2.

La lectura compartida
Una proposta didctica per treballar les estratgies de lectura
amb lalumnat que sinicia en ladquisici del codi
Exemple dactivitat: Escola Prat de la Manta de
lHospitalet de Llobregat

L'Impuls de la Lectura.
Collecci de dossiers didctics derivats de la formaci sobre
L'aprenentatge inicial de la lectura (Saber llegir)

2. La lectura compartida
Una proposta didctica per treballar les estratgies de lectura amb lalumnat que
sinicia en ladquisici del codi
Exemple dactivitat: Escola Prat de la Manta de
lHospitalet de Llobregat

Elaboraci:
Servei dImmersi i Acolliment Lingstics.
Departament dEnsenyament. Generalitat de Catalunya.
Octubre 2013

Els continguts daquesta publicaci estan subjectes a una llicncia de Reconeixement-No

comercial-Compartir 3.0 de Creative Commons. Sen permet cpia, distribuci i comunicaci
pblica sense s comercial, sempre que sen citi lautoria i la distribuci de les possibles
obres derivades es faci amb una llicncia igual a la que regula lobra original.
La llicncia completa es pot consultar a:
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/deed.ca

ndex

Introducci

1. Qu entenem per lectura compartida?

2. Caracterstiques dels textos per fer lectura compartida

3. Lensenyament explcit de les estratgies de lectura

4. Qu ens diu el currculum?

5. Seqncia didctica duna activitat de lectura compartida

9
10

6. Exemple de lectura compartida: poema Lestiu.

6.1. Objectius

10

6.2. Continguts

10

6.3 Capacitats que es treballen

10

6.4 Criteris davaluaci

11

6.5 Material

11

6.6. Desenvolupament de lactivitat

11

6.6.1. Preparaci per part del docent

11

6.6.2. Abans de la lectura

12

6.6.3. Durant la lectura

13

6.6.4. Desprs de la lectura

14

6.6.5. Activitats posteriors a la lectura: relectures

15

6.6.6. Avaluaci

15

6.6.7. Material per a lalumnat

16

7. Bibliografia

17

Introducci
La proposta que presentem a continuaci s una experincia de classe collectiva de
lectura que segueix una seqncia dintervenci didctica coneguda amb el nom de
Lectura compartida. Aquesta modalitat de lectura va ser desenvolupada
originriament per Holdaway al 1979, i sadrea especialment als aprenents inicials
de la lectura. A escala internacional (USA, Nova Zelanda, Xile i altres pasos) es
coneix amb el nom de Shared reading.
A Catalunya algunes escoles segueixen i apliquen experincies daquest tipus com
s el cas de lEscola Prat de la Manta de lHospitalet de Llobregat. Volem agrair des
daquestes ratlles la possibilitat que ens ha donat aquest centre de conixer
lexperincia, i aprofundir en la lectura compartida. Les paraules, que a travs duna
filmaci, ens va adrear la mestra de laula per contextualitzar lactivitat i
lespontanetat i la participaci dels alumnes de P-5 han estat una bona font
daprenentatge i de reflexi per a lelaboraci daquest dossier.

1. Qu entenem per lectura compartida?

s una activitat de lectura on la mestra i els alumnes safronten alhora a la tasca de
llegir un text visible per a tots. El mestre modela el procs, fa evidents les estratgies
que utilitza, i provoca la reflexi entre els alumnes sobre qu fan per llegir un text i
com ho fan. El docent guia el procs, estimula la participaci dels alumnes i recull i
en valora les aportacions. La resoluci collectiva de la tasca rebaixa el nivell de
dificultat, i fa possible la lectura dun text que, per a la majoria dels alumnes del grup,
seria difcil de resoldre individualment.
La lectura compartida cal que sigui una experincia plaent per al lector, per tant s'ha
de crear un ambient clid i relaxat a l'aula. Cal tamb que el text triat per a la lectura
compartida sigui interessant per a l'alumnat i que lensenyant sigui capa de crear
expectatives per provocar el desig de llegir-lo i saber qu hi posa. Iniciar, doncs, una
activitat de lectura compartida requereix fer que aquesta esdevingui significativa per
a lalumnat. Les converses inicials per connectar amb els alumnes i activar els seus
coneixements previs sobre el tema de la lectura, o sobre la manera de llegir un text,
sn imprescindibles per iniciar lactivitat. Per iniciar aquestes converses el docent pot
tenir el suport de fotografies o dobjectes que facin d'esquer perqu lalumnat
comenci a evocar els seus coneixements, idees i opinions.
La lectura compartida s tamb una activitat molt completa, ja que permet treballar la
lectura des de tots els seus vessants: descodificaci, comprensi, oralitat... i ho fa
treballant des del modelatge del mestre i des de la participaci activa de l'alumne.
En aquests tipus de lectura on la interacci alumne-mestre s constant, els alumnes
hi poden participar quan se senten segurs, el mestre pot adequar-se a les
necessitats que mostren cadascun dels alumnes i convidar-los a participar en el
moment adequat per a cadascun.
La lectura compartida promou la relectura daquells textos que han estat llegits i
treballats en grup. Rellegir s un element fonamental per a l'aprenentatge inicial de la
lectura, ja que proporciona seguretat a laprenent i millora el seu autoconcepte de
4

lector. Els textos que hem compartit tots junts esdevenen un bon material per a
noves activitats de lectura com:

La lectura per parelles on els alumnes practiquen, sajuden i sautoregulen lun

a laltre.

La lectura individual amb la mestra on l'alumne pren el paper principal de

l'activitat i la mestra li fa de guia.

La lectura independent on s l'alumne qui tot sol, grcies a les estratgies que
ha aprs amb la lectura compartida, pot fer la relectura del text treballat en
gran grup.

Font: Programa AILEM-UC.

2. Caracterstiques dels textos per fer lectura compartida

En una classe collectiva de lectura els textos han de tenir un format gran, per
permetre que tots els alumnes puguin visualitzar-lo. A ms, si el que ens proposem
s compartir una lectura amb lalumnat que sest iniciant en ladquisici del codi,
per que encara no t prou autonomia, cal tenir en compte algunes consideracions a
lhora de triar els textos.
-

El tema i el format han de motivar l'alumne.

El text ha de tenir una llargada i estructura adequades per a l'alfabetitzaci inicial.

Ha de tenir una certa lgica, ser coherent.

Ha de disposar de suports (indicis textuals, imatges...) per facilitar-ne la

comprensi.

L'alumne hi ha de poder establir lligams amb els seus coneixements.

Ha de ser assequible per a lector, per que estigui sempre una mica per sobre
del seu nivell de lectura.

3. Les estratgies lectores en la lectura compartida

En la lectura compartida els mestres mostren el procs que els bons lectors fan quan
llegeixen un text. Posen veu al pensament per mostrar com llegeix un lector expert i
com resol les dificultats lectores que es va trobant. Es comparteixen amb els
alumnes les estratgies lectores, es promou que les apliquin i es reflexiona sobre el
seu s (qu hem fet per llegir aquest text?).
La lectura compartida s un tipus de lectura que permet fer explcites les estratgies
lectores. El mestre verbalitza aquestes estratgies en un llenguatge planer i amb
explicacions senzilles amb un doble objectiu:
-

que siguin comprensibles per a lalumnat.

que lalumne formuli i expressi les estratgies amb les seves paraules.

En una sessi de lectura compartida lalumnat pot recordar estratgies apreses

anteriorment i aprendren de noves, tant poden ser estratgies de descodificaci,
com de comprensi o metacognitives. A continuaci en recollim algunes.
Estratgies de descodificaci
Seguir la direccionalitat del text
Identificar paraules que poden llegir per via lxica
Fer hiptesis lectores pels indicis grfics (primera lletra o sllaba, primera i
ltima lletra duna paraula)
Consultar o buscar un referent
Llegir les paraules per fragments (sllabes, fonemes)
Rellegir una paraula que sha descodificat lletra per lletra
Llegir determinants i connectors ds freqent per via lxica
Ajudar-se dels signes de puntuaci
Fer hiptesis lectores amb lajuda dimatges que acompanyen el text
Estratgies de comprensi
Fer hiptesis, prediccions i comprovar-les
Adonar-se dels indicis textuals i paratextuals
Fer connexions:
Del text amb un mateix
Del text amb la resta del text
Del text amb el mn
6

 Fer inferncies
Recapitular, reorganitzar el text

Estratgies de metacognici
Establir i recordar el propsit de lectura
Autoregular-se la lectura:
Qu puc fer per llegir b aquesta paraula?
Ho he ents?
Valorar com ho hem fet
Reflexionar sobre qu hem fet per llegir b un text
Suggerir o proposar qu podrem fer per millorar
Cal dir que cada cop que fem una sessi de lectura compartida no treballarem totes
les estratgies. Ser el docent qui, en el seu treball previ de preparaci i depenent
de les caracterstiques del text, decidir quines estratgies utilitzar i modelar, a la
vegada que vetllar perqu lalumnat aporti estratgies que shan utilitzat i treballat
en altres classes de lectura.

4. Qu ens diu el currculum?

Lactivitat de lectura compartida permet dur a la prctica i concretar prescripcions i
orientacions curriculars tant del currculum per a leducaci infantil com el de
primria.
En el Currculum per al segon cicle de l'educaci infantil podem llegir:

En la introducci: A la nostra societat, l'entorn immediat de l'infant s ple de lletra

impresa. L'infant t la curiositat i inters per descobrir per a qu serveix i com
funciona. Es tracta d'encaminar aquest inters perqu s'inici i s'impliqui en el
procs de descoberta i comprensi del funcionament del codi escrit.

L'objectiu nmero 9 del currculum: Iniciar el procs d'aprenentatge de la lectura i

l'escriptura.

Dins de l'rea de Comunicaci i llenguatges:

-

Escolta i comprensi de narracions, contes, canons, llegendes, poesies,

endevinalles i dites, tradicionals i contempornies, com a font de plaer i
d'aprenentatge.

Descoberta i coneixement progressiu de les relacions entre el text oral i

l'escrit.

s d'estratgies per aproximar-se a la lectura, com sn la identificaci de

7

paraules significatives i usuals, l's del context i de la forma de l'escrit, el

reconeixement de lletres, l's de les illustracions, grfics i altres imatges que
acompanyen els textos.
-

Iniciaci en les habilitats de l'anlisi de la llengua, correspondncia so-grafia,

segmentaci sillbica, amb s de vocabulari especfic per referir-se a alguns
dels seus elements bsics: paraula, lletra, so, ttol. Gust per provar, reformular
i reflexionar sobre la llengua.

En el currculum de primria trobem continguts per al cicle inicial que tamb poden
treballar-se a partir dactivitats de lectura compartida.
-

Comprendre textos escrits que es donen en lmbit escolar i en el context

social i cultural proper.

Utilitzar la lectura com a font de plaer i enriquiment personal i apropar-se a

obres de la tradici literria.

Comprendre textos literaris de gneres diversos adequats quant a temtica i

complexitat i iniciar-se en els coneixements de les convencions especfiques
del llenguatge literari.

s destratgies lectores adequades en la lectura individual silenciosa o en

veu alta amb el professorat. (contingut)

5. Seqncia didctica duna activitat de lectura

compartida

ABANS

PREPARACI

Tria del text

Anlisi del text:
Quines ajudes ens dna el text per a la lectura?
Quines estratgies sn les ms adients per treballar amb aquest text?
Planificaci de la intervenci docent:
Com farem la connexi amb els interessos dels alumnes?
Qu volem treballar amb aquest text?
Quina estratgia modelarem?
Quines estratgies promourem que apliquin els alumnes?
Sobre quines estratgies els farem reflexionar?

Creaci dexpectatives
Activaci de coneixements previs
Prediccions sobre el contingut
Fixar lobjectiu de lectura i lobjectiu daprenentatge

Lectura fluda i expressiva per part del mestre.

DURANT

Lectura coral del text.

Lectura compartida del text:
- modelatge destratgies lectores.
- participaci i interacci entre lalumnat.
- aplicaci i verbalitzaci de les estratgies.
- pauses per comprovar la comprensi:
- formular preguntes.
- establir relacions.
- fer prediccions i comprovar-les.

DESPRS

Lectura coral del text sencer.

Relectura interactiva

Parlem del text

Activitats posteriors de relectura i de reflexi sobre les estratgies que shan aplicat: en
petit grup, en parella i individual.
Transferncia en altres situacions de lectura de les estratgies treballades.

6. Exemple de lectura compartida: poema Lestiu.

Lactivitat que us presentem s la lectura dun poema per a alumnes de P5, amb els
objectius generals segents:

Acompanyar lalumnat en el procs daprenentatge de la lectura.

Ensenyar de manera explcita a llegir a partir del modelatge de les

estratgies lectores.

Compartir mestre i alumnes les estratgies que ens permeten enfrontar la

descodificaci i la comprensi dun text.

Fomentar la participaci de tots els alumnes.

Aquesta activitat s un exemple de les que es poden anar fent al llarg de tot el curs.
Caldria dur a terme de forma sistematitzada activitats daquest tipus sobretot per
consolidar el treball de les estratgies lectores, i afavorir que els alumnes puguin
transferir-les i aplicar-les en altres situacions de lectura.
Desprs duna sessi de lectura compartida, en dies successius, es poden fer
diferents activitats daprofitament on la relectura t un paper important. Rellegir un
text del qual lalumne ja sap el significat permet desplaar latenci a altres aspectes
textuals com la forma del text, la semntica, i la gramtica. El mateix text s
convenient, doncs, que passi a ser un material a labast dels alumnes per promoure
noves lectures ja siguin guiades i/o autnomes, en petit grup i/o individuals. Fins i tot
es pot portar el text a casa per poder fer relectures amb la famlia.

6.1. Objectius
-

Aplicar estratgies de lectura.

Assolir un bon concepte lector a partir de vivncies positives i plaents amb la

lectura.

Gaudir de la relectura de textos.

Analitzar el lxic del text, reconixer i llegir les paraules conegudes i aprendren
de noves fent servir habilitats de descodificaci.

Familiaritzar-se amb els textos potics.

6.2. Continguts
-

Descoberta i coneixement progressiu de les relacions entre text oral i text escrit.

s destratgies per aproximar-se a la lectura.

Inters per lobservaci de textos del poema.

6.3. Capacitats que es treballen

-

Aprendre a pensar i comunicar.

Aprendre a descobrir i tenir iniciativa.

10

6.4. Criteris davaluaci

-

Mostrar inters per la descoberta progressiva de les relacions entre el text oral i
escrit, iniciar-se en l's funcional de la lectura i l'escriptura.

Aplicar diferents estratgies per llegir paraules.

Llegir el poema amb lajuda de les estratgies de lectura.

6.5. Material
El poema Lestiu, en format gran i amb imatges i exponents textuals per utilitzar-los
en les estratgies que treballarem.
Referents daula que estan habitualment a labast dels alumnes i que es consultaran
durant lactivitat per ajudar-se a superar les dificultats de descodificaci:
-

abecedari

cartell de paraules curtes molt usuals (el, la, un, una)

llistes de paraules dactivitats anteriors

dies de la setmana

noms dels companys de classe

mural dels ttols i imatges dels contes explicats

mural de les canons i/o poemes

murals de projectes treballats

6.6. Desenvolupament de lactivitat

6.6.1. Preparaci per part del docent
s necessari que el mestre prviament analitzi el text i prengui decisions sobre la
intervenci que dur a terme: com fomentar la motivaci dels alumnes per a la
lectura del text, el tipus de lectura que requereix aquest text, les estratgies lectores
que modelar, i les ajudes i suports que donar. Per al poema Lestiu shan tingut en
compte els aspectes segents.

Motivaci i adequaci del text pels alumnes. La

tria del poema ve motivada perqu sha treballat a
laula el tema dels ocells, i a ms la darrera excursi
del grup va ser a una granja on els alumnes van tenir
loportunitat de veure perdius. Els alumnes han pogut
veure fotografies docells i han parlat de manera que
disposen ja de molts coneixements.

Anlisi del text. Ens permet veure quines ajudes ens

dna el mateix text per a la lectura i quines
estratgies sn les ms adients per treballar en
aquest text:
-

la repetici de la paraula estiu permet identificar-la

i reconixer-la globalment. Per aquest motiu no ser necessari descodificar-la
lletra per lletra cada vegada que aparegui al poema.

la rima permet anticipar els acabaments dels versos i fer prediccions

11

ajustades de les paraules que hem de llegir.

-

lestructura ordenada del text permet anticipar la informaci que ens trobarem.
Primer parla del que fa una perdiu, i desprs del que fa un nen.

el lxic s conegut per a lalumnat i pot establir connexions fcilment amb els
coneixements previs.

per ajudar lalumnat en el procs de comprensi sacompanyen els versos del

poema amb dibuixos.

6.6.2. Abans de la lectura

Creaci d'expectatives. Sanuncia als alumnes que avui sha portat el text que fa
dies la mestra havia anat anunciant que preparava per a ells.
Activaci de coneixements previs sobre el tema.
Conversa per recordar
vivncies del grup,
experincies personals
relacionades amb el tema i
continguts del poema. En
aquest cas haurem de
buscar que surtin els
coneixements previs dels
infants sobre els ocells, sobre
els animals de granja, sobre
lestiu, sobre les mosques...
Qu feu vosaltres a
lestiu?
Sabeu qu s una perdiu?
On nheu vist alguna?
A lestiu hi ha mosques? I a lhivern?
...
Activaci de coneixements sobre com llegir un text. Conversa per recordar
qu fan per llegir b un text.
Prediccions sobre el contingut: observaci del text, de les imatges i dels indicis
textuals. Aplicaci d'estratgies de comprensi. Cal que el text disposi
d'informaci no verbal rellevant. La mestra pot obrir un dileg a partir del ttol i de
les illustracions:
Qu li deu passar a aquesta perdiu? Per qu ho creieu?
Qui deu ser aquest del dibuix? Per qu ho penses?
A quina poca de lany creieu que passa aquesta histria? Com ho sabeu?
Fixem i compartim lobjectiu de la lectura amb els alumnes.
Llegirem aquest poema per saber qu li passa a la perdiu i per gaudir de
paraules boniques dun poema.
12

les

 Fixem i compartim lobjectiu d'aprenentatge.

Quan llegim aquest poema aprendrem algunes tcniques que ens ajuden a llegir
i quan acabem mirarem si s veritat que ens han ajudat.
6.6.2. Durant la lectura

Modelatge de lectura per part del mestre.

El mestre o mestra comena lactivitat donant model de lectura fluda i
expressiva, i llegeix tot el poema en veu alta a ritme normal i amb lentonaci i
expressi adequada. Pot anar seguint amb el dit la lectura i anar assenyalant els
dibuixos del que est llegint en aquell moment.

Lectura coral.
Desprs de la lectura expressiva per part de la mestra, es convida els alumnes
que ho vulguin a rellegir el text tots junts acompanyats per la mestra.

Lectura compartida. Verbalitzaci de les estratgies que es van utilitzant.

Es torna a llegir el text ara cercant la descodificaci paraula per paraula, i fent
pauses i formulant preguntes per assegurar la comprensi. La mestra participa en
lactivitat modelant alguna estratgia i verbalitzant les que utilitza. Com que es
tracta de compartir la lectura el protagonisme de lactivitat anir passant de la
mestra a lalumne constantment. En alguns moments la mestra fa de model
verbalitzant lestratgia que utilitza i en altres moments convidar els alumnes a
provar-ho.

Resseguir amb el dit. Direccionalitat de la lectura.

Mestra: Jo ressegueixo amb el dit la lectura per recordar per on vaig i aix en tot
moment s qu he llegit i qu he de llegir ara.

Llegim el ttol a cop de vista. Localitzar paraules conegudes.

Com que la mestra ja ha llegit el ttol del poema moltes vegades, els alumnes
poden llegir-lo de manera global i saprofitar per demanar als alumnes que el
llegeixin. La repetici del ttol al llarg del poema permetr posar reptes als
alumnes per localitzar les paraules iguals i recordar el que hi posa.

Buscar lletres i paraules en els referents daula.

El poema comena amb la lletra A (A lestiu..) la mestra mostra als alumnes qu
poden fer si no recorden com sona aquesta lletra. Entre tots buscarem a
labecedari dimatges de la classe on s la A i ens fixarem en la imatge que
acompanya la lletra per descobrir que s la davi i sona /a/.
Es poden tamb recollir i valorar altres aportacions dels alumnes per resoldre
aquesta dificultat. Pot haver algun alumne que lassoci amb la lletra del seu
nom, del dalgun company o ... s important el fet de ser conscients que estem
utilitzant la tcnica o lestratgia de buscar la lletra en els referents de laula.
La lectura dels articles o dels monosllabs pot ser motiu de noves consultes en
els referents daula. En aquest cas la cartellera amb el recull de paraules curtes
que surten molt sovint i que els alumnes han anat recollint en diferents activitats
que shan fet a laula.

13

Mirar el dibuix. Fer hiptesis lectores respecte a les imatges que

acompanyen el text.
Per llegir la paraula perdiu utilitzarem el dibuix per saber qu hi posa i es
formular una hiptesi. A continuaci mirarem si la lletra per la qual comena la
paraula correspon a la hiptesi que hem fet a partir del dibuix. Si s necessari
anirem descodificant ms lletres fins que el tros de paraula descodificada permeti
fer una nova hiptesi que funcioni.

Tapar la paraula per descodificar lletra per

lletra. Llegir les paraules per fragments
(sllabes, fonemes)
La segent paraula del poema s xiula.
Aquest cop taparem la paraula i anirem
destapant-la i descodificant-la lletra per lletra
utilitzant tots els referents daula i verbalitzant,
ja sigui per part de la mestra o per part dels
alumnes, quin referent hem utilitzat cada
vegada.

Recapitular. Rellegir una paraula que sha

descodificat lletra per lletra.
Desprs dhaver descodificat tota la paraula xiula, lletra per lletra, s molt
probable que ens calgui tornar enrere per llegir-la, ara s, tota sencera.
Seguirem avanant en la lectura del text daquesta manera fins al final.

Relectura. Lectura coral.

En acabar tornem a llegir el poema tots junts en lectura coral.

6.6.3. Desprs de la lectura

Relectura interactiva.
Ara es tracta de jugar amb el text :
-

Llegir-lo canviant el ritme (a poc a poc, alegre, cansat).

Buscar paraules determinades.

Canviar-hi paraules.

Llegir algunes paraules i fer sorolls o gestos amb altres.

Parlem del text.

Un cop acabada lactivitat cal un moment de reflexi. Aqu tornarem a obrir una
conversa on parlarem de:
- Comprovar el propsit de lectura.
Abans de comenar a llegir el poema hem dit que llegirem aquest poema per
saber qu li passava a la perdiu...Qu ho sabem?
Qui mho pot explicar?
Esteu dacord?
-

Alg vol afegir alguna altra cosa?

Comprovar el nivell de comprensi del text. Formularem diferents tipus de
14

preguntes:
Comprensi literal.
Com es diu el nen?
Qu fa la perdiu?
Comprensi per reorganitzar la informaci.
Qu diu el poema al principi?
I desprs?
Comprensi inferencial o interpretativa.
Per qu creus que el Feliu caa mosques?
Per qu xiula i canta la perdiu?
Comprensi crtica o de judici.
Est b caar mosques mentre escrius?
Tu creus que els ocells canten com les persones?

Reflexionar sobre el que hem aprs i com ho hem aprs.

Comprovarem si hem assolit lobjectiu daprenentatge que havem dit.
Per fer-ho la mestra pot fer peguntes tipus:
Us ha anat b buscar les lletres que no sabeu en els cartells de la classe?
Com ho podem fer per llegir una paraula sense llegir les lletres una a una?

6.6.5. Activitats posteriors a la lectura: relectures

En dies segents a la lectura daquest text caldr anar fent diferents relectures del
poema treballat.
Aix, doncs, aquest text que hem treballat quedar penjat a laula en un lloc
accessible per als alumnes almenys durant tota una setmana.
6.6.6. Avaluaci
Qu podem avaluar?
Fludesa lectora
Comprensi lectora
Utilitzaci de les estratgies de lectura.
La participaci i implicaci dels alumnes en lactivitat.
Com avaluarem?
A partir duna pauta dobservaci.
Alumnes
Curs

Fludesa lectora

Comprensi

Amb
Correcte Bona
dificultat

Amb
dificultat

15

Utilitzaci estratgies

Correcte

Bona

Mai

A
Sempre
vegades

6.6.7. Material per a lalumnat

16

7. Bibliografia
BAEZA, Paz. SOLS, M. Cristina. RAZMILIC, Tonia. Estrategias de lectura del
programa AILEM-UC. Lectura compartida. Programa AILEM. Universitat de Santiago
de Xile.
http://www.slideshare.net/guestf82c87/lectura-compartida

Blog Andrs Calero.

http://comprension-lectora.org/

CANO V., Angel Gregorio. NIETO L., Emilio. Programacin didctica y de aula: de la
teora a la prctica docente. Ediciones de la Universidad de Castilla y la Mancha
2006.
http://books.google.es/books?id=Nu7fYk4YvrAC&pg=PA387&lpg=PA387&dq=lectura+compartida+Hol
daway&source=bl&ots=xmTrdG7ou&sig=IIKkKmRi4oFMY1LAz0dXp5S6qAs&hl=ca&sa=X&ei=l3A3UuDoPIPm7AawtoC4DA&ved=0C
D8Q6AEwAg#v=onepage&q=lectura%20compartida%20Holdaway&f=false

La lectura en un centre educatiu. Departament dEnsenyament. Maig 2013.

http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Home/Departament/Publicacions/Monografies/Lectura/La_lect
ura_en_un_centre_educatiu.pdf

Para qu leer y escribir en la escuela?

http://bibliotecadigital.ucentral.cl/documentos/libros/lintegrado2/para%20qu%C3%9A%20leer%20y%
20escribir%20en%20la%20escuela.html

Posar la lectura davant de tot. Els punts centrals que la recerca ha construt per
ensenyar als nens a llegir. Traducci de Josep Font i Roura. Juny del 2003
http://es.calameo.com/read/000627076a4b89a1cba93

ROJAS del lamo, Pedro. Experiencias actuales de colaboracin famlia-escuela

para el fomento de la lectura y propuesta de actuacin. Ediciones UCLM. Cuenca
2005. http://bibliotecadigital.ucentral.cl/documentos/libros/lintegrado2/para%20qu%C3%9A%20leer%20y%20escribir%20en
%20la%20escuela.html

17

LImpuls de la lectura
Collecci de dossiers didctics derivats de la formaci sobre Laprenentatge inicial de la
lectura (Saber llegir)

1. Lescolta estructurada
2. La lectura compartida
3. La lectura guiada
4. La lectura expressiva
5. Orientacions per a la confecci duna prova de lectura en veu alta
6. Activitats autnomes de comprensi lectora
7. Lectura i famlia
8. Presentaci i recomanaci de llibres
9. Parlem de llibres
10. Activitats per treballar les estratgies de comprensi lectora a leducaci infantil i al
cicle inicial de primria
11. La lectura dun lbum illustrat: Magenta i la balena blanca
12. Exemple de prova de lectura. Cicle inicial
13. Els jocs ds social
14. Racons de joc simblic. Una manera de jugar i descobrir els usos de la lectura
15. Sistematitzaci del codi escrit. Referents per a laula
16. Avaluaci de la lectura en els primers nivells descolaritzaci
17. Avaluaci dactituds envers la lectura