Guia Lingüistica Catalana UOC

Guia lingstica
Juliol del 2010
Universitat Oberta de Catalunya

Servei Lingstic, novembre del 2007
Av. Tibidabo, 39-43, 08035 Barcelona
Disseny: Manel Andreu
Cap part daquesta publicaci, incloent-hi el disseny general i de la coberta, no pot ser copiada, reproduda,
emmagatzemada o transmesa de cap manera ni per cap mitj, tant si s elctric com qumic, mecnic, ptic, de
gravaci, de fotocpia o per altres mtodes, sense lautoritzaci prvia per escrit dels titulars del copyright.
ndex
ndex
Presentaci ............................................................................................
Els professionals de la llengua .........................................................
Consideracions prvies .......................................................................
13
Llengua ...................................................................................................
15
1. Ortografia ...................................................................................
15
1.1. Separaci de sllabes ...........................................................
15
1.2. Guionet en mots compostos ...............................................
16
1.3. Signes de puntuaci ............................................................
17
1.3.1. La coma .....................................................................
18
1.3.2. El punt i coma ...........................................................
19
1.3.3. El punt .......................................................................
19
1.3.4. Els dos punts..............................................................
20
1.3.5. Els punts suspensius ..................................................
21
1.3.6. El signe dinterrogaci...............................................
21
1.3.7. El signe dadmiraci ..................................................
22
1.3.8. Els guions...................................................................
22
1.3.9. El guionet...................................................................
23
1.3.10. Els parntesis ...........................................................
23
1.3.11. Els claudtors...........................................................
24
1.3.12. Les cometes dobles ..................................................
24
1.3.13. Les cometes simples ................................................
24
1.4. Accentuaci i diresi............................................................
25
1.5. Apstrof ...............................................................................
28
2. Morfologia i sintaxi....................................................................
30
2.1. Substantius i adjectius ........................................................
30
2.1.1. Gnere dels substantius.............................................
30
2.1.2. Formes de substantius i adjectius..............................
31
2.1.3. Plural dels manlleus ..................................................
32
2.2. Determinants ......................................................................
33
2.2.1. Article definit.............................................................
33
2.2.2. Possessius ...................................................................
36
2.2.3. Indefinits i quantificadors.........................................
37
2.3. Pronoms ..............................................................................
38
2.3.1. Demostratius .............................................................
38
2.3.2. Personals....................................................................
39
2.3.3. Relatius ......................................................................
42
2.4. Verbs...................................................................................
43
2.4.1. Construcci dinterrogatiu (o relatiu) + infinitiu.....
43
ndex
2.4.2. Construccions de + infinitiu i ser de + infinitiu........
44
2.4.3. El verb haver-hi ..........................................................
44
2.4.4. Verbs ser (o ser-hi), estar (o estar-se), haver-hi, existir,

trobar-se .....................................................................
45
2.4.5. s transitiu o intransitiu dels verbs..........................
47
2.4.6. s personal o impersonal, pronominal o no pronominal dels verbs ........................................................
48
2.4.7. Complements de tipus diferent de verbs coordinats
48
2.4.8. s impropi de verb + amb.........................................
49
2.4.9. Perfrasis verbals........................................................
50
2.4.10. Gerundi ...................................................................
52
2.4.11. Temps i modes de verb equivocats.........................
53
2.5. Adverbis ..............................................................................
55
2.6. Preposicions........................................................................
56
2.7. Conjuncions .......................................................................
64
3. Lxic ...........................................................................................
67
3.1. Estrangerismes ....................................................................
67
3.2. Mots correctes i adequats ...................................................
69
3.3. Estrangerismes semntics ...................................................
69
3.4. Construccions foranes o estrafetes.....................................
72
3.5. Mots i construccions genuns ............................................
73
3.6. Paraules precises .................................................................
74
4. Redacci i construcci de la frase ..............................................
76
Convencions formals...........................................................................
81
1. Abreviacions ...............................................................................
81
1.1. Abreviatures.........................................................................
81
1.2. Smbols ................................................................................
82
1.3. Sigles i acrnims..................................................................
82
1.3.1. Observacions .............................................................
82
1.3.2. Apostrofaci...............................................................
84
2. Majscules i minscules.............................................................
86
3. Numerals ....................................................................................
97
3.1. Numerals amb lletres..........................................................
97
3.2. Numerals amb xifres...........................................................
98
4. Enumeracions.............................................................................
99
5. Tipus de lletra.............................................................................
101
5.1. Negreta ................................................................................
101
5.2. Cursiva ................................................................................
101
5.3. Versaleta ..............................................................................
102
6. Frmules matemtiques .............................................................
103
7. Criteris de traducci al catal.....................................................
104
8. Tractament de masculins i femenins .........................................
110
8.1. Recomanacions o punts previs ...........................................
110
8.2. Recursos que es poden utilitzar o tenir en compte ............
110
9. Tractaments protocollaris .........................................................
115
ndex
10. Ordenaci alfabtica ................................................................
118
Edici de materials didctics............................................................
121
1. Pgina de drets ...........................................................................
121
2. Exercicis de selecci ...................................................................
123
3. Glossari .......................................................................................
126
3.1. Presentaci dels termes.......................................................
126
3.2. Redacci de les definicions.................................................
131
4. Referncies bibliogrfiques ........................................................
137
4.1. Indicacions generals ...........................................................
137
4.1.1. Elements duna citaci .............................................
137
4.1.2. Citaci dins un context ............................................
140
4.1.3. Referncies internes ..................................................
140
4.2. Citaci de documents en paper..........................................
140
4.3. Citaci de documents audiovisuals i grfics ......................
144
4.4. Citaci de documents electrnics ......................................
146
Annexos ..................................................................................................
149
1. Errors i dubtes ms freqents.....................................................
149
2. Manlleus .....................................................................................
168
3. Topnims ...................................................................................
174
3.1. Topnims dels Pasos Catalans...........................................
174
3.2. Topnims occitans..............................................................
181
3.3. Topnims no catalans.........................................................
184
3.4. Topnims de nacions i estats del mn ...............................
186
Bibliografia ...........................................................................................
191
Presentaci
La guia que us presentem a continuaci s fruit de les necessitats lingstiques que han sorgit a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) des que es
va crear i que el Servei Lingstic ha estat lencarregat de satisfer adequadament. Aquesta versi s una actualitzaci i ampliaci de la que es va editar
lany 1998.
Duna banda, aquesta guia s un recordatori dalgunes qestions de llengua
que, si b es podrien resoldre consultant gramtiques i diccionaris, recollides
en un volum i relacionades amb la documentaci de la Universitat donen
una visi global del ventall de dubtes que poden aparixer i, al mateix
temps, fan que la guia es converteixi en un mdul especial i singular. Daltra
banda, s una orientaci en els casos vacillants, normatius o no resolts per la
normativa, que sovint es presenten a lhora de fer les revisions i les traduccions dels textos de la Universitat: documents acadmics i administratius,
espais web, articles dopini, materials docents, missatges de correu electrnic, etc.
A lhora daplicar els criteris dels diferents apartats de la guia, sempre tenim
en compte que els textos tenen un autor que hi ha posat una intenci i que
qualsevol tractament lingstic posterior ha dintentar aportar la mxima
homogenetat al document final mirant de no desviar-se del sentit del text
original.
En general, el recull dexemples que hi hem incorporat s extret de textos
que shan revisat al Servei Lingstic i respon a la intenci dajudar a unificar
cada un dels textos tenint cura a no fer ms correccions de les necessries.
Continguts
A manera de prolegmens i abans dentrar en els temes prpiament lingstics, a lapartat Els professionals de la llengua descrivim els requisits que
ens ajuden a seleccionar els collaboradors que sajusten millor a les caracterstiques de cada text i a lapartat Consideracions prvies fem unes reflexions orientades a assolir coherncia en la presentaci dels materials docents, com ara el tractament dels estudiants o ls dun llenguatge no
discriminatori.
Hem classificat els apartats en els mbits ms tradicionals de Llengua i Convencions formals perqu ajuden a identificar rpidament els dos grans blocs
que shan de tenir en compte a lhora de preparar un text per a fer-lo pblic.
Presentaci
A lapartat Edici de materials didctics hem recollit elements que intervenen en la preparaci editorial dels materials didctics que la UOC edita per al
seguiment de les assignatures i que cal descriure amb criteris editorials unificats i homogenis, com ara els glossaris o les referncies bibliogrfiques.
Als annexos hi hem incorporat un recull breu dErrors i dubtes ms freqents i llistes de Manlleus i de Topnims.
Ms informaci lingstica
El Servei Lingstic t un espai web al portal de la UOC en qu es poden
consultar ms criteris lingstics i alguns dels apartats daquesta guia; el trobareu a ladrea segent:
http://www.uoc.edu/serveilinguistic
A qui va adreada
Aquesta guia sadrea especialment als professionals de la correcci i de la traducci que tractin documents de la Universitat Oberta de Catalunya i, ms
generalment, a tots els professionals de la llengua i a tothom qui hi estigui
interessat. Els convidem a tots a repassar, ampliar, contrastar i consolidar els
coneixements de llengua.
Qui hi ha participat
En lelaboraci daquesta guia hi han participat Pilar Gispert-Sach Viader,
Mriam Salvatierra Mallarach, Llusa Vallmanya Cucurull i Merc Vzquez
Garca com a tcniques lingistes.
Cal agrair laportaci prvia de material bsic dantics membres del Servei
Lingstic que ja no en formen part (Cristina Abadal Berini, Josep Llad Soler
i Ester Pedreo Puerta); els treballs de terminologia de les collaboradores
Marta Gusp Saiz i Anna Rius Fernndez; lassessorament en temes lingstics
de Josep Ruaix i Vinyet i en temes toponmics de Josep Torras i Rodergas i
Aitor Carrera i Baiget, i les indicacions posteriors dAlbert Servitje i Riera.
Imma Snchez Siz

Directora del Servei Lingstic
Presentaci
Els professionals de la llengua
Perfil professional del collaborador lingstic

Qui sencarrega del tractament lingstic de les assignatures ha de tenir coneixements slids de llengua; ha de conixer les gramtiques, els diccionaris
i la bibliografia bsica i no tan bsica i ser capa de recrrer-hi per a poder solucionar els problemes i resoldre els dubtes que es presenten. Per tant,
una bona formaci en la seva especialitat s fonamental. Es valoren com a
positius els coneixements i lexperincia segents:
Llicenciatura de Filologia (llenges vives i llenges clssiques) o

Traducci i Interpretaci i altres llicenciatures o graus.
Coneixements de llenges.
Cursos de correcci (UAB, Vrtex, Rosa Sensat, etc.).
Certificat de nivell K de la Junta Permanent de la Direcci General

de Poltica Lingstica: capacitaci per a la correcci de textos (orals i escrits).
Certificat de traducci i interpretaci jurades de la Direcci General

de Poltica Lingstica.
Cursos de traducci.
Coneixements de llenguatges despecialitat (terminologia jurdica,

matemtica, etc.).
Coneixements de didctica de la llengua.
Experincia docent (universitria, llengua catalana i altres, tcniques de correcci i editorials).
Cursos de tcniques editorials.
Experincia editorial.
Experincia en ls dels programes informtics de suport a la llengua.
Tot aix sha de fonamentar en una bona base prctica de la llengua, s a dir,
que abans de tot el que sha dit es necessita una llengua oral correcta, amb
pronunciaci catalana (l velar i no bleda, dental o plana; distinci de sordes i
sonores, de ll i i, de vocal neutra en les variants dialectals en qu es fa i
a, de vocals obertes i tancades, etc.), s correcte i no solament coneixement teric dels pronoms en i hi, lxic i estructura de la frase nets
destrangerismes i dartificiositat (s a dir, amb les freqncies ds i els registres ben aplicats), etc. Si una persona parla correctament, s ms segur que
tindr sentit de la llengua, cosa imprescindible per a resoldre tants i tants
casos que surten quan es corregeix i es tradueix.
10
Feina del collaborador lingstic

El collaborador lingstic es pot trobar que ha de traduir o que ha de corregir. Tant en el primer cas com en el segon sha danar amb molt de compte a
respectar lautor. Si es tracta duna traducci, malgrat que hi ha ms llibertat
a lhora delaborar el text en catal, sha de traduir ben b el que diu
loriginal, si b la versi traduda ha de tenir lestructura sintctica catalana.
Si s una correcci, no sha danar ms enll i corregir el que ja s correcte,
sin respectar-ho. Per tant, el collaborador lingstic ha de tenir en compte
els punts segents.
Ser fidel a loriginal, tant si s traducci com si s correcci: que no shi

canvin el sentit, la intenci o les metfores, sentits figurats o ampliaci
de camps semntics que lautor hi ha posat, sempre que sexpressi duna
manera correcta i coherent, s clar.
El consumidor s el centre al voltant del qual gira tota lactivitat
de lempresa no sha de canviar per ...el centre a partir del qual es
desenvolupa tota....
No shan de convertir frases subordinades, que siguin correctes, en
frases coordinades, sin que sha de respectar lestil.
Shan devitar els tics personals del corrector (canvi de perfet simple per perifrstic; de les formes vares, vrem, vreu, varen per vas,
vam, vau, van; de les formes fra, fores, frem, etc. per seria, series,
serem, etc.; de car per ja que o perqu; de portar per dur; de respecte a
per respecte de; de parar per aturar; etc., o viceversa).
Shan de respectar les variants regionals de la llengua estndard si
un autor ha triat de fer-les servir, sempre que sigui coherent.
Evitar faltes bsiques de correcci de tota mena (ortogrfiques, lxiques, sintctiques, morfolgiques), que indiquen que no hi ha prou coneixement de la normativa.
Perfrasis verbals dimminncia, probabilitat, etc.
Anem
a veure un cas de... per Vegem un cas de...
Ja us haureu
adonat... per Ja us deveu haver adonat...
Complements directes amb la preposici a.

Manca o abs de pronoms.
li compra a lempresa
11
...els assumptes de qu en parla sovint

Si t X unitats monetries i [ ] guanya unes quantes ms... sense en
[ ] havia molta gent sense hi
Lxic usat errniament, com confondre sentir i escoltar, senyalar i assenyalar, gaire i massa, res i gens, pega i entrebanc, creure i pensar, pretendre i voler, etc.
Rgim de verbs equivocat.
necessitar de per necessitar
parlar-ho per parlar-ne
Preposicions fetes servir malament.

diferent a per diferent de
entorn a per entorn de
juntament a per juntament amb
Manca de la conjunci que o la preposici de quan hi haurien de ser.

En aquest cas s [ ] es compleixen les causes...
...demanen [ ] aneu amb compte...
Hi afegirem tres empreses grans i dues [ ] petites
Reiteracions innecessries.
Organitzat conjuntament amb...
...Aix mateix, tamb hi assistiran...
Etc.
Seguir els criteris de la UOC, que sexpliquen en aquesta guia lingstica

(i consultar les obres de referncia que sesmenten als diversos punts).
Distinci de per i per a davant dinfinitiu.
Distinci de seguir i continuar.
Puntuaci adequada.
No eliminaci de ladverbi no en les oracions negatives.
Naturalitat i genunitat de la llengua.
Treball amb sentit lingstic i no fet de manera mecnica.
12
Aconseguir un text fluid, natural i sense encarcarament ni elements

innecessaris. Sha de tenir en compte que els detalls concrets de correcci
no han de fer perdre lobjectiu principal de construir una llengua fluida,
gil, una prosa elegant i entenedora, amena i correcta.
Sense abusar darticles: les frases ...les quantitats del producte o
servei que necessita... i ...les necessitats de lempresa o organitzaci... no shan de corregir posant un altre article davant el segon
element coordinat perqu, com que es tracta dun sol concepte,
noms aconseguirem fer la frase ms encarcarada.
Sense afegir sistemticament la partcula ara a un com introductor
de diversos elements ni posar sempre tot davant els gerundis.
Etc.
13
Consideracions prvies
Abans dentrar en matria, hi ha unes consideracions prvies, no estrictament lingstiques, que conv tenir en compte ats el carcter heterogeni
dels textos que es tracten a la Universitat i la necessitat de vehicular-los amb
una llengua unificada i respectuosa:
Criteris dunificaci. En lelaboraci dels materials didctics hi poden

intervenir diversos autors i hi pot haver, per tant, estils diferents; per aix, s important seguir uns criteris dunificaci per unitat de treball, s a
dir, per mdul.
Implicaci de lautor. Conv fer servir la primera persona del plural

(nosaltres) quan hi ha implicaci de lautor, que vol captar latenci de
lestudiant. Per exemple: Fins ara hem vist..., Ens centrarem en....
Tractament dels estudiants. En el tractament dels estudiants, que tenen

edats diferents, es recomana la segona persona del plural (vosaltres) perqu s un tractament neutre, respectus i familiar alhora, allunyat tant
del de la tercera del singular (vost), massa distant, com del de la segona
del singular (tu), que podria semblar poc respectus a alg. Ara b, si
lautor dalgun mdul sestima ms un altre tractament i hi s coherent,
sha de respectar. El que sempre sha de vigilar s que no hi hagi barreja
de tractaments al llarg dun mateix mdul, ara en tercera persona, ara en
primera, ara en singular, ara en plural. Aix a part, la UOC sestima ms
tractar destudiant, estudiants, estudiantat que no pas dalumne, alumnes,
alumnat les persones que reben els materials, ats que la primera denominaci sembla que dna una idea que sn ms actives que no pas la segona.
Llenguatge no sexista. En el tractament dhomes i dones no hi ha

dhaver discriminaci. Tant els uns com les altres shan de sentir inclosos
en lescrit que els adrecen. s molt important, per, que el llenguatge no
sen ressenti negativament: sha de procurar que quedi natural i no encarcarat ni ridcul. Com sempre, tanmateix, la primera norma s fidelitat a
lautor: no sha de canviar el que hagi fet sempre que sigui coherent i no
enfarfegador, encara que la persona que en faci el tractament lingstic
pensi que t solucions millors. Pot ser til lapartat Tractament de masculins i femenins del bloc de Convencions formals, per sha danar
molt amb compte com es faci servir.
Consideracions prvies
14
Ortografia
15
Ortografia
Llengua
1. Ortografia
1.1. Separaci de sllabes

Les separacions a final de ratlla han de respectar les sllabes. Per aix cal
tenir en compte els casos segents:
Lectura complementria
Pompeu Fabra (1993).
Gramtica catalana (16a. ed.,
pg. 164, apndix VI).
Barcelona: Teide.
Els grups ss, rr, tx, ll se separen: as-sem-ble-a, car-re-te-ra, es-motxar, xit-xa-rel-lo.
El grup ix, quan no s final, se separa: pei-xa-te-ra.
Els prefixos an-, con-, en-, in-, des-, ex-, sub-, trans- i altres
elements (ad- davant h, nos- i vos- + altres) es mantenen ntegres:
an-ur, des-ho-nest, in-e-fi-ca, trans-at-ln-tic, nos-al-tres.
Els grups ll, ny, gu, qu no se separen: ca-llem, en-ga-nys, es-guer-ra,

en-ques-ta.
Tamb cal anar amb compte en els casos segents:
No ha de quedar una lletra sola a comenament o final de ratlla.

edi | ci
per no
e | dici
ges | ti
per no
gesti |
Jordi Bruguera (1990).

Diccionari ortogrfic i de
pronncia. Barcelona:
Enciclopdia Catalana.
No shan de confondre els prefixos catalans (que shan de mantenir ntegres) amb els antics prefixos llatins o grups de lletres coincidents amb
prefixos per que no ho sn, com ho prova el fet que sense el suposat
prefix els mots que queden no conserven la idea que hi correspondria.
in | expert
per no
in | audit
des | envolupar
per no
des | ertar
mal | avingut
per no
mal | aguanyat
sots | arrendar
per no
sots | obrar
Sha de tenir en compte que en altres llenges (occit, basc, castell, francs,
angls, alemany, etc.) la separaci de sllabes segueix les seves prpies regles i,
per tant, sha daplicar la normativa corresponent a cada cas.
Josep M. Mestres i altres
(2007). Manual destil. La
redacci i ledici de textos
(3a. ed., pg. 149-161).
Barcelona: Eumo Editorial.
16
Ortografia
1.2. Guionet en mots compostos

Conv fer un reps de la normativa del guionet dels mots compostos, atesos
els recents canvis que shi han produt i la complexitat del tema. Es pot resumir de la manera segent:
Sescriuen amb guionet:
Els numerals compostos, per a separar desenes dunitats i unitats de centenes: vint-i-nou, seixanta-dos, trenta-tresena, quatre-cents, set-centes.
Els mots compostos que comencen amb el nom dun punt cardinal: sudamericana, nord-oest, nord-afric, Sud-frica.
Els compostos repetitius i expressius: cori-mori, xiu-xiu, non-non.
Els compostos que sn manlleus no adaptats: ex-libris, dalai-lama, agnus-dei.
Els compostos la primera part dels quals porta accent: m-llarg, pl-curt,
Documents de la Secci Filolgica, III (1996, pg. 22-37).
Barcelona: Institut dEstudis
Catalans (Biblioteca
Filolgica, XXX).
La regla DUC
La regla DUC (sigla de
desenes-unitats-centenes) s
un mtode que serveix per a
escriure correctament una
quantitat amb lletres. Ens
ajuda a recordar que cal fer
servir el guionet per a unir,
duna banda, les desenes i
les unitats i, duna altra,
les unitats i les centenes. Per
exemple: tres milions cinc-cents
vint-i-vuit mil nou-cents onze.
pl-ras, ms-dient.
Els compostos la primera part dels quals acaba en vocal i la segona comena en r, s o x i els que presentarien dificultat de lectura si anessin
junts: busca-raons (per buscausuaris), cara-rod (per carapigat), comptarevolucions (per comptavoltes), para-xocs (per parallamps), poca-solta (per
pocavergonya), pit-roig, Mont-real, costa-riqueny, penya-segat. No sinclouen
aqu els compostos a la manera culta (forma prefixada acabada en -o o -i)
amb sentit unitari, que van junts: galloromnic, grecorom, indoxins.
Alguns compostos oracionals (amb formes verbals) o sintagmtics (amb

adverbis, preposicions o conjuncions): abans-dahir, adu-siau, cuita-corrents, dell-ahir, qui-sap-lo, desps-ahir.
Els derivats amb el prefix no- quan el segon element s un substantiu:

no-belligerncia, no-violncia, per pasos no alineats. Actualment es tendeix a abusar daquest prefix negatiu, que no sha daplicar indiscriminadament, sin solament en casos molt consolidats per ls. Aix, no cal encunyar el terme no-tolerncia perqu ja es disposa del mot intolerncia.
Sescriuen junts:
La resta de compostos: capicua, coliflor, collverd, pocatraa, vistiplau.
Tots els derivats formats amb prefixos, tnics o tons, llevat del prefix nodel subapartat anterior: arximilionari, coautor, coreligionari, exrector, precristi,
plusvlua, pseudoprofeta, sotsdirector, vicerector.
No supressi de la vocal e
Segons lInstitut dEstudis
Catalans, no sha de suprimir
la vocal e en els compostos i
derivats de mots que etimolgicament presenten una s
inicial seguida de consonant
(aeroespacial, autoescola, infraestructura, teleespectador, teleesqu, etc., per estratosfera,
aerosttica, etc.). El corrector
ortogrfic de lordinador els
marca com a incorrectes perqu s anterior a aquesta
norma.
17
En el cas dels compostos formats per dos adjectius (o ms), quan el primer
element no s independent suneix al segon sense guionet: labiodental, morfosintctic, tecnocientfic, socioeconmic. En canvi, si tots dos elements sn
independents, cada un conserva la seva accentuaci grfica i suneixen mitjanant un guionet: terico-prctica, tcnico-administrativa, sintctico-semntica, articulatrio-perceptiva. Cal no confondre, per, aquest tipus de mots amb
Ortografia
aAquest criteri segueix
la norma primera de lIEC sobre

ls del guionet pel que respecta
a la coordinaci dadjectius
independents, tal com fa la
Gramtica del catal
contemporani, don shan extret
alguns dels exemples.
termes com ara audiovisual o democratacristi, que, si b estan formats per

termes independents, ja no es tracta de compostos coordinats sin de termes lexicalitzats i, per tant, amb un significat unitari.
Vegem el que diu la Gramtica del catal contemporani sobre aquesta qesti (vol. 1, pg. 817):
En la revisi que lIEC fa actualment de la gramtica normativa sembla que
sadmetr guionet en el tipus (25b) [fisicoqumic, hispanoargent; grecorom] i en casos
comparables, i aquest s ls que sha adoptat en aquesta Gramtica. Els compostos
daquest tipus admeten en teoria dues interpretacions: a) com a conceptes dobles (o
triples), b) com a conceptes nics. La primera s millor representar-la amb guionet, i
la segona sense. Un tractat hispano-americ o nipo-xins (o sino-japons) s un tractat
bilateral entre Espanya i Amrica o entre el Jap i la Xina (com el conflicte russotxetx s un conflicte entre russos i txetxens, no pas de components o aspectes mig
russos mig txetxens), per un pas hispanoameric s un pas de lAmrica
hispanoparlant; un prefix greco-llat seria (en teoria) un prefix reconegut com a grec
i/o com a llat; per sovint no volem o no podem fer aquesta distinci (i escriurem
grecollat; i cultura grecollatina, art grecorom); un diccionari s angls-catal i catalangls, per una persona de doble nacionalitat o de pare angls i mare catalana ser
un anglocatal. Aquestes dues interpretacions no sempre sn fcils de discriminar,
perqu la primera condueix habitualment a la segona; i sense context ja sn en
general impossibles de distingir i podrem prescindir del guionet dacord amb la
normativa de 1997; per tamb es pot tenir en compte la novetat duna
determinada formaci, i escriure-la amb guionet mentre no shagi generalitzat
(sintctico-semntic, per sociolingstica).
Sescriuen sense guionet i separats:
Els substantius determinats per altres substantius en funci dadjectiu,

com ara decret llei, dinar conferncia, cami cisterna, contracte programa, con-
Vegeu lapartat 2.1.2, Formes

de substantius i adjectius.
veni marc, grup pilot, taula braser, caf concert, casa caserna, gos policia, home
granota (en plural decrets llei, dinars conferncia, camions cisterna, contractes
programa, convenis marc, grups pilot, taules braser, cafs concert, cases caserna, gossos policia, homes granota).
Els adjectius substantivats: un contencis administratiu, un reial decret, un

tot terreny.
1.3. Signes de puntuaci

Si b la funci principal dels signes de puntuaci s marcar en el discurs
escrit les pauses i lentonaci del discurs oral, cal tenir en compte que no
totes les pauses que es fan en la parla shan de reflectir grficament en
lescriptura. Daltra banda, hi ha signes de puntuaci que responen a raons
sintctiques, semntiques o estilstiques i que no afecten el llenguatge oral.
Els signes de puntuaci (1995).
Bellaterra: Universitat
Autnoma de Barcelona,
Gabinet de Llengua
Catalana.
18
Ortografia
En aquest apartat sofereix un seguit de casos en qu ls dels signes de puntuaci es considera conflictiu.
1.3.1. La coma
La coma indica una pausa menor. Es posa en els casos segents:
Per a separar elements (mots, frases, etc.) duna enumeraci, fora que hi
hagi les conjuncions i, o o ni.
Sha de menester un PC, una impressora, un mdem i un vdeo.
Les aules no disposen dordinadors, projectors ni pantalles.
Davant i darrere un incs.

Recordeu que, per a obtenir el text complet dels articles, noms ho heu de sollicitar.
El 3 de juny rebem, del regidor del districte, una resoluci.
Abans, desprs, o abans i desprs, dun vocatiu.
Els nmeros de les notes

i els signes de puntuaci
En el text principal, els
nmeros volats de les
referncies shan de posar
immediatament desprs dels
signes de puntuaci.
...com sha indicat abans,14 lIEC...
...en el mateix captol.7
Entre altres raons hi ha la

dordre esttic, ja que, quan
els nmeros es colloquen
abans dels signes de puntuaci, es crea una separaci
inhabitual entre aquests i les
paraules que els precedeixen,
les quals normalment hi van
enganxades. Comproveu-ho:
...com sha indicat abans14, lIEC...
...en el mateix captol7.
Maria, vine.
Hola, Joan. Benvingut al Campus.
Per a indicar lelisi dun verb.

A primer expliquen la prosa i a segon, la poesia.
Tanmateix, aquesta coma es pot ometre en els casos en qu utilitzar-la

provoca una frase excessivament sincopada.
El percentatge destudiants aprovats el curs 2001-2002 va ser del 50%, el segent del
55% i lactual del 60%.
Quan es duplica un element que ha estat dit abans en forma de pronom.

No ha dit quant li costar, a lusuari.
Quan es canvia de lloc un element de la frase o una oraci subordinada,

perqu passa a ser com un incs, i amb locucions com per tant, en canvi, s
a dir, etc.
Du t tot el poder i s el creador de totes les coses i, per tant, del dret i tot.
Amb aquesta contesta, doncs, han donat per bo...
Sempre que calgui desfer alguna ambigitat o facilitar la lectura del text.
Finanaran els projectes les rees dEcologia i Medi Ambient, Economia i Finances, i
Logstica. [Sense lltima coma no queda ben delimitat el nom de cada rea.]
Sobre els pleonasmes
amb pronoms febles que
demanen coma i els que no
en demanen, vegeu Josep
Ruaix, Observacions crtiques
i prctiques sobre el catal
davui / 1, pg. 66-68.
19
Ortografia
Entre la part entera i la part decimal en les xifres.

Aquest any les inversions han estat de 7.190.938,43 euros.
No es posa coma entre subjecte i verb ni entre verb i complements, fora que hi hagi un incs.
1.3.2. El punt i coma

El punt i coma indica una pausa ms llarga que la de la coma i menys que la
del punt (no hi ha espai abans del punt i coma). Es posa en els casos segents:
Quan hi ha comes i sha de fer una separaci ms important, per que no

arriba a punt, o quan la relaci entre una frase i una altra s ms allunyada
que la que expressaria una coma, per no tant com la que indicaria un punt.
Aquest apartat t un doble vessant: duna banda, shi expliquen els objectius
exposats en els mduls didctics; duna altra banda, sintrodueixen els conceptes
bsics...
Per a separar elements duna enumeraci que habitualment se separen

mitjanant comes quan ja hi ha comes dins de cada element. En aquest
cas, abans de lelement final, precedit per les conjuncions i, o o ni, shi sol
posar una coma.
El ministre Piqu va tenir una reuni amb el rector de la UOC, Gabriel Ferrat;
el conseller delegat del Grup Planeta, Jos Manuel Lara; la vicerectora de Recerca,
Imma Tubella, i el director de lIN3, Ramon OCallaghan.
1.3.3. El punt
El punt indica una pausa major. Es posa en els casos segents:
Al final duna frase amb sentit complet, tret que formi part dun rtol o
indicador.
Us demanem que no fumeu
Al final de les enumeracions formades per frases amb sentit complet i

comenades amb majscula.
Per a connectar-vos al Campus, noms heu de seguir els passos segents:
1. Accedir al portal de la UOC (www.uoc.edu).
2. Identificar-vos com a usuari del Campus Virtual.
3. Entrar al Campus Virtual.
El punt volat
Com el seu propi nom indica,
el punt volat de la ela geminada ha de ser volat, s a dir, ha
de quedar situat a mitja alada
de les lletres que lemmarquen. Per tant, cal prmer la
tecla que hi correspon, situada
a la part superior esquerra del
teclat, i no la tecla del punt
baix, situada a la part inferior
dreta. Aix, doncs, sha
descriure collecci i no
col.lecci.
20
Entre les hores i els minuts en les indicacions horries.

La reuni ser a les 19.30 h a laula magna.
Per a separar el nmero dordre del ttol de lapartat que introdueix. Tanmateix, aquest punt sha dometre en les referncies internes.
2.1. La societat i les noves tecnologies [per: Vegeu lapartat 2.1 del mdul.]
No es posa punt en les xifres que indiquen anys o ordre ni desprs dels
signes dexclamaci i interrogaci.
Lany 2000 s lltim del segle XX.
Consulteu la pgina 1253 de la nova Gramtica descriptiva.
Hola a tothom!
Tampoc no es posa punt al final dels ttols i subttols, en les datacions

ni en els peus de les illustracions sense verb principal conjugat.
1. Informaci de suport per a la matrcula i la incorporaci a la UOC
Barcelona, 12 de febrer de 2005
Figura 6. Mapa dels centres de suport a Catalunya
1.3.4. Els dos punts

Els dos punts indiquen una certa subordinaci del segon element al primer
(no hi ha espai abans dels dos punts). Es posen en els casos segents:
Per a indicar causa, demostraci, exemples, enumeracions, etc.

El Campus Virtual es configura en diversos campus: el campus principal i altres
despecfics.
Per a introduir citacions textuals o reproduccions en estil directe.

Lautor diu: Tot el que he escrit al llibre s experimentat per mi mateix.
No es posen els dos punts quan introdueixen una srie delements,

que formen un incs, si la frase continua desprs, sin que llavors hi
ha dhaver guions o parntesis davant i darrere lincs.
Les ampliacions que es fan en els diferents nivells educatius de determinades
matries matemtiques, cincies naturals, etc. sn exemples daquesta situaci.
[En lloc de: Les ampliacions que es fan en els diferents nivells educatius de determinades matries: matemtiques, cincies naturals, etc., sn exemples daquesta
situaci.]
Ortografia
21
Ortografia
Tampoc no es posen els dos punts quan no sn necessaris perqu no

es trenca la continutat de la frase (per exemple, darrere de sn o de) ni
dues vegades seguides en una mateixa frase quan no hi ha una pausa
forta entremig.
Es faran les carreres de Filosofia, Dret, Econmiques i Medicina. [En lloc de: Es
faran les carreres de: Filosofia, Dret, Econmiques i Medicina.]
Lassignatura sha organitzat en tres grans blocs: eines del campus virtual, estratgies daprenentatge virtual i mduls especfics (Excel, PowerPoint, llenguatge
HTML, etc.). [En lloc de: Lassignatura sha organitzat en tres grans blocs: eines
del campus virtual, estratgies daprenentatge virtual i mduls especfics: Excel,
PowerPoint, llenguatge HTML, etc.]
1.3.5. Els punts suspensius

Els punts suspensius (tres i prou i sense espai entre la paraula i el punt que hi
s ms acostat) indiquen suspensi del pensament. Es posen en els casos
segents:
Per a indicar que una enumeraci no queda tancada.

animals, plantes, objectes...
Per a indicar que una frase s inacabada perqu es vol donar a entendre
alguna cosa, per reticncia, etc.
Ells molt dir, per a lhora de fer...
No es posen punts suspensius desprs de labreviatura etc., ja que en part

tenen la mateixa funci.
1.3.6. El signe dinterrogaci

El signe dinterrogaci indica pregunta.
Es posa noms al final i sense repetir-lo, fora de casos especials en

qu sigui necessari el signe dinterrogaci inicial per lextensi de la frase i labsncia dindicadors dinterrogaci.
Qu vols que et digui?
En ttols i subttols, les preguntes poden portar signe dinterrogaci o no

portar-ne. Dins dun mateix text (article, informe, mdul didctic, llibre...) cal aplicar el criteri establert al llarg de tot el document.
1. Com sestudia a la UOC (?)
Els signes dinterrogaci i
dadmiraci. Documents de
la Secci Filolgica, III (1996,
pg. 91-94). Barcelona:
Institut dEstudis Catalans
(Biblioteca Filolgica,
XXX).
22
Ortografia
1.1. Quins preus sapliquen a la matrcula (?)

1.2. Quan comena el semestre lectiu (?)
1.3. Qu s lavaluaci contnua (?)
En cas de diverses frases interrogatives seguides, comencen amb minscula quan se separen amb coma o punt i coma i amb majscula quan
segueixen un signe de puntuaci amb la funci de punt.
Contesta les preguntes segents: qu s la religi?, qu caracteritza les religions?,
quines coneixes?, quina predomina a lEstat espanyol?, per qu?
Contesta les preguntes segents: Qu s la religi? Qu caracteritza les religions?
Quines coneixes? Quina predomina a lEstat espanyol? Per qu?
No sha de posar punt desprs dun signe dinterrogaci ni sha de deixar espai entre la paraula i el signe dinterrogaci.
1.3.7. El signe dadmiraci

El signe dadmiraci indica admiraci o exclamaci. Es posa noms al final
i sense repetir-lo.
Que* gran que thas fet!
* s un castellanisme
accentuar aquest quantitatiu
ton.
No sha de posar punt desprs dun signe dadmiraci ni sha de deixar

espai entre la paraula i el signe dadmiraci.
1.3.8. Els guions

La famlia dels guions
Els guions (o guions llargs) sutilitzen en els casos segents:
Per a encloure un incs, un aclariment, un pensament, un afegit (a vegades

sn intercanviables amb els parntesis).
s conegut el cas del DDT compost no biodegradable, que per la gran persistncia desprs de dcades de prohibici dusar-lo...
Per a indicar les intervencions dels interlocutors en els dilegs i fer les acotacions del narrador.
Ep! li va dir. Oi que s?
Per a indicar els diferents elements duna enumeraci (en aquests casos
tamb sutilitza el gui mitj). Cal deixar un espai en blanc entre el gui i el
mot que el segueix.
igual
ms
menys
guionet
gui
Cal emprar aquests signes correctament: en matemtiques

sha dutilitzar el signe menys
(tamb anomenat gui mitj),
del mateix gruix i la mateixa
longitud que els signes ms i
igual; per a la separaci de
sllabes i la composici de
mots, el guionet (tamb anomenat gui curt), i per als incisos i dilegs, el gui (o gui
llarg).
23
Ortografia
La reserva de dia i hora es pot fer per tres vies diferents:

Virtualment, mitjanant els enllaos de la pgina inicial del campus.
Telefnicament, trucant al centre de suport corresponent.
Presencialment, a qualsevol centre de suport.
No es posa gui final davant un punt, especialment si s punt i a part.
1.3.9. El guionet
A ms de final de ratlla, quan sha de partir un mot, el guionet (o gui curt) es
posa en els casos segents:
Per a separar alguns mots compostos.

Vegeu lapartat 1.2, Guionet
en mots compostos.
Han vingut a corre-cuita.
Per a separar perodes de temps i dates.

El perode 1999-2005 ser dexperimentaci daquest sistema.
Per a unir mots i xifres, generalment substituint una preposici i, de vegades, alguna conjunci.
Un s semblant es fa amb
la barra inclinada. Per exemple: 16/06/04 per Diputaci
de Barcelona / Generalitat de
Catalunya.
Tibidabo-II
Castella - la Manxa
Sha de tenir en compte que, quan cada element consta dun sol mot, no
cal deixar-hi cap espai, mentre que, quan uneix elements formats per ms
dun mot, sha de deixar un espai davant i darrere el guionet.
No es posa guionet darrere el punt que segueix la numeraci dels apartats.

1.3. La tecnologia a lera digital
Barra inclinada
i no
1.3.- La tecnologia a lera digital
1.3.10. Els parntesis

Els parntesis enclouen una informaci complementria, una intercalaci, un
incs (a vegades sn intercanviables amb els guions).
Isaac Newton (1642-1727) es va dedicar a la investigaci i la reflexi cientfiques.
...ms enll de les catalogacions possibles daquestes orientacions (vegeu la taula
segent).
24
Ortografia
1.3.11. Els claudtors

Els claudtors (tamb anomenats parntesis quadrats o rectangulars) sutilitzen
en els casos segents:
Per a tancar els punts suspensius que indiquen que en una transcripci o
una citaci somet alguna expressi o fragment.
Segons larticle 26 del ttol IV de la Llei 7/1983, de 18 dabril, de poltica lingstica a Catalunya, all on aix ho exigeixi la situaci sociolingstica, el Consell
Executiu [...] ha de crear o subvencionar centres especialment dedicats, en tot o
en part, a fomentar el coneixement, ls i la divulgaci de la llengua catalana.
Ladverbi sic
Per a indicar, dins duna citaci, la intervenci de la persona que la reprodueix.

Segons que recull linforme presentat, lestudi es reprendr el 18 de decembre [sic]
de 1992.
Ladverbi llat sic (aix)

sescriu en cursiva i entre
claudtors per a indicar que en
una citaci lexpressi que el
precedeix immediatament
apareix en el text original
exactament de la manera que
sha reprodut.
1.3.12. Les cometes dobles

Les cometes dobles es posen en els casos segents:
Per a indicar una citaci o les paraules textuals dalg.*

El professor efica s un sser hum nic que ha aprs a fer s [...] en leducaci
daltres persones (Combs i altres, 1979, pg. 31).
* s redundant ls de les
cometes dobles i la cursiva en
una citaci.
Per a aportar un significat especial, un mats irnic o personal, un doble

sentit, una remarca, etc.
Labsncia del meu metge.
Cap empresa no li ha donat mai tant.
No shan dutilitzar les cometes per a les funcions reservades a altres

recursos grfics, com la cursiva i la negreta.
1.3.13. Les cometes simples

Jerarquia de les cometes
Les cometes simples indiquen el significat duna paraula o una frase.

La filosofia, literalment amor a la saviesa...
No shan dutilitzar en comptes de les cometes dobles quan no hi ha

coincidncia amb altres tipus de cometes.
En els casos en qu cal utilitzar

ms dunes cometes dins
duna mateixa oraci sha de
seguir lordre segent: cometes baixes (), cometes altes
() i cometes simples ().
25
Ortografia
1.4. Accentuaci i diresi

Diferentment de laccent, la funci de la diresi no s marcar la vocal forta
duna paraula ni distingir uns mots duns altres, sin indicar que una vocal
no forma diftong amb lanterior; per tant, la vocal amb diresi no ha de ser
forosament tnica. A continuaci sexposen alguns dels casos que provoquen ms vacillacions per influncia del castell o per altres motius.
Porten accent els mots segents:

a) Els adjectius acabats en -ac o -aca:
amonac -a, austrac -a, cardac -a, policac -a...
b) Els substantius acabats en -lit i -cit:

aerlit, electrlit, meteorlit, micrlit, monlit, adipcit, astrcit, blastcit,
eritrcit, fagcit, fibrcit, leuccit, limfcit, mastcit, ocit...
c) Els substantius acabats en -fon:

audifon, gramfon, magnetfon, micrfon, videfon...
Porten diresi els adjectius acabats en -odal:

conodal, ellipsodal, esferodal, helicodal, mastodal, rombodal, sinusodal,
tirodal, trapezodal...
No es posa diresi, encara que no hi hagi diftong, en els casos segents:

a) En els compostos amb prefix acabat en vocal (fora de rell, rera i les
formes del verb reeixir, com rexo, rex):
reuni, reincidir, contraindicaci, coincidncia...
b) En les terminacions llatines -us i -um:

Mrius, linleum, aqurium, contnuum...
c) En els sufixos -isme i -ista (els acabaments de prosme i llusme no sn

sufixos):
egoisme, altruista, arcaisme...
d) En les terminacions de gerundi, infinitiu, futur i condicional dels

verbs de la tercera conjugaci (acabats en -ir):
agraint, conduir, lluiran, beneirem...
Lectures recomanades
Per a lescriptura de noms
grecs i llatins, vegeu el llibre
de Joan Alberich;
Montserrat Ros (1993). La
transcripci dels noms propis
grecs i llatins. Barcelona:
Per als topnims, vegeu la
Gran enciclopdia catalana.
26
Ortografia
Alguns monosllabs i alguns altres mots que segons les normes tampoc
no shaurien daccentuar porten accent diacrtic, s a dir, per a distingirlos daltres mots. Els ms usuals sn els segents:
Verbs
Substantius
Altres
dna i dnes (de donar)
b/bns (propietats)
b (contrari de malament)
fu (passat de fer, i desfu,

refu)
bta (recipient per al vi)
ms (de quantitat)
cc (com coca)
qu (interrogatiu i relatiu fort)
cm (menjadora)
s (afirmaci)
Du (i adu, pregadu)
vs, ns (pronoms forts)
mlt (participi de moldre)

s (de saber)
sc i s, s, sn, fra (de ser)
jc (dajocar)
t (de tenir)
Ls (poblaci)
vns, vnen (de venir)
m (part del cos)
vs (danar)
mu (miol)
vu (passat de veure)
* En plural no saccentuen:
mons, rodamons.
mn (i rodamn)*
mra (fruita)
nt/a (i rent/a, besnt/a)
s/ssa (animal)
pl (i repl, contrapl)
rssa (bstia vella)
rs (pregria)
sc (plec)
sgle (sgol)
su (greix)
sl (terra, i entresl, subsl)
tt (broc gros)
s (dusar)
Alguns mots tenen dues possibilitats daccentuaci.* A la primera columna dels que es recullen aqu hi ha la forma que figura com a entrada principal en el DIEC, que no sempre coincideix amb altres diccionaris ni amb
lopini dalguns gramtics:
antlop
antilop
diedre
dedre
dmino
domin
icosaedre
icosedre
imbcil
imbecil
perit
prit
poliedre
poledre
reporter
reprter
saxfon
saxofon
xilfon
xilofon
xofer
xfer
* En alguns casos, el corrector

ortogrfic encara els marca
com a incorrectes.
27
Ortografia
Finalment, hi ha mots que sovint sn accentuats errniament perqu es

pronuncien malament. En la taula segent nhi ha una mostra amb laccentuaci correcta.
Mots aguts
mots
generals
alfil
amit
beisbol
cautx
celtiber
centigram
ciclop
Cister
criquet
elit
filantrop
fluor
futbol
handbol
handicap
hectogram
hoquei
iber
interval
levogir
linier
milligram
misantrop
obo
oval
pelic
pivot
policrom
poliglot
quefir
radar
sahrau
soviet
taig
timp
tiquet
tuareg
urd
xandall
xasss
zenit
antropnims
Adam
Artur
Ausis
Bors
Elisabet
Guifr
Raimon
Mots plans
topnims
Biarritz
Carpats (els)
Munic
Port Sad (el)
Tibet (el)
Zuric
mots
generals
acne
aerstat
almorvit
alvol
anemone
anglfob
apoplexia
stur
atmosfera
ugur
auriga
bantu
biosfera
bronquol
centgrad
centilitre
conclave
consola
cotildon
dinamo
endosmosi
epiclesi
exegesi
exosmosi
guru
hectolitre
hemiplegia
karate
letargia
libido
lgur
medulla
meglit
millilitre
mimesi
mssil
nuclol
omplat
osmosi
paraplegia
pcnic
polister
prnsil
quadriga
quilolitre
restat
rptil
rupia (u. m.)
sicmor
sinergia
trmit
termstat
txtil
torticoli
tulipa
vacol
vking
vmet
zofit
zulu
antropnims
Agammnon
Aristides
Arquimedes
Astarte
Crber
Cirac
Ddac
dip
ol
squil
Esprtac
Ganimedes
Herdot
gor
Jfet
Json
Karamzov
Kefren
Lacedmon
Vercingetrix
Mots esdrixols
topnims
neu
Costa dIvori
Efes
Eufrates
Iluro
Khrkov
Kev
Mali
Marrqueix
Ngueb
Ravenna
Samaria
Sebastpol
Sbur
Trent
Ucrana
mots
generals
node
antropofgia
arola
aurola
autlisi
ctode
dode
diptria
czema
elctrode
electrlisi
endspora
nema
pode
espcimen
exspora
gmeta
isbara
mrqueting
mtopa
olimpada
ptxuli
pntode
perode
pneumnia
qudriceps
rubola
ttrode
trode
vdeo
zospora
antropnims
rtemis
Astages
tila
Cbele
Dmocles
squines
umenes
Ffila/Fvila
Hracles
Lscaris
Pricles
Praxteles
Prosrpina
Sennquerib
Stabis
Suntila
lfila
Vtiza
topnims
Brcino
Bssora
Btulo
Brndisi
Ecbtana
gara
Etipia
Hlsinki
Himlaia
taca
Ktmandu
Ldoga
Lrissa
Lrnaca
Mgara
Mkonos
tranto
Shara
Samsata
Scoris
Trraco
Tquio
mbria
28
Ortografia
1.5. Apstrof
Lapstrof indica en lescriptura lelisi dun so en la llengua parlada. Tanmateix, les elisions del llenguatge oral no sempre queden reflectides grficament.
En textos que volen reproduir la llengua oral sadmeten formes com ara
convencel (per convncer-lo), coneixens (per conixer-nos)..., s a dir, es poden
reduir el verb i el pronom quan es tracta dun infinitiu pla acabat en -r i un
* Noms s permesa la
reducci de verbs i pronoms

quan es vol transcriure la parla
oral, mai en textos formals.
pronom feble. Passa el mateix amb la segona persona de limperatiu de verbs

com dir: es pot escriure diguem (per digues-me), digue-li (per digues-li), diguens
(per digues-nos)...*
Observacions
El signe de lapstrof consisteix en una coma volada () i no en un accent

(), com es posa de vegades i passa sovint inadvertit.
Amb les sigles i els acrnims se segueix la mateixa norma general: sapostrofa larticle mascul i la preposici de sempre que es troben amb vocal
(escrita o pronunciada) i larticle femen quan es troba amb vocal, llevat de
Sobre lapostrofaci davant les

sigles, vegeu lapartat 1.3.2 de
Convencions formals.
i i u tones: lISO, lOTAN, lIEC, lURSS, la UE, dFC, la UOC, lFCI, lSMI,
la IBEC.
Davant de nombres sapostrofa o no tal com es faria si fossin escrits amb

lletres: d11.356 euros, l1 dagost, lXI colloqui, l11a. partida.
Davant una s lquida sapostrofa larticle mascul per no pas el femen

ni la preposici de: lstriptease, de strictu sensu, la Scala de Mil.
Davant de h aspirada no sapostrofa: el Hamlet de..., de Haydn, el hawai.
Davant de cometes, cursiva i negreta sapostrofa segons la norma general: diniciats, la crtica dAqu no paga ni Du, linventor.
Davant de ttols i noms dentitats o grups comenats amb article, la preposici de sapostrofa (i no es contrau amb larticle, com tampoc no shi
contrauen les preposicions a i per): dEl Temps, a Els Pets.
Davant de topnims amb article mascul, la preposici de sapostrofa si

el topnim no s catal o no sha catalanitzat; si s catal o sha catalanitzat, la preposici es contrau amb larticle (igual que shi contrauen les
preposicions a i per): dEl Bierzo, del Baix Camp, del Caire.
Davant de smbols qumics i frmules no sapostrofa mai ni larticle ni

la preposici de, encara que el nom desenvolupat corresponent s que
as incorrecte utilitzar
lapstrof per a indicar lelisi

de les dues primeres xifres
de lany, per imitaci de la
tradici angloamericana.
P. ex.: gener 93 i no gener 93.
29
sapostrofa, perqu es llegeix el nom sencer: el Al, per lalumini; de H2O,

per daigua; ...pel que fa al Rh del donant...
No es deixa mai lapstrof a final de ratlla.
Ortografia
30
Morfologia i sintaxi
2. Morfologia i sintaxi
2.1. Substantius i adjectius

2.1.1. Gnere dels substantius
Sha danar amb compte amb el gnere dalguns substantius que sovint sutilitza malament, sobretot per influncia del castell (amb tot, dialectalment el
gnere pot ser diferent del que demana la llengua normativa).
Sn masculins els mots segents: afores, anell, avantatge (i desavantatge),

bacteri, batent (duna porta, per exemple), compte, corrent, costum, deute,
dot, dubte, escafandre, espinacs, estratagema, fel, front, full ( de fulla), llegum, narius, orde (religis, per exemple), pendent, senyal, trmit, titella.
T el costum de comprar espinacs congelats i llegums cuits [i no pas la
naques congelades i llegums cuites].
costum ni espi-
Hi ha molts avantatges en aquesta manera de fer la feina [i no pas

tatges].
Aquesta muntanya t un pendent molt pronunciat [i no pas
nunciada].
moltes avan-
una pendent molt pro-
Sn femenins els mots segents: allau, anlisi (i els mots amb aquesta
terminaci: crisi, psicosi, tesi, etc.), aroma, calor (i tot daltres mots amb
aquest sufix: blancor, esplendor, resplendor, olor, suor, verdor), cercavila, dent,
grip, icona, gla, marat, postres, remor, resta, sncope, sndrome (i, doncs, sida) i
alguns rius (la Garona, la Gavarresa, la Muga, la Noguera, la Snia, la Tet, la
Tordera, la Valira).*
Durant els primers dies experimenten la sndrome dabstinncia [i no pas
me].
Ha fet una anlisi molt acurada de lobra [i no pas un
Quina esplendor, aquest paisatge [i no pas Quin
el sndro-
anlisi molt acurat].
esplendor]!
Sn masculins i femenins amb el mateix significat els mots segents:

amor, color, crin, crisma, mfasi, mar, rubor, sarment, serpent (per serp s
femen), vessant (solament quan significa aiguavs; en els altres casos s
mascul).
Entre altres mesures, es posar un [o una] mfasi especial en la protecci de la
despesa social.
Han visitat la mar Roja [o el mar Roig].
Les [o Els] sarments sn les branques del cep.
* Larticle, tant femen com

mascul, que santeposa al
nom dalguns rius no sha
dutilitzar quan el nom de la
via fluvial va precedit del
terme riu. Per exemple: el riu
Noguera, el riu Snia, el riu
Segre.
31
Sn masculins i femenins amb significat diferent els mots segents:

mascul
femen
canal
via daigua
conducte
clera
malaltia
rbia
editorial
article de fons
empresa editora
fi
objectiu
acabament
llum
aparell per a fer llum
claror, electricitat
ordre
contrari de desordre
manament
planeta
astre
dest
son
dormida, manera de dormir
ganes de dormir
talent
aptitud, moneda
gana
terra
sl
els altres sentits
pols
batec, templa
massa de partcules
post
lloc ocupat per tropes per a

una operaci militar
fusta
salut
salutaci
bon estat de lorganisme
vall
fossa
depressi entre muntanyes
Exemples:
Sempre ha tingut bona planeta, aquesta dona.
El vall que envolta el castell ens ha impedit dentrar-hi.
Malgrat que tenia molta son, no podia agafar el son.
2.1.2. Formes de substantius i adjectius

Els substantius i adjectius shan descriure en la forma correcta. Per aix cal
tenir en compte especialment els casos segents:
Els substantius i adjectius que tenen la mateixa forma en mascul i en

femen.
Els acabats en -arca, -cida, -ista (jerarca, parricida, dentista, etc.), agrcola, alegre, belga,
berber, equnime, fcil, igual, inerme, jove, persa, rude, sahrau, saudita, sefardita
Els substantius i adjectius que tenen forma diferent en mascul i en femen.

alger / algerina, algeri / algeriana, autodidacte / autodidacta, com / comuna, corrupte /
corrupta, corts / cortesa, croat / croata, digne / digna, estrateg / estratega, exacte /
exacta, gris / grisa, irani / iraniana, iraqui / iraquiana, israeli / israeliana, magrib /
magribina, marroqu / marroquina, namibi / nambia, niger / nigerina, nigeri / nigeriana,
orfe / rfena, pobre / pobra, psiquiatre / psiquiatra, sinistre / sinistra, tripartit / tripartida,
uzbek / uzbeka, vague / vaga
32
Els substantius i adjectius masculins acabats en -x [ks] i -xt [kst], i no

pas en -xe ni -xte, que fan el plural afegint -os al singular, en el primer cas,
i -os o -s, en el segon cas, sense e.
annex / annexos, circumflex / circumflexos, complex / complexos, connex / connexos,
convex / convexos, fix / fixos, flux / fluxos, heterodox / heterodoxos, ortodox / ortodoxos,
perplex / perplexos, prefix / prefixos, prolix / prolixos, reflex / reflexos, sufix / sufixos, mixt
/ mixtos o mixts, pretext / pretextos o pretexts, text / textos o texts
Els substantius i adjectius masculins que fan el plural regularment (afegint al singular -s o res si s paraula plana acabada en -s), i no pas amb
lafegit -(s)os, com es fa a vegades vulgarment.
cru / crus [i no pas crusos], dur / durs [i no pas dusos], nu / nus [i no pas nusos], senar
/ senars [i no pas senassos], xiprer / xiprers [i no pas xipressos], llapis / llapis [i no pas
llapissos]
Els substantius que fan dadjectiu,* que sn invariables (i, per tant, no
es pluralitzen).
conveni marc (convenis marc), cotxe bomba (cotxes bomba), data lmit (dates lmit),
decret llei (decrets llei), hora punta (hores punta), imatge clau (imatges clau), paraula
comod (paraules comod), pla pilot (plans pilot), quantitat sorpresa (quantitats sorpresa)
* Cal distingir-los dels

adjectius que acompanyen un
substantiu (i, per tant, s que
es pluralitzen: hores extres) i
dels substantius que acompanyen un substantiu i actuen
com el predicat nominal duna
oraci (com estats membres,
empreses lders, equivalents a
estats que sn membres,
empreses que sn lders).
Els substantius compostos formats per un verb i un substantiu que sempra en singular, als quals noms safegeix una -s quan sn plurals.
un gratacel (molts gratacels), un/a guardabarrera (molts/es guardabarreres), un/a
guardabosc (molts/es guardaboscos), un guarda-roba (molts guarda-robes), una llevaneu (moltes llevaneus), un parabrisa (molts parabrises), un paraigua (molts paraiges),
un portaequipatge (molts portaequipatges), un rentavaixella (molts rentavaixelles), un
tallafoc (molts tallafocs), un tallagespa (molts tallagespes)
2.1.3. Plural dels manlleus

Per a formar correctament el plural dels manlleus shan de tenir en compte
els punts segents:
En la formaci del plural de mots manllevats, en principi se segueixen

les normes gramaticals catalanes i, doncs, safegeix al singular la terminaci -s (amb laparici de la n subjacent quan cal) o les variants -es en el
femen i -os en el mascul, segons els casos.
Formaci del plural dels
manlleus (1992). Barcelona:
Termcat / Generalitat de
Catalunya, Departament de
Cultura (Criteris Lingstics
per a la Terminologia, 4).
33
crep / creps, mrqueting / mrquetings, espagueti / espaguetis, comit / comits, camerino /

camerinos, currculum / currculums, qurum / qurums, ikastola / ikastoles, pizza / pizzes, alev -ina / alevins -ines, canel / canelons, estrs / estressos, mujahid -ina / mujahidins -ines
Els manlleus acabats en -s, algun acabat en -z i els llatinismes acabats

en -us queden invariables.
gneis / gneis, inlandsis / inlandsis, estatus / estatus, lapiaz / lapiaz, campus / campus,
tesaurus / tesaurus
Els manlleus acabats en -x segueixen la regla general, s a dir: en el cas

dels masculins aguts safegeix -os al singular; en el cas dels femenins i
masculins plans o esdrixols shi afegeix -s.
addax / addaxos, esquetx / esquetxos, fax / faxos, flux / fluxos, sandvitx / sandvitxos,
hliox / hlioxs, smplex / smplexs, tlex / tlexs
Alguns monosllabs masculins i alguns nous manlleus monosillbics

acabats en -x afegeixen una -s al singular.
dux / duxs, linx / linxs, lux / luxs, matx / matxs, box / boxs, tex / texs
Els manlleus no adaptats en forma de sintagmes travats procedents de

langls fan el plural afegint -s noms al nucli del sintagma, que s el segon element.
best-seller / best-sellers, flashback / flashbacks, walkie-talkie / walkie-talkies
Els manlleus dintroducci molt recent, o molt especialitzats, encara

no shan adaptat al catal i, per tant, no shi apliquen les regles regulars
de formaci del plural (en algunes paraules hi ha vacillaci entre el plural originari i el catalanitzat i en daltres es fa servir el plural originari).
lieder - lieds (plurals de lied), quanta - quntums (plurals de quantum - quntum)
2.2. Determinants
2.2.1. Article definit
En les enumeracions, si els substantius designen elements diferents (s a

dir, quan el segon no s lexplicaci del primer o no designa la mateixa cosa), es posa article davant de cada substantiu o no sen posa cap.
Sempraren tamb materials ms resistents, com pedra, maons, teules, etc.
Sestudiaven a fons les lleis, els costums, el dret.
34
Les divisions i les heretgies provocaren...

Per: Les necessitats de lempresa o organitzaci... [perqu s un sol concepte].
Davant els dies de la setmana es posa article quan fan de substantiu, per
no pas quan fan dadverbi.
Diumenge va venir / vindr (el diumenge passat / el diumenge vinent).
El diumenge fa excursions (cada diumenge).
El suplement del diumenge s interessant (de cada diumenge).
No es posa article davant dinfinitiu amb valor verbal.

Nedar s lnic que li agrada.
Beure tant no s bo per a ning.
No es posa article davant de numerals cardinals referits a una quantitat no

coneguda anteriorment en expressions numriques de temps (anys, mesos,
etc.), despai i gradaci (metres, graus, etc.), de preus, estadstiques, etc.
A nou anys ja vaig veure Drcula [i no pas Als
nou anys].
La seva via va morir a noranta-dos anys, desprs dhaver passat la vida bevent dos
gots de vi a cada pat [i no pas als noranta-dos anys].
...nens i nenes dedats compreses entre nou mesos i dotze anys [i no pas entre
els nou
mesos i els dotze anys].

A les comarques de Lleida, les rfegues de vent poden arribar a setanta-cinc quilmetres per hora [i no pas als setanta-cinc quilmetres].
Davant de numerals amb sentit de totalitat, si shan esmentat abans els

termes que aquests numerals determinen i si no porten altres determinants,
es fa servir tots/totes i no pas larticle.
Al segle XIV es destaquen les empreses de Jaume II i de Pere el Cerimonis. Tots dos
reis van afavorir... [i no pas Els dos reis].
Hem vist els dos professors de la UPF i les tres professores de la UPC, i tots cinc...
[i no pas els cinc].
Es fa servir tots/totes sense article en certes expressions.

Hi ha poltics dirigents de tots colors [i no pas de
tots els colors].
La invasi comporta una profunda ruptura en tots sentits [i no pas
tits].
en tots els sen-
35
Sha devitar labs de demostratius en comptes darticles, que sn molt

ms usuals. Aix a part, sha de tenir en compte que els demostratius impli-
Alleugeriment del text

Ls de larticle definit sol o
acompanyat daltres elements
quan calgui (p. ex., els ...
esmentats) en comptes del
demostratiu ajuda a alleugerir
el text en frases com la segent:
Volem elaborar al llarg daquest
curs, i sobre aquests tres parmetres, un domini de relacions
que permetin desenvolupar
aquests sistemes de coherncia.
quen proximitat o llunyania, mentre que larticle s ms neutre.

El missatge sobre les ONG va dirigit a totes les persones que hi estiguin interessades
[i no pas aquelles].
Estem a la vostra disposici per a tots els aclariments que us calguin [i no pas aquells].
Tot seguit us explicarem els motius pels quals el treballador o treballadora es pot
absentar [i no pas aquells].
Amb aix us volem donar la informaci que us pot ser ms til [i no pas aquella].
Cont un directori de totes les biblioteques pbliques de la comarca, amb enllaos a
les que tenen pgina web [i no pas aquelles].
Algunes locucions van sense article.

...munts de fletxes apilades a terra [i no pas al
terra].
En cas que es produs una discrepncia... [i no pas En

Cada dia para taula [i no pas para
la taula].
Jugar a pilota / a futbol / a bales [i no pas a
el cas].
la pilota / al futbol / a les bales].
Sha de tenir en compte que alguns noms de lloc (totes les comarques tret
dOsona, alguns pasos, poblacions, muntanyes, rius, etc.) van amb article
Omissi de larticle
Hi ha tres casos en qu es pot
prescindir de larticle dels
noms de lloc:
quan sn en un context.
lUrgell, el Baix Camp, el Segri, el Baix Vinalop, els Ports, la Garrotxa
la Xina, el Lban, el Iemen, la Gran Bretanya, lAzerbaidjan, el Brasil, els Estats Units
la Pobla de Mafumet, lAlguer, els Hostalets de Baleny, les Borges Blanques
En els quadres sinptics i

sobre els mapes.
En llistes o enumeracions.
Quan el nom de lloc es posa
entre parntesis.
el Montseny, el Canig, el Puigmal, el Puigsacalm

la Muga, la Tordera, el Gell, lEbre, el Francol, el Brogent, la Tet, el Xquer
No existeix en catal larticle neutre lo del castell, el qual no es pot traduir

sempre per el, sin que sha de fer amb estructures diferents segons el valor
que tingui.
Valor
Com es fa
Exemples
El que no mha dit s... [i no pas Lo que].
Ara ve la bona [i no pas lo bo].
Abstractiugeneralitzador
Amb el, la, all, aix, el que, la cosa
El que t dinteressant el cas... [i no pas Lo que].
que, convertint ladjectiu en subs-
La difcil senzillesa del que s variat i decoratiu [i no pas del variat].
tantiu o recorrent a altres construccions (la construcci article +

adjectiu no s gaire genuna)
s ms interessant que no em pensava [i no pas de lo que].

Sempre est amb la mateixa (cosa) / igual [i no pas amb lo mateix].
Aix que dibuixa [i no pas Lo que dibuixa].
All que deien [i no pas Lo que deien].
Intensiu
Amb com ms, tan com,
Heu de tenir aquests mduls tan aviat com pugueu / com ms aviat millor [i no pas
36
Valor
Com es fa
com [...] de, tan que, tant que,
tant com, que
Exemples
lo ms aviat possible].
I tan intelligent que era [i no pas lo intelligent que].
Us contestar tan aviat com podr [i no pas lo ms aviat que].
Estudia tant com puguis [i no pas tot lo que].
I que ns, de pesat [i no pas lo pesat que s]!
No saps com era dinnocent [i no pas lo innocent que era].
Que bonic que s [i no pas Lo bonic que]!
I tant que corria [i no pas Amb lo que].
a la babal [i no pas a lo loco]
a la millor, si molt conv [i no pas a lo millor]
a tot estirar, pel cap alt [i no pas tot lo ms, a lo ms]
Modismes
No hi ha norma general: cada un

es fa a la seva manera
aix rai [i no pas aix s lo de menys]!

la resta, les altres coses [i no pas lo restant, lo altre]
per tant [i no pas per lo tant]
pel que es veu [i no pas per lo vist]
prou [i no pas lo suficient]
2.2.2. Possessius
Ls dels possessius tons (mon, ma, etc.) en la llengua habitual ha quedat redut a relacions de parentiu.
Comparteix despeses amb son pare i ses germanes.
El possessiu llur, poc usual en el nivell estndard per que a vegades va

b per a desfer alguna ambigitat, no va precedit per larticle i solament
s correcte quan el possedor s plural.
Els historiadors convidats han exposat llurs idees durant mitja hora [per: La
historiadora convidada ha exposat les seves idees].
En algunes expressions el possessiu va posposat i no pas anteposat: a crrec meu, en poder vostre, a casa seva, de part teva, etc.
Vaig acomiadar el dol en nom meu i de la famlia [i no pas
de...].
en el meu nom i en el
la qual cosa comporta retirar tots els trptics que estiguin en poder seu [i no pas
en
el seu poder].
Tothom pot estudiar des de casa seva [i no pas la
seva casa].
Van guanyar perqu el tribunal estava a favor seu [i no pas al
seu favor].
Per molt que aquest canvi ens afecti, no s problema nostre [i no pas
problema].
el nostre
37
Sha devitar labs de possessius; a vegades simplement shan deliminar, a vegades shan de substituir per una oraci de relatiu o per un pronom personal i a vegades sha de canviar lestructura de la frase. Malgrat
aix, no shan deliminar si sn necessaris per a entendre la frase.
A partir davui, la biblioteca comena els horaris normals [i no pas els seus horaris].
Ensenyaran totes les eines que laprenent t a labast [i no pas al
seu abast].
Un dels parmetres ms significatius del rendiment dun processador s la velocitat

[i no pas la seva velocitat].
En el primer cas lobjectiu ser establir la rendibilitat que proporciona cada ttol,
mentre que en el segon cas ens centrarem a determinar el cost de loperaci en
conjunt [i no pas en el seu conjunt].
El dret de subscripci, per la importncia que t, mereix una atenci especial [i no
pas la seva importncia].
...del material didctic concret de lassignatura i del material que hi ha / hi va associat
[i no pas del seu material associat].
Havia comenat estudis de teologia, que li van despertar linters per la natura [i no
pas van despertar el seu inters].
Ens mostra les possibilitats que t la xarxa per a conixer b la llengua i millorar-ne
ls [i no pas millorar el seu s].
la navalla que, segons sembla, els caps rapats havien llenat quan fugien [i no pas
en la seva fugida].
En els anys de la introducci dels ordinadors, els economistes nord-americans es
van trobar amb la paradoxa que utilitzar-los no comportava ms rendibilitat econmica [i no pas la seva utilitzaci].
2.2.3. Indefinits i quantificadors

Un, una indeterminat o indefinit
Sha de vigilar de fer servir correctament lindeterminat o indefinit un/a,
tant en singular com en plural, especialment en aquests casos:
En plural sha de mirar si hi ha determinaci o no nhi ha i, dacord amb

aix, es posa article indeterminat davant el substantiu o no se nhi posa
(per exemple, Han comprat uns llibres molt interessants, amb substantiu vagament determinat, s diferent dHan comprat llibres, sense determinar gens;
en aquest darrer cas no es pot dir *Han comprat uns llibres).
Compreu iogurts i bastonets, que berenarem [i no pas uns
iogurts i uns bastonets].
En aquest bar s corrent demanar olives i patates fregides per aperitiu [i no pas
olives i unes patates fregides].
unes
No sha de confondre uns, unes amb alguns, algunes ni amb el quantitatiu

uns quants, unes quantes.
Es van trobar fa algunes [o unes quantes] setmanes [i no pas unes].
38
Des de fa uns quants [o alguns] anys es dediquen a fer conscients els habitants de la
seva pertinena al barri [i no pas uns].
Les aposicions no sintrodueixen amb article, ni indeterminat ni determinat, fora que hi sigui necessari.
La UOC ha obert les portes de diversos centres presencials a poblacions de les comarques barcelonines, rea a la qual pertanyen ms del 50% dels estudiants [i no
pas una rea].
En aquesta conferncia es parlar de les implicacions que els nous mitjans dinformaci i comunicaci tenen en leducaci, tema clau per a entendre i aprofitar
aquest nou marc [i no pas un tema].
Numerals
Shan de distingir els cardinals un/una, dos/dues dels ordinals u, dos,

invariables.
Aquest curs es comenaran dues noves especialitats [i no pas dos].
Trobareu lndex i lexplicaci introductria a les pgines u i dos del dossier [i no pas
un o una ni dues].
Quan hi ha ms duna quantitat, sha descriure cada una completa.

Han encarregat entre 500 i 700 coberts per a la festa [i no pas 5
i 700 coberts].
Tot/a i mig/mitja davant de topnims
Es fan servir els determinants tot i mig invariables, en mascul, quan precedeixen topnims. Ara b, si el topnim comena amb larticle femen,
llavors sha de feminitzar el determinant.
Li van concedir un premi i ha pogut viatjar per tot Europa.
Amb aquestes pluges hi ha hagut inundacions a tot Catalunya.
Mig Osona i tota la Garrotxa participaran en aquesta empresa.
2.3. Pronoms
2.3.1. Demostratius
La distinci dels tres graus de proximitat noms es fa en alguns dialectes,

de manera que en general els tres demostratius corresponents queden reduts a dos. En el quadre segent, les formes entre parntesis, doncs, sn
poc usuals.
m. sing.
Ms proximitat
Menys proximitat
Llunyania
aquest
(aqueix)
aquell
Per a numerals amb guionet

o sense, vegeu lapartat 1.2
(Guionet en mots compostos); per a numerals precedits de tots/es o darticle,
correcte o incorrecte, vegeu
lapartat 2.2.1 (Article
definit).
39
f. sing.
aquesta
(aqueixa)
aquella
m. pl.
aquests
(aqueixos)
aquells
f. pl.
aquestes
(aqueixes)
aquelles
neutre
(a)
aix
all
Shan devitar els pronoms aquest / aquesta / aquests / aquestes o aquell /

aquella / aquells / aquelles sempre que no siguin necessaris.
El campus amaga racons naturals esplndids, ja que s construt en una vall antigament poblada per un bosc de ribera [i no pas aquest s construt].
No es parlar de costos ni de si sn fonamentals per a la fixaci [i no pas aquests sn].
Lautor autoritza el cessionari a fer les modificacions i adaptacions que consideri
necessries per al tractament didctic de lobra, sempre que no en modifiquin
lessncia o contingut cientfic [i no pas aquestes no en modifiquin].
Van parlar les treballadores del primer procs de muntatge i les del tercer. Aquelles
van insistir molt en les millores de seguretat, que aquestes no veien tan importants
[correctes].
Quan es facin servir els pronoms demostratius, sha de mirar que aquest /
aquesta / aquests / aquestes facin referncia a lelement que hi ha ms a
prop (lesmentat en darrer lloc) i aquell / aquella / aquells / aquelles, al que
hi ha ms lluny (lesmentat en primer lloc).
Hi ha un contracte signat per lalcalde i el rector. Fins que no sigui vigent... [i no pas
aquest no sigui, perqu es referiria al rector].
El trajecte transcorre pels boscos i els conreus situats entre el tur i el tram superior
del torrent. La part final del trajecte circumvalla les granges, travessa el torrent i
acaba tornant al punt de partida [i no pas daquest, perqu es referiria al torrent].
La gesti es fa lendem i, quan lusuari es torna a connectar al Campus, ja t la
resposta de la biblioteca [i no pas aquest ja t, perqu es referiria al Campus].
Demanen que subministrin dos anys de connexi gratuta a tots els centres educatius pblics i privats i que hi installin dos ordinadors i una impressora [i no pas
installin en aquests, perqu el demostratiu es referiria als centres educatius privats
i no pas als pblics].
2.3.2. Personals
Sha danar amb compte a no eliminar els pronoms adverbials (en, hi) quan
sn necessaris i a no abusar-ne, incorreccions massa freqents actualment.
Pel que fa als cursos recomanats, ara no nhi ha tants [i no pas hi
ha].
...presenten una srie dopcions de les quals lusuari en pot triar una [i no pas
triar una].
pot
Aquestes eines evolucionen constantment i napareixen daltres amb noves prestacions [i no pas apareixen].
No hi havia cap crisi [i no pas havia ni nhi
havia].
No nego que aquesta protesta tingui un fons de ra, per no mhi adhereixo [i no pas
madhereixo].
40
Ha fet un treball molt interessant. Des del punt de vista funcional shi poden distingir dues parts ben diferents [i no pas es poden].
Aqu tens els nostres productes. Si hi ests interessat, envians un missatge [i no pas
Si ests].
No he entrat a lassemblea virtual perqu he tingut problemes informtics per a
accedir-hi [i no pas accedir].
La ciutat de Manresa ha estat escollida per a celebrar-hi aquest acte [i no pas
celebrar].
...amb les funcions de controlar el desenvolupament del treball del collaborador,
revisar-ne la qualitat i el nivell cientfic i esmenar els errors que hi adverteixi [i no
pas esmenar-ne].
Estan convenuts que la sinceritat i leducaci sn les seves millors virtuts [i no pas
Nestan convenuts].
Els autors han estat cridats pels coordinadors del llibre, que nhan definit el sumari
i han seleccionat els especialistes de cada tema [i no pas nhan seleccionat].
Un altre aspecte important que sha analitzat s lestudi del valor financer dun ttol
en un moment determinat, el qual estudi ens permet calcular el preu teric daquest
ttol tenint en compte els tipus dinters de mercat [i no pas calcular-ne, perqu no
queda clar a qu es refereix aquest pronom].
Si cerqueu una disposici legal que no s en aquesta secci, podeu consultar la
secci segent [i no pas hi s].
Igualment, no sha deliminar el pronom neutre ho quan hi ha lindefinit tot ni utilitzar-lo redundantment desprs de com segons el sentit que
tingui.
Ho deixen tot a les meves mans [i no pas Deixen
Porteu-ho tot a casa seva [i no pas Porteu
tot].
tot].
Les situacions de qu partim no sn tan simples com de vegades sembla en els

manuals [i no pas ho sembla].
Lassass s un parent prxim de la vctima, tal com demostra la detectiva de la
novella [i no pas ho demostra].
Sha devitar de fer servir el pronom fort de tercera persona (ell / ella /
ells / elles) per a coses sempre que es pugui.
Parlem de la religi i de qu sen pot fer a escala social [i no pas es
pot fer amb ella].
Ens referim al mrqueting, concretament a laplicaci integral i estratgica que sen

faci [i no pas es faci dell].
Passa igual que amb un martell: segons ls que en facis, s bo o s dolent [i no pas
facis dell].
Hem implementat un sistema informtic nou i nestem molt contents [i no pas estem
molt contents dell].
Aquesta carrera no s tan important per les titulacions a qu dna dret com per les
experincies que shi porten a terme [i no pas en ella es porten a terme].
Aquest quadre sactualitza semestralment i hi trobareu les indicacions adequades
[i no pas en ell trobareu].
Hi ha materials densenyament de diversos tipus, entre els quals els materials didctics [i no pas entre ells].
41
Tindreu accs a ms de vint bases de dades, entre les quals nhi ha una de concursos
pblics [i no pas entre elles].
Linters de Fortuny pels objectes artstics esdev una constant de la seva pintura,
que grcies a aquests elements senriqueix de detalls [i no pas grcies a ells].
Com que el pronom si s reflexiu, la combinaci entre si, igual que entre
mi, t un sentit reflexiu; quan s recproc, es fa amb el pronom ell/a: entre
ells, entre elles.
Pensava entre si com li agradaria que arribs el bon temps [correcta].
Hi ha notcies aparentment inconnexes i contradictries que, al final, encaixen les
unes amb les altres [i no pas entre si].
Com que en aquestes organitzacions hi participa molta gent de diversos llocs, hi ha
diferncies entres elles [i no pas entre si].
Sn persones relacionades entre elles per la filiaci [i no pas entre
si].
Els pasos del nord i els del sud fan intercanvis comercials [i no pas entre
ells].
Han parlat de temes que es relacionen entre ells [i no pas entre
si ni entre
si].
Els assistents a la conferncia parlaven entre ells en comptes descoltar el ponent

[i no pas entre si, que voldria dir cadasc per a si mateix].
Encara que els pronoms febles sovint es poden posar tant davant el verb
com darrere si s en forma composta o de perfrasi, en alguns casos s ms
genu posar-los davant: quan s en perfet perifrstic i quan un modal o
els verbs anar, venir o verbs de percepci (per exemple, sentir) precedeixen
linfinitiu.
Vinens a veure [i no pas Vine
a veurens].
El va portar a relligar perqu tots els fulls es desprenien [i no pas Va

Hi ha uns quants captols que shaurien de refer [i no pas haurien
No la va poder ajudar com volia [i no pas va
portar-lo].
de refer-se].
poder ajudar-la].
Perdoneu les molsties que aix us hagi pogut ocasionar [i no pas
hagi pogut oca-
sionar-vos].
Aqu teniu loferta formativa que us volem presentar [i no pas volem presentar-vos].
Aquestes petites unitats es poden modificar o eliminar fcilment [i no pas
modificar-se o eliminar-se].
poden
La utilitat daquesta eina s evitar haver-les de buscar per les diferents carpetes [i no
pas haver de buscar-les].
El pronom de datiu per a coses, fora que siguin personalitzades, s hi (i no

pas li o els).
Va portar un document perqu hi donessin un cop dull abans de publicar-lo [i no pas
li].
Van presentar moltes queixes a lencarregat, per no hi va donar importncia [i no
pas els].
42
Una mateixa situaci t diferents tractaments segons el sistema que shi apliqui
[i no pas se li].
Integrar un document electrnic al catleg significa que shi aplicar el mateix tipus
de tractament tcnic [i no pas se li].
A aquests temes hi hem de dedicar dies de reflexi [i no pas els].
Tenien projectes nous, per no sabien quina orientaci hi volien donar [i no pas
ni els].
li
No es duplica el complement indirecte en forma de pronom de tercera

persona (li o els) davant el complement indirecte explcit, si no hi ha comes (en cas que hi hagi tematitzaci a la dreta, shi posa coma; per exemple, Li va portar molts papers, a la Maria).
Quant costar a lusuari [o b li costar, a lusuari,] adquirir aquest programa [i no
pas li costar a lusuari]?
Han concedit una beca a lestudiant que lhavia demanada [i no pas Li han concedit].
Si dubten del que dic, que ho preguntin al protagonista de la histria [i no pas
ho].
Aix ho va fer saber ahir el president al vicegerent [i no pas li ni li
Va donar tots els diners de la grossa als damnificats [i no pas
donar].
Ha fet saber a la seva famlia que no tornar [i no pas Li
Dem portar el llibre a la Marta [i no pas li
li ni li
ho].
Li va donar ni Els va
ha fet saber].
portar].
2.3.3. Relatius
No sha de repetir el relatiu en forma de pronom personal.

Han creat un programa molt til, del qual podeu obtenir la cpia gratutament [i no
pas del qual en].
vol contribuir a recordar aquest passat tan prxim, del qual som hereus i deutors
[i no pas del qual en].
s un valor afegit en qu sovint no es pensa [i no pas en
qu [...] shi].
Us fem una llista dels camps professionals en qu els objectius i continguts de

lassignatura es projecten [i no pas en qu [...] shi].
Aix sestudiar en un projecte en qu participen totes les universitats [i no pas
en
qu hi].
s un espai virtual de comunicaci on trobareu una variada oferta de serveis [i no
pas on hi].
Ha perms la creaci duna autntica comunitat virtual de persones a qui es resolen
necessitats formatives [i no pas a qui sels].
Aquesta entitat ha creat una plataforma a la qual es pot accedir fcilment [i no pas a
la qual shi].
Sn persones que tenen una famlia i una feina a les quals han de dedicar temps [i
no pas a les quals hi].
43
S que hi ha dhaver, per, el relatiu i el pronom en, tots dos, quan aquest
relatiu s afectat per un quantificador.
La classificaci de les inversions financeres es fa amb diversos criteris, dels quals
nestudiarem quatre [i no pas dels quals estudiarem quatre].
Explica moltes coses interessants, de les quals en remarcarem algunes [i no pas
quals remarcarem algunes].
de les
Aquesta pgina web t diverses missions, de les quals en voldrem destacar dues [i no
pas de les quals voldrem destacar dues].
Les participacions sn de 3 euros, dels quals en jugues 2,7 al nmero de loteria [i no
pas dels quals jugues 2,7].
Hi ha molts exemples del que hem dit, dels quals us en poso uns quants [i no pas dels
quals us poso uns quants].
No sha dabusar del relatiu el/la qual, els/les quals (tamb hi ha qui, on,
qu), encara que tampoc no sha de bandejar perqu a vegades evita una
possible ambigitat.
El cap rapat va esperar al carrer que la parella abandons el domicili per abalanarse sobre ells amb el ganivet amb el qual va intentar apunyalar-ne un dells, al qual
va ferir a la m, i amb el qual va colpejar laltre [aniria ms b que el primer relatiu
fos qu; el segon, que o el qual, ja que s complement directe; el tercer, qu, perqu
sigui igual que el primer i es vegi que es refereix al mateix antecedent].
Han entrevistat la directora daquest actor, que es va encarregar de promoure lobra
[ls de la qual o el qual, segons si es refereix a la directora o a lactor, desfaria lambigitat].
El relatiu on es fa servir per a llocs reals, no pas per a temps o llocs figurats.
Hi havia molta pols a la sala on shan reunit [correcte perqu es refereix a un lloc
real, fsic].
El Consell del Rectorat ha aprovat una proposta en qu [o en la qual] es demanaven
canvis [i no pas on].
Han estat quatre anys en qu tot era nou [i no pas on].
Ha parlat duna societat en qu es mira molt pels marginats [i no pas on].
s incorrecte utilitzar el que (relatiu neutre, sense antecedent, en oracions

substantives) en comptes de cosa que o la qual cosa, locuci que, en oracions adjectives de relatiu, substitueix (t per antecedent) una frase.
Lestudi personal i el treball cooperatiu shan demmarcar en un entorn virtual
daprenentatge, cosa que [o la qual cosa] ajuda a gaudir dels avantatges... [i no pas el
que].
La sala no t ventilaci i, cosa que s pitjor, la gent hi fuma [i no pas el
que].
Van tornar a guanyar les eleccions i, cosa que feia por als opositors, van implantar
un nou sistema poltic [i no pas el que].
44
2.4. Verbs
2.4.1. Construcci dinterrogatiu (o relatiu) + infinitiu
s admissible la construcci dinterrogatiu (o relatiu) + infinitiu quan s

personal i amb el mateix subjecte.
No sap com fer-ho per a arribar a temps.
Sha quedat sense saber qu dir desprs de tot el que li han explicat.
Li agradaria saber amb qui anar que sigui digne de confiana.
No s admissible la construcci dinterrogatiu (o relatiu) + infinitiu quan

linfinitiu no t un subjecte clar; llavors sha de substituir per un verb conjugat o posar-hi un auxiliar modal (poder, haver de, etc., segons el sentit).
Cal saber per on es passa per a arribar al cim i amb qu es va fins al refugi [i no pas
per on passar / amb qu anar].
Dna informaci de com es pot utilitzar [o com sutilitza] internet per a... [i no pas
com utilitzar].
El ttol de la conferncia s Com sha destudiar una situaci nova [i no pas
Com
estudiar].
Us enviarem una guia hipertextual sobre com sescriuen informes [i no pas com
re].
escriu-
Es treballar en un espai especfic on es pugui informar del grau de servei i de les

possibles disfuncions [i no pas on poder].
2.4.2. Construccions de + infinitiu i ser de + infinitiu
No sn admissibles les construccions de + infinitiu amb valor condicional

i ser de + infinitiu en el sentit de caldre o haver de, sin que shan de
substituir per frases condicionals i per verbs conjugats o els verbs caldre o
haver de + infinitiu, respectivament.
Si no teniu la documentaci que es demana, ho heu dindicar a la sollicitud [i no
pas De no tenir].
En cas que no shagus presentat a judici, la policia lhauria anat a buscar [i no pas De
no haver-se presentat].
Preveiem que ens hi posaran entrebancs [i no pas s
de preveure].
Suposem [o Cal suposar o Sha de suposar o Se suposa] que a hores dara tothom ha
trobat el seu lloc [i no pas s de suposar].
2.4.3. El verb haver-hi
45
El verb haver-hi s impersonal i transitiu. Per tant, no canvia de nombre,

sin que s invariable (hi ha, hi havia, hi haur, hi pot haver, etc.), ja que
el verb no concorda amb el complement directe.
De totes les intervencions que hi ha hagut, la ms interessant ha estat lltima [i no
pas hi han hagut].
No hi ha prou cadires per a tot aquest pblic [i no pas hi
han].
Hi deu haver molts llibres, en aquesta biblioteca [i no pas Hi
deuen haver].
No es pot eliminar el pronom hi del verb haver-hi perqu haver, sense el

pronom, significa tenir (No nha pogut haver mai) o fer (Temps ha que no
en s res).
Van dir que no hi havia crisi al sector [i no pas havia].
Hi podria haver alg que atengus les queixes dels estudiants [i no pas Podria haver].
Sembla que hi haur molta gent a la inauguraci [i no pas haur].
2.4.4. Verbs ser (o ser-hi), estar (o estar-se), haver-hi, existir, trobar-se

Shan dutilitzar correctament els verbs ser (o ser-hi), estar (o estar-se), haver-hi,
existir i trobar-se, sense confondre el significat que tenen en catal.
El verb ser (o sser) t un sentit semblant a haver-hi (Hi ha la porta oberta

s semblant a La porta s oberta: simple constataci dun fet sense indicaci de res ms). Com a verb intransitiu indica, entre altres coses, presncia en un lloc (significat locatiu, encara que sigui figurat) sense referncia
a durada (La mare s a la feina; El bolgraf s al calaix). Com a verb copulatiu indica una qualitat permanent o irreversible dun subjecte animat i
una qualitat tant permanent com transitria dun subjecte no animat
(Aquest noi s malalt: ja va nixer aix; Els carrers sn molls). Quan va amb el
pronom hi vol dir ser en un lloc (Avui no hi s, en Carles). La passiva es
forma amb el verb ser i no pas amb estar.
Ara els professors sn a dalt, a la sala de reunions [i no pas estan].
[Al telfon] Que hi s, la Maria [i no pas est]?
La nostra biblioteca s en un espai de la Biblioteca Popular Montserrat Roig, situada
just davant ledifici [i no pas es troba ni est].
Les persones que participen en la videoconferncia es veuen i parlen com si fossin a
la mateixa sala [i no pas estiguessin].
Ha explicat que era a casa llegint un llibre quan va veure que els lladres entraven
pel balc [i no pas es trobava ni estava].
Aquest poble s ple dartistes desconeguts [i no pas est].
El que s clar s que no cal el Ministeri de Cultura si les autonomies tenen competncies en aquest camp [i no pas est].
Quan ledifici sigui acabat, no hi haur tants de problemes per a trobar-se [i no pas
estigui ni es trobi].
46
Aquests programes permeten que estudiants que sn ms enll de les nostres fronteres no estiguin deslligats del pas [i no pas es troben].
La major part dels que eren companys seus ara sn casats [i no pas estan].
Encara que no ho sembli, ja som a mig curs [i no pas estem].
Than datendre b perqu hi sn per a aix [i no pas hi
estan ni estan].
Els descendents del difunt tamb hi seran presents [i no pas

estaran presents].
hi estaran presents ni
Les targetes emeses per entitats que no siguin aquesta caixa no hi sn incloses [i no
pas hi estan ni estan].
Aquesta ONG s promoguda per diferents associacions sense finalitat de lucre [i no
pas est promoguda].
Estar (i a vegades estar-se), de significat semblant a tenir i compostos,

com mantenir, etc. (Tenen la porta tancada perqu volen estar tranquils s semblant a La porta est tancada perqu volen estar tranquils), tamb pot expressar presncia en un lloc, estat, etc., per el seu significat principal no s
pas locatiu, sin de durada, fer aturada, romandre detingut (Est massa
estona tancada a lhabitaci; Quant hi estars per a fer-ho?), i, com a extensi de la mateixa idea, significa viure, residir i treballar, tenir la feina (en
un lloc, cas en qu pot prendre la forma estar-se). Un altre dels seus significats s plegar, haver acabat (La Maria ja est; que no sha de confondre
amb La Maria ja hi s). Indica, a ms, una qualitat transitria o reversible dun subjecte animat (No ha vingut perqu est malalta).
Aquest crrec est sota les ordres del vicegerent [i no pas s].
Hem daccedir als frums de discussi de la publicaci si estan disponibles [i no pas
es troben].
Ha dacreditar que lempresa concursant est al corrent del pagament de les obligacions fiscals [i no pas es troba].
Va estar [o Es va estar] cinc dies tancat a la feina en senyal de protesta per les hores
extres que els obliguen a fer [i no pas Va ser].
Estaven asseguts mentre actuava la seva companya [i no pas Eren].
Va sovint a la gran ciutat, per sest en un poble [hi viu].
Ara t la primera feina: est a lescola nova del seu barri [hi treballa].
Ja ens veurem ms tard perqu encara no estic [no he acabat].
Avui ests molt gandul: qu et passa?
Haver-hi t un significat semblant a existir, ser (per telfon: Que hi ha

la Joana? / No, no hi s). Ls destar en comptes daquest verb s incorrecte i ls de trobar-se, confusionari i artificis.
sn els centres de suport que hi ha distributs pel territori [i no pas es
troben].
Aquests arxius que hi ha a la xarxa interna serveixen per a ajudar-vos [i no pas estan].
47
Entre els escultors catalans que durant aquest perode van assolir lestatus dacadmic hi ha Carles Salas i Llus Bonifa [i no pas es troben].
Per a l1 de maig hi ha prevista lactuaci de lOrquestra Nacional dAndorra [i no
pas est].
est
Entre les dades obtingudes hi ha la de labsentisme laboral [i no pas

troba].
ni
es
Per tal devitar un llenguatge artificis, conv no abusar del verb existir,
que vol dir tenir existncia, sser real (La persona que busques no existeix),
fent-lo servir en comptes dhaver-hi, ms usual, o altres verbs.
A lautor li sembla que hi ha un buit que sha demplenar [i no pas existeix].
Vol saber si hi ha cap diferncia entre voluntat i possibilitat [i no pas existeix].
Aix pot semblar un nou missatge messinic, com tants daltres nhi ha hagut [i no
pas han existit].
No sha de recrrer al verb trobar-se quan es dubta de la correcci destar,

ser o haver-hi en un context determinat, malgrat que alguna vegada pot
equivaler a algun daquests verbs. A ms, sovint es fa servir artificiosament el verb trobar-se en casos en qu seria molt ms senzill i genu posarhi un altre verb conjugat.
Entre els fins que tenim hi ha lorganitzaci de cursos [i no pas es
troba].
Entorn de laltar tamb hi havia les imatges de diversos dus [i no pas es
trobaven].
Aquest perode de la literatura era / estava recollit en edicions de diversos volums

[i no pas es trobava].
Es queixava que li van telefonar quan dinava [i no pas es
No sha dobrir la mquina quan funciona [i no pas es
Aquests dies el servei va molt carregat [i no pas es
trobava dinant].
troba en funcionament].
troba sota molta crrega].
2.4.5. s transitiu o intransitiu dels verbs

Sha danar amb compte a fer servir correctament els verbs com a transitius o
intransitius.
Sn transitius, entre altres, els verbs anomenar, apropiar-se, abominar,

apassionar, concernir, emprenyar, entusiasmar, molestar, preocupar, encantar,
deixar* i, per tant, tenen un complement directe sense preposici o, si s
en forma de pronom de tercera persona singular, el o la i no pas li.
Hi ha quatre aspectes daquesta qesti que cal remarcar [i no pas ressaltar].
T lespecialitat dapropiar-se les idees dels altres [i no pas apropiar-se
El molesta molt haver de donar comptes de tot el que fa [i no pas
de].
Li molesta].
Tenen la mare vella i mai no la deixen [no labandonen].

Encara que voldria viure sola, no li ho deixen fer [no li permeten fer-ho i no pas
la deixen, que tindria el sentit de la frase anterior].
no
* Cal notar que en el cas del

verb deixar el sentit s diferent
si el complement s un
element nominal sol o si va
acompanyat dun infinitiu, cas
en qu el complement directe
s tota loraci i no pas el nom
sol: abandonar, cessar de
retenir i permetre,
respectivament.
48
Aquesta prrroga no podr excedir el termini de sis mesos des de la data de rescissi
[i no pas excedir del].
Ha fet un viatge que sempre havia somniat [i no pas amb el qual [] havia somniat].
El temps presencial es dedica a les activitats que requereixen el cara a cara [i no pas
requereixen del].
Tothom necessita seguretat per a viure [i no pas necessita
de].
Quan vulgueu un llibre, noms cal que escrigueu les comandes [i no pas teclegeu].
Cal anar amb compte de no ometre el complement directe quan sutilitza un verb transitiu que nha de portar.
Vull aprofitar lavinentesa / locasi per a recordar-vos que els programes comenaran
al gener [i no pas aprofitar sense complement directe].
Agram la vostra collaboraci [i no pas
te].
Us agram per... sense complement direc-
Ho has encertat [o Lhas encertada] de ple decidint-te per aquest color [i no pas
encertat sense complement directe].
Has
Sn intransitius, entre altres, esmorzar, dinar, berenar, sopar, cessar, incumbir, ressaltar, teclejar, contactar, recrrer (quan vol dir acudir a una autoritat
amb una petici) i, doncs, no tenen complement directe. Alguns daquests verbs poden tenir un complement introdut amb preposici.
Hi ha una pgina molt interessant on es destaquen [o ressalten o sobresurten] els
apartats segents [i no pas destaquen: el verb destacar s transitiu].
Lalcalde demana disculpes pel caos que aquest fet ha originat i promet que far
cessar [o destituir] els responsables [i no pas cessar].
A la reuni de dem en parlarem [i no pas ho
parlarem].
Abans de comenar el tractament volen saber qu menges per sopar [i no pas sopes].
Si vols ms informaci, posat en contacte [o contacta] amb nosaltres [i no pas contac-
tans].
Com a peculiaritat faunstica sobresurt labundant presncia de ratolins de bosc
[i no pas destaca].
Sincorporar a PTC, empresa en qu participa la Universitat [i no pas
participada per].
2.4.6. s personal o impersonal, pronominal o no pronominal dels

verbs
Sha de tenir en compte si un verb s personal, s a dir, t subjecte, o impersonal, no en t, i si s pronominal o no (tota una srie de verbs de moviment no sn pronominals: caure, sortir, passar, pujar, baixar, etc.).
Treballant tan de pressa noms hi ha temps de fer la feina per sobre i malament
[i no pas dna temps].
Si voleu solucionar aquest assumpte, passeu pel centre de suport que tingueu ms a
la vora [i no pas passeu-vos].
49
Han pujat al cotxe que els esperava i han fugit rpidament [i no pas
Ha acompanyat a la clnica un vell que ha caigut [i no pas sha
Diu que mai no ha trobat cap poltic pel carrer [i no pas sha
Quan t mal de ventre no li passa amb res [i no pas se
Mai no mha passat pel cap de fer-ho aix [i no pas se
Shan pujat].
caigut].
trobat].
li passa].
mha passat].
Hem de ser capaos dadonar-nos dels errors que podem trobar quan llegim un llibre
escrit massa de pressa [i no pas ens podem trobar].
En situacions aix va b saber fer lorni [i no pas fer-se
Ha quedat glaat quan ha sabut la notcia [i no pas
lorni].
Sha quedat].
2.4.7. Complements de tipus diferent de verbs coordinats
Ha de quedar reflectit el tipus diferent de complements dalguns verbs

coordinats, sense que lexpressi resulti forada (ja es consideren correctes
les construccions pujar i baixar de lautobs, anar i tornar a peu del restaurant,
entrar i sortir de casa, etc.).
Us animem a gaudir dels diversos espais i serveis que us ofereix el nostre web i a
participar-hi [i no pas gaudir i participar dels diversos espais i serveis que us ofereix el
nostre web].
Ara us explicarem els passos per a buscar documents electrnics interessants i tenir-hi
accs [i no pas buscar i tenir accs a documents electrnics interessants].
Una tasca molt important s detectar programes de doctorat internacionals i contactarhi [i no pas detectar i contactar amb programes de doctorat internacionals].
Aporten rapidesa a lhora de visualitzar planes esttiques i navegar-hi [i no pas
visualitzar i navegar amb planes esttiques].

Aquest curs sadrea a llicenciats i professionals del periodisme que treballin en el
periodisme digital o hi orientin la seva carrera professional [i no pas treballin o orientin
la seva carrera professional cap al periodisme digital].
Ja podeu accedir a les biblioteques daltres universitats i demanar-hi documents en prstec
[i no pas accedir i demanar documents en prstec a les biblioteques daltres
universitats].
Sn instruments per a conixer les fonts de documentaci europea i poder-hi accedir
[i no pas conixer i poder accedir a les fonts de documentaci europea].
2.4.8. s impropi de verb + amb
Hi ha una srie de verbs als quals safegeix imprpiament la preposici

amb, cosa que fa que esdevinguin incorrectes (complir amb, consultar
amb), que sagafi una construcci forastera (poder amb, atrevir-se amb) o
que es canvi el sentit duna de catalana (fer-se amb, quedar-se amb, acabar
amb). En alguns casos simplement sha de treure la preposici, ja que sn
verbs transitius; en altres, sha de canviar lestructura de la frase.
Complir totes les obligacions del contracte darrendament [i no pas
amb].
Complir
50
Lhan ascendit malgrat que no ha complert lobligaci que tenia [i no pas

plert amb].
ha com-
Abans de consultar [o fer consultes a] la secci dinformtica, mireu el manual [i no

pas consultar amb].
Hi ha gent que vol sortir perqu no aguanta [o resisteix] lespectacle [i no pas pot amb].
No pot dominar les criatures [i no pas pot
amb].
Aquest ocell planta cara als ms grossos i tot [i no pas satreveix
amb els].
Si voleu seguir aquest curs, ser necessari que us proveu dun recull de jurisprudncia
[i no pas us feu amb un. Fer-se amb alg vol dir tractar-shi].
Hi arriben en secret per apoderar-se de larc i les fletxes dHracles [i no pas
amb].
Han aconseguit dues entrades per al concert de diumenge [i no pas Shan
fer-se
fet amb].
Jo em quedo els segells que no tinc i et dono els altres [i no pas em quedo amb.
Quedar-se amb s correcte quan amb introdueix un complement de companyia: Es
queda amb lavi].
Una estafa de 900 milions acaba amb una pena de cinc anys [correcte: manera dacabar].
Noms la compensaci de les hores treballades pot posar fi al [o eliminar el] descontentament dels treballadors [i no pas acabar amb el].
No hi ha una voluntat poltica decidida deradicar [o posar fi a] la misria que prolifera [i no pas acabar amb].
2.4.9. Perfrasis verbals

Hi ha moltes perfrasis correctes, a les quals aqu no es far referncia perqu
ja se solen utilitzar correctament:
reiterativa: tornar a + infinitiu. Per exemple: Ja torna a ploure.
durativa o repetitiva: anar o estar + gerundi. Per exemple: Ells van
fent; Tot el dia sestan barallant.
continuativa: continuar + gerundi. Per exemple: Tu continua treballant.
En aquest apartat noms es far referncia a les que solen presentar dificultat
per interferncia del castell o altres llenges.
Sha de tenir en compte que la perfrasi estar + gerundi vol dir reiteraci
o acci duradora, estat, i no pas verb en present i prou, com ara es fa sovint incorrectament per influncia de langls.
Ja sabem que el mn canvia [i no pas est
canviant].
Quan defensem aquest model daprenentatge, ja sabem a qu ens referim [i no pas

ens estem referint].
La nostra universitat dedica tots els esforos a la formaci duna comunitat [i no pas
est dedicant].
s important que aixequem els ulls del que fem cada dia [i no pas estem
fent].
En aquest discurs sovint es confon la necessitat amb la ganduleria [i no pas

confonent].
sest
51
s interessant preguntar-se qu pensen els altres [i no pas estan
pensant].
Canviaran el programa perqu aquest ja cansa els espectadors [i no pas est cansant].
Mha fet saber que la seva feina augmenta cada dia [i no pas est
augmentant].
Les noves tecnologies de la informaci es van incorporant a totes les esferes de la

Universitat [i no pas sestan incorporant].
Milers de timoresos tornen [o van tornant] a casa seva espontniament [i no pas
estan tornant].
Estan satisfetes de la seva proposta, que ara estudien [o s estudiada] al departament
directiu [i no pas est essent estudiada].
Ara els estris recollits es classifiquen [o sn classificats] per utilitats [i no pas
essent classificats].
estan
No sn correctes les perfrasis venir + gerundi (per a expressar durada) o

venir + participi, sin que shan de fer amb el temps de verb conjugat i
prou, i en tot cas expressar la durada amb un adverbi o una locuci adverbial, en el primer cas, i amb una construcci diferent, en el segon.
Es tracta duna nova concepci del que fins ara era una secretaria acadmica [i no
pas venia essent. Un gerundi al costat de venir indica la manera de venir: Ve saltironant].
s un premi que es concedeix des de fa deu anys [i no pas es
ve concedint].
El grau dassistncia a una classe no el determina [o s determinat per] la importncia

dels temes que shi expliquen [i no pas ve donat per].
El resultat final s producte del plantejament inicial [i no pas ve
donat pel].
La perfrasi dobligaci es construeix amb haver de + infinitiu i a vegades, si s impersonal, amb caldre + infinitiu (per sense abusar-ne perqu
aquesta darrera construcci t ms un mats de necessitat). No sn correctes les perfrasis *tenir que o *haver-hi que + infinitiu. Tamb s incorrecta
amb el sentit dobligaci o necessitat la construcci ser precs, en comptes
de la qual sha de fer servir ser necessari o caldre.
Qui vulgui seguir aquest curs ha de tenir un ordinador potent [i no pas t
Sha de tenir en compte que aquest terreny s molt rid [i no pas Hi
que tenir].
ha que tenir].
Per a poder entrar al web esmentat s necessari tenir una contrasenya [i no pas
precs].
La perfrasi de probabilitat es construeix amb deure + infinitiu (en present, passat o futur segons el temps a qu es refereixi). No s correcte fer
servir el futur per a expressar probabilitat en el present o el condicional per
a expressar-ne en el passat, com fa el castell.
Aleshores, com deveu recordar, hom va posar el crit al cel [i no pas recordareu].
Anem-hi, que ja deuen haver acabat de sopar [i no pas hauran
Aquest tema el devien comenar lany passat [i no pas
menar].
acabat].
comenarien ni deurien co-
52
Deixant a part la probabilitat, tampoc no s correcte el futur en comptes

de la perfrasi poder + infinitiu.
Com podeu veure, encara no hem aconseguit de superar la mala situaci [i no pas
veureu].
La perfrasi dimminncia s estar a punt de o estar per + infinitiu i no

pas anar a + infinitiu. Una altra manera dexpressar imminncia s amb
un adverbi (ara, de seguida, etc.) i el verb conjugat, en present o en futur.
Si la vols veure, afanyat, que est a punt de marxar [i no pas va
a marxar].
De seguida comencem [o comenarem], no us impacienteu [i no pas

ar].
anem a comen-
No s correcte fer servir la perfrasi anar a + infinitiu volent significar

poder + infinitiu o futur ni en comptes dun condicional que expressa intenci en el passat o futur en el passat.
Aquesta vegada no podem deixar de felicitar-te per lxit que has tingut [i no pas
anvem a deixar].
Com ho puc fer [o ho far] si no mhi ajuda ning [i no pas vaig
a fer-ho]?
Va dir que, desprs de tot el que havia vist, no els creuria ms [i no pas anava a creure].
La vdua del cantant assassinat havia marxat cap a Xile el dia abans de la detenci
sense sospitar el que passaria [i no pas anava a passar].
2.4.10. Gerundi
El gerundi s la forma no personal del verb que t valor adverbial.
s correcte quan indica una acci simultnia o anterior a la del verb

principal, cas en qu la frase del gerundi es pot anteposar a la principal
sense que canvi el significat.
Escombra lentrada bellugant-se sense parar.
Sempre tindran mal de ventre, menjant tan de pressa.
Ens podem trobar sortint del concert.
Feu-nos saber la vostra opini telefonant a lentitat.
s incorrecte quan indica una acci posterior a la del verb principal,

tant si expressa coordinaci com si expressa conseqncia o finalitat, cas
en qu no es pot anteposar la frase de gerundi sense que canvi el significat, i quan fa dadjectiu dun nom.
Van fer molta propaganda de la pellcula i van aconseguir que hi hagus un gran
nombre despectadors [i no pas aconseguint].
El sistema de gesti de canvis a la xarxa telefnica va fallar i el procs va quedar afectat [i no pas quedant el procs].
El verb anar
El verb anar indica moviment i
no serveix per a significar
imminncia; s que s correcte
en passat, per en realitat
llavors ms que imminncia
indica conat, intent,
temptativa: Anava a marxar
quan va arribar tothom.
53
El pla docent unifica metodolgicament la matria i la temporitza, de manera que fa

possible que lestudiant sorganitzi [i no pas fent possible].
Sha de saber quina configuraci s la ms adequada per a lequip informtic que es
t, de manera que garanteixi [o perqu garanteixi] un treball correcte [i no pas garantint].
Un estudiant emet un polmic missatge al frum en qu critica les intervencions que hi
ha i les titlla de pedants [i no pas criticant les intervencions que hi ha i titllant-les].
Si heu canviat dadrea, cal que ens feu arribar un missatge amb indicaci de [o en
qu indiqueu] les noves dades [i no pas indicant].
Sn uns estudis no presencials que combinen el carcter tcnic i lartstic, en els
quals es destaca el pes que es dna al component dorganitzaci i gesti [i no pas
destacant].
Demanen una sollicitud adreada al vicerector en qu sexposin els estudis que shan
fet [i no pas exposant].
Apareix un missatge que indica [o en qu sindica] que no es pot fer cap cpia del
document [i no pas indicant].
Independentment de la forma dinfinitiu del verb ser (o sser) que es faci

servir, al gerundi val ms utilitzar la forma essent, ats que laltra possible,
sent, com que coincideix amb una forma del verb sentir, en alguns contextos pot fer llegir malament una frase, dentrada, o fer-la ambigua.
Essent la remor de les onades persistent [Si hi posem la forma Sent, es podria
entendre com la tercera persona del verb sentir i fer llegir la frase malament.]
[En una entrevista] Ser candidat daquest partit a lHospitalet s com anar a lescorxador? / No. s una satisfacci i un honor. Mho passo molt b, essent-ho [sent
es podria entendre com limperatiu del verb sentir].
Ladverbi tot anteposat a un gerundi emfasitza la idea de simultanetat o

la doposici. Per tant, sha devitar labs que es fa actualment daquesta
construcci, amb la falsa idea que s ms genuna, i reservar-la per als casos en qu es vol posar mfasi en la simultanetat o loposici i prou.
Tot fent el sord, sempre sen surt [correcte].
No se solucionen pas els problemes fugint destudi [i no pas tot
Toquen el piano posant-hi molt dmfasi [i no pas tot
fugint].
posant-hi].
Menjant tan a poc a poc no hi ha perill que set posi res malament [i no pas
menjant].
Tot
Sha de substituir la construcci incorrecta tot i + gerundi per gerundi +

i tot o tot i + infinitiu.
Havent plegat destudiar jove i tot [o Tot i haver plegat destudiar jove], no va perdre
linters de saber [i no pas Tot i havent plegat destudiar jove].
Tractant-se duna qesti personal i tot [o Tot i tractar-se duna qesti personal], pensem que pot ajudar altra gent [i no pas Tot i tractant-se duna qesti personal].
Aquestes medecines, tot i ser beneficioses per a alg [o essent beneficioses per a alg i
tot], no shan de vendre lliurement [i no pas tot i essent beneficioses per a alg].
54
2.4.11. Temps i modes de verb equivocats

Sha de tenir en compte una srie de canvis de temps i de modes verbals, per
vulgarisme o per influncia forastera, que afecten la correcci de la llengua.
Cal fixar-se en els segents:
No sha de fer servir el perfet dindicatiu, que indica acci acabada, en

comptes de limperfet, que no indica si lacci s acabada i, en canvi, posa mfasi en la continutat, ni en comptes de lindefinit.
En nixer aquests nens pesaven entre 950 grams i 1,300 quilos [i no pas van
pesar].
Lautor recrea en la seva ltima obra el que podien pensar alguns dels personatges del
temps de Jess que no apareixen a la Bblia [i no pas van poder pensar].
Va fer testament a favor del parent que li era ms prxim [i no pas va
ser].
Actualment la paraula universitat ja no evoca, si s que alguna vegada ho ha fet, el

mateix concepte en tots els membres de la comunitat universitria [i no pas va fer].
No sha de fer servir el present dindicatiu en comptes del futur quan es

fa referncia a una acci futura sense que hi hagi una anticipaci imaginria dels fets.
Avui s divendres? Doncs ens veurem dilluns [i no pas veiem].
Diuen que lany vinent comenar una universitat nova [i no pas comena].
Hem de solucionar aquest assumpte, per ara pleguem. Quan tornem de vacances
hi pensarem [i no pas pensem].
Sabent que tens aquest disc, un dia tel demanar [i no pas demano].
No sha de fer servir el plusquamperfet de subjuntiu en comptes del condicional compost en loraci principal duna subordinada condicional,
encara que la subordinada no sigui explcita.
Si hagus sabut que eren tants, no hauria vingut [i no pas hagus
vingut].
No haurien aconseguit guanyar si haguessin estat sincers [i no pas

seguit guanyar].
haguessin acon-
Com hauries contestat la pregunta abans destudiar aix [i no pas

testat]?
haguessis con-
Amb el temps que ens havien concedit no haurem pogut exposar ni les idees ms
bsiques [i no pas hagussim pogut exposar].
No sha de fer servir el subjuntiu, que designa una acci o estat no real,
en comptes de lindicatiu, en frases independents que expressen dubte o
suposici o que sn exemplificadores.
s clar que hi has danar: probablement compta amb tu per a arranjar-ho tot [i no
pas compti].
Potser es quedaran fins ms tard [i no pas es
quedin].
55
Possiblement estrenaran la pellcula aviat [i no pas estrenin].

Prohibiran menjar un cert tipus danimals, com poden ser conills, oques o necs
[i no pas puguin ser].
No sha de fer servir el perfet dindicatiu en comptes del plusquamperfet

per a expressar una acci anterior a una altra dexpressada en perfet dindicatiu.
A lacte de graduaci del juliol del 1999 tamb hi van ser presents els estudiants del
curs que shavien graduat el mes de juny del 1998 [i no pas es van graduar].
Finalment van comenar les obres que shavien aprovat feia quatre anys [i no pas
van aprovar].
es
No sha de fer servir linfinitiu en comptes de limperatiu per a expressar

ordres (o el subjuntiu per a les ordres negatives).
Per a obtenir ms informaci daquest tema, vegeu lapartat 5 [i no pas veure].
No us assegueu a lherba [i no pas asseures].
2.5. Adverbis
Quan hi ha ms dun adverbi en -ment, es poden deixar tots sencers o

suprimir el sufix de tots llevat del primer, que ha de ser sencer.
Lesdeveniment lha afectat fsicament i psquicament [o fsicament i psquica] [i no
pas fsica i psquicament].
Amb aquesta carta us volem saludar efusivament i afectuosament [o efusivament i
afectuosa] [i no pas efusiva i afectuosament].
Procuren mantenir lordre estrictament i severament [o estrictament i severa] [i no pas
estricta i severament].
Els adverbis b i malament prenen les formes ben i mal, respectivament,

quan precedeixen el mot que modifiquen.
Tot el que hi ha mal escrit sha de refer [i no pas malament
s ben fet, per encara no ho podem ensenyar [i no pas
escrit].
b fet].
Amb les partcules mai, res, ning, enlloc, tampoc, cap, gens (i les expressions en ma vida, en sa vida, ni un, ni luna ni laltra, etc.), si sn en frase
negativa, es posa ladverbi no, ja que aquestes partcules per elles mateixes no tenen sentit negatiu, fora que vagin soles, sense formar part duna
frase. Tanmateix, cal recordar que sense no forma part daquest grup i, per
tant, no shi ha dafegir ladverbi no.
La participaci decau si ning no vetlla perqu es mantingui [i no pas ning].
Mai no el podran vncer mentre estigui alerta [i no pas Mai].
s un mal que cap remei no pot guarir [i no pas cap
remei].
No supressi del sufix -ment

La supressi del sufix
-ment en el segon adverbi i
successius s un artifici
estilstic propi dmbits ms
formals (literaris, sobretot).
56
Els gitanos, que tampoc no sn tants, sempre sn nombrosos [i no pas tampoc].

En sa vida no ha sabut respectar els altres [i no pas En
sa vida].
Enlloc no va ser tan feli com en aquell poblet [i no pas Enlloc].
Amb els adverbis de dubte (potser, tal vegada, probablement, etc.) el verb
ha danar en indicatiu i no pas en subjuntiu.
Tal vegada sequivoca, per lheu dajudar [i no pas sequivoqui].
Aix que hi sigui tothom comena, perqu potser jo arribar tard [i no pas arribi].
Shan de fer servir les formes genunes dadverbis o expressions adverbials (dret, a poc a poc, de mica en mica, com a mxim o a tot estirar, per fora,
de cara enlaire, a vegades, etc.) en comptes de les que sn calcades incorrectament del castell (de peu, poc a poc, mica en mica, com a molt, a la for-
a, de cara per amunt, en ocasions, etc.) i shan de distingir mentrestant de

mentre, a dalt i a baix damunt i avall, massa i molt de gaire, fora de molt,
etc.
Les coses van anar canviant a poc a poc [i no pas poc
a poc].
Com a mxim [o A tot estirar] nadmetran tres [i no pas Com

Si no ho volen fer de grat, ho faran per fora [i no pas a
a molt].
la fora].
Immediatament van posar el ferit de cara enlaire [i no pas de
cara per amunt].
Moltes vegades rep un fitxer adjunt amb el missatge [i no pas En
moltes ocasions].
Tothom mirava lactuaci. Mentrestant, el lladre anava fent feina [i no pas Mentre].
Estudiar no li ha agradat mai gaire [i no pas massa ni molt].
En aquest sentit, la situaci actual no ha canviat gaire respecte a la de fa tres-cents
anys [i no pas molt ni massa].
En aquesta pgina, si anem ms avall, trobarem lenlla que ens interessa [i no pas a
baix].
2.6. Preposicions
Pel que fa a les preposicions a, amb, de i en, soles o com a final duna
locuci, sha de tenir en compte que la segona i la quarta no poden anar
davant dinfinitiu i, per tant, es canvien per les que s que hi poden anar
(a i de, segons el verb) i que totes quatre cauen davant la conjunci que
(a vegades, per, sha de posar un mot que no hi desdigui pel significat
entre la preposici i la conjunci per a evitar una construcci estranya o
forada).
Tenim molt dinters a complir els nostres compromisos [i no pas en
Si que triguen a arribar avui [i no pas en
arribar].
complir].
57
La proposta concreta consisteix a incorporar el concepte de videoclip a la difusi de

les seves activitats [i no pas en incorporar].
Lentitat ja fa prou doferir [o oferint] aquests avantatges [i no pas
amb oferir].
Compte, per, a demanar la mateixa cosa a tots dos llocs [i no pas amb demanar].
En cas que aquesta acci no es dugui a terme, haurem de pensar una soluci [i no
pas de que].
Us ho diem amb lesperana que aquesta lamentable situaci no es torni a produir [i
no pas de que].
No hi ha maneres que funcioni [i no pas de
que].
La major part dusuaris coincideixen a dir que no hi poden establir connexi [i no

pas en que ni que].
La van informar que [o del fet que] els problemes de connexi provenien de la
companyia telefnica [i no pas de que].
Alguns estudiants es queixen que la cooperativa vengui el programari ms car [i no
pas de que].
Es posa molt dmfasi a aconseguir que facin les prctiques amb eines que hi ha al
mercat [i no pas en que ni que].
Partim, doncs, de la suposici que disposen duns coneixements mnims [i no pas
de
que ni que].
Els complements verbals shan dintroduir amb la preposici correcta i

no fer-ne servir una per una altra (contribuir a, participar en, escapar-se de);
sha de tenir en compte, per, el canvi i caiguda de preposicions davant
dinfinitiu i la conjunci que (vegeu el punt anterior).
s un espai on la mainada juga mentre els pares participen en la trobada [i no pas
participen a].
Shi explica com es pot participar en la tertlia [i no pas participar a].
Cal diferenciar causa defecte [o b establir la diferncia entre causa i efecte] [i no pas
diferenciar entre causa i efecte].
Sha emparat en la seva coneixena [i no pas
Sha emparat a].
Els canvis continus didentitat li havien perms escapar-se del setge de la policia [i
no pas escapar al].
Amb la publicaci daquesta obra contribum a la difusi de la cultura [i no pas
contribum en].
Shan dintroduir amb la preposici de, i no pas a, certs complements

regits, que per influncia del castell se solen construir malament (avi de
reacci, contradictori de, diferent de, fer cas de, fer esment de, olor de, por de,
pudor de, rebuig de, reps de, treure profit de, vestit de ratlles, etc.).
Des del seu despatx se sent molta olor de menjar [i no pas a].
Sempre ha volgut estudiar una carrera diferent de la que ha fet [i no pas a].
El jurat fa una menci especial de lobra daquesta estudianta [i no pas a].
Cal preveure la necessitat de fer una supervisi dels continguts que es publiquin
[i no pas als].
58
Aix no significa cap increment de les despeses del web [i no pas a].
Per a trobar la soluci dun problema sha dafrontar [i no pas a].
La soluci daquest problema no sembla complicada [i no pas a].
Lautora vol fer un reps del llibre de lApocalipsi [i no pas al].
No sha deliminar el de partitiu davant els adjectius determinatius o

especificatius que van desprs dun quantitatiu, un numeral o un indefinit de sentit partitiu (Han arribat dos paquets embolicats i un de desembolicat), davant els adjectius determinatius que van desprs de la negaci parcial no pas i es refereixen a un nom sobreents (Hi ha lletres de molts colors
per no pas de grogues) o davant els adjectius determinatius que es refereixen a noms representats pel pronom feble en (En tinc de molt lletges) ni
davant els substantius anticipats o repetits pel pronom feble en (Dentesos
ja en tenim prou). Tampoc no es pot eliminar la preposici de en la construcci noms de + infinitiu.
En linforme es considera que hi va haver quaranta-dos ferits lleus i dos de greus
[i no pas dos greus].
A aquests textos se nhi han afegit altres dindits [i no pas altres
indits].
Hem anat a veure pessebres i fotos dalguns de ben macos [i no pas

macos].
dalguns ben
Van parlar tres escriptores kurdes, dues dalemanyes i una de catalana [i no pas
alemanyes i una catalana].
dues
De pa no en t mai prou [i no pas Pa].

Deines per a trobar informaci a la xarxa nhi ha moltes [i no pas Eines].
Divendres en van donar molt, de material [i no pas material].
Noms de pensar-hi fa escruixir [i no pas Noms
pensar-hi].
Noms dentrar sha adonat de tot [i no pas Noms
entrar].
El complement directe va sense preposici introductria a, fora que

sigui un pronom fort, les expressions recproques lun a laltre, etc. o que
hi hagi possibilitat de confusi (Com penseu que afectar el mn dinternet a
leconomia mundial?).
En aquest entorn trobem els individus allats [i no pas als
individus].
Shan de tenir en compte els conceptes generals que afecten la gesti de lempresa
[i no pas a la gesti].
Saludem cordialment les persones que ens han donat la benvinguda [i no pas
a les
persones].
El carnet t la finalitat didentificar els membres del club [i no pas als
El canvi dhoraris afectar els viatgers [i no pas als
membres].
viatgers].
El professor informa els estudiants de la difusi dun manifest [i no pas

diants].
als estu-
59
Van convidar tots els antics alumnes a lacte del centenari [i no pas
alumnes].
a tots els antics
Amb aquest projecte volen ajudar les persones discapacitades [i no pas

nes].
Aquest problema no preocupa gens la direcci de lescola [i no pas a
a les perso-
la direcci].
Shan de fer servir les preposicions o locucions prepositives precises, genunes i correctes, lluny de la confusi, lartificiositat, el calc daltres
llenges i la incorrecci (per exemple, no sha dabusar de per mitj de, a
travs de, mitjanant quan es vol dir simplement amb o per; sha de precisar el sentit i fer servir a travs de quan significa travessant, dun costat a
laltre, duna extremitat a laltra i no quan significa per, amb, per mitj
de, en, encara que el diccionari hagi incorporat aquest sentit; sha devitar ls duna preposici per una altra, a vegades per calc de langls o de
lespanyol: sota per amb, cap a per per, damunt per a o en, sobre per de o en,
dins (de) per en o a, versus per enfront de o contra; shan de fer servir les correctes sota i a causa de i no les incorrectes baix i degut a).
Noms hi poden aspirar els estudiants que obtinguin, per convalidaci o adaptaci,
un mnim de trenta crdits [millor que no pas per mitj de].
Si no trobeu la informaci que cerqueu, la podeu demanar amb aquest formulari
[millor que no pas mitjanant].
El pagament es far efectiu per transferncia bancria [i no pas a travs de].
Han dobtenir plaa pel procs normal de selecci [i no pas
a travs del].
Aquests formats es poden presentar en diferents suports o per mitj de [o amb]

diferents eines [i no pas a travs de].
Aix sassoleix amb una slida formaci [i no pas a
travs d].
Laprenentatge no es garanteix solament per ls dun determinat suport, sin pel

disseny correcte [i no pas a partir de / a partir del].
Volen saber amb quins criteris es decideix quins estudis soferiran [i no pas sota].
Lexposici es va fer amb el patrocini duna entitat bancria [i no pas sota].
s necessari insistir en aquesta idea amb una perspectiva universitria [i no pas sota].
s til per a la presa de decisions de lempresa en un entorn complex [i no pas sota].
Amb el lema Endavant, aquest seminari va aplegar representants de diverses universitats [i no pas Sota].
T molt de respecte pels vells [i no pas cap
als].
Trien empreses que tinguin una sensibilitat especial pel Tercer Mn [i no pas cap al].
Hi havia dotze peces de roba plegades, posades en unes lleixes especials [i no
sobre d].
Quan ho ha sentit sha posat les mans al cap [i no pas damunt
pas a
del].
Ofereix una visi global de la rellevncia que t el multiculturalisme en leducaci [i

no pas sobre].
La conferncia va tractar de les implicacions que t la societat del coneixement en
els documentalistes [i no pas sobre].
Preposici via
Atesa la reducci cada vegada
ms freqent de la locuci per
via de en via, alguns
diccionaris han habilitat aquest
substantiu com a preposici,
amb el sentit per mitj de,
passant per (p. ex., Us en
podeu informar via telfon o via
correu electrnic).
60
Ens presenta una interessant explicaci de levoluci histrica daquesta festa popular
[i no pas sobre].
Fa un reps de les parts bsiques de lordinador [i no pas sobre].
Cal promoure lanlisi crtica de problemes socials actuals [i no pas sobre].
Tenen mplia experincia i prestigi en el sector [i no pas dins].
Formar professionals competents en lmbit de la societat de la informaci [i no
pas dins].
Hauries de parlar dimaginaci i fantasia enfront de realitat [i no pas versus].
Viuen a sota de casa [i no pas baix].
Et penses que mestar sota la teva protecci [i no pas baix]?
A causa dalguns imprevistos, sha hagut dajornar la reuni [i no pas
Degut a].
Les conductes dels ciutadans i consumidors canvien a causa de lampliaci i la

modificaci de la informaci [i no pas degut a].
Shan de mantenir els matisos correctes de les preposicions (per exemple, el sentit ms concret de cap a i al voltant de enfront del que s ms
abstracte denvers i entorn de).
Durant la sessi es parlar dels mites clssics dinternet i del que hi ha de cert i de
fals entorn dels virus [i no pas al voltant dels].
Aquesta obra vol ser un element per a la reflexi entorn de la msica [i no pas
voltant de].
al
Tot aix es fa caminant i suscitant la curiositat envers el [o pel] futur [i no pas cap al].
El rector va mostrar el seu agrament envers el [o al] catedrtic [i no pas cap
al].
Considera que treures la corbata s una desconsideraci envers els altres [i no pas
cap als].
Shan de fer servir correctament les preposicions per (lloc de pas, temps
durant, causa, motiu, autor de lacci, instrument, mitj, manera, etc.) i
per a (destinaci, objecte, finalitat, direcci, termini fix referit al futur,
opini, etc.). Tamb davant dinfinitiu shan de diferenciar per (causa,
finalitat i causa alhora, acci que sespera per que encara no sha realitzat, circumstncia de manera, etc.) i per a (destinaci, finalitat sola, condici, conseqncia, fet posterior, etc.) mentre lautoritat acadmica no
canvi la normativa.
Passeu per la vora del riu i hi arribareu.
Per Pasqua molta gent fa vacances llargues.
Ho van agafar per necessitat.
Volen fundar una organitzaci dentitats per la independncia.
Sembla estrany que tota aquesta obra hagi estat feta per una sola persona.
Aix ho heu de comunicar per correu electrnic.
Hi ha ofertes exclusives per als socis de lentitat.
61
Hi podeu trobar els regals de Nadal per als amics o per a la famlia.
Es crear una comissi mixta per al seguiment del conveni.
Ens han de tenir la feina feta per al dia 9 de setembre.
Per a ells no val la pena de fer-ho: no valoren res.
Li han retirat el carnet per conduir ebri.
Analitzem les dades registrades per donar resposta als problemes plantejats.
En aquest pas es revolten per aconseguir drets democrtics.
Ens posem a la vostra disposici per atendre-us des de casa.
No ha pogut sortir perqu encara tenia molts exmens per corregir.
Per acabar, podem dir que encara no shan assolit els objectius.
Es redueix el nombre de clics necessaris per a arribar a llegir els missatges.
Les vostres aportacions sn fonamentals per a aconseguir un bon desenvolupament
del nostre campus virtual.
Li explicaran totes les eines que t a labast per a poder seguir b els estudis.
Aqu tenim el terme per a designar aquesta figura.
Per a resoldre el problema, lhas de plantejar b.
El curs vinent ser massa aviat per a valorar el resultat daquest canvi.
Per a introduir expressions de lloc (situaci o direcci), en principi es fa

servir a per a llocs reals, fsics, i en per a llocs figurats (textos, documents
o publicacions; reunions, assemblees o trobades; opinions; entitats, institucions o empreses; topnims utilitzats amb valor histric, social o temporal), malgrat que a vegades la preposici a predomina tamb per als
llocs figurats i malgrat que davant els indefinits un/a, algun/a i els demostratius aquest/a, aquell/a, singular o plural, es posa la preposici en encara
que indiqui lloc real.
Se suposa que van entrar a lhabitatge per la finestra de darrere.
En quatre anys sha quadruplicat la poblaci a la capital del pas.
Tamb hi ha aquest pensament a les seves zones dinfluncia.
Passa igual a la Frana de lrea parisenca i a la Itlia del nord i del sud.
s una llei que es respecta a tots els pasos africans.
La conferncia ser a la sala del primer pis.
Es reuniran al centre escolar de la plaa.
Encara no s a quin hospital treballes.
La revoluci tecnolgica ha comportat un procs dinnovaci en el camp del coneixement hum.
En van parlar en la commemoraci de lobertura del congrs.
En les poltiques pbliques sha de tenir present la llibertat de qu parlem.
62
s important en lmbit de les relacions contractuals.

Noms em mour en el pla ms general.
Plantejarem la qesti dels horaris en la discussi daquesta tarda.
En la Catalunya del segle XVIII encara no havia comenat aquest procs.
Sempre shi veu molta gent, en aquesta avinguda.
Deuen ser en algun rac que no sabem.
Per a introduir expressions de temps:

a) En principi es fa servir la preposici a en sentit puntual, s a dir, per a
indicar parts del dia, mesos [els mesos tamb poden anar precedits per la
preposici per], estacions de lany [per a les festes es fa servir per: per Pasqua] (Vindran a les cinc, a la tarda, al (mes de) gener, a lestiu) i per a expressar terme final (Arribaran a fi de mes; daqu a tres setmanes), i en en sentit
duratiu (Ho far en una setmana; en els darrers mesos). Ara b, es fa servir la
preposici en en sentit puntual davant de substantius, qualificatius, demostratius, indefinits, numerals (En dies aix tot surt al revs; En plena primavera; En aquell temps) i davant dinfinitiu en oracions temporals (En entrar al despatx el va trobar), encara que en un llenguatge corrent en aquest
darrer cas val ms utilitzar la construcci amb quan i verb conjugat (Quan
va entrar al despatx el va trobar).
b) Selideix la preposici quan sindica un temps concret, determinat, s
a dir, quan el substantiu indicador de temps s precedit per article indefinit o demostratiu, o t algun complement (l1 de juliol, el mes entrant, la
tardor passada, aquest any, el juny vinent, el juny del 1978, loctubre de lany
passat, el dia de Pasqua, el mat de divendres, lany 2001, el 2001); els segles,
per, han danar amb la preposici a [o en] (al segle XX / en el segle XX).
c) A ms, poden anar amb la preposici a o sense les expressions del tipus els/als anys vint, som (a) dimarts i les distributives cinc vegades (a) lany,
quatre dies (a) la setmana, Tenen reuni dues vegades al [o el] mes.
Aquests usos queden esquematitzats en el quadre segent:
Perode
Amb preposici o sense
Exemples
segles
amb preposici (a o en)
Amrica fou descoberta al segle XV [o en el segle XV].
dcades
amb preposici (a o en)
A la dcada dels anys noranta... [o En la dcada dels anys

noranta...].
preferentment sense preposici

anys
admissible tamb ls de la preposici en,
sense article
Lany 1640 esclat la guerra dels Segadors.

Va nixer lany 1901.
Va nixer en 1914.
63
Perode
Amb preposici o sense
Exemples
Al (mes de) juny hauran de pensar el programa de lhivern.
amb preposici (a o per)
Al febrer tenim dos dies de festa.

Al juliol farem vacances.
Pel maig, cada dia un raig.
mesos
Hi haurem danar el mes entrant.

sense preposici precedits dun article
indefinit o demostratiu o acompanyats
dalgun complement
El juny vinent no farem vacances.

Ens vam casar el juny de 1978.
Va marxar loctubre de lany passat.
El (mes de) setembre vinent comenaran dues noves carreres.
setmanes
i quinzenes
sense preposici
Ens examinarem la setmana entrant/vinent.

Els esperem la primera quinzena dagost.
Vindran l1 de juliol.
dies del mes
sense preposici
Van signar el conveni el dia 1 de desembre.

Els collaboradors haurien de cobrar el 10 de cada mes.
com a substantius, amb article i sense

preposici
El diumenge 12 de febrer ser el seu aniversari.

La sessi es far el divendres que ve.
Dissabte va ploure.
dies de la setmana
com a adverbis, sense article ni preposici
Dilluns tornar.
Ho farem dijous.
en construcci apositiva, sense article ni

preposici (i entre comes)
Dimarts, dia 25 dabril, es far la celebraci.

A lestiu hi fa una calor espantosa.
estacions i altres
perodes
preferentment amb preposici (a o per)
Renovaran lestoc a la primavera.

Ho fan per Pasqua.
amb la preposici a
parts del dia
al mat, al vespre, a la matinada

No vingueu dem al mat, que no hi trobareu ning.
Treballa molt de mat.
amb la preposici de
Ho far de dia, de nit.

Han trucat de matinada.
altres
a/de mitjan; a/de mig/mitja
a mitjan setembre, a mitjan setmana, a mitjan mes, a mitjan

any, a mitjan 1945, a mitjan segle XVII; a mig juliol, a mitja
setmana, a mig mes, a mig any
a/de la primeria de; a/de primers de; al/del

comen(ament) de; a/de linici de; a/de
principi de
a la primeria de gener; al comenament de la sessi; a linici

del curs; a primers de mes; a principi de 1936
a/de la fi/darreria de; a/de lacabament de;

a/de les acaballes de; a/de fi/final de
a la fi dels temps, a la darreria de 1948; a lacabament del

segle XVI; a les acaballes de lestiu; a fi de mes, a final de mes
Amb els mitjans de locomoci o vehicles es fa servir la preposici amb, perqu sagafen com a mitjans o instruments, en concurrncia amb en o a.
A molts pasos, gent de totes les edats va a la feina amb bicicleta.
Al jovent li agrada ms moures amb moto per Barcelona.
Diuen que sestimen ms viatjar amb tren que no pas amb avi.
Pel que fa a la construcci

incorrecta de verb + amb,
vegeu lapartat 2.4.8.
64
Cal parar atenci a ls de les preposicions que introdueixen complements dadjectius o substantius indicadors destudis, carreres, ttols, especialitats, etc., les quals es troben utilitzades de maneres diverses, a vegades per influncia daltres llenges.
Es matricula de lassignatura dIntroducci al dret.
Estudia la carrera de Filologia Romanesa.
Criteri general
Com a criteri general es pot
dir que quan es fa referncia a
lestudi sutilitza la preposici
de per a introduir el complement i quan es fa referncia a
la persona, la preposici en
(fora denginyer/a, en qu
sutilitza de).
T el grau / la llicenciatura dHumanitats.

T la diplomatura de Cincies Empresarials.
de
(referint-se
a lestudi)
Fa el postgrau de La Xina i el mn xins.

Fa el mster de Programari lliure.
Fa el doctorat de Tecnologia i Medi Ambient.
Es decanta per lespecialitat de Logopdia.
T el graduat de Tcniques editorials.
T el ttol dEnginyeria de Telecomunicacions.
Estudia Enginyeria Tcnica dInformtica.
Segueix els estudis de Medicina.
en
(referint-se
a la persona)
s llicenciada en Comunicaci Audiovisual.
Excepcions:
Busquen diplomats en Infermeria.
s enginyera de Camins.
s graduat en Tcniques de Mercat.
Han de contractar tres enginyers de Telecomunicacions.
Sereu msters en Resoluci de conflictes.

s doctorada en El Mn rab.
Sn especialistes en Cirurgia Plstica.
s postgraduada en Mesures internacionals.
El comod fer-ho
Sha devitar la coincidncia de preposicions en frases que resulten estranyes. Aix es pot aconseguir, segons el cas, de diferents maneres:
a) triant verbs que no regeixin preposici, b) repetint el mateix verb o posant-ne un de sinnim, c) buscant la forma genuna de dir-ho en catal o
d) canviant la redacci de la frase.
Es refereixen a amb quin cotxe hi aniran [millor: Es refereixen a quin cotxe agafaran].
El Parlament Europeu emet la seva primera nota en catal, a ms
oficials [millor: ...demetre-la en...].
den
les llenges
Han anat a pel ttol [incorrecte; ha de ser: ...a buscar el...].

La junta es compon duna persona escollida per i entre els membres de la Junta de
Facultat que pertanyen al personal acadmic no funcionari i al personal
investigador en formaci [millor: La junta es compon duna persona que escullen
entre ells mateixos els membres de la Junta de Facultat...].
La utilitzaci del verb fer seguit

del pronom ho en alguns
casos pot ser una bona soluci
per a evitar lencontre de
preposicions. Per exemple: El
Parlament Europeu emet la seva
primera nota en catal, a ms de
fer-ho en les llenges oficials.
65
2.7. Conjuncions
Entre les conjuncions distributives no hi ha ja sigui o, sin que ha de

ser sia o, o o, etc. o simplement amb el verb i la conjunci o.
Volen reduir labsentisme laboral per qualsevol causa, sia justificada, injustificada o
dubtosa [i no pas ja sigui o].
O amb bona cara o amb mala cara, sempre acaba aconseguint el que vol [i no pas Ja
sigui o].
Treballen amb el seu propi equip o juntament amb altres [i no pas ja
sigui o].
Sha de distingir la conjunci adversativa sin de si no (conjunci condicional + adverbi de negaci).

La utilitat dels materials no es garanteix per ls dun suport determinat, per molt
innovador que sigui, sin per la qualitat que tenen.
El grau de competncia dun professor no es valora pel coneixement que t de coses
molt concretes, sin per la seva manera dentendre i transmetre la realitat.
Hi ha subcontractaci no solament dels equips informtics sin tamb dels professionals.
Demaneu ajuda si no trobeu la informaci que busqueu.
No es pot saber de qui s lingrs si no shi fa constar el nom.
Shan dexplicar b; si no, ning no els entendr.
La conjunci doncs s illativa o continuativa; no t mai valor causal i,

per tant, no sha de confondre amb perqu, puix (que) o ja que.
Suposem, doncs, que tothom qui sha inscrit al curs t uns coneixements mnims.
Ha arribat tothom. Doncs ja podem comenar [diferent de: Ja podem comenar
perqu ha arribat tothom].
Cal potenciar el reconeixement de la cincia, perqu [o puix que o ja que] massa
sovint noms ens fem ress dels petits fracassos [i no pas doncs].
s incorrecte ometre la conjunci completiva que, que no sha de confondre amb els relatius que ni qu, els quals substitueixen un element anterior, mentre que la conjunci es limita a introduir una frase, sense substituir cap element esmentat abans.
Demanem que llegiu detingudament la proposta que us fem.
Esperem que aquesta informaci us sigui molt til.
Us agrair que estudieu els aclariments que ara us presentem.
Preparen un gran sarau que prometen que ser inoblidable.
A ella s que li agrada el cine.
Per tal devitar confusions de significat i aconseguir un llenguatge precs i

no enfarfegat, val ms reservar la locuci conjuntiva aix com per al sen-
Les conjuncions i/o

Ls de les conjuncions i i o
separades per una barra inclinada (i/o) amb la finalitat
dindicar addici o opci entre
dos elements o ms s abusiu
en textos de tipus general.
Aix, doncs, sha descriure Els
estudiants dangls o de
francs... i no Els estudiants
dangls i/o de francs...
66
tit modal (de la mateixa manera que, igual que) i no pas per al copulatiu, encara que aquest s shagi recollit al diccionari. Per a aquest sentit
copulatiu s molt ms usual fer servir i, i tamb, a ms.
Aix com ella contesta molt amablement, ell ho fa duna manera molt seca [sentit
modal].
Aix com ahir feia bo, avui no para de ploure [sentit modal].
Hi podran participar estudiants, professors i personal de gesti en actiu, a ms
dempreses i institucions collaboradores [millor que no pas aix com].
Hi trobareu una variada oferta de serveis i tot el que pot afavorir el vostre progrs
personal i professional [millor que no pas aix com].
La Universitat us far arribar aquest programari a casa amb la primera tramesa de
material, i tamb les instruccions i indicacions per a installar-lo [millor que no pas
aix com].
No existeix la conjunci *peraqu, sin que ha de ser perqu, que s final

(el verb de la frase va en subjuntiu) i causal (el verb va en indicatiu). A
ms, no sha de confondre la conjunci perqu amb per qu ni amb per a
qu (preposici + interrogatiu o relatiu).
Que siguin capdavanters ara no s prou garantia perqu ho continun essent en el
futur [final].
Hem preparat unes pgines especials perqu pugueu gaudir del ciberespai [final].
No han vingut a la festa perqu se nhan descuidat [causal].
Votem aquesta opci perqu ens permet arribar ms lluny [causal].
No sexpliquen la causa per qu es mouen [no pas conjunci, sin preposici +
relatiu].
Volen saber per qu hi ha gent que sapunta a aquests cursos [no pas conjunci, sin
preposici + interrogatiu].
Es pregunten per a qu seran tils totes aquestes feines [no pas conjunci, sin
preposici + interrogatiu].
La locuci conjuntiva tot i que sha de fer servir amb el verb en indicatiu. Amb el verb en subjuntiu shan dutilitzar altres locucions equivalents.
Tot i que no s igual el nombre dusuaris que el de sessions, almenys indica que shi
han connectat unes quantes persones diferents [correcte].
Tot i que tenim un programari net de virus, la responsabilitat final s de cada usuari
[correcte].
Encara que [o Malgrat que] aquests passos previs no tinguin una dimensi pblica,
shan de presentar correctament [i no pas Tot i que].
Shan deliminar les substncies perilloses encara que [o malgrat que] en alguns casos
puguin ser beneficioses per a alg concret [i no pas tot i que].
67
Lxic
3. Lxic
Sha de parar atenci a una srie dincorreccions o inexactituds de lxic o de

construccions que es fan sovint, que sn ms o menys aparents i que a vegades
passen desapercebudes i tot. Es poden resumir en els punts segents.
3.1. Estrangerismes
No shan de fer servir castellanismes o altres estrangerismes, encara que
siguin discutits, si tenim lequivalent catal.
aconteixement
esdeveniment, fet
bolleria
brioixeria
calentar
escalfar
colindant
adjacent, confrontant, limtrof/a
collisionar
collidir, topar
comprensivitat
integraci
customitzar
personalitzar, adaptar al(s) client(s)
desvelar
revelar, descobrir
donar a (una tecla...)
pitjar, prmer
empotrar
encastar
enterar-se
adonar-se, assabentar-se
escarbar
furgar, gratar
espnsor
patrocinador
event
esdeveniment, fet
fletar
noliejar
link
enlla
medir
fer, mesurar, tenir
noveds/osa
nou/nova, innovador/a
nvio/a
proms/esa, xicot/a, nuvi/nvia
peatonal
de vianants
pegatina, enganxina
adhesiu
pla
termini
primar
fer prevaler, estimular, donar preferncia
promig
mitjana
solapament
encavalcament (o encavallament)
solventar, subsanar
resoldre, solucionar
sublevaci
insurrecci, revolta
suggerent
suggeridor/a
taladradora
perforadora, mquina de foradar, trepant
tamany
mida, grandria, dimensi
tonteria
ximpleria
tonto/a
ximple, ttil/a, tanoca, babau/a
trajo (o tratge)
vestit
umbral
llindar
vale(?)
d'acord, s, va b, molt b, b, entesos, eh?, oi?
vivenda
casa, habitatge
Validaci de diccionaris
No nhi ha prou que un terme
figuri en un diccionari per a
donar-lo per bo. Per exemple,
en el Gran diccionari 62 de la
llengua catalana, a cura de Llus
Lpez del Castillo, sapleguen
uns quants castellanismes
(barco, despedida, despedir,
desperdici, fugar-se, garrafal,
impar, mediar, membret,
mentres, nvio, parafernlia,
per anticipat, quantis -osa,
quirfan, recapacitar, tuberia,
virgueria...) no sancionats, de
moment, per lIEC i que, per
tant, shan desmenar. Aix,
doncs, s important conixer
el material de consulta que es
fa servir.
68
Lxic
Exemples:
Lavaluaci final es fixa amb la mitjana de les notes de tot el curs [i no pas
mig].
el pro-
s necessari solucionar aquest problema [i no pas subsanar ni solventar].

El curs consisteix en un recorregut per tots els esdeveniments del segle [i no pas
aconteixements].
El treball sha delaborar en el termini de vint-i-set mesos [i no pas pla].
Falta un bon servei de cafeteria i brioixeria [i no pas bolleria].
Noms es pot fer aix perqu no hi hagi encavalcaments [o encavallaments] de
tasques [i no pas solapaments].
Els patrocinadors daquest projecte densenyament sn les entitats locals [i no pas
espnsors].
Aquest fet nou [o innovador] safegeix a la possibilitat de consultar bases de dades
[i no pas noveds].
Hi ha una tendncia a la integraci de lensenyament secundari obligatori [i no pas
langlicisme comprensivitat].
A ms, contindr els enllaos a institucions i serveis orientats a lempresa [i no pas
links].
La conferncia versar sobre el desenvolupament social, la reforma de lEstat i la
seguretat social al llindar del segle XXI [i no pas umbral].
Noms falta pitjar una tecla [i no pas donar-li a].
Familiars que no simpatitzaven necessriament amb ETA i HB eren castigats a haver
dagafar cada setmana un autocar noliejat per... [i no pas fletat].
Lhome, que no era a casa [o lhabitatge] en el moment que va comenar el foc, va
perdre la vida perqu hi va entrar per salvar la seva dona [i no pas la vivenda].
Lobjectiu de la reforma s fer prevaler [o estimular / donar preferncia a] les
possibilitats de dileg [i no pas primar].
Els resultats de les organitzacions culturals poden ser difcils de mesurar [i no pas
medir].
El nou marc s molt ms flexible i elimina circumstncies que fan que alguns
empresaris siguin refractaris a contractar dones [i no pas reacis].
Si no grato dins meu, res. Sc dels qui miren cap endins [i no pas
escarbo].
Aquest assumpte mindigna i em revolta [i no pas subleva].

Volia divulgar la meva alegria per un esdeveniment [o fet] que s objectivament
important [i no pas event].
Cada campus ser adaptat als clients dacord amb les necessitats de la seva organitzaci [i no pas ser customitzat].
Lacusat va comparixer ahir davant el tribunal amb un vestit fosc [i no pas
trajo ni
tratge].
Ho farem tots junts quan ens reunim, va b? [i no pas vale].
No shan adonat [o shan assabentat] de res [i no pas shan
enterat].
Lentitat esmentada no sha volgut adonar daquest fet [i no pas

da].
donar per entera-
69
Lxic
70
3.2. Mots correctes i adequats

Sha danar amb compte a formar els mots correctament, evitant males formacions, i a fer servir els termes adequadament pel que fa al sentit.
Sentn com a potenciador de lindividu i del seu sentit de pertinena a la comunitat
[i no pas pertanyena].
Sn unes acusacions desprovedes de tot fonament [i no pas desprovistes].
Recorda que de petits anaven a lhort i menjaven psols crus [i no pas crusos].
Podeu consultar la vostra activitat dusuari i veure lestat de les comandes que heu
fet [i no pas comprovar].
Lrea de Recursos Humans gestionar aquestes accions per cobrir duna manera
ptima les necessitats de cada grup [i no pas optimar].
La majoria daquests estudiants van comenar els estudis el curs 1995-96, encara
que nhi ha alguns que van comenar el curs segent, el 1996-97 [i no pas posterior].
Tots dos grups van fer un seguit dintervencions [i no pas van
mantenir].
Els estudiants que hagin aprovat el conjunt dassignatures establert obtindran el

certificat corresponent [i no pas hagin assolit].
El resguard us servir de document acreditatiu dels estudis fets [i no pas assolits].
Els mduls de macroeconomia es poden assimilar sense problemes dedicant-hi un
temps raonable [i no pas assolir].
Cal presentar una sollicitud en qu sexposin linters i els motius pels quals es vol
assumir aquesta responsabilitat [i no pas assolir].
El currculum ha de tenir un carcter dinmic; per aix contnuament lhas danar
actualitzant i fent madurar afegint-hi totes les dades que donin fe de la teva evoluci
professional [i no pas integrant].
Calen dues circumstncies per a venir: primer, tenir-ne ganes i, segon, que realment
et representi una bona possibilitat professional [i no pas mereixi].
Les empreses estrangeres no comunitries hauran dacreditar la seva capacitat amb
un certificat expedit per la representaci diplomtica dEspanya a lestat corresponent
[i no pas respectiu].
Per a treure langoixa que us pot haver vingut desprs de visitar les pgines anteriors
[i no pas haver esdevingut].
En aquest apartat incorporarem els objectius descrits i les explicacions, si us sembla
que hi escauen, sobre la concreci dels objectius [i no pas sescauen].
Inclou un tauler danuncis [i no pas taulell].
3.3. Estrangerismes semntics

Sha danar amb compte amb certs mots o construccions que, per calc, moda
o la ra que sigui, en un moment determinat sestenen i arriben a adquirir
sentits o matisos que pertanyen a altres paraules o, a la inversa, seliminen,
es redueixen i perden part del seu significat, de manera que en podrem dir
castellanismes o estrangerismes, com els de lapartat 3.1, per semntics
en comptes de formals. El resultat s un empobriment lxic i una prdua
Lxic
71
Lxic
de lesperit propi de la llengua catalana, substitut pel daltres llenges,

cosa que sha devitar.
s un pensament que es va escampant [o va agafant / va prenent cos] en la nostra
societat [i no pas va quallant; en catal el mot quallar no t aquest sentit figurat].
Cal estar atents a la presncia de condicions que afavoreixen laparici del conflicte
[i no pas propicien].
Hi ha uns vells lavabos pblics que estan sempre tancats i que cauen a trossos [i no
pas pedaos].
Desprs dhaver esclatat la bomba, la policia va escorcollar dos ciutadans [i no pas va
registrar].
Els Mossos dEsquadra havien efectuat un escorcoll a casa del jove [i no pas registre].
El provoquen perqu reveli alguns secrets [i no pas desvetlli].
Alguns detalls, com ara labsncia dun o ms telfons de contacte, poden fer perdre
una feina [i no pas varis].
He sentit dir a moltes persones que all va ser horrible [i no pas He
escoltat].
En una videoconferncia mltiple cal gestionar les comunicacions perqu a cada

moment es vegi i se senti qui parla [i no pas sescolti].
La universitat sha dobrir a noves demandes formatives dadults que necessiten
reciclar-se [i no pas precisen].
Amb aquesta perspectiva s necessari insistir en aquesta idea [i no pas precs].
Aix es podia esdevenir en el pas de lany 1999 al 2000 [i no pas trnsit].
Si anem ms avall de la pgina, trobarem lenlla que ens interessa [i no pas a baix].
una orientaci derivada de lespecificitat que tenen els Estudis dHumanitats*
[i no pas ostenten].
Va parlar del cost mitj per estudiant [i no pas mig].
Hi participarien biblioteques interessades en serveis bibliotecaris que donessin suport
a lensenyament a distncia [i no pas recolzessin].
Prestar el servei dacord amb les especificacions mnimes previstes en els requisits
tcnics [i no pas contemplades].
Tamb es preveu augmentar la interactivitat amb la creaci duna bstia [i no pas
contempla].
Hi trobareu les instruccions sobre els aspectes que shan de fer constar [i no pas
complimentar].
Lany 1997 aquesta pgina va ser objecte de canvis importants [i no pas va
Es proposa que tothom sexpressi com vulgui [i no pas ho
sofrir].
desitgi].
El centre urb de Terrassa s fruit del creixement de dos emplaaments [i no pas casc].
A ms a ms [o De tant en tant] hi haur activitats presencials [i no pas
ment].
Eventual-
Atesa la diversitat de situacions que poden resultar... [i no pas Donada].

El manual abraa [o comprn] el perode que va des del segle XIX fins als anys
noranta del XX [i no pas abasta].
Aquesta instituci vol fer una tasca de divulgaci dels resultats de la recerca amb la
publicaci de treballs i lorganitzaci de cursos i seminaris [i no pas papers].
* Cal recordar que els estudis

de la UOC, equivalents a les
facultats de les altres
universitats, sescriuen amb
majscula inicial.
72
Lxic
Els mitjans de comunicaci de massa shan erigit en un nou model cultural [i no pas
shan constitut].
Teniu la possibilitat danar a una caixa i demanar que us passin el saldo a un compte associat [i no pas acostar-vos].
Lobjectiu s oferir uns estudis que, sense negligir els aspectes bsics de leconomia,
sespecialitzin en economia digital [i no pas descuidar].
Si compareu aquests costos amb els de desplaament a qualsevol centre densenyament presencial, us adonareu que [o veureu que] aquest model duniversitat comporta
un estalvi evident [i no pas observareu com].
En cas que vegis que et convaliden alguna de les assignatures que fas... [i no pas
observis].
Hem de redactar els requisits per a aquesta feina [i no pas requeriments].
Ha publicat cent set diccionaris de diferents tipus [i no pas tipologies].
Primer shan destudiar lmbit dactuaci i els problemes que presenta [i no pas
problemtiques].
El tema de qu tracta aquest llibre s la personalitat [i no pas La
les
temtica].
Us agram la confiana que heu dipositat en nosaltres [i no pas ens
heu dispensat].
Ajuden a decidir quines iniciatives cal promoure [i no pas endegar].

El pla docent unifica metodolgicament la matria i la temporitza [i no pas
ralitza].
tempo-
Un noi marroqu de catorze anys mor negat a lestany de Banyoles [millor que no
pas ofegat].
La pea ms grossa pesa quasi quatre quilos [i no pas gran].
Quines sn les institucions capdavanteres en aquest tipus de recerca [i no pas punteres]?
Aquests sn els objectius que es volen assolir amb aquesta assignatura [i no pas
tenen].
pre-
Amb aquest missatge comencem una srie de comunicacions de periodicitat quinzenal amb les quals us volem fer arribar ofertes [i no pas pretenem fer-vos].
Les noves tecnologies de la informaci i la comunicaci comparteixen una aspiraci
universal, una vocaci darribar a totes les esferes de lactivitat humana [i no pas
pretensi].
Hi ha anlisis i interpretacions referides a cada espot, amb intenci [o voluntat]
exhaustiva [i no pas pretensi].
Per a poder-vos oferir cada dia un servei millor, necessitem saber la vostra opini
[i no pas conixer].
Amb aquest taller podeu saber quines sn les fonts dinformaci tils [i no pas
conixer].
En aquesta pgina web podeu saber com se celebra el cap dany a diferents pasos
[i no pas conixer].
Heu de saber el nom del vostre consultor o consultora [i no pas
conixer].
El nombre de participacions s limitat [i no pas nmero].

El sistema enregistra lestada dun usuari a la llibreria virtual, independentment de
les planes que consulti o de lestona que shi estigui [i no pas del temps].
Volem saber la vida i miracles daquest sant tan assenyalat [i no pas senyalat].
73
Lxic
Ben aviat aquesta poblaci tamb disposar dun centre de suport [i no pas
r amb].
A les habitacions hi ha bany complet, telfon i aire condicionat [i no pas
compta-
Les habi-
tacions compten amb].

Tenem [o Fiem] una vida intensa i molt orientada a la poltica [i no pas Portvem].
Els estudis shan consolidat en els cinc anys que fa que funcionen [i no pas
funcionant].
porten
s una pgina web de pastissos, dedicada especialment als ms llaminers [i no pas

golosos].
No ens podem fer crrec de quins fitxers utilitzeu cadasc particularment [i no pas
nivell particular].
Aquests recursos us poden ser tils, tant per a la docncia com per a la vostra prpia
formaci [i no pas a nivell de].
La demanen al telfon, per ara no shi pot posar [i no pas ficar].
Em plau convidar-vos a lacte de graduaci del curs 2000-2001 [i no pas complau].
3.4. Construccions foranes o estrafetes

Shan devitar les construccions estrafetes, calcades o hbrides, diferents
de com es construeixen en catal.
Aquest Nadal anirem a veure els [o anirem als] pastorets [i no pas anirem de].
Van fent el sord als crtics que recorden que aquest pas no s plenament democrtic
[i no pas odes sordes].
Comencem per fer un volt pels diferents pobles [i no pas donar
un volt].
La tempesta que descarregava a Vilob va deixar caure uns quaranta litres per metre
quadrat en menys dun quart [i no pas un quart dhora].
Cada dia plega a dos quarts de quatre [i no pas les
tres i mitja].
Noms em falta apuntar els termes purament dinformtica [i no pas purs

Ahir portava una camisa de quadres [i no pas a
i durs].
quadres].
s una biblioteca que sencamina cap a la personalitzaci del servei dinformaci [i

no pas dirigeix els seus passos].
Visitaran el museu amb el guiatge de [o guiats per] persones expertes en art [i no pas
de la m de].
Per aix la formaci, la competitivitat i la solidaritat sn conceptes que han danar
junts [i no pas de la m].
El cotxe dels quatre detinguts va fugir [i no pas es
va donar a la fuga].
Les noves tecnologies de la informaci sn a tot arreu [i no pas estan en totes parts].
Comprar un bitllet danar i tornar [i no pas anada
i tornada].
Fem-ho com sempre; no fos cas que ens equivoqussim [o no sigui que ens equivoquem]
[i no pas no vagi a ser que ens equivoquem].
I, s clar, el carnestoltes ms gracis tamb ens dna loportunitat de gaudir de la
seva festa [i no pas com no].
74
Lxic
Us demanem que ho feu avinent tan aviat com pugueu [o tan aviat com sigui possible]
[i no pas el ms aviat possible].
Les vendes de materials es fan sobre la base de la propietat collectiva dels mduls
docents de la Universitat [i no pas en base a].
En aquests cursos, havent superat un [o desprs de la superaci dun / amb la superaci
prvia dun] examen presencial, la Universitat atorga un diploma [i no pas prvia
superaci dun].
Ho nota quan t la criatura a coll [i no pas als
braos ni en braos].
Si visiteu lAjuntament, de passada us podeu apuntar a la cavalcada [i no pas de pas].

El material bsic per a la preparaci de lassignatura es compon dels tres mduls
didctics que edita la Universitat a aquest efecte [i no pas a lefecte].
Cal tenir en compte que, a lefecte de la prestaci per maternitat, es consideren
protegides les situacions segents [i no pas a efectes].
Les grans multinacionals de les tecnologies de la informaci ocuparan aquest camp
directament o per mitj dempreses creades amb aquesta finalitat [i no pas a tal
efecte].
Lactualitzaci de les dades es fa un cop al dia, per la qual cosa no veurs lingrs
fins a lendem dhaver-lo fet [i no pas fins al dia desprs].
Es van estar tres hores al parc fent petar la xerrada [i no pas petant
la xerrada].
Si no ho poden mirar fins dem passat, qu hi fa que ens hi dediquem avui o dem
[i no pas qu ms dna]?
3.5. Mots i construccions genuns

Sha de fer servir el mot, o la construcci, ms habitual en un catal genu, perqu no hi hagi un llenguatge artificis; sempre tenint en compte el
context, per, perqu de vegades una forma t un sentit figurat o un mats
que no t una altra.
Us recordem que a la bstia dopinions que trobareu a lespai Comunitat ens podeu deixar
[o fer arribar] la vostra opini respecte a aquest punt [millor que no pas facilitar].
La societat no es beneficia prou de la recerca que es fa a la universitat [millor que no pas
suficientment].
Si tingus prou energia i temps, ho engegaria [millor que no pas energia i temps suficient].
Noms cal preveure-ho amb prou temps [millor que no pas el temps suficient o suficient
temps].
Cont profecies que descriuen la fi del mn, des de Nostradamus fins a la Mare de Du
de Ftima [millor que no pas Verge].
La cultura sadquireix amb leducaci [millor que no pas mitjanant].
Un bon professional ha destar sensibilitzat per les aplicacions didctiques [millor que
no pas respecte de].
Un cop acabat el curs, lestudiant obt un diploma [millor que no pas finalitzat].
Els treballadors no es poden donar de baixa fins a lacabament del servei [millor que no
pas la finalitzaci].
En aquest tauler cadasc trobar els cursos que fa [o segueix] [millor que no pas realitza].
75
Hi ha escrit el procs que sha de seguir per a inscriure-shi [millor que no pas cal portar a
terme].
Els centres de suport de la UOC acosten la universitat a la realitat social de les comarques [millor que no pas apropen].
Us explicarem quins passos heu de fer [i no pas quines
passes].
...sestimen ms perdre lectors en lnia i cobrar que no pas continuar com abans [millor
que no pas prefereixen].
Si us estimeu ms que fem el trmit nosaltres, podeu emplenar el formulari [millor que
no pas preferiu].
...incorporarem els objectius i les explicacions, si us sembla que hi escauen, sobre aquest
tema [millor que no pas creieu].
Aquesta fundaci podr fiscalitzar la gesti de ladjudicatari, inspeccionar-ne el servei i
dictar, si ho troba oport, les disposicions necessries per a mantenir la prestaci [millor
que no pas creu].
La mesa podr atorgar, si ho considera [o troba] convenient, un termini de tres dies per a
esmenar els errors [millor que no pas creu].
Aviat sabrem el resultat de la rifa de Nadal [millor que no pas del sorteig].
Entre les respostes rebudes rifarem 90 euros [millor que no pas sortejarem].
No he votat perqu me nhe descuidat [millor que no pas me nhe oblidat].
No et descuidis descriure la data delaboraci del teu currculum [millor que no pas
toblidis].
Una gran quantitat descultures miren de representar sentiments [millor que no pas
tracten de].
Es va assumir que els programes escrits durant els anys seixanta i setanta ja no
sutilitzarien al cap de trenta anys [i no pas desprs de].
3.6. Paraules precises

Si hi ha dues o ms paraules per a un concepte determinat, val ms fer servir la
ms precisa i que no porti confusi de significat amb una altra, encara que
laltra sigui al diccionari (normalment com a entrada secundria).
Els programes van nixer com a remeis temporals, amb la intenci de reescriurels
desprs de lemergncia momentnia [millor que no pas puntual].
Ho fem perqu totes les persones que en algun moment heu tingut un determinat
vincle amb la Universitat pugueu continuar mantenint el contacte entre vosaltres i
amb la instituci [i no pas seguir].
Continuem treballant per millorar aquest servei [i no pas Seguim].
Cal explicar les habilitats que demanen els objectius i continguts de lassignatura
[i no pas suposen].
Aquest sistema ha comportat [o ha significat] la desaparici definitiva de lanterior
[i no pas ha suposat].
Els treballadors daquesta empresa encara no saben la destinaci definitiva [i no pas
el dest definitiu].
Us convoquem a una sessi informativa que tindr lloc [o es far] el dia 11 de mar a
la UAB [i no pas es desenvolupar].
Lxic
76
Lxic
Els cursos de preparaci de les proves daccs han estat elaborats [o han estat fets] per
Ensenyament Obert [i no pas han estat desenvolupats].
a causa del paper social i de servei pblic que els mitjans de comunicaci poden
exercir [i no pas desenvolupar].
Han posat en funcionament una empresa amb la intenci de crear [o elaborar] eines,
materials i cursos dactualitzaci [i no pas desenvolupar].
Tenen experincia en lelaboraci daquest tipus de materials [i no pas
lupament].
el desenvo-
Abans de marxar he de comprar un rodet per a la mquina de fotografiar [i no pas

carret].
Es comuniquen per mitj daparells electrnics [i no pas a
travs].
El pagament es far efectiu per transferncia bancria [i no pas a

Aix sassoleix amb una formaci slida [i no pas a
travs de].
travs d].
Hi trobareu una oferta variada de serveis i tot el que pugui afavorir laprenentatge
[i no pas aix com].
Va convidar amics i familiars, a ms de [o i tamb] companys de feina [i no pas
com].
En certa manera adopten una actitud molt inconscient [i no pas
Us hi podeu subscriure gratutament [i no pas de
forma].
forma gratuta].
Els treballs es poden fer de manera individual i collectiva [i no pas forma].
aix
77
4. Redacci i construcci de la frase
Quan sescriu sha daconseguir una redacci clara, ordenada, ben travada, concisa i sense elements innecessaris, que recarregarien el text i el farien artificis.
A ms, la frase ha de contribuir a fer una llengua autntica, allunyada de models forasters. Per aix hi ha uns quants punts que shan de tenir en compte a
lhora de redactar qualsevol escrit.
1. La frase ha de ser genuna i, per tant, shan devitar les construccions estranyes a la llengua en qu sescriu, en aquest cas la catalana.
Aquest s un fet interessant. Aquest fet s interessant.

El seu s encara un mn proper a lpic. El seu mn encara s proper a lpic.
s per aquest motiu que trobem equivocat considerar... Per aquest motiu trobem equivocat considerar... [si no s que shi vol donar un mats o mfasi especial].
Sn dos els supsits bsics que... Hi ha dos supsits bsics que...
s a partir dels agents i del concepte de procs IDEF que podrem estructurar... A partir dels agents i del concepte de procs IDEF podrem estructurar... [si no s
que shi vol donar un mats o mfasi especial].
Prova del seu arrelament ns... s prova del seu arrelament...

[Parlant del director dun museu] Si
de Richard Meier. Si el deixen fer...
...van constatar que
molts problemes...
el deixen, per fi hi haur un museu a ledifici
sn molts els problemes
que han de solucionar. ...hi ha
Cap problema. No passa res. / Aix no s problema. / No hi ha cap problema.

Res a veure. No hi t res a veure.
2. Tota frase necessita verb principal; per tant, sha devitar de fer una frase
independent, s a dir, entre punts, sense verb.
De moment noms assenyalar
que aquesta prosa implica lescriptura. De moment noms conv/podem/cal assenyalar que...
Finalment, noms recordar que... Finalment, noms falta recordar que...

El que la lectora o el lector busca s claredat, ordre i confiana. Pensar que all
que llegeix s fiable i mereix la seva atenci. ...confiana, pensar que...
Mentre lltima defensa de Barcelona queia sota lexrcit de Felip V, Pau Ignasi de
Dalmases i Ros negociava la possibilitat de lempara britnica en missi
diplomtica. Sense saber. Sense poder fer res. ...diplomtica, sense saber qu
passava, sense poder-hi fer res.
3. Sha de seguir lordre correcte sense canviar elements de lloc innecessriament. Aix seviten repeticions, abs de possessius, etc. Aix no vol dir, per,
que lordre sigui fix: a vegades conv canviar-lo per a introduir matisos al
text.
Redacci i construcci de la frase
78
els
segents casos. ...els casos segents.
El restant 49% ha demanat laccs a Psicologia. El 49% restant...

El que ms magrada... El que magrada ms...
Es pot o no fer aquesta operaci. Es pot fer aquesta operaci o no (fer-la).
amb
o sense sucre. ...amb sucre o sense.
T lobra uns moments particulars, des del... Lobra t...

...poca
veure...
cosa t a veure el del clssic agricultor amb el de lobrer. ...t poca cosa a
Aquest s un
clar exemple del sistema dintercanvi. ...un exemple clar...
La connexi al Campus va ser dificultosa durant la

passada.
passada setmana. ...setmana
Terrassa era a la baixa edat mitjana un nucli essencialment agrcola. A la baixa

edat mitjana Terrassa era...
4. Els diversos elements de la frase han destar ben lligats perqu no hi hagi
una construcci desballestada o punts sense acabar.
Capacitar i desenvolupar professionalment totes les persones de la UOC en

relaci amb les seves responsabilitats. Capacitar totes les persones de la UOC en
relaci amb les seves responsabilitats i fer que es desenvolupin professionalment.
Aquest diari s daquells que mai no deixen temps dacabar de
los.
...competncies per a canviar,
ne i millorar-la.
llegir-lo. ...llegir-
trobar i millorar la feina. ...canviar de feina, trobar-
No s tan important per les titulacions que imparteix

shi porten a terme. ...com...
sin per les experincies que
...professionals que spiguen inserir-se en una organitzaci o

funcionar. ...crear-ne una...
crear-la
i fer-la
Tots els contractes han de tenir una durada mxima dun any amb data de
comenament 1 de gener de cada any i que finalitzaria el 31 de desembre del
mateix any. ...data dacabament...
Sn condicions daquests grups que linvestigador principal i almenys dos

components ms tinguin el grau de doctor i experincia acreditada de recerca.
Una condici daquests grups s...
[Parlant dels materials didctics] Basats en tecnologies dagents intelligents, es vol
que els professors tinguin una millor eina per al seguiment de laprenentatge dels
estudiants. Amb aquests materials, basats...
5. Sha de buscar la claredat de la frase evitant construccions artificioses o

rebuscades.
Desenvolupar la redacci dun informe. Redactar...

Aquest espai comptar amb la participaci per
Ho trobareu al centre de suport que
Comarcal... ...s...
part dexperts en el tema debatut.
es troba situat a les dependncies de lOficina
El dia x es va constituir per part de la Fundaci per a la Universitat Oberta de

Catalunya el dipsit... ...la Fundaci per a la Universitat Oberta de Catalunya va
constituir...
79
Preguem la seva lectura de forma immediata.
Us demanem que el llegiu imme-
diatament.
Aquest curs comenar el proper setembre de 1999; per la qual cosa caldr fer la
sollicitud daccs a partir del proper gener.
El projecte t previst la seva finalitzaci al setembre. Lacabament del projecte s

previst per...
Aquests xips es poden posar i treure, cosa que permet que si heu dampliar la
memria RAM ho pugueu fer sense necessitat de canviar tot lordinador.
Hi podran accedir els titulats
en la diplomatura de Turisme. ...diplomats en...
En el cas de les assignatures que estiguin organitzades en ms duna consultoria, el professorat sha de coordinar. El professorat de les assignatures que estiguin
organitzades en ms duna consultoria...
Us preguem
sapigueu excusar les molsties que aix... ...demanem que excuseu...
6. Sha de mirar que hi hagi els elements justos i evitar els que siguin sobrers, per repetici didees o conceptes.
...noms cal que ens ho solliciteu al nostre servei dobtenci de documents.
[o ens o nostre, per no pas tots dos].
...consta duns 50.000 volums aproximadament. ...de... [uns i aproximadament expressen la mateixa idea].
...i de les interrelacions entre ells. ...relacions... [o inter- o entre].
...sempre que sajustin a les segents condicions que us descric a continuaci.
Amb lesperana que aquesta situaci no es torni a produir de
nou...
Us agram molt sincerament la vostra atenci i comprensi.

Aix mateix, tamb gaudeixen duna mplia oferta de serveis.
Durant el transcurs de la trobada hi haur... Durant [o En el transcurs de]...

Els navegadors de web sn uns programes dissenyats especialment per a facilitar
una cmoda navegaci per totes les dades i recursos... ...procurar una cmoda [o
facilitar la]...
Aquest conveni [...] tindr una durada de tres anys, que podran
...seran prorrogables [o podran ser prorrogats o es podran prorrogar].
ser prorrogables.
7. En catal val ms fer servir verbs que no pas substantius en determinades posicions perqu la construcci amb verb respon ms a una llengua natural i genuna i evita possessius i pronoms innecessaris i encarcaradors de
lexpressi.
Tenen el programa i les instruccions per a la
...per tal de procedir a la
seva installaci. ...installar-lo.
formalitzaci de la matrcula... ...formalitzar...
Els criteris i les pautes genriques per a laccs als diferents estudis... ...accedir...
Competncies per a dissenyar materials didctics multimdia per a
ci en les accions formatives que... ...utilitzar-los...
Identificar diverses estratgies per a la
Disposa de diferents catlegs per a la
la seva utilitza-
dinamitzaci despais... ...dinamitzar...
consulta del seu fons. ...consultar...
80
Lavaluaci contnua assegura el procs daprenentatge i s necessari

pliment per a superar... ...que es compleixi [o complir-la]...
el seu com-
[Parlant duns productes determinats] Fins ara el preu havia estat el factor determinant que nimpossibilitava la implantaci en lmbit personal. ...impossibilitava
que simplantessin...
Ajuts per a lelaboraci
de materials didctics... ...elaborar...
[Una assignatura] Es va decidir la

Us volem ajudar a entendre el
seva adaptaci al suport web. ...adaptar-la...
seu funcionament. ...com funciona.
El servidor passa aquestes dades a una altra aplicaci

...perqu les processi.
per al seu processament.
8. Claredat no significa reduir-se a frases curtes, independents, separades per

punts cada poques paraules, sin que, com correspon al desenvolupament
dun pensament ordenat, es necessiten frases principals i subordinades.
No shan domplir exageradament les frases amb explicacions mitjanant guions,
parntesis, comes, etc. El lector o la lectora acabar perdent el fil del que se li vol
comunicar. ...etc., perqu el lector o la lectora acabaria...
Els hbits i estils comunicatius han evolucionat amb el pas del temps, sobretot
grcies a limpuls dels invents tecnolgics. Durant aquesta evoluci shan desenvolupat convencions socials sobre laspecte formal dels documents escrits. Aquestes
convencions es basen en la finalitat comunicativa del document i afecten tant el
llenguatge com la forma. ...escrits, les quals...
Es disposa duns materials didctics dissenyats per a estudiar des de casa, amb un
tractament molt acurat dels continguts i la presentaci. Tutories i consultories
permanents amb lobjectiu de personalitzar el curs per a cada estudiant. Sessions
presencials que afavoreixen lintercanvi amb els companys i per a mantenir un
bon ritme davaluaci contnua. ...presentaci; hi ha tutories [...] estudiant i
sessions [...] companys, a ms davaluaci contnua per a mantenir un bon ritme.
9. Si es fan subapartats vinculats a un enunciat, aquest enunciat ha de lligar

amb cada un dels subapartats, els quals han de ser coherents entre ells, s a dir,
han de comenar amb un element de la mateixa categoria (tots amb verb conjugat, tots amb infinitiu, tots amb nom o tots amb una frase, per no pas algun
de cada manera).
El servei dobtenci de documents es
compon de:*
El servei dobtenci de documents es

compon de les seccions segents:
Obtenci darticles, que proporciona

articles de revistes continguts en el fons
bibliogrfic...
Obtenci darticles, que proporciona

articles de revistes continguts en el fons
bibliogrfic...
Prstec interbibliotecari, que proporciona llibres, actes de congressos...
Prstec interbibliotecari, que proporciona

llibres, actes de congressos...
La direcci valorar quina formaci

necessita cada persona del seu equip i
prioritzar les accions tenint en compte:
La direcci valorar quina formaci

necessita cada persona del seu equip i
prioritzar les accions tenint en compte:
Que lacci formativa estigui justificada

per les responsabilitats que la persona t
en el seu lloc de treball.
Que lacci formativa estigui justificada

per les responsabilitats que la persona t
en el seu lloc de treball.
Les
Que hi hagi possibilitats de respondre a les

necessitats del servei en les dates previstes.
necessitats del servei i les

possibilitats de realitzar-les en les
dates previstes.*
* La preposici de shauria
dapostrofar en el primer cas,
per aix no seria correcte i no
lligaria amb el segon cas.
* Un punt i laltre han de

comenar amb elements de la
mateixa categoria.
81
Els professionals que participen en aquest Els professionals que participen en aquest
programa de formaci podran aportar a les programa de formaci podran aportar a les
organitzacions:
organitzacions:
una visi global del funcionament dels
mercats financers,
una visi global del funcionament dels

mercats financers,
una optimaci de la gesti de la tresoreria

de lorganitzaci,
optimar* la gesti de la tresoreria de

lorganitzaci,
augmentar* leficincia en la presa de

decisions.
un augment de leficincia en la presa de

decisions.
...els avantatges segents:
...els avantatges segents:
actualitzar els coneixements,
actualitzar els coneixements,
assolir una base terico-analtica,
assolir una base terico-analtica,
conixer els diferents mercats financers,
coneixements dels* diferents mercats

financers,
estratgies* per a aplicar en la selecci...
...a cada activitat:
Objectius de
Objectius que t.
* Els punts o subapartats han

de lligar amb lenunciat que
els introdueix.
Continguts amb qu es relacionen.*
Continguts amb qu es relaciona.
Temps de dedicaci necessari.
Temps de dedicaci necessari.
Criteris davaluaci per a la

valoraci.*
Criteris davaluaci per a valorar-la.
seva
10. Quan es vol que un escrit sigui neutre perqu va adreat a tothom, sha
de procurar que no surti redactat tenint en compte nicament el gnere mascul, sin que inclogui tant el mascul com el femen, sense caure en
lartificiositat, per.
El participant en aquest programa desenvolupar les estratgies necessries per a adquirir les competncies segents. Qui participi en aquest programa...
...proves de nivell que
tothom qui hi participi.
* Hi ha dhaver coherncia
entre els punts.
tenir estratgies per a aplicar en la

selecci...
...a cada activitat:
lactivitat.*
* Hi ha dhaver coherncia
entre els punts.
hauran de fer tots/es els/les participants.
...haur de fer
83
Abreviacions
Convencions formals
1. Abreviacions
Aquest apartat cont indicacions generals sobre ls de les abreviatures, les

sigles i els smbols des del punt de vista de lescriptura. Malgrat que s un
tema ja molt estudiat i mpliament tractat en la bibliografia, avui dia encara
hi ha moltes vacillacions.
1.1. Abreviatures
Badia, Jordi i altres (1997).

El llibre de la llengua catalana
per a escriure correctament
el catal (pg. 616 i seg.).
Barcelona: Castellnou.
Mestres, Josep; Guilln,
Josefina (2001). Diccionari
dabreviacions. Abreviatures,
sigles i smbols. Barcelona:
Mestres, Josep M. i altres
(3a. ed., pg. 319 i seg.).
A continuaci sesmenten alguns aspectes que cal recordar pel que fa a les
abreviatures:
Tota paraula s susceptible de ser abreujada. Nhi ha que tenen una abreviatura establerta o coneguda, per per als casos en qu no s aix vegeu
lapartat sobre formaci dabreviatures del Diccionari dabreviacions; les
pautes que shi donen poden ser molt tils a lhora de revisar taules, grfics o quadres, que per manca despai sovint contenen paraules abreujades (com ara els dies de la setmana: dl., dt., dc., dj., dv., ds., dg.).
Les abreviatures han de portar sempre punt (o punts si es tracta duna de

composta), tret que hi hagi una barra inclinada. Exemple: p. ext. (per extensi), a/e (adrea electrnica).
Si es tracta duna abreviatura composta de ms dun mot escurat, cal deixar un espai entre mot i mot. Exemple: C. S. del Barcelons (Centre de Suport del Barcelons).
Les abreviatures corresponents a expressions llatines shan descriure en

cursiva. Exemple: n. b. (nota bene).
Quan duna paraula hi ha recollida ms duna abreviatura, cal fer servir

sempre la mateixa. Per exemple, a la UOC pgines sabreuja sempre pg.,
no pp ni pgs. A les referncies bibliogrfiques tamb es fa servir sempre
aquesta abreviatura i no daltres. Per exemple: 1994, pg. 26 i no 1994:26.
Els ordinals es prenen com una abreviatura i sescriuen, doncs, amb punt
final. Exemples: 1r., 2a., 5., 4ts., 8ns., 15es., etc.
Abreviacions ms freqents
a latenci de
abans de Crist
adrea electrnica
apartat
article
avinguda
carrer
captol
carretera
circa al voltant de
codi postal
collecci
companyia
coordinador/a
desprs de Crist
edici
entresl
gram
hora
ibidem
ibid.
metre
minut
nmero
opere citato
pgina/es
plaa
per exemple
primera
quilo
reial decret
segon
segent
segle
sense nmero
societat annima
telfon
tom
traducci
unitat monetria
verbi gratia
volum
a/
aC
a/e
ap.
art.
av.
c.
cap.
ctra.
ca.
CP
coll.
cia.
coord.
dC
ed.
entl.
g
h
m
min
nm.
op. cit.
pg.
pl.
p. ex.
1a.
kg
RD (l)
s
seg.
s.
s/n
SA
tel.
t.
trad.
u. m.
v. gr.
vol.
84
Abreviacions
Com a norma general, no sutilitzen abreviatures dins el text.
1.2. Smbols
Pel que fa als smbols, shan de tenir en compte els aspectes segents:
No porten punt al final i hi ha dhaver un espai entre el valor numric i el

smbol, excepte en el cas dels smbols %, , en qu aquest espai no es posa
(es mant l'espai si el smbol del grau va acompanyat de lletra: C, F).
No shan de deixar smbols intercalats en el discurs. Per exemple, no sha

descriure quin % sobt... o quants km falten..., sin quin tant per cent (o
percentatge) sobt o quants quilmetres falten, etc.
El smbol i la sigla TV
El smbol de leuro () sutilitza
exclusivament (per no duna
manera obligatria) en llistes i
taules numriques. Per tant,
mai no es fa servir en un text
continu. Dins el text tampoc
no sha de posar la sigla TV,
sin la paraula desenvolupada:
televisi. Sha descriure, per
exemple, el director general de
la Corporaci Catalana de
Rdio i Televisi en comptes
del director general de la Corporaci Catalana de Rdio i TV.
No shan de barrejar smbols i paraules senceres, s a dir, no sescriu

/metre ni km/hora, sin /m i km/h.
Els smbols referits a una magnitud noms es poden fer servir quan aquesta magnitud sexpressa amb xifres. Si la magnitud sexpressa amb lletres,
cal escriure sencera tota lexpressi. s a dir, sn correctes les combinacions 15 km, 15 quilmetres o quinze quilmetres, per no quinze km. Cal
dir, per, que en el discurs s preferible desenvolupar el nom de la magnitud, excepte si el text cont moltes xifres, cas en qu es pot mantenir el
smbol.
1.3. Sigles i acrnims

s una prctica habitual posar ara sigles ara noms complets de manera aleatria. Cal, per, aplicar les regles segents:
1) La primera vegada que es fa servir una sigla en un text, sescriu entre
parntesis desprs del nom complet corresponent. Per una sigla molt coneguda o ms coneguda que el seu enunciat exacte no necessita explicaci
(DNI, EUA, IVA...).
2) Un cop identificada la sigla, en endavant ja es pot prescindir de lenunciat complet, que noms carregaria el text.
1.3.1. Observacions
Les sigles sescriuen amb majscules i sense punts (tret de les sigles lexicalitzades, com ara lser, radar, ovni, sida...). Es posen sempre en rodona, independentment del fet que designin entitats catalanes o no catalanes o
Lectures
complementries
Hi ha altres criteris
dapostrofaci de sigles en els
llibres segents:
(3a. ed., pg. 257-260).
Mestres, Josep M.; Guilln,
Josefina (2001). Diccionari
dabreviacions (2a. ed.).
Barcelona: Enciclopdia
Catalana.
Sol, Joan i altres (1995).
Llibre destil de lAjuntament
de Barcelona (pg. 16-19).
Barcelona: Ajuntament de
Barcelona.
85
publicacions, s a dir, BOE (en rodona), per Butllet Oficial de lEstat (en
cursiva).
El plural duna sigla es fa en larticle i no afegint cap essa al final.

les ONG (organitzacions no governamentals) i no les ONGs, les ONGs ni les
ONGS; les PMF (preguntes ms freqents) i no les PMFs, les PMFs ni
les PMFS; les TIC (tecnologies de la informaci i la comunicaci) i no les TICs,
les TICs ni les TICS; les PAC (proves davaluaci contnua) i no les PACs ni les
PACS
El fet que les sigles sescriguin amb majscules no implica que les designacions corresponents shagin descriure tamb amb majscules inicials,
sin que han danar segons la norma que afecti cada cas.
Noms comuns
el DNI (document nacional didentitat); el DDT (diclorodifeniltricloroet); lESO
(ensenyament secundari obligatori); les PMF (preguntes ms freqents); la XDSI
(xarxa digital de serveis integrats)
Noms propis
el DOGC (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya); lICDE (Consell Internacional per a lEnsenyament a Distncia); la LOGSE (Llei orgnica dordenaci general del sistema educatiu); el WWW (World Wide Web)
Fora de pocs casos consagrats per ls (PPCC, Pasos Catalans; CCOO,

Comissions Obreres), per a expressar plural en una sigla no shan de duplicar les lletres.
EUA (Estats Units dAmrica) i no EEUU; FGC (Ferrocarrils de la Generalitat de
Catalunya) i no FFGG; RH (Recursos Humans) i no RRHH; RP (Relacions Pbliques) i no RRPP
Algunes sigles dorigen estranger shan catalanitzat. En aquest cas, la forma

catalana, tant de la sigla com de la designaci corresponent, s preferent.
EUA (Estats Units dAmrica) i no USA (United States of America); FMI (Fons
Monetari Internacional) i no IMF (International Monetary Fund); FPAP (Front
Popular per a lAlliberament de Palestina) i no FPLP, en espanyol; OAP (Organitzaci per a lAlliberament de Palestina) i no OLP, en espanyol; OCDE (Organitzaci per a la Cooperaci i el Desenvolupament Econmics) i no OECD (Organization for Economic Cooperation and Development); ONU (Organitzaci de les
Nacions Unides) i no UNO (United Nations Organization); OTAN (Organitzaci
del Tractat de lAtlntic Nord) i no NATO (North Atlantic Treaty Organization);
PNB (Partit Nacionalista Basc) i no PNV, en espanyol; XDSI (xarxa digital de serveis integrats) i no RDSI (red digital de servicios integrados)
Encara que en alguns casos s admissible ls tant de majscules com de

minscules, la UOC prefereix utilitzar noms la majscula inicial.
Eumo (empresa editorial de lEscola Universitria de Mestres dOsona) i no
EUMO; Renfe (Red Nacional de Ferrocarriles Espaoles) i no RENFE; Termcat
(Centre de Terminologia per a la Llengua Catalana) i no TERMCAT; Unesco (Organitzaci de les Nacions Unides per a lEducaci, la Cincia i la Cultura) i no
UNESCO; Unicef (Fons Internacional de les Nacions Unides per a lAjuda Urgent
als Infants) i no UNICEF
Abreviacions
86
Abreviacions
1.3.2. Apostrofaci
Ats que davant les sigles i els acrnims no hi ha unitat de criteris quant a
lapostrofaci, la UOC segueix la norma ms simple, s a dir, la que obeeix a
les regles i les excepcions de lapostrofaci de mots. La clau consisteix a
tenir aquestes regles molt clares i aplicar-les guiant-se sempre per la pronncia i no per la grafia, que de vegades s enganyosa. En la taula segent hi ha
exemplificades les regles dapostrofaci davant de sigles i acrnims:
La sigla o lacrnim...
femen
sapostrofa
mascul
...davant de a, e, o tniques:
...sempre:
lA-2 /la-dos/
lABC /la-be-ce/
lEGB /le-ge-be/
lOAP /lo-a-pe/
lONG /lo-ena-ge/
lADN /la-de-ena/
lIPC /li-pe-ce/
lIRPF /li-erra-pe-efa/
lISBN /li-essa-be-ena/
lURL /lu-erra-ela/
...davant de i, u tones:
lletrejat
no
sapostrofa
amb vocal
inicial
sapostrofa
sillabejat
la IBM /la i-be-ema/ (per dIBM)

la ILP /la i-ela-pe/
la ISBD /la i-essa-be-de/
la UAB /la u-a-be/
la UE /la u-e/
la UGT /la u-ge-te/
la UPF /la u-pe-efa/
...davant de a, e, o i i, u tniques:
...sempre:
lAPA /lapa/
lEMMA /lemma/
lONCE /lonce/
lOPEP /lopep/
lOTAN /lotan/
lOTI /loti/
lUCI /luci/
lUNE /lune/
lURSS /lurs/
lAVE /labe/
lESO /leso/
lbex /lbex/
lICE /lice/
lICS /lics/
lIEC /liec/
lIESE /liese
lIVA /liba/
lUnicef /lunicef/
...davant de i, u tones o consonant:

no
sapostrofa
la Interpol /la interpol/

la UEFA /la wefa/
la UNED /la unet/
la Unesco /la unesco/
la UOC /la woc/
la USTEC /la ustec/
...davant una consonant el nom de la qual, ...davant una consonant el nom de la qual,
al seu torn, comena amb vocal (f, h, l, m, n, al seu torn, comena amb vocal (f, h, l, m, n,
r, s, x):
r, s, x), fora de i, u tones:
sapostrofa
amb
consonant
inicial
lletrejat
no
sapostrofa
lFM /lefa-ema/
lLRU /lela-erra-u/
lN-II /lena-dos/
lNBA /lena-be-a/
lR+D /lerra-mes-de/
lRFA /lerra-efa-a/
lSNCF /lessa-ena-ce-efa/
lHTML /lhac-te-ema-ela/
lFBI /lefa-be-i/
lFMI /lefa-ema-i/
lLP /lela-pe/
lLSE /lela-essa-e/
lRD /lerra-de/
lSMI /lessa-ema-i/
...davant una consonant el nom de la qual,

al seu torn, comena amb una consonant
(b, c, d, g, j, k, p, q, t, v, w, z) o amb i, u
tones:
...davant una consonant el nom de la qual,

al seu torn, comena amb una consonant
(b, c, d, g, j, k, p, q, t, v, w, z):
la BBC /la be-be-ce/

la CE /la ce-e/
la CNT /la ce-ena-te/
la TV /la te-be/
la XDSI /la ics-de-essa-i/
el BMW /el be-ema-be/

el DNI /el de-ena-i/
el PCC /el pe-ce-ce/
el KGB /el ka-ge-be/
el PDF /el pe-de-efa/
el TGV /el te-ge-be/
87
La sigla o lacrnim...
Abreviacions
femen
mascul
...davant de s lquida:
sapostrofa
amb
consonant
inicial
...davant una consonant (tamb s lquida):

sillabejat
no
sapostrofa
la CIA /la cia/

la GEC /la gec/
la FAO /la fao/
la FNAC /la fenac/
la NASA /la nasa/
la SFIO /la sfio/
la SGAE /la sgae/
la SPEC /la spec/
lSDEU /lesdeu/
lSKILL /lesquill/
lSMIC /lesmic/
...davant una consonant que no sigui s lquida:
el BUP /el bup/
el DIEC /el diec/
el PSOE /el pesoe/
el PSUC /el pesuc/
el SAT /el sat/
88
Majscules i minscules
2. Majscules i minscules
Establir uns criteris de distinci entre majscules i minscules s necessari

per a aconseguir que els textos universitaris tinguin coherncia en aquest
sentit i quedin unificats. Sha de tenir en compte, per, que ls de majscules, pel carcter discrecional que t, a vegades fa difcil la tasca destablir regles prou coherents i viables.
Per aix, en determinats casos, lnic que cal fer s vetllar per la coherncia
en un mateix escrit. Amb tot, tamb cal tenir present que la tendncia actual
s reduir ls de les majscules, ja que, com qualsevol altre recurs amb funci
especfica, pot perdre sentit si se nabusa.
Com a referncia hi ha el quadre segent de majscules i minscules. Cont
un nombre important dexemples trets de diverses fonts. Dels criteris que
shi estableixen, val la pena comentar els aspectes segents:
Els noms de les assignatures i dels cursos de formaci de postgrau (msters, postgraus, cursos despecialitzaci i cursos dactualitzaci) es tracten
duna manera diferent de com ho solen fer altres universitats: a la UOC
noms es posa amb majscula la inicial de la primera paraula que forma
el nom de lassignatura (Didctica general, Teoria i prctica de la traducci).
Les denominacions (substantius i adjectius) de les ctedres i les rees de

coneixement van amb majscula. Tamb van amb majscula els noms de
les carreres i les especialitats dins de les carreres (lespecialitat dElectrnica,
per un especialista en electrnica).
Sobre les designacions incompletes dinstitucions, no shan de confondre

els casos en qu la designaci completa queda sobreentesa amb altres casos en qu sinterpreta com un nom genric o en qu, malgrat que es parli duna instituci en concret, es denomina per mitj dun nom com. Es
poden trobar, doncs, aquests tres casos diferents:
una universitat
la Universitat (Oberta de Catalunya)
aquesta universitat / la nostra universitat
No s igual dir aquesta universitat que la Universitat, encara que en tots dos
casos ens referim a la mateixa instituci. (Una manera de saber quan ha
danar amb majscula i quan no s mirar si la designaci es podria dir
completa; i no podem dir aquesta universitat Oberta de Catalunya.)
Fonts bibliogrfiques
Coromina, Eusebi (1993).
El 9 Nou. Manual de redacci
i estil (3a. ed.). Vic: Diputaci
de Barcelona / Eumo
Editorial / Premsa dOsona.
Fitxes de normalitzaci
lingstica (2) (1992). Barcelona: Universitat Politcnica
de Catalunya, Servei de
Llenges i Terminologia.
Les majscules i les minscules
(1995). Bellaterra: Universitat
Autnoma de Barcelona,
Gabinet de Llengua Catalana.
Majscules i minscules (1992,
2a. ed.). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura (Estudis i
Propostes, 1).
Proposta ds de majscules i
minscules (1992, 2a. ed.).
Barcelona: Universitat de
Barcelona, Servei de Llengua
Catalana.
89
Amb minscula
Amb majscula
Noms referits
a persones i animals
1. Noms de persones,
Quan han esdevingut noms comuns, fent refern-
divinitats i ssers
cia tant a persones com a coses:

Es creu un adonis.
Perseguia una quimera.
No hi pots confiar gens, s un judes.
s el benjam de la famlia.
Els van portar un santcrist de record.
El watt s una unitat de potncia.
Ens va fer damfitri durant la nostra estada.
mitolgics
Quan designen una collectivitat:

els ngels, els argonautes, els ciclops,
les muses, les nimfes, els titans, les sibilles
[per: les Grcies, les Pliades, els Dioscurs,
els Olmpics]
Per regla general:

Benjamin Franklin, Judes Tadeu, James Watt
Du, la Santssima Trinitat, el Bon Pastor,
la Mare de Du, Jehov, All, lEsperit Sant,
Llucifer
Cronos, Zeus, Posid, Nept, Quimera,
Medusa, Tif, Polifem
En cas que portin preposicions i articles, la inicial
de lelement que va en primer lloc (habitualment la
preposici de) es posa amb minscula si va desprs
del nom de pila i amb majscula quan el nom
somet:
Eugeni dOrs, Carles Bosch de la Trinxeria,
Juan de la Cierva, Leonardo da Vinci, Giovanni
Pico della Mirandola, Alexander von Humboldt, Ludwig Mies van der Rohe [per: DOrs,
De la Cierva, Van der Rohe]
Excepcions: Bartolom de Las Casas, Franois
de La Rochefoucauld, Jean de La Fontaine,
Jean de La Bruyre, Gabriele DAnnunzio
2. Sobrenoms
Quan esdevenen una identificaci de la persona
Els sobrenoms safegeixen al nom de la persona.
i pseudnims
mitjanant un sintagma llarg. En aquest cas
En catal sescriuen amb els articles i les preposi-
sescriuen entre cometes, separats del nom mitjan-
cions, si en porten, amb minscula:

Mart lHum, Jaume I el Conqueridor, Carles
el Calb, Llus el Piads, Guifr el Pels, Joana la
Boja, Felip el Bell, Alfons X el Savi
Plini el Vell, Policlet el Jove, Herclit lObscur
el Noi del Sucre, el Timbaler del Bruc
Che Guevara, Al Capone, Malcolm X, Magic
Johnson, Nat King Cole
Rodrigo Daz de Vivar, el Cid; Dolores Ibrruri
Gmez, la Passionria
ant una coma:

Bernat Gar, el deixeble del mestre Ramon
Llull
el pare Dami de Molokai, el missioner dels
leprosos
la mare Teresa de Calcuta, la germaneta dels
pobres
Cesare Pavese havia anomenat Italo Calvino
lesquirol de la ploma
En llenges diferents del catal, la inicial de larticle

sescriu amb majscula: Domnikos Theotokpoulos, El Greco; Juan Martn Daz, El Empecinado;
Giovanni Antonio Canal, Il Canaletto; Josep de
Ribera i Cuc, Lo Spagnoletto
Els pseudnims substitueixen el nom de la persona:
el Rector de Vallfogona [per Francesc Vicent
Garcia], Vctor Catal [per Caterina Albert], Pere
Quart [per Joan Oliver], Bernardo Atxaga [per
Joseba Irazu Garmendia], George Orwell [per
Eric Arthur Blair], Molire [per Jean-Baptiste Poquelin]
Tant els uns com els altres sescriuen en cursiva si
acompanyen el nom complet i en rodona si van
sols:
Dolores Ibrruri Gmez, la Passionria / La
Passionria fou una dirigent comunista basca;
Leopoldo Alas, Clarn / Clarn s autor de La
Regenta; Frederic Soler, Pitarra / Seraf Pitarra
fou el fundador del teatre catal
90
Amb minscula
Amb majscula
Per regla general i en singular:

els York, els Lancaster, els Brandenburg, els
Habsburg, els Tudor, els Valois, els Hannover,
els Romanov, els Grimaldi, la dinastia Han, la
dinastia Ming, la dinastia Tang, la dinastia Yuan
3. Noms de dinasties
i llinatges
Tradicionalment, per, el nom dalgunes dinasties

sha pluralitzat: els ustries, els Borges, els Borbons, els Capets, els Plantagenets, els Trastmares
4. Crrecs oficials, ttols
Tant si es fa referncia a la persona concreta com si En lencapalament de la correspondncia, quan
no:
titulacions acadmiques el rei Joan Carles, el prncep de Mnaco,
el comte de Barcelona, la duquessa dAlba,
i altres designacions
el duc de Windsor
genriques
lalcalde, el regidor de Cultura, el diputat, el
governador civil, el president de la Generalitat,
el president Pujol, el director general de Poltica Lingstica, el conseller de Sanitat, el ministre de Defensa, lambaixador sovitic
el tinent Lpez, el caporal Santos
el bisbe de Vic, el bisbe Jubany, fra Ginebr,
labat de Poblet
el jutge Garzn, lenginyer Torres, larquitecte
Puig
el rector, la vicerectora, el gerent, la secretria
del Consell Social, el secretari general,
el director de programa, la cap destudis,
personal acadmic, professor associat, professor ordinari, professor visitant, professor
emrit, personal dadministraci i serveis,
administratiu, tcnic terminleg, bibliotecria,
becari, telefonista, bidell, personal del grup I,
personal laboral, personal funcionari, estudiant, doctorand, catedrtic
s enginyera de camins
nobiliaris i eclesistics,
5. Formes
de tractament
6. Formes de protocol
Per regla general:

sant Antoni, santa Teresa de Jess, arc de sant
Mart, lliri de sant Antoni
mossn Cinto, sor Isabel de Villena, sor Juana
Ins de la Cruz
senyor Esteve, senyora Ramona
7. Abreviatures
de tractament
i ttols de cortesia
el crrec sutilitza en comptes del nom de la persona interessada:

Senyor President, [...]
Senyor Director General de la Unesco, [...]
Quan els crrecs van precedits de formes protocollries o formen part duna designaci oficial:
Sa Majestat el Rei, Molt Honorable Senyor
President [per: Molt Honorable Senyor Jordi
Pujol, president de la Generalitat], el Rector
Magnfic de la UOC, Illustrssima Senyora Alcaldessa, Illustre
Senyora
el ttol dEnginyer Industrial
Quan els crrecs o ttols han esdevingut un nom
literari o artstic, tant en catal com en altres llenges:
el Rector de Vallfogona, el Bar de Mald,
el Marqus de Sade, el Duc de Rivas
lArcipreste de Hita, Lord Byron, lAbb de
Saint-Pierre, el Preste Joan, Fra Angelico [per:
fra Luis de Len]
Quan els tractaments sn en llenges diferents de

la catalana:
Sir Winston Churchill, Lady Di
Monsieur Dupont, Madame de Pompadour,
Frau Maria Braun, Don Pedro Garca, Don Bosco, Don Juan Manuel
la detectiva Miss Marple
Sa Majestat, Molt Honorable Senyor,
Excellentssim i Magnfic Senyor, Illustre
Senyora, Sa Santedat
Afm. / Afma. [abrev. dafectssim / afectssima]

Dir. [abrev. de director / directora]
Dr. / Dra. [abrev. de doctor / doctora]
Mgfc. Sr. [abrev. de Magnfic Senyor]
Llic. [abrev. de llicenciat / llicenciada]
M. Hble. Sra. [abrev. de Molt Honorable Senyora]
Mn. [abrev. de mossn]
N. Sr. / N. Sra. [abrev. de Nostre Senyor /
Nostra Senyora]
Pres. [abrev. de president / presidenta]
Prof. [abrev. de professor / professora]
Sr. / Sra. [abrev. de senyor / senyora]
St. / Sta. [abrev. de sant / santa]
91
Amb minscula
Amb majscula
8. Noms propis referits
Tots els substantius i adjectius, per no pas els
a animals
articles i les preposicions:

el Cavall de Troia, Pegs
Rocinante, Babieca
Cobi, Campaneta, Donald, el Gat amb Botes
la Cuca Fera
Floquet de Neu
Noms referits a coses

Tots els substantius i altres elements, per no pas
1. Noms dobjectes
o singularitzats
els articles i les preposicions:

la Tis, lExcalibur
el Pi de les Tres Branques
2. Noms de mitjans
Els noms propis de mitjans de transport sescriuen
de transport (vaixells,
en cursiva i les marques o models en rodona:

lOrient Express, el Titanic, el Queen Elizabeth, el
cuirassat Potemkin, lApollo-13, el Nautilus, el
petrolier Prestige
Vespa, Montesa, Seat, Peugeot, Pegaso, RollsRoyce, Cadillac, Boeing
personalitzats
trens i aeronaus)
3. Noms dastres
Quan sagafen com a noms comuns:

prendre el sol
lluna plena
cada terra fa sa guerra
Tots els substantius i adjectius:

Terra, Jpiter
el Sol
la Lluna
la constellaci de lssa Major, el Carro
4. Noms de productes
Les denominacions de productes mitjanant el
La denominaci dorigen:
Ratafia Catalana, Pollastre de la Raa Prat
topnim dorigen:
un priorat de primera, un montsec molt gusts, un tall de camembert, un xers sec
El producte genric:
una aspirina, una lot, les vambes, un jeep nou,
unes xiruques
El producte concret:
unes Wamba, una llanterna Lot, les sabates
Chiruca
5. Noms dentitats,
institucions i organismes
El plural aglutinador o singular en sentit genric:

els departaments de la Generalitat
els departaments de Justcia i de Cultura
cap diputaci no pot...
els ajuntaments dOlot i del Prat
un jutjat social instruir el cas
els registres civils i mercantils
els ndexs de la borsa
les universitats han dacomplir...
el van ingressar en un hospital
actuen en un teatre
lhotel s de dues estrelles
els membres del club...
Les denominacions genriques duna entitat for-
Designacions
Les denominacions utilitzades en sentit absoluta-
Els adjectius i els complements del nom sescriuen
dentitats jurdico-
ment genric o quan es tracta de plurals aglutina-
pbliques, militars
dors:
les esglsies de tot el mn
una administraci efica, les administracions
locals, les administracions pbliques
els estats europeus, una qesti destat
lexrcit sovitic [per: lExrcit Roig]
amb minscules:
lEsglsia catlica, lEsglsia protestant, casats
per lEsglsia
lAdministraci catalana, lAdministraci pblica, els rgans de lAdministraci pblica
lEstat espanyol
lExrcit espanyol
el Govern catal
Nom propi
de la instituci,
organisme, entitat,
empresa o establiment
i religioses
malment constituda:
el Departament de Justcia de la Generalitat
el Govern Civil de Barcelona
lAjuntament de Manresa
Jutjat de Primera Instncia nm. 1
el Registre Civil de Vic
la Borsa de Barcelona
la Universitat Complutense de Madrid
lHospital de Sant Pau
el Teatre Lliure
el Parlament Europeu
sallotgen a lHotel Principal
Club de Graduats i Antics Estudiants de la UOC
92
Amb minscula
Designacions
Les denominacions utilitzades en sentit absoluta-
drgans de gesti,
ment genric o quan es tracta de plurals aglutina-
consulta o govern
dors:
els serveis del Parlament
els treballs en comissi
les secretaries generals han de vetllar...
els consells escolars dels centres densenyament
tots els ateneus tenen una junta directiva
les vocalies de cultura de les entitats cviques
els consells de direcci i de gerncia
(oficials i no oficials)
Amb majscula
Les denominacions dinstitucions:
la Junta Directiva de lAteneu Barcelons
el Consell de Direcci de la Corporaci Catalana de Rdio i Televisi
la Secretaria General del Departament de...
el Servei de Publicacions del Parlament de Catalunya
el Consell Escolar de lI. B. Jaume Calls
el Consell dAdministraci de Premsa dOsona,
SA
el Consell de Direcci de la Corporaci...
la Direcci General de Poltica Lingstica
el Servei de Professorat del Departament
dEnsenyament
la Comissi de Cultura de lAssociaci de...
la Comissi dUrbanisme de Barcelona
la Vocalia de Muntanya de la Uni Excursionista
el Consell Executiu de la Generalitat
el Consell de Ministres de...
Designacions
Quan no es parla duna unitat en concret, sin que
Quan es designa el nom duna manera incompleta
incompletes
es fa referncia al conjunt o a la categoria, sutilitza
perqu sha esmentat anteriorment o perqu se
o coreferents
una denominaci genrica:

la universitat ha de vetllar..., un departament
s
sobreentn:
lEstat, la Generalitat, el Govern, lAdministraci, les Corts, el Parlament, la Comissi
lAjuntament ha institut..., la Diputaci va
aprovar..., el Departament ha fet pblic...,
el Consell considera..., la Junta ha dimitit
el regidor de Cultura, el conseller de Governaci, el ministre de lInterior
Hisenda recapta..., Economia decidir abans
de lestiu...
Quan, tot i parlar duna unitat en concret, no es fa

servir el nom propi, sin que es denomina per
mitj dun nom com de valor genric o una
denominaci coreferent:
aquesta universitat, aquesta entitat, aquest
ens, aquesta instituci, aquest organisme
el nostre departament
la cambra catalana, el consistori badalon,
la corporaci municipal de Girona
6. Fets i perodes
temporals
Quan hi ha un sentit genric o es fa referncia a

religioses i poltiques una part de la festivitat:
les festes (els focs, la nit...) de Sant Joan
i celebracions que
la process del Corpus
shi vinculen
jornada castellera a Vilafranca del Peneds
la festa de la Candela, la festa major caur en
dilluns
les falles de Valncia
la castanyada de Tots Sants
el ti de Nadal, la cavalcada de Reis
la mona de Pasqua
la mascletada va tenir lloc a la plaa de
lAjuntament de Valncia
amb el chupinazo sinauguren les festes de
Sant Ferm de Pamplona
Festivitats cviques,
Per regla general:

i divisions temporals el paleoltic, el neoltic, ledat del bronze,
ledat de pedra, lantiguitat, ledat mitjana
gener, febrer, mar
dilluns, dimarts, dimecres
primavera, estiu
Per regla general, els substantius i adjectius, per

no pas els articles i les preposicions:
el Primer de Maig, lOnze de Setembre, els
Tres Tombs, la Diada del Llibre, la Festa Major
de les Borges Blanques, la festa de la Patum de
Berga, el Dia dAcci de Grcies, el Dia de la
Independncia, lAplec del Caragol de Lleida
Corpus, Sant Jaume, Sant Ferm, el Dia dels
Innocents, la Candelera, Carnestoltes, Tots
Sants, Pasqua, la Pasqua Florida, Dijous Gras,
Divendres Sant, Diumenge de Rams, Nadal,
Cap dAny
la Nit dels Graduats de la UOC
Perodes histrics
93
Amb minscula
Fets histrics
singulars
Amb majscula
Quan prenen un sentit genric o coreferent:
Els adjectius i substantius que designen els grans
la primera guerra pnica, les guerres mdi-
fets histrics i els grans conflictes bllics i els noms
ques, la guerra civil esclat..., la guerra de suc-
singulars de fets histrics concrets (sobretot en
cessi a Polnia
textos especialitzats):
les Germanies, la Setmana Trgica, el Sis
dOctubre, el Corpus de Sang
la Segona Repblica espanyola, la Guerra Civil
espanyola, el perode de la Restauraci espanyola comprn des del desembre del 1874 fins
a labril del 1931
la Reforma i la Contrareforma sn perodes de
la histria del cristianisme occidental
la Revoluci Francesa, el perode anomenat
Revoluci Industrial, la Primera Guerra Mundial,
la Gloriosa, la Primavera de Praga, el Tercer
Reich, el Maig del 68, la Nit de Sant Bartomeu,
la Nit dels Ganivets Llargs
el fenomen de la revoluci industrial..., no es

pot parlar duna revoluci industrial global, la
reforma de lEsglsia, una etapa de restauraci
El substantiu genric dun episodi concret:
la guerra de Troia, la guerra dels Cent Anys,

la guerra dels Segadors, la guerra de Successi
espanyola, la batalla de Las Navas de Tolosa,
la batalla de Lepant, el desembarcament de
Normandia, la guerra de les Dues Roses,
el setge de Pars, la presa de la Bastilla
el comproms de Casp, els processos de

Nuremberg, el cisma dOccident, el tractat
dUtrecht, el concili de Trento, la pau de Westflia, el procs de Burgos
Moviments artstics
i culturals
Corrents
ideolgics
Quan sutilitzen com a denominacions destils i

corrents artstics i culturals:
destil romnic, lart gtic
lesclat del barroc castell, les lletres del Barroc
sn tamb barroques
el segle dor de les lletres catalanes
modernisme, romanticisme
sentn per noucentisme...
el neoclassicisme en la literatura catalana
cubisme, fauvisme, impressionisme, expressionisme
Per regla general:
humanisme, pragmatisme
mercantilisme, neoliberalisme
radicalisme, federalisme, anarquisme
protestantisme, calvinisme, luteranisme
racionalisme, positivisme
Quan designen perodes temporals ms o menys

delimitats (sobretot en textos especialitzats):
el Barroc se centr en dos corrents..., en el
Barroc no tot s barroc
en el segle XVII culmin el Segle dOr
la Renaixena
el Renaixement
la Illustraci
lHumanisme
Eugeni dOrs i lpoca del Noucentisme
el perode del Neoclassicisme castell
7. Activitats educatives,
cientfiques i socials
Estudis (facultats)
i rees temtiques
de la UOC
Cicles educatius
i disciplines
La designaci incompleta, genrica o coreferent:

el director dels estudis es posar en contacte... Estudis dEconomia i Empresa, Estudis de
la formaci de postgrau es divideix en diferents
Psicologia i Cincies de lEducaci
rees temtiques
rea dE-Business i de lEmpresa Digital, rea
dEmpresa i Desenvolupament Mediambiental,
rea de Mrqueting
Els tipus o nivells destudis:
la formaci professional
el batxillerat unificat polivalent
lensenyament secundari obligatori
el primer cicle dESO
el preescolar
sha matriculat de filologia
una llicenciatura
una diplomatura
un grau
un mster
un programa de doctorat
Els substantius i adjectius que integren les denominacions de carreres, especialitats i rees de coneixement:
la carrera dArquitectura
el grau dEnginyeria Informtica
la diplomatura de Cincies Empresarials
lespecialitat dElectrnica
el doctorat de Formalitzaci de Llenguatges
Naturals
lrea de coneixement de Filologia Catalana
la ctedra de Filosofia del Dret
el programa de doctorat sobre la Societat de la
Informaci i el Coneixement
94
Amb minscula
La designaci genrica:
cursos, assignatures, un mster de...
el postgrau de...
seminaris i tallers
curs despecialitzaci de...
lassignatura de...
Msters, postgraus,
Congressos,
simposis i jornades
Comunicacions,
Les categories genriques:

un congrs de metges
les jornades sobre llengua
un congrs darquitectura
un simposi sobre gesti del sl
Quan no es tracta de la denominaci exacta sin
conferncies, taules duna denominaci genrica:

una comunicaci sobre el tractament daiges
rodones, debats,
residuals
ponncies i discursos
una conferncia sobre larquitectura de Gaud
Amb majscula
La inicial del primer mot desprs de la designaci
genrica (tret que aquesta formi part del nom):
mster de Direcci dempreses digitals
i desenvolupament de negocis a internet
postgrau de Disseny de materials didctics
multimdia per a entorns virtuals
daprenentatge
curs despecialitzaci de Dret comunitari
i aplicacions prctiques als estats membres:
escenaris per als professionals del dret
assignatura de Multimdia i comunicaci
taller de Redacci de textos per a la millora de
lactivitat docent a la UOC
el curs La revisi i la postedici de textos i les
noves tecnologies de la llengua [per: Curs
daprofundiment de la llengua catalana]
el seminari sobre La qualitat de la llengua oral
en els mitjans de comunicaci
Els substantius i adjectius que integren la denominaci:
el Primer Congrs de Metges de Catalunya
el Des Simposi de Psiquiatria Infantil
I Jornades sobre Lingstica Aplicada
Congrs dEnergia Solar
I Simposi de Tecnologia de les Membranes
V Jornades de Gerncia Universitria
X Setmana del Llibre Tcnic i Cientfic
II Trobada dAssessors Tcnics
Noms la lletra inicial del ttol, el qual sha de
posar entre cometes:
La tradici administrativa avui: mtodes i
problemes s una ponncia de les Jornades
sobre Tcniques i Mtodes dEstudi del Llenguatge Administratiu
taula rodona El disseny industrial dels noranta
conferncia Tractament fsico-qumic de laigua
el discurs La poltica espanyola de telecomunicacions
Festivals,
Quan s un esdeveniment no peridic o quan
Els substantius i adjectius que componen la desig-
exposicions, fires,
el nom genric no forma part del ttol:

uns jocs olmpics, els jocs florals
el festival cinematogrfic que se celebra
anualment a Sitges
lexposici Cent anys de cinema [no peridica], lexposici Art Futura del 2002 [peridica]
la fira Expolangues de Pars
naci especfica dun esdeveniment peridic o dun
El nom genric quan no forma part de la designaci especfica:

el premi Ciutat de Palma
el premi Nobel de literatura
el premi La Lletra dOr
lliurament dels premis Goya de cinema

el Premi dHonor de les Lletres Catalanes
la Creu de Sant Jordi
la Copa dEuropa
Gran Premi dOr del Festival de Cinema de
Biarritz
la concessi dels Oscar
els Premis de Creaci Virtual de la UOC
cicles, salons
i certmens
Premis i distincions
esdeveniment no peridic en qu el nom genric

forma part del ttol:
els Jocs Olmpics del 1992, Jocs Florals de Lo
Rat Penat
el Festival Internacional de Cinema Fantstic
de Sitges
lExposici Universal de Viena
la Fira de Teatre al Carrer de Trrega
el Sal Nutic Internacional de Palma
el Sal Internacional del Cmic de Barcelona
95
Amb minscula
Amb majscula
La inicial del ttol, que sescriu en cursiva:

Lauca del senyor Esteve, La plaa del Diamant,
La bogeria [literatura]
Terra baixa, Ub president dEls Joglars [teatre]
Judici final de Miquel ngel, Les senyoretes del
carrer dAviny de Picasso [pintura]
El pensador de Rodin, Nvol i cadira dAntoni
Tpies [escultura]
Virolai, Els segadors, Gaudeamus igitur [msica]
La ciutat cremada, Plats bruts [cinema i televisi]
8. Ttols dobres,
publicacions i treballs
Ttols de llibres,
dobres teatrals,
musicals, cinematogrfiques, darts
plstiques i de programes de televisi
La inicial del ttol, que sescriu en cursiva, i les
Publicacions
peridiques
La inicial del ttol, que sescriu en rodona i entre
Colleccions
de llibres o altres
obres
Parts duna obra

o publicaci
peridica
inicials dels substantius i adjectius:

Lo Verdader Catal, Serra dOr, El Temps
Les parts genriques de les obres i dels documents:

lndex de matries, vegeu els annexos, en el
captol tercer, en lapartat segent
cometes, i les inicials dels substantius i adjectius:

El Balanc, Manuals i Formularis, Estudis i
Propostes
La lletra inicial del ttol, que sescriu en rodona i
entre cometes:
Acords per a la normalitzaci lingstica
a lAdministraci de la Generalitat, publicat a
Llengua i Administraci
El llenguatge del diari Avui
Vegeu lapartat Morfologia i sintaxi de la
Guia lingstica
9. Termes
cientfics i tcnics
Llevat dels noms propis que hi figuren:
el teorema de Pitgores
el diagrama de Venn
la regla de LHpital
la distribuci khi quadrat de Pearson
la campana de Gauss
10. Tramitacions i ttols

de documents oficials
Ttols de documents
Les designacions genriques de classes de docu-
La inicial de la primera paraula que designa la
oficials i de les tra-
ments i classes de tramitacions:

els projectes de llei del Govern
un projecte de llei necessari
les lleis de Catalunya
els estatuts de les comunitats autnomes
el BOPC publica totes les resolucions del Parlament
es va aprovar per mitj dun reial decret
les mocions es poden presentar...
els decrets emanats de lExecutiu
la llei fixa uns terminis
cal emetre la resoluci
els informes de les comissions
signar un certificat
redactar una memria
classe de document i els noms propis que formen
mitacions corresponents
part del ttol:

Reial decret legislatiu 2976/1983
Informe de la ponncia, pel Decret 53/1983,
de 24 de juny, sobre...
Moci 23/II del Parlament de Catalunya
lEstatut dels treballadors, els Estatuts de la
el Reglament del Departament de Fsica
el Projecte de llei dordenaci dels ensenyaments no reglats
la Llei dhabilitaci de crdits
la Resoluci 63/II de la Generalitat de Catalunya
lOrdre, de 20 de mar de 1985, del Departament de Justcia...
el Pressupost de 1990 de la Universitat Oberta
de Catalunya
la Memria dactivitats del Servei Lingstic
96
Amb minscula
Altres tramitacions
Amb majscula
La denominaci de les tramitacions que no corresponen a un document amb ttol propi sin a una
Parts genriques
de les obres i els
documents legals
actuaci oficial:
la interpellaci al Consell Executiu
la compareixena de lHble. Sr. Conseller
dEnsenyament davant la Comissi de Poltica
Cultural
en el prembul es diu que..., a la disposici
transitria quarta, les disposicions finals, la
secci vuitena, lannex I, el que disposa larticle 43, dacord amb lapartat b de larticle 2
Informes, estudis
El nom genric quan no forma part de la designa-
La inicial del nom genric quan forma part del
i projectes
ci especfica, la qual sescriu amb majscula inicial
ttol, que sescriu en rodona:

Programa de recerca i desenvolupament de...
Projecte de remodelaci de...
Pla general de normalitzaci lingstica
Documents
acreditatius
i carnets
(i en cursiva si pot ser confusa):

el projecte La identitat i el consum de les TIC en
adolescents en espais pblics i privats de lleure
lestudi Leconomia catalana actual
el document nacional didentitat
el passaport
la cartilla de la Seguretat Social
el carnet de la UOC
11. Noms de lloc
Noms de lloc
catalans amb article
Larticle i les preposicions que en formen part:

el Maresme, la Pobla de Mafumet, al Barcelons,
de lEbre
(les comarques catalanes porten totes article llevat
dOsona)
Larticle personal en o na dels noms de lloc:
Castellar de nHug, els Omells de na Gaia
Noms de lloc no
Larticle de noms de lloc no catalans per amb
Larticle de noms de lloc no catalans i amb forma
catalans amb article
forma catalanitzada:
la Manxa, les Ardenes, els Monegres
lHavana, del Caire, les Filipines, del Salvador,
les Bermudes, les Caiman, dels Balcans, la
Guaiana Francesa
no catalanitzada:
Las Hoces, Las Bardenas, dEl Bierzo, La Lnea,
Las Chafarinas, Las Palmas [per: la Rioja]
Lo Pui, O Carballio
Los Angeles, Le Havre, La Spezia, Las Combarlas, Las Vegas, El Paso, Le Mans
Noms de demarca-
Les denominacions genriques:

la provncia de Tarragona
la comarca dOsona
la dicesi de...
la regi de...
cions i de divisions
territorials
Noms dentitats
En catal, la inicial de tots els substantius i altres
locals territorials
mots, tret dels articles i les preposicions:

la Fenolleda, el Matarranya, els Serrans,
lAlt Camp, el Rac dAdems [comarques]
Molins de Rei, la Vall den Bas, els Alams,
el Pla del Remei, les Pals [municipis]
Sant Andreu, la Zona Franca, el Barri Gtic, la
Barceloneta, les Corts [barris]
En llenges diferents del catal, tamb larticle

inicial:
Las Hurdes, Las Cuatro Villas, La Alpujarra
[comarques]
El Burgo de Ebro, Los Santos de Maimona,
O Grove [municipis]
Las Virtudes, El Arenal, Los Remedios [barris]
97
Amb minscula
Noms de lloc
i accidents
geogrfics
La designaci genrica que els acompanya:

el mol de les Heures, la coma de Vaca, la
collada de Toses, la plana de Vic, el delta de
lEbre, el cap de Creus, el riu Ter, el masss del
Montseny, el castell de Balsareny, lestany de
Banyoles, lilla dEivissa
el canal de la Mnega, les cascades del Nigara, la mar Roja, el golf Prsic, el desert del Shara, el pol Nord, el trpic de Cncer
el cercle polar rtic, lequador
Els punts cardinals en sentit genric:
el nord de la Pennsula, el sud dEspanya,
la costa est dels EUA
Noms de pasos
i demarcacions pol-
Ladjectiu acompanyant:
Europa occidental, lsia oriental
tiques, administratives, histriques,

geopoltiques
o geoturstiques
Amb majscula
La inicial de la designaci que acompanya els noms
de lloc i accidents geogrfics quan s usada absolutament com a nom de lloc i ha deixat de ser genrica:
lIlla de Frana, la Collada, el Delta, el Golf,
la Vall den Bas, la pennsula del Cap Cod,
el Mont Blanc, Riu de la Plata
Els punts cardinals quan formen part dun terme
geopoltic consolidat:
lenfrontament Est-Oest, el dileg Nord-Sud,
els pasos de lEst
Els substantius i altres mots, tret dels articles i les

preposicions:
els Pasos Catalans, el Principat de Catalunya,
la Ciutat Comtal, la Catalunya Nord, la Costa
Brava, el Pas Basc, la Costa Daurada
Itlia, la Gran Bretanya, Irlanda, Flandes, la
Ciutat Eterna, el Prxim Orient, lImperi Rom,
Occident, Amrica, Escandinvia, la Terra del
Foc, frica del Sud, la Indoxina, Amrica del
Nord, lAntrtida, el Pacfic
Igualment amb els noms tradicionals o convencionals de zones reals o imaginries:
lAtlntida, lfrica Negra, la Banya dfrica, els
Mars del Sud, el Tercer Mn
La designaci genrica que els acompanya:

la plaa de Sant Jaume, la plaa Major
el passeig de Grcia, el passeig de Francesc
Maci, el passeig de la Castellana
el carrer Gran, el carrer Nou, el carrer Major
la ronda de Sant Pere, la carretera de Barcelona
el moll de la Fusta, el port de Barcelona
el raval de Santa Anna
lavinguda de Roma
el parc datraccions del Tibidabo, el parc
zoolgic de Barcelona, el parc de la Ciutadella
o sescriu en un idioma diferent del catal:

la Rambla de Barcelona, la Gran Via de les
Corts Catalanes, el Camp de Mart, la Via Jlia,
la Ronda Litoral
la Plaa Major de Madrid, la Plaa Roja de
Moscou
Trafalgar Square, Picadilly Circus, la Rue de
Rivoli, Central Park de Nova York, Hyde Park
de Londres
Noms dedificis
Els substantius comuns que no formen part de la
Tots els substantius i adjectius quan formen part de
i monuments
denominaci oficial o sn considerats genrics:

el temple de la Sagrada Famlia, la cartoixa
dEscaladei, el monestir de Poblet, lermita del
Puig
el monestir de Los Jernimos, laqeducte
de Segvia, lalcsser de Toledo, el palau
de la Moncloa, el palau de la Zarzuela, la plaa
de toros de Las Ventas, la torre del Big Ben,
les termes de Caracalla, la catedral de Mil,
labadia de Westminster de Londres, el teatre
de La Fenice de Vencia, el palau de Buckingham
la denominaci oficial, tant en catal com en altres
Noms de parcs,
ports, avingudes,
places, carrers
i altres vies urbanes
i interurbanes
singulars
La designaci genrica quan ha quedat fossilitzada
llenges:
la Llotja, la Seu Vella de Lleida, el Reial Monestir de Poblet, el Palau de la Msica Catalana,
el Palau de la Generalitat, el Museu Picasso,
lEstadi Olmpic, la Casa de lArdiaca, la Casa
de les Punxes, el Pont del Diable
el Museu del Prado, el Palau Reial, el Palau
de Congressos, lArxiu de la Corona dArag, la
Casa de Juntes de Gernika, la Torre del Oro, la
Giralda de Sevilla, la Puerta de Alcal, la Puerta
del Sol, el Casn del Buen Retiro, el Colosseu
de Roma, el Temple Rom, el Pante de Roma,
la Capella Sixtina, la Torre de Pisa,
la Torre de Londres, la Torre Eiffel, lEsttua de
la Llibertat, la Casa Blanca, les Torres Bessones,
la Gran Muralla, la Sainte-Chapelle de Pars,
la National Gallery, lEmpire State Building,
el Covent Garden
98
Amb minscula
Dependncies
Quan es designen les dependncies amb mots
dedificis
genrics:
el sal de sessions del consistori
els salons nobles de...
la sala dactes
una galeria dart
la sala de juntes
la sala de graus
el campus
el mdul D.5
la biblioteca
el vestbul
els vestidors
la seu central de la UOC
Amb majscula
La denominaci especfica duna estana singular:
el Sal de Sessions [en el cas del Parlament]
el Sal de Sant Jordi
el Sal de Cent
la Galeria dels Miralls
la Sala de la Columna
Els noms dedificis o dependncies singulars:
Pavell de Govern
Torre Girona
Aula Capella
Edifici Coderch
Aula Pi i Calleja
Ctedra Gaud
Despatx Oval
99
Numerals
3. Numerals
A continuaci es recorden alguns dels criteris sobre lescriptura amb xifres o

amb lletres dels numerals en un text. Aquesta selecci s fruit dels dubtes
que shan repetit ms en la revisi dels materials didctics pel que fa a aquest
tema.
3.1. Numerals amb lletres

Sescriuen amb lletres:
Les quantitats aproximades i les formades per tres mots, com a mxim.
A la trobada presencial hi van assistir ms de dos-cents cinquanta estudiants.
s incorrecte escriure correlacions de quantitats incompletes; a ms, si s

possible, aquests intervals shan descriure amb lletres, ja que es tracta de
quantitats aproximades.
Hi van assistir de tres mil a quatre mil persones [i no pas
de 3 a 4.000].
de tres a quatre mil ni
Ledat de les persones, els animals i les coses, i la durada daquestes darreres.
Els nens de quatre anys.
Un edifici de cinquanta anys.
El nom de les dcades, les quals han danar en singular i no en plural.

A lEstat espanyol, larticulaci de diversos moviments clarament nacionalistes
comen a la dcada dels seixanta [i no pas seixantes].
Els mots mili, bili, trili i quadrili en les quantitats rodones.

Aquest any tenen un pressupost donze milions deuros [per: Aquest any tenen un
pressupost d11.265.250 euros].
Cal recordar que els numerals mili, bili, trili i quadrili senllacen amb
el substantiu que determinen mitjanant la preposici de.
Els tants per cent i els tants per mil quan loperaci sescriu amb lletres.
El sis per cent dels habitants [per: El 6% dels habitants].
Josep M. Mestres i altres
(3a. ed., pg. 462 i seg.).
100
Numerals
3.2. Numerals amb xifres

Sescriuen amb xifres:
Les quantitats formades per ms de tres mots.

Al magatzem hi ha un estoc de 3.897 llibres.
El nom dels anys, els quals han danar sense el punt dels milers.
Sha tancat el pressupost de lany 2004 [i no pas 2.004].
Les xifres estadstiques, especialment les que hi ha a les taules i als grfics.
Lany passat van recaptar 3 milions deuros i enguany nhan recaptat 6,5 milions.
Els nombres seguits del nom o del smbol duna unitat fsica o monetria.
Vaig rebre 5.000 euros.
Vaig rebre 3.000 .
Pesava 50 kg.
Una superfcie de 18 m2.
Els nombres que es fan servir en les enumeracions dobjectes, ingredients,

etc.
5 llapis
20 bolgrafs
12 gomes
...
Els ordinals abreujats.

1r. (primer)
2n. (segon)
4t. (quart)
5es. (cinquenes)
53. (cinquanta-tres)
...
aCal recordar que ls de
lapstrof per a abreujar lany

s incorrecte en catal. P. ex.:
Campus Virtual 96 i no Campus
Virtual 96.
101
Enumeracions
4. Enumeracions
A lhora destablir una enumeraci es plantegen les qestions segents:
Puntuaci entre el fragment introductori i la llista delements enumerats

Sha daconseguir la correcta imbricaci de la frase introductria i els elements de lenumeraci, s a dir, cal mirar de lligar b la frase introductria amb els diversos punts enumerats.
En les enumeracions disposades en pargraf a part o en columna, que sn
les que sanalitzen aqu, se sol posar dos punts, perqu destaquen el carcter enumeratiu de la llista, tot i que noms sn obligatoris quan els elements de lenumeraci sn oracions coordinades amb la frase introductria.
Puntuaci final de cadascun dels elements de la llista

Aquesta puntuaci depn de la complexitat i del grau de dependncia entre els apartats, s a dir, de la voluntat que hi hagi destablir ms o menys
continutat entre aquests apartats i de si contenen un verb conjugat o no.
s de majscula o minscula al comenament de cada apartat

La majscula s sempre una soluci optativa, tret de quan un dels elements acaba en punt, cas en qu s obligatria per coherncia.
Homogenetat dels apartats, que han de ser o tots sintagmes nominals o tots verbs i que han dacabar tots amb punt o sense, etc.
En general, davant la coincidncia dapartats amb puntuaci diferent, la
coherncia porta a unificar-los donant preferncia al signe de puntuaci
ms fort. Per sha de tenir en compte que el marge doscillaci en
aquest sentit pot ser molt ampli i que la soluci podria resultar forada, ja
que no sempre s tan senzilla com posar un punt final a tot arreu. Per
exemple, si es troba una enumeraci que s un seguit de substantius, per
que tamb t un apartat amb una frase complexa o puntuaci interna, la
soluci de posar majscula i punt final als substantius potser no s la ms
adequada. En casos aix seria millor traslladar tot el que siguin observacions, ampliacions, aclariments, comentaris, etc. al pargraf segent, de
manera que tots els apartats quedessin iguals (substantius en aquest
exemple), coherents en la puntuaci i equilibrats en el contingut.
(3a. ed., pg. 284). Barcelona:
Eumo Editorial.
Pujol, Josep M.; Sol, Joan
(2000). Ortotipografia. Manual
de lautor, lautoeditor i el dissenyador grfic (3a. ed., pg.
76). Barcelona: Columna.
102
Enumeracions
Com que en textos amb moltes enumeracions pot ser avantatjs aplicar-hi
sempre la mateixa puntuaci, el quadre segent vol donar una srie
dindicacions en aquest sentit. Amb tot, aix no vol pas dir que shagi de
refer qualsevol enumeraci dun original que no sajusti cent per cent a
aquestes indicacions, sin que hauria de ser una guia per als casos en qu es
detectin incoherncies en la construcci i la puntuaci dels apartats. Per
tant, no estableix criteris ni normes obligatries que shagin daplicar duna
manera automtica, ats que tampoc no inclou exhaustivament totes les
possibilitats.
Minscula inicial, una coma entre apartats i un punt a lltim apartat de
lenumeraci. (Si hi ha cap apartat amb comes internes, es posa un punt i
coma entre apartats i un punt a lltim apartat de lenumeraci.)
Pot ser el cas dun exercici o de les instruccions.
Apartats amb verb
i complements
Exemple:
Instruccions per a la correcci de textos:
seleccioneu la paraula incorrecta,
esmeneu la paraula,
arxiveu el document.
Molta relaci
entre els apartats
Minscula inicial, una coma entre apartats i un punt a lltim apartat de

lenumeraci. (Si hi ha cap apartat amb comes internes, es posa un punt i
coma entre apartats i un punt a lltim apartat de lenumeraci.)
Pot ser el cas de lenumeraci de les fases dun procs.
Apartats sense verb
Exemple:
Etapes de la vida:
infantesa,
maduresa,
vellesa.
Majscula inicial i un punt al final de cada apartat.
Pot ser el cas dun conjunt de conclusions o dels objectius dun mdul.
Exemple:
Apartats amb verb

i complements
Aquest curs t els objectius segents:

1. Determinar els factors que influeixen en el rendiment grupal.
2. Analitzar els avantatges de la cooperaci.
3. Conixer algunes de les variables ambientals que poden influir en
les persones i en els grups.
Poca relaci
entre els apartats
Minscula i sense cap mena de puntuaci entre apartats.

Pot ser el cas duna llista, una enumeraci duna srie dingredients.
Exemple:
Apartats sense verb
Ingredients:
4 ous
3 tasses de farina
1 got daigua
103
Tipus de lletra
5. Tipus de lletra
Ls dun tipus de lletra o dun altre no s arbitrari, sin que cada un t assignades unes funcions especfiques. Aix, per exemple, per a destacar sutilitza
la negreta (i no el subratllat) i per a indicar que un terme no forma part del
nostre sistema lingstic sutilitza la cursiva (i no les cometes). Tot seguit
sexpliquen els aspectes distintius ms habituals dels diferents tipus de lletra.
5.1. Negreta
La funci ms comuna de la negreta s permetre la localitzaci immediata
duna paraula dins dun text. En els textos dels materials didctics, ats el
carcter pedaggic que tenen, tamb s admissible fer-la servir (negreta o
seminegreta segons els casos, tal com queda reflectit a lScriptorium de la
UOC) com a substitutiu del que sanomena cursiva dmfasi, malgrat que
conv no abusar-ne (no s adequat utilitzar aquest recurs per a destacar frases
senceres).
5.2. Cursiva
La cursiva sutilitza principalment per a les funcions segents:
Instrument dmfasi, neutre semnticament, per a destacar sense afegir connotaci

Lletres, mots i frases objecte de consideraci metalingstica. Exemples: El mot envers significa..., En lapartat b...
Paraules o fragments que es remarquen en el text perqu desprs sen
fa una explicaci. Exemple: El fauvisme, moviment...
Smbols de magnituds i termes algbrics en els textos cientfics i les
frmules en qu sutilitzen (per les lletres gregues, els smbols dels
elements qumics i les unitats de mesura s'escriuen en rodona).
Reproducci exacta
Ttols de llibres, obres teatrals, obres musicals, pellcules, publicacions
peridiques.
(3a. ed., pg. 93 i seg.).
Pujol, Josep M.; Sol, Joan
(2000). Ortotipografia. Manual
de lautor, lautoeditor i el
dissenyador grfic (3a. ed.,
pg. 173 i seg.). Barcelona:
Columna.
aLs de la negreta com a
recurs grfic per a destacar

idees o conceptes no t sentit
si se nabusa, tal com succeeix
en el cas de les majscules. Per
tant, a lhora de treballar un
text (s a dir, descriurel,
corregir-lo o posteditar-lo) cal
estar atent a ls que sen fa.
104
Paraules, frases, locucions daltres llenges, tret de les que es troben al

diccionari sense asterisc o sense indicaci de procedncia (segons la
mena de diccionari) o han estat acceptades pel Termcat. Les locucions
llatines sescriuen sempre en cursiva. Exemples: fondue, single, striptease;
a priori, a posteriori, grosso modo, etc.
Noms de pgines web, blogs, llistes de distribuci i espais semblants.
No shan descriure en cursiva els noms propis dempreses o altres entitats
(encara que estiguin en una llengua estrangera). Exemples: el Campus per la
Pau, lInternet Interdisciplinary Institute, la Universidad Virtual de Verano,
lempresa Gestin del Conocimiento, etc.
5.3. Versaleta
Es fa servir la versaleta en els numerals romans que expressen els segles, tret
dels segles en un text en cursiva, cas en qu han danar amb majscula.
Tipus de lletra
105
Frmules matemtiques
6. Frmules matemtiques
En el quadre segent es concreten els aspectes ms destacables relacionats

amb la composici de les frmules matemtiques. s extret fonamentalment
del Manual destil (Josep M. Mestres i altres, 2007) i del Diccionario de ortografa tcnica (Jos Martnez de Sousa, 1987).
Composici de les frmules matemtiques
1. Rodona
2. Cursiva
3. Signes
Les lletres gregues: , , , , , etc.
Les xifres arbigues: 1, 2, 3, 4, 5, etc.
Les unitats de mesura: kg, m, etc.
Els operadors: +, -, , :, etc.
Els smbols segents: logaritmes, tangents, sinus i cosinus.
Les sigles que sutilitzen dins una frmula: PIB (producte interior brut).
Les lletres que representen valors matemtics.
Els valors x i y de les abscisses i les ordenades.
Sha de deixar un espai entre el valor numric i el signe operador: 4 + 3.
Si una frmula es desenvolupa en ms duna lnia, els signes sarrengleren. Si hi ha moltes parts,
se centra la ms llarga i la resta sarrenglera a sota amb el signe que relaciona els elements:
S4 + S5 + S2 + S7 = 3
S3 + S1 = 3
El signe () ha dabraar tots els termes que hi hagi compresos.
Els signes dintegral, parntesis, claudtors, claus i pleques han dabraar el total de loperaci:
(
4. Puntuaci en frmules
2
n
+ 4-1
Els claudtors tanquen els parntesis, i les claus, els claudtors: { [ ( ... ) ] }.
Pel que fa a la puntuaci, les frmules shan de tractar com si fossin una part del text.
Si hi ha punts suspensius desprs dun signe, sha de deixar un espai entre el signe i els punts
suspensius: a, ... per a, ...,
Si hi ha punts suspensius entre signes, sha de deixar un espai abans i desprs dels punts suspen-
Val ms no partir-les; per, si shan de partir, sha de fer segons les normes segents:
sius: a + ... + b.
5. Partici de frmules
La divisi sha de fer pels signes +, , , =. Aquests signes es colloquen al final de la ratlla i al
comenament de la segent.
Cap frmula no es pot partir entre claudtors, claus, pleques o pleques dobles.
6. Separaci de frmules
Les frmules no poden quedar separades en pgines diferents. Sha de deixar un espai en blanc i
passar tota la frmula a la plana segent.
7. Termes introductoris
Els termes don, desprs, tenim, que acostumen a introduir el desenvolupament de les frmules,
es poden situar a la mateixa lnia de la frmula, si hi caben, o en cas contrari es pot deixar una
lnia en blanc entre aquests termes i les frmules.
8. Blancs en frmules
Les frmules se separen entre elles i del text general anterior i posterior amb una lnia en blanc.
9. Cos de composici
Les frmules es componen amb el mateix cos de lletra que la resta de text.
106
Criteris de traducci al catal
7. Criteris de traducci al catal
Les lnies generals que sexposen a continuaci tenen com a objectiu unificar
criteris davant el creixent grau dinternacionalitzaci i de multilingisme del
nostre entorn. Per a elaborar el quadre segent sha tingut en compte sobretot ls sancionat per la tradici.
Llengua original
Catal
Noms referits
a persones
1. Noms propis
de persona
Personatges
Per regla general, els noms propis de persona no
Tanmateix, es tradueixen els noms de reis, prnceps i
contemporanis
shan de traduir:
papes:
Marcelino Menndez y Pelayo, Miguel Delibes,
el prncep Felip de Borb
Mara Moliner [espanyols]
la reina Isabel II dAnglaterra
el papa Joan Pau II
Els noms de persona escrits amb carcters llatins en

la forma original sescriuen sense cap modificaci,
Els noms de persona escrits amb carcters no llatins
accents inclosos:
sadapten al catal i es transcriuen dacord amb els
criteris establerts en la bibliografia especfica:
Xabier Arzalluz, Carlos Garaikoetxea, Juan Jos

Ibarretxe [bascos]
Jsser Arafat
Xos Maria Castroviejo, Xohana Torres [gallecs]
Bors Ieltsin
Lo Dalfin dAuvrnha, Juli Rounjat, Albrt Pestor
Anton Txkhov
[occitans]
Sad Auita
Franois Mitterrand, Margaret Thatcher, Helmut
Deng Xiaobing
Kohl [altres llenges]
Personatges
No es tradueixen els noms que no tenen tradici en
Per regla general es tradueixen els noms de personat-
histrics
la nostra llengua:
ges histrics (reals o literaris) i de les divinitats i perso-
i llegendaris
Thomas More
natges mitolgics, seguint el criteri de la tradici:
Marco Polo
Chrtien de Troyes, William Shakespeare
Donatello, Leonardo da Vinci
Cyrano de Bergerac
Alexandre el Gran, Juli Csar, Pon Pilat
Aristtil, Herdot, Galileu [i no Galileo Galilei]
sant Toms dAquino, sant Joan de la Creu
Tici [i no Tiziano Vecellio], Miquel ngel [i no

Michelangelo Buonarroti], Dant [i no Dante
Alighieri], Maquiavel [i no Niccol Machiavelli],
Lloren de Mdici [i no Lorenzo de Mdici]
Otello, Agammnon, Guillem Tell, el rei Arts,

don Quixot, Sanxo Pana, el Pare Noel
Noms referits a coses

2. Noms dinstitucions,
organismes, entitats
i empreses
Institucions,
entitats oficials
i no oficials
i els seus rgans
de gesti
Sescriuen en llengua vernacla els dmbit local,

comarcal o provincial que no tenen tradici en
catal:
Xunta de Galcia, el Valedor do Pobo
Ertzaintza, lehendakari [en cursiva]
Scotland Yard
Per regla general es tradueixen:

Ministeri dAfers Estrangers, Departament
dEstadstica de lAjuntament de la Corunya,
la Cambra de Comer de Bilbao, la Diputaci
General dArag
el Tribunal Internacional de la Haia, lAcadmia
de les Arts i les Cincies Cinematogrfiques de
Hollywood
107
Llengua original
Associacions,
fundacions
i organitzacions
no
governamentals
Universitats,
instituts, escoles
i museus
Empreses
i els seus rgans
de gesti
Partits poltics
i organitzacions
sindicals
Catal
Excepcions a la regla general:

la National Geographic Society
Medicus Mundi
Greenpeace
Hare Krixna
Per regla general shan de traduir:

Xarxa Universitria Espanyola de Catlegs Absys
Reial Acadmia Espanyola
Societat General dAutors
Companyia de Jess
Metges sense Fronteres
Creu Roja [nom oficial a Catalunya]
No es tradueixen quan sn institucions conegudes

pel seu nom original i quan no tenen un equivalent
clar en catal:
London School of Economics
Internet Interdisciplinary Institute
Universidad Nacional de Educacin a Distancia
Kings College
cole de Hautes tudes
National Gallery
Per regla general es tradueix la designaci genrica, per no el nom propi que lacompanya si no s
el topnim:
Universitat Complutense de Madrid
Universitat Alfonso X el Sabio
Universitat de Saragossa
Centre Universitari de Luxemburg
Institut Universitari Europeu
Museu del Prado
Per regla general, els noms dempreses, com que

sn marques registrades, no shan de traduir:
societat Altos Hornos y Fbricas de Hierro
y Acero de Bilbao
Industria Espaola del Aluminio
el Deutsche Bank
la Socit Gnrale de Banque
lempresa Gestin del Conocimiento (GEC)
Tanmateix, hi ha empreses pbliques, empreses de

serveis i entitats financeres que tenen una doble
denominaci:
Banc de la Petita i Mitjana Empresa, Banc
dEspanya
Els rgans de gesti de les empreses es tradueixen
sempre:
Departament de Vendes dEl Corte Ingls
rea de Recursos Humans dIndustria Espaola
del Aluminio
Hi ha noms que noms sutilitzen en la forma original:
Per regla general shan de traduir els noms de
Herri Batasuna, Eusko Alkartasuna, Izquierda
formacions poltiques i sindicals:
Unida
Bloc Nacionalista Gallec, Partit Nacionalista
Comissions Obreres
Partido Colorado, el Sinn Fin
Basc, Partit Socialista Obrer Espanyol
Sigles
Per regla general no shan de traduir les sigles ni els Tanmateix, es tradueix el nom de les entitats o els
i acrnims
acrnims:
conceptes que representen, encara que no es cor-
MIT [de Massachusetts Institute of Technology]
respongui amb la sigla en qesti:
GATT [de General Agreement on Tariffs and Trade]
CNRS [de Centre National de la Recherche
Scientifique]
Centre Nacional de la Recerca Cientfica (CNRS)
SNCF [de Socit Nationale des Chemins de Fer
Societat Nacional dels Ferrocarrils Francesos
NBA [de National Basketball Association]
ISO [dInternational Organization for Standardiza-
Acord General sobre Aranzels i Comer (GATT)
(SNCF)
Franais]
tion]
Institut Tecnolgic de Massachusetts (MIT)
Associaci Nacional Nord-americana de Bsquet
Organitzaci Internacional per a la Normalitza-
(NBA)
ci (ISO)
Excepcionalment, algunes shan consolidat tradudes i han generat una nova sigla:
OTAN [no NATO], ONU [no UNO], OCDE [no

OECD], UE [no EU], PMF [no FAQ]
3. Fets histrics,
culturals i festius
Festivitats
No es tradueixen:
cviques, religioses
i poltiques
Corpus Christi
el Quatre de Juliol, el Dia dAcci de Grcies
Aberri Eguna (Dia de la Ptria), els sanfermines,
la Fira dAbril, la Fira de Sant Isidre
el chupinazo
108
Llengua original
Catal
Fets histrics
singulars
el pronunciament de Sagunt
la Segona Guerra Mundial, la Revoluci

dOctubre, la Llarga Marxa xinesa
Moviments
artstics
i culturals
No es tradueixen i, per tant, sescriuen en cursiva:
En general, la designaci dels moviments artstics i

culturals es tradueix:
art nouveau
pop-art
el surrealisme
new age
el minimalisme
Congressos,
Solen ser certmens multilinges, per la qual cosa
convencions,
normalment presenten la denominaci en diverses

llenges:
jornades
i simposis
Jornades Europees de Tcniques Avanades

dInformtica
I Congrs Internacional sobre Prevenci i Reducci de Desastres Naturals a la Mediterrnia
Conferncies,
Sexpressen en la llengua en qu es faran o shan fet
ponncies
(si cal, la traducci pot anar entre parntesis):
i discursos
Les conferncies La modernidad del lenguaje i
El discurs parlamentari van ser presentades a

Palma durant les Primeres Jornades de Pragmtica
Exposicions,
No es tradueixen quan incorporen algun nom propi
fires i salons
o acrnim o quan es coneixen pel nom original:
lExposici Mundial de Hannover
ExpoFood (fira virtual agroalimentria)
el Sal de lAutombil de Pars
la fira Expolangues de Pars
la Fira del Llibre de Frankfurt
Per regla general shan de traduir:
Premis
Quan en la designaci interv un nom propi,
Per regla general es tradueixen els noms de premis
i distincions
sadopta una forma hbrida, s a dir, es tradueix
i distincions:
al catal el nom genric i es deixa en la llengua
celebraci dels premis Prncep dAstries
original el nom propi:
Copa dEuropa
la Gran Creu de la Legi dHonor francesa
Premi de Novella Fernando Lara, el premi Fotogramas
No es tradueix quan pot portar confusi:
Premio Nacional de Literatura [diferent de Premi

Nacional de Literatura]
4. Documentaci
oficial i disposicions
normatives
Els ttols de la documentaci oficial i de les disposicions normatives shan de traduir sempre:
la Constituci espanyola
la Llei de la funci pblica de lEstat
la Sentncia d1 de juny de 1994 del Tribunal

Constitucional
Tamb shan de traduir les citacions de fragments

de textos legals. En aquest cas, s convenient recrrer a la versi traduda daquests textos.
5. Cultura
i espectacles
109
Llengua original
Catal
Obres
Els llibres, les pellcules i les obres teatrals que no
cientfiques,
tinguin traducci en catal shan de citar en llengua
la pellcula All que el vent sendugu
tcniques, liter-
original (si cal, es pot facilitar la traducci entre
el llibre Economia i societat de Max Weber
ries, teatrals i
claudtors i amb cometes simples):
lobra de teatre Pigmali
cinematogrfiques
el llibre Iraganaz [Sobre el passat] de Gotzon
el llibre El ingenioso hidalgo don Quijote de la
la pellcula Love Story
Se citen en catal les obres ja tradudes:
Aleman
Mancha de Cervantes [per el Quixot]
Obres musicals
No es tradueixen els ttols de les canons si es fa
Se citen en catal les obres ja tradudes i es tra-
referncia a la versi original:
dueixen els ttols de les peces musicals formats amb
Agur jaunak [can basca de comiat]
genrics del tipus sonata, simfonia, concert, etc.:
Gaudeamus igitur [himne universitari]
la Novena simfonia de Beethoven
Adeste fideles [himne religis nadalenc]
Fantasia per a piano, orquestra i cor, opus 80
El hombre del traje gris de Joaqun Sabina
les comdies Les noces de Fgaro i El barber de
sovint cantussejava Mrs. Robinson de Simon &
El llac dels cignes i El trencanous de Txaikovski
Garfunkel
Formacions
Per regla general no es tradueixen pel fet que es
Els noms dorquestres i altres formacions de cmera
musicals
tracta de noms propis:
es tradueixen en alguns casos:
i artstiques
Sevilla de Beaumarchais
els [o The] Rolling Stone
lOrquestra Filharmnica de Londres
els [o The] Beatles
lOrquestra Simfnica de Viena
Los Rebeldes
el Cor Filharmnic de la Scala de Mil
El New York City Ballet
lOrquestra dRTVE
The Independent Jazz Quartet
Obres dart
No es tradueixen els noms dobres dart que no
(pintura,
tenen un equivalent en catal:
Els gira-sols de Van Gogh
el Judici final de la Capella Sixtina
escultura,
Las Meninas de Velzquez
En general, es tradueixen els ttols de les obres dart:
arquitectura, etc.)
Publicacions
No es tradueixen els ttols de les publicacions peri-
Es poden traduir els ttols dels diaris o butlletins
peridiques
diques:
oficials, de la mateixa manera que es tradueix el
el diari La Voz de Galicia
nom de les institucions pbliques de les quals sn
la revista Apuntes
rgans de difusi:
la collecci Manuales
normes publicades al Butllet Oficial de lEstat
el setmanari Newsweek
el Diari Oficial de les Comunitats Europees
la revista Life
Emissores
En general, no shan de traduir els noms de les
de rdio i canals
emissores de rdio i els canals de televisi:

Tele Cinco
France Tlvision
Channel 4
Antenne 2
de televisi
Noms referits a llocs

6. Noms
de poblacions
Hi ha topnims que no tenen traducci en catal i
Per regla general es tradueixen els noms de les
que es deixen, per tant, en la forma original (els
ciutats i els pobles que tenen un s tradicional en
articles que encapalen aquests topnims shan
catal. Shan de transcriure tal com apareixen a
descriure amb majscula per a indicar que formen
lannex 3 daquesta guia o a lEnciclopdia catalana:

Alpont [i no Alpuente]
Viella [i no Vielha]
Oriola [i no Orihuela]
Mrcia [i no Murcia]
Aquisgr [i no Aachen]
Bolonya [i no Bologna]
part de la llengua original):

Villaconejos, Ciempozuelos, El lamo [Madrid]
Dos Hermanas, La Puebla de Cazalla [Andalusia]
Los Montesinos, Las Virtudes [zona castellanoparlant del Pas Valenci]
Montinhac, Sent Jrgi-de-Didona [Occitnia]
110
Llengua original
Catal
7. Divisions
territorials i
accidents geogrfics
Estats, nacions
Per regla general, els noms dels estats, nacions,
i regions
comunitats autnomes, regions naturals o divisions

administratives de carcter regional shan de traduir
(vegeu lannex 3 daquesta guia):
Guipscoa, Castella - la Manxa
Nova York, Nou Mxic, Txetxnia, Cap Verd,

Illa de Frana, la Terra del Foc
Capitals i ciutats
No es tradueixen ni es catalanitzen els noms que no
Shan de traduir o catalanitzar sempre que tinguin
tenen tradici en catal:
un s tradicional en catal:
Logronyo, Cadis, Crdova, Sant Sebasti, Con-
Bogot, Pars, Londres, Bolonya, Liorna, Aviny,
Huelva, Badajoz, Jan, Ciudad Real, Burgos,

Gijn
San Diego, Los Angeles, Las Vegas, Chicago,
ca, Lle
Buenos Aires
Comarques
No es tradueixen els noms de comarques i petites
Shan de traduir sempre que tinguin un s tradicio-
i petites regions
regions naturals que no tenen tradici en catal:
nal en catal:
naturals
Pequn, Xangai
El Bierzo
la Vall dAran [i no Era Val dAran]
Las Bardenas
els Monegres [i no Los Monegros]
lAlt Millars [i no Alto Mijares]
Hoya de Baza
Cinco Villas
les Ras Baixas
Accidents
Els accidents geogrfics locals i similars que no
Els noms de caps, ries, badies, golfs, illes, estrets,
geogrfics
superen lmbit duna comunitat autnoma o que
etc. (tant el nom genric com el nom propi que
(orogrfics
no tenen tradici en catal sescriuen en llengua
lacompanya) sescriuen en catal:
i hidrogrfics)
vernacla:
el Mont Perdut, la muntanya de les Oliveres,
els alts del Golan
illa dA Toxa, el cim Cabeza de Manzaneda, el

parc de Doana, la ria dArousa, el cap de Peas
les muntanyes Rocalloses
la badia de Cochinos, el cap dHornos, les illes
lestret dels Dardanels
Galpagos
el golf de Biscaia, el golf de Mxic
el cap de Gata, el cap Canaveral, el cap de Bona
la vall de la Mort
En cas que el genric shagi convertit en el nom

propi o en part daquest nom, no es tradueix:
Esperana
els Picos de Europa, Ro Bravo, Las Marismas,
la serralada Ibrica, la serralada dels Apalatxes
Sierra Morena, Sierra Nevada, Sierra Madre,
les illes Bermudes, les illes de la Reuni
Lago Argentino
el llac Victria
Grand Ballon, Grand Canyon, Long Island, Rift
el Corn dOr
Valley
8. Toponmia urbana
Noms de barris
Per regla general no es tradueixen:
Lavapis, Carabanchel, Vallecas [Madrid]
Santa Cruz, El Arenal, Los Remedios [Sevilla]
Las Ventas de Buol, El Barriete [zona castella-
Catalua [Oviedo]
noparlant del Pas Valenci]
Os Mallos, Barrio das Flores [la Corunya]
East End [Londres], Chinatown [San Francisco,

EUA], Staten Island [Nova York]
111
Llengua original
Catal
Noms de places,
No es tradueixen els noms genrics de vies pbli-
Per regla general es tradueix noms la forma gen-
carrers i altres
ques de ciutats estrangeres quan es coneixen pel
rica i es mant la part especfica, de la qual cosa
vies urbanes
nom original:
resulta una forma hbrida:
el passeig de la Castellana, la plaa Mayor [Ma-
la via Veneto [Roma]
i interurbanes
la Gran Va, el Paseo de Recoletos, la Cuesta de

Moyano [Madrid]
drid]
Faubourg Saint-Honor, Place Vendme, Quai

dOrsay [Pars]
la plaa de San Marco [Vencia]
Times Square, Downing Street [Londres]
lavinguda de Victor Hugo [Pars]
Wall Street, Central Park [Nova York]
Noms de monu-
No es tradueixen els noms consagrats per ls o que
Es tradueixen els noms que tenen un s tradicional
ments, despais
no tenen un equivalent clar en catal:
en catal:
el Palau de Congressos de Madrid, la Casa de
la Gran Muralla, la Capella Sixtina, lEsttua de
i edificis singulars
i les seves
dependncies
la Puerta del Sol, la Puerta de Alcal, la Torre del

Oro
el Madison Square Garden de Nova York,
Juntes de Gernika
lEmpire State Building, el World Trade Center,
la Llibertat, el Despatx Oval de la Casa Blanca,
Piccadilly Circus, el Big Ben, la Fontana di Trevi,
les Torres Bessones, el Kremlin
el Moulin-Rouge
Adreces
En les adreces, tots els topnims (ciutats, regions,

carrers, places, etc.) shan descriure en la llengua i
en la forma originals:
Patronat Catal Pro Europa
Rue de la Loi, 227, 3me
1040 Bruxelles
112
Tractament de masculins i femenins
8. Tractament de masculins i femenins
Malgrat que s un fet indiscutible que moltes llenges tendeixen a utilitzar el

mascul com a genric quan hi ha implicats individus dels dos sexes, sha de
mirar de buscar la simetria en el tractament dels uns i dels altres, per duna
manera natural, sense forar el llenguatge.
8.1. Recomanacions o punts previs

Hi ha dhaver simetria en els tractaments dhomes i dones:
El senyor gerent i la senyora degana [millor que El senyor gerent i la degana].
Ambaixadors i ambaixadores i cnjuges respectius [millor que Els ambaixadors i les seves
esposes].
Cal procurar que en el terme emprat hi hagi inclosos homes i dones.
Tot sha de fer amb molt de compte; no es tracta de seguir maquinalment unes normes estrictes, sin que sha de procurar que en resulti
un llenguatge natural, no encarcarat ni ridcul: el bon gust en lescriptura s primordial. Tamb sha de tenir en compte el context perqu
no pas totes les solucions sn adequades a tot arreu.
8.2. Recursos que es poden utilitzar

Aquests recursos per al tractament de les formes masculina i femenina sn
solucions possibles que shan destudiar cas per cas i no shan daplicar mecnicament. Com sempre, sha de vigilar molt qu es fa, perqu ls duna
forma o una altra (per exemple, substantiu genric o substantiu concret,
substantiu precedit darticle o sense, etc.) pot fer canviar el sentit o el mats
de lexpressi.
1. s de genrics collectius i altres expressions
Les paraules segents poden ajudar a aconseguir aquest objectiu:
agrupaci / assemblea / autoritats / ciutadania / collectiu / collectivitat / collegi
(professional, per exemple) / conjunt de / comunitat / consell / cos / efectiu(s) / equip /
gent / grup / personal / plantilla / poblaci / professi / pblic, etc.
Fonts bibliogrfiques
Indicacions per evitar la discriminaci per ra de sexe en el
llenguatge administratiu (1992).
Barcelona: Generalitat de
Catalunya, Comissi Interdepartamental de Promoci de
la Dona.
Lled, Eullia (1991).
Algunes orientacions
bsiques per a un redactat no
sexista. MOT.doc (nm. 4).
Barcelona: Universitat de
Barcelona, Servei de Llengua
Catalana.
Recomanacions per a un s no
sexista del llenguatge (1992).
Barcelona: Centre Unesco de
Catalunya.
113
Es pot fer servir...
per a substituir...
ladolescncia / la gent adolescent
els adolescents
la gent gran / les persones grans / les persones
els grans / els vells
dedat / la vellesa / les persones velles

la joventut / el jovent
els joves
el professorat propi
els professors propis
el personal daviaci / el personal de vol / els
els pilots i les hostesses
membres de la tripulaci
el professorat / el personal docent
els professors
els infants / les criatures / la infncia /
els nens
la mainada / la quitxalla
les persones candidates
els candidats
el venat
els vens
lelectorat
els electors
la persona encarregada
lencarregat
la persona / les persones / lsser hum /
lhome
la humanitat
evoluci humana / evoluci de la humanitat
evoluci de lhome
els drets humans
els drets de lhome
el cos hum
el cos de lhome
la gent catalana / el poble catal
els catalans
la poblaci dIrlanda
els irlandesos
el funcionariat
els funcionaris
les persones adultes / ledat adulta
els adults
la poblaci urbana
lhome urb
el personal de neteja
les dones de la neteja
el personal mdic / el cos mdic
els metges i les infermeres
la poblaci treballadora migrant
els treballadors migrants i les seves famlies
2. Canvis mnims de redacci

a) Eliminaci de larticle davant el substantiu:
Alumnes de la UPC es reuneixen a...
Professionals de lensenyament diuen...
b) Eliminaci de la marca de sexe sense substituir-la per res si sentn pel

context:
Permet una lectura ms fcil [als nens] [en un manual dedicat a laprenentatge de la
lectura].
114
c) Canvi del determinant amb marca de sexe per un altre que no en tingui
(tothom, qualsevol, cadasc, ning, cap, etc.):
Cada docent haur de saber... [millor que El docent].
El coneixement implcit que t qualsevol parlant [millor que el parlant].
d) Canvi de la redacci en la pronominalitzaci i la forma verbal:

Miren dentendres mtuament [millor que entre ells].
Analitzem els problemes amb qu ens encarem [millor que ens veiem encarats].
Qui solliciti... [millor que El sollicitant...].
Qui presenti / Si alg presenta / Qui vulgui presentar una demanda... [millor que El demandant...].
e) Utilitzaci de la passiva reflexa:

Hem de procurar que es participi en les activitats [millor que la participaci dels nois].
f) Substituci dels termes marcats de mascul-femen per altres; es fa molt en

impresos i papers, per a no duplicar:
Nom o espai i prou [millor que Sr./Sra.]
La persona interessada / afectada [millor que Linteressat / afectat]
Data de naixement / Natural de / Domicili [millor que Nascut/uda]
3. Duplicaci
s un recurs que sha demprar amb molt de compte, perqu fa lescrit

carregs si ns gaire ple i, si noms es fa de tant en tant, no soluciona el
problema. Lestil elegant de lescrit no sha de perdre.
s til en encapalaments descrits (circulars, cartes generals, etc.):

Companyes i companys
Estimats pares i mares
Benvolgudes senyores i senyors
El mestre o la mestra que trobi...
Estimades amigues i amics
Benvolguts amics i benvolgudes amigues
Sha dalternar el femen i el mascul en primer terme o segon (sense utilitzar barres):
els nens i les nenes [i no els/les nens/nenes]
noies i nois [i no nois/noies]
115
4. Abstractes
Van molt lligats als collectius del primer apartat. Sn tils per a retolar despatxos i per a encapalaments i ttols de crdits (i eviten la duplicaci).
Es pot fer servir...
per a substituir...
direcci destudis
director / directora destudis
tutoria
tutor(s) / tutora
consultoria
consultor(s) / consultora
secretaria
secretari / secretria
professorat
professor(s) / professora
consell de redacci / redacci
redactor(s) / redactora
consell assessor / assessoria
assessor(s) / assessora
coordinaci
coordinador(s) / coordinadora
collaboracions
collaborador(s) / collaboradora
notaria
notari / notria
ministeri
ministre / ministra
Altres solucions, segons el lloc on hagi danar lescrit, sn les segents: Alcaldia / Gabinet de psicologia / Imprs a..., etc.
5. Participis i adjectius
Si ladjectiu o participi s al comenament, es pot fer concordar amb el

primer substantiu:
Estimades companyes i companys
Benvolguts pares i mares
Shi pot introduir un mot collectiu o buscar un sinnim que no canvi de

gnere, per cal mirar que no es canvi el significat:
Els obrers i les obreres daquesta fbrica sn persones molt atentes [millor que Els
obrers daquesta fbrica sn molt atents].
Hem de vigilar que cap infant / criatura no es perdi [millor que nen].
6. Introducci del femen i del mascul

Introduir el femen i el mascul a vegades s lnica soluci, per cal anar-hi
amb compte, com en el subapartat 3 (Duplicaci):
La importncia de la collaboraci entre mares, pares i professorat [millor que els
pares i els professors].
Les dades subministrades pel mateix alumnat, pares, mares o persones responsables
[millor que pels mateixos alumnes, els seus pares o tutors].
116
7. Exemples i problemes
a) Exemples:
...tots tres collectius de la UOC: estudiantat, professorat i gesti [millor que estudiants, professors].
Per aix us tornem a donar la benvinguda a la UOC [millor que us diem: Benvinguts de
nou].
Nosaltres tres serem les persones responsables daquests estudis [millor que Tots ... els
responsables].
El professorat tutor, el professorat consultor i el professorat propi [o potser millor: El
professorat tutor, consultor i propi] [millor que Els tutors, els consultors i els professors
propis].
El 70% de les persones sollicitants sn dones i el 30%, homes [millor que dels sollicitants].
b) Problemes:
M. Merc Padrs ha estat la primera estudiant de la UOC que... [Si sescriu estudianta, vol dir que s la primera de les dones i prou.]
...les eines bsiques que li permeten posar-se en contacte amb els professors, tutors i
consultors. [Noms es podria modificar professors, per quedaria desigual amb els
altres elements.]
Es poden trobar exemples
per a millorar alguns textos a
lopuscle Indicacions per evitar
la discriminaci per ra de sexe
en el llenguatge administratiu
(1992). Barcelona: Generalitat de Catalunya, pg. 21-24
i 27-28.
117
Tractaments protocollaris
9. Tractaments protocollaris
Avui dia hi ha la tendncia de limitar ls dels tractaments protocollaris, ja
Font de consulta
que no sadiu amb lestil planer i democrtic del llenguatge actual. Aquests
tractaments noms es fan servir en documents protocollaris, en actes solemnes i en comunicacions amb un grau elevat de formalitat.
Frmula
de tractament
Tractaments
acadmics
Abreviatura
masc.
Documents administratius de
la Universitat Pompeu Fabra
(1994). Barcelona: UPF.
Crrec
fem.
Rector/a Magnfic/a
Rector
Mgfc.
Rectora
Mgfca.
Senyor/a (crrec)
Sr. (crrec)
Sra. (crrec)
Espectable Senyor/a
Espect. Sr.
Espect. Sra.
secretari/ria de les Corts Valencianes

alcalde/essa de Barcelona
coprncep dAndorra
delegat/ada del Govern de IEstat a la comunitat autnoma
diputat/ada al Congrs dels Diputats
eurodiputat/ada
fiscal en cap del Tribunal Superior de Justcia
governador/a civil
membre de la Reial Acadmia de Cincies Econmiques i
Financeres
membre de la Reial Acadmia de Cincies i Arts
persones condecorades amb la Creu de Sant Jordi
president/a de la Cambra de Comer, Indstria i Navegaci de
Barcelona
president/a de la Diputaci Provincial de Barcelona
president/a de la Reial Acadmia de Bones Lletres
president/a de la Reial Acadmia de Cincies Econmiques i
Financeres
president/a de la Reial Acadmia de Farmcia
president/a de la Reial Acadmia de Jurisprudncia i Legislaci
president/a de la Reial Acadmia de Medicina i Cirurgia
president/a del Consell dUniversitats (Ministeri dEducaci i
Cincia)
president/a del Parlament Europeu
president/a del Tribunal de les Aiges de Valncia
president/a del Tribunal Superior de Justcia
president/a i expresident/a dorganismes territorials elegits per
sufragi universal que tinguin la seu a Barcelona
senador/a
membre de la Mesa de les Corts Valencianes
sndic/a de Greuges del Pas Valenci
sndic/a major de la Sindicatura de Comptes del Pas Valenci
batlle/essa dAndorra (jutge/essa de primera instncia)
conseller/a de com dAndorra
conseller/a de consell insular
conseller/a de la Generalitat de Catalunya
conseller/a de la Generalitat Valenciana
conseller/a del Govern balear
cnsol/consolessa
cnsol/consolessa de parrquia andorrana (alcalde/essa)
deg/ana del cos consular espanyol
diputat/ada del Parlament balear
Excellentssim/a Senyor/a
Excm. Sr.
Excma. Sra.
Excellent Senyor/a
Exc. Sr.
Exc. Sra.
Honorable Senyor/a
Hble. Sr.
Hble. Sra.
Tractaments
civils
rector/a duniversitat
deg/ana de facultat
director/a descola universitria
gerent duniversitat
vicedeg/ana de facultat
vicerector/a duniversitat
118
Frmula
de tractament
Tractaments
civils
Abreviatura
masc.
fem.
Crrec
Honorable Senyor/a
Hble. Sr.
Hble. Sra.
exconseller/a de la Generalitat de Catalunya

exconseller/a de la Generalitat Valenciana
exconseller/a del Govern balear
portaveu del Govern valenci
president/a del Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya
secretari/ria del Govern valenci
secretari/ria del Parlament balear
vicepresident/a i portaveu del Govern balear
Honrat/ada Senyor/a
Ht. Sr.
Hda. Sra.
lletrat/ada major de les Corts Valencianes
Illustre Senyor/a
Illtre. Sr.
Illtre. Sra.
Illustrssim/a Senyor/a
Illm. Sr.
Illma. Sra.
Magnfic/a Senyor/a
Mgfc. Sr.
Mgfca. Sra.
conseller/a del Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya

delegat/ada territorial del Govern de la comunitat autnoma
(per deferncia)
diputat/ada de les Corts Valencianes
diputat/ada del Parlament de Catalunya
jutge/essa
membre de la Mesa del Parlament balear
membre de la Mesa del Parlament de Catalunya
membre de la Reial Acadmia de Bones Lletres
notari/ria
president/a i expresident/a dorganismes territorials elegits per
sufragi universal que no tinguin la seu a Barcelona
secretari/ria judicial
sndic/a de Greuges de Catalunya
sndic/a major de la Sindicatura de Comptes de Catalunya
advocat/ada de lEstat
alcalde/essa de municipi de Catalunya (llevat de Barcelona)
cap provincial de Correus i Telgrafs
cap provincial de Trnsit
cap superior de policia
comissari/ria de policia
deg/ana del Collegi Oficial dAdvocats
deg/ana del Collegi Oficial de Notaris
deg/ana del Collegi Oficial de Procuradors
deg/ana del Collegi Oficial de Registradors de la Propietat
delegat/ada regional o provincial de ministeri
diputat/ada provincial de Barcelona
director/a general de conselleria (llevat de Catalunya)
fiscal
fiscal en cap daudincia provincial
interventor/a de la Diputaci de Barcelona
magistrat/ada daudincia provincial
magistrat/ada del Tribunal Superior de Justcia
magistrat/ada jutge/essa
membre de la Reial Acadmia de Belles Arts de Sant Jordi
membre de la Reial Acadmia de Jurisprudncia i Legislaci
president/a daudincia provincial
president/a de consell comarcal
president/a de diputaci provincial (llevat de Barcelona)
president/a de la Reial Acadmia de Belles Arts de Sant Jordi
president/a de les cambres de Comer, Indstria i Navegaci
(llevat de Barcelona)
regidor/a de lAjuntament de Barcelona
secretari/ria de diputaci provincial
secretari/ria general de conselleria (llevat de Catalunya)
secretari/ria general de la Diputaci de Barcelona
secretari/ria general de lAjuntament de Barcelona
secretari/ria general del Consell dUniversitats (MEC)
sndic/a president/a de la Borsa de Barcelona
sotsdelegat/ada regional o provincial de ministeri
sotsdirector/a general de conselleria (llevat de Catalunya)
tinent/a dalcalde/essa de lAjuntament de Barcelona
conseller/a del Conselh Generau dAran
fiscal dAndorra
119
sndic/a del Conselh Generau dAran

Abreviatura
Frmula
de tractament
Molt Excellent Senyor/a
masc.
M. Exc. Sr.
M. Exc. Sra.
president/a de les Corts Valencianes

expresident/a de la Generalitat de Catalunya
expresident/a de la Generalitat Valenciana
expresident/a del Govern balear
expresident/a del Parlament balear
expresident/a del Parlament de Catalunya
president/a de la Generalitat de Catalunya
president/a de la Generalitat Valenciana
president/a del Govern balear
president/a del Parlament balear
president/a del Parlament de Catalunya
cap del Govern dAndorra
conseller/a del Consell General dAndorra
magistrat/ada de tribunal dAndorra
membre de la Reial Acadmia de Farmcia
membre de la Reial Acadmia de Medicina i Cirurgia
ministre/a del Govern dAndorra
representant del coprncep dAndorra
sndic/a del Consell General dAndorra
sotssndic/a del Consell General dAndorra
Molt Honorable Senyor/a
M. Hble. Sr.
M. Hble.
Sra.
Molt Illustre Senyor/a
M. Illtre.
Sr.
M. Illtre.
Sra.
Eminentssim
i Reverendssim Senyor
Emm. i
Rvdm. Sr.
Excellentssim
i Reverendssim Senyor
Excm. i
Rvdm. Sr.
Illustrssim Senyor
Illm. Sr.
Tractaments
civils
Mare
Tractaments
eclesistics
Molt Illustre Senyor
M. Illtre. Sr.
Monsenyor
Mons.
M.
Mossn
Mn.
Pare
P.
Rev. Sr.
Reverendssim/a
Pare/Mare
(Reverendssim/a
Senyor/a)
Rvdm. P.
(Rvdm. Sr.)
Sa Santedat
S. S.
Excellentssim Senyor
Excm. Sr.
Rvdma. M.
(Rvdma.
Sra.)
Tractaments
militars
Illustrssim Senyor
cardenal
arquebisbe
bisbe
nunci apostlic
administrador apostlic (si no s bisbe)
defensor/a del vincle
fiscal de dicesi
jutge del Tribunal Eclesistic
president del Tribunal Eclesistic
prior dorde militar
provicari general
vicari general
religiosa professa
Reverend Senyor
Crrec
fem.
Illm. Sr.
canonge
Ttol que es dna a determinats crrecs o dignitats eclesistics
designats pel papa, com ara protonotaris apostlics, clergues
oficials de la Cambra Apostlica, prelats domstics, familiars
del papa o auditors de la Rota, entre altres.
diaca
prevere
religis profs i ordenat de prevere
diaca
prevere
abat
abadessa
superior/a general dorde i de congregaci religiosos
papa
almirall
capit general
contraalmirall en cap
general
governador militar
tinent general
vicealmirall
capit de navili
coronel
fiscal de tribunal militar territorial
president de tribunal militar territorial
tinent coronel
120
Ordenaci alfabtica en catal
10. Ordenaci alfabtica
Segons lInstitut dEstudis Catalans (IEC), lordenaci alfabtica en catal s

la segent:
a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z
No figuren a la llista els dgrafs ll, ny i rr, pel fet que es consideren seqncies
de dues grafies i no pas lletres independents, igual que els dgrafs castellans ch i
ll. Al seu torn, les lletres ll i es consideren a lefecte de lordenaci alfabtica com si fossin ll i c, respectivament, i, per tant, es colloquen al darrere o
intercalades, segons que correspongui.
pollinada
torcecoll
bonana
carota
pollinitzaci
toror
bony
carrilet
polls
trcul
bonze
carussa
Aix, doncs, a lhora de confeccionar els glossaris i les bibliografies dels materials didctics de la UOC, shan de tenir en compte aquests criteris dordenaci alfabtica.
A ms, en el cas de la bibliografia, en ordenar alfabticament el nom dels
autors no es tenen en compte les preposicions ni catalanes ni estrangeres, com ara de, von, van, etc., que es posen darrere el cognom, a continuaci del nom de pila o de la seva inicial.
Mozos, S. de los
i no
De los Mozos, S.
Ors, Eugeni d
i no
DOrs, Eugeni
Riemsdijk, H. van
i no
Van Riemsdijk, H.
Saussure, Ferdinand de
i no
De Saussure, Ferdinand
Els mots que noms es diferencien daltres amb iguals carcters per una lletra
amb signe diacrtic (com la ce trencada), per signes grfics (com laccent i la
diresi, el guionet dels mots compostos o el punt volat de la ela geminada) o
pel fet danar amb majscula, es colloquen en segon terme.
placa
cella
bota
Montreal
pujol
plaa
cella
bta
Mont-real
Pujol
En cas dordenaci alfabtica de termes complexos, s a dir, de ms dun

mot, saplica lordenaci discontnua. Aquest tipus de classificaci t en
(3a. ed., pg. 539-556).
Ordenaci alfabtica en
catal. Documents de la Secci Filolgica, I (1990, pg.
81-83). Barcelona: Institut
dEstudis Catalans (Biblioteca Filolgica, XIX).
Ordenaci dels termes (a
http://www.termcat.cat/product
es/documents/ordenac.pdf).
121
Ordenaci alfabtica en catal
compte, en primer lloc, el primer component del sintagma; desprs, el mot

ple (substantiu, adjectiu...) o el nexe que apareix en segon lloc (preposici,
conjunci, article...), i aix successivament. Per exemple:
(1)
punt
(1)
San Lorenzo de El Escorial
(2)
punt alveolar
(2)
San Luis Potos
(3)
punt darticulaci
(3)
San Miguel del Padrn
(4)
punt dencaix
(4)
Sanlcar de Barrameda
(5)
punt dimpacte
(5)
Sanremo
(6)
punt dincidncia
(6)
Sant Adri de Bess
(7)
punt de joc
(7)
Sant Agust de Lluans
(8)
punt de penal
(8)
Sant Aman de Pedrs
(9)
punt de recolzament
(9)
Sant Andreu de Castellb
(10)
punt directe
(10)
Santa Agns del Munt
(11)
punt i coma
(11)
Santa Maria de Merls
(12)
punt principal
(12)
Santagaldana
(13)
puntacorrent
(13)
Santander
(14)
puntaire
(14)
Santany
(15)
punter
(15)
Santes Creus
(16)
puntill
(16)
Santo Domingo
A lhora de confeccionar
les llistes terminolgiques,
el Termcat aplica el sistema
dordenaci discontnua.
Aquest tipus dordenaci ofereix un gran avantatge des del punt de vista
terminolgic, ja que, com que t en compte els espais en blanc i els carcters
no alfabtics (guionets, apstrofs, accents, etc.) que es troben entre els components dun sintagma, permet agrupar els termes que pertanyen a una mateixa srie lxica sense les interrupcions que provoca lordenaci contnua,
com es pot veure a continuaci:
(1)
punt
(1)
San Lorenzo de El Escorial
(13)
puntacorrent
(4)
Sanlcar de Barrameda
(14)
puntaire
(2)
San Luis Potos
(2)
punt alveolar
(3)
San Miguel del Padrn
(3)
punt darticulaci
(5)
Sanremo
(7)
punt de joc
(4)
punt dencaix
(6)
(8)
punt de penal
(14)
(9)
punt de recolzament
(7)
Sant Agust de Lluans
(5)
punt dimpacte
(8)
Sant Aman de Pedrs
(6)
punt dincidncia
(11)
Santa Maria de Merls
(10)
punt directe
(15)
Santander
(15)
punter
(11)
punt i coma
(16)
Santany
(16)
puntill
(12)
Santes Creus
(12)
punt principal
(13)
Santo Domingo
(10)
(9)
Santa Agns del Munt

Sant Adri de Bess
Santagaldana
Sant Andreu de Castellb
Enciclopdia Catalana
utilitza el sistema dordenaci
contnua en les seves
publicacions.
122
Pgina de drets
123
Pgina de drets
Edici de materials didctics
1. Pgina de drets
Al comenament de les assignatures (enteses com a conjunt de mduls en

suport escrit) hi ha la pgina de drets, on es descriu breument el currculum
de cada un dels autors dels diversos mduls. Aquest s un dels casos en qu
shan de tenir en compte unes convencions formals que a vegades sn difcils daplicar, sobretot pel que fa a majscules i minscules.
Per a aquesta pgina de drets shan establert els criteris generals que es descriuen a continuaci.
Es posen amb majscula les denominacions segents:

El nom de la llicenciatura, lespecialitat (dins duna carrera, per exemple), lrea de coneixement, etc.
Un llicenciat en Biologia
La ctedra dHistria de la Farmcia
Un catedrtic de Comptabilitat
El programa de doctorat sobre la Societat de la Informaci i el Coneixement
Lespecialitat dElectrnica [per: Un especialista en electrnica]
El nom dels departaments, les ctedres, les escoles, les facultats, les
universitats, etc. Tamb la denominaci dels estudis de la UOC, ja que
es consideren equivalents a les facultats de les altres universitats.
La Universitat de Girona
La Facultat de Geografia i Histria
LInstitut Maragall
El Departament de Lingstica General
La Ctedra de Dret Institucional
Els Estudis de Psicopedagogia de la UOC
Es posen amb minscula les formes de designaci genrica de les persones:

s catedrtic de
Pel que fa a ls de
majscules i minscules,
vegeu els punts 5 i 7 del
quadre que hi ha a lapartat
2 de Convencions formals;
respecte a ls de les
preposicions, consulteu el
penltim punt de lapartat
2.6 de Llengua.
124
s mestre des de
s professora titular de
s professor associat de
Sescriuen els noms dels autors sense cap frmula de tractament (sense
especificar Dr. Albert Vidal, per exemple). Posar la copulativa i entre els
cognoms no s ms propi del catal que no pas no posar-la-hi; en aquesta
qesti sha de respectar la voluntat del propietari del nom.
Es desenvolupa sempre el nom de les universitats (tamb el de la UOC).

Es procura no abreujar els noms de les escoles, facultats, etc.
No es comena lexplicaci dels currculums amb la forma verbal s. s a

dir, no sescriu s catedrtic de Psicologia Evolutiva, sin Catedrtic de Psicologia Evolutiva
Pgina de drets
125
2. Exercicis de selecci
En els materials didctics de la Universitat es troba regularment aquest tipus

denumeracions. Conv que quedin unificades, i per aix sestableixen els
criteris segents:
Comenament de lenunciat principal

a) Si la primera lletra de lenunciat principal coincideix amb el comenament de la frase, va amb majscula.
1. Els factors de tractament sn
a) les variables dependents.
b) les variables que shan de mantenir constants.
c) les variables que shan deliminar.
d) les variables independents.
b) Si la primera lletra de lenunciat principal no coincideix amb el comenament de la frase, lenunciat comena amb tres punts suspensius i la
primera lletra va amb minscula.
1. va nixer a Figueres.
a) Salvador Dal
b) Pere Tpies
c) Sergi Comelles
d) Cap de les opcions anteriors.
Final de lenunciat principal

a) Si la frase de lenunciat principal continua a les opcions, shi posen tres
punts suspensius al final. Sha de tenir en compte que es posen dos punts
al final de lenunciat principal si acaba amb ladjectiu segent o alguna
partcula que indiqui clarament que hi ha dhaver dos punts (no sha de
fer acabar lenunciat principal amb un article o una preposici que pugui
contraures o canviar de gnere i nombre).
1. Segons Levelt
a) la dixi pot ser primria i secundria.
b) la dixi pot ser social, espacial i temporal.
c) hi ha termes dctics purs i impurs.
d) la dixi s la marca que fa referncia a un antecedent del mateix discurs.
Exercicis de selecci
126
b) Si el final de lenunciat principal coincideix amb el final de la frase,

shi posa un punt o un interrogant si s el cas.
1. Quina tcnica estadstica constitueix la base de lanlisi factorial?
a) La correlaci de mitjanes.
b) La correlaci.
c) La comparaci de distncies.
d) Cap de les opcions anteriors.
Comenament de lenunciat de les opcions

a) Si lenunciat de les opcions coincideix amb el comenament de la frase, la primera lletra va amb majscula.
1. Digueu quan es va estendre aquest tipus dinvestigacions.
a) A la dcada de 1950.
b) A la dcada de 1960.
c) A la dcada de 1970.
d) A la dcada de 1980.
b) Si lenunciat de les opcions no coincideix amb el comenament de la

frase, la primera lletra de lenunciat de les opcions va amb minscula, tret
que sigui un nom propi, una sigla, etc. (no sha de fer acabar lenunciat
principal amb un article o una preposici que pugui contraures o canviar
de gnere i nombre).
1. Un subsidi fix provoca
a) un augment de la quantitat produda.
b) una disminuci del preu de mercat.
c) un decrement de lexcedent dels consumidors.
d) Totes les opcions anteriors.
e) Cap de les opcions anteriors.
(Els casos d i e de lexemple sn enunciats que coincideixen amb el comenament de la frase; per tant, comencen amb majscula.)
Final de lenunciat de les opcions

a) Si el final de lenunciat de les opcions coincideix amb el final de la frase, shi posa un punt o un interrogant si s el cas.
1. A quin tipus dinvestigaci pertany?
a) Histrica.
b) Bibliogrfica.
c) Comparativa.
d) Sense hiptesis.
127
b) Si el final de lenunciat de les opcions no coincideix amb el final de la

frase, no shi posa puntuaci, fora que nhi hagi dhaver pel lloc que ocupa a la frase.
1. No sabia dir.
a) que
b) qu
c) el que
128
3. Glossari
A continuaci sexposen alguns suggeriments per a fer el glossari dels materials didctics, tant en web com en suport paper, dacord amb les normes
dels vocabularis terminolgics.
3.1. Presentaci dels termes
Shan devitar les majscules
Els mots corresponents a les entrades han danar amb minscula inicial, tant
a la llista de termes com a la casella de definici.
Noms sindiquen amb majscula els noms propis, les sigles i les abreviatures
que en portin per convenci.
La manera de distingir el terme de la resta del text s destacar-lo amb la negreta.
En lloc de
Ha de ser
Diagrama de Casos ds
diagrama de casos ds m Diagrama que

mostra la funcionalitat dun sistema.
Diagrama que mostra la funcionalitat dun

sistema.
Compilador
Programari que interpreta el codi font dun
llenguatge de programaci i crea una versi
dun executable binari daquell codi.
Mapa de Conceptes
Conjunt grfic de conceptes sobre un tema,
que es troben lligats per vincles de significaci i amb una estructura jerrquica definida
segons uns objectius predeterminats.
compilador m Programari que interpreta el

codi font dun llenguatge de programaci i
crea una versi dun executable binari daquell
codi.
mapa de conceptes m Conjunt grfic de conceptes sobre un tema, que es troben lligats per
vincles de significaci i amb una estructura
jerrquica definida segons uns objectius predeterminats.
Shan devitar els dos punts
Els dos punts sn una marca tipogrfica que es fa servir per a indicar que hi
ha una explicaci a continuaci. Tanmateix, en glossaris i vocabularis el que
segueix el terme no s sempre la definici; sovint hi ha indicada la categoria
gramatical i els equivalents en altres llenges.
Aix, doncs, per a introduir la definici no es fan servir els dos punts ni en
els materials en suport paper ni en els lxics penjats al web.
Glossari
129
Glossari
Ha de ser
En lloc de
Constructor:
Servei que sutilitza per a crear objectes.
Classe terminal:
Classe que no pot tenir subclasses.
constructor m Servei que sutilitza per a crear

objectes.
classe terminal f Classe que no pot tenir subclasses.
Es posa un sol terme per entrada
Per a facilitar laccs a la nomenclatura, conv que els termes siguin tan simples com sigui possible. Per tant, en els casos de conceptes que poden ser
designats de ms duna manera, shi han de fer dos o ms termes (segons que
Vegeu tamb, dins aquest

apartat, el punt Shan de
buscar equivalents catalans.
sescaigui) i distingir-los com a sinnims. Sha devitar, doncs, ls de conjuncions o parntesis.

En lloc de
Ha de ser
exemple o demostraci
demostraci f Exposici de determinats elements que, per analogia, poden transferir-se a

altres continguts o situacions, i que faciliten la
comprensi de les informacions i dels continguts daprenentatge, coneixements, idees o
procediments.
Exposici de determinats elements que, per

analogia, poden transferir-se a altres continguts o situacions, i que faciliten la comprensi de les informacions i dels continguts daprenentatge, coneixements, idees o procediments.
sin. exemple
exemple m
sin. demostraci
classe diferida o virtual

s una classe que t un o ms serveis declarats per no definits.
classe diferida f Classe que t un o ms

serveis declarats per no definits.
sin. classe virtual
classe virtual f
sin. classe diferida
Prima de descompte (prima demissi)

Diferncia entre el valor nominal i el valor
demissi. T el mateix tractament dinteressos implcits que la prima de reembossament,
amb la distinci que la prima de descompte
equival a uns interessos avanats mentre que
la de reembossament es relaciona amb uns
interessos venuts.
prima de descompte f Diferncia entre el

valor nominal i el valor demissi. T el mateix tractament dinteressos implcits que la
prima de reembossament, amb la distinci
que la prima de descompte equival a uns
interessos avanats mentre que la de reembossament es relaciona amb uns interessos venuts.
sin. prima demissi
prima demissi f
sin. prima de descompte
En aquest cas, shan entrat dos termes diferents en qu hi ha remissi de lun

a laltre per sinonmia. Per a ser tan econmics com sigui possible, es consi-
130
dera ms adequat fer constar la definici una sola vegada en el sinnim que
ve primer en lordre alfabtic. Quan dos termes sn sinnims, sindica mitjanant labreviatura sin.
Tamb s possible prioritzar un terme sobre un altre; per exemple, en el cas
que un sigui ms utilitzat que laltre. El terme prioritari duu lespecificaci
que t un sinnim complementari (sin. compl.), mentre que en el sinnim
complementari hi ha una remissi al terme principal. En aquest cas, la definici sinclou en el terme principal.
En lloc de
Ha de ser
Classe parametritzada o classe genrica:
classe parametritzada f Classe que ho t tot

definit excepte el tipus dun o ms atributs.
Classe que ho t tot definit excepte el tipus

dun o ms atributs.
sin. compl. classe genrica

classe genrica f Vegeu classe parametritzada.
Shan devitar els plurals
Els termes han de figurar sempre en singular, llevat dels casos en qu es tracti
dun plural morfolgic. s possible que molts dels termes que es fan servir
habitualment en el discurs especialitzat siguin en plural; tanmateix, no shan
de fer constar en plural en el glossari.
En lloc de
Ha de ser
atributs
atribut m Cada una de les caracterstiques o

propietats de les entitats o relacions. Per
exemple, de lentitat autor, ho sn el nom, els
cognoms, el lloc de naixement, etc.
Caracterstiques o propietats de les entitats o

relacions. Per exemple, de lentitat autor,
nom, cognoms, lloc de naixement, etc.
protocols
Conjunts de regles que han de seguir dues
entitats dun mateix nivell per a entendres.
sistemes gestors de bases de dades

Consisteixen en un conjunt integrat de programes, procediments i llenguatges que proporciona els mitjans necessaris per a descriure
i manipular la informaci emmagatzemada
en una base de dades.
protocol m Conjunt de regles que han de

seguir dues entitats dun mateix nivell per a
entendres.
sistema gestor de bases de dades m Conjunt

integrat de programes, procediments i llenguatges que proporciona els mitjans necessaris
per a descriure i manipular la informaci emmagatzemada en una base de dades.
Shan devitar les sigles
Un bon nombre dels termes que es fan servir sn susceptibles desdevenir

sigles. Tanmateix, en els lxics especialitzats, per a facilitar laccs a la informaci, s preferible no escriure les sigles al costat dels termes complets, sin
crear una entrada especfica dins lndex que remeti a la designaci completa
Glossari
131
corresponent. Tamb sha descriure la definici a lentrada del terme complet, i no a lentrada de la sigla.
En lloc de
Ha de ser
impost sobre el valor afegit (IVA)
impost sobre el valor afegit m Impost

general i indirecte que recau sobre el consum i
grava els lliuraments de bns i de prestacions
de serveis fets per empresaris i professionals, a
ms de les importacions, amb independncia
del subjecte importador.
Impost general i indirecte que recau sobre el

consum i grava els lliuraments de bns i de
prestacions de serveis fets per empresaris i
professionals, a ms de les importacions, amb
independncia del subjecte importador.
sigla IVA
IVA m Vegeu impost sobre el valor afegit.
TAD
Tipus de dades equiparable als tipus predefinits dels llenguatges de programaci, que el
programador defineix per a satisfer alguna
necessitat de programaci, detectada sovint
durant el procs de disseny modular.
tipus abstracte de dades m Tipus de dades

equiparable als tipus predefinits dels llenguatges de programaci, que el programador defineix per a satisfer alguna necessitat de programaci, detectada sovint durant el procs de
disseny modular.
sigla TAD
Tipus Abstracte de Dades

Veure Tad.
TAD m Vegeu tipus abstracte de dades.
Sovint les sigles que sempren corresponen a una designaci en llengua estrangera. Si no hi ha proposta de terme catal per al terme foraster, es pot
deixar aquest mateix terme i intentar fer una proposta de terme catal. En
cas que es faci servir una sigla en una llengua estrangera per a un terme catal, sha de fer constar en el glossari que aquesta sigla s la catalana, encara
que no es correspongui amb les inicials dels mots de la designaci en catal.
En lloc de
Ha de ser
XML: Extensible Markup Language
extensible markup language m Estndard per

a definir etiquetes de marca i estructures de
dades de manera que les dades es puguin
transmetre fcilment.
Estndard per a definir etiquetes de marca i

estructures de dades de manera que les dades
es puguin transmetre fcilment.
sigla XML
XML m Vegeu extensible markup language.
Shan de buscar equivalents catalans
En principi, en el glossari en llengua catalana noms hi haurien de constar

les entrades en aquesta llengua. En la construcci de lxics ms complexos s
possible confeccionar un ndex en les llenges en qu apareixen els termes
que van sorgint a la unitat didctica. Tanmateix, si no es vol perdre la informaci relativa a altres llenges, shan de fer dos passos: en primer lloc,
incloure el terme en llengua estrangera com a equivalent del terme catal; en
Glossari
132
Glossari
segon lloc, incloure el terme estranger a lndex catal, per afegint-hi una
remissi al terme catal. Tamb s recomanable que els termes en angls que
no tinguin equivalent en catal apareguin a lndex amb una marca destrangerisme (per exemple, la cursiva).
En lloc de
Ha de ser
Separation of Concerns o separaci per

interessos
separaci per interessos m Disseny de les

classes per mbits dactuaci, de manera que
cada classe es dediqui a una activitat, i noms
a una, per a obtenir reusabilitat.
Disseny de les classes per mbits dactuaci,

de manera que cada classe es dediqui a una
activitat, i noms a una, per a obtenir reusabilitat.
en separation of concerns
separation of concerns f Vegeu separaci per
interessos.
Enlla (link):
Punt de connexi cap a la informaci remota. En largot dels internautes, la paraula linkar sutilitza per a definir el salt dun URL a
un altre per mitj de lhipertext.
Request (petici)
Variable que mesura el nombre de vegades en
qu se sollicita un arxiu HTML des dels programes de navegaci dels usuaris.
enlla m Punt de connexi cap a la informaci remota.

en link
link m Vegeu enlla.
petici f Variable que mesura el nombre de

vegades en qu se sollicita un arxiu HTML des
dels programes de navegaci dels usuaris.
en request
request f Vegeu petici.
Trading (societat de comer exterior)

Locuci anglesa que sutilitza per a anomenar
les empreses especialitzades en la comercialitzaci de productes en mercats exteriors.
societat de comer exterior f Conjunt dempreses especialitzades en la comercialitzaci de

productes en mercats exteriors.
en trading
trading f Vegeu societat de comer exterior.
Com es pot veure, shan mantingut els termes en angls en cursiva, per indicar que es tracta de manlleus que shan incorporat al glossari per que no
han estat adaptats.
Shan dindicar la categoria gramatical i la flexi
En un bon nombre de casos sn la marca de flexi i la categoria gramatical

les que assenyalen un canvi de significat. En els diccionaris de llengua general aquesta informaci sol anar a text seguit; tanmateix, en els glossaris es fan
entrades separades per a cada terme.
Per exemple, en la definici de les professions es fa constar, sempre que sigui
possible (hi ha usos poc recomanats, com el femen de pilot), la forma feme-
Indicadors gramaticals
Els indicadors de categoria
gramatical i de flexi que es
fan servir sn els segents:
m
substantiu mascul
f
substantiu femen
m i f substantiu mascul i
femen
f pl
substantiu femen plural
m pl substantiu mascul plural
adj
adjectiu
v intr verb intransitiu
v tr verb transitiu
loc
locuci
133
nina de la flexi, ja que aquest s un dels aspectes que permeten distingir les
diverses accepcions dun mot:
productor -a m i f Persona responsable de dur a terme la gesti econmica i organitzativa duna
producci cinematogrfica, musical, de vdeo, etc.
productora f Empresa responsable de la producci duna obra cinematogrfica, musical, de vdeo,
etc.
En lloc de
Ha de ser
retocador
retocador -a m i f Professional especialitzat en

el retoc manual o digital de fotografies.
Persona que sencarrega de retocar les fotografies.

intermediari financer
Persona o organitzaci que garanteix la seguretat i la confidencialitat de les transaccions
al World Wide Web per mitj de sistemes de
pagaments determinats.
intermediari -ria financer -a m i f Persona o

organitzaci que garanteix la seguretat i la
confidencialitat de les transaccions al World
Wide Web per mitj de sistemes de pagaments
determinats.
En cas que es desconegui el gnere (mascul o femen) dalguna entrada cas possible quan es tracta de sigles i termes no catalans sen
pot indicar noms la categoria gramatical (s a dir, subst., de substantiu). Tanmateix, si totes les entrades tenen la mateixa categoria gramatical, sen pot fins i tot prescindir i posar directament la definici, aplicant
el criteri deconomia de qu sha parlat anteriorment.
High Data Level Control Protocol de nivell 2 que implementa control derrors i
control de flux.
sigla HDLC
HDLC Vegeu High Data Level Control.
3.2. Redacci de les definicions
Sha de tenir en compte el tipus de descriptor
Quan es redacta la definici, conv que el descriptor, s a dir, el mot amb

qu comena la definici, tingui la mateixa categoria gramatical que el terme
definit. Aix, es poden trobar diferents tipus de definicions segons la categoria gramatical del terme que sha de definir.
a) Substantius: si el terme definit s un substantiu, s preferible que la
definici comenci tamb amb un substantiu.
Glossari
134
El mot descriptor ha de ser ms genric que el mot definit: s un mot que

lidentifica com a membre de la classe a la qual pertany, com per exemple
cadira: moble que
En lloc de
Ha de ser
compte de prdues i guanys m
compte de prdues i guanys m Recull de totes les despeses i de tots els ingressos meritats
durant lexercici econmic de lempresa.
s la recollectora de totes les despeses i de

tots els ingressos meritats durant lexercici
econmic de lempresa.
revaloraci dun b m
Operacions que anullen els efectes de la
inflaci en el valor de cost dun b.
dret de subscripci m
Atorga per precepte legal un dret preferent de
subscripci de ttols nous que es concedeix a
accionistes antics quan es fa una ampliaci
de capital, de manera que laccionista que els
exerceixi pot subscriure les accions que li
corresponguin a lampliaci de capital i mantenir la participaci que prviament tenia.
revaloraci dun b m Conjunt doperacions

que anullen els efectes de la inflaci en el
valor de cost dun b.
dret de subscripci m Dret que atorga per

precepte legal un dret preferent de subscripci
de ttols nous que es concedeix a accionistes
antics quan es fa una ampliaci de capital, de
manera que laccionista que els exerceixi pot
subscriure les accions que li corresponguin a
lampliaci de capital i mantenir la participaci que prviament tenia.
En general, quan es tracta de termes formats per un sintagma, el descriptor acostuma a ser el mot principal del sintagma, ja que, per exemple, dret
de subscripci pertany a la classe dels drets.
b) Adjectius: per a definir un adjectiu, en general, es fa servir un altre adjectiu, un participi, una preposici o un pronom relatiu.
telemtic adj Que sorigina de la integraci de la informtica amb les possibilitats de les telecomunicacions.
telemtic adj Originat de la integraci de la informtica amb les possibilitats de les telecomunicacions.
En la definici dadjectius tamb sha devitar ls dels parntesis. En

aquests casos sha de decidir si val ms definir ladjectiu b perqu introdueix un concepte freqent en el domini, b perqu es pot relacionar
amb diversos substantius, de manera que estalvia dhaver de definir diversos sintagmes travats molt recurrents.
En lloc de
Ha de ser
actitudinal (contingut)
actitudinal adj Dit del coneixement que es

basa en un conjunt de principis, creences, valors, tendncies relativament estables i patrons
de comportament que guien lacci.
Tipus de coneixement que es basa en un conjunt de principis, creences, valors, tendncies

relativament estables i patrons de comportament que guien lacci.
Glossari
135
contingut actitudinal m Tipus de coneixement que es basa en un conjunt de principis,

creences, valors, tendncies relativament estables i patrons de comportament que guien
lacci.
declaratiu (contingut)
Tipus de coneixement que es basa en un conjunt de proposicions que poden fer declaracions sobre la naturalesa dun fenomen. Coneixement relatiu al saber.
declaratiu -iva adj Dit del coneixement que es

basa en un conjunt de proposicions que poden fer declaracions sobre la naturalesa dun
fenomen.
contingut declaratiu m Tipus de coneixement que es basa en un conjunt de proposicions que poden fer declaracions sobre la naturalesa dun fenomen.
Els adjectius han de dur les formes de la flexi masculina i femenina. Per
aix, sha devitar que apareguin en els glossaris noms amb la forma
masculina o noms amb la forma femenina, fenomen que s degut al fet
que sassocia un adjectiu amb un mot de lmbit despecialitat molt freqent. Per a aquests casos shan de seguir les indicacions anteriors.
En lloc de
Ha de ser
bijectiva
bijectiu -iva adj Dit de la funci que t la

particularitat que tot element del conjunt
darribada t exactament una antiimatge.
Funci que t la particularitat que tot element del conjunt darribada t exactament
una antiimatge.
exhaustiva
Funci que t la particularitat que tot element del conjunt darribada t almenys una
antiimatge.
finit
Un conjunt s finit si s buit o b si t cardinal n.
numerable
Un conjunt que s equipotent al conjunt N.
exhaustiu -iva adj Dit de la funci que t la

particularitat que tot element del conjunt
darribada t almenys una antiimatge.
finit -a adj Dit dun conjunt buit o que t

cardinal n.
numerable adj Dit dun conjunt equipotent al

conjunt N.
En utilitzar la frmula Dit de..., saporta informaci complementria

sobre el tipus de nom al qual saplica ladjectiu que es defineix, de manera que es formen sintagmes com funci bijectiva, funci exhaustiva, conjunt
finit, conjunt numerable. Es recomana dincloure aquesta informaci complementria en les definicions quan ladjectiu dins el domini noms s
aplicable a determinats noms.
Pel que fa a la frmula Relatiu a... o Relatiu o pertanyent a... (que en
els diccionaris de llengua indica que ladjectiu pot ser aplicat a qualsevol
nom i sense un significat especial no predictible), es recomana de no
Glossari
136
usar-la o usar-la restrictivament, analitzant si en lrea despecialitat

ladjectiu adquireix significats especfics que cal definir amb precisi.
promocional adj Relatiu o pertanyent a la promoci dun producte, de vendes.
c) Verbs: tal com sha dit per als substantius i sintagmes travats, el descriptor dels verbs ha de ser de la mateixa categoria gramatical, s a dir, un
altre verb.
En lloc de
Ha de ser
inferir
inferir v tr Omplir buits dinformaci a partir

dindicis contextuals de diferents tipus (lingstics, grfics, etc.), a partir de la lectura
dun text.
En lmbit de la lectura, aquesta habilitat permet omplir buits dinformaci a partir dindicis contextuals de diferents tipus (lingstics, grfics, etc.).
classificar
Classificar els elements dun conjunt s establir una partici del conjunt.
classificar v tr Establir una partici dels elements dun conjunt.
d) Locucions: sutilitzen les expressions Dit de... o Manera de... per a

introduir les definicions.
En lloc de
Ha de ser
en lnia loc
en lnia loc Dit del recurs informtic que s

controlat per un ordinador o una xarxa
dordinadors i amb el qual es pot establir
connexi de manera independent.
Un recurs est en lnia quan est controlat

per un ordinador o una xarxa dordinadors i
shi pot establir connexi de manera independent.
fora de lnia loc

Quan un recurs est fora de lnia no est controlat per cap ordinador o xarxa informtica i
solament shi pot establir connexi per mitj
de la intervenci humana.
no presencial loc
Es diu de lactivitat formativa que es duu a
terme sense necessitat danar fsicament al
centre que la imparteix.
fora de lnia loc Dit del recurs informtic que

no s controlat per cap ordinador o xarxa
informtica i amb el qual solament es pot
establir connexi per mitj de la intervenci
humana.
no presencial loc Dit de lactivitat formativa

que es duu a terme sense necessitat danar
fsicament al centre que la imparteix.
Shan devitar les definicions complexes
Com ja sha dit abans, el glossari s una eina per a fixar els conceptes. Per
tant, noms shi ha dincloure una definici que orienti i permeti aclarir
dubtes conceptuals dins lmbit en qu es treballa, i sha de mirar devitar les
Glossari
137
definicions massa llargues i fins i tot enciclopdiques. Si es pensa que aquesta informaci s imprescindible, val ms que sinclogui en la unitat didctica
que no pas en el glossari.
En lloc de
Ha de ser
valor demissi
valor demissi m Valor per mitj del qual

semeten els ttols, que pot coincidir amb el
valor nominal o no coincidir-hi, i que s la
quantitat que el subscriptor ha de desemborsar per a adquirir-lo.
Valor per mitj del qual semeten els ttols i

que pot coincidir amb el valor nominal o no
coincidir-hi. s la quantitat que el subscriptor
del ttol ha de desemborsar en total per a
adquirir-lo. Pot ser:
A la par: quan els ttols semeten a un valor
igual al valor nominal.
Sobre la par o amb prima: quan el valor
demissi, per a les accions o participacions
de capital, s superior al valor nominal.
Sota la par: quan els ttols semeten a un valor inferior al valor nominal. El TRLS prohibeix lemissi per sota de la par.
La manera dincorporar tota la informaci de lexemple de valor demissi s

incloure-la com a termes independents, i afegir la informaci imprescindible,
per que no forma part de la definici, en una nota:
valor demissi m Valor per mitj del qual semeten els ttols, que pot coincidir amb el valor nominal o no coincidir-hi, i que s la quantitat que el subscriptor ha de desemborsar per a adquirir-lo.
valor demissi a la par m Valor demissi en qu els ttols semeten a un valor igual al valor
nominal.
valor demissi sobre la par m Valor demissi en qu els ttols semeten a un valor superior al
valor nominal.
sin. compl. valor demissi amb prima
valor demissi amb prima m
sin. valor demissi sobre la par
valor demissi sota la par m Valor demissi en qu els ttols semeten a un valor inferior al
valor nominal.
Nota: El TRLS prohibeix lemissi per sota la par.
Un altre exemple:
En lloc de
Ha de ser
Externalitats
externalitat f Efecte extern que es produeix,

de vegades, en desenvolupar una activitat.
Efectes externs que es produeixen, de vegades, en desenvolupar una activitat. Poden ser
positives o negatives. En aquest context, una
externalitat negativa que es produeix com a
conseqncia de lactivitat industrial s la
polluci del medi ambient. Una externalitat
externalitat negativa f Externalitat que t

conseqncies perjudicials per a lentorn de
lactivitat.
Glossari
positiva derivada de la mateixa activitat podria ser la concentraci dempreses en una

mateixa rea, cosa que genera un efecte datracci en altres empreses perqu subiquin
en aquesta rea.
138
externalitat positiva f Externalitat que t efectes beneficiosos per a lentorn de lactivitat.
Glossari
139
Referncies bibliogrfiques
4. Referncies bibliogrfiques
A continuaci es donen unes indicacions generals per a distribuir la informaci en les entrades bibliogrfiques. Cal tenir en compte que aquestes
normes no es poden aplicar de manera sistemtica, perqu pot passar que el
fet de voler-les seguir al peu de la lletra en tots els casos provoqui
incoherncies en la puntuaci o faltes de sintaxi, com en el cas de fonts o
referncies dins el text o de lectures que es comenten o es recomanen en una
explicaci (per exemple, els textos B o C que hi ha en els materials didctics).
En aquests casos no pot ser obligatori seguir lordre establert, suprimir
parntesis, etc., sin que s prioritari que lestructura resulti lgica i
entenedora.
4.1. Indicacions generals
Lestructura general duna referncia bibliogrfica es compon duna srie
delements que identifiquen lobra que es vol citar. La disposici daquests
elements i la forma que prenen han de ser homognies, per la qual cosa en
aquest apartat es recullen diverses orientacions que shan de tenir en compte
a lhora delaborar les referncies bibliogrfiques.
4.1.1. Elements duna citaci
Autors
Quan hi ha ms dun autor o autora, shan de separar els noms amb un

punt i coma i prescindir de la conjunci copulativa i. Daltra banda,
dacord amb els criteris de formaci dabreviatures, entre les inicials del
nom compost hi ha dhaver un espai.
Ausubel, David P.; Sullivan, Edmund V. [o Ausubel, D. P.; Sullivan, E. V.]
[i no Ausubel, David P. i Sullivan, Edmund V. ni Ausubel, D.P.; Sullivan, E.V.]
Si hi ha els noms dels autors sencers, shan de deixar sencers, sempre que
no hi hagi falta de coherncia en una mateixa llista; s a dir, si narriben
de sencers i dabreujats, shan dabreujar tots o buscar els abreujats i completar-los.
Vilar, Pierre [i no Vilar, P.]
La inversi cognom + nom es fa quan es tracta duna llista de bibliografia i noms al comenament de lentrada bibliogrfica (1), ja que s
til per a fer lordenaci alfabtica. Per no cal fer-la si dins la referncia
es repeteix el nom de lautor o sen citen daltres ni quan la referncia s,
Diversos autors
Per a fer referncia a lautoria
duna obra collectiva sense
esmentar els noms dels autors,
lexpressi que hi correspon s
Diversos autors i no les abreviatures VV.AA. ni AA.VV.
140
per exemple, el peu duna citaci textual (2) o una lectura que es recomana de manera redactada (3). Tampoc no cal invertir el nom i el cognom
quan la llista de bibliografia es fa seguint un criteri que no s lordre alfabtic.
(1)
Termes, J. (1986). De la revoluci de setembre a la fi.... A: P. Vilar (ed.).

Histria de Catalunya...
(2)
El nen ha de poder aprendre, ha de ser capa dimitar.

James M. Baldwin (1902), Social and ethical interpretations in mental development, Nova York, Macmillan.
(3)
Per a ms informaci, vegeu el Manual destil de J. M. Mestres.
Quan lautor citat s leditor, compilador, coordinador, director, etc. de

lobra (responsabilitat secundria), a continuaci del nom es posa labreviatura corresponent amb minscula i entre parntesis.
Costa, Joan; Nogu, Neus (coordinadors) (1998). Curs de correcci de textos orals i
escrits. Prctiques autocorrectives. Vic: Eumo / Generalitat de Catalunya, Direcci
General de Poltica Lingstica.
Quan se cita un autor o autora dues o ms vegades seguides o quan cal

repetir-ne el nom en la mateixa referncia, sha de tornar a escriure el
nom complet i no es fa servir el sistema del gui llarg () ni del gui extrallarg ().
Pel que fa als materials didctics, en el text principal (caixa A) no shan de

destacar amb negreta (o semibold) els noms dels autors citats en fonts,
peus de figura o entrades bibliogrfiques (completes o no). En els textos al
marge (caixa B) s que shan de marcar amb negreta (o semibold) els noms
dels autors, tret dels casos en qu siguin breus referncies entre parntesis del tipus autor + any, per exemple.
Any
Lany dedici es colloca immediatament desprs del nom de lautor. Es

pot donar el cas que en una entrada bibliogrfica hi hagi dos anys diferents, el de la primera edici i el de ledici a qu es fa referncia. En
aquests casos, la informaci es pot estructurar de dues maneres diferents,
segons com arribi, s a dir, segons com sindiqui a loriginal.
Broadbent, Donald E. (1983). Percepcin y comunicacin (ed. original 1958). Madrid:
Debate.
O b:
Broadbent, Donald E. (1958). Percepcin y comunicacin. Madrid: Debate, 1983.
Responsabilitat secundria
collaborador/a
compilador/a
coordinador/a
curador/a
director/a
editor/a
epilogista
illustrador/a
prologuista
redactor/a
traductor/a
coll.
comp.
coord.
cur.
dir.
ed.
ep.
ill.
prol.
red.
trad.
141
Ttol
El ttol i, si nhi ha, el subttol duna obra sinclouen en la referncia bibliogrfica corresponent escrits en cursiva.
Si cal, el ttol duna obra o dun altre tipus de document que no shagi
publicat en catal pot anar seguit de la traducci corresponent, entre
claudtors i amb cometes simples.
Motivation, Konflikt und Handlungskontrolle [Motivaci, conflicte i control de lacci].
Els captols dun llibre sescriuen en rodona i entre cometes.

Prez Gmez, ngel (1989). Paradigmas contemporneos en investigacin didctica. A: Jos Gimeno Sacristn; ngel Prez Gmez (comp.). La enseanza, su teora
y su prctica (pg. 95-138). Madrid: Akal Universitaria.
Els ttols darticles tamb sescriuen en rodona i entre cometes. Si sn

articles dun diari o una revista, shan dindicar lany i el dia del mes.
Abril, Joan; Costa, Joan (1987, juny). Notes per a un curs de correcci. Com.
Ensenyar catal als adults (nm. 13, pg. 26-31). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
Editorial i lloc dedici
Si ledici ha anat a crrec de dues institucions o ms de dues, han danar

separades amb una barra inclinada.
Barcelona: Prtic / Universitat Oberta de Catalunya
Quan la responsabilitat dautor o autora coincideix amb la responsabilitat

deditorial, shan de citar les obres directament pel ttol.
Proposta dabreviatures, sigles i smbols (1990). Barcelona: Universitat de Barcelona,
Servei de Llengua Catalana.
Els noms del lloc dedici shan de traduir i, quan nhi ha dos o ms de
dos, han danar separats amb una barra inclinada.
Londres / Nova York: Routledge [i no London, New York: Routledge]
Collecci
El nom de la collecci es posa entre cometes i amb majscula (tant els

substantius com els adjectius).
Alberich, Joan; Ros, Montserrat (1993). La transcripci dels noms propis grecs i llatins. Barcelona: Enciclopdia Catalana (Biblioteca Universitria, 13).
Formaci del plural dels manlleus (1992). Barcelona: Termcat / Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura (Criteris Lingstics per a la Terminologia, 4).
142
4.1.2. Citaci dins un context

Quan dins un text hi ha una referncia bibliogrfica, no sha de fer la inversi de nom i cognom de lautor o autora ni posar el cognom tot amb majscules.
Quan en textos catalans apareixen referncies de ttols dobres, conferncies,
ponncies, etc. en una llengua que no fa servir les mateixes convencions
formals que en catal, sha de respectar la manera de la llengua original,
sempre que hi hagi coherncia.
A lltim congrs celebrat amb el nom de Consciousness Reframed [Conscincia Reformulada], en una ponncia titulada Not Science, nor History: Post Digital Biological
Art and a Distant Cousin [Ni cincia ni histria: art biolgic postdigital i un cos lluny], explicava que...
4.1.3. Referncies internes

En els documents hi ha sovint referncies a publicacions o fonts de taules i
grfics, en les quals sindica com a mxim lautor, lany i la pgina corresponents. Aquest sistema de referncia admet diverses variants, com ara:
(Autor/a, any, pg.)
(Rodrguez, 1984, pg. 25-26)
Autor/a (any, pg.)
Halle (1973, pg. 36)
Autor/a (any)
Rubio (1995)
(Autor/a, any)
(Anguera, 1985)
Normalment sha devitar collocar aquestes referncies en notes a peu de

pgina.
4.2. Citaci de documents en paper

La disposici dels elements de les entrades bibliogrfiques pot variar segons
el tipus de document al qual es faci referncia. En aquest apartat hi ha classificats els tipus de documents ms habituals i lestructura bibliogrfica que
han de tenir.
Per a cada tipus de document shan recollit la majoria delements que es
poden fer servir per a construir una citaci bibliogrfica (quadres grisos). Cal
tenir en compte que no sempre es poden fer servir tots els elements que hi
ha recollits en els quadres, sigui perqu no hi ha esment de responsabilitat
secundria (llavors sha dometre aquesta informaci), sigui perqu no hi ha
nmero dedici, volum o pgines o qualsevol altre element.
143
Llibres o monografies
En aquest cas sesmenten dos models de citaci bibliogrfica, segons si es

tracta duna obra referenciada pel nom de lautor o duna obra collectiva
referenciada pel nom del responsable de publicaci.
Cognom(s) autor/a, Nom complet (any). Ttol de la publicaci. Subttol de la publicaci [Traducci del ttol de la publicaci] (edici, volum, pgines). Esment de responsabilitat secundria (traductor/a, editor/a, prologuista, illustrador/a, coordinador/a, etc.) [opcional]. Lloc
dedici: Editorial (Collecci, nmero) [opcional].
Rodrguez, Inma (2003). Mrqueting.com i comer electrnic en la societat de la informaci.

Barcelona: Prtic / Universitat Oberta de Catalunya (Biblioteca Oberta, 2).
Himanen, Pekka (2003). Ltica del hacker i lesperit de lera de la informaci. Linus
Torvalds (prol.); Manuel Castells (ep.); Marta Garca Madera (trad.). Barcelona: Prtic /
Universitat Oberta de Catalunya (Biblioteca Oberta, 22).
Esteve, Francesc i altres (2003). Diccionaris, normativa i llengua estndard. Del Fabra al
Diccionari de lInstitut. Palma: Documenta Balear (Arbre de Mar, 8).
George, Susan; Wolf, Martin (2003). La globalitzaci liberal. A favor i en contra. Salvador
Company; Anna Torcal (traductors). Barcelona: Empries (Biblioteca Universal, 176).
Bits o paper: les conclusions del primer congrs de la publicaci electrnica (2000). Slvia
Llombart (ed.). Barcelona: Collegi de Periodistes de Catalunya (Ones i Bits, 2).
Cognom(s) responsable, Nom complet (coordinador/a, director/a,

editor/a, etc.) (any). Ttol de la publicaci. Subttol de la publicaci (edici, volum, pgines). Esment de responsabilitat secundria (collaborador/a, traductor/a, prologuista, etc.). Lloc dedici: Editorial (Collecci, nmero) [opcional].
Baker, Mona (ed.) (1998). Routledge Encyclopedia of Translation Studies. Londres / Nova
York: Routledge.
Sol, Joan i altres (editors) (2002). Gramtica del catal contemporani (3a. ed., 3 vol.).
Gemma Rigau (coll.). Barcelona: Empries.
Parts de llibres o monografies, contribucions en una miscellnia,

compilacions
Cognom(s) autor/a, Nom complet (any). Ttol de la part de la publicaci. A: Nom complet + Cognom(s) autor/a. Ttol de la publicaci
(edici, volum, pgines). Lloc dedici: Editorial (Collecci, nmero).
144
Vidal, Toms (2000, juny). La imatge cartogrfica de lilla de Menorca des dels orgens
al primer ter del segle XVIII. A: Treballs de la Societat Catalana de Geografia (vol. XVII,
pg. 53-54). Barcelona: Societat Catalana de Geografia / Diputaci de Barcelona.
Bells, Joan (1999). Saber donar informaci. A: Rosa Artigas (coord.). Habilitats
comunicatives. Una reflexi sobre els usos lingstics (pg. 71-147). Vic: Eumo (Llengua i
Text, 3).
Aguilar-Amat, Anna (1998). La terminologa y su documentacin. A: Jaume Bar;
Pilar Cid (editors). Anuari Socadi de Documentaci i Informaci (pg. 77-84). Barcelona:
Societat Catalana de Documentaci.
Milln, Jos Antonio (1996). La industria de los contenidos. A: Jos Antonio Milln.
La edicin electrnica y multimedia (pg. 71-89). Salamanca: Tesitex.
Publicacions peridiques
Ttol de la publicaci (mes + any, nmero). Responsabilitat de la publicaci. Lloc dedici: Editorial. Srie [opcional]. Notes [opcional]. Nmero ISSN [opcional].
El Temps (mar de 2004, nm. 1032). Valncia: Edicions Pas Valenci.

Llengua i s. Revista Tcnica de Normalitzaci Lingstica (2n. quadrimestre 2001, nm.
21). Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Direcci General de Poltica Lingstica. ISSN 1134-7724.
Revista de Llengua i Dret (desembre de 2003, nm. 40). Antoni Milian i Massana (dir.).
Barcelona: Generalitat de Catalunya, Escola dAdministraci Pblica de Catalunya.
Articles en publicacions peridiques
Cognom(s) autor/a, Nom complet (any, dia i mes). Ttol de larticle. Esment de responsabilitat secundria (traductor/a, editor/a, prologuista, illustrador/a, coordinador/a, etc.) [opcional]. Ttol de la publicaci. Secci (volum, nmero, pgines). Lloc dedici: Editorial. Nmero ISSN [opcional].
Cantenys, Elisabet (2004, 24 de mar). Homenatge a Catalunya emociona el pblic

angls. Avui. Secci de Cultura i Espectacles (pg. 43).
Garolera, Narcs (2002, febrer). La llengua de Verdaguer. Serra dOr (nm. 506, pg.
11-13).
Bguena, Nria (2004, maig). La bona educaci medieval. Com menjar i beure segons
Eiximenis. Spiens (nm. 19).
145
Documents presentats en reunions cientfiques
Els treballs que es presenten en reunions cientfiques (congressos, seminaris,

etc.) poden ser de diversos tipus; per tant, s'ha d'indicar de quina mena de
document es tracta (article, comunicaci, estudi, etc.).
Cognom(s) autor/a, Nom complet (any, mes). Ttol de la part de la
publicaci. A: Nom complet + Cognom(s) autor/a. Ttol de la publicaci (edici, volum, pgines). Tipus de document. Lloc dedici: Editorial.
Martnez, Apollnia (2002, novembre). Aspectes jurdics dels noms de domini.

A: Jornades de Comer Electrnic. Ponncia. Mallorca: Universitat de les Illes Balears.
Badia i Margarit, Antoni M. (2000, juliol). Risc i certesa de la neologia. A: Actes del
I Seminari de Neologia (pg. 17-27). Conferncia. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra.
Tesis (de doctorat, llicenciatura, etc.) i treballs dinvestigaci
Conv especificar tamb de quin tipus de document es tracta.
Cognom(s) autor/a, Nom complet (any). Ttol de la tesi o treball. Direcci de la tesi o treball [opcional]. Tipus de document. Lloc de presentaci. Notes [opcional].
Torrent, Joan (2002). Innovaci tecnolgica, creixement econmic i economia del coneixement: una aproximaci emprica, agregada i internacional a la incorporaci del coneixement a
lactivitat productiva durant la dcada dels noranta. Tesi doctoral presentada als Estudis
dEconomia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya.
Oliver, Antoni (2004). Adquisici dinformaci lxica i morfosintctica a partir de corpus
sense anotar: aplicaci al rus i al croat. Tesi doctoral presentada al Departament de
Lingstica General de la Universitat de Barcelona.
Altres documents no publicats
Cognom(s) autor/a, Nom complet (any). Ttol del document. Document indit. Ciutat: Lloc de presentaci.
Minurtia. Estudis Ambientals (1995). Evoluci de les poblacions de perdiu (Alectoris

rufa) a la zona volcnica de la Garrotxa. Document indit.
Pelegrina, Manuel (1992). Apunts de psicologia de la instrucci (curs 1991-1992). Document indit.
Dubon, M. Llusa (1985). Cartografia del port de Ma del segle XVIII. Document indit.
146
Lleis, sentncies, resolucions i altres normes
Ttol. Publicaci, data de publicaci, nmero, pgines (notes) [opcional].
Llei 1/2003 duniversitats de Catalunya. El nou marc legal del sistema universitari
catal, 19 de febrer de 2003.
Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecci contra la contaminaci acstica, 12 de juny
de 2002.
Text refs de la llei de contractes de les administracions pbliques, 16 de juny de 2000.
Llei 29/2002, de 30 de desembre. Primera llei del Codi civil de Catalunya, 2003, 23
pgines.
Llei 12/2002, de 14 de juny, del transport per cable. Diari Oficial de la Generalitat de
Catalunya, 27 de juny de 2002, nm. 3665, 43 pg.
Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les administracions pbliques i
del procediment administratiu com, 137 pg.
4.3. Citaci de documents audiovisuals i grfics
Documents audiovisuals
Els vdeos i les pellcules se solen citar habitualment pel ttol, tret que es vulgui
fer ressaltar alguna responsabilitat concreta. Conv indicar el tipus de document de qu es tracta, en quin suport va i la durada.
Si se citen vdeos que formen part duna srie, es pot fer servir un sistema
parallel al dels llibres: el nom de la srie en cursiva i el captol concret entre
cometes.
a) Enregistraments sonors
Cognom(s) autor/a, Nom complet (any). Ttol del document [designaci especfica del tipus de material] (edici). Menci de responsabilitat.
Lloc de publicaci: Editorial. Nombre dunitats (durada) (Collecci,
nmero).
Victria dels ngels (1992). Canons tradicionals catalanes [enregistrament sonor].

Londres: Collins Classics. 1 disc compacte (58 min).
La veu dels poetes [enregistrament sonor] (1993). Barcelona: PDI. 1 disc compacte.
Sant Jordi i festes de primavera [enregistrament sonor] (1988). Barcelona: Gra. 1 casset
sonora.
147
b) Pellcules i enregistraments de vdeo
Ttol del document [designaci especfica del tipus de material] (any,

edici). Menci de responsabilitat. Lloc de publicaci: Editorial. Nombre dunitats (durada) (Collecci, nmero).
Lilla de lholands [pellcula cinematogrfica] (2002). Sigfrid Monlen (dir.). Barcelona:

Lauren Films (104 min).
Carcies [pellcula cinematogrfica] (1998). Ventura Pons (dir.). Barcelona: Lauren Films
(94 min).
El pacient angls [pellcula cinematogrfica] (1997). Anthony Minghella (dir.) Barcelona: Lauren Films (165 min).
Abre los ojos [pellcula cinematogrfica] (1997). Alejandro Amenbar (dir.). Madrid: Leo
Films (130 min).
Lor de Moscou [enregistrament de vdeo] (2004). M. Dolors Genovs (dir.). Barcelona:
Televisi de Catalunya / Enciclopdia Catalana. 1 disc ptic (DVD) (65 min).
Els nens perduts del franquisme [enregistrament de vdeo] (2003). Barcelona: Televisi de
Catalunya / Enciclopdia Catalana. 2 discs ptics (DVD).
El senyor dels anells [enregistrament de vdeo] (2003). New Line Home Entertainment:
Aurum Produccions. 2 discs ptics (DVD) (172, 147 min).
Les aventures den Massagran [enregistrament de vdeo] (1995). Barcelona: La Magrana.
1 videocasset (40 min) (Super3, 1).
Larquitectura del realisme a Barcelona [enregistrament de vdeo] (1990). Barcelona: ETSAV.
3 videocassets.
c) Programes de rdio i televisi
Ttol. Nom del programa (any). Responsabilitat [opcional]. Entitat

responsable de lemissi. Data demissi.
Origen de lunivers i origen de lhome. Convidat del segle (1999). Catalunya Cultura.
28 de maig de 1999.
Nacions desunides. 30 minuts (2003). Televisi de Catalunya. 29 de juny de 2003.
Lescola a casa. Entre lnies (2000). Televisi de Catalunya. 31 de gener de 2000.
Educaci i noves tecnologies. Millenium (1999). Canal 33. 22 de mar de 1998.
Amb el cartell de complet. 30 minuts (1999). Televisi de Catalunya. 19 de setembre
de 1999.
148
Materials grfics
Cognom(s) autor/a, Nom complet (any). Ttol del document [designaci especfica del tipus de material] (edici). Menci de responsabilitat.
Lloc de publicaci: Editorial. Nombre dunitats (Collecci, nmero).
Sabater, Jordi (1997). El llegat naturalista de Jordi Sabater Pi [material grfic]. Barcelona:
Universitat de Barcelona. 4 lmines.
El cartell a Catalunya: 1888-1936 [material grfic] (1995). Barcelona: Ajuntament de
Barcelona. 30 reproduccions dobres dart.
El romnic del Museu Nacional dArt de Catalunya [material grfic] (1995). Barcelona:
Ajuntament de Barcelona. 1 carpeta de lmines.
4.4. Citaci de documents electrnics

Els elements de les entrades bibliogrfiques dels documents electrnics no
coincideixen amb els dels documents en paper i varien segons el tipus de
document al qual es faci referncia.
Publicacions
Cognom(s) autor/a, Nom complet (any). Ttol de la publicaci [unitat

de contingut + tipus de suport]. Editorial. [Data de consulta].
<URL>
Prats Catal, Joan (2002). Institucions i desenvolupament a lAmrica Llatina. Un rol per a
ltica? [article en lnia]. UOC. [Data de consulta: 7 de gener de 2008].
<http://www.uoc.edu/web/cat/art/uoc/prats0502/prats0502.html>
Castells, Manuel; Tubella, Imma (directors) (2002). Projecte Internet Catalunya (PIC): la
societat xarxa a Catalunya [informe de recerca en lnia]. UOC. [Data de consulta: 7 de
gener de 2008].
<http://www.uoc.edu/in3/pic/cat>
Si hi ha ms de tres autors, com a mxim se citen els tres primers i desprs es

posa lexpressi i altres.
Guitert, Montse; Gimnez, Ferran; Garcia, Iolanda, i altres (2002). Prsentation de la
mthodologie danalyse et des rsultats de ltude comparative de trois expriences rgionales
dapprentissage coopratif en environnement ducatif ouvert (Lyon, Lige et Catalogne) [document de projecte en lnia]. UOC. [Data de consulta: 7 de juny de 2002].
<http://www.uoc.edu/web/cat/seminaris/freref/pdf/regionals0302.html>
Fonts de consulta
Criteris de citaci bibliogrfica (a
http://www.termcat.cat/product
es/documents/citaciobiblio.pdf).
International Organization
for Standardization (2002).
ISO 690-2: Information and
documentation: Bibliographic
references. Ottawa: National
Library of Canada.
(3a. ed.). Barcelona: Eumo
Editorial.
149
Ressenyes
Cognom(s) autor/a, Nom complet (any de publicaci de la ressenya).

Ressenya del llibre + Ttol + nom de lautor/a del llibre [tipus de suport]. Ttol de la publicaci (nmero). Editorial. [Data de consulta].
<URL>
Nmero ISSN [opcional]
Serradell, Enric (2007). Ressenya del llibre Didctica universitaria en entornos virtuales de
enseanza-aprendizaje de Guillermo Bautista, Federico Borges i Anna Fors [en lnia].
UOC Papers (nm. 4). UOC. [Data de consulta: 7 de novembre de 2007].
<http://www.uoc.edu/uocpapers/4/dt/esp/serradell.pdf>
ISSN 1885-1541
Roig, Toni (2004). Ressenya del llibre The new media book de Dan Harries (ed.) [en
lnia]. UOC. [Data de consulta: 23 de juny de 2004].
<http://www.uoc.edu/dt/20404/20404.pdf>
Cobars, Josep (2003). Ressenya del llibre Information Architecture for the WWW de Peter
Morville i Louis Rosenfeld [en lnia]. UOC. [Data de consulta: 27 de febrer de 2003].
<http://www.uoc.edu/web/esp/art/uoc/cobarsi0103/cobarsi0103.html>
Publicacions peridiques
Ttol de la publicaci (mes + any, nmero) [unitat de contingut + tipus

de suport]. Responsable de la publicaci. Editorial. [Data de consulta].
<URL>
Digithum. Revista Digital dHumanitats (2004, nm. 6) [revista en lnia]. UOC. [Data de
consulta: 23 de juny de 2004].
<http://www.uoc.edu/humfil/digithum/digithum6/catala/teorica/index.html>
ISSN 1575-2275
Caplletra. Revista Internacional de Filologia (1997, nm. 23) [revista en lnia]. Institut de
Filologia Valenciana. [Data de consulta: 22 de setembre de 2004].
<http://www.lluisvives.com/hemeroteca/caplletra/cataleg.shtml>
ISSN 0214-8188
Articles en publicacions peridiques
Cognom(s) autor/a, Nom complet (any, dia i mes). Ttol de la part

de la publicaci [unitat de contingut + tipus de suport]. Ttol de la
publicaci. Secci (volum, nmero). Editorial. [Data de consulta].
<URL>
150
Tirado, Francisco Javier; Glvez, Anna (2002). Comunitats virtuals, ciborgs i xarxes
sociotcniques: noves formes per a la interacci social [article en lnia]. Digithum
(nm. 4). UOC. [Data de consulta: 27 de febrer de 2003].
<http://www.uoc.edu/humfil/articles/cat/tiradogalvez0302/tiradogalvez0302.html>
ISSN 1575-2275
Manovich, Lev (2002, desembre). Lavantguarda com a programari [article en lnia].
Artnodes. Articles (nm. 4). UOC. [Data de consulta: 2 de novembre de 2004].
<http://www.uoc.edu/artnodes/cat/art/manovich1002/manovich1002.html>
ISSN 1695-5951
Monografies, dossiers i compilacions en publicacions peridiques
Cognom(s) autor/a, Nom complet (any). Ttol de la part del monogrfic. A: Nom complet + Cognom(s) autor/a del monogrfic (coord.).
Ttol del monogrfic [unitat de contingut + tipus de suport]. Ttol de
la publicaci (volum, nmero). Editorial. [Data de consulta].
<URL>
Veltman, Kim H. (2005). Desafiaments en les aplicacions de les TIC/TCU en el

patrimoni cultural. A: Csar Carreras (coord.). TIC i patrimoni [dossier en lnia].
Digithum (nm. 7). UOC. [Data de consulta: 27 de juny de 2005].
<http://www.uoc.edu/digithum/7/dt/cat/veltman.pdf>
ISSN 1575-2275
Camps, Joan (2004). Humanistes per al segle xxI A: Isidor Mar (coord.). Les
professions de les Humanitats en la societat del coneixement [dossier en lnia].
Digithum (nm. 6). UOC. [Data de consulta: 27 de juny de 2005].
<http://www.uoc.edu/humfil/articles/cat/campas0304.html>
ISSN 1575-2275
Documents presentats en reunions acadmiques, congressos (ponncies, treballs...)
Cognom(s) autor/a, Nom complet (any). Ttol del document

[unitat de contingut + tipus de suport]. A: Nom de lacte (Data: Lloc).
Editorial. [Data de consulta].
<URL>
Climent, Salvador (2003). Les noves professions dels fillegs davui [crnica en
lnia]. A: Jornada sobre les Noves Professions Lingstiques i Literries (2003: Barcelona).
UOC. [Data de consulta: 28 de febrer de 2003].
<http://www.uoc.edu/dt/20161/index.html>
Bates, Tony (2002). Aspectes culturals i tics en lensenyament internacional a
distncia [conferncia en lnia]. A: Programa de doctorat interdisciplinari i internacional
sobre la Societat de la Informaci i el Coneixement (2001: Barcelona). UOC. [Data de
consulta: 7 de juny de 2002].
<http://www.uoc.edu/web/cat/art/uoc/bates1201/bates1201.html>
Partal, Vicent (2002). Periodistes i documentalistes: on s la frontera? [conferncia
en lnia]. A: Trobada de presentaci del segon semestre del curs 2002-2003 (2002:
Barcelona). UOC. [Data de consulta: 27 de febrer de 2003].
<http://www.uoc.edu/web/cat/art/uoc/partal0402/partal0402.html>
151
Sigals, Carles (2002). El potencial interactiu dels entorns virtuals densenyament i

aprenentatge en leducaci a distncia [ponncia en lnia]. A: X Trobada Internacional
dEducaci a Distncia (2001: Guadalajara). UOC. [Data de consulta: 7 de juny de 2002].
<http://www.uoc.edu/web/cat/art/uoc/sigales0102/sigales0102.html>
Cardenal, Ana Sofa; Batlle, Albert (2001). Sntesi del debat [sntesi de debat en lnia]. A: Cap a un nou mbit internacional? (2001: Barcelona). UOC. [Data de consulta: 24
de maig de 2002].
<http://www.uoc.edu/web/cat/art/uoc/cardenal_batlle/cardenal_batlle.html>
Colleccions o publicacions seriades (documents de treball, treballs de

doctorat...)
Cognom(s) autor/a, Nom complet (any). Ttol de la publicaci [unitat

de contingut + tipus de suport]. Editorial (Collecci, nm.). [Data
de consulta].
<URL>
Riba, Marta (2003). Les llistes de distribuci com a xarxes de discurs: el cas dIphealth
[treball de doctorat en lnia]. UOC (Treballs de Doctorat, TD03-002). [Data de
consulta: 4 de febrer de 2003].
<http://www.uoc.edu/in3/dt/20106/index.html>
Meseguer, Antoni; Rodrguez, Inma (2002). Situaci i perspectives del comer electrnic a
Espanya: una anlisi a partir del volum del negoci electrnic [document de treball en lnia].
UOC (Working Paper Series, WP02-004). [Data de consulta: 24 de maig de 2002].
<http://www.uoc.edu/in3/dt/20003/index.html>
153
Errors i dubtes ms freqents
Annexos
1. Errors i dubtes ms freqents
Aqu hi ha una llista de mots o expressions que poden presentar dificultats.

Shi ha danar amb compte i consultar el diccionari, no pas fer-la servir sense
pensar. Que es colloquin unes formes a la columna de lesquerra i unes altres a la de la dreta no vol pas dir que shagin de substituir les primeres
algunes de les quals (no ratllades) a vegades poden ser correctes maquinalment per qualsevol daquestes segones, que poden tenir sentits i matisos
diferents. Sha de mirar sempre el context, qu vol dir i sobretot tenir sentit
de la llengua.
a aquestes alades/altures
En sentit figurat ha de ser a hores dara.
a + article + determinaci de
temps
Construcci incorrecta quan vol dir al cap de.

Ex.: Als dos minuts dhaver arribat ja va comenar a dir bestieses.
Al cap de dos minuts dhaver arribat ja va comenar a dir bestieses.
a base de
Locuci incorrecta quan vol dir a fora de, a cpia de, grcies a.
Ex.: A base de repetir-ho, sho han cregut.
A cpia de repetir-ho, sho han cregut.
a ben segur
s traducci literal de la locuci castellana a buen seguro, i sha de substituir per la catalana ben
segur (sinnima de de segur, segurament, amb seguretat, sens dubte).
a canvi (de)
Ha de ser en canvi (de), en compensaci (de), encara que alguns autors accepten aquesta
construcci com a correcta.
a cincia certa
Locuci incorrecta que sha de substituir per del cert, de cert, de cincia certa.
a comenaments de
s millor al comenament de, a la primeria de, tot i que alguns autors admeten la forma en plural
com a correcta.
a diari
Locuci incorrecta que sha de substituir per diriament, cada dia.
a esquenes de
Locuci incorrecta que sha de substituir per a (l)esquena de.
a falta de (valor temporal)
Construcci incorrecta com a locuci temporal (encara que s correcta amb valor causal).
Ex.: A falta de tres minuts que...
Quan falten tres minuts perqu... / Faltant tres minuts perqu...
A falta de vi, hi posaran vinagre [valor causal: correcte].
a fi de comptes
Locuci incorrecta que sha de substituir per al cap i a la fi, al capdavall, fet i fet.
a finals de
s millor al final de, a les acaballes de, a la darreria de, a la fi de, tot i que alguns autors admeten la
forma en plural com a correcta.
a lactualitat
Ha de ser actualment, en lactualitat, ara, avui.
a lefecte
Locuci que no sha dutilitzar quan vol dir amb aquest fi, a aquest efecte, amb aquesta finalitat.
a lentorn
Locuci adverbial que no sha de confondre amb la locuci prepositiva entorn de.
Ex.: Hi ha arbres a lentorn.
Faran una reflexi entorn de la conscincia.
a ligual que
Ha de ser igual que, com tamb.
a lobjecte de
Locuci incorrecta que sha de substituir per amb lobjectiu de, amb lobjecte de, per, per tal de, a fi
de, etc.
154
a loda
Com a locuci ha de ser a lorella, a cau dorella.

Ex.: Acostat, que tho dir a lorella.
a mida que
Locuci incorrecta que sha de substituir per a mesura que.
a mitjans de
Ha de ser a mitjan, a mig, a mitja, tot i que alguns autors admeten aquesta construcci com a
correcta.
Ex.: A mitjan gener...
A mitja setmana...
a mode de
Locuci incorrecta que sha de substituir per a manera de, a tall de.
a nivell + adj. / a nivell de
1. s correcte en sentit propi.

Ex.: Es demanen coneixements dinformtica a nivell dusuari.
2. La majoria de vegades sha de substituir per: a escala, en lesfera, en lmbit, en lrbita, en el
camp, en el pla, en lespai, en el territori, en el clos, etc. (de).
Ex.: Aquest conflicte sha de resoldre a escala mundial.
3. A vegades es pot eliminar o substituir per un adverbi en -ment o per preposicions: per, per a,
entre, etc.
Ex.: Internament la notcia va causar molt malestar.
a no ser que
Locuci incorrecta que sha de substituir per llevat que, fora que, tret que, excepte que, si no s que
(aquesta darrera forma implica canvi de temps verbal).
Ex.: A no ser que ens vinguin a obrir, haurem de passar tota la nit aqu.
Si no s que ens vnen a obrir, haurem de passar tota la nit aqu.
a penes si
Locuci incorrecta que sha de substituir per a penes, amb prou feines.
a principis de
s millor al principi de, a la primeria de, al comenament de, tot i que alguns autors admeten la
a travs de
Locuci que cal distingir de per mitj de, mitjanant, amb, per, malgrat que ha estat admesa amb
aquest sentit pel DIEC.
Ex.: La humitat passa a travs de la pell.
Es comuniquen per / per mitj dinternet.
a ltims de
s millor a la fi de, a final de, a les acaballes de, a la darreria de, tot i que alguns autors admeten la
abarcar
Verb incorrecte que sha de substituir pels correctes abraar, comprendre, incloure, contenir, etc.
Ex.: El terme municipal daquest poble abarca lestany i el bosc.
El terme municipal daquest poble comprn (o inclou) lestany i el bosc.
abastar
1. s correcte en sentit propi.

Ex.: Abastam aquell gerro, que no hi arribo.
2. En sentit figurat sha de fer servir abraar, comprendre, contenir, incloure, agafar.
Ex.: Aquesta comarca comprn deu municipis.
acabar amb
1. s correcte en sentit propi (manera dacabar).

Ex.: Ha acabat amb aplaudiments de tothom.
2. s incorrecte quan es fa servir per posar fi a, fer acabar, fer cessar, extingir, acabar, destruir,
eliminar, desfer, etc.
Ex.: s hora dacabar amb aquestes baralles.
s hora de posar fi a aquestes baralles.
aclaraci
Mot incorrecte que sha de substituir per aclariment.
aclarar
Mot incorrecte que sha de substituir per aclarir.
aclarar-se
Mot incorrecte que sha de substituir per entendre-shi, sortir-sen.

Ex.: Aix s tan complicat que no maclaro.
Aix s tan complicat que no mhi entenc.
acotar
Mot incorrecte en el sentit de fixar, assenyalar els lmits duna cosa, cas en qu sha de substituir
per delimitar.
Ex.: A la pantalla de cerca hi trobareu un camp que permet acotar la cerca.
A la pantalla de certa hi trobareu un camp que permet delimitar la cerca.
acte seguit
Locuci incorrecta que sha de substituir per tot seguit, seguidament, a continuaci, etc.
adequat -ada /adient
Sha de distingir adequat -ada (apropiat, proporcionat, completament suficient, a un objecte, a un

fi, a un propsit) dadient (que sadiu, que harmonitza amb un altre element, que hi va b).
Ex. El que proposes s adequat a les necessitats de lempresa.
Aquest moble no s adient amb el color de les parets.
agravant
Substantiu incorrecte que sha de substituir per agreujant.
155
aix com
Val ms reservar aquesta locuci per al que indica prpiament (oposici, comparaci) i no fer-la
servir en sentit copulatiu, cas en qu van millor i tamb, i, a ms, malgrat que ha estat admesa
amb aquest sentit pel DIEC.
aix que
Val ms fer servir aquesta locuci per al que vol dir realment (de seguida que, tan bon punt) i no
fer-la servir en comptes daix, doncs; de manera que; o sigui que; per tant, malgrat que ha estat
admesa amb aquest sentit pel DIEC.
Ex.: Aix que arribin farem la reuni.
Comenaran de bon mat; o sigui que cal ser puntual.
al / el dia segent
Expressi calcada del castell que cal substituir per lendem.
al front de
Locuci incorrecta quan vol dir al capdavant de, (al) davant de.
Ex.: Hi ha una persona molt vlida al capdavant daquesta instituci.
al meu crrec, al meu favor,

al meu parer, etc.
Construcci castellanitzada, que ha de ser a crrec meu, a favor meu, a parer meu, etc.
al respecte
Com a locuci ha de ser pel que fa al cas, sobre aix, referent a aix, respecte a aix, respecte a +
complement o canviant la construcci de la frase.
Ex.: No podreu argumentar res al respecte.
No podreu argumentar res respecte a aix. / No hi podreu argumentar res.
al temps que (simultanetat)
Locuci calcada del castell que ha de ser alhora que, al mateix temps que.
al voltant (de)
En sentit figurat sha de fer servir entorn de, prop de, etc., segons el sentit.
Ex.: Les criatures saltironaven al voltant seu [sentit no figurat].
Van fer una reflexi entorn de la crisi de valors actual.
Hi van assistir prop dun mili de persones.
alria/alada/altura/altitud
No shan de confondre els mots alria (dimensi dun cos en direcci vertical), alada (sinnim
de lanterior, referit especialment a persones i animals), altura (distncia vertical dun punt a la
superfcie de la terra o a una altra base o terme de comparaci; en sentit figurat es fa servir aquest
terme) i altitud (altura dun punt de la terra respecte al nivell del mar).
Ex.: Prop de casa seva hi ha un faig de 30 metres dalria.
Tots els jugadors fan almenys 1,70 dalada.
Lavioneta volava a 100 metres daltura quan va caure.
La muntanya baixa no arriba a 1.000 metres daltitud.
aleaci
Castellanisme que sha de substituir per aliatge.
alevosia
Castellanisme que sha de substituir per tradoria.
aliviar
Castellanisme que sha de substituir per alleugerir en el sentit de fer ms lleuger, treure pes o
alleujar en el sentit de fer ms lleu, ms suportable, calmar, mitigar.
Ex.: Alleugerir una crrega.
Alleujar el dolor.
a(ls) efectes (de)
1. Locuci que s correcta quan hi ha ms dun efecte.

Ex.: ...a efectes administratius.
2. Locuci que s incorrecta quan hi ha un sol efecte.
Ex.: ...als efectes de pagar les despeses.
...a lefecte de pagar les despeses.
altell
Mot que significa petita elevaci en un terreny i que s incorrecte quan sempra en comptes
dentresolat (s a dir, pis elevat a linterior dun altre que sacostuma a utilitzar com a dormitori,
despatx o magatzem), de sostremort, de cel ras o sostre fals i de dalts dun armari.
altes instncies
Expressi incorrecta que sha de substituir per altes institucions, alts organismes.
amb exclusi de
Ha de ser a exclusi de, excloent, etc.

Ex.: Tothom hi era, a exclusi de la consellera.
amb o sense + substantiu
La construcci correcta s amb + substantiu o sense + substantiu o b amb + substantiu o sense.

Ex.: Poden anar amb o sense preposici.
Poden anar amb preposici o sense.
anar a + infinitiu
Construcci incorrecta quan s la perfrasi dimminncia en present. Sha de fer amb un verb en
futur, en imperatiu o amb altres partcules: est a punt de, ara mateix, etc.
Ex.: Anem a veure quin temps far dem.
Vegem quin temps far dem.
anar al (metge, notari, etc.)
La construcci correcta s anar a cal (metge, notari) o anar a veure el (metge, notari).
anticip
Castellanisme que sha de substituir per acompte, anticipaci, avanament, aven, bestreta, paga i
senyal, segons el sentit que tingui.
antidisturbis
Castellanisme que sha de substituir per antiavalots.
156
anual / anyal
No shan de confondre els sinnims parcials anual (que sesdev cada any o que dura un any) i
anyal (que sesdev una vegada a lany, dit especialment de certes festes, de lany actual, collit o
nat aquell any) .
Ex.: Hem de fer la subscripci anual daquesta revista.
Li agrada el vi anyal.
apertura
Castellanisme que sha de substituir per obertura (acci dobrir, dinaugurar).

Ex.: Lobertura del curs acadmic; lobertura dun nou centre de suport...
aplaar / aplaament
Verb i substantiu incorrectes quan es fan servir en lloc dajornar, diferir / ajornament.
Ex.: Ajornar una reuni; ajornament dun examen, etc.
apremiar
Castellanisme que sha de substituir per apressar, constrnyer.
apretar
Castellanisme que sha de substituir pels diversos mots autctons que elimina:
- estrnyer (la m, les dents, la corretja, els cordons, etc.);
- prmer, pitjar (el timbre, un bot, una tecla, etc.);
- tibar, anar estret, ser o anar just (les sabates, els pantalons, la corbata, etc.);
- cargolar, collar (un cargol, un vis, un tap, etc.);
- cremar, picar (el sol);
- serrar (les dents);
- esforar-se, fer fora.
apretar a crrer
Expressi incorrecta que sha de substituir per arrencar a crrer.
arandela
Castellanisme que sha de substituir per volandera.
armamentstic -a
Mot incorrecte que sha de substituir per armamentista.
armatoste
Castellanisme que sha de substituir per baluerna.
arraigar
Castellanisme que sha de substituir per arrelar.
arrel de
Com a locuci ha de ser arran de.
asntota
Mot incorrecte que sha de substituir per asmptota.
assecar / eixugar
Sha de distingir assecar (fer tornar sec, llevar o perdre la humitat prpia) deixugar (llevar o
perdre la humitat que hi ha de ms).
Ex.: No sap quina malaltia t que se li asseca la pell.
El sol li eixuga els cabells.
assenyalar / senyalar
No shan de confondre assenyalar (indicar, mostrar) i senyalar (fer o posar un senyal).

Ex.: Mentre explicava la pintura lassenyalava.
Senyaleu la roba, que no es perdi.
atemptat a
La preposici que aquest substantiu regeix s contra (no pas a).

Ex.: Un atemptat contra el president del Govern.
atendre / atenir-se
Cal tenir en compte que atendre no s pronominal i atenir-se ho s.
atrevir-se amb
La construcci correcta s atrevir-se a + infinitiu.

Ex.: Satreveix amb tot.
Satreveix a fer-ho tot.
automaci / automatitzaci
No shan de confondre automaci (aplicaci dautomatismes per a aconseguir que un procs de

producci augmenti el rendiment) i automatitzaci (acci i efecte de fer automtic).
aviat
No sha de fer servir aviat (al cap de poc temps, daqu a poc temps) quan es vol dir dhora (a
una hora relativament poc avanada).
Ex.: Comena a treballar dhora.
avui per avui
Com a locuci ha de ser ara com ara, ara per ara, de moment.
benevolncia / benvolena
No shan de confondre benevolncia (qualitat de benvol) i benvolena (bona voluntat envers els
altres).
bereber
Mot incorrecte que sha de substituir per berber.
bianual / biennal
No shan de confondre bianual (dos cops a lany) i biennal (cada dos anys).
bimensual / bimestral
No shan de confondre bimensual (dos cops al mes) i bimestral (cada dos mesos).
braos creuats
Ha de ser braos plegats, ats que creuar els braos voldria dir fer una creu amb els braos. Per
tant, lexpressi ha de ser amb els braos plegats i lacci, plegar els braos.
brasileny -a
Mot incorrecte que sha de substituir per brasiler -a.
burstil
Mot incorrecte que sha de substituir per borsari -ria.
157
busca i captura
Expressi incorrecta que sha de substituir per crida i cerca.
caixa / capsa
Sha de distingir caixa (receptacle duna certa grandria, de forma rectangular, generalment de
fusta amb fons i tapa clavats i destinada a aconduir i transportar tota mena dobjectes) de capsa
(receptacle ms aviat petit, amb tapa, de cart o de llauna).
Ex.: caixa de llibres, caixa de taronges, caixa negra, caixa forta.
capsa de llumins, capsa de bombons, capsa de sabates, capsa de pastilles.
calentador
Mot incorrecte que sha de substituir per escalfador.
cam de
Expressi incorrecta quan es fa servir en comptes de cap a, anant cap a.

Ex.: Ho vaig veure anant cap a la feina.
camilla / camillero -a
Mots incorrectes que shan de substituir per llitera / portalliteres.
cana
Mot incorrecte quan es fa servir en comptes de cabell blanc.

Ex.: Li comencen a sortir cabells blancs.
cap a
La relaci moral no sexpressa amb aquesta preposici sin amb envers.

Ex.: Latenci del professorat envers els estudiants.
cas de + infinitiu / cas que
Reducci incorrecta de les locucions o combinacions en cas de + infinitiu o en cas que, posat cas
que, donat cas que.
Ex.: En cas que hi hagi sessi de tarda, aviseu.
casc
Mot que s incorrecte en el sentit de barri, nucli.

Ex.: No volen viure al barri antic perqu hi ha molts robatoris.
caudal / caudals
Substantiu i adjectiu incorrectes quan es refereixen a quantitat daigua, de diners, que shan de
substituir per cabal, cabals.
cita / citaci
No shan de confondre cita (acci dassenyalar dia, hora i lloc per a veures i parlar dues o ms
persones) i citaci (text dun autor que saddueix en suport duna opini, etc.).
clarificar
No sha de fer servir clarificar (llevar dun lquid les substncies que lenterboleixen) en els altres
sentits daclarir.
Ex.: Mhas de clarificar uns quants punts daquesta histria.
Mhas daclarir uns quants punts daquesta histria.
coaligar-se
Mot incorrecte que sha de substituir per coalitzar-se: formar una coalici.
cobrament revertit
Expressi incorrecta que sha de substituir per cobrament a destinaci.
coligar-se
Mot incorrecte que sha de substituir per coalitzar-se: formar una coalici. En el sentit dentrar en
una lliga, el mot correcte s alligar-se.
colindant / collindant
Mots incorrectes que shan de substituir per confrontant, limtrof -a, adjacent, ve -na.
colisionar / collisionar
Mots incorrectes que shan de substituir per collidir.
com a molt
Locuci adverbial incorrecta que sha de substituir per com a mxim, a tot estirar, pel cap alt.
Ex.: Com a mxim serem vuit.
com per a
Construcci que s incorrecta amb valor consecutiu.

Ex.: s prou ric com per a comprar-se el que vulgui.
s prou ric per a comprar-se el que vulgui.
com perqu
Construcci que s incorrecta amb valor consecutiu.

Ex.: s prou intelligent com perqu ho entengui.
s prou intelligent per a entendre-ho.
com + subjuntiu (amb valor

condicional)
Construcci incorrecta que sha de substituir per una amb partcula condicional.
Ex.: Com vinguis tard, no et deixar entrar a casa.
Si vns tard, no et deixar entrar a casa.
companyerisme
Mot incorrecte que sha de substituir per companyonia.
complimentar
No sha de confondre complimentar (adrear un compliment a alg) amb emplenar (una casella,
un formulari, un imprs, un paper, etc.) ni amb, en el camp del dret, executar, acomplir (una
ordre, una diligncia, etc.).
Ex.: Tothom complimentava el rector.
Heu demplenar el full de matrcula.
Malgrat haver acomplert tots els trmits necessaris, ho t difcil.
complir / acomplir
No shan de confondre complir (entre altres significats, referint-se a una prometena, un desig, un
manament, etc., executar completament la cosa promesa, desitjada, manada, etc.) i acomplir
(executar, portar a cap).
Ex.: Hem dexigir als poltics que compleixin les promeses que fan.
Ha acomplert el que li havem encarregat.
158
composar
comptar amb
No sha de confondre el verb composar, amb significats poc usuals, entre els quals imposar
arbitrriament a alg una contribuci, una multa, etc., amb compondre, que t els sentits de
formar (un tot) reunint o combinant elements, parts o ingredients diversos, fer una obra
intellectual, artstica, executant-ne les diverses parts i combinant-les duna manera harmnica,
produir una obra musical, arranjar (alg) el seu aspecte fsic amb artifici, entre altres.
Ex.: Aquesta rea es compon de diversos serveis.
La professora del seu fill ha compost lhimne de lescola.
Construcci que vol dir confiar, esperar, en alg o alguna cosa i no s correcte fer-la servir en
comptes de tenir, disposar de, constar de, tot i que alguns autors la consideren admissible.
Ex.: Ledifici compta amb tres pisos.
Ledifici consta de tres pisos.
conixer / saber
No sha dabusar de conixer fent-lo servir en comptes de saber quan es vol dir haver aprs, tenir
informaci duna cosa, encara que algun dels nombrosos significats que t sacosti als de saber.
Ex.: Coneixem b aquesta escola.
Encara no sap ladrea electrnica de la professora.
Volen saber lestructura de lempresa on hauran de treballar.
conforme
Mot incorrecte quan es fa servir en comptes de com, segons, a mesura que.

Ex.: A mesura que acabeu lexamen, aneu sortint de laula.
Cal fer les proves davaluaci segons el que sha establert...
conjuntament amb
consegent / conseqent
consegentment /
conseqentment
constituir-se en
Locuci redundant que sha de substituir per juntament amb, ats que el prefix con- de la paraula
conjuntament t el mateix significat que la preposici amb.
Ex.: La Universitat ha organitzat aquestes jornades juntament amb la Fundaci la Caixa.
La Universitat i la Fundaci la Caixa han organitzat aquestes jornades conjuntament.
No shan de confondre consegent (que segueix com a resultat o deducci) i conseqent (que t
conseqncia o consistncia lgica).
Ex.: Parlar de la guerra i el desordre consegent.
Si es fa una proposta determinada, sha de ser conseqent.
No shan de confondre consegentment (per consegent, en conseqncia) i conseqentment
(duna manera conseqent).
Ex.: Sha redut la poblaci daquest barri i, consegentment, les activitats que shi feien.
No pas tothom ha reconegut que ha obrat conseqentment.
Ha de ser erigir-se en.
Ex.: Sha erigit en smbol de lentitat.
contactar
No s correcte com a transitiu, sin que ha de ser posar-se en contacte amb o contactar amb.
Ex.: Contacteu Ajuda Informtica.
Contacteu amb Ajuda Informtica. / Poseu-vos en contacte amb Ajuda Informtica.
contemplar
s incorrecte en el sentit de pensar, preveure, tenir en compte, recollir, incloure, contenir, etc.
Ex.: La llei no contempla aquest punt.
La llei no preveu aquest punt.
contradictori a
Ha de ser contradictori de.
crrer a crrec (de)
Locuci verbal incorrecta que sha de substituir per ser a crrec (de), anar a crrec (de).
Ex.: Les despeses del viatge sn a crrec de cadasc.
cosit a
En el sentit figurat de ple de ha de ser cosit de.

Ex.: Van trobar el cos cosit a punyalades.
Van trobar el cos cosit de punyalades.
cotejar
Mot incorrecte que sha de substituir per acarar, confrontar, comparar.
cundir
Mot incorrecte que, segons el sentit que tingui, sha de substituir per aquests: crixer, fer tornes,
donar de si, allargar, rendir, retre, etc.
Ex.: Si fas llesques primes, el pa allargar molt ms.
Aquesta setmana de vacances ha rendit molt.
La feina daquesta tarda ha donat de si.
Amb lespetec es va estendre el pnic per tot el magatzem.
curtir
Mot incorrecte que sha de substituir per altres segons el sentit que tingui: adobar, assaonar,
blanquejar (preparar pells); colrar, torrar, embrunir, emmorenir (afectar la pell humana); avesar-se
a, fer-se a, enfortir, endurir (acostumar).
daqu (que) (amb valor causal)
Ha de ser per aix, daix que, per aquest motiu.

Ex.: ...un augment de poblaci. Daqu que les ciutats sengrandiren.
...un augment de poblaci. Per aix les ciutats sengrandiren.
159
dimmediat
Locuci adverbial incorrecta que sha de substituir per immediatament.
de (partitiu)
No es pot ometre la preposici de davant els adjectius determinatius o especificatius que van desprs
dun quantitatiu, un numeral o un indefinit de sentit partitiu; davant els adjectius determinatius que
van desprs de la negaci parcial no pas i es refereixen a un nom sobreents; davant els substantius
anticipats o repetits pel pronom feble en (vegeu J. Ruaix i Vinyet. El catal / 2, pg. 182).
Ex.: Hi ha algunes persones mortes i una de ferida.
En vull de tota mena, per no pas de lletjos.
En compra de molt barats.
De maldecaps ja en tenim prou.
de cara a
No es fa servir aquesta construcci en sentit figurat quan vol dir amb vista a.
Ex.: Es feia una poltica de suport a la recerca de cara a aconseguir bon personal investigador.
Es feia una poltica de suport a la recerca amb vista a aconseguir bon personal investigador.
de cara per amunt
Locuci incorrecta que sha de substituir per de cara enlaire.

Ex.: Van posar el ferit de cara enlaire.
de + infinitiu (condicional)
La construcci correcta ha de ser amb partcula condicional (si, en cas de, etc.).
Ex.: Dhaver-ho sabut, hauria vingut.
Si ho hagus sabut, hauria vingut. / En cas dhaver-ho sabut, hauria vingut.
de lordre de
Locuci incorrecta que sha de substituir per aproximadament, prop de, uns -es, vora, entorn de, etc.
Ex.: Hi ha uns cinc-cents documents per catalogar.
de la m de
Locuci incorrecta que sha de substituir, en sentit recte, per donant la m a i, en sentit figurat, per
guiat -ada per, amb el guiatge de, acompanyat -ada de, al costat de, etc.
Ex.: Anava donant la m als alumnes per por que es perdessin.
El llibre es va editar amb el guiatge del mestre.
de peu
Locuci incorrecta quan vol dir dret, dempeus, de peu dret.
de repent
Locuci incorrecta que sha de substituir per de sobte, de cop, de cop i volta, tot duna, tot dun
plegat.
de totes formes
La locuci correcta s de totes maneres, de tota manera.
decepcionar
Mot incorrecte que sha de substituir per decebre, defraudar.
decimonnic
Mot incorrecte que sha de substituir per vuitcentista, del segle XIX i, en sentit despectiu, antiquat.
degut a
1. s correcte quan degut s participi del verb deure i es refereix a un substantiu, cas en qu pot ser
femen i plural.
Ex.: Aquest fred s degut a la tramuntana dahir.
2. s incorrecte com a locuci preposicional, que ha de ser a causa de.
Ex.: A causa dalguns imprevistos, sha hagut dajornar la reuni.
del contrari
Locuci adverbial incorrecta que sha de substituir per altrament, daltra manera, en cas contrari, si
no, etc.
Ex.: Han de complir el que han proms; si no, shauran de pensar sancions.
depenent / dependent
No shan de confondre depenent (gerundi del verb dependre) i dependent (adjectiu i substantiu).
Ex.: Que tingui contracte o no continua depenent de la seva decisi.
Treballa en una escola dependent de lajuntament del poble.
desahuciar / desahuci
Mots incorrectes que shan de substituir per desnonar / desnonament.
desangelat -ada
Adjectiu incorrecte que sha de substituir per sense grcia, sense encs, sense encant.
descabellat -ada
Mot incorrecte que sha de substituir per escabellat -ada (despentinat -ada) o forassenyat -ada,
beneit -a, sense cap ni peus, desassenyat -ada, segons el sentit que tingui.
descrrega / descarregar
En lmbit de la informtica han de ser baixada, baixar (programes, fitxers, etc.).
desenfadat -ada
s incorrecte ls daquest mot en comptes de desimbolt -a, informal, despreocupat -ada, alegre.
desenvolupar un crrec
s incorrecta aquesta construcci quan vol dir tenir, exercir, ocupar un crrec.
desertitzaci / desertificaci
No shan de confondre desertitzaci (transformaci, per un procs natural, duna regi semirida
o humida en rida) i desertificaci (transformaci dun territori en desert per causes humanes,
com incendis provocats, males prctiques agrcoles, sobrepastura, etc.).
desgarbat -ada
Mot incorrecte que sha de substituir per desairs -osa, desmanegat -ada, malforjat -ada, malgirbat
-ada, pengim-penjam, etc.
desitjar
Vol dir tenir desig i no sha de confondre amb voler, aspirar a.

Ex.: Podran gaudir de lespai tanta estona com desitgin.
Podran gaudir de lespai tanta estona com vulguin.
160
desnutrit -ida
Mot incorrecte que sha de substituir per desnodrit -ida.
desparramar
Mot incorrecte que sha de substituir per escampar.
despedida / despedir
Castellanisme que sha de substituir pels diversos mots autctons que elimina:
- acomiadar, dir adu, donar comiat (a alg que sen va);
- acomiadar, donar comiat, desnonar, despatxar (duna feina, dun pis, etc.);
- projectar, llanar (alg o alguna cosa en laire, cap a lexterior);
- emetre, exhalar (calor, olor, etc.).
desperdici
Mot incorrecte que sha de substituir per deixalla, residu; malbaratament; desaprofitament, prdua,
segons el sentit que tingui.
Ex.: Les deixalles shan de llenar aviat.
Dedicar-se gaire a aquesta feina s un malbaratament desforos.
Ha explicat una histria que no t prdua.
desprovist -a
Mot incorrecte que sha de substituir per desprovet -da.
dest
No sha de confondre dest (potncia sobrehumana que fixa per endavant el curs dels
esdeveniments i la sort reservada a cadasc, sort reservada a cadasc) amb destinaci (acci de
destinar, fi a qu alg o alguna cosa sn destinats, lloc on s tramesa alguna cosa o es dirigeix
alg).
Ex.: Molta gent voldria saber quin dest lespera.
Investiguen la destinaci que els detinguts volien donar a la marihuana.
desvaloritzar
Mot incorrecte que sha de substituir per desvalorar, devaluar segons el sentit que tingui.
detentar
Mot incorrecte que sha de substituir, segons el mats que tingui, per detenir, conservar, retenir,
mantenir, ocupar (el poder, un ttol, un crrec).
diferent a
La preposici que aquest adjectiu regeix s de (no pas a).

Ex.: Ha presentat un treball diferent als altres.
Ha presentat un treball diferent dels altres.
dins de
En sentit temporal vol dir en un temps comprs entre els moments inicial i final. s incorrecte quan
vol dir al cap dun espai de temps comptant des dara, cas en qu sha de fer servir daqu a.
Ex.: Daqu a tres dies sacabar el termini dinscripci.
Daqu a un minut tancaran les portes.
direcci
Mot incorrecte quan es fa servir en comptes dadrea.
disciplinar (adjectiu)
Adjectiu incorrecte que sha de substituir per disciplinari -ria.
divisar
Mot incorrecte quan es fa servir en comptes dalbirar, atalaiar.
donar
s un castellanisme fer servir el verb donar en comptes daltres de propis en certs contextos:
- fer (un pas, un salt, una tombarella, una passejada, un volt, mitja volta, una abraada, un pet);
- fer, impartir (classe, un curs, una conferncia, etc.);
- fer (vergonya, llstima, fstic, pena, por, set, calor, rbia);
- fer (la impressi, la sensaci);
- engegar (la rdio, la calefacci, laire condicionat);
- encendre (el llum, el gas);
- tocar (el sol o un objecte en un lloc);
- pitjar (una tecla, un bot);
- picar (amb un instrument, una eina).
Ex.: La casa s freda perqu no hi dna el sol.
La casa s freda perqu no hi toca el sol.
Per a plegar has de donar-li al bot de lesquerra.
Per a plegar has de pitjar el bot de lesquerra.
En canvi, sha de fer servir el verb donar i no pas fer amb cop o cops, cop dull.
Ex.: Pots donar un cop dull a aquesta carta?
donar-se compte
Perfrasi incorrecta que sha de substituir pel verb adonar-se.
donar-se pressa
Perfrasi incorrecta que sha de substituir pel verb afanyar-se.
donat que
Locuci incorrecta en sentit causal que sha de substituir per ats que, com que, posat que, per tal
com.
Ex.: Ats que (o Com que) rebutgen loferiment, ja no els tindrem en compte.
doncs
s incorrecte ls daquesta conjunci que indica conseqncia o conclusi del que sha dit
abans amb valor causal en lloc de perqu, ja que, per tal com, puix que, etc.
dos
En els dialectes que diferencien el gnere daquest numeral cardinal s incorrecta aquesta forma
per al femen en lloc de dues: dues convocatries, vint-i-dues assignatures.
ellipse / ellipsi
No shan de confondre ellipse (corba plana closa) i ellipsi (un recurs expressiu).
161
els mateixos / les mateixes que
Expressi que s incorrecta amb valor quantitatiu, s a dir, quan significa tants / tantes com.
Ex.: Ha obtingut vint escons, els mateixos que el partit de loposici.
Ha obtingut vint escons, tants com el partit de loposici.
embaucar
Mot incorrecte que sha de substituir per engalipar, entabanar, ensibornar, ensarronar, etc.
empalagar
Mot incorrecte que sha de substituir per embafar.
empedernit -ida
Mot incorrecte que sha de substituir per empedret -da.
empenyar -se
Mot incorrecte que sha de substituir per entestar-se, entossudir-se, obstinar-se, insistir.
emplaar
En el sentit de fixar un temps i un lloc determinats per a fer alguna cosa, sha de dir citar,
convocar, etc.
empotrar
Mot incorrecte que sha de substituir per encastar.
en ares de
Ha de ser en nom de, fent honor a, en honor de.

Ex.: En ares de la veritat, sha de dir que lautora hi ha treballat molt.
Fent honor a la veritat, sha de dir que lautora hi ha treballat molt.
en atenci a
Ha de ser en consideraci a, per consideraci a, per esguard a.

Ex.: La van homenatjar en consideraci a la seva dedicaci.
en base a
Ha de ser sobre la base de, partint de, basant-se en, dacord amb, segons.
Ex.: Les referncies sordenaran en base a lany de publicaci.
Les referncies sordenaran segons / dacord amb lany de publicaci.
en breu
Locuci correcta per que conv substituir per les ms usuals daqu a poc (temps), aviat, ben aviat.
en comparaci amb
Ha de ser en comparaci de, si es compara amb, per comparaci a.
en defecte de
Ha de ser si no nhi ha, quan no sen tingui, si de cas hi manca, etc.

Ex.: Hi ha preelecci dun candidat o, en el seu defecte, presentaci directa dels candidats.
Hi ha preelecci dun candidat o, si no sen fa, presentaci directa dels candidats.
en el seu cas
Locuci incorrecta quan es fa servir en comptes de si escau, si s procedent o b si sescau, segons

el sentit que tingui.
en motiu de
La locuci correcta s amb motiu de.

Ex.: Van organitzar un sopar amb motiu de la inauguraci de ledifici.
en ocasions
Locuci incorrecta quan vol dir a vegades, de vegades, a voltes, ats que ocasi (circumstncia
oportuna, circumstncia que determina una cosa, circumstncia que es presenta) no equival a
vegada.
Ex.: En ocasions rebeu fitxers adjunts que...
A vegades rebeu fitxers adjunts que...
en oposici a
Ha de ser en oposici amb, oposat a.
en relaci a
1. Amb relaci a (si t el sentit de pel que fa a, amb referncia a, referent a).
2. En relaci amb (si t el sentit den connexi amb).
Locuci incorrecta que sha de substituir per les segents:
en un altre ordre de coses
Locuci incorrecta que sha de substituir per quant a, pel que fa a, amb relaci a, passant a una
altra cosa, etc.
enarbolar
Mot incorrecte que sha de substituir per enarborar, arborar.
encandilar
Mot incorrecte que sha de substituir per enlluernar, esbalair, fascinar, encegar, atiar, segons el
sentit que tingui.
enclau
Mot incorrecte que sha de substituir per enclavament.
encontre
Mot incorrecte en lloc de trobada, reuni i en lloc denfrontament (en sentit esportiu), partit, joc.
endegar
No sha de confondre endegar (arranjar, endrear, compondre, encarrilar, donar a una cosa una
direcci adequada, posar en el bon cam) amb engegar (entre altres significats, fer que una cosa
comenci a anar, a funcionar, a rutllar).
Ex.: Ara que ho hem endegat tot, ja podem anunciar que obrirem la botiga la setmana entrant.
ensaladilla russa
Terme incorrecte que sha de substituir per ensalada russa.
ensimismat -ada
Mot incorrecte que sha de substituir per abstret -a, pensars -osa, capficat -ada, etc.
entorn a
Ha de ser entorn de.
entre si
162
Aquesta combinaci t valor reflexiu. Quan vol ser amb valor recproc sha de substituir per entre
ells o entre elles.
Ex.: Pensava entre si en el Nadal passat [valor reflexiu].
Aquestes famlies es relacionen entre elles per la filiaci [valor recproc].
esmerar-se
Verb incorrecte que sha de substituir per mirar-shi, posar cura.
est clar
Expressi que s incorrecta en el sentit d's segur, evident i que sha de substituir per s clar.
Tamb s incorrecte en aquest sentit eliminar el verb i deixar ladjectiu sol (clar).
Ex.: Va comenar a ploure i, est clar [ni clar], no vam sortir.
Va comenar a ploure i, s clar, no vam sortir.
estratagema
s incorrecte ls daquest mot en femen, ats que s mascul: un estratagema.

Ex.: un estratagema dissuasiu.
estribar
Mot incorrecte que sha de substituir per consistir, recolzar, fonamentar-se, fundar-se, basar-se,
segons el sentit que tingui.
exercir / exercitar
No shan de confondre exercir (fer actuar una fora, una acci, una influncia, un poder, etc.
sobre alg o alguna cosa, complir els deures duna professi o un crrec, fer s dun dret, un
privilegi, una autoritat) i exercitar (fer treballar duna manera adequada perqu sadquireixi,
saugmenti o es conservi alguna aptesa, habilitat, facultat).
Ex.: Sempre ha exercit la docncia.
s bo que les persones grans exercitin la memria.
extraditar
Mot incorrecte que sha de substituir per extradir.
extremament / extremadament
No shan de confondre extremament (duna manera extrema, a un alt grau) i extremadament

(duna manera extremada).
Ex.: s extremament ignorant.
Sempre actuen extremadament.
evidncia
s un anglicisme utilitzar aquest mot en lloc de prova o declaraci.

Ex.: Finalment van trobar prou proves del crim.
fallar
Aquest mot no s correcte en el sentit demetre un judici, sin que ha de ser dictar, decidir,
pronunciar, sentenciar, segons el context.
En lmbit dels concursos o competicions sha de dir decidir (de) donar, atorgar, concedir, donar.
fer cas a
La preposici regida s de (no pas a): fer cas de.
fer esment a
La preposici regida s de (no pas a): fer esment de.
fer-se amb
1. s correcte en el sentit de tractar-se amb.

Ex.: Darrerament no es fa amb ning.
2. s incorrecte quan es fa servir en comptes dapoderar-se de, prendre possessi de, emparar-se de,
arreplegar, proveir-se de, agafar, etc.
Ex.: Caldr que us feu amb un recull de contes populars.
Caldr que us proveu dun recull de contes populars.
fer-se el sord, el despistat, etc.
La construcci correcta no ha de ser pronominal: fer el sord, fer el despistat, fer lorni, fer el desents,
fer el simptic, etc.
Ex.: Quan no es vol encarregar duna feina, fa el sord.
financiar / financiaci
Mots incorrectes que shan de substituir per finanar / finanament.
finiquitar / finiquito
Mots incorrectes que shan de substituir per liquidar, saldar, quitar de / liquidaci, quitana.
fletar
Mot incorrecte que sha de substituir per noliejar (una embarcaci, un avi, etc.).
flux / fluix
No shan de confondre flux (moviment incessant dall que es mou en una direcci determinada)
i fluix (vessament abundant i transitori dun lquid normal o patolgic).
Ex.: Hi ha un flux migratori constant.
El fluix bilis s diarrea amb una gran abundncia de bilis.
follet
Mot incorrecte que sha de substituir per fullet.
fondo -a
s correcte com a adjectiu i adverbi, per no pas com a substantiu, cas en qu sha demprar fons.
forani -nia
Mot incorrecte que sha de substituir per for -ana.
formateig / formatejar
Mots incorrectes que shan de substituir per formatatge / formatar.
front a
Locuci incorrecta que sha de substituir per enfront de, davant de, davant per davant de, etc.,
segons el sentit i el context.
fugar-se
Mot incorrecte que sha de substituir per fugir, escapar-se, escapolir-se, etc.
Ex.: El pres es va fugar quan el traslladaven a lhospital.
El pres va fugir quan el traslladaven a lhospital.
163
fullet / fullet
No shan de confondre fullet (obra impresa breu, prospecte) i fullet (cadascuna de les parts
duna obra literria publicada en un peridic, sovint destinades a ser aplegades i relligades en un
sol volum, obra, succs, etc., de caracterstiques melodramtiques, semblants a les de moltes
novelles de fullet).
Ex.: Han publicat un fullet de propaganda de la instituci.
La vida daquests dos partits s un fullet.
gafe
Mot incorrecte que sha de substituir per malastruc -uga, malaventurs -osa; a vegades no nhi ha
prou de substituir el mot, sin que cal canviar tota lexpressi (per exemple, portar mala sort).
ganancial
Mot incorrecte que sha de substituir per de guanys, beneficiari -ria, segons el sentit.
garrafal
Mot incorrecte que sha de substituir per colossal, enorme, majscul -a, exorbitant, fora de mida.
gran / gros
No shan de confondre gran (dedat avanada; de dimensions superficials, capacitat, quantitat,

intensitat, importncia, dignitat considerables, que excedeixen les que sn ordinries o usuals) i
gros (que t un volum fsic considerable, que ultrapassa el volum ordinari).
Ex.: Aquest moble s massa gros per a posar-lo en aquesta habitaci.
Tothom hi cabr: la casa s gran.
gruix
s incorrecte ls daquest mot amb el significat de part principal, ms nombrosa, dun tot en
comptes del substantiu gros.
Ex.: El gruix de la feina ja s fet.
El gros de la feina ja s fet.
guardar
s incorrecte ls daquest mot (que t ms el sentit de conservar, no llenar) amb el significat de

posar una cosa en lloc segur, al seu lloc en comptes de desar.
Ex.: Quan estiguis daquests papers ja els pots guardar.
Quan estiguis daquests papers ja els pots desar.
guirnalda
Mot incorrecte que sha de substituir per garlanda.
gust / olor / pudor a
La preposici que aquests substantius regeixen s de (no pas a).

Ex.: T gust de caramel. Se sent olor de pollastre a last. Fa pudor de cremat.
igual
s incorrecte ls daquest adjectiu en funci adverbial de possibilitat en comptes de potser, a la

millor, si molt conv, qui et diu que, encara, etc.
Ex.: Igual ara pensa en nosaltres.
Potser (o A la millor) ara pensa en nosaltres.
igual a (en comparacions)
Ha de ser igual que (com major que i menor que).
immiscuir-se
Mot incorrecte que sha de substituir per immiscir-se, ficar-se.
inalmbric
Mot incorrecte que sha de substituir per sense fil o sense cable.
Ex.: micrfon sense fil, telfon sense fil, ratol sense cable.
inclusiu -iva
Aquest adjectiu, que vol dir que inclou, comprn, no pot fer dadverbi. La funci dadverbi
correspon a inclusivament.
Ex.: Els centres de suport estaran tancats fins al 31 dagost inclusivament.
inquebrantable
Mot incorrecte que sha de substituir per irrompible, indestructible, inviolable, segons el sentit que
tingui.
insertar
Mot incorrecte que sha de substituir per inserir.
interfa
Mot incorrecte que sha de substituir per interfcie.
inverossmil
Mot incorrecte que sha de substituir per inversemblant.
jugar un paper
Construcci incorrecta que sha de substituir per tenir un paper, exercir un paper, fer un paper.
Ex.: Ara li tocar fer un paper desagrat si vol aconseguir alguna cosa.
junt(ament) a
1. La locuci per a dir conjuntament s juntament amb.

Ex.: Ho han organitzat les escoles juntament amb els esplais.
2. La locuci per a indicar lloc a tocar s al costat de, tocant a, prop de, etc.
Ex.: Aquest pis s tocant a (o al costat de) la parada del metro.
juntar
Mot incorrecte que sha de substituir per ajuntar.
lmpara
Mot incorrecte que sha de substituir per llum (mascul), lmpada, aplic, aranya, etc., segons el cas.
lapse / lapsus
No shan de confondre lapse (espai de temps transcorregut) i lapsus (error per inadvertncia o
distracci).
legat / llegat
No shan de confondre legat (entre altres significats, sempre referits a un sser hum, persona que
una autoritat eclesistica o civil tramet a una altra per tractar un negoci) i llegat (all que hom
llega).
164
lentilla
Mot incorrecte que sha de substituir per lent de contacte o lentcula.
liderat (substantiu)
Mot incorrecte que sha de substituir per lideratge.
liquidesa
Mot incorrecte que sha de substituir per liquiditat, tant en sentit propi com en sentit figurat.
llindar (verb)
Verb inexistent en catal que sha de substituir per afrontar, confrontar, ser contigu (a), estar tocant
(a), fer parti, termenejar, etc.
llista / llistat
No shan de confondre els substantius llista (entre altres significats, srie enumerativa de noms de
persones o coses, dadreces o altres indicacions, especialment ordenades de dalt a baix, que pot
ser escrita en un full o un conjunt de fulls) i llistat (de significat ms restringit: document escrit
per una impressora resultant del processament de dades efectuat per un ordinador). Per tant, no
sha dabusar de llistat en detriment de llista.
Ex.: Ens han enviat una llista de participants en el colloqui.
Hem de fer servir el llistat detiquetes que sortir daquesta impressora.
lliurar(-se)
s incorrecte ls daquest verb, pronominal o no, en lloc de deslliurar(-se), alliberar(-se), salvar(-se),

desfer(-se), desempallegar(-se) (dun perill, duna obligaci, duna persona, etc.).
luminiscncia / luminiscent
Mots incorrectes que shan de substituir per luminescncia / luminescent.
major a (en comparacions)
Ha de ser major que.
major de + edat concreta
s ms habitual lexpressi ms gran de.

Ex.: Sha matriculat al curs daccs a la universitat per a ms grans de 25 anys.
manada
s incorrecte ls daquest substantiu en comptes de ramat, ramada (de bens, de cabres, etc.) i de
bandada (docells de llops, etc.) o llopada.
manantial
Mot incorrecte que sha de substituir per aiguaneix, deu (f), brollador, font, segons el cas.
manguera
Mot incorrecte que sha de substituir per mnega.
manivela
Mot incorrecte que sha de substituir per maneta.
marxar-se
Formaci de verb incorrecta que sha de substituir per marxar, anar-sen.

Ex.: Marxa!; Vs-ten!; Va marxar sense acomiadar-se.
matria gris
Terme incorrecte que sha de substituir per substncia grisa.
matries primes
Com a recursos que sextreuen directament de la natura per a utilitzar-los en un posterior procs
de producci ha de ser matries primeres o primeres matries.
matrcula / matriculaci
No shan de confondre matrcula (bsicament, document que acredita la matriculaci, registre o

llista on sn inscrits els noms de les persones que es matriculen) i matriculaci (acci i efecte de
matricular o matricular-se).
Ex.: Sha demplenar el paper de matrcula.
El termini de matriculaci sacaba a final de mes.
mediar
Mot incorrecte que sha de substituir per mitjanar, fer de mitjancer, intervenir, intercedir, tercerejar,
etc., segons el sentit que tingui.
medir
Mot incorrecte que sha de substituir per fer, tenir, amidar, mesurar, prendre mides, segons el sentit
que tingui.
Ex.: Aquell atleta fa (o t) ms de dos metres dalada.
Vindran a prendre les mides de (o amidar) laula.
s incorrecte ls daquest mot en comptes de cabellera o crinera.
melena
Ex.: El coneixers per la cabellera rossa.

El lle s el que t crinera.
membret
Mot incorrecte que sha de substituir per capalera.
menor a (en comparacions)
Ha de ser menor que.
mentre / mentrestant
Mentre apareix com a connector daccions simultnies (conjunci) i mentrestant apareix allat de la
frase (adverbi).
Ex.: En Joan llegia i, mentre, jo estudiava.
En Joan llegia i, mentrestant, jo estudiava.
Mentre en Joan llegia, jo estudiava.
menysprear (en matemtiques)
Ha de ser negligir (ometre un terme, una quantitat, etc. que hom considera negligible).
Ex.: Per petita que sigui la quantitat, no es pot menysprear.
Per petita que sigui la quantitat, no es pot negligir.
merma / mermar
Mots incorrectes que shan de substituir per minva, minvament, disminuci / minvar, disminuir.
165
ms val...
s ms genu lordre val ms...

Ex.: Val ms boig conegut que savi per conixer.
mida / mesura
No shan de confondre mida (entre altres sentits, dimensi, grandria, mesura lineal) i mesura
(entre altres sentits, acci o resultat de mesurar, proporci).
Ex.: Shan de prendre les mides de la taula.
Estudien les mesures de capacitat.
mimar
s incorrecte ls daquest mot en lloc daviciar, amanyagar, consentir, malcriar, etc.

Ex.: Segons aquestes parvulistes, actualment avicien massa les criatures.
ministre dAssumptes Estrangers
Ha de ser ministre dAfers Estrangers.
minusvalia
Mot incorrecte que sha de substituir per minusvalidesa (condici de minusvlid) o minusvlua
(detriment o minva del valor dalguna cosa).
mitjana / mediana
Sha de distingir la mitjana (suma de tots els valors donats dividida pel nombre de valors) de la
mediana (en un conjunt de dades o dobservacions estadstiques, ordenades de menor a major,
dada situada al centre, que t el mateix nombre de dades tant per sobre com per sota).
modals
s incorrecte ls daquest mot en comptes de maneres, en el sentit de forma de captenir-se en

societat.
Ex.: Una persona de bones (o males) maneres.
mono -a
Mot incorrecte que sha de substituir per buf -ona, galanx -ona (adjectiu); mona, mico, simi
(primat), o granota (roba de treball).
mortaldat / mortalitat
No shan de confondre mortaldat (multitud de morts causades per guerres, epidmies, etc.) i
mortalitat (qualitat de mortal, nombre de morts, relaci del nombre de defuncions comptabilitzat en perodes anuals).
negligible / menyspreable
No shan de confondre negligible, de negligir (no tenir en compte), i menyspreable, de menysprear

(considerar indigne destima, subestimar, menystenir).
no s destranyar que
Construcci incorrecta que sha de substituir per no s (gens) estrany que.
no importa
s incorrecte ls daquesta construcci en comptes ds igual, no hi fa res, tant s, tant se val.

Ex.: No hi fa res (o Tant s) que no portin corbata.
no noms..., sin
Lexpressi clssica s no solament..., sin.
no obstant
Aquesta locuci (que significa sense que sigui obstacle) no pot anar sola, sin que hi ha dhaver
la cosa que no obsta: no obstant el que hem dit, no obstant aix, aix no obstant.
nombre / nmero
No shan de confondre nombre (resultat de comptar les coses que formen un agregat o qualsevol
dels ens abstractes numrics, quantitat) i nmero (de significat ms restringit: nombre amb qu
una cosa s designada en una srie o collecci, cadascuna de les exhibicions o peces que
componen el programa dun espectacle datraccions, de circ, etc.).
Ex.: Shan de separar els nombres parells dels senars.
Aquesta revista aviat arribar al nmero 500.
noms + infinitiu
Quan aquesta construcci vol dir de seguida desprs de s incorrecta i sha de substituir per
noms de + infinitiu, aix que + verb conjugat, etc.
Ex.: Noms entrar es va adonar de la situaci.
Noms dentrar (o Aix que va entrar) es va adonar de la situaci.
novatada
Mot incorrecte que sha de substituir per quintada, patenta.

Ex.: Pagar la patenta.
novato -a
Mot incorrecte que sha de substituir per aprenent -a, novell -a, noven -ana, passerell, principiant,
segons el mats que tingui.
noveds -a
Mot incorrecte que sha de substituir per nou nova, innovador -a.
nutrir
Mot incorrecte que sha de substituir per nodrir. Cal tenir en compte, per, que alguns mots de la
mateixa famlia shan format a la manera culta: nutrici -cia, nutritiu -iva, nutrici, nutrient, etc.
observar
Entre altres significats t el de mirar una cosa amb atenci contnua. Sha devitar labs demprar-lo quan es vol dir simplement mirar, veure.
ofertar
Verb incorrecte que sha de substituir per oferir, fer oferta o fer oferta de preus, segons el sentit.
Ex.: Aquest estiu oferten dos cursos per internet.
Aquest estiu ofereixen dos cursos per internet.
olor / pudor / gust a
La preposici que aquests substantius regeixen s de (no pas a).

Ex.: Se sent olor de pollastre a last. Fa pudor de cremat. T gust de caramel.
166
ostentar
No sha de fer servir aquest verb amb el sentit de tenir, exercir (un crrec).
Ex.: Des de fa tres anys ostenta el crrec de directora.
Des de fa tres anys t el crrec de directora.
panel
Aquest mot (que en el camp de leconomia i empresa significa, segons el Termcat, mostra
permanent de persones que s interrogada peridicament per tal que informin sobre levoluci
dactituds i opinions) s incorrecte quan sutilitza en comptes de panell, cartellera o plaf.
paper secant
Ha de ser paper assecant.
paper sellat
Ha de ser paper timbrat, paper segellat.
parafernlia
Mot incorrecte que sha de substituir per faramalla, aparat, pompa.
patir
No s correcte en el sentit figurat dexperimentar.

Ex.: Darrerament ha patit una millora considerable.
Darrerament ha experimentat una millora considerable.
paulat -ina / paulatinament
Mots incorrectes que shan de substituir per progressiu -iva, gradual / progressivament,
gradualment.
peatonal
Adjectiu incorrecte que sha de substituir per de vianants.

Ex.: zona de vianants.
pegatina
Mot incorrecte que sha de substituir per adhesiu. Tampoc no s correcte amb aquest significat el
calc enganxina.
Ex.: La gent de la manifestaci repartia adhesius contra la guerra.
pel contrari
Locuci adverbial incorrecta que sha de substituir per al contrari, per contra.
pel mat, per la tarda, per la nit
Quan es vol dir temps en qu s o sesdev una cosa ha de ser al mat, a la tarda, al vespre, a la
nit.
Ex.: Aix ja ho farem dem al mat.
A la nit sha de dormir.
pelegr -ina / peregr -ina
No shan de confondre pelegr -ina (persona que fa per devoci un viatge a un santuari) i peregr ina (rar, poques vegades vist).
pelegrinar / peregrinar
No shan de confondre pelegrinar (anar en pelegrinatge a un santuari) i peregrinar anar per terres
estranyes, de poble en poble).
per anticipat
Locuci adverbial incorrecta que sha de substituir per per endavant, anticipadament.
per ltim
Locuci adverbial incorrecta que sha de substituir per finalment, per acabar, a lltim, per fi.
Ex.: I per ltim parlarem dels projectes denguany.
I finalment parlarem dels projectes denguany.
pesant / pesat -ada
No shan de confondre pesant (que t pes; que t un pes especfic elevat) i pesat -ada (feixuc,
que fa sentir el seu pes; molest, enfads; lent de moviments).
Ex.: indstria pesant, materials pesants.
un treball pesat, un caminar pesat.
petroler -a
El substantiu o adjectiu derivat de petroli s petrolier -a.
pitar
Mot incorrecte que sha de substituir per xiular (amb xiulet), tocar, fer sonar (el clxon, la botzina).
poder amb
Construcci incorrecta com a locuci verbal que sha de substituir per poder + infinitiu o altres
expressions, segons el sentit que tingui.
Ex.: No pot amb la msica dels vens.
No pot suportar (o sofrir) la msica dels vens.
Si no pots amb el teu enemic, uneix-thi.
Si no pots vncer el teu enemic, uneix-thi.
No pot amb els alumnes daquest any.
No pot dominar els alumnes daquest any.
pollucionar
Mot incorrecte que sha de substituir per contaminar, polluir.
pormenoritzar
Mot incorrecte que sha de substituir per detallar, circumstanciar, explicar amb detalls.
portar (quan expressa durada o

quantitat)
No s correcte portar per a expressar durada o quantitat.

Ex.: Quantes cpies portes?
Quantes cpies has fet?
Porta dos anys treballant a lescola.
Fa dos anys que treballa a lescola.
posar de relleu
Expressi incorrecta que sha de substituir per la correcta posar en relleu.
167
precisar / ser necessari
No sha de confondre precisar (determinar amb precisi) amb ser necessari, caldre ni amb necessitar, demanar, requerir.
Ex.: Hem de precisar el dia i lhora de cada reuni.
Cal comenar dhora si es vol acabar la feina.
Estem a la vostra disposici per a tot el que necessiteu.
preferir + infinitiu + a
Construcci incorrecta que sha de substituir per preferir + infinitiu + que.

Ex.: Prefereixen seguir un sistema a ser eclctics.
Prefereixen seguir un sistema que ser eclctics.
pretendre
s abusiu ls daquest verb en comptes de voler, aspirar a, cercar, buscar, tenir la intenci de.
Ex.: Amb aquest projecte pretenem estudiar noves vies de recerca.
Amb aquest projecte volem estudiar noves vies de recerca.
prevenir / preveure
No shan de confondre prevenir (advertir alg per endavant duna cosa, preveure una cosa per
impedir-la o evitar-ne lefecte) i preveure (veure o concebre per endavant) .
Ex.: Shan de prevenir els refredats amb bons abrigalls.
Es preveu un mal any per al sector de la fruita.
prolongar
Verb que significa fer ms llarg i, per tant, no s correcte en el sentit de durar.
Ex.: La reuni es va prolongar tres hores.
La reuni va durar tres hores [es va prolongar tres hores voldria dir que va durar tres hores ms
del que shavia previst, que es va allargar tres hores].
propi / prpia
Adjectiu incorrecte quan vol dir mateix, en persona.

Ex.: El que marca el ritme que hem de seguir sn els propis canvis socials.
El que marca el ritme que hem de seguir sn els canvis socials mateixos.
propiciar
Vol dir fer propici, apaivagar, aplacar i, per tant, no s correcte en el sentit dafavorir, facilitar,
ajudar.
Ex.: Aquestes condicions propicien laparici de conflictes.
Aquestes condicions afavoreixen laparici de conflictes.
provar
No sha de confondre provar (una persona, una mquina, una cosa en general) amb tastar (un
menjar, una beguda) ni amb emprovar (una pea de vestir).
Ex.: Provo lencenedor i, si no va b, el tornar.
No heu tastat aquest pasts?
Sha demprovar les sabates noves.
pulveritzar
Mot incorrecte que sha de substituir per polvoritzar.
pur i dur / pura i dura
Expressi incorrecta com a locuci (en mascul o en femen), calcada del castell, que sha de
substituir per altres maneres de dir: rigors -osa, absolut -a, a ultrana, a seques, ras i curt, etc.
Ex.: Ras i curt, tho dir en quatre paraules.
Lestat del pas s de dictadura rigorosa.
qualificar com a
Ha de ser qualificar de.

Ex.: No el podeu qualificar com a irresponsable desprs de tot el que ha fet.
No el podeu qualificar dirresponsable desprs de tot el que ha fet.
quallar
s incorrecte ls daquest verb com a intransitiu o en sentit figurat, calcant el castell, en comptes
dels verbs correctes prendre, arrelar, agafar cos, tenir acceptaci, estendres, agafar.
Ex.: Com que ha nevat poc, la neu no ha quallat.
Com que ha nevat poc, la neu no ha pres / ha agafat.
quan no
Expressi incorrecta quan es fa servir en comptes de si no.

Ex.: La seva aportaci ha estat significativa, quan no imprescindible.
La seva aportaci ha estat significativa, si no imprescindible.
quant abans millor
Expressi incorrecta que sha de substituir per com ms aviat millor, tan aviat com puguis, tan aviat
com es pugui, etc.
quant ms/menys ... ms/menys
Ha de ser com ms/menys ... ms/menys.

Ex.: Quant ms neguits es posa, menys capa s de fer res.
Com ms neguits es posa, menys capa s de fer res.
quantis -osa
Mot incorrecte que sha de substituir per abundant.
que no
Expressi incorrecta per a negar una suposici implcita, que sha de substituir per no pas o altres
construccions: encara que no pas, que no vol dir, etc.
Ex.: s culpa vostra, que no meva, el que ha passat.
s culpa vostra, no pas meva, el que ha passat.
La tradici illumina els alcaldes accidentals, que no accidentats.
La tradici illumina els alcaldes accidentals, encara que no pas (o que no vol dir) accidentats.
quebrar
Mot incorrecte que sha de substituir per fallir, fer fallida.
168
quebrat (en matemtiques)
Mot incorrecte que sha de substituir per trencat, nombre fraccionari, fracci.
quedar-se cec, sord, parat, etc.
Ha de ser quedar cec, sord, parat, etc., sense el pronom.

Ex.: Ha quedat parada de la feina que havem fet.
reaci -cia
Mot incorrecte que sha de substituir per refractari -ria, renitent, repatani -nia, etc., segons el
mats que tingui.
Ex.: Sn refractaris a acceptar aquesta tasca.
realitzar
Sabusa molt daquest verb, que sovint conv substituir per fer, elaborar, confeccionar, establir,
seguir o altres.
Ex.: Shi han descrit les activitats i el material necessari per a fer-les.
El procediment bsic que sha de seguir s descrit aqu.
rebuig a
La preposici que aquest substantiu regeix s de (no pas a): rebuig de.
recapacitar
Mot incorrecte que sha de substituir per fer memria, pensar-shi, segons el sentit.
recent + participi
Ha de ser amb altres construccions: acabat de + infinitiu, participi + de nou / de poc, etc.
Ex.: un banc acabat de pintar; s nascut de poc.
reemprendre
Mot incorrecte que sha de substituir per reprendre.

Ex.: A partir de loctubre es reprendran les classes.
refiar-se
s incorrecte fer servir refiar-se de com a sinnim de confiar en o de fiar-se de. El verb refiar-se vol
dir comptar amb el necessari i imprescindible acompliment dalguna cosa (la percepci duna
quantitat de diners, la recepci duna cosa material, lajuda o lassistncia dalg, etc.) per a la
soluci duna necessitat o la realitzaci dun propsit' o, dit segons el diccionari, comptar fermament amb alg o amb alguna cosa com a mitj.
Ex.: Aquest company de feina t dues cares: no men refio gens.
Aquest company de feina t dues cares: no men fio gens.
Pots refiar-te de la Maria: no explica mai les coses dels altres.
Pots confiar en la Maria: no explica mai les coses dels altres.
Si els ordinadors no funcionen tot va malament, perqu ten refies [s a dir: sn imprescindibles per a la feina].
No s com ho far ara; em refiava de tenir aquestes fotocpies per a la classe.
No et refis dels dos milions que t la teva germana al banc; espavilat tu.
registrar / registre
s incorrecte ls daquests mots en comptes descorcollar, inspeccionar / escorcoll, inspecci.
reps a
La preposici que aquest substantiu regeix s de (no pas a): reps de.
Ex.: Fem un reps a la premsa daquesta setmana.
Fem un reps de la premsa daquesta setmana.
repentinament
Adverbi incorrecte que sha de substituir per sobtadament, de cop, etc.
restar
s incorrecte ls daquest verb en sentit figurat i sha de substituir per treure, llevar, etc.
Ex.: Treure importncia, autoritat, etc.
revaloritzaci / revaloritzar
Mots incorrectes que shan de substituir per revaloraci / revalorar o revaluaci / revaluar.
rodar
s incorrecte ls daquest verb en el sentit de caure avall per un pla inclinat, moures al llarg
duna superfcie donant voltes sobre si mateix, en lloc de rodolar.
Ex.: Mirant una pedra, va caure i va rodolar pel marge fins al riu.
sala del penal, etc.
Sha de dir sala penal, sala civil, sala contenciosa administrativa, sense preposici ni article.
salvetat
Mot incorrecte que sha de substituir per excepci, distinci, condici, reserva.
secar
Mot incorrecte que sha de substituir per assecar (la fruita, el peix, etc.), eixugar (els cabells, la
roba, els plats, el terra, etc.), eixarreir, ressecar (el cor, lherba, les plantes, etc.). Vegeu assecar /
eixugar per a la diferncia entre aquests dos verbs.
seguir
Val ms no fer-lo servir en el sentit de continuar per a evitar possibles ambigitats, especialment
quan va seguit dun gerundi per a indicar una acci contnua.
Ex.: Sha de fer aix perqu els estudiants puguin seguir els estudis sense entrebancs.
El professorat continua treballant de la mateixa manera.
sembla ser
s incorrecte ls daquesta expressi en comptes de sembla, pel que sembla, pel que es veu, segons
sembla o segons es veu.
Ex.: Sembla ser que ha vingut molta gent.
Sembla que ha vingut molta gent.
sentar (b o malament)
Expressi incorrecta que sha de substituir per assentar-se (b o malament), posar-se (b o

malament), provar (el dinar, la correguda, el clima, etc.); agradar (o no agradar), escaure (o no
escaure), caure (b o malament), anar (b o malament) (el vestit, els pantalons, les ulleres, etc.).
Ex.: Aquesta coca sens ha posat molt b.
Fas bona cara: sembla que than provat, les vacances.
El barret que porta li escau.
169
sentar(-se)
Mot incorrecte que sha de substituir, segons el sentit que tingui, per establir, assentar (unes
premisses, uns principis, unes condicions, etc.); assentar (una cosa en un lloc, etc.); assentar-se
(pervenir a una posici estable, a un estat de reps, dimmobilitat, etc.); asseure o asseures
(posar o posar-se sobre un suport de manera que descansi o es descansi sobre lextremitat
inferoposterior del tronc). s diferent de seure (estar assegut), que indica lestat i no lacci.
Ex.: Abans de comenar hem dassentar les bases del projecte.
Finalment la paret sha assentat.
Sha assegut a la primera cadira que ha trobat.
Seuen i parlen tota la tarda.
si escau / si sescau
No shan de confondre si escau (si va b, si conv, si s procedent, si sadiu amb les disposicions)
i si sescau (si es produeix, si sesdev).
Ex.: Es far la lectura de les esmenes i, si escau, saprovaran.
La realitzaci daquest projecte, si sescau, dependr del govern.
si procedeix
Com a locuci de llenguatge administratiu, ha de ser si s procedent, si escau.
simtric -a a
La preposici que aquest adjectiu regeix s de o amb (no pas a): simtric -a de /amb.
Ex.: Una figura simtrica duna altra (o amb una altra).
sobrbia
Mot incorrecte que sha de substituir per suprbia o sobergueria, segons el sentit que tingui.
sobre
s incorrecte ls daquesta preposici amb valor aproximatiu en lloc dentorn de, cap a, prop de,
pels volts de.
Ex.: Hi havia prop de cinc-centes persones.
La reuni es far pels volts de les nou del vespre.
sofrir
Sovint sha de substituir per patir o per experimentar, segons el significat.

Ex.: Qualsevol petitesa el fa sofrir.
Qualsevol petitesa el fa patir.
solapar(-se)
Mot incorrecte que sha de substituir per encobrir, dissimular, tapar, amagar, sobreposar(-se),
encavalcar(-se), encavallar(-se), segons el sentit que tingui.
Ex.: De seguida van encobrir la relliscada del president.
Shan de pensar b les tasques perqu no sencavalquin.
solera
s incorrecte ls daquest mot en lmbit enolgic o en sentit figurat en comptes de solatge, psit,
solada; solatge, tradici, prestigi.
solidificar / consolidar
s incorrecte ls del verb solidificar amb el significat de consolidar o refermar. Noms se solidifiquen els fluids.
Ex.: La possibilitat de millorar el sistema va atreure milers de programadors que contriburen a solidificar el moviment.
La possibilitat de millorar el sistema va atreure milers de programadors que contriburen a consolidar el moviment.
solventar
Mot incorrecte que sha de substituir per resoldre, solucionar.

Ex.: Han pogut solucionar el problema de coincidncia dhoraris.
soplet
Mot incorrecte que sha de substituir per bufador.
sortir pitant
Expressi incorrecta que sha de substituir per sortir com un coet, sortir com un llamp, sortir rabent, sortir
disparat -ada.
sortit (substantiu)
Mot incorrecte que sha de substituir per assortiment.

Ex.: En aquest restaurant tenen un assortiment de formatges bonssim.
subsanar
Mot incorrecte que sha de substituir per arreglar, corregir, esmenar, reparar, resoldre, solucionar.
Ex.: No podem continuar si no esmeneu aquest error.
suposar
Per a evitar ambigitats val ms no fer servir aquest verb quan vol dir representar, comportar,
significar, implicar, constituir, ser, malgrat que ha estat adms amb aquests sentits pel DIEC.
Ex.: La serralada constitua una important barrera fsica entre aquestes dues planes.
Aix em va comportar molts problemes.
sustraend
Mot incorrecte que sha de substituir per subtrahend.
tal i com
Expressi incorrecta que sha de substituir per tal com.

Ex.: s la capacitat de representar la realitat tal com sens presenta.
tals com
Expressi incorrecta per a introduir exemples que sha de substituir per com ara, com.
Ex.: Es van introduir els primers ginys mecnics, com ara (o com) les mquines demborrar, de
perxar o de cardar llana.
tamany
Mot incorrecte que s'ha de substituir per dimensi, grandria, mida, segons el sentit.
tanteig / tantejar
s incorrecte ls daquests mots en lloc de tempteig i temptejar en el sentit de fer indagacions o

exploracions, fer provatures, abans demprendre lexecuci duna cosa.
170
tarta
Mot incorrecte que sha de substituir per pasts o coca.
tartaleta
Mot incorrecte que sha de substituir per cassoleta.
tatxar
s incorrecte ls daquest mot en comptes de barrar, ratllar.

Ex.: Ha tatxat el que considera incorrecte.
Ha ratllat el que considera incorrecte.
tenir por a
La preposici regida s de (no pas a): tenir por de.
timar
Mot incorrecte que sha de substituir per estafar, ensarronar, engalipar.
tirar
s incorrecte ls daquest mot en el sentit de desprendres duna cosa inservible en lloc de

llenar. Tamb s incorrecte tirar de en comptes destirar.
Ex.: Si no vols larticle que the passat, llenal.
Noms cal estirar el cord perqu la campana toqui.
tonelada / tonelatge
Mots incorrectes que shan de substituir per tona / tonatge.
tormenta
Mot incorrecte que sha de substituir per tempesta o tempestat.
tots els, totes les + nom indicador de perode temporal
s incorrecta aquesta construcci com a locuci adverbial temporal de freqncia i sha de

substituir per cada + nom indicador de perode temporal.
Ex.: cada dia, cada setmana, cada tarda, cada any, etc.
tots, totes + numeral / article +

numeral
No sha de confondre la construcci article + numeral (que es fa servir quan no t sentit de totalitat, els termes que aquest numeral determina no shan esmentat abans i porten altres determinants) amb la construcci tots -es + numeral (que sutilitza quan t sentit de totalitat, els termes
que aquest numeral determina shan esmentat abans i no porten altres determinants). [Vegeu
J. Ruaix i Vinyet. Observacions crtiques i prctiques sobre el catal davui / 1, pg. 111.]
Ex.: Els tres treballadors de lempresa i els dos provedors shan reunit i al migdia tots cinc han anat
a dinar.
tractar
No s transitiu quan vol dir prendre una cosa com a objecte destudi o de discussi.
Ex.: Lautor tracta la variaci de...
Lautor tracta de la variaci de...
tracionar
Mot incorrecte que sha de substituir per trair.
treballar dur
Ha de ser treballar de valent. Ladjectiu dur no funciona com a adverbi; per aix tamb ha de ser
jugar fort (i no pas *jugar dur).
treure profit a
La preposici regida s de (no pas a): treure profit de. Passa igual amb treure suc de i altres
expressions amb el verb treure.
trobar / buscar, calcular
En lenunciat dun problema, un exercici o una activitat, no es diu trobar una soluci, un resultat,
un valor, etc., sin calcular, buscar, cercar.
Ex.: Quan hgiu descrit els diversos models educatius, trobeu-ne exemples.
Quan hgiu descrit els diversos models educatius, busqueu-ne exemples.
trobar-se + CD
Ha de ser trobar + CD o trobar-se + complement introdut per la preposici amb.

Ex.: En aquest entorn ens trobarem individus allats.
En aquest entorn trobarem individus allats.
En aquest entorn ens trobarem amb individus allats.
ultravioleta
Mot incorrecte que sha de substituir per ultraviolat -ada.

Ex.: Raigs ultraviolats.
un a un / una a una
Quan vol dir duna manera successiva, sense ajuntar-se mai ms duna persona o cosa ha de ser
dun a un / duna a una, dun en un / duna en una, un per un / una per una.
Ex.: Els van fer passar dun a un.
nicament i exclusivament
Ultracorrecci del castellanisme *nica i exclusivament que sha de substituir per exclusivament,
solament, nicament, etc., segons qu es vulgui dir, sense redundncies.
uns / unes (quantitatiu)
Com a quantitatiu ha de ser uns quants / unes quantes, pocs / poques, etc.
Ex.: Fa uns dies vaig anar a Madrid.
Fa uns quants (o pocs) dies vaig anar a Madrid.
valoritzaci / valoritzar
Mots incorrectes en els sentits davaluaci, valoraci / avaluar, valorar.

1. s correcte quan vol dir de carcter diferent, de distinta espcie, variat, divers. Com s normal
amb els adjectius, es posposa al nom.
Ex.: Li han regalat un bolgraf de colors varis.
varis / vries
2. s incorrecte amb valor quantitatiu o indefinit, en lloc dalgun -a, uns quants / unes quantes,
diversos -es, diferents.
Ex.: Tenen varis (o varios) negocis.
Tenen uns quants negocis.
171
1. Construcci correcta quan el gerundi indica la manera de venir.

Ex.: Mirals: vnen cantant.
venir + gerundi
2. Construcci incorrecta com a perfrasi verbal en qu el pes semntic s en el gerundi. En aquest

cas sha de substituir pel verb conjugat o, si hi ha sentit de progressi, per anar + gerundi.
Ex.: Vnen estudiant aquest tema des de lany 1999.
Estudien aquest tema des de lany 1999.
1. Construcci correcta quan el participi, amb valor dadjectiu, indica lestat en qu alg ve.
Ex.: Tot sovint ve enrabiat.
venir + participi
2. Construcci incorrecta com a perfrasi verbal en qu el pes semntic s en el participi. En aquest

cas sha de substituir per ser + participi, verb conjugat o altres construccions.
Ex.: Aquest fet ve causat per...
Aquest fet el causa... / s causat per... / s el resultat de...
verificar
A vegades sabusa daquest verb en detriment de comprovar, demostrar.

Ex.: He fet un canvi automtic, per em falta verificar que hagi quedat b a tot el document.
He fet un canvi automtic, per em falta comprovar que hagi quedat b a tot el document.
verossmil
Mot incorrecte que sha de substituir per versemblant.
versus
Encara que sigui en algun diccionari, aquesta preposici llatina no t el sentit denfront (de), contra, etc. i, doncs, sha de substituir per aquestes preposicions.
Ex.: El concepte mercat interior versus mercat exterior.
El concepte mercat interior enfront de mercat exterior.
vial (adjectiu)
Mot incorrecte com a adjectiu que sha de substituir per viari -ria.
Ex.: seguretat viria, enllumenat viari, etc.
virgueria
Mot incorrecte que sha de substituir per filigrana, floritura, segons el mats que es vulgui.
vivenda
Mot incorrecte que sha de substituir per habitatge o altres substantius ms o menys sinnims:
estatge, habitacle, pis, casa, domicili.
172
Manlleus
2. Manlleus*
Davant les fluctuacions que sobserven en els diferents reculls terminolgics

pel que fa a ladaptaci dels manlleus, la UOC prefereix les propostes de gra-
Fonts de consulta
recomanades
fies catalanitzades. Aquests manlleus amb la grafia adaptada (p. ex., polvor, del castell polvorn; elit, del francs lite; caputxino, de litali cappuccino;
flaix, de langls flash) shan descriure en rodona.
En el cas de manlleus directes, s a dir, els termes adoptats en versi original
o introduts al catal mitjanant una altra llengua, shan descriure en cursiva per a assenyalar que sn unitats lxiques alienes a la nostra llengua (p.
ex., boom, boutique, copyright, ikurrina, lehendakari, leitmotiv, perestroika).
Com tota regla, aquesta tamb t excepcions, i per aix es troben manlleus
no catalanitzats que, malgrat que els pertocaria anar en cursiva, es posen en
rodona, b pel fort arrelament que han tingut en la nostra llengua en tractarse de mots del lxic com (p. ex., croissant, kiwi, pizza, quinto, web, whisky),
b perqu la grafia original coincideix amb la catalana (p. ex., dial, fan, naf,
pivot, surf, gendarme, pidgin, croquis, dossier, parquet). Una mostra inequvoca
daquest fort o fcil arrelament s lexistncia en alguns casos de formes
derivades, com ara croissanteria, pizzeria, pgina web, surfisme, pivotar
En el cas de les locucions llatines, malgrat que darrerament hi ha una
tendncia a catalanitzar-les, la UOC prefereix deixar-les en llengua original i,
per tant, en cursiva.
ab initio
ex professo
opera prima
ab intestato
ex voto
per capita
ad hoc
grosso modo
per se
a fortiori
honoris causa
post scriptum
a posteriori
in aeternum
sancta sanctorum
a priori
in extremis
sine die
cum laude
in fraganti
sine qua non
de facto
in situ
statu quo
de iure
in vitro
stricto sensu
delirium tremens
ipso facto
sub iudice
ex abrupto
modus vivendi
sui generis
ex aequo
motu proprio
urbi et orbi
ex cathedra
mutatis mutandis
vade retro
ex novo
nihil obstat
vox populi
Lobjectiu daquest apartat no s entrar en disquisicions denominatives (manlleus, prstecs,
neologismes, estrangerismes, xenismes, calcs), que podrien desbaratar la intenci ltima

daquesta guia, s a dir, la dorientar el lector. Aix, doncs, es tracten genricament els mots
forans de manlleus.
Cabr, M. Teresa (1992).

La terminologia: les teories,
els mtodes, les aplicacions.
Barcelona: Empries.
Cercaterm, servei multilinge de consultes terminolgiques que es troba a ladrea
www.termcat.cat.
Gran diccionari de la llengua
catalana (1998). Barcelona:
(3a. ed., pg. 563 i seg.).
Ruaix, Josep (1996).
Diccionari auxiliar. Moi:
Josep Ruaix.
173
Manlleus
Pel que fa als mots llatins solts, la tendncia s catalanitzar-los en la mesura

que es pot, i, per tant, shan descriure en rodona:
accssit
jnior
rtio
ngelus
lapsus
referndum
corpus
mdium
snior
Nhi ha que tenen doble

forma: una de ms
catalanitzada i una de ms
acostada al llat.
currculum
memorndum
smmum
espcul i espculum
dficit
mnium
supervit
estern i estrnum
desidertum
pssim
tndem
podi i pdium
estatus
paternster
tesaurus
simposi i simpsium
facttum
prcticum
ultimtum
ttan i ttanus
frum
prnceps
vademcum
tridu i trduum
hbitat
quntum
verbigrcia
tem
qurum
vivrium
A grans trets, i com sexemplifica en el quadre segent, ladaptaci dels manlleus de llenges vives al catal es duu a terme mitjanant laplicaci de les
regles daccentuaci i ladequaci voclica i consonntica. Tanmateix, hi ha
adaptacions que no han fet fortuna i shan mantingut en la forma original,
com *volovan (del fr. vol-au-vent) i *uisqui (de langl. whisky).
Accentuaci grfica
Incorporaci
duna e de refor
Adaptaci voclica
Adaptaci consonntica
Simplificaci
de consonants dobles
aerbic (angl. aerobic)
escner (angl. scanner)
brandi (angl. brandy)
alcassaba (r. al-qa ba)
bner (angl. banner)
brman (angl. barman)
escter (angl. scooter)
brfing (angl. briefing)
anorac (esquimal anorak)
bufet (fr. buffet)
csting (angl. casting)
esllom (angl. slalom)
bulevard (fr. boulevard)
biquini (angl. bikini)
casset (fr. cassette)
cmic (angl. comic)
eslip (angl. slip)
bricolatge (fr. bricolage)
confeti (it. confetti)
crner (angl. corner)
eslgan (angl. slogan)
bumerang (angl. boomerang)
dncing (angl. dancing)
esmaixar (angl. smash)
bungalou (angl. bungalow)
hmster (al. Hamster)
esmquing (angl. smoking)
buquet (fr. bouquet)
kiser (al. Kaiser)

lfting (angl. lifting)
mnager (angl. manager)
mster (angl. master)
mdem (angl. modem)
pxel (angl. pixel)
pster (angl. poster)
rfting (angl. rafting)
rting (angl. rating)
tner (angl. toner)
triler (angl. trailer)
vking (angl. viking)
esnob (angl. snob)

espagueti (it. spaghetti)
espn (angl. spin)
espln (angl. spleen)
esprai (angl. spray)
esprint (angl. sprint)
esquaix (angl. squash)
esquetx (angl. sketch)
estand (angl. stand)
caiac (esquimal kayak)
bnquer (al. Bunker)
cros (angl. cross)
caixet (fr. cachet)
cter (angl. cutter)
caliquenyo (cast. caliqueo)
escner (angl. scanner)
crupier (fr. croupier)
gueto (it. ghetto)
cuix (fr. couch)
copec (rus kopejka)
motocrs (angl. motocross)
curri (angl. curry)
cucurutxo (cast. cucurucho)
fset (angl. offset)
dandi (angl. dandy)

derbi (angl. derby)
ferri (angl. ferry)
forfet (fr. forfait)
cuix (fr. couch)

cuscs (r. kuskus)
disquet (angl. diskette)
fulard (fr. foulard)
esmquing (angl. smoking)
fting (angl. footing)
gellaba (r. ellaba)
estndard (angl.
standard)
gurmet (fr. gourmet)
estrter (angl. starter)
ianqui (angl. yankee)
gimcana (angl. + hindi

gymkhana)
estreo (angl. stereo)
limusina (fr. limousine)
jquer (angl. joker)
esterl -ina (angl. sterling)
lsing (angl. leasing)
estic (angl. stick)
magazn (angl. magazine)
mrqueting (angl. marketing)
estoc (angl. stock)

estrs (angl. stress)
frotis (fr. frottis)
coala (llengua australiana

koala)
maionesa (fr. mayonnaise)
prquing (angl. parking)

pquer (angl. poker)
pullver (angl. pullover)
plter (angl. plotter)

pding (angl. pudding)
puzle (angl. puzzle)
rcord (fr. raccord)
rpel (fr. rappel)
rmel (fr. rimmel)
tenis (angl. tennis)
terracota (it. terracotta)
trveling (angl. travelling)
vedet (fr. vedette)
zping (angl. zapping)
174
Accentuaci grfica
Incorporaci
duna e de refor
Adaptaci voclica
Manlleus
Adaptaci consonntica
mallot (fr. maillot)
ququer (angl. quaker)
mting (angl. meeting)
rnquing (angl. ranking)
nil (angl. nylon)
sandvitx (angl. sandwich)
pedigr (angl. pedigree)
tiquet (angl. ticket)
pantis (angl. panties)
vter (angl. water)
pling (angl. peeling)
xa (persa h)
poni (angl. pony)
xador (persa chaddor)
ralli (angl. rally)
xamp (angl. shampoo)
rosbif (angl. roast beef)
xrter (angl. charter)
rugbi (angl. rugby)
xartisme (angl. chartism)
Simplificaci
de consonants dobles
xasss (fr. chssis)

xef (fr. chef)
xling (angl. shilling)
xip (angl. chip)
xou (angl. show)
Excepcions: adagio, bestseller... (termes no adaptats i que, per tant, shan
descriure en cursiva). Els
mots beisbol i handbol
sn aguts i, per tant, no
saccentuen, tot i que
Ruaix pensa que haurien
de ser plans.
Excepcions: stilb, stokes,

stop..., termes corresponents al lxic angls
internacional.
Excepcions: sexy... i
termes com ampere i
byte, unitats de mesura
comunes a altres
llenges. No shan
adaptat i, per tant,
sescriuen en cursiva:
boom.
Excepcions: drham,
kamikaze, karaoke,
karateka, kart, kiwi, kurd,
pakistans, rock, vodka,
web... I termes com watt,
unitat de mesura comuna
a altres llenges.
Excepcions: attrezzo,
attrezzista, kibbuts,
jazz, majorette, mezzosoprano, pizza...,
termes no adaptats.
Una altra via dentrada de manlleus s la traducci, que t lloc quan el catal ja disposa de mots i recursos propis per a incorporar les noves accepcions (p. ex., contenidor i no container, estada i no stage). Aix, doncs, en cas
que el manlleu ja tingui una forma en catal, b adaptada b traduda, cal
evitar la versi original. En cas que hi hagi alhora una forma adaptada i
una forma traduda, la UOC sestima ms la forma traduda (p. ex.: millor
aparcament que prquing, de langls parking; millor traador que plter, de
langls plotter; millor grup dempreses que hlding, de langls holding; millor
caravana que rulot, del francs roulotte; millor cap de cuina que xef, del francs
chef).
Ats que hi ha moltes reticncies i, cal dir-ho, molts prejudicis pel que fa
a ladaptaci al catal de termes daltres llenges, saconsella als collaboradors que, un cop verificada lexistncia duna versi catalana del manlleu,
adverteixin els responsables del material de la presncia daquest manlleu i
de com hauria de ser la versi catalana per tal que se sondegi amb lautor o
autors del material la convenincia de catalanitzar-lo o deixar-lo en versi
original (i, per tant, en cursiva).
Tot seguit, sofereix una llista dels manlleus innecessaris ms freqents en

lentorn de la UOC (tots anglicismes) i la corresponent versi en catal que
cal utilitzar:
Cal evitar els manlleus

Tenint en compte que
lactuaci dels parlants s
decisiva perqu un terme nou
sacabi integrant al lxic, els
professionals de la llengua han
de vetllar perqu el catal no
quedi relegat per solucions
alienes. Per aix, sempre que
sigui possible s preferent la
forma adaptada o creada per
lorganisme lingstic
competent que la forma
manllevada.
175
angls
catal
abstract
resum
applet
miniaplicaci
back up
cpia de seguretat
benchmark test
test de referncia
brainstorming
pluja didees
break
coffee break
pausa
pausa i caf (si sofereix refrigeri)
business-to-business
dempresa a empresa
business-to-consumer
dempresa a consumidor
call centre
centre datenci telefnica
cash flow
flux de caixa
catering
servei dpats
check list
llista de control
check-up
revisi mdica
reconeixement (mdic) sistemtic
christmas
felicitaci de Nadal / nadala
computer-aided design (CAD)
disseny assistit per ordinador (DAO)
computer-aided manufacturing (CAM)
producci assistida per ordinador (PAO)
customization / customisation
personalitzaci / adaptaci a lusuari
cybercrime
ciberdelicte
data warehouse
gestor de dades
distance education
educaci a distncia
e-banking
banca electrnica
e-book
llibre electrnic
e-business
negoci electrnic
e-cash
diner electrnic
e-commerce
comer electrnic
e-crime
delicte electrnic / delicte virtual
e-democracy
democrcia electrnica
e-government
administraci electrnica
e-information
informaci electrnica
e-knowledge
coneixement per internet

coneixement electrnic
e-learning
aprenentatge virtual
e-library
biblioteca electrnica
e-mail
correu electrnic (c/e)

adrea electrnica (a/e)
missatge electrnic
e-mailbox
bstia electrnica
e-market
mercat electrnic
e-marketing
mrqueting electrnic
empowerment
apoderament
event
incidncia / esdeveniment
feedback
retroacci / retorn
free software
programari lliure
freeware
programari gratut
Manlleus
176
angls
catal
frequent asked questions (FAQ)
preguntes ms freqents (PMF)
full-time
jornada plena
hardware
maquinari
holding
grup dempreses
home
inici / pgina inicial
hot line
lnia permanent
input
entrada
kleenex
mocador de paper
know-how
saber fer
lingware
programari lingstic
link
enlla
lunch
pat fred / dinar
mailing
publitramesa
management
direcci / gesti
marketplace
mercat web
mass media
mitjans de comunicaci (de massa)
media art
art multimdia
merchandising
marxandatge
netart
art en xarxa (i no ciberart)
networking
treball en xarxa
newbie
ciberaprenent -a
newsletter
butllet dinformaci
off-line
fora de lnia
off the record
extraoficial(ment), confidencial(ment)
on-line
en lnia
outsourcing
subcontractaci
package, packaging
embalatge / paquet
paper
comunici / ponncia / treball / estudi
password
contrasenya
peer-to-peer
digual a igual
plug-in
connector
portfolio
dossier de presentaci
post-it
nota adhesiva
preprint
edici preliminar
proxy (server)
servidor intermediari
remake
nova versi
repository
dipsit
return (o enter o intro)
retorn, tecla de retorn
router
encaminador
shareware
programari de prova
software
programari / programa
stage
estada
stand by
en espera
student portfolio
dossier daprenentatge
Manlleus
177
angls
catal
tag
etiqueta
telebanking
banca electrnica
timing
temporitzaci / periodificaci / distribuci

temporal
tuning
personalitzaci
tutorial (help)
programa daprenentatge
usability
usabilitat / facilitat ds
user name, login
nom dusuari
walkman
casset de butxaca
webcam
cmera web
wireless
sense cable, sense fil(s)
working papers
document(s) de treball / papers de treball
workshop
taller
Manlleus
178
Topnims
3. Topnims
3.1. Topnims dels Pasos Catalans

Els topnims corresponents als Pasos Catalans sescriuen en catal, tret dels
noms de lloc aranesos (Vall dAran) i castellans (zona de parla castellana del
Pas Valenci) que no tenen una forma fixada en la nostra llengua.
Els topnims del Principat de Catalunya i dAndorra noms tenen com

a forma oficial la catalana.
Els topnims de la Vall dAran shan descriure en arans, llevat del nom
de la comarca i dalguns municipis, que es poden continuar escrivint en
catal per tradici (la Vall dAran i no era Val dAran; Viella i no Vielha; les
Bordes i no es Brdes).
Badia, Jordi i altres (1997).
El llibre de la llengua catalana
per a escriure correctament
el catal (pg. 717-767).
Barcelona: Edicions Castellnou.
Llista dels noms dels
municipis del Principat. Documents de la Secci Filolgica, I
(1990, pg. 85-118). Barcelona: Institut dEstudis Catalans.
(3a. ed., pg. 623-637).
dard, que els mateixos illencs utilitzen per als mbits ms formals (el Mer-
Moran, Josep i altres (2002).

Topnims catalans. Etimologia
i pronncia. Barcelona:
Publicacions de lAbadia de
Montserrat.
cadal i no es Mercadal; la Pobla i no sa Pobla; les Salines i no ses Salines;
Obres de consulta general:
Sant Lloren del Cardassar i no Sant Lloren des Cardassar; Santa Eulria del
Atles universal catal.
Riu i no Santa Eulria des Riu; el Migjorn Gran i no es Migjorn Gran), per
Gran enciclopdia catalana.
depn del text de qu es tracti.
Nomencltor oficial de toponmia major de Catalunya.
Alguns topnims de les illes Balears tenen doble forma: amb larticle salat i
amb larticle estndard. La UOC prefereix les formes amb larticle estn-
Els topnims de la Catalunya Nord shan descriure en catal. Cal anar

amb compte amb les interferncies del francs, que hi s la llengua oficial
(la Guingueta dIx i no Bourg-Madame; Montllus i no Mont-Louis).*
Els topnims del Pas Valenci shan descriure en catal, tret dels corresponents a la zona de parla castellana que no tenen tradici en catal
(Montanejos, Los Montesinos, San Vicente de Piedrahita, Las Virtudes). Tanmateix, cal anar amb compte amb les interferncies del castell quan existeix la forma catalana (Alpont i no Alpuente; Aranyuel i no Arauel; Asp i
no Aspe; Crevillent i no Crevillente; Montroi i no Montroy; Sogorb i no Segorbe; Vila-real i no Villareal).
Els topnims de la Franja de Ponent, que tenen com a noms oficials

alhora la forma catalana i la castellana, shan descriure en catal, que s
la forma prpia (Benasc i no Benasque; el Campell i no Alcampel; Estopany
i no Estopin; Tolba i no Tolva; Valldellou i no Baldellou; Vall-de-roures i
no Valderrobles).
* Els topnims dOccitnia,

si no tenen tradici en catal,
sescriuen en occit i no en
francs, malgrat que hi sigui
la llengua oficial (Montinhac i
no Montignac; Orlhac i no
Aurillac).
179
Topnims
En les taules segents hi ha alguns dels topnims que plantegen dubtes a

lhora descriurels en catal, ja que, malgrat que formen part del territori
dels Pasos Catalans, tenen una forma oficial en una altra llengua (francs o
castell).
Catalunya Nord
catal
Angostrina
Alta Cerdanya
Capcir
Conflent
francs
Angoustrine
Bolquera
Bolqure
Cabanassa, la
Cabanasse, La
Cldegues
Caldgas
guet
gat
Eina
Eyne
Enveig
Enveitg
Er
Err
Guingueta dIx, la
Bourg-Madame
Montllus
Mont-Louis
Naja
Nahuja
Oceja
Ossja
Odell i Vi
Odeillo
Palau de Cerdanya
Palau-de-Cerdagne
Port
Port-Puymorens
Sallagosa
Saillagouse
Sant Pere dels Forcats
Saint-Pierre-dels-Forcats
Santa Llocaia
Sainte-Locadie
Targasona
Targassonne
Tor de Querol, la
Latour-de-Carol
Vallsabollera
Valcebollre
Vilanova de les Escaldes
Villeneuve-des-Escaldes
Angles, els
Angles, Les
Font-rabiosa
Fontrabiouse
Formiguera
Formigures
Llaguna, la
Llagonne, La
Matamala
Matemale
Puigbalador
Puyvalador
Ral
Ral
Aiguatbia
Ayguatbia
Arbools
Arboussols
Campome
Campme
Canavelles
Canaveilles
Castell de Vernet
Casteil
Catll de Conflent
Catllar
Cauders de Conflent
Caudis
Cens
Sansa
Cler
Clara
Cornell de Conflent
Corneilla-de-Conflent
Escar
Escaro
Espir de Conflent
Espira-de-Conflent
Estoer
Estoher
Fontpedrosa
Fontpdrouse
Full
Fuilla
Jc
Joch
Jjols
Jujols
Marquixanes
Marquixanes
Aquest recull no pretn ser

exhaustiu, sin solament
illustratiu del criteri que saplica
en lescriptura dels topnims
darreu dels Pasos Catalans i
dOccitnia quan hi ha ms
duna llengua oficial o una
llengua oficial diferent de la
catalana. A la banda esquerra de
les taules, hi figura la forma
autctona.
180
catal
Conflent
Rossell
francs
Masos, els
Masos, Los
Mentet
Mantet
Molig
Molitg-les-Bains
Noedes
Nohdes
Oleta
Olette
Orbany
Urbanya
Orell
Oreilla
Pi de Conflent
Py
Prada
Prades
Ralleu
Railleu
Ri
Ria
Rigard
Rigarda
Rods
Rods
Saorra
Sahorre
Saut
Sauto
Serdiny
Serdinya
Soanyes
Souanyas
Tarerac
Tarerach
Tauriny
Taurinya
Tos
Thus-Entre-Valls
Vallestvia
Baillestavy
Vallmanya
Valmanya
Vernet
Vernet-les-Bains
Vilafranca de Conflent
Villefranche-de-Conflent
Vin
Vina
Aleny
Alnya
Argelers
Argels-sur-Mer
Bages de Rossell
Bages
Baixs
Baixas
Banyuls de la Marenda
Banyuls-sur-Mer
Banyuls dels Aspres
Banyuls-dels-Aspres
Ba
Baho
Barcars, el
Barcars, Le
Bastida, la
Bastide, La
Bomps
Bompas
Brull
Brouilla
Bula dAmunt
Boule-dAmont
Bulaternera
Bouleternre
Calmella
Calmeilles
Cameles
Camlas
Canet de Rossell
Canet-en-Roussillon
Cnoes
Canohs
Casafabre
Casefabre
Cases de Pena, les
Cases-de-Pne
Castellnou dels Aspres

(o C. de Rossell)
Cervera (de la Marenda)
Castelnou
Cerbre
Clair
Claira
Corbera de les Cabanes
Corbre-les-Cabanes
Corbera del Castell
Corbre
Cornell de la Ribera
Corneilla-la-Rivire
Cornell del Brcol
Corneilla-del-Vercol
Cotlliure
Collioure
Elna
Elne
Espir de lAgl
Espira-de-lAgly
Estagell
Estagel
Topnims
181
catal
Rossell
francs
Forques
Fourques
Hortaf
Ortaffa
Illa (o Illa del Riberal)
Ille-sur-Tt
Llaur
Llauro
Llupi
Llupia
Millars
Millas
Montesquiu dAlbera
Montesquieu
Montoriol
Montauriol
Nefiac
Nfiach
pol
Opoul
Pa
Passa
Palau del Vidre
Palau-del-Vidre
Parestortes
Peyrestortes
Perells
Prillos
Perpiny
Perpignan
Pesill de la Ribera
Pzilla-la-Rivire
Pi
Pia
Pontell
Ponteilla
Portvendres
Port-Vendres
Prunet i Bellpuig
Prunet-et-Belpuig
Ribesaltes
Rivesaltes
Roca dAlbera, la
Laroque-des-Albres
Salelles
Saleilles
Sant Andreu de Sureda
Saint-Andr
Sant Cebri de Rossell
Saint-Cyprien
Sant Esteve del Monestir
Saint-Estve
Sant Feliu dAmunt
Saint-Fliu-dAmont
Sant Feliu dAvall
Saint-Fliu-dAvall
Sant Gens de Fontanes
Saint-Gnis-des-Fontaines
Sant Hiplit de la Salanca
Saint-Hippolyte
Sant Joan la Cella
Saint-Jean-Lasseille
Sant Lloren de la Sa-
Saint-Laurent-de-la-
lanca
Salanque
Sant Maral
Saint-Marsal
Sant Miquel de Llotes
Saint-Michel-de-Llotes
Sant Nazari
Saint-Nazaire
Santa Coloma de Tur
Sainte-Colombe
Santa Maria la Mar
Sainte-Marie
Soler, el
Soler, Le
Sureda
Sorde
Taltell
Tautavel
Tellet
Taillet
Tes
Thza
Teuls
Taulis
Toluges
Toulouges
Torderes
Tordres
Torre dElna, la
Latour-Bas-Elne
Torrelles de la Salanca
Torreilles
Tresserra
Tresserre
Trullars
Trouillas
Tur
Thuir
Vilallonga de la Salanca
Villelongue-de-la-Salanque
Vilallonga dels Monts
Villelongue-dels-Monts
Vilamulaca
Villemolaque
Vilanova de la Ribera
Villeneuve-la-Rivire
Vilanova de Ra
Villeneuve-de-la-Raho
Topnims
182
catal
Rossell
Vallespir
francs
Vivers
Vivs
Vol, el
Boulou, Le
Albera, l
Albre, L
Arles
Arles-sur-Tech
Banys dArles, els
Amlie-les-Bains
Ceret
Cret
Cluses, les
Cluses, Les
Cortsav
Corsavy
Costoja
Coustouges
Illes, les
Illas, Las
Menera, la
Lamanre
Montbol
Montbolo
Morells
Maureillas
Palald
Palalda
Perts, el
Perthus, Le
Prats de Moll
Prats-de-Mollo
Presta, la
Preste, La
Reiners
Reyns
Sant Joan de Pladecorts
Saint-Jean-Pla-de-Corts
Sant Lloren de Cerdans
Saint-Laurent-de-Cerdans
Serrallonga
Serralongue
Tec, el
Tech, Le
catal
Bellestar (o Bellestar de
(Fenolheda)*
francs
occit
Blestar
Blesta
Camposs (o Campors)
Campossin
Campoussy
Cassanyes
Cassanhas
Cassagnes
Centernac
Centernac
Saint-Arnac
Esquerda, l
Esqurda, l
Lesquerde
Lanac
Lanac
Lansac
Maur
Maurin
Maury
Montalb del Castell
Montalban del Castlh
Montalba-le-Chteau
Pesill de Conflent
Pesilhan de Conflent
Pzilla-de-Conflent
Planeses
Planesas
Planzes
Prats de Sorni
Prats de Sornian, les
Prats-de-Sournia
Prunyanes
Prunhanas
Prugnanes
Rabollet
Rabolhet
Rabouillet
Rasigueres
Rasiguiras
Rasigures
Sant Mart de Fenollet
Sant Martin de Fenolhet
Saint-Martin
Sant Pau de Fenollet
Sant Pau de Fenolhet
Saint-Paul-de-Fenouillet
Sorni
Sornian
Sournia
Torre de Frana, la
Tor de Frana, la
Latour de France
Trill
Trilhan
Trilla
Vir
Viran
Vira
Viver, el
Vivir, le
Vivier, Le
la Frontera)
Fenolleda
Topnims
* De la Fenolleda sn
autctons tant els topnims
catalans com els occitans, ats
que s terra de transici entre
una llengua i laltra i san
occitanitzant a partir del segle
XIII.
183
Franja de Ponent
catal
Alta Ribagora
Baixa
Ribagora
Baix Cinca
castell
Areny de Noguera
Arn
Cornudella de Valira
Cornudella de Baliera
Montanui
Montanuy
Nerill
Neril
Pals, les
Laspales
Pont de Montanyana, el
Puente de Montaana
Sant Oren
Santorens
Benavarri
Benabarre
Beranui
Veracruz
Calladrons
Caladrones
Casserres del Castell
Casserras del Castillo
Estopany
Estopin del Castillo
Lasquarri
Lascuarre
Llaguarres
Laguarres
Lluars
Luzs
Monesma i Queixigar
Monesma y Cajigar
Pilz
Pilzn
Pobla de Roda, la
Isbena
Purroi
Purroy de la Solana
Sant Esteve del Mall
San Esteban del Mall
Serradui
Serraduy
Tolba
Tolva
Tor-la-ribera
Torre la Ribera
Viacamp
Viacamp y Litera
Mequinensa
Mequinenza
Said
Zaidn
Torrent de Cinca
Torrente de Cinca
Vilella de Cinca
Velilla de Cinca
Baells
Balls
Campell, el
Alcampel
Castellonroi
Castillonroy
Peralta de la Sal (actualment, Peralta de

Llitera
Matarranya
Peralta de Calasanz
Calassan)
Sant Esteve de Llitera
San Esteban de Litera
Sanui i Alins
Azanuy-Alins
Tamarit de Llitera
Tamarite de Litera
Torric, el
Altorricn
Valldellou
Baldellou
Aiguaviva de Bergantes
Aiguaviva
Arenys de Lled
Arens de Lled
Bellmunt de Mesqu
Belmonte de San Jos
Beseit
Beceite
Calaceit
Calaceite
Canyada de Beric, la
Caada de Verich
Codonyera, la
Codoera, la
Cretes
Cretas
Fontdespatla
Fuentespalda
Frnols de Matarranya
Frnoles
Freixneda, la
Fresneda, la
Lled dAlgars
Lled
Massali
Mazalen
Topnims
184
catal
Matarranya
castell
Mont-roig de Tastavins
Monroyo
Pena-roja (de Tastavins)
Pearroya de Tastavins
Rfels
Rfales
Sorollera, la
Cerollera, la
Torre de Vilella, la
Torrevelilla
Torre del Comte, la
Torre del Compte
Torredarques
Torre de Arcas
Vall del Tormo, la
Valdeltormo
Vall-de-roures
Valderrobres
Valljunquera
Valjunquera
Pas Valenci (zona de parla castellana)

castell
Alt Millars
(Alto Mijares)
Alt Palncia
(Alto Palancia)
Alt Vinalop
(Alto Vinalop)
Baix Segura
(Bajo Segura)
catal
Arauel
Aranyuel
Argelita
Argeleta
Aydar
Aider
Castillo de Villamalefa
Castell de Vilamalefa, el
Cortes de Arenoso
Cortes dArens
Espadilla
Espadella
Fuente la Reina
Font de la Reina, la
Fuentes de Aydar
Fontes
Ludiente
Lludient
Montn
Montant
Puebla de Arenoso
Pobla dArens, la
Torrechiva
Torre-xiva
Villahermosa del Ro
Vilafermosa
Villanueva de Viver
Vilanova de la Reina
Zucaina
Sucaina
Algimia de Almonacid
Algmia dAlmonesir
Almedjar
Almedxer
Azubar
Assuvar
Barracas
Barraques
Bejs
Begs
Castellnovo
Castellnou de Sogorb
Chvar
Xvar
Geldo
Xeldo
Higueras
Figueres
Jrica
Xrica
Navajas
Navaixes
Pavas
Pavies
Pina de Montalgrao
Pina
Sacaet
Sacanyet
Segorbe
Sogorb
Soneja
Soneixa
Tors
Tors
Valle de Almonacid
Vall dAlmonesir, la
Viver o Viver de las Aguas
Viver
Salinas
Salines dElda, les
Sax
Saix
Benejzar
Benejsser
Benijfar
Benijfar
Bigastro
Bigastre
Cox
Coix
Daya Nueva
Daia Nova
Topnims
185
castell
Baix Segura
(Bajo Segura)
Canal
de Navarrs
(Canal
de Navarrs)
catal
Daya Vieja
Daia Vella
Jacarilla
Xacarella
Orihuela
Oriola
Pilar de la Horadada
Pilar de la Foradada, el
Redovn
Redov
Rojales
Rojals
San Fulgencio
Sant Fulgenci
San Miguel de Salinas
Sant Miquel de les Salines
Torrevieja
Torrevella
Bicorp
Bicorb
Bolbaite
Bolbait
Chella
Xella
Millares
Millars
Alborache
Alboraig
Buol
Bunyol
Foia
Cheste
Xest
de Bunyol
Chiva
Xiva de Bunyol
(Hoya de Buol) Dos Aguas
Rac dAdems
(Rincn de
Ademuz)
Serrans
(Serranos)
Vall
de Cofrents
(Valle de
Cofrentes)
Vinalop Mitj
Dosaiges
Siete Aguas
Setaiges
Ytova
Itova
Ademuz
Adems
Castielfabib
Castellfabib
Puebla de San Miguel
Pobla de Sant Miquel, la
Alpuente
Alpont
Aras de Alpuente
Ares dAlpont
Benagber
Benaixeve
Chelva
Xelva
Chulilla
Xulella
Domeo
Domenyo
Gestalgar
Xestalgar
Higueruelas
Figueroles de Domenyo
Losa del Obispo
Llosa del Bisbe, la
Sot de Chera
Sot de Xera
Titaguas
Titages
Tujar
Toixa
Villar del Arzobispo
Villar, el
Yesa, la
Iessa, la
Ayora
Aiora
Cofrentes
Cofrents
Jalance
Xalans
Jarafuel
Xarafull
Teresa de Cofrentes
Teresa de Cofrents
Aspe
Asp
Monforte del Cid
Montfort
(Vinalop
Medio)
3.2. Topnims occitans

El cas dels topnims que corresponen a Occitnia s especialment complicat,
ja que pel fet de confrontar amb territori francs i catal poden arribar a
presentar fins a tres formes: loccitana (autctona), la francesa (oficial) i la
catalana. Els topnims que no tenen fixada una forma tradicional en catal
sescriuen en occit i no pas en francs. En la taula segent nhi ha uns
quants exemples:
Topnims
186
catal
occit
Clarmont dAuvrnha
Alvrnia
(Auvrnha)
Topnims
francs
Clarmont dAlvrnia
Clermont Ferrand
Cornon (dAuvernha)
Cornon (dAlvrnia)
Cournon-dAuvergne
Molins dAuvrnha
Molins dAlvrnia
Moulins
Pui, lo
Pui, Lo
Puy, Le
Tirs
Tirs
Thiers
Anonai
Anonai
Annonay
Montlimar
Montelaimar
Montelaimar
Delfinat
Piralata
Piralata
Pierrelatte
(Daufinat)
Valena
Valena
Valence
Viena
Viena (del Delfinat)
Vienne
Vivars
Vivars
Vivarais
Arcaishon
Arcaishon
Arcachon
Auloron
Auloron
Oloron-Sainte-Marie
Banhras de Bigrra
Banhras de Bigrra
Bagnres-de-Bigorre
Bclas
Bclas
Bgles
Bordu
Bordeus
Bordeaux
Gascunya
(Gasconha)
Brassempoi
Brassempoi
Brassempouy
Dacs
Dacs
Dax
Liborna
Liborna
Libourne
Lorda
Lorda
Lourdes
Medc
Medc
Mdoc
Merinhac
Merinhac
Mrignac
Montinhac
Montinhac
Montignac
Orts
Orts
Orthez
Sent Gauden
Sent Gauden
Saint-Gaudens
Tarba
Tarba
Tarbes
Tsta de Bug, la
Tsta de Bug, La
Teste-de-Buch, La
Aitzis de Taiac, las
Aitzis de Taiac, Las
Eyzies-de-Tayac-Sireuil, Les
Bllc de Dordonha
Bllc de Dordonha
Beaulieu-sur-Dordogne
Brageirac
Brageirac
Bergerac
Caors
Caors
Cahors
Guiena
Montalban
Montalban
Montauban
(Guiana)
Orlhac
Orlhac
Aurillac
Peireguers
Perigs
Prigueux
Solhac
Solhac
Souillac
Llemos
(Lemosin)
Vilafranca de Roergue
Vilafranca de Roergue
Villefranche-de-Rouergue
Vilanuva dlt
Vilanuva dlt
Villeneuve-sur-Lot
Briva
Briva
Brive-la-Gaillarde
Lemtges
Llemotges
Limoges
Sent Junian
Sent Junian
Saint-Junien
Tula
Tula
Tulle
Besirs
Besiers
Bziers
Carcassona
Carcassona
Carcassonne
Castlnu dAri
Castlnu dAri
Castelnaudary
Lims
Lims
Limoux
Lunel
Lunl
Lunl
Llenguadoc
Masamet
Masamet
Mazamet
(Lengadc)
Maugui
Maugui
Mauguio
Montpelhir
Montpeller
Montpellier
Narbona
Narbona
Narbonne
Pmias
Pmies
Pamiers
Rods
Rods
Rodez
Sant Gli
Sant Gli
Saint-Gly
187
occit
Llenguadoc
(Lengadc)
Provena
(Provena)
catal
Topnims
francs
Stfonts
Stfonts
Septfonds
Tarascon-sur-Arige
Tarascon dArija
Tarascon dArija
Tolosa
Tolosa
Toulouse
Aigas Mrtas
Aiges Mortes
Aiguesmortes
Ais de Provena
Ais de Provena
Aix-en-Provence
Antbol
Antbol
Antibes
Arle
Arle
Arles
Ate
Ate
Apt
Aubanha
Aubanha
Aubagne
Aurenja
Aurenja
Orange
Brra
Brra
Berre-ltang
Bucaire
Bucaire
Beaucaire
Cana
Cana
Cannes
Canet, lo
Canet, Lo
Cannet, Le
Canha
Canha
Cagnes-sur-Mer
Casturainard
Casturainard
Chteaurenard
Cavalhon
Cavalhon
Cavaillon
Dinha
Dinha
Digne
Fs (dau Martegue)
Fs (del Martegue)
Fos-sur-Mer
Frejs
Frejs
Frjus
Grassa
Grassa
Grasse
Ieras
Ieras
Hyres
Mandaluec
Mandaluec
Mandelieu-la-Napoule
Mansca
Mansca
Manosque
Marinhana
Marinhana
Marignane
Marselha
Marsella
Marseille
Chteauneuf-les-
Martegue, lo
Martegue, Lo
Miramars
Miramars
Miramas
Nia
Nia
Nice
Martigues
Oliula
Oliula
Ollioules
Penas, lei
Penas, Lei
Pennes-Mirabeau
Ronhac
Ronhac
Rognac
Sanha, la
Sanha, La
Seyne-sur-Mer, La
Sant Lauren de Var
Sant Lauren de Var
Saint-Laurent-du-Var
Sant Rafu
Sant Rafu
Saint-Raphal
Sant Trops
Sant Trops
Saint-Tropez
Santa Maxima
Santa Maxima
Sainte-Maxime
Seteme
Seteme
Septmes-les-Vallons
Srga
Srga
Sorgues
Tolon
Tol
Toulon
Trbia, la
Trbia, La
Turbie, La
Valuria
Valuria
Vallauris
Vilanva dAvinhon
Vilanova dAviny
Villeneuve-ls-Avignon
Vitrla
Vitrla
Vitrolles
Ardecha
Ardecha
Ardche
Arija
Arieja
Arige
Bocas dau Rse
Boques del Roine
Bouches-du-Rhne
Rius o depar-
Cruesa
Cruesa
Creuse
taments
Droma
Droma
Drme
Erau
Erau
Hrault
lt
lt
Lot
Vauclusa
Vauclusa
Vaucluse
188
Topnims
3.3. Topnims no catalans

Els topnims corresponents a llenges diferents de la catalana shan de traduir o no dacord amb el que ha fixat la tradici.
Per regla general, els topnims ms coneguts sn els que tenen forma tradicional en catal i els topnims menys coneguts, que habitualment corresponen a topnims regionals o locals, no tenen forma tradicional en catal i, per
tant, no sadapten. Cal anar amb compte amb les interferncies que provoca
el castell.
Nom en catal
Nom original
laba
Araba
Algesires
Algeciras
Almeria
Almera
Andalusia
Andaluca
Anvers
Antwerpen
Aquisgr
Aachen
Arag
Aragn
Arrasate
Arrasate
Arteixo
Arteixo
Astries
Asturias
Azkoitia
Azkoitia
Baiona
Baiona
Bakio
Bakio
Barakaldo
Barakaldo
Barbastre
Barbastro
Bergara
Bergara
Bilbao
Bilbo
Biscaia
Bizkaia
Bolonya
Bologna
Brusselles
Brussel / Bruxelles
Cceres
Cceres
Cadis
Cdiz
Calataiud
Calatayud
Canries
Canarias
Cantbria
Cantabria
Carballio, O
Carballio, O
Castella - la Manxa
Castilla - La Mancha
Castella-Lle
Castilla-Len
Ciudad Real
Ciudad Real
Colnia
Kln
Conca
Cuenca
Copenhaguen
Kbenhavn
Crdova*
Crdoba
Corunya, la
Corua, A
Errenteria
Errenteria
Estrada, A
Estrada, A
Extremadura
Extremadura
Galdakao
Galdakao
Galcia
Galicia
Gant
Gent
Gernika
Gernika
Getaria
Getaria
Getxo
Getxo
LHaia o la Haia?
Aquest topnim holands no
presenta dubtes pel que fa a
ls de larticle o no, per s
que en presenta pel que fa al
fet de si aquest article ha
danar apostrofat o no. Tant la
variant apostrofada (lHaia)
com la variant no apostrofada
(la Haia) sn correctes, per s
aconsellable ls de larticle
sencer per tal devitar lhomofonia amb el nom Laia. La
UOC prefereix aquesta darrera
grafia, que a ms coincideix
amb ls tradicional.
* Per Crdoba (Repblica

Argentina).
189
Nom en catal
Nom original
Gijn
Xixn
Grove, O
Grove, O
Guadalajara
Guadalajara
Guipscoa
Gipuzkoa
Haia, la
Den Haag
Hlsinki
Helsinki
Hondarribia
Hondarribia
Huelva
Huelva
Jerez de la Frontera
Jerez de la Frontera
Karrantza
Karrantza
Laudio
Laudio
Laxe
Laxe
Leioa
Leioa
Lekeitio
Lekeitio
Lemoa
Lemoa
Lnea de la Concepcin, La
Lnea de la Concepcin, La
Li
Lyon
Liorna
Livorno
Lizarra
Lizarra
Lle
Len
Logronyo
Logroo
Madrid
Madrid
Magncia
Mainz
Mlaga
Mlaga
Markina
Markina
Mrida
Mrida
Mungia
Mungia
Mrcia
Murcia
Mutriku
Mutriku
Muxika
Muxika
Navarra
Nafarroa
Oiartzun
Oiartzun
Oinati
Oinati
Ondarroa
Ondarroa
Ordes
Ordes
Orozko
Orozko
Osca
Huesca
Ourense
Ourense
Pas Basc
Euskadi / Euskal Herria
Pamplona
Iruina
Pasaia
Pasaia
Plentzia
Plentzia
Pobra do Caramial, A
Pobra do Caramial, A
Ponteareas
Ponteareas
Pontedeume
Pontedeume
Pontes de Garca Rodrguez, As
Pontes de Garca Rodrguez, As
Porto do Son
Porto do Son
Poyo
Poio
Ravenna
Ravenna
Rianjo
Rianjo
Ribadesella
Ribadesella
Rioja, la
Rioja, La
Sangesa
Zangoza
Sant Joan Lohitzune
Donibane-Lohitzune
Sant Sebasti
Donostia
Santiago de Compostella
Santiago de Compostela
Santurtzi
Santurtzi
Topnims
190
Nom en catal
Topnims
Nom original
Sanxenxo
Sanxenxo
Saragossa
Zaragoza
Saxnia
Sachsen
Tenerife
Tenerife
Terol
Teruel
Tor
Torino
Tui
Tui
Vilagarca de Arousa
Vilagarca de Arousa
Vilalba
Vilalba
Vitria
Gasteiz
Viveiro
Viveiro
Xinzo de Limia
Xinzo de Limia
Zarautz
Zarautz
Zestoa
Zestoa
Zornotza
Zornotza
Zumaia
Zumaia
Zuric
Zrich
3.4. Topnims de nacions i estats del mn

Per raons histriques i lingstiques, els noms dentitats supraestatals, destats i nacions tenen, en general, forma tradicional en catal. A continuaci es
dna una llista de la forma catalana dels topnims ms freqents daquest
tipus, actuals o no, juntament amb les versions castellana i anglesa, llenges
que de vegades provoquen interferncies.
Catal
Castell
Angls
Afganistan
Afganistn
Afghanistan
Albnia
Albania
Albania
Alemanya
Alemania
Germany
Algria
Argelia
Algeria
Andorra
Andorra
Andorra
Angola
Angola
Angola
Anguilla
Anguila
Anguilla
Antrtida
Antrtida
Antarctica
Antigua i Barbuda
Antigua y Barbuda
Antigua and Barbuda
Antilles Neerlandeses
Antillas Holandesas
Netherlands Antilles
Arbia Saudita
Arabia Saud
Saudi Arabia
Argentina
Argentina
Argentina
Armnia
Armenia
Armenia
Aruba
Aruba
Aruba
Austrlia
Australia
Australia
ustria
Austria
Austria
Azerbaidjan
Azerbaiyn
Azerbaijan
Bahames
Bahamas
Bahamas
Bahrain
Bahrein
Bahrain
Bangla Desh
Bangla Desh
Bangladesh
Barbados
Barbados
Barbados
Blgica
Blgica
Belgium
Belize
Belice
Belize
Benn
Benn
Benin
Bermudes
Bermudas
Bermuda
191
Catal
Castell
Topnims
Angls
Bhutan
Bhutan
Bhutan
Bielorssia
Bielorusia
Belorussia / Byelorussia
Bolvia
Bolivia
Bolivia
Bsnia i Hercegovina
Bosnia-Herzegovina
Bosnia and Herzegovina
Botswana
Botswana
Botswana
Brasil
Brasil
Brazil
Brunei
Brunei
Brunei
Bulgria
Bulgaria
Bulgaria
Burkina Faso
Burkina Faso
Burkina Faso
Burundi
Burundi
Burundi
Cambodja
Camboya
Cambodia
Camerun
Camern
Cameroon
Canad
Canad
Canada
Cap Verd
Cabo Verde
Cape Verde
Centreafricana, Repblica
Repblica Centroafricana
Central African Republic
Cisjordnia
Cisjordania
Cisjordan
Colmbia
Colombia
Colombia
Comores
Comores
Comoros (Comoro Islands)
Congo
Congo
Congo
Congo, Repblica Democrtica
Repblica Democrtica del
Democratic Republic of Con-
del (antic Zaire)
Congo
go
Repblica de Corea
Republic of Korea
Corea, Repblica Democrtica
Repblica Democrtica Popu-
Democratic Peoples Repu-
Popular de [Corea del Nord]
lar de Corea
Republic of Korea
Costa dIvori
Costa de Marfil
Cte dIvoire / Ivory Coast
Costa Rica
Costa Rica
Costa Rica
Crocia
Croacia
Croatia
Cuba
Cuba
Cuba
Dinamarca
Dinamarca
Denmark
Djibouti
Yibuti
Djibouti
Dominica
Dominica
Dominica
Dominicana, Repblica
Repblica Dominicana
Dominican Republic
Corea, Repblica de [Corea

del Sud]
Egipte
Egipto
Egypt
El Salvador
El Salvador
El Salvador
Equador
Ecuador
Ecuador
Eslovquia
Eslovaquia
Slovakia
Eslovnia
Eslovenia
Slovenia
Espanya
Espaa
Spain
Estats Units dAmrica
Estados Unidos de Amrica
United States of America
Estnia
Estonia
Estonia
Etipia
Etiopa
Ethiopia
Fiji
Fiji
Fiji
Filipines
Filipinas
Philippines
Finlndia
Finlandia
Finland
Frana
Francia
France
Gabon
Gabn
Gabon
Gmbia
Gambia
Gambia
Gergia
Georgia
Georgia
Ghana
Ghana
Ghana
Gibraltar
Gibraltar
Gibraltar
Great Britain [United Kin-
Gran Bretanya [Regne Unit]
Gran Bretaa [Reino Unido]
Grcia
Grecia
Greece
Grenada
Granada
Grenada
gdom]
192
Catal
Castell
Topnims
Angls
Guaiana Francesa
Guayana Francesa
French Guiana
Guatemala
Guatemala
Guatemala
Guinea
Guinea
Guinea
Guinea Bissau
Guinea-Bissau
Guinea-Bissau
Guinea Equatorial
Guinea Ecuatorial
Equatorial Guinea
Guyana
Guyana
Guyana
Hait
Hait
Haiti
Holanda (Pasos Baixos)
Holanda (Pases Bajos)
Holland (The Netherlands)
Hondures
Honduras
Honduras
Hong Kong
Hong-Kong
Hong Kong
Hongria
Hungra
Hungary
Iemen
Yemen
Yemen
ndia
India
India
Indonsia
Indonesia
Indonesia
Iran
Irn
Iran
Iraq
Irak
Iraq
Irlanda
Irlanda
Ireland
Islndia
Islandia
Iceland
Israel
Israel
Israel
Itlia
Italia
Italy
Iugoslvia
Yugoslavia
Yugoslavia
Jamaica
Jamaica
Jamaica
Jap
Japn
Japan
Jordnia
Jordania
Jordan
Kazakhstan
Kazajstn
Kazakhstan
Kenya
Kenya
Kenya
Kirguizistan
Kirguizistn
Kyrgyzstan
Kiribati
Kiribati
Kiribati
Kuwait
Kuwait
Kuwait
Laos
Laos
Laos
Lesotho
Lesotho
Lesotho
Letnia
Letonia
Latvia
Lban
Lbano
Lebanon
Libria
Liberia
Liberia
Lbia
Libia
Libya
Liechtenstein
Liechtenstein
Liechtenstein
Litunia
Lituania
Lithuania
Luxemburg
Luxemburgo
Luxembourg
Macau
Macao
Macao
Macednia
Macedonia
Macedonia
Madagascar
Madagascar
Madagascar
Malisia
Malasia
Malaysia
Malawi
Malawi
Malawi
Maldives
Maldivas
Maldives
Mali
Mali
Mali
Malta
Malta
Malta
Marroc
Marruecos
Morocco
Marshall, arxiplag
Islas Marshall
Marshall Islands
Maurici
Mauricio
Mauritius
Mauritnia
Mauritania
Mauritania
Mxic
Mxico
Mexico
Estados Federados de Micro-
Federated States of
nesia
Micronesia
Moambic
Mozambique
Mozambique
Moldvia
Moldavia
Moldavia
Micronsia, Estats Federats de
193
Catal
Castell
Topnims
Angls
Mnaco
Mnaco
Monaco
Monglia
Mongolia
Mongolia
Myanmar (antiga Birmnia)
Myanmar
Myanmar
Nambia
Namibia
Namibia
Nauru
Nauru
Nauru
Nepal
Nepal
Nepal
Nicaragua
Nicaragua
Nicaragua
Nger
Nger
Niger
Nigria
Nigeria
Nigeria
Noruega
Noruega
Norway
Nova Zelanda
Nueva Zelanda
New Zealand
Oman
Omn
Oman
Pakistan
Pakistn
Pakistan
Palau o Palaos, illes
Palaos o Palau
Palau Islands
Panam
Panam
Panama
Papua Nova Guinea
Papa-Nueva Guinea
Papua New Guinea
Paraguai
Paraguay
Paraguay
Per
Per
Peru
Polnia
Polonia
Poland
Portugal
Portugal
Portugal
Puerto Rico
Puerto Rico
Puerto Rico
Qatar
Qatar
Qatar
Romania
Rumania
Romania
Rssia
Rusia
Russia o Russian Federation
Rwanda
Ruanda
Rwanda
Shara Occidental
Sahara Occidental
Western Sahara
Saint Christopher i Nevis
Saint Christopher y Nevis
Saint Christopher and Nevis
Saint Lucia
Santa Luca
Saint Lucia
Saint Vincent i les Grenadines
Saint Vincent y las Granadines
Salom
Salomn
Solomon Islands
Samoa Occidental
Samoa Occidental
Western Samoa
San Marino
San Marino
San Marino
Sao Tom i Prncipe
Sao Tom e Prncipe
Sao Tome and Principe
Senegal
Senegal
Senegal
Srbia i Montenegro
Serbia y Montenegro
Serbia and Montenegro
Saint Vincent and the Grenadines
Seychelles
Seychelles
Seychelles
Sierra Leone
Sierra Leona
Sierra Leone
Singapur
Singapur
Singapore
Sria
Siria
Syria
Somlia
Somalia
Somalia
Sri Lanka
Sri Lanka
Sri Lanka
Sud-frica, Repblica de
Repblica Sudafricana
South African Republic
Sudan
Sudn
Sudan
Sucia
Suecia
Sweden
Sussa
Suiza
Switzerland
Surinam
Surinam
Suriname o Surinam
Swazilndia
Swazilandia
Swaziland
Tadjikistan
Tayikistn
Tajikistan
Tailndia
Tailandia
Thailand
Taiwan
Taiwan
Taiwan
Tanznia
Tanzania
Tanzania
Togo
Togo
Togo
Tonga
Tonga
Tonga
Trinitat i Tobago
Trinidad y Tobago
Trinidad and Tobago
194
Catal
Castell
Topnims
Angls
Tunsia
Tnez
Tunisia
Turkmenistan
Turkmenistn
Turkmenistan
Turquia
Turqua
Turkey
Tuvalu
Tuvalu
Tuvalu
Txad
Chad
Chad
Txeca, Repblica
Repblica Checa
Czech Republic
Txecoslovquia
Checoslovaquia
Czechoslovaquia
Ucrana
Ucrania
Ukraine
Uganda
Uganda
Uganda
Uni dels Emirats rabs
Unin de Emiratos rabes
United Arab Emirates
Uni Sovitica
Unin Sovitica
Soviet Union
Uruguai
Uruguay
Uruguay
Uzbekistan
Uzbekistn
Uzbekistan
Vanuatu
Vanuatu
Vanuatu
Vatic
Vaticano
Vatican City
Veneuela
Venezuela
Venezuela
Vietnam
Vietnam
Vietnam
Xile
Chile
Chile
Xina
China
China
Xipre
Chipre
Cyprus
Zmbia
Zambia
Zambia
Zimbbue
Zimbabue
Zimbabwe
195
Bibliografia
En aquesta llista no hi figuren totes les gramtiques, els diccionaris, els vocabularis o els manuals bsics, que tot lingista ha de conixer, sin solament
la bibliografia que sha citat en els diferents punts daquesta guia, cosa que
no vol dir que la que no hi surt sigui menys important.
Alberich, Joan; Ros, Montserrat (1993). La transcripci dels noms propis grecs
i llatins. Barcelona: Enciclopdia Catalana (Biblioteca Universitria, 13).
Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. (1978). Diccionari catal-valencibalear (2a. ed.). Palma de Mallorca: Moll.
< http://dcvb.iecat.net>
Atles universal catal (1991, 3a. ed.). Barcelona: Enciclopdia Catalana.
Badia Margarit, Antoni M. (1994). Gramtica de la llengua catalana. Barcelona: Enciclopdia Catalana (Biblioteca Universitria, 22).
Badia, Jordi i altres (1997). El llibre de la llengua catalana per a escriure correctament el catal. Barcelona: Edicions Castellnou.
Bruguera, Jordi (1990). Diccionari ortogrfic i de pronncia. Barcelona: Enciclopdia Catalana.
Cabr, M. Teresa (1992). La terminologia: les teories, els mtodes, les aplicacions. Barcelona: Empries.
Coromina, Eusebi (1993). El 9 Nou. Manual de redacci i estil (3a. ed.). Vic:
Diputaci de Barcelona / Eumo Editorial / Premsa dOsona.
Documents administratius de la Universitat Pompeu Fabra (1994). Barcelona:
Universitat Pompeu Fabra.
Documents de la Secci Filolgica, I (1990). Barcelona: Institut dEstudis Catalans (Biblioteca Filolgica, XIX).
Documents de la Secci Filolgica, II (1993). Barcelona: Institut dEstudis Catalans (Biblioteca Filolgica, XXVII).
Documents de la Secci Filolgica, III (1996). Barcelona: Institut dEstudis Catalans (Biblioteca Filolgica, XXX).
Bibliografia
196
Els signes de puntuaci (1995). Bellaterra: Universitat Autnoma de Barcelona,

Gabinet de Llengua Catalana.
Fabra, Pompeu (1993). Gramtica catalana (16a. ed.). Barcelona: Teide.
Fitxes de normalitzaci lingstica (2) (1992). Barcelona: Universitat Politcnica
de Catalunya, Servei de Llenges i Terminologia.
Formaci del plural dels manlleus (1992). Barcelona: Termcat / Generalitat de
Catalunya, Departament de Cultura (Criteris Lingstics per a la Terminologia, 4).
Ginebra, Jordi; Montserrat, Anna (1999). Diccionari ds dels verbs catalans.
Rgim verbal i canvi i caiguda de preposicions. Barcelona: Edicions 62 (Diccionaris i Obres de Referncia, 14).
Gran diccionari de la llengua catalana (1998). Barcelona: Enciclopdia Catalana.
Gran enciclopdia catalana (1986-1989, 2a. ed.). Barcelona: Enciclopdia Catalana.
Indicacions per evitar la discriminaci per ra de sexe en el llenguatge administratiu (1992). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Comissi Interdepartamental de Promoci de la Dona.
Institut dEstudis Catalans (2007). Diccionari de la llengua catalana (2a. ed.).
Barcelona: Edicions 62 / Enciclopdia Catalana.
<http://dlc.iec.cat/index.html>
International Organization for Standardization (2002). ISO 690-2: Information and documentation: Bibliographic references. Otawa: National Library of
Canada.
Les majscules i les minscules (1995, 2a. ed.). Bellaterra: Universitat Autnoma
de Barcelona, Gabinet de Llengua Catalana.
Lled, Eullia (1991). Algunes orientacions bsiques per a un redactat no
sexista. MOT.doc (nm. 4). Barcelona: Universitat de Barcelona, Servei de
Llengua Catalana.
Llibre destil de la Universitat Pompeu Fabra (1996). Barcelona: Universitat Pompeu Fabra.
<http://www.upf.edu/grec/gl/libestil/index.htm>
Bibliografia
197
Majscules i minscules (1992, 2a. ed.). Barcelona: Generalitat de Catalunya,

Departament de Cultura (Estudis i Propostes, 1).
Martnez de Sousa, Jos (1987). Diccionario de ortografa tcnica. Madrid:
Fundacin Germn Snchez Ruiprez / Ediciones Pirmide.
Mestres, Josep M.; Guilln, Josefina (2001). Diccionari dabreviacions. Abreviatures, sigles i smbols (2a. ed. revisada i ampliada). Barcelona: Enciclopdia
Catalana (Diccionaris Complementaris, 2).
Mestres, Josep M. i altres (2007). Manual destil. La redacci i ledici de textos
(3a. ed.). Vic / Barcelona: Eumo Editorial / Associaci de Mestres Rosa Sensat
/ Universitat de Barcelona / Universitat Pompeu Fabra.
Moran, Josep; Batlle, Mar; Rabella, Joan Anton (2002). Topnims catalans.
Etimologia i pronncia. Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat.
Nomencltor oficial de toponmia major de Catalunya (2003). Barcelona: Generalitat de Catalunya / Institut dEstudis Catalans.
Orientacions lingstiques per al doblatge (1993). Barcelona: Televisi de Catalunya, SA, Comissi de Normalitzaci Lingstica de TVC.
Proposta de traducci de noms propis (1991). Barcelona: Universitat de Barcelona, Servei de Llengua Catalana.
Proposta ds de majscules i minscules (1992, 2a. ed.). Barcelona: Universitat
de Barcelona, Servei de Llengua Catalana.
Pujol, Josep M.; Sol, Joan (2000). Ortotipografia. Manual de lautor, lautoeditor i el dissenyador grfic (3a. ed.). Barcelona: Columna.
Recomanacions per a un s no sexista del llenguatge (1992). Barcelona: Centre
Unesco de Catalunya.
Ruaix, Josep (1989). Punts conflictius de catal. Barcelona: Barcanova.
Ruaix, Josep (1994-1995). Observacions crtiques i prctiques sobre el catal
davui / 1 i 2. Moi: Josep Ruaix.
Ruaix, Josep (1996). Diccionari auxiliar. Moi: Josep Ruaix.
Ruaix, Josep (1997-1998). Catal complet / 1, 2 i 3. Moi: Josep Ruaix.
Sol, Joan (1990). Lingstica i normativa. Barcelona: Empries.
Bibliografia
198
Bibliografia
Sol, Joan (1999). Parlem-ne. Barcelona: Proa.

Sol, Joan i altres (1995). Llibre destil de lAjuntament de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
Sol, Joan i altres (editors) (2002). Gramtica del catal contemporani (3a. ed.,
3 vol.). Gemma Rigau (coll.). Barcelona: Empries.
http://www.termcat.cat/productes/documents/citaciobiblio.pdf [document en pdf
sobre els criteris de citaci bibliogrfica del Termcat].
http://www.termcat.cat/productes/documents/ordenac.pdf
[document
en
pdf
sobre lordenaci dels termes en catal elaborat pel Termcat].

www.termcat.cat/neoloteca/index.html [diccionari en lnia dels neologismes
tcnics i cientfics normalitzats en catal pel Consell Supervisor del Termcat].
200
Bibliografia

Guia Lingüistica Catalana UOC

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Guia Lingüistica Catalana UOC

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Guia lingstica

Juliol del 2010

Universitat Oberta de Catalunya

Universitat Oberta de Catalunya

Els professionals de la llengua .........................................................

Consideracions prvies .......................................................................

1.1. Separaci de sllabes ...........................................................

1.2. Guionet en mots compostos ...............................................

1.3. Signes de puntuaci ............................................................

1.3.1. La coma .....................................................................

1.3.2. El punt i coma ...........................................................

1.3.3. El punt .......................................................................

1.3.4. Els dos punts..............................................................

1.3.5. Els punts suspensius ..................................................

1.3.6. El signe dinterrogaci...............................................

1.3.7. El signe dadmiraci ..................................................

1.3.8. Els guions...................................................................

1.3.10. Els parntesis ...........................................................

1.3.11. Els claudtors...........................................................

1.3.12. Les cometes dobles ..................................................

1.3.13. Les cometes simples ................................................

1.4. Accentuaci i diresi............................................................

1.5. Apstrof ...............................................................................

2.1. Substantius i adjectius ........................................................

2.1.1. Gnere dels substantius.............................................

2.1.2. Formes de substantius i adjectius..............................

2.1.3. Plural dels manlleus ..................................................

2.2. Determinants ......................................................................

2.2.1. Article definit.............................................................

2.2.2. Possessius ...................................................................

2.2.3. Indefinits i quantificadors.........................................

2.3. Pronoms ..............................................................................

2.3.1. Demostratius .............................................................

2.3.3. Relatius ......................................................................

2.4.1. Construcci dinterrogatiu (o relatiu) + infinitiu.....

Universitat Oberta de Catalunya

2.4.2. Construccions de + infinitiu i ser de + infinitiu........

2.4.3. El verb haver-hi ..........................................................

2.4.4. Verbs ser (o ser-hi), estar (o estar-se), haver-hi, existir,

2.4.5. s transitiu o intransitiu dels verbs..........................

2.4.6. s personal o impersonal, pronominal o no pronominal dels verbs ........................................................

2.4.7. Complements de tipus diferent de verbs coordinats

2.4.8. s impropi de verb + amb.........................................

2.4.9. Perfrasis verbals........................................................

2.4.10. Gerundi ...................................................................

2.4.11. Temps i modes de verb equivocats.........................

2.5. Adverbis ..............................................................................

2.7. Conjuncions .......................................................................

3.1. Estrangerismes ....................................................................

3.2. Mots correctes i adequats ...................................................

3.3. Estrangerismes semntics ...................................................

3.4. Construccions foranes o estrafetes.....................................

3.5. Mots i construccions genuns ............................................

3.6. Paraules precises .................................................................

4. Redacci i construcci de la frase ..............................................

1.2. Smbols ................................................................................

1.3. Sigles i acrnims..................................................................

1.3.1. Observacions .............................................................

3.1. Numerals amb lletres..........................................................

3.2. Numerals amb xifres...........................................................

5.1. Negreta ................................................................................

5.2. Cursiva ................................................................................

5.3. Versaleta ..............................................................................

6. Frmules matemtiques .............................................................