar la URSS (tot i que les
prdues personals que la URSS va experimentar a l'Afganistan sn sis vegades menors
que les que va tenir USA a Viet-Nam; i en material i diners, encara molt menors).
bviament, deixar 20 milions d'afganesos sotmesos a la demencial dictadura dels
wahabbites una vegada retirades les tropes russes, no li va preocupar ni molt ni poc als
poltics nord-americans
Fins aqu, per, podrem entendre que la lgica de la guerra freda predomins sobre la
postura conciliadora de la perestroika. El que s completament incomprensible s el
qu va venir desprs: un cop desmuntat el socialisme a la URSS i la prpia URSS, tornar
a utilitzar a Txetxnia els terroristes sanguinaris wahabbites per destruir una Rssia que
lluitava per sobreviure en el caos de les reformes salvatges dels ministres neoliberals de
Boris Ieltsin.

The Grand Chessboard: American Primacy and Its Geostrategic Imperatives, New York: Basic
Books (October 1997), ISBN 0-465-02726-1,
16

18

I aqu va venir el primer blowback de la poltica ianqui: la guerra de Txetxnia va

comportar, no la dissoluci de Rssia en un mosaic de petites repbliques bananeres,
sin la caiguda de Boris Ieltsin i l'ascens (a travs d'un cop militar fet amb molta discreci)
de Vladimir Putin a la Presidncia de Rssia, amb una poltica ben diferent: deixar
d'acceptar el domini global dels USA i la subordinaci de Rssia als oligarques imposats
pels nord-americans, i reconstruir un pas poders.
El primer que va fer va ser eliminar el cncer wahabbita a Txetxnia, no solament matant
o detenint els lders principals, sin, tamb, atraient-se una part, per tal de dividir i
desmoralitzar els terroristes (sempre ben armats per Estats Units, i mimats pels mitjans de
comunicaci occidentals, que els anomenaven lluitadors per la llibertat, tot i haver
assassinat centenars de ferits en els seus llits d'hospital, centenars de nens a l'escola de
Beslan o innocents espectadors al teatre Dubovka).

Fig. 12. Nens russos morts a l'escola de Beslan, a mans dels terroristes wahabbites finanats i armats pels
Estats Units i Arbia Saudita.
Font: http://www.s-peterson.com/index.php#mi=2&pt=1&pi=10000&s=2&p=11&a=0&at=0

s molt poc conegut que, quan Putin va arribar al poder, l'esperana de vida de Rssia
havia baixat dels 70 anys als 55; i, tan sols ara, al cap de 15 anys, ha tornat a
sobrepassar els 70 anys; molta gent tampoc sap que, mesurada en termes reals (segons
la metodologia del Banc Mundial), l'economia russa ara s igual de gran que la alemanya.
Al mateix temps que Putin s'afanyava a fer pagar impostos als rics; a reobrir els hospitals i
tornar a pagar les pensions de jubilaci, tamb intentava reconstruir unes forces armades
capacitades per refrenar l'expansionisme nord-americ (submarins nuclears estratgics
tipus Borei; d'atac, tipus Severodvinsk; nous mssils intercontinentals, com el Yars,
tancs).
Encara ms incomprensible resulta que els USA utilitzessin els terroristes wahabbites per
obtenir l'excusa (a travs dels atemptats de l'onze de setembre de 2001) per controlar
les llibertats individuals a casa seva mateix, suprimir la dissidncia i poder fer guerres
interminables contra qualsevol pas, amb el sol requisit de qualificar-lo de terrorista
abans de procedir al seu atac: Afganistan, Iraq, Lbia, Sria, Iemen
Aix s l'anomenat Projecte de la Nova Centria Americana, proposada per l'equip del
President Bush jr., i que consisteix en monopolitzar el control dels fonts d'energia durant el
segle XXI, a travs de l's d'un poder militar incontestable, amb guerres de poc cost hum
(shock and awe, assassinats selectius amb drones), amb un nic requisit: que la
poblaci nord-americana ho accepti i no ho impedeixi. Ominosament, l'exemple del tipus
de fet que hauria de permetre la inhibici del poble americ en front de la criminal actuaci
19

del seu govern, els defensors del PNAC proposaven patir un atac com el de Pearl
Harbor. Inconcebiblement, el poble americ no ha sospitat res i ha actuat com esperaven
els promotors del Projecte...tot i la barroera execuci del pla en tots els estadis.
I, per a gran sorpresa dels USA, Putin, finalment, es va sentir prou fort com per impedir la
invasi nord-americana de Sria. Havia perms la destrucci de Lbia (feta amb una
tradoria mai vista des de la diplomcia de Hitler i Goebbels), desprs que el pas es
desarms per congraciar-se amb els USA, i els USA ho aprofitessin per minimitzar les
prdues al invadir, destruir i saquejar a mansalva, muntar un genocidi contra les minories
tniques i religioses; assassinar i sodomitzar el cadver de Gaddafi i, finalment, entregar
el poder als wahabbites. Ara, aix s, desprs d'haver-se quedat amb tots els diners
dipositats per Lbia en bancs estrangers (que finanaven l'nic Estat del Benestar que hi
havia a frica) i amb el petroli del subsl.
Quan li va tocar el torn de sumir Sria en un mar de sang per fer fora el dictador, Rssia
(recolzada per Xina) es va plantar, no solament utilitzant fins a 4 vegades el veto al
Consell de Seguretat de l'ONU, sin, sobre tot, lliurant a Sria mssils Basti, capaos
d'enfonsar qualsevol vaixell en un radi de 400 km. de distncia i S-300 i Pantsir per a una
defensa antiaria efectiva. Assad no ha caigut i els USA han hagut de moure una nova
fitxa.

Fig. 13: Sistema anti-vaixells Basti, lliurat per Rssia a Sria i que va frustrar la invasi del pas pels
USA.
Font: http://globalmilitaryreview.blogspot.com.es/2012/07/syrian-military-tests-anti-shipping.html

De quina fitxa es tracta? DAESH, ISIS, l'Emirat Islmic que els USA han muntat a cavall
de l'Iraq i Sria, per continuar utilitzant l'Islam i les monarquies rabs per assegurar-se el
predomini mundial.
Quins objectius proporcionen els neonazis ukranesos i ISIS als USA?

20

D'una banda, la crisi d'Ukrana (que s una altra mostra de la nova actitud russa de
resistncia a l'imperialisme nord-americ) i de l'altra l'amenaa del terrorisme wahabbita
d'ISIS, posen Europa en una situaci de ms i ms subordinaci militar envers els USA i
de ms i ms dependncia del petroli i el gas del prxim orient (que, graciosament, les
companyies nord-americanes els hi permeten de comprar).
Els USA obliguen Europa a tallar els seus vincles comercials amb Rssia, i a deixar de
comprar gas rus; d'altra banda, intenten bloquejar Xina i les seves rutes de la seda que
inundaran el mn de productes barats i d'una competitivitat inabastable per a les
companyies americanes i europees. Com que tot a l'hora s impossible, l'estratgia era
fer-ho de mica en mica: primer Lbia, desprs, Sria; en tercer lloc Iran i, llavors, per qu
no? Rssia Aturats a Sria, els USA han optat per reconciliar-se amb Iran...
Putin ha vist clarament la jugada i ha respost d'una manera sorprenent: canviar (a millor)
les seves relacions amb els seus rivals histrics: Pakistan, Turquia, Jordnia i Arbia
Saudita, al mateix temps que feia bascular la seva economia cap a Xina i els pasos del
grup BRICS: gasoductes a travs del Mar Negre fins a Turquia, obligant Europa a comprar
el gas rus a travs d'un intermediari especialment molest (donat el cop de porta que la
Uni Europea va donar a Turquia); comproms de Turquia i Arbia de no finanar ms
DAESH; venda de 16 centrals nuclears a l'Arbia Saudita; construcci d'un gasoducte del
nord al sud de Pakistan; gasoductes al nord de Xina, banc internacional dels BRICS;
sistema d'intercanvis en rubles i yuans entre Rssia i Xina; sistema d'intercanvis bancaris
mutus saltant-se el sistema SWIFT

Fig. 14: Gasoducte proposat per Putin a Erdogan per eludir Ukrana com a autopista energtica a Europa.
Font:http://www.burbuja.info/inmobiliaria/temas-calientes/650953-despues-de-siria-y-ucrania-llega-tercerround-geopolitico-macedonia.html

I qu pot fer fracassar aquestes operacions comercials de gas i petroli i de centrals

nuclears, millor que una baixada dels preus del petroli? Arbia no tindr diners per invertir
en armes xineses ni centrals nuclears russes; Rssia no tindr capitals per fer
gasoductes; Xina pot deixar de fer els gasoductes de Sibria, pensant en que el baix preu
(i la suposada futura abundncia) del petroli no en justifica la inversi
21

Ara tot es tracta de saber quant de temps es podr mantenir aquesta manipulaci del preu
del petroli per part dels mercats de futurs nord-americans, alimentats pels crdits dels
bancs nord-americans, subministrats per dlars de paper sense cap valor (en el primer
mandat d'Obama, el quantitative easing va posar en circulaci tants dlars com els que
genera l'economia real nord-americana en un any) emesos per la Reserva Federal; quant
dany hauran rebut, en aquell moment, Rssia i Arbia; i cm reaccionar Xina davant dels
reptes i les oportunitats que li ofereix aquesta baixada (encara que sigui temporal) del
preu de l'energia que tant necessita.

10. Conclusions.
La baixada del preu del petroli no es relaciona amb cap variable macroeconmica, sin
amb una manipulaci que t objectius poltics: a saber, impedir que Rssia millori les
seves relacions amb Turquia, Arbia Saudita i Pakistan, i disminuir l'incentiu econmic de
la integraci econmica russa amb la resta dels membres dels BRICS.
Com que aquesta baixada s insostenible a mig termini, reflecteix una certa desesperaci
per part dels Estats Units i comportar un collapse econmic quan el petroli torni a pujar,
capgirant totes les previsions econmiques de les empreses i governs; una pujada del
tipus d'inters i la impossibilitat de pagar els deutes pblics (que sn el recurs que
alimenta un Estat del Benestar que ja no es finana amb impostos als rics).
JOSEP MARIA REYES I VIDAL.
Agost de 2015.

22