Professional Documents
Culture Documents
La Vus de
lInsbria
Nutizzi de storia, cultra,
lengua e tradiziun de la nosta tera
www.giurnal.org
Prema ediziun
avril 2004
Stampaa in propri a cra de lAssuciazziun La Vus de lInsbria
In cupertina:
El Bissun di Viscunt, sciuri de Milan e, de sfund, la prema pagina del prem nmer
del noster giurnal La Vus delInsbria sura la cartena de lInsbria.
N.B.: Tutto il materiale presente nel testo pu essere liberamente riutilizzato
per ogni attivit che favorisca lo sviluppo e la conservazione del patrimonio
culturale e linguistico insubrico, senza che ne venga stravolto o mutato il
significato e a patto che venga citata questa fonte.
Indes
Pag. 4
Pag. 7
Pag. 8
Pag. 10
Pag. 11
Pag. 13
Pag. 16
Pag. 17
El temp
Verbi
I nmer in insbrich
La famia - la famiglia
Interieziun - interiezioni
Pag. 44
Vucabulari
Pag. 45
www.giurnal.org
www.giurnal.org
9) s, ss e z, zz.
A la fin de la parola la s surda la se scrif cun la dupia s, per fa la
distinziun cunt la s sunora:
s la rsa=la rosa, i rs=le rose, la pas=la pace (s sunora)
ss la russa, el russ = il rosso, el pass = il passo, vess = essere (s surda)
a la stessa manera funziunen z e zz (-zia se parnunzia semper
surda anche se se scrif no dupia, ma ind el prral lase dupia: la grazia i
grazzi) :
medegozz = medicinali popolari
scartozz = cartoccio
10) n , nn;
n a fin de parola la se dovra per marc la n nasala (a Milan e
pruincia, es: Svampa) e la n de ciel de buca (ind el rest de lInsbria,
es: De Sfroos): el can - i can
nn a fin de parola la se dovra per marc la n dentala: la cana - i
cann
Degi che la diferenza intra dentala e nasala (fundamentala ind el insbrich
lhan no imprendda i giuen minga maderlengua el cunvgn f riferiment
a la furma taliana in manera de minga can (perch indue ch ind el
passagg del latin al talian nn l restaa dupi e n l restaa singul, ind
el passagg del latin a linsbrich nn l vegn n dentala e la n l
vegnda n de ciel de buca, p a Milan e pruincia passada a n nasala):
Presempi:
il pane = el pan (1 n), il cane = el can (1 n),
le donne = i donn (2 n), le canne da pesca = i cann de pesc (2 n)
11) Se dovra mai gnanca na cunsunanta dupia via che ss, cc,
gg, sg, nn
www.giurnal.org
UN QUAI CUNSILI
1) Per scrif el pasaa (punto 5.a) bisugna semper radupi la vucala.
Pesempi:
mangiare la polenta = mai la pulenta
Io ho mangiato la polenta = a hoo maiaa la pulenta
Credere che sia una cosa giusta = cred che la sia na roba gista
Ho creduto che fosse una cosa giusta = a hoo cred che la fdess na
roba gista
Sono uno studente universitario = a sunt un student niversitari
Sono stato uno studente universitario = a sunt staa un stdent niversitari
Io bevo la spuma = me bevi la spma
Io ho bevuto la spuma = me hoo be la spma
1bis: se se taca queicoss dedree de un infinii, lacent el resta: mai
mail maigh maii
ALT+0220
ALT+0214
ALT+129
ALT+148
www.giurnal.org
Mappa de lInsbria
www.giurnal.org
Discugrafia
Ch de sota fem la lista di laur di prencipai artista chi dovren la nosta lengua per
scrif i test di so canzun de lur.
ASABESI, Solitari tren, Safran, 2003. Di ratatui (it: ci che resta) di Ke Ur Ka In i
vegnen f i Asabesi. Intra di bran la bela Oman. El cd el se p crump inde
ledicula centrala d Apian (it: Appiano Gentile) e inde ledicula de la staziun de
Muzzaa (it: Mozzate).
BARABAN, Terre di passo, 2002, Il gelso. Prim cd del grp cunt na ciara magiuranza
de bran de nva cumpusiziun. Intra de sti ch i sulten f quii cunt i test del Franco
Loi (pueta milanes del d dinc).
DE SFROOS, Viif, dum casseta, prudot de per l (esaurii), Manicomi, 1995.
(esaurii)
DAVIDE VAN DE SFROOS, Breva e Tivan, 1999, Tarantanius. Per una poma,
1999,Tarantanius. e semm partii, 2001, Tarantanius. Laiv, 2003, Tarantanius,
Raccolta live.
ENZO JANNACCI, La forza dellamore, 1994, Joker.
FI DE LA NEBIA, Baritoni, 2003. Disch pop dun storich grp de Pavia, in de chela
vlta ch, cumpagnaa de ses tenori de la cit.
FRANCESCO MAGNI, Scigula, 2004 el nf laur del Magni che l afiancaa da
msicisti de valur cumpagn del Riccardo tesi e del Vincenzo Zitello.
MARIO DEL DON, Pan, butr e configura, 2001. Intra di canzun tirum a man J
vintann, bran che derva el cd e manifest de la puetica e de la vita del Mario del
Don: Forse inc magari grazie un po anca a nn / al dialett adess l cantaa a
tutt volum, / ma per se insc nn credum da salval / l mia assee cantalgha v
anca parlal ! .
NANNI SVAMPA, La mia morosa cara, 2003. Tcc i canzun de la tradiziun insbrica
cantaa del psse famus barbapedana de lInsbria.
OROC, Besctial!, CZ Record Productions, 2002. Folk rock in insbrich dun storich
grp ticines, ch al so nf laur.
SCARP DA TENNIS, Semm restaa senza stringh! , 1997, Rock e blues ind un
divertent messedozz de msega e ghignad.
SULUTUMANA, I pess, La corda, 2002. Mini cd de tri bran, d in talian e vn in
insbrich.
www.giurnal.org
THE FREDDO, Ogni crapa l n mazzott, 2000. Del Cantun tesin un rock agressif
cantaa in insbrich.
TRIB, Caballo Blanco, 2001, Paso Music. Un grp ticines chel suna msega sdmericana cantada in insbrich e un quai bran anca in talian e in spagn.
VAD VUC, Murrayfield Pub, 2003. Skauntry in insbrich. Un nf grp ticines chel
ciapa ispiraziun di grp pssee famus de folk rock celtich.
VOMITIORS. Del Cantun Tesin una furmaziun de quater element chel canta de squas
des agn in insbrich. A gn par tcc!, Varzio recorz, 1996. Acque passate, Varzio
recorz , 1997. Del cul fece trombetta, Varzio recorz,1998. Tegnom dr, Varzio
recorz, 2001. 76:48, Varzio recorz, 2003.
WALTER VALDI, Una citt, volume 2.
www.giurnal.org
Furmaziun msicai
Albonico Elsa http://ilbozzolo.com/elsa/ na figra storica per la redescuerta
de la canzun tradiziunala
Cauboi
www.cauboi.it
el sit di desfans i sustenidur del DVDS
De sfroos
www.davidevandesfroos.com
el sit uficial del DVDS
Ferebandaperta www.fbamusic.net una furmaziun che la suna brani de msica
tradiziunala de tta Europa
Francesco Magni www.francescomagni.com
Garbani Ilario www.pivainbanda.ch la prema banda de baghet de lInsbria
I fi dla nebia www.ifiodlanebia.it una furmaziun che la vegn de Pavia
Lumache Skalze www.lumacheskalze.tk
Ska de la pruincia del Verban.
Nanni Svampa www.nannisvampa.com El sit uficial del Nanni Svampa
Oroc www.oroc.ch furmaziun storica del Cantun Tesin
Sulutumana www.sulutumana.net msiega dautur e na quei canzun in insbrich
Vad Vuc www.vadvuc.ch folk insbrich-irlandes del Cantun Tesin
Vomitiors
www.vomitiors.com punk del Cantun Tesin
Istituziun
Regio Insubrica www.regioinsubrica.org
L una integraziun transfruntaliera a carater ecunomich: l nassda ind el 1995,
cume urganizzaziun de dirit privaa internaziunal e l furmada dal Cantun Tesin, di
Pruinci de Com, Vares e del Verban, ma anca de tancc cumn, ent lucai, istitt
niversitari, banch e assuciaziun talian e svizzer.
Universit dellInsbria: www.uninsubria.it
Lenguistega
Liber Russ de lUNESCO per i lengh in situaziun gram
http://www.helsinki.fi/~tasalmin/endangered.html
Campania www.ac-na.org
Emilia www.bulgnais.com
Friuli www.friul.net
Ladinia www.istladin.net
Ligria www.zeneize.net
Piemunt http://www.e-opinion.info/ rivista in lengua piemuntesa
http://www.piemont.org/
Sardegna www.limbasarda.org www.uls.it uffitziu de sa limba sarda
Sicilia www.linguasiciliana.org
Veneto www.raixevenete.net
10
www.giurnal.org
www.giurnal.org
11
Senza vss naa fra di cunfin del Stat, hem ved, insc, che el gh do
maner diferent de dgh un standard a una lengua:
1. mudl cumpusiziunal, duvraa per el ladin;
2. mudel nitarista, duvraa per el furlan.
In Svizzera, ch tacaa a nm, in del Cantun di Grisgiun, i parlen un idioma cumpagn
del ladin di dolomit, el rumancc. In del 1982 el linguista de Zrich Henrich
Schmid lha met gi, s incaregh de la Lia Rumantcha, una lengua rumancia
nificada, el Rumantsch Grischun. Chela lengua ch la sariss quel che ghe disen
lengua de cumprumiss. L fada s de trii idioma rumancc: sursilvan, vallader e
surmiran, ma la tegn present anca i d idioma men spand, el sutsilvan, el puter
e on quai olter dialet lucal
Sa pdom d alura del Sardegn, che el Stat talian el recugnuss me lengua. L faa
s de tr variet, el campidanes, el logudores e el nuores, insc luntan intra de lur
che i stdius hin gnam staa bun de tir fra una furma standard che la vaga ben a
tcc.
Diglossia: una variet de situazziun suciulinguistica, du che na variet
lingustica standardizada la se alterna cunt un oltra minga standardizada, de
manera che la prima la ocpa i spazzi de cumnicazziun furmai e la segunda i
spazzi de cumnicazziun infurmai.
In duna relazziun standard-minga standard el gh semper sburdinazziun.
Quand che se descur di variet duna lengua, besogna tegn a ment che ognidna
l dum el resltaa duna catalugaziun linguistica che la serviss per met insma ind
el istess nom un sfragel de dialet. Per esempi i dialet del sardegn, che se parlen
de fat, hinn a centnn, traa insema del punt de vedda cuncetal in di tr variet
tiraa a man ch de sura e met in part a olter do variet pssee tuscanizaa (el
sassares e el galures).
Se vrum salv tcc i lengh che se parlen denter del Stat talian devum n
vgh pagra de metegh sura i man per dagh una norma. Tcc i idioma
ghhan de besogn una pianificaziun linguistega, suratt in lepoca
infurmatica che la mda insc svelt che pudeven gnanca imagin fin a la
generaziun passada.
Quei che hin passiunaa de dialet esalten la richezza espressiva che la vegn del vess
indipendent di regul. Chel idea ch la pudeva forsi n ben fin a vint agn fa; al d
dinc el ghe n p de spazzi per i dialet, el so sit lhan gem ciapaa i furm gergai
e familiar di lengh ufiziai e i nf generaziun ghe descuren p in dialet e tanti vlt
el capissen gnanca.
La dumanda che tcc ghhem de dagh una risposta l se stimum i noster
lengh regiunai una richezza del spiret che la p vt a fss minga tir via
lanima de la glubalizaziun o se inscambi l per nm dum una roba di
temp indree, sel va ben, de tegn dent in dun bel museo insema ai vecc
atrezz di paisan.
E che vegnen minga a cntann s che ghhem dimprend lingles e che ghhem
minga temp de sgiac via per una lengua lucala. In Lssemburgh i fiulit stden,
fina di scl elementar, el lssemburghes (che un quai dialetolegh el dis che l un
dialet tudesch), p el tudesch e, a tac di tredes ann, anca el frances e lingles.
12
www.giurnal.org
www.giurnal.org
13
5) gli spagnoli che, durante la loro dominazione hanno lasciato alcuni termini
che ancora oggi fanno parte del vocabolario insubrico.
7) gli italiani: con lunit dItalia e lutilizzo da parte dello stato italiano
della lingua italiana in ogni ambito della vita, inizia linflusso dellitaliano su
tutte le altre lingue. Successivamente, con la diffusione massiccia dei mass
media ed in particolare della televisione, unita allaumento della
scolarizzazione, litaliano scalza sempre pi linsubrico anche nellambito
familiare
Se l linsbrich?
Milanes, Ludesan, Paves, Brianz, Leches, Cumasch, Ticines,
Varesot, Nuares, Ossolan.
14
www.giurnal.org
La presenza celtica in Insubria viene fatta coincidere dagli studiosi con linizio
dellet del ferro (allincirca IX secolo a.C.). La lingua insubre deriva, infatti, dal
latino, portato dai romani tra il II ed il I secolo a.C., che, innestatosi sulla lingua
celtica degli autoctoni, ne fu influenzato soprattutto dal punto di vista fonetico.
Larrivo dei longobardi nel VI secolo d.C. produsse un ulteriore cambiamento: la
loro lingua di ceppo germanico ag da superstrato sul latino ormai parlato in Insubria.
Allavento del basso Medioevo le lingue romanze si erano gi formate e, tra le
prime testimonianze letterarie della lingua insubre, abbiamo lopera volgare di
Bonvesin dra Riva, scritta in un lombardo1 medio dalla chiara impronta insubre.
Cos la Lombardia?
Con il termine Lombardia veniva indicato, nel Medioevo, tutto lattuale
nord Italia e, con lombardo, la lingua formatasi in questa parte dEuropa,
un idioma strettamente imparentato con loccitano. Il lombardo il
progenitore delle odierne lingue parlate nellItalia settentrionale.
Dopo la Restaurazione seguita al periodo napoleonico, gli austriaci crearono il
Regno lombardo Veneto, che univa parte dellInsubria, la Lombardia Orientale
e i territori della vecchia Repubblica di San Marco.
In seguito, con la creazione delle regioni amministrative, venne istituita la
Regione a statuto ordinario Lombardia.
Dal principio del XVI secolo fino allUnit dItalia si alternarono nellInsubria,
dominazioni francesi, spagnole ed austriache che lasciarono notevoli tracce
nel lessico.
Linsubrico, come quasi tutte le lingue dellarea padano-alpina, non ha mai
goduto di un uso ufficiale e ci ha impedito uno sviluppo consono alla diffusione
della stessa. Il lombardo-occidentale in tutte le sue varianti, fino alla seconda
Guerra Mondiale, era largamente utilizzato in ogni ambito della vita sociale,
ma il mancato utilizzo pubblico ufficiale ha portato ad un rapido abbandono
delle lingue locali ed ad una loro ghettizzazione in ambiti sempre pi ristretti.
Le nazioni o etnie si definiscono secondo il criterio pi obiettivo
possibile: la lingua materna, considerata come indice sintetico della
nazione. Deve intendersi per lingua sia un insieme di dialetti
intercomprensibili, sia una lingua unificata; [],
Franois Fontan, padre delloccitanismo politico
Ogni popolo che voglia mantenere vivo il proprio spirito dovrebbe sentirsi
in dovere di conservare la propria lingua, e conservare una lingua non vuol
dire rinchiuderla in un vocabolario come reperto di un passato da ricordare,
ma significa cercare di parlarla il pi possibile in ogni situazione che lo consenta.
Questo invito rivolto soprattutto ai giovani, i quali, spesso, non sono in
grado di parlare linsubrico, affinch si adoperino per impararlo.
www.giurnal.org
15
2)
3)
4)
5)
6)
7)
8)
9)
10) Carlo Bertolazzi (Rivolta dAda, Crema 1870-Milan 1916) Cumdi, variet
milanesa
11) Speri Jemoli (Vares 1880-1846) Cumdi, variet del varesot
12) Delio Tessa (Milan 1886-1939) Puesij, variet milanesa
13) Alberto Airoldi (Milan 1893-Erba 1977) Puesij, variet brianzla
14) Piero Collina (Com 1910-1983) I Promessi Sposi in vers, variet cumasca
15) Franco Loi (Genua 1930, el vif a Milan) Puesij, variet milanesa
16) Fernando Grignola (Agn, Cantun Tesin 1932, el vif am) Puesij, variet
ticinesa
17) Giancarlo Consonni (Meraa, Lech 1943, el vif am) Puesij, variet brianzla
18) Basilio Luoni (Lscen, Com, el vif am ) Autur e regista de teater: lha
vultaa oper teatrai internaziunai, variet laghee
16
www.giurnal.org
LInsbrich senza
fadiga
Manal de cunversaziun
www.giurnal.org
17
El temp
I STAGIUN - le stagioni
Inverna
Inverno
Primavera
Primavera
Istaa
Estate
LA SEMANA
la settimana
Utgn
Autunno
I MES - i mesi
Gennaio Genee , Genar
Febbraio Fevree , Febrar
Marz Marz
Aprile Avril , April
Maggio Magg
Giugno Gign
Luglio Li
Agosto Aust , Agust
Settembre Setember
Ottobre Utuber
Novembre Nuember
Dicembre Desember , Dicember
18
www.giurnal.org
I UR - le ore
che ore sono ? , che ora ? Quant hin i ur? Che ur ca hin?
12.00 h
12.15 h
12.30 h
13.00 h
14.00 h
15.00 h
16.00 h
17.00 h
17.01 h
17.05 h
17.10 h
17.15 h
17.30 h
17.37 h
17.45 h
17.50 h
17.55 h
18.00 h
24.00 h
www.giurnal.org
mezzogiorno l mezd
mezzogiorno e un quarto l mezd e un quart
mezzogiorno e mezzo l mezd e mez
luna l la vna
sono le due l i do ur
sono le tre l i tre ur
sono le quattro l i quatr ur
sono le cinque l i cinch ur
sono le cinque e un minuto l i cinch e un ment
sono le cinque e cinque l i cinch e cinch
sono le cinque e dieci l i cinch e des
sono le cinque e un quarto l i cinch e un quart
sono le cinque e mezzo(a) l i cinch e mez
sono le cinque e trentasette l i cinch e trentaset
sono le sei meno un quarto l un quart ai ses
sono le sei meno dieci l des ai ses
sono le sei meno cinque l cinch ai ses
sono le sei l i ses ur
mezzanotte l mezanocc
19
colazione culaziun
pranzo disn
merenda marenda
Inc - oggi
Duman - domani
oggi inc
stamattina (in) sta matina
oggi pomeriggio (in) stu bass
sta sera sta sira
sta notte sta nocc
domani duman
domattina duman matina
domani pomeriggio duman de bass
domani sera duman de sira
domani notte duman de nocc
dopodomani duman lolter
il giorno dopo , il giorno successivo ,
lindomani el d adree
www.giurnal.org
www.giurnal.org
21
Espressiun idiumatich
22
www.giurnal.org
www.giurnal.org
23
24
V a ciap i rat
vai a perder tempo altrove
V a fass d in gesa
va a farti benedire
V fra di pee
fuori dai piedi
V a scu l mar cun la furzelina
va a perder tempo altrove
V a scu l mar cun vert lumbrela
vai a perder tempo altrove
V a d via i ciap
apparentemente scurrile, ma che significava vai a quel paese
Ved la stria
essere poveri;
es. Chel om la ved la stria = quelluomo vissuto in povert
Ved lerba a nass de nocc
avere locchio lungo
Vess in del camp di cent pertigh
essere impastoiato in qualcosa senza soluzione
Vess tra l gnach e l petach
stare cos cos, essere indisposti, o anche essere indecisi
Via de laur saltum adoss
detto di uno pigro
www.giurnal.org
2.7 - I VERB
Cuniugaziun
Insbrich
Talian
I
II
III
IV
sun
ved
scrif
sent
suonre
vedre
scrivere
sentre
Per vess ciar fem ved n quai esempi de custruziun particular che se dupera den
per dent:
CUSTRUZIUN PARTICULAR
vess adree a + infinii stare + gerundio
es: l adree a mai st mangiando
and adree a + infinii continuare a +infinito
es: el va adree a caragn continua a piangere
metes adree a + infinii cominciare a + infinito
es: metes adree a bef comincia a bere
tac a + infinii cominciare a + infinito
es: el taca a cant comincia a cantare
www.giurnal.org
25
INDICATIF
Present
VSS
m (a) sun(t)
t
te see(t)
l
l
lee l
nm (a) sm
violter
(a) sii
lur hin / i hen
VGH
m (a) ghhoo
t
te ghhee(t)
l
el ghha
lee la ghha
nm (a) ghhm
violter
(a) ghhii
lur (i) ghhan
CIAP
m (a) cip-i
t
te cip-eet
l
el cip-a
lee la cip-a
nm (a) cip-um
violter
(a) ciap-ii / cip-uf
lur (i) cip-en
Passaa
VSS
m (a) sun staa
t
te see staa
l
l staa
lee l stada
nm (a) sm staa
violter
(a) sii staa
lur hin staa /
i hen staa
VGH
m (a) ghhoo (a)v
t
te ghhee(t) (a)v
l
el ghha (a)v
lee la ghha (a)v
nm (a) ghhm (a)v
violter
(a) ghhii
(a)v
lur (i) ghhan (a)v
CIAP
m (a) hoo ciapaa
t
t hee ciapaa
l
l ha ciapaa
lee l ha ciapaa
nm (a) hm ciapaa
violter
(a) hii ciapaa
lur (i) han ciapaa
Imperfet
VSS
m (a) seri
t
te seret
l
lera
lee lera
nm (a) serum
violter
(a) seruf
lur (i) eren
26
VGH
m (a) ghevi
t
te ghevet
l
el gheva
lee la gheva
nm (a) ghevum
violter
(a) ghevuf
lur (i) gheven
CIAP
m (a) ciap-vi [tu-vi]
[scurl-vi]
t
te ciap-vet
l
el ciap-va
lee la ciap-va
nm (a) ciap-vum
violter
(a) ciap-vuf
lur (i) ciap-ven
www.giurnal.org
Trapassaa
VSS
m (a) seri staa
t
te seret staa
l
lera sta
lee lera stada
nm (a) serum staa
violter (a) seruf staa
lur (i) eren staa
VGH
m (a) ghevi (a)v
t
te ghevet (a)v
l
el gheva (a)v
lee la gheva (a)v
nm (a) ghevum (a)v
violter (a) ghevuv (a)v
lur (i) gheven (a)v
CIAP
m (a) evi ciapaa
t
tevet ciapaa
l
leva ciapaa
lee leva ciapaa
nm (a) evum ciapaa
violter (a) evuf ciapaa
lur (i) even ciapaa
Ftr
VSS
m (a) saroo
t
te saree(t)
l
el sar
lee la sar
nm (a) sarm
violter
(a) sarii
lur (i) sarn
VGH
m (a) ghavaroo
t
te ghavaree(t)
l
el ghavar
lee la ghavar
nm (a) ghavarm
violter
(a) ghavarii
lur (i) ghavarn
CIAP
m (a) ciap-aroo
t
te ciap-aree(t)
l
el ciap-ar
lee la ciap-ar
nm (a) ciap-arm
violter
(a) ciap-arii
lur (i) ciap-arn
Ftr anteriur
VSS
m (a) saroo staa
t
te saree(t) staa
l
el sar staa
lee la sar stada
nm (a) sarm staa
violter
(a) sarii staa
lur (i) sarn staa
www.giurnal.org
VGH
m (a) ghavaroo (a)v
t
te ghavaree(t) (a)v
l
el ghavar (a)v
lee la ghavar (a)v
nm (a) ghavarm (a)v
violter (a) ghavarii
(a)v
lur (i) ghavarn (a)v
CIAP
m (a) avaroo ciapaa
t
tavaree(t) ciapaa
l
lavar ciapaa
lee lavar ciapaa
nm (a) avarm ciapaa
violter
(a) avarii
ciapaa
lur (i) avarn ciapaa
27
CUNGIUNTIF
Present
VSS
m (a) sia
t
te siet
l
el sia
lee la sia
nm (a) sium
violter
(a) siuf
lur (i) sien
VGH
m (a) ghabia
t
te ghabiet
l
el ghabia
lee la ghabia
nm (a) ghabium
violter
(a) ghabiuf
lur (i) ghabien
CIAP
m (a) ciap-i
t
te ciap-et
l
el ciap-a
lee la ciap-a
nm (a) ciap-um
violter
(a) ciap-uf
lur (i) ciap-en
Passaa
VSS
m (a) sia staa
t
te siet staa
l
el sia staa
lee la sia stada
nm (a) sium staa
violter (a) siuv staa
lur sien staa
VGH
m (a) ghabia (a)v
t
te ghabiet (a)v
l
el ghabia (a)v
lee la ghabia (a)v
nm (a) ghabium (a)v
violter (a) ghabiuv (a)v
lur (i) ghabien (a)v
CIAP
m (a) abia ciapaa
t
tabiet ciapaa
l
labia ciapaa
lee labia ciapaa
nm (a) abium ciapaa
violter (a) abiuf ciapaa
lur (i) abien ciapaa
Imperfet
VSS
m (a) fdssi
t
te fdsset
l
el fdss
lee la fdss
nm (a) fdssum
violter (a) fdssuf
lur (i) fdssen
VGH
m (a) ghavssi
t
te ghavsset
l
el ghavss
lee la ghavss
nm (a) ghavssum
violter (a) ghavssuf
lur (i) ghavssen
CIAP
m (a) ciap-assi [tu-ssi]
[scurl-ssi]
t
te ciap-sset
l
el ciap-ss
lee la ciap-ss
nm (a) ciap-ssum
violter
(a) ciap-ssuf
lur (i) ciap-ssen
Trapassaa
VSS
m (a) fdssi staa
t te fdsset staa
l
el fdss sta
lee la fdss stada
nm (a) fdssum
staa
violter
(a)
fdssuv staa
28
VGH
m (a) ghavssi (a)v
t te ghavsset (a)v
l el ghavss (a)v
lee la ghavss (a)v
nm (a) ghavssum (a)v
violter
(a) ghavssuv
(a)v
lur (i) ghavssen (a)v
CIAP
m (a) avssi ciapaa
t
tavsset ciapaa
l
lavss ciapaa
lee lghavss ciapaa
nm (a) avssum ciapaa
violter (a) avssuf ciapaa
lur (i) avssen ciapaa
www.giurnal.org
CUNDIZIUNAL
Present
VSS
m (a) sarissi / saria
t
te sarisset / sariet
l
el sariss / saria
lee la sariss / saria
nm (a) sarissum / sarium
violter
(a) sarissuf / sariuf
lur (i) sarissen / sarien
VGH
m (a) ghavarissi / ghavaria
t
te ghavarisset / ghavariet
l
el ghavariss / ghavaria
lee la ghavariss / ghavaria
nm (a) ghavarissum / ghavarium
violter
(a) ghavarissuf / ghavariuf
lur (i) ghavarissen / ghavarien
CIAP
m (a) ciap-arssi / ciap-ara
t
te ciap-arisset / ciap-aret
l
el ciap-arss / ciap-ara
lee la ciap-arss / ciap-ara
nm (a) ciap-arssum / ciap-arum
violter
(a) ciap-arssuf / ciap-aruf
lur (i) ciap-arssen / ciap-aren
Passaa
VSS
m (a) sarissi staa / saria staa
t
te sarisset staa / sariet staa
l
el sariss staa / saria staa
lee la sariss stada / saria stada
nm (a) sarissum staa / sarium staa
violter (a) sarissuf staa / sariuf staa
lur (i) sarissen staa / sarien staa
CIAP
m (a) ciap-arssi / ciap-ara
t
te ciap-arisset / ciap-aret
l
el ciap-arss / ciap-ara
lee la ciap-arss / ciap-ara
nm (a) ciap-arssum / ciap-arum
violter
(a) ciap-arssuf / ciap-aruf
lur (i) ciap-arssen / ciap-aren
VGH
m
(a) ghavarissi (a)v / ghavaria (a)v
t
te ghavarisset (a)v / ghavariet (a)v
l
el ghavariss (a)v / ghavaria (a)v
lee
la ghavariss (a)v / ghavaria (a)v
nm
(a) ghavarissum (a)v / ghavarium (a)v
violter (a) ghavarissuf (a)v / ghavariuf (a)v
lur
(i) ghavarissen (a)v / ghavarien (a)v
www.giurnal.org
29
IMPERATIF
Present
VSS
VGH
siet
chel sia
che la sia
sium
siuf
che (i) sien
abiet
chel ghabia
che la ghabia
abium
abiuf
che (i) ghabien / chi ghabia
CIAP
ciapa
chel ciapa
che la ciapa
ciapm
ciap [tu] [scurl]
che (i) cipen
PARTICIPI
Present
VSS
chel sia
che la sia
VGH
chel ghha
che la ghha
CIAP
chel ghha
che la ghha
Passaa
VSS
staa
stada
VGH
(a)v
(a)vda
CIAP
ciap
ciapada
INFINII
Present
vss
vgh
ciap
Passaa
vss staa
30
vgh (a)v
(a)v ciapaa
www.giurnal.org
Mila = mille
Mila e quater = millequattro
Mila e cinch = millecinque
Mila e centses = millecentosei
Domila e set = duemilasette
www.giurnal.org
31
QUAND - quando
quando vai ?
quand te vee ? quand l che te vee ? te vee quand ?
quando ho voglia quand che ghoo via
CUME - come
com stato ? cume l staa ? cum che l staa ?
l staa cum ? (me l staa ?)
come laltra volta cumpagn de loltra vlta
come mi aspettavo cumpagn che se speciavi
32
www.giurnal.org
CUSA - quanto
quanto ci vuole ?
cuse ghe vr ? cus che ghe vr ? el ghe vr cus ?
quanto costa ?
cus el vgn? cuse l chel vgn ? se l vgn cus ?
www.giurnal.org
33
SA DE F ? - perch
perch gridi ? sa te vuset de f ?
perch ci sono quelle luci ? sa ghhin de f chij ciar l ?
perch mi ha chiamato ? se l mha ciamaa de f ?
perch quel ponte cos alto l insc volt de f chel punt ?
dimmelo ! perch ? dmel ! de f ?
1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789
1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789
1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789
1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789
1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789
1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789
1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789
34
www.giurnal.org
ammonire amun
rinfacciare , rimbrottare sbat in sl ms / msun
www.giurnal.org
35
preoccupazione casc
prendersela , darsi pena , preoccuparsi
casciss [prov. percasar = darsi premura]
es: io non me la prendo m me casci no
es: non prendertela csces no
es: se l presa el s casciaa
rodersi rusegss
importunare , molestare , tentare di attaccare discorso tampin reseg
seguire con insistenza tampin
seccare , infastidire , scocciare rg
assillare tusseg, cav el fiaa, f st gi el fiaa
seccatore , scocciatore visigant , secabal
noioso na vessiga
vessare maltrat
assillante tossegh
istigare , stuzzicare , provocare , aizzare inzig
andare contro qualcuno (in senso figurato) dgh adoss a un queidn
essere arrabbiati con qualcuno vghela s cun queidn
www.giurnal.org
1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789
1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789
1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789
www.giurnal.org
37
LA FAMIA - la famiglia
componenti della famiglia i personn de famia
pap , padre el regiuu. el p , el pader
mamma , madre la regiura, la mam , la mader
genitori i gent
figlio el fi
figlia la fira
fratello el fredel
sorella la surela
nonno el p-grand , el nonu
fratellastro el fradelaster
nonna la mam-granda , la nna
sorellastra la surelastra
nonni i grand , i noni
nipote(di nonno) el biadegh , el neud
nipote(di nonna) la biadega , la neda
antenati i vecc de c
posteri chij che vegnar
donnaiolo suchee
www.giurnal.org
Esempi:
A fa insc l istess che a d: te me steet in s i bal
El to fredel l istess de t
Perch te lhee faa istess?
El to fredel l cumpagn de t
M sun minga un sciur cumpagn de t
La s batda cumpagn dun leun
Fa cumpagn de m che se casci n
Hin tcc d cumpagn
Perch thee faa un laur cumpagn = perch hai agito in questo modo?
hoo mai ved na roba cumpagna = non ho mai visto nulla di simile
Lurenz, o insc me diseven tcc, Renz
Perdonen a nmm, insc me nm ghe perdonum a lur
www.giurnal.org
39
INTERIEZIUN - interiezioni
oddio! , Dio mio! uh Signur !
evvai! bela l
chel che l
Es.: Non saprei, ecco io direi che
A savariss no , bun m a diriss che
va bene, dai! vale, venga!(spagn.)
bona , ci ! / bona , sci ! / bun ci !
su! nem! , andem!
h va! vh! hn?! nh?
h la Madona , h la Pepa , h la miseria
oh cavolo uhi bestia
es: oh cavolo che successo uhi bestia se l suced (cus)
lascia perdere , lascia stare lassela bi , lassa bi , mola
guai! guaia!
I ET - le et
neonato pena nas
lattante fi de teta
piccolo (vezzeggiativo) nan , nanin , nin , ninin
bambino el bagain (pl. i bagait) , el fiulin (pl. i fiulit)
el fiulet (pl. i fiulit)
bambina la tuseta ( pl. i tusanet)
ragazzo el bagai , el fi
ragazza la tusa (pl. i tusann) , la bagaia
uomo lom ( pl. i omen)
donna la dona
piccolo piscinin , penin
giovane giuen (f. giuena) (pl. giuin)
adulto om faa
anziano in l cui agn
vecchio vecc
40
www.giurnal.org
N a spus - sposarsi
sposarsi con qualcuno
N a spus cun queidn , t marii , maridass , t miee
sposare qualcuno and in spus a queidn
fare sposare Agnese con Antonio
f and a spus la Ghita cunt el Togn
dote schirpa , scherpa [long. skerpa = dote]
andare ad un matrimonio = n a spusa
EL SOGN - il sonno
dormire durm
addormentarsi indurmss
addormentato indurmentaa
stordito,addormentato,dormiente,
tonto,poco sveglio indurment
il sonnifero la dormia
svegliarsi dessedss
la sveglia la desseda
alzarsi lev s
es: alzati leva s
www.giurnal.org
LA ZIT - la citt
acciotolato , selciato rizzada,
risciulada
Strada, via cuntrada
Tradicciola - strincirla
cemento ciment
41
Mves - landatura
ritmo , andazzo , andatura andana
inclinato , sghembo , obliquo ambaa
di sbieco , di traverso de sbiess , in sbiess , in besgnecch < in sbergnecch
[da sbergn = sbeffeggiare , schernire, da collegarsi allo sp. bernia =
tessuto grossolano e allant.fr. berne = tessuto grossolano. > berner =
far saltare qualcuno in una coperta > senso figurato di dileggiare.
Per altri dal lat. spernere = allontanare da s con fastidio]
sbilenco sbirul , sbirulaa , sciabalun , sturtignent , scheng
[fr.ant.guenchir(XII sec.), a sua volta dal franc.wenkjan = andare di traverso]
sciancato struppiaa , scinch , sciabelaa , sciabalun [da sciabel =
sciabola]
valgo cui gamb vrt , sciabalun , sciabalent
sgangherato desbirulaa
traballante sciabalent
proprio quel posto chel sit l insc
stancarsi - stracass
es.: ho fatto una lunga camminata in montagna e adesso sono molto
stanco - hoo faa na caminada fess lnga in muntagna e adess sunt fess
strach
www.giurnal.org
VARI - varie
lento slunz
allentare slunz
costruire f s , tir s, tr in pe
abbattere tr gi , sgiac gi
distruggere tr in toch
COSTRUZIONI PARTICOLARI
c bisogno l gh besogn
di che cosa hai bisogno sa te ghee de besogn
io ho bisogno di una gonna m ghuu besogn na soca
egli ne ha bisogno l l ghen ha de besogn
LATENZIUN - lattenzione
Scultem m (per dumand atenziun ind un descurs)
Stgh atent
Dm atr
attenzione! Ocio! (par vert dun pericul)
stare in campana f bal lcc
fare caso a qualcosa fgh a ment a quaicoss / a vergot
es: se ci fai caso se te ghe feet a ment
www.giurnal.org
43
2.9 - Vucabulari
Che de sota pdef tru na quai parola insbrica che l n poo nada f de moda ma
che l am duvrada al d dinc in di sit in du che la nosta lengua la s mantegnda
pssee.
Arent = vicino
Asca =
Manman = pi o meno
Manzina = sinistra
Berin = agnello
Baga = sacca, borraccia
Bagat = calzolaio
Bscin = vitello
Bt = germoglio
Panera = panna
Pom de tera = patata
Puf = debito
Puntel = appuntamento
Camer = cesso
Cazz = mestolo
Chech = persona in gamba
Ciamass = domandarsi
Corna = roccia
Cunsci = condire
Cuntrada = strada
De la de = oltre che
De maross = tra laltro
Dervasentee = neol.: apripista
Desp = dopo
Drita = destra
Dunal = coniglio
Dunca = quindi, dunque
Dgu = gufo
Quat = coprire
Rebuf = folate di vento
Requi = riposare
Restel = cancello
Riaa = fiumicella
Rosc = gruppo
Trumbee = idraulico
Sbergnech = di sbieco
Scai = stonare
Sgur = volare
Sitee = neol.: webmaster
Speziee = farmacista
Stagela l = circa
Sumeanza = fotografia
Surbet = gelato
Surbetee = gelataio
www.giurnal.org
La Vus de lInsbria
Sit internet
www.giurnal.org
Posta eletronega: vusinsubria@libero.it
Sede: Via alla Fontana7, 23900 Lecco
Cuurdinadur: Marcel Picamei 339-6855147, 0341-496972, piccamar@libero.it
www.giurnal.org
45