> rgan dexpressi de la CGT de Catalunya 8a. poca Setembre 2016 nm.

185 0,50 euros

Foto: D. Santa -- Disseny: grup autognomous

Dipsit legal: B 36.887-1992

www.cgtcatalunya.cat

SETEMBRE DE 2016
Editorial - 2

CatalunyA
Editorial

Precarietat i temporalitat marquen la creaci docupaci

Ja fa mesos que des dels governs
i les patronals ens estan insistint
que la crisi va de baixa i que sest
creant ocupaci. Per, quin tipus
docupaci? Doncs amb una temporalitat extrema, una qualitat
molt baixa i unes condicions absolutament precries. Com a mostra,
durant el primer semestre de 2016,
ms dun ter (un 36,2%) dels contractes que shan firmat tenien una
durada inferior a un mes i ms de la
meitat, un 55,7%, han acabat abans
dels tres mesos.
Resulta evident a Catalunya i a
lestat espanyol que la temporalitat i
la precarietat, aix com la desindustrialitzaci de facto de leconomia,
estan enterbolint i deixant en evidncia la presumpta represa del
creixement desprs de la fase aguda
de la crisi.
En parallel, la contractaci indefinida a Catalunya est passant a
ser un model residual: si aquests
contractes suposaven un 18% del
total de la contractaci durant els

primers sis mesos del 2007, actualment noms sen signen un 13,2%.
El mateix Departament de Treball en un informe, remarca que
el 42,3% dels treballadors i treballadores contractades a Catalunya
han firmat com a mnim dos contractes de treball en lltim any. El
fenmen t una especial incidncia
en el collectiu de 22 a 44 anys i els
universitaris de primer cicle.
Un altre element a tenir en compte s el fet que leconomia catalana
tendeix de manera preocupant a
centrar-se en el sector serveis, com
mostra el fet que en el primer semestre de 2016 8 de cada 10 nous
llocs de treball han anat a parar a
aquest sector. Una terciaritzaci
que va en detriment de leconomia
en general, i de les condicions laborals en particular, ja que el sector
serveis est associat cada cop ms a
la precarietat laboral.
En xifres crues, precarietat i temporalitat a banda, noms en el sector

serveis shan recuperat els nivells

docupaci, comparant-los amb els
de lany 2007. Per contra, la resta de
sectors presenten valors negatius.
La indstria, que en aquell moment
suposava un 20% del total de llocs
de treball, amb unes 554.000 afiliacions a la Seguretat Social, actualment representa un 16% (414.740
afiliacions).
Aquesta deriva cap al sector terciari de leconomia porta associat un
impacte directe en els salaris. En
el sector serveis el sou mitj s de
23.056 euros, significativament per
sota dels 28.897 euros que es paguen de mitjana en la indstria. El
salari mitj, tenint en compte tots
els sectors, sn 24.253 euros. Per
tant, cada vegada hi ha ms treballadors que cobren per sota del sou
mitj.

activitats amb ms afiliacions en el

primer semestre) amb lincrement
del factor precarietat que aix suposa, i la proliferaci de les anomenades empreses multiserveis que,
emparades per la reforma laboral
que permet laplicaci de convenis
dempresa per sobre dels sectorials,
engloben sota un mateix paraigua
activitats que es podrien adscriure

a daltres i, consegentment, serien

susceptibles dacollir-se a convenis
ms favorables i sous ms alts, amb
el que la prdua salarial pot arribar
a ser dentre un 30 i un 50%.
Aquesta s la crua realitat que
samaga darrera de la suposada recuperaci de locupaci. Seguir esprement la classe treballadora per
mantenir nivells de beneficis.

IDREN

Altres elements que evidencien el

deteriorament del panorama laboral sn el fet que el nombre de llocs
generats per ETT ha crescut un 10%
lltim any (es troba entre les cinc

Lassemblea ciutadana ha de ser la instituci bsica en la nova societat

Janet Biehl, experta en municipalisme llibertari

ON ENS TROBEM?
SECRETARIAT
PERMANENT DEL
COMIT CONFEDERAL
DE LA CGT DE
CATALUNYA
Via Laietana, 18, 9 - 08003
Barcelona spccc@cgt.es Tel. 933103362.
Fax 933107110

FEDERACIONS
SECTORIALS
Federaci Metallrgica de
Catalunya (FEMEC)
Federaci de Banca, Borsa,
Estalvi i Entitats de Crdit
Federaci Catalana
dIndstries
Qumiques (FECIQ)
Federaci de Sanitat
Federaci dEnsenyament de
Catalunya (FEC)
Federaci dAdministraci
Pblica (FAPC)

FEDERACIONS
COMARCALS
Anoia
Carrer Clavells 11 - 08700
Igualada
cgtanoia@yahoo.es
Tel./fax 938042985
Baix Camp/Priorat
Raval de Sta. Anna 13, 2n, 43201
Reus
baixc-p@cgtcatalunya.cat
Tel. 977340883. Fax 977128041
Baix Llobregat
Cra. Esplugues, 46 - 08940
Cornell cgtbaixll@cgtcatalunya.cat
Tel. 933779163. Fax 933777551
Baix Peneds
Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell
Tel. i fax 977660932
cgt.baix.penedes@gmail.com
Barcelons Nord
Alfons XII, 109. 08912 Badalona
cgt_bn@yahoo.es, tel. i fax
933831803

Edici del Collectiu la Tramuntana: Joan Rosich, Joan

Anton T, Jos Cabrejas, Josep Estivill, Xavi Roijals, Jordi Mart,
Paco Martn, Moiss Rial, Xabi Araujo. Collaboradors: Artur
Sard, Toni lvarez, Pep Cara, Ferran Aisa, Emili Cortavitarte,
Agustn Guillamn, Josep Torres, Ddac Salau, Arnauart, Idren,
Agurrelj, Roser Pineda, Ermengol Gassiot, scar Murciano, i el
Secretariat Permanent i les federacions i seccions sindicals de
CGT Catalunya. Tirada: 13.000 exemplars.
Redacci i subscripcions a Catalunya: Raval Sta. Anna,
13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977340883.
Collaboracions: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat, com-cgt-cat@
cgtcatalunya.cat
Web revista: www.revistacatalunya.cat
No compartim necessriament les opinions signades de
collaboradores i collaboradors.

Garraf-Peneds
Lepant, 23, baixos. 08800 Vilanova
i la
Geltr - cgtvng@cgtcatalunya.cat
Tel. i fax 938934261
Maresme
Uni 38 baixos, 08302 Matar mares,me.cgt@gmail.com
Tel. i fax 937908261
Valls Oriental
Francesc Maci, 51 08100 Mollet cgt_mollet@hotmail.com
Tel. 935931545. Fax 935793173

Camp de Tarragona
Plaa Imperial Tarraco, nm.
1 Edifici 2, 3a Planta, 43005
Tarragona
cgttarragona@cgt.es
Tel. 977242580 i fax 977241528

FEDERACIONS LOCALS
Barcelona
Via Laietana, 18, 9 - 08003
Barcelona
flbcn@cgtbarcelona.org
Tel. 933103362. Fax
933107080

FEDERACIONS
INTERCOMARCALS

Berga
Bal 4, 08600
sad@cgtberga.org Tel.
938216747

Girona
Av. Sant Narcs 28, ent. 2a 17005
Girona
cgt_gir@cgtcatalunya.cat
Tel. 972231034. Fax 972231219

Manresa
Circumvallaci 77, 2n - 08240
Manresa
manre@cgtcatalunya.cat
Tel. 938747260. Fax 938747559

Ponent
Av. Catalunya, 2, 8 25002 Lleida lleida@cgtcatalunya.cat
Tel. 973275357. Fax 973271630

Rub
Colom, 3-5, 08191 Rub, flcgt_
rubi@
hotmail.com Tel. i fax 93 588
17 96

Sabadell
Rosell 10, 08207 Sabadell cgtsabadell@hotmail.com Tel.
i fax 93 745 01 97
Terrassa
Ramon Llull, 130-136, 08224
Terrassa - cgtterrassafl@
gmail.com
Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789
45 04
Castellar del Valls
Pedrissos, 9 bis, 08211
Castellar del Valls
cgt.castellar-v@terra.es,
Tel./fax 93 714 21 21
Sallent
Clos, 5, 08650 Sallent
sallent@cgtcatalunya.cat
Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820
63 61
Trrega
Plaa dels lbers 10, 2n,
25300, Trrega
Viladecans
C/ Sant Mari 72, 08840
Viladecans
fl.viladecans@cgtcatalunya.cat
Telf. 936590814 - 610072649

Dacord amb la Llei Orgnica 15/1999 de Protecci de Dades de carcter personal la CGT informa: a) Les
dades personals, nom i adrea dels subscriptors i subscriptores sn incorporades a un fitxer automatitzat
degudament notificat davant lAgncia de Protecci de Dades, el titular del qual s el Secretariat Permanent
de la CGT de Catalunya i la seva nica finalitat s lenviament daquesta publicaci. b) Aquesta base de dades
est sotmesa a les mesures de seguretat necessries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en
el tractament de les dades de carcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podr exercir el seus drets daccs,
rectificaci, cancellaci i oposici al tractament de les seves dades personals mitjanant comunicaci
remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, al correu electrnic s-org@cgtcatalunya.cat o b
a Via Laietana 18, 9 de Barcelona.
Tots els continguts daquesta revista estan sota una llicncia Creative Commons
Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya
Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar pblicament lobra amb les condicions segents:
- Reconeixement. Heu de reconixer els crdits de lobra de la manera especificada per
lautor o el llicenciador.
- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.
- Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada
daquesta obra.
Quan reutilitzeu o distribuu lobra, heu de deixar ben clar els termes de la llicncia de lobra.
Alguna daquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el perms del titular dels drets
dautor. Els drets derivats dusos legtims o altres limitacions reconegudes per llei no queden
afectats per lanterior. Ms informaci a http://cat.creativecommons.org/

SETEMBRE DE 2016
3 - Tema del mes

CatalunyA

Tema del mes

Una introducci al pensament

anarquista
Josep Garcia,
Secretari de Formaci de CGT Catalunya

Una bona part dels

moviments antagonistes
actuals han tendit a
assumir bona part dels
principis i prctiques
prpies de lanarquisme
histric

Ponncia presentada a lEscola de Formaci Poltica de Cal

Temerari per Josep Garcia en representaci de la Confederaci
General del Treball.

El cert s que no s gens senzill sintetitzar la histria dun

fenomen tant summament complex i multiforme com s
lanarquisme. Per aix, ms que realitzar una sntesi, intento esbossar algunes de les caracterstiques de lanarquisme i
proporcionar algunes pinzellades sobre la seva histria, que
abasta un perode de prop de dos segles, per tal de suscitar
alguns elements de debat.

trobar un anarquisme sense adjectius i s trobareu, en canvi,

una multitud danarquismes amb adjectius diversos.
Un altre aspecte important a assenyalar s que lanarquisme
ha estat i s un corrent altament sensible als canvis al llarg
del temps en les estructures i dispositius de dominaci, ats
que s en les lluites contra els mateixos all on va sorgir i sn
aquestes lluites les que han suscitat les diferents prctiques i
discursos mitjanant els quals lanarquisme, o els anarquismes, shan constitut i han evolucionat.

Lanarquisme s un corrent de pensament i dacci que propugna la instituci duna societat organitzada sense cap forma
dautoritat ni destructura jerrquica de poder, i especialment
(si b no exclusivament, per s que es tracta del seu tret distintiu respecte daltres corrents del pensament socialista) sense cap forma de poder poltic.
Lanarquisme aspira a labolici de lEstat, de tots els Estats,
com a forma especfica dorganitzaci del poder, de dominaci i dimposici dels interessos duns pocs sobre el conjunt
del cos social. Aspira tamb a la substituci del mateix per
estructures horitzontals de carcter voluntari, sobiranes i
constitudes des de la base, de baix a dalt, federades lliurement entre elles, en les quals les persones, alliberades de tota
forma de relaci social dexplotaci i de dominaci, regulin
directament i de forma collectiva tots els aspectes de la vida
econmica i social que els afecten, mitjanant mecanismes
de democrcia directa. Aspira, doncs, a la construcci duna
societat autnoma o autogestionada, una societat dhomes i
dones lliures i iguals, no noms a nivell jurdic formal, sin
a nivell efectiu.
Lanarquisme emergeix en la histria i es configura al llarg
del temps, per dir-ho aix, com el corrent llibertari del pensament socialista revolucionari. Fill del liberalisme radical i
de laspiraci socialista i emancipadora del moviment obrer,
es distingeix del liberalisme burgs en la seva aspiraci a
labolici de la propietat privada, i en el seu rebuig a les teories
del contracte social, les quals basteixen a nivell argumental,
des de Hobbes i el seu Leviatan, totes les justificacions legitimadores de la necessitat de lEstat com a instncia externa de
regulaci de les relacions socials.
Lanarquisme rebutja, doncs, lautonomitzaci de la poltica
en una aital estructura, i defensa la unificaci de lespai poltic i lespai social. En conseqncia, rebutja tamb, i aquesta
s la seva nota distintiva com a corrent del socialisme revolucionari, tota estratgia que pretengui avanar per la via de
lemancipaci que es fonamenti en la conquesta del poder poltic, s a dir, en el control de laparell de lEstat, o en la participaci en les seves institucions pretesament representatives.
No s possible realitzar el canvi social que pretenen els i les
anarquistes mitjanant un govern revolucionari o un Estat al
servei de la revoluci. No s possible tampoc la instituci dun
Estat socialista o dun socialisme amb Estat. Aquesta s una
perspectiva que des dun punt de vista anarquista no t cap
mena de sentit. Estat i socialisme, o Estat i revoluci socialista, sn realitats forosament antittiques, i la realitzaci de la
segona requereix, de forma necessria, la destrucci total de
la primera, la seva abolici. Lanarquisme aspira a la realitzaci total i efectiva de la llibertat i del socialisme, principis que

contempla com a inseparables i vinculats de forma recproca.

s coneguda la formula de Bakunin, segons la qual la llibertat sense el socialisme s el privilegi i la injustcia; i ... el socialisme sense la llibertat s lesclavitud i la brutalitat. Aquesta
s, potser, la ms clara formulaci del tret distintiu, especfic,
de lanarquisme, i de la societat que vol realitzar, lanarquia,
contra els principis del liberalisme burgs i tamb contra all
que en la tradici llibertria es coneix, des del segle XIX, com
a socialisme autoritari.
Fins aqu he estat parlant danarquisme, per, en realitat, seria ms just parlar danarquismes. De fet, lanarquisme sha
desenvolupat al llarg de la histria com un corrent altament
heterogeni, mancat dun cos doctrinal o teric unitari, i amb
visions diverses i plurals, sovint contraposades i enfrontades
entre s, sobre la societat present i la societat futura, aix com
sobre les vies dactuaci en la primera per a construir la segona. De fet, si llegiu sobre el tema us resultar molt difcil

Lanarquisme s un
corrent de pensament i
dacci que propugna la
instituci duna societat
organitzada sense cap
forma dautoritat ni
destructura jerrquica de
poder

En la mesura en qu els dispositius de dominaci no sn

estables, sin que muten i canvien, lanarquisme, aix com
el carcter de les lluites de les quals es nodreix, tamb muta
i canvia, de forma inevitable, al llarg del temps. I, de fet, si
seguim largumentaci que fa al seu darrer llibre en Toms
Ibez, aquesta s una de les caracterstiques principals --sin
la principal-- de lanarquisme com a corrent de pensament i
dacci, i la que explica en gran mesura la seva pervivncia i
persistncia dins dels moviments antagonistes. s tamb la
que explica la seva pluralitat.
Lanarquisme s, diu Ibez, una realitat constitutivament
canviant. Aquest tret li s consubstancial i suposa que qualsevol intent per a fixar i cristallitzar una ortodxia anarquista,
un cos doctrinal nic i unitari, estigui condemnat al fracs.
La fixaci duna aital ortodxia s contrria, segons defensa
Ibez, al propi mode de constituci de lanarquisme. La qual
cosa no vol dir, bviament, que no hi hagi gent que hagi prets
codificar el seu particular cnon anarquista, ni tampoc que
no hi hagi gent que no tingui aspiracions, a partir del mateix,
de delimitar dins del camp llibertari, all que s realment
anarquisme dall que no ho s. La tradici llibertria, igual
que la daltres corrents del socialisme revolucionari, tamb ha
generat al llarg de la histria els seus particulars guardians de
les essncies.
Lanarquisme s una realitat que ha dialogat de forma constant amb una gran pluralitat de corrents intellectuals, dins
i fora del pensament socialista, i sha mostrat altament sensible a influncies mltiples, alhora que ha influt tamb en
lesdevenir de moltes altres formulacions teriques, filosfiques i poltiques no estrictament anarquistes.
A nivell teric, el seu origen entronca amb el pensament
illuminista. Lanarquisme s fill de la Illustraci i de la modernitat, com ho s, de fet, tot el pensament socialista. Moltes
de les formulacions dels clssics de lanarquisme es troben
fortament marcades per les illusions daquesta ideologia moderna, i algunes delles tenen per a nosaltres, fills i filles de la
crtica a la modernitat, un regust ms aviat naf i demod,
i ens resulten difcils dacceptar sens ms avui en dia (i aix
independentment que partim duna perspectiva postmoderna o postestructuralista per a efectuar aquesta crtica... que
no seria el meu cas). Aix s especialment aplicable a determinades manifestacions de fe en el progrs, en la ra, en la
cincia i en la tcnica, en leducaci com a via privilegiada

SETEMBRE DE 2016
Tema del mes - 4

CatalunyA

Una introducci al pensament anarquista

a lemancipaci, o de construccions teriques declaradament
teleolgiques o escatolgiques. Moltes delles ja han estat criticades i descartades des del propi camp llibertari, i algunes des
dels mateixos inicis de la constituci daquest camp. Perqu
lanarquisme presenta tamb aquesta caracterstica, la de ser
alhora un corrent modern i antimodern, la destar profundament marcat per la ideologia de lpoca en la qual va nixer
--com no podia ser, de fet, daltra manera, ja que cap forma de
pensament poltic i social emergeix ex nihilo, del no-res-- i
la de revoltar-se, a nivell teric i a nivell prctic, contra les
formes de dominaci, individual i collectiva, que aquesta
mateixa ideologia proposa, imposa i justifica.
Abans dentrar a exposar algunes consideracions de carcter
ms prpiament histric, vull destacar un altre tret important
de lanarquisme, que ha fet que aquest adquirs un carcter
distintiu dins la famlia del socialisme revolucionari. Es tracta
del seu carcter prefiguratiu, per a fer servir lexpressi que
utilitzen algunes autores, i que t a veure amb la particular
concepci de la relaci entre mitjans i fins que s prpia del
pensament llibertari.
Des de la perspectiva anarquista, els nostres mitjans i els nostres fins han de ser sempre congruents, de tal manera que la
nostra forma dactuar i dorganitzar-nos han de prefigurar i
preparar la forma de societat a la qual aspirem i que volem
construir. Aix no noms vol dir que hem de descartar la
perspectiva de construir algun dia el socialisme i la llibertat
a partir de mitjans autoritaris o destructures verticals, jerrquiques, sin que tamb implica posar un especial mfasi en
el present i en la vida quotidiana, aqu i ara, des duna lgica
antagonista.
Lanarquisme no contempla lanarquia com una escatologia,
s a dir, com a quelcom a realitzar simplement en algun moment en el futur, no sabem quan, un cop hagi triomfat la revoluci social. Lanarquisme aspira tamb a la transformaci
de les nostres vides en el present, a la construcci despais
dautonomia i de formes de relaci que ens deslliurin, o tendeixin a deslliurar-nos, dels mltiples mecanismes de dominaci que ens oprimeixen en el nostre dia a dia. All personal
s tamb poltic, tal com va formular posteriorment el feminisme. I des daquesta perspectiva, lautogesti no s noms
quelcom a realitzar en el futur, sin quelcom a practicar tamb en el present.
s per aix que la tradici llibertria sha destacat particularment en la construcci dalternatives, des de lautoorganitzaci
popular, en els ms diversos camps. I s la construcci
daquests espais dautonomia la que ha fet que lanarquisme
pogus esdevenir, en determinats moments histrics, un antagonista temible per al sistema (i, fins i tot, que en alguns
moments i en alguns indrets concrets, com la Catalunya del
perode 1936-37, es pogus plantejar realitzar la construcci
a gran escala duna organitzaci social alternativa al mateix
sistema). Fruit daquestes alternatives van emergir el cooperativisme, els ateneus obrers i llibertaris, la premsa popular, el
sindicalisme revolucionari, etctera...
Fruit daquesta preocupaci per la vida quotidiana, i fruit
tamb duna concepci mltiple i interseccional de les formes de dominaci i de la resistncia a les mateixes, des del
camp llibertari sha posat lmfasi histricament en aspectes
descartats per altres corrents socialistes, i sovint menysvalorats i ridiculitzats pels mateixos: Lamor lliure, la contracepci, el feminisme, leducaci popular i la pedagogia llibertria, el naturisme, limpuls a ls de llenges universals com
lesperanto, el vegetarianisme o, ms modernament, el veganisme i lantiespecisme, etc. La particular concepci anarquista entre mitjans i fins explica tamb el fet que lacci directa
emergs com la forma dactuaci caracterstica, prpia, de
lanarquisme, especialment --per no pas exclusivament-- en
el context de les lluites del moviment obrer.
Lacci directa s aquella forma dactuaci en la qual hom
senfronta a ladversari de forma collectiva pels seus propis
mitjans, fent s de la prpia capacitat dautoorganitzaci i de
lluita, sense recrrer en cap moment a la mediaci o a la intervenci dinstncies externes, particularment dorganismes
estatals. s un mtode dactuaci, doncs, en el qual els mitjans
sn congruents amb (i, de fet, indistingibles de) els fins que
perseguim en tant que anarquistes, ats que es troba orientada a aconseguir lempoderament collectiu, en un context de

Lanarquisme aspira
a la construcci duna
societat autnoma o
autogestionada, una
societat dhomes i dones
lliures i iguals, no noms
a nivell jurdic formal,
sin a nivell efectiu
conflicte, per la via del propi empoderament collectiu.
A lhora dabordar lanarquisme des dun punt de vista histric, i si volem ser rigorosos, hem de descartar la separaci
que es fa sovint entre lanarquia com a aspiraci social i poltica, com a forma de societat possible, i lanarquisme com a corrent especfic de pensament i dacci, o --per dir-ho duna altra manera-- lanarquisme com a moviment (entre cometes,
perqu la caracteritzaci de lanarquisme com a moviment social s problemtica...) Per dir-ho de forma breu, no hi ha ni
hi pot haver anarquia sense anarquisme. I, tanmateix, ha estat
i s encara habitual (de fet podeu trobar-ho en molts llibres
que tracten sobre la histria de lanarquisme) cercar les traces
de lanarquia en moments molt allunyats de la histria: a la
polis atenenca, a les revoltes hertiques de ledat mitjana, etc.
Tamb lantropologia anarquista sha dedicat darrerament a
destacar lorganitzaci social de molts pobles arreu del mn,
en contextos pre-industrials o no-industrials, que serien concomitants amb lorganitzaci horitzontal i no jerrquica que
propugna lanarquisme. De fet, aquesta tendncia troba una
justificaci illustre en un dels majors terics i propagandistes de lanarquisme histric, el gegraf rus Piotr Aleksievitx
Kropotkin, que considerava que els principis que fonamentaven la instituci duna societat anrquica, i especialment el
principi de lajuda mtua (o suport mutu) es troben inscrits
en la prpia naturalesa humana, i per tant es poden trobar
rastres dorganitzaci social anarquista en les ms diverses poques i societats. B, tot plegat t un sentit en el context dels debats de lpoca al voltant de levolucionisme i del
darwinisme social... Ms enll daix, per, jo circumscric el
concepte modern danarquia tot relacionant-lo amb el sorgiment del pensament especficament anarquista al segle XIX,
emmarcat en el procs de desenvolupament del capitalisme
industrial i del primer moviment antagonista que sorgeix en
el marc daquest, que s el moviment obrer.

Lanarquisme sha
desenvolupat al llarg de
la histria com un corrent
altament heterogeni,
mancat dun cos doctrinal
o teric unitari, i amb
visions diverses i plurals
Si hom desitja cercar antecedents, ms que en lantiguitat remota o en ledat mitjana, on ha de recrrer, en realitat, s a
finals del segle XVIII i, ms concretament, a la revoluci francesa. De fet, va ser la Gran Revoluci (tal com se la va conixer a lpoca) la que va establir el frame originari de tot el
pensament socialista posterior, i va ser en el context daquesta
en la qual els mots anarquia i anarquista es van generalitzar per primera vegada dins del discurs poltic dominant. bviament, en sentit pejoratiu, per a caracteritzar aquells sectors
populars que, com els sans-culottes i els enrags parisencs,
o Babeuf i els seus conjurats, volien dur la revoluci ms enll
de la instituci duna democrcia representativa, limitada, de
carcter burgs, i la igualtat ms enll dun simple principi
jurdic formal. s a dir, aquells i aquelles que volien realitzar,
mitjanant la revoluci, la democrcia directa, sense cap forma de delegaci permanent, i la igualtat econmica i social de
fet, no noms la igualtat terica davant la llei.
Com sabem, aquests sectors van ser els perdedors de la histria i, com diu lEduardo Colombo en un altre dels textos
que us he incls en el dossier, va ser la burgesia qui es va apropiar de la revoluci per a imposar el seu ordre. Tanmateix,
aquests anarquistes i furiosos de les barricades parisenques van ser els que van esbossar per primer cop i els que van
sembrar la llavor dun espai social plebeu radicalment antagnic a lespai social burgs que va ser el que va aconseguir
institucionalitzar-se, i el que constitueix encara, avui, el bloc
social-histric dominant.
Aquestes llavors van anar germinant tot donant lloc a fruits
diversos durant les dcades posteriors, anys de desenvolupament del capitalisme industrial i, alhora, de contestaci
social, la qual esclatar amb especial virulncia en diversos
indrets dEuropa amb el cicle revolucionari de lany 1848,
lanomenada primavera de les nacions. Aquest perode s el
de la gestaci del pensament socialista modern i, dins daquest,
de la seva forma antiautoritria i llibertria, lanarquisme.

SETEMBRE DE 2016
5 - Tema del mes

CatalunyA

Una introducci al pensament anarquista

Des de la perspectiva
anarquista, els mitjans i
els fins han de ser sempre
congruents, la forma
dactuar i dorganitzarnos han de prefigurar
i preparar la forma de
societat que volem
construir
la Makhnovsxina), i particularment a la revoluci espanyola
del 1936, que constitueix el ms gran experiment que hem
conegut fins ara de construcci a gran escala duna economia
collectivitzada i duna organitzaci social sobre bases anarquistes.

Lanarquisme s una
realitat constitutivament
canviant, pel que
qualsevol intent per a
fixar i cristallitzar una
ortodxia anarquista,
un cos doctrinal nic i
unitari, est condemnat al
fracs
Sn els anys en qu circulen les obres de Fourier, de Cabet i
daltres autors que tindrien amb el temps una gran influncia
en cercles obrers i populars. Autors condemnats posteriorment pel marxisme a ser catalogats sota letiqueta despectiva
del socialisme utpic, una denominaci amb la qual Marx
i Engels agruparen totes les formes de pensament socialista
prvies als seus propis desenvolupaments terics, pretesament cientfics. Son els anys de Godwin i de Mary Wollestonecraft a Anglaterra, i tamb de Robert Owen i el naixent
cooperativisme obrer, els anys de Henry David Thoureu a
laltra banda de lAtlntic, i tamb dexperiments diversos de
comunes llibertries al Nou Mn, els anys de Feuerbach i
lesquerra hegeliana a Alemanya... Sn els anys, en fi, en qu
Proudhon, el primer teric prpiament anarquista i que es
reivindica fent servir aquest terme, escriu que la propietat s
un robatori i preconitza una alternativa dorganitzaci social
fonamentada en el mutualisme i el federalisme. Sn tamb els
anys de la conformaci i lorganitzaci del moviment obrer tal
com avui el coneixem, a grans trets.
Hem parlat de les revolucions del 1848. Per si hem de cercar una data per a establir temptativament el moment fundacional de lanarquisme modern (cosa que tampoc est clar
que tingui massa sentit, ats que, com estic intentant fer notar, aquest no seria pas un esdeveniment, sin ms aviat un
procs...) aquesta podria ser la del 1864, any en el qual es
funda a Londres lAssociaci Internacional de Treballadors
(AIT), que s el primer intent darticulaci a nivell internacional de les diverses organitzacions de la classe treballadora
en la seva lluita de resistncia contra el capital.
s en el marc de lAIT en el qual sacabar de gestar i de definir lanarquisme com a corrent especfic dins la famlia (mal
avinguda) del socialisme revolucionari. I ho far a partir de

La tradici llibertria sha

destacat particularment
en la construcci
dalternatives, des
de lautoorganitzaci
popular, en els ms
diversos camps

Posteriorment lanarquisme saniria marcint com a fora social organitzada a partir dels anys 40, fruit de la repressi, de
ladveniment del consum de masses, i daltres canvis que passarien a minar les condicions socials sobre les quals shavia
assentat fins aleshores. Passaria a ocupar durant les dcades
posteriors un paper subaltern i marginal dins la famlia socialista revolucionria, amb algunes excepcions. Almenys fins
el sotrac que van suposar el maig francs del 1968, lautunno
caldo itali del 1969, i lemergncia dels nous moviments socials als anys 70, els quals van suscitar una revitalitzaci de
linters pels corrents antiautoritaris del socialisme, entre ells
la tradici llibertria, per oposici a les diverses versions del
leninisme que havien hegemonitzat des de les acaballes de la
segona guerra mundial el discurs i les prctiques de lesquerra
a Europa i arreu del mn.

lenfrontament entre els sectors agrupats darrera de la figura de dos dels grans pensadors i agitadors revolucionaris de
lpoca, lalemany Karl Marx i el rus Mikhal Bakunin, en pugna per a imposar la seva orientaci ideolgica i estratgica a
lorganitzaci internacional i, ms concretament, confrontats
sobre la qesti de la conquesta del poder poltic.

La histria de lanarquisme continua i continuar. Fidel al

seu carcter canviant, i a la seva permeabilitat, es troba en
dileg continu amb corrents doctrinals diversos, tot incorporant-ne alguns elements dels mateixos, com per exemple,
lecologisme, el feminisme o algunes variants heterodoxes i
crtiques del marxisme (el consellisme, lautonomia, autors
com Castoriadis o altres...)

Mikhal Aleksndrovitx Bakunin, un dels revolucionaris

romntics russos exilats des de fa molt de temps del seu pas,
fill del desembrisme i de lesquerra hegeliana (com tamb ho
era Marx), propagandista i agitador incansable de vida nmada, i producci terica fragmentria i irregular, esdev
prpiament un anarquista pels volts dels anys 1867-1868. s
en aquest darrer any en el qual funda, juntament amb altres,
lAliana Internacional de la Democrcia Socialista, la primera organitzaci de la histria especficament anarquista.
LAliana ser la palanca a partir de la qual Bakunin disputar a Marx lhegemonia dins lAIT. Aquesta pugna finalitza
el 1872, lany posterior a la Comuna de Pars, la ms gran insurrecci obrera de lpoca, amb lexpulsi del sector bakuninista. Aquest es reagruparia aquell mateix any fundant la seva
prpia Internacional en un congrs a la ciutat sussa de SaintImier, un congrs en el qual sestabl, contra Marx i els socialistes autoritaris, que la destrucci [i no pas la conquesta] de
tota mena de poder poltic s el primer deure del proletariat.
La histria posterior de lanarquisme s, com he dit al principi, complexa i difcil dabordar, i requeriria diverses sessions,
o probablement un curs sencer. s per aquest motiu que no
mestendr gaire en la mateixa. Ser suficient fer constar aqu
que lanarquisme, i de forma especial la seva projecci sindical, lanarcosindicalisme (a partir del congrs dAmiens de la
CGT francesa, el 1906, i de la fundaci a Barcelona de la CNT,
quatre any ms tard), es constituiran com una fora antagonista a tenir en compte durant fora temps en diversos pasos,
principalment a Europa i les Amriques.
Lanarquisme jugar un paper de la mxima importncia a la
revoluci russa del 1917 (molt especialment a Ucrana, amb

Fidel al seu carcter plural i divers, continua sense codificar

cap crpus unitari, i acollint dins la identitat anarquista formes diverses de concebre lanarquisme, a nivell teric i a nivell prctic. Fidel a la seva adaptabilitat estratgica i tctica,
continua donant lloc a noves formes de lluita front les noves
estructures i dispositius de dominaci (per tamb a polmiques contnues al respecte entre anarquistes).
Fidel al seu carcter internacionalista i al seu inters permanent per les experincies emancipadores dels pobles, es continua mostrant solidari amb totes aquelles revolucions que
troba inspirades en els principis que li sn familiars, des de
Chiapas fins al Kurdistan.
Daltra banda, un fet a destacar, s lemergncia a les darreres dcades dall que algunes autores han anomenat
lanarquisme extramurs. Amb aquesta expressi es vol significar el fet que una bona part dels moviments antagonistes
actuals, els quals no necessriament es reconeixen explcitament com a llibertaris, ni sautoatribueixen en principi una
identitat prpiament anarquista, s que han tendit a assumir
de fet bona part dels principis i de les prctiques prpies
de lanarquisme histric, com poden ser lassemblearisme,
lorganitzaci horitzontal de base, o lacci directa, entre
daltres. Aix, en realitat, s una bona notcia, almenys per
a totes aquelles que estem interessades ms en lanarquisme
com a acci i com a prctica concreta, que no pas en la preservaci daquest com a una identitat poltica fixa, tancada i
excloent. En definitiva, com un -isme ms en competici
amb altres -ismes.
* Disponible a www.youtube.com/watch?v=ub3-1v1jPpw

SETEMBRE DE 2016
Treball Economia - 6

CatalunyA
Treball - Economia

Setmana dacci contra el TTIP

Del 8 al 15 dOctubre de 2016
Campanya NO al TTIP
http://www.noalttip.org/
https://www.facebook.com/
noalttip
Les organitzacions de la societat civil, sindicals, camperoles i poltiques, joves, homes i
dones de tot el mn convoquem una tardor
en resistncia per exigir la suspensi dels
mal anomenats acords de lliure comer i inversions, com lacord entre la Uni Europea i
Canad, el CETA, o el ja conegut TTIP, que
es negocia amb EUA. Estem convenudes que
per promoure una societat igualitria i respectuosa dels drets de les persones i el medi ambient s imprescindible replantejar el sistema
de comer global que, a dia davui, nicament
afavoreix la concentraci del poder en mans
dunes poques multinacionals.[1] La tardor en
resistncia global crida a la mobilitzaci popular enfront dels tractats de lliure comer i per
la fi de la impunitat de les multinacionals.
A Europa i a Canad, aquest any posem
laccent principalment en el CETA, el cavall
de Troia del TTIP, que sha negociat en secret

durant ms de cinc anys i pretn ser ratificat a

finals de 2016. Tant la Comissi Europea com
alguns Estats membres estan empenyent fort
perqu el tractat es tanqui el ms aviat possible. El govern en funcions de Mariano Rajoy
ha ofert el seu suport incondicional a la signatura del CETA, malgrat no tenir cap estudi dimpacte que asseguri un benefici per a la
nostra economia, societat o medi ambient.[2]
No obstant aix, com ms es coneix el CETA
major s loposici pblica i dalguns sectors
concrets econmics i socials, com lagrcola,
petites empreses o associacions de jutges, que
han denunciat la illegalitat dincloure tribunals privats per als inversors, com el ICS[3].
A ms, ja sn varis els Estats que per diferents
motius han expressat la seva opini contra
aquest tractat.[4]
Malgrat aquesta creixent oposici, la Comissi
Europea pretn concloure aquest any la signatura del CETA grcies al suport daltres Estats
membres, entre ells lEstat espanyol.
Donada lextrema gravetat de les seves conseqncies, ning pot mantenir-se al marge, ja

que afectar a totes les persones arrabassantlos la seva sobirania com a poble. Aquesta
tardor anem a visibilizar les veus de milions
de persones que exigim la suspensi del
CETA, aix com daltres tractats que amenacen
lequilibri ecosistmic i climtic del planeta i
aprofundeixen en la bretxa de la desigualtat
global, tals com el TTIP, el TISA o el TPP.[5]
Aquesta tardor ens mobilitzarem en els cinc
continents. s una tardor de resistncia amb
propostes dun altre model econmic que posen la vida per davant de qualsevol altra decisi.
La setmana dacci a lEstat espanyol tindr
lloc del 8 al 15 doctubre en diferents llocs sobre els quals sinformar a travs de la web:
http://www.noalttip.org aix com del twitter:
@noalttip

les reserves daltres socis europeus: http://

www.noalttip.org/nuevas-filtraciones-espana-pide-aplicar-rapido-el-ttip-de-la-ue-concanada-pese-a-las-reservas-de-otros-socioseuropeos/
[3] Jutges per a la Democrcia sobre el TTIP
i la creaci dun tribunal especial: http://
www.noalttip.org/jueces-para-la-democracia-sobre-el-ttip-y-la-creacion-de-untribunal-especial/; http://www.noalttip.org/
la-mayor-asociacion-de-jueces-en-alemaniase-opone-al-isds/
[4] Lacord entre la UE i Canad segueix avanci a esquena de lopini pblica: http://www.
noalttip.org/el-acuerdo-entre-la-ue-y-canadasigue-adelante-a-espaldas-de-la-opinion-publica/
[5] Ms info: www.noalttip.org

Notes:
[1]: Desmantellant el poder corporatiu: http://
omal.info/img/pdf/desmantelando_el_poder_corporativo.pdf
[2] Noves filtracions. Espanya demana aplicar
rpid el TTIP de la UE amb Canad malgrat

Quan els pobres ens vam creure classe mitjana

Antonio Prez Collado, Secretari
dAcci Social de CGT-PV
No hi ha poltic ni tertuli que no apellin insistentment al que ells anomenen classe mitjana, com a vctima de la crisi i les seves retallades o motor de les solucions que proposen per
arreglar el pas. Acceptant la possibilitat que
alguns periodistes i politlegs hagin oblidat
gaireb tot el que van intentar ensenyar-los en
la facultat, no vaig poder ser innocent davant
tanta coincidncia a ficar en el sac duna classe superior a la majoria de la poblaci, lantic
proletariat, que la seva nica aparent coincidncia amb la veritable classe mitjana (segons
les acceptades definicions de Weber, Marx i
altres terics) s la possessi dun modest habitatge i un autombil (o varis) per famlia, en
la majoria dels casos pendents del pagament
al banc de respectables quantitats ajornades.
Que la classe treballadora mossegui lham
que des de la pantalla catdica se li ha vingut

llanant pels idelegs del sistema hegemnic

t moltes ms implicacions i conseqncies
del que, a primera vista, pogus pensar-se. Si
un operari de la cadena de Ford o una caixera de Mercadona (per posar algun exemple)
han deixat de considerar-se classe obrera,
simplement perqu cobren una nmina que
els permet accedir limitadamente al consum,
aix suposa tamb que en el mateix lot els han
inoculat la idea de lindividualisme ms insolidari i competitiu.
A partir daquesta aparent i falsa pertinena
a la classe mitjana i al lliure mercat, el treballador haur perdut la que ha estat la seva
clssica eina per millorar les condicions de
vida, la seva garantia de protecci davant els
ms que previsibles abusos de la patronal.
Histricament, la conscincia de formar part
duna collectivitat, duna classe social, unida i
solidria, disposada a defensar i a reivindicar
millores salarials i socials, ha perms les grans
conquestes que fins ahir mateix gaudem

aquelles persones les niques possessions

de les quals sn les nostres mans i la nostra
formaci, amb les quals hem doferir-nos als
amos de les empreses per un salari cada dia
ms minvat i ms voltil i insegur.
No ha estat mala estratgia del capitalisme
arrencar-nos subtilment la identitat collectiva
al nombrs sector social que ens veiem obligats a dependre de la venda de la nostra fora
de treball per poder viure i treure endavant
a les nostres famlies. Si ens hem cregut que
som igual que els comerciants, notaris, rentistes, hisendats... ara estarem pagant lerror; un
valus error per a les classes dominants, tot
sigui dit. El que no t cap explicaci s que els
partits i sindicats majoritaris desquerres (de
classe, se suposa) tamb suneixin a la moda
i parlin sense rubor dels problemes de la classe mitjana, quan la que de deb t problemes
(i grossos) s la classe treballadora de la qual
sindicalisme i socialisme van nixer al segle
XIX. Qui ho diria escoltant als seus hereus!

www.fotomovimiento.org

SETEMBRE DE 2016
7 - Treball Economia

CatalunyA

EPA, dficit, retallades...

CGT davant lEnquesta de Poblaci Activa del 2n trimestre
Secretariat Permanent del
Comit Confederal de la CGT
LEnquesta de Poblaci Activa (EPA) del 2n
trimestre del 2016, alhora que lEnquesta
Anual de Costos Laborals 2015 (EACL), corroboren que les poltiques fiscals, laborals i
socials que els governs de les grans Transnacionals (Ibex 35) i de la Comissi Europea
(Brusselles) estan complint els seus objectius:
desposesi de salaris i precaritzaci integral
del mn del treball.
La EPA certifica que latur descendeix a lEstat
espanyol en 216.700 persones en el perode
dabril, maig i juny, grcies al creixement de
locupaci temporal i precria.
Temporal, perqu tota locupaci creada es fa
en el sector privat (294.600), mentre que en
el pblic es van destruir 23.200 ocupacions
(professors essencialment). s el sector Serveis el que genera el 78% de tota aquesta ocupaci (Hostaleria, Hotels, etc.) i el sector de la
Construcci que genera el 15,47%.
Precari, perqu sn contractes estacionals,
temporals i molt mal pagats, prcticament
gratis per lempresariat, que seximeix de pagar
cotitzacions socials fins a 500, s a dir, el salari ms freqent que sest pagant en aquests
mercats de treball moderns des de lentrada
en vigor de la R.L. del 2012.

Que es generi ocupaci (precria i temporal)

en el sector privat i es destrueixi en el pblic, t dos missatges concrets a la poblaci:
si voleu treballar i percebre algun salari de
supervivncia, ha de ser en el sector privat i
empassar-se les condicions que el mercat
us imposi. I un segon missatge, el sector pblic s desmantellat en personal i en recursos,
desprs les prestacions socials han de ser cada
vegada menys, perqu la poblaci es llanci a la
caa de les ocupacions privades.
Ni tan sols, labsurd daquest creixement, s
capa docultar la realitat que afecta a les persones ms castigades i perjudicades, la joventut: latur juvenil augmenta en un 3,4% en el
segon trimestre. La seva taxa de desocupaci
se situa en el 46,4%, s a dir, tenim gaireb
700.000 joves menors de 25 anys parats i parades. Les llars amb tots els seus membres actius
en atur segueixen sent gaireb 1,5 milions.
La Comissi Europea ha decidit no castigar
al regne dEspanya amb una multa per saltar-se el sacrosant i criminal dficit, sobre la
base de condicionar a lestat espanyol, a travs
dun sistema infame de vigilncia dels seus
comptes (Pressupostos Generals), obligant-li
a realitzar noves RETALLADES per import de
10.000 milions, en els anys 2017 i 2018.
Solament hi ha dues maneres dincrementar
aquestes retallades, o en lingrs (augment

dels impostos) o en la despesa (retallades en

les partides de major despesa: pensions, educaci, sanitat, dependncia).
LIbex 35 i les elits governants (PP, PSOE, PNB
i CDC), ens han deixat clar, des de la gran estafa social del 2008, que el mecanisme per
implementar les mesures estructurals (retallades) de cara a sortir de la crisi i desprs
de la recessi, s el de la DESPESA SOCIAL.
Amb un dficit nominal de la Seguretat Social
proper als 17.000 milions, fa falta poca imagi-

naci per saber per on aniran els comptes del

2017 i 2018, governi qui governi.
La CGT lluita per donar un tomb de 180 graus
a aquestes poltiques de desposesi i de robatori dels drets de la majoria social, tractant
daglutinar forces reals en la societat civil i a
la classe treballadora, per contestar amb la
mobilitzaci conjunta, de manera global, en la
propera tardor. s la nostra nica possibilitat
si volem generar una societat menys desigual
i menys injusta.

Terra i llibertat. Comunicat de CGT Catalunya

per a lOnze de Setembre de 2016
Secretariat Permanent de la
CGT de Catalunya

La defensa daquest futur que volem tamb ens

porta a parlar de terra. Una terra que est sent
trinxada sistemticament per lespeculaci i
lafany de negoci. Especulaci i negoci que molt
sovint promouen aquells que diuen defensar la
llibertat del poble catal. Ho veiem actualment
en projectes com Barcelona World i, en general,
a la poltica de grans infraestructures. Ho patim
tamb quan simposa una agricultura basada
en les grans corporacions multinacionals i amb
cada vegada ms pes dels transgnics. Per quan
parlem de terra, ens referim tamb a la capacitat
que hem de tenir, per a nosaltres mateixos, com
a classe treballadora, dautogestionar en el dia a
dia la nostra vida. I aix implica la construcci
duna economia plenament collectiva.

Com fem cada any, des de la CGT de Catalunya volem reiterar el nostre comproms amb
la plena defensa del dret a lautodeterminaci.
Un dret a lautodeterminaci que entenem de
manera individual i collectiva. Una autodeterminaci que ha dimplicar la capacitat per
decidir-ho tot sobre tot, i que sha de concretar en la prctica duna autogesti real a tots
els nivells. Ents aix, s un dret inseparable
dels principis anarcosindicalistes i llibertaris
de la nostra organitzaci.
Per quan parlem dautodeterminaci no ens
referim simplement a decidir sobre la creaci
dun Estat independent respecte dun altre,
un nou Estat que perpetu lordre establert.
Al contrari, entenem que lautodeterminaci
i lautogesti ens han de permetre establir les
bases duna societat lliure de tot Estat opressor
i del sistema capitalista en el qual ens trobem
sotmeses.
La defensa de la societat futura ens fa parlar
de llibertat. Una llibertat collectiva que noms podrem assolir si totes i tots som persones
lliures. Sabem que amb el capitalisme aquesta
llibertat s impossible. Per veiem, i aquests
darrers anys encara ms, que tampoc s possible amb el segrest de la poltica que imposen
les institucions estatals. La construcci de la

plena llibertat pel nostre poble no es far des de

parlaments o consistoris. Ni tampoc des de les
organitzacions empresarials o les executives de
partits i sindicats. La farem des del carrer, les
places, els centres de treball... La farem recla-

mant la benvinguda de refugiats/des i, al mateix

temps, els tancaments del CIE i la derogaci de
qualsevol mesura destrangeria. La farem eradicant la precarietat laboral com a primera passa
per fer, de lexplotaci capitalista, histria.

Per tot aix, acabem com hem comenat:

Des de la CGT Catalunya, defensem el dret a
lautodeterminaci dels pobles. Un dret que no
ens ve concedit de cap Estat ni de cap instituci, sin que neix com a manifestaci del principi llibertari dautogesti de lindividu i de la
collectivitat. En el nostre cas, les persones que
vivim a Catalunya no restem circumscrits als lmits autonmics actuals. Els lligams culturals o
didentitat fan que lmbit de la comunitat siguin
tan amplis com la voluntat de les persones que
la formen ho desitgin.
Lluitem, doncs, perqu en un futur ms proper
que lluny, totes i cadascuna de nosaltres puguem ser lliures en una societat lliure i solidria.

SETEMBRE DE 2016
Treball Economia - 8

CatalunyA

Fruita amb justcia social!

Campanya a Ponent per aturar lexplotaci de la m
dobra migrant durant la collita de la fruita
Comunicat de la CGT
de Lleida davant
la situaci dels
treballadors temporers

#APonentDestriem i CGT Ponent

El sector de la fruita dola a la plana de Lleida ocupa cada any unes 22.000 persones en
la collita. Daquestes, unes 2000 treballen i
viuen durant tres mesos en condicions de
misria: dormen en carrers i places, cases i torres abandonades de lhorta, etc. Alguns amb
contracte de feina per amb un salari que
no permet laccs a un habitatge; altres sense
contracte. Tots ells tenen mltiples dificultats
daccs a aigua potable, aliments i atenci sociosanitria. La majoria dels aliments i atenci que reben s a travs del Tercer Sector.
Ladministraci i els ocupadors sen desentenen.

Un any ms per aquestes dates tornem a trobar

treballadors temporers dormint als carrers de
la nostra ciutat i en diversos assentaments de
poblacions dels voltants, i treballant en unes
condicions laborals properes a lesclavatge.
Com a lestiu passat i en anys anteriors, en que
diferents collectius com la Crida per Lleida,
Arran o Papers i Drets per a Tothom vam denunciar la situaci dels campaments a la ciutat, els abusos laborals, la desatenci per part
de ladministraci, i en alguns casos, la violncia institucional. La CGT de Lleida torna
a denunciar la situaci en qu es troba aquest
collectiu de treballadors. Una anys desprs
de la creaci del grup de treball que en teoria
havia de solucionar una situaci que porta donant-se des dels ltims 20 anys, arribat al moment de la veritat, la situaci continua sent la
mateixa. Larribada tardana, i en menys quantitat que altres anys daquests treballadors, no
ha pogut dissimular la nulla voluntat poltica
per eradicar una situaci que ens hauria de fer
vergonya.

El salari percebut per les peonades (llargues

jornades de treball, caps de setmana i festius
inclosos) s inferior als 6/h dels quals cal descomptar allotjament en cas de tenir-ne, desplaaments als camps i alimentaci. Aquests
homes i dones fan possible que funcioni
lengranatge de la indstria agroalimentria a
les terres de Ponent. La caiguda de preus de la
fruita, la manca de capacitat negociadora del
sector primari i la pressi dels mercats globals
no justifica en cap cas lexplotaci i aband
daquestes persones.
Moltes explotacions agrries cullen fruita
amb responsabilitat social: contracten, allotgen i alimenten a collidors i collidores. Cal
que els consumidors i consumidores tamb
ho fem amb responsabilitat, informem-nos
de les condicions en qu es cull la fruita que
omple les nostres taules. Destriem la fruita

que esclavitza, rebutgem lexplotaci, exigim

condicions laborals i datenci social dignes
per als treballadors i les treballadores, paguem
uns preus justos per la fruita per garantir una
pagesia amb futur. Comprem amb conscin-

cia. Volem un segell de qualitat que garanteixi

que la fruita ha estat collida amb respecte als
drets socials i laborals!

Per aquesta ra ens sumem la campanya engegada per la Crida per Lleida demanant
SALARIS I HABITATGES DIGNES, PREUS
JUSTOS I PAGESIA AMB FUTUR.

#APonentDestriem

Volem fruita amb justcia social!

Carta dun treballador a la presidenta de TMB

ngel Gonzlez
Hi ha persones a les que sels hi perdonen determinades afirmacions per la seva ingenutat,
per aquest no s el seu cas.
Com pot dir que shan fet pblics els salaris
dels directius perqu vosts han obert les finestres? Hem de recordar que si shan fet pblics s perqu diversos mitjans van denunciar la falta de transparncia (o la opacitat) en
aquesta empresa, TMB, i els hi van donar la
ra? I que, tot i aix, han intentat allargar-ho
el mxim possible i presentar-ho de manera
irregular, no com diu la resoluci? Tamb
hem de recordar que un sindicat, CGT, porta

ms de 20 anys lluitant, denunciant, demanant que es fessin pbliques aquestes condicions, salarials i no salarials? Hem de recordar
que al febrer de 2015 va sortir una sentncia
que declarava nulles les clusules que permetien ocultar aquestes condicions i que TMB
va recrrer la citada sentncia? Hem de recordar que al setembre de 2015 (amb vosts
al capdavant de TMB) va sortir el recurs que
confirmava la sentncia i que devien donar
publicitat a les condicions salarials i altres
daquestes persones ocultes per aquesta opacitat? Hem de recordar que a loctubre daquell
mateix any, i amb el recurs ja dictat, vosts van
contractar a un altre directiu obviant la sentncia/recurs i mantenint dita opacitat?

Hem de recordar que al mar de 2016 van

acordar jurdicament que complirien la citada
sentncia/recurs i en lloc daix el que van fer
va ser signar ms contractes opacs, tornant a
deixar en loblit les resolucions judicials? Hem
de recordar que aquesta opacitat va ser posada
en marxa per direccions del PSC i dIniciativa
i fortament reforada i augmentada en els dos
tripartits que governaren a lajuntament? Hem
de recordar que les direccions de TMB segueixen estant dominades pel PSC i Iniciativa, i
que sestan sustentant des de lactual Govern
Municipal?
Espervem una nova poltica per part de vosts, per el poder est clar que s el poder, i

mantenir condicions de privilegi, tot i que

sigui incomplint resolucions judicials i administratives, s tota una temptaci en la que s
difcil no caure-hi.
Si us plau, no ens prenguin el pl, ni a nosaltres, ni als ciutadans, ni als votants. Com a
treballador del Metro noms puc dir-li, Presidenta de lempresa en la qu treballo des de
fa 25 anys, que sento vergonya de que vost
ocupi el crrec per la seva falta dencert, per
la seva inoperncia i per la seva escassa visi
de la situaci.
* Carta dngel Gonzlez, Secretari General del
Sindicat de Transports de CGT Barcelona, publicada a El Peridico de Catalunya

SETEMBRE DE 2016
9 - Treball Economia

CatalunyA

#Silicosis: Roca SA condemnada

a indemnitzar els familiars
lex Tisminetzky

neixement de que tingues cap obligaci preventiva en la matria. En paraules del TSJC,
lempresa no ha demostrat haver complert la
normativa preventiva a la que estava obligat,
excusant-se en que havia perdut tota la documentaci amb el pas dels anys.

La recent sentncia del Tribunal Superior

de Justcia de Catalunya (TSJC) considera
provat que el treballador va morir a causa
de lexposici laboral a la Slice sense les
mesures de seguretat legals, condemnant
a lempresa de sanitaris ROCA SA de Gav
(Baix Llobregat) a indemnitzar la vdua i els
fills.
No s la primera, i segurament no ser la darrera, per ROCA SA, coneguda empresa de
sanitaris del Baix Llobregat, ha estat condemnada a indemnitzar als familiars dun treballador mort per culpa de la manca greu de mesures de seguretat a lempresa.

30 anys a lempresa
El difunt treballador va prestar els seus serveis
per a lempresa ROCA SA durant tres dcades,
des de 1963 a 1993, com a Pe, al municipi
de Gav. Durant aquest llarg perode va estar
exposat laboralment a la pols de Slice, una
substncia que es fa servir en les matries primes per a produir diverses parts dels lavabos i
utensilis similars.
Anys desprs dhaver abandonat lempresa,
al 2012, loperari va ser declarat en situaci
dInvalidesa per patir una greu Malaltia Professional, lanomenada Silicosis Pulmonar,
que fins i tot li va causar la necessitat destar

En Toni Casado, Secretari General de CGT de

ROCA, valora com a molt positiva la sentncia, permetent no noms reconixer els casos
de treballadors ja afectats, sin pressionar
lempresa per aplicar les mesures preventives
adients.

Malalties Professionals
amagades
lligat a una mquina per respirar, la Oxigenoterpia durant tot el dia a casa seva. Finalment, aquesta malaltia laboral li va causar la
mort a labril de 2013.
La Silicosis s una greu Malaltia Professional
causada per inhalaci de Slice, que al restar als pulmons causa dificultats per respirar
(pneumoconiosis), apareixent les seqeles
anys o dcades desprs de lexposici a la
substncia, de forma semblant als afectes de
lamiant. La Silicosis s tpica dels miners,
per sha diagnosticat en mltiples altres
professions amb exposici a la Slice, com en
aquest cas de lempresa de Gav.
La sentncia judicial del TSJC, del passat 17

de febrer, deixa constncia de que anteriorment shavien donat altres diagnstics idntics a lempresa. Aquesta realitat ha estat denunciada reiteradament en els darrers anys
per la secci sindical de CGT de ROCA en
escrits interposats a la Inspecci de Treball,
reclamant que lexposici a aquesta perillosa
substncia es fes complint la normativa en
matria de prevenci de riscos laborals.

Segons afirma en Miguel Arenas, advocat del

Collectiu Ronda que va portar la defensa
jurdica de la viuda i fills del difunt treballador, moltes Malalties Professionals no sn
declarades com a tals, i resten com a malalties comunes, causant pensions ms baixes, i
la impunitat de les empreses infractores, que
eviten indemnitzar als treballadors afectats i a
les seves famlies.

La sentncia judicial recull tota la normativa que hauria dhaver complert lempresa, ja
des de les Ordres de 1940 i 1961, respecte a
les mesures per evitar lexposici a la Slice
(mascaretes, evitar el pols, ventilaci,...), per
lempresa va allegar al judici un total desco-

En paraules del lletrat Arenas, en molts casos

els cncers i altres greus patologies que han
estat causades per exposicions laborals son
amagades per les Mtues i lINSS, com en el
cas de lamiant, la slice o les empreses petroqumiques, entre daltres.

Els sous dels 21 directius del Metro de

Barcelona publicats noms sn una part
Secci Sindical de CGT Metro
de Barcelona
Davant la publicaci a la web de transparncia dels costos salarials de metro, la CGT de
Metro vol matisar diversos aspectes per poder
valorar en la seva justa mesura el que sha publicat:
En primer lloc, el moment escollit mediticament per a la seva publicaci, ens recorda
altres poques i un intent clar de que la seva
repercussi pblica sigui la mnima possible.
Queda demostrat que els sous dels 21 alts directius publicats sn astronmics, si tenim en
compte que sn incapaos de gestionar el Metro pensant en el servei que oferim al ciutad.
Sha de valorar que en el llistat falten directius
que camuflats com a Responsables dUnitat i
Responsables Tcnics dels mbits organitzatius formen part de la cadena Directiva com a
Gerents de lnia, Operatius, Responsables del
Taller, etc. I que amb sous de ms de 80.000,
augmenten la quantitat global en centenars de
milers deuros, sn ms de 80 persones amb
gran pes directiu a lempresa.
A ms a ms no figuren una srie de crrecs
que eren Directors drea i que foren substituts fa poc pels actuals i han sigut recollocats
a llocs menors, per amb el mateix sou que
tenien, aix com els famosos Adjunts a Direcci que amb sous similars no apareixen enlloc.

A la CGT no ens indigna exclusivament els

sous publicats o els que continuen camuflats,
el pitjor de tot s el malbaratament econmic
que les seves decisions li costen als ciutadans,
i com a exemple clar, els 2 milions deuros que
el Director de Manteniment i Projectes de
Metro, Sr. Jordi Micas, es gastar cada any per
llogar una mquina esmeriladora de carril i en
el personal extern que la far servir. Mentre
que Metro t en propietat una mquina simi-

lar que ha sigut arraconada, i el personal de

Metro que la feia funcionar ara no ho fa i els
ha deixat prcticament sense feina. DAIX
ENS INDIGNEM!.
Devem recordar que a excepci del Conseller
Delegat, la resta de lequip directiu s heretat
del final de letapa del Sr. Trias a lajuntament
i lactual equip de govern municipal mant la
mateixa estructura, cosa que, perpetua el d-

ficit econmic i del servei, a lestar en mans

de Directius que no creuen en el transport
pblic, noms creuen en cobrir els seus objectius de reducci de treballadors per cobrar
ntegres els seus incentius.
Esperem que els responsables poltics de Metro cessin a lactual cpula directiva i posin en
el seu lloc a persones que, amb sous raonables, CREGUIN EN EL TRANSPORT PBLIC FERROVIARI.

SETEMBRE DE 2016
Treball Economia - 10

CatalunyA

Lluitant per leducaci pblica

de qualitat i de totes
Marta Minguella i Ernest Weikert
En comenar el curs 2015-2016 ens vam
adrear a vosaltres per comunicar-vos que la
secci sindical de CGT Ensenyament a Tarragona Deixem de ser una illa tornava a impulsar la seva tasca i que dues persones ens hi
dedicarem a jornada.
Arribat el juny, el nostre missatge s
dagrament a totes les que ens heu fet confiana. Hem treballat des de la plena convicci
que la lluita per la defensa dels nostres drets i
per la defensa de lescola pblica no tan sols val
la pena, sin que s necessria, sobretot en uns
moments en qu la Conselleria dEnsenyament
ha decidit que en comptes daliar-se amb els
agents que formem part del dia a dia de la
comunitat educativa, ho faria amb els lobbies
que, de leducaci, en volen fer negoci.
Moltes de les nostres tasques han estat directament relacionades amb el mn educatiu,
com per exemple, lacompanyament i assessorament a mestres i professorat en aquelles
consultes i denncies que representaven una
vulneraci dels seus drets, incloent la difusi
de lacomiadament duna professora que ha resultat ser improcedent i per tant ha demostrat
la impunitat en qu treballa el Departament
dEnsenyament envers les persones que hi
treballem. Tamb hem participat en les campanyes en contra de les retallades de les beques menjador, en la defensa de la qualitat de
leducaci pblica i en contra dels tancaments
de lnies, en la creaci de la Plataforma dels
drets dels infants en lmbit educatiu de Tarragona en defensa dun accs equitatiu de tots
els infants al lleure educatiu, la collaboraci
en la campanya dinsubmissi en contra de les
proves estandarditzades de primria i suport
a les famlies que hi objectaven, en el suport
a la vaga de lestudiantat en contra del model
universitari 3+2.
Tamb hem dadmetre que no hem pogut arribar a tot arreu, el treball de dues persones a
mitja jornada fa impossible la presncia fsica en tots els centres. Afortunadament per,
viure en lera de les comunicacions ens ha perms estar al costat de les persones que us heu
adreat a nosaltres.
La nostra lluita sindical lentenem lligada a la
de tots els moviments socials que treballen

per aconseguir conviure en una societat ms

justa i amb igualtat doportunitats per a totes.
Per aix tamb hem participat del Correscales,
hem donat suport a la Plataforma per la Sanitat Pblica Universal, dels actes per reivindicar la igualtat de gnere i en contra de les
violncies masclistes, de la Plataforma per la
Defensa de lEbre, a les accions per aconseguir
un habitatge digne per a tothom i en contra
dels desnonaments.
Pel que fa a la formaci, aquest curs hem anat
ms enll, i a ms a ms dorganitzar la VIena
edici de les jornades pedaggiques, us hem
pogut oferir el cicle de conferncies i debat
Els Inicis de la Pedagogia Llibertria a Catalunya, que per primera vegada han tingut
reconeixement com a activitats de formaci
permanent del professorat.
I lacabament no podia ser ms gratificant per
a nosaltres. Davant el recent atac de la Consellera dEnsenyament contra lescola pblica,
la comunitat educativa ha dit prou. Aix ho va
demostrar amb les mobilitzacions de les ltimes setmanes al Parlament i a la concentraci
de la Plaa Urquinaona, on ms de 1000 per-

sones vam ocupar els carrers per avisar que la

qualitat de lensenyament pblic no est en joc.
I per aix vam decidir en assemblea que el curs
vinent comenaria com sest acabant aquest,
lluitant.

I el comencem amb un somriure malgrat les

poltiques de la Conselleria dEnsenyament
que ja gaireb sense prembuls demostren el
poc inters que tenen per la defensa de lescola
pblica, la que havia estat laica i de qualitat.

Tornem a agrair a totes les que ens heu donat

suport, que us heu afiliat, i que heu participat
de les mobilitzacions. Cal recordar les paraules de Miquel de Pedrolo, avui (ahir), que fa
26 anys de la seva mort Cal protestar fins i tot
quan no serveix de res.

Un somriure malgrat la consellera Meritxell

Ruiz ha aparegut als mitjans presentant dades
de manera gaireb triomfal explicant lalegria
que tenia pel fet que mestres i professorat substitut aquest any arribarien als centres el dia 8
de setembre. S companys i companyes, dos
dies tindr el professorat inter per preparar el
curs que comenar tot just el 12. s clar que
tamb ens ha informat del cost (no pas de la
inversi) que aquest fet suposar per a les arques del Departament (s a dir, per a les persones contribuents). Sha deixat dexplicar per,
que la conselleria shavia comproms amb els
sindicats que molts daquests contractes serien
efectiu des de l1 de setembre.

Comencem el curs amb

un somriure, malgrat
tot...
Doncs s, els mesos de juliol dagost shan fos
amb el sol destiu i amb el setembre arriba el
principi del nou curs escolar 2016-2017. I el
comencem amb el somriure que ens porta el
fet dincorporar-nos a una feina que estimem,
que creiem imprescindible i que ens fa orgulloses de ser-hi, simplement perqu creiem
fermament que leducaci s el pilar per construir una societat ms igualitria i ms justa.

Un somriure malgrat en les seves declaracions

la consellera presenta dades i nmeros que
impliquen augment de personal per a lescola
inclusiva, la continutat dels 360 professionals
datenci educativa i 400 docents ms en escoles dalta complexitat, sense anomenar que
aquestes xifres estan per sota de les necessitats
si el que volem s assolir centres escolars dignes, sobretot tenint en compte que a secundria
sincorporen gaireb 7000 alumnes i per tant
la mitjana per aula ser de 28 (havien proms
reduir-ho a 23 si recordeu), tot aix acompanyat duna gran disminuci en el pressupost en
poltiques dimmersi lingstica, imprescindibles per aconseguir la integraci de lalumnat,
vingui don vingui.
Un somriure malgrat les lleis antieducaci LEC
i LOMCE i la llarga llista dagressions contra
leducaci pblica, que s la de tots i totes.
Un somriure perqu lluitarem, no ens poden
prendre all que no s seu i no els ho deixarem
fer, en poden estar segures!
* Marta Minguella i Ernest Weikert, Delegada
i Delegat sindical de Deixem de ser una Illa CGT Ensenyament Tarragona

SETEMBRE DE 2016
11 - Treball Economia

CatalunyA

La CGT surt al carrer contra la

repressi del cas Som 27 i ms
Secretariats Permanents de
la CGT de Catalunya i CGT de
Barcelona
Ms de 450 afiliats/ades de la CGT de Catalunya i solidries vam sortit al carrer el passat 15 de setembre en protesta contra el pitjor
acte repressiu a una universitat des de la mort
del dictador. El secretari general de la CGT de
Catalunya, i professor de la UAB, Ermengol
Gassiot t una petici penal de 11 anys i mig
de pres per donar suport a una mobilitzaci
estudiantil contra un fort increment de taxes.
Aixi com 26 persones mes amb peticions penals que van des dels 11 anys i mig de pres
fins els 14.
I ho vam fet sense notificar, sense publicitarho i sense demanar perms a ning per seguir
fent del carrer lespai dexpressi i reivindicaci de la classe treballadora. Cap llei Mordassa, cap amenaa, ni cap repressi ens far callar. Res ens aturar en les nostres lluites.
En un ambient determinat i sorolls, la manifestaci va sortir de la seu dels serveis territorials de la conselleria de Treball a Barcelona,
va recrrer els carrers del Raval, pujant per
Les Rambles i va finalitzar a la Plaa Sant Jaume on es va llegir un text en solidaritat amb
les encausades, 27 persones que viuen sota la
incertesa de peticions penals que van des dels
11 anys i mig de pres fins els 14.
Denunciem el delirant i paranoic relat que la
exvicerectora Slvia Carrasco va fabular per
fer revenja poltica amb els i les estudiants que
mantingueren un pols contra la poltica de
retallades neoliberals que liderava lanterior
rectorat de la UAB.
Denunciem la delaci i ajust de comptes que
la exvicerectora realitza amb la CGT, en la
persona del seu secretari general, un ajust de
comptes contra el sindicat que ms els incomoda per la seva ferma defensa dels drets dels
i les treballadores i duna universitat pblica
i lliure.
Denunciem a la fiscalia, que ha aprofitat el
muntatge per descarregar tota la repressi
possible contra el moviment estudiantil i el
sindicalisme que els incomoda.
La CGT, juntament amb moviments socials i
organitzacions de classe, fem i farem front de
forma conjunta a aquest nou muntatge repressiu quan i com ho decidim. Tamb deixem clar
que la nostra acci sindical i social contra el
sistema capitalista no noms no es veur afectada pels cops de lestat i els seus cmplices,
sino que seguir creixent i confrontant-los.
Som 27 i ms.

Victor Serri

Marxa sorpresa de la CGT a Barcelona

David Bou
Centenars danarcosindicalistes shan manifestat fins a la plaa Sant Jaume amb Ermengol
Gassiot, secretari general del sindicat imputat
en aquest cas, a la capalera. Arrenquen, aix,
una campanya prpia que suma esforos amb
la unitria Som 27 i ms
Manifestaci sorpresa aquest migdia al centre
de Barcelona, davant la mirada estupefacta
dels centenars de turistes que encara ocupen els carrers de la ciutat i les acceleracions
brusques de les motocicletes dels agents de la
Gurdia Urbana, desconcertats en trobar-se
que, de sobte, ms de dues-centes persones
prenien la Rambla.
La Confederaci General del Treball (CGT)
de Catalunya ha aprofitat la celebraci duna
trobada del sindicat a la ciutat aquest dijous
per prendre els carrers en solidaritat amb 27
estudiants i treballadores de la Universitat
Autnoma de Barcelona (UAB), imputades en
una causa penal per lokupaci del rectorat de
Bellaterra la primavera de lany 2013.
Tot i participar a la plataforma unitria Som
27 i ms, la CGT ha volgut que les companyes del mn sindical puguin sortir al carrer
per deixar clar que, si toquen alg de la nostra
organitzaci, responem collectivament, de la
mateixa manera que si toquen alg dels moviments que lluiten contra els abusos de poder,
ha explicat a la Directa Ermengol Gassiot, secretari general de lorganitzaci anarcosindicalista a Catalunya i professor de la UAB.

Gassiot s una de les 27 persones de la comunitat educativa de la UAB a les quals la

fiscalia demana penes que oscillen entre els
onze anys i cinc mesos i els tretz anys i nou
mesos de pres per lokupaci del rectorat.
Aquesta acci va durar un mes i es va produir en un context de retallades en leducaci
pblica, motiu pel qual ms de 150 persones
es van tancar a ledifici del rectorat per exigir
laplicaci dunes mocions aprovades anteriorment al claustre de la universitat.
Aquest cas sexplica per la lluita contra el negoci privat en el mn de leducaci que hem
tirat endavant el moviment estudiantil des de
fa molts anys a la universitat, explicava Gassiot mentre la capalera de la manifestaci
arribava a la Rambla entre crits de Obreres
i estudiants unides i endavant i Menys repressi i ms educaci. Gassiot assegura que
hi ha un punt descarni, danar a assenyalar
persones concretes que han tingut una rellevncia en les lluites dels ltims anys. Ens han
anat assignant rols en aquest suposat entramat
delictiu que la universitat va denunciar que hi
havia, explica fent allusi a lescrit dacusaci
adreat al jutjat dinstrucci nmero 3 de
Cerdanyola del Valls per sollicitar lobertura
dun judici oral.
Durant tot el recorregut, shan llenat petards
eixordadors que espantaven i fins i tot feien
enfadar botiguers i turistes. Tanmateix, aix
no ha molestat les ms de 250 anarcosindicalistes que han arribat a la plaa Sant Jaume
passades les dues del migdia. Els efectius dels
Mossos dEsquadra i la Gurdia Urbana que

conversaven distesos a les portes de la Generalitat i lAjuntament, respectivament, shan vist

sorpresos per una traca de cinquanta metres.
La capalera sha collocat davant del Palau
de la Generalitat, on ni tan sols havien tingut temps de preparar lhabitual dispositiu
que protegeix ledifici els dies de protesta. Ha
estat aix perqu la marxa no havia estat comunicada a cap autoritat ni publicitada des
de lorganitzaci per reivindicar lespai pblic
com a lloc de lliure expressi. Per cloure la
manifestaci, un membre de la CGT ha llegit
un comunicat que comenava advertint: Qui
es pensi que la repressi i lamenaa de pres aconseguir diluir la nostra manera de fer
sindicalisme de combat, comproms amb la
classe treballadora, sequivoca.
Tot seguit, ha enumerat una desena dels nombrosos casos repressius contra membres del
sindicat que hi ha hagut durant els darrers
anys, des del cas Expert fins al procs judicial a la Laura i lEva o contra el conductor
dautobusos Saturnino Mercader. Lorador ha
carregat contra la condemna dun any i mig
de pres pels vaguistes del 14-N a Girona
anunciada avui: Cap llei mordassa ens tapar
la boca, cap reforma laboral ens domesticar mai, ha assegurat. Desprs de recordar
lAntonio, membre del sindicat a Parcs i Jardins mort aquest estiu, lacci sha tancat amb
un missatge ben clar: Les encausades no estan soles, ens tenen a totes nosaltres.
* Article publicat al setmanari Directa

SETEMBRE DE 2016
Treball Economia - 12

CatalunyA

Estratgies per aixafar vagues

Gladys Martnez i Ter Garca
Desproporcionada. s una de les paraules
ms utilitzades en les ltimes dcades per
dirigents de diferent signe poltic per fer referncia a una vaga. Lltima a fer-ho, no
obstant aix, va sorpren ms. Lalcaldessa de
Barcelona i antiga activista de la Plataforma
dAfectats per la Hipoteca, Ada Colau, no noms afirmava el passat 21 de febrer que les aturades convocades pels treballadors del Metro
de la capital catalana eren desproporcionades. El mateix dia feia pblic el sou daquests
empleats en un intent per deslegitimar el seu
recurs a la vaga: entre 29.000 i 33.000 euros
anuals, deien des de lAjuntament. Els treballadors van respondre, no noms negant que
molts dells aconseguissin aquestes xifres, sin
tamb mostrant que, mentre la massa salarial
dels empleats adscrits a conveni sha redut en
els ltims quatre anys, la dedicada als directius va augmentar un 14,27%. I un treballador escrivia en una carta: El problema no s
econmic. El problema s sobre els companys
amb contractes temporals i precaris.
Alguna cosa semblant passava el 2013, quan
el portaveu del Govern de la Comunitat de
Madrid, Salvador Victoria avui imputat pel
cas Pnica, criticava i tractava de frenar les
aturades en el Metro de Madrid en considerar
condicions avantatjoses que el 65% dels treballadors cobressin 38.000 euros bruts o que el
95% fssin indefinits, entre altres prebendes
(com qualificaven mitjans com a Periodista
Digital) a drets adquirits pels treballadors.
Per cal tenir un sou miserable per tenir dret
a vaga? Pretendre que una vaga s ms o
menys legtima segons el salari implica desconixer que darrere duna vaga hi ha molt
ms que una reivindicaci merament salarial
i que el dret de vaga va vinculat al ms ntim
dret a la protesta i a la reivindicaci dins de la
relaci laboral, diu Adoracin Guamn, professora de Dret del Treball en la Universitat de
Valncia.
Potser lexemple ms paradigmtic sigui el
dels controladors aeris o els pilots, les vagues dels quals solen coincidir amb perodes
vacacionals. Mentre els motius de les queixes daquests treballadors amb prou feines
saborden pblicament, aquestes plantilles sn
estomacades per mitjans i dirigents. Els motius? Primer, els seus elevats sous no els do-

narien dret a queixa. Segon, perqu estarien

prenent com a ostatges als usuaris.
Vaga salvatge, xantatge, privilegis o ostatges sn conceptes mpliament difosos pels
mitjans de comunicaci, fonamentalment
quan les vagues afecten el transport pblic
o la neteja. Va ser el cas de la vaga de Metro
de setembre de 2010, quan la Comunitat de
Madrid va amenaar amb demanar als militars que es fessin crrec del servei, com ja es
va fer en 1976; o la de Tragsa de 2013, tamb a
Madrid, en la qual es va contractar a esquirols
per rebentar les vagues. La vaga ha de tenir
efecte, i els efectes han de notar-se, perqu s
un conflicte. Sense pressi no hi ha vaga. I, en
un servei pblic, la pressi lhan de notar els
usuaris perqu sn els qui poden pressionar
al govern. s el abec de la vaga, afegeix Guamn.
Es dna el missatge del egoisme daquests
treballadors del servei pblic que actuen contra els interessos de la majoria ciutadana i
contra aquesta suposada marca Espanya, diu
Desiderio Martn, secretari confederal de formaci de la CGT, qui afegeix que aquest enfrontament entre interessos s bastant clssic
i respon a una estratgia molt ben construda
ideolgicament per part de qui ostenta el poder a cada moment.

Jos Luis Carretero, professor de Dret del Treball i integrant de ICEA, afegeix que enfrontar a uns treballadors amb uns altres, quan
uns tenen alguna millora laboral, s jugar amb
el ressentiment de la gent, s totalment representatiu del que s el pensament neoliberal, s
com dir que uns sectors, per tenir una situaci
ms estratgica, tenen la culpa no els que fan
els lleis i tenen els diners i han dempassarsho com tots els altres.

Serveis mnims abusius

Per la deguda pressi que ha dexercir una
vaga queda en moltes ocasions anullada,
denuncien els sindicalistes, per uns serveis
mnims que, imposats per les autoritats, sovint resulten abusius. Els serveis mnims en
serveis essencials sempre han existit, des que
es va reconixer com a tal el dret a la vaga.
Lerror ms important s fer descansar la decisi sobre qu s un servei essencial i quins
sn els serveis mnims que shan daplicar
en lautoritat governativa, explica Guamn.
Aix provoca que habitualment es tendeixi
a labs i permet minimitzar els efectes de la
vaga, continua.
Segons lOrganitzaci Internacional del Treball (OIT), els serveis mnims en casos de
vaga saplicarien noms en aquells sectors la

interrupci dels quals poss en perill la seguretat o la salut de tota o part de la poblaci, s
a dir, en aquells serveis que es consideren com
a essencials. Tamb en sectors en els quals,
encara que no siguin essencials, la llarga durada duna vaga pogus ocasionar una crisi nacional posant en perill les condicions normals
de vida de la poblaci, i en el cas de serveis
dimportncia fonamental.
Per quins serveis sn considerats com a essencials? En termes estrictes, la OIT assenyala el sector elctric, provedors daigua, telefonia, policies i Exrcit, bombers, presons,
lalimentaci i neteja en escoles i el control
aeri. A Espanya, no obstant aix, la legislaci
no dicta quins serveis es contemplen com a
essencials i s el propi Govern qui els fixa. Per
aix la inclusi dalguns serveis en el grup de
essencials sovint s ms que dubtosa.
A loctubre de 2015, el sindicat CSI va desconvocar una vaga en la Televisi del Principat
dAstries desprs que la Direcci de lempresa
ordens uns serveis mnims que obligaven a
treballar a 17 dels seus 21 treballadors. I al setembre de lany passat, el Ministeri de Foment
va imposar uns serveis mnims en la vaga de
maquinistes de Renfe que anaven del 20% al
75% del servei, segons la franja horria. De
facto, indica Desiderio Martn, els serveis mnims sn fixats per la patronal de les empreses
i sancionats per lautoritat laboral, la qual cosa
fa que no noms siguin abusius, sin que inhabiliten en la prctica el dret a vaga.
Sempeny sistemticament a lincompliment
dels serveis mnims perqu es marquen uns
serveis mnims que deixarien sense efecte el
sentit de la vaga, opina tamb Jos Luis Carretero. En el cas de la vaga dautobusos de Madrid del 29S de 2010, els serveis mnims van
ser declarats illegals pel Tribunal Superior de
Justcia de Madrid nou mesos desprs, en una
sentncia confirmada pel Tribunal Suprem al
febrer de 2013. El mateix va ocrrer amb les
aturades convocades en el servei del 061 per
a comunicaci demergncies sanitries a la
provncia de Mlaga, en els quals es va dictar
un servei mnim del 100% per als operadors i
del 50% per a tcnics i personal administratiu,
ratllats dabusius tamb pel Tribunal Superior
de Justcia dAndalusia. s el problema fonamental, les sentncies vnen desprs, apunta

SETEMBRE DE 2016
13 - Treball Economia

CatalunyA
ticipat en piquets; per la via administrativa,
amb la potestat de les autoritats governatives
per decidir sobre serveis essencials i serveis
mnims i, cada vegada ms, a nivell internacional, pel qestionament del dret a vaga com
un dret fonamental. Expressa el canvi de relaci de forces en la qual els sectors productius han perdut potncia i que est sent aprofitada per intentar reduir al mnim el conflicte.
No obstant aix, en els ltims temps els conflictes estan revivint, indica Guamn. Estan
donant-se petits conflictes, no anem a vagues
generals, per s a un conflicte amb altres expressions, amb vagues socials, de consum
Igual el conflicte est mutant i aix s positiu
perqu est ja fora de la regulaci.

Pres per al
sindicalisme

Carretero, qui afegeix que, com no hi ha una

taula legal que estableixi serveis mnims segons sectors, es treballa segons les sentncies
de casos anteriors i amb la pressi que es pugui fer.
La Confederaci Nacional del Treball rebutja
tot servei mnim que vagi ms enll dels que
cobreixen emergncies i atenci sanitria i a
persones amb discapacitat, i consideren especialment abusius aquells que sestableixen
en els transports, ja que els serveis mnims
establerts per les administracions no tenen
una altra finalitat que desactivar limpacte
de la vaga, segons un comunicat fet pblic el
2012.

Una llei
preconstitucional
La vaga a Espanya est regulada pel Reial decret Llei 17/1977 sobre relacions de treball. La
norma, anterior a la Constituci i composta
per 44 articles, fixa la proporci de treballadors necessria per convocar una vaga majoria simple o els terminis de comunicaci
cinc dies en empreses privades i deu en el
sector pblic.
Tamb estableix que lempresari no podr
substituir als treballadors en vaga per personal ali a lempresa, encara que, segons assenyala Carretero, fa anys que les noves tecnologies estan funcionant com esquirols allegals.
Per no noms. En els ltims anys, els tribunals han condemnat a diverses empreses
o institucions per vulnerar el dret a vaga en
substituir a treballadors. Aix es va pronunciar
el Tribunal Suprem contra Telemadrid per haver substitut als treballadors en la vaga del
22 de desembre de 2010 i donar sensaci de
normalitat. O dos jutjats socials de Pamplona, que van condemnar a Volkswagen en dues
ocasions per haver emprat la mateixa prctica
el 2012 i 2013.

Vagues poltiques i
solidries
El reial decret de 1977 tamb assenyala en el
seu article 11 com a accions sindicals illegals
les vagues poltiques i les solidries, tret que
afecti a linters professional dels qui la promoguin o sostinguin, o les vagues que tinguin
com a objectiu alterar els pactes en un conveni vigent o se salti el protocol de soluci de
conflictes. Segons Desiderio Martn, s una
norma que el seu objectiu s tractar dimpedir

el conflicte i negar-ho com lnic mtode de

defensa dels drets dels treballadors. Aquest
sindicalista considera que no ha dhaver-hi
un control poltic de la vaga, sin que aquest
dret ha dexercitar-se amb autorregulaci per
part dels subjectes del dret.
A pesar que ara diuen que cal regular ms perqu la norma actual s molt oberta, realment
la regulaci s molt restrictiva, explica Carretero, qui apunta que, des que es va aprovar el
reial decret-llei, aquest noms ha passat una
vegada pel filtre del Tribunal Constitucional,
rgan que en 1981 va emetre una sentncia
en la qual dictava que text calia interpretar-ho
afavorint lexercici del dret a la vaga. El reial
decret del 77 tipifica com a illegals tots els tipus de vaga que han resultat en la histria: les
poltiques, les de solidaritat, les rotatives, les
de sectors estratgics, etc., afirma Carretero.
Segons detalla linforme Strike rules en UE
and beyond, elaborat per lassessora legal
Wiebke Warneck pel European Union Trade
Institute, les vagues poltiques sn illegals en
gaireb tots els pasos de la Uni, excepte a
Itlia, Dinamarca, Finlndia, Irlanda i Noruega. En el cas de les vagues solidries, noms
Letnia, Luxemburg, Pasos Baixos i Regne
Unit les prohibeixen, i Espanya s, al costat
dAlemanya i Itlia, un dels pocs pasos que la
restringeixen.

Europa
El que es veu a Europa, i Espanya s un
exemple daix per hi ha molts altres, s que
els drets sindicals estan ms sota pressi que
abans, afirma Warneck a Diagonal. Shan
proposat noves lleis, per exemple, al Regne
Unit, enfocades a dificultar les accions sindicals, tamb hi ha problemes a Itlia, a Blgica Es pot veure per tota Europa que les
coses shan posat ms difcils per als sindicats, continua. Warneck, que s tamb assessora legal per a la Confederaci Europea de
Sindicats (CES), relaciona els atacs al sindicalisme que sestan produint en tota Europa
amb les mesures dausteritat imposades per la
Troica. Hem vist la destrucci dels sistemes
dindustrialitzaci, dels convenis collectius,
dels sindicats sota lexcusa que cal tornar-se
ms competitiu. A ms datacs com lintent en
2012 de restringir el dret a vaga a nivell europeu mitjanant un reglament impulsat pels
empresaris. A nivell internacional, en lmbit
de la OIT hi ha moltes veus, les empresarials i
alguns governs, que el que volen s que el dret
de vaga es desvinculi de la llibertat sindical i
per tant perdi la seva entitat com a dret fonamental. Aix s una barbaritat, diu Guamn.
Els atacs contra aquest dret, resumeix aquesta
professora, es produeixen avui per la via penal, amb desenes dencausats per haver par-

Carmen Bajo podria ser, si no s indultada o

es revisa la seva sentncia segons el nou Codi
Penal, la segona persona que entri a la pres a
Espanya per participar en un piquet. Ja ho va
fer Carlos Cano, detingut al costat della en la
vaga general del 29M de 2012, i que, desprs
de passar una setmana a la pres el 2014, va
ser posat en llibertat a lespera que es resolgui
tamb el seu indult. Bajo i Cano es troben
entre les ms de 300 persones a les quals, des
de 2012, sels ha aplicat larticle 315 del Codi
Penal, que des que va entrar en vigor en 1976
abans de lactual Codi Penal fins llavors no
shavia aplicat a ning. Fins a juliol de 2015,
larticle 315 castigava amb entre tres mesos i
tres anys de pres als qui, actuant en grup o
individualment, per dacord amb uns altres,
coaccionin a altres persones a iniciar o continuar una vaga. Amb lltima reforma del
Codi Penal aquest delicte va passar a estar penat amb entre un i tres anys de pres o multa.
Al febrer daquest any, el Tribunal Europeu de
Drets Humans comunicava a Bajo la seva negativa a estudiar el cas, per la qual cosa queda
a lespera del seu recurs davant els tribunals
espanyols. Almenys altres cinc persones han
estat condemnades a penes de diversos anys
de pres per la seva participaci en piquets,
i ingressaran a la pres en cas que els seus
indults siguin denegats, i unes altres es troben a lespera de judici. Alguns, com els vuit
dAirbus, que senfrontaven a penes de vuit
anys de pres cadascun per la seva participaci en la vaga general del 29S de 2010, van ser
absolts.
* Article publicat a la revista Diagonal.

SETEMBRE DE 2016
Treball Economia - 14

CatalunyA

Notcies sindicals
Jornades de vaga amb
aturades parcials a
Autobusos Mohn
Durant diversos mesos de negociaci amb
lempresa Autobuos Mohn de Viladecans, i
desprs del NO a tot el que shavia plantejat,
per intentar desbloquejar aquesta situaci, des
del comit dempresa ens vam veure abocats
a convocar diverses jornades daturades parcials, els dies 5, 7 i 15 de juliol, el 12, 14, 16,
20 i 22 de setembre, i el 3, 5, 7, 18, 19, 21, 26 i
27 doctubre. Les jornades portades han tingut
un seguiment majoritari per part de la plantilla.
- Per tenir 2 dies de descans setmanal i aix
millorar el descans dels conductors i la seva
salut, per poder donar el millor servei als
usuaris.
- Que els 30 minuts de descans diari que tenim sigui retribut temps efectiu de treball.
- Per crear llocs de treball, convertir els contractes temporals en indefinits.
- Per un calendari laboral que fomenti la conciliaci de la vida laboral i la familiar, tenim
un alt ndex de divorcis.
- Que a tots/totes els treballadors/treballadores sels hi reconegui la seva categoria professional.
- Per desbloquejar lactual situaci de bloqueig del conveni collectiu dAutobusos
Mohn, i que lempresa se segui a negociar una
possible sortida al conflicte.
Amb la vaga, estem lluitant pel b dels treballadors/treballadores i els usuaris dAutobusos
Mohn. Per aix fem una crida a la comprensi, solidaritat, empatia i recolzament dels
usuaris per aconseguir a travs daquestes mobilitzacions que es posin els mitjans i condicions suficients per a qu els treballadors/treballadores dAutobusos Mohn, puguem donar
un servei de qualitat amb seguretat, tal i com
els ciutadans es mereixen.
Comit dempresa dAutobusos Mohn SL
(CCOO-CGT-UGT)

Els jutjats avalen

lorigen laboral del
cncer dun treballador
de la petroqumica de
Tarragona. Collectiu
Ronda assenyala que es
tracta dun problema
generalitzat
Per segona vegada, el Jutjat Social nmero 1
de Tarragona ha sentenciat que el cncer dun
treballador de la petroqumica de Tarragona s dorigen laboral. La sentncia obliga a
mantenir la prestaci concedida el 2011 per
incapacitat permanent i qestiona el posicionament de lINSS i lICAM.
Segons assenyala, el linfoma fonicular que
pateix un dels empleats de les subcontractes
presents a la planta qumica de Repsol va ser
originat per lexposici als compostos qumics
de la installaci industrial. En la primera
ocasi, la sentncia va rectificar la decisi de
lINSS de considerar la malaltia, una greu forma de cncer, no com dorigen laboral, sin
una patologia comuna desvinculada de la seva

activitat professional com a responsable de

tasques de manteniment dels forns dolefines.
I ara, per segona vegada, ha obligat lInstitut
Nacional de Seguretat Social (INSS) a reprendre labonament de la prestaci per incapacitat permanent en grau total que havien decidit
retirar-li en resposta a un informe de lICAM
on es considera que la malaltia ha rems de
forma tal que permetia lextreballador reincorporar-se amb normalitat al mn laboral,
malgrat la severitat del seu quadre clnic.
La resoluci judicial constata amb fermesa
que les lesions que patia lany 2011 quan li va
ser reconeguda la IPT sn exactament les mateixes que tenia al 2012, quan li va ser denegada per millora i considera que si hi ha hagut
remissi s pel tractament quimioterpic realitzat i, encara ms rellevant, per lallunyament
que la font que va donar origen a la malaltia,
lexposici a letil. Precisament, la presncia
detil est reconeguda als protocols de seguretat i la descripci del lloc de treball que ocupava el treballador afectat on sesmenta com
a riscos vinculats a les funcions de manteniment de forns dolefines que desenvolupava a
la planta de Repsol lexposici a substncies
potencialment cancergenes. Un extrem que,
en relaci a letil i el benz, tamb reconeix
el Varem de Malalties Professionals en vigor.
La situaci viscuda per aquest treballador segons el collectiu dadvocats Ronda exemplifica i illustra la situaci de perptua infradiagnosi de malalties professionals que es dna a
lEstat espanyol i el carcter restrictiu de les
poltiques aplicades per lINSS i organismes
com lICAM a lhora de primar criteris estrictament econmics per sobre de la racionalitat
clnica arribat el moment de jutjar la capacitat
laboral de persones malaltes. Segons apunten, milers i milers de persones a tot lEstat
es veuen perjudicades per les reticncies de
lINSS i de les mtues a admetre aquest origen
laboral de les seves malalties, veient-se priva-

des de beneficiar-se de lincrement de limport

de les prestacions dincapacitat, invalidesa,
vidutat i orfandat que els correspondrien.
En aquests casos, s necessari, com ha succet
ara, demandar fins en dues ocasions lINSS i
la mtua corresponent per veure reconeguts
els drets que ens corresponen i assolir a travs
de la tutela judicial all que lINSS i lICAM i
les mtues ens neguen amb lnica voluntat de
reduir la despesa en prestacions.
Per a Jaume Corts, advocat del Collectiu
Ronda, que ha defensat els interessos del treballador afectat, resulta inversemblant que
shagi obligat una persona greument malalta
a enfrontar-se a dos judicis diferents malgrat
levidncia mdica de la seva situaci i la claredat de la relaci causa-efecte entre la patologia
que pateix i lactivitat professional que desenvolupa en un entorn extraordinriament perills per a la salut com s la petroqumica de
Tarragona. En aquestes installacions la gent
que hi treballa est exposada a la presncia
dagents contaminants que figuren i estan reconeguts al Varem de Malalties Professionals
que, malauradament, ja s prou restrictiu.
Ladministraci i els organismes pblics tenen
lobligaci de vetllar per la salut i assegurar
que tothom sense capacitat per treballar disposa de recursos suficients per tenir una vida
digna. Aquesta, per, sembla ser la darrera de
les prioritats.
delCamp.cat

CGT davant la
negociaci del conveni
de la Sanitat Privada
Des de fa uns mesos sesta negociant el Conveni Collectiu de la sanitat privada catalana
,la taula negociadora aquesta formada per
CCOO , UGT i la patronal. La patronal amb
la seva avarcia insaciable , pretn retallar el
nostre ja raquitic conveni collectiu amb el

vistiplau de les cupulas directives dels sindicats majoritaris . La ultima vegada van signar
un conveni a la baixa , en contra de les bases
i treballadors, a canvi van acordar repartir-se
els beneficis dels cursos de formaci.
Mentre les treballadores i treballadors generem ingressos milionaris a costa de la suor
del nostre front, els voltors de la patronal reparteixen solament les engrunes. Els nostres
drets ( salari, dias personals, permisos, ) es
redueixen i els seus beneficis es multipliquen.
Anem a seguir consentint? Anem a seguir esperant concessions que mai arriben? Anem
a seguir esperant almoines ?
Exigim un conveni nou, equiparable al de la
resta de la sanitat catalana. Amb major salari,
menor jornada i condicions de treball dignes
que permetin desenvolupar la nostra activitat
amb qualitat i seguretat.
La CGT no desitja la confrontaci, ni perseguim el cam del conflicte, per la patronal i
les cpules sindicals ens aboquen a aix davant laixecada de camisa als treballadors i treballadores de la sanitat privada.
Des de CGT iniciarem quantes accions estiguin a la nostra m i lluitarem pel conveni que mereixem.
Us convidem a totes i tots a participar activament.
Ara s el moment. No ens queda res per perdre i tenim molt per guanyar.
Treballadores i Treballadors afectats pel Conveni de Sanitat Privada de Catalunya i Sindicat
de Sanitat CGT Barcelona

Declaren improcedent
lacomiadament
del delegat de CGT
i president del
comit dempresa
del Servei Municipal
Mediambiental
dIgualada
Pedro Gonzlez, president del comit de
SMMI, va ser acomiadat el passat 15 de gener
per causes disciplinries, segons la direcci
de lempresa, per la CGT va denunciar des
del primer moment que el motiu real de fer
fora aquest treballador era que havia destacat
en els darrers anys en la defensa dels treballadors de SMMI i per tant considera que es
tracta dun cas de repressi poltica i dun
acomiadament injust. A ms, el sindicat
remarca que lacomiadament es va fer en un
context de conflicte laboral que va estar a punt
de desembocar en una vaga indefinida.
Improcedent. Aquesta s la sentncia que ha
dictat el jutge Emilio Garcia, del jutjat social
nmero 10 de Barcelona, sobre la reclamaci

SETEMBRE DE 2016
15 - Treball Economia
presentada per Pedro Gonzlez contra el seu
acomiadament. En el moment de fer-lo fora
de la feina, el passat 15 de gener, Gonzlez
era el president del comit dempresa de la
Societat Municipal Mediambiental dIgualada
(SMMI), una societat mixta formada per
lAjuntament i lempresa FCC que socupa de
la neteja viria de la ciutat. Pedro Gonzlez
s president del comit en representaci de
la CGT, el sindicat majoritari a lempresa. El
sindicat sempre ha denunciat que es tractava
dun acomiadament per reprimir lactivitat
sindical daquest treballador.
En el arguments de la sentncia, el jutge desmunta la majoria de raons que lempresa va
presentar per justificar lacomiadament. Tot
i aix, considera que lacomiadament s improcedent i no pas nul, perqu no considera
que es tracti duna represlia per lactivitat
sindical o la discriminaci. La sentncia tamb condemna lempresa, a readmetrel amb
les mateixes condicions que tenia abans de
lacomiadament o a indemnitzar-lo amb una
quantitat de 38.386,39 euros, segon prefereixi
el treballador. A banda, la sentncia estableix
que lempresa haur de pagar al treballador
tots els salaris que no ha percebut des que el
van acomiadar.
Tant el treballador com la CGT shan mostrat
molt satisfets pel resultat del judici, per finalment lAjuntament dIgualada va recrrer la
sentncia. Mentre no es resolgui el recurs, el
treballador de lempresa de neteja dIgualada
cobrar les mensualitats sense anar al seu lloc
de feina.
Redacci

Absolen el treballador
de TV3 a qui acusaven
de revelaci de secrets
El tribunal de Barcelona que jutjava el seu cas
va declarar innocent el treballador de TV3
acusat de revelar secrets a travs de la divulgaci per un correu electrnic piratejat de les
dades del conjunt de la plantilla. La direcci
de la Corporaci Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) havia demanat 7 anys de pres per aquest operari. La petici va sublevar
els treballadors de la televisi i la rdio pbliques en un moment en qu hi havia pau social
desprs de mesos denfrontaments.
Els empleats dels mitjans pblics van realitzar vagues i concentracions per reivindicar labsoluci del seu company. El comit
dempresa de TV3 es va arribar a tancar a la
seu de la CCMA sense aconseguir que la seva
presidenta, Nria Llorach els rebs per fer-li
arribar la seva petici de retirada de la denncia.

CatalunyA
El cas es va iniciar l1 dagost de 2012 amb un
missatge enviat presumptament des del correu electrnic del president del consell de la
Corporaci Catalana de Mitjans Audiovisuals
(CCMA), Brauli Duart, el correu es va rebre
a totes les bsties del correu intern de lens.
Adjuntava un full amb les dades de tots els
treballadors, sous i clculs del costos dels seus
acomiadaments. Una informaci que havia
estat demanada abans pel comit dempresa.
Les dades revelades pel correu van causar
un gran terrabastall i interpretacions contradictries. Des dentendre-ho com un globussonda de la direcci, fins a veure-ho com una
acci per a desvelar un secret atresorat per la
cpula de la televisi pblica catalana.
La corporaci va encarregar una investigaci
policial per trobar lautor de la filtraci. Durant 14 mesos els treballadors de Televisi de
Catalunya van ser escrutats en una investigaci de la qual es desconeixen els lmits.
Loctubre de 2013 els Mossos dEsquadra van
entrar per sorpresa a casa dun empleat de
TV3. Van regirar durant hores i van requisar
un ordinador. Desprs van detenir el treballador i durant 72 hores va ser interrogat. En sortir estava acusat de descobriment i revelaci
de secret, ambds crrecs relacionats amb la
filtraci de la informaci sobre lERO que es
preparava a la CCMA.
Desprs, contra el que havia assegurat la direcci de la CCMA, es va fer lERO, que va
costar ms de 300 llocs de treball a TVC. Les
dades comunicades eren certes.
Els treballadors sempre van demanar la retirada de la denncia per entendre que no
aportava res positiu al cas tenint en compte
que desprs de lERO shavia encetat un cert
perode de pau laboral a la televisi pblica de
Catalunya.
En el judici els mateixos Mossos dEsquadra
que van realitzar lescorcoll a casa del treballador de TV3 van reconixer que no podien afirmar sense cap mena de dubte que de
lordinador del llavors acusat shaguessin fet
les manipulacions al sistema informtic des
don es va distribuir la informaci.
La sentncia afirma que les proves aportades
per la Fiscalia van ser circumstancials i no
suficients per justificar una condemna. Segons les consideracions de lacusaci, el treballador Gustau C . pertanyia al departament de
postproducci, des don es van fer alguns dels
accessos als correus electrnics privats dels
directius. I els accessos coincidien suposadament amb lhorari de lacusat.
La magistrada ha indicat tamb en la sentncia que qualsevol podria haver entrat al
departament de postproducci i usar els ordinadors. Tamb posa en entredit que Gustau C
tingus installat abans dels fets en el seu ordinador laccs a la xarxa TOR, que fa annima
la navegaci.

Un altre aspecte destacat en la sentncia s que

ning ha pogut demostrar que fos el treballador acusat i no una altra persona qui acceds
als correus electrnics des don es van divulgar
les dades salarials dels treballadors de TV3.
El dur procs seguit entre 2012 i ara ha fet
que entre la plantilla i la direcci de TV3 hi
hagi molta desconfiana. El comit dempresa
de la televisi pblica ha ems, en saber-se el
veredicte, un comunicat en qu demana la dimissi del que en el moment dels fets era el
mxim responsable de la televisi i ara forma part del consell de direcci, Brauli Duart.
Tamb demanen la dimissi de Nria Llorach,
actual presidenta de la CCMA. Sigui com sigui, el comit ha convocat els treballadors a
una assemblea que es far dimecres 13 al lloc
conegut con la pedra per valorar les accions a
realitzar dara endavant.
Per la seva banda el consell de govern de la
CCMA va emetre un comunica en qu assegurava que no recorreria la sentncia absolutria del treballador deTV3.
Diari del Treball

Federal Mogul (antiga

Jurid Iberica) del Prat
de Llobregat segueix
sumant sentncies
estimatries en les
morts per amiant
La secci sindical de CGT de Federal Mogul
porta anys de denncia i lluita per visibilitzar
aquest veritable genocidi laboral, a travs
de la mobilitzaci social i sindical.
El Tribunal Suprem ha sentenciat per setena
vegada que a lempresa Jurid Iberica SA (posteriorment denominada Honeywell Friction
SA i actualment Federal Mogul) de El Prat
de Llobregat es va incomplir la normativa en
prevenci de riscos per exposici a lamiant.
Reiterades sentncies del Tribunal Suprem,
el Tribunal Superior de Justcia de Catalunya
(TSJC) i de Jutjats Socials han reafirmat que
els treballadors de lempresa van estar exposats durant dcades a lamiant sense cap
protecci, sense mascaretes, sense la roba
adequada i amb una ventilaci deficient, entre moltes altres greus infraccions. Aquestes
illegalitats van causar greus malalties pulmonars als treballadors afectats, patint alguns
invalideses absolutes, i en altres casos causant
la mort.
En aquest darrer cas, la Sala Social del Tribunal Suprem ha desestimat el recurs interposat
per lempresa contra la sentncia del Tribunal
Superior de Justcia de Catalunya (TSJC) que
la va condemnar a abonar el recrrec imposat
a la pensi de vidutat de la dona dun extreballador mort per asbestosi com a conseqncia de lexposici a lamiant.
Es tracta de la setena resoluci judicial que
condemna en ferm a lactual Federeal Mogul
per les malalties i morts dextreballadors exposats a lamiant a les fbriques dEl Prat de
Llobregat i de la zona Franca de Barcelona,
de lesmentada multinacional que fabrica
components dautombil i en el seu temps
produa peces per a frens que duien amiant en
la seva composici.
El Suprem confirma plenament la sentncia
dictada abans pel TSJC que condemnava
Honeywell Friccin a abonar el recrrec del
50% sobre la prestaci de vidutat que percep
la dona dun extreballador mort a conseqncia duna asbestosi dorigen professional.

Des de CGT de Catalunya denunciem una

vegada ms els multimilionaris beneficis de
grans empreses capitalistes a costa de la vida
de milers i milers de treballadors afectats per
lamiant. I fem una crida a continuar la lluita
per la denncia social i sindical dels efectes
de lamiant des de les empreses, els barris i
municipis.
Continuarem en la lluita de denncia i sensibilitzaci de la problemtica de lamiant.
O els seus beneficis o la nostra salut!
No ens faran callar! Lamiant mata!
Secretariat Permanent del Comit Confederal de la CGT

Treballadora del Servei

dAtenci a Domicili
obt via judicial millora
laboral i a les persones
usuries
El passat mes de juny, Rosa Salido, afiliada a CGT i anteriorment delegada al Comit dEmpresa, va aconseguir que se li reconegus en sentncia ferma que els serveis
que presta datenci a domicili es computin
en una hora sencera (60 minuts) i no com es
fixa en el conveni de concessi del servei entre lempresa i lajuntament (57 minuts per a
cada hora de servei).
Aquest canvi es va introduir a petici de
lempresa concessionria durant la legislatura
anterior (amb govern del PSC). Amb el canvi,
els serveis a les persones usuries sortien lleument perjudicades, per en el cas de les treballadores els efectes eren ms que notables,
com la lluita perseverant de la treballadora ha
deixat clar en seu judicial. La diferncia de 3
minuts en cada hora de servei, al llarg duna
jornada setmanal de 37 hores, generalment es
convertien en 2 o 3 serveis ms a la setmana,
que lempresa CLECE a ms a ms feia servir
per cobrir serveis fora de la jornada habitual
de la treballadora.
Arran de la sentncia del jutjat nm. 1 de
Sabadell, de data 6 de juny, CLECE ja est
aplicant la sentncia des daquest mes de juliol a la treballadora que va posar la demanda
judicial. Des de la secci sindical de CGT a
CLECE reclamem que sapliqui la sentncia al conjunt de la plantilla de manera immediata. Des de la regidoria dAcci Social
de lAjuntament de Sabadell sens va dir que
aquesta qesti dels 57 minuts per hora de
servei es modificar en la revisi del plec de
clusules socials que est en marxa de cara al
gener de 2017 (tornant a fixar el servei en 60
minuts), per entenem que la sentncia judicial sha de tenir en compte i reclamem que la
modificaci del conveni de la concessi entre
Ajuntament i lempresa CLECE es faci de
manera immediata.
Daltra banda, des de la secci sindical de
CGT a CLECE i des del sindicat doficis varis de CGT de Sabadell volem recordar que de
resultes de la seva acci sindical en defensa
dels drets laborals la companya Rosa Salido
ha hagut de patir diferents represlies per part
de CLECE. La represlia ms gran ha estat
una sanci dun mes de suspensi de sou i feina que es va aconseguir aturar temporalment.
Des de CGT confiem que lempresa CLECE
desistir definitivament de dur a terme la sanci a la companya i lemplacem a revisar la
seva poltica de Recursos Humans actual, que
mant unes quantes treballadores del SAD
amb expedients de sanci.
Secci Sindical de CGT a CLECE

SETEMBRE DE 2016
Entrevista - 16

CatalunyA
Conversem amb...

Snia Prez i Sergi Bertr

El moviment llibertari no t une

Ramon Massana
La Snia Prez s mestra i psicopedagoga, i el
Sergi Bertran s illustrador. Tots dos sn part
de la corresponsalia de la Directa a terres de Ponent. Van participar activament del 15M a Lleida, i actualment collaboren puntualment aplicant els seus coneixements (disseny, illustraci,
cartelleria) per a diferents moviments socials
de Lleida.
- El 15M es va viure intensament a Lleida?
Snia: S. Molt. Nosaltres vam ser-hi des del
principi, vam poder veure tot el procs... la
pujada i la caiguda. I es va viure com una cosa
illusionant, perqu aqu a Lleida sempre que hi
ha una concentraci o alguna cosa sempre hi
van els mateixos (ja saps que hi aniran com a
mxim cent persones, que sn les cent persones
que estan en diferents moviments)... I el 15M
nosaltres i altra gent vam fer una crida el dia
18, que s quan va comenar el 15M a Lleida, i
pensvem que vindrien la gent de sempre, dels
moviments socials, i prou. I ens vam trobar
amb tota una plaa Ricard Vinyes petadssima de gent, amb molta moltssima gent... i all
va seguir, va seguir bastant temps. Perqu tot
aquell mes va haver-hi molt moviment i la gent
es va autoorganitzar, hi havia diversos grups
i anvem debatent cap on volem anar... I dos
mesos ms tard encara continuava aquest moviment i continuava fora gent. El que passa s
que desprs al veure que no acaba darrencar,
que es quedava en el debat, que no hi havia acci... al final quedaven quatre gats. Per s que
va tenir importncia.
Sergi: I com arreu el que va passar s que es va
anar diversificant. I van sortir assemblees potents, com la de Cappont, que van tenir una
presncia important. Dall va sortir la PAH de
Lleida i la Marea Blanca. La Marea Blanca de
Lleida s que s un dels puntals forts, de lluita
contra el Consorci Sanitari de Lleida, per exemple. I avui continua sent una plataforma forta i
molt activa. I aix ve del 15M.
Snia: De fet gent que no estava polititzada,
arrel del 15M es va polititzar, i van entrar en
altres collectius o fins i tot els van formar. I
persones ja grans que en la seva joventut s que
havien fet les seves accions per que ara estaven
desarticulats, amb el 15M van veure aquesta
esperana de canvi i de tirar endavant i molta
gent va acabar a la Marea Blanca, a la PAH, a
altres llocs, i sha tornat a polititzar. I el missatge aquest sobretot amb la Marea Blanca es veu
molt. Sn gent des de treballadors i treballadores de la sanitat fins a gent que sortia del 15M
i volia donar un cop de m, i es crea un caldo
de cultiu all que ajuda a que el missatge sigui
molt ms contundent, duna base ms slida;
ms interessant.
Sergi: I que el 15M va suposar un punt dinflexi
per a molta gent, s cert. Jo mateix a partir del
15M s quan vaig conixer la gent de la Maranya, o ms tard tota aquesta gent ens portarien
a conixer la Directa o tots aquests moviments
que per mi eren grans desconeguts fins al 15M.

- La Directa no s coneguda fora dels moviments socials...

Snia: La Directa la comparteix molta gent
pel Facebook!! Per bsicament es queda en
aix.... A Lleida hi ha molt pocs subscriptors
i t molt poca presncia al carrer. Moltssima
gent del carrer no coneix la Directa. Per quan
nosaltres fem alguna notcia o alguna crnica,
sn coses molt del territori, molt exagerades,
i llavors all t molt ress, ho comparteix
tothom i tothom en parla... Per desprs a
lhora de conixer el mitj ja no arriba.
Sergi: La corresponsalia de ponent tenim una
tasca a complir que s produir temes per la
publicaci en paper, perqu hi hagi inters
aqu dadquirir-la. Tenim dos punts de venda
a Lleida, per una ciutat de cent cinquanta mil
persones, i no sesgoten! Si realment pogussim anar tenint una activitat prou gran com
per anar traient coses en paper crec que s que
es donaria a conixer aqu la Directa i molta
gent shi subscriuria.
- Ens feu cinc cntims dels moviments llibertaris a Ponent?
Snia: A Lleida capital hi ha sobretot
lAssemblea Llibertria, que va sortir del moviment okupa, la Xispa i altres. Aquesta gent
tenia la necessitat de crear un moviment per
fora del propi moviment okupa, que pogus
aglutinar ms gent, i van decidir muntar
lAssemblea Llibertria. Shi va anar sumant
gent per la gent va comenar a marxar,
perqu Lleida s un lloc del que tothom acaba
marxant en un moment o altre. I ara s una
assemblea bastant petiteta.
Desprs hi ha el Collectiu A Les Trinxeres,
que s molt interessant. LAssemblea Llibertria podrem dir que s ms dacci, de muntar actes, manifestacions, o muntar campanyes antirepressives quan hi ha algun cas I A
Les Trinxeres s ms teric; es dediquen ms
a la investigaci, de la Lleida anarquista de
principis de segle, tamb fan una ruta anarquista cada any a Lleida amb les quatre zones
de la ciutat on hi va haver ms moviment
anarquista, fan concerts s ms cultural.
Sergi: I fan els maquis, la marxa dels maquis A Lleida els projectes, en part per
aix que diem de la dispersi de la gent, i
per laltra perqu s molt fcil que et desallotgin, sestronquen hi ha una llarga historia
dokupacions, per la majoria no duren gaire. Fa poquet hi havia hagut un ateneu que
va durar un any i pico, LArrel, que shavia
okupat una mica arrel de lAssemblea Llibertria, que buscava un espai per poder fer els
actes. Aquest espai que estava bastant actiu
va acabar caient pel desallotjament. Desprs
es va aconseguir okupar per part de gent del
collectiu llibertari lantiga comissaria de la
policia nacional a Lleida, que va ser un moment emblemtic, perqu tots els collectius
de militncia desquerres alternativa sho estaven mirant des de feia anys i ning satrevia
per respecte.

Snia: La CORB: Comissaria Okupada Rebel

del Barri.
Sergi: I va durar poqussim.
Snia: Dues setmanes o tres com a mxim,
em sembla... s clar, s un problema aix! I
com que el moviment okupa, el moviment
anarquista, t poqueta gent... ni que volgus
pagar un lloguer no ho podria assumir. Nosaltres estvem fa uns anys en un collectiu,
La Maranya, on hi havia molta gent del moviment llibertari de Lleida, i tamb va caure per
aix; all era un local en lloguer, tot legalitzat,
per era massa poca gent i el cost era inassumible, i al final va tancar. I a partir de llavors
ha quedat un desert!
- No hi ha cap espai...?
Sergi: Se nhan generat alguns. Hi ha una
nova cooperativa que est engegant-se, que
s la Baula, que surt una mica de les runes
de la Maranya, i de LOcell Negre, que era un
casal independentista. De projectes hbrids
amb el moviment independentista nhi ha uns
quants, com aquest. Sempre es busca el suport
daltra gent, perqu el moviment llibertari no
t unes bases prou fortes per tirar endavant un
projecte potent.
- Hi ha doncs una relaci entre el moviment
llibertari i altres...
Snia: A Lleida nhi ha molta, perqu s una
necessitat. Al final si som quatre i no ens portem b, apaga y vmonos! I la gent que venia de la Maranya i LOcell Negre, que eren
els antics casals, lun ms de caire llibertari i
laltre independentista, estaven ben separats...
LOcell Negre era independentista i la Maranya era llibertria tot i que desprs hi havia
gent de tot tipus...
Sergi: Era horitzontal, assembleari...
Snia: I hi havia un collectiu bastant gran
de llibertaris. Aquesta gent dels dos ateneus
shan acabat trobant al mig; cadasc fa coses

per la seva banda, per nhi ha moltes que es

fan conjuntament. Perqu s clar, si fas una
cosa que necessita un gruix gran de persones,
o necessites una estructura... al final thas de
trobar. I ara el que est passant s aix. La
Baula s aix: un collectiu que sha format
dindepes i anarquistes que no tenien un espai
i tenien la necessitat de treballar, i aqu han
dit conflum al mig i treballem el que sigui.
- I com veieu lanarquisme en el context actual?
Snia: Molt esttic! El problema que hi ha s
que aquest caldo de cultiu que hi havia i que
donava per molt no sha sabut aprofitar, i no
sha arribat a la gent, a les classes populars. I
en part aix tamb s culpa dels propis movi-

SETEMBRE DE 2016
17 - Entrevista

CatalunyA

ran, activistes lleidatans

s bases prou fortes a Ponent

Sergi: S, ho comparteixo. Dalguna manera ens agafa poc preparades. La gent t unes
demandes i nosaltres no podem donar-hi
resposta: no tenim unes eines ni unes estructures prou grans com per arribar a donar
una resposta material a les seves necessitats.
Llavors aqu hi juga el paper dels mitjans: cal
trobar els nostres camins per fer sentir la nostra veu. Seria un punt important aparixer a
lagenda poltica. Que arribessin propostes
des de lanarquisme i que fossin rellevants. A
partir daqu tu pots ser un projecte poltic a
tenir en compte. S que s cert que hi ha moviments que no sn prpiament anarquistes
per que han tingut molta rellevncia i tenen
prctiques anarquistes, com la PAH, o el mn
cooperativista sobretot a Barcelona (exemples
com la Directa o La ciutat invisible), o Can
Vies... tot aquest mn que porta el discurs
anarquista a la prctica s que aconsegueix a
vegades ser un referent.
- I el feminisme en els espais alternatius,
com el viviu?
Snia: El masclisme noms sassenyala quan
s el de fora. Quan s el de dins es calla i
soculta. s aix de trist... Si una persona dun
collectiu, que s una persona implicada, popular... lassenyales com a masclista, com a
agressor, com a maltractador... la tendncia
s a justificar-lo. No, per aquesta persona fa moltes coses pel moviment; no, s que
aix sn coses personals vostres que realment
potser no ho ests veient com ho hauries de
veure, perqu potser ests exagerant..... Val,
molt b. Molt discurs feminista, per quan
toca assenyalar una persona o toca un procs
de canvi, no sest fent.
Costa moltssim. Les dones s que estan fent
un procs molt ms personal, amb ms de fonament, i els homes sestan quedant en el discurs fcil, superficialitat, de posar-se letiqueta
de feminista, per no sest fent res, no hi ha
un procs al darrere! Est molt b que el discurs surti, ara sembla com una tercera onada,
que sest donant embranzida... per si al darrere no hi ha unes bases fortes, es queda en
un discurs buit.

ments anarquistes, perqu sn tant tancats i

tenen un missatge tant difcil dentendre per
gent que no est polititzada o que no s af al
moviment, i aix fa que es tanqui encara ms.
I aix a mi em sap greu, perqu en el context
que vivim actualment seria genial que pogussim arribar a tota aquesta gent que est desmotivada, enrabiada, i que pogussim engrescar-la, i a partir daqu crear alguna cosa nova.
Seria brutal! Per no shi arriba perqu tot
s molt dautoconsum, molt cap endins, i no
sexterioritza res... sembla que noms existeixi
el moviment anarquista quan surt a la tele per
dir dos terroristes han posat una bomba; ja
est! No es veu res ms del moviment. Llavors
queda molt desarticulat, penso jo.

- Com veus, Snia, el mn de leducaci, tu

que ets mestra?
A principis del segle XX era un moment
dexperimentaci pedaggica, era el moment
que sortien les noves pedagogies, les noves
metodologies... I hi havia molt inters. La
dictadura tot aix ho va arrencar darrel. Tots
els pedagogs, tots els mestres que realment
estaven tirant-ho endavant.... tot all va desaparixer. Va implantar-se un model molt tradicional, molt catlic i molt casts, i crec que
encara estem en aquest model, no lhem tret
en realitat. Encara que ara es parli de pedagogies alternatives, noves, en realitat estem
continuant el model del franquisme: el llibre, la memoritzaci i poca cosa ms. Llavors
lanarquisme hi t poca cabuda, en aquest sistema. No es pot fer una pedagogia ms llibertria, que sigui el nen el propi protagonista del

seu aprenentatge, que vagi descobrint... que

laprenentatge tingui una funcionalitat en la
vida daquesta persona; que tingui una significaci per ell, que es basi en els seus propis interessos... I el currculum, tot i que diuen que
s semiobert, en realitat s molt tancat, perqu
et diuen el que els nens han daprendre, i els
objectius que has dassolir, i les capacitats que
suposadament han de tenir... i al final el que
fan s: exmens. No fan res ms.
Per tant, costa molt poder canviar les coses.
Tu a la teva classe tens certa llibertat, per al
final els objectius que has de complir sn uns
i hi has darribar. Llavors si vols fer pedagogies
ms alternatives, acabes fent un hbrid. Els
nens decideixen, per fins a cert punt. Arriba
un moment que ja tens un llibre de text i tens
memoritzaci perqu has de passar aquest
examen. Es basa en crear individus que siguin
tots iguals, i que tots arribin als mateixos processos mentals i als mateixos objectius; i si tu
no hi caps all, com a mestra o com a alumne,
quedes descartat per aquest sistema.
Aqu a Lleida hi havia una escola puntera a
Catalunya a nivell pedaggic: lEscola CiutatJard, que es basava en conceptes molt bonics
de respecte per lalumne. Llavors era una escola on no hi havia llibres de text; no hi havia
aules per edats, sin que hi havia diferents
ambients on els alumnes anaven segons interessos, i es feia un treball dautonomia personal molt gran i molt interessant, que es basava
en pedagogies de Freinet o altres de principis
de segle. En comptes que altres escoles shi
sumin, el que ha passat s que aquesta escola sha anat fent enrere. Des del Departament
dEducaci sels est collant tant que estan tirant enrere tota la pedagogia lliure.
- Com els colla el Departament?
Snia: Per exemple.... En aquesta escola, al
funcionar a partir dels interessos dels alumnes, no tenia a principis de curs una programaci establerta, s clar. Lanaven fent segons
les necessitats del moment. Doncs aix, per
exemple, al Departament es veia molt malament i obligava lescola a tenir les programacions fetes. s a dir, una contradicci amb
el propi sistema de lescola! Llavors han anat
tirant enrere perqu tenien problemes amb
linspector. Una escola que era un referent ha
quedat en no res.
- Quina sortida li queda, doncs, a lescola
lliure o llibertria?
Snia: Uf! Hi ha la possibilitat de lescola privada, per fins a quin punt et pot ensenyar
realment pedagogia lliure? Per molt que els
hi estiguis ensenyant la igualtat, que vivim en
una societat plural, etctera, ells no ho estan
veient en la seva escola!
Sergi: Una altra opci seria una escola cooperativa que fos annexada a un instrument
econmic. Cooperatives de producci que
tinguessin a ms la seva escola, que es pogus
mantenir amb aix.

Snia: De fet hi ha pedagogies bastant interessants que van sortir daix... per exemple lescola Waldorf va sortir duna fbrica a
Alemanya. La fbrica necessitava un espai on
deixar els nens, i va sortir la pedagogia Waldorf pel nom del pedagog que va crear aquella
escola, lescola dels obrers de la fbrica. I all
Waldorf va experimentar.
Per aqu.... al final has de passar per laro! O
aix o deixar sense escolaritzar el teu fill, que
s illegal! Perqu fins i tot la gent que fa escola a casa t un munt de problemes desprs
a lhora de passar aquestes proves, que els hi
obliguen a passar-les!
I el magisteri que sest impartint a les facultats
de Catalunya... sestan ensenyant coses completament obsoletes! A mi encara mensenyaven
els quadernets de calligrafia! I pensament
crtic zero, quan hauria de ser de les facultats
ms potents en pensament crtic. Que sn els
mestres!I no els ensenyen a qestionar-se les
coses, a tenir curiositat per diferents pedagogies, per aprendre de diferents llocs...
- I la vessant creativa?
Snia: Fatal! Est molt malament, i cada vegada pitjor. Perqu amb la nova llei el que volen
fer s treure del currculum els llenguatges
artstics, les assignatures dart. De fet ara ja a
ESO hi ha anys que no es fan ensenyaments
artstics. No se li dna cap importncia! I s
molt important! Perqu hi ha alumnes que
acadmicament poden tenir moltes dificultats per a travs daquesta expressi artstica
molt ms lliure poden canalitzar moltes ms
coses. I a aquestes nens sels est dient que no
tenen cabuda a lescola! O sigui, s, dibuixes
molt b, per aix no toca, no s coneixement
acadmic.... I al final lart s una manera brutal daprendre!
Sergi: s curis el doble raser amb qu juga
el capitalisme, que a lescola pblica elimina la
creativitat i en canvi si observem escoles elitistes on van els fills dels presidents i tot aix,
la creativitat, tot aquest mn artstic, ms
dexpressi, de treure idees, de coneixement i
dautonomia, s que es valora. s un doble raser. Consideren que s important noms per
aquelles persones que han de tenir un lideratge o han docupar altes capes de la societat. La
gent que no ho ha de fer no importa tant.
Snia: s que les classes populars no necessiten lart! s aix. I tampoc necessiten saber-ne
massa, per si de cas... Perqu a travs de lart
pots arribar a processos mentals molt interessants.
Nosaltres treballem fent classes de dibuix,
pintura i escultura en un taller creatiu... i veus
que els nens tenen necessitats expressives i les
han de buscar en activitats extraescolars perqu a lescola en horari lectiu no ho troben, no
hi t cabuda. I de fet les assignatures de plstica de primria no t cap mena de valor, sha
quedat en manualitats, en pintar i no sortir-se
de la ratlla, copiar un model, pinta y colorea...
Expressivitat i creativitat zero!

SETEMBRE DE 2016
Sense Fronteres - 18

CatalunyA

La deriva autoritria europea

Dues historiadores repassen la presncia de la ultradreta
als parlaments europeus
Soledad Bengoechea i MaraCruz Santos
Tenim mala memria. Arreu dEuropa, fa anys
que lou de la serp es va tornar a implantar amb
timidesa, per el dmping social i el reforament de les poltiques neoliberals, que han
aguditzat extraordinriament les desigualtats,
i la inexistncia de respostes per a detenir-les,
han suscitat discursos que apellen al nacionalisme i la xenofbia. Els partits dextrema
dreta sn contraris a la cessi de sobirania a
favor de la Uni Europea (UE), especialment
al control de fronteres (immigrants) i a la lliure circulaci de treballadors dels pasos de la
UE. Per en cada pas presenten matisos que
els distancien. No s un moviment uniforme,
per tenen en com que compten amb un suport electoral interclassista i que suposen una
ruptura respecte de la ultradreta nostlgica i
corporativa, senyala lhistoriador Xavier Casals, expert en aquests fenmens. La deriva
autoritria ha sedut tamb altres partits que
des del poder que sense ser ultradretans, estan
aplicant mesures que els recorden.
Com es pot veure en el mapa publicat per El
Peridico de Catalunya, en alguns pasos europeus, lextrema dreta t un lloc destacat. Quan
el 1999 el partit dultradret pro nazi Jrg Haider va aconseguir el 27% dels vots i entr al
govern austrac, la reacci general a Europa
va ser destupor i, sobretot, dincredulitat. Una
mica ms duna dcada desprs, la presncia en parlaments europeus de partits ultres
(neonazis, neofeixistes, racistes, antiimmigrants, hipernacionalistas, antieuropeistes,
gaireb sempre islamfobs i, a voltes, fins i tot
violents) ja no sorprn a ning. Han escalat
posicions a Noruega, Finlndia, Dinamarca,
Bulgria, Hongria, ustria, Holanda, Blgica,
Frana... Malgrat que Haider esgrimia un discurs social, com a lemprat per lextrema dreta, en tenir quotes de poder la seva posici va
beneficiar als ms rics: va retallar prestacions
socials, va reduir la quantitat pagada en concepte de prestaci per atur, va modificar a la
baixa els retirs i les jubilacions, i va privatitzar
els sectors nacionalitzats.

Els pasos del centre i

loest dEuropa
Des de la seva arribada a la cpula del Front
Nacional (FN), el gener del 2011, lestratgia
de Marine Le Pen per a donar-li al partit antieuropeu i xenfob una capa de respectabilitat -desmarcant-se dels tics antisemites del
seu fundador, Jean Marie Le Pen- ha donat els
seus fruits. Laven a les urnes es nodreix del
descontentament francs amb els partits poltics tradicionals i la UE, la por al gihadisme i
el recel davant la immigraci. I el seu discurs
anti sistema -que t nostlgia duna Frana
reina de les seves fronteres-, guanya espais a
lmbit rural i antics feus de lesquerra, dominats avui per un sentiment dexclusi. Grcies
en part a les classes treballadores, sembla que
a les eleccions del 2017 podria obtenir molt
bons resultats.
Sota el lema ustria i els austracs primer,
i assumint com emblema la flor de blat de
moro, que tamb va servir com a smbol al

lexpressi del vell radicalisme alemany que

desperta memries dels anys trenta i quaranta. Pegida no aspira a entrar en el Parlament,
es limita a atacar centres dimmigrants. I el
Partit Popular per la Llibertat i la Democrcia
(VVD) s en lactualitat el partit ms gran dels
Pasos Baixos per representaci parlamentria
i s, a ms, el partit de govern, ja que a ell pertanyen lactual Primer Ministre Mark Rutte i
la meitat dels ministres de lEstat. Per no parlar dAnglaterra. Nigel Farage, lder dUKIP,
tot i que el seu nic crrec electe s el de parlamentari europeu a Estrasburg, s un poltic
txic i el qu ms ha fet perqu el Brexit shagi
convertit en una realitat.
Marine Le Pen, Front Nacional. Nikos Michaloliakos Alba Daurada. Gianluca Iannone, Casa Pound.

nazisme alemany en els anys 30 del segle passat, el candidat ultra Norbert Hofer, lder del
Partit de Llibertat dustria (FP), ha fet del
rebuig als refugiats i els musulmans leix de la
seva campanya i els ha vinculat amb laugment
de latur i la criminalitat. Tot i que es mostra
a favor de la permanncia del pas a la UE,
critica amb duresa laugment de la influncia
de les institucions comunitries i soposa de
ple a lentrada de Turquia a la Uni, al rescat
de Grcia i daltres pasos en crisi. A les recents eleccions, va treure el 51,8% dels vots i
a loctubre s possible que arribi al poder. Tot
i que s un dels pasos ms rics dEuropa, des
de fa uns anys latur, el treball precari, la pobresa i lexclusi sn fenmens constants tamb a ustria.

I a la idllica Sussa, el Partit Popular Sus o

Uni Democrtica del Centre, que es postula
com a partit dextrema dreta enmig del govern sus, ha tret un 29% de vots. I a la civilitzada Blgica tamb lextrema dreta est pujant, al caliu dun 81% dels seus ciutadans que
pensa que els fluxos de refugiats representen
una amenaa al seu estil de vida.
Mentrestant, a Alemanya, a les ltimes eleccions regionals parcials, Alternativa per a
Alemanya (AFD), partit poltic xenfob,
euroescptic i antieuro, va quedar segona
a Saxnia-Anhalt amb un 24,2% de vots i a
Mecklemburgo-Pomerania Occidental amb
un 20,8%, i tercera tant a Baden-Wrttemberg
(15,1%) com a Rennia-Palatinat (12,6%).
No sha de confondre lAFD amb Pegida,

Els pasos de lest

A Hongria, el primer ministre Viktor Orbn i el seu partit Fidesz capitalitzen el discurs nacionalista, conservador, euroescptic i
xenfob, per hi ha una altra formaci que es
presenta encara com ms radical. Es tracta de
Jobbik, un partit fundat el 2003 i presidit des
del 2006 per Gbor Vona. Vona aposta a favor dun pas on noms els hongaresos siguin
ciutadans de primera. Aquesta retrica agressiva va llanar el partit a la tercera posici
electoral. Jobbik proposa tamb ls darmes
de foc contra larribada de refugiats i el restabliment de la pena de mort. Jobbik tercer
en popularitat, segons les ltimes enquestes
organitza patrulles de la Gurdia Hongaresa
que es mobilitzen uniformats, tot i que sense
armes, en els barris romanies (gitanos) del
pas. LHongria dOrbn i lEslovquia de Robert Fico han recorregut al Tribunal Europeu
el sistema de quotes obligatries dacollida de
refugiats pactada a la UE. Fico, format polticament en les files comunistes, transit per la
passada legislatura amb una majoria absoluta
i exerc una concentraci de poder sense precedents des de lera comunista.
Ara la catlica Polnia est seguint els seus
passos amb la victria del Partit Llei i Justcia (PiS) de Jaroslaw Kaczynski amb un 39,1%
dels vots, i la Comissi Europea ha de presentar un informe sobre les derives autoritries
del Govern polons en la seva poltica interna.
Amb un discurs antiimmigraci, en contra de
ladhesi a leuro o lacollida de refugiats, majoritriament musulmans, sembla que el partit nacionalista i catlic hauria atret els ciutadans ms desfavorits.

El sud dEuropa
Gialuca Iannone s el lder de la ultradreta italiana, coneguda popularment per Casa Pound
Itlia (CPI). Sha allunyat de la Lliga del Nord
i de Fratelli DItalia (Germans dItlia), considerats massa moderats. En el seu programa,
inspirat en la tradici feixista de sobirania i
unitat enfront de la globalitzaci, figura la
sortida de leuro, la concessi dhipoteques socials i la nacionalitzaci dels bancs. A Itlia,
la Lliga Nord va participar en els Governs de
Silvio Berlusconi, i els antics neofeixistes del
Moviment Social Itali (MSI), rebatejat com
a Aliana Nacional, formen part ara del Poble
de la Llibertat i del Partit Popular Europeu.
A Grcia, Nikos Michaloliakos, secretari general de la formaci ultradretana i antieuropeista grega Alba Daurada, es mant amb 18

SETEMBRE DE 2016
19 - Sense Fronteres
representants a la cambra, amb un suport de
gaireb 380.000 vots. Es consolida com a tercera fora poltica en intenci de vot, tot i la
detenci de la seva cpula dirigent.

Els pasos nrdics

El discurs dels xenfobs en els pasos escandinaus sembla ser ms refinat i elegant que en
altres zones del continent, per res ms lluny
de la realitat. En la plcida i freda Finlndia
tamb hi ha lloc per al discurs ultraconservador i nacionalista, i el simbolitza Timo Soini. Lany passat va impulsar el seu partit fins
a formar part de la coalici de govern, fita

CatalunyA
que el va llanar a la vicepresidncia del pas.
Mentrestant, Kristian Thulesen Dahl, jove lder del Partit Popular Dans, ha impulsat la
seva formaci fins a la primera lnia poltica
de Dinamarca. All, les lleis dimmigraci es
troben entre les ms dures dEuropa, cosa que
reflecteix el poder cada vegada ms important
del Partit del Poble Dans (DPP), que t les
regles dimmigraci ms severes de tot el continent. I Sucia est veient laven dels ultradretans, mentre que una de les conseqncies
dels resultats de les eleccions que van tenir
lloc a Noruega el proppassat 9 de setembre
ha estat lentrada al poder legislatiu i executiu,
de la dreta, incloent-hi el Partit del Progrs,

formaci contrria a la immigraci i als drets

del poble sami (lapons) i que alguns analistes i
mitjans enquadren a lextrema dreta.
B, queda clar: actualment, qestionar la
immigraci, la integraci i lascens dun fort
sentiment nacionalista, s quelcom socialment acceptat. Al seu discurs propagandstic,
lextrema dreta recull velles demandes socials
de lesquerra fent responsable a la immigraci
de la prdua de la qualitat en els avantatges socials en compte dunes poltiques restrictives
perfectament i conscient adoptades pel poder,
tot i que all on ha tingut o t quotes de poder
lha utilitzat en benefici dels ms rics.

Molt probablement s aix i no una fervorosa

identificaci amb lextrema dreta tradicional,
el que est portant als votants a expressar el
seu descontentament a les urnes i buscar alternatives poltiques fora del calaix de les poltiques tradicionals.

Una reflexi: la
temptaci de
lautoritarisme
La deriva autoritria europea afecta tamb al
quefer daltres partits poltics que sense ser extrema dreta, les seves formes i propostes estan
infiltrades dautoritarisme.
Veiem, per exemple, el cas de la socialista
Frana. Per segona vegada en menys de tres
mesos, el Govern ha recorregut a larticle 49.3
de la Constituci per aprovar la molt qestionada reforma laboral sense debat ni vot a
lAssemblea Nacional. Aquest recurs permetr
al govern aprovar la nova llei del Treball sense
debatre les esmenes presentades per loposici
i sense escoltar les reclamacions fetes des dels
carrers.
A Espanya, la Llei de Seguretat Ciutadana, coneguda com la llei mordassa ja ha entrat en
vigor aprovada pel govern del Partit Popular,
formaci de dretes que llavors comptava amb
una majoria absoluta en el poder. Loposici
ha presentat un recurs dinconstitucionalitat
i les organitzacions de drets humans es mostren tamb contrries a la llei, sense mencionar la policia patritica organitzada pel ministre Fernndez Daz de qu recentment hem
tingut notcies i que escapa a tot control. I aix
podrem continuar
* Soledad Bengoechea i Mara-Cruz Santos sn
historiadores. Article publicat a la Directa.

Els islamfobs, grans aliats de DAESH per

eliminar la zona grisa
Antonio Maestre
DAESH va fer una crida a Dabiq, la seva revista de propaganda, a esborrar la zona de
coexistncia per als musulmans a Occident i
per a aix promou accions que encoratgen la
islamofobia.
Scott Atran, un dels grans experts sobre
lintegrisme islmic, explicava que el fenomen
de ISIS s un moviment contracultural. Un
fenomen revolucionari que no es pot extirpar
noms amb atacs aeris perqu inculca una
idea salvadora, dalliberament i emancipadora a joves sense futur. El mitj de DAESH per
aconseguir la conquesta dels seus objectius
s polaritzar el mn entre salvadors -ells- i
repressors -infidels- perqu els musulmans
que viuen als pasos dOccident es tinguin que
veure empesos a triar entre uns o uns altres.
Sense terme mitj, sense zona grisa.
Lextinci de la zona grisa era el tema dun
article que va ser publicat a Dabiq, la revista
de propaganda de DAESH, en el qual relatava els detalls daquest pla estratgic. Un dels
objectius principals de la seva proclama eren
precisament tots aquells musulmans que van
manifestar-se a Pars en repulsa per latemptat
de Charlie Hebd i altres atemptats posteriors.
Per DAESH qualsevol musulm que sintegra
en la vida dels pasos occidentals en els quals
viu s un collaboracionista i pansa a ser un

kafir (infidel), igual que tots aquells refugiats que abandonen voluntriament lEstat
Islmic fugint de la guerra. El pla de DAESH
perqu aquests infidels es radicalitzin, s provocar mitjanant el terror reaccionis violentes
per part dels europeus, que la islamofobia
sestengui i que es tracti als refugiats com a
terroristes. Daquesta manera volen apropar
als kafir residents a Europa als seus postulats
perqu puguin convertir-se en mrtirs per la
causa.
Aix ho expressava la revista de DAESH, Dabiq: Els musulmans a Occident es trobaran
rpidament entre una de dues opcions, o
apostaten i adopten la religi -infidel- propagada per Bush, Obama, Blair, Cameron,

Sarkozy i Hollande, emigren a lEstat Islmic

i daquesta manera escaparan de la persecuci
dels governs i ciutadans.
Si DAESH aconsegueix amb els seus atemptats eliminar aquesta zona de coexistncia estar creant un mn polaritzat que sajusta als
seus interessos. La zona grisa que els terroristes volen eliminar s la societat multicultural,
tolerant, i compartida entre musulmans, catlics i ateus. Una zona amenaada no noms
per DAESH, sin per lextrema dreta islamfoba que tracta a tots els musulmans, tamb
els que fugen del terror o sofreixen les seves
conseqncies, com a terroristes.
Desprs dels atemptats a Brusselles del passat mes de mar va comenar una campanya

en xarxes socials contra els musulmans amb

un hashtag anomenat Stop Islam. Pedro Baos, expert en geopoltica, afirmava en converses amb La Marea que aquest hashtag va
ser llanat per DAESH per provocar que
sestengus a les xarxes el sentiment islamfob
com a part de la seva estratgia per provocar
la ruptura de la zona de convivncia dels musulmans a Occident.
Aquesta labor de propaganda no s nova i
abarca a altres collectius. Marta Ter, investigadora de lObservatori Eursia, alertava dels
missatges de comptes pro-ISIS que cridaven
a atacar als refugiats en considerar-los kafir.
* Antonio Maestre s periodista i documentalista. Article publicat a La Marea.

SETEMBRE DE 2016
Social - 20

CatalunyA

Solidaritat amb el Sindicat

Popular de Manters de Barcelona
Contra la repressi racista i classista vers els venedors i
venedores ambulants
Secretariat Permanent del
Comit Confederal de la CGT de
Catalunya

ya turstica de parc temtic, que gentrifica els

barris i ofega els vens i les venes, dun sistema de benefici a qualsevol preu.
Hem conegut un nou captol amb la detenci
del portaveu del sindicat popular de manters
de Barcelona, Lamine Sarr, juntament amb
altres companys. Es tracta de la segent fase
lgica desprs de les fases anteriors de criminalitzaci i de consens poltic per evitar
distorsions pbliques: Ara arriba la repressi
sobre lorganitzaci del collectiu a atacar, en
aquest cas sobre el seu sindicat.

Al perode previ a la Guerra Civil del 19361939, els alts ndex datur i els salaris miserables que constituen les condicions del
moment empenyien a aquells segments de la
classe treballadora en pitjor situaci a buscarse la vida com podien. Com sempre ha passat
i continua passant, leconomia submergida, les
feinetes o el suport solidari eren bsics per a
poder-se garantir el primer dels drets: la supervivncia.
En aquell context, una de les principals vies
dingrs per a sobreviure era la venda ambulant: petits lots daliments, quincalla o roba.
La repressi va ser molt dura: atiada per La
Vanguardia de lpoca i la pressi dels comerciants, el poder poltic llenava rtzies de
gurdies dassalt i urbana contra la venda ambulant per a protegir el dret al mxim benefici
dels comeros. En deien, com ara, ordre i llei.
Ordre capitalista i lleis capitalistes.
Avui, com ahir, la situaci es repeteix idnticament amb lnic canvi del color de la pell de
qui pateix les represlies. A la Catalunya de la
bombolla turstica, comerciants i hotelers no
volen deixar ni les engrunes per a qui no t
cap altra forma de sobreviure. Creen lambient
propici amb els seus mitjans de comunicaci

i posen els poltics a treballar, per una banda,

els de les velles elits de tota la vida i, per laltra,
uns altres de nous, que cavalquen entre la subordinaci al poder econmic de sempre i els
gestos simblics radicals de cara la galeria.
Una alcaldia de Barcelona que un dia diu que
vol tancar el CIE, i al segent hi envia a un
membre del collectiu manter detingut per la
seva gurdia urbana. Unes alcaldies que reclamen drets pels refugiats a 6.000km i que al dia
segent estableixen una estratgia repressiva

de pas contra la venda ambulant, en coordinaci amb el Departament dInterior de la

Generalitat.
Coneixem els mecanismes de manipulaci del
poder, com amaguen les persecucions classistes i racistes sota eufemismes, com parlen
duna suposada lluita contra les mfies. Quines mfies? La hotelera? La financera? La bancria? No, els atacs sn contra la mfia de les
imatges incmodes i molestes per a aquesta
Barcelona de postal tant falsa, duna Catalun-

Des de la CGT denunciem la hipocresia dels

qui diuen pblicament una cosa i alhora fomenten la contrria, tot allant socialment a
collectius perseguits i emparant la seva posterior repressi. Denunciem a la mfia hotelera i
comercial que hi ha darrera daquest procs de
repressi de classe. Denunciem a una policia
racista i a un poder poltic municipal que est,
diguin el que diguin, al servei de loligarquia
de sempre.
La CGT de Catalunya vol manifestar pblicament de forma rotunda la seva solidaritat amb
Lamine, Issa i totes les persones que intenten
sobreviure amb la mxima dignitat possible
en aquesta Barcelona de la precarietat i la turistitzaci massiva. Cridem ben fort que, nadiua o estrangera, som una i la mateixa classe
obrera. I que els qui ataquen la gent de la nostra classe passen a ser els nostres enemics.

Fins quan estarem indefensos davant la violncia policial?

Federaci Local CGT-Terrassa
Entre les moltes males notcies que ens ha
portat aquest any hi ha labsoluci dels mossos
implicats en la mutilaci dEster Quintana i la
condemna lleu dels mossos responsables de la
mort de Juan Andrs Bentez.
Els dos casos sn prou coneguts. El novembre
de 2012, mentre participava en la manifestaci
de la vaga general europea, lEster va perdre
un ull per limpacte dun projectil disparat per
uns mossos en una actuaci policial que un
jutge va considerar imprudent i desproporcionada. El setembre de 2013, Juan Andrs
Bentez moria, desateses les seves demandes
datenci mdica, a causa dels cops reiterats
de vuit mossos mentre estava immobilitzat i
indefens, desprs duna baralla amb uns vens
que havia finalitzat poca estona abans.
En el primer cas, lactitud de la Generalitat va
evolucionar des de la negaci rotunda dels fets
a lassumpci implcita que alguna cosa s que
havia passat quan li van demanar disculpes i
se la va indemnitzar. En el segon, tot i que la
acci violenta dels mossos va ser enregistrada
i fotografiada per set persones diferents i era
innegable, lactitud de la Generalitat va anar
des de dir que no es poden jutjar les actuacions policials per unes imatges a afirmar que

Bentez els havia agredit prviament i que el

protocol de reducci que se li va aplicar era
pertinent des dun punt de vista tcnic.
En el primer dels casos, el de lEster, el resultat
del judici va ser labsoluci dels dos policies
implicats perqu no es va poder demostrar
que fossin un lautor del tret i laltre qui el va
ordenar, per el mateix tribunal va recriminar a la Generalitat haver fet tot el possible
per dificultar les investigacions. De tot aix
es dedueix que s evident la culpabilitat duns
agents policials (si no, per quin motiu la Generalitat va permetre que sindemnitzs la
vctima?), per ni sels ha pogut identificar ni
incriminar-los (a causa de la manca de voluntat dels responsables poltics).
En el segon, els sis agents policials no van
arribar a ser jutjats. Desprs dun pacte previ entre defensors i acusadors, van admetre la
seva culpabilitat, afirmant, per, que estaven
moralment convenuts que la seva actuaci
va ser correcta, i van ser condemnats a dos
anys per homicidi i tortures (sense ingrs a la
pres) i a dos anys de suspensi de feina i sou,
una condemna molt allunyada dall que es
demanava inicialment.
Per tots dos casos, lEster Quintana, els familiars i amics de les dues vctimes, i totes aquelles persones que creuen en la prevalena de la

defensa dels drets humans per sobre de criteris de tipus poltic, han quedat profundament
decebudes. Segueix persistint el tracte de favor
judicial o la impunitat en casos flagrants de
conductes delictives dagents policials, afavorits pel lactitud corporativista dels cossos de
seguretat per sobre de la seva professionalitat
com a funcionaris pblics i la manca de coratge dels responsables poltics, que defugen
mantenir conflictes amb aquest poder fctic o
que pensen en obtenir futures collaboracions
si cal mantenir actituds poc democrtiques en
la repressi del descontentament social.
A Terrassa tamb vam tenir no fa gaire un
cas semblant que no va merixer tanta atenci meditica a lmbit nacional. El gener de
2015 van ser absolts quatre policies municipals acusats de la mort dun noi terrassenc,
Jonathan Carrillo.
Si fem memria, recordarem que un dia de
setembre de 2009, davant dos testimonis i envoltat per altres policies, un policia municipal
terrassenc va colpejar i fer caure Jonathan,
que estava celebrant una victria esportiva.
Com a conseqncia, el noi va patir una fractura cranial i va morir poques hores desprs
a lHospital. Els municipals implicats no van
informar a lambulncia que el va traslladar
que el noi havia rebut un for cop al cap i van

atribuir el seu estat al fet destar begut. Com en

el cas de Bentez, lacci policial desmesurada
va acabar amb la vida duna persona i, com
en el cas de Quintana, el responsable se nha
sortit sense conseqncies ja que el jutge ha
considerat provat lhomicidi, per ha absolt el
policia acusat dhomicidi i els tres companys
encobridors perqu les investigacions realitzades no han pogut determinar ni quin dells
va donar la bufetada ni si la resta de companys
ho va poder veure i, per tant, encobrir lautor.
Fins quan els ciutadans i ciutadanes ens haurem de trobar indefensos davant la violncia dalguns policies que no poden controlar
el seu estat emocional, davant la manca de
professionalitat duns membres de cossos de
seguretat que defensen els seus companys
indesitjables, tot oblidant que sn servidors
nostres, i davant la covardia interessada duns
poltics pusillnimes?

SETEMBRE DE 2016
21 - Social

CatalunyA

Preparar per la vida

Parlem dinnovaci? (O innovar per innovar s conservar).
Josep Riera, Secretari de
Formaci de CGT Ensenyament

Aquestes sn algunes de les preguntes que

caldria fer-se per validar qualsevol projecte
educatiu del segle 21.

Des de la presentaci del programa Escola Nova 21 sha escrit molt. Per tant mirar
danar al gra. Podem observar que la inquietud de moltes famlies i de molts professionals
per a provocar canvis en leducaci fa temps
que sest expressant de diverses maneres. Hi
ha una demanda creixent despais educatius
ms amables i ms motivadors vers els alumnes. I hem assistit a laparici de fenmens relativament nous com lensenyament a casa o
les anomenades escoles lliures.

Les persones que han escollit els centres iniciadors dEscola Nova 21 (amb quina autoritat?) els han tingut en compte? Pensen
evolucionar cap aqu? De fet els criteris de
selecci de centres no han estat gens transparents. Tampoc han demostrat un coneixement
profund de la situaci dels centres educatius
al nostre pas, ni de la formaci que reben els
docents i les direccions. I tot i que reivindiquen alguns noms (com el mateix dEscola
Nova) no sembla que nhagin imitat els models. Ms aviat sembla que hom pretn desdibuixar la diferncia entre centres pblics i
concertats, que tendeixen a la jerarquitzaci
(de persones, crrecs i centres), que els molesten les lleis i normes garantistes (com ara els
drets laborals o els drets universals) i que no
els importa gaire el context socio-econmic.
Aix accepten la privatitzaci endgena que
sest produint en els centres on les famlies es
poden pagar certs serveis. Aix doncs, sembla
un projecte per acabar dadaptar la bona educaci a un projecte liberal de pas.

Tanmateix hi ha centres pblics que ja fa

temps han fet canvis importants, per no dir
una majoria si comptem amb lacci de molts
docents.
El que importa per s el que hi ha darrere
daquests canvis. Si sn realment substancials
o sn simplement canvis noms de forma.
Per tal de prendre un referent internacional
citar el fams informe Delors de la UNESCO:
Aprendre a ser, aprendre a conviure, aprendre a aprendre, aprendre a fer. Aquests sn
els quatre pilars de laprenentatge definits en
linforme. Tanmateix sembla que el seu desenvolupament prctic no ha estat una realitat. La
mateixa UNESCO ho reconeix:

s cert que en la seva presentaci, el director

del programa, posava mfasi en un aprenentatge ms significatiu i ms competencial. I
tamb duna forma davaluar lalumnat ms
qualitativa i orientativa. Aspectes ben positius.

Ms motiu de preocupaci s que els quatre pilars de laprenentatge estiguin en perill

en el context dels reptes socials actuals, concretament, els pilars daprendre a ser i a viure
junts.(1)

Tanmateix el problema s: quines competncies? Sembla obvi que una persona dun barri
ric no necessitaria treballar-se les mateixes
competncies que una persona dun barri pobre. No cal dir que passa el mateix segons els
contexts socio-culturals.

Especialment, aprendre a ser i aprendre a

conviure no semblen figurar com una prioritat en les poltiques educatives actuals. Si fem
una mirada als informes PISA, o fins i tot a
les famoses proves diagnstiques ho podem
comprovar.
Per tant, a lhora de validar qualsevol projecte
educatiu ens haurem de preguntar si prepara per a la vida. I viure (humanament) vol dir
realitzar un procs equilibrat entre ladaptaci
a la realitat i la transformaci de la realitat
mateixa.
Els quatre pilars definits ms amunt no sn
destriables i no es poden realitzar lun desprs
de laltre. Formen part del procs formatiu de
la persona.
Preguntem-nos, amb una mica ms de detall,
sobre la qualitat de qualsevol procs educatiu.

formacions? Majuda a categoritzar, analitzar

i valorar? Mestimula a aprofundir i conixer?
Mestimula a combinar diferents recursos,
habilitats i coneixements per a resoldre situacions o canviar-les? Mensenya a afrontar
diferents situacions que em puc trobar al llarg
de la vida?

Aprendre a ser. Aporta eines per comprendrem

a mi mateix? Majuda a prendre conscincia
de la meva relaci amb la realitat i amb el altres? Majuda a construir un projecte de vida.
Em fa conscient de les meves pulsions vitals?
Mimpulsa a fer-me responsable de la meva
educaci i del meu procs com a persona?
Majuda a dosificar lesfor i a donar-li sentit?

Aprendre a fer. Mensenya a transformar?

Mensenya a planificar? Em dona criteris per a
escollir els objectes i situacions a transformar?
Mestimula a compartir projectes amb els
altres? Em dota dun conjunt deines i recursos que pugui utilitzar de forma combinada?
Ens proporciona un marc en el que haguem
dauto-avaluar processos i resultats? Ens ajuda
a ser creatius a partir de situacions reals i ben
informades?

Aprendre a aprendre. Maporta eines instrumentals per accedir a la realitat? Em fa ser

crtic amb la forma en que marriben les in-

Aprendre a conviure. Majuda a posar-me en

el lloc dels altres? A comprendre les diferents
circumstncies de les persones de forma em-

ptica? Mobliga a aprofundir en la solidaritat?

Mensenya a compartir? Mobliga a respectar
les decisions legtimes de les altres persones?
Em proporciona una vivncia democrtica?
Em permet una vivncia en la diversitat i la
inclusivitat? Ens ensenya el lloc que ocupem
en la societat i a treballar formes ms igualitries i democrtiques? Ens ensenya a organitzar-nos per a preservar els nostres drets?
Garanteix el coneixement dels drets humans?
Estimula la participaci democrtica de famlies i alumnat?
En resum, qualsevol projecte guanyaria en validesa en funci que sigui ms equitatiu, ms
democrtic, ms proactiu i significatiu... i que
aporti les eines actualitzades. Per aix sha de
moure dins duna estructura igualment democrtica, equitativa, activa i significadora...
de la mateixa manera que no entendrem la
feina docent sense les noves tecnologies.

El que ens conv s reanimar les xarxes que

ja existeixen, com ara els moviments de renovaci pedaggica, col.lectius de docents autnoms i daltres. Hi ha centres, persones i moviments que estan treballant des de fa molts
anys per una escola diferent, la qual cosa a
creat una xarxa rica i massa sovint desconnectada. I com no pot ser daltra manera, ens
cal tamb una Formaci Professional digna,
pblica i gratuta, que a ms de formar en les
professions, tamb formi els ciutadans joves
i els informi dels seus drets i deures com a
persones treballadores. Perqu, no ens enganyem, la renovaci pedaggica no s independent dels contexts socio-econmic, cultural
o poltic. No ens conv que sigui tractada de
forma independent dalgunes lluites que estem veient a diari.
Fonts:
-(1)Youth and skills: Putting education to
work, UNESCO, Pars (2012).
-Presentaci Escola Nova 21, CosmoCaixa
maig 2016
-Entrevista a Boris Mir (Director adjunt
dEscola Nova 21) Diari Ara. 13 de juny de
2016. Pg.28.
-WEB: http://www.escolanova21.cat/

SETEMBRE DE 2016
Social - 22

CatalunyA

Apunts al voltant del seminari

sobre Confederalisme
Democrtic realitzat a Manresa
Marta Minguella

sense jerarquia, ni acumulaci, ni plusvlua.

Cal sser conscients daix per entendre que
hi ha formes de convivncia diferents de les
que ha imposat lestat-naci, i que en realitat
no han desaparegut sin que han coexistit,
malgrat haver estat oprimides. La presa de
conscincia daquesta opressi per sortir-sen
s el que est succeint al Kurdistan, conformat
per territori que actualment est en quatre diferents estats artificials arbitraris (Iraq, Iran,
Sria i Turquia).

El 1999 el govern turc confinava Abdullah

calan a la pres dImrali, una illa situada al
mig del Mar Mrmara. A partir daquell moment alan, un dels referents ideolgics de
la revoluci que sest donant al Kurdistan,
sendinsa en una cerca profunda duna alternativa al capitalisme i desenvolupa les bases del
confederalisme democrtic, inspirat en vries
fonts, que van des del moviment zapatista fins
a les teories municipalistes de Murray Bookchin. s al 2005 quan des de la pres va publicar Un Manifest al Poble Kurd i la Comunitat
Internacional on critica lestat-naci i defineix
el confederalisme de la segent manera:

s a Rojava on lorganitzaci social basada en

els principis del confederalisme democrtic ha
arribat ms lluny i es sustenta en el feminisme,
ecologisme, horitzontalitat, autosuficincia i
integraci de tots els grups tnics, socials i culturals sense distincions. Cal insistir en qu all
la democrcia no s representativa, sin que s
real. Les decisions es prenen per consens en la
comuna o consells (grup que pot abarcar un
poble, un barri, un carrer) i aquests tindran
copresidncia paritria. La representaci de la
comuna a les assemblees de districte haur de
complir quotes de gnere, de grups i de participaci de totes les minories. Les delegades
mai tindran drets adquirits i mai poden ser
revocades per lassemblea. Altres assemblees
superiors seran les de ciutat i les del cantons
(que abarquen zones ms mplies). Tot i que
algunes decisions es poden prendre mitjanant
votaci, mai es podr imposar a una minoria la
decisi per majoria. Pel que fa al sistema econmic, Rojava est basada en el cooperativisme
i paradigmes ecolgics. Aqu hi entra tamb
lautosuficincia, cada comuna ha de garantir
labastiment de les seves necessitats i lexcedent
dna a la cooperativa perqu el gestioni. Malgrat la precarietat, lelectricitat, lalimentaci, la
telefonia mbil no tenen un cost econmic per
a la poblaci. Tampoc en t leducaci.

El Confederalisme Democrtic del Kurdistan

no s un sistema estatal, sin un sistema democrtic de les persones sense un Estat. Amb
les dones i la joventut a lavantguarda, s un
sistema en el qual tots els sectors de la societat
desenvoluparan organitzacions democrtiques
prpies. s una poltica exercida pels ciutadans
lliures confederals, iguals per a escollir els seus
representants regionals. Est basat en la seva
prpia fora i habilitat. El seu poder deriva
de les persones i en totes les rees, incloent-hi
leconomia, es buscar lautosuficincia.
Aquest s el tema que es va aprofundir en el
seminari que va organitzar la Plataforma Azad, un punt i de trobada de les diferents organitzacions catalanes de suport al poble kurd, a
la seva lluita i al seu procs poltic. Lactivitat
es va fer al bloc de la Sareb ocupat per fer de
seu de LAteneu Llibertari Anarquista La Ruda
de Manresa, la setmana de l11 al 17 de juliol.
Lorganitzaci diria va tenir certs elements
confederals pel que va fer a la presa de decisions sobre el manteniment de lespai entre les
persones que hi vam assistir, que pertanyem
a diferents collectius i moviments socials de
diversos territoris.
No s estrany doncs, que comenci a fer una
ressenya daquesta experincia un 19 de juliol.
Una data que coincideix amb laniversari de
dues revolucions socials. La primera va ser
lany 1936 a lestat espanyol quan les classes
populars , reaccionant al cop destat feixista, es
van fer amb el control dels mitjans de producci i amb la gesti de municipis sencers. La
segona va esclatar el 2012 a Rojava (territori
kurd de Sria); i va arribar per quedar-shi.
Dues revolucions separades en espai i temps
per amb lobjectiu com de lluitar per aconseguir una democrcia directa i una forma
dautoorganitzaci real de les persones.
El contingut de les jornades es va dividir en
diferents parts. La primera va anar a crrec de
lHctor Martnez dAzad i de Sivan Zerdesti,
membre del Comit de Relacions Exteriors del
Congrs Nacional del Kurdistan-KNK- i traductor al castell de Orgens de la civilitzaci.
Lera dels dus emmascarats i els reis coberts,
primer volum duna antologia de cinc llibres
dAbdullah calan. Aquesta part es va basar
en la histria de la civilitzaci i de la modernitat capitalista, aix com en laprofundiment

Vam constatar que el procs de canvi a Rojava

lest decidint la seva prpia gent i hi participa
tothom. s un projecte dautonomia democrtica real que parteix que t com a centre del
seu eix la reivindicaci de la llibertat i la llibertat per a les dones, que estan al centre de la
creaci daquests nous paradigmes de funcionament. Malgrat la guerra, malgrat la presncia de lEstat Islmic i malgrat lltima ofensiva per part de Turquia amb la complicitat de
Rssia i els EUA, el projecte poltic continua.
sobre les bases ideolgiques daquest canvi.
Lencarregada dexplicar la histria del moviment de les dones kurdes i de la Jineology (la
cincia de les dones que han creat per analitzar la seva lluita i com a resposta a la cincia explicada amb mirada patriarcal) va ser
lactivista kurda Zilan, amb collaboraci amb
dues traductores que alhora participaven del
seminari. La jornada de tancament va consistir la prctica del tecmil, nom amb qu al
Kurdistan sanomena lassemblea de crtica i
autocrtica amb la finalitat de donar-se suport
mutu, ajudar a la reflexi personal amb voluntat de millorar el funcionament del grup.
Un dels fets que va marcar la setmana va ser el
cop destat perpetrat a Turquia el 15 de juliol

i que ha perms Erdogan accelerar la neteja

tnica de la poblaci kurda a Bakur (Turquia),
aix com frenar els xits de la revoluci de
Rojava (Sria), amb la intervenci de lexrcit
turc en aquesta zona en connivncia amb la
comunitat internacional. Al poder capitalista
no li interessa que sestenguin prctiques comunals efectives que ja sestan donant a Rojava. Efectives perqu sestan fent a conscincia
i a fons, comenant per la relectura del passat
i destapant all que la histria hegemnica
oficial sha encarregat damagar, volent-nos
fer creure que lnica forma en qu podem
organitzar-nos s la jerrquica estatal que va
sorgir tan sols fa 5000 anys. En canvi, el relat
obvia que durant els 250.000 anys anteriors
lsser hum va viure en una societat natural,

Espais com el del seminari de Manresa han

perms apropar aquesta realitat a persones
que formem part de diferents collectius afins
als principis del confederalisme democrtic.
Seria interessant que des daquests mbits
fssim una reflexi profunda per generar un
projecte poltic i social daquesta dimensi en
el nostre context. No podem amagar que cada
vegada tenim ms grups i plataformes treballant en aquesta lnia, per decidir quina sanitat
volem, quin habitatge volem, quina educaci
volem, per funcionar cooperativament, per
organirzar la societat des de baix. Caldr per,
crear les sinrgies necessries perqu aquestes
experincies es fusionin i estenguin com una
taca doli, que impregnin cada rac del nostre
funcionament diari.

SETEMBRE DE 2016
23 - Social

CatalunyA

Publicaci del llibre Els

Comits de Defensa de la CNT
Una iniciativa de CGT Catalunya a travs dedicions Malapcora
Secretariat Permanent del
Comit Confederal de la CGT de
Catalunya
Des del Secretariat Permanent del Comit
Confederal de la CGT de Catalunya sha impulsat la creaci de leditorial Edicions Malapcora.
El primer llibrer editat ha sigut Els Comits
de Defensa de la CNT. Es tracta duna traducci al catal de loriginal, Los Comits
de Defensa de la CNT en Barcelona (19331938), de lAgustn Guillamn, i editat al 2011
per Aldarull. La publicaci forma part de la
commemoraci que des de la CGT de Catalunya fem del 80 anniversari de la revoluci
social del 1936.
LAgustn Guillamn s llicenciat en Histria
Contempornia per la Universitat de Barcelona, i des de 1993 director de la revista Balance. Cuadernos de historia. s autor de diversos llibres sobre la revoluci social del 1936,
centrats principalment a Barcelona.

Prleg del llibre, escrit pel

Secretari General de la CGT de
Catalunya, Ermengol Gassiot
Loblit s una arma del Poder. De qui t la
capacitat descriure la histria. De dictar-la,
des de les institucions, les editorials i els mitjans de difusi massiva. s, loblit, una arma
tant poderosa que t el poder dimposar-nos
una versi de com s la realitat, de com hem
arribat al moment actual i de quina ha sigut la
nostra participaci en el procs. I aix afecta tant a la histria gran com a la, per dir-ne
dalguna manera, la nostra ms particular.
Quantes vegades hem sentit explicar el segle
XIX a partir dels canvis tcnics a la indstria
i de les disputes entre liberals i conservadors
mentre es passa de puntetes sobre les revoltes, cremes de convents, sublevacions o la
construcci despais i associacionismes darrel
popular? De manera una mica similar, alguna
vegada tamb hem sentit afirmacions com els
(i les) anarcosindicalistesmmai hem emprat la
violncia. Tot plegat t a veure amb la imposici didentitats collectives, tant al conjunt
de la poblaci com a espais que ens reclamem
hereus dorganitzacions de combat de la classe
treballadora de fa unes dcades.
La publicaci daquest llibre, una traducci de
loriginal titulat Los Comits de Defensa de
la CNT en Barcelona (1933-1938) de lAgust
Guillamon editat originriament per Aldarull
el 2011, pretn lluitar contra aquest oblit imposat. Ens obre la mirada cap a aspectes poc
tractats del moviment llibertari i, concretament, anarcosindicalista construt al voltant
de la CNT i de la FAI a la dcada dels 1930s
del segle passat. Fuig de tabs actuals, massa
sovint imposats per nosaltres mateixos, i parla
de la violncia. Una violncia entesa com un
mitj per enderrocar el poder de lestat i del
capital i defensar la construcci de la revoluci, i no com una fi en si mateixa. El llibre ens
introdueix als debats, dubtes, crtiques i recti-

ficacions dels qui van protagonitzar la creaci

daquesta eina del moviment obrer. Pensant en
el present, ens incita a debats en certa mesura prohibits actualment. Una prohibici que
comena per la nostra prpia resistncia a
pensar en els termes dels i les que van protagonitzar les histries que ens recull i exposa
lAgust.
Lluny de caure en un fetitxisme de pistoles i
naranjeros, aquest estudi posa sobre la taula
el paper de lorganitzaci, un element indispensable per a superar les limitacions dels
esclats espontanis i preparar, si cal cuinada a
foc lent, una gran fora popular capa de fer
la revoluci. Ens ho mostra en illustrar tant
els debats entre les diferents organitzacions de
combat de lanarcosindicalisme com les anlisis crtiques de lonada revolucionria de principis del 1933. Els fracassos i les discussions,
no obstant, no van actuar com un factor de
desmobilitzaci sin que, per contra, van permetre preparar el teixit organitzatiu que els
dies 19 i 20 de juliol van derrotar militarment
el feixisme a Barcelona i altres poblacions catalanes i van iniciar la revoluci social.
El llibre tamb ens mostra la destrucci de
lexperincia revolucionria i com aquesta no
va venir del triomf de lexrcit feixista, com a
mnim en una primera instncia. La distinci
entre les lluites reformistes i revolucionries
s de cabdal importncia, com estem veient
tamb avui en dia. En un enfrontament
sense pacte possible, com el que dissenyava lorganitzaci anarcosindicalista els anys
1930s entre les i els treballadors i la burgesia,
les opcions de reforma havien dacabar traint
la lluita popular. La progressiva consolidaci
del poder de la Generalitat a finals del 1936
i inicis del 1937, amb la participaci fins i tot
de destacats dirigents de la CNT va facilitar
aquest procs. Les contradiccions que aleshores van patir lanarcosindicalisme i la resta dorganitzacions revolucionries sn una
bona mostra de les complexitats de determinats moviments histrics i la dificultat de
prendre decisions sobre la marxa.
Laniversari duna revoluci i, concretament,
de la Revoluci de juliol del 1936, s una bona
excusa per editar un llibre que combat loblit,
les histries tergiversades i els prejudicis. Volem girar el cap i, de manera breu, centrar la
mirada en un seguit de fets de fa 80 anys i en
les dones i homes que els van protagonitzar.
Conixer les seves accions per, sobretot, entendre-les en el context en que les van dur a
terme. I un cop feta aquesta retrospectiva, tornarem a girar la mirada per fixar-la endavant.
Tenim un present per combatre i un futur per
construir. Dels i les que ens van precedir, ara
fa 80 anys, envegem especialment el convenciment que tenien que farien la revoluci i
la seva capacitat per treballar, en base a fets
concrets, per preparar-la. Potser aquesta s
la principal lli del llibre. Laprenem i ens hi
posem. Perqu, un cop eliminat loblit, no volem viure noms de records i denveges. Avui,
com ahir, s hora de posar les nostres mans a
construir les eines per fer la revoluci social.

SETEMBRE DE 2016
Dinamita de cervell - 24

CatalunyA

Entrevista a Manuel Delgado

En una ciutat que sensorra per la misria hi ha qui creu que el

problema s que cremi una paperera
Marc Font

Vivienda o a Miles de Viviendas ara est al poder. Una altra cosa s que hagin evolucionat,
per duna manera o duna altra es troben amb
els seus antics companys de lluita. I qu faran?
s una qesti que dependr del grau de dependncia que tinguin de partits com ICV o
el PSC, que van ser directament responsables
de la persecuci dels moviments socials quan
van estar al govern, tant a lAjuntament com
a la Generalitat. En el mateix cas del 4-F, els
que en formaven part sn els que ara donen
suport a Ada Colau. Ada Colau haur de triar
qui sn els seus amics i qui els enemics o, dit
duna altra manera, a qui li deu ms lleialtat,
si al seu propi passat com a lluitadora social o
a aquells que justament van estar davant seu
a les lluites socials i ara presumptament li donen suport.

Quines conseqncies poden tenir esclats socials com el sorgit a Grcia arran del desallotjament del Banc Expropiat? A qu respon?
Lantropleg i professor universitari Manuel
Delgado (Barcelona, 1956) fuig de les respostes hegemniques i, sobretot, de les simples i
polticament correctes per abordar aquestes
qestions. Autor dobres com El espacio pblico
como ideologa (2011) o La ciudad mentirosa.
Fraude y miseria del Modelo Barcelona (2007)
i expert en el conflicte urb, es mostra molt
crtic amb lactuaci dels Mossos dEsquadra i
alerta de la persistncia dun discurs provinent
de lordre social dominant que criminalitza els
moviments socials.
- Una de les teves tesis s que Barcelona s
una ciutat aparador, en la qual la protesta
social tamb hi t un espai.
s un aparador en el sentit que exhibeix el
que s, tant el que s dacord amb aquells que
voldrien convertir-la en una botiga de luxe
com el que duna manera o duna altra s en
realitat. Qualsevol cosa, involuntriament, s
un aparador, perqu sexhibeix. Per una cosa
s que aparegui permanentment repentinada
i arreglada per presentar-la davant les visites
i una altra s que tagafi dimprovs tal com s
en realitat.
- Sempre que hi ha un esclat popular a Barcelona sevoca la Rosa de Foc anarquista. Hi
ha un psit histric que permet lligar aquestes protestes?
Mira, justament et poso com a exemple una
reuni a mnium Cultural el 26 de maig amb
en Josep Ramoneda i en Ferran Mascarell. Ens
hi van convocar per contribuir a fer una definici del que sentn per cultura catalana, de
quina forma podem resumir la nostra identitat com a poble i com a naci. Va haver-hi
diferents aportacions que van subratllar degudament la civilitat i la presncia activa i creativa duna societat civil. Per el que jo vaig dir
s que potser una de les coses que ms caracteritzen el poble catal i que podria ser considerat un dels elements ms recognoscibles
duna cultura prpia seria senzillament un fenomen tan interessant com s la persistncia
de la rebellia com a forma de vida social. La
tradici anarcosindicalista a Barcelona s un

fet inslit al mn. s lnica ciutat del mn on

ha triomfat una revoluci anarcosindicalista.
I aquest hauria de ser un dels trets de qu presumir de la cultura catalana. Aix s aquest
pas i aix s aquesta ciutat. Quan parlem del
concepte de cultura, a vegades als antroplegs
ens costa explicar com lentenem nosaltres,
per una forma dentendre-la seria el conjunt
de les inrcies, un conjunt de trets, de caracterstiques, de maneres de fer i de pensar, que
sn repetitius. I s clarssim que all inercial
de Barcelona, agradi o no agradi, sn aquestes
ocupacions recurrents de lespai urb. s un
tret cultural.
- En una entrevista a CRTIC deies que
locupaci i el desallotjament del cinema
Princesa, el 1996, va ser un punt dinflexi
en la recuperaci del carrer com a espai de
mobilitzaci i dexpressi popular. Han passat 20 anys, per hi veus un fil que luneixi
amb mobilitzacions com les del Banc Expropiat o Can Vies?
Es va produir una mena de calma que es va
prolongar durant la dcada dels vuitanta i
una part dels noranta i que s bsicament la
conseqncia del desballestament de moviments com el venal i en bona mesura tamb de lobrer. El que sentenia per lesquerra
histrica, per causes com la seva prpia incorporaci a les institucions, havia provocat
lesquarterament de les forces que havien pro-

tagonitzat les grans lluites en el perode antifranquista. I eren moviments que no noms
eren antifranquistes, sin que protagonitzaven
tamb una lluita rupturista amb un sistema
social. Els vuitanta van implicar aquesta poca de treva, que semblava fins i tot de rendici
o de passar-se a lenemic. El 1996 acaba aquesta situaci i va emergir un cicle de lluites en
el qual les diferents fites sn ben conegudes:
la lluita contra la desfilada militar del 2000,
contra la cimera del Banc Mundial del 2001,
contra la cimera de caps dEstat i de Govern
de la UE del 2002, contra la guerra de lIraq
prcticament fins a arribar al 15-M, que va ser
leclosi i podem pensar que potencialment la
fi o linici de la decadncia del cicle. Ho seria
perqu correspondria a una dinmica similar
a la dels vuitanta, amb la incorporaci duna
bona part de persones provinents dels moviments socials al que era lestablishment.
- Bona part del nucli dur de Barcelona en
Com (BeC) prov dels moviments socials.
En el cas del Banc Expropiat, loperatiu policial s responsabilitat de la Generalitat,
per com creus que afectar BeC?
Encara s dhora per saber com administrar
una situaci de la qual noms estem veient les
primeres expressions. Caldr veure com evoluciona el tema. Una part del govern municipal prov directament del moviment okupa, i
aix sha de subratllar. Gent que estava a V de

- Un consistori dirigit per persones provinents dels moviments socials est ms o

menys preparat per afrontar esclats socials?
s aquesta mena desclat social, de malestar, el
que els ha portat on sn. La pregunta s amb
qui est en deute Ada Colau, a qui li deu ms?
A aquells sectors socials combatius i indignats
que la van recolzar i la van collocar on est o
a aquells que duna manera o duna altra van
permetre fer una bona campanya finanantla i cedint espais electorals? Estic convenut
que aquests dies persones com Jaume Asens,
Gala Pin, Gerardo Pisarello i la mateixa Ada
tenen el cor dividit. Duna manera o duna
altra, es veuen ubicats en un lloc on tenen el
suport dels partits dordre, responsables de la
repressi als moviments socials, i a laltra banda hi ha la gent de la qual vnen. La gent sest
manifestant a Grcia per bones raons. I estic
segur que fa cinc o sis anys aquesta gent [de
BeC] hauria estat a la mobilitzaci.
- El desallotjament del Banc Expropiat ha
estat la guspira que ha generat un esclat social, per s obvi que hi ha unes causes de
fons. Quines?
Si sentesten a mostrar el moviment okupa i
en aquest cas el Banc Expropiat com a marginal, sequivoquen. No toblidis del que va significar la mobilitzaci en suport de Can Vies,
que, segons els organitzadors, va arreplegar
20.000 persones. Eren moltes. No sn quatre
arreplegats que es dediquen a sembrar el caos.
Aix s una imatge caricaturesca que eviden-

SETEMBRE DE 2016
25 - Dinamita de cervell
tment els actors ms reaccionaris voldran promocionar. Repeteixen el de sempre. Per a la
manifestaci dahir [dimecres per al lector] hi
havia molta ms gent que dimarts. Mostra que
hi ha gent que percep que hi ha motius perqu les lluites socials continun. Hauria pogut
arribar una treva similar a la dels vuitanta, i
jo mateix ho preveia, per sembla que no ser
aix. Feliment, sembla que mhe equivocat.
La protesta de Can Vies, en la qual va participar la gent que ara est a lAjuntament, tenia la
mateixa base i s la mateixa que hi haur sempre que hi hagi motius. Com en aquella can
del Pete Seeger, el que sha de preguntar ara s
a quin costat ests, i cadasc que prengui la
decisi que cregui.
- Com shauria dabordar un conflicte com
el del Banc Expropiat, perqu no sembla que
per la via repressiva es rebaixi la tensi?
La qesti aqu s qui pren les decisions. Per
qu i qui decideix actuar daquesta manera i
aquest dia? Jo no estic a favor de teories conspiratives, per tot plegat sembla que quadra
bastant. El que ha passat amb Jaume Asens i
lempresonament del manter, laniversari de
la victria dAda Colau, els pressupostos [de
la Generalitat] Al final, sempre tacabes
preguntant qui mana sobre la policia, tant
als Mossos com a la Gurdia Urbana. s una
pregunta oberta, perqu no ho s. En nom
del sentit com, aquesta manera dabordar el
conflicte s la pitjor de les formes, per segons
per a quin punt de vista i per a segons quins
interessos pot ser la millor. Justament perqu
lAda Colau es defineixi. s una actuaci estranya. Hi ha molta mala llet i no es justifica
des dun punt de vista tcnic, professional,
daquells que tericament han de mantenir
lordre pblic.

El moviment okupa actual a Barcelona s un

moviment de joves de classe mitjana-baixa
que tenen inquietuds teriques, intellectuals
i poltiques, per no oblidis que el territori actual dactuaci de la PAH s Ciutat Meridiana.
Per qu no hi ha desnonaments a Grcia? s
una qesti de composici social i, com Sants,
parlem dun barri de classe mitjana amb un
estil particular de mobilitzaci. A Ciutat Meridiana es mouen moltssim, per aborden
un altre tipus de problemtica que implica
una tcnica diferent de protesta. No respon al
mateix model que Grcia o Sants. Per s que
hi ha mobilitzacions. Sn dues cultures de la
protesta diferents.
- Fets com els daquests dies tornen a posar
el moviment okupa al centre del debat.
Ara estem escoltant barbaritats sobre el moviment okupa i noms cal llegir comentaris
i escoltar trucades doients per veure com davant daquests elements es desperta una mena
dinconscient feixista que s present en moltes
persones. I que ja es va veure amb la pressi a

CatalunyA
la CUP durant les negociacions per a la formaci del Govern [de la Generalitat]. Fa por
com es planteja aquest to discriminatori cap a
lesquerra anticapitalista. Es pot dir el que es
vulgui del moviment okupa, per el que est
passant a nivell poltic a Barcelona, a Catalunya i a Espanya s impensable sense entendren
el paper. En molts casos, la gent que mana a
Madrid i la que ho fa a Barcelona ha passat
duna manera o duna altra pel moviment
okupa i ha recollit una gran part de les seves reivindicacions. Els noranta, els nics que
van protestar per la situaci de lhabitatge
i que van donar la cara i denunciaven els
abusos immobiliaris eren okupes. Moltes de
les utopies que estan orientant la poltica de
lAjuntament de Barcelona sn una herncia
incomprensible sense el paper del moviment
okupa. Els Iaioflautes fan servir tcniques de
protesta en bona mesura divulgades pel moviment okupa. El 15-M s incomprensible sense pensar en el moviment pioner dels okupes.
Qui va protestar contra els Jocs Olmpics i el
Frum de les Cultures? Els okupes.

- Per qu aquests esclats els trobem a Sants i

a Grcia i no a Ciutat Meridiana?

- En general, els grans mitjans tendeixen a

definir aquests esclats com a actes vandlics,
per potser shauria de debatre sobre si s
lcit ls de la violncia per assolir determinats objectius?
La pregunta s qui comena? A alguns ens estranya perqu a la policia se li diu fora dordre
pblic. Per mi s un enigma. Dimarts vaig ser
testimoni que el que hi havia era una concentraci pacfica, i els Mossos dEsquadra hi van
arribar duna forma agressiva i van carregar
contra manifestants. Pel que fa als mitjans de
comunicaci, s el mateix que han fet sempre.
Vaig escoltar al programa de la Julia Otero a
Onda Cero [Julia en la Onda] com podien estar profundament dacord Pilar Rahola i Juan
Carlos Girauta. s encantador com sempre
troben un enemic a compartir. Tots dos representen el mateix tipus de societat, el mateix
concepte del que s ordre social, de manera
que poden pensar que el principal problema daquesta ciutat s que alg hagi cremat
una paperera. O sigui, que en una ciutat que
sensorra per la misria resulta que el problema bsicament s aquest i la culpa la tenen els
okupes. Quina forma ms fcil de trobar un
enemic! El 2010, 100 professors universitaris
vam signar un manifest contra la criminalitzaci dels moviments socials, per hauria
pogut ser el 2006 o el 1999 perqu sempre
s el mateix discurs. Sn bsicament els violents i els violents sempre sn els altres. Utilitzen sempre el mateix llenguatge: la minoria
dincontrolats. I aix ja passava al franquisme.
s la fera ferotge, la criminalitzaci de laltre.
Li canvien de nom, abans eren els comunistes
i ara sn els okupes, per es mant la idea que
una minoria perversa enterboleix la pau social i ha de ser perseguida.
* Entrevista publicada a Crtic, periodisme
dinvestigaci.

La malabarista de plats xinesos

scar Murciano, Secretari
Acci Social CGT Catalunya
Quan era nen a vegades anvem al circ, quan
encara es podien exhibir animals a la pista, i
recordo sentir molt intensament la sensaci
de perill en alguns nmeros densinistradors
o equilibristes. Per nhi havia un que em cridava fora latenci, un clssic del ms difcil encara: la malabarista de plats xinesos. Es
tractava de posar plats a la punta de pals i ferlos girar continuament, mentre estiguessin en
moviment no caurien al terra. On estava el
problema? B, doncs que cada vegada hi havia
ms pals i plats donant voltes.

Llavors al ja conegut dficit general de participaci arreu se li suma un posible relaxament

en lacci o delegaci en els que ho fan molt
b, les que tenen molta experincia, o un silenci ensordidor quan es demana voluntries
per alguna tasca. Tot aix s molt negatiu.
Quan es prepara un acte, una vaga, una negociaci o qualsevol altre aspecte collectiu,
en principi volem que funcioni amb potncia
doncs anar al conflicte amb moral de derrota i
mig gas s garantia, efectivament, de derrota.
Per tant es requereix una bona dosi desforos
al darrera de cada iniciativa.

La malabarista es movia sense esfor entre un

laberint on cada vegada hi havia ms plats girant, els donava una mica dimpuls i tot quedava en perfecte harmonia. Per a rematar-ho
es posava ms al cap, a les mans i miraculosament tots es mantenien girant. Finalment els
anava llenant en laire i els agafava com qui
no vol la cosa per a acabar el nmero. Semblava capa de poder-ho fer tot el temps que
volgus.

Una baixa participaci pot tenir molts motius: des de no sentir-se capa de fer-ho, a
no voler delegar en tercers aspectes claus de
lorganitzaci o, simplement, deixar que altres
tirin del carro amb largument del costum o
una suposada eterna capacitat de tirar les coses endavant. Les mancances de participaci
es superen amb una major implicaci entre
les persones que quedin, que acaben dedicant
ms energies per a que el seu ens orgnic, o
collectiu on es militi, moltes vegades simplement saguanti.

Doncs resulta que estem envoltats de malabaristes de plats xinesos i els costa molt seguir
girant els plats dia rere dia. Al nostre sindicat,
al mn llibertari, o en altres espais amb cultura assembleria tenim molt clar el principi
de la no delegaci, per no tant el que necessriament lha dacompanyar, el de participaci. Prenem decissions en assemblees de secci sindical, sindicat o collectius on estiguem
i desprs resulta que shan de posar en marxa.

Si sumem la multimilitncia dalgunes

daquestes persones, o multipresncia dins de
la nostra organitzaci, a tenir problemes a la
teva secci sindical, al teu sindicat, a la teva
federaci, doncs tenim tots els ingredients per
all que tantes vegades hem vist: No es poden mantenir tants plats girant alhora massa
temps i llavors es trespassen els lmits: arriben
els problemes personals, les baixes per ansietat o depressi, la metabolitzaci de lestrs

en malalties o el simple pete que deriva en

desencs o pur esgotament fsic i mental. s
probable que es comenti, llavors, que ja es
veia venir, el ritme que portava no es podia
aguantar, per potser haurem de sondar ms
en revisar altres questions com per exemple,
prendre com a problema collectiu el que a
primera vista sembla un problema personal.
No ho s.
Ara mateix, s segur que coneixes alguna
daquestes malabaristes de plats xinesos: s

lloable lesfor, per aquest nmero s el senyal vermell dun problema collectiu. Lltim
intent per a que tot giri. Com creiem en la
no delegaci, hem dintentar incrementar de
forma activa tot el que podem la participaci
all on estiguem, ajudar a entrar a qui tot just
comenci, animar-lo i delegar responsabilitats
i tasques acompanyant-lo en tot moment al
comenament. Si no ho fem aix i evitem el
malabarisme, simplement seguirem cremant
militants i al final, igualment, els plats acabaran al terra.

SETEMBRE DE 2016
Dinamita de cervell - 26

CatalunyA

De tetes i burkinis
Laia Mateu
Ja fa temps que ens trobem immerses en nombrosos debats, o ms aviat tertlies, en relaci
a ls del hijab (el que coneixem ms popularment com vel islmic o mocador). Tertlies
basades en opinions carregades de tpics,
contaminades de massa idees i visions blanques i occidentals, i amb bastant poc inters
real en, com a mnim, parlar del tema des del
respecte i contemplant-ne diferents visions,
especialment contemplant la visi de les persones que el duen.
Mitjans de comunicaci, partits poltics i opinions barates, ens estan impregnant dun grau
dislamofbia brutal i socialment acceptat, ens
fan veure tota persona musulmana o que
nosaltres identifiquem com a musulmana- en
un potencial perill per a la bona convivncia
occidental, com una amenaa per als valors de
la nostra democrcia europea. Aix si no sn
titllats directament de terroristes, o amics de
terroristes, o amb complicitat amb terroristes.
En resum, tot all que puguem relacionar amb
rab, musulm o islam, passa a ser sinnim de
dolent, perills, atrassat i menyspreable.
Com en tota bona societat patriarcal, un dels
atacs i judicis ms directes i punyents han anat
dirigits sobre un element que utilitzen moltes
dones, en aquest cas moltes dones musulmanes: el mocador. A aquesta simple pea de
roba li atribum tantes o ms connotacions
nosaltres la societat blanca i occidental- que
la que li atribueixen les mateixes dones que
lutilitzen. Veiem dur mocador com una representaci grfica de lopressi, com una falta
de respecte, com una provocaci als nostres
valors, com una forma descampar lislam,
com una manera de voler imposar una religi.... cadasc segons el que li conv per omplir-se la boca. Jutgem i valorem el dur mocador fins a punts ridculs i rebuscats, quan mai
ens hem parat a jutjar i valorar molts altres
elements que impregnen la nostra societat i
ens afecten a totes nosaltres, i que serien, almenys, qestionables com a sinnim duna
societat lliure i oberta.
Aquest atac frontal cap al vestir amb hijab sha
vist tradut, entre daltres, amb ordenances de
civisme i normatives que el regulen o prohibeixen. I ha obert la porta per anar encara ms
enll, per a qu persones, organismes o institucions alleguin motius varis i pintorescos per
a vetar a les persones que el duen, expulsar-les
i apartar-les. Un dels casos ms representatius han estat diferents escoles i instituts que
han prohibit que les alumnes assisteixin als
centres amb aquesta pea de roba, i que fins
i tot han expulsat a nenes i noies per seguir
portant-lo. Nosaltres que tant ens omplim la
boca dels drets dels menors, i ens comparem

constantment amb pasos don diem que tot

es regula en funci de la religi i les lleis sagrades, som capaos dexpulsar infants i joves
dels centres educatius, sense que ens importi
el ms mnim el seu dret a leducaci i el seu
benestar emocional. Preferim que una noia
deixi les classes per veure-la asseguda prenent
apunts amb un mocador al cap. I aix ho fem
els mateixos que desprs afirmem sense complexos que els moros no deixen estudiar a les
seves filles.
I desprs de tot aix, ara sest fent un pas
ms en aquest atac racista cap a la comunitat musulmana. Atac racista que es vol dissimular de lacitat, de tolerncia o fins i tot de
feminisme. Ara sembla que toca prohibir i
arremetre contra els anomenats popularment
burkini, que en definitiva no sn ms que
un banyador de cos sencer, tpic per a moltes
dones daquesta comunitat. El principal pas
impulsor daquestes prohibicions s Frana,
on ms de 10 dones ja han estat multades per
a utilitzar-lo, i on de moment- 15 localitats
ja han prohibit el seu s, fent referncia a qu
prohibeixen dur vestimenta ostentosa i religiosa a les platges i zones de bany. A Catalunya, almenys 3 parcs aqutics de Girona ja han
prohibit que les dones es banyin amb aquesta
vestimenta. s evident que aquesta mesura va
dirigida directament a les dones musulmanes,
perqu no crec que ning shagus plantejat
res si una persona blanca i occidental decids
banyar-se amb un vestit posat o amb un vestit
de neopr, ja sigui perqu vol fer submarinisme, per problemes a la pell, per protegir-se
del sol o perqu li dna la gana. Aquesta s
una mesura ms que atempta contra la llibertat de les persones, que oh! Casualitat! a ms
sn dones. Obligar a una dona a vestir o no
vestir duna determinada manera s una actitud masclista. Les mateixes persones, algunes autoanomenades feministes, que no tenen
complexos en donar suport a aquest tipus de
prohibicions, estan reproduint els mateixos
esquemes i mentalitats masclistes i conservadores, creient-se amb el dret i potestat de dir
quan una dona est o no est oprimida, i qu
s el que oprimeix o no oprimeix a una dona,
i qu est b que una dona vesteixi o deixi de
vestir.
Resulta que ara noms pots anar a refrescar-te
a la piscina o gaudir de la platja si vas despullada. Noms pots anar a la platja si vas a oferir el
teu cos com un tros de carn, a les mirades i bavejos de tipus que precisament van a la platja
per aix, per a veure cames, culs i tetes. Vivim
immerses en una societat fastigosa, patriarcal
i sexista, on un cos no s un cos, sin una possibilitat de tocar, de follar, de criticar, de jutjar
i menysprear. Ens molesta que la dona musulmana del nostre costat decideixi pel motiu

que sigui, i segurament no s un de sol- anar

a la platja i banyar-se tapada. Ens escandalitzem i pensem que est oprimida, i que els
homes de la seva cultura li diuen i li marquen
com ha danar, i que ella ha de suportar la calor
i la roba mullada sobre seu. I aix ho diem tan
tranquils i tranquilles, ho regulem i ho prohibim. Per en canvi seguim acceptant i veient
com ancdotes tot el pes de la bota que cau
sobre les que anem all semi despullades (que
per cert, aix ho hem decidit nosaltres? O ja
des de petites sha donat per suposat que a la
platja shi va com a mnim amb lequivalent a
la roba interior?). Acceptem les mirades quan
entrem i sortim de laigua, acceptem els comentaris en veu baixa quan passem pel costat
dun grup dhomes que llueixen paquet a les
tovalloles, acceptem que amb una falsa innocncia ens diguin hola, que tal...? persones
que no coneixem de res i tampoc volem conixer, acceptem que facin un pas ms i vinguin
a parlar-nos, opinant de com ens queda el
banyador, preguntant si tenim nuvi o si volem
seure ms a prop dells. Acceptem que riguin
de la nostra panxa, que comentin com tenim
les cuixes, que ens mirin les tetes i valorin si
sn prou grans o massa petites, acceptem totes
les converses que no sentim per sabem. I aix
a banda de la pressi esttica que totes carreguem amb ms o menys patiment a lesquena.
Si en el dia a dia ja hem de fer-hi front i s una
lluita constant per a qu no ens atrapi i ens
podreixi el cervell, a lestiu i en aquests espais
encara s ms salvatge i despietada. Personalment, hi ha molts moments que em sentiria
ms cmoda banyant-me amb roba, que havent de passar per tot un ritual malalts (i dolors fsicament i econmicament) darrencarme els pls de les cames, les celles, el bigoti i
les aixelles, per a no ser fixament observada,
criticada, jutjada i ridiculitzada.
Per ara resulta que en aquesta nostra societat
tots i totes som feministes i ens preocupem
pel benestar de les dones. Ara resulta que fins
i tot persones i partits que directament han
atemptat contra la nostra dignitat i sesforcen
dia a dia per a qu siguem dcils i obedients,
correctes i catliques, sempre dins dels rols
desitjats, es permeten parlar insultantment
dels nostres drets i llibertats.
No podem o no volem acceptar que una dona
porti vel o es tapi perqu vol, perqu ho ha
decidit lliurement. Encara que siguin moltes
les dones, joves o grans, amb estudis o sense,

que aix ens ho diuen no les creiem. I no les

creiem perqu les menyspreem, perqu les infantilitzem, perqu no les veiem com a iguals.
No les veiem capaces de pensar, descollir,
dactuar i organitzar-se per a decidir sobre les
seves vides i els seus cossos. Pensem, des de la
nostra posici colonial, immersa en una societat de consum i hipersexualitzada, que elles
ens necessiten per a emancipar-se i per a ser
ms lliures. Que han de seguir el mateix cam
que hem seguit i seguim- nosaltres, les dones
blanques i occidentals, per a poder avanar
cap a la mateixa autonomia. I parlem com si
nosaltres ja ho tingussim tot fet, com si en
la nostra cultura no estigussim lligades fins
lasfixia a un sistema de dominaci. Ens atrevim a dir que aqu som lliures per a fer el que
volem, per a vestir com volem, per a decidir
el que volem sobre els nostres cossos. I llavors sembla i quasi que ens ho creiem, que
laugment brutal de les operacions desttica
o els trastorns alimentaris, no tenen a veure
amb cap tipus dopressi patriarcal i que no
atempten contra la nostra dignitat. No veig ni
de lluny la repulsa a aquest tipus de clniques,
al fet que discoteques sortegin com un gran
premi poder modular-te els llavis al 50%, a
qu les dones vagin a concursos de la tele per
a invertir el premi en augmentar-se les tetes
o que els homes hi vagin per a regalar precisament aix a les seves parelles. Mimagino
tot el revolt que socasionaria si un home, diu
que li compra hijabs a la seva dona perqu li
agrada ms quan el porta, que troba que est
ms maca i que shi sent millor. Per en canvi
contnuament veiem exemples dhomes que
ens regalen aspiradores, augments de tetes,
assortits de maquillatge o sabates de tal, i ens
sembla divertit, innocent o fins i tot romntic.
Dir que anar amb banyador de cos sencer, dit
de manera intencionada burkini, o que dur
hijab, o fins i tot vel integral, atempta contra
els drets i llibertats de les dones, s una excusa
barata i arrogant per no dir que no volem que
vesteixin aix perqu semblen massa mores.
s una excusa barata i arrogant per a no dir
que som uns racistes de merda i que ens molesta la diferncia, i com ms diferent, ms ens
molesta. Per no dir que no estem disposats a
canviar ni un pl els nostres valors i mentalitats, i que aix de la societat multicultural i
diversa que venem a vegades s una farsa. Per
allunyar-nos daquestes comunitats i aquestes
persones, dintentar desesperadament tenirles com ms lluny possible. Per no dir que

SETEMBRE DE 2016
27 - Dinamita de cervell
els tenim una barreja de por i fstic. Perqu
si no fos aix, veurem que els arguments que
pretenem donar cauen per ells mateixos, simplement analitzant el mn i les seves comunitats, llegint i informant-nos amb una mica de
criteri, parlant de manera sana amb persones
diverses i de diverses procedncies que viuen
amb nosaltres.
En el cas del vel islmic, voler identificarlo amb una qesti dopressi i masclisme
i/o una imposici de la seva religi, s voler
tancar-se expressament a mirar una mica ms
enll i seguir aferrats a un fals argument per a
seguir abocant toxicitat i odi.

No ens interessa per a res comprendre que

rab i musulm no tenen res a veure el primer no t a veure per a res amb la religi, sin
que fa referncia a la cultura, les tradicions,
lidioma-, per tant, es pot ser rab i no ser musulm, o ser musulm i no ser rab. A lfrica
per exemple, hi ha una quantitat enorme de
pasos musulmans, per que no sn rabs.
Cadascun amb les seves diferncies pel que
fa a la manera de relacionar-se, de vestir, de
pensar, de comunicar-se. Daltres pasos sn
rabs, per shi practiquen diverses religions.
Cal remarcar, per a trencar esquemes, que el
pas del mn amb ms poblaci musulmana
s Indonsia, a lsia. I que precisament all

CatalunyA
no sn tan abundants les dones que utilitzen
hijab, i tampoc es veu a gaire gent aturant la
seva activitat per a resar. Per tant, dur o no dur
mocador, vestir o no vestir duna determinada
manera, no t per qu ser sinnim o equivalent al grau de religiositat que un o una t.

cador, o el porten de vegades, de la mateixa

manera que una altra pot decidir pintar-se els
llavis de vegades, quan li ve de gust, o segons
a on va. Lluir un mocador al cap pot ser, fins
i tot, una mostra de rebellia contra el colonialisme.

Poden ser molts els motius que sentrelliguen

per a qu una dona decideixi dur hijab, o cobrir-se ms o menys el seu cos. Ms enll de la
religi, usar el vel islmic tamb s quelcom
identitari i cultural. Una manera de sentir-se
part duna comunitat, vinculada a unes arrels
i unes tradicions. Per altra banda hi ha milers
de dones musulmanes que no porten mo-

Sembla que a casa nostra noms defensem

la llibertat de les dones en relaci a seguirles mantenint dins uns esquemes concrets
dideologia patriarcal. Volem dones lliures,
per lliures per decidir si treballen a casa, o
a fora i, a ms, casa. Volem dones lliures, per
lliures dins lesquema de dona objecte, dona
sexualitzada, dona dins de cnons corrosius
de bellesa, dona com a element de venda i per
vendre dins el capitalisme salvatge. Fer-nos
creure que som lliures. Per lliures per decidir
si et poses ms tetes, si vols maquillar-te ms,
o portar talons ms alts. Lliures per a decidir
si et depiles noms les cames, les ingles i les aixelles o, si vols, pots depilar-te tamb el cony.
Lliures per a decidir si en comptes danar amb
calces i sostens a la platja, vols anar-hi noms
amb calces. Lliures per a criticar i parlar de
lopressi que pateixen altres dones, daltres
cultures. Amb aix s que rebem el suport de
tots els homes que mai shan interessat pel
feminisme ni estan disposats a renunciar o
qestionar-se els seus propis privilegis de gnere i les opressions que ells apliquen o perpetuen sobre les seves dones.
* Laia Mateu s membre de lAssemblea Feminista LHora Violeta de Reus

Comit Invisible. De hackers, comunes i

insurreccions
Josep Maria Casass

entorns revolucionaris: connexi, xarxa, autoorganitzaci. Veritablement revolucionari s

senzillament habitar; aix s: ocupar les places, viure els vincles, crear mons. Les insurreccions clamen, enfront del poder, que no hi ha
buit, que tot est habitat. Declaren la Comuna (que no s ni instituci ni cercle autrquic
autnom ni forma de govern o dautogovern).
Declarar la Comuna s consentir a vincularse, s establir un pacte per confrontar junts el
mn. Un veritable pas del Jo al Nosaltres (radicalment diferent del de Transicions i Consensos pacificadors), s a dir, plantar-nos en
com a la vida, a lexistncia inseparada.

A tall de presentaci, sols un nom: Comit Invisible. I les seves diverses publicacions, que
segueixen un fil subterrani, gaireb clandest,
que enllaa amb la Internacional Situacionista
i la crtica de la societat de lespectacle; la darrera s Als nostres amics (2014).
La seva fama mundial la degueren a La insurrecci que ve (2007); a partir della, muntatges
policials i polemistes meditics van intentar
encolomar-los lidentificador subjecte terrorista.
La crisi no s un fet econmic, sin una tcnica poltica de govern. A les tcniques de
govern semblaria que merament hi oposarien
en una lectura superficial (diguem-ne periodstica) de les obres esmentades un elogi
de la insurrecci per lamor a la insurrecci.
Efectivament, els diversos captols dAls nostres amics van encapalats per indrets i dates de revoltes: Atenes 2008, Oakland 2013,
Istanbul 2013... i, s clar, tamb les places
del 15M. Les insurreccions contempornies,
diuen, ens introdueixen a una vida comuna
en principi, a una existncia inseparada, que
no t consideracions per a les parets illusries
del nostre Jo.
Fixem-nos en la tonalitat existencial del
seu plantejament. A la prosa vibrant del Comit Invisible hi batega un fons vitalista. No
ens parlen de poltica (com a esfera separada,
amb les seves prctiques i tcniques prpies,
els seus experts), sin de la vida menyscabada, disminuda, que ja s aqu. La crisi ho s
primerament de la presncia. Vida quotidiana dabsncia i buidor, aquella que gravita a
lentorn dels smartphones.

Per aix la crtica de les tcniques de govern

(les crisis, les catstrofes presents o anunciades) ha danar acompanyada de la denncia
del subjecte ciberntic, lindividu sense interioritat que el que sap de si mateix ho sap
grcies a les estadstiques de lApple Watch... El
gegant Google tamb sintegra, s clar, a lelenc
de tcniques de govern: Mai no es cartografia
sin all que hom medita ensenyorir-sen.
A les revoltes, diuen, la potncia collectiva
condemna el poder a la impotncia. Aix
doncs, no es tracta de canviar el poder, ni
de collocar-hi una altra figura. El Comit
Invisible es distancia, i fins i tot fa befa, de
lassemblea (lloc dintercanvi, no de decisi), aix com de la ficci del poder consti-

tuent (tot poder sinstitueix per un cop de

fora). I arriben a afirmar que cal renunciar
a la prpia legitimitat. Vivim, de facto, en un
estat dexcepci permanent (frmula de Walter Benjamin, recollida avui dia pel filsof itali Agamben); el que cal fer s tornar-lo contra el poder mateix. Aix s una insurrecci.
Habitar plenament, heus ac tot el que es pot
oposar al paradigma de govern. La crisi de la
presncia, la incomunicaci, sn la marca dels
nostres temps, ja que el poder crea el buit en
qu es mourien i interactuarien, com a toms
lliures, els individus. Lliures? Una altra ficci que sha de bandejar s la dels individus
lliures. I els conceptes fetitxes que shi adhereixen, encara que siguin llaminers en alguns

Ens trobem, diuen, en una veritable guerra

civil, la qual es lliura majoritriament amb
mitjans pacfics. (La figura del radical assedegat daccions violentes s una altra de
les ficcions que sha deradicar, car es limita a
una cursa cap a una radicalitat que es basta a
si mateixa.) Dues figures sencaren en aquest
combat. Luna s lenginyer, figura trista i serva, que propaga pertot arreu la seva prpia
absncia de mn. Ens expropia les tcniques
amb qu creem mons diversos i les transforma en tecnologia, s a dir, en el dispositiu
capitalista de la pura eficincia que erosiona
els mons. Laltra figura s el hacker. De fet,
Als nostres amics est dedicat a J. Hammond,
condemnat a pres per hackejar i filtrar dades
duna gran corporaci de seguretat. El hacker
es reapropia de les tcniques, les desarticula,
les explora, per cercar els errors del sistema,
per experimentar, per donar-ne uns usos diferents (subversius). Les allibera i genera mons,
vincles, vida comuna.
s real all que resisteix, com, posem per
cas, un hacker, una comuna, una insurrecci.

SETEMBRE DE 2016
Dinamita de cervell - 28

CatalunyA
El far

Els Ateneus Llibertaris

Ferran Aisa

ateneus llibertaris: No queremos recuperar

el barrio como forma sin como comunidad, una comunidad donde las personas se
relacionen pese a los condicionamientos de
un medio alienante y deshumanizado intentando en todo momento que esas relaciones
sean lo ms libertarisas posibles. (...) Lo importante no es el clich ideolgico sin el respeto autogestionario del ateneo. Un ateneo
que no admita a sus miembros por criterios
de ideologia sera un ateneo libertario para
libertarios, con lo cual no solo dejara de
ser un ateneo, sin que adems perdera su
condicin de carcter libertario, abierto por
definicin.

La reorganitzaci de la CNT fou leix vertebrador dels collectius llibertaris de barri, que
es van dedicar a constituir els antics ateneus
llibertaris. Aquest primers temps de la Transici seran els anys dor dels ateneus llibertaris a Barcelona i a les poblacions de la seva
rodalia. Molts daquests collectius havien actuat dins de les associacions de vens, aleshores controlades majoritriament pels grups
marxistes (PSUC-PTE-LCR, etc.).
Joan Zambrana, a La alternativa libertaria,
ho confirma: La duda que se planteaban
muchos de ellos era si sera mejor, en un
entorno de mayor facilidad para crear asociacionismo popular, seguir actuando en las
AAVV o crear otro tipo de organizaciones
vecinales ms acordes con la filosofia de participacin y autogestin. Las decisions al respecto fueron diverses debido a mltiples causas. En unos casos se opt por seguir en las
AAVV en funcin del grado de apertura que
stas tuvieran en el barrio y de su carcter autogestionario. En otras, al ver que era imposible desarrollar un Trabajo abierto, puesto que
estaban controlades y mediatizadas por grupos polticos diversos, se opt por la creacin
de Ateneos Libertarios o Colectivos que asumieran la filosofia de apertura democrtica
que los haba identificado siempre.
Un altre aspecte del creixement dels
collectius llibertaris ser la moda entre
la gent jove de tot el que fa referncia a la
imatge llibertria, aix far que molts joves
safilin a la CNT o sapuntin a collectius de
barri. Barcelona comptar aviat amb una important xarxa de centres daquest tipus amb
local llogat. Els ateneus llibertaris de Sant
Andreu, Sants, Poble Sec, Clot, Grcia, El
Poblet, la Verneda, Gtic-Casc Antic, XinoSant Antoni eren alguns dels exemples principals. Aquests ateneus neixen marcats per
la contracultura dels anys setanta que viur
durant la Transici la seva esplendor.
Els ateneus llibertaris tamb tenen els seus
propis mitjans de comunicaci on, a ms dels
problemes puntuals del barri, hi ha lloc per
la problemtica del moment i per la qesti
ideolgica.
A Barcelona es publica taca, El Surtidor,
El Patinet, Ateneo, El Poblet, Akefalos...A
leditorial dItaca (Vendemiari 1977), portaveu de lAteneu Llibertari de Sant Andreu,
es fa histria: Linicial nucli, redut, gaireb
clandest, san obrint i an creixent. Noves
incorporacions dexcellents companys feren daquell nucli petit un nucli ms gran. El
Collectiu anava prenent forma i consistncia
en la lluita, en la discussi, en el treball intern i extern. El Collectiu tenia clar que la
seva feina ms immediata era el lligam amb
el barri i linseriment en la lluita del barri.
(...) I el Collectiu top amb els poltics de
lassociaci de vens. (...) El Collectiu, aleshores, comen a acaronar una nova idea: es
propos treballar per a poder fer un ateneu
llibertari a Sant Andreu.
Aquesta sortida de persones amb idees llibertries de les associacions de vens per formar
els ateneus fou habitual en aquells moments.

Un tal Joan firmava lescrit Los ateneos, una

alternativa a la alineacin urbana, Bicicleta
(nm. 3, gener de 1978): La misma estructura antiautoritaria y sin jerarquizacin del
Colectivo de barrio ha sido trasladada de una
manera natural al ateneu. Los vecinos (muy
pocos en realidad) que se han aadido al
proceso han sido compaeros de otros grupos libertarios, antiguos militantes animados
a participar en la reconstruccin de una obra
que el Poder intento eliminar.
Una altra de les circumstncies que va permetre la rpida aparici dels ateneus llibertaris va ser el retorn a lescena social de la CNT,
per lexpansi dels ateneus es va fer al marge de la Confederaci, a la que lunien llaos
dafinitat i de simpatia, doncs la majoria de
membres dels ateneus eren afiliats i molts
dells militants dels sindicats de la CNT. El
ateneus llibertaris van llanar diverses iniciatives, com formar una Taula Antinuclear
i Ecologista a lAteneu de Grcia i la majoria

dels ateneus van crear espais culturals i socials per tamb de lleure (festes, excursionisme, esport, etc). LAteneu Llibertari Sant
Antoni-Xino va realitzar una gran tasca educativa amb els infants del Raval.
Tamb es va potenciar una coordinadora
dateneus de la comarca del Barcelons on
ja destacaven ateneus com el de BellvitgeGornal i el de Santa Coloma de Gramenet.
La Coordinadora dAteneus Llibertaris va
collaborar en el suport solidari i a lluites concretes com la vaga de Vitoria, Roca, Micheln, Bimbo, benzineres o a favor de lamnistia
total i recolzament de la lluita dels presos de
la COPEL. Els ateneus participaren en campanyes contra la OTAN, contra el militarisme i a favor dels objectors de conscincia, i
foren part activa en les grans mobilitzacions
de la CNT, com el mting de Montjuc o les
Jornades Llibertries Internacionals.
Mario Vila, redactor de la Soli (nm. 20,
juny de 1978), entrevistava a membres dels

En un opuscle de lAteneu de Santa Coloma

es definia que era un ateneu llibertari: Es
una entidad cultural con carcter propio,
completamente autnoma de cualquier ente
poltico u organizacin social. Rechaza por
principio todo comportamiento autoritario,
venga de donde venga. Cree en la libertad
natural del Hombre. El paper dels ateneus
llibertaris ja era tema de discussi en el mateix 1977, publicacions com Ajoblanco, Bicicleta, Solidaridad Obrera i altres publicacions
obriren debats a les seves pgines. La falta de
tradici atenestica en els darrers quaranta
anys feia possible aquests debats, calia saber
din venien els ateneus i on volien anar.
Els peridics llibertaris eren els ms crtics amb la funcionalitat dels nous ateneus,
doncs en alguns casos havia el perill que, sota
letiqueta de llibertari o popular, esdevinguessin societats recreatives on es camuflessin els
fabricants dartesania, els excursionistes, els
amants del bingo i els entusiastes del porro. Els
debats no solament feien aquesta crtica sin
que se centraven en la missi dels ateneus, els
quals havien de ser difusors de les idees autogestionries i, per tant, havien de comenar
per donar exemple danticapitalisme. Juanjo
Fernndez, Ajoblanco (nm. 24, juliol-agost
de 1977), opinava: Los A.L., y sta es la otra
tendncia que apunta, al menos en Barcelona, seran rganos ms para intensificar la
lucha de clases, o no sern. Los A.L., de los
aos 30 lo eran. No se las de alternativa ni de
escuela autogestionaria. Se limitaban a la crtica de la Sociedad existente; o mojor dicho,
proporcionaban instrumentos para esta crtrica. Tamb lhistoriador Pere Sol, a la Soli
(nm. 14, 15 de maig de 1977), comentava:
...en los ateneos libertarios la cultura no se
desligaba de la prctica. Era una herramienta
utilitzada para aconseguir un avance social y
poltico. Aquests dos plantejaments molts similars marquen el tarann deles ateneus com
a centres motors de la cultura popular per
no com a centres passius desplai, sin com a
veritables centres reivindicatius.
Els ateneus llibertaris van tenir doncs el seu
millor moment en els primers anys de la
Transici coincidint amb la irrupci en la
vida social de la CNT. La crisi confederal de
final dels setanta va ser causa suficient per
arrossegar a labisme a tot el moviment llibertari, entre el qual hi havia els ateneus, o en
tot cas va ser el desencs i el passotisme, o la
veritable falta dun projecte slid de cultura
llibertria que va acabar amb el moviment?

SETEMBRE DE 2016
29 - Dinamita de cervell

CatalunyA
Diccionari militant

Manuel Prez Fernndez (18871964), fundador de la FAI i

organitzador confederal
Agustn Guillamn

significava Ibrica, sin Iberoamericana,

encara que finalment es va quedar en peninsular per insuperables qestions organitzatives .

Manuel Prez Fernndez va nixer a Espanya

el 10 dagost de 1887. Va crixer al Brasil, en
una famlia dorigen espanyol. La seva famlia
materna, profundament catlica i didees reaccionries, comptava amb diversos generals de
lexrcit. Tres germans de la seva mare van ser
generals espanyols i un dells va morir a Cuba,
en lluita contra els independentistes cubans.

Va ser nomenat administrador de Tiempos

Nuevos, del qual era director Liberto Callejas.
Lnic crrec remunerat era el de director, sou
del que van viure cinc persones: la famlia de
Prez i Liberto, que vivia tamb en el domicili
de Manuel Prez, on es va installar a ms la
redacci del diari.

El 1905 va treballar daprenent debenista a

Rio de Janeiro, on va entrar en contacte amb
un militant anarquista espanyol que el va introduir en les idees llibertries, alhora que
ingressava al Liceu dArts i Oficis de Rio. En
1906, arran de latemptat de Mateu Morral
contra Alfons XIII, es va enfrontar al seu pare,
que condemnava lintent de magnicidi. En
1909, desprs de tres anys de tensa relaci familiar, coneguts els fets de la Setmana Trgica
i lafusellament de Francesc Ferrrer Gurdia,
va discutir violentament amb el seu pare, decidint abandonar la llar paterna.

Com a delegat de la Federaci de Grups de

Llengua espanyola a Frana, va contribuir, al
costat de Besnard, Faure, Borghi, Schapiro,
Huart, Hugo i uns altres, a la fundaci de la
Confederaci General del Treball (Sindicalista Revolucionria), aix s, de la CGT-SR
francesa, que tenia el propsit de combatre la
influncia estalinista en els sindicats obrers.
En aquesta poca, com a element denlla entre el moviment anarquista espanyol i lAIT,
sentrevistava setmanalment amb Shapiro, secretari de lAIT.

Va prosseguir els seus estudis i la seva relaci

amb Valent i altres amics anarquistes, com a
simple afiliat sindical. El 1918, acabada la Primera guerra mundial, va comenar a escriure
articles al Jornal do Brasil, implicat a ms en
les lluites sindicals. A finals daquest any va
ser nomenat secretari del Centre debenistes
de Rio de Janeiro i ms tard president del Sindicat dEbenistes .
Desprs daferrissades lluites, els treballadors
brasilers van aconseguir fundar el Sindicat del
Ram de la Fusta, del qual Prez va ser nomenat secretari, passant ms tard a representar
a la Federaci Obrera de Rio de Janeiro. Simultniament va ser nomenat redactor del
setmanari Espartacus, rgan del moviment
anarquista, i membre de la comissi de propaganda, responsable dorganitzar xerrades i
conferncies als sindicats.
A loctubre de 1919 la repressi policial el va
expulsar del Brasil, amb lexcusa dhaver nascut
a lestranger. Va desembarcar a Vigo el 19 de
novembre de 1919, sent empresonat per indocumentat. Va estar a les presons de Madrid i
Sevilla. Al gener de 1920 va ser nomenat secretari general del Sindicat de la Fusta de Sevilla,
crrec que va exercir fins a la seva detenci al
setembre de 1920, sent confinat a Cabezas Rubias, poblet de la provncia de Huelva, en una
de les habituals conduccions de presos, a peu
per la carretera, en llargues cordades de a dos.
En aquest poble, on va passar tot lany 1921,
va conixer a Teresa , que va esdevenir la seva
companya .
Desprs de la amnistia de Snchez Guerra
de 1922, va exercir els crrecs de secretari
de la Federaci Local de Sevilla i desprs de
membre del Comit Regional dAndalusia. Va
collaborar amb Alaiz i Vallina i va realitzar
una campanya de mtings al costat de Salvador
Segu. A principis de 1923 va ser nomenat no-

Al juliol de 1927, a Valncia, es va produir

lacte formal de la fundaci de la FAI a Espanya, acordada lany anterior al Congrs de
Marsella.
Al febrer de 1928 va tornar a Espanya per la
frontera catalana, per atendre la seva dona,
greument malalta, que va traslladar a Huelva
amb la famlia, tot i que finalment va morir el
20 de novembre de 1928. Va intervenir en les
lluites clandestines i al Comit de Relacions
de la FAI, en nom del qual va participar en un
ple regional andals. Al desembre va formar
part del Comit Pro-presos de Sevilla, enfrontat a la dura repressi dels cenetistes per part
del governador Cruz Conde. Va estar a Sevilla
durant tot lany 1929.
vament secretari del ram de la Fusta de Sevilla,
fins que va acceptar el de comptador del Comit Nacional de la CNT, llavors establert en
aquesta ciutat.
A la fi de 1923, implantada la Dictadura de Primo de Rivera, va ser primer pres, i ms tard, a
labril de 1924, expulsat a Portugal. Es va integrar en el moviment sindical portugus i va ser
redactor de La Batalha i membre del Comit
Nacional de la Uni Anarquista Portuguesa. Al
costat de Restituto Mogroviejo i el gallec Snchez va fundar el Comit Internacional per la
llibertat del poble espanyol .
En 1925 va ser expulsat de Portugal i va marxar a Pars, on va ser redactor de Tiempos
Nuevos i secretari de correspondncia de la
Federaci de Grups Anarquistes de Llengua
Espanyola a Frana.
Al maig de 1926 va participar, com a delegat, en les sessions del Congrs Anarquista de
Marsella, convocat per la Federaci de Grups
Anarquistes en Llengua espanyola, dacord amb

linterior, amb mplia presncia internacional i

de lAssociaci Internacional del Treball (AIT).
En aquest Congrs es va fundar la FAI, a proposta de Souza i del mateix Prez, que van derrotar la tctica propugnada per Joan Garca
Oliver i Vicente Prez Combina, favorables
a la collaboraci poltica i armada amb Maci, per enderrocar la Dictadura de Primo de
Rivera. En rebutjar-se aquesta proposta militarista, Garcia Oliver i Combina van abandonar el Congrs, que en uns dels seus punts
ms importants afirmava: El Congrs acorda
per unanimitat que cap pacte, collaboraci, ni
intelligncia sigui mantinguda dara en endavant amb elements poltics, i que noms amb
la CNT estarem en intelligncia, mentre aquest
organisme mantingui els seus principis comunistes-llibertaris.
Manuel Prez va ser, doncs, un dels principals
artfexs de la I de la FAI, aix s, de la unificaci de portuguesos, espanyols i exiliats de
parla espanyola a Frana en una mateixa organitzaci anarquista. I que, al principi, no

Al juny daquest any, vidu i amb tres filles, es

va unir sentimentalment a Mercedes, la seva
nova companya. Va treballar debenista en la
construcci del Pavell brasiler en lExposici
Internacional de Sevilla, i donat el seu domini
del portugus, francs i castell, li van oferir
dirigir el Servei de Premsa i Propaganda del
Brasil, que va acceptar.
Al mar de 1930 va marxar a Blgica amb la
famlia, provets tots de passaport brasiler, per
exercir aquest mateix crrec amb la delegaci
brasilera a lExposici de Anvers, on va romandre des dabril fins a desembre. Va rebutjar loferta de tornar al Brasil, amb el viatge
pagat, i dobtenir la nacionalitat brasilera. Va
estar tot just dos mesos a Pars.
Al gener de 1931 va tornar a Espanya, travessant la frontera per Hendaia i Irun, establintse a Sant Sebasti, on, a partir de noms 17
militants, va organitzar el sindicat dOficis
Diversos de la CNT i pocs mesos desprs una
Federaci Local de set sindicats, de la qual va
ser nomenat secretari general.

SETEMBRE DE 2016
Dinamita de cervell - 30

CatalunyA

Al setembre de 1938 va ser reclamat pel Comit

Regional dAndalusia per assumir, a Baza, el crrec de secretari regional, per al qual havia estat
escollit en lltim ple regional.

Al juny, proclamada ja la Repblica, va anar a

Madrid per prendre part com a delegat de la
Regi Nord en les sessions del Congrs Nacional de la CNT, reunit al Teatre Mara Guerrero,
figurant en les ponncies sobre organitzaci social del futur. En finalitzar el congrs va intervenir, al costat de Rudolf Rocker, Pierre Besnard,
Lucien Huart i Valeriano Orobn Fernndez, al
mting de clausura.

Va ser testimoni directe, el 31 de mar de 1939,

de la presa pels italians del port dAlacant, en
qu milers de republicans esperaven un vaixell
per fugir de lEspanya franquista.
A labril de 1939 va ser internat en camps de
concentraci (uns dies al camp de Los Almendros i desprs al camp de concentraci
dAlbatera). Ms tard, patint penria i unes peripcies terribles, que va narrar brillantment en
les seves memries, va ser empresonat el 24 de
maig a la Pres Provincial de Sevilla, on constaven els seus antecedents penals de diversos empresonaments i dos desterraments. En una de
les declaracions, preses el 1924, havia desmentit
posseir la nacionalitat brasilera, jurant que havia nascut a Osuna, amb lobjectiu devitar ser
expulsat al Brasil, lluny de la seva dona i filles.
La policia saferrava a aquesta falsa declaraci
per confirmar la seva nacionalitat espanyola.
Per ara afirmava que havia nascut a la ciutat
brasilera de Santos, i grcies a la decidida obstinaci del consolat brasiler, que esgrimia el seu
crrec com a director de Premsa i Propaganda
de la delegaci brasilera en les Exposicions de
Sevilla i Anvers, no va ser executat, aconseguint
una ordre dexpulsi dEspanya el 1940.

Desprs va acudir, com a delegat espanyol, al

congrs internacional de lAIT, reunit al Teatre
Barbieri de Madrid, en companyia de Carb,
Pestaa i Robust.
En lexercici del seu crrec de secretari de la Federaci Local de Sant Sebasti va participar en
diferents plens nacionals: Barcelona a finals de
juliol de 1931, Madrid al desembre del mateix
any.
Al maig de 1932, va acceptar la petici del Comit Nacional danar a Canries, per reorganitzar i impulsar els sindicats de la CNT. A la
seva arribada va dirigir En Marcha, rgan dels
sindicats cenetistes canaris i noms vuit mesos
desprs, a labril de 1933, es va celebrar el mting
fundacional del Comit Regional de Canries,
que acabava de crear, partint duns sindicats
allats. Va ser nomenat secretari del CR canari, representant a trenta-dos mil afiliats. Amics
i coneguts van comenar a cridar-lo, afectuosament, amb lapellatiu de el canari. A partir
daquesta poca va ser collaborador habitual de
Solidaridad Obrera de Barcelona.
Arran del moviment revolucionari de desembre
de 1933 va ser detingut i traslladat a la pres de
Saragossa, on va romandre durant 45 dies, fins
que el procs va ser sobresegut per desaparici de les proves (robades per militants anarquistes). A la segona quinzena de mar de 1934
ja estava de nou a Santa Cruz de Tenerife .
Al novembre de 1934 va ser expulsat de
Canries per les autoritats governatives. Va actuar en la clandestinitat a Sevilla i Cadis, on va
ajudar a Vicente Ballester en lorganitzaci de la
Federaci Local gaditana, passant a ser component del seu comit.
Al gener de 1936, va ingressar en la redacci de
la Soli a Barcelona, al costat de Manuel Villar
(director), Liberto Callejas, Josep Peirats, Alejandro Gilabert i Francisco Ascaso.
Va intervenir, al costat de Buenaventura Durruti, Francisco Carreo i Garca Oliver, al mting
de la CNT del 5 de gener de 1936, al Teatre
Olympia, el primer que es realitzava des de la
illegalitzaci de lOrganitzaci desprs dels fets
doctubre de 1934. Davant les irades protestes
de Garca Oliver a que el nom de Prez figurs
en ltim lloc, en el lloc dhonor de qui tancava
lacte, no va tenir inconvenient a cedir-lo immediatament, de conformitat amb la seva innata
modstia.
Al febrer de 1936 va intervenir a Matar, en el
mting dunificaci amb els trentistes, sent efusivament felicitat per Joan Peir. En companyia
de Ramn lvarez i Francisco Isgleas, va efectuar una campanya de propaganda i organitzaci per la provncia de Girona. A Benicarl els
tres Prez van donar un mting conjunt: Vicente Prez Viche (Combina), Manuel Prez
Feliu de la regional llevantina, i Manuel Prez
Fernndez (el canari).
Aquest mateix mes, el Sindicat de la Fusta de
Barcelona el va nomenar delegat al Congrs de
la CNT, reunit a Saragossa, participant al costat
de Frederica Montseny i Francisco Carreo en
el mting dobertura, celebrat a la plaa de toros.
Va defensar la immediata creaci de la Confederaci Ibrica de Treballadors. Va ser nomenat per discutir la ponncia sobre comunisme
llibertari.

No obstant aix, va romandre empresonat encara diversos mesos, amb el perill permanent de
ser enviat al camp de Miranda de Ebro, on els
estrangers eren exterminats sistemticament.
Va continuar com a redactor de la Soli de Barcelona, dirigida per Liberto Callejas, fins al 18
de juliol de 1936, dia en qu va embarcar per a
Palma de Mallorca, com a representant del diari
en el primer congrs regional de Balears i en el
mting de clausura. Donat lxit del cop militar a
Mallorca, va haver damagar-se de la persecuci
feixista a casa de la cenetista Jlia Palazn.
El 21 novembre 1936 va aconseguir fugir de
la feixista Mallorca a la republicana Ciutadella, romanent un mes a Menorca, on va dirigir
lrgan cenetista de Ma La Veu de Menorca. En
els ltims dies de desembre de 1936, a bord del
destructor Ciscar, que havia aconseguit burlar
el bloqueig naval a Menorca, va arribar a Valncia, on va escriure el fullet Quatre mesos de
barbrie. Mallorca sota el terror feixista, que va
ser publicat aquest mateix any en castell , angls i francs. La traducci francesa era obra del
tipgraf i cineasta valenci Jos Estivales, que
utilitzava el pseudnim de Armand Guerra.
Va passar alguns dies de gener a Barcelona, on
va anar a recollir a la seva famlia, que tenia
la seva casa a La Torrassa. El 5 gener 1937 va
intervenir en un mting de la CNT, celebrat al
Gran Price, en qu va recordar que feia just un
any que havia participat en un mting similar al
costat de Durruti, ara mort. Es va mostrar molt
crtic amb el collaboracionisme cenetista en les
tasques de govern.
Al febrer de 1937 va marxar a Frana, on va realitzar una campanya de propaganda i recaptaci
de fons de dos mesos de durada, acompanyat
de Armand Guerra, David Antona, Alexandre
Mirande i Fontaine, tornant a Valncia, i desprs a Barcelona, a mitjans dabril.
Va creuar la frontera per Puigcerd, on va passejar i va parlar amb Antonio Martn, que una
setmana ms tard va ser assassinat, segons paraules del mateix Prez, per un grup de sicaris,
per destruir lobra revolucionria realitzada pels
anarquistes a la Cerdanya, i que ell considerava com el prleg de la maniobra contrarevolucionria que va culminar amb lassalt de la
Telefnica de Barcelona del 3 de maig de 1937.

Durant les Jornades de Maig va combatre a

La Torrassa, on vivia, i es va mostrar contrari
a la proclamaci de lalto el foc, propugnat per
Frederica Montseny i Joan Garcia Oliver, entre
daltres.
Va ser nomenat delegat al Ple nacional, reunit
a Valncia l11 de maig de 1937. Al seu retorn,
va ser triat membre del Comit Peninsular de la
FAI, amb Germinal de Souza, Roberto Cotelo,
Jacobo Prince i Lunazzi, per per problemes de
salut va haver de retirar-se a Igualada, per reposar i refer-se, tot i que no va saber negar-se a
realitzar breus gires de propaganda pels pobles
propers, per reconstruir lOrganitzaci, destruda i desapareguda a la comarca per la repressi
estatal i estalinista posterior al maig, quan les
reconstitudes forces dOrdre Pblic, formades
pels gurdies dassalt i lantiga gurdia civil, van
tornar a les diferents comarques com conqueridors a la caa dels incontrolats cenetistes.
Tamb va participar, malgrat el seu teric retir,
en nombroses reunions de comits superiors,
convocades pel Comit Regional de Catalunya
a la Casa CNT-FAI de la via Durruti, a Barcelona.
Afirma en les seves memries, que el mes de
maig havia publicat un article a la portada de Solidaridad Obrera, en el qual, desprs danalitzar
els recents successos, denunciava els crims comesos contra lOrganitzaci, com els cadvers
de dotze joves llibertaris, torturats i mutilats,
abandonats a la carretera de Cerdanyola; acabant el seu escrit amb aquestes paraules: Estem
sols, s, per amb dignitat, que constataven el
terrible allament confederal enfront de la repressi estatal i estalinista.
A loctubre de 1937 va deixar Igualada, per
installar-se a Gelida, participant en nombroses
campanyes de propaganda pels pobles propers.
A finals de desembre de 1937 es va establir a
Barcelona, integrant-se en el Comit Nacional
de la CNT, que el va designar director de Ruta,
rgan de les Joventuts Llibertries; crrec que va
exercir fins a juliol de 1938, quan el van destinar
a Or en missi de propaganda i organitzaci.

Grcies a lajuda de la Solidaritat Internacional

Antifeixista (SIA) va poder sobreviure. La constant vigilncia i intervenci del consolat brasiler a Cadis va aconseguir fer efectiva lordre
dexpulsi. El recorregut per diferents presons
franquistes, latro retrat dalguns sdics carcellers, les tortures, humiliacions i assassinats dels
vells amics venuts, constitueixen un relat terrible i dantesc, que res desmereix lInfern de la
Divina Comdia .
Va arribar al Brasil el juliol de 1941, on va fundar
Ao Directa, de la qual va ser administrador durant molts anys. Va ser secretari dels anarquistes
de llengua espanyola exiliats al Brasil.
Havia estat empresonat 53 vegades, en presons
del Brasil, Espanya, Frana i Portugal, i desterrat en quatre ocasions: dos de Sevilla (1921 i
1924), una de Santa Cruz de Tenerife (1934) i
la ms desitjada, de territori franquista, el 1940.
Estava casat i va tenir tres filles.
En 1951 va acabar les seves memries, que va
titular: 30 anys de lluita. La meva actuaci com
a militant de la CNT i anarquista espanyol, editades el 2012 per la Asociacin Isaac Puente. Va
morir a Rio de Janeiro el 16 de juny de 1964.
En lobituari publicat el 14 de gener de 1965 a
Le Combat Syndicaliste se li descrivia daquesta
manera: Parlava amb facilitat, optimista fins
als seus darrers dies, persuasiu per convicci,
rebel per temperament, tamb va saber ser responsable amb els deures de lorganitzaci confederal i els companys .
Podem resumir la seva biografia, afirmant que
va ser un destacat militant anarquista i organitzador sindicalista dels anys vint i trenta, tan
excellent com desconegut. Va organitzar i va
potenciar la Confederaci Nacional del Treball
a Andalusia, Canries, Sant Sebasti i Balears. A
lexili portugus i francs va entrar en contacte
amb primeres figures del moviment anarquista
internacional: Makno, Ranko, Archinoff, Grave, Faure, Malato, Besnard, Schapiro. El 1926
va consolidar les bases per a la fundaci de la
FAI. Va ser un annim, modest i devot militant
revolucionari per a qui lactivitat sindical i anarquista era tota la seva vida.

SETEMBRE DE 2016
31 - Dinamita de cervell

CatalunyA
Llibres
Lanarquisme
a Tarragona
(1917-1924).
Forms Plaja i
Carme Paredes

on aquest moviment no tenia una presncia destacada malgrat que els anys en qu
Plaja visqu aqu fossin els de lexpansi i
consolidaci de la CNT a tot el territori
peninsular. A pesar del panorama llibertari migrat que lactivista hi trob, aconsegu estendre les seves idees de forma
que lanarquisme esdevingu ms important del que era en arribar sense arribar a
ser predominant com s que passava a la
ciutat vena de Reus.

Estiu de caloroses intencions i suades

csmiques sense recana. Estiu de lectures universals i locals, tamb, en qu la
millor manera de combinar unes i altres
s, mai ms ben dit, llegir sobre lunivers
des del punt on hi posa Vost es troba
aqu, Tarragona per exemple.

En la seva etapa tarragonina, la parella

Plaja-Paredes editaren des de la capital
del Camp revistes com Los Galeotes,
Acracia (un total de 17 nmeros a partir
de 1918) i Fructidor (1919), rgan de
la CNT a Tarragona, alhora que publicaren milers de fullets i llibres destinats
a les obreres obrers de tot lEstat amb ttols com La mujer (8 edicions de 5.000
exemplars i 8 de 10.000) o Repblica y
Anarqua del Dr. N. Converti (160.000
exemnplars). En un editorial de la revista Acracia deixaven clar quins eren els
seus principis com a anarquistes dient
que: Para ganar una batalla -deca Napolon, el grande,- hacen falta tres cosas: dinero, dinero y dinero. Nosotros decimos:
para ganar la batalla de las reivindicaciones proletarias hace falta CULTURA,
CULTURA Y CULTURA.

Ignacio Clemente Soriano Jimnez.

Publicacions URV, 2016, 292 pg.

Aquest estiu, he tornat a la lectura de

Lanarquisme a Tarragona, un estudi de
lhistoriador Clemente Soriano, publicat
pel Cercle dEstudis Histrics i Socials
Guillem dOliver. No s aquest un volum
general sobre la histria de les idees i les
prctiques crates o llibertries a la ciutat
de Tarragona sin, tal com indica el seu
subttol, la histria de lanarquisme tarragon de 1917 a 1924 a partir de dos dels
seus protagonistes: Forms Plaja i Carme
Paredes.
El 1911, lanarquista Forms Plaja, fill
dun llibreter ma i republic federal, va
haver de fer el servei militar a Tarragona.
Aqu va conixer Carme Paredes, qui seria la seva companya i en aquell moment
filla del cantiner de la caserna. Acabada
la mili, el 1912 sestabliren a Tarragona, al
carrer de la Portella, 7, es casaren el 1914
i van tenir tres fills: Germinal, Acrcia i
Camlia.
A partir de les figures de Plaja i Paredes,
Soriano pinta un fresc clar i rotund sobre els moviments socials de lpoca a
Tarragona i sobretot sobre el moment de
la central anarcosindicalista en una ciutat

Amb ells, durant un temps, Tarragona

esdevingu un dels centres editorials
anarquistes de tot lestat, una activitat que
van fer, sovint, en total clandestinitat. s
aquesta s una histria que calia desenterrar per obrir escletxes en el discurs dominant que acostuma a voler convncer-nos
que aqu mai no passava res..., ni passa,
ni passar. Malgrat els manaires dahir i
davui, la caspa no sempre ha estat la tarja
de presentaci de la tarragonina capital i
durant un temps les obreres i obrers de
tot lEstat tenien present Tarragona com a
un dels centres de ledici anarquista o, si
ho preferiu, de ledici en general.
Jordi Mart Font

Revistes

Campanya
contra article
masclista
del director
del Diari de
Tarragona
CGT Baix Camp-Priorat
Aquest estiu hem viscut un nou cas
en que un home de lestament periodstic ha saltat als mitjans informatius i les xarxes socials per les seves
declaracions i articles masclistes
amb una visi retrgrada del paper
de les dones a la societat, tot dient
com han dactuar les dones segons la
seva visi tradicionalista, masclista i
conservadora.
Collectius feministes, sindicats, organitzacions poltiques i un ampli
ventall de persones del mn de la
cultura, lactivisme social i la poltica van fer sentir la seva protesta
amb motiu de larticle publicat el
passat 21 de juliol per Josep Ramon Correal, director del Diari de
Tarragona, en aquest diari, sota el
ttol de S s s, o no. El text el va
escriure com a reacci a la campanya RespectaM que havia endegat
lAjuntament de Tarragona per tal de
fer prevenci de conductes sexistes
en loci de la ciutat, especialment en
contextos festius i nocturns. No era
el primer article en clau masclista
que publicava aquest personatge.
Des de la Federaci Comarcal Baix
Camp-Priorat de la CGT i la Secci
sindical de CGT Ensenyament Deixem de ser una illa es va presentar
una queixa al Sndic de Greuges, per
denunciar lalt contingut masclista
de larticle i el seu paper en el foment
de conductes assetjadores que podrien vulnerar la Llei 17/2015, del 21
de juliol, digualtat efectiva de dones
i homes i tamb el codi deontolgic
periodstic.
Dues setmanes desprs el Sndic de
Greuges responia a la queixa afirmant que larticle del director del
Diari de Tarragona era de carcter
masclista i incitava a lassetjament
de les dones i li suggeria que en un
futur tingus en compte els principis
i valors continguts en la Llei 17/2015
i la Llei 24/2008, del dret de els dones a eradicar la violncia masclista
Tamb anunciava el trasllat de la resoluci a lInstitut Catal de les Dones i al Consell de lAudiovisual de
Catalunya.

DIRECTA

LESQUERDA

NOTCIA CONFEDERAL

PIKARA

Mitj en catal dinformaci

dactualitat, investigaci, debat i
anlisi, https://directa.cat/

Butllet
de
la
Federaci
dEnsenyament de CGT Catalunya,
http://cgtense.pangea.org/

Revista de la CGT del Pas Valenci

i Mrcia, http://cgtpv.org/

Revista que ofereix periodisme i

opini amb perspectiva crtica, feminista i transgressora,
http://pikaramagazine.com

Un dies desprs Josep Ramon Correal presentava la seva dimissi

com a director, tot i que continua
al Consell editor. Dubtem que la lnia del diari canvi per ens prenem
com una petita victria la seva dimissi. No hem de deixar-ne passar
cap.

Al tinter

CatalunyA

Miguel Moya, sindicalista de CGT a Telefnica

El sindicalisme de lluita a
Telefnica i a les subcontractes
s ms necessari que mai
Per a la patronal s molt ms rendible generar explotaci i
precarietat en el sector que garantir i crear ocupaci digna

Redacci
Miguel Moya ha estat Secretari dAcci Sindical
del Sindicat Federal de Telefnica de la CGT,
s delegat de CGT a Telefnica de Tarragona i
Secretari General de CGT Baix Camp-Priorat.
Lentrevistem per tal de fer un reps a la situaci actual a Telefnica i al sector de les subcontractes.
- Quina s la situaci actual de Telefnica
com a empresa i com a element de poder
econmic i dinfluncia en la poltica
Com totes sabeu, Telefnica va ser una empresa de telecomunicacions estatal i pblica
fins que a partir de 1999 es va iniciar la seva
progressiva privatitzaci. Ara s una empresa privada lder en el sector i amb presncia
a diversos pasos llatinoamericans i europeus.
Estratgicament i econmicament les telecomunicacions tenen un atractiu essencial per al
mercat neoliberal, a nivell econmic les telecomunicacions estan en els primers llocs del
rnquing mundial i, no en va, la banca espanyola t especial protagonisme en les principals
operadores del territori espanyol, sent Telefnica dEspanya, ara Movistar, la que ocupa el
primer lloc en milers de lnies i en milions de
clients a nivell estatal.
- Quins sn els principals eixos de la dinmica sindical de CGT a lempresa
CGT t presncia a Telefnica dEspanya des
de prcticament la seva constituci com a sindicat, fa ja ms de 25 anys, i ha tingut sempre presencia en la majoria del territori, sent
sindicat ms representatiu fins a les eleccions
sindicals del 2011.

Lacci directa ha estat leix principal dactuaci

de CGT a Telefnica, hem estat presents, convocat i participat en la totalitat de convocatries daturades, manifestacions, actes de
protesta i, en definitiva, hem estat actors principals en la defensa de qualsevol agressi que
hagi sofert la classe treballadora a Telefnica.
El nostre senyal didentitat com a sindicat reivindicatiu no sha vist minvat al llarg de tots
aquests anys.
- T futur el sindicalisme de lluita que representa la CGT en aquest tipus dempreses?
No cal obviar que el sindicalisme de lluita a Telefnica s ms necessari que mai, som referent
de moltes altres empreses com a model de condicions laborals i, precisament per aix, hem
de lluitar per que no es redueixin i sigualin
en tot el sector de les telecomunicacions. No
obstant aix, multitud de factors de tota ndole
estan posant en perill lactual situaci de privilegi laboral en relaci amb la resta dempreses.
Les contnues reformes laborals sens dubte
han afectat tamb en les condicions laborals
a lempresa, adaptant la patronal el nou gui
i aplicant amb acurada exactitud el contingut
daquestes reformes.
La reducci drstica de personal en lempresa
(tres regulacions docupaci que han suposat la
prdua de al voltant de 50000 llocs de treball)
sense que hi hagi hagut un relleu ni una creaci
de llocs de treball en les mateixes proporcions,
a ms de lenvelliment de la plantilla, est suposant un excessiu desgast per afrontar amb xit
i lluitar contra les agressions de lempresa. La
relaci entre les organitzacions sindicals amb
ms representaci en lmbit del territori esta-

tal (UGT i CCOO ostenten gaireb el 70%) i

lempresa ha danyat seriosament la lluita obrera, aquesta actitud de seguidisme i de ser sindicats negociadors, renunciant per endavant a
la lluita al carrer, sn veritablement un obstacle difcil de salvar.
I, no cal oblidar el desencantament i lapatia
generalitzada a la classe obrera, perqu no entenen, sobretot, com el sindicalisme oficialista
ha acabat per posar-se al servei del capital.
Per descomptat, amb aquestes premisses,
la lluita obrera s rdua i difcil, per no cal
baixar els nims i hem de pensar que el capital tamb tens els seus punts febles com sn
la incapacitat de reaccionar davant la unitat
sindical alternativa.
- Com analitzes el procs de trasps de treballadors i de tasques de lempresa mare
(Telefnica) a tot un seguit dempreses filials
i subcontractades
Dit lanterior, es comprn fcilment perqu
hi ha hagut aquest transvasament dactivitat i
destrucci docupaci a Telefnica, solament
cal veure la quantitat de milers de llocs de
treball que shan creat en precari en el sector
de les telecomunicacions. Per a la patronal s
molt ms rendible i ocasiona molts ms beneficis generar explotaci i precarietat en el
sector que garantir i crear ocupaci digna en
empreses com Telefnica.
- Com sest implantant la CGT en les subcontractes de Telefnica i quina dinmica
sindical hi desenvolupa
La presncia de CGT en les empreses subcontractades de Telefnica sha vist molt marca-

da per la convocatria de vaga indefinida per

part de CGT a labril de 2015, fins a aquesta
data la participaci del sindicat va ser una
miqueta irregular, entre altres coses per la
dificultat dorganitzar sindicalment a les i els
treballadors de les subcontractes, per va ser a
partir de la vaga quan realment ens vam adonar que lel sector era un reflex de la situaci
real que sestava produint en els altres sectors i
que lextrema precaritzaci sestava instaurant
de manera global en tot el territori de lestat
espanyol, a ms de comprendre que la unificaci de les lluites shavia de convertir en leix
principal de la nostra organitzaci i sobretot,
i el que s ms important, veure que realment
el sindicalisme alternatiu t capacitat real de
combatre al neoliberalisme i a empreses com
Telefnica. I a les empreses subcontractades,
la lluita contra la precarietat existent ha de ser
el principal cavall de batalla junt amb la defensa dels drets laborals ms bsics.
- Fes una reflexi de futur
El sector de les telecomunicacions seguir
creixent, i les condicions laborals van reduintse, est a les nostres mans, en les organitzacions sindicals i socials alternatives servir
com a suport, amb la uni del nostre esfor,
reorganitzar-nos, deixar enrere les nostres diferncies, els nostres protagonismes absurds, i
entre totes aconseguir canviar el rumb, recuperar tot el perdut i convncer-nos que s un
treball de totes i tots lluitar per un mn sense
desigualtats, perqu s possible.