MSTER EN HUMANIATS: ART, LITERATURA I CULTURA

CONTEMPORNIES (UOC)
mbits de desenvolupament del TFM:
ART
Professors/es:
- Joan Camps
- Anna Rodrguez
- Pau Alsina
mbits temtics (preferents):
Art contemporani en general, preferentment dobres i autors ubicats entre 1980 i avui
Art feminista
El mercat de lart
Temtiques de lart actual: art i poltica; art i espectador; art i globalitzaci; art i identitats; art i
cos; art i espectador; art i institucions; Cincia i art; art i filosofia
mbit de cinema: Histria del cinema, Estudis flmics
Tipologia de treballs:
Assaig
Anlisi i comentari dobres (des dun autor fins a comparacions entre autors i narratives)
Anlisi dobres de museus o exposicions significatives (biennals)

TIPUS I EXEMPLES:
Lart com a arma durant la Guerra Freda
Es tracta destudiar com artistes com Jackson Pollock, Barnett Newman, Clyfford Still, Robert
Motherwell, Willem de Kooning o Mark Rothko varen ser utilitzats durant la Guerra Freda, i
finanats per la CIA, per tal dexportar i convertir en hegemnica la cultura nord americana, en
defensa de la llibertat i en la lluita contra el comunisme internacional.
Lstreet art a Barcelona
Es tracta danalitzar un projecte concret, per exemple Murs lliures de la plataforma
RebobinART, en el context de levoluci de lart urb a Barcelona i de lesfor de la ciutat de
re-inventar-se.
La pintura catalana contempornia
Es tracta destudiar i analitzar la producci artstica contempornia a partir de les colleccions
Bassat i la de Can Framis de la Fundaci Vila Casas. Es tractaria dutilitzar la pintura
contempornia catalana com estudi de cas de la producci i mercat de lart contemporani.
Les adquisicions del MoMA dobres produdes entre el 2000 i el 2014
Es tracta de trobar les claus explicatives de lart contemporani a travs de la realitzaci dun
museu virtual que aplegui les obres del MoMA produdes amb posterioritat al 2000. A partir de
lanlisi i comentari del centenar dobres que shi exposen produdes en el segle XXI, es tracta
de desxifrar els codis semitics que permeti la seva comprensi i la seva contextualitzaci dins
la Histria de lArt

Estudi comparat entre les fotografies dadolescents a les seves habitacions de lobra de
Stefano Giogli, L'unico eri tu, i l'obra de Rania Matar, A girl and her room (2012)
A partir de la reflexi sobre els joves i els seus espais privats, es tracta de comparar lobra
daquests dos fotgrafs per tal daprofundir en temes de com tracten lespai privat i la seva
presncia en les xarxes socials els adolescents davui en dia.
Amb aquests cinc exemples es pretenen donar unes pautes i models de com es poden plantejar
treballs de final de mster en lmbit de les arts plstiques. Enumerem-ne algunes
caracterstiques:
- plantejar un problema vinculat amb lart contemporani i, a travs dun treball de camp
centrat en determinats autors i obres, contextualitzar el problema i elaborar-ne una tesi
explicativa
- estudiar un determinat projecte i contextualitzar-lo en les seves coordenades artstiques
- analitzar i comparar les obres duna o de dues colleccions, i extreuren unes narratives i
caracterstiques globals
- construir una mena de museu virtual en funci de la temtica i establir els codis que
permetin fer de les obres escollides una lectura sincrnica i diacrnica, sobretot des duna
perspectiva semitica
- realitzar anlisis comparades entre obres o exposicions, i relacionar-les amb temes
vinculats al seu contingut (en lexemple donat, amb el tema de la privacitat entre els
adolescents i ls de les xarxes socials)

Art i cinema.
Lmbit del cinema ofereix la possibilitat de treballar en un marc ampli que entn el
fenomen cinematogrfic a travs dels grans esdeveniments del segle XX, s a dir,
analitzar la producci cultural en la seva complexa relaci amb processos histrics,
moviments culturals i poltic-socials (la postguerra de 1945, les revoltes de maig del 68,
el feminisme dels 70, etc).
Alguns exemples poden ser lanlisi de moviments culturals i cinematogrfics, propostes
autorals i filmografies, marcs cinematogrfics nacionals, tendncies esttiques histriques
o contempornies (narratives, gneres) a travs de casos concrets, transformacions en el
marc teric i incidncia en la praxis flmica, etc., tenint em compte la seva relaci amb les
principals transformacions esdevingudes al llarg del segle XX.
Exemples aplicables a casos destudi o tendncies globals/nacionals:
-

Mutacions del cinema de gnere contemporani (negre, terror, policac, melodrama).

Bases histriques i socials.
Cinema i estudis de gnere, Film Studies, segona i tercera onada feministes.
Derives teriques i prctiques del cinema documental a partir de la Segona Guerra
Mundial.
Consideracions temtiques: Cinema i transformacions urbanes; Cinema i representaci
histrica; Cinema i violncia; Etc.
Teoria cinematogrfica i ruptures epistemolgiques.
Gramtiques autorals, propostes esttiques concretes: cineasta o collectiu a escollir.

Art i Modernitat

El marc de recerca dedicat a les prctiques artstiques tindr en compte larticulaci entre
aquestes i el seu context dins de la histria cultural occidental. Es proposen lnies que considerin
qestions relacionades amb lart i la Modernitat, sobretot pel que fa als vincles entre art i

poltica en un sentit ampli. Alguns processos i fenmens on emmarcar possibles treballs de

recerca poden ser:

Les continutats entre prctiques vinculades al romanticisme, les crisis de final segle
XIX i la I Guerra Mundial: art i misticisme, art i revolucions, art i corrents de
pensament (Nietzsche, Bloch, Benjamin, etc), art i moviments reaccionaris, moviments
davantguarda i poltica, la vessant utpica: art i projectes comunitaris.

El vincle entre les arts i els debats culturals dels anys trenta i quaranta: art i poltica
desprs de la IGM; Modernitat, art i feixismes; poltiques artstiques i esttiques del
modernisme secular; George Bataille i lalternativa heterodoxa; etc.

Lart catal dels darrers quaranta anys a travs de les colleccions Bassat i de Can Framis.
(TFM defensat)

LITERATURA
Professors/es:
- Teresa Iribarren
- Jaume Subirana
- Josep Anton Fernndez
- Neus Rotger
- Olivia Gassol
mbits temtics (preferents):
Literatura i migraci digital
Literatura i cinema (estudi obres literries i adaptacions cinematogrfiques)
Arts escniques
Narrativa
Literatura comparada
Tipologia de treballs
Assaigs interpretatius
Estudis comparatius

TIPUS I EXEMPLES:

Crnica del Pallars, una lectura interdisciplinria. (TFM defensat)

Jane Eyre: del text a la pantalla. (TFM defensat)
Chien chez Modiano: el escritor y sus animales. (TFM defensat)
La literatura de viajes y la construccin de la identidad nacional rusa en Apuntes de invierno
sobre impresiones de verano de Fidor Dostoievski. (TFM defensat)

CULTURA (I CINCIES SOCIALS)

Professors/es:
- Roger Martnez
- Isaac Gonzlez
- Josep Anton Fernndez
- Begonya Enguix
- Natlia Cant
- Francesc Nez
mbits temtics (preferents):
Gnere, cos, sexualitat
Classe social
Consum i cultura popular
Economia poltica de la cultura
Emocions
Tipologia de treballs
Assaig
Treball empric(anlisi de casos)
Anlisi de contingut
Etnografies
Lectures crtiques

TIPUS I EXEMPLES:
Sexualitat i sociabilitat online: es tracta d'analitzar les plataformes que han sorgit per
l'establiment de relacions ertico-sexuals mediades per l'ordinador.

Representaci dels gneres en els mitjans de comunicaci (premsa, televisi, publicitat,

mitjans digitals etc..): es tracta de fer una anlisi crtica, histrica o contempornia, de com
es representen els gneres als mitjans.

Activismes de gnere: es tracta de portar a terme una anlisi, histrica o contempornia,

dels diferents moviments que tenen el gnere i les relacions de gnere com a nucli
articulador (per exemple, feminismes, moviments LGTB, homes igualitaris, etc).

Economia poltica de la cultura: consisteix a fer una anlisi de la lgica econmica de la

cultura, s a dir, com els marcs de decisi des de les indstries culturals condicionen la
realitat contempornia.

Consum cultural i estils de vida: estudi dels consums culturals des duna perspectiva social,
com ara la seva relaci amb identitats, formes de diferenciaci social, rituals quotidians,
estils juvenils, etc.

Cultura popular: estudi de produccions concretes de la cultura popular contempornia (com

per exemple pellcules, publicitat, televisi, esports o esdeveniments esportius, estils
juvenils, modes, estils musicals o daltres produccions de la cultura popular).

Classe social: anlisi de larticulaci entre cultura (produccions culturals, representacions,

significats compartits, consums culturals, emocions, etc.) i posicions socioeconmiques.

Humor: estudi de lhumor des de la seva perspectiva social, i molt particularment el seu
lligam amb el desemmascarament i lemmascarament de lordre i les jerbrquies socials (per
exemple estudi de lhumor a la premsa grfica, programes de televisi, Twitter, WhatsApp,
etc.)

Imaginaris del futur en la vida quotidiana: quin implcits sobre el futur donem per
descomptat en el nostre dia a dia? Quin paper juguen en la nostra vida quotidiana?
Imaginaris del futur en la literatura i el cinema: quins imaginaris del futur es vehiculen en
lart i els productes culturals? Com shi relacionen els seus pblics? Com els relacionen (o
no) amb la seva vida quotidiana.
Sociologia de la memria i de loblit: A partir de casos destudi concrets, analitzem
processos de construcci de memria collectiva i com loblit va donant forma a all que
recordem.
Sociologia de les emocions: com es perfilen, es defineixen, saprenen, es dna sentit i
sexpressen les emocions (enfocant sobre emocions concretes) en el nostre context social.

Dues dones, dos contextos, un gnere: Clara Campoamor i Pilar Primo de Rivera. (TFM
defensat)

Joc, competici i esport. (TFM defensat)

FILOSOFIA
Professors/es:
- Francesc Nez
- Pau Alsina
mbits temtics (preferents):
Filosofia contempornia en general i la seva relaci-presncia en lart, la literatura i la cultura
contempornia
Tipologia de treballs
Assaig
Lectura crtica duna obra filosfica, artstica o literria
Metodologia docent
Creaci despais virtual de recursos de pensament filosfic i cientfic contemporani

Assaig sobre un autor o concepte de Filosofia contempornia

Presncia/influncia dun corrent filosfic en un moviment literari, artstic o en una obra
dart concreta, etc.
Filosofia i poltica
tica (biotica, tiques aplicades)
La dualitat liberalisme/comunitarisme en els artistes dacci de lEstat espanyol, segons
el corpus dentrevistes fetes durant la primera dcada del present segle. (TFM defensat)

HISTRIA
Professors/es:
- Jaume Claret
- David Martnez
- Joan Fuster
- Glria Munilla
mbits temtics (preferents)
Histria de la cultura contempornia
Els usos del passat
Moments de trencament, moments de revoluci
Histria i estudis postcolonials
Cultura i patrimoni en temps de conflicte
Tipologia de treballs
Assaig
Estudi de cas
Projecte pedaggic o musestic
Anlisis duna obra o prctica cultural des duna perspectiva histrica

TIPUS I EXEMPLES:

Aliadfils i germanfils a la premsa catalana

A partir d'una srie de capaleres histriques i d'altres de creades expressament pel
conflicte, pot seguir-se la influncia de la Primera Guerra Mundial a casa nostra i veure com
aquesta no va ser tan aliena com la declaraci de neutralitat espanyola podia fer suposar.

La guerra de Iugoslvia des del cinema

Diferents films s'han aproximat al conflicte que va enfrontar les diferents repbliques exiugoslaves a finals de segle XX. Aquestes aproximacions permeten veure com s'ha
interpretat i gestionat el conflicte, el trencament i la posterior reconstrucci.

La histria a televisi
L'eclosi de les sries televisives de culte ha provocat un creixen inters per la histria.
Moltes d'aquestes sries tenen un transfons histric quan no un vincle directe. Com es
gestionen aquests continguts ? com influeixen en la percepci de la prpia histria ?

El comproms i levoluci poltica a partir de lobra de Marguerite Duras

Amb una biografia que comena a la colnia francesa dIndoxina i segueix amb la Frana
ocupada, lobra de Duras permet, des de la literatura del jo, resseguir la histria de la prpia
cultura francesa, tot enfrontant-se a moments claus com el procs de descolonitzaci,
locupaci i la resistncia durant la Segona Guerra Mundial, i limmediata postguerra.

Somnis i malsons en el cinema de postguerra de lantiga Iugoslvia. (TFM defensat)

COMPETNCIES TFM (ACADMIC I RECERCA)

(Tal i com apareixen en la memria del mster)

CB1 (Competencia Bsica) - Poseer y comprender conocimientos que aporten una base u oportunidad de
ser originales en el desarrollo y/o aplicacin de ideas, a menudo en un contexto de investigacin.
CB4 - Que los estudiantes sepan comunicar sus conclusiones y los conocimientos y razones ltimas que
las sustentan a pblicos especializados y no especializados de un modo claro y sin ambigedades.
CB5 - Que los estudiantes posean las habilidades de aprendizaje que les permitan continuar estudiando de
un modo que habr de ser en gran medida autodirigido o autnomo.
CG1 (Competencia General) - Disear, planificar y ejecutar la labor acadmica y los proyectos de
investigacin de manera autnoma y en los plazos previstos, a partir de la familiaridad y el dominio de las
metodologas y tcnicas propias de las disciplinas humansticas, sabiendo discernir y aplicar los mtodos
ms relevantes al trabajo emprico que se lleve a cabo, y presentar los resultados de la investigacin con
originalidad, coherencia y claridad.
CG2 - Formular preguntas de investigacin adecuadas a los objetos estudiados, a partir de la familiaridad
con el estado actual de los debates y problemticas relevantes en el seno de las disciplinas humansticas, y
aplicar crticamente los mtodos, conceptos, marcos tericos y recursos apropiados para explorar y
responder las preguntas planteadas.
CT1 (Competencia Titulacin)- Capacidad para analizar e interpretar materiales de naturaleza compleja y
a menudo ambigua, y sintetizar ideas y argumentaciones relativas a los objetos de estudio y a los debates
y problemticas relevantes, y comunicarlas de manera clara, rigurosa y precisa.
CT2 - Expresarse por escrito en contextos acadmicos y profesionales, produciendo textos claros,
cohesionados, estructurados adecuadamente, normativamente correctos y formalmente coherentes,
argumentando ideas complejas de manera persuasiva, utilizando con seguridad y precisin la terminologa
relativa a las disciplinas humansticas, usando correctamente la bibliografa pertinente, integrando las
citas en la propia argumentacin, y a partir del reconocimiento del carcter retrico y dialgico del trabajo
acadmico.
CT3 - Actuar de manera honesta en el trabajo acadmico y profesional de acuerdo con los propios
valores, respetando la pluralidad de enfoques tericos, metodolgicos y morales as como la integridad
del trabajo de los otros.
CT4 - Buscar, seleccionar y procesar informacin, y gestionar fuentes documentales de manera eficaz y
eficiente, incluido el uso de las TIC.
CE6 (Competencia Especfica) - Describir y analizar los procesos culturales en la sociedad
contempornea (los procesos materiales y simblicos de creacin de significados culturales; los procesos
de reproduccin cultural, los procesos materiales y simblicos de intercambio, distribucin y recepcin;
los fenmenos de dominacin y resistencia) e identificar el papel que juegan en ellos el cuerpo, la
posicin social de los individuos, las dinmicas institucionales y la dimensin espacial. (Especializacin
en Cultura y Sociedad)
CE7 - Identificar, reconocer y problematizar el desarrollo de las tradiciones literarias occidentales en toda
su complejidad, as como analizar las relaciones entre literatura y subjetividad y entre la representacin
literaria y los fenmenos asociados con el espacio (nacin, ciudad, frontera, exilio). (Especializacin en
Literatura)
CE8 - Analizar la evolucin de las artes plsticas, escnicas y audiovisuales desde la modernidad hasta la
postmodernidad, y relacionar los problemas que plantea dicha evolucin con las principales corrientes de
pensamiento de los siglos XX y XXI. (Especializacin en Arte)