You are on page 1of 45

Dispensa sintetica

La Vus de
lInsbria
Nutizzi de storia, cultra,
lengua e tradiziun de la nosta tera

www.giurnal.org

Prema ediziun
avril 2004
Stampaa in propri a cra de lAssuciazziun La Vus de lInsbria
In cupertina:
El Bissun di Viscunt, sciuri de Milan e, de sfund, la prema pagina del prem nmer
del noster giurnal La Vus delInsbria sura la cartena de lInsbria.
N.B.: Tutto il materiale presente nel testo pu essere liberamente riutilizzato
per ogni attivit che favorisca lo sviluppo e la conservazione del patrimonio
culturale e linguistico insubrico, senza che ne venga stravolto o mutato il
significato e a patto che venga citata questa fonte.

Chel libret che l dedicaa a i m do non, la


nona Elvira nassda al Port de Malgraa,
Insbria, e la nona Bruna, nassda a la
Staziun de Muntepulcian, Tuscana. Perch
tcc e do mhan cuntaa s i stori di m ter,
lInsbria e la Tuscana apuntu, e mhan
insegnaa a vurech ben.

Indes
Pag. 4
Pag. 7
Pag. 8
Pag. 10

Cunsili e regul fundamentai per scrif cun la grafia pruposta de


La Vus de lInsbria
Mappa de lInsbria
Discugrafia cunsigliada
Culegament internet

Pag. 11
Pag. 13
Pag. 16

Parlem di lengh o di dialet?


LInsubria e la sua lingua
Leteratra in lengua insbrica insbrica

Pag. 17

LInsbrich senza fadiga - Manal de cunversaziun

El temp

Espressiun idiumatich in insbrich

Verbi

I nmer in insbrich

Ndue, inde, quand, cume, cusa, cusa - dove,quando, come,


che cosa, quanto

Sa ... de f ? - perch, Chel passaa, Chel che vegn - lo


scorso, il prossimo, Chel adree - il passato

Tac a lit - litigare

Tegn a ment - ricordarsi

La famia - la famiglia

Cumpagn e istess - simile ed uguale

Interieziun - interiezioni

N a spus - sposarsi, la perceziun del sit - la percezione


del posto, el sogn- il sonno, la zit - la citt.

Mves - landatura, Vt, d na man - aiutare


Vari - varie

Pag. 44

Vucabulari

Pag. 45

Per cuntat lassuciaziun

www.giurnal.org

Cunsili e regul fundamentai per scrif cun la grafia


pruposta de La Vus de lInsbria
I regul scriv ch de sota hin na manera facila per fa cap i sun de la lengua
insbrica a un qualsessia maderlengua talian.
1) Lacent l cunseiaa dum quand che gh propi el pericul de mia
f cap la manera gista de parnuzi; regurdmes per semper che,
men acent riesum a duvr, pssee legibil el reslta el test.

2) La diferenza intra la e verta e la e sarada la se marca gi no,


a men che ghe sia un dbi ind un quei cas. A bun cnt, la e la se legg
sarada o verta a segunda de la parola (cumpagn che in talian). In tanc sit
de la brianza o de la muntagna lumbarda, piemuntesa o ticinesa squas
tcc i e che nm parnunzium vert hin parnunziaa saraa e dunca l mei
a marc gi nagot fra che vergutin:
dism = diciamo (imperatif) ; dism = ditemi (imperativo)
el m barba el me pias

3) La diferenza intra o verta e o sarada la se marca gi no


perch tcc do hin parnunzi acetaa de l istessa parola.

4) L cunseiaa lacent, se lacent el borla gi s la sileba finala e se


el serviss a f cap la manera gista de parnuzi :
sagl = sazio; picl = picciolo; ciful, bigul, giurnalat

5) , . Nissna diferenza fra e :


La la resciariss de cumplic la letra a tcc quii che la parnunzien
no: cc=occhio, gencc=ginocchio, picc=pidocchio, cr=cuore , el mr=
muore

6) Pden vessegh vucai dupi in fund ai parol:


6a) ind i participi passaa: maiaa=mangiato, be=bevuto (per
sciarezza vard sota in un quai cunsili)
6b) parol cumpagn de: el coo, mi ghhoo, te ghheet, furestee, resgiuu,
uspedaa, el suu.

7) Gnanca na vucala dupia in mezz a na parola:


a pas=la pace ; el pass=el passo

www.giurnal.org

8) Manera de duvr cc, ch e gg, gh:


cc lecc=letto, specc=specchio, lacc=latte, tecc=tetto
ch Lech=Lecco, vach=vacche
gg legg=legge
gh vegh=avere
sg resgiuu

9) s, ss e z, zz.
A la fin de la parola la s surda la se scrif cun la dupia s, per fa la
distinziun cunt la s sunora:
s la rsa=la rosa, i rs=le rose, la pas=la pace (s sunora)
ss la russa, el russ = il rosso, el pass = il passo, vess = essere (s surda)
a la stessa manera funziunen z e zz (-zia se parnunzia semper
surda anche se se scrif no dupia, ma ind el prral lase dupia: la grazia i
grazzi) :
medegozz = medicinali popolari
scartozz = cartoccio

10) n , nn;
n a fin de parola la se dovra per marc la n nasala (a Milan e
pruincia, es: Svampa) e la n de ciel de buca (ind el rest de lInsbria,
es: De Sfroos): el can - i can
nn a fin de parola la se dovra per marc la n dentala: la cana - i
cann
Degi che la diferenza intra dentala e nasala (fundamentala ind el insbrich
lhan no imprendda i giuen minga maderlengua el cunvgn f riferiment
a la furma taliana in manera de minga can (perch indue ch ind el
passagg del latin al talian nn l restaa dupi e n l restaa singul, ind
el passagg del latin a linsbrich nn l vegn n dentala e la n l
vegnda n de ciel de buca, p a Milan e pruincia passada a n nasala):
Presempi:
il pane = el pan (1 n), il cane = el can (1 n),
le donne = i donn (2 n), le canne da pesca = i cann de pesc (2 n)

11) Se dovra mai gnanca na cunsunanta dupia via che ss, cc,
gg, sg, nn

12) Se dovra lapostruf per scrif sc, sg; presempi:


sgiafun=schiaffo, scep=rompere, sciau=ciao; scena=schiena

www.giurnal.org

UN QUAI CUNSILI
1) Per scrif el pasaa (punto 5.a) bisugna semper radupi la vucala.
Pesempi:
mangiare la polenta = mai la pulenta
Io ho mangiato la polenta = a hoo maiaa la pulenta
Credere che sia una cosa giusta = cred che la sia na roba gista
Ho creduto che fosse una cosa giusta = a hoo cred che la fdess na
roba gista
Sono uno studente universitario = a sunt un student niversitari
Sono stato uno studente universitario = a sunt staa un stdent niversitari
Io bevo la spuma = me bevi la spma
Io ho bevuto la spuma = me hoo be la spma
1bis: se se taca queicoss dedree de un infinii, lacent el resta: mai
mail maigh maii

2) Per scrif i carater ,,, ghhem tegn schisciaa el tast Alt e in


del istess mument schisci i nmer indicaa ch de sota.

ALT+0220
ALT+0214
ALT+129
ALT+148

3) In del temp el pudar sced dincuntr di test scri in grafia


classica. Senza n dent di particular l na bona regula regurdss che in
de chela grafia ch gh i regul che vegnen chi adree:
O la se legg istess de la u italiana.
Presempi la fras:
me sont el Paol, la se legg
me sunt el Paul
U la se legg istess de , e la vegn ciamada U lombarda.
Presempi la fras:
hoo veduu el Bisson di Viscont sora el mur de n palazz
la se legg
huu ved el Bissun di Viscunt sura el mr de n palazz

www.giurnal.org

Mappa de lInsbria

Cerc de marc gi i cunfin de na naziun che la ghha mia un stat l semper


riscius. Defat, savarii che i lenguf mden in manera gradala e dunca de spess se
trvum denanz de sitaziun in du che l dificil a cap che lengua l parlada.
Anca nn ghhem av di pensee, presempi per lOltrep Paves, per la pruincia de
Cremuna e per la zona de Livign, ma pensum che cuminci a marc gi di cunfin el
sia necessari per la vida de la nosta naziun.
LInsbria, dunca, l la tera in du che se parla la lengua insbrica ciamada anca
lumbard ucidental; la ciapa denter do regiun talian, Lumbardia e Piemunt, e l
cantun Tesin chel fa part de la Cunfederaziun elvetica.
Hin insbrich:
1. i pruincc de Lech, Com, Vares, Milan Pavia, Lod per la Lumbardia;
2. Nuara, el Verban-Csi-Ossola per el Piemunt:
3. tt el Cantun Tesin, via che Bosco Gurin che l de lengua walser;
4. tre valad del Cantun di Gresun: Val Pusciaf, Val Mesulcina, Val Bregaia.
In sustanza el cunfin l marcaa gi de lAda a lovest, del Po al sud, de la Sesia a
lest e del Gutard al nord

www.giurnal.org

Discugrafia
Ch de sota fem la lista di laur di prencipai artista chi dovren la nosta lengua per
scrif i test di so canzun de lur.
ASABESI, Solitari tren, Safran, 2003. Di ratatui (it: ci che resta) di Ke Ur Ka In i
vegnen f i Asabesi. Intra di bran la bela Oman. El cd el se p crump inde
ledicula centrala d Apian (it: Appiano Gentile) e inde ledicula de la staziun de
Muzzaa (it: Mozzate).
BARABAN, Terre di passo, 2002, Il gelso. Prim cd del grp cunt na ciara magiuranza
de bran de nva cumpusiziun. Intra de sti ch i sulten f quii cunt i test del Franco
Loi (pueta milanes del d dinc).
DE SFROOS, Viif, dum casseta, prudot de per l (esaurii), Manicomi, 1995.
(esaurii)
DAVIDE VAN DE SFROOS, Breva e Tivan, 1999, Tarantanius. Per una poma,
1999,Tarantanius. e semm partii, 2001, Tarantanius. Laiv, 2003, Tarantanius,
Raccolta live.
ENZO JANNACCI, La forza dellamore, 1994, Joker.
FI DE LA NEBIA, Baritoni, 2003. Disch pop dun storich grp de Pavia, in de chela
vlta ch, cumpagnaa de ses tenori de la cit.
FRANCESCO MAGNI, Scigula, 2004 el nf laur del Magni che l afiancaa da
msicisti de valur cumpagn del Riccardo tesi e del Vincenzo Zitello.
MARIO DEL DON, Pan, butr e configura, 2001. Intra di canzun tirum a man J
vintann, bran che derva el cd e manifest de la puetica e de la vita del Mario del
Don: Forse inc magari grazie un po anca a nn / al dialett adess l cantaa a
tutt volum, / ma per se insc nn credum da salval / l mia assee cantalgha v
anca parlal ! .
NANNI SVAMPA, La mia morosa cara, 2003. Tcc i canzun de la tradiziun insbrica
cantaa del psse famus barbapedana de lInsbria.
OROC, Besctial!, CZ Record Productions, 2002. Folk rock in insbrich dun storich
grp ticines, ch al so nf laur.
SCARP DA TENNIS, Semm restaa senza stringh! , 1997, Rock e blues ind un
divertent messedozz de msega e ghignad.
SULUTUMANA, I pess, La corda, 2002. Mini cd de tri bran, d in talian e vn in
insbrich.

www.giurnal.org

THE FREDDO, Ogni crapa l n mazzott, 2000. Del Cantun tesin un rock agressif
cantaa in insbrich.
TRIB, Caballo Blanco, 2001, Paso Music. Un grp ticines chel suna msega sdmericana cantada in insbrich e un quai bran anca in talian e in spagn.
VAD VUC, Murrayfield Pub, 2003. Skauntry in insbrich. Un nf grp ticines chel
ciapa ispiraziun di grp pssee famus de folk rock celtich.
VOMITIORS. Del Cantun Tesin una furmaziun de quater element chel canta de squas
des agn in insbrich. A gn par tcc!, Varzio recorz, 1996. Acque passate, Varzio
recorz , 1997. Del cul fece trombetta, Varzio recorz,1998. Tegnom dr, Varzio
recorz, 2001. 76:48, Varzio recorz, 2003.
WALTER VALDI, Una citt, volume 2.

www.giurnal.org

1.6 - Sit internt


Assuciaziun
Tera Insbra www.terrainsubre.com
Lassuciaziun che, per prima, lha scumenciaa a duvr am el nom de la nosta tera.
Brianze www.brianze .it la rivista che, da un quai agn, la parla de storia, cultra
e tradiziun brianzla.

Furmaziun msicai
Albonico Elsa http://ilbozzolo.com/elsa/ na figra storica per la redescuerta
de la canzun tradiziunala
Cauboi
www.cauboi.it
el sit di desfans i sustenidur del DVDS
De sfroos
www.davidevandesfroos.com
el sit uficial del DVDS
Ferebandaperta www.fbamusic.net una furmaziun che la suna brani de msica
tradiziunala de tta Europa
Francesco Magni www.francescomagni.com
Garbani Ilario www.pivainbanda.ch la prema banda de baghet de lInsbria
I fi dla nebia www.ifiodlanebia.it una furmaziun che la vegn de Pavia
Lumache Skalze www.lumacheskalze.tk
Ska de la pruincia del Verban.
Nanni Svampa www.nannisvampa.com El sit uficial del Nanni Svampa
Oroc www.oroc.ch furmaziun storica del Cantun Tesin
Sulutumana www.sulutumana.net msiega dautur e na quei canzun in insbrich
Vad Vuc www.vadvuc.ch folk insbrich-irlandes del Cantun Tesin
Vomitiors
www.vomitiors.com punk del Cantun Tesin

Istituziun
Regio Insubrica www.regioinsubrica.org
L una integraziun transfruntaliera a carater ecunomich: l nassda ind el 1995,
cume urganizzaziun de dirit privaa internaziunal e l furmada dal Cantun Tesin, di
Pruinci de Com, Vares e del Verban, ma anca de tancc cumn, ent lucai, istitt
niversitari, banch e assuciaziun talian e svizzer.
Universit dellInsbria: www.uninsubria.it

Lenguistega
Liber Russ de lUNESCO per i lengh in situaziun gram
http://www.helsinki.fi/~tasalmin/endangered.html
Campania www.ac-na.org
Emilia www.bulgnais.com
Friuli www.friul.net
Ladinia www.istladin.net
Ligria www.zeneize.net
Piemunt http://www.e-opinion.info/ rivista in lengua piemuntesa
http://www.piemont.org/
Sardegna www.limbasarda.org www.uls.it uffitziu de sa limba sarda
Sicilia www.linguasiciliana.org
Veneto www.raixevenete.net

10

www.giurnal.org

Parlem di lengh o di dialet ?


Chi che dis che el venet, el lumbard de punent e el lumbard de levant, el piemuntes,
lemilian, el campan, el sicilian, el pglies, el calabres, etc. hin minga di lengh,
dum perch hin spartii in dun badalch de dialet e el gh n ona furma nitaria
parlada de tcc, el fa una gran capelada del punt de vedda linguistich e logich,
degi che dum i lengh de Stat o i lengh chhin uficiai dun bel poo de generaziun
pden vgh chela furtna ch. Tant l vera che dum cun limprend una lengua a
la scla e cunt el duvrla de manera furmala al laur, el se p riv a mandla
inturna duna fgia nitaria.
I lengh minga uficiai, o quei recugnuss dum dun pezzet, hin semper a tuchei in
dun frach de dialet che, traa insma, i cumponen un diasistma, el var a d un
insma de variet un cicin diferent in de la funtica e in del lessich, ma semper
cumprensibil intra de lur. Anca i lengh recugnuss del Stat talian insc me el ladin
(lengua chi parlen in sui Dolomit) o el furlan, i se trven in de listssa situaziun di
lengh regiunai minga recugnuss.
El ladin l scepaa in ses variet diferent e cumprensibil intra de lur e, dum dun
agn, un grpet de stdius l staa bun de met gi el ladin standard, chel sariss
nagot olter che el magiur cumn denuminadur de tcc i dialet ladin, de duvr dum
quand che se scrif. El furlan l faa s dun frach de dialet, ma el se stima furlan
standard la variet ch i parlen adree a lassa Udin-Cividat che, un quai dagn
fa, l vegnda al mund a dagn de tcc i olter variet de la Regiun.
In de la suciet dinc, a met gi un standard el serviss de
dgh vigur a una lengua sburdinada e, dunca, l la roba
che la vgn pssee buna a la sua salvaziun.

Na sumeanza (it.: fotografia) di Skoliou Diwan, i scol pblich che, in


Bretagna, insegnen i materi del prugrama dum in bretone, lantiga
lengua celtiga am viva in dela lur tera e la cuertina de Ol diare de
scla del Gioancarlo Giass de Berghem.

www.giurnal.org

11

Senza vss naa fra di cunfin del Stat, hem ved, insc, che el gh do
maner diferent de dgh un standard a una lengua:
1. mudl cumpusiziunal, duvraa per el ladin;
2. mudel nitarista, duvraa per el furlan.
In Svizzera, ch tacaa a nm, in del Cantun di Grisgiun, i parlen un idioma cumpagn
del ladin di dolomit, el rumancc. In del 1982 el linguista de Zrich Henrich
Schmid lha met gi, s incaregh de la Lia Rumantcha, una lengua rumancia
nificada, el Rumantsch Grischun. Chela lengua ch la sariss quel che ghe disen
lengua de cumprumiss. L fada s de trii idioma rumancc: sursilvan, vallader e
surmiran, ma la tegn present anca i d idioma men spand, el sutsilvan, el puter
e on quai olter dialet lucal
Sa pdom d alura del Sardegn, che el Stat talian el recugnuss me lengua. L faa
s de tr variet, el campidanes, el logudores e el nuores, insc luntan intra de lur
che i stdius hin gnam staa bun de tir fra una furma standard che la vaga ben a
tcc.
Diglossia: una variet de situazziun suciulinguistica, du che na variet
lingustica standardizada la se alterna cunt un oltra minga standardizada, de
manera che la prima la ocpa i spazzi de cumnicazziun furmai e la segunda i
spazzi de cumnicazziun infurmai.
In duna relazziun standard-minga standard el gh semper sburdinazziun.
Quand che se descur di variet duna lengua, besogna tegn a ment che ognidna
l dum el resltaa duna catalugaziun linguistica che la serviss per met insma ind
el istess nom un sfragel de dialet. Per esempi i dialet del sardegn, che se parlen
de fat, hinn a centnn, traa insema del punt de vedda cuncetal in di tr variet
tiraa a man ch de sura e met in part a olter do variet pssee tuscanizaa (el
sassares e el galures).
Se vrum salv tcc i lengh che se parlen denter del Stat talian devum n
vgh pagra de metegh sura i man per dagh una norma. Tcc i idioma
ghhan de besogn una pianificaziun linguistega, suratt in lepoca
infurmatica che la mda insc svelt che pudeven gnanca imagin fin a la
generaziun passada.
Quei che hin passiunaa de dialet esalten la richezza espressiva che la vegn del vess
indipendent di regul. Chel idea ch la pudeva forsi n ben fin a vint agn fa; al d
dinc el ghe n p de spazzi per i dialet, el so sit lhan gem ciapaa i furm gergai
e familiar di lengh ufiziai e i nf generaziun ghe descuren p in dialet e tanti vlt
el capissen gnanca.
La dumanda che tcc ghhem de dagh una risposta l se stimum i noster
lengh regiunai una richezza del spiret che la p vt a fss minga tir via
lanima de la glubalizaziun o se inscambi l per nm dum una roba di
temp indree, sel va ben, de tegn dent in dun bel museo insema ai vecc
atrezz di paisan.
E che vegnen minga a cntann s che ghhem dimprend lingles e che ghhem
minga temp de sgiac via per una lengua lucala. In Lssemburgh i fiulit stden,
fina di scl elementar, el lssemburghes (che un quai dialetolegh el dis che l un
dialet tudesch), p el tudesch e, a tac di tredes ann, anca el frances e lingles.
12

www.giurnal.org

LInsubria e la sua lingua


LInsubria (o Lombardia-Occidentale), quel territorio delimitato a sud dal corso
del Po, a nord dai valichi alpini ticinesi, ad est dal fiume Adda e che comprende
ad ovest le attuali province di Novara e Verbania, prende il suo nome dai Celti
Insubri, una stirpe gallica di cui parlano gli scrittori classici e di cui abbiamo
notevoli testimonianze nei ritrovamenti archeologici, nella numismatica,
nellepigrafia e nella toponomastica locale.
In questa regione storica in uso da secoli un idioma, la lingua lombarda occidentale
(o lingua insubrica), fino allottocento chiamata milanese, in quanto lingua dellex
Ducato di Milano, fondamentalmente unitario nelle sue caratteristiche ed ancor
oggi parlato da una parte consistente della popolazione.
LInsubrico gode anche del riconoscimento ufficiale datogli dalla Comunit
Europea con la Raccomandazione n928 del Consiglio dEuropa che
riconoscendo il dialetto lombardo [per dialetto si intende una lingua
autonoma, ma non ufficiale] afferma che questo dialetto italiano
culturalmente importante () sebbene ancora vivente, rischia di
scomparire a causa dellinfluenza delle radio, dei giornali e delle
televisioni. La lingua Lombarda citata anche nel Red Book on
Endangered Languages Libro rosso sulle Lingue in pericolo redatto
dallU.N.E.S.C.O. a cura del Prof. Salminen dellUniversit di Helsinky.

Le lingue neolatine, dette anche romanze si suddividono, in


due grandi gruppi distinti tra loro:

Le lingue romanze occidentali (Romania Occidentale), dette


anche galloromanze. di cui fanno parte ad esempio, oltre
allinsubrico, loccitano, il ladino, il piemontese, il ligure, il francese,
il catalano, il castigliano, il galiziano, lasturiano.

Le lingue romanze orientali (Romania Orientale) di cui fanno


parte ad esempio il sardo, il siciliano, litaliano ed il rumeno.

www.giurnal.org

13

De du chel vegn linsbrich?


1)

dai celti: la lingua da loro anticamente parlata costituisce il sostrato;

2) dai romani: che innestando il latino sulle preesistenti lingue celtiche


hanno dato avvio al processo di formazione delle lingue gallo-romanze di cui
linsubrico fa parte;

3) i longobardi, che subentrati ai romani nella dominazione dellInsubria,


hanno lasciato il superstrato linguistico (ad esempio i suffissi in -engh);

4) i Visconti che adottarono litaliano come lingua ufficiale del Ducato di


Milano nel 1426.

5) gli spagnoli che, durante la loro dominazione hanno lasciato alcuni termini
che ancora oggi fanno parte del vocabolario insubrico.

6) gli austriachi che, durante la loro dominazione hanno lasciato alcuni


termini che ancora oggi fanno parte del vocabolario insubrico.

7) gli italiani: con lunit dItalia e lutilizzo da parte dello stato italiano
della lingua italiana in ogni ambito della vita, inizia linflusso dellitaliano su
tutte le altre lingue. Successivamente, con la diffusione massiccia dei mass
media ed in particolare della televisione, unita allaumento della
scolarizzazione, litaliano scalza sempre pi linsubrico anche nellambito
familiare

Se l linsbrich?
Milanes, Ludesan, Paves, Brianz, Leches, Cumasch, Ticines,
Varesot, Nuares, Ossolan.
14

www.giurnal.org

La presenza celtica in Insubria viene fatta coincidere dagli studiosi con linizio
dellet del ferro (allincirca IX secolo a.C.). La lingua insubre deriva, infatti, dal
latino, portato dai romani tra il II ed il I secolo a.C., che, innestatosi sulla lingua
celtica degli autoctoni, ne fu influenzato soprattutto dal punto di vista fonetico.
Larrivo dei longobardi nel VI secolo d.C. produsse un ulteriore cambiamento: la
loro lingua di ceppo germanico ag da superstrato sul latino ormai parlato in Insubria.
Allavento del basso Medioevo le lingue romanze si erano gi formate e, tra le
prime testimonianze letterarie della lingua insubre, abbiamo lopera volgare di
Bonvesin dra Riva, scritta in un lombardo1 medio dalla chiara impronta insubre.

Cos la Lombardia?
Con il termine Lombardia veniva indicato, nel Medioevo, tutto lattuale
nord Italia e, con lombardo, la lingua formatasi in questa parte dEuropa,
un idioma strettamente imparentato con loccitano. Il lombardo il
progenitore delle odierne lingue parlate nellItalia settentrionale.
Dopo la Restaurazione seguita al periodo napoleonico, gli austriaci crearono il
Regno lombardo Veneto, che univa parte dellInsubria, la Lombardia Orientale
e i territori della vecchia Repubblica di San Marco.
In seguito, con la creazione delle regioni amministrative, venne istituita la
Regione a statuto ordinario Lombardia.
Dal principio del XVI secolo fino allUnit dItalia si alternarono nellInsubria,
dominazioni francesi, spagnole ed austriache che lasciarono notevoli tracce
nel lessico.
Linsubrico, come quasi tutte le lingue dellarea padano-alpina, non ha mai
goduto di un uso ufficiale e ci ha impedito uno sviluppo consono alla diffusione
della stessa. Il lombardo-occidentale in tutte le sue varianti, fino alla seconda
Guerra Mondiale, era largamente utilizzato in ogni ambito della vita sociale,
ma il mancato utilizzo pubblico ufficiale ha portato ad un rapido abbandono
delle lingue locali ed ad una loro ghettizzazione in ambiti sempre pi ristretti.
Le nazioni o etnie si definiscono secondo il criterio pi obiettivo
possibile: la lingua materna, considerata come indice sintetico della
nazione. Deve intendersi per lingua sia un insieme di dialetti
intercomprensibili, sia una lingua unificata; [],
Franois Fontan, padre delloccitanismo politico
Ogni popolo che voglia mantenere vivo il proprio spirito dovrebbe sentirsi
in dovere di conservare la propria lingua, e conservare una lingua non vuol
dire rinchiuderla in un vocabolario come reperto di un passato da ricordare,
ma significa cercare di parlarla il pi possibile in ogni situazione che lo consenta.
Questo invito rivolto soprattutto ai giovani, i quali, spesso, non sono in
grado di parlare linsubrico, affinch si adoperino per impararlo.

www.giurnal.org

15

Leteratra in lengua insbrica


La lengua insbra la ghha na leteratra rica insc me el furlan e el catalan che la
cumencia in del Mediuef e che la segta a vif anm al d dinc.
Chi de sota i nom pssee impurtant, de mezz a tanti olter, di scritur chhan
duperaa la nosta lengua per i s oper:
1)

Bonvesin dra Riva (Milan 1240-1314) Puemi, koin lumbarda medievala

2)

Fabio Varese (Vares 1570-Milan 1630), Puesij, variet milanesa

3)

Carlo Maria Maggi (Milan 1630-1699) Cumdi, variet milanesa

4)

CarlAntonio Tanzi (Milan 1710-1762) ;

5)

Domenico Balestrieri (Milan 1710-1780);

6)

Giuseppe Parini (Buisis, Brianza 1729-Milan 1799), Puesij, variet milanesa

7)

Carlo Porta (Milan 1775-1821) Puesij, variet milanesa

8)

Tommaso Grossi (Belan, Lech 1790-Milan 1853) Puesij, variet milanesa

9)

Emilio De Marchi (Milano 1851-1901) Prsa, variet milanesa

10) Carlo Bertolazzi (Rivolta dAda, Crema 1870-Milan 1916) Cumdi, variet
milanesa
11) Speri Jemoli (Vares 1880-1846) Cumdi, variet del varesot
12) Delio Tessa (Milan 1886-1939) Puesij, variet milanesa
13) Alberto Airoldi (Milan 1893-Erba 1977) Puesij, variet brianzla
14) Piero Collina (Com 1910-1983) I Promessi Sposi in vers, variet cumasca
15) Franco Loi (Genua 1930, el vif a Milan) Puesij, variet milanesa
16) Fernando Grignola (Agn, Cantun Tesin 1932, el vif am) Puesij, variet
ticinesa
17) Giancarlo Consonni (Meraa, Lech 1943, el vif am) Puesij, variet brianzla
18) Basilio Luoni (Lscen, Com, el vif am ) Autur e regista de teater: lha
vultaa oper teatrai internaziunai, variet laghee
16

www.giurnal.org

LInsbrich senza
fadiga
Manal de cunversaziun

www.giurnal.org

17

El temp
I STAGIUN - le stagioni

Inverna
Inverno

Primavera
Primavera

Istaa
Estate

LA SEMANA
la settimana

Utgn
Autunno

Luned Lndesd , Lned


Marted Mard, Marted
Mercoled Merculd
Gioved Gibia , Giued
Venerd Vernad , Venerd
Sabato Sabet
Domenica Dumnega

I MES - i mesi
Gennaio Genee , Genar
Febbraio Fevree , Febrar
Marz Marz
Aprile Avril , April
Maggio Magg
Giugno Gign
Luglio Li
Agosto Aust , Agust
Settembre Setember
Ottobre Utuber
Novembre Nuember
Dicembre Desember , Dicember

18

www.giurnal.org

LA SPARTIZIUN DI D - la suddivisione del giorno


giorno d
mattin , mattina matin , matina
dopopranzo pudisnaa
pomeriggio bass , bassura, dopu mes d
sera sira
notte nocc
*Bass l de quand che el suu el taca a and gio, fina prima che el
gh scr.
Per i paisan de na vlta l ghera diferenza intra linverna e listaa,
ma al ddinc el bass l ai quatr ur.

I UR - le ore
che ore sono ? , che ora ? Quant hin i ur? Che ur ca hin?
12.00 h
12.15 h
12.30 h
13.00 h
14.00 h
15.00 h
16.00 h
17.00 h
17.01 h
17.05 h
17.10 h
17.15 h
17.30 h
17.37 h
17.45 h
17.50 h
17.55 h
18.00 h
24.00 h

www.giurnal.org

mezzogiorno l mezd
mezzogiorno e un quarto l mezd e un quart
mezzogiorno e mezzo l mezd e mez
luna l la vna
sono le due l i do ur
sono le tre l i tre ur
sono le quattro l i quatr ur
sono le cinque l i cinch ur
sono le cinque e un minuto l i cinch e un ment
sono le cinque e cinque l i cinch e cinch
sono le cinque e dieci l i cinch e des
sono le cinque e un quarto l i cinch e un quart
sono le cinque e mezzo(a) l i cinch e mez
sono le cinque e trentasette l i cinch e trentaset
sono le sei meno un quarto l un quart ai ses
sono le sei meno dieci l des ai ses
sono le sei meno cinque l cinch ai ses
sono le sei l i ses ur
mezzanotte l mezanocc
19

colazione culaziun

pranzo disn

merenda marenda

cena zna , scena

Inc - oggi

Duman - domani

oggi inc
stamattina (in) sta matina
oggi pomeriggio (in) stu bass
sta sera sta sira
sta notte sta nocc

domani duman
domattina duman matina
domani pomeriggio duman de bass
domani sera duman de sira
domani notte duman de nocc
dopodomani duman lolter
il giorno dopo , il giorno successivo ,
lindomani el d adree

Loltrer - laltro ieri


laltro ieri in ier lolter , loltrer
il giorno prima , il giorno precedente el d inanz
ieri in ier
ieri mattina in ier matina
ieri pomeriggio in ier de bass
ieri sera in ier sira
ieri notte in ier de nocc
20

www.giurnal.org

Dumand lura - domandare lora


es: vorrei sapere che ore sono a vurariss sav quant hin i ur
es: mi scusi signore , sa per caso che ore sono ?
chel me scsa sciur, l el sa minga di vlt quant hin i ur?
es: luna l la vna
es: sono le cinque e mezzo l i cinch e mezza
es: sono le sette l i set ur

Quand l che se vedum? - Quando ci vediamo ?


es: ci vediamo alle cinque se vedum ai cinch ur
es: ci vediamo alle cinque e mezzo se vedum ai cinch e meza
es: alle cinque di mattina ai cinch ur de matina
es: alle cinque e mezzo di mattina ai cinch ur de matina
es: a mezzogiorno a mezd
es: alluna a la vna
es: alle due di pomeriggio ai do ur pudisnaa
es: alle tre di pomeriggio ai tre ur pudisnaa
es: alle quattro di pomeriggio ai quatr ur de bass
es: alle otto di sera ai vot ur de sira
es: a mezzanotte a mezanocc
es: alluna di notte a la vna de nocc
es: alle quattro di notte ai quatr ur de nocc
es: Sabato pomeriggio Sabet de bass

Espressiun per ciciar


es: che ora abbiamo fatto ?
che ura hem tiraa ?
dopo aver fatto questo, venuto da noi
dop de v faa insc, l vegn in de nm
faccio in tempo foo a temp
tra un po de ch a un poo
tra poco de ch a pocch
tra mezzora de chi a mez ura
tra qualche giorno de ch a un quei d
tra due mesi de ch a d mes
tra qualche anno de ch a un quei agn
tra pochi anni de ch a un cicin dagn
entro unora in coo dun ura
entro un giorno in coo dun d
presto bunura
in fretta de pressa, isvelt
a un certo punto a un bel mument

www.giurnal.org

21

Espressiun idiumatich

Aqua e saun te cunscen me n giambun


acqua e sapone ti conciano come un prosciutto
Bot de legnamee
botte pesanti, botte da orbi
Chi che laura el ghha na camisa e chi che fa nagot el ghen ha do
lingiustizia governa
Dgh na petenada
Dargli le botte, picchiare uno, anche in senso figurato
Dona che piangg e caval che sda hin fals me Gida
Non fidarsi di una donna che piange
Dunca dunca tre cunchet fan na cunca
modo di dire rivolto a chi sollecita una spiegazione

El ghha el dun de Dio de cap nagot


quando a essere stupidi pu convenire
El prim chel s casciaa l mort
invito a non prendersela
F a tmel e dmel
tentennare
F cume lIsach chel strascia i camis per gist i sach
per indicare un rimedio peggiore del male
F e desf l tt un laur
un modo di lavorare assurdo
Fgh s la crus
smettere definitivamente
Fin cunt el c per tera
fallire

22

I temp de Carlo Codega


detto di un periodo molto lontano nel tempo
La buca l minga straca se la sent no de vaca
un pranzo deve finire con il formaggio
La malerba l quela che cress pssee
son pi le cose cattive che quelle buone
Lamur, la fiama e la tuss se fann cugnuss
lamore, il fuoco e la tosse non si possono nascondere
Laqua la fa maa, la bef dum la gent de luspedaa
non bere lacqua, roba da ospedale
L mei un usel in man che cent che sguren
meglio il certo dellincerto
L del votcent voltes indree
antiquato
Lerba vi la nass in del giardin del re
luomo pu solo desiderare, volere non concesso
L l l prim che a laur l mort
detto di uno scansafatiche

www.giurnal.org

Maia, bef e caga e lassa che la vaga


invito a non prendersela
Mei un grapin chel cadin
non lavarti troppo
Gn a lustaria, gn in lecc se vegn vecc
gli ozi e i vizi fanno male
Na ciaf dor la derva tcc i port
con il denaro si compra tutto
Na lavada e na sgada e la par gnanca duperada
disinvolta espressione di superficialit
Par n gat che lha maiaa i lsert
essere magrissimo
Paci el paciota, bef el bevota, l a laur chel barbota
detto di uno sfaticato
Pora c senza tecc
povera casa senza tetto
Pud segnss cunt el gumbet
essere veramente protetto dal signore

Quand che la merda la munta a scragn o la spzza o la fa dagn


guardati dal povero che acquista potere
Rest cumpagn de quel de la mascherpa
restare di stucco
Scarliga merlzz che l minga el to ss
vai altrove che qui non aria
Se hin no frasch hin fi
invito ad evitare giri di parole
Se l minga zpa l pan bagnaa
invito ad evitare giri di parole
Sent a nass lerba
avere un udito finissimo
Specia specia che lerba la cress
aspetta pure invano
St schisc
stare al proprio posto
Strep lerba cun la scena
fare lo sfaticato

www.giurnal.org

Te ghheet insc de cur


ne devi ancora fare di strada
Te pdet piss in lecc e d che thee sdaa
puoi dire qualsiasi cosa
Tir fra i castegn del fgh cun la sciampa del gat
cavarsela a spese altrui

23

24

V a ciap i rat
vai a perder tempo altrove
V a fass d in gesa
va a farti benedire
V fra di pee
fuori dai piedi
V a scu l mar cun la furzelina
va a perder tempo altrove
V a scu l mar cun vert lumbrela
vai a perder tempo altrove
V a d via i ciap
apparentemente scurrile, ma che significava vai a quel paese
Ved la stria
essere poveri;
es. Chel om la ved la stria = quelluomo vissuto in povert
Ved lerba a nass de nocc
avere locchio lungo
Vess in del camp di cent pertigh
essere impastoiato in qualcosa senza soluzione
Vess tra l gnach e l petach
stare cos cos, essere indisposti, o anche essere indecisi
Via de laur saltum adoss
detto di uno pigro

www.giurnal.org

2.7 - I VERB

In insbrich ghhen quater cuniugaziun di verb regolar chhin marcaa gio in de la


tabela che de sota

Cuniugaziun

Insbrich

Talian

I
II
III
IV

sun
ved
scrif
sent

suonre
vedre
scrivere
sentre

Per vess ciar fem ved n quai esempi de custruziun particular che se dupera den
per dent:

CUSTRUZIUN PARTICULAR
vess adree a + infinii stare + gerundio
es: l adree a mai st mangiando
and adree a + infinii continuare a +infinito
es: el va adree a caragn continua a piangere
metes adree a + infinii cominciare a + infinito
es: metes adree a bef comincia a bere
tac a + infinii cominciare a + infinito
es: el taca a cant comincia a cantare

www.giurnal.org

25

INDICATIF
Present
VSS
m (a) sun(t)
t
te see(t)
l
l
lee l
nm (a) sm
violter
(a) sii
lur hin / i hen

VGH
m (a) ghhoo
t
te ghhee(t)
l
el ghha
lee la ghha
nm (a) ghhm
violter
(a) ghhii
lur (i) ghhan

CIAP
m (a) cip-i
t
te cip-eet
l
el cip-a
lee la cip-a
nm (a) cip-um
violter
(a) ciap-ii / cip-uf
lur (i) cip-en

Passaa
VSS
m (a) sun staa
t
te see staa
l
l staa
lee l stada
nm (a) sm staa
violter
(a) sii staa
lur hin staa /
i hen staa

VGH
m (a) ghhoo (a)v
t
te ghhee(t) (a)v
l
el ghha (a)v
lee la ghha (a)v
nm (a) ghhm (a)v
violter
(a) ghhii
(a)v
lur (i) ghhan (a)v

CIAP
m (a) hoo ciapaa
t
t hee ciapaa
l
l ha ciapaa
lee l ha ciapaa
nm (a) hm ciapaa
violter
(a) hii ciapaa
lur (i) han ciapaa

Imperfet
VSS
m (a) seri
t
te seret
l
lera
lee lera
nm (a) serum
violter
(a) seruf
lur (i) eren

26

VGH
m (a) ghevi
t
te ghevet
l
el gheva
lee la gheva
nm (a) ghevum
violter
(a) ghevuf
lur (i) gheven

CIAP
m (a) ciap-vi [tu-vi]
[scurl-vi]
t
te ciap-vet
l
el ciap-va
lee la ciap-va
nm (a) ciap-vum
violter
(a) ciap-vuf
lur (i) ciap-ven

www.giurnal.org

Trapassaa
VSS
m (a) seri staa
t
te seret staa
l
lera sta
lee lera stada
nm (a) serum staa
violter (a) seruf staa
lur (i) eren staa

VGH
m (a) ghevi (a)v
t
te ghevet (a)v
l
el gheva (a)v
lee la gheva (a)v
nm (a) ghevum (a)v
violter (a) ghevuv (a)v
lur (i) gheven (a)v

CIAP
m (a) evi ciapaa
t
tevet ciapaa
l
leva ciapaa
lee leva ciapaa
nm (a) evum ciapaa
violter (a) evuf ciapaa
lur (i) even ciapaa

Ftr
VSS
m (a) saroo
t
te saree(t)
l
el sar
lee la sar
nm (a) sarm
violter
(a) sarii
lur (i) sarn

VGH
m (a) ghavaroo
t
te ghavaree(t)
l
el ghavar
lee la ghavar
nm (a) ghavarm
violter
(a) ghavarii
lur (i) ghavarn

CIAP
m (a) ciap-aroo
t
te ciap-aree(t)
l
el ciap-ar
lee la ciap-ar
nm (a) ciap-arm
violter
(a) ciap-arii
lur (i) ciap-arn

Ftr anteriur
VSS
m (a) saroo staa
t
te saree(t) staa
l
el sar staa
lee la sar stada
nm (a) sarm staa
violter
(a) sarii staa
lur (i) sarn staa

www.giurnal.org

VGH
m (a) ghavaroo (a)v
t
te ghavaree(t) (a)v
l
el ghavar (a)v
lee la ghavar (a)v
nm (a) ghavarm (a)v
violter (a) ghavarii
(a)v
lur (i) ghavarn (a)v

CIAP
m (a) avaroo ciapaa
t
tavaree(t) ciapaa
l
lavar ciapaa
lee lavar ciapaa
nm (a) avarm ciapaa
violter
(a) avarii
ciapaa
lur (i) avarn ciapaa

27

CUNGIUNTIF
Present
VSS
m (a) sia
t
te siet
l
el sia
lee la sia
nm (a) sium
violter
(a) siuf
lur (i) sien

VGH
m (a) ghabia
t
te ghabiet
l
el ghabia
lee la ghabia
nm (a) ghabium
violter
(a) ghabiuf
lur (i) ghabien

CIAP
m (a) ciap-i
t
te ciap-et
l
el ciap-a
lee la ciap-a
nm (a) ciap-um
violter
(a) ciap-uf
lur (i) ciap-en

Passaa
VSS
m (a) sia staa
t
te siet staa
l
el sia staa
lee la sia stada
nm (a) sium staa
violter (a) siuv staa
lur sien staa

VGH
m (a) ghabia (a)v
t
te ghabiet (a)v
l
el ghabia (a)v
lee la ghabia (a)v
nm (a) ghabium (a)v
violter (a) ghabiuv (a)v
lur (i) ghabien (a)v

CIAP
m (a) abia ciapaa
t
tabiet ciapaa
l
labia ciapaa
lee labia ciapaa
nm (a) abium ciapaa
violter (a) abiuf ciapaa
lur (i) abien ciapaa

Imperfet
VSS
m (a) fdssi
t
te fdsset
l
el fdss
lee la fdss
nm (a) fdssum
violter (a) fdssuf
lur (i) fdssen

VGH
m (a) ghavssi
t
te ghavsset
l
el ghavss
lee la ghavss
nm (a) ghavssum
violter (a) ghavssuf
lur (i) ghavssen

CIAP
m (a) ciap-assi [tu-ssi]
[scurl-ssi]
t
te ciap-sset
l
el ciap-ss
lee la ciap-ss
nm (a) ciap-ssum
violter
(a) ciap-ssuf
lur (i) ciap-ssen

Trapassaa
VSS
m (a) fdssi staa
t te fdsset staa
l
el fdss sta
lee la fdss stada
nm (a) fdssum
staa
violter
(a)
fdssuv staa
28

VGH
m (a) ghavssi (a)v
t te ghavsset (a)v
l el ghavss (a)v
lee la ghavss (a)v
nm (a) ghavssum (a)v
violter
(a) ghavssuv
(a)v
lur (i) ghavssen (a)v

CIAP
m (a) avssi ciapaa
t
tavsset ciapaa
l
lavss ciapaa
lee lghavss ciapaa
nm (a) avssum ciapaa
violter (a) avssuf ciapaa
lur (i) avssen ciapaa

www.giurnal.org

CUNDIZIUNAL
Present
VSS
m (a) sarissi / saria
t
te sarisset / sariet
l
el sariss / saria
lee la sariss / saria
nm (a) sarissum / sarium
violter
(a) sarissuf / sariuf
lur (i) sarissen / sarien

VGH
m (a) ghavarissi / ghavaria
t
te ghavarisset / ghavariet
l
el ghavariss / ghavaria
lee la ghavariss / ghavaria
nm (a) ghavarissum / ghavarium
violter
(a) ghavarissuf / ghavariuf
lur (i) ghavarissen / ghavarien

CIAP
m (a) ciap-arssi / ciap-ara
t
te ciap-arisset / ciap-aret
l
el ciap-arss / ciap-ara
lee la ciap-arss / ciap-ara
nm (a) ciap-arssum / ciap-arum
violter
(a) ciap-arssuf / ciap-aruf
lur (i) ciap-arssen / ciap-aren

Passaa
VSS
m (a) sarissi staa / saria staa
t
te sarisset staa / sariet staa
l
el sariss staa / saria staa
lee la sariss stada / saria stada
nm (a) sarissum staa / sarium staa
violter (a) sarissuf staa / sariuf staa
lur (i) sarissen staa / sarien staa

CIAP
m (a) ciap-arssi / ciap-ara
t
te ciap-arisset / ciap-aret
l
el ciap-arss / ciap-ara
lee la ciap-arss / ciap-ara
nm (a) ciap-arssum / ciap-arum
violter
(a) ciap-arssuf / ciap-aruf
lur (i) ciap-arssen / ciap-aren

VGH
m
(a) ghavarissi (a)v / ghavaria (a)v
t
te ghavarisset (a)v / ghavariet (a)v
l
el ghavariss (a)v / ghavaria (a)v
lee
la ghavariss (a)v / ghavaria (a)v
nm
(a) ghavarissum (a)v / ghavarium (a)v
violter (a) ghavarissuf (a)v / ghavariuf (a)v
lur
(i) ghavarissen (a)v / ghavarien (a)v

www.giurnal.org

29

IMPERATIF
Present
VSS

VGH

siet
chel sia
che la sia
sium
siuf
che (i) sien

abiet
chel ghabia
che la ghabia
abium
abiuf
che (i) ghabien / chi ghabia

CIAP
ciapa
chel ciapa
che la ciapa
ciapm
ciap [tu] [scurl]
che (i) cipen

PARTICIPI
Present
VSS
chel sia
che la sia

VGH
chel ghha
che la ghha

CIAP
chel ghha
che la ghha

Passaa
VSS
staa
stada

VGH
(a)v
(a)vda

CIAP
ciap
ciapada

INFINII
Present
vss

vgh

ciap

Passaa
vss staa

30

vgh (a)v

(a)v ciapaa

www.giurnal.org

2.8 - I nmer in insbrich


Vn (f.vna) = uno Prim=primo
D (f.do)= due Segund=secondo
Tri (f.tre) = tre Terz=terzo
Quater = quattro - Quart=quarto
Cinch = cinque Quint=quinto
Ses = sei Sest=sesto
St = sette Setim=settimo
Vt = ottobre Utaf=ottavo
Nf = nove Nonu=nono

Des = dieci Decim=decimo


Vndes = undici (quel) di vndes
= (l) undicesimo
Dudes = dodici (quel) di dudes=
(il) dodicesimo
Tredes = tredici (quel) di tredes=
(il) tredicesimo
Quatordess = quattordici -quel) di
quatordes = (il) quattordicesimo
Quindess = quindici (quel) di
quindes = (il) quindicesimo
Sedes = sedici (quel) di sedes=(il)
sedicesimo
Derset = diciassette (quel) di
derset = (il) disiassettesimo
Desdot = diciotto (quel) di
desdot = (il) diciottesimo
Desnf = diciannove (quel) di
desnf = (il) diciannovesimo

Vint = venti (quel) di vint=(il) ventesimo


Trenta = trenta (quel) di trenta=(il) trentesimo
Quaranta = quaranta (quel) di quaranta=(il) quarantesimo
Cinquanta = cinquanta - (quel) di cinquanta=(il) cinquantesimo
Setanta = settanta (quel) di setanta=(il) settantesimo
Vutanta = ottanta (quel) di vutanta=(l) ottantesimo
Nuanta = novanta (quel) di nuanta=(il) novantesimo

Cent = cento (quel) di cent=(il) centesimo


Dsent = duecento (quel) di dsent=(il) duecentesimo
Tresent = trecento (quel) di tresent=(il) trecentesimo
Quatercent =quattrocento-(quel) di quatercent=(il)quattrocentesimo
Cincent = cinquecento (quel) di cincent =(il) cinquecentesimo
Sescent = seicento (quel) di sescent=(il) seicentesimo
Setcent = settecento- (quel) di setcent=(il) settecentesimo
Votcent = ottocento (quel) di votcent=(l) ottocentesimo
Nfcent = novecento (quel) di nfcent=(il) novecentesimo

Mila = mille
Mila e quater = millequattro
Mila e cinch = millecinque
Mila e centses = millecentosei
Domila e set = duemilasette

www.giurnal.org

(quel) di mila= (il) milllesimo


(quel) di mila e quater =(il) millesimo quarto
(quel) di mila e cinch =(il) millesimo quinto
(quel) di mila e centses =(il) millecentoseiesimo
(quel) di domila e set =(il) duemillesimo settimo

31

NDUE , INDE , QUAND, CUME , CUSA , CUSA


dove,quando ,come ,che cosa , quanto
NDUE , INDE - dove
dov? indu che l? - indue l? - l indu ?
ecco dov tl ch ind che l - tl ch inde l
dov quello? inde l chel l?
in farmacia l in del spezziee
da dove viene questa gente? de du che la vgn chela gent ch? - la vgn
de du chela gent ch ?
non so da dove viene m soo no de du che la vgn
ecco da dove viene t ch de du che la vgn
viene da dove vengono tutti la vgn de due che vgnen tcc
vai dove ti porta il cuore v indue che te mna el cr
dove sei? inde l che te see ? - indu che te see ? - te seet indu ?
dovero ieri inde che seri in ier
dov il bagno ?
inde l el camer? - indu che l el camer? - el
camer indue l?

QUAND - quando
quando vai ?
quand te vee ? quand l che te vee ? te vee quand ?
quando ho voglia quand che ghoo via

CUME - come
com stato ? cume l staa ? cum che l staa ?
l staa cum ? (me l staa ?)
come laltra volta cumpagn de loltra vlta
come mi aspettavo cumpagn che se speciavi

32

www.giurnal.org

CUSA? - che cosa?


che cosa fai ?
cusa te feet ? cusa l che te feet ? sa te feet cus ?
sa te feet ? sa l che te feet ? - s te fee ? sa feet?
che cosa c ? cuse gh ? se gh cus ? se gh ?
che cosa dobbiamo fare ? cusa ghhem de f ?
ghhem de f cus ? se ghhem de f ?
che cosa ? cus ?
che cosa c ? se gh ?

CUSA - quanto
quanto ci vuole ?
cuse ghe vr ? cus che ghe vr ? el ghe vr cus ?
quanto costa ?
cus el vgn? cuse l chel vgn ? se l vgn cus ?

quanto costa se l vegn ? , se l vegn cus?

www.giurnal.org

33

SA DE F ? - perch
perch gridi ? sa te vuset de f ?
perch ci sono quelle luci ? sa ghhin de f chij ciar l ?
perch mi ha chiamato ? se l mha ciamaa de f ?
perch quel ponte cos alto l insc volt de f chel punt ?
dimmelo ! perch ? dmel ! de f ?
1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789
1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789
1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789
1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789

CHEL PASSAA , CHEL CHE VEGN


lo scorso, il prossimo
la settimana, il mese, lanno scorso la setimana, el mes, lagn passaa
la settimana, il mese, lanno prossimo la setimana, el mes, lagn che
vegn
la settimana, il mese, lanno dopo /successivo la setimana, el mes, lagn
adree
la prossima volta la vlta che vegn
quest anno in de stagn
questo mese in de stu mes
un anno fa adess un agn
Es.: Compio quarantanni questanno Mi dervi lanta quest agn

1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789
1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789
1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789

CHEL ADREE - il passato


il passato , i tempi passati i temp indree
es: storie di una volta [del passato] stori di temp indree
es: ti ricordi i tempi passati? te se regordet i temp indree?
nel passato , nei tempi passati , una volta in di temp indree
es: ti ricordi una volta? [nel passato?,nei tempi passati?]
te se regordet ind i temp indree?
es: cera una volta el ghera ind i temp indree

34

www.giurnal.org

TACA A LIT- litigare


LA BUZZADA - la lite
pungente , sarcastico besius
attaccare briga resi
litigioso , attaccabrighe resiat
incline alle polemiche , polemico resieta , resegheta , besius
guardare in cagnesco f lcc besius
rimproverare , rimbrottare , redarguire rangugn
rimprovero rangogn
sgridare vus adree , bai adree , tir i urecc
battibecco , alterco ratela
questionare tr in pee di questiun , ratel
cavilloso sufistich
ramanzina , rampogna , paternale girada , refilada , refilee
fare una ramanzina d na girada
battosta , battuta , manica di botte petenada
contraddire rebat

RUGNA lagnarsi , lamentarsi , brontolare


brontolare , borbottare tacugn , tuntugn , bruntul , barbut
brontolare in continuazione vess un Martin tacogn
brontolio tacugnada , tuntugnada , barbutada , bruntulament
brontolone tacogn , tuntugnun, tacugnun , bruntulun , barbutun
piccolo brontolone tacugnin
litigare buzz , zacagn , tac lit, pient na lit, f sot
litigio , lite buzzada
inveire contro qualcuno sbut adree un queidn
dare in escandescenza (esplodere verbalmente) sbut f , d fra de mat

ammonire amun
rinfacciare , rimbrottare sbat in sl ms / msun

collera , arrabbiatura futa


fare arrabbiare , fare andare in collera f vegn la futa
collera improvvisa futun
sbottare vegn el futun

www.giurnal.org

35

scherno , beffa , derisione , dileggio sgugnada


schernire , beffare , sbeffeggiare , deridere , dileggiare
sbergn , sgugn (mettere alla gogna) ,
rid adree , tir in gir , ciap per el c

uscire di senno n f de coo


furente , fuori dai gangheri fra di strasc
imbestialirsi n in bestia

rivangare cose passate remen , tir a vultra


es: smettila di rivangare cose passate taiela f de remenla

preoccupazione casc
prendersela , darsi pena , preoccuparsi
casciss [prov. percasar = darsi premura]
es: io non me la prendo m me casci no
es: non prendertela csces no
es: se l presa el s casciaa

rodersi rusegss
importunare , molestare , tentare di attaccare discorso tampin reseg
seguire con insistenza tampin
seccare , infastidire , scocciare rg
assillare tusseg, cav el fiaa, f st gi el fiaa
seccatore , scocciatore visigant , secabal
noioso na vessiga
vessare maltrat
assillante tossegh
istigare , stuzzicare , provocare , aizzare inzig
andare contro qualcuno (in senso figurato) dgh adoss a un queidn
essere arrabbiati con qualcuno vghela s cun queidn

caos casot , burdel


frastuono frecasseri

del cavolo de losti


mediocre del lla

morsicare , mordere , addentare sgagn , cagn


morsicata , morso sgagnada , cagnada
36

www.giurnal.org

guazzabuglio , accozzaglia miscmasc


accalcarsi rzss vn cun lolter
calca sarasara , missolta
ressa (calca in movimento) frgozz , frgada
tafferuglio scumbat de gent , barfa
baraonda , parapiglia diauleri , quarantot
baccano spel
ha fatto baccano lha met gi un spel
confusione rumorosa , putiferio , bailamme
speleri , gasaghee , gibilee , gibileri,
bulardee

1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789
1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789
1234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234567890123456789

TEGNI A MENT - ricordarsi

ricordare , memorizzare tegn a ment


es: ricordalo tegnel a ment
ricordare , sovvenire vegn a ment
es: mi sovviene el me vgn a ment
cercare di ricordare fss vegn a ment
es: cerca di ricordare ftel vegn a ment

avere un idea vegn in ment


saltare in testa vegn in la ment
es: che cosa ti saltato in testa!? sa t vegn in la ment!?
avere una idea strana fss vegn in la ment
es: che idea strana hai avuto?! sa te see faa vegn in la ment?!

www.giurnal.org

37

LA FAMIA - la famiglia
componenti della famiglia i personn de famia
pap , padre el regiuu. el p , el pader
mamma , madre la regiura, la mam , la mader
genitori i gent
figlio el fi
figlia la fira
fratello el fredel
sorella la surela
nonno el p-grand , el nonu
fratellastro el fradelaster
nonna la mam-granda , la nna
sorellastra la surelastra
nonni i grand , i noni
nipote(di nonno) el biadegh , el neud
nipote(di nonna) la biadega , la neda

padrino el guidazz , el cumpaa


madrina la guidazza , la cumaa
celibe el marel
nubile la marela
ragazzo el murus (f. la murusa)
fidanzato limprumiss
marito el marii
moglie la miee
sposo el spus (f. la spusa) (pl. i spus)
suocero el missee , el p de lee ,
el p de l , el socer
suocera la madona , la mama de lee
la mama de l , la socera
suoceri i gent de l , i gent de lee
genero el gner
nuora la nra
cognato el cgnaa
cognata la cgnada

zio el barba , el ziu


zia lmeda , la medna , la zia
gli zii i barba
nipote el neud (f. la neuda)
cugino el csin (f. la csina)

antenati i vecc de c
posteri chij che vegnar

donnaiolo suchee

andare a morosa con... = parlch a ...


Es.: el Mario l l murus de lAnna = el Mario el gh parla a lAnna
Mario e Anna i se parlen = Mario e Anna sono morosi
38

www.giurnal.org

CUMPAGN e ISTESS - simile e uguale


essere simile vess cumpagn
es: simile a lui l cumpagn de l
essere uguale vess listess
es: uguale a lui l listess de l

cumpagn = simile(ag.), analogo(ag.)


cumpagn de + sustantif = simile a(ag.), come(av.)
istess = uguale(ag.), ugualmente(av.), lo stesso(av.)
istess che + verb = come(av.)
istess de + sustantif = uguale a(av.)
insc me = come(av.)
ingual = uguale (ag.)
ingual = uguagliare , eguagliare, pareggiare

Esempi:
A fa insc l istess che a d: te me steet in s i bal
El to fredel l istess de t
Perch te lhee faa istess?
El to fredel l cumpagn de t
M sun minga un sciur cumpagn de t
La s batda cumpagn dun leun
Fa cumpagn de m che se casci n
Hin tcc d cumpagn
Perch thee faa un laur cumpagn = perch hai agito in questo modo?
hoo mai ved na roba cumpagna = non ho mai visto nulla di simile
Lurenz, o insc me diseven tcc, Renz
Perdonen a nmm, insc me nm ghe perdonum a lur

www.giurnal.org

39

INTERIEZIUN - interiezioni
oddio! , Dio mio! uh Signur !
evvai! bela l
chel che l
Es.: Non saprei, ecco io direi che
A savariss no , bun m a diriss che
va bene, dai! vale, venga!(spagn.)
bona , ci ! / bona , sci ! / bun ci !
su! nem! , andem!
h va! vh! hn?! nh?
h la Madona , h la Pepa , h la miseria
oh cavolo uhi bestia
es: oh cavolo che successo uhi bestia se l suced (cus)
lascia perdere , lascia stare lassela bi , lassa bi , mola
guai! guaia!

I ET - le et
neonato pena nas
lattante fi de teta
piccolo (vezzeggiativo) nan , nanin , nin , ninin
bambino el bagain (pl. i bagait) , el fiulin (pl. i fiulit)
el fiulet (pl. i fiulit)
bambina la tuseta ( pl. i tusanet)
ragazzo el bagai , el fi
ragazza la tusa (pl. i tusann) , la bagaia
uomo lom ( pl. i omen)
donna la dona
piccolo piscinin , penin
giovane giuen (f. giuena) (pl. giuin)
adulto om faa
anziano in l cui agn
vecchio vecc

40

www.giurnal.org

N a spus - sposarsi
sposarsi con qualcuno
N a spus cun queidn , t marii , maridass , t miee
sposare qualcuno and in spus a queidn
fare sposare Agnese con Antonio
f and a spus la Ghita cunt el Togn
dote schirpa , scherpa [long. skerpa = dote]
andare ad un matrimonio = n a spusa

LA PERCEZIUN DEL SIT - la percezione del luogo


i dintorni , lhinterland (sost.) la raia
es: nellhinterland ,dellhinterland milanese in la raia de Milan
intorno , attorno (avv.) inturnava
es:guardatevi intorno vardss inturnava
intorno a (loc. prep.) inturna de
circostante (agg.) chel sta inturna
qui dentro denter de ch
l dentro denter de l
Es.: non sei ancora entrato!? te see gnam denter!?

EL SOGN - il sonno
dormire durm
addormentarsi indurmss
addormentato indurmentaa
stordito,addormentato,dormiente,
tonto,poco sveglio indurment
il sonnifero la dormia
svegliarsi dessedss
la sveglia la desseda
alzarsi lev s
es: alzati leva s

www.giurnal.org

LA ZIT - la citt
acciotolato , selciato rizzada,
risciulada
Strada, via cuntrada
Tradicciola - strincirla
cemento ciment

41

Mves - landatura
ritmo , andazzo , andatura andana
inclinato , sghembo , obliquo ambaa
di sbieco , di traverso de sbiess , in sbiess , in besgnecch < in sbergnecch
[da sbergn = sbeffeggiare , schernire, da collegarsi allo sp. bernia =
tessuto grossolano e allant.fr. berne = tessuto grossolano. > berner =
far saltare qualcuno in una coperta > senso figurato di dileggiare.
Per altri dal lat. spernere = allontanare da s con fastidio]
sbilenco sbirul , sbirulaa , sciabalun , sturtignent , scheng
[fr.ant.guenchir(XII sec.), a sua volta dal franc.wenkjan = andare di traverso]
sciancato struppiaa , scinch , sciabelaa , sciabalun [da sciabel =
sciabola]
valgo cui gamb vrt , sciabalun , sciabalent
sgangherato desbirulaa
traballante sciabalent
proprio quel posto chel sit l insc

(vieni) qua sci


es: dammi qua sci ch
es: Natale vicino , ecco che viene Natale l sci Nedal

stancarsi - stracass
es.: ho fatto una lunga camminata in montagna e adesso sono molto
stanco - hoo faa na caminada fess lnga in muntagna e adess sunt fess
strach

via !, vai via ! anda !

Vt, d na man - aiutare


essere utile vegn bun
es: mi sar utile per pulire per terra el me vegnar bun de net in tera
es: non serve a niente el vegn bun de nagot
Aiutare - vt, d na man
es.: mi ha aiutato a pulire la casa - el mha daa na man a net la c
- el mha vtaa a net la c
es.: mi aiuti a sollevare il divano? - te me deet na man a tir s el taul
- te me vtet a tir s el taul
42

www.giurnal.org

VARI - varie

indossare , calzare met s, trass s


spogliarsi trass fra
denudarsi sbiutss
suscitare , provocare , fare nascere una situazione
f vegn fra , tr in pee , tir in pee, met in pee

lento slunz
allentare slunz

costruire f s , tir s, tr in pe
abbattere tr gi , sgiac gi
distruggere tr in toch

vampa, senso di calore in viso vampa


vampata, vampa forte, vampate della menopausa vampon

COSTRUZIONI PARTICOLARI
c bisogno l gh besogn
di che cosa hai bisogno sa te ghee de besogn
io ho bisogno di una gonna m ghuu besogn na soca
egli ne ha bisogno l l ghen ha de besogn

LATENZIUN - lattenzione
Scultem m (per dumand atenziun ind un descurs)
Stgh atent
Dm atr
attenzione! Ocio! (par vert dun pericul)
stare in campana f bal lcc
fare caso a qualcosa fgh a ment a quaicoss / a vergot
es: se ci fai caso se te ghe feet a ment

www.giurnal.org

43

2.9 - Vucabulari
Che de sota pdef tru na quai parola insbrica che l n poo nada f de moda ma
che l am duvrada al d dinc in di sit in du che la nosta lengua la s mantegnda
pssee.
Arent = vicino
Asca =

Manman = pi o meno
Manzina = sinistra

Berin = agnello
Baga = sacca, borraccia
Bagat = calzolaio
Bscin = vitello
Bt = germoglio

Panera = panna
Pom de tera = patata
Puf = debito
Puntel = appuntamento

Camer = cesso
Cazz = mestolo
Chech = persona in gamba
Ciamass = domandarsi
Corna = roccia
Cunsci = condire
Cuntrada = strada
De la de = oltre che
De maross = tra laltro
Dervasentee = neol.: apripista
Desp = dopo
Drita = destra
Dunal = coniglio
Dunca = quindi, dunque
Dgu = gufo

Quat = coprire
Rebuf = folate di vento
Requi = riposare
Restel = cancello
Riaa = fiumicella
Rosc = gruppo
Trumbee = idraulico
Sbergnech = di sbieco
Scai = stonare
Sgur = volare
Sitee = neol.: webmaster
Speziee = farmacista
Stagela l = circa
Sumeanza = fotografia
Surbet = gelato
Surbetee = gelataio

Endech = indaco; poco pulito


se riferito a biancheria
Fupun = cimitero
Garun = gamba
Ghel = centimetro; pl.: ghei
Gnif = carota
Grp = nodo
Idest = cio
Imbarbai = abbagliare
Intrai = frattaglie
Intit a = per quello che
riguarda
44

www.giurnal.org

Per cuntat lassuciazziun

La Vus de lInsbria
Sit internet

www.giurnal.org
Posta eletronega: vusinsubria@libero.it
Sede: Via alla Fontana7, 23900 Lecco
Cuurdinadur: Marcel Picamei 339-6855147, 0341-496972, piccamar@libero.it

www.giurnal.org

45

You might also like