You are on page 1of 10

QESTIONARI GENERAL

Certificat de capacitaci en Valenci.


Preguntes de triple opci: escollir la resposta correcta.
Preguntes de vertader o fals: escollir la resposta correcta.
El casos dexempci del valenci, a partir del decret de plurilingisme...
a) no sn possibles.
b) continuen sent possibles dacord amb el que diu la Llei ds i Ensenyament del
Valenci.
c) queden restringits a alumnat de zona castellanoparlant.

El decret 127/2012 estableix...


a) la incorporaci immediata de dos programes lingstics en els centres educatius.
b) la incorporaci progressiva de programes bilinges i plurilinges dacord amb les
necessitats dels centres educatius.
c) la incorporaci progressiva de dos programes lingstics en els centres educatius.

El decret 127/2012 regula...


a) el plurilingisme en totes les etapes educatives, des dInfantil fins als estudis
universitaris.
b) el plurilingisme en tots els ensenyaments no universitaris.
c) el plurilingisme en Infantil, Primria i ESO, per no en Batxillerat i Formaci
Professional.

El Projecte Lingstic de Centre inclou...


a) lanterior Pla de Normalitzaci Lingstica i el Disseny Particular del Programa.
b) lanterior Pla de Normalitzaci Lingstica i sincorpora sempre a la Programaci
General Anual.
c) lanterior Pla de Normalitzaci Lingstica, el Disseny Particular del Programa i el
Projecte Educatiu de Centre.

Els programes bilinges dimmersi lingstica...


a) desapareixen, per es mant la metodologia que els sustentava.
b) desapareixen com a programes marc.
c) passen tots, progressivament, a ser programes plurilinges densenyament en
castell o b en valenci.

En un programa densenyament plurilinge en valenci (PPEV) totes les rees es vehiculen en...
a) valenci, excepte la resta drees lingstiques.

b) valenci, per amb excepci dun 20%, les quals es vehicularan en valenci i en
angls.
c) valenci, com a llengua base.

La conselleria competent en matria deducaci...


a) Catalogar lingsticament els llocs de treball dInfantil i Primria en centres
pblics.
b) Catalogar lingsticament (en angls) els llocs de treball en centres pblics.
c) Catalogar lingsticament els llocs de treball en els centres pblics.

La llengua que vehicula els continguts de les rees lingstiques ser...


a) En totes les etapes, la llengua objecte daprenentatge.
b) A partir de Primria, la llengua objecte daprenentatge.
c) A partir de Primria, preferentment, la llengua objecte daprenentatge.

Marca la resposta correcta. Totes les preguntes deriven del decret de plurilingisme (127/2012) En
el prembul del decret de plurilingisme (127/2012)
a) es diu que la Llei ds i Ensenyament del Valenci estableix lobligatorietat de la
incorporaci del valenci a lensenyana en tots els nivells educatius.
b) es diu que la Llei ds i Ensenyament del Valenci estableix la voluntarietat de la
incorporaci del valenci a lensenyana en tots els nivells educatius.
c) es diu que la Llei ds i Ensenyament del Valenci estableix lobligatorietat de la
incorporaci del valenci a lensenyana en tots els nivells educatius en zona
valencianoparlant i la voluntarietat en zona castellanoparlant.

A primer de Primria pot impartir-se el Coneixement del Medi en valenci en un Programa


dIncorporaci Progressiva (VERTADER/FALS)
Amb el Nivell Avanat de les EOI, un professor dEducaci Infantil o Primria pot impartir classes
en angls (VERTADER/FALS)
El Disseny Particular del Programa (DPP) s un document que elabora el Claustre
(VERTADER/FALS)
El sistema educatiu valenci s trilinge (VERTADER/FALS)
Els mestres i les mestres han de conixer el valenci (VERTADER/FALS)
En Educaci Infantil i Primria poden impartir-se continguts

curriculars en angls

(VERTADER/FALS)
En un Programa dEnsenyament en Valenci, totes les rees shan dimpartir en valenci
(VERTADER/FALS)
En un programa plurilinge densenyament en castell en zona valencianoparlant, sha dimpartir
en valenci Coneixement del Medi en Primria (VERTADER/FALS)
La LOE no diu res de lensenyament del valenci (VERTADER/FALS)
Tot el sistema educatiu valenci aplica programes bilinges o plurilinges (VERTADER/FALS)
A conseqncia de lestudi conscient de les propietats formals del llenguatge realitzem :
a) una adquisici
b) un aprenentatge
c) un prejudici

El concepte dinput comprensiu pertany a :


a) Cummins
b) Vygotsky
c) Krashen

La idea que un adult significatiu (o un parell -com un company de classe-) intervinga entre la tasca i
el xiquet s el que es diu:
a) bastida
b) monitor
c) input

Quan indiquem que per a augmentar la competncia en cadascuna de les llenges que ensenyem,
diguem que estes han de ser ensenyades per separat, ens basem en lexistncia de:
a) Una competncia subjacent comuna
b) una competncia subjacent separada
c) duna estratgia bsica de comunicaci

Teories sobre laprenentatge duna segona o tercera llengua a lmbit escolar El concepte de zona
de desenvolupament potencial correspon a :
a) Piaget
b) Vygotsky
c) Ausubel

Afegir al contingut la llengua per a l'aprenentatge implica :


a) identificar paraules claus per a la comprensi i construcci conceptual
b) aprofitar el coneixement i les destreses emergents
c) incorporar experincies lingstiques per a un funcionament efectiu en les tasques
d'aprenentatge

El plantejament TILC s aplicable :


a) sols a una LE
b) a una L1, L2, LE
c) a una L1, L2, LE amb l'alumnat amb una competncia lingstica alta

El procs de bastida :
a) avalua el progrs i grau de compliment dels objectius
b) sustenta el procs d'aprenentatge en els coneixements, destreses i experincies
prvies
c) connecta l'aula amb la vida real dels alumnes

L'mfasi TILC s focalitza en:


a) aprendre els continguts d'una determinada matria
b) millorar la competncia lingstica
c) contextualitzar l'adquisici de llenges de manera explcita i planificada

L'enfocament del tractament integrat de llengua i continguts


a. va sorgir als anys 70
b. no t cap parallelisme amb l'enfocament comunicatiu
c. ha estat practicat des de l'poca mesopotmica

Les 3As
a) s un instrument de planificaci
b) s una metodologia
c) s una metodologia de treball per projectes

Qu possibilita el tractament integrat?


a) major processament de la forma
b) implicaci dels aprenents en els processos cognitius
c) major processament del significat

Quin acrnim no s adient al tema tractat?


a) PLC
b) ICLE
c) ANL

Quina de les segents accions no s una estratgia cognitivolingstica?


a) justificar
b) valorar
c) demostrar

Quins 4 elements cal que estiguen inclosos en un enfocament integrador?


a) cultura, comunicaci, cognici, continguts
b) comunicaci, competncia, cognici, comunitat
c) comunicaci, cognici, coneixements previs, comunitat
A un PIP per a alumnat castellanoparlant, la modalitat ms adient seria l's vehicular protegit
(VERTADER/FALS)
El projecte lingstic de centre inclou la proporci i seqncia d'incorporaci de l's vehicular en
cadascuna de les llenges del centre (VERTADER/FALS)
L'mfasi del treball per projectes es fica en treballar la destresa organitzativa (VERTADER/FALS)
L'ensenyament i aprenentatge efectiu requereix la integraci consistent de tasques cognitivament
exigents per palliar la carncia de contextualitzaci. (VERTADER/FALS)
L's vehicular estricte s aquell recomanat quan els aprenents no tnen suficient competncia
comunicativa (VERTADER/FALS)
La competncia subjacent comuna ve determinada pels coneixements d'altres llenges que no han
estat assolits (VERTADER/FALS)
La comprensi d'un concepte abstracte implica una baixa demanda lingstica i cognitiva
(VERTADER/FALS)
La metodologia TILC s flexible, interactiva i centrada en l'alumne (VERTADER/FALS)

La metodologia TILC s interactiva, encara que el professorat s el que t major pes en la interacci
(VERTADER/FALS)
Podrem definir el TILC com un programa enriquit de llengua (VERTADER/FALS)
Si el grau de dificultat de la tasca depn de la demanda cognitiva dels continguts temtics, podem
reduir la dificultat si s'adequa la parla al nivell de comprensi dels i les alumnes.
(VERTADER/FALS)
El centre de Suport i Assistncia Informtica es anomenat
a) SAI
b) SAL
c) ITACA

El terme Competncies bsiques s'utilitza per primera vegada en la


a) Llei Orgnica d'Educaci (LOE)
b) Llei Orgnica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE)
c) Llei Orgnica General del Sistema Educatiu (LOGSE)

Es poden publicar imatges (fotos o vdeos) de l'alumnat menor de 14 anys realitzant activitats de
carcter educatiu al web o en un bloc del centre?
a) No, solament si sn majors de 18 anys
b) S, amb el consentiment dels pares o tutors
c) S, solament a nivell intern del centre

L'alfabetitzaci digital s un contingut de


a) l'rea llengua.
b) totes les rees
c) l'rea de tecnologia

L'autor que va popularitzar el terme nadiu digital s


a) Castells
b) Jordi Adell
c) Marc Prensky

's de les TIC en educaci es basa en


a) que l'alumnat aprenga a utilitzar el programari lliure
b) la formaci del professorat
c) una reestructuraci significativa del programa escolar

La Conselleria d'Educaci de la Comunitat Valenciana desenvolupa un programa pilot sobre


a) l'us de llibres de text en tauletes tctils
b) l'us de llibres de text en ordinadors
c) l'us de llibres de text en paper

Quan parlem de les TAC ens referim a:


a) Tecnologies de la Informaci i la Comunicaci
b) Tecnologies per a l'Aprenentatge i el Coneixement.
c) Tecnologia aplicada a totes les rees

Qu s el PEL?
a) Els Entorns Personals d'Aprenentatge
b) El Porfolio Europeu de les Llenges
c) El Projecte Lingstic de Centre

Segons la LOMCE els principals promotors de l's de les TIC a les aules seran
a) Els equips directius
b) Els professors
c) Les famlies

Mestre a casa s un portal educatiu on el personal docent de la Comunitat Valenciana pot crear,
trobar i utilitzar contingut educatiu en format digital (VERTADER/FALS)
El professor ha de planificar el treball sense tindre en compte les TIC ja que l'objectiu final s
aconseguir amb l'alumnat el mateix que si no les utilitzara en la seua prctica docent
(VERTADER/FALS)
Els docents deuen comptar amb les competncies necessries que els permeten dissenyar itineraris
d'usos productius de TIC en les aules i transferir aquestes capacitats a l'alumnat
(VERTADER/FALS)
Jordi Adell defineix els Entorns Personals d'Aprenentatge com el conjunt d'activitats que cada
persona utilitza per a aprendre (VERTADER/FALS)
L'alfabetitzaci a travs de les TIC solament implica la incorporaci d'ordinadors a les aules
(VERTADER/FALS)

L's de les TIC a l'aula proporciona nous recursos per al Tractament de la Diversitat
(VERTADER/FALS)
La Conselleria d'Educaci de la Comunitat Valenciana regula la utilitzaci dels correus electrnics
oficials de centres educatius (VERTADER/FALS)
La utilitzaci de les TIC a l'aula no sempre implica un canvi metodolgic (VERTADER/FALS)
Lliurex s programari lliure que es pot trobar gratutament a Internet. (VERTADER/FALS)
Segons el Decret 112/2007, de 20 de juliol pel qual s'estableix el currculum d'Educaci Secundria,
incorporar les TIC al quefer quotidi de l'alumne s un objectiu de l'rea de llengua
(VERTADER/FALS)
Els textos s
instructiu i...
a)
b)
c)

classifiquen en textos explicatiu o expositiu, argumentatiu, narratiu, descriptiu,


Periodstic
Cientfic
Potic

La competncia comunicativa inclou els components segents :


a) Component lingstic, discursiu i pragmtic.
b) Component pragmtic, lingstic i sociolingstic.
c) Component sociolingstic, discursiu i estratgic.

La competncia comunicativa que t un usuari o un aprenent de la llengua sactiva amb la


realitzaci de diverses activitats lingstiques, que poden ser
a) la recepci, la producci, la interacci o la mediaci.
b) la recepci, la producci, la interacci o elaboraci.
c) la recepci, la producci, la interacci o la comunicaci.

Les estratgies per al desenvolupament de les habilitats discursives sn :


a) Dorientaci, integraci, dinformaci i de cohesi.
b) Dorientaci, facilitaci, dinformaci i de suport.
c) Dorientaci, integraci, simplificaci i de suport.

Les propietats textuals perqu un text siga efectivament comunicatiu sn sis.


a) Adequaci, coherncia, cohesi, gramtica, presentaci i estilstica.
b) Adequaci, coherncia, cohesi, ortografia , format i estilstica.

c) Adequaci, contingut, cohesi, ortografia, format i estilstica.

Les rbriques sn instruments que poden ajudar el professor a :


a) Programar les activitats.
b) Motivar als alumnes.
c) Orientar lavaluaci dactivitats.

:Per a qu serveix el Portfolio Europeu de les Llenges?


a) Per a animar als alumnes a aprendre llenges durant lescolaritzaci.
b) Per a millorar laprenentatge didiomes i la capacitat dautoavaluaci.
c) Per a millorar la competncia en la llengua anglesa.
Per expressi escrita, entenem la capacitat que tenen les persones per a produir textos ben
construts. Aix vol dir que han de ser :
a) Adequats, coherents, cohesionats i esttics grficament.
b) Adequats, coherents, cohesionats i correctes lingsticament.
c) Adequats, coherents, cohesionats i didctics formalment.
:A lhora de seleccionar textos la didctica ens indica que els textos apropiats per als aprenents sn
els que responguen a les seus necessitats i interessos, s a dir, cal buscar temes que els motiven,
que formen part de la seua vida o de les seues preocupacions. (VERTADER/FALS)
A partir dels anys 60 comena a tenir-se en compte la dimensi ms pragmtica de la llengua i no
sols lestructura lingstica. (VERTADER/FALS)
Cada una de les dimensions de la competncia comunicativa es concreta i sestructura en diferents
subcompetncies. (VERTADER/FALS)
De vegades un text dun determinat tipus pot incloure seqncies textuals variades (narratives,
descriptives...). En aquestos casos, ser la funci lingstica i no comunicativa predominant aquella
que ens faa classificar un text determinant en un tipus o en un altre. (VERTADER/FALS)
El Consell dEuropa s una organitzaci nacional que sestableix lany 1949. (VERTADER/FALS)
El mestre/a pot ajudar a avanar els alumnes en el procs dadquisici duna segona llengua, caldr
actuar com a dinamitzador conversacional, model de parla i corrector subtil. (VERTADER/FALS)
El Portfolio Europeu de Llenges t una funci pedaggica i una altra dinformativa.
(VERTADER/FALS)

Els escriptors experts simplifiquen el treball, converteixen en rutines les operacions ms


mecniques, planifiquen i revisen constantment les seues produccions escrites.
(VERTADER/FALS)
Ladequaci del programa deducaci plurilinge elegit pel centre a les exigncies del propi context
s realitzar mitjanant el projecte lingstic de centre. (VERTADER/FALS)
La rbrica s, doncs, un document que delimita el que s avaluable i ho concreta en nivell
deficincia. Des daquest punt de vista no s un instrument til per a lequip de professors.
(VERTADER/FALS)
Sentn per competncia comunicativa lhabilitat per a utilitzar la llengua, s a dir, per a expressar i
interpretar conceptes, pensaments, sentiments, fets i opinions a travs de discursos orals i escrits i
per a interactuar lingsticament en alguns contextos socials i culturals. (VERTADER/FALS)
Segon lautor J.M. Castell el text s una unitat lingstica comunicativa, producte de lactivitat
verbal humana que posex un carcter social, es caracteritza per ladequaci al context comunicatiu,
la coherncia informativa i la cohesi linial. (VERTADER/FALS)

You might also like