Estatut D'autonomia

Estatut dautonomia
de Catalunya
E DICI 2016
Cinquena edici electrnica, juny del 2016

Parlament de Catalunya
Parc de la Ciutadella, s/n 08003 Barcelona
Tel. 933 046 635 Fax 933 046 636
www.parlament.cat
A/e: edicions@parlament.cat
Text consolidat a crrec dels Serveis Jurdics
i els Serveis dAssessorament Lingstic
del Parlament de Catalunya
Estatut dautonomia
de Catalunya
Barcelona, 2016
Tramitaci parlamentria i afectacions

Trmits de laprovaci de lEstatut
Text de la proposta de reforma elaborat per la Ponncia redactora
(BOPC 208, 11.07.2005).
Informe de la Ponncia de la Comissi dOrganitzaci i Administraci
de la Generalitat i Govern Local (BOPC 211, 28.07.2005).
Dictamen de la Comissi dOrganitzaci i Administraci de la Generalitat
i Govern Local (BOPC 213, 01.08.2005; correcci derrades: BOPC 214,
04.08.2005).
Dictamen del Consell Consultiu (BOPC 217, 06.09.2005).
Proposta aprovada pel Ple del Parlament (BOPC 224, 03.10.2005),
en sessi tinguda el dia 30 de setembre de 2005 (DSPC-P 54).
Presa en consideraci pel Congrs dels Diputats (BOCG-B 210-2,
04.11.2005), en sessi tinguda el dia 2 de novembre de 2005
(DSCD-P 125).
Informe de la Ponncia mixta paritria Congrs dels Diputats - Parlament
de Catalunya (BOCG-B 210-11,0 7.03.2006; correcci derrades:
BOCG-B 210-12, 09.03.2006, i BOCG-B 210-13, 10.03.2006).
Dictamen de la Comissi Mixta Constitucional Congrs dels Diputats Parlament de Catalunya aprovat el dia 30 de mar de 2006
(BOCG-B 210-14, 22.03.2006).
Debat final al Ple del Congrs dels Diputats (BOCG-B 210-15, 31.03.2006;
correcci derrades: BOCG-B 210-16, 18.05.2006), en sessi tinguda
el dia 30 de mar de 2006 (DSCD-P 166).
Dictamen elaborat per la Comissi Mixta Senat - Parlament de Catalunya
(BOCG-S-IIIB 12-g, 08.05.2006), en sessi tinguda els dies 3, 4 i 5
de maig de 2006 (DSS-C 318, 319 i 321).
Debat final al Ple del Senat (BOCG-S-IIIB 12-h, 12.05.2006), en sessi
tinguda el dia 10 de maig de 2006 (DSS-P 83).
Projecte de reforma de lEstatut aprovat a Catalunya per referndum
popular el dia 18 de juny de 2006.
Llei orgnica 6/2006, de reforma de lEstatut dautonomia de Catalunya,
sancionada per Sa Majestat el Rei Joan Carles I el dia 19 de juliol
de 2006.
Publicada en catal, en arans i en castell en el Diari Oficial

de la Generalitat de Catalunya (DOGC 4680, 20.07.2006).
Publicada en castell en el Boletn Oficial del Estado
(BOE 172, 20.07.2006).
Modificacions de lEstatut
Llei de lEstat 16/2010, del 16 de juliol, del rgim de cessi de tributs
de lEstat a la Comunitat Autnoma de Catalunya i de fixaci
de labast i les condicions de la cessi (BOE 173, 17.07.2010).
Vigncia de preceptes de lEstatut del 1979
En lapndix es reprodueix el text de les disposicions transitries tercera,
quarta i sisena de la Llei orgnica 4/1979, del 18 de desembre, dEstatut
dautonomia de Catalunya, que, dacord amb la disposici transitria
segona daquesta Llei orgnica 6/2006, mantenen, en el que correspon,
la vigncia com a regulaci transitria.
Sentncies del Tribunal Constitucional sobre lEstatut
Sentncia 31/2010, del 28 de juny, del Tribunal Constitucional
(RI 8045-2006), sobre lEstatut dautonomia de Catalunya
(BOE 172, 16.07.2010).
Sentncia 48/2010, del 9 de setembre, del Tribunal Constitucional
(BOE 246, 11.10.2010).
Sentncia 137/2010, del 16 de desembre, del Tribunal Constitucional
(BOE 16, 19.01.2011).
Sentncia 138/2010, del 16 de desembre, del Tribunal Constitucional
(BOE 16, 19.01.2011).
Les afectacions de les sentncies es recullen en aquest document de la manera segent:
Els articles, pargrafs, sintagmes o paraules declarats inconstitucionals o nuls
apareixen destacats en vermell.
Els articles, pargrafs, sintagmes o paraules subjectes a una interpretaci conforme a la
sentncia apareixen destacats entre claudtors.
NDEX SISTEMTIC
Prembul . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19
Ttol preliminar
Article 1. Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21
Article 2. La Generalitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21
Article 3. Marc poltic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22
Article 4. Drets i principis rectors . . . . . . . . . . . . . . . . 22
Article 5. Els drets histrics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22
Article 6. La llengua prpia i les llenges oficials . . . . . . . . . 23
Article 7. La condici poltica de catalans . . . . . . . . . . . . . 23
Article 8. Smbols de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . 24
Article 9. El territori . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24
Article 10. La capital . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24
Article 11. LAran . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24
Article 12. Els territoris amb vincles histrics, lingstics
i culturals amb Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25
Article 13. Les comunitats catalanes a lexterior . . . . . . . . . . 25
Article 14. Eficcia territorial de les normes . . . . . . . . . . . . 25
Ttol I. Dels drets, deures i principis rectors

Captol I. Drets i deures de lmbit civil i social
Article 15. Drets de les persones . . . . . . . . . . . . . . . . . 26
Article 16. Drets en lmbit de les famlies . . . . . . . . . . . . 26
Article 17. Drets dels menors . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26
Article 18. Drets de les persones grans . . . . . . . . . . . . . . 26
Article 19. Drets de les dones . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26
Article 20. Dret a viure amb dignitat el procs de la mort . . . . . . 27
Article 21. Drets i deures en lmbit de leducaci . . . . . . . . . 27
Article 22. Drets i deures en lmbit cultural . . . . . . . . . . . 28
Article 23. Drets en lmbit de la salut . . . . . . . . . . . . . . 28
Article 24. Drets en lmbit dels serveis socials . . . . . . . . . . 28
Article 25. Drets en lmbit laboral . . . . . . . . . . . . . . . 29
Article 26. Drets en lmbit de lhabitatge . . . . . . . . . . . . . 29
Article 27. Drets i deures amb relaci al medi ambient . . . . . . . 29
Article 28. Drets dels consumidors i usuaris . . . . . . . . . . . 30
Captol II. Drets en lmbit poltic i de lAdministraci
Article 29. Dret de participaci . . . . . . . . . . . . . . . . . 30
Article 30. Drets daccs als serveis pblics i a una bona Administraci . . 31
Article 31. Dret a la protecci de les dades personals . . . . . . . . 32
Captol III. Drets i deures lingstics
Article 32. Drets i deures de coneixement i s de les llenges . . . . 32

Article 33. Drets lingstics davant les administracions pbliques
i les institucions estatals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32
Article 34. Drets lingstics dels consumidors i usuaris . . . . . . . 33
Article 35. Drets lingstics en lmbit de lensenyament . . . . . . 33
Article 36. Drets amb relaci a larans . . . . . . . . . . . . . . 34
Captol IV. Garanties dels drets estatutaris
Article 37. Disposicions generals . . . . . . . . . . . . . . . . 34
Article 38. Tutela . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35
Captol V. Principis rectors

Article 40. Protecci de les persones i de les famlies . . . . . . . . 36
Article 41. Perspectiva de gnere . . . . . . . . . . . . . . . . . 37

Article 42. Cohesi i benestar socials . . . . . . . . . . . . . . . 38
Article 43. Foment de la participaci . . . . . . . . . . . . . . . 38
Article 44. Educaci, recerca i cultura . . . . . . . . . . . . . . 39
Article 45. mbit socioeconmic . . . . . . . . . . . . . . . . 39
Article 46. Medi ambient, desenvolupament sostenible
i equilibri territorial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41
Article 47. Habitatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42
Article 48. Mobilitat i seguretat viria . . . . . . . . . . . . . . 42
Article 49. Protecci dels consumidors i usuaris . . . . . . . . . . 42
Article 50. Foment i difusi del catal . . . . . . . . . . . . . . 42
Article 51. Cooperaci al foment de la pau i cooperaci
al desenvolupament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43
Article 52. Mitjans de comunicaci social . . . . . . . . . . . . 43
Article 53. Accs a les tecnologies de la informaci i de la comunicaci 44
Article 54. Memria histrica . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44
Ttol II. De les institucions

Captol I. El Parlament

Article 56. Composici i rgim electoral . . . . . . . . . . . . . 45
Article 57. Estatut dels diputats . . . . . . . . . . . . . . . . . 45
Article 58. Autonomia parlamentria . . . . . . . . . . . . . . 46
Article 59. Organitzaci i funcionament . . . . . . . . . . . . . 46
Article 60. Rgim de les reunions i les sessions . . . . . . . . . . 47
Article 61. Funcions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48
Article 62. Iniciativa legislativa i exercici de la funci legislativa . . . 48
Article 63. Delegaci en el Govern de la potestat legislativa . . . . . 49
Article 64. Decrets llei . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49
Article 65. Promulgaci i publicaci de les lleis . . . . . . . . . . 50
Article 66. Causes de finiment de la legislatura . . . . . . . . . . 50
Captol II. El president o presidenta de la Generalitat
Article 67. Elecci, nomenament, estatut personal, cessament

i competncies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50
Captol III. El Govern i lAdministraci de la Generalitat

Secci primera. El Govern
Article 68. Funcions, composici, organitzaci i cessament . . . . . 52

Article 69. El conseller primer o consellera primera . . . . . . . . 52
Article 70. Estatut personal dels membres del Govern . . . . . . . 52
Secci segona. LAdministraci de la Generalitat
Article 71. Disposicions generals i principis dorganitzaci

i funcionament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53
Article 72. rgans consultius del Govern . . . . . . . . . . . . . 54
Captol IV. Les relacions entre el Parlament i el Govern
Article 73. Drets i obligacions dels membres del Govern envers

el Parlament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54
Article 74. Responsabilitat poltica del Govern i dels seus membres . . 54
Article 75. Dissoluci anticipada del Parlament . . . . . . . . . . 55
Captol V. Altres institucions de la Generalitat
Secci primera. El Consell de Garanties Estatutries
Article 76. Funcions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55
Article 77. Composici i funcionament . . . . . . . . . . . . . 56
Secci segona. El Sndic de Greuges
Article 78. Funcions i relacions amb altres institucions anlogues . . 56

Article 79. Designaci i estatut del sndic de greuges . . . . . . . . 57
Secci tercera. La Sindicatura de Comptes
Article 80. Funcions i relacions amb el Tribunal de Comptes . . . . 58

Article 81. Composici, funcionament i estatut personal . . . . . . 58
Secci quarta. Regulaci del Consell de lAudiovisual de Catalunya
Article 82. El Consell de lAudiovisual de Catalunya . . . . . . . . 58
Captol VI. El govern local
Secci primera. Organitzaci territorial local
Article 83. Organitzaci del govern local de Catalunya . . . . . . . 59

Article 84. Competncies locals . . . . . . . . . . . . . . . . . 59
Article 85. El Consell de Governs Locals . . . . . . . . . . . . . 60
Secci segona. El municipi
Article 86. El municipi i lautonomia municipal . . . . . . . . . . 61

Article 87. Principis dorganitzaci i funcionament i potestat
normativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62
Article 88. Principi de diferenciaci . . . . . . . . . . . . . . . 62
Article 89. Rgim especial del municipi de Barcelona . . . . . . . 62
Secci tercera. La vegueria
Article 90. La vegueria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63
Article 91. El Consell de Vegueria . . . . . . . . . . . . . . . . 63
Secci quarta. La comarca i els altres ens locals supramunicipals
Article 92. La comarca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63
Article 93. Els altres ens locals supramunicipals . . . . . . . . . . 64
Captol VII. Organitzaci institucional prpia de lAran
Article 94. Rgim jurdic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64
Ttol III. Del poder judicial a Catalunya

Captol I. El Tribunal Superior de Justcia i el fiscal o la fiscal superior
de Catalunya
Article 95. El Tribunal Superior de Justcia de Catalunya . . . . . . 65
Article 96. El fiscal o la fiscal superior de Catalunya . . . . . . . . 66
Captol II. El Consell de Justcia de Catalunya
Article 97. El Consell de Justcia de Catalunya . . . . . . . . . . . 66

Article 98. Atribucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67
Article 99. Composici, organitzaci i funcionament . . . . . . . 68
Article 100. Control dels actes del Consell de Justcia de Catalunya . 68
Captol III. Competncies de la Generalitat sobre lAdministraci
de justcia
Article 101. Oposicions i concursos . . . . . . . . . . . . . . . 69
Article 102. El personal judicial i la resta del personal al servei

de lAdministraci de justcia a Catalunya . . . . . . . . . . . 69
Article 103. Mitjans personals . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70
Article 104. Mitjans materials . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71
Article 105. Oficina judicial i institucions i serveis de suport . . . . 72
Article 106. Justcia gratuta. Procediments de mediaci

i de conciliaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72
Article 107. Demarcaci, planta i capitalitat judicials . . . . . . . 72
Article 108. Justcia de pau i de proximitat . . . . . . . . . . . . 72
Article 109. Clusula subrogatria . . . . . . . . . . . . . . . . 73
Ttol IV. De les competncies

Captol I. Tipologia de les competncies
Article 110. Competncies exclusives . . . . . . . . . . . . . . . 73

Article 111. Competncies compartides . . . . . . . . . . . . . 73
Article 112. Competncies executives . . . . . . . . . . . . . . 74
Article 113. Competncies de la Generalitat i normativa
de la Uni Europea . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74
Article 114. Activitat de foment . . . . . . . . . . . . . . . . . 74
Article 115. Abast territorial i efectes de les competncies . . . . . 75
Captol II. Les matries de les competncies
Article 116. Agricultura, ramaderia i aprofitaments forestals . . . . 75

Article 117. Aigua i obres hidruliques . . . . . . . . . . . . . . 76
Article 118. Associacions i fundacions . . . . . . . . . . . . . . 77
Article 119. Caa, pesca, activitats martimes i ordenaci
del sector pesquer . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78
Article 120. Caixes destalvis . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79
Article 121. Comer i fires . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 80
Article 122. Consultes populars . . . . . . . . . . . . . . . . . 81
Article 123. Consum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 81
Article 124. Cooperatives i economia social . . . . . . . . . . . . 82
Article 125. Corporacions de dret pblic i professions titulades . . . 83
Article 126. Crdit, banca, assegurances i mutualitats
no integrades en el sistema de seguretat social . . . . . . . . . 84
Article 127. Cultura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84
Article 128. Denominacions i indicacions geogrfiques i de qualitat . 86
Article 129. Dret civil . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 87
Article 130. Dret processal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88
Article 131. Educaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88
Article 132. Emergncies i protecci civil . . . . . . . . . . . . . 90
Article 133. Energia i mines . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 90

Article 134. Esport i lleure . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 91
Article 135. Estadstica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 92
Article 136. La funci pblica i el personal al servei
de les administracions pbliques catalanes . . . . . . . . . . 92
Article 137. Habitatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93
Article 138. Immigraci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 94
Article 139. Indstria, artesania, control metrolgic
i contrastaci de metalls . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 95
Article 140. Infraestructures del transport i de les comunicacions . . 95
Article 141. Joc i espectacles . . . . . . . . . . . . . . . . . . 97
Article 142. Joventut . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98
Article 143. Llengua prpia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98
Article 144. Medi ambient, espais naturals i meteorologia . . . . . 98
Article 145. Mercats de valors i centres de contractaci . . . . . . 100
Article 146. Mitjans de comunicaci social i serveis de contingut
audiovisual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 101
Article 147. Notariat i registres pblics . . . . . . . . . . . . . 101
Article 148. Obres pbliques . . . . . . . . . . . . . . . . . . 102
Article 149. Ordenaci del territori i del paisatge, del litoral
i urbanisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 103
Article 150. Lorganitzaci de lAdministraci de la Generalitat . . . 104
Article 151. Organitzaci territorial . . . . . . . . . . . . . . . 105
Article 152. Planificaci, ordenaci i promoci de lactivitat
econmica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 105
Article 153. Poltiques de gnere . . . . . . . . . . . . . . . . 106
Article 154. Promoci i defensa de la competncia . . . . . . . . 106
Article 155. Propietat intellectual i industrial . . . . . . . . . . 107
Article 156. Protecci de dades de carcter personal . . . . . . . . 107
Article 157. Publicitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 108
Article 158. Recerca, desenvolupament i innovaci tecnolgica . . . 108
Article 159. Rgim jurdic, procediment, contractaci, expropiaci
i responsabilitat en les administracions pbliques catalanes . . . . 109
Article 160. Rgim local . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 110
Article 161. Relacions amb les entitats religioses . . . . . . . . . 111
Article 162. Sanitat, salut pblica, ordenaci farmacutica

i productes farmacutics . . . . . . . . . . . . . . . . . . 111
Article 163. Seguretat privada . . . . . . . . . . . . . . . . . 112
Article 164. Seguretat pblica . . . . . . . . . . . . . . . . . . 113
Article 165. Seguretat social . . . . . . . . . . . . . . . . . . 114
Article 166. Serveis socials, voluntariat, menors i promoci
de les famlies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 115
Article 167. Smbols de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . 115
Article 168. Sistema penitenciari . . . . . . . . . . . . . . . . 116
Article 169. Transports . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 116
Article 170. Treball i relacions laborals . . . . . . . . . . . . . . 117
Article 171. Turisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 118
Article 172. Universitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 119
Article 173. Videovigilncia i control de so i enregistraments . . . . 120
Ttol V. De les relacions institucionals de la Generalitat

Captol I. Relacions de la Generalitat amb lEstat i amb altres
comunitats autnomes
Secci primera. Collaboraci amb lEstat i amb altres comunitats
autnomes
Article 175. Instruments de collaboraci entre la Generalitat

i lEstat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 121
Article 176. Efectes de la collaboraci entre la Generalitat i lEstat . 122
Article 177. Rgim dels convenis entre la Generalitat i lEstat . . . . 122
Article 178. Convenis i acords amb altres comunitats autnomes . . 122
Secci segona. Participaci en institucions i en procediments
de presa de decisions estatals
Article 179. Compareixena de senadors davant el Parlament . . . 123

Article 180. Designaci de membres del Tribunal Constitucional
i del Consell General del Poder Judicial . . . . . . . . . . . . 123
Article 181. Participaci en lordenaci general de lactivitat
econmica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 123
Article 182. Designaci de representants en els organismes
econmics i socials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 123
Secci tercera. La Comissi Bilateral Generalitat - Estat
Article 183. Funcions i composici de la Comissi Bilateral

Generalitat - Estat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 124
Captol II. Relacions de la Generalitat amb la Uni Europea
Article 184. Disposici general . . . . . . . . . . . . . . . . . 126
Article 185. Participaci en els tractats de la Uni Europea . . . . . 126
Article 186. Participaci en la formaci de les posicions de lEstat . 126
Article 187. Participaci en institucions i organismes europeus . . . 127
Article 188. Participaci en el control dels principis

de subsidiarietat i de proporcionalitat . . . . . . . . . . . . 128
Article 189. Desenvolupament i aplicaci del dret
de la Uni Europea . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 128
Article 190. Gesti de fons europeus . . . . . . . . . . . . . . . 128
Article 191. Accions davant el Tribunal de Justcia . . . . . . . . 128
Article 192. Delegaci de la Generalitat davant la Uni Europea . . 129
Captol III. Acci exterior de la Generalitat
Article 194. Oficines a lexterior . . . . . . . . . . . . . . . . . 129
Article 195. Acords de collaboraci . . . . . . . . . . . . . . . 129
Article 196. Tractats i convenis internacionals . . . . . . . . . . 129
Article 197. Cooperaci transfronterera, interregional

i al desenvolupament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 130
Article 198. Participaci en organismes internacionals . . . . . . 130
Article 199. Coordinaci de les accions exteriors . . . . . . . . . 130
Article 200. Projecci internacional de les organitzacions
de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 130
Ttol VI. Del finanament de la Generalitat

Captol I. Les finances de la Generalitat
Article 201. Principis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 131
Article 202. Els recursos de la Generalitat . . . . . . . . . . . . 131
Article 203. Competncies financeres . . . . . . . . . . . . . . 132
Article 204. LAgncia Tributria de Catalunya . . . . . . . . . . 133
Article 205. rgans economicoadministratius . . . . . . . . . . 134
Article 206. Participaci en el rendiment dels tributs estatals

i mecanismes danivellament i de solidaritat . . . . . . . . . 134
Article 207. El tractament fiscal . . . . . . . . . . . . . . . . . 135
Article 208. Actualitzaci del finanament . . . . . . . . . . . . 135
Article 209. Lleialtat institucional . . . . . . . . . . . . . . . . 136
Article 210. La Comissi Mixta dAfers Econmics i Fiscals
Estat - Generalitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 136
Captol II. El pressupost de la Generalitat
Article 211. Competncies de la Generalitat . . . . . . . . . . . 138

Article 212. El pressupost de la Generalitat . . . . . . . . . . . . 138
Article 213. Recurs a lendeutament . . . . . . . . . . . . . . . 138
Article 214. Estabilitat pressupostria . . . . . . . . . . . . . . 138
Article 215. El patrimoni de la Generalitat . . . . . . . . . . . . 139
Article 216. Empreses pbliques . . . . . . . . . . . . . . . . 139
Captol III. Les finances dels governs locals
Article 217. Principis rectors . . . . . . . . . . . . . . . . . . 139
Article 218. Autonomia i competncies financeres . . . . . . . . 139
Article 219. Suficincia de recursos . . . . . . . . . . . . . . . 140
Article 220. Llei de finances locals . . . . . . . . . . . . . . . . 141
Article 221. El cadastre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 141
Ttol VII. De la reforma de lEstatut

Article 222. La reforma dels ttols que no afecten les relacions
amb lEstat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 142
Article 223. La reforma de la resta dels ttols . . . . . . . . . . . 143
Disposici addicional primera Designaci de senadors . . . . . . .
Disposici addicional segona Acords amb el Govern de lEstat . . . .
Disposici addicional tercera Inversions en infraestructures . . . . .
Disposici addicional quarta Capacitat de finanament . . . . . . .
Disposici addicional cinquena Revisi del rgim especial de lAran . .
Disposici addicional sisena Administraci ordinria . . . . . . . .
Disposici addicional setena Relaci de tributs cedits . . . . . . . .
Disposici addicional vuitena Cessi de limpost sobre la renda
de les persones fsiques . . . . . . . . . . . . . . . . . .
144
144
145
145
145
145
146
147
Disposici addicional novena Cessi de limpost sobre hidrocarburs,

de limpost sobre les labors del tabac, de limpost sobre lalcohol
i begudes derivades, de limpost sobre la cervesa, de limpost sobre
el vi i begudes fermentades i de limpost sobre productes intermedis .
Disposici addicional desena Cessi de lImpost sobre el valor afegit .
Disposici addicional onzena Capacitat normativa . . . . . . . . .
Disposici addicional dotzena Interpretaci harmnica . . . . . . .
Disposici addicional tretzena Fons propis i comuns amb altres territoris .
Disposici addicional catorzena Jocs i apostes . . . . . . . . . . .
Disposici addicional quinzena Transparncia . . . . . . . . . . .
Disposici transitria primera Adaptaci de les lleis i les normes
amb rang de llei . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Disposici transitria segona Vigncia de disposicions transitries
anteriors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Disposici derogatria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Disposici final primera Aplicaci dels preceptes del ttol VI . . . . .
Disposici final segona LAgncia Tributria de Catalunya . . . . . .
Disposici final tercera Termini de creaci de la Comissi Mixta
dAfers Econmics i Fiscals Estat - Generalitat . . . . . . . .
Disposici final quarta Relaci dentitats econmiques i financeres . .
148
148
149
149
149
150
150
150
150
151
151
151
151
152
Apndix. Disposicions transitries de lEstatut dautonomia del 1979

que es mantenen vigents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 153
ndex analtic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 157
Estatut dautonomia de Catalunya
PREMBUL
Catalunya sha anat fent en el decurs del temps amb les aportacions
denergies de moltes generacions, de moltes tradicions i cultures, que
hi han trobat una terra dacollida.
El poble de Catalunya ha mantingut al llarg dels segles una vocaci constant dautogovern, encarnada en institucions prpies com
la Generalitat que fou creada el 1359 a les Corts de Cervera i en
un ordenament jurdic especfic, aplegat, entre altres recopilacions de
normes, en les Constitucions i altres drets de Catalunya. Desprs del
1714, han estat diversos els intents de recuperaci de les institucions
dautogovern. En aquest itinerari histric constitueixen fites destacades, entre altres, la Mancomunitat del 1914, la recuperaci de la
Generalitat amb lEstatut del 1932, el restabliment de la Generalitat
el 1977 i lEstatut del 1979, nascut amb la democrcia, la Constituci
del 1978 i lEstat de les autonomies.
La llibertat collectiva de Catalunya troba en les institucions de la
Generalitat el nexe amb una histria dafirmaci i respecte dels drets
fonamentals i de les llibertats pbliques de la persona i dels pobles; una
histria que les dones i els homes de Catalunya volen prosseguir amb
la finalitat de fer possible la construcci duna societat democrtica
i avanada, de benestar i progrs, solidria amb el conjunt dEspanya i
incardinada a Europa.
19
Prembul
ESTATUT DAUTONOMIA DE CATALUNYA
El poble catal continua proclamant avui com a valors superiors

de la seva vida collectiva la llibertat, la justcia i la igualtat, i manifesta
la seva voluntat davanar per una via de progrs que asseguri una
qualitat de vida digna per a tots els que viuen i treballen a Catalunya.
Els poders pblics estan al servei de linters general i dels drets de
la ciutadania, amb respecte pel principi de la subsidiarietat.
s per tot aix que, seguint lesperit del prembul de lEstatut del
1979, aquest Estatut assumeix que:
Catalunya s un pas ric en territoris i gents, una diversitat que
la defineix i lenriqueix des de fa segles i lenforteix per als temps
venidors.
Catalunya s una comunitat de persones lliures per a persones
lliures on cadasc pot viure i expressar identitats diverses, amb un
decidit comproms comunitari basat en el respecte per la dignitat
de cadascuna de les persones.
Laportaci de tots els ciutadans i ciutadanes ha configurat una
societat integradora, amb lesfor com a valor i amb capacitat innovadora i emprenedora, uns valors que continuen impulsant-ne
el progrs.
Lautogovern de Catalunya es fonamenta en la Constituci, i tamb en els drets histrics del poble catal, que, en el marc daquella,
donen origen en aquest Estatut al reconeixement duna posici
singular de la Generalitat. Catalunya vol desenvolupar la seva
personalitat poltica en el marc dun Estat que reconeix i respecta
la diversitat didentitats dels pobles dEspanya.
La tradici cvica i associativa de Catalunya ha subratllat sempre
la importncia de la llengua i la cultura catalanes, dels drets i els
deures, del saber, de la formaci, de la cohesi social, del desenvolupament sostenible i de la igualtat de drets, i avui, especialment,
de la igualtat entre dones i homes.
Catalunya, per mitj de lEstat, participa en la construcci del
projecte poltic de la Uni Europea, els valors i els objectius de la
qual comparteix.
Catalunya, des de la seva tradici humanista, aferma el seu comproms amb tots els pobles per a construir un ordre mundial
pacfic i just.
20
TTOL PRELIMINAR
Art. 2
El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de

la ciutadania de Catalunya, ha definit [Catalunya com a naci]1 duna
manera mpliament majoritria. La Constituci espanyola, en larticle
segon, reconeix [la realitat nacional de Catalunya]2 com a nacionalitat.
En exercici del dret inalienable de Catalunya a lautogovern, els
parlamentaris catalans proposen, la Comissi Constitucional del Congrs dels Diputats acorda, les Corts Generals aproven i el poble de
Catalunya ratifica aquest Estatut.
TTOL PRELIMINAR
Article 1. Catalunya
Catalunya, com a nacionalitat, exerceix el seu autogovern constituda en comunitat autnoma dacord amb la Constituci i amb
aquest Estatut, que s la seva norma institucional bsica.
Article 2. La Generalitat
1. La Generalitat s el sistema institucional en qu sorganitza polticament lautogovern de Catalunya.
2. La Generalitat s integrada pel Parlament, la Presidncia de la
Generalitat, el Govern i les altres institucions que estableix el captol V
del ttol II.
3. Els municipis, les vegueries, les comarques i els altres ens locals
que les lleis determinin integren tamb el sistema institucional de la
Generalitat, com a ens en els quals aquesta sorganitza territorialment,
sens perjudici de llur autonomia.
4. Els poders de la Generalitat emanen del poble de Catalunya i
sexerceixen dacord amb el que estableixen aquest Estatut i la Constituci.
1. Aquesta referncia del prembul de lEstatut no t eficcia jurdica interpretativa
dacord amb el FJ 12 de la STC 31/2010, del 28 de juny.
2. Aquesta referncia del prembul de lEstatut no t eficcia jurdica interpretativa
dacord amb el FJ 12 de la STC 31/2010, del 28 de juny.
21
Art. 3
Article 3. Marc poltic

1. Les relacions de la Generalitat amb lEstat es fonamenten en el
principi de la lleialtat institucional mtua i es regeixen pel principi
general segons el qual la Generalitat s Estat, pel principi dautonomia,
pel de bilateralitat i pel de multilateralitat.
2. Catalunya t en lEstat espanyol i en la Uni Europea el seu espai
poltic i geogrfic de referncia i incorpora els valors, els principis i les
obligacions que deriven del fet de formar-ne part.
Article 4. Drets i principis rectors
1. Els poders pblics de Catalunya han de promoure el ple exercici
de les llibertats i els drets que reconeixen aquest Estatut, la Constituci,
la Uni Europea, la Declaraci universal de drets humans, el Conveni
europeu per a la protecci dels drets humans i els altres tractats i convenis internacionals subscrits per Espanya que reconeixen i garanteixen els drets i les llibertats fonamentals.
2. Els poders pblics de Catalunya han de promoure les condicions
perqu la llibertat i la igualtat dels individus i dels grups siguin reals
i efectives; han de facilitar la participaci de totes les persones en la
vida poltica, econmica, cultural i social, i han de reconixer el dret
dels pobles a conservar i desenvolupar llur identitat.
3. Els poders pblics de Catalunya han de promoure els valors
de la llibertat, la democrcia, la igualtat, el pluralisme, la pau, la justcia, la solidaritat, la cohesi social, lequitat de gnere i el desenvolupament sostenible.
[Article 5. Els drets histrics
Lautogovern de Catalunya es fonamenta tamb en els drets
histrics del poble catal, en les seves institucions seculars i en la
tradici jurdica catalana, que aquest Estatut incorpora i actualitza
a lempara de larticle 2, la disposici transitria segona i altres
preceptes de la Constituci, dels quals deriva el reconeixement
duna posici singular de la Generalitat amb relaci al dret civil,
la llengua, la cultura, la projecci daquestes en lmbit educatiu, i
el sistema institucional en qu sorganitza la Generalitat.]3
3. Aquest precepte s constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 10 de la
STC 31/2010, del 28 de juny, i pel FJ 4 de la STC 137/2010, del 16 de desembre.
22
TTOL PRELIMINAR
Art. 7
Article 6. La llengua prpia i les llenges oficials

1. La llengua prpia de Catalunya s el catal. Com a tal, el catal
s la llengua ds normal i preferent4 de les administracions pbliques i dels mitjans de comunicaci pblics de Catalunya, i s tamb
la llengua normalment emprada com a vehicular i daprenentatge en
lensenyament.
[2. El catal s la llengua oficial de Catalunya. Tamb ho s el
castell, que s la llengua oficial de lEstat espanyol. Totes les persones
tenen el dret dutilitzar les dues llenges oficials i els ciutadans de
Catalunya tenen el dret i el deure de conixer-les. Els poders pblics
de Catalunya han destablir les mesures necessries per a facilitar
lexercici daquests drets i el compliment daquest deure. Dacord amb
el que disposa larticle 32, no hi pot haver discriminaci per ls de
qualsevol de les dues llenges.]5
3. La Generalitat i lEstat han demprendre les accions necessries
per al reconeixement de loficialitat del catal a la Uni Europea i la
presncia i la utilitzaci del catal en els organismes internacionals i
en els tractats internacionals de contingut cultural o lingstic.
4. La Generalitat ha de promoure la comunicaci i la cooperaci
amb les altres comunitats i els altres territoris que comparteixen patrimoni lingstic amb Catalunya. A aquests efectes, la Generalitat i
lEstat, segons que correspongui, poden subscriure convenis, tractats
i altres mecanismes de collaboraci per a la promoci i la difusi
exterior del catal.
5. La llengua occitana, denominada arans a lAran, s la llengua
prpia daquest territori i s oficial a Catalunya, dacord amb el que
estableixen aquest Estatut i les lleis de normalitzaci lingstica.
Article 7. La condici poltica de catalans
1. Gaudeixen de la condici poltica de catalans o ciutadans de
Catalunya els ciutadans espanyols que tenen venatge administratiu
a Catalunya. Llurs drets poltics sexerceixen dacord amb aquest Estatut i les lleis.
4. Aquesta expressi s inconstitucional i nulla dacord amb la STC 31/2010, del 28
de juny.
5. Aquest apartat s constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 14.b de la
STC 31/2010, del 28 de juny i pel FJ 6 de la STC 137/2010, del 16 de desembre.
23
Art. 8
2. Gaudeixen, com a catalans, dels drets poltics definits per

aquest Estatut els espanyols residents a lestranger que han tingut
a Catalunya el darrer venatge administratiu, i tamb llurs descendents que mantenen aquesta ciutadania, si aix ho solliciten, en la
forma que determini la llei.
Article 8. Smbols de Catalunya
[1. Catalunya, definida com a nacionalitat en larticle 1, t com a
smbols nacionals la bandera, la festa i lhimne.]6
2. La bandera de Catalunya s la tradicional de quatre barres vermelles en fons groc i ha dsser present als edificis pblics i en els actes
oficials que tinguin lloc a Catalunya.
3. La festa de Catalunya s la Diada de lOnze de Setembre.
4. Lhimne de Catalunya s Els segadors.
5. El Parlament ha de regular les diverses expressions del marc
simblic de Catalunya i nha de fixar lordre protocollari.
6. La protecci jurdica dels smbols de Catalunya s la que correspon als altres smbols de lEstat.
Article 9. El territori
El territori de Catalunya s el que correspon als lmits geogrfics
i administratius de la Generalitat en el moment de lentrada en vigor
daquest Estatut.
Article 10. La capital
La capital de Catalunya s la ciutat de Barcelona, que s la seu permanent del Parlament, de la Presidncia de la Generalitat i del Govern,
sens perjudici que el Parlament i el Govern es puguin reunir en altres
llocs de Catalunya, dacord amb el que estableixen, respectivament, el
Reglament del Parlament i la llei.
Article 11. LAran
1. El poble arans exerceix lautogovern mitjanant aquest Estatut,
el Conselh Generau dAran i les altres institucions prpies.
6. Aquest apartat s constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 12 de la
STC 31/2010, del 28 de juny.
24
TTOL PRELIMINAR
Art. 14
2. Els ciutadans de Catalunya i les seves institucions poltiques reconeixen lAran com una realitat occitana dotada didentitat cultural,
histrica, geogrfica i lingstica, defensada pels aranesos al llarg dels
segles. Aquest Estatut reconeix, empara i respecta aquesta singularitat
i reconeix lAran com a entitat territorial singular dins de Catalunya,
la qual s objecte duna particular protecci per mitj dun rgim
jurdic especial.
Article 12. Els territoris amb vincles histrics, lingstics
i culturals amb Catalunya
La Generalitat ha de promoure la comunicaci, lintercanvi cultu
ral i la cooperaci amb les comunitats i els territoris, pertanyents o
no a lEstat espanyol, que tenen vincles histrics, lingstics i culturals
amb Catalunya. A aquests efectes, la Generalitat i lEstat, segons que
correspongui, poden subscriure convenis, tractats i altres instruments
de collaboraci en tots els mbits, que poden incloure la creaci dorganismes comuns.
Article 13. Les comunitats catalanes a lexterior
La Generalitat, en els termes establerts per la llei, ha de fomentar
els vincles socials, econmics i culturals amb les comunitats catalanes
a lexterior i els ha de prestar lassistncia necessria. Amb aquesta finalitat, la Generalitat, segons que correspongui, pot formalitzar acords de
cooperaci amb les institucions pbliques i privades dels territoris i els
pasos on es troben les comunitats catalanes a lexterior i pot sollicitar
a lEstat la subscripci de tractats internacionals sobre aquesta matria.
Article 14. Eficcia territorial de les normes
1. Les normes i les disposicions de la Generalitat i el dret civil de
Catalunya tenen eficcia territorial, sens perjudici de les excepcions
que es puguin establir en cada matria i de les situacions que shagin
de regir per lestatut personal o per altres normes dextraterritorialitat.
2. Els estrangers que adquireixen la nacionalitat espanyola resten
sotmesos al dret civil catal mentre mantinguin el venatge administratiu a Catalunya, llevat que manifestin llur voluntat en contra.
25
Art. 15
TTOL I
Dels drets, deures i principis rectors
CAPTOL I
Drets i deures de lmbit civil i social
Article 15. Drets de les persones
1. Els ciutadans de Catalunya sn titulars dels drets i els deures
reconeguts per les normes a qu fa referncia larticle 4.1.
2. Totes les persones tenen dret a viure amb dignitat, seguretat i
autonomia, lliures dexplotaci, de maltractaments i de tota mena de
discriminaci, i tenen dret al lliure desenvolupament de llur personalitat i capacitat personal.
3. Els drets que aquest Estatut reconeix als ciutadans de Catalunya
es poden estendre a altres persones, en els termes que estableixen les
lleis.
Article 16. Drets en lmbit de les famlies
Totes les persones tenen dret, dacord amb els requisits establerts
per la llei, a rebre prestacions socials i ajuts pblics per a atendre les
crregues familiars.
Article 17. Drets dels menors
Els menors tenen dret a rebre latenci integral necessria per al
desenvolupament de llur personalitat i llur benestar en el context familiar i social.
Article 18. Drets de les persones grans
Les persones grans tenen dret a viure amb dignitat, lliures dexplotaci i de maltractaments, sense que puguin sser discriminades
a causa de ledat.
Article 19. Drets de les dones
1. Totes les dones tenen dret al lliure desenvolupament de llur
personalitat i capacitat personal, i a viure amb dignitat, seguretat i
autonomia, lliures dexplotaci, maltractaments i de tota mena de
discriminaci.
26
TTOL I. DELS DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS
Art. 21
2. Les dones tenen dret a participar en condicions digualtat

doportunitats amb els homes en tots els mbits pblics i privats.
Article 20. Dret a viure amb dignitat el procs de la mort
1. Totes les persones tenen dret a rebre un tractament adequat del
dolor i cures palliatives integrals i a viure amb dignitat el procs de
llur mort.
2. Totes les persones tenen dret a expressar llur voluntat duna
manera anticipada per tal de deixar constncia de les instruccions
sobre les intervencions i els tractaments mdics que puguin rebre,
que han dsser respectades, en els termes que estableixen les lleis,
especialment pel personal sanitari quan no estiguin en condicions
dexpressar personalment llur voluntat.
Article 21. Drets i deures en lmbit de leducaci
1. Totes les persones tenen dret a una educaci de qualitat i a accedir-hi en condicions digualtat. La Generalitat ha destablir un model
educatiu dinters pblic que garanteixi aquests drets.
2. Les mares i els pares tenen garantit, dacord amb els principis
establerts per larticle 37.4, el dret que els assisteix per tal que llurs
fills i filles rebin la formaci religiosa i moral que vagi dacord amb
llurs conviccions a les escoles de titularitat pblica, en les quals lensenyament s laic.
3. Els centres docents privats poden sser sostinguts amb fons pblics dacord amb el que determinen les lleis, per tal de garantir els
drets daccs en condicions digualtat i a la qualitat de lensenyament.
4. Lensenyament s gratut en totes les etapes obligatries i en els
altres nivells que sestableixin per llei.
5. Totes les persones tenen dret a la formaci professional i a la
formaci permanent, en els termes que estableixen les lleis.
6. Totes les persones tenen dret a disposar, en els termes i les condicions que estableixin les lleis, dajuts pblics per a satisfer els requeriments educatius i per a accedir en igualtat de condicions als nivells
educatius superiors, en funci de llurs recursos econmics, aptituds
i preferncies.
27
Art. 22
7. Les persones amb necessitats educatives especials tenen dret a

rebre el suport necessari que els permeti accedir al sistema educatiu,
dacord amb el que estableixen les lleis.
8. Els membres de la comunitat educativa tenen dret a participar
en els assumptes escolars i universitaris en els termes que estableixen
les lleis.
Article 22. Drets i deures en lmbit cultural
1. Totes les persones tenen dret a accedir en condicions digualtat a
la cultura i al desenvolupament de llurs capacitats creatives individuals
i collectives.
2. Totes les persones tenen el deure de respectar i preservar el patrimoni cultural.
Article 23. Drets en lmbit de la salut
1. Totes les persones tenen dret a accedir en condicions digualtat
i gratutat als serveis sanitaris de responsabilitat pblica, en els termes
que estableixen les lleis.
2. Els usuaris de la sanitat pblica tenen dret al respecte de llurs
preferncies pel que fa a lelecci de metge o metgessa i de centre sanitari, en els termes i les condicions que estableixen les lleis.
3. Totes les persones, amb relaci als serveis sanitaris pblics i privats, tenen dret a sser informades sobre els serveis a qu poden accedir
i els requisits necessaris per a usar-los; sobre els tractaments mdics i
llurs riscs, abans que els siguin aplicats; a donar el consentiment per
a qualsevol intervenci; a accedir a la histria clnica prpia, i a la
confidencialitat de les dades relatives a la salut prpia, en els termes
que estableixen les lleis.
Article 24. Drets en lmbit dels serveis socials
1. Totes les persones tenen dret a accedir en condicions digualtat a les prestacions de la xarxa de serveis socials de responsabilitat
pblica, a sser informades sobre aquestes prestacions i a donar el
consentiment per a qualsevol actuaci que les afecti personalment,
en els termes que estableixen les lleis.
28
Art. 27
2. Les persones amb necessitats especials, per a mantenir lautonomia personal en les activitats de la vida diria, tenen dret a rebre
latenci adequada a llur situaci, dacord amb les condicions que
legalment sestableixen.
3. Les persones o les famlies que es troben en situaci de pobresa
tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania que els asseguri els mnims duna vida digna, dacord amb les condicions que
legalment sestableixen.
4. Les organitzacions del tercer sector social tenen dret a complir
llurs funcions en els mbits de la participaci i la collaboraci socials.
Article 25. Drets en lmbit laboral
1. Els treballadors tenen dret a formar-se i promoures professionalment i a accedir de manera gratuta als serveis pblics docupaci.
2. Les persones excloses del mercat de treball perqu no han pogut
accedir-hi o reinserir-shi i que no disposen de mitjans de subsistncia
propis tenen dret a percebre prestacions i recursos no contributius de
carcter palliatiu, en els termes que estableixen les lleis.
3. Tots els treballadors tenen dret a acomplir les tasques laborals i
professionals en condicions de garantia per a la salut, la seguretat i la
dignitat de les persones.
4. Els treballadors, o llurs representants, tenen dret a la informaci,
la consulta i la participaci en les empreses.
5. Les organitzacions sindicals i empresarials tenen dret a complir
llurs funcions en els mbits de la concertaci social, la participaci i
la collaboraci social.
Article 26. Drets en lmbit de lhabitatge
Les persones que no disposen dels recursos suficients tenen dret a
accedir a un habitatge digne, per a la qual cosa els poders pblics han
destablir per llei un sistema de mesures que garanteixi aquest dret,
amb les condicions que determinen les lleis.
Article 27. Drets i deures amb relaci al medi ambient
1. Totes les persones tenen dret a viure en un medi equilibrat,
sostenible i respectus amb la salut, dacord amb els estndards i els
29
Art. 28
nivells de protecci que determinen les lleis. Tamb tenen dret a gaudir
dels recursos naturals i del paisatge en condicions digualtat, i tenen
el deure de fer-ne un s responsable i evitar-ne el malbaratament.
2. Totes les persones tenen dret a la protecci davant les diferents
formes de contaminaci, dacord amb els estndards i els nivells que
determinen les lleis. Tamb tenen el deure de collaborar en la conservaci del patrimoni natural i en les actuacions que tendeixin a eliminar
les diferents formes de contaminaci, amb lobjectiu de mantenir-lo
i conservar-lo per a les generacions futures.
3. Totes les persones tenen dret a accedir a la informaci mediambiental de qu disposen els poders pblics. El dret dinformaci
noms pot sser limitat per motius dordre pblic justificats, en els
termes que estableixen les lleis.
Article 28. Drets dels consumidors i usuaris
1. Les persones, en llur condici de consumidores i usuries de
bns i de serveis, tenen dret a la protecci de llur salut i seguretat.
Tamb tenen dret a una informaci vera i entenedora sobre les caracterstiques i els preus dels productes i dels serveis, a un rgim de
garanties dels productes adquirits i dels subministraments contractats
i a la protecci de llurs interessos econmics davant conductes abusives, negligents o fraudulentes.
2. Els consumidors i usuaris tenen dret a sser informats i a participar, directament o per mitj de llurs representants, pel que fa a les
administracions pbliques de Catalunya, en els termes que estableixen
les lleis.
CAPTOL II
Drets en lmbit poltic i de lAdministraci
Article 29. Dret de participaci
1. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar en condicions
digualtat en els afers pblics de Catalunya, de manera directa o b per
mitj de representants, en els supsits i en els termes que estableixen
aquest Estatut i les lleis.
30
Art. 30
2. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a elegir llurs representants

en els rgans poltics representatius i a presentar-shi com a candidats,
dacord amb les condicions i els requisits que estableixen les lleis.
3. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure i a presentar iniciatives legislatives al Parlament, en els termes que estableixen
aquest Estatut i les lleis.
4. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar, directament o
per mitj dentitats associatives, en el procs delaboraci de les lleis del
Parlament, mitjanant els procediments que estableixi el Reglament
del Parlament.
5. Totes les persones tenen dret a dirigir peticions i a plantejar
queixes, en la forma i amb els efectes que estableixen les lleis, a les
institucions i lAdministraci de la Generalitat, i tamb als ens locals
de Catalunya, en matries de les competncies respectives. La llei ha
destablir les condicions dexercici i els efectes daquest dret i les obligacions de les institucions receptores.
6. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure la convocatria de consultes populars per la Generalitat i els ajuntaments, en
matria de les competncies respectives, en la forma i amb les condicions que les lleis estableixen.
Article 30. Drets daccs als serveis pblics i a una bona Administraci
1. Totes les persones tenen dret a accedir en condicions digualtat als serveis pblics i als serveis econmics dinters general. Les
administracions pbliques han de fixar les condicions daccs i els
estndards de qualitat daquests serveis, amb independncia del rgim
de llur prestaci.
2. Totes les persones tenen dret que els poders pblics de Catalunya
les tractin, en els afers que les afecten, duna manera imparcial i objectiva, i que lactuaci dels poders pblics sigui proporcionada a les
finalitats que la justifiquen.
3. Les lleis han de regular les condicions dexercici i les garanties
dels drets a qu fan referncia els apartats 1 i 2 i han de determinar
els casos en qu les administracions pbliques de Catalunya i els
serveis pblics que en depenen han dadoptar una carta de drets
dels usuaris i dobligacions dels prestadors.
31
Art. 31
Article 31. Dret a la protecci de les dades personals

Totes les persones tenen dret a la protecci de les dades personals
contingudes en els fitxers que sn competncia de la Generalitat i
tenen dret a accedir-hi, examinar-les i obtenir-ne la correcci. Una
autoritat independent, designada pel Parlament, ha de vetllar perqu
aquests drets siguin respectats, en els termes que estableixen les lleis.
CAPTOL III
Drets i deures lingstics
Article 32. Drets i deures de coneixement i s de les llenges
Totes les persones tenen dret a no sser discriminades per raons
lingstiques. Els actes jurdics fets en qualsevol de les dues llenges
oficials tenen, pel que fa a la llengua, validesa i eficcia plenes.
Article 33. Drets lingstics davant les administracions pbliques
i les institucions estatals
1. Els ciutadans tenen el dret dopci lingstica. En les relacions
amb les institucions, les organitzacions i les administracions pbliques
a Catalunya, totes les persones tenen dret a utilitzar la llengua oficial
que elegeixin. Aquest dret obliga les institucions, organitzacions i administracions pbliques, inclosa lAdministraci electoral a Catalunya,
i, en general, les entitats privades que en depenen quan exerceixen
funcions pbliques.
2. Totes les persones, en les relacions amb lAdministraci de justcia, el Ministeri Fiscal, el notariat i els registres pblics, tenen dret a
utilitzar la llengua oficial que elegeixin en totes les actuacions judicials,
notarials i registrals, i a rebre tota la documentaci oficial emesa a
Catalunya en la llengua sollicitada, sense que puguin patir indefensi
ni dilacions indegudes a causa de la llengua emprada, ni sels pugui
exigir cap mena de traducci.
3. Per a garantir el dret dopci lingstica, els jutges i els magistrats, els fiscals, els notaris, els registradors de la propietat i mercantils, els encarregats del Registre Civil i el personal al servei de
lAdministraci de justcia, per a prestar llurs serveis a Catalunya,
han dacreditar, en la forma que estableixen les lleis, que tenen un
32
Art. 35
nivell de coneixement adequat i suficient de les llenges oficials, que

els fa aptes per a complir les funcions prpies de llur crrec o de llur
lloc de treball.
4. Per a garantir el dret dopci lingstica, lAdministraci de lEstat situada a Catalunya ha dacreditar que el personal al seu servei t un
nivell de coneixement adequat i suficient de les dues llenges oficials,
que el fa apte per a complir les funcions prpies del seu lloc de treball.
[5. Els ciutadans de Catalunya tenen el dret de relacionar-se per
escrit en catal amb els rgans constitucionals i amb els rgans jurisdiccionals dmbit estatal, dacord amb el procediment establert per
la legislaci corresponent. Aquestes institucions han datendre i han
de tramitar els escrits presentats en catal, que tenen, en tot cas, plena
eficcia jurdica.]7
[Article 34. Drets lingstics dels consumidors i usuaris
Totes les persones tenen dret a sser ateses oralment i per escrit
en la llengua oficial que elegeixin en llur condici dusuries o consumidores de bns, productes i serveis. Les entitats, les empreses i els
establiments oberts al pblic a Catalunya estan subjectes al deure de
disponibilitat lingstica en els termes que estableixen les lleis.]8
Article 35. Drets lingstics en lmbit de lensenyament
[1. Totes les persones tenen dret a rebre lensenyament en catal,
dacord amb el que estableix aquest Estatut. El catal sha dutilitzar
normalment com a llengua vehicular i daprenentatge en lensenyament universitari i en el no universitari.]9
2. [Els alumnes tenen dret a rebre lensenyament en catal en
lensenyament no universitari.]10 Tamb tenen el dret i el deure de
conixer amb suficincia oral i escrita el catal i el castell en finalitzar
8. Aquest article s constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 22 de la
STC 31/2.010, del 28 de juny.
33
Art. 36
lensenyament obligatori, sigui quina sigui llur llengua habitual en

incorporar-se a lensenyament. Lensenyament del catal i el castell
ha de tenir una presncia adequada en els plans destudis.
3. Els alumnes tenen dret a no sser separats en centres ni en grups
classe diferents per ra de llur llengua habitual.
4. Els alumnes que sincorporen ms tard de ledat corresponent
al sistema escolar de Catalunya gaudeixen del dret a rebre un suport
lingstic especial si la manca de comprensi els dificulta seguir amb
normalitat lensenyament.
5. El professorat i lalumnat dels centres universitaris tenen dret a
expressar-se, oralment i per escrit, en la llengua oficial que elegeixin.
Article 36. Drets amb relaci a larans
1. A lAran totes les persones tenen el dret de conixer i utilitzar
larans i dsser ateses oralment i per escrit en arans en llurs relacions amb les administracions pbliques i amb les entitats pbliques
i privades que en depenen.
2. Els ciutadans de lAran tenen el dret dutilitzar larans en llurs
relacions amb la Generalitat.
3. Shan de determinar per llei els altres drets i deures lingstics
amb relaci a larans.
CAPTOL IV
Garanties dels drets estatutaris
Article 37. Disposicions generals
1. Els drets que reconeixen els captols I, II i III daquest ttol vinculen tots els poders pblics de Catalunya i, dacord amb la naturalesa de
cada dret, els particulars. Les disposicions que dictin els poders pblics
de Catalunya han de respectar aquests drets i shan dinterpretar i
aplicar en el sentit ms favorable per a llur plena efectivitat.
Els drets que reconeixen els articles 32 i 33 tamb vinculen lAdministraci general de lEstat a Catalunya.
2. El Parlament ha daprovar per llei la Carta dels drets i els deures
dels ciutadans de Catalunya. Les disposicions daquest article relatives
34
Art. 39
als drets que reconeixen els captols I, II i III daquest ttol sapliquen
tamb als drets reconeguts per la dita Carta.
3. La regulaci essencial i el desenvolupament directe dels drets
reconeguts pels captols I, II i III daquest ttol shan de fer per llei del
Parlament.
4. Els drets i els principis daquest ttol no comporten una alteraci del rgim de distribuci de competncies ni la creaci de ttols
competencials nous o la modificaci dels que ja existeixen. Cap de
les disposicions daquest ttol no pot sser desplegada, aplicada o interpretada de manera que redueixi o limiti els drets fonamentals que
reconeixen la Constituci i els tractats i els convenis internacionals
ratificats per Espanya.
Article 38. Tutela
1. El Consell de Garanties Estatutries tutela els drets que reconeixen els captols I, II i III daquest ttol i la Carta dels drets i els deures
dels ciutadans de Catalunya, dacord amb el que estableix larticle
76.2.b i c.
2. Els actes que vulnerin els drets reconeguts pels captols I, II i
III daquest ttol i per la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de
Catalunya sn objecte de recurs davant el Tribunal Superior de Justcia
de Catalunya, dacord amb els procediments que estableixen les lleis.
CAPTOL V
Principis rectors
1. Els poders pblics de Catalunya han dorientar les poltiques pbliques dacord amb els principis rectors que estableixen la Constituci
i aquest Estatut. En lexercici de llurs competncies, els poders pblics
de Catalunya han de promoure i adoptar les mesures necessries per
a garantir-ne leficcia plena.
2. El reconeixement, el respecte i la protecci dels principis rectors informen la legislaci positiva, la prctica judicial i lactuaci dels
poders pblics.
35
Art. 40
3. Els principis rectors sn exigibles davant la jurisdicci, dacord

amb el que determinen les lleis i les altres disposicions que els despleguen.
Article 40. Protecci de les persones i de les famlies
1. Els poders pblics han de tenir com a objectiu la millora de la
qualitat de vida de totes les persones.
2. Els poders pblics han de garantir la protecci jurdica, econmica i social de les diverses modalitats de famlia que regulen
les lleis, com a estructura bsica i factor de cohesi social i com a
primer nucli de convivncia de les persones. Aix mateix, han de
promoure les mesures econmiques i normatives de suport a les
famlies dirigides a garantir la conciliaci de la vida laboral i familiar i a tenir descendncia, amb una atenci especial a les famlies
nombroses.
3. Els poders pblics han de garantir la protecci dels infants,
especialment contra tota forma dexplotaci, dabandonament, de
maltractament o crueltat i de la pobresa i els seus efectes. En totes les
actuacions portades a terme pels poders pblics o per institucions
privades linters superior de linfant ha dsser prioritari.
4. Els poders pblics han de promoure poltiques pbliques que
afavoreixin lemancipaci dels joves, facilitant-los laccs al mn
laboral i a lhabitatge per tal que puguin desenvolupar llur propi
projecte de vida i participar en igualtat de drets i deures en la vida
social i cultural.
5. Els poders pblics han de garantir la protecci jurdica de les
persones amb discapacitats i han de promouren la integraci social,
econmica i laboral. Tamb han dadoptar les mesures necessries
per a suplir o complementar el suport de llur entorn familiar directe.
6. Els poders pblics han de garantir la protecci de les persones
grans perqu puguin portar una vida digna i independent i participar
en la vida social i cultural. Tamb han de procurar la plena integraci
de les persones grans en la societat per mitj de poltiques pbliques
basades en el principi de solidaritat intergeneracional.
7. Els poders pblics han de promoure la igualtat de les diferents
unions estables de parella, tenint en compte llurs caracterstiques,
36
Art. 41
amb independncia de lorientaci sexual de llurs membres. La llei

ha de regular aquestes unions i altres formes de convivncia i llurs
efectes.
8. Els poders pblics han de promoure la igualtat de totes les persones amb independncia de lorigen, la nacionalitat, el sexe, la raa,
la religi, la condici social o lorientaci sexual, i tamb han de promoure leradicaci del racisme, de lantisemitisme, de la xenofbia,
de lhomofbia i de qualsevol altra expressi que atempti contra la
igualtat i la dignitat de les persones.
Article 41. Perspectiva de gnere
1. Els poders pblics han de garantir el compliment del principi
digualtat doportunitats entre dones i homes en laccs a locupaci,
en la formaci, en la promoci professional, en les condicions de treball, inclosa la retribuci, i en totes les altres situacions, i tamb han
de garantir que les dones no siguin discriminades a causa dembars
o de maternitat.
2. Els poders pblics han de garantir la transversalitat en la incorporaci de la perspectiva de gnere i de les dones en totes les poltiques
pbliques per a aconseguir la igualtat real i efectiva i la paritat entre
dones i homes.
3. Les poltiques pbliques han de garantir que safrontin de manera integral totes les formes de violncia contra les dones i els actes de
carcter sexista i discriminatori; han de fomentar el reconeixement del
paper de les dones en els mbits cultural, histric, social i econmic, i
han de promoure la participaci dels grups i les associacions de dones
en lelaboraci i lavaluaci daquestes poltiques.
4. Els poders pblics han de reconixer i tenir en compte el valor
econmic del treball de cura i atenci en lmbit domstic i familiar
en la fixaci de llurs poltiques econmiques i socials.
5. Els poders pblics, en lmbit de llurs competncies, i en els
supsits que estableix la llei, han de vetllar perqu la lliure decisi de
la dona sigui determinant en tots els casos que en puguin afectar la
dignitat, la integritat i el benestar fsic i mental, en particular pel que
fa al propi cos i a la seva salut reproductiva i sexual.
37
Art. 42
Article 42. Cohesi i benestar socials

1. Els poders pblics han de promoure poltiques pbliques que fomentin la cohesi social i que garanteixin un sistema de serveis socials,
de titularitat pblica i concertada, adequat als indicadors econmics
i socials de Catalunya.
2. Els poders pblics han de vetllar per la plena integraci social,
econmica i laboral de les persones i dels collectius ms necessitats
de protecci, especialment dels que es troben en situaci de pobresa
i de risc dexclusi social.
3. Els poders pblics han de vetllar per la dignitat, la seguretat i la
protecci integral de les persones, especialment de les ms vulnerables.
4. Els poders pblics han de garantir la qualitat del servei i la gratu
tat de lassistncia sanitria pblica en els termes que estableix la llei.
5. Els poders pblics han de promoure poltiques preventives i
comunitries i han de garantir la qualitat del servei i la gratutat dels
serveis socials que les lleis determinen com a bsics.
6. Els poders pblics han demprendre les accions necessries per
a establir un rgim dacolliment de les persones immigrades i han de
promoure les poltiques que garanteixin el reconeixement i lefectivitat
dels drets i deures de les persones immigrades, la igualtat doportunitats, les prestacions i els ajuts que en permetin la plena acomodaci
social i econmica i la participaci en els afers pblics.
7. Els poders pblics han de vetllar per la convivncia social, cultural i religiosa entre totes les persones a Catalunya i pel respecte a la diversitat de creences i conviccions tiques i filosfiques de les persones,
i han de fomentar les relacions interculturals per mitj de limpuls i la
creaci dmbits de coneixement recproc, dileg i mediaci. Tamb
han de garantir el reconeixement de la cultura del poble gitano com
a salvaguarda de la realitat histrica daquest poble.
Article 43. Foment de la participaci
1. Els poders pblics han de promoure la participaci social en
lelaboraci, la prestaci i lavaluaci de les poltiques pbliques, i tamb la participaci individual i associativa en els mbits cvic, social,
cultural, econmic i poltic, amb ple respecte als principis de pluralisme, lliure iniciativa i autonomia.
38
Art. 45
2. Els poders pblics han de facilitar la participaci i la representaci ciutadanes i poltiques, amb una atenci especial a les zones menys
poblades del territori.
3. Els poders pblics han de procurar que les campanyes institu
cionals que sorganitzin en ocasi dels processos electorals tinguin com
a finalitat la de promoure la participaci ciutadana i que els electors
rebin dels mitjans de comunicaci una informaci vera, objectiva,
neutral i respectuosa del pluralisme poltic sobre les candidatures que
concorren en els processos electorals.
Article 44. Educaci, recerca i cultura
1. Els poders pblics han de garantir la qualitat del sistema densenyament i han dimpulsar una formaci humana, cientfica i tcnica
de lalumnat basada en els valors socials digualtat, solidaritat, llibertat,
pluralisme, responsabilitat cvica i els altres que fonamenten la convivncia democrtica.
2. Els poders pblics han de promoure el coneixement suficient
duna tercera llengua en finalitzar lensenyament obligatori.
3. Els poders pblics han de promoure i han dimpulsar la implicaci i la participaci de la famlia en leducaci dels fills i filles, en el
marc de la comunitat educativa, i han de facilitar i promoure laccs
a les activitats deducaci en el lleure.
4. Els poders pblics han de fomentar la investigaci i la recerca
cientfica de qualitat, la creativitat artstica i la conservaci i la difusi
del patrimoni cultural de Catalunya.
5. Els poders pblics han demprendre les accions necessries per
a facilitar a totes les persones laccs a la cultura, als bns i als serveis
culturals i al patrimoni cultural, arqueolgic, histric, industrial i artstic de Catalunya.
Article 45. mbit socioeconmic
1. Els poders pblics han dadoptar les mesures necessries per a
promoure el progrs econmic i el progrs social de Catalunya i dels
seus ciutadans, basats en els principis de la solidaritat, la cohesi, el
desenvolupament sostenible i la igualtat doportunitats.
39
Art. 45
2. Els poders pblics han de promoure una distribuci de la renda

personal i territorial ms equitativa en el marc dun sistema catal de
benestar.
3. Els poders pblics han dadoptar les mesures necessries per a
garantir els drets laborals i sindicals dels treballadors, han dimpulsar
i han de promouren la participaci en les empreses i les poltiques
docupaci plena, de foment de lestabilitat laboral, de formaci de
les persones treballadores, de prevenci de riscs laborals, de seguretat
i dhigiene en el treball, de creaci dunes condicions dignes al lloc de
treball, de no-discriminaci per ra de gnere i de garantia del descans
necessari i de les vacances retribudes.
4. La Generalitat ha de promoure la creaci dun espai catal de
relacions laborals establert en funci de la realitat productiva i empresarial especfica de Catalunya i dels seus agents socials, en el qual
han destar representades les organitzacions sindicals i empresarials i
lAdministraci de la Generalitat. En aquest marc, els poders pblics
han de fomentar una prctica prpia de dileg social, de concertaci,
de negociaci collectiva, de resoluci extrajudicial de conflictes laborals i de participaci en el desenvolupament i la millora de lentramat
productiu.
5. La Generalitat ha dafavorir el desenvolupament de lactivitat
empresarial i lesperit emprenedor tenint en compte la responsabilitat social de lempresa, la lliure iniciativa i les condicions de competncia, i ha de protegir especialment leconomia productiva, lactivitat
dels emprenedors autnoms i la de les empreses petites i mitjanes. La
Generalitat ha de fomentar lacci de les cooperatives i les societats
laborals i ha destimular les iniciatives de leconomia social.
6. Les organitzacions sindicals i empresarials han de participar en
la definici de les poltiques pbliques que les afectin. La Generalitat
ha de promoure la mediaci i larbitratge per a la resoluci de conflictes dinteressos entre els diversos agents socials.
7. Les organitzacions professionals i les corporacions de dret pblic representatives dinteressos econmics i professionals i les entitats
associatives del tercer sector han dsser consultades en la definici de
les poltiques pbliques que les afectin.
40
Art. 46
8. La Generalitat, en consideraci a les funcions social, cultural i

de promoci econmica que compleixen les caixes destalvis, ha de
protegir lautonomia institucional i ha de promoure la contribuci
social daquestes entitats a les estratgies econmiques i socials dels
diversos territoris de Catalunya.
Article 46. Medi ambient, desenvolupament sostenible
i equilibri territorial
1. Els poders pblics han de vetllar per la protecci del medi
ambient per mitj de ladopci de poltiques pbliques basades
en el desenvolupament sostenible i la solidaritat collectiva i inter
generacional.
2. Les poltiques mediambientals shan de dirigir especialment a
la reducci de les diferents formes de contaminaci, la fixaci destndards i de nivells mnims de protecci, larticulaci de mesures
correctives de limpacte ambiental, la utilitzaci racional dels recursos naturals, la prevenci i el control de lerosi i de les activitats
que alteren el rgim atmosfric i climtic, i el respecte als principis
de preservaci del medi, conservaci dels recursos naturals, responsabilitat, fiscalitat ecolgica i reciclatge i reutilitzaci dels bns
i els productes.
3. Els poders pblics han de fer efectives les condicions per a la preservaci de la natura i la biodiversitat, han de promoure la integraci
dobjectius ambientals a les poltiques sectorials i han destablir les
condicions que permetin a totes les persones el gaudi del patrimoni
natural i paisatgstic.
4. Els poders pblics han de vetllar per la cohesi econmica i
territorial aplicant poltiques que assegurin un tractament especial
de les zones de muntanya, la protecci del paisatge, la defensa del
litoral, el foment de les activitats agrries, ramaderes i silvcoles i una
distribuci equilibrada al territori dels diferents sectors productius,
els serveis dinters general i les xarxes de comunicaci.
5. Els poders pblics han de facilitar als ciutadans la informaci
mediambiental i han de fomentar leducaci en els valors de la preservaci i de la millora del medi ambient com a patrimoni com.
41
Art. 47
Article 47. Habitatge

Els poders pblics han de facilitar laccs a lhabitatge mitjanant la
generaci de sl i la promoci dhabitatge pblic i dhabitatge protegit,
amb una atenci especial pels joves i els collectius ms necessitats.
Article 48. Mobilitat i seguretat viria
1. Els poders pblics han de promoure poltiques de transport i
de comunicaci, basades en criteris de sostenibilitat, que fomentin la
utilitzaci del transport pblic i la millora de la mobilitat i garanteixin
laccessibilitat per a les persones amb mobilitat reduda.
2. Els poders pblics han dimpulsar, duna manera prioritria,
les mesures destinades a lincrement de la seguretat viria i la disminuci dels accidents de trnsit, amb una incidncia especial en la
prevenci, leducaci viria i latenci a les vctimes.
Article 49. Protecci dels consumidors i usuaris
1. Els poders pblics han de garantir la protecci de la salut, la
seguretat i la defensa dels drets i els interessos legtims dels consumidors i usuaris.
2. Els poders pblics han de garantir lexistncia dinstruments de
mediaci i arbitratge en matria de consum, nhan de promoure el
coneixement i la utilitzaci i han de donar suport a les organitzacions
de consumidors i usuaris.
Article 50. Foment i difusi del catal
1. Els poders pblics han de protegir el catal en tots els mbits i
sectors i nhan de fomentar ls, la difusi i el coneixement. Aquests
principis tamb shan daplicar respecte a larans.
2. El Govern, les universitats i les institucions densenyament superior, en lmbit de les competncies respectives, han dadoptar les
mesures pertinents per a garantir ls del catal en tots els mbits de
les activitats docents, no docents i de recerca.
3. Les poltiques de foment del catal shan destendre al conjunt
de lEstat, a la Uni Europea i a la resta del mn.
4. Els poders pblics han de promoure que les dades que figurin en
letiquetatge, en lembalatge i en les instruccions ds dels productes
distributs a Catalunya constin tamb en catal.
42
Art. 52
[5. La Generalitat, lAdministraci local i les altres corporacions

pbliques de Catalunya, les institucions i les empreses que en depenen i els concessionaris de llurs serveis han demprar el catal en llurs
actuacions internes i en la relaci entre ells. Tamb lhan demprar en
les comunicacions i les notificacions dirigides a persones fsiques o
jurdiques residents a Catalunya, sens perjudici del dret dels ciutadans
a rebre-les en castell si ho demanen.]11
6. Els poders pblics han de garantir ls de la llengua de signes
catalana i les condicions que permetin dassolir la igualtat de les persones amb sordesa que optin per aquesta llengua, que ha dsser objecte
densenyament, protecci i respecte.
7. LEstat, dacord amb el que disposa la Constituci, ha de donar
suport a laplicaci dels principis que estableix aquest article. Shan
destablir els instruments de coordinaci i, si escau, dactuaci conjunta perqu siguin ms efectius.
Article 51. Cooperaci al foment de la pau i cooperaci
al desenvolupament
1. La Generalitat ha de promoure la cultura de la pau i accions de
foment de la pau al mn.
2. La Generalitat ha de promoure accions i poltiques de cooperaci al desenvolupament dels pobles i ha destablir programes dajut
humanitari demergncia.
Article 52. Mitjans de comunicaci social
1. Correspon als poders pblics de promoure les condicions per a
garantir el dret a la informaci i a rebre dels mitjans de comunicaci
una informaci vera i uns continguts que respectin la dignitat de les
persones i el pluralisme poltic, social, cultural i religis. En el cas dels
mitjans de comunicaci de titularitat pblica la informaci tamb ha
dsser neutral.
2. Els poders pblics han de promoure les condicions per a garantir
laccs sense discriminacions als serveis audiovisuals en lmbit de
Catalunya.
43
Art. 53
Article 53. Accs a les tecnologies de la informaci

i de la comunicaci
1. Els poders pblics han de facilitar el coneixement de la societat
de la informaci i han dimpulsar laccs a la comunicaci i a les tecnologies de la informaci, en condicions digualtat, en tots els mbits
de la vida social, incls el laboral; han de fomentar que aquestes tecnologies es posin al servei de les persones i no afectin negativament
llurs drets, i han de garantir la prestaci de serveis per mitj de les
dites tecnologies, dacord amb els principis duniversalitat, continutat
i actualitzaci.
2. La Generalitat ha de promoure la formaci, la recerca i la innovaci tecnolgiques perqu les oportunitats de progrs que ofereix la
societat del coneixement i de la informaci contribueixin a la millora
del benestar i la cohesi socials.
Article 54. Memria histrica
1. La Generalitat i els altres poders pblics han de vetllar pel coneixement i el manteniment de la memria histrica de Catalunya
com a patrimoni collectiu que testimonia la resistncia i la lluita
pels drets i les llibertats democrtiques. Amb aquesta finalitat, han
dadoptar les iniciatives institucionals necessries per al reconeixement i la rehabilitaci de tots els ciutadans que han patit persecuci
com a conseqncia de la defensa de la democrcia i lautogovern
de Catalunya.
2. La Generalitat ha de vetllar perqu la memria histrica es
converteixi en smbol permanent de la tolerncia, de la dignitat dels
valors democrtics, del rebuig dels totalitarismes i del reconeixement
de totes les persones que han patit persecuci a causa de llurs opcions
personals, ideolgiques o de conscincia.
44
TTOL II. DE LES INSTITUCIONS
Art. 57
TTOL II
De les institucions
CAPTOL I
El Parlament
1. El Parlament representa el poble de Catalunya.
2. El Parlament exerceix la potestat legislativa, aprova els pressupostos de la Generalitat i controla i impulsa lacci poltica i de govern.
s la seu on sexpressa preferentment el pluralisme i es fa pblic el
debat poltic.
3. El Parlament s inviolable.
Article 56. Composici i rgim electoral
1. El Parlament es compon dun mnim de cent diputats i un mxim de cent cinquanta, elegits per a un termini de quatre anys per mitj
de sufragi universal, lliure, igual, directe i secret, dacord amb aquest
Estatut i la legislaci electoral.
2. El sistema electoral s de representaci proporcional i ha dassegurar la representaci adequada de totes les zones del territori de
Catalunya. LAdministraci electoral s independent i garanteix la
transparncia i lobjectivitat del procs electoral. El rgim electoral s
regulat per una llei del Parlament aprovada en una votaci final sobre
el conjunt del text per majoria de dues terceres parts dels diputats.
3. Sn electors i elegibles els ciutadans de Catalunya que estan en
ple s de llurs drets civils i poltics, dacord amb la legislaci electoral.
La llei electoral de Catalunya ha destablir criteris de paritat entre dones i homes per a lelaboraci de les llistes electorals.
4. El president o presidenta de la Generalitat, quinze dies abans
del finiment de la legislatura, ha de convocar les eleccions, que han
de tenir lloc entre quaranta i seixanta dies desprs de la convocatria.
Article 57. Estatut dels diputats
1. Els membres del Parlament sn inviolables pels vots i les opinions que emetin en lexercici de llur crrec. Durant llur mandat
45
Art. 58
gaudeixen dimmunitat amb lefecte concret que no poden sser detinguts si no s en cas de delicte flagrant.
2. En les causes contra els diputats, s competent el Tribunal Superior de Justcia de Catalunya. Fora del territori de Catalunya la responsabilitat penal s exigible en els mateixos termes davant la Sala
Penal del Tribunal Suprem.
3. Els diputats no estan sotmesos a mandat imperatiu.
Article 58. Autonomia parlamentria
1. El Parlament gaudeix dautonomia organitzativa, financera,
administrativa i disciplinria.
2. El Parlament elabora i aprova el seu reglament, el seu pressupost
i fixa lestatut del personal que en depn.
3. Laprovaci i la reforma del Reglament del Parlament corresponen al Ple del Parlament i requereixen el vot favorable de la majoria absoluta dels diputats en una votaci final sobre el conjunt del
text.
Article 59. Organitzaci i funcionament
1. El Parlament t un president o presidenta i una mesa elegits
pel Ple. El Reglament del Parlament en regula lelecci i les funcions.
2. El Reglament del Parlament regula els drets i els deures dels
diputats, els requisits per a la formaci de grups parlamentaris, la
intervenci daquests en lexercici de les funcions parlamentries i les
atribucions de la Junta de Portaveus.
3. El Parlament funciona en ple i en comissions. Els grups parlamentaris participen en totes les comissions en proporci a llurs
membres.
4. El Parlament t una diputaci permanent, presidida pel president o presidenta del Parlament i integrada pel nombre de diputats
que el Reglament del Parlament determini, en proporci a la representaci de cada grup parlamentari. La Diputaci Permanent vetlla pels
poders del Parlament quan aquest no s reunit en els perodes entre
sessions, quan ha finit el mandat parlamentari i quan ha estat dissolt.
En cas de finiment de la legislatura o de dissoluci del Parlament, el
46
Art. 60
mandat dels diputats que integren la Diputaci Permanent s prorrogat fins a la constituci del nou Parlament.
5. Els crrecs pblics i el personal al servei de les administracions
pbliques que actuen a Catalunya tenen lobligaci de comparixer a
requeriment del Parlament.
6. El Parlament pot crear comissions dinvestigaci sobre qualsevol
assumpte de rellevncia pblica que sigui dinters de la Generalitat.
Les persones requerides per les comissions dinvestigaci han de comparixer-hi obligatriament, dacord amb el procediment i les garanties establerts pel Reglament del Parlament. Shan de regular per llei
les sancions per lincompliment daquesta obligaci.
7. El Reglament del Parlament ha de regular la tramitaci de les
peticions individuals i collectives dirigides al Parlament. Tamb ha
destablir mecanismes de participaci ciutadana en lexercici de les
funcions parlamentries.
Article 60. Rgim de les reunions i les sessions
1. El Parlament es reuneix anualment en dos perodes ordinaris
de sessions fixats pel Reglament. El Parlament es pot reunir en sessions extraordinries fora dels perodes ordinaris de sessions. Les
sessions extraordinries del Parlament sn convocades pel seu president o presidenta per acord de la Diputaci Permanent, a proposta de
tres grups parlamentaris o duna quarta part dels diputats, o a petici
de grups parlamentaris o de diputats que en representin la majoria
absoluta. El Parlament tamb es reuneix en sessi extraordinria a
petici del president o presidenta de la Generalitat. Les sessions extraordinries es convoquen amb un ordre del dia determinat i saixequen
desprs dhaver-lo exhaurit.
2. Les sessions del Ple sn pbliques, excepte en els supsits establerts pel Reglament del Parlament.
3. El Parlament, per a adoptar acords vlidament, sha de trobar
reunit amb la presncia de la majoria absoluta dels diputats. Els acords
sn vlids si han estat aprovats per la majoria simple dels diputats
presents, sens perjudici de les majories especials establertes per aquest
Estatut, per les lleis o pel Reglament del Parlament.
47
Art. 61
Article 61. Funcions

Corresponen al Parlament, a ms de les funcions establertes per
larticle 55, les segents:
a) Designar els senadors que representen la Generalitat al Senat.
La designaci sha de fer en una convocatria especfica i de manera
proporcional al nombre de diputats de cada grup parlamentari.
b) Elaborar proposicions de llei per a presentar-les a la Mesa del
Congrs dels Diputats i nomenar els diputats del Parlament encarregats de defensar-les.
c) Sollicitar al Govern de lEstat ladopci de projectes de llei.
d) Sollicitar a lEstat la transferncia o delegaci de competncies
i latribuci de facultats en el marc de larticle 150 de la Constituci.
e) Interposar el recurs dinconstitucionalitat i personar-se davant
el Tribunal Constitucional en altres processos constitucionals, dacord
amb el que estableixi la Llei orgnica del Tribunal Constitucional.
f) Les altres funcions que li atribueixen aquest Estatut i les lleis.
Article 62. Iniciativa legislativa i exercici de la funci legislativa
1. La iniciativa legislativa correspon als diputats, als grups parlamentaris i al Govern. Tamb correspon, en els termes establerts per
les lleis de Catalunya, als ciutadans, mitjanant la iniciativa legislativa
popular, i als rgans representatius dels ens supramunicipals de carcter territorial que estableix aquest Estatut.
2. Sn lleis de desenvolupament bsic de lEstatut les que regulen
directament les matries esmentades pels articles 2.3, 6, 37.2, 56.2, 67.5,
68.3, 77.3, 79.3, 81.2 i 94.1. Laprovaci, la modificaci i la derogaci
daquestes lleis requereixen el vot favorable de la majoria absoluta del
Ple del Parlament en una votaci final sobre el conjunt del text, llevat
que lEstatut nestableixi una altra.
3. El Ple del Parlament pot delegar la tramitaci i laprovaci
diniciatives legislatives a les comissions legislatives permanents. En
qualsevol moment pot revocar aquesta delegaci. No poden sser
objecte de delegaci a les comissions la reforma de lEstatut, les lleis
de desenvolupament bsic, el pressupost de la Generalitat i les lleis de
delegaci legislativa al Govern.
48
Art. 64
Article 63. Delegaci en el Govern de la potestat legislativa

1. El Parlament pot delegar en el Govern la potestat de dictar
normes amb rang de llei. Les disposicions del Govern que contenen
legislaci delegada tenen el nom de decrets legislatius. No poden sser objecte de delegaci legislativa la reforma de lEstatut, les lleis de
desenvolupament bsic, llevat que es delegui lestabliment dun text
refs, la regulaci essencial i el desenvolupament directe dels drets
reconeguts per lEstatut i per la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya i el pressupost de la Generalitat.
2. La delegaci legislativa noms es pot atorgar al Govern. La delegaci ha dsser expressa, per mitj duna llei, per a una matria concreta i amb la determinaci dun termini per a fer-ne s. La delegaci
sexhaureix quan el Govern publica el decret legislatiu corresponent
o quan el Govern es troba en funcions.
3. Quan es tracti dautoritzar el Govern per a formular un nou
text articulat, les lleis de delegaci han de fixar les bases a les quals
sha dajustar el Govern en lexercici de la delegaci legislativa. Quan
es tracti dautoritzar el Govern a refondre textos legals, les lleis han de
determinar labast i els criteris de la refosa.
4. El control de la legislaci delegada s regulat pel Reglament del
Parlament. Les lleis de delegaci tamb poden establir un rgim de
control especial per als decrets legislatius.
Article 64. Decrets llei
1. En cas duna necessitat extraordinria i urgent, el Govern pot
dictar disposicions legislatives provisionals sota la forma de decret llei.
No poden sser objecte de decret llei la reforma de lEstatut, les matries que sn objecte de lleis de desenvolupament bsic, la regulaci
essencial i el desenvolupament directe dels drets reconeguts per lEstatut i per la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya
i el pressupost de la Generalitat.
2. Els decrets llei resten derogats si en el termini improrrogable
dels trenta dies subsegents a la promulgaci no sn validats expressament pel Parlament desprs dun debat i una votaci de totalitat.
3. El Parlament pot tramitar els decrets llei com a projectes de llei
pel procediment durgncia, dins el termini establert per lapartat 2.
49
Art. 65
Article 65. Promulgaci i publicaci de les lleis

Les lleis de Catalunya sn promulgades, en nom del rei, pel president o presidenta de la Generalitat, el qual nordena la publicaci en el
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, en el termini de quinze
dies des de laprovaci, i en el Boletn Oficial del Estado. A lefecte de
lentrada en vigor, regeix la data de publicaci en el Diari Oficial de la
Generalitat de Catalunya. La versi oficial en castell s la traducci
elaborada per la Generalitat.
Article 66. Causes de finiment de la legislatura
La legislatura fineix per expiraci del mandat legal en complir-se
els quatre anys de la data de les eleccions. Tamb pot finir anticipadament si no t lloc la investidura del president o presidenta de la Generalitat, o per dissoluci anticipada, acordada pel president o presidenta
de la Generalitat.
CAPTOL II
El president o presidenta de la Generalitat
Article 67. Elecci, nomenament, estatut personal, cessament
i competncies
1. El president o presidenta t la ms alta representaci de la Generalitat i dirigeix lacci del Govern. Tamb t la representaci ordinria
de lEstat a Catalunya.
2. El president o presidenta de la Generalitat s elegit pel Parlament dentre els seus membres. Es pot regular per llei la limitaci de
mandats.
3. Si, un cop transcorreguts dos mesos des de la primera votaci dinvestidura, cap candidat o candidata no s elegit, el Parlament resta dissolt automticament i el president o presidenta de la
Generalitat en funcions convoca eleccions de manera immediata,
que han de tenir lloc entre quaranta i seixanta dies desprs de la
convocatria.
4. El president o presidenta de la Generalitat s nomenat pel rei.
50
Art. 67
5. Una llei del Parlament regula lestatut personal del president

o presidenta de la Generalitat. Als efectes de precedncies i protocol
a Catalunya, el president o presidenta de la Generalitat t la posici
preeminent que li correspon com a representant de la Generalitat i de
lEstat a Catalunya.
6. Com a representant ordinari de lEstat a Catalunya, correspon
al president o presidenta:
a) Promulgar, en nom del rei, les lleis, els decrets llei i els decrets
legislatius de Catalunya i ordenar-ne la publicaci.
b) Ordenar la publicaci dels nomenaments dels crrecs institucionals de lEstat a Catalunya.
c) Demanar la collaboraci a les autoritats de lEstat que exerceixen funcions pbliques a Catalunya.
d) Les altres que determinin les lleis.
7. El president o presidenta de la Generalitat cessa per renovaci
del Parlament a conseqncia dunes eleccions, per aprovaci duna
moci de censura o denegaci duna qesti de confiana, per defunci, per dimissi, per incapacitat permanent, fsica o mental, reconeguda pel Parlament, que linhabiliti per a lexercici del crrec, i per
condemna penal ferma que comporti la inhabilitaci per a lexercici
de crrecs pblics.
8. El conseller primer o consellera primera, si nhi ha, o el conseller
o consellera que determini la llei, supleix i substitueix el president o
presidenta de la Generalitat en els casos dabsncia, malaltia, cessament per causa dincapacitat i defunci. La suplncia i la substituci
no permeten exercir les atribucions del president o presidenta relatives al plantejament duna qesti de confiana, la designaci i el
cessament dels consellers i la dissoluci anticipada del Parlament.
9. El president o presidenta de la Generalitat, si no ha nomenat
un conseller primer o consellera primera, pot delegar temporalment
funcions executives en un dels consellers.
51
Art. 68
CAPTOL III
El Govern i lAdministraci de la Generalitat
SECCI PRIMERA
El Govern
Article 68. Funcions, composici, organitzaci i cessament

1. El Govern s lrgan superior collegiat que dirigeix lacci poltica i lAdministraci de la Generalitat. Exerceix la funci executiva
i la potestat reglamentria dacord amb aquest Estatut i les lleis.
2. El Govern es compon del president o presidenta de la Generalitat, el conseller primer o consellera primera, si escau, i els consellers.
3. Una llei ha de regular lorganitzaci, el funcionament i les atribucions del Govern.
4. El Govern cessa quan ho fa el president o presidenta de la Generalitat.
5. Els actes, les disposicions generals i les normes que emanen del
Govern o de lAdministraci de la Generalitat han dsser publicats en
el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Aquesta publicaci s
suficient, a tots els efectes, per a leficcia dels actes i per a lentrada en
vigor de les disposicions generals i les normes.
Article 69. El conseller primer o consellera primera
El president o presidenta de la Generalitat per decret pot nomenar i
separar un conseller primer o consellera primera, de la qual cosa ha de
donar compte al Parlament. El conseller primer o consellera primera s
membre del Govern. El conseller primer o consellera primera, dacord
amb el que estableix la llei, t funcions prpies, a ms de les delegades
pel president o presidenta.
Article 70. Estatut personal dels membres del Govern
1. El president o presidenta de la Generalitat i els consellers, durant
llurs mandats i pels actes presumptament delictius comesos al territori
de Catalunya, no poden sser detinguts ni retinguts excepte en cas de
delicte flagrant.
52
Art. 71
2. Correspon al Tribunal Superior de Justcia de Catalunya decidir

sobre la inculpaci, el processament i lenjudiciament del president
o presidenta de la Generalitat i dels consellers. Fora del territori de
Catalunya la responsabilitat penal s exigible en els mateixos termes
davant la Sala Penal del Tribunal Suprem.
SECCI SEGONA
LAdministraci de la Generalitat
Article 71. Disposicions generals i principis dorganitzaci

i funcionament
1. LAdministraci de la Generalitat s lorganitzaci que exerceix
les funcions executives atribudes per aquest Estatut a la Generalitat.
T la condici dadministraci ordinria dacord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis, sens perjudici de les competncies que
corresponen a lAdministraci local.
2. LAdministraci de la Generalitat serveix amb objectivitat els
interessos generals i actua amb submissi plena a les lleis i al dret.
3. LAdministraci de la Generalitat actua dacord amb els principis
de coordinaci i transversalitat, amb la finalitat de garantir la integraci de les poltiques pbliques.
4. LAdministraci de la Generalitat, dacord amb el principi de
transparncia, ha de fer pblica la informaci necessria perqu els
ciutadans en puguin avaluar la gesti.
5. LAdministraci de la Generalitat exerceix les seves funcions al
territori dacord amb els principis de desconcentraci i de descentralitzaci.
6. Les lleis han de regular lorganitzaci de lAdministraci de la
Generalitat i han de determinar en tot cas:
a) Les modalitats de descentralitzaci funcional i les diverses formes de personificaci pblica i privada que pot adoptar lAdministraci de la Generalitat.
b) Les formes dorganitzaci i de gesti dels serveis pblics.
53
Art. 72
c) Lactuaci de lAdministraci de la Generalitat en rgim de dret

privat, i tamb la participaci del sector privat en lexecuci de les
poltiques pbliques i la prestaci dels serveis pblics.
7. Sha de regular per llei lestatut jurdic del personal al servei
de lAdministraci de la Generalitat, incloent-hi, en tot cas, el rgim
dincompatibilitats, la garantia de formaci i actualitzaci dels coneixements i la praxi necessria per a complir les funcions pbliques.
Article 72. rgans consultius del Govern
1. La Comissi Jurdica Assessora s lalt rgan consultiu del Govern. Una llei del Parlament en regula la composici i les funcions.
2. El Consell de Treball, Econmic i Social de Catalunya s lrgan
consultiu i dassessorament del Govern en matries socioeconmiques,
laborals i ocupacionals. Una llei del Parlament en regula la composici
i les funcions.
CAPTOL IV
Les relacions entre el Parlament i el Govern
Article 73. Drets i obligacions dels membres del Govern envers
el Parlament
1. El president o presidenta de la Generalitat i els consellers tenen el
dret dassistir a les reunions del Ple i de les comissions parlamentries
i prendre-hi la paraula.
2. El Parlament pot requerir al Govern i als seus membres la informaci que consideri necessria per a lexercici de les seves funcions.
Tamb en pot requerir la presncia al Ple i a les comissions, en els
termes que estableix el Reglament del Parlament.
Article 74. Responsabilitat poltica del Govern i dels seus membres
1. El president o presidenta de la Generalitat i els consellers responen polticament davant el Parlament de forma solidria, sens perjudici de la responsabilitat directa de cadascun dells.
2. La delegaci de funcions del president o presidenta de la Generalitat no leximeix de la seva responsabilitat poltica davant el Parlament.
54
Art. 76
Article 75. Dissoluci anticipada del Parlament

El president o presidenta de la Generalitat, amb la deliberaci prvia del Govern i sota la seva exclusiva responsabilitat, pot dissoldre
el Parlament. Aquesta facultat no pot sser exercida quan estigui en
trmit una moci de censura i tampoc si no ha transcorregut un any
com a mnim des de la darrera dissoluci per aquest procediment. El
decret de dissoluci ha destablir la convocatria de noves eleccions,
que han de tenir lloc entre els quaranta i els seixanta dies segents a
la data de publicaci del decret en el Diari Oficial de la Generalitat
de Catalunya.
CAPTOL V
Altres institucions de la Generalitat
SECCI PRIMERA
El Consell de Garanties Estatutries
Article 76. Funcions

1. El Consell de Garanties Estatutries s la instituci de la Generalitat que vetlla per ladequaci a aquest Estatut i a la Constituci de
les disposicions de la Generalitat en els termes que estableix lapartat 2.
2. El Consell de Garanties Estatutries pot dictaminar, en els termes
que estableixi la llei, en els casos segents:
a) Ladequaci a la Constituci dels projectes i les proposicions de
reforma de lEstatut dautonomia de Catalunya abans que el Parlament
els aprovi.
b) Ladequaci a aquest Estatut i a la Constituci dels projectes i
les proposicions de llei sotmesos a debat i aprovaci del Parlament
i dels decrets llei sotmesos a convalidaci del Parlament.
c) Ladequaci a aquest Estatut i a la Constituci dels projectes de
decret legislatiu aprovats pel Govern.
d) Ladequaci dels projectes i les proposicions de llei i dels projectes de decret legislatiu aprovats pel Govern a lautonomia local en
els termes que garanteix aquest Estatut.
3. El Consell de Garanties Estatutries ha de dictaminar abans de
la interposici del recurs dinconstitucionalitat pel Parlament o pel
55
Art. 77
Govern, abans de la interposici de conflicte de competncia pel Govern i abans de la interposici de conflicte en defensa de lautonomia
local davant el Tribunal Constitucional.
4. Els dictmens del Consell de Garanties Estatutries tenen carcter vinculant amb relaci als projectes de llei i les proposicions de
llei del Parlament que desenvolupin o afectin drets reconeguts per
aquest Estatut.12
Article 77. Composici i funcionament
1. El Consell de Garanties Estatutries s format per membres nomenats pel president o presidenta de la Generalitat entre juristes de
reconeguda competncia, dues terceres parts dels quals a proposta del
Parlament, per majoria de tres cinquenes parts dels diputats, i una
tercera part a proposta del Govern.
2. Els membres del Consell de Garanties Estatutries han delegir
dentre ells el president o presidenta.
3. Una llei del Parlament regula la composici i el funcionament
del Consell de Garanties Estatutries, lestatut dels membres i els procediments relatius a lexercici de les seves funcions. Es poden ampliar
per llei les funcions dictaminadores del Consell de Garanties Estatutries que estableix aquest Estatut sense atribuir-los carcter vinculant.
4. El Consell de Garanties Estatutries t autonomia orgnica, funcional i pressupostria, dacord amb la llei.
SECCI SEGONA
El Sndic de Greuges
Article 78. Funcions i relacions amb altres institucions anlogues

1. El Sndic de Greuges t la funci de protegir i defensar els drets
i les llibertats que reconeixen la Constituci i aquest Estatut. Amb
aquesta finalitat supervisa, amb carcter exclusiu,13 lactivitat de lAdministraci de la Generalitat, la dels organismes pblics o privats vin12. Aquest apartat s inconstitucional i nul dacord amb la STC 31/2010, del 28 de juny.
13. Aquest incs s inconstitucional i nul dacord amb la STC 31/2010, del 28 de juny.
56
Art. 79
culats o que en depenen, la de les empreses privades que gestionen

serveis pblics o acompleixen activitats dinters general o universal o
activitats equivalents de manera concertada o indirecta i la de les altres
persones amb un vincle contractual amb lAdministraci de la Generalitat i amb les entitats pbliques que en depenen. Tamb supervisa
lactivitat de lAdministraci local de Catalunya i la dels organismes
pblics o privats vinculats o que en depenen.
2. El Sndic de Greuges i el Defensor del Poble collaboren en lexercici de llurs funcions.
3. El Sndic de Greuges pot sollicitar dictamen al Consell de Garanties Estatutries sobre els projectes i les proposicions de llei sotmesos a debat i aprovaci del Parlament i dels decrets llei sotmesos a
convalidaci del Parlament, quan regulen drets reconeguts per aquest
Estatut.
4. El Sndic de Greuges pot establir relacions de collaboraci amb
els defensors locals de la ciutadania i altres figures anlogues creades
en lmbit pblic i el privat.
5. Les administracions pbliques de Catalunya i les altres entitats i persones a qu fa referncia lapartat 1 tenen lobligaci de
cooperar amb el Sndic de Greuges. Shan de regular per llei les sancions i els mecanismes destinats a garantir el compliment daquesta
obligaci.
Article 79. Designaci i estatut del sndic de greuges
1. El sndic o sndica de greuges s elegit pel Parlament per majoria
de tres cinquenes parts dels seus membres.
2. El sndic o sndica de greuges exerceix les seves funcions amb
imparcialitat i independncia, s inviolable per les opinions expressades en lexercici de les seves funcions, s inamovible i noms pot sser
destitut i susps per les causes que estableix la llei.
3. Shan de regular per llei lestatut personal del sndic de greuges,
les incompatibilitats, les causes de cessament, lorganitzaci i les atribucions de la instituci. El Sndic de Greuges gaudeix dautonomia
reglamentria, organitzativa, funcional i pressupostria dacord amb
les lleis.
57
Art. 80
SECCI TERCERA
La Sindicatura de Comptes
Article 80. Funcions i relacions amb el Tribunal de Comptes

1. La Sindicatura de Comptes s lrgan fiscalitzador extern dels
comptes, de la gesti econmica i del control deficincia de la Generalitat, dels ens locals i de la resta del sector pblic de Catalunya.
2. La Sindicatura de Comptes depn orgnicament del Parlament, exerceix les seves funcions per delegaci daquest i amb plena
autonomia organitzativa, funcional i pressupostria, dacord amb
les lleis.
3. La Sindicatura de Comptes i el Tribunal de Comptes han destablir llurs relacions de cooperaci per mitj dun conveni. En aquest
conveni shan destablir els mecanismes de participaci en els procediments jurisdiccionals sobre responsabilitat comptable.
Article 81. Composici, funcionament i estatut personal
1. La Sindicatura de Comptes s formada per sndics designats pel
Parlament per majoria de tres cinquenes parts. Els sndics elegeixen
dentre ells el sndic o sndica major.
2. Shan de regular per llei lestatut personal, les incompatibilitats,
les causes de cessament, lorganitzaci i el funcionament de la Sindicatura de Comptes.
SECCI QUARTA
Regulaci del Consell de lAudiovisual de Catalunya
Article 82. El Consell de lAudiovisual de Catalunya

El Consell de lAudiovisual de Catalunya s lautoritat reguladora independent en lmbit de la comunicaci audiovisual pblica i
privada. El Consell actua amb plena independncia del Govern de la
Generalitat en lexercici de les seves funcions. Una llei del Parlament
ha destablir els criteris delecci dels seus membres i els seus mbits
especfics dactuaci.
58
Art. 84
CAPTOL VI
El govern local
SECCI PRIMERA
Organitzaci territorial local
Article 83. Organitzaci del govern local de Catalunya

1. Catalunya estructura la seva organitzaci territorial bsica en
municipis i vegueries.
2. Lmbit supramunicipal s constitut, en tot cas, per les comarques, que ha de regular una llei del Parlament.
3. Els altres ens supramunicipals que cre la Generalitat es fonamenten en la voluntat de collaboraci i associaci dels municipis.
Article 84. Competncies locals
1. Aquest Estatut garanteix als municipis un nucli de competncies
prpies que han dsser exercides per aquestes entitats amb plena autonomia, subjecta noms a control de constitucionalitat i de legalitat.
2. Els governs locals de Catalunya tenen en tot cas competncies
prpies sobre les matries segents, en els termes que determinin les
lleis:
a) Lordenaci i la gesti del territori, lurbanisme i la disciplina
urbanstica i la conservaci i el manteniment dels bns de domini
pblic local.
b) La planificaci, la programaci i la gesti dhabitatge pblic
i la participaci en la planificaci en sl municipal de lhabitatge de
protecci oficial.
c) Lordenaci i la prestaci de serveis bsics a la comunitat.
d) La regulaci i la gesti dels equipaments municipals.
e) La regulaci de les condicions de seguretat en les activitats organitzades en espais pblics i en locals de concurrncia pblica. La
coordinaci mitjanant la Junta de Seguretat dels diversos cossos i
forces presents al municipi.
f) La protecci civil i la prevenci dincendis.
59
Art. 85
g) La planificaci, lordenaci i la gesti de leducaci infantil i la

participaci en el procs de matriculaci en els centres pblics i concertats del terme municipal, el manteniment i laprofitament, fora de
lhorari escolar, dels centres pblics i el calendari escolar.
h) La circulaci i els serveis de mobilitat i la gesti del transport
de viatgers municipal.
i) La regulaci de lestabliment dautoritzacions i promocions de
tot tipus dactivitats econmiques, especialment les de carcter comercial, artesanal i turstic i foment de locupaci.
j) La formulaci i la gesti de poltiques per a la protecci del medi
ambient i el desenvolupament sostenible.
k) La regulaci i la gesti dels equipaments esportius i de lleure i
promoci dactivitats.
l) La regulaci de lestabliment dinfraestructures de telecomunicacions i prestaci de serveis de telecomunicacions.
m) La regulaci i la prestaci dels serveis datenci a les persones,
dels serveis socials pblics dassistncia primria i foment de les poltiques dacolliment dels immigrants.
n) La regulaci, la gesti i la vigilncia de les activitats i els usos
que es porten a terme a les platges, als rius, als llacs i a la muntanya.
3. La distribuci de les responsabilitats administratives en les matries a qu fa referncia lapartat 2 entre les diverses administracions
locals ha de tenir en compte llur capacitat de gesti i es regeix per les
lleis aprovades pel Parlament, pel principi de subsidiarietat, dacord
amb el que estableix la Carta europea de lautonomia local, pel principi de diferenciaci, dacord amb les caracterstiques que presenta la
realitat municipal, i pel principi de suficincia financera.
4. La Generalitat ha de determinar i fixar els mecanismes per al
finanament dels nous serveis derivats de lampliaci de lespai competencial dels governs locals.
Article 85. El Consell de Governs Locals
El Consell de Governs Locals s lrgan de representaci de municipis i vegueries en les institucions de la Generalitat. El Consell ha
60
Art. 86
dsser escoltat en la tramitaci parlamentria de les iniciatives legislatives que afecten de manera especfica les administracions locals i
en la tramitaci de plans i normes reglamentries de carcter idntic.
Una llei del Parlament regula la composici, lorganitzaci i les fun
cions del Consell de Governs Locals.
SECCI SEGONA
El municipi
Article 86. El municipi i lautonomia municipal

1. El municipi s lens local bsic de lorganitzaci territorial de
Catalunya i el mitj essencial de participaci de la comunitat local en
els afers pblics.
2. El govern i ladministraci municipals corresponen a lajuntament, format per lalcalde o alcaldessa i els regidors. Shan destablir
per llei els requisits que shan de complir per a laplicaci del rgim
de consell obert.
3. Aquest Estatut garanteix al municipi lautonomia per a lexercici
de les competncies que t encomanades i la defensa dels interessos
propis de la collectivitat que representa.
4. Els actes i els acords adoptats pels municipis no poden sser
objecte de control doportunitat per cap altra administraci.
5. Correspon a la Generalitat el control de ladequaci a lordenament jurdic dels actes i els acords adoptats pels municipis i, si escau,
la impugnaci corresponent davant la jurisdicci contenciosa administrativa, sens perjudici de les accions que lEstat pugui emprendre
en defensa de les seves competncies.
6. Els regidors sn elegits pels vens dels municipis per mitj de
sufragi universal, igual, lliure, directe i secret.
7. Les concentracions de poblaci que dins dun municipi formin
nuclis separats es poden constituir en entitats municipals descentralitzades. La llei els ha de garantir la descentralitzaci i la capacitat
suficients per a portar a terme les activitats i prestar els serveis de llur
competncia.
61
Art. 87
Article 87. Principis dorganitzaci i funcionament i potestat

normativa
1. Els municipis disposen de plena capacitat dautoorganitzaci
dins el marc de les disposicions generals establertes per llei en matria
dorganitzaci i funcionament municipal.
2. Els municipis tenen dret a associar-se amb altres i a cooperar
entre ells i amb altres ens pblics per a exercir llurs competncies, i
tamb per a complir tasques dinters com. A aquests efectes, tenen
capacitat per a establir convenis i crear mancomunitats, consorcis i
associacions i participar-hi, i tamb adoptar altres formes dactuaci
conjunta. Les lleis no poden limitar aquest dret si no s per a garantir
lautonomia dels altres ens que la tenen reconeguda.
3. Els municipis tenen potestat normativa, com a expressi del
principi democrtic en qu es fonamenten, en lmbit de llurs competncies i en els altres sobre els quals es projecta llur autonomia.
Article 88. Principi de diferenciaci
Les lleis que afecten el rgim jurdic, orgnic, funcional, competencial i financer dels municipis han de tenir en compte necessriament les diferents caracterstiques demogrfiques, geogrfiques,
funcionals, organitzatives, de dimensi i de capacitat de gesti que
tenen.
Article 89. Rgim especial del municipi de Barcelona
El municipi de Barcelona disposa dun rgim especial establert
per llei del Parlament. LAjuntament de Barcelona t iniciativa per
a proposar la modificaci daquest rgim especial i, dacord amb les
lleis i el Reglament del Parlament, ha de participar en lelaboraci dels
projectes de llei que incideixen en aquest rgim especial i ha dsser
consultat en la tramitaci parlamentria daltres iniciatives legislatives
sobre el seu rgim especial.
62
Art. 92
SECCI TERCERA
La vegueria
[Article 90. La vegueria

1. La vegueria s lmbit territorial especfic per a lexercici del govern
intermunicipal de cooperaci local i t personalitat jurdica prpia.
La vegueria tamb s la divisi territorial adoptada per la Generalitat
per a lorganitzaci territorial dels seus serveis.
2. La vegueria, com a govern local, t naturalesa territorial i gaudeix
dautonomia per a la gesti dels seus interessos.]14
Article 91. El Consell de Vegueria
1. El govern i ladministraci autnoma de la vegueria corresponen al Consell de Vegueria, format pel president o presidenta i pels
consellers de vegueria.
2. El president o presidenta de vegueria s escollit pels consellers
de vegueria dentre els seus membres.
[3. Els consells de vegueria substitueixen les diputacions.]15
[4. La creaci, la modificaci i la supressi, i tamb el desplegament del rgim jurdic de les vegueries, sn regulats per llei del Parlament. Lalteraci dels lmits provincials, si sescau, sha de portar a
terme dacord amb el que estableix larticle 141.1 de la Constituci.]16
SECCI QUARTA
La comarca i els altres ens locals supramunicipals
Article 92. La comarca

1. La comarca es configura com a ens local amb personalitat jurdica prpia i s formada per municipis per a la gesti de competncies
i serveis locals.
63
Art. 93
2. La creaci, la modificaci i la supressi de les comarques, i tamb

lestabliment del rgim jurdic daquests ens, sn regulats per una llei
del Parlament.
Article 93. Els altres ens locals supramunicipals
Els altres ens locals supramunicipals es fonamenten en la voluntat
de collaboraci i associaci dels municipis i en el reconeixement de
les rees metropolitanes. La creaci, la modificaci i la supressi, i
tamb lestabliment del rgim jurdic daquests ens, sn regulats per
una llei del Parlament.
CAPTOL VII
Organitzaci institucional prpia de lAran
Article 94. Rgim jurdic
1. LAran disposa dun rgim jurdic especial establert per llei
del Parlament. Per mitj daquest rgim es reconeix lespecificitat de
lorganitzaci institucional i administrativa de lAran i sen garanteix
lautonomia per a ordenar i gestionar els afers pblics del seu territori.
2. La instituci de govern de lAran s el Conselh Generau, que s
format pel Sndic, el Plen des Conselhrs e Conselhres Generaus i la
Comission dAuditors de Compdes. El sndic o sndica s la ms alta
representaci i lordinria de la Generalitat a lAran.
3. La instituci de govern de lAran s elegida per mitj de sufragi
universal, igual, lliure, directe i secret, en la forma establerta per llei.
4. El Conselh Generau t competncia en les matries que determinin la llei reguladora del rgim especial de lAran i la resta de
lleis aprovades pel Parlament i les facultats que la llei li atribueix,
en especial, en les actuacions de muntanya. LAran, per mitj de la
seva instituci representativa, ha de participar en lelaboraci de les
iniciatives legislatives que afecten el seu rgim especial.
5. Una llei del Parlament estableix els recursos financers suficients
perqu el Conselh Generau pugui prestar els serveis de la seva competncia.
64
TTOL III. DEL PODER JUDICIAL A CATALUNYA
Art. 95
TTOL III
Del poder judicial a Catalunya
CAPTOL I
El Tribunal Superior de Justcia i el fiscal o la fiscal superior
de Catalunya
Article 95. El Tribunal Superior de Justcia de Catalunya
1. El Tribunal Superior de Justcia de Catalunya s lrgan jurisdiccional en qu culmina lorganitzaci judicial a Catalunya i s competent, en els termes establerts per la llei orgnica corresponent, per
a conixer dels recursos i dels procediments en els diversos ordres
jurisdiccionals i per a tutelar els drets reconeguts per aquest Estatut.
En tot cas, el Tribunal Superior de Justcia de Catalunya s competent
en els ordres jurisdiccionals civil, penal, contencis administratiu i
social i en els altres que es puguin crear en el futur.
[2. El Tribunal Superior de Justcia de Catalunya s lltima instncia jurisdiccional de tots els processos iniciats a Catalunya, i de
tots els recursos que es tramiten en el seu mbit territorial, sigui quin
sigui el dret invocat com a aplicable, dacord amb la Llei orgnica del
poder judicial i sens perjudici de la competncia reservada al Tribunal
Suprem per a la unificaci de doctrina. La Llei orgnica del poder judicial ha de determinar labast i el contingut dels recursos esmentats.]17
3. Correspon en exclusiva al Tribunal Superior de Justcia de Catalunya la unificaci de la interpretaci del dret de Catalunya.
4. Correspon al Tribunal Superior de Justcia de Catalunya la resoluci dels recursos extraordinaris de revisi que autoritzi la llei contra
les resolucions fermes dictades pels rgans judicials de Catalunya.
5. El president o presidenta del Tribunal Superior de Justcia de
Catalunya s el representant del poder judicial a Catalunya. s nomenat pel rei, a proposta del Consell General del Poder Judicial i amb la
participaci del Consell de Justcia de Catalunya,18 en els termes que
65
Art. 96
determini la Llei orgnica del poder judicial. El president o presidenta

de la Generalitat ordena que sen publiqui el nomenament en el Diari
Oficial de la Generalitat de Catalunya.
6. Els presidents de sala del Tribunal Superior de Justcia de
Catalunya sn nomenats a proposta del Consell General del Poder
Judicial i amb la participaci del Consell de Justcia de Catalunya,19
en els termes que determini la llei orgnica del poder judicial.
Article 96. El fiscal o la fiscal superior de Catalunya
1. El fiscal o la fiscal superior de Catalunya s el fiscal o la fiscal
en cap del Tribunal Superior de Justcia de Catalunya, representa el
Ministeri Fiscal a Catalunya i s designat en els termes que estableix
el seu estatut orgnic.
2. El president o presidenta de la Generalitat ordena la publicaci
del nomenament del fiscal o la fiscal superior de Catalunya en el Diari
Oficial de la Generalitat de Catalunya.
3. El fiscal o la fiscal superior de Catalunya ha de trametre una
cpia de la memria anual de la Fiscalia del Tribunal Superior de
Justcia de Catalunya al Govern, al Consell de Justcia de Catalunya
i al Parlament, i ha de presentar-la davant aquest dins els sis mesos
segents al dia en qu es fa pblica.
4. Les funcions del fiscal o la fiscal superior de Catalunya sn les
que estableix lEstatut orgnic del Ministeri Fiscal. La Generalitat pot
subscriure convenis amb el Ministeri Fiscal.
CAPTOL II
El Consell de Justcia de Catalunya
Article 97. El Consell de Justcia de Catalunya
El Consell de Justcia de Catalunya s lrgan de govern del poder judicial a Catalunya. Actua com a rgan desconcentrat del Consell General del Poder Judicial, sens perjudici de les competncies
66
Art. 98
daquest darrer, dacord amb el que estableix la Llei orgnica del

poder judicial.20
Article 98. Atribucions
1. Les atribucions del Consell de Justcia de Catalunya sn les que
estableixen aquest Estatut, la Llei orgnica del poder judicial, les lleis
que aprovi el Parlament i les que, si escau, li delegui el Consell General
del Poder Judicial.
2. Les atribucions del Consell de Justcia de Catalunya respecte als
rgans jurisdiccionals situats al territori de Catalunya sn, dacord
amb el que estableix la Llei orgnica del poder judicial, les segents:
a) Participar en la designaci del president o presidenta del Tribunal Superior de Justcia de Catalunya, i tamb en la designaci dels
presidents de sala del dit Tribunal Superior i dels presidents de les
audincies provincials.
b) Proposar al Consell General del Poder Judicial i expedir els nomenaments i els cessaments dels jutges i magistrats incorporats a la
carrera judicial temporalment amb funcions dassistncia, suport o
substituci, i tamb determinar ladscripci daquests jutges i magistrats als rgans judicials que requereixin mesures de refor.
c) Instruir expedients i, en general, exercir les funcions disciplinries sobre jutges i magistrats, en els termes que estableixen les lleis.
d) Participar en la planificaci de la inspecci de jutjats i tribunals; ordenar-ne, si escau, la inspecci i la vigilncia, i fer propostes
en aquest mbit; atendre les ordres dinspecci dels jutjats i tribunals
que acordi el Govern, i donar compte de la resoluci i de les mesures
adoptades.
e) Informar sobre els recursos dalada interposats contra els
acords dels rgans de govern dels tribunals i jutjats de Catalunya.21
f) Precisar i aplicar, quan escaigui, en lmbit de Catalunya, els
reglaments del Consell General del Poder Judicial.
20. Aquest article s inconstitucional i nul dacord amb la STC 31/2010, del 28 de juny.
21. Aquestes lletres sn inconstitucionals i nulles dacord amb la STC 31/2010, del
28 de juny.
67
Art. 99
g) Informar sobre les propostes de revisi, delimitaci i modificaci de les demarcacions territorials dels rgans jurisdiccionals i sobre
les propostes de creaci de seccions i jutjats.
h) Presentar una memria anual al Parlament sobre lestat i el
funcionament de lAdministraci de justcia a Catalunya.
i) Totes les funcions que li atribueixin la Llei orgnica del poder
judicial i les lleis del Parlament, i les que li delegui el Consell General
del Poder Judicial.
3. Les resolucions del Consell de Justcia de Catalunya en matria
de nomenaments, autoritzacions, llicncies i permisos shan dadoptar dacord amb els criteris aprovats pel Consell General del Poder
Judicial.22
4. El Consell de Justcia de Catalunya, per mitj del seu president o
presidenta, ha de comunicar al Consell General del Poder Judicial les
resolucions que dicti i les iniciatives que emprengui i ha de facilitar la
informaci que li sigui demanada.
Article 99. Composici, organitzaci i funcionament
1. El Consell de Justcia de Catalunya s integrat pel president
o presidenta del Tribunal Superior de Justcia de Catalunya, que el
presideix, i23 pels membres que siguin nomenats, dacord amb el que
estableix la Llei orgnica del poder judicial, entre jutges, magistrats,
fiscals o juristes de reconegut prestigi. El Parlament de Catalunya designa els membres del Consell que determini la Llei orgnica del poder
judicial.
2. El Consell de Justcia de Catalunya aprova el seu reglament intern
dorganitzaci i funcionament, dacord amb la normativa aplicable.
Article 100. Control dels actes del Consell de Justcia de Catalunya
1. Els actes del Consell de Justcia de Catalunya sn impugnables en alada davant el Consell General del Poder Judicial, llevat
que hagin estat dictats en exercici de competncies de la comunitat
autnoma.24
22. Aquest apartat s inconstitucional i nul dacord amb la STC 31/2010, del 28 de juny.
24. Aquest apartat s inconstitucional dacord amb la STC 31/2010, del 28 de juny.
68
Art. 102
2. Els actes del Consell de Justcia de Catalunya que no siguin impugnables en alada davant el Consell General del Poder Judicial es poden impugnar jurisdiccionalment en els termes establerts per les lleis.
CAPTOL III
Competncies de la Generalitat
sobre lAdministraci de justcia
Article 101. Oposicions i concursos
1. La Generalitat proposa al Govern de lEstat, al Consell General
del Poder Judicial o al Consell de Justcia de Catalunya,25 segons que
correspongui, la convocatria doposicions i concursos per a proveir
les places vacants de magistrats, jutges i fiscals a Catalunya.
2. El Consell de Justcia de Catalunya convoca els concursos per a
proveir places vacants de jutges i magistrats a Catalunya en els termes
establerts per la Llei orgnica del poder judicial.26
3. Les proves dels concursos i les oposicions regulats per aquest
article, si tenen lloc a Catalunya, poden fer-se en qualsevol de les dues
llenges oficials, a elecci del candidat.
Article 102. El personal judicial i la resta del personal al servei
de lAdministraci de justcia a Catalunya
1. Els magistrats, els jutges i els fiscals que ocupin una plaa a
Catalunya han dacreditar un coneixement adequat i suficient del catal per a fer efectius els drets lingstics dels ciutadans en la forma i
amb labast que determini la llei.
2. Els magistrats, els jutges i els fiscals que ocupin una plaa
a Catalunya han dacreditar un coneixement suficient del dret propi
de Catalunya en la forma i amb labast que determini la llei.
3. En tot cas, el coneixement suficient de la llengua i del dret propis
ha dsser valorat duna manera especfica i singular per a obtenir una
plaa en els concursos de trasllat corresponents.
25. Aquest incs s inconstitucional dacord amb la STC 31/2010, del 28 de juny.
26. Aquest apartat s inconstitucional i nul dacord amb la STC 31/2010, del 28 de juny.
69
Art. 103
4. El personal al servei de lAdministraci de justcia i de la Fiscalia a Catalunya ha dacreditar un coneixement adequat i suficient
de les dues llenges oficials que el fa apte per a complir les funcions
prpies del seu crrec o lloc de treball.
Article 103. Mitjans personals
1. Correspon a la Generalitat la competncia normativa sobre el
personal no judicial al servei de lAdministraci de justcia, dins
el respecte a lestatut jurdic daquest personal establert per la Llei
orgnica del poder judicial. En els termes esmentats, aquesta competncia inclou la regulaci de:
a) Lorganitzaci daquest personal en cossos i escales.
b) El procs de selecci.
c) La promoci interna, la formaci inicial i la formaci continuada.
d) La provisi de destinacions i ascensos.
e) Les situacions administratives.
f) El rgim de retribucions.
g) La jornada laboral i lhorari de treball.
h) Lordenaci de lactivitat professional i les funcions.
i) Les llicncies, els permisos, les vacances i les incompatibilitats.
j) El registre de personal.
k) El rgim disciplinari.
2. En els mateixos termes que estableix lapartat 1, correspon a la
Generalitat la competncia executiva i de gesti en matria de personal
no judicial al servei de lAdministraci de justcia. Aquesta competncia inclou:
a) Aprovar loferta docupaci pblica.
b) Convocar i resoldre tots els processos de selecci, i ladscripci
als llocs de treball.
c) Nomenar els funcionaris que superin els processos selectius.
d) Impartir la formaci, prvia i continuada.
e) Elaborar les relacions de llocs de treball.
70
Art. 104
f) Convocar i resoldre tots els processos de provisi de llocs de

treball.
g) Convocar i resoldre tots els processos de promoci interna.
h) Gestionar el Registre de Personal, coordinat amb lestatal.
i) Efectuar tota la gesti daquest personal, en aplicaci del seu
rgim estatutari i retributiu.
j) Exercir la potestat disciplinria i imposar les sancions que escaiguin, inclosa la separaci del servei.
k) Exercir totes les altres funcions que siguin necessries per a
garantir una gesti efica i eficient dels recursos humans al servei de
lAdministraci de justcia.
3. En el marc del que disposa la Llei orgnica del poder judicial,
es poden crear per llei del Parlament cossos de funcionaris al servei
de lAdministraci de justcia dependents de la funci pblica de la
Generalitat.
4. La Generalitat disposa de competncia exclusiva sobre el personal laboral al servei de lAdministraci de justcia.
Article 104. Mitjans materials
Corresponen a la Generalitat els mitjans materials de lAdministraci de justcia a Catalunya. Aquesta competncia inclou en tot cas:
a) La construcci i la reforma dels edificis judicials i de la fiscalia.
b) La provisi de bns mobles i materials per a les dependncies
judicials i de la fiscalia.
c) La configuraci, la implantaci i el manteniment de sistemes
informtics i de comunicaci, sens perjudici de les competncies de
coordinaci i homologaci que corresponen a lEstat per a garantir
la compatibilitat del sistema.
d) La gesti i la custdia dels arxius, de les peces de convicci i dels
efectes intervinguts, en tot all que no tingui naturalesa jurisdiccional.
e) La participaci en la gesti dels comptes de dipsits i consignacions judicials i en llurs rendiments, tenint en compte el volum
de lactivitat judicial acomplerta a la comunitat autnoma i el cost
efectiu dels serveis.
71
Art. 105
f) La gesti, la liquidaci i la recaptaci de les taxes judicials que

estableixi la Generalitat en lmbit de les seves competncies sobre
lAdministraci de justcia.
Article 105. Oficina judicial i institucions i serveis de suport
Correspon a la Generalitat, dacord amb la Llei orgnica del
poder judicial, determinar la creaci, el disseny, lorganitzaci, la
dotaci i la gesti de les oficines judicials i dels rgans i els serveis
de suport als rgans jurisdiccionals, incloent-hi la regulaci de les
institucions, els instituts i els serveis de medicina forense i de toxicologia.
Article 106. Justcia gratuta. Procediments de mediaci
i de conciliaci
1. Correspon a la Generalitat la competncia per a ordenar els
serveis de justcia gratuta i dorientaci jurdica gratuta.
2. La Generalitat pot establir els instruments i els procediments de
mediaci i de conciliaci en la resoluci de conflictes en les matries
de la seva competncia.
Article 107. Demarcaci, planta i capitalitat judicials
1. El Govern de la Generalitat, almenys cada cinc anys, amb linforme previ del Consell de Justcia de Catalunya, ha de proposar al
Govern de lEstat la determinaci i la revisi de la demarcaci i la
planta judicials a Catalunya. Aquesta proposta, que s preceptiva, ha
dacompanyar el projecte de llei que el Govern trameti a les Corts
Generals.
2. Les modificacions de la planta judicial que no comportin reforma legislativa poden correspondre al Govern de la Generalitat.
Aix mateix, la Generalitat pot crear seccions i jutjats, per delegaci
del Govern de lEstat, en els termes establerts per la Llei orgnica del
poder judicial.
3. La capitalitat de les demarcacions judicials s fixada per una llei
del Parlament.
Article 108. Justcia de pau i de proximitat
1. La Generalitat t competncia sobre la justcia de pau, en els termes que estableixi la Llei orgnica del poder judicial. En els mateixos
72
TTOL IV. DE LES COMPETNCIES
Art. 111
termes, correspon al Consell de Justcia de Catalunya el nomenament

dels jutges. La Generalitat tamb es fa crrec de llurs indemnitzacions
i s la competent per a la provisi dels mitjans necessaris per a lexercici de llurs funcions. Li correspon tamb la creaci de les secretaries
i llur provisi.
2. La Generalitat, en les poblacions que es determini i dacord amb
el que disposa la Llei orgnica del poder judicial, pot instar que sestableixi un sistema de justcia de proximitat que tingui per objectiu
resoldre conflictes menors amb celeritat i eficcia.
Article 109. Clusula subrogatria
La Generalitat exerceix, ultra les competncies expressament atribudes per aquest Estatut, totes les funcions i les facultats que la Llei
orgnica del poder judicial reconeix al Govern de lEstat amb relaci
a lAdministraci de justcia a Catalunya.
TTOL IV
De les competncies
CAPTOL I
Tipologia de les competncies
[Article 110. Competncies exclusives
1. Corresponen a la Generalitat, en lmbit de les seves competncies exclusives, de manera ntegra, la potestat legislativa, la potestat
reglamentria i la funci executiva. Correspon nicament a la Generalitat lexercici daquestes potestats i funcions, mitjanant les quals
pot establir poltiques prpies.
2. El dret catal, en matria de les competncies exclusives de la
Generalitat, s el dret aplicable en el seu territori amb preferncia
sobre qualsevol altre.]27
Article 111. Competncies compartides
En les matries que lEstatut atribueix a la Generalitat de forma compartida amb lEstat, corresponen a la Generalitat la potestat legislativa, la
73
Art. 112
potestat reglamentria i la funci executiva, en el marc de les bases que

fixi lEstat com a principis o mnim com normatiu en normes amb
rang de llei, excepte en els supsits que es determinin dacord amb la
Constituci i amb aquest Estatut.28 En exercici daquestes competncies,
la Generalitat pot establir poltiques prpies. El Parlament ha de desplegar i concretar per mitj duna llei les dites disposicions bsiques.
[Article 112. Competncies executives
Correspon a la Generalitat, en lmbit de les seves competncies
executives, la potestat reglamentria, que comprn laprovaci de disposicions per a lexecuci de la normativa de lEstat, i tamb la funci
executiva, que en tot cas inclou la potestat dorganitzaci de la seva
prpia administraci i, en general, totes les funcions i activitats que
lordenament atribueix a lAdministraci pblica.]29
Article 113. Competncies de la Generalitat i normativa
de la Uni Europea
Correspon a la Generalitat el desplegament, laplicaci i lexecuci
de la normativa de la Uni Europea quan afecti lmbit de les seves
competncies, en els termes que estableix el ttol V.
Article 114. Activitat de foment
1. Correspon a la Generalitat, en les matries de la seva competncia, lexercici de lactivitat de foment. Amb aquesta finalitat, la Generalitat pot atorgar subvencions amb crrec a fons propis.
2. Correspon a la Generalitat, en les matries de competncia
exclusiva, lespecificaci dels objectius als quals es destinen les subvencions estatals i comunitries europees territorialitzables, i tamb
la regulaci de les condicions datorgament i la gesti, incloent-hi la
tramitaci i la concessi.
3. Correspon a la Generalitat, en les matries de competncia compartida, precisar normativament els objectius als quals es destinen
les subvencions estatals i comunitries europees territorialitzables, i
74
Art. 116
tamb completar la regulaci de les condicions datorgament i tota la

gesti, incloent-hi la tramitaci i la concessi.
4. Correspon a la Generalitat, en les matries de competncia executiva, la gesti de les subvencions estatals i comunitries europees
territorialitzables, incloent-hi la tramitaci i la concessi.
5. La Generalitat participa en la determinaci del carcter no territorialitzable de les subvencions estatals i comunitries europees. Aix
mateix, participa, en els termes que fixi lEstat, en la gesti i la tramitaci daquestes subvencions.
Article 115. Abast territorial i efectes de les competncies
1. Lmbit material de les competncies de la Generalitat est referit
al territori de Catalunya, excepte en els supsits a qu fan referncia
expressament aquest Estatut i altres disposicions legals que estableixen
leficcia jurdica extraterritorial de les disposicions i els actes de la
Generalitat.
2. La Generalitat, en els casos en qu lobjecte de les seves competncies t un abast territorial superior al del territori de Catalunya,
exerceix les seves competncies sobre la part daquest objecte situada
en el seu territori, sens perjudici dels instruments de collaboraci
que sestableixin amb altres ens territorials o, subsidiriament, de la
coordinaci per lEstat de les comunitats autnomes afectades.
CAPTOL II
Les matries de les competncies
Article 116. Agricultura, ramaderia i aprofitaments forestals
1. Correspon a la Generalitat, respectant el que estableixi lEstat
en exercici de les competncies que li atribueix larticle 149.1.13 i 16
de la Constituci, la competncia exclusiva en matria dagricultura i
ramaderia. Aquesta competncia inclou en tot cas:
a) La regulaci i el desenvolupament de lagricultura, la ramaderia
i el sector agroalimentari.
b) La regulaci i lexecuci sobre la qualitat, la traabilitat i les condicions dels productes agrcoles i ramaders, i tamb la lluita contra els
fraus en lmbit de la producci i la comercialitzaci agroalimentries.
75
Art. 117
c) La regulaci de la participaci de les organitzacions agrries i

ramaderes i de les cambres agrries en organismes pblics.
d) La sanitat vegetal i animal en els casos en qu no tingui efectes
sobre la salut humana i la protecci dels animals.
e) Les llavors i els planters, especialment tot all que estigui relacionat amb els organismes genticament modificats.
f) La regulaci dels processos de producci, de les explotacions, de
les estructures agrries i de llur rgim jurdic.
g) El desenvolupament integral i la protecci del mn rural.
h) La recerca, el desenvolupament, la transferncia tecnolgica, la
innovaci de les explotacions i les empreses agrries i alimentries i
la formaci en aquestes matries.
i) Les fires i els certmens agrcoles, forestals i ramaders.
2. Correspon a la Generalitat la competncia compartida sobre:
a) La planificaci de lagricultura i la ramaderia i del sector agroalimentari.
b) La regulaci i el rgim dintervenci administrativa i dusos de
la forest, dels aprofitaments i els serveis forestals i de les vies pecuries
de Catalunya.
Article 117. Aigua i obres hidruliques
1. Correspon a la Generalitat, en matria daiges que pertanyin a
conques hidrogrfiques intracomunitries, la competncia exclusiva,
que inclou en tot cas:
a) Lordenaci administrativa, la planificaci i la gesti de laigua superficial i subterrnia, dels usos i els aprofitaments hidrulics i
tamb de les obres hidruliques que no siguin qualificades dinters
general.
b) La planificaci i ladopci de mesures i instruments especfics
de gesti i protecci dels recursos hdrics i dels ecosistemes aqutics i
terrestres vinculats a laigua.
c) Les mesures extraordinries en cas de necessitat per a garantir
el subministrament daigua.
76
Art. 118
d) Lorganitzaci de ladministraci hidrulica de Catalunya, inclosa la participaci dels usuaris.

e) La regulaci i lexecuci de les actuacions relacionades amb la
concentraci parcellria i amb les obres de regatge.
2. La Generalitat, en els termes que estableix la legislaci estatal,
assumeix competncies executives sobre el domini pblic hidrulic
i les obres dinters general. En els mateixos termes, li correspon la
participaci en la planificaci i la programaci de les obres dinters
general.
3. La Generalitat participa en la planificaci hidrolgica i en els
rgans de gesti estatals dels recursos hdrics i dels aprofitaments hidrulics que pertanyin a conques hidrogrfiques intercomunitries.
Correspon a la Generalitat, dins del seu mbit territorial, la competncia executiva sobre:
a) Ladopci de mesures addicionals de protecci i sanejament dels
recursos hdrics i dels ecosistemes aqutics.
b) Lexecuci i lexplotaci de les obres de titularitat estatal, si sestableix mitjanant conveni.
c) Les facultats de policia del domini pblic hidrulic que li sn
atribudes per la legislaci estatal.
4. La Generalitat ha demetre un informe preceptiu per a qualsevol
proposta de transvasament de conques que impliqui la modificaci
dels recursos hdrics del seu mbit territorial.
5. La Generalitat participa en la planificaci hidrolgica dels recursos hdrics i dels aprofitaments hidrulics que passin per Catalunya
o que hi fineixin provinents de territoris de fora de lmbit estatal
espanyol, dacord amb els mecanismes que estableix el ttol V, i participa en lexecuci de la dita planificaci en els termes que estableix
la legislaci estatal.
Article 118. Associacions i fundacions
1. Correspon a la Generalitat, respectant les condicions bsiques
que lEstat estableixi per garantir la igualtat en lexercici del dret i la
reserva de llei orgnica, la competncia exclusiva sobre el rgim jurdic
77
Art. 119
de les associacions que compleixen llurs funcions majoritriament a

Catalunya. Aquesta competncia inclou en tot cas:
a) La regulaci de les modalitats dassociaci, de la denominaci de
les associacions, de les finalitats, dels requisits de constituci, modificaci, extinci i liquidaci, del contingut dels estatuts, dels rgans
de govern, dels drets i deures dels associats, de les obligacions de les
associacions i de les associacions de carcter especial.
b) La determinaci i el rgim daplicaci dels beneficis fiscals de les
associacions que estableixi la normativa tributria, i tamb la declaraci
dutilitat pblica, el contingut i els requisits per a obtenir-la.
c) El registre dassociacions.
2. Correspon a la Generalitat la competncia exclusiva sobre el
rgim jurdic de les fundacions que compleixen llurs funcions majoritriament a Catalunya. Aquesta competncia inclou en tot cas:
a) La regulaci de les modalitats de fundaci, de la denominaci
de les fundacions, de les finalitats i dels beneficiaris de la finalitat
fundacional; de la capacitat per a fundar; dels requisits de constituci,
modificaci, extinci i liquidaci; dels estatuts; de la dotaci i el rgim
de la fundaci en procs de formaci; del patronat i el protectorat,
i del patrimoni i el rgim econmic i financer.
b) La determinaci i el rgim daplicaci dels beneficis fiscals de
les fundacions que estableixi la normativa tributria.
c) El registre de fundacions.
3. Correspon a la Generalitat la fixaci dels criteris, la regulaci de
les condicions, lexecuci i el control dels ajuts pblics a les associacions i les fundacions.
Article 119. Caa, pesca, activitats martimes i ordenaci
del sector pesquer
1. Correspon a la Generalitat la competncia exclusiva en matria
de caa i pesca fluvial, que inclou en tot cas:
a) La planificaci i la regulaci.
b) La regulaci del rgim dintervenci administrativa de la caa
i la pesca, de la vigilncia i dels aprofitaments cinegtics i pisccoles.
78
Art. 120

de pesca martima i recreativa en aiges interiors, i tamb la regulaci
i la gesti dels recursos pesquers i la delimitaci despais protegits.
dactivitats martimes, que inclou en tot cas:
a) La regulaci i la gesti del marisqueig i laqicultura i lestabliment de les condicions per a practicar-los, i tamb la regulaci i la
gesti dels recursos.
b) La regulaci i la gesti de les installacions destinades a aquestes
activitats.
c) El busseig professional.
d) La formaci i les titulacions en matria dactivitats desbarjo.
4. Correspon a la Generalitat la competncia compartida en matria dordenaci del sector pesquer. Aquesta competncia inclou, en
tot cas, lordenaci i les mesures administratives dexecuci relatives a
les condicions professionals per a lexercici de la pesca, la construcci,
la seguretat i el registre oficial de vaixells, les confraries de pescadors
i les llotges de contractaci.
Article 120. Caixes destalvis
1. Correspon a la Generalitat, en matria de caixes destalvis amb
domicili a Catalunya, la competncia exclusiva sobre la regulaci de
llur organitzaci, respectant el que estableixi lEstat en exercici de les
competncies que li atribueix larticle 149.1.11 i 13 de la Constituci.
Aquesta competncia inclou en tot cas:
a) La determinaci de llurs rgans rectors i de la manera en qu
els diversos interessos socials hi han destar representats.
b) Lestatut jurdic dels membres dels rgans rectors i dels altres
crrecs de les caixes destalvis.
c) El rgim jurdic de la creaci, la fusi, la liquidaci i el registre.
d) Lexercici de les potestats administratives amb relaci a les fundacions que cren.
e) La regulaci de les agrupacions de caixes destalvis amb seu
social a Catalunya.
79
Art. 121

domicili a Catalunya, la competncia compartida sobre lactivitat financera, dacord amb els principis, les regles i els estndards mnims
que estableixin30 les bases estatals, que inclou, en tot cas, la regulaci
de la distribuci dels excedents i de lobra social de les caixes.
Aix mateix, la Generalitat fa el seguiment del procs demissi i
distribuci de quotes participatives, excepte en els aspectes relatius al
rgim dofertes pbliques de venda o subscripci de valors i admissi
a negociaci, a lestabilitat financera i a la solvncia.
domicili a Catalunya, la competncia compartida sobre disciplina,
inspecci i sanci de les caixes. Aquesta competncia inclou en tot
cas lestabliment dinfraccions i sancions addicionals en matries de
la seva competncia.
4. La Generalitat, dacord amb el que estableix la legislaci estatal, collabora en les activitats dinspecci i sanci que el Ministeri
dEconomia i Hisenda i el Banc dEspanya exerceixen sobre les
caixes destalvis amb domicili a Catalunya.
Article 121. Comer i fires
de comer i fires, que inclou la regulaci de lactivitat firal no internacional i lordenaci administrativa de lactivitat comercial, la qual
alhora inclou en tot cas:
a) La determinaci de les condicions administratives per a exercir-la i dels llocs i els establiments on sacompleixi i lordenaci administrativa del comer electrnic o del comer per qualsevol altre mitj.
b) La regulaci administrativa de totes les modalitats de venda i
totes les formes de prestaci de lactivitat comercial, i tamb de les
vendes promocionals i de la venda a prdua.
c) La regulaci dels horaris comercials, respectant en lexercici daquesta competncia el principi constitucional dunitat de
mercat.
80
Art. 123
d) La classificaci i la planificaci territorial dels equipaments comercials i la regulaci dels requisits i del rgim dinstallaci, ampliaci
i canvi dactivitat dels establiments.
e) Lestabliment i lexecuci de les normes i els estndards de qualitat relacionats amb lactivitat comercial.
f) Ladopci de mesures de policia administrativa amb relaci a
la disciplina de mercat.
2. Correspon a la Generalitat la competncia executiva en matria de fires internacionals celebrades a Catalunya, que inclou en
tot cas:
a) Lactivitat dautoritzaci i declaraci de la fira internacional.
b) La promoci, la gesti i la coordinaci.
c) Lactivitat inspectora, lavaluaci i la rendici de comptes.
d) Lestabliment de la reglamentaci interna.
e) El nomenament dun delegat o delegada en els rgans de direcci de cada fira.
3. La Generalitat collabora amb lEstat en lestabliment del calendari de fires internacionals.
[Article 122. Consultes populars
Correspon a la Generalitat la competncia exclusiva per a lestabliment del rgim jurdic, les modalitats, el procediment, lacompliment
i la convocatria per la mateixa Generalitat o pels ens locals, en lmbit
de llurs competncies, denquestes, audincies pbliques, frums de
participaci i qualsevol altre instrument de consulta popular, salvant
el que disposa larticle 149.1.32 de la Constituci.]31
Article 123. Consum
Correspon a la Generalitat la competncia exclusiva en matria de
consum, que inclou en tot cas:
a) La defensa dels drets dels consumidors i els usuaris, proclamats
per larticle 28, i lestabliment i laplicaci dels procediments administratius de queixa i reclamaci.
31. Aquest article s constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 69 de
la STC 31/2010, del 28 de juny.
81
Art. 124
b) La regulaci i el foment de les associacions dels consumidors

i els usuaris i llur participaci en els procediments i afers que les
afectin.
c) La regulaci dels rgans i els procediments de mediaci en matria de consum.
d) La formaci i leducaci en el consum.
e) La regulaci de la informaci en matria de consumidors i
usuaris.
Article 124. Cooperatives i economia social
de cooperatives.
2. La competncia a qu fa referncia lapartat 1 inclou lorganitzaci i el funcionament de les cooperatives, els quals alhora inclouen
en tot cas:
a) La definici, la denominaci i la classificaci.
b) Els criteris sobre fixaci del domicili.
c) Els criteris rectors dactuaci.
d) Els requisits de constituci, modificaci dels estatuts socials,
fusi, escissi, transformaci, dissoluci i liquidaci.
e) La qualificaci, la inscripci i la certificaci en el registre corresponent.
f) Els drets i deures dels socis.
g) El rgim econmic i la documentaci social.
h) La conciliaci i la mediaci.
i) Els grups cooperatius i les formes de collaboraci econmica
de les cooperatives.
3. La competncia a qu fa referncia lapartat 1 inclou en tot cas la
regulaci i el foment del moviment cooperatiu, en especial per a promoure les formes de participaci a lempresa, laccs dels treballadors
als mitjans de producci i la cohesi social i territorial. La regulaci i
el foment del moviment cooperatiu inclouen:
a) La regulaci de lassociacionisme cooperatiu.
b) Lensenyament i la formaci cooperatius.
82
Art. 125
c) La fixaci dels criteris, la regulaci de les condicions, lexecuci

i el control dels ajuts pblics al mn cooperatiu.
4. Correspon a la Generalitat la competncia exclusiva sobre el
foment i lordenaci del sector de leconomia social.
Article 125. Corporacions de dret pblic i professions titulades
1. Correspon a la Generalitat, en matria de collegis professionals, acadmies, cambres agrries, cambres de comer, indstria i
navegaci i altres corporacions de dret pblic representatives dinteressos econmics i professionals, la competncia exclusiva, salvant
el que estableixen els apartats 2 i 3. Aquesta competncia, respectant el
que disposen els articles 36 i 139 de la Constituci, inclou en tot cas:
a) La regulaci de lorganitzaci interna, del funcionament i del
rgim econmic, pressupostari i comptable, i tamb del rgim de col
legiaci i adscripci, dels drets i deures de llurs membres i del rgim
disciplinari.
b) La creaci i latribuci de funcions.
c) La tutela administrativa.
d) El sistema i el procediment electorals aplicables a lelecci dels
membres de les corporacions.
e) La determinaci de lmbit territorial i la possible agrupaci
dins de Catalunya.
2. Correspon a la Generalitat la competncia compartida sobre la
definici de les corporacions a qu fa referncia lapartat 1 i sobre els
requisits per a crear-ne i per a sser-ne membre.
3. Les cambres de comer, indstria i navegaci, si ho acorden
prviament la Generalitat i lEstat, poden complir funcions de comer
exterior i destinar-hi recursos camerals.
4. Correspon a la Generalitat, respectant les normes generals sobre
titulacions acadmiques i professionals i el que disposen els articles 36
i 139 de la Constituci, la competncia exclusiva sobre lexercici de les
professions titulades, que inclou en tot cas:
a) La determinaci dels requisits i les condicions dexercici de les
professions titulades, i tamb dels drets i les obligacions dels professionals titulats i del rgim dincompatibilitats.
83
Art. 126
b) La regulaci de les garanties administratives davant lintrusisme i les actuacions irregulars, i tamb la regulaci de les prestacions
professionals de carcter obligatori.
c) El rgim disciplinari de lexercici de les professions titulades.
Article 126. Crdit, banca, assegurances i mutualitats
no integrades en el sistema de seguretat social
1. Correspon a la Generalitat la competncia exclusiva sobre lestructura, lorganitzaci i el funcionament de les mutualitats de previsi
social no integrades en el sistema de seguretat social.
2. Correspon a la Generalitat la competncia compartida sobre
lestructura, lorganitzaci i el funcionament de les entitats de crdit
que no siguin caixes destalvis, de les cooperatives de crdit i de les
entitats gestores de plans i fons de pensions i de les entitats fsiques i
jurdiques que actuen en el mercat assegurador altres que aquelles a
les quals fa referncia lapartat 1, dacord amb els principis, les regles
i els estndards mnims que fixin32 les bases estatals.
lactivitat de les entitats a qu fan referncia els apartats 1 i 2. Aquesta competncia inclou els actes dexecuci reglats que li atribueixi la
legislaci estatal.
disciplina, inspecci i sanci de les entitats a qu fa referncia lapartat 2.
Article 127. Cultura
de cultura. Aquesta competncia exclusiva comprn en tot cas:
a) Les activitats artstiques i culturals, que es porten a terme a Cata
lunya, incloent-hi:
Primer. Les mesures relatives a la producci i la distribuci de llibres i publicacions peridiques en qualsevol suport, i tamb la gesti
del dipsit legal i latorgament dels codis didentificaci.
84
Art. 127
Segon. La regulaci i la inspecci de les sales dexhibici cinematogrfica, les mesures de protecci de la indstria cinematogrfica i el
control i la concessi de llicncies de doblatge a les empreses distribudores domiciliades a Catalunya.
Tercer. La qualificaci de les pellcules i els materials audiovisuals
en funci de ledat i dels valors culturals.
Quart. La promoci, la planificaci, la construcci i la gesti
dequipaments culturals situats a Catalunya.
Cinqu. Lestabliment de mesures fiscals dincentivaci de les activitats culturals en els tributs sobre els quals la Generalitat tingui
competncies normatives.
b) El patrimoni cultural, incloent-hi en tot cas:
Primer. La regulaci i lexecuci de mesures destinades a garantir
lenriquiment i la difusi del patrimoni cultural de Catalunya i a facilitar-hi laccs.
Segon. La inspecci, linventari i la restauraci del patrimoni arquitectnic, arqueolgic, cientfic, tcnic, histric, artstic, etnolgic
i cultural en general.
Tercer. Lestabliment del rgim jurdic de les actuacions sobre bns
mobles i immobles integrants del patrimoni cultural de Catalunya i
la determinaci del rgim jurdic dels bns immobles, i tamb la declaraci i la gesti daquests bns, excepte els que siguin de titularitat
de lEstat.
Quart. La protecci del patrimoni cultural de Catalunya, que
inclou la conservaci, la reparaci, el rgim de vigilncia i el control dels bns, sens perjudici de la competncia estatal per a la defensa dels bns integrants daquest patrimoni contra lexportaci i
lespoliaci.
c) Els arxius, les biblioteques, els museus i els altres centres de
dipsit cultural que no sn de titularitat estatal, incloent-hi en tot cas:
Primer. La creaci, la gesti, la protecci i lestabliment del rgim
jurdic dels centres que integren el sistema darxius i el sistema bibliotecari, dels museus i dels altres centres de dipsit cultural.
Segon. Lestabliment del rgim jurdic dels bns documentals,
bibliogrfics i culturals que hi estan dipositats.
85
Art. 128
Tercer. La conservaci i la recuperaci dels bns que integren el

patrimoni documental i bibliogrfic catal.
d) El foment de la cultura, amb relaci al qual inclou:
Primer. El foment i la difusi de la creaci i la producci teatrals,
musicals, audiovisuals, literries, de dansa, de circ i darts combinades
portades a terme a Catalunya.
Segon. La promoci i la difusi del patrimoni cultural, artstic i
monumental i dels centres de dipsit cultural de Catalunya.
Tercer. La projecci internacional de la cultura catalana.
2. Correspon a la Generalitat la competncia executiva sobre els
arxius, les biblioteques, els museus i els centres de dipsit cultural de
titularitat estatal situats a Catalunya la gesti dels quals no es reservi
expressament lEstat, que inclou, en tot cas, la regulaci del funcionament, lorganitzaci i el rgim de personal.
[3. En les actuacions que lEstat faci a Catalunya en matria dinversi en bns i equipaments culturals es requereix lacord previ amb la
Generalitat. En el cas de les activitats que lEstat acompleixi amb
relaci a la projecci internacional de la cultura, el Govern de lEstat i
el Govern de la Generalitat han darticular frmules de collaboraci
i cooperaci mtues, dacord amb el que estableix el ttol V daquest
Estatut.]33
Article 128. Denominacions i indicacions geogrfiques i de qualitat
1. Correspon a la Generalitat, respectant el que disposa larticle
149.1.13 de la Constituci, la competncia exclusiva sobre denominacions dorigen i altres mencions de qualitat, que inclou el rgim
jurdic de creaci i funcionament, el qual alhora inclou:
a) La determinaci dels possibles nivells de protecci dels productes, llur rgim i llurs condicions, i tamb els drets i les obligacions
que en deriven.
b) El rgim de titularitat de les denominacions, respectant la legislaci de propietat industrial.
86
Art. 129
c) La regulaci de les formes i les condicions de producci i comercialitzaci dels productes corresponents, i el rgim sancionador
aplicable.
d) El rgim de lorganitzaci administrativa de la denominaci
dorigen, o menci de qualitat, referida tant a la gesti com al control
de la producci i la comercialitzaci.
2. La competncia a qu fa referncia lapartat 1 inclou el reconeixement de les denominacions o les indicacions, laprovaci de llurs
normes reguladores i totes les facultats administratives de gesti i
control sobre lactuaci de les denominacions o les indicacions, especialment les que deriven de leventual tutela administrativa sobre els
rgans de la denominaci i de lexercici de la potestat sancionadora
per infraccions del rgim de la denominaci.
3. La Generalitat, en cas que el territori duna denominaci superi
els lmits de Catalunya, exerceix les facultats de gesti i control sobre les actuacions dels rgans de la denominaci relatives a terrenys i
installacions situats a Catalunya, en els termes que determinen les lleis.
La Generalitat participa en els rgans de la denominaci i en lexercici
de llurs facultats de gesti.
4. La Generalitat exerceix sobre el seu territori les obligacions de
protecci derivades del reconeixement per la mateixa Generalitat
duna denominaci dorigen o duna indicaci geogrfica protegida.
Les autoritats corresponents collaboren en la protecci de les denominacions geogrfiques i de qualitat catalanes fora del territori de
Catalunya i davant les corresponents institucions de protecci europees i internacionals.
[Article 129. Dret civil
dret civil, excepte en les matries que larticle 149.1.8 de la Constituci
atribueix en tot cas a lEstat. Aquesta competncia inclou la determinaci del sistema de fonts del dret civil de Catalunya.]34
87
Art. 130
Article 130. Dret processal

Correspon a la Generalitat dictar les normes processals especfiques que derivin de les particularitats del dret substantiu de Catalunya.
Article 131. Educaci
1. Correspon a la Generalitat, en matria densenyament no universitari, la competncia exclusiva sobre els ensenyaments postobligatoris que no condueixen a lobtenci dun ttol o una certificaci
acadmica o professional amb validesa a tot lEstat i sobre els centres
docents en qu simparteixen aquests ensenyaments.
2. Correspon a la Generalitat, en matria densenyament no universitari, amb relaci als ensenyaments obligatoris i no obligatoris
que condueixen a lobtenci dun ttol acadmic o professional amb
validesa a tot lEstat i amb relaci als ensenyaments deducaci infantil,
la competncia exclusiva que inclou:
a) La regulaci dels rgans de participaci i consulta dels sectors
afectats en la programaci de lensenyament en el seu territori.
b) La determinaci dels continguts educatius del primer cicle de
leducaci infantil i la regulaci dels centres en qu simparteix aquest
cicle, i tamb la definici de les plantilles del professorat i de les titulacions i les especialitzacions de la resta del personal.
c) La creaci, el desenvolupament organitzatiu i el rgim dels centres pblics.
d) La inspecci, lavaluaci interna del sistema educatiu, la innovaci, la recerca i lexperimentaci educatives i tamb el garantiment
de la qualitat del sistema educatiu.
e) El rgim de foment de lestudi, de beques i dajuts amb fons
propis.
f) La formaci permanent i el perfeccionament del personal docent i dels altres professionals de leducaci i laprovaci de directrius
dactuaci en matria de recursos humans.
g) Els serveis educatius i les activitats extraescolars complementries amb relaci als centres docents pblics i als centres docents privats
sostinguts amb fons pblics.
88
Art. 131
h) Els aspectes organitzatius dels ensenyaments en rgim no

presencial adreats a lalumnat dedat superior a la descolaritzaci
obligatria.
3. En all que no regula lapartat 2 i amb relaci als ensenyaments
a qu fa referncia el dit apartat, correspon a la Generalitat, respectant
els aspectes essencials del dret a leducaci i a la llibertat densenyament en matria densenyament no universitari i dacord amb el que
disposa larticle 149.1.30 de la Constituci, la competncia compartida
a) La programaci de lensenyament, la seva definici i lavaluaci
general del sistema educatiu.
b) Lordenaci del sector de lensenyament i de lactivitat docent
i educativa.
c) Lestabliment dels plans destudi corresponents, incloent-hi
lordenaci curricular.
d) El rgim de foment de lestudi, de beques i dajuts estatals.
e)Laccs a leducaci i lestabliment i la regulaci dels criteris
dadmissi i escolaritzaci de lalumnat als centres docents.
f) El rgim de sosteniment amb fons pblics dels ensenyaments
del sistema educatiu i dels centres que els imparteixen.
g) Els requisits i les condicions dels centres docents i educatius.
h) Lorganitzaci dels centres pblics i dels privats sostinguts amb
fons pblics.
i) La participaci de la comunitat educativa en el control i la gesti
dels centres docents pblics i dels privats sostinguts amb fons pblics.
j) Ladquisici i la prdua de la condici de funcionari o funcionria docent de ladministraci educativa, el desenvolupament dels
seus drets i deures bsics, i tamb la poltica de personal al servei de
ladministraci educativa.
4. Correspon a la Generalitat, en matria densenyament no universitari, la competncia executiva sobre lexpedici i lhomologaci
dels ttols acadmics i professionals estatals.
89
Art. 132
Article 132. Emergncies i protecci civil

de protecci civil, que inclou, en tot cas, la regulaci, la planificaci i
lexecuci de mesures relatives a les emergncies i la seguretat civil,
i tamb la direcci i la coordinaci dels serveis de protecci civil, que
inclouen els serveis de prevenci i extinci dincendis, sens perjudici
de les facultats dels governs locals en aquesta matria, respectant el
que estableixi lEstat en exercici de les seves competncies en matria
de seguretat pblica.
2. La Generalitat, en els casos relatius a emergncies i protecci
civil dabast superior a Catalunya, ha de promoure mecanismes de
collaboraci amb altres comunitats autnomes i amb lEstat.
3. Correspon a la Generalitat la competncia executiva en matria
de salvament martim, en els termes que determini la legislaci de
lEstat.
4. La Generalitat participa en lexecuci en matria de seguretat
nuclear, en els termes que siguin acordats en els convenis subscrits a
aquest efecte i, si sescau, en les lleis.
Article 133. Energia i mines
1. Correspon a la Generalitat la competncia compartida en matria denergia. Aquesta competncia inclou en tot cas:
a) La regulaci de les activitats de producci, emmagatzematge i
transport denergia, latorgament de les autoritzacions de les instal
lacions que transcorrin ntegrament pel territori de Catalunya i lexercici de les activitats dinspecci i control de totes les installacions
existents a Catalunya.
b) La regulaci de lactivitat de distribuci denergia que sacompleixi a Catalunya, latorgament de les autoritzacions de les instal
lacions corresponents i lexercici de les activitats dinspecci i control
de totes les installacions existents a Catalunya.
c) El desplegament de les normes complementries de qualitat dels
serveis de subministrament denergia.
d) El foment i la gesti de les energies renovables i de leficincia
energtica.
90
Art. 134
2. La Generalitat participa, per mitj de lemissi dun informe previ,

en el procediment datorgament de lautoritzaci de les installacions
de producci i transport denergia que ultrapassen el territori de
Catalunya o si lenergia s objecte daprofitament fora daquest territori.
3. La Generalitat participa en la regulaci i la planificaci dmbit
estatal del sector de lenergia que afecti el territori de Catalunya.
el rgim miner. Aquesta competncia inclou, en tot cas, la regulaci i el
rgim dintervenci administrativa i control de les mines i els recursos
miners que estiguin situats al territori de Catalunya i de les activitats
extractives que shi acompleixin.
Article 134. Esport i lleure
desport, que inclou en tot cas:
a) El foment, la divulgaci, la planificaci, la coordinaci, lexecuci, lassessorament, la implantaci i la projecci de la prctica de
lactivitat fsica i de lesport arreu de Catalunya, a tots els nivells socials.
b) Lordenaci dels rgans de mediaci en matria desport.
c) La regulaci de la formaci esportiva i el foment de la tecnificaci i de lalt rendiment esportiu.
d) Lestabliment del rgim jurdic de les federacions i els clubs esportius i de les entitats catalanes que promouen i organitzen la prctica
de lesport i de lactivitat fsica en lmbit de Catalunya, i la declaraci
dutilitat pblica de les entitats esportives.
e) La regulaci en matria de disciplina esportiva, competitiva
i electoral de les entitats que promouen i organitzen la prctica esportiva.
f) El foment i la promoci de lassociacionisme esportiu.
g) El registre de les entitats que promouen i organitzen la prctica
de lactivitat fsica i esportiva amb seu social a Catalunya.
h) La planificaci de la xarxa dequipaments esportius de Catalunya i la promoci de la seva execuci.
91
Art. 135
i) El control i el seguiment medicoesportiu i de salut dels practicants de lactivitat fsica i esportiva.

j) La regulaci en matria de prevenci i control de la violncia en
els espectacles pblics esportius, respectant les facultats reservades a
lEstat en matria de seguretat pblica.
k) El garantiment de la salut dels espectadors i de les altres persones implicades en lorganitzaci i lacompliment de lactivitat fsica
i esportiva, i tamb de la seguretat i el control sanitaris dels equipaments esportius.
l) El desenvolupament de la recerca cientfica en matria esportiva.
2. La Generalitat participa en entitats i organismes dmbit estatal,
europeu i internacional que tinguin per objecte el desenvolupament
de lesport.
de lleure, que inclou en tot cas el foment i la regulaci de les activitats
que sacompleixin al territori de Catalunya i el rgim jurdic de les
entitats que tinguin per finalitat lacompliment dactivitats de lleure.
4. La Generalitat participa en entitats i organismes dmbit estatal,
europeu i internacional que tinguin per objecte el desenvolupament
del lleure.
Article 135. Estadstica
1. Correspon a la Generalitat la competncia exclusiva sobre estadstica dinters de la Generalitat, que inclou en tot cas:
a) La planificaci estadstica.
b) Lorganitzaci administrativa.
c) La creaci dun sistema estadstic oficial propi de la Generalitat.
2. La Generalitat participa i collabora en lelaboraci destadstiques dabast supraautonmic.
Article 136. La funci pblica i el personal al servei
de les administracions pbliques catalanes
Correspon a la Generalitat, en matria de funci pblica, respectant el principi dautonomia local:
92
Art. 137
a) La competncia exclusiva sobre el rgim estatutari del personal

al servei de les administracions pbliques catalanes i sobre lordenaci
i lorganitzaci de la funci pblica, salvant el que disposa la lletra b.
b) La competncia compartida per al desenvolupament dels principis ordenadors de locupaci pblica, sobre ladquisici i la prdua
de la condici de funcionari, les situacions administratives i els drets,
els deures i les incompatibilitats del personal al servei de les administracions pbliques.
c) La competncia exclusiva, en matria de personal laboral, per a
ladaptaci de la relaci de llocs de treball a les necessitats derivades
de lorganitzaci administrativa i sobre la formaci daquest personal.
Article 137. Habitatge
dhabitatge, que inclou en tot cas:
a) La planificaci, lordenaci, la gesti, la inspecci i el control de
lhabitatge dacord amb les necessitats socials i dequilibri territorial.
b) Lestabliment de prioritats i objectius de lactivitat de foment de
les administracions pbliques de Catalunya en matria dhabitatge i
ladopci de les mesures necessries per a assolir-los, tant amb relaci
al sector pblic com al privat.
c) La promoci pblica dhabitatges.
d) La regulaci administrativa del comer referit a habitatges i
lestabliment de mesures de protecci i disciplinries en aquest mbit.
e) Les normes tcniques, la inspecci i el control sobre la qualitat
de la construcci.
f) Les normes sobre lhabitabilitat dels habitatges.
g) La innovaci tecnolgica i la sostenibilitat aplicable als habitatges.
h) La normativa sobre conservaci i manteniment dels habitatges
i la seva aplicaci.
2. Correspon a la Generalitat la competncia sobre les condicions
dels edificis per a la installaci dinfraestructures comunes de telecomunicacions, radiodifusi, telefonia bsica i altres serveis per cable,
respectant la legislaci de lEstat en matria de telecomunicacions.
93
Art. 138
[Article 138. Immigraci

1. Correspon a la Generalitat en matria dimmigraci:
a) La competncia exclusiva en matria de primer acolliment de
les persones immigrades, que inclou les actuacions sociosanitries i
dorientaci.
b) El desenvolupament de la poltica dintegraci de les persones
immigrades en el marc de les seves competncies.
c) Lestabliment i la regulaci de les mesures necessries per a la
integraci social i econmica de les persones immigrades i per a llur
participaci social.
d) Lestabliment per llei dun marc de referncia per a lacolliment
i la integraci de les persones immigrades.
e) La promoci i la integraci de les persones retornades i lajuda
a aquestes, i limpuls de les poltiques i les mesures pertinents que en
facilitin el retorn a Catalunya.
2. Correspon a la Generalitat la competncia executiva en matria dautoritzaci de treball als estrangers la relaci laboral dels quals
sacompleixi a Catalunya. Aquesta competncia, que sexerceix necessriament en coordinaci amb la que correspon a lEstat en matria
dentrada i residncia destrangers, inclou:
a) La tramitaci i la resoluci de les autoritzacions inicials de treball per compte propi o ali.
b) La tramitaci i la resoluci dels recursos presentats amb relaci als expedients a qu fa referncia la lletra a i laplicaci del rgim
dinspecci i sanci.
3. Correspon a la Generalitat la participaci en les decisions de
lEstat sobre immigraci que tinguin una transcendncia especial per
a Catalunya i, en particular, la participaci preceptiva prvia en la
determinaci del contingent de treballadors estrangers mitjanant els
mecanismes que estableix el ttol V.]35

94
Art. 140
Article 139. Indstria, artesania, control metrolgic

i contrastaci de metalls
dindstria, salvant el que estableix lapartat 2. Aquesta competncia
inclou, en tot cas, lordenaci dels sectors i dels processos industrials
a Catalunya, la seguretat de les activitats, de les installacions, dels
equips, dels processos i dels productes industrials i la regulaci de
les activitats industrials que puguin produir impacte en la seguretat
o la salut de les persones.
2. Correspon a la Generalitat la competncia compartida sobre la
planificaci de la indstria, en el marc de la planificaci general de
leconomia.
dartesania.
de control metrolgic.
de contrastaci de metalls.
Article 140. Infraestructures del transport i de les comunicacions
1. Correspon a la Generalitat la competncia exclusiva sobre ports,
aeroports, heliports i altres infraestructures de transport al territori
de Catalunya que no tinguin la qualificaci legal dinters general.
a) El rgim jurdic, la planificaci i la gesti de tots els ports i
aeroports, installacions porturies i aeroporturies, installacions martimes menors, estacions terminals de crrega en recintes portuaris i
aeroportuaris i altres infraestructures de transport.
b) La gesti del domini pblic necessari per a prestar el servei,
especialment latorgament dautoritzacions i concessions dins dels
recintes portuaris o aeroportuaris.
c) El rgim econmic dels serveis portuaris i aeroportuaris, especialment les potestats tarifria i tributria i la percepci i la recaptaci
de tota mena de tributs i gravmens relacionats amb la utilitzaci de
la infraestructura i del servei que presta.
95
Art. 140
d) La delimitaci de la zona de serveis dels ports o els aeroports

i la determinaci dels usos, els equipaments i les activitats complementries dins del recinte del port o laeroport o de les altres infraestructures de transport, respectant les facultats del titular del domini
pblic.
2. La Generalitat participa en els organismes dabast supraautonmic que exerceixen funcions sobre les infraestructures de transport
situades a Catalunya que sn de titularitat estatal.
3. La qualificaci dinters general dun port, un aeroport o una
altra infraestructura de transport situats a Catalunya requereix linforme previ de la Generalitat, que pot participar en la seva gesti, o
assumir-la, dacord amb el que estableixen les lleis.
4. Correspon a la Generalitat la participaci en la planificaci i la
programaci de ports i aeroports dinters general, en els termes que
determini la normativa estatal.
5. Correspon a la Generalitat la competncia exclusiva sobre la seva
xarxa viria en tot lmbit territorial de Catalunya, i tamb la participaci en la gesti de la xarxa de lEstat a Catalunya, dacord amb el que
estableix la normativa estatal. Aquesta competncia inclou en tot cas:
a) Lordenaci, la planificaci i la gesti integrada de la xarxa viria
de Catalunya.
b) El rgim jurdic i financer de tots els elements de la xarxa viria
dels quals s titular la Generalitat.
c) La connectivitat dels elements que integren la xarxa viria de
Catalunya entre ells o amb altres infraestructures del transport o altres
xarxes.
6. Correspon a la Generalitat, en matria de xarxa ferroviria, la
competncia exclusiva amb relaci a les infraestructures de les quals
s titular i la participaci en la planificaci i la gesti de les infraestructures de titularitat estatal situades a Catalunya, dacord amb el que
estableixi la normativa estatal.
7. Correspon a la Generalitat, dacord amb la normativa de lEstat,
la competncia executiva en matria de comunicacions electrniques,
96
Art. 141
a) Promoure lexistncia dun conjunt mnim de serveis daccs

universal.
b) La inspecci de les infraestructures comunes de telecomunicacions i lexercici de la potestat sancionadora corresponent.
c) La resoluci de conflictes entre operadors de radiodifusi que
comparteixin mltiplexs la cobertura dels quals no ultrapassi el territori de Catalunya.
d) La gesti del registre dinstalladors dinfraestructures comunes de telecomunicacions i del registre de gestors de mltiplexs
lmbit dels quals no ultrapassi el territori de Catalunya.
Article 141. Joc i espectacles
de joc, apostes i casinos, si lactivitat sacompleix exclusivament a
Catalunya, incloent-hi en tot cas:
a) La creaci i lautoritzaci de joc i apostes i llur regulaci, i tamb la regulaci de les empreses dedicades a la gesti, lexplotaci i
la prctica daquestes activitats o que tenen per objecte la comercialitzaci i la distribuci dels materials relacionats amb el joc en
general, incloent-hi les modalitats de joc per mitjans informtics i
telemtics.
b) La regulaci i el control dels locals, les installacions i els equipaments utilitzats per a acomplir aquestes activitats.
c) La determinaci, en el marc de les seves competncies, del rgim
fiscal sobre lactivitat de joc de les empreses que lacompleixen.
2. Lautoritzaci de noves modalitats de joc i apostes dmbit estatal, o b la modificaci de les existents, requereix la deliberaci a la
Comissi Bilateral Generalitat - Estat que estableix el ttol V i linforme
previ determinant de la Generalitat.
despectacles i activitats recreatives, que inclou, en tot cas, lordenaci
del sector, el rgim dintervenci administrativa i el control de tota
mena despectacles en espais i locals pblics.
97
Art. 142
Article 142. Joventut

de joventut, que inclou en tot cas:
a) El disseny, laplicaci i lavaluaci de poltiques, plans i programes destinats a la joventut.
b) La promoci de lassociacionisme juvenil, de les iniciatives de
participaci de la gent jove, de la mobilitat internacional i del turisme
juvenil.
c) La regulaci, la gesti, la intervenci i la policia administrativa
dactivitats i installacions destinades a la joventut.
2. Correspon a la Generalitat la subscripci dacords amb entitats internacionals i la participaci en aquestes en collaboraci amb
lEstat o de manera autnoma, si ho permet la normativa de lentitat
corresponent, i en tot cas la tramitaci de documents atorgats per
entitats internacionals que afectin persones, installacions o entitats
amb residncia a Catalunya, respectant la legislaci de lEstat.
Article 143. Llengua prpia
1. Correspon a la Generalitat de Catalunya la competncia exclusiva en matria de llengua prpia, que inclou, en tot cas, la determinaci
de labast, els usos i els efectes jurdics de la seva oficialitat, i tamb la
normalitzaci lingstica del catal.
2. Correspon a la Generalitat i tamb al Conselh Generau dAran la
competncia sobre la normalitzaci lingstica de loccit, denominat
arans a lAran.
Article 144. Medi ambient, espais naturals i meteorologia
1. Corresponen a la Generalitat la competncia compartida en matria de medi ambient i la competncia per a lestabliment de normes
addicionals de protecci. Aquesta competncia compartida inclou en
tot cas:
a) Lestabliment i la regulaci dels instruments de planificaci
ambiental i del procediment de tramitaci i aprovaci daquests instruments.
98
Art. 144
b) Lestabliment i la regulaci de mesures de sostenibilitat, fiscalitat

i recerca ambientals.
c) La regulaci dels recursos naturals, de la flora i la fauna, de la
biodiversitat, del medi ambient mar i aqutic si no t per finalitat
la preservaci dels recursos pesquers martims.
d) La regulaci sobre prevenci en la producci denvasos i embalatges en tot llur cicle de vida, des que es generen fins que passen a
sser residus.
e) La regulaci sobre prevenci i correcci de la generaci de residus amb origen o destinaci a Catalunya i sobre la gesti i el trasllat
daquests i llur disposici final.
f) La regulaci en la prevenci, el control, la correcci, la recuperaci i la compensaci de la contaminaci de sl i subsl.
g) La regulaci i la gesti dels abocaments efectuats en les aiges
interiors de Catalunya, i tamb dels efectuats en les aiges superficials i
subterrnies que no passen per una altra comunitat autnoma. En tot
cas, dins del seu mbit territorial, correspon a la Generalitat la competncia executiva sobre la intervenci administrativa dels abocaments
en les aiges superficials i subterrnies.
h) La regulaci de lambient atmosfric i de les diverses classes de
contaminaci daquest, la declaraci de zones datmosfera contaminada i lestabliment daltres instruments de control de la contaminaci,
amb independncia de ladministraci competent per a autoritzar
lobra, la installaci o lactivitat que la produeixi.
i) La regulaci del rgim dautoritzaci i seguiment de lemissi
de gasos defecte hivernacle.
j) La promoci de les qualificacions relatives a productes, activitats,
installacions, infraestructures, procediments, processos productius o
conductes respectuosos amb el medi.
k) La prevenci, la restauraci i la reparaci de danys al medi ambient, i tamb el rgim sancionador corresponent.
l) Les mesures de protecci de les espcies i el rgim sancionador.
2. Correspon a la Generalitat, en matria despais naturals, la competncia exclusiva que, respectant el que disposa larticle 149.1.23 de
99
Art. 145
la Constituci, inclou, en tot cas, la regulaci i la declaraci de les

figures de protecci, delimitaci, planificaci i gesti despais naturals
i dhbitats protegits situats a Catalunya.
3. La Generalitat, en el cas dels espais naturals que ultrapassen
el territori de Catalunya, ha de promoure els instruments de col
laboraci amb altres comunitats autnomes per a crear, delimitar,
regular i gestionar aquests espais.
4. La declaraci i la delimitaci despais naturals dotats amb un
rgim de protecci estatal requereix linforme preceptiu de la Comissi
Bilateral Generalitat - Estat. Si lespai est situat ntegrament al territori de Catalunya, la gesti correspon a la Generalitat.
5. Correspon a la Generalitat lestabliment dun servei meteorolgic propi, el subministrament dinformaci meteorolgica i climtica,
incloent-hi el pronstic, el control i el seguiment de les situacions meteorolgiques de risc, i tamb la recerca en aquests mbits i lelaboraci
de la cartografia climtica.
6. La Generalitat exerceix les seves competncies per mitj del Cos
dAgents Rurals, competents en la vigilncia, el control, la protecci,
la prevenci integral i la collaboraci en la gesti del medi ambient.
Els membres daquest cos tenen la condici dagents de lautoritat i
exerceixen funcions de policia administrativa especial i policia judicial,
en els termes que estableix la llei.
Article 145. Mercats de valors i centres de contractaci
Correspon a la Generalitat la competncia compartida en matria de mercats de valors i centres de contractaci situats a Catalunya.
a) La creaci, la denominaci, lautoritzaci i la supervisi dels
mercats de valors i dels sistemes organitzats de negociaci.
b) La regulaci i les mesures administratives dexecuci sobre organitzaci, funcionament, disciplina i rgim sancionador de les societats
rectores de mercats de valors.
c) El control de lemissi, ladmissi, la suspensi, lexclusi i
lestabliment de requisits addicionals dadmissi dels valors que es
100
Art. 147
negocien exclusivament en aquests mercats, i tamb la inspecci i el

control.
d) Lacreditaci de les persones i de les entitats per a sser membres
daquests mercats.
e) Lestabliment de les fiances que han de constituir els membres
de les borses de valors en garantia de les operacions pendents de liquidaci.
Article 146. Mitjans de comunicaci social i serveis de contingut
audiovisual
1. Correspon a la Generalitat, en matria de serveis de rdio i televisi, i tamb de qualsevol altre servei de comunicaci audiovisual:
a) La competncia exclusiva sobre lorganitzaci de la prestaci
del servei pblic de comunicaci audiovisual de la Generalitat i dels
serveis pblics de comunicaci audiovisual dmbit local, respectant
la garantia de lautonomia local.
b) La competncia compartida sobre la regulaci i el control dels
serveis de comunicaci audiovisual que utilitzin qualsevol dels suports
i de les tecnologies disponibles dirigits al pblic de Catalunya, i tamb
sobre les ofertes de comunicaci audiovisual, si es distribueixen al
territori de Catalunya.
2. Correspon a la Generalitat la competncia compartida en matria de mitjans de comunicaci social.
3. La Generalitat ha de fomentar el pluralisme lingstic i cultural
de Catalunya en els mitjans de comunicaci social.
Article 147. Notariat i registres pblics
1. Correspon a la Generalitat de Catalunya, en matria de notaries
i de registres pblics de la propietat, mercantils i de bns mobles, la
competncia executiva que inclou en tot cas:
a) El nomenament dels notaris i els registradors de la propietat,
mercantils i de bns mobles, per mitj de la convocatria, ladministraci i la resoluci de les oposicions lliures i restringides i dels
concursos, que ha de convocar i portar a terme fins a la formalitzaci
dels nomenaments. Per a la provisi de les notaries i dels registres, els
candidats han dsser admesos en igualtat de drets i han dacreditar el
101
Art. 148
coneixement de la llengua i del dret catalans en la forma i amb labast

que estableixen lEstatut i les lleis.
b) La participaci en lelaboraci dels programes daccs als cossos
de notaris i registradors de la propietat, mercantils i de bns mobles
dEspanya, als efectes de lacreditaci del coneixement del dret catal.
c) Lestabliment de les demarcacions notarials i registrals, in
cloent-hi la determinaci dels districtes hipotecaris i dels districtes
de competncia territorial dels notaris.
d) El nomenament de notaris arxivers de protocols de districte i la
guarda i custdia dels llibres de comptadoria dhipoteques.
de rgim dels recursos sobre la qualificaci dels ttols o les clusules
concretes en matria de dret catal que shagin dinscriure en un registre de la propietat, mercantil o de bns mobles de Catalunya.
3. Correspon a la Generalitat, en el marc de la regulaci general,
la competncia executiva en matria de Registre Civil, incloent-hi el
nomenament dels seus encarregats, interins i substituts, lexercici amb
relaci a aquests de la funci disciplinria, i tamb la provisi dels
mitjans humans i materials necessaris per a lexercici de les funcions.
Aquests encarregats han dacreditar el coneixement de la llengua catalana i del dret catal en la forma i amb labast que estableixen lEstatut
i les lleis.
Article 148. Obres pbliques
de les obres pbliques que sexecuten al territori de Catalunya i que no
han estat qualificades dinters general ni afecten una altra comunitat
autnoma. Aquesta competncia inclou en tot cas la planificaci, la
construcci i el finanament de les obres.
2. La qualificaci dinters general requereix linforme previ de la
Generalitat. La Generalitat participa en la planificaci i la programaci
de les obres qualificades dinters general, dacord amb el que disposa la
legislaci de lEstat i segons el que estableix el ttol V daquest Estatut.
3. Correspon a la Generalitat la gesti dels serveis pblics de
la seva competncia als quals quedin afectades o adscrites totes les
102
Art. 149
obres pbliques que no siguin dinters general. En el supsit de

les obres qualificades dinters general o que afecten una altra comunitat autnoma, es poden subscriure convenis de collaboraci
per a la gesti dels serveis.
Article 149. Ordenaci del territori i del paisatge, del litoral
i urbanisme
1. Correspon a la Generalitat en matria dordenaci del territori i
del paisatge la competncia exclusiva, que inclou en tot cas:
a) Lestabliment de les directrius dordenaci i gesti del territori,
del paisatge i de les actuacions que hi incideixen.
b) Lestabliment i la regulaci de les figures de planejament territorial i del procediment per a tramitar-les i aprovar-les.
c) Lestabliment i la regulaci de les figures de protecci despais
naturals i de corredors biolgics, dacord amb el que estableix larticle
144.2.
d) Les previsions sobre emplaaments de les infraestructures i els
equipaments de competncia de la Generalitat.
e) La determinaci de mesures especfiques de promoci de lequilibri territorial, demogrfic, socioeconmic i ambiental.
2. La determinaci de lemplaament dinfraestructures i equipaments de titularitat estatal a Catalunya requereix linforme de la
Comissi Bilateral Generalitat - Estat.
3. Correspon a la Generalitat, en matria dordenaci del litoral,
respectant el rgim general del domini pblic, la competncia exclusiva, que inclou en tot cas:
a) Lestabliment i la regulaci dels plans territorials dordenaci i
s del litoral i de les platges, i tamb la regulaci del procediment de
tramitaci i aprovaci daquests instruments i plans.
b) La gesti dels ttols docupaci i s del domini pblic maritimoterrestre, especialment latorgament dautoritzacions i concessions i,
en tot cas, les concessions dobres fixes a la mar, respectant les excepcions que es puguin establir per motius mediambientals en les aiges
costaneres interiors i de transici.
103
Art. 150
c) La regulaci i la gesti del rgim econmic financer del domini pblic maritimoterrestre, en els termes que estableix la legislaci
general.
d) Lexecuci dobres i actuacions al litoral catal que no siguin
dinters general.
4. Corresponen a la Generalitat lexecuci i la gesti de les obres
dinters general situades al litoral catal, dacord amb el que estableix
larticle 148.
5. Correspon a la Generalitat, en matria durbanisme, la competncia exclusiva, que inclou en tot cas:
a) La regulaci del rgim urbanstic del sl, que inclou, en tot cas, la
determinaci dels criteris sobre els diversos tipus de sl i els seus usos.
b) La regulaci del rgim jurdic de la propietat del sl, respectant
les condicions bsiques que lEstat estableix per garantir la igualtat de
lexercici del dret a la propietat.
c) Lestabliment i la regulaci dels instruments de planejament i
gesti urbanstica, i tamb de llur procediment de tramitaci i aprovaci.
d) La poltica de sl i habitatge, la regulaci dels patrimonis pblics de sl i habitatge i el rgim de la intervenci administrativa en
ledificaci, la urbanitzaci i ls del sl i el subsl.
e) La protecci de la legalitat urbanstica, que inclou, en tot cas,
la inspecci urbanstica, les ordres de suspensi dobres i llicncies,
les mesures de restauraci de la legalitat fsica alterada, i tamb la
disciplina urbanstica.
6. Correspon a la Generalitat la competncia compartida en matria de dret de reversi en les expropiacions urbanstiques en el marc
de la legislaci estatal.
Article 150. Lorganitzaci de lAdministraci de la Generalitat
Correspon a la Generalitat, en matria dorganitzaci de la seva
Administraci, la competncia exclusiva sobre:
a) Lestructura, la regulaci dels rgans i directius pblics, el funcionament i larticulaci territorial.
104
Art. 152
b) Les diverses modalitats organitzatives i instrumentals per a lactuaci administrativa.

Article 151. Organitzaci territorial
Correspon a la Generalitat, respectant la garantia institucional que
estableixen els articles 140 i 141 de la Constituci, la competncia
exclusiva sobre organitzaci territorial, que inclou en tot cas:
a) La determinaci, la creaci, la modificaci i la supressi dels ens
que configuren lorganitzaci territorial de Catalunya.
b) La creaci, la supressi i lalteraci dels termes tant dels municipis com dels ens locals dmbit territorial inferior; la denominaci,
la capitalitat i els smbols dels municipis i dels altres ens locals; els
topnims, i la determinaci dels rgims especials.
c) Lestabliment per mitj de llei de procediments de relaci entre
els ens locals i la poblaci, respectant lautonomia local.
Article 152. Planificaci, ordenaci i promoci de lactivitat
econmica
1. Correspon a la Generalitat la competncia per a la promoci de
lactivitat econmica a Catalunya.
lordenaci de lactivitat econmica a Catalunya.
3. La Generalitat pot establir una planificaci de lactivitat econmica en el marc de les directrius que estableixi la planificaci general
de lEstat.
4. Correspon a la Generalitat el desenvolupament i la gesti de la
planificaci general de lactivitat econmica. Aquesta competncia
inclou en tot cas:
a) El desplegament dels plans estatals.
b) La participaci en la planificaci estatal per mitj dels mecanismes que estableix el ttol V.
c) La gesti dels plans, incloent-hi els fons i els recursos dorigen
estatal destinats al foment de lactivitat econmica, en els termes que
sestableixin per mitj de conveni.
105
Art. 153
Article 153. Poltiques de gnere

poltiques de gnere, que, respectant el que estableix lEstat en exercici
de la competncia que li atribueix larticle 149.1.1 de la Constituci,
inclou en tot cas:
a) La planificaci, el disseny, lexecuci, lavaluaci i el control
de normes, plans i directrius generals en matria de poltiques per
a la dona, i tamb lestabliment daccions positives per a aconseguir
eradicar la discriminaci per ra de sexe que shagin dexecutar amb
carcter unitari per a tot el territori de Catalunya.
b) La promoci de lassociacionisme de dones que acompleixen
activitats relacionades amb la igualtat i la no-discriminaci i de les
iniciatives de participaci.
c) La regulaci de les mesures i els instruments per a la sensibilitzaci sobre la violncia de gnere i per a detectar-la i prevenir-la, i
tamb la regulaci de serveis i recursos propis destinats a aconseguir
una protecci integral de les dones que han patit o pateixen aquest
tipus de violncia.
Article 154. Promoci i defensa de la competncia
de promoci de la competncia en els mercats respecte a les activitats
econmiques que sexerceixen principalment a Catalunya.
de defensa de la competncia en lexercici de les activitats econmiques
que alterin o puguin alterar la lliure competncia del mercat en un
mbit que no ultrapassi el territori de Catalunya. Aquesta competncia
inclou en tot cas:
a) Lexecuci en mesures relatives als processos econmics que
afectin la competncia.
b) La inspecci i lexecuci del procediment sancionador.
c) La defensa de la competncia en lexercici de lactivitat comercial.
3. Correspon a la Generalitat la competncia exclusiva sobre lestabliment i la regulaci del Tribunal Catal de Defensa de la Compe106
Art. 156
tncia, com a rgan independent, amb jurisdicci sobre tot el territori

de Catalunya, al qual correspon en exclusiva tractar de les activitats
econmiques que sacompleixin principalment a Catalunya i que alterin o puguin alterar la competncia, en els termes que estableixen
els apartats 1 i 2.
Article 155. Propietat intellectual i industrial
1. Correspon a la Generalitat de Catalunya la competncia executiva en matria de propietat intellectual, que inclou en tot cas:
a) Lestabliment i la regulaci dun registre, coordinat amb el de
lEstat, dels drets de propietat intellectual generats a Catalunya o dels
quals siguin titulars persones amb residncia habitual a Catalunya;
lactivitat dinscripci, modificaci o cancellaci daquests drets, i
lexercici de lactivitat administrativa necessria per a garantir-ne la
protecci a tot el territori de Catalunya. La Generalitat ha de comunicar a lEstat les inscripcions efectuades en el seu registre perqu siguin
incorporades al registre estatal; ha de collaborar amb aquest registre
i facilitar el bescanvi dinformaci.
b) Lautoritzaci i la revocaci de les entitats de gesti collectiva
dels drets de propietat intellectual que actun majoritriament a Catalunya, i tamb assumir tasques complementries dinspecci i control
de lactivitat daquestes entitats.
de propietat industrial, que inclou en tot cas:
a) Lestabliment i la regulaci dun registre, coordinat amb el de
lEstat, de drets de propietat industrial de les persones fsiques o jurdiques.
b) La defensa jurdica i processal dels topnims de Catalunya aplicats al sector de la indstria.
Article 156. Protecci de dades de carcter personal
Correspon a la Generalitat la competncia executiva en matria de
protecci de dades de carcter personal que, respectant les garanties
dels drets fonamentals en aquesta matria, inclou en tot cas:
107
Art. 157
a) La inscripci i el control dels fitxers o els tractaments de dades

de carcter personal creats o gestionats per les institucions pbliques de
Catalunya, lAdministraci de la Generalitat, les administracions locals
de Catalunya, les entitats autnomes i les altres entitats de dret pblic o
privat que depenen de les administracions autonmica o locals o que
presten serveis o acompleixen activitats per compte propi per mitj
de qualsevol forma de gesti directa o indirecta, i les universitats que
integren el sistema universitari catal.
b) La inscripci i el control dels fitxers o els tractaments de dades
de carcter personal privats creats o gestionats per persones fsiques
o jurdiques per a lexercici de les funcions pbliques amb relaci a
matries que sn competncia de la Generalitat o dels ens locals de
Catalunya, si el tractament sefectua a Catalunya.
c) La inscripci i el control dels fitxers i els tractaments de dades
que cren o gestionin les corporacions de dret pblic que exerceixin
llurs funcions exclusivament en lmbit territorial de Catalunya.
d) La constituci duna autoritat independent, designada pel Parlament, que vetlli per garantir el dret a la protecci de les dades personals
en lmbit de les competncies de la Generalitat.
Article 157. Publicitat
Correspon a la Generalitat la competncia exclusiva sobre la regulaci de lactivitat publicitria, sens perjudici de la legislaci mercantil
de lEstat.
Article 158. Recerca, desenvolupament i innovaci tecnolgica
1. Correspon a la Generalitat, en matria de recerca cientfica i
tcnica, la competncia exclusiva amb relaci als centres i les estructures de recerca de la Generalitat i als projectes que aquesta finana,
a) Lestabliment de lnies prpies de recerca i el seguiment, el control i lavaluaci dels projectes.
b) Lorganitzaci, el rgim de funcionament, el control, el seguiment i lacreditaci dels centres i les estructures situats a Catalunya.
c) La regulaci i la gesti de les beques i dels ajuts convocats i
finanats per la Generalitat.
108
Art. 159
d) La regulaci i la formaci professional del personal investigador

i de suport a la recerca.
e) La difusi de la cincia i la transferncia de resultats.
la coordinaci dels centres i les estructures de recerca de Catalunya.
3. Els criteris de collaboraci entre lEstat i la Generalitat en matria de poltica de recerca, desenvolupament i innovaci shan de
fixar en el marc del que estableix el ttol V. Aix mateix, shan destablir els sistemes de participaci de la Generalitat en la fixaci de
les poltiques que afectin aquestes matries en lmbit de la Uni
Europea i en altres organismes i institucions internacionals.
Article 159. Rgim jurdic, procediment, contractaci, expropiaci i
responsabilitat en les administracions pbliques catalanes
1. Correspon a la Generalitat, en matria de rgim jurdic i procediment de les administracions pbliques catalanes, la competncia
exclusiva en all que no estigui afectat per larticle 149.1.18 de la Constituci. Aquesta competncia inclou:
a) Els mitjans necessaris per a exercir les funcions administratives,
incloent-hi el rgim dels bns de domini pblic i patrimonials.
b) Les potestats de control, inspecci i sanci en tots els mbits
materials de competncia de la Generalitat.
c) Les normes de procediment administratiu que derivin de les
particularitats del dret substantiu de Catalunya o de les especialitats
de lorganitzaci de la Generalitat.
2. Correspon a la Generalitat la competncia compartida en tot
all relatiu al rgim jurdic i el procediment de les administracions
pbliques catalanes en all que no queda incls a lapartat 1.
3. Correspon a la Generalitat, amb relaci als contractes de les
administracions pbliques de Catalunya:
a) La competncia exclusiva sobre organitzaci i competncies en
matria de contractaci dels rgans de les administracions pbliques
catalanes i sobre les regles dexecuci, modificaci i extinci dels contractes de lAdministraci, en all que no estigui afectat per larticle
149.1.18 de la Constituci.
109
Art. 160
b) La competncia compartida en tot all que no s atribut a la

competncia exclusiva de la Generalitat per la lletra a.
4. Correspon a la Generalitat, en matria dexpropiaci forosa, la
competncia executiva, en tot cas, per a:
a) Determinar els supsits, les causes i les condicions en qu les
administracions catalanes poden exercir la potestat expropiatria.
b) Establir criteris de valoraci dels bns expropiats segons la naturalesa i la funci social que hagin de complir aquests bns, dacord
amb la legislaci estatal.
c) Crear i regular un rgan propi per a la determinaci del preu
just i fixar-ne el procediment.
5. Correspon a la Generalitat, en matria de responsabilitat patrimonial, la competncia compartida per a establir les causes que poden
originar responsabilitat amb relaci a les reclamacions dirigides a la
Generalitat, dacord amb el sistema general de responsabilitat de totes
les administracions pbliques.
6. Les competncies de la Generalitat especificades en els apartats 1,
3, 4 i 5 shan dexercir respectant el principi dautonomia local.
Article 160. Rgim local
de rgim local que, respectant el principi dautonomia local, inclou:
a) Les relacions entre les institucions de la Generalitat i els ens
locals, i tamb les tcniques dorganitzaci i de relaci per a la cooperaci i la collaboraci entre els ens locals i entre aquests i lAdministraci de la Generalitat, incloent-hi les diverses formes associatives,
mancomunades, convencionals i consorcials.
b) La determinaci de les competncies i de les potestats prpies
dels municipis i dels altres ens locals, en els mbits especificats per
larticle 84.
c) El rgim dels bns de domini pblic, comunals i patrimonials i
les modalitats de prestaci dels serveis pblics.
d) La determinaci dels rgans de govern dels ens locals creats
per la Generalitat i el funcionament i el rgim dadopci dacords
daquests rgans.
110
Art. 162
e) El rgim dels rgans complementaris de lorganitzaci dels ens

locals.
2. Correspon a la Generalitat la competncia compartida en tot
all que no estableix lapartat 1.
de rgim electoral dels ens locals que crea, a excepci dels que sn
garantits constitucionalment.
Article 161. Relacions amb les entitats religioses
dentitats religioses que acompleixen llur activitat a Catalunya, que
inclou, en tot cas, la regulaci i lestabliment de mecanismes de col
laboraci i cooperaci per a lacompliment de llurs activitats en lmbit de les competncies de la Generalitat.
relativa a la llibertat religiosa. Aquesta competncia inclou en tot cas:
a) Participar en la gesti del registre estatal dentitats religioses amb
relaci a les esglsies, les confessions i les comunitats religioses que
acompleixen llur activitat a Catalunya, en els termes que determinin
les lleis.
b) Lestabliment dacords i convenis de cooperaci amb les esglsies,
les confessions i les comunitats religioses inscrites en el registre estatal
dentitats religioses, en lmbit de competncies de la Generalitat.
c) La promoci, el desenvolupament i lexecuci, en lmbit de
les competncies de la Generalitat, dels acords i dels convenis signats
entre lEstat i les esglsies, les confessions i les comunitats religioses
inscrites en el registre estatal dentitats religioses.
3. La Generalitat collabora en els rgans dmbit estatal que tenen
atribudes funcions en matria dentitats religioses.
Article 162. Sanitat, salut pblica, ordenaci farmacutica
i productes farmacutics
1. Correspon a la Generalitat, en matria de sanitat i salut pblica,
la competncia exclusiva sobre lorganitzaci, el funcionament intern,
lavaluaci, la inspecci i el control de centres, serveis i establiments
sanitaris.
111
Art. 163
2. Correspon a la Generalitat lordenaci farmacutica, en el marc

de larticle 149.1.16 de la Constituci.
3. Correspon a la Generalitat, en tot cas, la competncia compartida en els mbits segents:
a) Lordenaci, la planificaci, la determinaci, la regulaci i lexecuci de les prestacions i els serveis sanitaris, sociosanitaris i de salut
mental de carcter pblic en tots els nivells i per a tots els ciutadans.
b) Lordenaci, la planificaci, la determinaci, la regulaci i lexecuci de les mesures i les actuacions destinades a preservar, protegir
i promoure la salut pblica en tots els mbits, incloent-hi la salut
laboral, la sanitat animal amb efectes sobre la salut humana, la sanitat
alimentria, la sanitat ambiental i la vigilncia epidemiolgica.
c) La planificaci dels recursos sanitaris de cobertura pblica i la
coordinaci de les activitats sanitries privades amb el sistema sanitari
pblic.
d) La formaci sanitria especialitzada, que inclou lacreditaci i
lavaluaci de centres; la planificaci de loferta de places; la participaci en lelaboraci de les convocatries i la gesti dels programes
de formaci de les especialitats i les rees de capacitaci especfica i
lexpedici de diplomes drees de capacitaci especfica.
e) El rgim estatutari i la formaci del personal que presta serveis
en el sistema sanitari pblic.
4. La Generalitat participa en la planificaci i la coordinaci estatal
en matria de sanitat i salut pblica, dacord amb el que estableix el
ttol V.
5. Correspon a la Generalitat la competncia executiva de la legislaci estatal en matria de productes farmacutics.
Article 163. Seguretat privada
Correspon a la Generalitat lexecuci de la legislaci de lEstat en
les matries segents:
a) Lautoritzaci de les empreses de seguretat privada que tenen
llur domicili social a Catalunya i lmbit dactuaci de les quals no
ultrapassa el territori de Catalunya.
112
Art. 164
b) La inspecci i la sanci de les activitats de seguretat privada que

sacompleixen a Catalunya.
c) Lautoritzaci dels centres de formaci del personal de seguretat
privada.
d) La coordinaci dels serveis de seguretat i investigaci privades
amb la Policia de la Generalitat i les policies locals de Catalunya.
Article 164. Seguretat pblica
1. Correspon a la Generalitat, en matria de seguretat pblica,
dacord amb el que disposa la legislaci estatal:
a) La planificaci i la regulaci del sistema de seguretat pblica de
Catalunya i lordenaci de les policies locals.
b) La creaci i lorganitzaci de la Policia de la Generalitat - Mossos
dEsquadra.
c) El control i la vigilncia del trnsit.
2. Correspon a la Generalitat el comandament suprem de la Policia
de la Generalitat - Mossos dEsquadra i la coordinaci de lactuaci de
les policies locals.
3. Corresponen a la Generalitat, en el marc de la legislaci estatal
sobre seguretat, les facultats executives que li atribueixi lEstat i en
tot cas:
a) Les funcions governatives sobre lexercici dels drets de reuni
i manifestaci.
b) El compliment de les disposicions per a la conservaci de la
natura, del medi ambient i dels recursos hidrolgics.
4. La Generalitat participa, per mitj duna junta de seguretat
de composici paritria entre la Generalitat i lEstat i presidida pel
president de la Generalitat, en la coordinaci de les poltiques de
seguretat i de lactivitat dels cossos policacs de lEstat i de Catalunya,
i tamb en el bescanvi dinformaci en lmbit internacional i en les
relacions de collaboraci i auxili amb les autoritats policaques daltres pasos. La Generalitat, dacord amb lEstat, ha dsser present en
els grups de treball de collaboraci amb les policies daltres pasos
en qu participi lEstat.
113
Art. 165
5. La Policia de la Generalitat - Mossos dEsquadra t com a mbit

dactuaci el conjunt del territori de Catalunya i exerceix totes les
funcions prpies dun cos de policia, en els mbits segents:
a) La seguretat ciutadana i lordre pblic.
b) La policia administrativa, que inclou la que deriva de la normativa estatal.
c) La policia judicial i la investigaci criminal, incloent-hi les diverses formes de crim organitzat i terrorisme, en els termes que estableixin les lleis.
Article 165. Seguretat social
1. Correspon a la Generalitat, en matria de seguretat social, respectant els principis dunitat econmica patrimonial i de solidaritat
financera de la seguretat social, la competncia compartida, que inclou:
a) El desplegament i lexecuci de la legislaci estatal, llevat de les
normes que configuren el rgim econmic.
b) La gesti del rgim econmic de la seguretat social.
c) Lorganitzaci i la gesti del patrimoni i dels serveis que integren
lassistncia sanitria i els serveis socials del sistema de la seguretat
social a Catalunya.
d) Lordenaci i lexercici de les potestats administratives sobre
les institucions, les empreses i les fundacions que collaboren amb
el sistema de la seguretat social, en les matries a qu fa referncia la
lletra c, i tamb la coordinaci de les activitats de prevenci de riscs
laborals que acompleixen a Catalunya les mtues daccidents de treball
i malalties professionals.
e) El reconeixement i la gesti de les pensions no contributives.
f) La coordinaci de les actuacions del sistema sanitari vinculades
a les prestacions de la seguretat social.
2. La Generalitat pot organitzar i administrar, a aquests efectes i
dins del seu territori, tots els serveis relacionats amb les matries damunt especificades, i exerceix la tutela de les institucions, les entitats
i les fundacions en matria de sanitat i seguretat social, llevat de lalta
inspecci, que queda reservada a lEstat.
114
Art. 167
Article 166. Serveis socials, voluntariat, menors i promoci

de les famlies
de serveis socials, que inclou en tot cas:
a) La regulaci i lordenaci de lactivitat de serveis socials, les
prestacions tcniques i les prestacions econmiques amb finalitat
assistencial o complementries daltres sistemes de previsi pblica.
b) La regulaci i lordenaci de les entitats, els serveis i els establiments pblics i privats que presten serveis socials a Catalunya.
c) La regulaci i laprovaci dels plans i els programes especfics
dirigits a persones i collectius en situaci de pobresa o de necessitat
social.
d) La intervenci i el control dels sistemes de protecci social complementria privats.
de voluntariat, que inclou, en tot cas, la definici de lactivitat i la
regulaci i la promoci de les actuacions destinades a la solidaritat i
a lacci voluntria que sexecutin individualment o per mitj dinstitucions pbliques o privades.
3. Correspon a la Generalitat, en matria de menors:
a) La competncia exclusiva en matria de protecci de menors,
que inclou, en tot cas, la regulaci del rgim de la protecci i de les
institucions pbliques de protecci i tutela dels menors desemparats,
en situaci de risc i dels menors infractors, respectant en aquest darrer
cas la legislaci penal.
b) La Generalitat participa en lelaboraci i la reforma de la legislaci penal i processal que incideixi en les competncies de menors.
de promoci de les famlies i de la infncia, que inclou en tot cas les
mesures de protecci social i llur execuci.
Article 167. Smbols de Catalunya
Correspon a la Generalitat la competncia exclusiva sobre la regulaci, lordenaci, la configuraci i la preservaci dels smbols de
Catalunya, dacord amb el que estableix aquest Estatut.
115
Art. 168
Article 168. Sistema penitenciari

1. Correspon a la Generalitat la competncia executiva de la legislaci de lEstat en matria penitenciria, que inclou en tot cas:
a) La capacitat per a dictar disposicions que adaptin la normativa
penitenciria a la realitat social de Catalunya.
b) La totalitat de la gesti de lactivitat penitenciria a Catalunya,
especialment la direcci, lorganitzaci, el rgim, el funcionament, la
planificaci i la inspecci de les institucions penitenciries de qualsevol
tipus situades a Catalunya.
c) La planificaci, la construcci i la reforma dels establiments
penitenciaris situats a Catalunya.
d) Ladministraci i la gesti patrimonial dels immobles i dels
equipaments adscrits a lAdministraci penitenciria catalana i de
tots els mitjans materials que li siguin assignats.
e) La planificaci i lorganitzaci del treball remunerat de la poblaci reclusa, i tamb lexecuci de les mesures alternatives a la pres
i de les activitats de reinserci.
2. La Generalitat pot emetre informes en el procediment datorgament dindults.
Article 169. Transports
1. Correspon a la Generalitat la competncia exclusiva sobre els
transports terrestres de viatgers i mercaderies per carretera, ferrocarril
i cable que transcorrin ntegrament dins el territori de Catalunya, amb
independncia de la titularitat de la infraestructura. Aquesta competncia inclou en tot cas:
a) La regulaci, la planificaci, la gesti, la coordinaci i la inspecci dels serveis i les activitats.
b) La regulaci de la intervenci administrativa per a lexercici de
les activitats de transport.
c) La regulaci del transport urb i dels serveis de transport discrecional de viatgers en vehicles de turisme.
d) La regulaci especfica del transport turstic, escolar o de menors, sanitari, funerari, de mercaderies perilloses o peribles i daltres
116
Art. 170
que requereixin un rgim especfic, respectant les competncies estatals sobre seguretat pblica.
e) La regulaci dun sistema de mediaci en matria de transports.
f) La potestat tarifria sobre transports terrestres.
2. La integraci de lnies o serveis de transport que transcorrin ntegrament per Catalunya en lnies o serveis dmbit superior requereix
linforme previ de la Generalitat.
3. La Generalitat participa en lestabliment dels serveis ferroviaris
que garanteixin la comunicaci amb altres comunitats autnomes o
amb el trnsit internacional, dacord amb el que estableix el ttol V.
centres de transport, logstica i distribuci localitzats a Catalunya que
inclou:
a) Els centres dinformaci i distribuci de crregues.
b) Les estacions de transport per carretera.
operadors de les activitats vinculades a lorganitzaci del transport,
la logstica i la distribuci localitzades a Catalunya.
de transport martim i fluvial que transcorri ntegrament per Catalunya que, respectant les competncies de lEstat en marina mercant
i ports, inclou:
a) La regulaci, la planificaci i la gesti del transport martim i
fluvial de passatgers.
b) La intervenci administrativa per la prestaci dels serveis i
lacompliment de les activitats que tinguin relaci amb el transport
martim i fluvial.
c) Els requisits per a lexercici de lactivitat.
Article 170. Treball i relacions laborals
de treball i relacions laborals, que inclou en tot cas:
a) Les relacions laborals i les condicions de treball.
b) Les poltiques actives docupaci, que inclouen la formaci
dels demandants docupaci i dels treballadors en actiu, i tamb la
117
Art. 171
gesti de les subvencions corresponents. La Generalitat participa en

els plans o les activitats de formaci que superin lmbit territorial
de Catalunya.
c) Les qualificacions professionals a Catalunya.
d) La intermediaci laboral, que inclou la regulaci, lautoritzaci
i el control de les agncies de collocaci amb seu a Catalunya.
e) La negociaci collectiva i el registre dels convenis collectius
de treball.
f) Els procediments de regulaci docupaci i dactuaci administrativa en matria de trasllats collectius entre centres de treball
situats a Catalunya.
g) La prevenci de riscs laborals i la seguretat i la salut en el treball.
h) La potestat sancionadora de les infraccions de lordre social, en
lmbit de les seves competncies.
i) La determinaci dels serveis mnims de les vagues que tinguin
lloc a Catalunya.
j) El control de legalitat i, si escau, el registre posterior dels convenis collectius de treball de les empreses que acompleixen llur activitat
exclusivament a Catalunya.
k) Els instruments de conciliaci, mediaci i arbitratge laborals.
l) Lelaboraci del calendari de dies festius que ha de regir a tot el
territori de Catalunya.
2. Correspon a la Generalitat la competncia executiva sobre la
funci pblica inspectora en tot all que regula aquest article. A aquest
efecte, els funcionaris dels cossos que acompleixen aquesta funci depenen orgnicament i funcionalment de la Generalitat. Per mitj dels
mecanismes de cooperaci que determina el ttol V, shan destablir
les frmules de garantia de lexercici efica de la funci inspectora en
lmbit social.
Article 171. Turisme
turisme, que inclou en tot cas:
118
Art. 172
a) Lordenaci i la planificaci del sector turstic.

b) La promoci del turisme que inclou la subscripci dacords amb
ens estrangers i la creaci doficines a lestranger.
c) La regulaci i la classificaci de les empreses i els establiments
turstics i la gesti de la xarxa destabliments turstics de titularitat de
la Generalitat.
A fi de facilitar la coordinaci entre aquests establiments i els
establiments de la xarxa de paradors de lEstat situats a Catalunya, la
Generalitat participa, en els termes que estableixi la legislaci estatal,
en els rgans dadministraci de Paradors de Turisme dEspanya.
d) La regulaci dels drets i els deures especfics dels usuaris i els
prestadors de serveis turstics i dels mitjans alternatius de resoluci
de conflictes.
e) Els ensenyaments i la formaci sobre turisme que no donin dret
a lobtenci dun ttol oficial.
f) La fixaci dels criteris, la regulaci de les condicions i lexecuci
i el control de les lnies pbliques dajut i de promoci del turisme.
Article 172. Universitats
1. Correspon a la Generalitat, en matria densenyament universitari, sens perjudici de lautonomia universitria, la competncia exclusiva sobre:
a) La programaci i la coordinaci del sistema universitari catal,
en el marc de la coordinaci general.
b) Les decisions de creaci duniversitats pbliques i lautoritzaci
de les privades.
c) Laprovaci dels estatuts de les universitats pbliques i de les
normes dorganitzaci i funcionament de les universitats privades.
d) La coordinaci dels procediments daccs a les universitats.
e) El marc jurdic dels ttols propis de les universitats, dacord amb
el principi dautonomia universitria.
f) El finanament propi de les universitats i, si escau, la gesti dels
fons estatals en matria densenyament universitari.
119
Art. 173
g) La regulaci i la gesti del sistema propi de beques i ajuts a

la formaci universitria i, si escau, la regulaci i la gesti dels fons
estatals en aquesta matria.
h) El rgim retributiu del personal docent i investigador contractat
de les universitats i lestabliment de les retribucions addicionals del
personal docent funcionari.
2. Correspon a la Generalitat, en matria densenyament universitari, sens perjudici de lautonomia universitria, la competncia compartida sobre tot all a qu no fa referncia lapartat 1, que inclou en
tot cas:
a) La regulaci dels requisits per a la creaci i el reconeixement
duniversitats i centres universitaris i ladscripci daquests centres a
les universitats.
b) El rgim jurdic de lorganitzaci i el funcionament de les universitats pbliques, incloent-hi els rgans de govern i de representaci.
c) Ladscripci i la desadscripci de centres docents pblics o privats per a impartir ttols universitaris oficials i la creaci, la modificaci i la supressi de centres universitaris en universitats pbliques, i
tamb el reconeixement daquests centres en universitats privades i la
implantaci i la supressi densenyaments.
d) La regulaci del rgim daccs a les universitats.
e) La regulaci del rgim del professorat docent i investigador
contractat i funcionari.
f) Lavaluaci i el garantiment de la qualitat i de lexcellncia
de lensenyament universitari, i tamb del personal docent i investigador.
3. La competncia executiva sobre lexpedici dels ttols universitaris oficials.
Article 173. Videovigilncia i control de so i enregistraments
Correspon a la Generalitat la competncia sobre ls de la videovigilncia i el control de so i enregistraments o altres mitjans anlegs,
en lmbit pblic, efectuats per la policia de Catalunya o per empreses
i establiments privats. La Generalitat ha dexercir aquesta competncia
respectant els drets fonamentals.
120
TTOL V. DE LES RELACIONS INSTITUCIONALS DE LA GENERALITAT
Art. 175
TTOL V
De les relacions institucionals de la Generalitat
CAPTOL I
Relacions de la Generalitat amb lEstat i amb altres
comunitats autnomes
1. La Generalitat i lEstat es presten ajuda mtua i collaboren quan
s necessari per a lexercici efica de les competncies respectives i per
a la defensa dels interessos respectius.
2. La Generalitat pot establir amb altres comunitats autnomes
relacions de collaboraci per a la fixaci de poltiques comunes, per
a lexercici efica de les seves competncies i per al tractament dels
afers dinters com, especialment quan tinguin un abast supraterritorial. La Generalitat ha de prestar lajuda necessria a les altres
comunitats autnomes per a lexercici efica de llurs competncies.
[3. La Generalitat participa en les institucions, els organismes i els
procediments de presa de decisions de lEstat que afectin les seves competncies dacord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis.]36
SECCI PRIMERA
Collaboraci amb lEstat

i amb altres comunitats autnomes
Article 175. Instruments de collaboraci entre la Generalitat

i lEstat
1. La Generalitat i lEstat, en lmbit de les competncies respectives, poden subscriure convenis de collaboraci i fer s dels altres
mitjans de collaboraci que considerin adequats per a acomplir els
objectius dinters com.
2. La Generalitat tamb collabora amb lEstat per mitj dels rgans
i els procediments multilaterals en els mbits i els afers dinters com.
121
Art. 176
Article 176. Efectes de la collaboraci entre la Generalitat i lEstat

1. La participaci de la Generalitat en els rgans i els mecanismes
bilaterals i multilaterals de collaboraci amb lEstat i amb altres comunitats autnomes no altera la titularitat de les competncies que
li corresponen.
2. La Generalitat no queda vinculada per les decisions adoptades
en el marc dels mecanismes multilaterals de collaboraci voluntria
amb lEstat i amb altres comunitats autnomes respecte a les quals no
hagi manifestat el seu acord.
3. La Generalitat pot fer constar reserves als acords adoptats en el
marc dels mecanismes multilaterals de collaboraci voluntria quan
shagin pres sense la seva aprovaci.
Article 177. Rgim dels convenis entre la Generalitat i lEstat
1. El rgim jurdic dels convenis signats per la Generalitat, pel que
fa a aquesta, ha dsser establert per llei del Parlament.
2. Els convenis subscrits entre el Govern de la Generalitat i el Govern de lEstat shan de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat
de Catalunya en el termini dun mes a comptar del dia en qu se
signen. La data de publicaci dels convenis en el Boletn Oficial del
Estado en determina leficcia pel que fa a tercers.
Article 178. Convenis i acords amb altres comunitats autnomes
1. La Generalitat pot subscriure amb altres comunitats autnomes
convenis de collaboraci i acords de cooperaci.
2. Els convenis i els acords amb les altres comunitats autnomes
poden acordar, entre altres continguts, la creaci drgans mixtos i
lestabliment de projectes, plans i programes conjunts.
3. La subscripci de convenis i acords noms requereix laprovaci
prvia del Parlament en els casos que nafectin les facultats legislatives. En els altres casos, el Govern ha dinformar el Parlament de la
subscripci en el termini dun mes a comptar del dia de la signatura.
4. Els convenis de collaboraci subscrits per la Generalitat amb
altres comunitats autnomes shan de comunicar a les Corts Generals
i llur vigncia comena seixanta dies desprs daquesta comunicaci,
llevat que les Corts Generals decideixin que shan de qualificar com
122
Art. 182
a acords de cooperaci que requereixen lautoritzaci prvia a qu fa

referncia larticle 145.2 de la Constituci.
5. Els convenis i els acords subscrits per la Generalitat amb altres
comunitats autnomes shan de publicar en el Diari Oficial de la
Generalitat de Catalunya en el termini de quaranta-cinc dies i dun
mes, respectivament, a comptar del dia en qu se signen.
SECCI SEGONA
Participaci en institucions i en procediments

de presa de decisions estatals
Article 179. Compareixena de senadors davant el Parlament

Els senadors elegits a Catalunya i els que representen la Generalitat
en el Senat poden comparixer davant el Parlament a petici prpia
per a informar sobre llur activitat en el Senat, en els termes que estableix el Reglament del Parlament.
[Article 180. Designaci de membres del Tribunal Constitucional
i del Consell General del Poder Judicial
La Generalitat participa en els processos de designaci de magistrats del Tribunal Constitucional i de membres del Consell General
del Poder Judicial, en els termes que estableixin les lleis o, si escau,
lordenament parlamentari.]37
Article 181. Participaci en lordenaci general de lactivitat
econmica
La Generalitat participa en lelaboraci de les decisions estatals
que afecten lordenaci general de lactivitat econmica en el marc
del que estableix larticle 131.2 de la Constituci.
Article 182. Designaci de representants en els organismes
econmics i socials
1. La Generalitat designa o participa en els processos per a designar
els membres dels rgans de direcci del Banc dEspanya, la Comissi
123
Art. 183
Nacional del Mercat de Valors i la Comissi del Mercat de les Telecomunicacions, i dels organismes que eventualment els substitueixin, i
tamb dels altres organismes estatals que exerceixen funcions dautoritat reguladora sobre matries de rellevncia econmica i social
relacionades amb les competncies de la Generalitat, en els termes que
estableix la legislaci aplicable.
2. La Generalitat designa o participa en els processos per a designar
els membres dels organismes econmics i energtics, de les institucions
financeres i de les empreses pbliques de lEstat la competncia dels
quals sestengui al territori de Catalunya i que no siguin objecte de
trasps, en els termes que estableix la legislaci aplicable.
3. La Generalitat designa o participa en els processos per a designar els membres del Tribunal de Comptes, el Consell Econmic i Social, lAgncia Tributria, la Comissi Nacional dEnergia,
lAgncia Espanyola de Protecci de Dades, el Consell de Rdio
i Televisi, dels organismes que eventualment els substitueixin i
dels que es cren en aquests mbits, en els termes que estableix la
legislaci aplicable.
4. La Generalitat, si la naturalesa de lens ho requereix i la seva
seu principal no s a Catalunya, pot sollicitar a lEstat la creaci de
delegacions territorials dels organismes a qu fa referncia lapartat 1.
SECCI TERCERA
La Comissi Bilateral Generalitat - Estat
Article 183. Funcions i composici de la Comissi Bilateral

Generalitat - Estat
[1. La Comissi Bilateral Generalitat - Estat, dacord amb els principis que estableixen els articles 3.1 i 174, constitueix el marc general i
permanent de relaci entre el Govern de la Generalitat i el Govern de
lEstat als efectes segents:
a) La participaci i la collaboraci de la Generalitat en lexercici
de les competncies estatals que afectin lautonomia de Catalunya.
124
Art. 183
b) Lintercanvi dinformaci i lestabliment, quan escaigui, de mecanismes de collaboraci en les respectives poltiques pbliques i els
assumptes dinters com.]38
2. Les funcions de la Comissi Bilateral Generalitat - Estat sn
deliberar, fer propostes i, si escau, adoptar acords en els casos establerts
per aquest Estatut i, en general, amb relaci als mbits segents:
a) Els projectes de llei que incideixen singularment en la distribuci de competncies entre lEstat i la Generalitat.
b) La programaci de la poltica econmica general del Govern
de lEstat en tot all que afecti singularment els interessos i les competncies de la Generalitat i sobre laplicaci i el desenvolupament
daquesta poltica.
c) Limpuls de les mesures adequades per a millorar la collaboraci
entre lEstat i la Generalitat i assegurar un exercici ms efica de les
competncies respectives en els mbits dinters com.
d) Els conflictes competencials plantejats entre les dues parts i la
proposta, si escau, de mesures per a resoldrels.
e) Lavaluaci del funcionament dels mecanismes de collaboraci
que shagin establert entre lEstat i la Generalitat i la proposta de les
mesures que permetin millorar-lo.
f) La proposta de la relaci dorganismes econmics, institucions
financeres i empreses pbliques de lEstat en els quals la Generalitat
pot designar representants, i les modalitats i les formes daquesta representaci.
g) El seguiment de la poltica europea per a garantir lefectivitat de
la participaci de la Generalitat en els assumptes de la Uni Europea.
h) El seguiment de lacci exterior de lEstat que afecti les competncies prpies de la Generalitat.
i) Les qestions dinters com que estableixin les lleis o que plantegin les parts.
STC 31/2010, del 28 de juny, pel FJ 10 de la STC 137/2010, del 16 de desembre i pel FJ 2 de
la STC 138/2010, del 16 de desembre.
125
Art. 184
3. La Comissi Bilateral Generalitat - Estat s integrada per un

nombre igual de representants de lEstat i de la Generalitat. La seva
presidncia s exercida de manera alternativa entre les dues parts en
torns dun any. La Comissi disposa duna secretaria permanent i pot
crear les subcomissions i els comits que cregui convenients. La Comissi elabora una memria anual, que trasllada al Govern de lEstat
i al Govern de la Generalitat i al Parlament.
4. La Comissi Bilateral Generalitat - Estat es reuneix en sessi
plenria almenys dues vegades lany i sempre que ho demani una de
les dues parts.
5. La Comissi Bilateral Generalitat - Estat adopta el seu reglament
intern i de funcionament per acord de les dues parts.
CAPTOL II
Relacions de la Generalitat amb la Uni Europea
Article 184. Disposici general
La Generalitat participa, en els termes que estableixen aquest Estatut i la legislaci de lEstat, en els afers relacionats amb la Uni Europea
que afectin les competncies o els interessos de Catalunya.
Article 185. Participaci en els tractats de la Uni Europea
1. La Generalitat ha dsser informada pel Govern de lEstat de les
iniciatives de revisi dels tractats de la Uni Europea i dels processos
de subscripci i ratificaci subsegents. El Govern de la Generalitat i
el Parlament han de dirigir al Govern de lEstat i a les Corts Generals
les observacions que estimin pertinents a aquest efecte.
2. El Govern de lEstat pot incorporar representants de la Generalitat a les delegacions espanyoles que participin en els processos de
revisi i negociaci dels tractats originaris i en els dadopci de nous
tractats, en les matries que afectin les competncies exclusives de la
Generalitat.
Article 186. Participaci en la formaci de les posicions de lEstat
1. La Generalitat participa en la formaci de les posicions de lEstat
davant la Uni Europea, especialment davant el Consell de Ministres,
126
Art. 187
en els afers relatius a les competncies o als interessos de Catalunya, en

els termes que estableixen aquest Estatut i la legislaci sobre aquesta
matria.
2. La Generalitat ha de participar de manera bilateral en la formaci de les posicions de lEstat en els afers europeus que lafecten
exclusivament. En els altres casos, la participaci es fa en el marc dels
procediments multilaterals que sestableixin.
3. La posici expressada per la Generalitat s determinant per
a la formaci de la posici estatal si afecta les seves competncies
exclusives i si de la proposta o la iniciativa europees poden derivar
conseqncies financeres o administratives especialment rellevants
per a Catalunya. En els altres casos, aquesta posici ha dsser escoltada per lEstat.
4. LEstat ha dinformar la Generalitat de manera completa i actualitzada sobre les iniciatives i les propostes presentades davant la
Uni Europea. El Govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya
han de dirigir al Govern de lEstat i a les Corts Generals, segons que
correspongui, les observacions i les propostes que estimin pertinents
sobre les dites iniciatives i propostes.
Article 187. Participaci en institucions i organismes europeus
1. La Generalitat participa en les delegacions espanyoles davant
la Uni Europea que tractin afers de la competncia legislativa de la
mateixa Generalitat, i especialment davant el Consell de Ministres i els
rgans consultius i preparatoris del Consell i de la Comissi.
2. La participaci que estableix lapartat 1, si es refereix a competncies exclusives de la Generalitat, permet, mitjanant acord previ,
exercir la representaci i la presidncia daquests rgans, dacord amb
la normativa aplicable.
3. La Generalitat, dacord amb lEstat, participa en la designaci
de representants en el marc de la representaci permanent daquest
en la Uni Europea.
4. El Parlament pot establir relacions amb el Parlament Europeu
en mbits dinters com.
127
Art. 188
Article 188. Participaci en el control dels principis

de subsidiarietat i de proporcionalitat
El Parlament participa en els procediments de control dels principis de subsidiarietat i de proporcionalitat que estableixi el dret de
la Uni Europea amb relaci a les propostes legislatives europees si
aquestes propostes afecten competncies de la Generalitat.
Article 189. Desenvolupament i aplicaci del dret
de la Uni Europea
1. La Generalitat aplica i executa el dret de la Uni Europea en
lmbit de les seves competncies. Lexistncia duna regulaci europea
no modifica la distribuci interna de competncies que estableixen la
Constituci i aquest Estatut.
2. Si lexecuci del dret de la Uni Europea requereix ladopci
de mesures internes dabast superior al territori de Catalunya que les
comunitats autnomes competents no poden adoptar per mitj de
mecanismes de collaboraci o coordinaci, lEstat ha de consultar la
Generalitat sobre aquestes circumstncies abans que sadoptin les dites
mesures. La Generalitat ha de participar en els rgans que adoptin
aquestes mesures o, si aquesta participaci no s possible, ha demetre
un informe previ.
3. En el cas que la Uni Europea estableixi una legislaci que substitueixi la normativa bsica de lEstat, la Generalitat pot adoptar la
legislaci de desenvolupament a partir de les normes europees.
Article 190. Gesti de fons europeus
Correspon a la Generalitat la gesti dels fons europeus en matries de la seva competncia, en els termes que estableixen els articles
114 i 210.
Article 191. Accions davant el Tribunal de Justcia
1. La Generalitat t accs al Tribunal de Justcia de la Uni Europea
en els termes que estableixi la normativa europea.
2. El Govern de la Generalitat pot instar el Govern de lEstat a
iniciar accions davant el Tribunal de Justcia de la Uni Europea en
defensa dels legtims interessos i competncies de la Generalitat. La
Generalitat collabora en la defensa jurdica.
128
Art. 196
3. La negativa del Govern de lEstat a exercir les accions sollicitades

ha dsser motivada i ha dsser comunicada immediatament a la Gene
ralitat.
Article 192. Delegaci de la Generalitat davant la Uni Europea
La Generalitat pot establir una delegaci per a defensar millor els
seus interessos davant les institucions de la Uni Europea.
CAPTOL III
Acci exterior de la Generalitat
1. La Generalitat ha dimpulsar la projecci de Catalunya a lexterior i promoure els seus interessos en aquest mbit, respectant la
competncia de lEstat en matria de relacions exteriors.
2. La Generalitat t capacitat per a portar a terme accions amb
projecci exterior que derivin directament de les seves competncies,
sia de manera directa, sia per mitj dels rgans de lAdministraci
general de lEstat.
Article 194. Oficines a lexterior
La Generalitat, per a la promoci dels interessos de Catalunya, pot
establir oficines a lexterior.
Article 195. Acords de collaboraci
La Generalitat, per a la promoci dels interessos de Catalunya, pot
subscriure acords de collaboraci en lmbit de les seves competncies.
Amb aquesta finalitat, els rgans de representaci exterior de lEstat
han de prestar el suport necessari a les iniciatives de la Generalitat.
Article 196. Tractats i convenis internacionals
1. El Govern de lEstat ha dinformar prviament la Generalitat
sobre els actes de subscripci dels tractats que afectin duna manera
directa i singular les competncies de Catalunya. La Generalitat i el
Parlament poden dirigir al Govern les observacions que considerin
pertinents.
129
Art. 197
2. Si es tracta de tractats que afecten Catalunya duna manera

directa i singular, la Generalitat pot sollicitar al Govern que integri
representants de la Generalitat en les delegacions negociadores.
3. La Generalitat pot sollicitar al Govern la subscripci de tractats
internacionals en matries de la seva competncia.
4. La Generalitat ha dadoptar les mesures necessries per a executar les obligacions derivades dels tractats i els convenis internacionals
ratificats per Espanya o que vinculin lEstat en lmbit de les seves
competncies.
Article 197. Cooperaci transfronterera, interregional
i al desenvolupament
1. La Generalitat ha de promoure la cooperaci amb les regions europees amb qu comparteix interessos econmics, socials, ambientals
i culturals, i hi ha destablir les relacions que corresponguin.
2. La Generalitat ha de promoure la cooperaci amb altres territoris, en els termes que estableix lapartat 1.
3. La Generalitat ha de promoure programes de cooperaci al desenvolupament.
Article 198. Participaci en organismes internacionals
La Generalitat ha de participar en els organismes internacionals
competents en matries dinters rellevant per a Catalunya, especialment la UNESCO i altres organismes de carcter cultural, en la forma
que estableixi la normativa corresponent.
Article 199. Coordinaci de les accions exteriors
La Generalitat ha dimpulsar i coordinar, en lmbit de les seves
competncies, les accions exteriors dels ens locals i dels organismes
i altres ens pblics de Catalunya, sens perjudici de lautonomia que
tinguin.
Article 200. Projecci internacional de les organitzacions
de Catalunya
La Generalitat ha de promoure la projecci internacional de les
organitzacions socials, culturals i esportives de Catalunya i, si escau,
llur afiliaci a les entitats afins dmbit internacional, en el marc del
compliment dels seus objectius.
130
TTOL VI. DEL FINANAMENT DE LA GENERALITAT
Art. 202
TTOL VI
Del finanament de la Generalitat
CAPTOL I
Les finances de la Generalitat
Article 201. Principis
1. Les relacions dordre tributari i financer entre lEstat i la Gene
ralitat sn regulades per la Constituci, per aquest Estatut i per la
llei orgnica a qu fa referncia lapartat tercer de larticle 157 de
la Constituci.
2. El finanament de la Generalitat es regeix pels principis dautonomia financera, coordinaci, solidaritat i transparncia en les relacions fiscals i financeres entre les administracions pbliques, i tamb
pels principis de suficincia de recursos, responsabilitat fiscal, equitat
i lleialtat institucional entre les esmentades administracions.
3. El desenvolupament daquest ttol correspon a la Comissi
Mixta dAfers Econmics i Fiscals Estat - Generalitat.
4. Dacord amb larticle 138.2 de la Constituci, el finanament de
la Generalitat no ha de comportar efectes discriminatoris envers Catalunya respecte a les altres comunitats autnomes. Aquest principi ha
de respectar plenament els criteris de solidaritat que enuncia larticle
206 daquest Estatut.
Article 202. Els recursos de la Generalitat
1. La Generalitat disposa dunes finances autnomes i dels recursos
financers suficients per a afrontar lexercici adequat del seu autogovern.
2. La Generalitat gaudeix de plena autonomia de despesa per tal
de poder aplicar lliurement els seus recursos dacord amb les directrius poltiques i socials determinades per les seves institucions
dautogovern.
3. Els recursos de les finances de la Generalitat sn constituts per:
a) Els rendiments dels seus impostos, taxes, contribucions especials
i altres tributs propis.
131
Art. 203
b) El rendiment de tots els tributs estatals cedits, dacord amb el

que disposa larticle 201 daquest Estatut.
c) Els recrrecs sobre els tributs estatals.
d) Els ingressos procedents del Fons de compensaci interterritorial i daltres assignacions establertes per la Constituci, si escau.
e) Altres transferncies i assignacions amb crrec als pressupostos
generals de lEstat.
f) Els ingressos per la percepci dels seus preus pblics.
g) Els rendiments del patrimoni de la Generalitat.
h) Els ingressos de dret privat.
i) El producte demissi de deute i de les operacions de crdit.
j) Els ingressos procedents de multes i sancions en lmbit de les
seves competncies.
k) Els recursos procedents de la Uni Europea i de programes
comunitaris.
l) Qualsevol altre recurs que pugui establir-se en virtut del que
disposen aquest Estatut i la Constituci.
Article 203. Competncies financeres
1. La Generalitat t capacitat per a determinar el volum i la composici dels seus ingressos en lmbit de les seves competncies financeres, i tamb per a fixar lafectaci dels seus recursos a les finalitats de
despesa que decideixi lliurement.
2. La Generalitat participa en el rendiment dels tributs estatals
cedits a Catalunya. A aquest efecte, aquests tributs tenen la consideraci segent:
a) Tributs cedits totalment, que sn aquells respecte als quals corresponen a la Generalitat la totalitat dels rendiments i la capacitat
normativa.
b) Tributs cedits parcialment, que sn aquells respecte als quals
corresponen a la Generalitat una part dels rendiments i, si sescau, la
capacitat normativa.
3. En el marc de les competncies de lEstat i de la Uni Europea,
lexercici de la capacitat normativa a qu fa referncia lapartat 2 inclou
132
Art. 204
la participaci en la fixaci del tipus impositiu, les exempcions, les

reduccions i les bonificacions sobre la base imposable i les deduccions
sobre la quota.
4. Corresponen a la Generalitat la gesti, la recaptaci, la liquidaci
i la inspecci dels tributs estatals cedits totalment, i tamb aquestes
funcions, en la mesura en qu satribueixin, respecte als cedits par
cialment, dacord amb el que estableix larticle 204.
5. La Generalitat t competncia per a establir, mitjanant una
llei del Parlament, els seus tributs propis, sobre els quals t capacitat
normativa.
6. Lexercici de la capacitat normativa en lmbit tributari, per part
de la Generalitat, es basa en els principis dequitat i deficincia. En la
seva actuaci tributria, la Generalitat promou la cohesi i el benestar
socials, el progrs econmic i la sostenibilitat mediambiental.
Article 204. LAgncia Tributria de Catalunya
1. La gesti, la recaptaci, la liquidaci i la inspecci de tots els
tributs propis de la Generalitat de Catalunya, i tamb, per delegaci
de lEstat, dels tributs estatals cedits totalment a la Generalitat, corresponen a lAgncia Tributria de Catalunya.
2. La gesti, la recaptaci, la liquidaci i la inspecci dels altres impostos de lEstat recaptats a Catalunya corresponen a lAdministraci
tributria de lEstat, sens perjudici de la delegaci que la Generalitat
en pugui rebre ni de la collaboraci que es pugui establir especialment
quan ho exigeixi la naturalesa del tribut.
Per a desplegar el que determina el pargraf anterior, sha de constituir, en el termini de dos anys, un consorci, o un ens equivalent, amb
participaci paritria de lAgncia Estatal dAdministraci Tributria i
de lAgncia Tributria de Catalunya. El Consorci es pot transformar
en lAdministraci tributria a Catalunya.
3. Les dues administracions tributries han destablir els mecanismes necessaris per a permetre la presentaci i la recepci a les oficines respectives de les declaracions i la resta de documentaci amb
transcendncia tributria que hagin de produir efectes davant laltra
administraci, amb vista a facilitar el compliment de les obligacions
tributries dels contribuents.
133
Art. 205
La Generalitat participa, en la forma que es determini, en els ens o

organismes tributaris de lEstat responsables de la gesti, la recaptaci,
la liquidaci i la inspecci dels tributs estatals cedits parcialment.
4. LAgncia Tributria de Catalunya sha de crear per llei del Parlament i disposa de plena capacitat i atribucions per a lorganitzaci i
lexercici de les funcions a qu fa referncia lapartat 1.
5. LAgncia Tributria de Catalunya pot exercir per delegaci
dels municipis les funcions de gesti tributria amb relaci als tributs
locals.
Article 205. rgans economicoadministratius
La Generalitat ha dassumir, per mitj dels seus propis rgans
economicoadministratius, la revisi per la via administrativa de les
reclamacions que els contribuents puguin interposar contra els actes
de gesti tributria dictats per lAgncia Tributria de Catalunya.
Tot aix, sens perjudici de les competncies que en matria dunificaci de criteri corresponen a lAdministraci General de lEstat.
A aquests efectes, la Generalitat i lAdministraci General de lEstat poden tamb acordar els mecanismes de cooperaci que siguin
necessaris per a lexercici adequat de les funcions de revisi per la via
economicoadministrativa.
Article 206. Participaci en el rendiment dels tributs estatals
i mecanismes danivellament i de solidaritat
1. El nivell de recursos financers de qu disposi la Generalitat per
a finanar els seus serveis i les seves competncies sha de basar en
criteris de necessitats de despesa i ha de tenir en compte la seva capacitat fiscal, entre altres criteris. A aquests efectes, els recursos de la
Generalitat sn, entre altres, els que deriven dels seus ingressos tributaris, ajustats a lala o a la baixa en funci de la seva participaci en
els mecanismes danivellament i de solidaritat.
2. La Generalitat participa en el rendiment dels tributs estatals
cedits. El percentatge de participaci sestableix tenint en compte els
seus serveis i les seves competncies.
134
Art. 208
3. Els recursos financers de qu disposi la Generalitat es poden

ajustar perqu el sistema estatal de finanament disposi de recursos suficients per a garantir lanivellament i la solidaritat a les altres
comunitats autnomes, a fi que els serveis deducaci, de sanitat i
altres serveis socials essencials de lestat del benestar prestats pels
diferents governs autonmics puguin assolir nivells similars al conjunt de lEstat, sempre que portin a terme un esfor fiscal tamb
similar.39 De la mateixa manera, la Generalitat rep recursos, si escau,
dels mecanismes danivellament i de solidaritat. Els nivells esmentats
sn fixats per lEstat.
4. La determinaci dels mecanismes danivellament i de solidaritat
sha de fer dacord amb el principi de transparncia, i se nha davaluar
el resultat quinquennalment.
[5. LEstat ha de garantir que laplicaci dels mecanismes danivellament no alteri en cap cas la posici de Catalunya en lordenaci
de rendes per capita entre les comunitats autnomes abans de lanive
llament.]40
6. Sha de tenir en compte, com a variable bsica per a determinar
les necessitats de despesa a qu fa referncia lapartat 1, la poblaci,
rectificada pels costos diferencials i per variables demogrfiques, en
particular per un factor de correcci establert en funci del percentatge de poblaci immigrant. Aix mateix, shan de tenir en compte la
densitat de poblaci, la dimensi dels nuclis urbans i la poblaci en
situaci dexclusi social.
Article 207. El tractament fiscal
La Generalitat gaudeix del tractament fiscal que les lleis estableixen
per a lEstat en els impostos estatals.
Article 208. Actualitzaci del finanament
1. LEstat i la Generalitat han dactualitzar quinquennalment el
sistema de finanament, tenint en compte levoluci del conjunt de
40. Aquest apartat s constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 134
de la STC 3/2010, del 28 de juny, pel FJ 6 de la STC 48/2010, del 9 de setembre, i pel FJ 11 de
la STC 138/2010, del 16 de desembre.
135
Art. 209
recursos pblics disponibles i la de les necessitats de despesa de les

diferents administracions.
Aquesta actualitzaci sha defectuar sens perjudici del seguiment
i, eventualment, la posada al dia de les variables bsiques emprades
per a la determinaci dels recursos proporcionats pel sistema de
finanament.
2. Lactualitzaci a qu fa referncia lapartat 1 ha dsser aprovada
per la Comissi Mixta dAfers Econmics i Fiscals Estat - Generalitat.
Article 209. Lleialtat institucional
1. Dacord amb el principi de lleialtat institucional, sha de valorar limpacte financer, positiu o negatiu, que les disposicions generals
aprovades per lEstat tinguin sobre la Generalitat o les aprovades
per la Generalitat tinguin sobre lEstat, en un perode de temps
determinat, en forma duna variaci de les necessitats de despesa
o de la capacitat fiscal, a fi destablir els mecanismes dajustament
necessaris.
2. Les dues administracions shan de facilitar mtuament laccs
a la informaci estadstica i de gesti que sigui necessria per a exercir millor les competncies respectives, en un marc de cooperaci i
transparncia.
Article 210. La Comissi Mixta dAfers Econmics i Fiscals
Estat - Generalitat
[1. La Comissi Mixta dAfers Econmics i Fiscals Estat - Generalitat s
lrgan bilateral de relaci entre lAdministraci de lEstat i la Generalitat
en lmbit del finanament autonmic. Li corresponen la concreci,
laplicaci, lactualitzaci i el seguiment del sistema de finanament, i
tamb la canalitzaci del conjunt de relacions fiscals i financeres de la
Generalitat i lEstat. s integrada per un nombre igual de representants
de lEstat i de la Generalitat. La presidncia daquesta Comissi Mixta
s exercida de manera rotatria entre les dues parts en torns dun any.
La Comissi adopta el seu reglament intern i de funcionament
per acord entre les dues delegacions. La Comissi Mixta dAfers Econmics i Fiscals Estat - Generalitat exerceix les seves funcions sens
136
Art. 210
perjudici dels acords subscrits pel Govern de Catalunya en aquesta

matria en institucions i organismes de carcter multilateral.]41
2. Correspon a la Comissi Mixta dAfers Econmics i Fiscals
Estat - Generalitat:
[a) Acordar labast i les condicions de la cessi de tributs de titularitat estatal i, especialment, els percentatges de participaci en el
rendiment dels tributs estatals cedits parcialment a qu fa referncia
larticle 206, i tamb fer-ne la revisi quinquennal.
b) Acordar la contribuci a la solidaritat i als mecanismes danivellament a qu fa referncia larticle 206.]42
c) Establir els mecanismes de collaboraci entre lAdministraci
tributria de Catalunya i lAdministraci tributria de lEstat als quals
fa referncia larticle 204, i tamb els criteris de coordinaci i dharmonitzaci fiscal dacord amb les caracterstiques o la naturalesa dels
tributs cedits.
[d) Negociar el percentatge de participaci de Catalunya en la distribuci territorial dels fons estructurals europeus.]42
e) Aplicar els mecanismes dactualitzaci que estableix larticle 208.
f) Acordar la valoraci dels traspassos de serveis de lEstat a la
Generalitat.
g) Establir els mecanismes de collaboraci entre la Generalitat i
lAdministraci de lEstat que siguin necessaris per a lexercici adequat
de les funcions de revisi per la via economicoadministrativa a qu fa
referncia larticle 205.
h) Acordar els mecanismes de collaboraci entre la Generalitat i
lAdministraci General de lEstat per a lexercici de les funcions en
matria cadastral a qu fa referncia larticle 221.
41. Aquest apartat s constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 135 de
la STC 31/2010, del 28 de juny, pel FJ 6 de la STC 48/2010, del 9 de setembre, pel FJ 10
de la STC 137/2010, del 16 de desembre, i pel FJ 2 de la STC 138/2010, del 16 de desembre.
42. Les lletres a, b i d sn constitucionals interpretades en els termes establerts pel
FJ 135 de la STC 31/2010, del 28 de juny, pel FJ 6 de la STC 48/2010, del 9 de setembre,
pel FJ 10 de la STC 137/2010, del 16 de desembre, i pel FJ 2 de la STC 138/2010, del 16
de desembre.
137
Art. 211
3. Dacord amb el que estableix larticle 209, la Comissi Mixta

dAfers Econmics i Fiscals Estat - Generalitat ha de proposar les mesures de cooperaci necessries per a garantir lequilibri del sistema
de finanament que estableix aquest ttol quan pugui sser alterat
per decisions legislatives estatals o de la Uni Europea.
4. La part catalana de la Comissi Mixta dAfers Econmics i Fiscals Estat - Generalitat ret comptes al Parlament sobre el compliment
dels preceptes daquest captol.
CAPTOL II
El pressupost de la Generalitat
Article 211. Competncies de la Generalitat
La Generalitat t competncia exclusiva per a ordenar i regular
les seves finances.
Article 212. El pressupost de la Generalitat
El pressupost de la Generalitat t carcter anual, s nic i inclou
totes les despeses i tots els ingressos de la Generalitat, i tamb els dels
organismes, les institucions i les empreses que en depenen. Correspon
al Govern delaborar i executar el pressupost, i al Parlament, dexaminar-lo, esmenar-lo, aprovar-lo i controlar-lo. La llei de pressupostos
no pot crear tributs, per pot modificar-ne si una llei tributria substantiva aix ho estableix.
Article 213. Recurs a lendeutament
1. La Generalitat pot recrrer a lendeutament i emetre deute pblic
per a finanar despeses dinversi dins els lmits que la mateixa Generalitat determini i respectant els principis generals i la normativa estatal.
2. Els ttols emesos tenen a tots els efectes la consideraci de fons
pblics i gaudeixen dels mateixos beneficis i condicions que els que
emet lEstat.
Article 214. Estabilitat pressupostria
Correspon a la Generalitat lestabliment dels lmits i les condicions
per a assolir els objectius destabilitat pressupostria dins els principis
i la normativa de lEstat i de la Uni Europea.
138
Art. 218
Article 215. El patrimoni de la Generalitat

1. El patrimoni de la Generalitat s integrat pels bns i els drets
dels quals s titular i pels que adquireixi per qualsevol ttol jurdic.
2. Una llei del Parlament ha de regular ladministraci, la defensa
i la conservaci del patrimoni de la Generalitat.
Article 216. Empreses pbliques
La Generalitat pot constituir empreses pbliques per a complir les
funcions que sn de la seva competncia, dacord amb el que estableixen les lleis del Parlament.
CAPTOL III
Les finances dels governs locals
Article 217. Principis rectors
Les finances locals es regeixen pels principis de suficincia de recursos, equitat, autonomia i responsabilitat fiscal. La Generalitat vetlla
pel compliment daquests principis.
Article 218. Autonomia i competncies financeres
1. Els governs locals tenen autonomia pressupostria i de despesa
en laplicaci de llurs recursos, incloent-hi les participacions que percebin a crrec dels pressupostos daltres administracions pbliques,
dels quals poden disposar lliurement en lexercici de llurs competncies.
2. La Generalitat t competncia, en el marc establert per la Constituci i per la normativa de lEstat, en matria de finanament local.
Aquesta competncia pot incloure la capacitat legislativa per a establir
i regular els tributs propis dels governs locals i43 inclou la capacitat
per a fixar els criteris de distribuci de les participacions a crrec del
pressupost de la Generalitat.
3. Els governs locals tenen capacitat per a regular llurs prpies
finances en el marc de les lleis. Aquesta capacitat inclou la potestat de
43. Aquest incs s inconstitucional dacord amb la STC 31/2010, del 28 de juny.
139
Art. 219
fixar la quota o el tipus dels tributs locals, i tamb les bonificacions i

les exempcions, dins els lmits que estableixen les lleis.
4. Correspon als governs locals, en el marc que estableix la normativa reguladora del sistema tributari local, la competncia per
a gestionar, recaptar i inspeccionar llurs tributs, sens perjudici que la
puguin delegar a la Generalitat i que puguin participar en lAgncia
Tributria de Catalunya.
5. Correspon a la Generalitat lexercici de la tutela financera sobre
els governs locals, respectant lautonomia que els reconeix la Constituci.
Article 219. Suficincia de recursos
1. La Generalitat ha destablir un fons de cooperaci local destinat als governs locals. El fons, de carcter incondicionat, sha de
dotar a partir de tots els ingressos tributaris de la Generalitat i sha
de regular per mitj duna llei del Parlament.
Addicionalment, la Generalitat pot establir programes de col
laboraci financera especfica per a matries concretes.
2. Els ingressos dels governs locals consistents en participacions en
tributs i en subvencions incondicionades estatals sn percebuts per
mitj de la Generalitat, que els ha de distribuir dacord amb el que
disposi la llei de finances locals de Catalunya, laprovaci de la qual
requereix una majoria de tres cinquenes parts, i respectant els criteris
que fixi la legislaci de lEstat en aquesta matria. En el cas de les
subvencions incondicionades, aquests criteris han de permetre que el
Parlament pugui incidir en la distribuci dels recursos amb lobjectiu
datendre la singularitat del sistema institucional de Catalunya a qu
fa referncia larticle 5 daquest Estatut.
3. Es garanteixen als governs locals els recursos suficients per a
afrontar la prestaci dels serveis la titularitat o la gesti dels quals
sels traspassi o sels delegui. Tota nova atribuci de competncies ha
danar acompanyada de lassignaci dels recursos suplementaris necessaris per a finanar-les correctament, de manera que es tingui en
compte el finanament del cost total i efectiu dels serveis traspassats.
El compliment daquest principi s una condici necessria perqu entri
en vigor la transferncia o la delegaci de la competncia. A aquest
140
Art. 221
efecte, es poden establir diverses formes de finanament, incloent-hi

la participaci en els recursos de les finances de la Generalitat o, si
escau, de lEstat.
4. La distribuci de recursos procedents de subvencions incondicionades o de participacions genriques en impostos sha de portar a
terme tenint en compte la capacitat fiscal i les necessitats de despesa
dels governs locals i garantint-ne en tot cas la suficincia.
5. La distribuci dels recursos entre els governs locals no pot comportar en cap cas una minoraci dels recursos obtinguts per cadascun
daquests, segons els criteris utilitzats en lexercici anterior a lentrada
en vigor dels preceptes daquest Estatut.
Article 220. Llei de finances locals
1. El Parlament ha daprovar la seva prpia llei de finances locals
per a desplegar els principis i les disposicions que estableix aquest
captol.
2. Les facultats en matria de finances locals que aquest captol
atribueix a la Generalitat shan dexercir amb respecte a lautono
mia local i escoltat el Consell de Governs Locals, que estableix lar
ticle 85.
Article 221. El cadastre
LAdministraci General de lEstat i la Generalitat han destablir
les vies de collaboraci necessries per a assegurar la participaci de
la Generalitat en les decisions i lintercanvi dinformaci que calguin
per a lexercici de les seves competncies.
Aix mateix, shan destablir formes de gesti consorciada del cadastre entre lEstat, la Generalitat i els municipis, dacord amb el que
disposi la normativa de lEstat i de manera que es garanteixin la
plena disponibilitat de les bases de dades per a totes les administracions i la unitat de la informaci.
141
Art. 222
TTOL VII
De la reforma de lEstatut
Article 222. La reforma dels ttols que no afecten les relacions
amb lEstat
1. La reforma dels ttols I i II de lEstatut sha dajustar als procediments segents:
a) La iniciativa de la reforma correspon al Parlament de Catalunya,
a proposta duna cinquena part dels seus diputats, i al Govern de la
Generalitat. Els ajuntaments de Catalunya poden proposar al Parlament lexercici de la iniciativa de reforma si aix ho demanen un
mnim del 20% dels plens municipals, que representin un mnim
del 20% de la poblaci.
Tamb poden proposar-la 300.000 signatures acreditades dels
ciutadans de Catalunya amb dret de vot.
El Parlament ha de regular aquests dos procediments per a proposar lexercici de la iniciativa de la reforma.
b) Laprovaci de la reforma requereix el vot favorable de les dues
terceres parts dels membres del Parlament, la remissi i la consulta a
les Corts Generals, la ratificaci de les Corts per mitj duna llei orgnica i el referndum positiu dels electors de Catalunya.
c) Si en el termini de trenta dies a partir de la recepci de la consulta establerta per la lletra b les Corts Generals es declaren afectades
per la reforma, aquesta ha de seguir el procediment establert per
larticle 223.
[d) Una vegada ratificada la reforma per les Corts Generals, la
Generalitat lha de sotmetre a referndum.]44
2. Si la proposta de reforma no s aprovada pel Parlament o pel
cos electoral, no pot sser sotmesa novament al debat i la votaci
del Parlament fins que hagi transcorregut un any.
44. Aquesta lletra s constitucional interpretada en els termes establerts pel FJ 147 de
142
TTOL VII. DE LA REFORMA DE LESTATUT
Art. 223
Article 223. La reforma de la resta dels ttols

1. La reforma dels ttols de lEstatut no inclosos en larticle 222 sha
dajustar al procediment segent:
a) La iniciativa de reforma correspon al Parlament, al Govern de
la Generalitat i a les Corts Generals. Els ajuntaments i els titulars del
dret de vot al Parlament poden proposar al Parlament que exerceixi
la iniciativa de reforma en els termes establerts per larticle 222.1.a.
b) Laprovaci de la reforma requereix el vot favorable de les dues
terceres parts dels membres del Parlament, laprovaci de les Corts
Generals per mitj duna llei orgnica i, finalment, el referndum positiu dels electors.
c) Una vegada aprovada la proposta de reforma de lEstatut, el
Parlament lha de trametre al Congrs dels Diputats.
d) La proposta de reforma pot sser sotmesa a un vot de ratificaci
del Congrs i del Senat dacord amb el procediment que estableixen
els reglaments parlamentaris respectius. El Parlament ha de nomenar
una delegaci per a presentar la proposta de reforma de lEstatut
davant el Congrs i el Senat. Si les Corts Generals ratifiquen la proposta de reforma de lEstatut, es considera aprovada la llei orgnica
corresponent.
e) Si no saplica el procediment establert per la lletra d, sha de
constituir una comissi mixta paritria, formada per membres de la
comissi competent del Congrs dels Diputats i una delegaci del
Parlament amb representaci proporcional dels grups parlamentaris,
per tal de formular de com acord, i pel procediment que estableix
el Reglament del Congrs dels Diputats, una proposta conjunta en el
termini de dos mesos.
f) La tramitaci de la proposta de reforma de lEstatut al Senat ha de
seguir un procediment anleg a lestablert per la lletra e en els termes del
Reglament del Senat. En aquest cas, la delegaci del Parlament, amb les
adaptacions corresponents, ha de constituir, conjuntament amb membres de la comissi competent del Senat, una comissi mixta paritria
per tal de formular de com acord una proposta conjunta.
g) Si la comissi mixta paritria no arriba a formular una proposta conjunta, la proposta de reforma de lEstatut sha de tramitar
dacord amb el procediment ordinari establert pels respectius reglaments parlamentaris.
143
DA 1
h) El Parlament, per la majoria absoluta dels seus membres, pot

retirar les propostes de reforma que hagi aprovat en qualsevol moment
de la tramitaci a les Corts Generals abans que siguin aprovades de
manera definitiva. La retirada de la proposta de reforma no comporta
en cap cas laplicaci del que estableix lapartat 2.
[i) Laprovaci de la reforma per les Corts Generals per mitj duna
llei orgnica ha dincloure lautoritzaci de lEstat perqu la Generalitat convoqui en el termini mxim de sis mesos el referndum a qu
fa referncia la lletra b.]45
2. Si la proposta de reforma no s aprovada pel Parlament, per les
Corts Generals o pel cos electoral, no pot sser sotmesa novament al
debat i la votaci del Parlament fins que hagi transcorregut un any.
Disposici addicional primera
Designaci de senadors
1. Correspon al Parlament de designar els senadors que representen
la Generalitat al Senat, en els termes que estableix una llei aprovada
per la majoria absoluta del Ple del Parlament en una votaci final sobre
el conjunt del text. La designaci sha de fer amb una convocatria especfica i en proporci al nombre de diputats de cada grup parlamentari.
2. El Parlament, per mitj duna llei aprovada en una votaci final
sobre el conjunt del text per majoria absoluta, ha dadequar les normes
relatives a lelecci dels senadors a la reforma constitucional del Senat,
en all que hi correspongui.
Disposici addicional segona
Acords amb el Govern de lEstat
Si lEstatut estableix que la posici del Govern de la Generalitat
s determinant per a conformar un acord amb el Govern de lEstat
i aquest no lacull, el Govern de lEstat ho ha de motivar davant la
Comissi Bilateral Generalitat - Estat.
45. Aquesta lletra s constitucional interpretada en els termes establerts pel FJ 147 de
144
DISPOSICIONS ADDICIONALS
DA 6
Disposici addicional tercera

Inversions en infraestructures
[1. La inversi de lEstat a Catalunya en infraestructures, excls
el Fons de compensaci interterritorial, sha dequiparar a la participaci relativa del producte interior brut de Catalunya amb relaci al
producte interior brut de lEstat per un perode de set anys. Aquestes
inversions poden emprar-se tamb per a lalliberament de peatges o
la construcci dautovies alternatives.]46
2. A aquest fi, sha de constituir una comissi integrada per les
administracions estatal, autonmica i local.
Disposici addicional quarta
Capacitat de finanament
1. La Comissi Mixta dAfers Econmics i Fiscals Estat - Generalitat
ha delaborar els informes necessaris per a avaluar el compliment del
que disposa larticle 201.4.
2. Els mecanismes que eventualment shagin destablir per a acomplir el que disposa larticle 201.4 es poden aplicar gradualment
fins a assolir lobjectiu.
Disposici addicional cinquena
Revisi del rgim especial de lAran
A partir de lentrada en vigor daquest Estatut, en el termini de
quatre anys sha de revisar i modificar el rgim especial de lAran per
a adaptar-lo, en el que calgui, al que estableix aquest Estatut.
Disposici addicional sisena
Administraci ordinria
La Generalitat ser Administraci ordinria de lEstat a Catalunya en la mesura que li siguin transferides, mitjanant els instruments que corresponguin, les funcions executives que compleix
STC 31/2010, del 28 de juny, i pel FJ 6 de la STC 48/2010, del 9 de setembre.
145
DA 7
lAdministraci de lEstat per mitj dels seus rgans territorials a

Catalunya.
Disposici addicional setena
Relaci de tributs cedits
Se cedeix a la Comunitat Autnoma de Catalunya el rendiment
dels segents tributs:
a) Limpost sobre la renda de les persones fsiques, amb carcter
parcial, en el percentatge del 50 per cent.
b) Limpost sobre patrimoni.
c) Limpost sobre successions i donacions.
d) Limpost sobre transmissions patrimonials i actes jurdics documentats.
e) Els tributs sobre el joc.
f) Limpost sobre el valor afegit, amb carcter parcial, en el percentatge del 50 per cent.
g) Limpost especial sobre la cervesa, amb carcter parcial, en el
percentatge del 58 per cent.
h) Limpost especial sobre el vi i begudes fermentades, amb carcter parcial, en el percentatge del 58 per cent.
i) Limpost especial sobre productes intermedis, amb carcter parcial, en el percentatge del 58 per cent.
j) Limpost especial sobre lalcohol i begudes derivades, amb carcter parcial, en el percentatge del 58 per cent.
k) Limpost especial sobre hidrocarburs, amb carcter parcial, en
el percentatge del 58 per cent.
l) Limpost especial sobre les labors del tabac, amb carcter parcial,
en el percentatge del 58 per cent.
m) Limpost especial sobre lelectricitat.
n) Limpost especial sobre determinats mitjans de transport.
146
DA 8
) Limpost sobre les vendes detallistes de determinats hidrocarburs.47

El contingut daquesta disposici es pot modificar per mitj dun
acord entre el Govern de la Generalitat i el Govern de lEstat, el qual
lha de tramitar com a projecte de llei. A aquest efecte, la modificaci
daquesta disposici no es considera com a modificaci de lEstatut.
Labast i les condicions de la cessi han dsser establerts per la
Comissi Mixta a qu fa referncia larticle 210 que, en tot cas, lha de
referir als rendiments a Catalunya. El Govern ha de tramitar lacord
de la Comissi com a projecte de llei.
[Disposici addicional vuitena
Cessi de limpost sobre la renda de les persones fsiques
El primer projecte de llei de cessi dimpostos que saprovi a partir
de lentrada en vigor daquest Estatut ha de contenir, en aplicaci de la
47. El text del primer pargraf (fins a la lletra ) correspon a la modificaci que en va
fer larticle 1 de la Llei de lEstat 16/2010, del 16 de juliol, del rgim de cessi de tributs de
lEstat a la Comunitat Autnoma de Catalunya i de fixaci de labast i les condicions de la
cessi (BOE 173, del 17.07.2010). El text original deia:
A lefecte del que estableix larticle 203.2, en el moment de lentrada en vigor daquest
Estatut tenen la consideraci de:
a) Tributs estatals cedits totalment:
Impost sobre successions i donacions.
Impost sobre el patrimoni.
Impost sobre transmissions patrimonials i actes jurdics documentats.
Tributs sobre jocs datzar.
Impost sobre les vendes al detall de determinats hidrocarburs.
Impost sobre determinats mitjans de transport.
Impost sobre lelectricitat.
b) Tributs estatals cedits parcialment:
Impost sobre la renda de les persones fsiques.
Impost sobre el valor afegit.
Impost sobre hidrocarburs.
Impost sobre les labors del tabac.
Impost sobre lalcohol i begudes derivades.
Impost sobre la cervesa.
Impost sobre el vi i begudes fermentades.
Impost sobre els productes intermedis.
147
DA 9
disposici anterior, un percentatge de cessi de limpost sobre la renda

de les persones fsiques del 50%.
Es considera com a produt al territori de la comunitat autnoma
de Catalunya el rendiment cedit de limpost sobre la renda de les
persones fsiques que correspongui als subjectes passius que hi tenen
llur residncia habitual.
Igualment, sha de proposar daugmentar les competncies normatives de la comunitat sobre el dit impost.]48
[Disposici addicional novena
Cessi de limpost sobre hidrocarburs, de limpost sobre les labors
del tabac, de limpost sobre lalcohol i begudes derivades, de limpost
sobre la cervesa, de limpost sobre el vi i begudes fermentades
i de limpost sobre productes intermedis
de lentrada en vigor daquest Estatut ha de contenir, en aplicaci de
la disposici addicional setena, un percentatge de cessi del 58%
del rendiment dels impostos segents: limpost sobre hidrocarburs,
limpost sobre les labors del tabac, limpost sobre lalcohol i begudes
derivades, limpost sobre la cervesa, limpost sobre el vi i begudes fermentades i limpost sobre productes intermedis. Latribuci a la comunitat autnoma de Catalunya es determina en funci dels ndexs que
en cada cas corresponen.]49
[Disposici addicional desena
Cessi de lImpost sobre el valor afegit
de lentrada en vigor daquest Estatut ha de contenir, en aplicaci de
48. Aquesta disposici s constitucional interpretada en els temes establerts pel FJ 137 de
la STC 31/2010, del 28 de juny, pel FJ 8 de la STC 137/2010, del 16 de desembre, i pel FJ 8 de la
STC 138/2010, del 16 de desembre.
49. Aquesta disposici s constitucional interpretada en els termes establerts pel FJ 137 de
148
DA 13
la disposici addicional setena, un percentatge de cessi del 50% del

rendiment de limpost sobre el valor afegit. Latribuci a la comunitat
autnoma de Catalunya es determina en funci del consum en el seu
territori.]50
Disposici addicional onzena
Capacitat normativa
En el marc de les competncies i de la normativa de la Uni Europea, lAdministraci General de lEstat ha de cedir competncies
normatives sobre limpost sobre el valor afegit en les operacions
efectuades en fase detallista els destinataris de les quals no tinguin
la condici dempresaris o professionals i en la tributaci en fase
detallista dels productes gravats pels impostos especials de fabricaci.
Disposici addicional dotzena
Interpretaci harmnica
Les normes de la llei orgnica a qu fa referncia larticle 157.3
de la Constituci i les normes contingudes en aquest Estatut shan
dinterpretar harmnicament.
Disposici addicional tretzena
Fons propis i comuns amb altres territoris
Els fons propis de Catalunya situats a lArxiu de la Corona dArag i a lArxiu Reial de Barcelona sintegren en el sistema darxius de
Catalunya. Per a la gesti efica de la resta de fons comuns amb altres
territoris de la Corona dArag, la Generalitat ha de collaborar amb
el Patronat de lArxiu de la Corona dArag, amb les altres comunitats
autnomes que hi tenen fons compartits i amb lEstat per mitj dels
mecanismes que sestableixin de mutu acord.
50. Aquesta disposici s constitucional interpretada en els termes establerts pel FJ 137 de
149
DA 14
Disposici addicional catorzena

Jocs i apostes
El que disposa larticle 141.2 no s aplicable a la modificaci de
les modalitats dels jocs i apostes atributs, per a finalitats socials, a les
organitzacions dmbit estatal, de carcter social i sense finalitat de
lucre, dacord amb el que disposa la normativa aplicable a les dites
organitzacions.
Disposici addicional quinzena
Transparncia
LEstat, en compliment del principi de transparncia, ha de publicar la liquidaci provincial dels diversos programes de despesa pblica
a Catalunya.
Disposici transitria primera
Adaptaci de les lleis i les normes amb rang de llei
1. Les lleis del Parlament i les normes amb rang de llei del Govern
vigents en el moment de lentrada en vigor daquest Estatut que even
tualment puguin resultar incompatibles amb els drets reconeguts pel
ttol I mantenen la vigncia per un termini mxim de dos anys, en el
qual han dsser adaptades a la regulaci establerta per aquest Estatut.
2. Els grups parlamentaris, els membres del Parlament, el Govern
i el Sndic de Greuges, en el termini establert per lapartat 1, poden
sollicitar dictamen al Consell de Garanties Estatutries, en els termes
establerts per llei, sobre la compatibilitat amb lEstatut de les lleis del
Parlament o de les normes amb rang de llei dictades pel Govern abans
de lentrada en vigor daquest. El dictamen no t valor vinculant i pot
fer recomanacions al Parlament o al Govern per a modificar o derogar
les normes que consideri incompatibles.
Disposici transitria segona
Vigncia de disposicions transitries anteriors
Les disposicions transitries tercera, quarta i sisena de la Llei orgnica 4/1979, del 18 de desembre, dEstatut dautonomia de Cata150
DISPOSICIONS DEROGATRIA I FINALS
DF 3
lunya, mantenen, en el que correspon, la vigncia com a regulaci

transitria.51
Disposici derogatria
Es deroga la Llei orgnica 4/1979, del 18 de desembre, dEstatut
dautonomia de Catalunya.
Disposici final primera
Aplicaci dels preceptes del ttol VI
1. La Comissi Mixta dAfers Econmics i Fiscals Estat - Generalitat
ha de concretar, en el termini de dos anys a partir de lentrada en vigor
daquest Estatut, laplicaci dels preceptes del ttol VI.
2. Els preceptes del ttol VI es poden aplicar de manera gradual
atenent llur viabilitat financera. En tot cas, aquesta aplicaci ha dsser
plenament efectiva en el termini de cinc anys a partir de lentrada en
vigor daquest Estatut.
Disposici final segona
LAgncia Tributria de Catalunya
LAgncia Tributria de Catalunya, a qu fa referncia larticle 204,
sha de crear per llei del Parlament, en el termini dun any a partir de
lentrada en vigor daquest Estatut.
Les funcions que en aplicaci daquest Estatut corresponguin a
lAgncia Tributria de Catalunya han dsser exercides, fins que aquesta es constitueixi, pels rgans que les acomplien fins aleshores.
Disposici final tercera
Termini de creaci de la Comissi Mixta dAfers Econmics
i Fiscals Estat - Generalitat
La Comissi Mixta dAfers Econmics i Fiscals Estat - Generalitat,
que estableix larticle 210, sha de crear en el termini de sis mesos a
51. Les disposicions transitries tercera, quarta i sisena de lEstatut dautonomia del 1979
es reprodueixen en lapndix (pg. 349).
151
DF 4
partir de lentrada en vigor daquest Estatut. Mentre no es constitueixi,

la Comissi Mixta de Valoracions Estat - Generalitat nassumeix les
competncies. La constituci de la Comissi Mixta dAfers Econmics
i Fiscals Estat - Generalitat comporta lextinci immediata de la Comissi Mixta de Valoracions Estat - Generalitat.
Disposici final quarta
Relaci dentitats econmiques i financeres
La Comissi Mixta dAfers Econmics i Fiscals Estat - Generalitat,
en el termini de sis mesos a partir de lentrada en vigor daquest Estatut, ha de determinar la relaci de les entitats a qu fa referncia
larticle 182.
152
APNDIX
Disposicions transitries de lEstatut dautonomia del 1979
que es mantenen vigents
Tercera
1. Fins que shaur completat el trasps dels serveis corresponents
a les competncies fixades a la Generalitat per aquest Estatut, lEstat
garantir el finanament dels serveis transferits a la Generalitat amb
una quantitat igual al cost efectiu del servei a Catalunya en el moment
de la transferncia.
2. Per tal de garantir el finanament dels serveis esmentats, es
crea una Comissi Mixta paritria Estat-Generalitat, que adoptar
un mtode encaminat a fixar el percentatge de participaci previst a
lapartat 3 de larticle 44. El mtode a seguir tindr en compte tant
els costos directes com els costos indirectes dels serveis, i tamb les
despeses dinversi que corresponguin.
3. La Comissi Mixta de lapartat anterior fixar el citat percentatge, mentre duri el perode transitori, amb una antelaci mnima
dun mes a la presentaci dels Pressupostos Generals de lEstat a les
Corts.
4. A partir del mtode fixat a lapartat segon, sestablir un percentatge en el qual es considerar el cost efectiu global dels serveis
transferits per lEstat a la Generalitat, minorat pel total de la recaptaci obtinguda per la Generalitat pels tributs cedits, en relaci amb la
153
suma dels ingressos obtinguts per lEstat en els captols I i II de lltim

pressupost anterior a la transferncia dels serveis valorats.
Quarta
Mentre una llei de Catalunya no regular el procediment per a
les eleccions al Parlament, aquest ser elegit dacord amb les normes
segents:
1. Previ acord amb el Govern, el Consell Executiu de la Generalitat
Provisional convocar les eleccions en el termini mxim de quinze
dies a comptar des de la promulgaci daquest Estatut. Les eleccions
shauran de celebrar en el termini mxim de seixanta dies des del de
la convocatria.
2. Les circumscripcions electorals seran les quatre provncies de
Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. El Parlament de Catalunya estar integrat per 135 diputats, dels quals la circumscripci de Barcelona
elegir un diputat per cada 50.000 habitants, amb un mxim de 85
Diputats. Les circumscripcions de Girona, Lleida i Tarragona elegiran
un mnim de sis Diputats ms un per cada 40.000 habitants, i els seran
atributs 17, 15 i 18 diputats, respectivament.
3. Els diputats seran elegits per sufragi universal igual, directe i
secret dels majors de divuit anys, segons un sistema descrutini proporcional.
4. Les Juntes Provincials electorals tindran, dins els lmits de llur
respectiva jurisdicci, la totalitat de les competncies que la normativa
electoral vigent atribueix a la Junta Central.
Per als recursos que tinguessin per objecte la impugnaci de la
validesa de lelecci i la proclamaci de diputats electes ser competent la Sala Contenciosa Administrativa de lAudincia Territorial
de Barcelona, fins que quedar integrada en el Tribunal Superior de
Justcia de Catalunya, que tamb entendr en els recursos o impugnacions que procedeixin contra els acords de les Juntes electorals
provincials.
Contra les resolucions de lesmentada Sala de lAudincia Territorial no hi cabr cap recurs.
154
APNDIX
5. En tot all que no sigui previst en la present Disposici, seran

daplicaci les normes vigents per a les eleccions legislatives al Congrs
dels Diputats de les Corts Generals.
Sisena
El trasps dels serveis inherents a les competncies que segons el
present Estatut corresponen a la Generalitat es far dacord amb les
bases segents:
1. Un cop constitut el Consell Executiu o Govern de la Generalitat,
i en el termini mxim dun mes, ser nomenada una comissi mixta
encarregada dinventariar els bns i drets de lEstat que hauran dsser
objecte de trasps a la Generalitat, de concretar els serveis i institucions
que hauran dsser traspassats i de procedir a ladaptaci, si cal, dels que
passaran a la competncia de la Generalitat.
2. La Comissi Mixta estar integrada paritriament per vocals
designats pel Govern i pel Consell de la Generalitat i ella mateixa establir les seves normes de funcionament.
Els acords de la Comissi Mixta prendran la forma de proposta al
Govern, que les aprovar mitjanant decret, i aquells acords figuraran
com a annexos al decret i seran publicats simultniament al Boletn
Oficial del Estado i al Diari Oficial de la Generalitat, i adquiriran vigncia a partir daquesta publicaci.
3. La Comissi Mixta establir els calendaris i terminis per al trasps de cada servei. En tot cas, lesmentada Comissi haur de determinar en un termini de dos anys des de la data de la seva constituci
el terme en el qual shaur de completar el trasps de tots els serveis
que corresponen a la Generalitat, dacord amb aquest Estatut.
4. Ser ttol suficient per a la inscripci en el Registre de la Propietat del trasps de bns immobles de lEstat a la Generalitat, la certificaci per la Comissi Mixta dels acords governamentals degudament
promulgats. Aquesta certificaci haur de contenir els requisits exigits
per la Llei Hipotecria.
El canvi de titularitat en els contractes darrendament de locals per
a oficines pbliques dels serveis que siguin transferits no donaran dret a
larrendador a extingir o renovar el contracte.
155
5. Els funcionaris adscrits a serveis de titularitat estatal o altres

institucions pbliques que resultin afectats pels traspassos a la Generalitat passaran a dependre daquesta, i els seran respectats tots
els drets de qualsevol ordre i naturalesa que els corresponguin en el
moment del trasps, dhuc el de prendre part en els concursos de
trasllat que convoqui lEstat en igualtat de condicions amb els altres
membres de llur cos, i daquesta manera podran exercir llur dret
permanent dopci.
Mentre la Generalitat no aprovar el rgim estatutari dels seus
funcionaris, seran daplicaci les disposicions de lEstat vigents sobre
la matria.
6. La Generalitat assumir amb carcter definitiu i automtic, i
sense soluci de continutat, els serveis que ja li hauran estat traspassats des del 29 de setembre de 1977 fins a la vigncia del present
Estatut. Quant a les competncies el trasps de les quals ser en curs
dexecuci, sen continuar la tramitaci dacord amb els termes
establerts al corresponent decret de trasps. Tant en un cas com en
laltre, les transferncies realitzades sadaptaran, si calia, als termes
daquest Estatut.
7. Les Diputacions Provincials de Barcelona, Girona, Lleida i
Tarragona podran transferir o delegar en la Generalitat de Catalunya,
dacord amb all establert en la legislaci de Rgim Local, aquells
serveis que per llur prpia naturalesa requereixin un planejament
coordinat, i podran conservar lexecuci i gesti daquests mateixos
serveis.
8. La Comissi Mixta creada dacord amb larticle 3 del Reial Decret de 30 de setembre de 1977 es considerar dissolta quan es constituir la Comissi Mixta esmentada a lapartat 1 daquesta Disposici
transitria.
156
NDEX ANALTIC
A
abocaments
La Generalitat hi t competncia compartida pel que fa a la regulaci
i la gesti dels efectuats en aiges interiors i en les aiges
superficials i subterrnies que no passen per una altra comunitat
autnoma 144.1.g
La Generalitat hi t competncia executiva pel que fa a la intervenci
administrativa dels efectuats en aiges superficials
i subterrnies 144.1.g
Vegeu tamb medi ambient
acadmies
La Generalitat hi t competncia exclusiva 125.1
Vegeu tamb corporacions de dret pblic; professions titulades; titulacions
acadmiques
accidents laborals
Vegeu seguretat i higiene en el treball
acci
de defensa jurdica
Vegeu jurisdicci contenciosa administrativa; topnims; Tribunal de Justcia
de la Uni Europea
157
N D E X ANAL TI C DE LESTATUT DAUTONOMI A
exterior
La Generalitat i lEstat han demprendre les accions necessries
per al reconeixement de loficialitat del catal a la Uni Europea
i perqu el catal sigui present i sutilitzi en els organismes
internacionals i en els tractats internacionals de contingut cultural
o lingstic 6.3
La Generalitat ha de promoure la comunicaci i la cooperaci
amb els territoris que comparteixen patrimoni lingstic
amb Catalunya 6.4
Es poden subscriure mecanismes de collaboraci amb els territoris
que comparteixen patrimoni lingstic amb Catalunya per a la
promoci i la difusi exterior del catal 6.4
La Generalitat ha de promoure la comunicaci, lintercanvi cultural
i la cooperaci amb els territoris que tenen vincles histrics,
lingstics i culturals amb Catalunya 12
Es poden subscriure mecanismes de collaboraci, en tots els mbits,
amb els territoris que tenen vincles histrics, lingstics
i culturals amb Catalunya 12
La Generalitat ha de fomentar els vincles amb les comunitats catalanes
a lexterior i els ha de prestar lassistncia necessria 13
Les poltiques de foment del catal shan destendre al conjunt de lEstat,
a la Uni Europea i a la resta del mn 50.3
La Generalitat ha de promoure accions i poltiques de cooperaci
al desenvolupament dels pobles 51.2; 197.3
Les autoritats corresponents collaboren en la protecci
de les denominacions geogrfiques i de qualitat davant les
institucions de protecci europees i internacionals 128.4
La Generalitat participa en entitats i organismes dmbit estatal,
europeu i internacional que tenen per objecte el desenvolupament
de lesport 134.2
del lleure 134.4
La Generalitat pot subscriure acords amb entitats internacionals
per a la joventut i pot participar en aquestes entitats 142.2
158
En correspon el seguiment a la Comissi Bilateral Generalitat - Estat,

si afecta competncies prpies de la Generalitat 183.2.h
La Generalitat t capacitat per a impulsar i portar a terme accions
de projecci i de promoci a lexterior 193
La Generalitat pot establir oficines a lexterior 194
La Generalitat pot subscriure acords de collaboraci per a promoure
els interessos de Catalunya i, amb aquest fi, ha de rebre el suport
dels rgans de representaci exterior de lEstat 195
La Generalitat participa en la subscripci i lexecuci de tractats
i convenis internacionals 196
La Generalitat ha de promoure la cooperaci amb les regions europees
i altres territoris amb qu comparteix interessos econmics, socials,
ambientals i culturals 197.1; 197.2
La Generalitat ha de promoure programes de cooperaci al
desenvolupament dels pobles 197.3
competents en matries dinters rellevant per a Catalunya 198
La Generalitat ha dimpulsar i coordinar la dels ens locals
i la dels altres ens pblics 199
La Generalitat ha de promoure la projecci internacional
de les organitzacions culturals i llur afiliaci a les entitats afins
dmbit internacional 200
Vegeu tamb Uni Europea
poltica i de govern
El Parlament nexerceix limpuls i el control 55.2
El president o presidenta de la Generalitat dirigeix lacci
del Govern 67.1
El Govern s lrgan superior collegiat que dirigeix
lacci poltica 68.1
acords
internacionals
Es poden subscriure mecanismes de collaboraci amb territoris que
comparteixen patrimoni lingstic amb Catalunya per a la promoci
i la difusi exterior del catal 6.4
159
Sen poden subscriure amb les comunitats i els territoris que tenen
vincles histrics, lingstics i culturals amb Catalunya 12
Sen poden subscriure de cooperaci amb les institucions pbliques
i privades dels territoris i els pasos on es troben les comunitats
catalanes a lexterior 13
La Generalitat en pot subscriure amb entitats internacionals
per a la joventut 142.2
La Generalitat pot subscriure acords de collaboraci per a promoure
els interessos de Catalunya, i els rgans de representaci exterior
de lEstat hi han de prestar el suport necessari 195
Vegeu tamb acci exterior; tractats internacionals; Uni Europea
municipals
Vegeu control dels actes i els acords municipals
parlamentaris
Perqu siguin vlids, han dhaver estat aprovats per la majoria simple
dels diputats presents al Parlament, en reunions on siguin presents
la majoria absoluta dels diputats 60.3
actes
de gesti tributria
La Generalitat ha dassumir la revisi per la via administrativa
de les reclamacions que els contribuents interposin contra els dictats
per lAgncia Tributria de Catalunya, dacord amb lAdministraci
General de lEstat 205
del Consell de Justcia de Catalunya
Vegeu control dels actes del Consell de Justcia de Catalunya
del Govern o de lAdministraci de la Generalitat

Han dsser publicats en el Diari Oficial de la Generalitat
de Catalunya 68.5
dels municipis
Vegeu control dels actes i els acords municipals
160
jurdics
Els fets en qualsevol de les dues llenges oficials tenen, pel que fa
a la llengua, validesa i eficcia plenes 32
Vegeu tamb Administraci de justcia; impost sobre transmissions
patrimonials i actes jurdics documentats
oficials
La bandera de Catalunya hi ha dsser present 8.2
activitat
comercial
Vegeu comer
de foment
Correspon dexercir-la a la Generalitat en les matries de la seva
competncia 114.1
econmica
Els poders pblics han de vetllar per la cohesi econmica i territorial
per mitj duna distribuci equilibrada dels sectors productius,
els serveis dinters general i les xarxes de comunicaci 46.4
Correspon a la Generalitat la competncia per a promoure-la 152.1
La Generalitat t competncia compartida sobre la seva ordenaci 152.2
La Generalitat en pot establir una planificaci 152.3
Correspon a la Generalitat el desenvolupament i la gesti
de la planificaci general 152.4
La Generalitat t competncia exclusiva en matria de promoci
de la competncia en els mercats 154.1
La Generalitat t competncia executiva en matria de defensa
de la lliure competncia 154.2
Hi s competent el Tribunal Catal de Defensa de la Competncia 154.3
que nafecten lordenaci general (en el marc de lart. 131.2 CE) 181
empresarial
La Generalitat nha dafavorir el desenvolupament 45.5
firal
Vegeu fires
161
publicitria
La Generalitat t competncia exclusiva per a regular-la 157
activitats
artstiques i culturals
La Generalitat hi t competncia exclusiva 127.1.a
La Generalitat t competncia exclusiva sobre lestabliment de mesures
fiscals dincentivaci de les activitats culturals 127.1.a.cinqu
La Generalitat t competncia exclusiva per a fomentar i difondre
la creaci i la producci teatrals, musicals, audiovisuals, literries,
de dansa, de circ i darts combinades 127.1.d.primer
dinspecci i sanci
Vegeu inspecci; rgim sancionador
extractives
Vegeu rgim miner
extraescolars
La competncia exclusiva de la Generalitat en matria densenyament
no universitari inclou les activitats extraescolars complementries
dels centres pblics o sostinguts amb fons pblics 131.2.g
fraudulentes
Vegeu drets dels consumidors i usuaris; frau
martimes
La Generalitat hi t competncia exclusiva, que inclou el marisqueig,
laqicultura i el busseig professional 119.3
Vegeu tamb activitats recreatives; mar; pesca
recreatives
La Generalitat t competncia exclusiva en la pesca recreativa en aiges
interiors 119.2
La competncia exclusiva de la Generalitat en matria dactivitats
martimes inclou la formaci i les titulacions en activitats
desbarjo 119.3.d
La Generalitat hi t competncia exclusiva, que inclou en tot cas
lordenaci del sector, el rgim dintervenci administrativa i el
control de tota mena despectacles en espais i locals pblics 141.3
Vegeu tamb lleure
162
Administraci
de justcia
El reconeixement, el respecte i la protecci dels principis rectors
dels poders pblics informen la prctica judicial 39.2
Es regulen les competncies que hi t la Generalitat captol III
del ttol III
La Generalitat t competncia normativa i tamb competncia
executiva i de gesti en matria de personal no judicial
al servei de lAdministraci de justcia (en els termes de la
LOPJ) 103.1; 103.2
Es poden crear per llei del Parlament cossos de funcionaris al servei
de lAdministraci de justcia dependents de la funci pblica
de la Generalitat 103.3
La Generalitat t competncia exclusiva sobre el personal laboral
al servei de lAdministraci de justcia 103.4
Corresponen a la Generalitat els mitjans materials de lAdministraci
de justcia a Catalunya 104
Correspon a la Generalitat determinar la creaci, el disseny,
lorganitzaci, la dotaci i la gesti de les oficines judicials
i dels serveis de suport als rgans jurisdiccionals
(en el marc de la LOPJ) 105
Correspon a la Generalitat regular els serveis de medicina forense
i de toxicologia (en el marc de la LOPJ) 105
La Generalitat t competncia per a ordenar els serveis de justcia
gratuta i dorientaci jurdica gratuta 106.1
La Generalitat pot establir instruments i procediments de mediaci
i de conciliaci en la resoluci de conflictes judicials 106.2
El Govern participa en la determinaci i la revisi de la demarcaci
i la planta judicials, i pot crear seccions i jutjats (en els termes
de la LOPJ) 107.1; 107.2
Sha de fixar per llei la capitalitat de les demarcacions judicials 107.3
La Generalitat t competncia sobre la justcia de pau i es fa crrec
de les indemnitzacions dels jutges i de la creaci i la provisi de
les secretaries i dels altres mitjans necessaris (en els termes de
la LOPJ) 108.1
163
El nomenament dels jutges de pau correspon al Consell de Justcia

de Catalunya (en els termes de la LOPJ) 108.1
La Generalitat pot instar que sestableixi en determinades poblacions
un sistema de justcia de proximitat per a resoldre conflictes
menors 108.2
La Generalitat exerceix totes les funcions i les facultats que la Llei
a lAdministraci de justcia a Catalunya 109
Vegeu tamb administracions pbliques; Fiscalia; poder judicial
de lEstat a Catalunya
Ha dacreditar que el personal al seu servei t un nivell de coneixement
adequat i suficient de les dues llenges oficials 33.4
La Generalitat ser Administraci ordinria de lEstat a Catalunya
en la mesura que li siguin transferides les funcions executives que hi
compleixen els rgans territorials de lAdministraci de lEstat DA 6
Vegeu tamb administracions pbliques; Estat espanyol
de la Generalitat
Ha destar representada en lespai catal de relacions laborals 45.4
s lorganitzaci que exerceix les funcions executives atribudes
per lEstatut a la Generalitat 71.1
T la condici dadministraci ordinria 71.1
Serveix amb objectivitat els interessos generals 71.2
Actua amb submissi plena a les lleis i al dret 71.2
Actua dacord amb els principis de coordinaci i transversalitat 71.3
Dacord amb el principi de transparncia, ha de fer pblica la
informaci necessria perqu els ciutadans
en puguin avaluar la gesti 71.4
Exerceix les seves funcions al territori dacord amb els principis
de desconcentraci i de descentralitzaci 71.5
Les lleis nhan de regular lorganitzaci 71.6
Sha de regular per llei lestatut jurdic del personal al seu servei 71.7
El Sndic de Greuges en supervisa lactivitat 78.1; 78.5
La Generalitat t competncia exclusiva per a regular-ne lorganitzaci 150
Vegeu tamb administracions pbliques; Generalitat
electoral a Catalunya
El dret dopci lingstica dels ciutadans lobliga 33.1
164
hidrulica
La Generalitat hi t competncia exclusiva pel que fa a lorganitzaci,
inclosa la participaci dels usuaris, de la relativa a les conques
hidrogrfiques internes 117.1.d
local
Ha demprar el catal en les seves actuacions internes i en les
comunicacions dirigides a persones residents a Catalunya 50.5
El Sndic de Greuges en supervisa lactivitat 78.1
Vegeu tamb ens locals; governs locals
penitenciria
Vegeu sistema penitenciari
tributria a Catalunya
LAgncia Estatal dAdministraci Tributria i lAgncia Tributria
de Catalunya han de constituir un consorci paritari, que pot
esdevenir lAdministraci tributria a Catalunya, i han destablir
mecanismes de collaboraci 204.2; 204.3; 210.2.c
Vegeu tamb Agncia Estatal dAdministraci Tributria; Agncia Tributria
de Catalunya; sistema tributari
administracions pbliques
El catal s llur llengua ds normal i preferent 6.1
Els consumidors i usuaris tenen dret a sser-ne informats
i a participar-hi, directament o per mitj de llurs representants 28.2
Tenen lobligaci de cooperar amb el Sndic de Greuges 78.5
La Generalitat, en matria de rgim jurdic i procediment de les
administracions pbliques catalanes, hi t competncia exclusiva
i competncia compartida 159.1; 159.2
La Generalitat, en matria de contractes de les administracions pbliques,
hi t competncia exclusiva i competncia compartida 159.3
Les competncies en matria de rgim jurdic i procediment de les
administracions pbliques catalanes shan dexercir respectant
el principi dautonomia local 159.6
Vegeu tamb drets en lmbit pblic; expropiaci forosa; personal al servei
de les administracions pbliques; responsabilitat patrimonial
aeroports
Vegeu infraestructures de transport
165
Agncia
Espanyola de Protecci de Dades
La Generalitat en designa membres o participa en els processos
per a designar-ne 182.3
Estatal dAdministraci Tributria
Li corresponen la gesti, la recaptaci, la liquidaci i la inspecci
dels tributs estatals no cedits totalment, sens perjudici de la
possibilitat de delegaci o de collaboraci 203.4; 204.2; 204.3
Vegeu tamb Administraci tributria a Catalunya; administracions pbliques;
Agncia Tributria de Catalunya; sistema tributari
Tributria de Catalunya
Li corresponen la gesti, la recaptaci, la liquidaci i la inspecci
dels tributs propis de la Generalitat, dels tributs estatals cedits
totalment i, si en rep la delegaci, dels tributs estatals cedits
parcialment 203.4; 204.1; 204.2
Pot collaborar amb lAgncia Estatal dAdministraci Tributria
en la gesti, la recaptaci, la liquidaci i la inspecci
dels tributs estatals no cedits totalment, i pot rebren
la delegaci 203.4; 204.2; 204.3
T plena capacitat per a exercir les seves funcions 204.4
Sha de crear per llei, en el termini dun any; fins que
es constitueixi, nhan dexercir les funcions els rgans
que les complien 204.4; DF 2
Per delegaci dels municipis, pot exercir la gesti dels tributs
locals 204.5
La Generalitat ha dassumir la revisi administrativa de les reclamacions
contra els actes de gesti tributria dictats per lAgncia Tributria
de Catalunya, sens perjudici de la competncia estatal dunificaci
de criteri 205
Els governs locals hi poden participar 218.4
Vegeu tamb Administraci tributria a Catalunya; administracions pbliques;
Agncia Estatal dAdministraci Tributria; sistema tributari
166
agncies de collocaci
La Generalitat t competncia executiva per a fer-ne la regulaci,
lautoritzaci i el control 170.1.d
agricultura
per mitj del foment de les activitats agrries, ramaderes
i silvcoles 46.4
La Generalitat hi t competncia exclusiva (respectant lart. 149.1.13
i 16 CE) 116.1
Correspon a la Generalitat la regulaci i el desenvolupament
de lagricultura 116.1.a
Correspon a la Generalitat la regulaci de la participaci en organismes
pblics de les organitzacions agrries i ramaderes i de les cambres
agrries 116.1.c
Correspon a la Generalitat la regulaci dels processos de producci,
de les explotacions, de les estructures agrries i de llur rgim
jurdic 116.1.f
Correspon a la Generalitat el desenvolupament integral i la protecci
del mn rural 116.1.g
La Generalitat t competncia compartida en la planificaci
de lagricultura 116.2
Vegeu tamb fires; forest; sanitat vegetal; sector alimentari
agrupacions de caixes destalvis

Vegeu caixes destalvis
aiges
La Generalitat t la competncia exclusiva en matria de les que
pertanyen a conques hidrogrfiques internes 117.1
La Generalitat t competncies executives sobre el domini pblic
hidrulic 117.2
La Generalitat participa en la planificaci hidrolgica i en els rgans
de gesti estatals dels recursos hdrics i dels aprofitaments
hidrulics que pertanyin a conques hidrogrfiques
compartides 117.3
167
La Generalitat t facultats dexecuci de la legislaci estatal

sobre seguretat pel que fa a la conservaci de la natura,
del medi ambient i dels recursos hdrics 164.3.b
Corresponen a la Generalitat facultats dexecuci de la legislaci sobre
seguretat pel que fa a la conservaci dels recursos hdrics 164.3.b
Vegeu tamb abocaments; conques hidrogrfiques; mar; medi ambient;
obres hidruliques; rius
ajudes
Vegeu ajuts humanitaris; ajuts pblics; collaboraci entre la Generalitat
i lEstat
Ajuntament de Barcelona
T iniciativa per a proposar la modificaci del rgim especial
del municipi de Barcelona 89
Ha de participar en lelaboraci dels projectes de llei que incideixen
en el rgim especial del municipi de Barcelona 89
Ha dsser consultat en la tramitaci parlamentria daltres iniciatives
legislatives sobre el rgim especial del municipi de Barcelona 89
Vegeu tamb ciutat de Barcelona
ajuntaments
Els corresponen el govern i ladministraci municipals 86.2
Sn formats per lalcalde o alcaldessa i els regidors 86.2
ajuts
humanitaris
La Generalitat ha destablir programes dajut humanitari
demergncia 51.2
pblics
Totes les persones tenen dret, dacord amb els requisits establerts
per la llei, a rebre prestacions socials i ajuts pblics per a atendre
les crregues familiars 16
Totes les persones tenen dret a disposar-ne per a satisfer els
requeriments educatius i per a accedir en igualtat de condicions
als nivells educatius superiors 21.6
Les persones o les famlies que es troben en situaci de pobresa tenen
dret a accedir a una renda garantida de ciutadania 24.3
168
Les persones excloses del mercat de treball que no disposen de mitjans

de subsistncia tenen dret a percebre prestacions i recursos
no contributius de carcter palliatiu 25.2
Els poders pblics han de promoure les poltiques que garanteixin
els ajuts per als immigrants que els permetin la plena acomodaci
social i econmica 42.6
La Generalitat fixa els criteris, regula les condicions, executa i controla
els destinats a les associacions i les fundacions 118.3
La Generalitat fixa els criteris, regula les condicions executa i controla
els destinats al mn cooperatiu 124.3.c
La Generalitat t competncia exclusiva en matria densenyament
no universitari, que inclou el rgim dajuts amb fons propis
per als ensenyaments obligatoris i no obligatoris que condueixen
a lobtenci dun ttol acadmic o professional amb validesa a tot
lEstat i per als deducaci infantil 131.2.e
La Generalitat t competncia compartida en matria densenyament
no universitari, que inclou el rgim dajuts estatals per als
ensenyaments obligatoris i no obligatoris que condueixen
a lobtenci dun ttol acadmic o professional amb validesa
a tot lEstat i per als deducaci infantil 131.3.d
La Generalitat t competncia exclusiva en matria de recerca cientfica
i tcnica, que inclou la regulaci i la gesti de les beques i dels ajuts
que convoca i finana 158.1.c
La Generalitat t competncia exclusiva en matria de turisme,
que inclou la fixaci dels criteris, la regulaci de les condicions
i lexecuci i el control de les lnies pbliques dajut i de promoci
del turisme 171.f
universitari, que inclou la regulaci i la gesti del sistema propi
de beques i ajuts a la formaci universitria 172.1.g
Vegeu tamb subvencions
alcalde o alcaldessa
Forma lajuntament juntament amb els regidors 86.2
alcohol
Vegeu impost sobre el vi i begudes fermentades; impost sobre lalcohol i begudes
derivades; impost sobre la cervesa
169
alimentaci
Vegeu sector alimentari
ambient atmosfric
Les poltiques mediambientals shan de dirigir a la reducci
de la contaminaci i a la protecci del rgim atmosfric
i climtic 46.2
La Generalitat t competncia compartida sobre lambient atmosfric
i la contaminaci de latmosfera 144.1.h
La Generalitat t competncia compartida sobre lemissi de gasos
defecte hivernacle 144.1.i
mbit supramunicipal
s constitut per les comarques i pels altres ens locals que cre
la Generalitat 83
Vegeu tamb ens locals
animals
Vegeu fauna; protecci dels animals; ramaderia
anivellament
Vegeu mecanismes danivellament i de solidaritat
antisemitisme
Els poders pblics han de promouren leradicaci 40.8
Vegeu tamb igualtat
apostes
Vegeu jocs i apostes
aprofitaments
cinegtics i pisccoles
La Generalitat t competncia exclusiva sobre llur regulaci 119.1.b
forestals
Vegeu forest
hidrulics
Vegeu aiges
170
aqicultura
La Generalitat t competncia exclusiva per a regular-la, gestionar-la
i establir les condicions per a practicar-la 119.3.a
Aran
La llengua occitana, denominada arans a lAran, s la llengua prpia
daquest territori i s oficial a Catalunya 6.5
El poble arans exerceix lautogovern mitjanant lEstatut, el Conselh
Generau dAran i les altres institucions prpies 11
s una realitat occitana dotada didentitat cultural, histrica, geogrfica
i lingstica reconeguda pels ciutadans de Catalunya i per les seves
institucions poltiques 11
s una entitat territorial singular dins de Catalunya, reconeguda,
emparada i respectada per lEstatut 11
s objecte duna particular protecci per mitj dun rgim jurdic
especial 11; 94.1
A lAran totes les persones tenen el dret de conixer i utilitzar larans 36.1
Els seus ciutadans tenen el dret dutilitzar larans en llurs relacions
amb la Generalitat 36.2
La regulaci del seu rgim jurdic s matria de desenvolupament bsic
de lEstatut 62.2
Disposa dorganitzaci institucional i administrativa especfica 94.1
La seva instituci de govern s el Conselh Generau 94.2
El sndic o sndica s la ms alta representaci i lordinria
de la Generalitat a lAran 94.2
El Conselh Generau s elegit per mitj de sufragi universal, igual, lliure,
directe i secret 94.3
Ha de participar, per mitj de la seva instituci representativa,
en lelaboraci de les iniciatives legislatives que afecten el seu rgim
especial 94.4
Una llei del Parlament estableix els recursos financers perqu el Conselh
Generau pugui prestar els serveis de la seva competncia 94.5
En el termini de quatre anys se nha de revisar i modificar el rgim
especial per a adaptar-lo al que estableix lEstatut DA 5
arans
s la denominaci de la llengua occitana a lAran 6.5
s la llengua prpia de lAran 6.5
171
s oficial a Catalunya, dacord amb el que estableixen lEstatut i les lleis

de normalitzaci lingstica 6.5
A lAran totes les persones tenen el dret de conixer-lo i utilitzar-lo
i dsser-hi ateses oralment i per escrit en llurs relacions
amb les administracions pbliques 36.1
Els ciutadans de lAran tenen el dret dutilitzar-lo en llurs relacions
Shan de determinar per llei els drets i deures lingstics que hi tenen
relaci altres que els reconeguts per lEstatut 36.3
Els poders pblics han de protegir-lo en tots els mbits i sectors
i nhan de fomentar ls, la difusi i el coneixement 50.1
La Generalitat i el Conselh Generau dAran tenen la competncia sobre
la normalitzaci lingstica de loccit, denominat arans a lAran 143.2
Vegeu tamb Aran
arbitratge
de consum
Els poders pblics han de garantir instruments de mediaci i arbitratge
en matria de consum 49.2
laboral
Vegeu mediaci laboral
rees metropolitanes
Sn fonament dels ens locals supramunicipals altres que la comarca 93
art
Vegeu activitats artstiques i culturals; patrimoni arqueolgic;
patrimoni arquitectnic; patrimoni artstic; patrimoni cultural;
patrimoni monumental
artesania
Els governs locals tenen competncies prpies en lautoritzaci
i la promoci dactivitats artesanals 84.2.i
Arxiu
de la Corona dArag
Els fons propis de Catalunya que cont sintegren en el sistema darxius
de Catalunya DA 13
172
La Generalitat ha de collaborar amb el Patronat de lArxiu

per a la gesti efica dels fons compartits DA 13
Reial de Barcelona
Els fons propis de Catalunya que cont sintegren en el sistema darxius
de Catalunya DA 13
arxius
Correspon a la Generalitat la gesti i la custdia dels de lAdministraci
de justcia a Catalunya, si no tenen naturalesa jurisdiccional 104.1.d
La Generalitat t competncia exclusiva sobre els que no sn
de titularitat estatal 127.1.c; 127.1.d.segon
La Generalitat t competncia executiva sobre els que sn de titularitat
estatal, si lEstat no sen reserva expressament la gesti 127.2
Vegeu tamb Arxiu de la Corona dArag; Arxiu Reial de Barcelona
assegurances
La Generalitat t competncia compartida sobre lestructura,
lorganitzaci, el funcionament i lactivitat de les entitats fsiques
i jurdiques no integrades en el sistema de seguretat social
que actuen en el mercat assegurador, i tamb en matria
de disciplina, inspecci i sanci en aquest mbit 126.2; 126.3; 126.4
assistncia
primria
Vegeu sanitat; serveis socials
sanitria
Vegeu sanitat
social
Vegeu serveis socials
associacionisme
cooperatiu
La Generalitat t competncia exclusiva per a regular-lo 124.3.a
de consumidors i usuaris
La Generalitat t competncia exclusiva per a regular-lo i fomentar-lo
i sobre la participaci de les associacions en els procediments i els
afers que les afectin 123.b
173
de dones
La Generalitat t competncia exclusiva per a promourel 153.b
esportiu
La Generalitat t competncia exclusiva per a fomentar-lo i
promourel 134.1.f
juvenil
La Generalitat t competncia exclusiva per a promourel 142.1.b
associacions
La Generalitat t competncia exclusiva sobre el rgim jurdic de les que
compleixen llurs funcions majoritriament a Catalunya 118.1
La Generalitat fixa els criteris, regula les condicions i executa i controla
els ajuts pblics que shi destinen 118.3
Vegeu tamb associacionisme
atmosfera
Vegeu ambient atmosfric
audiovisuals
Vegeu mitjans de comunicaci social; produccions audiovisuals; serveis
de comunicaci
autogovern
El poble de Catalunya ha mantingut al llarg dels segles una vocaci
constant dautogovern prembul
El de Catalunya es fonamenta en la Constituci, i tamb en els drets
histrics del poble catal, en les seves institucions seculars
i en la tradici jurdica catalana prembul; 5
Catalunya lexerceix constituda en comunitat autnoma 1
La Generalitat s la instituci en qu sorganitza polticament
el de Catalunya 2.1
El poble arans lexerceix mitjanant lEstatut, el Conselh Generau
dAran i les altres institucions prpies 11.1
Vegeu tamb Aran; Generalitat
autonomia
dinstitucions de la Generalitat
El Consell de Garanties Estatutries t autonomia orgnica, funcional
i pressupostria 77
174
El Sndic de Greuges t autonomia reglamentria, organitzativa,

funcional i pressupostria 79
La Sindicatura de Comptes t autonomia organitzativa, funcional
i pressupostria 80.2
de la Generalitat
s un dels principis que regeixen les relacions de la Generalitat
amb lEstat 3.1
El finanament de la Generalitat es regeix per aquest principi
en les relacions fiscals i financeres entre les administracions
pbliques 201.2
Vegeu tamb autogovern; Estatut dautonomia de Catalunya; drets
local
El Consell de Garanties Estatutries pot dictaminar si shi adeqen
els projectes i les proposicions de llei i els projectes de decret
legislatiu aprovats pel Govern 76.2.d
El Consell de Garanties Estatutries ha de dictaminar abans
que sinterposin conflictes en defensa de lautonomia local
davant el Tribunal Constitucional 76.3
Es garanteix lautonomia dels municipis 84.1; 86.3
El principi de subsidiarietat que estableix la Carta europea
de lautonomia local regeix la distribuci de les responsabilitats
administratives entre les diverses administracions locals 84.3
La Generalitat ha de respectar aquest principi en lexercici de les seves
competncies en matria de funci pblica 136
La Generalitat ha de respectar aquest principi en lexercici de
les seves competncies en matria de serveis pblics
de comunicaci audiovisual dmbit local 146.a
La Generalitat ha de respectar aquest principi en lexercici
de la competncia exclusiva sobre organitzaci territorial 151
competncies en matria de rgim jurdic i procediment
de les administracions pbliques 159.6
competncies en matria de rgim local 160
La Generalitat vetlla perqu es compleixi aquest principi
pel que fa a les finances locals 217
175
Els governs locals tenen autonomia pressupostria i de despesa

en laplicaci de llurs recursos 218
facultats en matria de finances locals 220.2
parlamentria
El Parlament gaudeix dautonomia organitzativa, financera,
administrativa i disciplinria 58
autopistes
Vegeu xarxa viria
autovies
Vegeu xarxa viria
B
Banc dEspanya
La Generalitat designa membres dels seus rgans de direcci o participa
en els processos per a designar-ne 182.1
banca
La Generalitat t competncia compartida sobre entitats de crdit
que no siguin caixes destalvis 126.2; 126.3; 126.4
bandera de Catalunya
s la tradicional de quatre barres vermelles en fons groc 8.2
Ha dsser present als edificis pblics i en els actes oficials que tinguin
lloc a Catalunya 8.2
Vegeu tamb smbols nacionals
Barcelona
Vegeu Ajuntament de Barcelona; Arxiu Reial de Barcelona;
ciutat de Barcelona; municipi de Barcelona
begudes alcohliques
Vegeu impost sobre el vi i begudes fermentades; impost sobre lalcohol i begudes
derivades; impost sobre la cervesa
176
benestar social
Els poders pblics lhan de fomentar i garantir 42
Els poders pblics han de promoure una distribuci de la renda
personal i territorial ms equitativa en el marc dun sistema catal
de benestar 45.2
La Generalitat ha de promoure que la societat del coneixement
i la informaci contribueixi a millorar el benestar i la cohesi
socials 53.2
La Generalitat el promou en la seva actuaci tributria 203.6
Per a garantir que les comunitats autnomes puguin assolir,
amb un esfor fiscal similar, uns nivells similars de prestaci
de serveis socials essencials de lestat del benestar, els recursos
financers de la Generalitat es poden ajustar, en el sentit que escaigui,
per mitj dels mecanismes danivellament i de solidaritat 206.3
Vegeu tamb serveis socials
bns documentals, bibliogrfics i culturals

La Generalitat t competncia exclusiva sobre lestabliment de llur rgim
jurdic 127.1.c.segon
Vegeu tamb patrimoni cultural; patrimoni documental i bibliogrfic
beques
Vegeu ajuts pblics
biblioteques
La Generalitat t competncia exclusiva sobre les que no sn
La Generalitat t competncia executiva sobre les que sn de titularitat
bilateralitat
s un dels principis que regeixen les relacions de la Generalitat
amb lEstat 3.1
La participaci de la Generalitat en els rgans i els mecanismes bilaterals
i multilaterals de collaboraci amb lEstat i amb altres comunitats
autnomes no altera la titularitat de les competncies
que li corresponen 176.1
177
La Generalitat ha de participar de manera bilateral en la formaci

de les posicions de lEstat en els afers europeus que lafecten
exclusivament 186.2
La Comissi Mixta dAfers Econmics i Fiscals Estat - Generalitat
s lrgan bilateral de relaci entre lAdministraci de lEstat
i la Generalitat en lmbit del finanament 210
Vegeu tamb Comissi Bilateral Generalitat - Estat; relacions institucionals
biodiversitat
Els poders pblics han de fer efectives les condicions
per a preservar-la 46.3
La Generalitat t competncia compartida sobre la regulaci
de la biodiversitat 144.1.c
Boletn Oficial del Estado

Shi han de publicar les lleis de Catalunya 65
La data en qu shi publiquen els convenis entre la Generalitat i lEstat
en determina leficcia pel que fa a tercers 177.2
busseig professional
La Generalitat t competncia exclusiva per a regular-lo i gestionar-lo
i per a establir les condicions per a practicar-lo 119.3.a
C
cable
Vegeu serveis ferroviaris; telecomunicacions
caa
cadastre
ha dacordar els mecanismes de collaboraci entre la Generalitat
i lAdministraci General de lEstat per a lexercici de les funcions
en matria cadastral 210.2.h
LAdministraci General de lEstat i la Generalitat han destablir vies
de collaboraci i formes de gesti consorciada 221
178
caixes destalvis
La Generalitat nha de protegir lautonomia institucional
i ha de promoure llur contribuci social 45.8
La Generalitat t competncia exclusiva sobre la regulaci
de lorganitzaci de les que tenen domicili a Catalunya 120.1
La Generalitat t competncia exclusiva en la regulaci
de les agrupacions que tenen la seu social a Catalunya 120.1.e
La Generalitat t competncia compartida sobre lactivitat financera
de les que tenen domicili a Catalunya 120.2
La Generalitat t competncia compartida pel que fa a la regulaci
de la distribuci dels excedents i de lobra social de les que tenen
domicili a Catalunya 120.2
La Generalitat t competncia compartida sobre disciplina, inspecci
i sanci de les que tenen domicili a Catalunya 120.3
Vegeu tamb entitats de crdit
calendari
escolar
Els governs locals hi tenen competncies prpies 84.2.g
laboral
La competncia executiva de la Generalitat en matria de relacions
laborals inclou lelaboraci del calendari de dies festius 170.1.l
cambres
agrries
La Generalitat t competncia exclusiva per a regular llur participaci
en organismes pblics 116.1.c
de comer, dindstria i de navegaci
Poden complir funcions de comer exterior 125.3
Vegeu tamb corporacions de dret pblic
capitalitat
La capital de Catalunya s la ciutat de Barcelona 10
de les demarcacions judicials
s fixada per una llei del Parlament 107.3
179
dels municipis
s inclosa en la competncia exclusiva de la Generalitat sobre
organitzaci territorial 151.b
carreteres
Vegeu xarxa viria
Carta
de drets dels usuaris i dobligacions dels prestadors de serveis pblics
Les lleis han de determinar els casos en qu les administracions
pbliques nhan dadoptar una 30.3
dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya
El Parlament lha daprovar per llei 37.2
Les disposicions relatives als drets estatutaris sapliquen tamb als drets
que aquesta reconeix 37.2
El Consell de Garanties Estatutries tutela els drets que aquesta
reconeix 38.1
Els actes que vulnerin els drets que reconeix sn objecte de recurs
davant el Tribunal Superior de Justcia de Catalunya 38.2
s matria de desenvolupament bsic de lEstatut 62.2
La regulaci essencial i el desenvolupament directe dels drets
que reconeix no poden sser objecte de delegaci legislativa
ni de decret llei 63.1; 64.1
Vegeu tamb Consell de Garanties Estatutries; drets
europea de lautonomia local

El principi de subsidiarietat que shi estableix regeix la distribuci
de les responsabilitats administratives entre les diverses
administracions locals 84.3
cartografia climtica
La seva elaboraci correspon a la Generalitat 144.5
casals catalans
Vegeu comunitats catalanes a lexterior
180
casinos
La Generalitat hi t competncia exclusiva si lactivitat sacompleix
exclusivament a Catalunya 141.1
Vegeu tamb jocs i apostes
castell
s la llengua oficial de lEstat espanyol 6.1
s, juntament amb el catal, llengua oficial a Catalunya 6.2
Totes les persones tenen el dret dutilitzar-lo 6.2
Els ciutadans de Catalunya tenen el dret i el deure de conixer-lo 6.2
Els poders pblics han destablir les mesures necessries per a facilitar
lexercici dels drets dutilitzar-lo i conixer-lo i el compliment
del deure de conixer-lo 6.2
No hi pot haver discriminaci pel fet dusar-lo 6.2; 32
Lensenyament del catal i el castell ha de tenir una presncia adequada
en els plans destudis 35.2
Vegeu tamb deures lingstics; drets lingstics; idiomes
catal
la importncia de la llengua i la cultura catalanes prembul
s la llengua prpia de Catalunya 6.1
s la llengua ds normal i preferent de les administracions pbliques
i dels mitjans de comunicaci pblics de Catalunya 6.1
s la llengua normalment emprada com a vehicular i daprenentatge
en lensenyament 6.1
s, juntament amb el castell, llengua oficial a Catalunya 6.2
Totes les persones tenen el dret dutilitzar-lo 6.2
Els ciutadans de Catalunya tenen el dret i el deure
de conixer-lo 6.2
lexercici dels drets dutilitzar-lo i conixer-lo i el compliment
del deure de conixer-lo 6.2
No hi pot haver discriminaci pel fet dusar-lo 6.2; 32
La Generalitat i lEstat han demprendre les accions necessries perqu
sen reconegui loficialitat a la Uni Europea 6.3
181

perqu sigui present i sutilitzi en els organismes internacionals
i en els tractats internacionals de contingut cultural
o lingstic 6.3
La Generalitat ha de promoure la comunicaci i la cooperaci
amb les altres comunitats i els altres territoris que comparteixen
patrimoni lingstic amb Catalunya 6.4
Es poden subscriure convenis, tractats i altres mecanismes
de collaboraci per a la promoci i la difusi exterior
del catal 6.4
Els actes jurdics fets en catal tenen, pel que fa a la llengua, validesa
i eficcia plenes 32
El dret dutilitzar-lo obliga les institucions, organitzacions
i administracions pbliques, inclosa lAdministraci electoral
a Catalunya, i, en general, les entitats privades que en depenen
quan exerceixen funcions pbliques 33.1
Totes les persones tenen dret a utilitzar-lo en totes les actuacions
judicials, notarials i registrals, i a rebre tota la documentaci oficial
emesa a Catalunya en la llengua sollicitada, sense que puguin patir
indefensi ni dilacions indegudes a causa de la llengua emprada,
ni sels pugui exigir cap mena de traducci 33.2
Els jutges i els magistrats, els fiscals, els notaris, els registradors de la
propietat i mercantils, els encarregats del Registre Civil i el personal
al servei de lAdministraci de justcia i de la Fiscalia a Catalunya,
per a prestar llurs serveis a Catalunya, han dacreditar que en tenen
un nivell de coneixement adequat i suficient 33.3; 102.1; 102.4;
147.1.a; 147.3
Els ciutadans de Catalunya tenen el dret de relacionar-se per escrit
en catal amb els rgans constitucionals i amb els rgans
jurisdiccionals dmbit estatal 33.5
Els rgans constitucionals i els rgans jurisdiccionals dmbit estatal han
datendre i han de tramitar els escrits presentats en catal, que tenen,
en tot cas, plena eficcia jurdica 33.5
en la llengua oficial que elegeixin en llur condici dusuries
o consumidores de bns, productes i serveis 34
182
Les entitats, les empreses i els establiments oberts al pblic estan

subjectes al deure de disponibilitat lingstica 34
Totes les persones tenen dret a rebre lensenyament en catal 35.1
El catal sha dutilitzar normalment com a llengua vehicular
i daprenentatge en lensenyament universitari i en el no
universitari 35.1
Els alumnes tenen dret a rebre lensenyament en catal en lensenyament
no universitari 35.2
Els alumnes tenen el dret i el deure de conixer amb suficincia oral
i escrita el catal i el castell en finalitzar lensenyament obligatori,
sigui quina sigui llur llengua habitual en incorporar-se
a lensenyament 35.2
Lensenyament del catal i el castell ha de tenir una presncia adequada
en els plans destudis 35.2
El professorat i lalumnat dels centres universitaris tenen dret
a expressar-se, oralment i per escrit, en la llengua oficial
que elegeixin 35.5
Els poders pblics lhan de protegir en tots els mbits i sectors
i nhan de fomentar ls, la difusi i el coneixement 50.1
El Govern, les universitats i les institucions densenyament superior
han dadoptar les mesures pertinents per a garantir-ne ls
en les activitats docents, no docents i de recerca 50.2
Les poltiques de foment del catal shan destendre al conjunt de lEstat,
a la Uni Europea i a la resta del mn 50.3
Els poders pblics han de promoure que les dades que figurin
en letiquetatge, en lembalatge i en les instruccions ds
dels productes distributs a Catalunya constin en catal 50.4
La Generalitat, lAdministraci local i les altres corporacions pbliques
de Catalunya, les institucions i les empreses que en depenen
i els concessionaris de llurs serveis han demprar el catal en llurs
actuacions internes i en la relaci entre ells 50.5
La Generalitat, lAdministraci local i les altres corporacions pbliques
de Catalunya, les institucions i les empreses que en depenen
i els concessionaris de llurs serveis han demprar el catal en les
comunicacions i les notificacions dirigides a persones fsiques
o jurdiques residents a Catalunya 50.5
183
Les proves dels concursos i les oposicions de magistrats, jutges

i fiscals, si tenen lloc a Catalunya es poden fer en qualsevol
de les dues llenges oficials, a elecci del candidat
o candidata 101.3
El coneixement suficient de la llengua i del dret propis de Catalunya
ha dsser valorat duna manera especfica i singular
per a obtenir una plaa en els concursos de trasllat
de magistrats, jutges i fiscals 102.3
La Generalitat t competncia exclusiva pel que fa a la normalitzaci
lingstica del catal 143.1
Vegeu tamb deures lingstics, drets lingstics; idiomes
catalans
Vegeu condici poltica de catalans; retorn de catalans emigrats
Catalunya
El Parlament, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania,
la defineix com a naci, i la Constituci espanyola en reconeix,
com a nacionalitat, la realitat nacional prembul
Com a nacionalitat, exerceix el seu autogovern constituda
en comunitat autnoma 1
La Generalitat s el sistema institucional en qu sorganitza
polticament el seu autogovern 2.1
T en lEstat espanyol i en la Uni Europea el seu espai poltic
i geogrfic de referncia 3.2
Estructura la seva organitzaci territorial bsica en municipis
i vegueries 83.1
Vegeu tamb catal; condici poltica de catalans; Generalitat;
memria histrica; retorn de catalans emigrats; smbols nacionals;
territori de Catalunya
CE
Vegeu Constituci espanyola
centres
de contractaci
Vegeu mercats de valors
184
de dipsit cultural
docents
Els governs locals tenen competncies prpies en el manteniment
i laprofitament dels centres docents pblics 84.2.g
Vegeu tamb ensenyament
cervesa
Vegeu impost sobre la cervesa
cessaci
del Govern
Es regula 68.4
del president o presidenta de la Generalitat
Es regula 67.7; 67.8
del sndic o sndica de greuges
Sha de regular per llei 79.3
dels sndics de comptes
Sha de regular per llei 81.2
cincia
Vegeu recerca cientfica
cinema
La Generalitat t competncia exclusiva per a regular i inspeccionar
les sales dexhibici cinematogrfica 127.1.a.segon
La Generalitat t competncia exclusiva per a establir mesures
de protecci de la indstria cinematogrfica 127.1.a.segon
La Generalitat t competncia exclusiva per a concedir llicncies
de doblatge a les empreses domiciliades a Catalunya 127.1.a.segon
La Generalitat t competncia exclusiva per a qualificar les pellcules
en funci de ledat i dels valors culturals 127.1.a.tercer
la creaci i la producci audiovisuals 127.1.d.primer
185
circ
la creaci i la producci de circ 127.1.d.primer
ciutadania
Vegeu condici poltica de catalans; drets en lmbit pblic; drets poltics;
poble de Catalunya; retorn de catalans emigrats
ciutat de Barcelona
s la capital de Catalunya 10
Hi tenen la seu permanent el Parlament, la Presidncia de la Generalitat
i el Govern 10
clusula subrogatria
Vegeu subrogaci de funcions
clima
Vegeu ambient atmosfric; meteorologia
clubs esportius
Vegeu entitats esportives
cohesi
econmica i territorial
Els poders pblics han de vetllar per assegurar-la per mitj
de poltiques especfiques 46.4
social
s un principi rector de lactuaci dels poders pblics 4.3
Els poders pblics han de promoure poltiques
que la fomentin 42
Vegeu tamb benestar social
collaboraci
Vegeu tamb cooperaci
de la Generalitat amb entitats internacionals

Vegeu entitats internacionals per a la joventut; tractats internacionals
entre ens locals

Vegeu ens locals
186
entre la Generalitat i altres comunitats autnomes

La Generalitat ha de promoure la comunicaci i la cooperaci amb les
comunitats que comparteixen patrimoni lingstic amb Catalunya,
i pot subscriure-hi mecanismes de collaboraci per a la promoci i
la difusi exterior del catal 6.4
i la cooperaci amb les comunitats que tenen vincles histrics,
lingstics i culturals amb Catalunya, i pot subscriure-hi mecanismes
de collaboraci, en tots els mbits, i crear organismes comuns 12
Sha de promoure en casos demergncies i dactuacions en matria
de protecci civil dabast superior a Catalunya 132.2
Sha de promoure per a crear, delimitar, regular i gestionar els espais
naturals que ultrapassen el territori de Catalunya 144.3
Es poden subscriure convenis per a la gesti dobres qualificades
dinters general o que afecten una altra comunitat autnoma 148.3
La Generalitat participa en lestabliment dels serveis ferroviaris que
garanteixin la comunicaci amb altres comunitats autnomes 169.3
Es pot establir per a fixar poltiques comunes, exercir eficament
les competncies respectives i tractar afers dinters com 174.2
autnomes no altera la titularitat de les competncies que li
corresponen 176.1
La Generalitat no queda vinculada per les decisions adoptades
en el marc dels mecanismes multilaterals de collaboraci voluntria
amb lEstat i amb altres comunitats autnomes respecte a les quals
no hagi manifestat el seu acord 176.2
Es poden subscriure convenis de collaboraci i acords de cooperaci,
que poden incloure la creaci drgans mixtos i lestabliment
de projectes, plans i programes conjunts 178
LEstat ha de consultar la Generalitat sobre ladopci de determinades
mesures dexecuci del dret de la Uni Europea 189.2
Sha destablir per a la gesti efica dels fons compartits de lArxiu
de la Corona dArag DA 13
Vegeu tamb dret de la Uni Europea
187
entre la Generalitat i lEstat

Les relacions de la Generalitat amb lEstat es fonamenten en el principi
de la lleialtat institucional mtua 3.1
Les relacions de la Generalitat amb lEstat es regeixen pel principi
general segons el qual la Generalitat s Estat, pel principi
dautonomia, pel de bilateralitat i pel de multilateralitat 3.1
Sha darticular pel que fa a les activitats que lEstat acompleixi
amb relaci a la projecci internacional de la cultura 127.3
La Generalitat lha de promoure en casos demergncies i dactuacions
en matria de protecci civil dabast superior a Catalunya 132.2
Es pot donar en les relacions amb les entitats internacionals
per a la joventut 142.2
Els criteris corresponents en matria de poltica de recerca,
desenvolupament i innovaci shan de fixar en el marc
del que estableix el ttol V 158.3
La Generalitat participa en la coordinaci de les poltiques
de seguretat i de lactivitat dels cossos policacs de lEstat
i de Catalunya 164.4
La Generalitat participa en les relacions de collaboraci i auxili
amb les policies daltres pasos 164.4
Shan destablir les frmules de garantia de lexercici efica
de la funci inspectora laboral per mitj de mecanismes de
cooperaci 170.2
La Generalitat i lEstat es presten ajuda mtua i collaboren
per a exercir eficament les competncies respectives i defensar
els interessos respectius 174.1
La Generalitat participa en les institucions, els organismes
i els mecanismes de presa de decisions de lEstat que afectin
les seves competncies 174.3
Es pot articular per mitj de convenis i daltres instruments 175.1; 177
Es pot articular per mitj drgans i procediments
multilaterals 175.2; 176
Els rgans de representaci exterior de lEstat han de prestar el suport
necessari als acords de collaboraci que subscrigui la Generalitat
per a la promoci dels interessos de Catalunya 195
188
Es poden adoptar els mecanismes corresponents per a lexercici

adequat de les funcions de revisi per la via economico
administrativa 205
LAdministraci de la Generalitat i lAdministraci de lEstat
shan de facilitar informaci estadstica 209.2
Si lEstatut estableix que la posici del Govern de la Generalitat
s determinant per a conformar un acord amb el Govern de lEstat
i aquest no lacull, el Govern de lEstat ho ha de motivar davant
la Comissi Bilateral Generalitat - Estat DA 2
Sha destablir per a la gesti efica dels fons compartits de lArxiu
de la Corona dArag DA 13
Vegeu tamb Comissi Bilateral Generalitat - Estat
collegis professionals
Vegeu tamb corporacions de dret pblic; professions titulades;
titulacions acadmiques
comarques
Integren el sistema institucional de la Generalitat 2.3
Constitueixen lmbit supramunicipal 83.2
Tenen personalitat jurdica prpia, estan formades per municipis
i llur creaci, modificaci o supressi, i tamb lestabliment
de llur rgim jurdic, sn regulats per una llei del Parlament 92
comer
Els governs locals tenen competncies prpies en lautoritzaci
i la promoci dactivitats comercials 84.2.i
La competncia exclusiva de la Generalitat en matria dagricultura
i ramaderia inclou la lluita contra els fraus en lmbit
de la producci i la comercialitzaci agroalimentries 116.1.b
La Generalitat t competncia exclusiva en matria de comer
i fires 121.1
Correspon a la Generalitat lordenaci administrativa de lactivitat
comercial 121.1
189
La competncia exclusiva de la Generalitat sobre denominacions

dorigen i altres mencions de qualitat inclou la regulaci de les
formes i les condicions de comercialitzaci dels productes, el rgim
sancionador aplicable i el rgim de lorganitzaci administrativa
pel que fa al control de la comercialitzaci 128.1.c; 128.1.d
La Generalitat t competncia exclusiva per a regular les empreses que
tenen per objecte la comercialitzaci i la distribuci dels materials
relacionats amb el joc, incloent-hi les modalitats de joc per mitjans
informtics i telemtics 141.1.a
Vegeu tamb activitat econmica; fires
electrnic
La Generalitat hi t competncia exclusiva pel que fa a lordenaci
administrativa 121.1.a
exterior
Poden exercir-ne funcions i destinar-hi recursos camerals les cambres
de comer, indstria i navegaci si ho acorden prviament
la Generalitat i lEstat 125.3
Vegeu tamb cambres de comer, dindstria i de navegaci
referit a habitatges
La Generalitat hi t competncia exclusiva pel que fa a la regulaci
administrativa i lestabliment de mesures de protecci
i disciplinries 137.1.d
Vegeu tamb habitatge
Comissi
Bilateral Generalitat - Estat
de lleialtat institucional, pel principi general segons el qual
la Generalitat s Estat i pels principis dautonomia, de bilateralitat
i de multilateralitat 3.1; 183.1
Ha de deliberar amb relaci a lautoritzaci de noves modalitats de joc
i apostes dmbit estatal o a la modificaci de les existents 141.2
Ha dinformar preceptivament sobre la delimitaci despais naturals
dotats amb un rgim de protecci estatal 144.4
Ha dinformar sobre la determinaci de lemplaament
dinfraestructures i equipaments de titularitat estatal 149.2
190
La Generalitat i lEstat es presten ajuda mtua i collaboren per a exercir

eficament les competncies respectives i defensar els interessos
respectius 174.1; 183.1
La Generalitat participa en les institucions, els organismes
i els mecanismes de presa de decisions de lEstat que afectin
les seves competncies 174.3; 183.1
Constitueix el marc general i permanent de relaci entre el Govern
de la Generalitat i el Govern de lEstat per a la participaci i la
collaboraci de la Generalitat en lexercici de les competncies
estatals, per a lintercanvi dinformaci i per a lestabliment
de mecanismes de collaboraci 183.1
Delibera, fa propostes i, si escau, adopta acords amb relaci
a la distribuci de competncies, a la programaci de la poltica
econmica general, a la millora de la collaboraci entre lEstat
i la Generalitat, als conflictes de competncia, a la designaci
de representants de la Generalitat en organismes estatals, al
garantiment de la participaci de la Generalitat en la Uni Europea,
al seguiment de lacci exterior de lEstat i a altres qestions
dinters com 183.2
Se nestableix la composici 183.3
Sen regula el funcionament 183.4
Adopta el seu reglament intern i de funcionament per acord
de les dues parts 183.5
Si el Govern de lEstat no acull la posici del Govern de la Generalitat
en un cas en qu sigui determinant, ho ha de motivar davant aquesta
comissi DA 2
Vegeu Comission dAuditors de Compdes
dOdors de Comptes
Vegeu Comission dAuditors de Compdes
del Mercat de les Telecomunicacions

Jurdica Assessora
s lalt rgan consultiu del Govern 72.1
Una llei del Parlament en regula la composici i les funcions 72.1
191
Mixta dAfers Econmics i Fiscals Estat - Generalitat

Determina, a proposta de la Comissi Bilateral Generalitat - Estat,
la relaci de les entitats a qu fa referncia larticle 182 183.2.f; DF 4
La Generalitat, en la gesti dels fons europeus, sha de subjectar
al que estableix larticle 210 190
Li correspon el desenvolupament del ttol VI, relatiu al finanament
de la Generalitat 201.3; DF 1
Li correspon laprovaci de lactualitzaci quinquennal del sistema
de finanament 208.2
i la Generalitat en lmbit del finanament; s integrada per
un nombre igual de representants de lEstat i de la Generalitat;
la presidncia s rotatria 210.1
Li corresponen la concreci, laplicaci, lactualitzaci
i el seguiment del sistema de finanament, i tamb la canalitzaci
del conjunt de relacions fiscals i financeres entre la Generalitat
i lEstat 210.1; 210.2; 210.3
La part catalana de la Comissi ret comptes al Parlament 210.4
Li correspon lelaboraci dels informes necessaris per a avaluar
el compliment del principi de no-discriminaci i els criteris
de solidaritat en matria de finanament de la Generalitat DA 4.1
Li correspon establir labast i les condicions de la cessi de nous tributs
estatals DA 7
Sha de crear en un termini de sis mesos a partir de lentrada en vigor
de lEstatut DF 3
Vegeu tamb Comissi Mixta de Valoracions Estat - Generalitat
Mixta de Valoracions Estat - Generalitat

Resten vigents les disposicions transitries tercera i sisena de la Llei
orgnica 4/1979, del 18 de desembre, dEstatut dautonomia
de Catalunya DT 2
Assumeix transitriament les competncies de la Comissi Mixta
dAfers Econmics i Fiscals Estat - Generalitat DF 3
La constituci de la Comissi Mixta dAfers Econmics i Fiscals
Estat - Generalitat en comporta lextinci immediata DF 3
192
Nacional dEnergia
Nacional del Mercat de Valors
Comission dAuditors de Compdes
Integra el Conselh Generau dAran 94.2
comissions parlamentries
El president o presidenta de la Generalitat i els consellers tenen el dret
dassistir-hi i prendre-hi la paraula 73.1
El Parlament hi pot requerir la presncia dels membres del Govern 73.2
Vegeu tamb Parlament de Catalunya
dinvestigaci
El Parlament en pot crear sobre qualsevol assumpte de rellevncia
pblica que sigui dinters de la Generalitat 59.6
Les persones requerides hi han de comparixer obligatriament. Shan
de regular per llei les sancions per lincompliment
daquesta obligaci 59.6
legislatives
El Ple del Parlament hi pot delegar, amb restriccions, la tramitaci
i laprovaci diniciatives legislatives 62.3
competncia
Vegeu defensa de la competncia; lliure competncia; Tribunal Catal
de Defensa de la Competncia
competncies
Els drets estatutaris i els principis rectors no nalteren la definici
ni la distribuci, i lexistncia duna regulaci europea tampoc
no naltera la distribuci 37.4; 189.1
Sen defineix la tipologia captol I del ttol IV
Sen distribueix la titularitat per matries captol II del ttol IV
En lmbit de les que la Generalitat t atribudes, li corresponen
el desplegament, laplicaci i lexecuci de la normativa
de la Uni Europea 113
193
Lmbit material de les que corresponen a la Generalitat est referit

al territori de Catalunya, excepte en determinats supsits 115.1
Les que la Generalitat t atribudes sobre un objecte dabast territorial
superior al del territori de Catalunya es refereixen noms a la part
daquest objecte situada en el seu territori 115.2
La Generalitat pot participar en la formaci de les posicions
de lEstat davant la Uni Europea en afers relatius a les seves
competncies 186
La Generalitat participa en les delegacions espanyoles davant la Uni
Europea que tractin afers de la seva competncia legislativa 187
La Generalitat, en lmbit de les seves competncies, aplica i executa
el dret europeu i, si escau, el desenvolupa 189
Vegeu tamb transferncia de competncies
compartides entre la Generalitat i lEstat

Comporten latribuci a la Generalitat de la potestat legislativa,
la potestat reglamentria i la funci executiva, en el marc
de la legislaci bsica de lEstat 111
exclusives de la Generalitat
Comporten latribuci ntegra a la Generalitat de la potestat legislativa,
la potestat reglamentria i la funci executiva, amb carcter ntegre
i exclusiu 110.1
Queden subjectes preferentment al dret catal 110.2
El Govern de lEstat pot incorporar representants de la Generalitat a les
delegacions que participin en els processos de revisi i negociaci
de tractats de la Uni Europea en les matries que afecten aquestes
competncies 185
executives de la Generalitat
Comporten latribuci a la Generalitat de la potestat reglamentria
i la funci executiva 112
financeres de la Generalitat
La Generalitat pot determinar el volum i la composici dels seus
ingressos i fixar lliurement les finalitats de despesa a qu afecta
els seus recursos 203.1
La Generalitat participa en el rendiment dels tributs estatals que li siguin
cedits totalment o parcialment 203.2; 206; DA 7
194
La Generalitat pot establir tributs propis 203.5; 206

La Generalitat ha de basar la normativa tributria en els principis
dequitat i deficincia i ha de promoure la cohesi i el benestar
socials, el progrs econmic i la sostenibilitat mediambiental 203.6
Vegeu tamb finanament de la Generalitat
locals
Vegeu ens locals; governs locals
comunicacions
Vegeu infraestructures; telecomunicacions; transport
comunitats
autnomes
Vegeu Catalunya; collaboraci entre la Generalitat i altres comunitats
autnomes; mecanismes danivellament i de solidaritat; relacions
institucionals
catalanes a lexterior
La Generalitat ha de fomentar els vincles amb aquestes
i els ha de prestar lassistncia necessria 13
concertaci social
Vegeu relacions laborals
conciliaci
Vegeu mediaci
de la vida laboral i familiar

Els poders pblics han de promoure mesures econmiques
i normatives dirigides a garantir-la 40.2
concursos
La Generalitat proposa al Govern de lEstat, al Consell General
del Poder Judicial o al Consell de Justcia de Catalunya
la convocatria doposicions i concursos per a proveir les places
vacants de magistrats, jutges i fiscals 101
ha dsser valorat duna manera especfica i singular per a obtenir
una plaa en els concursos de trasllat de magistrats, jutges
i fiscals 102.3
195
Correspon a la Generalitat ladministraci i la resoluci

de les oposicions i els concursos per a nomenar els notaris
i els registradors de la propietat, mercantil i de bns mobles 147.1.a
condici poltica de catalans
La tenen els ciutadans espanyols amb venatge administratiu
a Catalunya 7.1
Els espanyols residents a lestranger que han tingut a Catalunya el darrer
venatge administratiu, i tamb llurs descendents que mantenen
aquesta ciutadania, gaudeixen dels drets poltics definits
per lEstatut 7.2
Vegeu tamb deures; drets; retorn de catalans emigrats
confidencialitat
Vegeu dades personals
conflictes
Vegeu mediaci
de competncia
que el Govern ninterposi 76.3
Correspon a la Comissi Bilateral Generalitat - Estat deliberar
sobre els plantejats entre la Generalitat i lEstat i proposar mesures
per a resoldrels 183.2.d
en defensa de lautonomia local
que se ninterposin davant el Tribunal Constitucional 76.3
confraries de pescadors
La Generalitat t competncia compartida en aquesta matria 119.4
Vegeu tamb pesca
Congrs dels Diputats

El Parlament hi pot presentar proposicions de llei 61.b
Vegeu tamb Corts Generals
conques hidrogrfiques
Vegeu tamb rius
196
compartides
Correspon a la Generalitat la participaci en la planificaci i la gesti
dels recursos hdrics i els aprofitaments hidrulics 117.3
La Generalitat t competncia executiva per a ladopci de mesures
addicionals de protecci i sanejament dels recursos hdrics
i els ecosistemes 117.3.a
La Generalitat t competncia executiva en lexecuci i lexplotaci
de les obres hidruliques de titularitat estatal 117.3.b
Corresponen a la Generalitat les facultats de policia del domini pblic
hidrulic que li atribueixi la legislaci estatal 117.3.c
La Generalitat ha demetre un informe preceptiu per a qualsevol
proposta de transvasament que impliqui la modificaci
dels recursos hdrics del seu mbit territorial 117.4
La Generalitat participa en la planificaci dels recursos hdrics
i els aprofitaments hidrulics que passin per Catalunya o que hi
fineixin provinents de territoris de fora de lmbit estatal espanyol,
i tamb en lexecuci de la dita planificaci 117.5
internes
La competncia exclusiva que hi t la Generalitat inclou lordenaci
administrativa, la planificaci i la gesti de laigua superficial
i subterrnia 117.1.a
La competncia exclusiva que hi t la Generalitat inclou els usos
i els aprofitaments hidrulics 117.1.a
La competncia exclusiva que hi t la Generalitat inclou
les obres hidruliques que no siguin qualificades dinters
general 117.1.a
La competncia exclusiva que hi t la Generalitat inclou els recursos
hdrics i els ecosistemes vinculats a laigua 117.1.b
La competncia exclusiva que hi t la Generalitat inclou les mesures
extraordinries per a garantir el subministrament daigua 117.1.c
La competncia exclusiva que hi t la Generalitat inclou lorganitzaci
de lAdministraci hidrulica 117.1.d
La competncia exclusiva que hi t la Generalitat inclou les actuacions
relacionades amb la concentraci parcellria i amb les obres
de regatge 117.1.e
197
Conselh Generau dAran

s la instituci de govern de lAran i s format pel Sndic, el Plen
des Conselhrs e Conselhres Generaus i la Comission dAuditors
de Compdes 94.2
s elegit per mitj de sufragi universal, igual, lliure, directe i secret 94.3
T competncia en les matries que determinin la llei reguladora
del rgim especial de lAran i la resta de lleis aprovades
pel Parlament i les facultats que la llei li atribueix en les actuacions
de muntanya 94.4
Una llei del Parlament nestableix els recursos financers perqu pugui
prestar els serveis de la seva competncia 94.5
Vegeu tamb Aran
Consell
Consultiu de la Generalitat
Vegeu Consell de Garanties Estatutries
de Garanties Estatutries
s una de les institucions que integren la Generalitat 2.2
Tutela els drets que reconeixen els captols I, II i III del ttol I i la Carta
dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya 38.1
La seva regulaci s matria de desenvolupament bsic de lEstatut 62.2
s la instituci de la Generalitat que vetlla per ladequaci a lEstatut
i a la Constituci de les disposicions de la Generalitat 76.1
Pot dictaminar sobre ladequaci a la Constituci dels projectes
i les proposicions de reforma de lEstatut 76.2.a
Pot dictaminar sobre ladequaci a lEstatut i a la Constituci
dels projectes i les proposicions de llei, dels decrets llei sotmesos
a convalidaci i dels projectes de decret legislatiu 76.2.b; 76.2.c
Pot dictaminar sobre ladequaci a lautonomia local dels projectes
i les proposicions de llei i dels projectes de decret legislatiu 76.2.d
Ha de dictaminar abans de la interposici del recurs
dinconstitucionalitat pel Parlament o pel Govern, abans de la
interposici de conflicte de competncia pel Govern i abans
de la interposici de conflicte en defensa de lautonomia local
davant el Tribunal Constitucional 76.3
198
Els seus dictmens tenen carcter vinculant amb relaci als projectes
de llei i les proposicions de llei que desenvolupin o afectin drets
reconeguts per lEstatut 76.4
El president o presidenta de la Generalitat en nomena els membres,
a proposta del Parlament i del Govern, entre juristes de reconeguda
competncia 77.1
Els seus membres han delegir dentre ells el president o presidenta 77.2
Una llei del Parlament en regula la composici, el funcionament,
lestatut dels seus membres i els procediments relatius a lexercici
de les seves funcions 77.3
Les seves funcions dictaminadores poden sser ampliades
per llei 77.3
T autonomia orgnica, funcional i pressupostria 77.4
El Sndic de Greuges li pot sollicitar dictamen sobre els projectes i les
proposicions de llei sotmesos a debat i aprovaci del Parlament
i sobre els decrets llei sotmesos a convalidaci del Parlament 78.3
Dictamina sobre la compatibilitat amb lEstatut de les lleis
del Parlament o de les normes amb rang de llei dictades pel Govern
abans de lentrada en vigor de lEstatut DT 1.2
Vegeu tamb drets
de Governs Locals
s lrgan de representaci de municipis i vegueries en les institucions
de la Generalitat 85
Ha dsser escoltat en la tramitaci parlamentria de les iniciatives
legislatives que afecten de manera especfica les administracions
locals i en la tramitaci de plans i normes reglamentries
de carcter idntic 85
Una llei del Parlament en regula la composici, lorganitzaci
i les funcions 85
Ha dsser escoltat pel que fa a lexercici de les facultats de la Generalitat
en matria de finances locals 220.2
de Justcia de Catalunya
Participa en la proposta de nomenament del president o presidenta
del Tribunal Superior de Justcia de Catalunya 95.5
Participa en la proposta de nomenament dels presidents de sala
del Tribunal Superior de Justcia de Catalunya 95.6
199
El fiscal o la fiscal superior de Catalunya li ha de trametre la memria

anual de la Fiscalia del Tribunal Superior de Justcia
de Catalunya 96.3
s lrgan de govern del poder judicial a Catalunya 97
Actua com a rgan desconcentrat del Consell General del Poder
Judicial 97
Les seves atribucions sn les que estableixen lEstatut, la Llei orgnica
del poder judicial i les lleis que aprovi el Parlament, i les que
li delegui el Consell General del Poder Judicial 98.1
Sen regulen les atribucions respecte als rgans jurisdiccionals situats
al territori de Catalunya 98.2
Les seves resolucions en matria de nomenaments, autoritzacions,
llicncies i permisos shan dadoptar dacord amb els criteris
aprovats pel Consell General del Poder Judicial 98.3
Ha de comunicar al Consell General del Poder Judicial les resolucions
que dicti i les iniciatives que emprengui i ha de facilitar la informaci
que li sigui demanada 98.4
s integrat pel president o presidenta del Tribunal Superior
de Justcia de Catalunya, que el presideix, i pels membres
que siguin nomenats entre jutges, magistrats, fiscals o juristes
de reconegut prestigi 99.1
El Parlament en designa els membres que determina la Llei orgnica
del poder judicial 99.1
Aprova el seu reglament intern dorganitzaci i funcionament 99.2
Els seus actes sn impugnables en alada davant el Consell General
del Poder Judicial, llevat que hagin estat dictats en exercici
de competncies de la comunitat autnoma 100.1
Els seus actes no impugnables en alada davant el Consell General
del Poder Judicial es poden impugnar jurisdiccionalment 100.2
La Generalitat li proposa, si escau, la convocatria doposicions i
concursos per a proveir places vacants de magistrats, jutges
i fiscals 101.1
Convoca els concursos per a proveir places vacants de jutges i magistrats
(en els termes de la LOPJ) 101.2
Emet un informe previ a la proposta del Govern sobre la determinaci
i la revisi de la demarcaci i la planta judicials 107.1
200
Nomena els jutges de pau (en els termes de la LOPJ) 108.1

Vegeu tamb Consell General del Poder Judicial
de lAudiovisual de Catalunya
s lautoritat reguladora independent en lmbit de la comunicaci
audiovisual pblica i privada 82
Actua amb plena independncia del Govern en lexercici
de les seves funcions 82
Una llei del Parlament ha destablir els criteris delecci dels seus
membres i els seus mbits especfics dactuaci 82
de Ministres de la Uni Europea
La Generalitat participa en la formaci de les posicions
de lEstat davant el Consell de Ministres de la Uni Europea,
en els afers relatius a les competncies o als interessos
de Catalunya 186.1
La Generalitat participa en les delegacions espanyoles davant el Consell
de Ministres i els seus rgans consultius i preparatoris 187.1
de Rdio i Televisi
de Treball, Econmic i Social de Catalunya
s lrgan consultiu i dassessorament del Govern en matries
socioeconmiques, laborals i ocupacionals 72.2
Una llei del Parlament en regula la composici i les funcions 72.2
Econmic i Social
General de lAran
Vegeu Conselh Generau dAran
General del Poder Judicial

Proposa al rei, amb la participaci del Consell de Justcia de Catalunya,
el nomenament del president o presidenta del Tribunal Superior
de Justcia de Catalunya 95.5
201
Proposa, amb la participaci del Consell de Justcia de Catalunya,

el nomenament dels presidents de sala del Tribunal Superior
La Generalitat li proposa la convocatria doposicions i concursos
per a proveir places vacants de magistrats, jutges i fiscals 101.1
La Generalitat participa en els processos de designaci dels seus
membres 180
Vegeu tamb Consell de Justcia de Catalunya
conseller primer o consellera primera

Supleix i substitueix el president o presidenta de la Generalitat,
si escau, per no en pot exercir totes les atribucions 67.8
s membre del Govern 68.2; 69
Pot sser nomenat i separat pel president o presidenta de la Generalitat
per decret 69
T funcions prpies, a ms de les delegades pel president o presidenta
de la Generalitat 69
Vegeu tamb consellers de la Generalitat; Govern de la Generalitat
consellers
de la Generalitat
Si no hi ha conseller primer o consellera primera, el que determini
la llei supleix i substitueix el president o presidenta de la Generalitat,
si escau, per no en pot exercir totes les atribucions 67.8
No poden sser designats ni separats durant la suplncia o la substituci
del president o presidenta de la Generalitat 67.8
El president o presidenta de la Generalitat pot delegar temporalment
funcions executives en un dells si no hi ha conseller primer
o consellera primera 67.9
Sn membres del Govern 68.2
No poden sser detinguts ni retinguts 70.1
Correspon al Tribunal Superior de Justcia de Catalunya decidir
sobre llur inculpaci, processament i enjudiciament 70.2
Tenen el dret dassistir a les reunions del Ple del Parlament
i de les comissions parlamentries i prendre-hi la paraula 73.1
202
Responen polticament, juntament amb el president o presidenta

de la Generalitat, davant el Parlament de forma solidria 74.1
Vegeu tamb conseller primer o consellera primera; Govern de la Generalitat
de vegueria
Formen, amb el president o presidenta, el consell de vegueria 91.1
Escullen el president o presidenta de vegueria dentre ells 91.2
Vegeu tamb vegueries
consells de vegueria
Els corresponen el govern i ladministraci autnoma
de la vegueria 91.1
Sn formats pel president o presidenta i pels consellers
de vegueria 91.1
Substitueixen les diputacions provincials 91.3
Resta vigent la disposici transitria quarta de la Llei orgnica 4/1979,
del 18 de desembre, dEstatut dautonomia de Catalunya DT 2
Vegeu tamb vegueries
Constituci espanyola
Lautogovern de Catalunya es fonamenta en la Constituci i en els drets
histrics del poble catal prembul; 5
Reconeix la realitat nacional de Catalunya com a nacionalitat
(art. 2 CE) prembul
Catalunya, com a nacionalitat, exerceix el seu autogovern constituda
en comunitat autnoma dacord amb la Constituci 1
Els poders de la Generalitat sexerceixen dacord amb el que estableixen
lEstatut i la Constituci 2.4
Els poders pblics de Catalunya han de promoure el ple exercici
de les llibertats i els drets que reconeix 4.1; 15.1
A lempara de la Constituci (art. 2, DT 2 i altres preceptes CE),
lEstatut incorpora i actualitza els drets histrics del poble catal,
les seves institucions seculars i la tradici jurdica catalana 5
En deriva el reconeixement duna posici singular de la Generalitat
amb relaci al dret civil, la llengua, la cultura i la projecci
daquestes en lmbit educatiu 5
En deriva el sistema institucional en qu sorganitza la Generalitat 5
203
El desplegament, laplicaci o la interpretaci dels drets i els principis

estatutaris no poden reduir o limitar els drets fonamentals
que reconeix 37.4
Les poltiques pbliques sorienten dacord amb els principis rectors
que estableixen la Constituci i lEstatut 39.1
Dacord amb el que disposa, lEstat ha de donar suport a laplicaci
dels principis estatutaris relatius al foment del catal 50.7
El Parlament pot sollicitar a lEstat la transferncia o delegaci
de competncies i latribuci de facultats, en el marc de
larticle 150 CE 61.d
El Consell de Garanties Estatutries vetlla per ladequaci a lEstatut
i a la Constituci de les disposicions de la Generalitat 76
El Sndic de Greuges t la funci de protegir i defensar els drets
i les llibertats que la Constituci reconeix 78.1
Lalteraci dels lmits provincials sha de portar a terme dacord
amb el que estableix larticle 141.1 CE 91.4
En les matries que lEstatut atribueix a la Generalitat de forma
compartida amb lEstat, corresponen a la Generalitat la potestat
legislativa, la potestat reglamentria i la funci executiva, excepte
en els supsits que es determinin dacord amb la Constituci
i lEstatut 111
La Generalitat lha de respectar en lexercici de la competncia exclusiva
en matria dagricultura i ramaderia (art. 149.1.13 i 16 CE) 116.1
sobre la regulaci de lorganitzaci de caixes destalvis amb domicili
a Catalunya (art. 149.1.11 i 13 CE) 120.1
en els instruments de consulta popular (art. 149.1.32 CE) 122
en corporacions de dret pblic (art. 36 i 139 CE) 125.1
sobre lexercici de les professions titulades (art. 36 i 139 CE) 125.4
sobre denominacions dorigen i altres mencions de qualitat
(art. 149.1.13 CE) 128.1
204

en dret civil (art. 149.1.8 CE) 129
La Generalitat lha de respectar en lexercici de la competncia
compartida en ensenyament no universitari (art. 149.1.30 CE) 131.3
en espais naturals (art. 149.1.23 CE) 144.2
La Generalitat nha de respectar la garantia institucional en lexercici
de la competncia exclusiva en organitzaci territorial
(art. 140 i 141 CE) 151
en poltiques de gnere (art. 149.1.1 CE) 153
en rgim jurdic i procediment de les administracions pbliques
catalanes (art. 149.1.18 CE) 159.1
en matria de contractes de les administracions pbliques catalanes
(art. 149.1.18 CE) 159.3.a
La Generalitat lha de respectar en lexercici de la competncia sobre
lordenaci farmacutica (art. 149.1.16 CE) 162.2
Les Corts Generals decideixen si els convenis de collaboraci subscrits
per la Generalitat amb altres comunitats autnomes shan de
qualificar com a acords de cooperaci i requereixen lautoritzaci
prvia que estableix larticle 145.2 CE 178.4
La Generalitat participa en lelaboraci de les decisions estatals que
afecten lordenaci general de lactivitat econmica en el marc
que estableix larticle 131.2 CE 181
Lexistncia duna regulaci europea no modifica la distribuci
interna de competncies que estableixen la Constituci
i lEstatut 189.1
Les relacions dordre tributari i financer entre lEstat i la Generalitat
sn regulades per la Constituci, per lEstatut i per la llei orgnica
a qu fa referncia larticle 157.3 CE 201.1
Dacord amb larticle 138.2 CE, el finanament de la Generalitat
no ha de comportar efectes discriminatoris envers Catalunya
respecte a les altres comunitats autnomes 201.4; DA 4
205
Els ingressos procedents del Fons de compensaci interterritorial

i daltres assignacions establertes per la Constituci sn recursos
de les finances de la Generalitat 202.3.d; 202.3.l
La Generalitat t competncia en finanament local, en el marc establert
per la Constituci i per la normativa de lEstat 218.2
En lexercici de la tutela financera sobre els governs locals, la
Generalitat ha de respectar lautonomia que els reconeix
la Constituci 218.5
Les normes de la llei orgnica a qu fa referncia larticle 157.3 CE
i les normes que cont lEstatut shan dinterpretar
harmnicament DA 12
consultes populars
Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promouren la
convocatria 29.6
La Generalitat t competncia exclusiva per a establir-ne el rgim
jurdic, les modalitats, el procediment, lacompliment
i la convocatria per la mateixa Generalitat o pels ens locals 122
consum
La Generalitat hi t competncia exclusiva 123
Vegeu tamb consumidors i usuaris
consumidors i usuaris
Tenen dret a la protecci de llur salut i seguretat 28.1
Tenen dret a una informaci vera i entenedora, a un rgim de garanties
i a la protecci de llurs interessos econmics 28.1
Tenen dret a sser informats i a participar amb relaci
a les administracions pbliques 28.2
Tenen dret a sser atesos oralment i per escrit en la llengua oficial
que elegeixin 34
Els poders pblics nhan de garantir la protecci pel que fa a la salut,
la seguretat i la defensa de llurs drets i interessos legtims 49.1
Els poders pblics han de garantir lexistncia dinstruments
de mediaci i arbitratge en matria de consum
i els han de promoure 49.2
Els poders pblics han de donar suport a les organitzacions
de consumidors i usuaris 49.2
206
La Generalitat t competncia exclusiva sobre la defensa

de llurs drets 123.a
La Generalitat t competncia exclusiva sobre la regulaci i el foment
de les associacions en aquesta matria i sobre llur participaci
en els procediments i els afers que les afectin 123.b
de la informaci en aquesta matria 123.e
Vegeu tamb usuaris
contaminaci
Totes les persones tenen dret a la protecci davant les diferents formes
de contaminaci 27.2
Les poltiques mediambientals shan de dirigir a reduir-ne les diferents
formes 46.2
contencis administratiu
Vegeu jurisdicci contenciosa administrativa
contractes
La Generalitat, en matria de contractes de les administracions
pbliques, hi t competncia exclusiva i competncia
compartida 159.3
La Generalitat ha de respectar el principi dautonomia local en lexercici
de la competncia sobre els contractes de les administracions
pbliques 159.6
contrastaci de metalls
La Generalitat hi t competncia executiva 139.5
contribucions especials
Integren els recursos de les finances de la Generalitat 202.3.a
control
de lacci poltica i de govern
Lexerceix el Parlament 55.2
de leficincia
Lexerceix la Sindicatura de Comptes en el sector pblic 80.1
Vegeu eficincia
207
de la contaminaci
Vegeu medi ambient
de so i enregistraments
Vegeu vigilncia en lmbit pblic
dels actes del Consell de Justcia de Catalunya

Lexerceix el Consell General del Poder Judicial 100.1
dels actes i els acords municipals
Els actes i els acords dels municipis no poden sser objecte de control
doportunitat per cap altra administraci 86.4
Correspon a la Generalitat pel que fa a ladequaci a lordenament
jurdic 86.5
dels principis de subsidiarietat i de proporcionalitat
Hi participa el Parlament 188
metrolgic
Conveni europeu per a la protecci dels drets humans
Els poders pblics han de promoure el ple exercici de les llibertats
i els drets que reconeix 4.1; 15.1; 37.4
convenis
amb altres comunitats autnomes
Vegeu collaboraci entre la Generalitat i altres comunitats autnomes
collectius de treball
La Generalitat t competncia executiva pel que fa al registre
dels convenis collectius de treball 170.1.e; 170.1.j
Vegeu tamb relacions laborals
de cooperaci amb entitats religioses

Vegeu entitats religioses
en matria de seguretat nuclear

Vegeu seguretat nuclear

Vegeu collaboraci entre la Generalitat i lEstat
208
internacionals
Vegeu acords internacionals
convivncia
domstica
La llei ha de regular les unions estables de parella i altres formes
de convivncia i llurs efectes 40.7
Els poders pblics han de reconixer i tenir en compte el valor
econmic del treball de cura i atenci en lmbit domstic
i familiar en la fixaci de llurs poltiques econmiques i socials 41.4
Vegeu tamb famlies; unions estables de parella
social
Vegeu democrcia; mediaci social
cooficialitat de llenges
Vegeu llengua oficial
cooperaci
Vegeu tamb collaboraci
al desenvolupament
La Generalitat ha de promoure accions i poltiques de cooperaci
al desenvolupament dels pobles 51.2; 197.3
amb entitats religioses
Vegeu entitats religioses
interregional
Vegeu cooperaci transfronterera
local
Els municipis poden establir convenis i crear mancomunitats, consorcis,
associacions i altres formes dactuaci conjunta 87.2
La vegueria ns lmbit territorial especfic 90.1
Els ens locals supramunicipals altres que la comarca es fonamenten
en la voluntat de collaboraci i associaci dels municipis
i en el reconeixement de les rees metropolitanes, i sn regulats
per una llei del Parlament 93
Les tcniques corresponents integren la competncia exclusiva
de la Generalitat en matria de rgim local 160.1.a
209
transfronterera
La Generalitat ha de promoure la cooperaci amb les regions europees
i altres territoris amb qu comparteix interessos econmics, socials,
ambientals i culturals 197.1; 197.2
cooperatives
La Generalitat nha de fomentar lacci 45.5
La Generalitat hi t competncia exclusiva, que inclou en tot cas
lorganitzaci i el funcionament 124.1; 124.2
La Generalitat t competncia exclusiva per a regular i fomentar
el moviment cooperatiu 124.3
de crdit
La Generalitat t competncia compartida sobre llur estructura,
organitzaci, funcionament, activitat, disciplina, inspecci
i sanci 126.2; 126.3; 126.4
corporacions de dret pblic
Han dsser consultades en la definici de les poltiques pbliques
que les afectin 45.7
Han demprar el catal en llurs actuacions 50.5
La Generalitat hi t competncia exclusiva, salvant la definici
i els requisits per a crear-ne i per a sser-ne membre,
en qu t competncia compartida 125.1; 125.2
La Generalitat t competncia executiva sobre la inscripci i el control
dels fitxers i els tractaments de dades que cren o gestionin les que
exerceixin llurs funcions exclusivament a Catalunya 156.c
corredors biolgics
La Generalitat t competncia exclusiva en matria dordenaci
del territori i del paisatge, que inclou lestabliment i la regulaci
daquesta figura de protecci 149.1.c
Corts Generals
Intervenen en els convenis de collaboraci subscrits per la Generalitat
amb altres comunitats autnomes 178.4
El Govern i el Parlament els dirigeixen observacions pel que fa a les
iniciatives de revisi dels tractats de la Uni Europea i als processos
de subscripci i ratificaci subsegents 185.1
210
El Govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya han de dirigir

al Govern de lEstat i a les Corts Generals les observacions
que estimin pertinents sobre les iniciatives presentades davant
la Uni Europea 186.4
Intervenen en la reforma de lEstatut 222; 223
Cos dAgents Rurals
La Generalitat exerceix les funcions de vigilncia, control, protecci,
prevenci integral i collaboraci en la gesti del medi ambient
per mitj daquest cos 144.6
Els seus membres tenen la condici dagents de lautoritat i exerceixen
funcions de policia administrativa especial i policia judicial 144.6
costa
Vegeu litoral; platges
creaci artstica
la creaci i la producci teatrals, musicals, audiovisuals, literries,
de dansa, de circ i darts combinades que es porten a terme
a Catalunya 127.1.d.primer
crdit
Vegeu entitats de crdit
crim organitzat
La Policia de la Generalitat - Mossos dEsquadra hi s competent 164.5.c
cultura
Totes les persones tenen dret a accedir-hi en condicions digualtat 22.1
Els poders pblics han de vetllar per la convivncia cultural i han de
fomentar les relacions interculturals per mitj de limpuls i la creaci
dmbits de coneixement recproc, dileg i mediaci 42.7
Els poders pblics han de garantir el reconeixement de la cultura
del poble gitano com a salvaguarda de la seva realitat histrica 42.7
Els poders pblics han demprendre les accions necessries per a facilitar
que totes les persones hi tinguin accs 44.5
Els poders pblics han de promoure les condicions per a garantir
el pluralisme cultural en els mitjans de comunicaci social 52.1
211
La Generalitat t competncia exclusiva en aquesta matria 127.1

La competncia exclusiva de la Generalitat en aquesta matria comprn
el foment i la difusi de la creaci i la producci teatrals, musicals,
audiovisuals, literries, de dansa, de circ i darts combinades
que es porten a terme a Catalunya 127.1.d.primer
La competncia exclusiva de la Generalitat en aquesta matria comprn
la projecci internacional de la catalana 127.1.d.tercer
Les actuacions que faci lEstat a Catalunya en matria dinversi
en bns i equipaments culturals requereixen lacord previ
En el cas dactivitats que lEstat acompleixi amb relaci
a la projecci internacional de la cultura, el Govern de lEstat
i el de la Generalitat han darticular frmules de collaboraci i
cooperaci mtues 127.3
La Generalitat ha de fomentar el pluralisme lingstic i cultural
en els mitjans de comunicaci social 146.3
competents en matries dinters rellevant per a Catalunya
en aquest mbit 198
La Generalitat ha de promoure la projecci internacional de
les organitzacions culturals i llur afiliaci a les entitats afins
dmbit internacional 200
D
dades personals
Totes les persones tenen dret a la confidencialitat de les relatives
a la salut prpia 23.3
Totes les persones tenen dret a la protecci de les contingudes
en els fitxers que sn competncia de la Generalitat 31
Totes les persones tenen dret a accedir a les contingudes en els fitxers
que sn competncia de la Generalitat, i a examinar-les i obtenir-ne
la correcci 31
La Generalitat t competncia executiva en matria de protecci
de dades personals 156
Vegeu tamb Agncia Espanyola de Protecci de Dades
212
dansa
la creaci i la producci de dansa 127.1.d.primer
Declaraci universal de drets humans
decrets
El president o presidenta de la Generalitat pot nomenar
i separar un conseller primer o consellera primera per decret 69
El de la convocatria de noves eleccions sha de publicar
en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya 75
legislatius
El Ple del Parlament no pot delegar en una comissi la tramitaci
i laprovaci duna llei de delegaci 62.3
El Parlament pot autoritzar el Govern, amb restriccions, per a dictar
decrets legislatius 63
El president o presidenta de la Generalitat, en nom del rei,
els promulga 67.6.a
El Consell de Garanties Estatutries pot dictaminar sobre
ladequaci a lEstatut i a la Constituci dels projectes de decret
legislatiu 76.2.c
El Consell de Garanties Estatutries pot dictaminar sobre ladequaci
a lautonomia local dels projectes de decret legislatiu 76.2.d
Vegeu tamb procediment legislatiu
llei
El Govern pot dictar disposicions legislatives provisionals sota aquesta
forma en cas duna necessitat extraordinria i urgent 64.1
No en poden sser objecte la reforma de lEstatut, les matries
que sn objecte de lleis de desenvolupament bsic, la regulaci
essencial i el desenvolupament directe dels drets reconeguts
per lEstatut i per la Carta dels drets i deures dels ciutadans
de Catalunya, i el pressupost de la Generalitat 64.1
Resten derogats els que no siguin validats expressament pel Parlament
en el termini improrrogable dels trenta dies subsegents
a la promulgaci 64.2
213
El Parlament els pot tramitar com a projectes de llei pel procediment

durgncia 64.3
El president o presidenta de la Generalitat, en nom del rei,
els promulga 67.6.a
El Consell de Garanties Estatutries pot dictaminar sobre llur adequaci
a lEstatut i a la Constituci 76.2.b
El Sndic de Greuges pot sollicitar dictamen al Consell de Garanties
Estatutries sobre els que regulen drets reconeguts
per lEstatut 78.3
defensa
de lautonomia local
Vegeu conflictes en defensa de lautonomia local
de la competncia
Correspon a la Generalitat la competncia executiva en aquesta
matria 154.2
Vegeu tamb Tribunal Catal de Defensa de la Competncia
del patrimoni de la Generalitat

Una llei del Parlament lha de regular 215.2
dels consumidors i usuaris
Els poders pblics lhan de garantir 49.1
La Generalitat hi t competncia exclusiva 123.a
dels drets fonamentals i de les llibertats pbliques
El Sndic de Greuges lexerceix 78.1
jurdica
Vegeu jurisdicci contenciosa administrativa; topnims; Tribunal de Justcia
de la Uni Europea
Defensor del Poble

El Sndic de Greuges i el Defensor del Poble collaboren en lexercici
de llurs funcions 78.2
defunci del president o presidenta de la Generalitat
s causa de cessament en el crrec 67.7; 67.8
214
delegaci
de competncies
El Parlament en pot sollicitar a lEstat (en el marc de lart. 150 CE) 61.d
La Generalitat pot crear seccions i jutjats per delegaci del Govern
de lEstat 107.2
La Generalitat pot rebre la delegaci de la gesti, la recaptaci,
la liquidaci i la inspecci de tributs estatals no cedits
totalment 203.4; 204.2
Correspon a lAgncia Tributria de Catalunya, per delegaci
de lEstat, la recaptaci dels tributs estatals cedits
totalment 204.1
La que es faci a favor dels governs locals ha danar acompanyada
de lassignaci dels recursos necessaris 219.3
de funcions
El president o presidenta de la Generalitat pot delegar temporalment
funcions executives en un dels consellers, si no ha nomenat
un conseller primer o consellera primera 67.9
El president o presidenta de la Generalitat pot delegar funcions
en el conseller primer o consellera primera 69
La del president o presidenta de la Generalitat no leximeix
de la seva responsabilitat poltica davant el Parlament 74.2
La Sindicatura de Comptes exerceix les seves funcions per delegaci
del Parlament, amb plena autonomia organitzativa, funcional
El Consell de Justcia de Catalunya t, entre altres atribucions,
les que li delegui el Consell General del Poder Judicial 98.1; 98.2.i
LAgncia Tributria de Catalunya pot exercir per delegaci
dels municipis les funcions de gesti tributria dels tributs
locals 204.5
Els governs locals poden delegar a la Generalitat la competncia
per a gestionar, recaptar i inspeccionar llurs tributs 218.4
legislativa
Vegeu decrets legislatius
215
delegacions
a la Uni Europea
El Govern de lEstat pot incorporar representants de la Generalitat
en les delegacions que participin en els processos de revisi
i negociaci dels tractats originaris i en els dadopci de nous
tractats, en les matries que afectin les competncies exclusives
La Generalitat participa en les que tractin afers de la competncia
legislativa de la mateixa Generalitat 187.1
La Generalitat en pot establir per a defensar millor els seus
interessos 192
La Generalitat pot sollicitar al Govern de lEstat que hi integri
representants de la Generalitat si negocien tractats que afecten
Catalunya duna manera directa i singular 196.2
territorials
La Generalitat pot sollicitar a lEstat que en cre en el cas de determinats
organismes reguladors 182.4; DF 4
demarcacions
judicials
El Govern de la Generalitat, almenys cada cinc anys, nha de proposar
al Govern de lEstat la determinaci i la revisi 107.1
Una llei del Parlament en fixa la capitalitat 107.3
notarials i registrals
Llur establiment correspon a la Generalitat, en el marc de la seva
competncia executiva en matria de notaries i de registres pblics
de la propietat, mercantils i de bns mobles 147.1.c
territorials dels rgans jurisdiccionals
El Consell de Justcia de Catalunya informa sobre les propostes
de revisi, delimitaci i modificaci daquestes
demarcacions 98.2.g
democrcia
Els poders pblics han de vetllar per la convivncia social, cultural
i religiosa i pel respecte a la diversitat de creences i conviccions
216
tiques i filosfiques, i han de fomentar les relacions interculturals

per mitj de limpuls i la creaci dmbits de coneixement recproc,
dileg i mediaci 42.7
Els poders pblics han dimpulsar en el sistema densenyament
una formaci basada en els valors que fonamenten la convivncia
democrtica 44.1
Vegeu tamb memria histrica; valors socials
denominacions dorigen
Vegeu mencions de qualitat
desenvolupament
bsic de lEstatut
Les matries esmentades pels articles 2.3, 6, 37.2, 56.2, 67.5, 68.3, 77.3,
79.3, 81.2 i 94.1 han dsser regulades per lleis de desenvolupament
bsic 62.2
Les lleis de desenvolupament bsic tenen requisits especfics daprovaci,
modificaci i derogaci 62.2
i laprovaci de les lleis de desenvolupament bsic 62.3
Les matries que han dsser regulades per lleis de desenvolupament
bsic no poden sser objecte de delegaci legislativa,
llevat que es delegui lestabliment dun text refs,
dels pobles
Vegeu cooperaci al desenvolupament
sostenible
Vegeu sostenibilitat
tecnolgic
Vegeu innovaci tecnolgica
designaci
de senadors
Sha destablir per llei del Parlament; sha de fer en una convocatria
especfica i en proporci al nombre de membres dels grups
parlamentaris DA 1
217

s elegit pel Parlament per majoria de tres cinquenes parts
dels seus membres 79.1
dels membres del Tribunal Constitucional i del Consell General
del Poder Judicial
La Generalitat hi participa 180
deures
Els ciutadans de Catalunya sn titulars dels que reconeixen les normes
a qu fa referncia larticle 4.1 15.1
Vegeu tamb Carta de drets dels usuaris i dobligacions dels prestadors
de serveis pblics; Carta dels drets i els deures dels ciutadans
de Catalunya; drets
dels prestadors de serveis turstics

La Generalitat t competncia exclusiva sobre la regulaci dels drets
i els deures especfics en matria de turisme 171.d
en lmbit cultural
Totes les persones tenen el de respectar i preservar el patrimoni
cultural 22.2
en lmbit del medi ambient
Totes les persones tenen el deure de fer un s responsable dels recursos
naturals i del paisatge, i devitar-ne el malbaratament 27.1
Totes les persones tenen el deure de collaborar en la conservaci
del patrimoni natural i en les actuacions que tendeixin a eliminar
les diferents formes de contaminaci 27.2
lingstics
Els ciutadans de Catalunya tenen el deure de conixer el catal
i el castell, el compliment del qual ha dsser facilitat
pels poders pblics 6.2
El dret dopci lingstica obliga les institucions, organitzacions
i administracions pbliques, inclosa lAdministraci electoral
a Catalunya, i, en general, les entitats privades que en depenen
quan exerceixen funcions pbliques 33.1
Els jutges i els magistrats, els fiscals, els notaris, els registradors
de la propietat i mercantils, els encarregats del Registre Civil
218
i el personal al servei de lAdministraci de justcia i de la Fiscalia

a Catalunya, per a prestar llurs serveis a Catalunya, han dacreditar
que tenen un nivell de coneixement adequat i suficient
de les llenges oficials 33.3; 102.1; 102.4; 147.1.a; 147.3
LAdministraci de lEstat situada a Catalunya ha dacreditar
que el personal al seu servei t un nivell de coneixement adequat
i suficient de les dues llenges oficials 33.4
Els rgans constitucionals i els rgans jurisdiccionals dmbit
estatal han datendre i han de tramitar els escrits presentats
en catal 33.5
Els alumnes tenen el deure de conixer amb suficincia oral i escrita
el catal i el castell en finalitzar lensenyament obligatori 35.2
Shan de determinar per llei els deures lingstics relatius a larans 36.3
Vegeu tamb idiomes
deute pblic
Constitueix un dels recursos de les finances
de la Generalitat 202.3.i
La Generalitat en pot emetre per a finanar despeses
dinversi 213.1
Els ttols emesos per la Generalitat tenen la consideraci
de fons pblics i gaudeixen dels mateixos beneficis i condicions
que els emesos per lEstat 213.2
Diada de lOnze de Setembre
s la festa de Catalunya; juntament amb la bandera i amb lhimne,
s un dels smbols nacionals de Catalunya 8.1; 8.3
dileg social
Vegeu democrcia; relacions laborals
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Shi publiquen les lleis de Catalunya i la data daquesta publicaci
s la que regeix a lefecte de lentrada en vigor 65
Shi publiquen les normes, les disposicions i els actes emanats del
Govern i de lAdministraci de la Generalitat i aquesta publicaci
s suficient per a leficcia o lentrada en vigor 68.5
219
Shi publica el decret de dissoluci del Parlament 75

Shi publica el nomenament del president o presidenta del Tribunal
Superior de Justcia de Catalunya 95.5
Shi publica el nomenament del fiscal o la fiscal superior
de Catalunya 96.2
Els convenis subscrits entre el Govern de la Generalitat i el Govern
de lEstat shi han de publicar en el termini dun mes a comptar
del dia en qu se signen 177.2
Els convenis i els acords subscrits per la Generalitat amb altres
comunitats autnomes shi han de publicar en el termini
de quaranta-cinc dies i dun mes, respectivament, a comptar
del dia en qu se signen 178.5
dignitat
El poble catal manifesta la seva voluntat davanar per una via
de progrs que asseguri una qualitat de vida digna per a tothom
qui viu i treballa a Catalunya prembul
Catalunya s una comunitat de persones lliures per a persones lliures
on cadasc pot viure i expressar identitats diverses, amb un decidit
comproms comunitari basat en el respecte per la dignitat
de cadascuna de les persones prembul
Les persones grans tenen dret a viure amb dignitat, lliures dexplotaci
i de maltractaments, i no poden sser discriminades a causa
de ledat 18
Totes les persones tenen dret a rebre un tractament adequat del dolor
i cures palliatives integrals i a viure amb dignitat el procs de llur
mort 20.1
Les famlies que es troben en situaci de pobresa tenen dret a accedir
a una renda garantida de ciutadania que els asseguri els mnims
duna vida digna 24.3
Tots els treballadors tenen dret a acomplir les tasques laborals
i professionals en condicions de garantia per a la salut, la seguretat
i la dignitat de les persones 25.3
Les persones que no disposen dels recursos suficients tenen dret
a accedir a un habitatge digne 26
220
Els poders pblics han de garantir la protecci de les persones grans

perqu puguin portar una vida digna i independent i participar
en la vida social i cultural 40.6
Els poders pblics han de vetllar perqu la lliure decisi de la dona sigui
determinant en tots els casos que en puguin afectar la dignitat,
la integritat i el benestar 41.5
Els poders pblics han de vetllar per la dignitat, la seguretat
i la protecci integral de les persones 42.3
Els poders pblics han de promoure les poltiques de creaci dunes
condicions dignes al lloc de treball 45.3
Els poders pblics han de promoure les condicions per a garantir el dret
que els continguts dels mitjans de comunicaci respectin la dignitat
de les persones 52.1
dimissi del president o presidenta de la Generalitat
s causa de cessament en el crrec 67.7
Diputaci Permanent
La presideix el president o presidenta del Parlament i la integra
el nombre de diputats que el Reglament del Parlament
determini 59.4
Vetlla pels poders del Parlament quan aquest no s reunit en els perodes
entre sessions, quan ha finit el mandat parlamentari i quan ha estat
dissolt 59.4
Pot acordar de convocar sessions extraordinries del Ple 60.1
diputacions provincials
Vegeu provncies
diputats
El Parlament es compon dun mnim de cent diputats i un mxim
de cent cinquanta, elegits per a un termini de quatre anys
per mitj de sufragi universal, lliure, igual, directe i secret,
dacord amb lEstatut i la legislaci electoral 56.1
Sn inviolables pels vots i les opinions que emetin en lexercici
de llur crrec 57.1
221
En les causes contra ells, s competent el Tribunal Superior de Justcia

de Catalunya i, fora del territori de Catalunya, la Sala Penal
del Tribunal Suprem 57.2
No estan sotmesos a mandat imperatiu 57.3
El Reglament del Parlament nha de fixar els drets i deures i el nombre
mnim per a formar grup parlamentari 59.2
El nombre de diputats que el Reglament del Parlament determini,
en proporci a la representaci de cada grup parlamentari, integra
la Diputaci Permanent 59.4
El mandat dels diputats que integren la Diputaci Permanent s
prorrogat fins a la constituci del nou Parlament en cas de finiment
de la legislatura o de dissoluci del Parlament 59.4
Una quarta part dels diputats o un grup de diputats que representi
la majoria absoluta pot sollicitar la convocatria duna sessi
extraordinria del Ple 60.1
El Parlament designa els senadors de manera proporcional al nombre
de diputats de cada grup parlamentari 61.a
Els correspon la iniciativa legislativa 62
Una cinquena part dels diputats del Parlament pot proposar la reforma
dels ttols I i II de lEstatut 222.1.a
discriminaci
Vegeu igualtat
disponibilitat lingstica
en la llengua oficial que elegeixin 34
Vegeu tamb deures lingstics; drets lingstics
dissoluci del Parlament

El conseller o consellera que supleix o substitueix el president
o presidenta de la Generalitat no la pot acordar 67.8
El president o presidenta de la Generalitat la pot acordar, excepte
en determinats supsits 75
El decret de dissoluci ha destablir la convocatria de noves eleccions 75
Vegeu tamb eleccions al Parlament
222
districtes
de competncia territorial dels notaris
La Generalitat t competncia executiva per a determinar-los 147.1.c
hipotecaris
La Generalitat t competncia executiva per a determinar-los 147.1.c
doblatge
Vegeu llicncies de doblatge
domini pblic
La Generalitat t competncies executives sobre el domini pblic
hidrulic 117.2
Corresponen a la Generalitat les facultats de policia del domini pblic
hidrulic que li atribueixi la legislaci estatal pel que fa a les conques
hidrogrfiques internes 117.3.c
La competncia exclusiva de la Generalitat sobre les infraestructures
de transport que no siguin dinters general inclou la gesti
del domini pblic necessari per a prestar el servei 140.1.b; 140.1.d
La competncia exclusiva de la Generalitat sobre lordenaci
del litoral inclou la gesti del domini pblic maritimoterrestre,
incls latorgament de concessions dobres fixes a la mar,
i la regulaci i la gesti del rgim econmic financer 149.3.b; 149.3.c
La competncia exclusiva de la Generalitat en matria de rgim jurdic
i procediment de les administracions pbliques catalanes inclou
els mitjans necessaris per a exercir les funcions administratives,
incloent-hi el rgim dels bns de domini pblic
i patrimonials 159.1.a
La competncia exclusiva de la Generalitat en matria de rgim local
inclou el rgim dels bns de domini pblic, comunals
i patrimonials 160.1.c
donacions
Vegeu impost sobre successions i donacions
dones
Tenen dret al lliure desenvolupament de llur personalitat i capacitat
personal, i a viure amb dignitat, seguretat i autonomia, lliures
dexplotaci, maltractaments i tota mena de discriminaci 19.1
223
Tenen dret a participar en condicions digualtat doportunitats

amb els homes en tots els mbits pblics i privats 19.2
Els poders pblics han de garantir el compliment del principi
digualtat doportunitats entre dones i homes en laccs
a locupaci, en la formaci, en la promoci professional,
en les condicions de treball, inclosa la retribuci, i en totes
les altres situacions 41.1
Els poders pblics han de garantir que les dones no siguin discriminades
a causa dembars o de maternitat 41.1
Els poders pblics han de garantir la transversalitat en la incorporaci
de la perspectiva de gnere i de les dones en totes les poltiques
pbliques 41.2
Les poltiques pbliques han de garantir que safrontin totes
les formes de violncia contra les dones i els actes sexistes
i discriminatoris 41.3
Les poltiques pbliques han de fomentar el reconeixement del paper
de les dones en tots els mbits 41.3
Sha de promoure la participaci dels grups i les associacions de dones
en lelaboraci i lavaluaci de les poltiques pbliques 41.3
Els poders pblics han de reconixer i tenir en compte
el valor econmic del treball de cura i atenci en lmbit domstic
i familiar 41.4
Els poders pblics han de vetllar perqu la lliure decisi de la dona sigui
determinant en tots els casos que en puguin afectar la dignitat,
la integritat i el benestar 41.5
Els poders pblics han de garantir la no-discriminaci per ra de gnere
en lmbit laboral 45.3
La llei electoral ha destablir els criteris de paritat entre dones i homes
per a lelaboraci de les llistes electorals 56.3
La Generalitat t competncia exclusiva en poltiques per a dones
(en el marc de lart. 149.1.1 CE) 153.a
La Generalitat t competncia exclusiva per a establir accions
positives per a aconseguir eradicar la discriminaci per ra
de sexe 153.a
La Generalitat t competncia exclusiva en la regulaci de les mesures
i els instruments per a la sensibilitzaci sobre la violncia de gnere i
224
per a detectar-la i prevenir-la, i tamb per a aconseguir

una protecci integral de les dones que la pateixen 153.c
Vegeu tamb igualtat
dret
catal
Correspon al Tribunal Superior de Justcia de Catalunya unificar-ne
la interpretaci 95.3
Els magistrats, els jutges i els fiscals que ocupin una plaa a Catalunya
nhan dacreditar un coneixement suficient 102.2; 102.3
s el dret aplicable en matria de les competncies exclusives
de la Generalitat, amb preferncia sobre qualsevol altre 110.2
Correspon a la Generalitat dictar les normes processals que derivin
de les particularitats del dret substantiu de Catalunya 130
Els candidats a notaris i registradors nhan dacreditar el
coneixement 147.1.a; 147.1.b
La Generalitat t competncia exclusiva en matria de rgim
dels recursos sobre la qualificaci dels ttols o les clusules concretes
en matria de dret catal que shagin dinscriure en un registre
de la propietat, mercantil o de bns mobles de Catalunya 147.2
Els encarregats del Registre Civil nhan dacreditar el coneixement 147.3
civil de Catalunya
T eficcia territorial 14.1
Els estrangers que adquireixen la nacionalitat espanyola hi resten
sotmesos mentre mantinguin el venatge administratiu a
Catalunya 14.2
s competncia exclusiva de la Generalitat
(en el marc de lart. 149.1.8 CE) 129
La competncia exclusiva de la Generalitat sobre el dret civil
de Catalunya inclou la determinaci del seu sistema de fonts 129
de Catalunya
Vegeu dret catal
de la Uni Europea
El Parlament participa en el control dels principis de subsidiarietat
i de proporcionalitat que estableixi el dret de la Uni Europea
amb relaci a les propostes legislatives europees 188
225
La Generalitat laplica i lexecuta en lmbit de les seves competncies, i,

en determinats supsits, ha dsser consultada tamb sobre mesures
internes derivades de lexecuci daquest dret 189.1; 189.2
Vegeu tamb normativa de la Uni Europea; Uni Europea
propi
Vegeu dret catal
dret
de petici
Totes les persones tenen dret a dirigir peticions a les institucions
i a lAdministraci de la Generalitat, i tamb als ens locals 29.5
El Reglament del Parlament ha de regular la tramitaci de les peticions
individuals i collectives dirigides al Parlament 59.7
de queixa
Totes les persones tenen dret a plantejar queixes a les institucions
i a lAdministraci de la Generalitat, i tamb als ens locals 29.5
drets
Totes les persones tenen dret a viure amb dignitat, seguretat i
autonomia, lliures dexplotaci, de maltractaments i de tota mena
de discriminaci, i al lliure desenvolupament de llur personalitat
i capacitat personal 15.2
Els que lEstatut reconeix als ciutadans de Catalunya es poden estendre
a altres persones 15.3
Se nestableixen en lmbit civil i social captol I del ttol I
Se nestableixen en lmbit poltic i de lAdministraci captol II
del ttol I
Se nestableixen en lmbit lingstic captol III del ttol I
Sestableix el carcter vinculant dels drets estatutaris i dels reconeguts
per la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya,
sen determinen els procediments de desplegament, aplicaci
i interpretaci i sen regulen els mecanismes de garantiment i
de tutela captol IV del ttol I
La regulaci essencial i el desenvolupament directe dels que reconeix
lEstatut no poden sser objecte de delegaci legislativa ni de decret
llei 63.1; 64.1
226
Els dictmens del Consell de Garanties Estatutries tenen carcter

vinculant amb relaci als projectes de llei i les proposicions
de llei que desenvolupin o afectin drets reconeguts
per lEstatut 76.4
Vegeu tamb Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya;
Consell de Garanties Estatutries; igualtat; principis rectors
de les poltiques pbliques
amb relaci a les dades personals

Totes les persones tenen dret a la protecci de les dades personals
contingudes en els fitxers que sn competncia
de la Generalitat, i tenen dret a accedir-hi, examinar-les
i obtenir-ne la correcci 31
de les dones
Vegeu dones
de reuni i manifestaci
Corresponen a la Generalitat les funcions governatives sobre lexercici
daquests drets 164.3.a
dels consumidors i usuaris
Tenen dret a la protecci de llur salut i seguretat, a una informaci vera
i entenedora sobre les caracterstiques i els preus dels productes i
dels serveis, a un rgim de garanties dels productes adquirits
i dels subministraments contractats i a la protecci de llurs
interessos econmics davant conductes abusives, negligents
o fraudulentes 28.1
Tenen dret a sser informats i a participar, directament o per mitj de
llurs representants, pel que fa a les administracions pbliques 28.2
i els deures especfics en matria de turisme 171.d
Vegeu tamb drets en lmbit pblic
en lmbit cultural
Totes les persones tenen dret a accedir en condicions digualtat a la
cultura i al desenvolupament de llurs capacitats creatives individuals
i collectives 22.1
227
en lmbit de leducaci
Totes les persones tenen dret a una educaci de qualitat i a accedir-hi
en condicions digualtat. La Generalitat ha destablir un model
educatiu dinters pblic que garanteixi aquests drets 21.1
Els pares tenen el dret que llurs fills rebin la formaci religiosa i moral
que vagi dacord amb llurs conviccions a les escoles de titularitat
pblica, en les quals lensenyament s laic 21.2
Totes les persones tenen dret a la formaci professional i a la formaci
permanent 21.5
Totes les persones tenen dret a disposar dajuts pblics per a satisfer
els requeriments educatius i per a accedir en igualtat de condicions
als nivells educatius superiors, en funci de llurs recursos econmics,
aptituds i preferncies 21.6
Les persones amb necessitats educatives especials tenen dret
a rebre el suport necessari que els permeti accedir al sistema
educatiu 21.7
Els membres de la comunitat educativa tenen dret a participar
en els assumptes escolars i universitaris 21.8
no universitari i dret a conixer amb suficincia oral i escrita el catal
i el castell en finalitzar lensenyament obligatori 35.2
Els alumnes tenen dret a no sser separats en centres ni en grups classe
diferents per ra de llur llengua habitual 35.3
Els alumnes que sincorporen tard al sistema escolar tenen dret a rebre
un suport lingstic especial si la manca de comprensi els dificulta
seguir amb normalitat lensenyament 35.4
El professorat i lalumnat universitaris tenen dret a expressar-se
en la llengua oficial que elegeixin 35.5
en lmbit de la salut
Totes les persones tenen dret a rebre un tractament adequat del dolor
i cures palliatives integrals i a viure amb dignitat el procs de llur
mort 20.1
Totes les persones tenen dret a expressar llur voluntat duna manera
anticipada per tal de deixar constncia de les instruccions sobre
les intervencions i els tractaments mdics que puguin rebre 20.2
228
Totes les persones tenen dret a accedir en condicions digualtat

i gratutat als serveis sanitaris de responsabilitat pblica 23.1
Els usuaris tenen dret que siguin respectades llurs preferncies
pel que fa a lelecci de metge o metgessa i de centre sanitari 23.2
Totes les persones tenen dret a sser informades sobre els serveis a qu
poden accedir i sobre els tractaments mdics i tenen dret que sels
solliciti el consentiment per a qualsevol intervenci 23.3
Totes les persones tenen dret a accedir a la histria clnica prpia 23.3
Totes les persones tenen dret a la confidencialitat de les dades relatives
a la salut prpia 23.3
Vegeu tamb seguretat de les persones; seguretat i higiene en el treball

Totes les persones tenen dret a viure en un medi equilibrat,
sostenible i respectus amb la salut 27.1
Totes les persones tenen dret a gaudir dels recursos naturals
i del paisatge en condicions digualtat 27.1
de contaminaci 27.2
Totes les persones tenen dret a accedir a la informaci mediambiental
de qu disposen els poders pblics 27.3
en lmbit dels serveis socials
Totes les persones tenen dret a rebre prestacions socials i ajuts pblics
per a atendre les crregues familiars 16
Totes les persones tenen dret a accedir en condicions digualtat a les
prestacions de la xarxa de serveis socials de responsabilitat pblica,
tenen dret a sser informades sobre aquestes prestacions i tenen dret
que sels solliciti el consentiment per a qualsevol actuaci
que les afecti personalment 24.1
Les persones amb necessitats especials tenen dret a rebre latenci
adequada a llur situaci 24.2
dret a accedir a una renda garantida de ciutadania que els asseguri
els mnims duna vida digna 24.3
Les organitzacions del tercer sector social tenen dret a complir
llurs funcions en els mbits de la participaci i la collaboraci
socials 24.4
229

a accedir a un habitatge digne 26
Les entitats associatives del tercer sector han dsser consultades
en la definici de les poltiques pbliques que les afectin 45.7
en lmbit laboral
Els treballadors tenen dret a formar-se i promoures professionalment
i a accedir de manera gratuta als serveis pblics docupaci 25.1
de subsistncia tenen dret a percebre prestacions i recursos no
contributius de carcter palliatiu 25.2
Els treballadors tenen dret a acomplir les tasques laborals i professionals
en condicions de garantia per a la salut, la seguretat i la dignitat
Els treballadors, o llurs representants, tenen dret a la informaci,
la consulta i la participaci en les empreses 25.4
Les organitzacions sindicals i empresarials tenen dret a complir llurs
funcions en els mbits de la concertaci social, la participaci
i la collaboraci social 25.5
Els poders pblics han de promoure les mesures econmiques
i normatives de suport a les famlies dirigides a garantir
la conciliaci de la vida laboral i familiar 40.2
Els poders pblics han de facilitar laccs dels joves al mn laboral 40.4
Els poders pblics han dadoptar les mesures necessries per a garantir
els drets laborals i sindicals dels treballadors 45.3
en lmbit pblic
Els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar en condicions
digualtat en els afers pblics 29.1
Els ciutadans de Catalunya tenen dret a elegir llurs representants en els
rgans poltics representatius i a presentar-shi com a candidats 29.2
Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure i a presentar
iniciatives legislatives al Parlament 29.3
Els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar en el procs
delaboraci de les lleis del Parlament 29.4
Totes les persones tenen dret a dirigir peticions i a plantejar queixes
a les institucions i lAdministraci de la Generalitat, i tamb
als ens locals 29.5
230
Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure la convocatria

de consultes populars per la Generalitat i els ajuntaments 29.6
als serveis pblics i als serveis econmics dinters general 30.1
Totes les persones tenen dret que els poders pblics les tractin
duna manera imparcial i objectiva, i que lactuaci dels poders
pblics sigui proporcionada a les finalitats que la justifiquen 30.2
pbliques han dadoptar una carta de drets dels usuaris i
dobligacions dels prestadors de serveis pblics 30.3
La Generalitat t competncia exclusiva en lestabliment per mitj
de llei de procediments de relaci entre els ens locals
i la poblaci 151.c
histrics
Sn fonament de lautogovern de Catalunya 5
humans
Els poders pblics han de promoure el ple exercici dels que reconeixen
lEstatut, la Constituci, la Uni Europea, la Declaraci universal
de drets humans, el Conveni europeu per a la protecci
dels drets humans i els altres tractats i convenis internacionals
subscrits per Espanya, dels quals drets sn titulars els ciutadans
de Catalunya 4.1; 15.1; 37.4
lingstics
No hi pot haver discriminaci per ls de qualsevol de les dues llenges
oficials 6.2
Totes les persones tenen dret a la no-discriminaci per raons
lingstiques 32
Els ciutadans tenen el dret dopci lingstica 33.1
Totes les persones tenen dret a utilitzar la llengua oficial que
elegeixin en les actuacions judicials, notarials i registrals,
i a rebre la documentaci oficial emesa a Catalunya en la llengua
sollicitada 33.2
Els ciutadans tenen dret a relacionar-se per escrit en catal amb els
rgans constitucionals i amb els rgans jurisdiccionals dmbit
estatal 33.5
231
Els consumidors i usuaris tenen dret a sser atesos oralment i per escrit
en la llengua oficial que elegeixin 34
no universitari i dret a conixer amb suficincia oral i escrita el catal
i el castell en finalitzar lensenyament obligatori 35.2
Els alumnes tenen dret a no sser separats en centres ni en grups classe
diferents per ra de llur llengua habitual 35.3
un suport lingstic especial si la manca de comprensi els dificulta
seguir amb normalitat lensenyament 35.4
El professorat i lalumnat universitaris tenen dret a expressar-se
en la llengua oficial que elegeixin 35.5
A lAran, totes les persones tenen el dret de conixer i utilitzar larans
i dsser ateses en arans en llurs relacions amb les administracions
pbliques i amb les entitats que en depenen 36.1
Els ciutadans de lAran tenen el dret dutilitzar larans en llurs relacions
Shan de determinar per llei, amb relaci a larans, drets lingstics
altres que els reconeguts per lEstatut 36.3
Vegeu tamb idiomes
poltics
En gaudeixen els catalans, inclosos els residents a lestranger i llurs
descendents si han mantingut la ciutadania 7
E
economia
Vegeu tamb activitat econmica; Ministeri dEconomia i Hisenda
productiva
La Generalitat lha de protegir 45.5
social
La Generalitat nha destimular les iniciatives 45.5
La Generalitat t competncia exclusiva sobre el foment i lordenaci
daquest sector 124.4
232
ecosistemes
La Generalitat t competncia exclusiva en mesures i instruments
de gesti i protecci dels ecosistemes aqutics i terrestres en conques
hidrogrfiques internes 117.1.b
La Generalitat t competncia executiva sobre ladopci de mesures
addicionals de protecci i sanejament dels ecosistemes aqutics
en conques hidrogrfiques compartides 117.3.a
edificis
Vegeu tamb habitatge; telecomunicacions
judicials i de la fiscalia
La Generalitat t competncia sobre la construcci i la reforma
dels edificis judicials i de la fiscalia 104.a
pblics
La bandera de Catalunya hi ha dsser present 8.2
educaci
Els poders pblics han de promoure i han dimpulsar
la implicaci i la participaci de la famlia en leducaci
dels fills 44.3
Els poders pblics han de facilitar i promoure laccs a les activitats
deducaci en el lleure 44.3
Els poders pblics han de fomentar leducaci en els valors
de la preservaci i de la millora del medi ambient
com a patrimoni com 46.5
en el consum
La Generalitat t competncia exclusiva sobre aquesta matria 123.d
infantil
Els governs locals tenen competncies prpies sobre la planificaci,
lordenaci i la gesti de leducaci infantil 84.2.g
La Generalitat t competncia exclusiva en educaci infantil 131.2
viria
Els poders pblics lhan dimpulsar per a incrementar la seguretat viria
i fer disminuir els accidents de trnsit 48.2
233
efecte hivernacle
eficcia territorial de les normes

Les normes i les disposicions de la Generalitat i el dret civil de Catalunya
tenen eficcia territorial, sens perjudici de les excepcions que
es puguin establir 14
Vegeu tamb dret civil de Catalunya; estrangers
eficincia
La Sindicatura de Comptes fiscalitza el control deficincia del sector
pblic 80.1
s un dels principis pels quals es regeix lexercici de la capacitat
normativa de la Generalitat en lmbit tributari 203.6
eleccions al Parlament
El president o presidenta de la Generalitat les ha de convocar quinze dies
abans del finiment de la legislatura 56.4
La legislatura fineix per expiraci del mandat legal en complir-se
els quatre anys de la data de les eleccions 66
Si, un cop transcorreguts dos mesos des de la primera votaci
dinvestidura, cap candidat o candidata no s elegit,
el Parlament resta dissolt automticament i el president
o presidenta de la Generalitat en funcions les convoca
de manera immediata 67.3
El president o presidenta de la Generalitat cessa per renovaci
del Parlament com a conseqncia dunes eleccions 67.7
Han de tenir lloc entre els quaranta i els seixanta dies segents
a la data de publicaci del decret de dissoluci 75
Vegeu tamb Administraci electoral a Catalunya; participaci; rgim electoral
del Parlament
electricitat
Vegeu impost sobre lelectricitat
234
Els segadors
s lhimne de Catalunya; juntament amb la bandera i amb la Diada
de lOnze de Setembre, s un dels smbols nacionals de
Catalunya 8.1; 8.4
Vegeu tamb smbols nacionals
emancipaci dels joves

Vegeu joves
emergncies
La competncia exclusiva en matria de protecci civil inclou
la regulaci, la planificaci i lexecuci de mesures relatives
a les emergncies 132.1
La Generalitat ha de promoure mecanismes de collaboraci
en els casos demergncies dabast superior
a Catalunya 132.2
Vegeu tamb protecci civil; salvament martim; seguretat nuclear
emissi de deute
Vegeu deute pblic
empreses
Els treballadors, o llurs representants, tenen dret a la informaci,
la consulta i la participaci en les empreses 25.4
Les obertes al pblic estan subjectes al deure de disponibilitat
lingstica 34
Els poders pblics han dimpulsar i promoure la participaci
dels treballadors en les empreses 45.3
La Generalitat ha dafavorir el desenvolupament de lactivitat
empresarial 45.5
Vegeu tamb organitzacions empresarials; relacions laborals
agrries i alimentries
La competncia exclusiva de la Generalitat en matria dagricultura
i ramaderia inclou la innovaci de les empreses agrries i
alimentries 116.1.h
235
collaboradores amb el sistema de la seguretat social

La competncia compartida de la Generalitat en matria
de seguretat social inclou lordenaci i lexercici de les potestats
administratives sobre les empreses que collaboren amb el sistema
de la seguretat social 165.1.d
de seguretat privada
La Generalitat executa la legislaci de lEstat en matria dautoritzaci
de les empreses de seguretat privada amb domicili social
a Catalunya lmbit dactuaci de les quals no ultrapassa
el territori de Catalunya 163.a
dedicades al joc i les apostes i casinos
La competncia exclusiva de la Generalitat en matria de joc, apostes
i casinos inclou la regulaci daquestes empreses 141.1.a
La competncia exclusiva de la Generalitat en matria de joc, apostes
i casinos inclou la determinaci del rgim fiscal de les activitats
daquestes empreses 141.1.c
distribudores de cinema
La Generalitat t competncia exclusiva pel que fa a les activitats
artstiques i culturals, que inclou el control i la concessi de
llicncies de doblatge a les empreses distribudores domiciliades
a Catalunya 127.1.a.segon
petites i mitjanes
La Generalitat les ha de protegir especialment 45.5
privades
El Sndic de Greuges supervisa lactivitat de les empreses privades que
gestionen serveis pblics o acompleixen activitats dinters general
o universal de manera concertada o indirecta 78.1
Correspon a la Generalitat la competncia sobre ls de la videovigilncia
i el control de so i enregistraments o altres mitjans anlegs efectuats
en lmbit pblic per empreses i establiments privats 173
pbliques
Les empreses que depenen de la Generalitat, lAdministraci local i les
altres corporacions pbliques de Catalunya han demprar el catal
en llurs actuacions internes i en les comunicacions i les notificacions
dirigides a persones fsiques o jurdiques residents a Catalunya 50.5
236
La Generalitat designa o participa en els processos per a designar

membres de les empreses pbliques de lEstat amb competncies
al territori de Catalunya 182.2; 183.2.f; DF 4
Les despeses i els ingressos de les empreses que depenen
de la Generalitat sn inclosos en el pressupost de la Generalitat 212
La Generalitat en pot constituir per a complir les funcions
que sn de la seva competncia 216
turstiques
La Generalitat hi t competncia exclusiva pel que fa a la regulaci
i la classificaci 171.c
endeutament
Vegeu deute pblic
energia
La Generalitat t competncia compartida en aquesta matria 133.1
La Generalitat participa en el procediment datorgament
dautoritzacions de les installacions que ultrapassen el territori
de Catalunya o si lenergia s aprofitada fora daquest territori 133.2
La Generalitat participa en la regulaci i la planificaci dmbit estatal
del sector de lenergia que afecta el territori de Catalunya 133.3
Vegeu tamb Comissi Nacional dEnergia
enregistraments
ens
estrangers
La competncia exclusiva de la Generalitat sobre la promoci
del turisme inclou la subscripci dacords amb ens estrangers 171.b
locals
Integren el sistema institucional de la Generalitat, sens perjudici
de llur autonomia 2.3
Totes les persones tenen dret a dirigir-los peticions i a plantejar-los
queixes 29.5
Als rgans representatius dels ens locals supramunicipals els correspon
la iniciativa legislativa 62.1
237
La Sindicatura de Comptes s lrgan fiscalitzador extern dels comptes,

de la gesti econmica i del control deficincia dels ens locals 80.1
Lens local bsic de lorganitzaci territorial de Catalunya
s el municipi 86.1
La comarca es configura com a ens local amb personalitat jurdica
prpia 92.1
Els ens locals supramunicipals altres que la comarca es fonamenten
en la voluntat de collaboraci i associaci dels municipis
i en el reconeixement de les rees metropolitanes, i sn regulats
per una llei del Parlament 93
Poden convocar, en lmbit de llurs competncies, enquestes, audincies
pbliques, frums de participaci o altres instruments de consulta
popular 122
La Generalitat t competncia exclusiva en la determinaci, la creaci,
la modificaci i la supressi dels ens que configuren lorganitzaci
territorial de Catalunya (en el marc dels art. 140 i 141 CE) 151.a
La Generalitat t competncia exclusiva en la creaci, la supressi
i lalteraci dels termes tant dels municipis com dels ens locals
dmbit territorial inferior (en el marc dels art. 140 i 141 CE) 151.b
La Generalitat t competncia exclusiva en la denominaci,
la capitalitat i els smbols dels municipis i dels altres ens locals
(en el marc dels art. 140 i 141 CE) 151.b
La Generalitat t competncia exclusiva en lestabliment per mitj
de llei de procediments de relaci entre els ens locals i la poblaci
(en el marc dels art. 140 i 141 CE) 151.c
La competncia exclusiva de la Generalitat sobre rgim local inclou les
tcniques de cooperaci i collaboraci entre els ens locals i entre
aquests i la Generalitat, incloent-hi les diverses formes associatives,
mancomunades, convencionals i consorcials 160.1.a
La competncia exclusiva de la Generalitat sobre rgim local inclou
la determinaci de les competncies i potestats dels ens locals 160.1.b
la determinaci, el funcionament i el rgim dadopci dacords
dels rgans de govern dels que crea 160.1.d
el rgim dels rgans complementaris de lorganitzaci dels ens
locals 160.1.e
238
La Generalitat t competncia exclusiva en matria de rgim electoral

dels ens locals que crea 160.3
La Generalitat nha dimpulsar i coordinar les accions exteriors 199
Vegeu tamb comarques; cooperaci local; governs locals; municipis; vegueries
supramunicipals
Vegeu comarques; cooperaci local; ens locals; vegueries
ensenyament
El catal s la llengua normalment emprada com a vehicular
i daprenentatge en lensenyament 6.1
A les escoles de titularitat pblica lensenyament s laic 21.2
Els centres docents privats poden sser sostinguts amb fons pblics
per a garantir el dret a la qualitat de lensenyament 21.3
s gratut en totes les etapes obligatries i en els altres nivells
que sestableixin per llei 21.4
Els membres de la comunitat educativa tenen dret a participar
en els assumptes escolars i universitaris 21.8
un suport lingstic especial 35.4
Els poders pblics han de garantir la qualitat del sistema
densenyament 44.1
Els poders pblics han dimpulsar una formaci humana, cientfica
i tcnica de lalumnat basada en els valors que fonamenten
la convivncia democrtica 44.1
Els poders pblics han de promoure el coneixement suficient
duna tercera llengua en finalitzar lensenyament obligatori 44.2
Els poders pblics han de promoure i impulsar la implicaci i la
participaci de la famlia en leducaci dels fills 44.3
El Govern ha de garantir ls del catal en lensenyament superior
en els mbits de les activitats docents, no docents i de recerca 50.2
La llengua de signes catalana ha dsser objecte densenyament 50.6
Els governs locals hi tenen competncies prpies 84.2.g
Vegeu tamb drets en lmbit de leducaci; drets lingstics; educaci;
ensenyament cooperatiu; ensenyament no universitari; ensenyament
universitari; formaci
cooperatiu
La competncia exclusiva de la Generalitat en matria de cooperatives
inclou lensenyament cooperatiu 124.3.b
Vegeu tamb cooperatives
239
en matria de turisme
La competncia exclusiva de la Generalitat en matria de turisme inclou
els ensenyaments de turisme que no donin dret a lobtenci
dun ttol oficial 171.e
no universitari
Les institucions densenyament superior han de garantir ls
del catal en els mbits de les activitats docents, no docents
i de recerca 50.2
La Generalitat t competncia exclusiva sobre els ensenyaments
postobligatoris que no condueixen a lobtenci dun ttol
o certificaci amb validesa a tot lEstat 131.1
La Generalitat t competncia exclusiva sobre els ensenyaments
obligatoris i no obligatoris que condueixen a lobtenci dun ttol amb
validesa a tot lEstat en all que regula larticle 131.2 i la competncia
compartida en all que regula larticle 131.3 131.2; 131.3
La Generalitat t competncia executiva sobre lexpedici
i lhomologaci de ttols acadmics i professionals estatals 131.4
universitari
Les universitats han de garantir ls del catal en els mbits
de les activitats docents, no docents i de recerca 50.2
La Generalitat hi t competncia exclusiva, i tamb hi t competncies
compartides 171.1; 172.2
La Generalitat t competncia executiva sobre lexpedici dels ttols
universitaris oficials 172.3
entitats
associatives
Per mitj daquestes entitats, els ciutadans de Catalunya tenen dret
a participar en el procs delaboraci de les lleis
del Parlament 29.4
Les del tercer sector han dsser consultades en la definici
de les poltiques pbliques que les afectin 45.7
culturals
Vegeu projecci internacional
240
de crdit
La Generalitat t competncia compartida sobre lestructura,
lorganitzaci, el funcionament, lactivitat, la disciplina, la inspecci
i la sanci de les que no siguin caixes destalvis 126.2; 126.3; 126.4
de gesti collectiva dels drets de propietat intellectual
La competncia executiva de la Generalitat en matria de propietat
intellectual inclou lautoritzaci, la revocaci i les tasques
complementries dinspecci i control de les que actun
majoritriament a Catalunya 155.1.b
econmiques i financeres
Vegeu organismes estatals econmics i socials
esportives
La competncia exclusiva de la Generalitat en matria desport inclou
lestabliment del rgim jurdic, la declaraci dutilitat pblica,
la regulaci i el registre de les que promouen i organitzen la prctica
de lesport i de lactivitat fsica 134.1.d; 134.1.e; 134.1.g
de lesport 134.2
Vegeu tamb projecci internacional
fsiques i jurdiques que actuen en el mercat assegurador

i sanci 126.2; 126.3; 126.4
gestores de plans i fons de pensions
i sanci 126.2; 126.3; 126.4
internacionals per a la joventut
La Generalitat hi pot subscriure acords i hi pot participar, i en tramita
els documents 142.2
municipals descentralitzades
Les concentracions de poblaci que dins dun municipi formin nuclis
separats shi poden constituir 86.7
241
obertes al pblic
Estan subjectes al deure de disponibilitat lingstica 34
privades
En les relacions amb les que depenen de les institucions, organitzacions
i administracions pbliques, totes les persones tenen dret a utilitzar
la llengua oficial que elegeixin 33.1
En les relacions amb les que depenen de les administracions pbliques
a lAran, totes les persones tenen el dret dsser-hi ateses oralment
i per escrit en arans 36.1
pbliques
En les relacions amb les que depenen de les administracions pbliques
a lAran, totes les persones tenen el dret dsser-hi ateses oralment
i per escrit en arans 36.1
El Sndic de Greuges supervisa lactivitat de les persones que tenen
un vincle contractual amb les que depenen de lAdministraci
que presten serveis socials
La competncia exclusiva de la Generalitat en matria de serveis socials
ninclou la regulaci i lordenaci 166.1.b
religioses
La Generalitat t competncia exclusiva sobre les que acompleixen
llur activitat a Catalunya 161.1
La Generalitat collabora en els rgans dmbit estatal amb funcions
en aquesta matria 161.3
Vegeu tamb llibertat religiosa; registre estatal dentitats religioses
socials
Vegeu projecci internacional
equipaments
La competncia exclusiva de la Generalitat en matria dordenaci
del territori i del paisatge inclou les previsions sobre emplaaments
dinfraestructures i equipaments sobre els quals tingui
competncia 149.1.d
La determinaci de lemplaament dinfraestructures i equipaments
de titularitat estatal requereix linforme de la Comissi Bilateral
Generalitat - Estat 149.2
242
comercials
La Generalitat hi t competncia exclusiva pel que fa
a la classificaci i la planificaci territorial, la regulaci
dels requisits i del rgim dinstallaci, lampliaci i el canvi
dactivitat 121.1.d
culturals
La Generalitat hi t competncia exclusiva pel que fa a la promoci,
la planificaci, la construcci i la gesti 127.1.a.quart
Les actuacions de lEstat en matria dinversi en els situats a Catalunya
requereixen lacord previ amb la Generalitat 127.3
esportius
Els governs locals tenen competncies prpies per a regular-los
i gestionar-los 84.2.k
La Generalitat t competncia exclusiva per a planificar-ne la xarxa
i garantir-ne la seguretat i el control sanitaris 134.1.h; 134.1.k
municipals
Els governs locals hi tenen competncies prpies pel que fa
a la regulaci i la gesti 84.2.d
equitat
de gnere
Vegeu tamb dones
financera
s un dels principis pels quals es regeix el finanament
s un dels principis pels quals es regeix lexercici de la capacitat
normativa de la Generalitat en lmbit tributari 203.6
s un dels principis pels quals es regeixen les finances locals 217
erosi
Les poltiques mediambientals shan de dirigir a la prevenci i el control
de lerosi i de les activitats que alteren el rgim atmosfric
i climtic 46.2
243
esbarjo
Vegeu lleure
escoles
Vegeu educaci; ensenyament
esfor fiscal
Per a determinar els mecanismes danivellament i de solidaritat entre
les comunitats autnomes sha de valorar llur esfor fiscal 206.3
espai catal de relacions laborals
espais
martims protegits
La Generalitat t competncia exclusiva per a delimitar-los en aiges
interiors 119.2
naturals
La competncia exclusiva de la Generalitat en aquesta matria inclou
la regulaci i la declaraci de les figures de protecci, delimitaci,
planificaci i gesti (en el marc de lart. 149.1.23 CE) 144.2
La Generalitat ha de promoure els instruments de collaboraci
amb altres comunitats autnomes per a crear, delimitar, regular
i gestionar els espais naturals que ultrapassen el territori
de Catalunya 144.3
La declaraci i la delimitaci dels que estan dotats amb un rgim
de protecci estatal requereix linforme preceptiu de la Comissi
Bilateral Generalitat - Estat. Si estan situats ntegrament a Catalunya,
llur gesti correspon a la Generalitat 144.4
del territori i del paisatge inclou lestabliment i la regulaci
de les figures de protecci despais naturals 149.1.c
Espanya
Les dones i els homes de Catalunya volen fer possible la construcci
duna societat democrtica i avanada, de benestar i progrs,
solidria amb el conjunt dEspanya i incardinada
a Europa prembul
244
Catalunya vol desenvolupar la seva personalitat poltica en el marc

dun Estat que reconeix i respecta la diversitat didentitats
dels pobles dEspanya prembul
Vegeu tamb Estat espanyol
espcies
animals
Vegeu fauna; protecci dels animals; ramaderia
vegetals
Vegeu agricultura; flora
espectacles
la prevenci i el control de la violncia en els espectacles pblics
esportius 134.1.j
La competncia exclusiva de la Generalitat en aquesta matria inclou
lordenaci del sector, el rgim dintervenci administrativa
i el control en espais i locals pblics 141.3
esport
Els governs locals hi tenen competncies prpies 84.2.i
La Generalitat t competncia exclusiva en aquesta matria 134.1
europeu i internacional que tenen per objecte desenvolupar-lo 134.2
Vegeu tamb entitats esportives; espectacles; federacions esportives
estabilitat
laboral
Els poders pblics han dimpulsar poltiques que la fomentin 45.3
pressupostria
La Generalitat estableix els lmits i les condicions per a assolir-ne
els objectius 214
estadstica
La Generalitat hi t competncia exclusiva, si s del seu inters 135.1
La Generalitat participa i collabora en lelaboraci destadstiques
dabast supraautonmic 135.2
Vegeu tamb informaci estadstica
245
estat del benestar

Per a garantir que les comunitats autnomes puguin assolir,
amb un esfor fiscal similar, uns nivells similars de prestaci
de serveis socials essencials, els recursos financers de
la Generalitat es poden ajustar, en el sentit que escaigui,
per mitj dels mecanismes danivellament
i de solidaritat 206.3
Estat espanyol
general segons el qual la Generalitat s Estat 3.1
Catalunya hi t el seu espai poltic i geogrfic de referncia i incorpora
els valors, els principis i les obligacions que deriven del fet
de formar-ne part 3.2
Les poltiques de foment del catal shan destendre al conjunt
de lEstat 50.3
Ha de fixar els termes en qu la Generalitat participa en la gesti
i la tramitaci de les subvencions estatals i comunitries europees
no territorialitzables 114.5
que afecten lordenaci general de lactivitat econmica
(en el marc de lart. 131.2 CE) 181
Les relacions dordre tributari i financer entre lEstat i la Generalitat
sn regulades per la Constituci, per lEstatut i per la llei orgnica
a qu fa referncia lart. 157.3 CE 201.1
s lrgan bilateral de relaci en finanament entre lAdministraci
de lEstat i la Generalitat 210.1; 210.2; 210.3
Vegeu tamb acci exterior; Administraci de lEstat a Catalunya;
Agncia Espanyola de Protecci de Dades; Banc dEspanya;
collaboraci entre la Generalitat i lEstat; Constituci espanyola;
Espanya; Ministeri dEconomia i Hisenda; Ministeri Fiscal;
nacionalitat espanyola; paradors de turisme; relacions institucionals;
tractats internacionals
246
Estatut dautonomia de Catalunya

s la norma institucional bsica de Catalunya 1
bsic 62.2
i laprovaci de la reforma de lEstatut ni de les lleis
de desenvolupament bsic 62.3
La reforma de lEstatut no pot sser objecte de delegaci legislativa
bsic no poden sser objecte de delegaci legislativa, llevat que
es delegui lestabliment dun text refs, ni de decret llei 63.1; 64.1
a la Constituci dels projectes i les proposicions de reforma
de lEstatut 76.2.a
Sen regulen els procediments de reforma ttol VII
Resta derogada la Llei orgnica 4/1979, del 18 de desembre, dEstatut
dautonomia de Catalunya, salvant les disposicions transitries
tercera, quarta i sisena, que mantenen, en el que correspon,
llur vigncia transitria DT 2; DD
estatut personal
Pot sser una excepci al principi deficcia territorial de les normes
i les disposicions de la Generalitat i del dret civil de Catalunya 14.1
Vegeu tamb personal al servei de lAdministraci de la Generalitat; personal
dependent del Parlament
de la Sindicatura de Comptes
Vegeu Sindicatura de Comptes
del president o presidenta de la Generalitat

Vegeu president o presidenta de la Generalitat

Vegeu Sndic de Greuges
247
dels diputats
Vegeu diputats
dels membres del Govern

Vegeu consellers de la Generalitat; president o presidenta de la Generalitat
estrangers
Els que adquireixin la nacionalitat espanyola resten sotmesos
al dret civil catal mentre mantinguin el venatge administratiu
a Catalunya 14.2
Vegeu tamb ens estrangers; immigraci
tnies
Vegeu igualtat; mediaci social; poble gitano
Europa
Les dones i els homes de Catalunya volen fer possible
la construcci duna societat democrtica i avanada,
de benestar i progrs, solidria amb el conjunt dEspanya
i incardinada a Europa prembul
Vegeu tamb cooperaci transfronterera; Uni Europea
expedients de regulaci
Vegeu regulaci docupaci
explotaci
Vegeu drets; igualtat
expropiaci forosa
La Generalitat t competncia executiva per a determinar els supsits,
les causes i les condicions en qu les administracions pbliques
catalanes la poden exercir; per a establir criteris de valoraci
dels bns expropiats, i per a crear un rgan propi que determini
el preu just i que en fixi el procediment 159.4
La competncia executiva de la Generalitat en aquesta matria
sha dexercir respectant el principi dautonomia local 159.6
Vegeu tamb urbanisme
extinci dincendis
Vegeu incendis
248
F
famlies
Les que es troben en situaci de pobresa tenen dret a accedir
a una renda garantida de ciutadania que els asseguri els mnims
duna vida digna 24.3
Els poders pblics han de garantir la protecci jurdica, econmica
i social de les diverses modalitats de famlia 40.2
Els poders pblics han de promoure mesures econmiques i normatives
dirigides a garantir la conciliaci de la vida laboral i familiar
i a tenir descendncia, amb una atenci especial a les famlies
nombroses 40.2
Els poders pblics han de promoure la igualtat de les diferents unions
estables de parella 40.7
de les famlies i de la infncia 166.4
Vegeu tamb educaci; menors
farmcia
Vegeu ordenaci farmacutica; productes farmacutics
fauna
La competncia compartida de la Generalitat en matria de medi
ambient inclou la regulaci de la fauna i les mesures de protecci
de les espcies i el rgim sancionador 144.1.c; 144.1.l
Vegeu tamb ecosistemes; protecci dels animals
federacions esportives
lestabliment de llur rgim jurdic 134.1.d
Vegeu tamb esport
ferrocarril
Vegeu serveis ferroviaris
249
festa de Catalunya
s la Diada de lOnze de Setembre; juntament amb la bandera
i amb lhimne, s un dels smbols nacionals de Catalunya 8.1; 8.3
finanament
de la Generalitat
s objecte de regulaci ttol VI
Es regeix pels principis dautonomia financera, coordinaci, solidaritat
i transparncia en les relacions fiscals i financeres entre les
administracions pbliques, i tamb pels principis de suficincia
de recursos, responsabilitat fiscal, equitat i lleialtat institucional
entre les esmentades administracions 201.2
Dacord amb larticle 138.2 CE, no ha de comportar efectes
discriminatoris envers Catalunya respecte a les altres comunitats
autnomes 201.4; DA 4
LEstat i la Generalitat han dactualitzar quinquennalment el sistema
de finanament 208.1
Lactualitzaci del sistema de finanament ha dsser aprovada
per la Comissi Mixta dAfers Econmics i Fiscals
Estat - Generalitat 208.2
i la Generalitat en lmbit del finanament 210.1; 210.2; 210.3
La part catalana de la Comissi Mixta dAfers Econmics i Fiscals
Estat - Generalitat ret comptes al Parlament 210.4
Resta vigent la disposici transitria tercera de la Llei orgnica 4/1979,
Vegeu tamb Comissi Mixta dAfers Econmics i Fiscals Estat - Generalitat;
competncies financeres de la Generalitat; finances de la Generalitat;
mecanismes danivellament i solidaritat; sistema tributari
local
La Generalitat ha de determinar els mecanismes per al finanament
de lampliaci de competncies locals 84.4
La Generalitat t competncia en aquesta matria 218.2
Vegeu tamb governs locals; suficincia de recursos
250
finances
de la Generalitat
Sn objecte de regulaci captol I del ttol VI
La Generalitat disposa de finances autnomes i dels recursos
suficients per a exercir lautogovern, amb plena autonomia
de despesa, dacord amb les directrius de les seves institucions
dautogovern 202.1; 202.2
Se nestableixen els recursos 202.3
El nivell de recursos financers de qu ha de disposar la Generalitat
sha de basar en criteris de necessitats de despesa i ha de tenir
en compte la seva capacitat fiscal, entre altres criteris 206.1; 206.6
La Generalitat t competncia exclusiva per a ordenar-les
i regular-les 211
La Generalitat pot recrrer a lendeutament i emetre deute pblic
per a finanar despeses dinversi 213.1
Els ttols emesos per la Generalitat tenen la consideraci de fons pblics
i gaudeixen dels mateixos beneficis i condicions que els emesos
per lEstat 213.2
Vegeu tamb finanament de la Generalitat; mecanismes danivellament
i solidaritat
dels governs locals

Sn objecte de regulaci captol III del ttol VI
Es regeixen pels principis de suficincia de recursos, equitat, autonomia
i responsabilitat fiscal 217
La capacitat dels governs locals per a regular llurs finances inclou
la potestat de fixar la quota o el tipus dels tributs locals,
i tamb les bonificacions i les exempcions 218.3
El Parlament ha daprovar la seva prpia llei de finances locals 220.1
Les facultats de la Generalitat en aquesta matria shan dexercir
amb respecte a lautonomia local i escoltat el Consell de Governs
Locals 220.2
Vegeu tamb finanament local
finiment de la legislatura
Vegeu eleccions al Parlament; legislatura
251
fires
La Generalitat t competncia exclusiva en fires i certmens agrcoles,
forestals i ramaders 116.1.i
La competncia exclusiva de la Generalitat en matria de comer i fires
inclou la regulaci de lactivitat firal no internacional 121.1
La Generalitat t competncia executiva sobre les fires internacionals
que se celebren a Catalunya 121.2
La Generalitat collabora amb lEstat per a establir el calendari de fires
internacionals 121.3
fiscal superior de Catalunya
s el fiscal o la fiscal en cap del Tribunal Superior de Justcia
de Catalunya 96.1
Representa el Ministeri Fiscal a Catalunya 96.1
s designat en els termes que estableix el seu estatut orgnic 96.1
El president o presidenta de la Generalitat ordena que sen publiqui el
nomenament en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya 96.2
Ha de trametre la memria anual de la Fiscalia del Tribunal Superior
de Justcia de Catalunya al Govern, al Consell de Justcia de
Catalunya i al Parlament, i ha de presentar-la davant aquest 96.3
Les seves funcions sn les que estableix lestatut orgnic del Ministeri
Fiscal 96.4
Vegeu tamb Fiscalia
Fiscalia
El fiscal o la fiscal superior de Catalunya ha de trametre la memria
anual de la Fiscalia del Tribunal Superior de Justcia
de Catalunya al Govern, al Consell de Justcia de Catalunya
i al Parlament, i ha de presentar-la davant aquest 96.3
El personal al seu servei a Catalunya ha dacreditar un coneixement
adequat i suficient de les dues llenges oficials 102.4
La Generalitat t competncia en la construcci i la reforma dels edificis
de la fiscalia i la provisi de bns mobles i materials per a aquestes
dependncies 104.a; 104.b
Vegeu tamb Administraci de justcia; fiscal superior de Catalunya; fiscals;
Ministeri Fiscal
252
fiscalitat
Vegeu sistema tributari
ecolgica
s un dels principis que han de respectar les poltiques
mediambientals 46.2
ambient inclou lestabliment i la regulaci de mesures
de fiscalitat 144.1.b
fiscals
Han dacreditar que tenen un nivell de coneixement adequat i suficient
de les llenges oficials 33.3; 102.1
Han dacreditar un coneixement suficient del dret propi
de Catalunya 102.2
Vegeu tamb Fiscalia
flora
ambient inclou la regulaci de la flora i les mesures de protecci
de les espcies i el rgim sancionador 144.1.c ; 144.1.l
Vegeu tamb ecosistemes
foc
Vegeu incendis
foment
Vegeu activitat de foment; subvencions
fons
arxivstics
Vegeu Arxiu Reial de Barcelona; arxius
de pensions
Vegeu entitats gestores de plans i fons de pensions
estatals
La Generalitat gestiona els fons i els recursos dorigen estatal destinats
al foment de lactivitat econmica 152.4.c
253

universitari inclou la gesti dels fons estatals en aquesta
matria 172.1.f
universitari inclou la regulaci i la gesti dels fons estatals en matria
de beques i ajuts a la formaci 172.1.g
Vegeu tamb subvencions estatals i europees
europeus
La Generalitat els gestiona en matries de la seva competncia 190
negocia el percentatge de participaci de Catalunya en la distribuci
territorial dels fons estructurals 210.2.d
Vegeu tamb subvencions estatals i europees
propis
La Generalitat pot atorgar subvencions amb crrec a fons propis
per a lexercici de lactivitat de foment 114.1
no universitari inclou el rgim de foment de lestudi, de beques
i dajuts amb fons propis 131.2.e
pblics
Els centres docents privats hi poden sser sostinguts 21.3
La competncia exclusiva de la Generalitat en matria
densenyament no universitari inclou els serveis educatius
i les activitats extraescolars complementries amb relaci
als centres docents pblics i als centres docents privats sostinguts
amb fons pblics 131.2.g
La competncia compartida de la Generalitat en matria densenyament
no universitari inclou el rgim de sosteniment amb fons pblics
dels ensenyaments del sistema educatiu i dels centres
que els imparteixen 131.3.f
no universitari inclou lorganitzaci dels centres pblics i dels privats
sostinguts amb fons pblics 131.3.h
no universitari inclou la participaci de la comunitat educativa
254
en el control i la gesti dels centres docents pblics i dels privats

sostinguts amb fons pblics 131.3.i
Tenen aquesta consideraci els ttols de deute pblic emesos
per la Generalitat i gaudeixen dels mateixos beneficis i condicions
que els que emet lEstat 213.2
Fons
de compensaci interterritorial
Els ingressos que en procedeixen sn part dels recursos de les finances
de la Generalitat 202.3.d
Vegeu tamb inversi
de cooperaci local
La Generalitat lha destablir per llei 219.1
Sha de dotar a partir de tots els ingressos tributaris de la Generalitat 219.1
forces de seguretat
Els governs locals tenen competncies prpies en la coordinaci
per la Junta de Seguretat de les forces presents al municipi 84.2.e
Vegeu tamb Junta de Seguretat; Policia de la Generalitat - Mossos dEsquadra;
policies locals
forest
i silvcoles 46.4
La Generalitat t competncia exclusiva en fires i certmens agrcoles,
forestals i ramaders 116.1.i
i el rgim dintervenci administrativa i dusos de la forest,
dels aprofitaments i els serveis forestals i de les vies
pecuries 116.2.b
formaci
Totes les persones tenen dret a la formaci professional i a la formaci
permanent 21.5
una formaci humana, cientfica i tcnica basada en els valors
que fonamenten la convivncia democrtica 44.1
255
Els poders pblics han dimpulsar poltiques de formaci

de les persones treballadores 45.3
La garantia de formaci i actualitzaci dels coneixements del personal
al servei de lAdministraci de la Generalitat sha de regular
per llei 71.7
La competncia exclusiva de la Generalitat en matria de cooperatives
inclou la formaci cooperativa 124.3.b
La competncia executiva de la Generalitat en matria de treball i
relacions laborals inclou la formaci dels demandants docupaci
i dels treballadors en actiu 170.1.b
La competncia exclusiva de la Generalitat en matria de turisme inclou
la formaci sobre turisme que no doni dret a lobtenci dun ttol
oficial 171.e
Vegeu tamb ensenyament; personal al servei de les administracions
pbliques; personal de seguretat privada; personal docent;
personal investigador; personal sanitari; treballadors
frau
Les persones tenen dret a la protecci de llurs interessos econmics
davant conductes abusives, negligents o fraudulentes 28.1
dagricultura i ramaderia inclou la lluita contra els fraus
en lmbit de la producci i la comercialitzaci
agroalimentries 116.1.b
funci
executiva
Lexerceix el Govern 68.1
La Generalitat lexerceix, de manera ntegra, en lmbit de les seves
competncies exclusives 110.1
La Generalitat lexerceix, en el marc de la legislaci bsica de lEstat,
en lmbit de les seves competncies compartides 111
La Generalitat lexerceix en lmbit de les seves competncies
executives 112
Inclou la potestat dorganitzaci de ladministraci prpia i totes
les funcions i activitats que lordenament atribueix a lAdministraci
pblica 112
256
Correspon a la Generalitat laplicaci i lexecuci de la normativa

de la Uni Europea que afecti lmbit de les seves competncies 113
pblica
La Generalitat hi t competncies exclusives i compartides 136
Vegeu tamb funcionaris; ocupaci pblica; personal al servei
de les administracions pbliques
funcionaris
Es poden crear per llei del Parlament cossos de funcionaris al servei
de lAdministraci de justcia dependents de la funci pblica de
la Generalitat 103.3
densenyament no universitari inclou ladquisici
i la prdua de la condici de funcionari o funcionria
docent de ladministraci educativa 131.3.j
La Generalitat t competncia compartida sobre ladquisici
i la prdua daquesta condici 136.b
Els que duen a terme la funci pblica inspectora en matria de treball
i relacions laborals depenen orgnicament i funcionalment
La Generalitat t competncia exclusiva sobre lestabliment
de les retribucions addicionals dels funcionaris docents
universitaris 172.1.h
universitari inclou la regulaci del rgim del professorat docent
i investigador funcionari 172.2.e
Vegeu tamb personal al servei de lAdministraci de justcia; personal
al servei de lAdministraci de la Generalitat; personal al servei
de les administracions pbliques; personal docent
fundacions
La Generalitat t competncia exclusiva sobre el rgim jurdic de les
que compleixen llurs funcions majoritriament a Catalunya 118.2
Correspon a la Generalitat la fixaci dels criteris, la regulaci
de les condicions, lexecuci i el control dels ajuts pblics
que shi destinen 118.3
257
La competncia exclusiva de la Generalitat en matria de caixes

destalvis amb domicili a Catalunya inclou lexercici de les potestats
administratives amb relaci a les fundacions que cren 120.1.d
Vegeu tamb seguretat social
G
garanties dels drets estatutaris
Sen regulen els mecanismes captol IV del ttol I
Vegeu tamb Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya;
Consell de Garanties Estatutries; drets
gasos
Generalitat
s el sistema institucional en qu sorganitza polticament lautogovern
de Catalunya 2.1
s integrada pel Parlament, la Presidncia de la Generalitat, el Govern
i les altres institucions que estableix el captol V del ttol II 2.2
Els municipis, les vegueries, les comarques i els altres ens locals que
les lleis determinin tamb integren el seu sistema institucional 2.3
Sorganitza territorialment en municipis, vegueries, comarques
i els altres ens locals que les lleis determinin 2.3
Els seus poders emanen del poble de Catalunya i sexerceixen dacord
amb lEstatut i la Constituci 2.4
Les seves relacions amb lEstat es fonamenten en el principi de la lleialtat
institucional mtua i es regeixen pel principi general segons el qual
la Generalitat s Estat, pel principi dautonomia, pel de bilateralitat
i pel de multilateralitat 3.1
Ocupa una posici singular amb relaci al dret civil, la llengua,
la cultura, la projecci daquestes en lmbit educatiu, i el sistema
institucional en qu sorganitza 5
Ha demprendre, juntament amb lEstat, les accions necessries
per al reconeixement de loficialitat del catal a la Uni Europea
i la presncia i la utilitzaci del catal en els organismes
258
internacionals i en els tractats internacionals de contingut

cultural o lingstic 6.3
Ha de promoure la comunicaci i la cooperaci amb les comunitats
i els territoris que comparteixen patrimoni lingstic amb
Catalunya 6.4
El territori de Catalunya s el que correspon als lmits geogrfics
i administratius de la Generalitat 9
Barcelona s la seu permanent de la seva presidncia 10
Ha de promoure la comunicaci, lintercanvi cultural i la cooperaci
amb les comunitats i els territoris que tenen vincles histrics,
lingstics i culturals amb Catalunya 12
Ha de fomentar els vincles socials, econmics i culturals amb les
comunitats catalanes a lexterior i els ha de prestar lassistncia
necessria 13
Les seves normes i disposicions tenen eficcia territorial 14
Ha destablir un model educatiu dinters pblic que garanteixi el dret
a una educaci de qualitat 21.1
Ha de promoure la creaci dun espai catal de relacions laborals 45.4
Ha dafavorir el desenvolupament de lactivitat empresarial i lesperit
emprenedor, ha de fomentar lacci de les cooperatives i les societats
laborals i ha destimular les iniciatives de leconomia social 45.5
Ha de promoure la mediaci i larbitratge per a la resoluci de conflictes
dinteressos entre els diversos agents socials 45.6
Ha de protegir lautonomia institucional i ha de promoure
la contribuci social de les caixes destalvis a les estratgies
econmiques i socials dels diversos territoris de Catalunya 45.8
Ha demprar el catal en les seves actuacions internes
i en les comunicacions i les notificacions dirigides a persones
residents a Catalunya 50.5
Ha de promoure la cultura de la pau i accions de foment de la pau
al mn, ha de promoure accions i poltiques de cooperaci al
desenvolupament dels pobles i ha destablir programes dajut
humanitari demergncia 51
Ha de promoure la formaci, la recerca i la innovaci
tecnolgiques 53.2
259
Ha de vetllar pel coneixement i el manteniment de la memria histrica

de Catalunya i perqu aquesta es converteixi en smbol de la
tolerncia, de la dignitat dels valors democrtics, del rebuig dels
totalitarismes i del reconeixement de les persones que han patit
persecuci per llurs opcions personals, ideolgiques
o de conscincia 54
Exerceix totes les funcions i les facultats que la Llei orgnica del poder
judicial reconeix al Govern de lEstat amb relaci a lAdministraci
El Govern de lEstat en pot incorporar representants a les delegacions
que participin en els processos de revisi i negociaci de tractats
de la Uni Europea 185.2
La Generalitat pot participar en la formaci de les posicions de lEstat
davant la Uni Europea 186
Sen regulen les institucions ttol II
Se nestableixen les competncies ttol IV
Sen regulen les relacions amb altres institucions ttol V
Sen regula el finanament ttol VI
La Generalitat ser Administraci ordinria de lEstat a Catalunya
en la mesura que li siguin transferides les funcions executives
que hi compleixen els rgans territorials de lAdministraci
de lEstat DA 6
Vegeu tamb Administraci de la Generalitat; Diari Oficial de la Generalitat
de Catalunya; Govern de la Generalitat
gitanos
Vegeu poble gitano
Govern
de lAran
Vegeu Conselh Generau dAran
de lEstat
El Parlament li sollicita ladopci de projectes de llei 61.c
La Generalitat li proposa la convocatria doposicions i concursos
per a cobrir les places vacants de magistrats, jutges i fiscals 101.1
260
El Govern de la Generalitat, almenys cada cinc anys, amb linforme

previ del Consell de Justcia de Catalunya, li ha de proposar
la determinaci i la revisi de la demarcaci i la planta
judicials 107.1
Pot delegar a la Generalitat la creaci de seccions i jutjats 107.2
Les funcions i les facultats que amb relaci a lAdministraci de justcia
a Catalunya li reconeix la Llei orgnica del poder judicial sn
exercides per subrogaci per la Generalitat 109
Ha darticular frmules de collaboraci i cooperaci mtues amb
el Govern de la Generalitat en el cas de les activitats que lEstat
acompleix amb relaci a la projecci internacional
de la cultura 127.3
Els convenis que subscriu amb el Govern de la Generalitat shan
de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya 177.2
El marc general i permanent de relaci amb el Govern de la Generalitat
s la Comissi Bilateral Generalitat - Estat 183.1
Ha dinformar la Generalitat de les iniciatives de revisi dels tractats
de la Uni Europea i dels processos de subscripci i ratificaci
subsegents 185.1
Pot incorporar representants de la Generalitat a les delegacions
que participin en els processos de revisi i negociaci de tractats
de la Uni Europea, en les matries que afectin les competncies
exclusives de la Generalitat 185.2
El Govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya han de dirigir
al Govern de lEstat i a les Corts Generals les observacions que
estimin pertinents sobre les iniciatives presentades davant la Uni
Europea 186.4
El Govern de la Generalitat el pot instar a iniciar accions davant
el Tribunal de Justcia de la Uni Europea en defensa dels legtims
interessos i competncies de la Generalitat; la negativa a exercir
les accions sollicitades ha dsser motivada i ha dsser comunicada
immediatament a la Generalitat 191.2; 191.3
Ha dinformar prviament la Generalitat sobre els actes de subscripci
dels tractats que afectin les competncies de Catalunya 196.1
261
Si no acull la posici del Govern de la Generalitat en el cas que sigui

determinant, ho ha de motivar davant la Comissi Bilateral
Generalitat - Estat DA 2
Vegeu tamb Comissi Bilateral Generalitat - Estat
de la Generalitat
Integra la Generalitat, juntament amb el Parlament, la Presidncia
de la Generalitat i les altres institucions que estableix el captol V
del ttol II 2.2
T la seu permanent a la ciutat de Barcelona, sens perjudici que es pugui
reunir en altres llocs de Catalunya 10
Ha dadoptar mesures per a garantir ls del catal en les activitats
docents, no docents i de recerca 50.2
T iniciativa legislativa 62.1
La seva regulaci s matria de desenvolupament bsic
de lEstatut 62.2
Pot dictar normes amb rang de llei per delegaci del Parlament 63
Pot dictar, en cas de necessitat extraordinria i urgent, disposicions
legislatives provisionals sota la forma de decret llei 64.1
s lrgan superior collegiat que dirigeix lacci poltica i
lAdministraci de la Generalitat 68.1
Exerceix la funci executiva i la potestat reglamentria 68.1
Es compon del president o presidenta de la Generalitat, el conseller
primer o consellera primera, si escau, i els consellers 68.2
Una llei nha de regular lorganitzaci, el funcionament
i les atribucions 68.3
Cessa quan ho fa el president o presidenta de la Generalitat 68.4
Els actes, disposicions generals i normes que nemanen han dsser
publicats en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya 68.5
Es regula lestatut personal dels membres del Govern 70
La Comissi Jurdica Assessora i el Consell de Treball, Econmic
i Social de Catalunya en sn els rgans consultius 72
El Parlament li pot requerir informaci, i tamb demanar-li
que comparegui al Ple i a les comissions 73
Sen regula la responsabilitat poltica 74
262
Ha de proposar al Govern de lEstat la determinaci i la revisi

de la demarcaci i la planta judicials 107.1
Ha darticular frmules de collaboraci i cooperaci mtues amb
el Govern de lEstat en el cas de les activitats que lEstat acompleix
amb relaci a la projecci internacional de la cultura 127.3
Els convenis que subscriu amb el Govern de lEstat shan de publicar
en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya 177.2
El marc general i permanent de relaci amb el Govern de lEstat
s la Comissi Bilateral Generalitat - Estat 183.1
Ha de dirigir al Govern de lEstat i a les Corts Generals les observacions
pertinents sobre les iniciatives de revisi dels tractats
subsegents 185.1
Ha de formular observacions amb relaci a les iniciatives presentades
per lEstat davant la Uni Europea 186.4
Pot instar el Govern de lEstat a iniciar accions davant el Tribunal
de Justcia de la Uni Europea en defensa dels interessos
i les competncies de la Generalitat 191.2
La iniciativa de la reforma de lEstatut correspon al Parlament
i al Govern 222.1.a
Vegeu tamb Administraci de la Generalitat
governs locals
Es regulen els municipis, les vegueries, les comarques i els altres ens
supramunicipals captol VI del ttol II
Es determina lorganitzaci territorial del govern local 83
Es garanteix als municipis un nucli de competncies prpies en diverses
matries 84; 160.1.b
Vegeu tamb comarques; Consell de Governs Locals; cooperaci local; ens locals;
finances dels governs locals; municipis; vegueries
grups parlamentaris
El Reglament del Parlament en regula els requisits de formaci i tamb
la intervenci en lexercici de les funcions parlamentries 59.2
Participen en totes les comissions en proporci a llurs membres 59.3
263
El nombre de diputats de la Diputaci Permanent el determina

el Reglament en proporci a la representaci de cada grup
parlamentari 59.4
Poden proposar, en nombre de tres, o si representen la majoria absoluta,
les sessions extraordinries del Parlament 60.1
Els senadors que representen la Generalitat sn designats en proporci
al nombre de diputats de cada grup parlamentari 61.a; DA 1
Tenen iniciativa legislativa 62.1
Han de tenir representaci en la comissi mixta paritria relativa a la
reforma dels ttols de lEstatut no inclosos en larticle 222 223.1.e
Poden sollicitar dictamen al Consell de Garanties Estatutries sobre
la compatibilitat amb lEstatut de les lleis del Parlament o de les
normes amb rang de llei dictades pel Govern abans de lentrada
en vigor daquest DT 1.2
H
habitatge
a accedir a un habitatge digne; els poders pblics han destablir
per llei un sistema de mesures que garanteixi aquest dret 26
Els poders pblics han de promoure poltiques pbliques que
afavoreixin lemancipaci dels joves facilitant-los-hi laccs 40.4
Els poders pblics hi han de facilitar laccs per mitj de la promoci
dhabitatge pblic i dhabitatge protegit 47
Els governs locals hi tenen competncies prpies 84.2.b
La competncia exclusiva de la Generalitat en matria durbanisme
inclou la poltica de sl i habitatge 149.5.d
heliports
Vegeu infraestructures de transport
hidrocarburs
Vegeu impost sobre hidrocarburs; impost sobre les vendes al detall
de determinats hidrocarburs; sistema tributari
264
higiene en el treball
himne
El de Catalunya s Els segadors; juntament amb la bandera
i la Diada de lOnze de Setembre, s un dels smbols nacionals
de Catalunya 8.1; 8.4
homofbia
Vegeu orientaci sexual
homosexualitat
Vegeu orientaci sexual
horaris comercials
La competncia exclusiva de la Generalitat en matria de comer
i fires ninclou la regulaci 121.1.c
Vegeu tamb comer
I
idiomes
Vegeu castell; catal; deures lingstics; drets lingstics; llengua; occit
igualtat
Es proclama com a valor superior de la vida collectiva prembul
la importncia de la igualtat de drets i, especialment, de la igualtat
entre dones i homes prembul
Els poders pblics han de promoure les condicions perqu,
tant la dels individus com la dels grups, sigui real i efectiva 4.2
Els poders pblics han de promoure la igualtat de totes les persones
amb independncia de lorigen, la nacionalitat, el sexe, la raa,
la religi, la condici social o lorientaci sexual 40.8
Els poders pblics han de promoure leradicaci del racisme,
de lantisemitisme, de la xenofbia, de lhomofbia i de qualsevol
altra expressi que atempti contra la igualtat i la dignitat
265
s un dels valors socials que els poders pblics han dimpulsar

en la formaci de lalumnat 44.1
Les mesures necessries per a promoure el progrs econmic i el progrs
social de Catalunya i dels seus ciutadans shan de basar, entre altres
principis, en el de la igualtat doportunitats 45.1
Vegeu tamb dones; drets; immigraci; joventut; persones amb discapacitats;
persones grans; unions estables de parella
immigraci
un suport lingstic especial 35.4
Els poders pblics han destablir un rgim dacolliment dels immigrants
i han de promoure poltiques que en garanteixin els drets i els
deures, la igualtat doportunitats, la plena acomodaci social
i econmica i la participaci en els afers pblics 42.6
Els governs locals tenen competncies prpies per al foment
de les poltiques dacolliment dels immigrants 84.2.m
La Generalitat t competncia exclusiva en matria de primer acolliment
dels immigrants, que inclou les actuacions sociosanitries
i dorientaci 138.1.a
Correspon a la Generalitat desenvolupar la poltica dintegraci dels
immigrants i establir i regular mesures per a llur integraci social
i econmica i per a llur participaci social 138.1.b; 138.1.c
Correspon a la Generalitat establir per llei un marc de referncia
per a lacolliment i la integraci dels immigrants 138.1.d
La Generalitat t competncia executiva en matria dautoritzaci
de treball als estrangers, en coordinaci amb la que correspon
a lEstat en matria dentrada i residncia destrangers 138.2
La Generalitat participa en les decisions de lEstat en aquesta
matria en la determinaci del contingent de treballadors
estrangers 138.3
El percentatge de poblaci immigrant s una variable bsica per a
determinar el nivell de recursos financers de qu ha de disposar
Vegeu tamb retorn de catalans emigrats
266
impacte
ambiental
Les poltiques mediambientals shan de dirigir a articular mesures
que el corregeixin 46.2
financer
Sha de valorar el que puguin tenir les disposicions generals de lEstat
sobre la Generalitat o les de la Generalitat sobre lEstat 209
impost
Vegeu tamb sistema tributari
sobre determinats mitjans de transport

s un tribut estatal cedit totalment DA 7.a
sobre el patrimoni
sobre el valor afegit
s un tribut estatal cedit parcialment DA 7.b
de lentrada en vigor de lEstatut ha de contenir la cessi del 50%
del rendiment daquest impost DA 10
Latribuci daquest impost es determina en funci del consum
en el territori de Catalunya DA 10
LAdministraci General de lEstat ha de cedir competncies normatives
sobre aquest impost en determinades operacions DA 11
sobre el vi i begudes fermentades
de lentrada en vigor de lEstatut ha de contenir la cessi
del 58% del rendiment daquest impost DA 9
sobre els productes intermedis
de lentrada en vigor de lEstatut ha de contenir la cessi
267
sobre hidrocarburs
sobre lalcohol i begudes derivades
sobre lelectricitat
sobre la cervesa
sobre la renda de les persones fsiques
Es considera com a produt a Catalunya el rendiment cedit
que correspongui als subjectes passius que hi resideixen DA 8
Sha de proposar daugmentar les competncies normatives
de la Generalitat sobre aquest impost DA 8
sobre les labors del tabac
de lentrada en vigor daquest Estatut ha de contenir la cessi
sobre les vendes al detall de determinats hidrocarburs
sobre successions i donacions
268
sobre transmissions patrimonials i actes jurdics documentats

impostos
incendis
Els governs locals tenen competncies prpies en prevenci
dincendis 84.2.f
La competncia exclusiva de la Generalitat en matria de protecci civil
inclou la direcci i la coordinaci dels serveis de prevenci i extinci
dincendis 132.1
Vegeu tamb protecci civil
indicacions geogrfiques i de qualitat

indults
La Generalitat pot emetre informes en el procediment
per a atorgar-ne 168.2
indstria
La Generalitat hi t competncia exclusiva, llevat de la planificaci,
en qu t la competncia compartida 139.1; 139.2
La Generalitat t competncia executiva en la defensa jurdica
i processal dels topnims de Catalunya aplicats al sector
de la indstria 155.2.b
cinematogrfica
Vegeu cinema
editorial
Vegeu llibres
infncia
Vegeu infants
infants
Els poders pblics nhan de garantir la protecci, especialment
contra tota forma dexplotaci, dabandonament, de maltractament
o crueltat i de la pobresa i els seus efectes 40.3
269
En totes les actuacions portades a terme pels poders pblics

o per institucions privades linters superior de linfant ha dsser
prioritari 40.3
de les famlies i de la infncia, que inclou les mesures de protecci
social i llur execuci 166.4
Vegeu tamb menors
informaci
el dret a la informaci 52.1
LAdministraci de la Generalitat ha de fer pblica la informaci
necessria perqu els ciutadans en puguin avaluar la gesti 71.4
El Parlament pot requerir al Govern i als seus membres la que consideri
necessria per a lexercici de les seves funcions 73.2
Vegeu tamb consumidors i usuaris; mitjans de comunicaci social;
rendici de comptes; tecnologies de la informaci i de la comunicaci
climtica
Vegeu informaci meteorolgica i climtica
electoral
Les campanyes institucionals que sorganitzin en ocasi dels processos
electorals han de promoure la participaci ciutadana 43.3
Els poders pblics han de procurar que els electors rebin dels mitjans
de comunicaci una informaci vera, objectiva, neutral
i respectuosa del pluralisme poltic sobre les candidatures
que concorren en els processos electorals 43.3
Vegeu tamb mitjans de comunicaci social
Totes les persones tenen dret a sser informades sobre els serveis
sanitaris a qu poden accedir i sobre les intervencions
i els tractaments mdics 23.3
en lmbit dels serveis socials
Totes les persones tenen dret a sser informades sobre les prestacions
de la xarxa de serveis socials de responsabilitat pblica 24.1
270
estadstica
LAdministraci de la Generalitat i lAdministraci de lEstat
se nhan de facilitar mtuament 209.2
mediambiental
Totes les persones tenen dret a accedir a la que tenen els poders pblics,
amb els lmits que es poden imposar per motius dordre pblic
justificats 27.3
Els poders pblics han de facilitar als ciutadans la informaci
mediambiental 46.5
meteorolgica i climtica
En correspon a la Generalitat el subministrament, incloent-hi
el pronstic, el control i el seguiment de les situacions
meteorolgiques de risc 144.5
Vegeu tamb meteorologia
policaca
La Generalitat participa en el bescanvi dinformaci en lmbit
internacional, en les relacions de collaboraci i auxili amb
les autoritats policaques daltres pasos i en els grups de treball
infraestructures
del territori i del paisatge inclou les previsions sobre emplaaments
dinfraestructures i equipaments sobre els quals tingui
competncia 149.1.d
La determinaci de lemplaament dinfraestructures i equipaments
de titularitat estatal requereix linforme de la Comissi Bilateral
Generalitat - Estat 149.2
La inversi de lEstat a Catalunya en infraestructures sha dequiparar
a la participaci relativa del producte interior brut de Catalunya
amb relaci al producte interior brut de lEstat per un perode
de set anys, i es pot emprar per a alliberar peatges o per a construir
autovies alternatives DA 3
de telecomunicacions
Vegeu telecomunicacions
271
de transport
La Generalitat t competncia exclusiva sobre els ports, els aeroports,
els heliports i les altres infraestructures que no tinguin la qualificaci
dinters general 140.1
La Generalitat participa en els organismes dabast supraautonmic
que exerceixen funcions sobre les de titularitat estatal 140.2
La qualificaci dinters general dun port, un aeroport o una altra
infraestructura requereix linforme previ de la Generalitat 140.3
La Generalitat pot participar en la gesti dun port, un aeroport
o una altra infraestructura dinters general, i pot tamb assumir
aquesta gesti 140.3
La Generalitat participa en la planificaci i la programaci dels ports
i els aeroports dinters general 140.4
La Generalitat t competncia sobre la connectivitat dels elements
que integren la xarxa viria 140.5.c
Les inversions de lEstat a Catalunya es poden emprar per a alliberar
peatges o per a construir autovies alternatives DA 3
Vegeu tamb transport
ingressos de la Generalitat
Vegeu finances de la Generalitat
inhabilitaci del president o presidenta de la Generalitat

En poden sser causa una incapacitat permanent, fsica o mental,
i una condemna penal ferma 67.7; 67.8
Vegeu tamb president o presidenta de la Generalitat
iniciativa
de la reforma de lEstatut
Correspon al Parlament, a proposta duna cinquena part
dels seus diputats, i al Govern de la Generalitat 222.1
Vegeu tamb Estatut dautonomia de Catalunya
legislativa
iniciatives legislatives al Parlament 29.3
Correspon als diputats, als grups parlamentaris i al Govern,
i tamb als ciutadans, mitjanant la iniciativa legislativa popular,
272
i als rgans representatius dels ens supramunicipals de carcter

territorial 62.1
LAjuntament de Barcelona t iniciativa per a proposar la modificaci
del rgim especial del municipi de Barcelona 89
innovaci tecnolgica
La Generalitat ha de promoure la formaci, la recerca i la innovaci
tecnolgiques 53.2
Correspon a la Generalitat la competncia exclusiva en la recerca,
el desenvolupament, la transferncia tecnolgica i la innovaci
de les explotacions i les empreses agrries i alimentries
(en el marc de lart. 149.1.13 i 16 CE) 116.1.h
La Generalitat t competncia exclusiva sobre la innovaci tecnolgica
aplicable als habitatges 137.1.g
Els criteris de collaboraci entre lEstat i la Generalitat en aquesta
matria shan de fixar dacord amb el que estableix el ttol V 158.3
Shan destablir els sistemes de participaci de la Generalitat en la fixaci
de les poltiques que afectin aquesta matria en lmbit de la Uni
Europea i en altres institucions internacionals 158.3
Vegeu tamb recerca cientfica
inspecci
El Consell de Justcia de Catalunya t atribucions respecte a la de jutjats
i tribunals 98.2.d
La Generalitat t competncia compartida en la de les caixes destalvis
amb domicili a Catalunya 120.3
La Generalitat collabora en la que exerceixen el Ministeri dEconomia
i Hisenda i el Banc dEspanya sobre les caixes destalvis amb domicili
a Catalunya 120.4
La competncia executiva de la Generalitat sobre les fires internacionals
que se celebren a Catalunya inclou lactivitat inspectora 121.2
La Generalitat t competncia compartida en la de les cooperatives
de crdit i de les entitats gestores de plans i fons de pensions
i de les entitats fsiques i jurdiques que actuen en el mercat
assegurador 126.2
La Generalitat t competncia exclusiva sobre la de les sales dexhibici
cinematogrfica 127.1.a.segon
273
La Generalitat t competncia exclusiva sobre la del patrimoni

arquitectnic, arqueolgic, cientfic, tcnic, histric, artstic,
etnolgic i cultural 127.1.b.segon
no universitari inclou la inspecci del sistema educatiu 131.2.d
La Generalitat t competncia compartida sobre la de les installacions
que produeixen, emmagatzemen, transporten i distribueixen
energia 133.1.a; 133.1.b
La Generalitat t competncia exclusiva sobre la de lhabitatge 137.1.a
La Generalitat t competncia exclusiva sobre la de la construcci
dhabitatges 137.1.e
La Generalitat t competncia executiva en la de les infraestructures
comunes de telecomunicacions 140.7.b
La Generalitat t competncia compartida sobre la dels mercats
de valors 145.c
La Generalitat t competncia exclusiva sobre la durbanisme 149.5.e
La Generalitat t competncia executiva en la de les activitats
econmiques que alterin o puguin alterar la lliure competncia
del mercat en un mbit que no ultrapassi el territori de
Catalunya 154.2.b
La Generalitat assumeix tasques complementries dinspecci
de les entitats de gesti collectiva dels drets de propietat intellectual
que actun majoritriament a Catalunya 155.1.b
La Generalitat t competncia exclusiva en la de tots els mbits
materials de competncia de la Generalitat (en el marc de lart.
149.1.18 CE) 159.1.b
La Generalitat t competncia exclusiva sobre la de centres, serveis
i establiments sanitaris 162.1
La Generalitat t competncia executiva sobre la de les activitats
de seguretat privada que sacompleixen a Catalunya 163.b
Lalta inspecci de les institucions, les entitats i les fundacions
en matria de sanitat i seguretat social s reservada
a lEstat 165.2
La Generalitat t competncia executiva sobre la de les institucions
penitenciries 168.1.b
274
La Generalitat t competncia exclusiva sobre la dels serveis

i les activitats de transport terrestre de viatgers i mercaderies
per carretera, ferrocarril i cable que transcorrin ntegrament
per Catalunya 169.1.a
La Generalitat lexerceix sobre els tributs propis i sobre els tributs
estatals cedits totalment, i tamb, si en rep la delegaci,
sobre els altres tributs estatals 203.4; 204.1; 204.2
LAdministraci tributria de lEstat lexerceix sobre els tributs estatals
no cedits totalment, sens perjudici de la possibilitat de delegaci
o de collaboraci 203.4; 204.2; 204.3
institucions
Vegeu Aran; Generalitat; relacions institucionals; sistema institucional
de la Generalitat; tractats internacionals
instruments de collaboraci entre la Generalitat i lEstat

intermediaci laboral
La competncia executiva de la Generalitat en aquesta matria inclou
la regulaci, lautoritzaci i el control de les agncies
de collocaci 170.1.d
intrusisme
La competncia exclusiva de la Generalitat sobre lexercici
de les professions titulades inclou la regulaci de les garanties
administratives per a evitar-lo 125.4.b
inversi
La de lEstat en bns i equipaments culturals de Catalunya requereix
lacord previ amb la Generalitat 127.3
La Generalitat disposa de plena autonomia de despesa 202.2
La Generalitat pot recrrer a lendeutament i emetre deute pblic
per a finanar les despeses dinversi 213.1
La de lEstat a Catalunya en infraestructures sha dequiparar a la
participaci relativa del producte interior brut de Catalunya amb
relaci al producte interior brut de lEstat per un perode de set anys,
i es pot emprar per a alliberar peatges o per a construir autovies
alternatives DA 3
275
LEstat ha de publicar la liquidaci provincial dels diversos programes

de despesa pblica a Catalunya DA 15
Vegeu tamb finanament de la Generalitat
investigaci
Vegeu comissions parlamentries dinvestigaci
cientfica
Vegeu recerca cientfica
policaca
La Generalitat t facultats dexecuci de la legislaci estatal sobre
la coordinaci dels serveis de seguretat i investigaci privades
amb la Policia de la Generalitat i les policies locals 163.d
La investigaci criminal s una de les funcions de la Policia
de la Generalitat - Mossos dEsquadra 164.5.c
inviolabilitat
El Parlament s inviolable 55.3
Els membres del Parlament sn inviolables pels vots i les opinions
que emeten en lexercici de llur crrec 57.1
El sndic o sndica de greuges s inviolable per les opinions expressades
en lexercici de les seves funcions 79.2
IRPF
Vegeu impost sobre la renda de les persones fsiques
IVA
Vegeu impost sobre el valor afegit
J
jocs i apostes
La Generalitat hi t competncia exclusiva si lactivitat sacompleix
exclusivament a Catalunya 141.1
Lautoritzaci de noves modalitats dmbit estatal o la modificaci
de les existents requereix la deliberaci a la Comissi Bilateral
Generalitat- Estat i linforme previ determinant
276
El que disposa larticle 141.2 no s aplicable a la modificaci

de les modalitats atribudes, per a finalitats socials,
a les organitzacions dmbit estatal de carcter social
i sense finalitat de lucre DA 14
Vegeu tamb tribut sobre jocs datzar
joventut
Els poders pblics han de promoure poltiques pbliques
que afavoreixin lemancipaci dels joves, facilitant-los laccs
al mn laboral i a lhabitatge 40.4
Els poders pblics han de promoure poltiques pbliques perqu els
joves puguin participar en igualtat de drets i deures en la vida social
i cultural 40.4
Correspon a la Generalitat la relaci amb les entitats internacionals
en aquesta matria, en collaboraci, si escau, amb lEstat,
i la tramitaci dels documents que atorguin 142.2
Vegeu tamb igualtat
joves
Vegeu joventut
Junta de Seguretat
Els governs locals tenen competncies prpies en la coordinaci per
mitj daquesta dels diversos cossos i forces de seguretat 84.2.e
La Generalitat participa, per mitj daquesta, en la coordinaci de
les poltiques de seguretat i de lactivitat dels cossos policacs
de lEstat i de Catalunya i en les relacions de collaboraci i auxili
jurisdicci contenciosa administrativa
Correspon a la Generalitat la impugnaci davant aquesta dels actes
i els acords adoptats pels municipis 86.5
justcia
Es proclama com a valor superior de la vida collectiva prembul
Catalunya, des de la seva tradici humanista, aferma el seu comproms
amb tots els pobles per a construir un ordre mundial pacfic
i just prembul
277

Vegeu tamb poder judicial; Tribunal de Justcia de la Uni Europea
de pau
La Generalitat hi t competncia i es fa crrec de les indemnitzacions
dels jutges i de la creaci i la provisi de les secretaries i dels altres
mitjans necessaris (en els termes de la LOPJ) 108.1
El nomenament dels jutges correspon al Consell de Justcia
de Catalunya 108.1
de proximitat
La Generalitat pot instar que sestableixi en determinades poblacions
un sistema de justcia de proximitat per a resoldre conflictes
menors 108.2
gratuta
La Generalitat t competncia per a ordenar els serveis de justcia
gratuta i dorientaci jurdica gratuta 106.1
jutges
Els que ocupin una plaa a Catalunya han dacreditar que tenen
un nivell de coneixement adequat i suficient de les llenges
oficials 33.3; 102.1
La Generalitat proposa al Govern de lEstat, al Consell General del
Poder Judicial o al Consell de Justcia de Catalunya la convocatria
doposicions i concursos per a proveir-ne les places vacants 101.1
El Consell de Justcia de Catalunya convoca els concursos
per a proveir-ne les places vacants (en els termes de la LOPJ) 101.2
Els que ocupin una plaa a Catalunya han dacreditar un coneixement
suficient del dret propi de Catalunya 102.2
Vegeu tamb magistrats
de pau
Vegeu justcia de pau
jutjats
La Generalitat en pot crear per delegaci del Govern de lEstat
(en els termes de la LOPJ) 107.2
Vegeu tamb jutges
278
L
legislaci
de seguretat social
La Generalitat t competncia compartida per a desplegar-la
i executar-la 165.1.a
penal
La Generalitat participa en lelaboraci i la reforma daquesta legislaci
quan incideix en les competncies de menors 166.3.b
penitenciria
En correspon a la Generalitat lexecuci 168.1
processal
La Generalitat participa en lelaboraci i la reforma daquesta legislaci
quan incideix en les competncies de menors 166.3.b
legislatura
El president o presidenta de la Generalitat ha de convocar eleccions
quinze dies abans que fineixi 56.4
Fineix per expiraci del mandat legal en complir-se els quatre anys
de la data de les eleccions, per manca delecci del president
o presidenta de la Generalitat o per dissoluci anticipada 66
Vegeu tamb Parlament de Catalunya
literatura
la creaci i la producci literries portades a terme
Vegeu tamb llibres
litoral
Els poders pblics han de vetllar per la cohesi econmica
i territorial per mitj de la protecci del paisatge i la defensa
del litoral 46.4
La Generalitat t competncia exclusiva en lordenaci
del litoral 149.3
279
La Generalitat t competncia exclusiva, dins lordenaci del litoral,

per a establir i regular plans territorials dordenaci i s del litoral
i de les platges 149.3.a
La Generalitat t competncia exclusiva sobre la gesti dels ttols
docupaci i s del domini pblic maritimoterrestre, incls
latorgament de concessions dobres fixes a la mar,
i sobre la regulaci i la gesti del rgim econmic
financer 149.3.b; 149.3.c
La Generalitat t competncia exclusiva en matria dexecuci dobres
i actuacions al litoral que no siguin dinters general 149.3.d
Corresponen a la Generalitat lexecuci i la gesti de les obres
dinters general situades al litoral 149.4
Vegeu tamb abocaments; mar
llacs
Els governs locals tenen competncies prpies sobre la regulaci,
la gesti i la vigilncia de les activitats i els usos que shi porten
a terme 84.2.n
llavors
La Generalitat hi t competncia exclusiva 116.1.e
Llei orgnica
4/1979, del 18 de desembre, dEstatut dautonomia de Catalunya
Vegeu Estatut dautonomia de Catalunya
del poder judicial

Determina els termes en qu el Tribunal Superior de Justcia de
Catalunya s competent per a conixer de recursos i de procediments
i per a tutelar drets 95.1
Determina labast i el contingut dels recursos que tenen
com a ltima instncia el Tribunal Superior de Justcia
de Catalunya 95.2
Determina en quins termes participa el Consell de Justcia
de Catalunya en la proposta de nomenament del president
o presidenta del Tribunal Superior de Justcia de Catalunya 95.5
280
Determina en quins termes participa el Consell de Justcia de Catalunya

en la proposta de nomenament dels presidents de sala del Tribunal
Superior de Justcia de Catalunya 95.6
Determina, juntament amb altres normes, les atribucions del Consell
de Justcia de Catalunya 98.1; 98.2
Determina quins membres del Consell de Justcia de Catalunya
han dsser nomenats pel Parlament 99.1
Determina els termes en qu el Consell de Justcia de Catalunya
pot convocar els concursos per a proveir places vacants de jutges
i magistrats 101.2
Determina el marc en qu es poden crear cossos de funcionaris
al servei de lAdministraci de justcia dependents de la funci
pblica de la Generalitat 103.3
La Generalitat shi ha datenir en lexercici de les seves competncies
sobre les oficines judicials i els rgans i els serveis de suport
als rgans jurisdiccionals 105
Estableix en quins termes la Generalitat pot crear seccions
i jutjats 107.2
Estableix en quins termes correspon a la Generalitat
la competncia sobre els jutjats de pau i en quins termes
correspon al Consell de Justcia de Catalunya el nomenament
dels jutges de pau 108.1
Dacord amb aquesta, la Generalitat pot instar que sestableixi
un sistema de justcia de proximitat 108.2
La Generalitat exerceix totes les funcions i les facultats que aquesta llei
reconeix al Govern de lEstat amb relaci a lAdministraci
lleialtat institucional
Les relacions de la Generalitat amb lEstat es fonamenten en aquest
principi 3.1
Sha de valorar dacord amb aquest principi limpacte financer
de les disposicions generals de lEstat sobre la Generalitat
o les de la Generalitat sobre lEstat 209
281
lleis
Vegeu tamb Estatut dautonomia de Catalunya; Llei orgnica del poder
judicial; procediment legislatiu
de Catalunya
Es poden determinar per llei ens locals altres que els municipis,
les vegueries i les comarques 2.3
Les lleis de normalitzaci lingstica estableixen loficialitat
de larans 6.5
La llei que regula el funcionament del Govern ha de regular
la possibilitat que es reuneixi fora de Barcelona 10
La llei relativa a les comunitats catalanes a lexterior ha destablir
els termes en qu la Generalitat els ha de prestar assistncia
i hi ha de fomentar els vincles 13
Es pot establir per llei lextensi dels drets estatutaris a persones altres
que els ciutadans de Catalunya 15.3
Es pot establir per llei la gratutat de lensenyament en etapes
no obligatries 21.4
Sha destablir per llei un sistema de mesures per a garantir el dret
daccs a un habitatge digne 26
Shan de regular per llei les condicions dexercici i els efectes
dels drets de petici i de queixa, i tamb les obligacions
de la Generalitat i dels ens locals com a institucions
receptores 29.5
Shan de regular per llei les condicions dexercici i les garanties
del dret daccedir en condicions digualtat als serveis pblics
i als serveis econmics dinters general i del dret a una bona
Administraci 30.3
Shan de determinar per llei els casos en qu cal adoptar una carta
de drets dels usuaris dels serveis pblics i dobligacions dels
prestadors 30.3
Shan de determinar per llei, amb relaci a larans, drets i deures
lingstics altres que els estatutaris 36.3
Sha daprovar per llei la Carta dels drets i els deures dels ciutadans
de Catalunya 37.2
Sha de fer per llei la regulaci essencial i el desenvolupament directe
dels drets estatutaris 37.3
282
Shan de regular per llei les diferents unions estables de parella

i les altres formes de convivncia 40.7
El rgim electoral de Catalunya sha de regular per llei 56.1; 56.2;
56.3; DT 2
Shan de regular per llei les sancions per lincompliment
de lobligaci de comparixer davant una comissi
dinvestigaci del Parlament 59.6
El Parlament pot elaborar proposicions de llei per a presentar-les
a la Mesa del Congrs dels Diputats 61.b
El Parlament pot sollicitar al Govern de lEstat ladopci de projectes
de llei 61.c
Sha de regular per llei la iniciativa legislativa popular que correspon
als ciutadans 62.1
Sha de regular per llei la iniciativa legislativa que correspon
als rgans representatius dels ens supramunicipals de carcter
territorial 62.1
bsic 62.2
Les lleis de delegaci legislativa al Govern no poden tenir per objecte
ni la reforma de lEstatut, ni les lleis de desenvolupament bsic,
llevat que siguin per a autoritzar lestabliment dun text refs,
ni la regulaci essencial i el desenvolupament directe dels drets
estatutaris, ni el pressupost de la Generalitat 63.1
La delegaci legislativa al Govern ha dsser expressa i sha de fer
per llei 63.2
Les lleis de delegaci legislativa que autoritzin el Govern a formular un
nou text articulat han de fixar les bases del text, i les que lautoritzin
a refondre textos legals han de determinar labast i els criteris
de la refosa 63.3
Les lleis de delegaci poden establir un rgim de control especial
per als decrets legislatius 63.4
Es pot regular per llei la limitaci de mandats del president o presidenta
Sha de regular per llei lestatut personal del president o presidenta
283
Sha de determinar per llei el conseller o consellera que ha de suplir

i substituir el president o presidenta de la Generalitat en els casos
dabsncia, malaltia, cessament per causa dincapacitat
i defunci 67.8
Shan de regular per llei lorganitzaci, el funcionament i les atribucions
del Govern 68.3
Shan destablir per llei les funcions prpies del conseller primer
o consellera primera 69
Sha de regular per llei lorganitzaci de lAdministraci
Shan de determinar per llei les modalitats de descentralitzaci
funcional i les diverses formes de personificaci de lAdministraci
de la Generalitat 71.6.a
Shan de determinar per llei les formes dorganitzaci i gesti
dels serveis pblics de lAdministraci de la Generalitat,
i tamb la participaci del sector privat en lexecuci
de les poltiques pbliques i en la prestaci dels serveis
pblics 71.6.b; 76.1.c
Sha de determinar per llei lactuaci de lAdministraci
de la Generalitat en rgim de dret privat 71.6.c
Sha de regular per llei lestatut jurdic del personal al servei
de lAdministraci de la Generalitat 71.7
Shan de regular per llei la composici i les funcions de la Comissi
Jurdica Assessora 72.1
Shan de regular per llei la composici i les funcions del Consell
de Treball, Econmic i Social de Catalunya 72.2
Shan de regular per llei la composici i el funcionament del Consell
de Garanties Estatutries, lestatut dels seus membres i els
procediments relatius a lexercici de les seves funcions,
i se nha de garantir lautonomia orgnica, funcional
i pressupostria 77.3; 77.4
Es poden ampliar per llei les funcions dictaminadores del Consell
de Garanties Estatutries 77.3
Shan de regular per llei els mecanismes destinats a garantir lobligaci
de les administracions pbliques i daltres entitats i persones de
284
cooperar amb el Sndic de Greuges, i les sancions per lincompliment

Shan de regular per llei lorganitzaci i les atribucions del Sndic
de Greuges i lestatut personal, les incompatibilitats i les causes
de cessament de la persona que nocupa el crrec 79.2; 79.3
Shan de regular per llei lorganitzaci i el funcionament
de la Sindicatura de Comptes i lestatut personal,
les incompatibilitats i les causes de cessament dels sndics
de comptes 80.2; 81.2
Shan destablir per llei els mbits dactuaci del Consell de
lAudiovisual de Catalunya i els criteris delecci dels seus
membres 82
Shan de regular per llei la creaci, la modificaci i la supressi
de les comarques, i se nha destablir el rgim jurdic 83; 92.2
Shan de regular per llei la composici, lorganitzaci i les funcions
del Consell de Governs Locals 85
Shan destablir per llei els requisits per a laplicaci del rgim de consell
obert en els municipis 86.2
Shan de garantir per llei la descentralitzaci i la capacitat suficients
a les entitats municipals descentralitzades 86.7
Les lleis no poden limitar el dret de cooperaci entre els municipis si no
s per a garantir lautonomia dels altres ens que tenen reconeguda
aquesta capacitat 87.2
Les lleis que afecten el rgim jurdic, orgnic, funcional, competencial
i financer dels municipis han de tenir en compte les caracterstiques
que els diferencien 88
Sha destablir per llei el rgim especial del municipi de Barcelona 89
Shan de regular per llei la creaci, la modificaci i la supressi de les
vegueries, i se nha de desplegar el rgim jurdic 91.4
Shan de regular per llei la creaci, la modificaci i la supressi dels ens
locals supramunicipals altres que la comarca, i se nha destablir
el rgim jurdic 93
Sha destablir per llei el rgim especial de lAran 94.1; 94.3; 94.4
Shan destablir per llei els recursos financers suficients per al Conselh
Generau dAran 94.5
285
Sha de determinar per llei quins recursos extraordinaris de revisi

correspon de resoldre al Tribunal Superior de Justcia de
Catalunya 95.4
Es poden establir per llei noves atribucions del Consell de Justcia
de Catalunya 98.1
Shan de determinar per llei la forma i labast en qu els magistrats,
els jutges i els fiscals han dacreditar que coneixen el catal i el dret
propi de Catalunya 102.1; 102.2
Es poden crear per llei cossos de funcionaris al servei
de lAdministraci de justcia dependents de la funci pblica
Sha de fixar per llei la capitalitat de les demarcacions judicials 107.3
Sha de desplegar i concretar per llei la legislaci bsica de lEstat
en les matries en qu la Generalitat t competncies compartides
amb lEstat 111
Sha destablir per llei un marc de referncia per a lacolliment
i la integraci dels immigrants 138.1.d
Es poden establir per llei procediments de relaci entre els ens locals
i la poblaci 151.c
Sha destablir per llei el rgim jurdic dels convenis signats
per la Generalitat 177.1
Es poden establir per llei tributs propis de la Generalitat 203.5
Sha de crear per llei, en el termini dun any a partir de lentrada
en vigor de lEstatut, lAgncia Tributria de Catalunya 204.4; DF 2
Els pressupostos de la Generalitat i dels organismes, les institucions
i les empreses que en depenen saproven anualment per llei 212
Shan de regular per llei ladministraci, la defensa i la conservaci
del patrimoni de la Generalitat 215.2
Les lleis poden autoritzar la Generalitat a constituir empreses
pbliques 216
La competncia de la Generalitat en matria de finanament local pot
incloure la capacitat legislativa per a establir i regular els tributs
propis dels governs locals 218.2
Sha de regular per llei un fons de cooperaci local 219.1
286
La llei de finances locals ha de desplegar els principis i les disposicions

de lEstatut en aquesta matria i ha de determinar els criteris de
distribuci entre els governs locals dels ingressos consistents
en participacions en tributs i en subvencions incondicionades
estatals 219.2; 220
Sha de regular per llei la designaci dels senadors que representen
la Generalitat DA 1.1; DA 1.2
Les lleis vigents en el moment de lentrada en vigor de lEstatut
que siguin incompatibles amb els drets reconeguts pel ttol I
shi han dadaptar en el termini de dos anys DT 1.1
El Consell de Garanties Estatutries pot dictaminar sobre la
compatibilitat amb lEstatut de les lleis aprovades abans de lentrada
en vigor daquest DT 1.2
de lEstat
El Parlament pot elaborar proposicions de llei per a presentar-les
a la Mesa del Congrs dels Diputats 61.b
El Parlament pot sollicitar al Govern de lEstat ladopci de projectes
de llei 61.c
Shan de determinar per llei orgnica els termes en qu el Tribunal
Superior de Justcia de Catalunya s competent per a conixer
dels recursos i dels procediments en els diversos ordres
jurisdiccionals i per a tutelar els drets estatutaris 95.1
El projecte de llei de determinaci i revisi de la demarcaci i la planta
judicials que el Govern de lEstat trameti a les Corts Generals
ha danar acompanyat de la proposta preceptiva del Govern
Es poden fixar per llei, com a principis o mnim com normatiu, les
bases en qu sha demmarcar lexercici per la Generalitat de la
potestat legislativa, la potestat reglamentria i la funci executiva
en les matries en qu t competncies compartides
amb lEstat 111
La Generalitat ha de respectar la legislaci bsica de lEstat i la reserva
de llei orgnica en lexercici de la competncia exclusiva sobre
el rgim jurdic de les associacions 118.1
287
La Generalitat ha de respectar la legislaci bsica de lEstat en lexercici

de la competncia compartida sobre lactivitat financera de les caixes
destalvis amb domicili a Catalunya 120.2
La Generalitat les ha de respectar en lexercici de la competncia
executiva en matria de salvament martim 132.3
Es pot establir per llei que la Generalitat participi en la gesti
dinfraestructures de transport dinters general, o que
lassumeixi 140.3
Shan de determinar per llei els termes en qu la Generalitat participa
en la planificaci i la programaci de ports i aeroports dinters
general 140.4
en la gesti de la xarxa viria de titularitat estatal 140.5
en la planificaci i la programaci de les infraestructures de la xarxa
ferroviria de titularitat estatal 140.6
Shan de determinar per llei els termes en qu correspon a la
Generalitat la competncia executiva en matria de comunicacions
electrniques 140.7
La Generalitat ha de respectar la legislaci bsica de lEstat
en la regulaci del rgim jurdic de la propietat del sl 149.5.b
Shan de determinar per llei els termes en qu la Generalitat
ha de participar en la gesti del registre estatal dentitats
religioses 161.2.a
Shan destablir per llei els termes en qu la Policia de la Generalitat Mossos dEsquadra exerceix les funcions en lmbit de la policia
judicial i de la investigaci criminal 164.5.c
La Generalitat les ha de respectar en la participaci en els rgans
dadministraci de Paradors de Turisme dEspanya 171.c
Sha de regular per llei la participaci de la Generalitat en les
institucions, els organismes i els procediments de presa de decisions
de lEstat que afectin les seves competncies 174.3
Es poden establir per llei els termes en qu la Generalitat ha de
participar en els processos de designaci de membres del Tribunal
Constitucional i del Consell General del Poder Judicial 180
288
La Comissi Bilateral Generalitat - Estat delibera, fa propostes i, si escau,

adopta acords amb relaci als projectes de llei que incideixen
en la distribuci de competncies entre lEstat
i la Generalitat 183.2.a
Les relacions dordre tributari i financer entre lEstat i la Generalitat shan
de regular per llei orgnica (art. 157.3 CE), que sha dinterpretar
harmnicament amb les normes de lEstatut 201.1; DA 12
La Comissi Mixta dAfers Econmics i Fiscals Estat - Generalitat ha de
proposar mesures de cooperaci per a garantir lequilibri del sistema
de finanament quan pugui sser alterat per decisions legislatives
estatals o de la Uni Europea 210.3
La reforma de lEstatut sha de fer per llei orgnica 222.1.b; 223.1.b;
223.1.d; 223.1.i
El Govern de lEstat ha de tramitar com a projecte de llei els acords
a qu arribi amb el Govern de la Generalitat per a la modificaci
de la relaci de tributs estatals cedits DA 7
El Govern de lEstat ha de tramitar com a projecte de llei lacord de la
Comissi Mixta dAfers Econmics i Fiscals Estat - Generalitat que
determini labast i les condicions de la cessi de tributs estatals DA 7
de lentrada en vigor de lEstatut ha de contenir de percentatge
de cessi determinat respecte a diversos impostos DA 8; DA 9; DA 10
Vegeu tamb Llei orgnica del poder judicial
llengua
Totes les persones tenen dret a no sser discriminades per raons
lingstiques 32
Els alumnes que sincorporen ms tard de ledat corresponent al sistema
escolar de Catalunya gaudeixen del dret a rebre un suport lingstic
especial 35.4
Els poders pblics han de promoure el coneixement suficient
duna tercera llengua en finalitzar lensenyament obligatori 44.2
de signes catalana
Els poders pblics nhan de garantir ls 50.6
Ha dsser objecte densenyament, protecci i respecte 50.6
289
oficial
Ho s el catal, que s la llengua prpia de Catalunya, i tamb ho s
el castell, que s la llengua oficial de lEstat espanyol 6.1; 6.2
Totes les persones tenen el dret dutilitzar les dues llenges oficials
i els ciutadans de Catalunya tenen el dret i el deure
de conixer-les 6.2
lexercici del dret dutilitzar les dues llenges oficials i el compliment
del deure de conixer-les 6.2
No hi pot haver discriminaci per ls de qualsevol de les dues llenges
oficials 6.2
Els actes jurdics fets en qualsevol de les dues llenges oficials tenen,
pel que fa a la llengua, validesa i eficcia plenes 32
Totes les persones, en les relacions amb lAdministraci de justcia,
el Ministeri Fiscal, el notariat i els registres pblics, tenen dret
a utilitzar la que elegeixin 33.2
Totes les persones, en les relacions amb lAdministraci de justcia,
el Ministeri Fiscal, el notariat i els registres pblics, tenen dret
a rebre tota la documentaci oficial emesa a Catalunya en la llengua
sollicitada 33.2
Cap persona, en les relacions amb lAdministraci de justcia,
el Ministeri Fiscal, el notariat i els registres pblics, no pot patir
indefensi ni dilacions indegudes a causa de la llengua emprada,
i no es pot exigir a ning cap mena de traducci 33.2
Els jutges i els magistrats, els fiscals, els notaris, els registradors
de la propietat i mercantils, els encarregats del Registre Civil
i el personal al servei de lAdministraci de justcia han dacreditar
el coneixement adequat i suficient de les llenges oficials 33.3
LAdministraci de lEstat situada a Catalunya ha dacreditar
que el personal al seu servei t un nivell de coneixement adequat
i suficient de les dues llenges oficials 33.4
en la que elegeixin en llur condici dusuries o consumidores
de bns, productes i serveis 34
290

El professorat i lalumnat dels centres universitaris tenen dret
a expressar-se, oralment i per escrit, en la que elegeixin 35.5
Les proves dels concursos i les oposicions de magistrats, jutges i fiscals,
si tenen lloc a Catalunya, es poden fer en qualsevol de les dues
llenges oficials, a elecci del candidat o candidata 101.3
El personal al servei de lAdministraci de justcia i de la Fiscalia
a Catalunya ha dacreditar un coneixement adequat i suficient
de les dues llenges oficials 102.4
Vegeu tamb arans; castell; catal
prpia
La de Catalunya s el catal 6.1
El catal, com a llengua prpia de Catalunya, s la llengua ds normal
i preferent de les administracions pbliques i dels mitjans de
comunicaci pblics de Catalunya, i s tamb la llengua normalment
emprada com a vehicular i daprenentatge en lensenyament 6.1
La de lAran s loccit, amb la denominaci darans 6.5
ha dsser valorat duna manera especfica i singular per a obtenir
una plaa en els concursos de trasllat de magistrats, jutges
i fiscals 102.3
La Generalitat t competncia exclusiva per a determinar-ne labast,
els usos i els efectes jurdics de loficialitat 143.1
La Generalitat t competncia exclusiva en la normalitzaci lingstica
del catal 143.1
La Generalitat i el Conselh Generau dAran tenen competncia
sobre la normalitzaci lingstica de loccit 143.2
Vegeu tamb arans; catal
lleure
Els poders pblics han de facilitar i promoure laccs a les activitats
deducaci en el lleure 44.3
Els governs locals hi tenen competncies prpies 84.2.k
291

europeu i internacional que tenen per objecte desenvolupar-lo 134.4
Vegeu tamb activitats martimes; activitats recreatives
llibertat
La llibertat collectiva de Catalunya troba en les institucions
de la Generalitat el nexe amb una histria dafirmaci i respecte
dels drets fonamentals i de les llibertats pbliques de la persona
i dels pobles prembul
El poble catal proclama la llibertat com un dels valors superiors
de la seva vida collectiva prembul
Els poders pblics han de promoure el ple exercici de les llibertats que
reconeixen lEstatut, la Constituci, la Uni Europea, la Declaraci
universal de drets humans, el Conveni europeu per a la protecci
dels drets humans i altres tractats i convenis internacionals subscrits
per Espanya 4.1; 15.1; 37.4
Els poders pblics han de promoure les condicions perqu tant
la dels individus com la dels grups siguin reals i efectives 4.2
Els poders pblics lhan de promoure 4.3
Vegeu tamb memria histrica; Sndic de Greuges
densenyament
La Generalitat ha de respectar el dret a la llibertat densenyament
en lexercici de la competncia compartida en matria
densenyament no universitari 131.3
religiosa
Els poders pblics han de vetllar per la convivncia religiosa i
pel respecte a la diversitat de creences i conviccions tiques
i filosfiques, i han de fomentar les relacions interculturals 42.7
la participaci en la gesti del registre estatal; lestabliment
dacords i convenis de cooperaci amb les esglsies, les confessions
292
i les comunitats religioses que hi estiguin inscrites, i la promoci,

el desenvolupament i lexecuci dels acords i dels convenis signats
entre lEstat i les dites esglsies, confessions i comunitats 161.2
Vegeu tamb entitats religioses; igualtat; pluralisme en els mitjans
de comunicaci
llibres
La Generalitat t competncia exclusiva per a establir les mesures
relatives a la producci i la distribuci de llibres, i per a gestionar-ne
el dipsit legal i atorgar-ne els codis didentificaci 127.1.a
Vegeu tamb bns documentals, bibliogrfics i culturals; biblioteques;
patrimoni documental i bibliogrfic
de comptadoria dhipoteques
Vegeu notaris arxivers de protocols de districte
llicncies de doblatge
La Generalitat t competncia exclusiva sobre el control
i la concessi daquestes a les empreses distribudores domiciliades
a Catalunya 127.1.a.segon
Vegeu tamb cinema; cultura
lliure competncia
La Generalitat, respecte a les activitats econmiques que sexerceixen
principalment a Catalunya, t competncia exclusiva en matria
de promoci de la competncia en els mercats 154.1
La Generalitat, respecte a les activitats econmiques que alterin
o puguin alterar la lliure competncia del mercat en un mbit
que no ultrapassi el territori de Catalunya, t competncia executiva
en matria de defensa de la competncia 154.2
llotges de contractaci
La Generalitat hi t competncia compartida 119.4
Vegeu tamb pesca
LOPJ
Vegeu Llei orgnica del poder judicial
293
M
magistrats
Per a prestar llurs serveis a Catalunya han dacreditar que tenen un
nivell de coneixement adequat i suficient de les llenges oficials 33.3
Els nomenaments i els cessaments dels que sincorporen a la carrera
judicial temporalment en rgans jurisdiccionals situats a Catalunya
sn proposats al Consell General del Poder Judicial i expedits
pel Consell de Justcia de Catalunya 98.2.b
La Generalitat proposa al Govern de lEstat, al Consell General
del Poder Judicial o al Consell de Justcia de Catalunya
la convocatria doposicions i concursos per a proveir-ne
les places vacants 101.1
El Consell de Justcia de Catalunya convoca els concursos
per a proveir-ne les places vacants 101.2
Els que ocupin una plaa a Catalunya han dacreditar un coneixement
adequat i suficient del catal 102.1
La Generalitat participa en la designaci de membres del Tribunal
Constitucional i del Consell General del Poder Judicial 180
Vegeu tamb jutges
malalties professionals
maltractaments
Vegeu dones; drets; persones grans; violncia de gnere
mancomunitats
Vegeu cooperaci local
mandat
Vegeu diputats; legislatura
mar
La Generalitat t competncia exclusiva en la pesca martima
en aiges interiors 119.2
La Generalitat t competncia exclusiva en la pesca recreativa
294
La Generalitat t competncia exclusiva en la regulaci i la gesti

dels recursos pesquers i la delimitaci despais protegits
La Generalitat t competncia exclusiva en matria dactivitats
martimes, que inclou el marisqueig, laqicultura, el busseig
professional i la formaci i les titulacions en matria dactivitats
desbarjo 119.3
La Generalitat t competncia compartida en matria dordenaci
del sector pesquer 119.4
La Generalitat t competncia executiva en matria de salvament
martim 132.3
dels recursos naturals, de la flora i la fauna, de la biodiversitat
i del medi ambient mar i aqutic, si no t per finalitat
la preservaci dels recursos pesquers martims 144.1.c
La Generalitat t competncia compartida en la regulaci
i la gesti dels abocaments efectuats en les aiges
interiors 144.1.g
La Generalitat t competncia exclusiva sobre la gesti dels ttols
docupaci i s del domini pblic maritimoterrestre, incls
latorgament de concessions dobres fixes a la mar, i sobre
la regulaci i la gesti del rgim econmic financer 149.3.b; 149.3.c
La Generalitat t competncia exclusiva en el transport
martim 169.6
Vegeu tamb espais naturals; litoral; medi ambient
marina mercant
La Generalitat, en lexercici de la competncia exclusiva sobre
el transport martim i fluvial que transcorre ntegrament
per Catalunya, ha de respectar les competncies de lEstat
en marina mercant i ports 169.6
marisqueig
La Generalitat t competncia exclusiva per a regular-lo i gestionar-lo
i per a establir les condicions per a practicar-lo, i tamb
per a regular-ne i gestionar-ne els recursos 119.3.a
295
mecanismes danivellament i de solidaritat

El finanament de la Generalitat no ha de comportar efectes
discriminatoris envers Catalunya respecte a les altres comunitats
autnomes (art. 138.2 CE) 201.4; DA 4
Els recursos de la Generalitat sn, entre altres, els que deriven dels seus
ingressos tributaris, ajustats a lala o a la baixa en funci de la seva
participaci en aquests mecanismes 206.1
Els recursos financers de qu disposi la Generalitat es poden ajustar
perqu el sistema estatal de finanament disposi de recursos
suficients per a garantir lanivellament i la solidaritat entre
les comunitats autnomes 206.3
La Generalitat, si escau, en rep recursos 206.3
Shan de determinar dacord amb el principi de transparncia,
i se nha davaluar el resultat quinquennalment 206.4
LEstat ha de garantir que llur aplicaci no alteri en cap cas la posici
de Catalunya en lordenaci de rendes per capita entre les comunitats
autnomes abans de lanivellament 206.5
nacorda la contribuci 210.2.b
medi ambient
de contaminaci 27.2
Els poders pblics han de vetllar per la protecci del medi ambient 46.1
Es regulen els objectius de les poltiques mediambientals 46.2
Els governs locals tenen competncies prpies en la protecci del medi
ambient 84.2.j
La Generalitat t competncia exclusiva sobre la planificaci
i ladopci de mesures i instruments especfics de gesti i
protecci dels recursos i dels ecosistemes pel que fa a les conques
hidrogrfiques internes 117.1.b
La Generalitat t competncia executiva sobre ladopci
de mesures addicionals de protecci i sanejament dels recursos
i dels ecosistemes aqutics pel que fa a les conques hidrogrfiques
compartides 117.3.a
296

dels recursos pesquers i la delimitaci despais protegits en aiges
interiors 119.2
La Generalitat hi t competncia compartida, i s competent
per a lestabliment de normes addicionals de protecci 144.1
La Generalitat t competncia compartida sobre els instruments
de planificaci ambiental 144.1.a
La Generalitat t competncia compartida sobre les mesures
de sostenibilitat, fiscalitat i recerca ambientals 144.1.b
La Generalitat t competncia compartida sobre els recursos naturals,
la flora i la fauna, la biodiversitat i el medi ambient mar i
aqutic 144.1.c
La Generalitat t competncia compartida sobre la producci denvasos
i embalatges 144.1.d
La Generalitat t competncia compartida sobre la generaci, la gesti,
el trasllat i la disposici final de residus 144.1.e
La Generalitat t competncia compartida sobre la contaminaci
de sl i subsl 144.1.f
La Generalitat t competncia compartida sobre els abocaments
efectuats en aiges interiors i en aiges superficials i subterrnies
internes 144.1.g
La Generalitat t competncia executiva sobre la intervenci
administrativa dels abocaments en aiges superficials
i subterrnies 144.1.g
atmosfrica 144.1.h
La Generalitat t competncia compartida sobre la promoci
de les qualificacions dactuacions respectuoses
amb el medi 144.1.j
La Generalitat t competncia compartida sobre la prevenci,
la restauraci i la reparaci de danys al medi ambient,
i sobre el rgim sancionador 144.1.k
297

de protecci de les espcies i sobre el rgim sancionador 144.1.l
La Generalitat exerceix determinades competncies en aquesta matria
per mitj del Cos dAgents Rurals 144.6
La gesti dels ttols docupaci i s del domini pblic maritimoterrestre
ha de respectar les excepcions que es puguin establir per motius
mediambientals en les aiges costaneres interiors
i de transici 149.3.b
La Generalitat t competncia compartida en la preservaci, la protecci
i la promoci de la sanitat ambiental 162.3.b
La Generalitat t facultats dexecuci de la legislaci estatal sobre
seguretat pel que fa a la conservaci de la natura, del medi ambient
i dels recursos hdrics 164.3.b
Vegeu tamb Cos dAgents Rurals; desenvolupament sostenible; deures
en lmbit del medi ambient; drets en lmbit del medi ambient;
espais naturals; recursos naturals
mediaci
en lmbit cooperatiu
La Generalitat hi t competncia exclusiva 124.2.h
en lmbit judicial
La Generalitat pot establir instruments i procediments de mediaci
i de conciliaci en la resoluci de conflictes judicials en les matries
de la seva competncia 106.2
en matria desport
La Generalitat t competncia exclusiva en lordenaci dels rgans
competents 134.1.b
en matria de consum
Els poders pblics han de garantir-ne els instruments 49.2
La Generalitat t competncia exclusiva per a regular-ne rgans
i procediments 123.c
en matria de transports terrestres
La Generalitat t competncia exclusiva per a regular-la 169.1.e
298
laboral
La Generalitat lha de promoure per a resoldre conflictes dinteressos
entre els diversos agents socials 45.6
La Generalitat t competncia executiva en els instruments
de conciliaci, mediaci i arbitratge laborals 170.1.k
social
Els poders pblics han de fomentar les relacions interculturals per mitj
de limpuls i la creaci dmbits de coneixement recproc, dileg
i mediaci 42.7
medicina
Vegeu tamb drets en lmbit de la salut; metges; personal sanitari
forense
Correspon a la Generalitat la regulaci de les institucions,
els instituts i els serveis de medicina forense i de toxicologia
memria histrica
La Generalitat i els altres poders pblics han de vetllar perqu es conegui
i perqu es converteixi en smbol permanent dels valors democrtics 54
mencions de qualitat
La Generalitat t competncia exclusiva sobre denominacions dorigen
i altres mencions de qualitat (en el marc de lart. 149.1.13 CE) 128.1;
128.2
La Generalitat participa en els rgans de les denominacions que
ultrapassen el territori de Catalunya, i exerceix facultats de gesti
i control sobre llurs actuacions a Catalunya 128.3
La Generalitat exerceix les obligacions de protecci de les
denominacions dorigen i de les indicacions geogrfiques
protegides 128.4
Les autoritats corresponents collaboren en la protecci de les
denominacions geogrfiques i de qualitat fora del territori
de Catalunya 128.4
299
menors
Tenen dret a rebre latenci integral necessria per a desenvolupar llur
personalitat i llur benestar en el context familiar i social 17
La Generalitat t competncia exclusiva per a qualificar les pellcules
i els materials audiovisuals en funci de ledat i dels valors
culturals 127.1.a.tercer
Llur protecci s competncia exclusiva de la Generalitat 166.3.a
La Generalitat participa en lelaboraci i la reforma de la legislaci penal
i processal que hi incideixi 166.3.b
La Generalitat t competncia exclusiva per a regular de manera
especfica el transport escolar o de menors 169.1.d
Vegeu tamb infants
mercaderies
Vegeu transport
mercat
Vegeu tamb lliure competncia
assegurador
La Generalitat hi t competncia compartida 126.2; 126.3; 126.4
de les telecomunicacions
Vegeu Comissi del Mercat de les Telecomunicacions
de treball
Les persones que en sn excloses tenen dret a percebre prestacions
i recursos no contributius de carcter palliatiu 25.2
mercats de valors
La Generalitat t competncia compartida en els mercats de valors
i centres de contractaci situats a Catalunya 145
Vegeu tamb Comissi Nacional del Mercat de Valors
Mesa
del Congrs dels Diputats
El Parlament pot presentar-li proposicions de llei 61.b
300
del Parlament
El Reglament del Parlament en regula lelecci i les funcions 59.1
meteorologia
Correspon a la Generalitat lestabliment dun servei meteorolgic
propi 144.5
Correspon a la Generalitat el subministrament dinformaci
meteorolgica i climtica 144.5
Correspon a la Generalitat la recerca meteorolgica i climtica
i lelaboraci de la cartografia climtica 144.5
metges
Han de respectar les instruccions anticipades dels pacients sobre
intervencions i tractaments mdics 20.2
Els usuaris de la sanitat pblica tenen dret que siguin respectades llurs
preferncies pel que fa a lelecci de metge o metgessa 23.2
La Generalitat t competncia compartida sobre el rgim estatutari
i la formaci del personal al servei del sistema sanitari pblic 162.3.e
mines
Vegeu rgim miner
Ministeri
dEconomia i Hisenda
La Generalitat collabora en les activitats dinspecci i sanci
que aquest exerceix sobre les caixes destalvis amb domicili
a Catalunya 120.4
Fiscal
Totes les persones tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin
a lhora de relacionar-shi 33.2
El fiscal o la fiscal superior de Catalunya el representa
a Catalunya, i exerceix les funcions que estableix el seu estatut
orgnic 96.1; 96.4
La Generalitat pot subscriure-hi convenis 96.4
Vegeu tamb Fiscalia
301
mitjans de comunicaci social

El catal s la llengua ds normal i preferent en els pblics 6.1
Els poders pblics han de procurar que els electors en rebin una
informaci vera, objectiva, neutral i respectuosa del pluralisme
poltic sobre les candidatures que concorren en els processos
electorals 43.3
el dret a rebren una informaci vera i uns continguts que respectin
la dignitat de les persones i el pluralisme poltic, social, cultural
i religis 52.1
La informaci dels de titularitat pblica ha dsser neutral 52.1
La Generalitat hi ha de fomentar el pluralisme lingstic i cultural
de Catalunya 146.3
Vegeu tamb serveis de comunicaci
mobilitat
Els poders pblics han de promoure poltiques de transport
i de comunicaci que en fomentin la millora 48.1
internacional
La Generalitat t competncia exclusiva en la promoci de la mobilitat
internacional en matria de joventut 142.1.b
reduda
i de comunicaci que garanteixin laccessibilitat per a les persones
amb mobilitat reduda 48.1
moci de censura
Laprovaci duna moci de censura s causa de cessament del president
o presidenta de la Generalitat 67.7
mort
Totes les persones tenen dret a viure amb dignitat el procs
de llur mort 20.1
Vegeu tamb drets en lmbit de la salut
302
Mossos dEsquadra
Vegeu Policia de la Generalitat - Mossos dEsquadra
moviment cooperatiu
Vegeu cooperatives
multes
Constitueixen part dels recursos de les finances de la Generalitat 202.3.j
multilateralitat
s un dels principis pels quals es regeixen les relacions de la Generalitat
amb lEstat 3.1
autnomes no altera la titularitat de les competncies
que li corresponen 176.1
municipi de Barcelona
Disposa dun rgim especial 89
Vegeu tamb Ajuntament de Barcelona; ciutat de Barcelona
municipis
Integren el sistema institucional de la Generalitat 2.3
Catalunya estructura la seva organitzaci territorial bsica en municipis
i vegueries 83.1
LEstatut els garanteix un nucli de competncies prpies i plena
autonomia, subjecta noms a control de constitucionalitat
i legalitat 84.1; 86.3
Sn els ens locals bsics de lorganitzaci territorial i el mitj
de participaci de la comunitat local en els afers pblics 86.1
El govern i ladministraci de cada un corresponen
a lajuntament 86.2
Els actes i els acords que adopten no poden sser objecte de control
doportunitat per cap altra administraci 86.4
Disposen de plena capacitat dautoorganitzaci dins el marc de les
disposicions generals establertes per llei en matria dorganitzaci
i funcionament municipals 87.1
303
Tenen dret a associar-se amb altres i cooperar entre ells i amb

altres ens pblics per a exercir llurs competncies i tenen capacitat
per a establir convenis i crear mancomunitats, consorcis
i associacions 87.2
Tenen potestat normativa en lmbit de llurs competncies 87.3
Les lleis que afecten llur rgim jurdic, orgnic, funcional, competencial
i financer han de tenir en compte les diferents caracterstiques
que tenen 88
Llur voluntat de collaboraci i associaci fonamenta la creaci dens
locals supramunicipals altres que la comarca 93
La Generalitat hi t competncia exclusiva amb relaci a la creaci,
la supressi i lalteraci dels termes, a la denominaci, la capitalitat
i els smbols, als topnims i a la determinaci dels rgims
especials 151.b
La Generalitat t competncia exclusiva sobre la determinaci
de llurs competncies i potestats prpies, en els mbits especificats
per larticle 84 160.1.b
LAgncia Tributria de Catalunya pot exercir, per delegaci, llurs
funcions de gesti tributria 204.5
Vegeu tamb cooperaci local; ens locals; entitats municipals
descentralitzades; municipi de Barcelona
muntanya
per mitj de poltiques que assegurin un tractament especial
de les zones de muntanya 46.4
a terme 84.2.n
El Conselh Generau dAran t les facultats que la llei li atribueix
en les actuacions de muntanya 94.4
i el rgim dintervenci administrativa i dusos de les vies
pecuries 116.2.b
Vegeu tamb forest; medi ambient
304
museus
msica
La Generalitat t competncia exclusiva per a fomentar
i difondre la creaci i la producci musicals portades a terme
mutualitats
daccidents de treball i malalties professionals
La Generalitat t competncia compartida en la coordinaci
de les activitats de prevenci de riscs laborals que acompleixen
a Catalunya 165.1.d
de previsi social
La Generalitat t competncia exclusiva sobre lestructura, lorganitzaci
i el funcionament de les no integrades en el sistema de seguretat
social 126.1
La Generalitat t competncia compartida sobre llur activitat 126.3
N
naci
Vegeu Catalunya
nacionalitat
Vegeu tamb Catalunya; igualtat
espanyola
Els estrangers que ladquireixen, si tenen venatge administratiu
a Catalunya i no manifesten llur voluntat en contra, resten sotmesos
al dret civil catal 14.2
natura
Els poders pblics han de fer efectives les condicions
per a preservar-la 46.3
305
La Generalitat t facultats dexecuci de la legislaci sobre seguretat

pel que fa a la conservaci de la natura, del medi ambient i dels
recursos hdrics 164.3.b
Vegeu tamb medi ambient; paisatge; recursos naturals
negociaci collectiva
no-discriminaci
Vegeu igualtat
nomenaments
Vegeu Consell de Justcia de Catalunya; Consell General del Poder Judicial;
conseller primer o consellera primera; concursos; Diari Oficial de la
Generalitat de Catalunya; diputats; funcionaris; jutges; Llei orgnica
del poder judicial; magistrats; notaris; notaris arxivers de protocols de
districte; president o presidenta de la Generalitat; publicaci
dels nomenaments; registradors de la propietat, mercantils
i de bns mobles
normalitzaci lingstica
Vegeu arans; catal; poltica lingstica
normativa
Vegeu tamb potestat normativa
de lEstat
Correspon a la Generalitat la potestat reglamentria
per a executar-la112
de la Uni Europea
Correspon a la Generalitat desplegar-la, aplicar-la i executar-la quan
afecti lmbit de les seves competncies 113
Si una normativa europea substitueix la legislaci bsica de lEstat,
la Generalitat pot adoptar la legislaci de desenvolupament a partir
de les normes europees 189.3
penitenciria
La Generalitat t competncia executiva per a dictar disposicions
que ladaptin a la realitat social de Catalunya 168.1.a
306
sobre habitatges
tributria
La Generalitat t competncia exclusiva sobre la determinaci i el rgim
daplicaci dels beneficis fiscals de les associacions i les fundacions
que estableixi la normativa tributria i que compleixen llurs
funcions majoritriament a Catalunya 118.1.b; 118.2.b
normes
de la Generalitat
Tenen eficcia territorial 14.1
Llur publicaci en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
s suficient perqu entrin en vigor 68.5
Les que tenen rang de llei vigents en el moment de lentrada en vigor
de lEstatut que eventualment puguin resultar incompatibles amb
els drets reconeguts pel ttol I mantenen la vigncia per un termini
mxim de dos anys DT 1.1
Els grups parlamentaris, els membres del Parlament, el Govern i el
Sndic de Greuges poden sollicitar dictamen al Consell de Garanties
Estatutries sobre la compatibilitat amb lEstatut de les que tenen
rang de llei dictades pel Govern abans de lentrada en vigor
daquest DT 1.2
de procediment administratiu
La Generalitat t competncia exclusiva en les que deriven de les
particularitats del dret substantiu de Catalunya o de les especialitats
de lorganitzaci de la mateixa Generalitat 159.1.c
processals
Correspon a la Generalitat dictar les que derivin de les particularitats
del dret substantiu de Catalunya 130
notaries
a lhora de relacionar-shi 33.2
307

La Generalitat t competncia executiva per a establir les demarcacions
notarials 147.1.c
Vegeu tamb notaris; registres de la propietat, mercantils i de bns mobles
notaris
Per a prestar llurs serveis a Catalunya han dacreditar que tenen un
nivell de coneixement adequat i suficient de les llenges oficials 33.3
La Generalitat t competncia executiva per a nomenar-ne i
per a administrar i resoldre les oposicions i els concursos
corresponents 147.1.a
Els candidats a proveir les notaries han dsser admesos en igualtat
de drets i han dacreditar el coneixement de la llengua i del dret
catalans 147.1.a
La Generalitat participa en lelaboraci dels programes daccs al Cos
de Notaris als efectes de lacreditaci del coneixement del dret
catal 147.1.b
arxivers de protocols de districte
La Generalitat t competncia executiva per a nomenar-ne 147.1.d
O
obra social
Vegeu caixes destalvis
obres
de regatge
La Generalitat t competncia exclusiva sobre la regulaci i lexecuci
de les actuacions que hi estan relacionades pel que fa a les conques
hidrogrfiques internes 117.1.e
hidruliques
La Generalitat t competncia exclusiva sobre lordenaci
administrativa, la planificaci i la gesti de les que sn en aiges
que pertanyen a conques hidrogrfiques internes i que no sn
qualificades dinters general 117.1.a
308
Correspon a la Generalitat la participaci en la planificaci

i la programaci de les que sn dinters general, sobre les quals
t competncia executiva 117.2
Correspon a la Generalitat lexecuci i lexplotaci de les de titularitat
estatal, si sestableix per mitj de conveni, pel que fa a les conques
hidrogrfiques compartides 117.3.b
pbliques
Sn competncia exclusiva de la Generalitat les que sexecuten
al territori de Catalunya i que no han estat qualificades
dinters general ni afecten una altra comunitat autnoma 148.1
La qualificaci dinters general daquestes obres requereix linforme
previ de la Generalitat 148.2
La Generalitat participa en la planificaci i la programaci
de les qualificades dinters general 148.2
La Generalitat pot subscriure convenis de collaboraci per a la gesti
dels serveis pblics als quals quedin afectades o adscrites obres
pbliques qualificades dinters general o que afectin una altra
comunitat autnoma 148.3
Correspon a la Generalitat la gesti dels serveis pblics de la seva
competncia als quals quedin afectades o adscrites obres pbliques
que no siguin dinters general 148.3
Correspon a la Generalitat lexecuci i la gesti de les dinters general
situades al litoral catal 149.4
occit
s oficial a Catalunya, dacord amb el que estableixen lEstatut
i les lleis de normalitzaci lingstica 6.5
La Generalitat i el Conselh Generau dAran tenen la competncia
sobre la normalitzaci lingstica de loccit 143.2
Vegeu tamb arans
oci
Vegeu lleure
ocupaci
Els treballadors tenen dret a accedir de manera gratuta als serveis
pblics docupaci 25.1
309
Els poders pblics han de garantir el compliment del principi

digualtat doportunitats entre dones i homes en laccs
a locupaci 41.1
Els poders pblics han dimpulsar les poltiques docupaci
plena 45.3
Els governs locals tenen competncies prpies sobre el foment
de locupaci 84.2.i
La Generalitat t competncia executiva en les poltiques actives
docupaci 170.1.b
La Generalitat t competncia executiva en la intermediaci
laboral 170.1.d
Correspon a la Generalitat la competncia executiva en els procediments
de regulaci docupaci 170.1.f
Vegeu tamb treball
pblica
La Generalitat t competncia executiva per a aprovar-ne loferta
pel que fa al personal no judicial al servei de lAdministraci
de justcia 103.2.a
La Generalitat t competncia compartida per a desenvolupar-ne
els principis ordenadors 136.b
oficines
a lexterior
La Generalitat t competncia exclusiva per a crear oficines a lestranger
per a la promoci del turisme 171.b
La Generalitat en pot establir per a promoure els interessos
de Catalunya 194
Vegeu tamb acci exterior; turisme
judicials
Correspon a la Generalitat determinar-ne la creaci, el disseny,
lorganitzaci, la dotaci i la gesti 105
Onze de Setembre
s un dels smbols nacionals de Catalunya 8.1
s la Diada de Catalunya 8.3
310
opci lingstica
en les relacions amb les institucions, les organitzacions
i les administracions pbliques a Catalunya 33.1
Aquest dret obliga els organismes pblics i les entitats privades
que en depenen 33.1
Per a garantir aquest dret, els jutges i els magistrats, els fiscals, els
notaris, els registradors de la propietat i mercantils, els encarregats
del Registre Civil i el personal al servei de lAdministraci de justcia
han dacreditar que tenen un nivell de coneixement adequat
i suficient de les llenges oficials 33.3
Per a garantir aquest dret, lAdministraci de lEstat situada a
Catalunya ha dacreditar que el personal al seu servei t un nivell de
coneixement adequat i suficient de les dues llenges oficials 33.4
Vegeu tamb deures lingstics; drets lingstics
operacions de crdit
Llur producte constitueix part dels recursos de les finances
de la Generalitat 202.3.i
oposicions
a lAdministraci de justcia
La Generalitat en proposa la convocatria al Govern de lEstat,
al Consell General del Poder Judicial o al Consell de Justcia
de Catalunya per a proveir les places vacants de magistrats, jutges
i fiscals 101.1
Les proves dels concursos i les oposicions de magistrats, jutges i fiscals,
si tenen lloc a Catalunya, es poden fer en qualsevol de les dues
llenges oficials, a elecci del candidat o candidata 101.3
al Cos de Notaris
Vegeu notaris
ordenaci
del litoral
Vegeu tamb litoral
311
del paisatge
Vegeu tamb paisatge
del sector pesquer

Vegeu tamb pesca
del territori
Els governs locals hi tenen competncies prpies 84.2.a
farmacutica
Correspon a la Generalitat (en el marc de lart. 149.1.16 CE) 162.2
ordre
protocollari
El Parlament ha de fixar lordre protocollari de les diverses expressions
del marc simblic de Catalunya 8.5
Vegeu tamb protocol; smbols nacionals
pblic
El dret daccs a la informaci mediambiental de qu disposen
els poders pblics noms pot sser limitat per motius dordre pblic
justificats 27.3
La Policia de la Generalitat - Mossos dEsquadra exerceix totes
les funcions en aquest mbit 164.5.a
social
La Generalitat t competncia executiva en matria de treball i relacions
laborals, que inclou la potestat sancionadora de les infraccions
de lordre social 170.1.h
organismes
comuns
La Generalitat i lEstat poden subscriure convenis i tractats que
incloguin la creaci dorganismes comuns amb comunitats
i territoris que tenen vincles histrics, lingstics i culturals
amb Catalunya 12
312
estatals econmics i socials

La Generalitat designa membres dels rgans de direcci de determinats
organismes estatals o participa en els processos per a designar-ne,
i pot sollicitar a lEstat que cre delegacions territorials dalguns
daquests organismes 182; 183.2.f; DF 4
internacionals
perqu el catal hi sigui present i sutilitzi 6.3
La Generalitat ha de participar en els competents en matries
dinters rellevant per a Catalunya 198
organismes genticament modificats
La Generalitat t competncia exclusiva en les llavors i els
planters, especialment pel que fa als organismes genticament
modificats 116.1.e
organitzaci
de lAdministraci de la Generalitat
Les lleis lhan de regular 71.6
Vegeu tamb Administraci de la Generalitat
de lAran
Es regula 94
Vegeu tamb Aran
judicial
El Tribunal Superior de Justcia de Catalunya s lrgan jurisdiccional
en qu culmina 95.1
territorial
Vegeu tamb comarques; ens locals; municipis; vegueries
organitzacions
agrries i ramaderes
La Generalitat t competncia exclusiva per a regular-ne la participaci
en organismes pblics 116.1.c
313
culturals
La Generalitat nha de promoure la projecci internacional i lafiliaci
a les entitats afins dmbit internacional 200
de consumidors i usuaris
Els poders pblics hi han de donar suport 49.2
del tercer sector social
Tenen dret a complir llurs funcions en els mbits de la participaci
i la collaboraci socials 24.4
Vegeu tamb entitats associatives
empresarials
Tenen dret a complir llurs funcions en els mbits de la concertaci
social, la participaci i la collaboraci social 25.5
Han destar representades en lespai catal de relacions laborals 45.4
Han de participar en la definici de les poltiques pbliques
esportives
La Generalitat nha de promoure la projecci internacional i, si escau,
lafiliaci a les entitats internacionals afins 200
professionals
Han dsser consultades en la definici de les poltiques pbliques
sindicals
Vegeu sindicats
socials
La Generalitat nha de promoure la projecci internacional i, si escau,
lafiliaci a les entitats internacionals afins 200
rgans
consultius de la Uni Europea
La Generalitat participa en les delegacions espanyoles davant els rgans
consultius i preparatoris del Consell i de la Comissi de la Uni
Europea si tracten afers que sn de la seva competncia 187.1
314
consultius del Govern

La Comissi Jurdica Assessora s lalt rgan consultiu 72.1
El Consell de Treball, Econmic i Social de Catalunya ho s en matries
socioeconmiques, laborals i ocupacionals 72.2
de participaci en matria densenyament no universitari
Correspon a la Generalitat la competncia exclusiva
per a regular-los 131.2.a
economicoadministratius
La Generalitat assumeix, per mitj daquests, la revisi per la via
administrativa de les reclamacions contra els actes de gesti
tributria dictats per lAgncia Tributria de Catalunya 205
jurisdiccionals
Es regulen les atribucions del Consell de Justcia de Catalunya respecte
a aquests rgans 98.2
Correspon a la Generalitat determinar la creaci, el disseny,
lorganitzaci, la dotaci i la gesti de les oficines judicials
i dels rgans i els serveis de suport als rgans jurisdiccionals 105
orientaci jurdica gratuta
Vegeu justcia gratuta
orientaci sexual
Els poders pblics han de promoure la igualtat de les unions estables
de parella, amb independncia de lorientaci sexual de llurs
membres 40.7
Els poders pblics han de promoure leradicaci de lhomofbia 40.8
Vegeu tamb igualtat
P
paisatge
Totes les persones tenen dret a gaudir-ne en condicions
digualtat 27.1
Totes les persones tenen el deure de fer-ne un s responsable 27.1
Els poders pblics han destablir les condicions que permetin a totes
les persones el gaudi del patrimoni natural i paisatgstic 46.3
315

i territorial per mitj de la protecci del paisatge i la defensa
del litoral 46.4
La Generalitat t competncia exclusiva per a establir les directrius
dordenaci i gesti del paisatge i de les actuacions que hi
incideixen 149.1.a
paradors de turisme
La Generalitat participa en els rgans dadministraci de Paradors
de Turisme dEspanya 171.c
paritat entre dones i homes
Els poders pblics lhan de garantir 41.2
La llei electoral nha destablir els criteris per a lelaboraci de les llistes
electorals 56.3
Vegeu tamb dones
Parlament de Catalunya
Ha definit Catalunya com a naci prembul
Integra la Generalitat, juntament amb la Presidncia de la Generalitat,
el Govern i les altres institucions que estableix el captol V
del ttol II 2.2
Ha de regular les diverses expressions del marc simblic de Catalunya
i nha de fixar lordre protocollari 8.5
La seva seu permanent s la ciutat de Barcelona, sens perjudici
que es pugui reunir en altres llocs, dacord amb el que estableix
el Reglament del Parlament 10
Designa una autoritat independent que vetlla per protegir els drets
de les persones relatius a les dades personals contingudes
en els fitxers que sn competncia de la Generalitat 31; 156.d
Representa el poble de Catalunya 55.1
Exerceix la potestat legislativa, aprova els pressupostos de la Generalitat
i controla i impulsa lacci poltica i de govern 55.2
s la seu on sexpressa preferentment el pluralisme i es fa pblic el debat
poltic 55.2
Sen regulen les funcions 55.2; 61
s inviolable 55.3
316
Es compon dun mnim de cent diputats i un mxim de cent cinquanta,

elegits per a un termini de quatre anys 56
Els que en sn membres sn inviolables pels vots i les opinions
que emetin en lexercici de llur crrec 57
Gaudeix dautonomia organitzativa, financera, administrativa
i disciplinria 58
T un president o presidenta i una mesa elegits pel Ple 59
Sen regula el rgim de reunions i sessions 60
Es regula la iniciativa legislativa 62
Elegeix el president o presidenta de la Generalitat dentre els seus
membres 67.2
Resta dissolt automticament si cap candidat o candidata no s
elegit un cop transcorreguts dos mesos des de la primera votaci
dinvestidura 67.3
No pot sser dissolt pel conseller o consellera que supleix o substitueix
el president o presidenta de la Generalitat 67.8
El president o presidenta de la Generalitat li dna compte del
nomenament i la separaci del conseller primer o consellera
primera 69.1
Els membres del Govern tenen drets i obligacions envers el Parlament 73
El president o presidenta de la Generalitat i els consellers responen
polticament davant seu de forma solidria 74.1
Pot sser dissolt pel president o presidenta de la Generalitat 75
Proposa al president o presidenta de la Generalitat dues terceres parts
dels membres del Consell de Garanties Estatutries 77.1
Elegeix el sndic o sndica de greuges 79.1
La Sindicatura de Comptes en depn orgnicament 80.2
Designa els sndics de la Sindicatura de Comptes 81.1
El fiscal o la fiscal superior de Catalunya li ha de trametre i presentar
la memria anual de la Fiscalia del Tribunal Superior de Justcia
de Catalunya 96.3
Designa els membres del Consell de Justcia de Catalunya que determini
la llei orgnica del poder judicial 99.1
Designa lautoritat competent encarregada de vetllar per garantir el dret
a la protecci de dades personals en lmbit de les competncies
de la Generalitat 156.d
317
Estableix per llei el rgim jurdic dels convenis signats per

Els senadors elegits a Catalunya i els que representen la Generalitat
hi poden comparixer 179
La Comissi Bilateral Generalitat - Estat li trasllada una memria
anual 183.3
Ha de dirigir al Govern de lEstat i a les Corts Generals les
observacions pertinents sobre les iniciatives de revisi dels tractats
subsegents 185.1
Ha de formular observacions amb relaci a les iniciatives presentades
per lEstat davant la Uni Europea 186.4
Pot establir relacions amb el Parlament Europeu en mbits dinters
com 187.4
Estat - Generalitat li ret comptes 210.4
Li correspon, juntament amb el Govern de la Generalitat, la iniciativa
de la reforma de lEstatut 222; 223
Vegeu tamb diputats; eleccions al Parlament; grups parlamentaris; lleis
de Catalunya; rgim electoral del Parlament; procediment legislatiu;
Reglament del Parlament
Parlament Europeu
El Parlament de Catalunya hi pot establir relacions en mbits dinters
com 187.4
participaci
Els poders pblics han de facilitar la de totes les persones en la vida
poltica, econmica, cultural i social 4.2
Els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar en condicions
digualtat en els afers pblics 29.1
Els ciutadans de Catalunya tenen dret a elegir llurs representants en els
rgans poltics representatius i a presentar-shi com a candidats 29.2
iniciatives legislatives al Parlament 29.3; 62.1
Els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar en el procs
delaboraci de les lleis del Parlament 29.4
318
Totes les persones tenen dret a dirigir peticions i a plantejar queixes

a les institucions i lAdministraci de la Generalitat, i tamb als ens
locals 29.5
Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure la convocatria
de consultes populars per la Generalitat i els ajuntaments 29.6
Els poders pblics lhan de fomentar en lelaboraci, la prestaci
i lavaluaci de les poltiques pbliques, i tamb en els mbits cvic,
social, cultural, econmic i poltic 43.1
Els poders pblics lhan de facilitar, amb una atenci especial a les zones
menys poblades del territori 43.2
Les campanyes institucionals que sorganitzin en ocasi dels processos
electorals lhan de promoure 43.3
El sistema electoral ha dassegurar la representaci adequada
de totes les zones del territori 56.2
La Generalitat t competncia exclusiva en la promoci de les iniciatives
de participaci de la gent jove 142.1.b
Vegeu tamb cooperatives; dones; ensenyament; Generalitat; organitzacions
del tercer sector social; organitzacions empresarials; sindicats; treballadors;
Uni Europea
patrimoni
Vegeu tamb impost sobre el patrimoni; impost sobre transmissions
patrimonials i actes jurdics documentats
arqueolgic
Els poders pblics han demprendre les accions necessries
per a facilitar-hi laccs 44.5
La Generalitat t competncia exclusiva per a fer-ne la inspecci,
linventari i la restauraci 127.1.b.segon
Vegeu tamb patrimoni cultural
arquitectnic
artstic
Els poders pblics han demprendre les accions necessries per a
facilitar-hi laccs 44.5
319

La Generalitat t competncia exclusiva per a promourel
i difondrel 127.1.d.segon
bibliogrfic
Vegeu patrimoni documental i bibliogrfic
cientfic
cultural
Totes les persones tenen el deure de respectar-lo i preservar-lo 22.2
Els poders pblics nhan de fomentar la conservaci i la difusi 44.4
La Generalitat t competncia exclusiva per a regular i executar mesures
destinades a garantir-ne lenriquiment i la difusi i a facilitar-hi
laccs 127.1.b.primer
La Generalitat t competncia exclusiva sobre lestabliment del rgim
jurdic de les actuacions sobre els bns mobles i immobles
que lintegren 127.1.b.tercer
La Generalitat t competncia exclusiva per a protegir-lo 127.1.b.quart
La Generalitat t competncia exclusiva per a conservar i recuperar
els bns que integren el patrimoni documental
i bibliogrfic 127.1.c.tercer
Vegeu tamb cultura
de la Generalitat
Els seus rendiments integren els recursos de les finances
de la Generalitat 202.3.g
320
s integrat pels bns i els drets dels quals s titular i pels que adquireixi
per qualsevol ttol jurdic 215.1
Una llei del Parlament nha de regular ladministraci, la defensa
i la conservaci 215.2
documental i bibliogrfic
La Generalitat t competncia exclusiva per a conservar i recuperar
els bns que lintegren 127.1.c.tercer
Vegeu tamb bns documentals, bibliogrfics i culturals; patrimoni cultural
etnolgic
histric
industrial
monumental
natural
Totes les persones tenen el deure de collaborar per a conservar-lo 27.2
Els poders pblics han destablir les condicions que en permetin
el gaudi a tothom 46.3
tcnic
321
Patronat de lArxiu de la Corona dArag

Vegeu Arxiu de la Corona dArag
patronats
La Generalitat t competncia exclusiva per a regular els de les
fundacions que compleixen llurs funcions majoritriament
a Catalunya 118.2.a
pau
Catalunya aferma el seu comproms amb tots els pobles per a construir
un ordre mundial pacfic i just prembul
La Generalitat ha de promoure la cultura de la pau i accions de foment
de la pau al mn 51.1
Vegeu tamb justcia de pau
peatges
peatges DA 3.1
pellcules
Vegeu cinema
pensions
Vegeu tamb entitats gestores de plans i fons de pensions
no contributives
La competncia compartida de la Generalitat en matria de seguretat
social inclou el reconeixement i la gesti de les pensions
no contributives 165.1.e
personal
al servei de lAdministraci de justcia
Ha dacreditar el coneixement adequat i suficient de les llenges
oficials 33.3; 102.4
La Generalitat t competncia normativa i competncia executiva
i de gesti en matria de personal no judicial (en els termes
de la LOPJ) 103.1; 103.2
322
La Generalitat t competncia exclusiva en matria de personal

laboral 103.4
al servei de lAdministraci de lEstat a Catalunya
Ha dacreditar el coneixement adequat i suficient de les dues llenges
oficials 33.4
al servei de lAdministraci de la Generalitat
Una llei nha de regular lestatut jurdic 71.7
al servei de la Fiscalia a Catalunya
Ha dacreditar el coneixement adequat i suficient de les dues llenges
oficials 102.4
al servei de les administracions pbliques
T lobligaci de comparixer a requeriment del Parlament 59.5
La Generalitat t competncia exclusiva sobre el seu rgim
estatutari 136.a
La Generalitat t competncia compartida per al desenvolupament
dels principis ordenadors de locupaci pblica, sobre
ladquisici i la prdua de la condici de funcionari, les situacions
administratives i els drets, els deures i les incompatibilitats daquest
personal 136.b
La Generalitat t competncia exclusiva, en matria de personal laboral,
per a adaptar la relaci de llocs de treball a les necessitats derivades
de lorganitzaci administrativa i sobre la seva formaci 136.c
de seguretat privada
La Generalitat executa la legislaci de lEstat en matria dautoritzaci
de centres de formaci daquest personal 163.c
dependent del Parlament
El Parlament en fixa lestatut 58.2
docent
no universitari, la qual inclou la formaci permanent
i el perfeccionament del personal docent 131.2.f
La Generalitat hi t competncia exclusiva pel que fa al rgim retributiu
en lensenyament universitari 172.1.h
323

universitari inclou lavaluaci i el garantiment de la qualitat
i de lexcellncia daquest personal 172.2.f
investigador
La competncia exclusiva de la Generalitat sobre els seus centres
i estructures de recerca inclou la regulaci i la formaci professional
daquest personal 158.1.d
densenyament universitari inclou el rgim retributiu
daquest personal 172.1.h
densenyament universitari inclou la regulaci del rgim
daquest personal 172.2.e
i de lexcellncia daquest personal 172.2.f
sanitari
Ha de respectar les instruccions anticipades dels pacients sobre
intervencions i tractaments mdics 20.2
La Generalitat t competncia compartida sobre el rgim estatutari
i la formaci del personal al servei del sistema sanitari pblic 162.3.e
persones
Els poders pblics han de tenir com a objectiu la millora de llur qualitat
de vida 40.1
Vegeu tamb deures; drets; igualtat
amb discapacitats
Els poders pblics nhan de garantir la protecci jurdica
i nhan de promoure la integraci social, econmica i laboral 40.5
i de comunicaci que garanteixin laccessibilitat per a les persones
amb mobilitat reduda 48.1
Els poders pblics han de garantir les condicions que permetin dassolir
la igualtat de les persones sordes que optin per ls de la llengua
de signes catalana 50.6
324
grans
Tenen dret a viure amb dignitat, lliures dexplotaci i de
maltractaments, i no poden sser discriminades a causa
de ledat 18
Els poders pblics nhan de garantir la protecci perqu puguin portar
una vida digna i independent i participar en la vida social
i cultural 40.6
Els poders pblics nhan de procurar la plena integraci en la societat
per mitj de poltiques pbliques basades en el principi de solidaritat
intergeneracional 40.6
perspectiva de gnere
Els poders pblics nhan de garantir la incorporaci transversal
en totes les poltiques pbliques 41.2
Vegeu tamb dones
pesca
la gesti i la vigilncia de les activitats i els usos que es porten
a terme a les platges, als rius i als llacs 84.2.n
La Generalitat t competncia exclusiva en matria de pesca fluvial 119.1
La Generalitat t competncia exclusiva en matria de pesca martima
i recreativa en aiges interiors 119.2
dels recursos pesquers i la delimitaci despais protegits en aiges
interiors 119.2
La Generalitat t competncia compartida en matria dordenaci
del sector pesquer 119.4
dels recursos naturals, de la flora i la fauna, de la biodiversitat
i del medi ambient mar i aqutic, si no t per finalitat la preservaci
dels recursos pesquers martims 144.1.c
Vegeu tamb activitats martimes
peticions
Totes les persones tenen dret a dirigir-ne a les institucions i
lAdministraci de la Generalitat, i tamb als ens locals, en matries
de les competncies respectives 29.5
325
El Reglament del Parlament ha de regular la tramitaci

de les individuals i collectives dirigides al Parlament 59.7
planificaci
ambiental
La Generalitat hi t competncia compartida 144.1.a
daeroports
La Generalitat hi t competncia exclusiva pel que fa als que no tenen
la qualificaci legal dinters general 140.1.a
La Generalitat hi participa pel que fa als dinters general 140.4
demergncies i seguretat civil
dequipaments comercials
La Generalitat hi t competncia exclusiva 121.1.d
dequipaments culturals
La Generalitat hi t competncia exclusiva 127.1.a.quart
Vegeu tamb cultura
despais naturals
La Generalitat hi t competncia exclusiva
(en el marc de lart. 149.1.23 CE) 144.2
dhabitatge pblic
Els governs locals hi tenen competncies 84.2.b
dheliports
dinfraestructures de transport
La Generalitat hi t competncia exclusiva pel que fa a les que no tenen
dinstitucions penitenciries
La Generalitat hi t competncia executiva de la legislaci
de lEstat 168.1.b; 168.1.c
Vegeu tamb sistema penitenciari
326
dobres pbliques
La Generalitat t competncia exclusiva sobre les que sexecuten
al territori de Catalunya que no han estat qualificades dinters
general ni afecten una altra comunitat autnoma 148.1
La Generalitat hi participa pel que fa a les qualificades dinters
general 148.2
de lactivitat econmica
La Generalitat en pot establir una en el marc de les directrius
que estableixi la planificaci general de lEstat 152.3
Correspon a la Generalitat desenvolupar-la i gestionar-la 152.4
La Generalitat participa en lestatal per mitj dels mecanismes
que estableix el ttol V 152.4.b
de lagricultura i la ramaderia
de leducaci infantil
Els governs locals hi tenen competncies 84.2.g
Vegeu tamb educaci infantil; ensenyament
de lesport
La Generalitat hi t competncia exclusiva 134.1.a; 134.1.h
Vegeu tamb esport
de la caa
Vegeu tamb caa
de la indstria
de la inspecci de jutjats i tribunals
Vegeu Consell de Justcia de Catalunya
de la pesca fluvial
Vegeu tamb pesca
de la seguretat pblica
Correspon a la Generalitat 164.1.a
327
de la xarxa viria
de poltiques per a la dona
Vegeu tamb dones
de ports
La Generalitat hi participa pel que fa als dinters general 140.4
Vegeu tamb ports
del sector agroalimentari

del sector turstic
Vegeu tamb turisme
del transport fluvial de passatgers

La Generalitat hi t competncia exclusiva pel que fa al que transcorre
ntegrament per Catalunya 169.6.a
del transport martim de passatgers

La Generalitat hi t competncia exclusiva pel que fa al que transcorre
del transport terrestre

La Generalitat hi t competncia exclusiva pel que fa al de viatgers
i mercaderies per carretera, ferrocarril i cable que transcorre
estadstica
328
hidrolgica
La Generalitat hi t competncia exclusiva pel que fa a les conques
hidrogrfiques internes 117.1
La Generalitat hi participa pel que fa a les conques hidrogrfiques
compartides 117.3
La Generalitat hi participa pel que fa als recursos hdrics i els
aprofitaments hidrulics que passen per Catalunya o que hi fineixen
provinents de territoris de fora de lmbit estatal espanyol 117.5
sanitria
plans
destudis
Lensenyament del catal i el castell hi ha de tenir una presncia
adequada 35.2
La Generalitat, pel que fa als ensenyaments no universitaris,
hi t competncia compartida 131.3.c
de pensions
Vegeu entitats gestores de plans i fons de pensions
territorials
La Generalitat t competncia exclusiva per a establir i regular
les figures de planejament territorial i el procediment
per a tramitar-les i aprovar-les 149.1.b
La Generalitat t competncia exclusiva per a establir i regular
els dordenaci i s del litoral i de les platges 149.3.a
Vegeu tamb planificaci
planta judicial
El Govern de la Generalitat nha de proposar al Govern de lEstat
la determinaci i la revisi 107.1
Les modificacions daquesta que no comportin reforma legislativa
poden correspondre al Govern de la Generalitat, que pot crear
seccions i jutjats 107.2
329
planters
La Generalitat hi t competncia exclusiva 116.1.e
platges
a terme 84.2.n
La Generalitat hi t competncia exclusiva, respectant el rgim general
del domini pblic, pel que fa a establir i regular plans territorials
dordenaci i s 149.3.a
Vegeu tamb litoral
Ple
del Parlament
Vegeu Parlament de Catalunya
dels Consellers i Conselleres Generals

Vegeu Plen des Conselhrs e Conselhres Generaus
Plen des Conselhrs e Conselhres Generaus

pluralisme
Els poders pblics lhan de respectar en promoure la participaci social
en lelaboraci de les poltiques pbliques 43.1
El Parlament s la seu on sexpressa preferentment 55.2
en els mitjans de comunicaci
Els poders pblics han de procurar que els electors rebin dels mitjans
de comunicaci una informaci vera, objectiva, neutral
i respectuosa del pluralisme poltic sobre les candidatures
que concorren en els processos electorals 43.3
el pluralisme poltic, social, cultural i religis en els mitjans
de comunicaci 52.1
330
La Generalitat ha de fomentar el pluralisme lingstic i cultural

de Catalunya 146.3
poblaci
Sha de tenir en compte com una de les variables per a determinar
les necessitats de despesa de la Generalitat 206.6
poble
Vegeu tamb Defensor del Poble
arans
Vegeu Aran
de Catalunya
Ha mantingut al llarg dels segles una vocaci constant
dautogovern prembul
Vol fer possible la construcci duna societat democrtica
i avanada, de benestar i progrs, solidria amb el conjunt
dEspanya i incardinada a Europa i respectuosa dels drets
fonamentals i de les llibertats pbliques de les persones
i dels pobles prembul
Proclama com a valors superiors la llibertat, la justcia
i la igualtat prembul
Manifesta la seva voluntat davanar per una via de progrs que asseguri
una qualitat de vida digna per a tots els que viuen i treballen
a Catalunya prembul
Lautogovern de Catalunya es fonamenta tamb en els seus drets
histrics prembul; 5
El Parlament nha recollit el sentiment i la voluntat en definir Catalunya
com a naci prembul
Nemanen els poders de la Generalitat 2.4
El Parlament el representa 55.1
Vegeu tamb Catalunya
gitano
Els poders pblics han de garantir el reconeixement de la seva cultura
com a salvaguarda de la seva realitat histrica 42.7
Vegeu tamb igualtat
331
pobles
Les institucions de la Generalitat sn el nexe amb una histria
dafirmaci i respecte dels drets fonamentals i de les llibertats
pbliques de la persona i dels pobles prembul
Catalunya vol desenvolupar la seva personalitat poltica en el marc
dun Estat que reconeix i respecta la diversitat didentitats
dels pobles dEspanya prembul
Catalunya aferma el seu comproms amb tots els pobles per a construir
un ordre mundial pacfic i just prembul
Els poders pblics han de reconixer llur dret a conservar i desenvolupar
la identitat 4.2
La Generalitat ha de promoure accions i poltiques de cooperaci a llur
desenvolupament 51.2
pobresa
Les persones o famlies que es troben en situaci de pobresa tenen dret
a accedir a una renda garantida de ciutadania 24.3
Els poders pblics han de garantir la protecci dels infants, especialment
contra tota forma dexplotaci, dabandonament, de maltractament
o crueltat i de la pobresa i els seus efectes 40.3
Els poders pblics han de vetllar per la plena integraci social,
econmica i laboral de les persones i dels collectius en situaci
de pobresa i de risc dexclusi social 42.2
La Generalitat t competncia exclusiva per a regular i aprovar plans
i programes especfics dirigits a persones i collectius en situaci
de pobresa o de necessitat social 166.1.c
poder judicial
Es regula el poder judicial a Catalunya ttol III
Vegeu tamb Administraci de justcia; Consell de Justcia de Catalunya;
Fiscalia; jutges; Llei orgnica del poder judicial; magistrats; Tribunal
Superior de Justcia de Catalunya
policia
Vegeu tamb Cos dAgents Rurals; Policia de la Generalitat - Mossos
dEsquadra; policies locals
332
administrativa
Corresponen a la Generalitat, pel que fa a les conques hidrogrfiques
compartides, les facultats de policia del domini pblic hidrulic
que li atribueixi la legislaci estatal 117.3.c
La Generalitat t competncia exclusiva sobre ladopci de mesures
de policia administrativa amb relaci a la disciplina de
mercat 121.1.f
La Generalitat t competncia exclusiva sobre la relativa a activitats
i installacions destinades a la joventut 142.1.c
El Cos dAgents Rurals exerceix funcions de policia administrativa
especial 144.6
s una de les funcions de la Policia de la Generalitat - Mossos
dEsquadra 164.5.b
judicial
s una de les funcions del Cos dAgents Rurals 144.6
s una de les funcions de la Policia de la Generalitat - Mossos
dEsquadra 164.5.c
Policia de la Generalitat - Mossos dEsquadra
La Generalitat executa la legislaci de lEstat en matria
de coordinaci dels serveis de seguretat i investigaci privades
amb les policies 163.d
Correspon a la Generalitat de crear-la i organitzar-la 164.1.b
La Generalitat en t el comandament suprem 164.2
La Generalitat participa en la coordinaci de les poltiques de seguretat
i lactivitat dels cossos policacs de lEstat i de Catalunya i en
les relacions de collaboraci i auxili amb les policies daltres
pasos 164.4
T com a mbit dactuaci el conjunt del territori de Catalunya
i exerceix totes les funcions prpies dun cos de policia en seguretat
ciutadana i ordre pblic, com a policia administrativa i com a policia
judicial i dinvestigaci criminal 164.5
Correspon a la Generalitat la competncia sobre ls
de la videovigilncia i del control de so i enregistraments
en lmbit pblic efectuats per la policia de Catalunya 173
333
policies locals
La Generalitat executa la legislaci de lEstat en matria
de coordinaci dels serveis de seguretat i investigaci privades
amb les policies 163.d
Correspon a la Generalitat de fer-ne lordenaci i de coordinar-ne
lactuaci 164.1.a; 164.2
poltica lingstica
Vegeu tamb arans, castell; catal
ports
Vegeu tamb infraestructures de transport
potestat
disciplinria
Vegeu rgim disciplinari
legislativa
El Parlament lexerceix 55.2
El Parlament la pot delegar en el Govern 63
Correspon a la Generalitat, de manera ntegra, en lmbit de les seves
Correspon a la Generalitat, en el marc de la legislaci bsica de lEstat,
Correspon a la Generalitat desplegar la normativa de la Uni Europea
que afecti lmbit de les seves competncies 113
Vegeu tamb lleis
normativa
Els municipis en tenen en lmbit de llurs competncies i en els altres
sobre els quals es projecta llur autonomia 87.3
Correspon a la Generalitat la competncia normativa sobre el personal
no judicial al servei de lAdministraci de justcia 103.1
334
La Generalitat t capacitat normativa sobre els tributs estatals cedits

totalment, sobre els tribus estatals cedits parcialment, si sescau,
i sobre els tributs propis que cre per llei 203.2; 203.3; 203.5;
205.6; DA 7
Sha de proposar daugmentar la capacitat normativa de la Generalitat
amb relaci a limpost sobre la renda de les persones fsiques DA 8
LAdministraci general de lEstat ha de cedir competncies normatives
sobre determinades operacions amb relaci a limpost sobre el valor
afegit i als impostos especials de fabricaci DA 11
reglamentria
El Govern lexerceix 68.1
Correspon a la Generalitat, de manera ntegra, en lmbit de les seves
Correspon a la Generalitat, en el marc de la legislaci bsica de lEstat,
Correspon a la Generalitat en lmbit de les seves competncies
executives 112
Comprn laprovaci de disposicions per a lexecuci de la normativa
de lEstat 112
Presidncia de la Generalitat
Integra la Generalitat, juntament amb el Parlament, el Govern i les altres
institucions que estableix el captol V del ttol II 2.2
La seva seu permanent s la ciutat de Barcelona 10
Vegeu tamb president o presidenta de la Generalitat
president o presidenta
daudincia provincial
El Consell de Justcia de Catalunya participa en la seva designaci 98.2.a
de la Generalitat
El Parlament es reuneix en sessi extraordinria a petici seva 60.1
La regulaci del seu estatut personal s matria de desenvolupament
bsic de lEstatut 62.2
Promulga, en nom del rei, les lleis, els decrets llei i els decrets legislatius,
i nordena la publicaci 65; 67.6.a
T la ms alta representaci de la Generalitat 67.1
335
Dirigeix lacci de Govern 67.1

T la representaci ordinria de lEstat a Catalunya 67.1
s elegit pel Parlament 67.2
s nomenat pel rei 67.4
Una llei del Parlament en regula lestatut personal 67.5
Ordena la publicaci dels nomenaments dels crrecs institucionals
de lEstat a Catalunya 67.6.b
Demana la collaboraci a les autoritats de lEstat que exerceixen
funcions pbliques a Catalunya 67.6.c
Cessa per renovaci del Parlament com a conseqncia dunes eleccions,
per aprovaci duna moci de censura o denegaci duna qesti
de confiana, per defunci, per dimissi, per incapacitat permanent,
fsica o mental, i per condemna penal ferma 67.7; 67.8
Pot delegar temporalment funcions executives en un dels consellers,
si no ha nomenat un conseller primer o consellera primera 67.9
s membre del Govern 68.2
Pot nomenar i separar un conseller primer o consellera primera,
de la qual cosa ha de donar compte al Parlament 69
T el dret dassistir a les reunions del Ple i de les comissions
parlamentries i prendre-hi la paraula 73.1
Respon polticament, juntament amb els consellers, davant el Parlament
de forma solidria 74.1
La delegaci de funcions no leximeix de la seva responsabilitat poltica
davant el Parlament 74.2
Pot dissoldre el Parlament 75
Ordena la publicaci en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
del nomenament del president o presidenta del Tribunal Superior
Presideix una junta de seguretat de composici paritria entre
la Generalitat i lEstat 164.4
de sala del Tribunal Superior de Justcia de Catalunya
s nomenat a proposta del Consell General del Poder Judicial
i amb la participaci del Consell de Justcia de Catalunya 95.6; 98.2.a
de vegueria
Forma el consell de vegueria juntament amb els consellers 91.1
s escollit pels consellers de vegueria dentre els seus membres 91.2
336
del Parlament
El Reglament del Parlament en regula lelecci i les funcions 59.1
Presideix la Diputaci Permanent 59.4
Convoca les sessions extraordinries del Parlament 60.1
del Tribunal Superior de Justcia de Catalunya
s el representant del poder judicial a Catalunya 95.5
s nomenat pel rei, a proposta del Consell General del Poder Judicial
i amb la participaci del Consell de Justcia de Catalunya 95.5; 98.2.a
El president o presidenta de la Generalitat ordena que sen publiqui el
nomenament en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya 95.5
presons
Vegeu sistema penitenciari
pressupostos
de la Generalitat
Sn aprovats pel Parlament 55.2; 212
El Ple del Parlament no en pot delegar la tramitaci i laprovaci
en una comissi 62.3
No poden sser objecte de delegaci legislativa ni de decret llei 63.1;
64.1
Tenen carcter anual, sn nics i inclouen totes les despeses i els
ingressos de la Generalitat i dels organismes, les institucions
i les empreses que en depenen 212
El Govern els elabora i els executa 212
Correspon al Parlament dexaminar-los, esmenar-los, aprovar-los
i controlar-los 212
La llei de pressupostos no pot crear tributs, per en pot modificar
si ho estableix una llei tributria substantiva 212
La Generalitat pot recrrer a lendeutament i emetre
deute pblic 213
Correspon a la Generalitat establir lmits i condicions per a assolir
els objectius destabilitat pressupostria 214
Vegeu tamb finances de la Generalitat
del Parlament
El Parlament els elabora i els aprova 58.2
337
generals de lEstat
Constitueixen recursos de les finances de la Generalitat transferncies
i assignacions amb crrec a aquests 202.3.e
prestacions
dret a accedir a una renda garantida de ciutadania 24.3
de subsistncia tenen dret a percebre prestacions i recursos
no contributius de carcter palliatiu 25.2
Vegeu tamb ajuts pblics
professionals
de les de carcter obligatori 125.4.b
preu just
Correspon a la Generalitat, en matria dexpropiaci forosa,
la competncia executiva per a crear i regular un rgan propi
que el determini 159.4.c
preus
Els consumidors i usuaris tenen dret a sser-ne informats duna manera
vera i entenedora 28.1
de transport que no siguin dinters general inclou el rgim
econmic dels serveis portuaris i aeroportuaris, especialment
les potestats tarifria i tributria i la percepci i la recaptaci
de tota mena de tributs i gravmens 140.1.c
La competncia exclusiva de la Generalitat en matria de transport
terrestre inclou la potestat tarifria 169.1.f
Els ingressos per la percepci dels pblics constitueixen recursos
de les finances de la Generalitat 202.3.f
Vegeu tamb preu just; sistema tributari
338
prevenci
dincendis
Vegeu incendis
de riscs laborals
principis rectors de les poltiques pbliques

Els poders pblics han de promoure els que estableixen lEstatut,
la Constituci, la Uni Europea, la Declaraci universal de drets
humans, el Conveni europeu per a la protecci dels drets humans
i els altres tractats i convenis internacionals subscrits per Espanya
que reconeixen i garanteixen els drets i les llibertats fonamentals 4
Els poders pblics han dorientar llurs poltiques dacord amb els
que estableixen la Constituci i lEstatut, i els han de promoure
i garantir 39.1
El reconeixement, el respecte i la protecci daquests principis informen
la legislaci positiva, la prctica judicial i lactuaci dels poders
pblics 39.2
Sn exigibles davant la jurisdicci 39.3
Sestableixen els de carcter estatutari captol V del ttol I
procediment
administratiu
La Generalitat t competncia exclusiva sobre lestabliment i laplicaci
del relatiu a la queixa i la reclamaci en matria de consum 123.a
La Generalitat t competncia exclusiva en les normes de procediment
administratiu que derivin de les particularitats del dret substantiu
de Catalunya o de les especialitats de lorganitzaci de la
Generalitat 159.1.c
de reforma de lEstatut
legislatiu
Els ciutadans tenen dret a participar en el procs delaboraci
de les lleis 29.4
Laprovaci de la llei electoral requereix una majoria especial 56.2
339
Laprovaci i la reforma del Reglament del Parlament requereixen

la majoria absoluta 58.3
Perqu els acords adoptats pel Parlament siguin vlids, cal la presncia
de la majoria absoluta dels diputats i laprovaci de la majoria
simple dels presents, sens perjudici de les majories especials que
sestableixin 60.3
La iniciativa legislativa correspon als diputats, als grups parlamentaris
i al Govern, i tamb als ciutadans, mitjanant la iniciativa legislativa
popular, i als rgans representatius dels ens supramunicipals
de carcter territorial 62.1
La tramitaci i laprovaci de les lleis de desenvolupament bsic
de lEstatut, del pressupost de la Generalitat i de les lleis de delegaci
legislativa al Govern no poden sser delegades en una comissi
pel Ple del Parlament 62.3
El Parlament pot autoritzar el Govern, amb restriccions, per a dictar
decrets legislatius 63.1
La reforma de lEstatut no pot sser objecte de delegaci legislativa
bsic no poden sser objecte de delegaci legislativa, llevat que
es delegui lestabliment dun text refs, ni de decret llei 63.1; 64.1
La regulaci essencial i el desenvolupament directe dels drets
estatutaris no poden sser objecte de delegaci legislativa
El pressupost de la Generalitat no pot sser objecte de delegaci
legislativa ni de decret llei 63.1; 64.1
La delegaci legislativa al Govern ha dsser expressa i sha de fer per llei,
per a una matria concreta i amb la determinaci dun termini,
i sexhaureix quan el Govern publica el decret legislatiu, i tamb
si el Govern es troba en funcions 63.2
Les lleis de delegaci legislativa que autoritzin el Govern a formular
un nou text articulat han de fixar les bases del text 63.3
340
Les lleis de delegaci legislativa que autoritzin el Govern a refondre

textos legals han de determinar labast i el criteri de la refosa 63.3
El control de la legislaci delegada s regulat pel Reglament del
Parlament i, eventualment, per les lleis de delegaci 63.4
El Govern pot dictar disposicions legislatives provisionals sota
la forma de decret llei en cas duna necessitat extraordinria
i urgent 64.1
No poden sser objecte de decret llei ni la reforma de lEstatut, ni
les matries que sn objecte de lleis de desenvolupament bsic,
ni la regulaci essencial i el desenvolupament directe dels drets
reconeguts per lEstatut i per la Carta dels drets i deures dels
ciutadans de Catalunya, ni el pressupost de la Generalitat 64.1
Resten derogats els decrets llei que no siguin validats expressament
pel Parlament 64.2
El Parlament pot tramitar els decret llei com a projectes de llei
pel procediment durgncia 64.3
Es regula la promulgaci, la publicaci i lentrada en vigor de les lleis,
i tamb lelaboraci de la versi oficial en castell 65; 67.6.a
a la Constituci dels projectes i les proposicions de reforma
de lEstatut 76.2.a
a lEstatut i a la Constituci dels projectes i les proposicions de llei,
dels decrets llei sotmesos a convalidaci i dels projectes de decret
legislatiu 76.2.b; 76.2.c
a lautonomia local dels projectes i les proposicions de llei
i dels projectes de decret legislatiu 76.2.d
Els dictmens del Consell de Garanties Estatutries tenen carcter
vinculant amb relaci als projectes de llei i les proposicions de llei
que desenvolupin o afectin drets estatutaris 76.4
El Sndic de Greuges pot sollicitar dictamen al Consell de Garanties
Estatutries sobre els projectes de llei i les proposicions de llei
que regulen drets estatutaris 78.3
341
El Consell de Governs Locals ha dsser escoltat en la tramitaci

parlamentria de les iniciatives legislatives que afecten de manera
especfica les administracions locals 85
LAjuntament de Barcelona ha de participar o sser consultat
en la tramitaci de les iniciatives legislatives que afecten el rgim
especial del municipi de Barcelona 89
LAran ha de participar en lelaboraci de les iniciatives legislatives
que afecten el seu rgim especial 94.4
Laprovaci de la llei de finances locals requereix una majoria de tres
cinquenes parts 219.2
Laprovaci de la llei que regula la designaci dels senadors que han
de representar la Generalitat al Senat requereix una majoria
absoluta DA 1.1; DA 1.2
Vegeu tamb decrets legislatius; decrets llei; Estatut dautonomia de Catalunya;
legislaci; Llei orgnica 4/1979, del 18 de desembre, dEstatut dautonomia
de Catalunya; Llei orgnica del poder judicial; lleis de Catalunya;
lleis de lEstat; rgim electoral del Parlament; Uni Europea
produccions audiovisuals
la creaci i la producci audiovisuals portades a terme
productes
Vegeu tamb preus
agrcoles i ramaders
La Generalitat t la competncia exclusiva en la regulaci i lexecuci
sobre la qualitat, la traabilitat i les condicions daquests
productes 116.1.b
farmacutics
La Generalitat t la competncia executiva de la legislaci estatal
intermedis
Vegeu impost sobre els productes intermedis
342
professions
La Generalitat t competncia executiva en matria de qualificacions
professionals 170.1.c
titulades
La Generalitat hi t competncia exclusiva (en el marc
dels art. 36 i 139 CE) 125.4
progrs
El poble de Catalunya manifesta la seva voluntat davanar per una via
de progrs que asseguri una qualitat de vida digna per a tots
els que viuen i treballen a Catalunya prembul
Les dones i els homes de Catalunya volen prosseguir la construcci
duna societat democrtica i avanada, de benestar i progrs,
solidria amb el conjunt dEspanya i incardinada
a Europa prembul
Els poders pblics han dadoptar les mesures necessries
per a promoure leconmic i el social 45.1
Perqu les oportunitats de progrs que ofereix la societat del
coneixement i de la informaci contribueixin a la millora
del benestar i la cohesi socials, la Generalitat ha de promoure
la formaci, la recerca i la innovaci tecnolgiques 53.2
La Generalitat ha de promoure leconmic en la seva actuaci
tributria 203.6
projecci internacional
El Govern de lEstat i el Govern de la Generalitat han darticular
frmules de collaboraci i cooperaci mtues per a la projecci
internacional de la cultura 127.3
La Generalitat ha dimpulsar la projecci de Catalunya a lexterior
i nha de promoure els interessos en aquest mbit 193
La Generalitat ha de promoure la de les organitzacions socials, culturals
i esportives 200
Vegeu tamb acci exterior
projectes de llei
Vegeu lleis de Catalunya; lleis de lEstat; procediment legislatiu
343
ropietat
p
industrial
La Generalitat ha de respectar la legislaci de propietat industrial
en lexercici de la seva competncia sobre el rgim de titularitat
de les denominacions dorigen 128.1.b
lestabliment i la regulaci dun registre de drets, coordinat
amb el de lEstat 155.2.a
la defensa jurdica i processal dels topnims de Catalunya aplicats
al sector de la indstria 155.2.b
intellectual
La Generalitat t competncia executiva en aquesta matria 155.1
proporcionalitat
Totes les persones tenen dret que lactuaci dels poders pblics sigui
proporcionada a les finalitats que la justifiquen 30.2
El sistema electoral s de representaci proporcional i ha dassegurar
la representaci adequada de totes les zones del territori 56.2
proposicions de llei
Vegeu lleis de Catalunya; lleis de lEstat; procediment legislatiu
protecci
civil
Els governs locals hi tenen competncies prpies 84.2.f
La Generalitat t competncia exclusiva en aquesta matria, sens
perjudici de les facultats dels governs locals i respectant les
competncies de lEstat en matria de seguretat pblica 132.1
La Generalitat ha de promoure mecanismes de collaboraci en aquest
mbit amb altres comunitats autnomes i amb lEstat en actuacions
dabast superior a Catalunya 132.2
344
de dades personals
Vegeu dades personals
de les persones
Vegeu persones
de menors
La Generalitat hi t competncia exclusiva, respectant la legislaci
penal 166.3.a
del medi ambient
Els poders pblics han de vetllar per la protecci del medi ambient
per mitj de poltiques pbliques basades en el desenvolupament
sostenible i la solidaritat collectiva i intergeneracional 46.1
Les poltiques mediambientals shan de dirigir a la fixaci destndards
i de nivells mnims de protecci del medi ambient 46.2
Els governs locals hi tenen competncies prpies 84.2.j
dels animals
La Generalitat hi t competncia exclusiva 116.1.d
dels consumidors i els usuaris
Els poders pblics han de garantir-la 49.1
social
La Generalitat t competncia exclusiva en la intervenci i el control
dels sistemes privats complementaris 166.1.d
Vegeu tamb serveis socials
protectorats
La Generalitat t competncia exclusiva per a regular els de les
fundacions que compleixen llurs funcions majoritriament
a Catalunya 118.2.a
protocol
El dels smbols de Catalunya s fixat pel Parlament 8.5
El president o presidenta de la Generalitat t a Catalunya, als efectes
protocollaris, la posici preeminent que li correspon com a
representant de la Generalitat i de lEstat 67.5
345
provncies
Les diputacions sn substitudes pels consells de vegueria 91.3
Lalteraci dels lmits provincials sha de portar a terme dacord
amb el que estableix larticle 141.1 CE 91.4
Resta vigent la disposici transitria sisena de la Llei orgnica 4/1979,
proximitat
Vegeu justcia de proximitat
publicaci
de les lleis
El president o presidenta de la Generalitat lordena en el Diari Oficial
de la Generalitat de Catalunya, en el termini de quinze dies
des de laprovaci, i en el Boletn Oficial del Estado 65; 67.6.a
A lefecte de lentrada en vigor de les lleis, regeix la data de publicaci
en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya 65
dels actes del Govern o de lAdministraci de la Generalitat
Es fa en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya 68.5
s suficient per a leficcia dels actes i per a lentrada en vigor
de les normes 68.5
dels nomenaments
El president o presidenta de la Generalitat ordena la dels crrecs
institucionals de lEstat a Catalunya 67.6.b
El president o presidenta de la Generalitat ordena la del fiscal o la fiscal
superior de Catalunya 96.2
publicacions peridiques
La Generalitat t competncia exclusiva per a establir les mesures
relatives a la producci i la distribuci, i per a gestionar-ne el dipsit
legal i atorgar-ne els codis didentificaci 127.1.a
346
publicitat
La Generalitat hi t competncia exclusiva, sens perjudici de la legislaci
mercantil de lEstat 157
Q
qualificaci
dinters general
La dun port, un aeroport o una altra infraestructura de transport
situats a Catalunya requereix linforme previ de la Generalitat 140.3
La duna obra pblica que sexecuta al territori de Catalunya requereix
linforme previ de la Generalitat 148.2
de pellcules
Vegeu cinema
de ttols
Vegeu registres de la propietat, mercantils i de bns mobles
qualificacions professionals
La Generalitat t competncia executiva per a fer-ne la regulaci,
lautoritzaci i el control 170.1.c
qualitat
dactivitats i productes
La Generalitat t competncia exclusiva sobre la regulaci i lexecuci
de la qualitat, la traabilitat i les condicions dels productes agrcoles
i ramaders 116.1.b
La Generalitat t competncia exclusiva sobre lestabliment i lexecuci
de les normes i els estndards de qualitat relacionats amb lactivitat
comercial 121.1.e
Correspon a la Generalitat el desplegament de les normes
complementries de qualitat dels serveis de subministrament
denergia 133.1.c
Correspon a la Generalitat la competncia exclusiva sobre les normes
tcniques, la inspecci i el control sobre la qualitat
de la construcci 137.1.e
Vegeu tamb mencions de qualitat
347
de vida
Els poders pblics han de tenir com a objectiu millorar la de totes
les persones 40.1
dels serveis dinters general
Totes les persones tenen dret a una educaci de qualitat 21.1
Per a garantir el dret a la qualitat de lensenyament, els centres docents
privats poden sser sostinguts amb fons pblics 21.3
Les administracions pbliques han de fixar els estndards de
qualitat dels serveis pblics, amb independncia del rgim
de prestaci 30.1
Els poders pblics han de garantir la qualitat i la gratutat
de lassistncia sanitria pblica 42.4
Els poders pblics han de garantir la qualitat i la gratutat dels serveis
socials bsics 42.5
Els poders pblics han de garantir la qualitat del sistema
densenyament 44.1
Els poders pblics han de fomentar la investigaci i la recerca cientfica
de qualitat 44.4
no universitari inclou el garantiment de la qualitat del sistema
educatiu 131.2.d
La Generalitat t competncia compartida sobre lavaluaci
i el garantiment de la qualitat i de lexcellncia de lensenyament
universitari 172.2.f
queixes
Totes les persones tenen dret a plantejar-les a les institucions
i lAdministraci de la Generalitat, i tamb als ens locals, en matries
de les competncies respectives 29.5
La Generalitat t competncia exclusiva per a establir i aplicar
els procediments administratius de queixa i reclamaci en matria
de consum 123.a
348
qesti de confiana
La denegaci duna qesti de confiana s causa de cessament
del president o presidenta de la Generalitat 67.7
No pot plantejar-la el conseller o consellera que supleix o substitueix
el president o presidenta de la Generalitat 67.8
R
racisme
Vegeu tamb igualtat; mediaci social
rdio
Vegeu radiodifusi
radiodifusi
La Generalitat hi t competncia executiva per a resoldre conflictes
entre els operadors que comparteixin mltiplexs la cobertura
dels quals no ultrapassi el territori de Catalunya 140.7.c
La Generalitat t competncies exclusives i compartides en aquest
mbit 146
Vegeu tamb Consell de Rdio i Televisi; mitjans de comunicaci social;
telecomunicacions
ramaderia
i silvcoles 46.4
La Generalitat hi t competncia exclusiva (en el marc de lart. 149.1.13
i 16 CE) 116.1
Correspon a la Generalitat la regulaci i el desenvolupament
de la ramaderia 116.1.a
Correspon a la Generalitat la regulaci de la participaci en organismes
pblics de les organitzacions agrries i ramaderes i de les cambres
agrries 116.1.c
Correspon a la Generalitat la regulaci dels processos de producci,
de les explotacions, de les estructures agrries i de llur rgim
jurdic 116.1.f
349
Correspon a la Generalitat el desenvolupament integral i la protecci

del mn rural 116.1.g
de la ramaderia 116.2.a
i el rgim dintervenci administrativa i dusos de les vies
pecuries 116.2.b
Vegeu tamb fires; protecci dels animals; sanitat animal; sector alimentari
recaptaci
de taxes judicials
Correspon a la Generalitat en lmbit de les seves competncies sobre
lAdministraci de justcia 104.f
de tributs
La recaptaci de tributs relacionats amb la utilitzaci
de la infraestructura i els serveis portuaris correspon
a la Generalitat 140.1.c
Correspon a la Generalitat la recaptaci dels tributs propis
i la dels tributs estatals cedits totalment, i tamb, si en rep
la delegaci, la dels altres tributs estatals 203.4; 204.1; 204.2
Correspon a lAdministraci tributria de lEstat la recaptaci
dels tributs estatals no cedits totalment 203.4; 204.2; 204.3
recerca cientfica
Els poders pblics lhan de fomentar 44.4
El Govern, les universitats i les institucions densenyament superior
han dadoptar les mesures pertinents per a garantir ls del catal
en aquest mbit 50.2
La Generalitat ha de promoure la formaci, la recerca i la innovaci
tecnolgiques 53.2
Correspon a la Generalitat la competncia exclusiva en la recerca,
de les explotacions i les empreses agrries i alimentries
(en el marc de lart. 149.1.13 i 16 CE) 116.1.h
La Generalitat t competncia exclusiva per a desenvolupar-la en lmbit
esportiu 134.1.l
350
La Generalitat t competncia compartida per a establir-la i regular-la

en lmbit del medi ambient 144.1.b
Correspon a la Generalitat la relativa a la meteorologia i al clima 144.5
La Generalitat t competncia exclusiva amb relaci als seus centres i
estructures de recerca i als projectes de recerca que finana 158.1
La Generalitat t competncia compartida sobre la coordinaci
dels centres i les estructures de recerca 158.2
Els criteris de collaboraci entre lEstat i la Generalitat en aquest mbit
shan de fixar dacord amb el que estableix el ttol V 158.3
Shan destablir els sistemes de participaci de la Generalitat en la fixaci
de les poltiques que afectin aquesta matria en lmbit de la Uni
Europea i en altres institucions internacionals 158.3
La Generalitat t competncia exclusiva sobre el rgim retributiu
del personal investigador contractat per les universitats 172.1.h
universitari inclou la regulaci del rgim del personal investigador
contractat i funcionari 172.2.e
i de lexcellncia del personal investigador 172.2.f
reciclatge
El reciclatge i la reutilitzaci dels bns i els productes sn uns dels
principis que han de respectar les poltiques mediambientals 46.2
Vegeu tamb residus
recurs
dalada
El Consell de Justcia de Catalunya ha dinformar dels interposats
contra els acords dels rgans de govern dels tribunals i els jutjats
de Catalunya 98.2.e
dinconstitucionalitat
El Parlament pot interposar-ne 61.e
El Consell de Garanties Estatutries ha de dictaminar abans que el
Parlament o el Govern ninterposin 76.3
351
davant el Tribunal Superior de Justcia de Catalunya

En sn objecte els actes que vulnerin els drets reconeguts pels captols
I, II i III del ttol I i per la Carta dels drets i els deures
dels ciutadans de Catalunya 38.2
de qualificaci de ttols o clusules en matria de dret catal
La Generalitat t competncia exclusiva sobre el seu rgim 147.2
extraordinari de revisi
Correspon al Tribunal Superior de Justcia de Catalunya
de resoldrels 95.4
recursos
financers
Vegeu finances de la Generalitat
hdrics
pel que fa a llur conservaci 164.3.b
Vegeu tamb aiges
miners
Vegeu rgim miner
naturals
Totes les persones tenen dret a gaudir-ne en condicions
digualtat 27.1
Totes les persones tenen el deure de fer-ne un s responsable i evitar-ne
el malbaratament 27.1
Les poltiques mediambientals shan de dirigir a fer-ne una utilitzaci
racional i a conservar-los 46.2
La Generalitat t competncia compartida sobre llur regulaci 144.1.c
Vegeu tamb medi ambient; natura
pesquers
La Generalitat t competncia exclusiva per a fer-ne la regulaci
i la gesti 119.2
referndum
Les reformes de lEstatut shi han de sotmetre 222.1.b; 222.1.d; 223.1.b;
223.1.i
352
reforma
de lEstatut
del Reglament del Parlament
Vegeu Reglament del Parlament
de la legislaci penal i processal

La Generalitat participa en la que incideixi en les competncies
de menors 166.3.b
regatge
Vegeu obres de regatge
regidors
Formen lajuntament, juntament amb lalcalde o alcaldessa 86.2
Sn elegits pels vens dels municipis per mitj de sufragi universal, igual,
lliure, directe i secret 86.6
rgim
disciplinari
El Consell de Justcia de Catalunya instrueix expedients i exerceix
funcions disciplinries sobre jutges i magistrats (en els termes
de la LOPJ) 98.2.c
La Generalitat t competncia normativa i tamb executiva
i de gesti en matria del personal no judicial al servei de
lAdministraci de justcia, que inclou la regulaci del rgim
disciplinari 103.1.k; 103.2.j
La Generalitat t competncia exclusiva en matria de corporacions
de dret pblic representatives dinteressos econmics i professionals,
la qual inclou el rgim disciplinari (en el marc de lart. 36 i 139
CE) 125.1.a
La Generalitat t competncia exclusiva sobre lexercici de les
professions titulades, la qual inclou el rgim disciplinari
(en el marc dels art. 36 i 139 CE) 125.4.c
La Generalitat t competncia executiva en matria de Registre Civil,
la qual inclou lexercici de la funci disciplinria 147.3
Vegeu tamb rgim sancionador
353
electoral del Parlament

s regulat per una llei del Parlament 56.1; 56.2; 56.3
Vegeu tamb eleccions al Parlament; informaci electoral
electoral dels ens locals

Els regidors sn elegits pels vens dels municipis per mitj de sufragi
universal, igual, lliure, directe i secret 86.6
La Generalitat hi t competncia exclusiva pel que fa als ens locals
que crea 160.3
Vegeu tamb informaci electoral
estatutari del personal al servei de les administracions pbliques

catalanes
estatutari del personal en el sistema sanitari pblic
La Generalitat hi t competncia compartida 162.3.e
local
miner
sancionador
Shan de regular per llei les sancions per lincompliment de lobligaci
de comparixer en les comissions dinvestigaci del Parlament 59.6
Shan de regular per llei els mecanismes destinats a garantir
el compliment de lobligaci de les administracions pbliques i
daltres entitats i persones a cooperar amb el Sndic de Greuges,
i les sancions per lincompliment daquesta obligaci 78.5
La Generalitat t competncia executiva i de gesti en matria
de personal no judicial al servei de lAdministraci de justcia, que
inclou exercir la potestat disciplinria i imposar les sancions
que escaiguin 103.2.j
La Generalitat t competncia compartida en disciplina, inspecci
i sanci de les caixes destalvis amb domicili a Catalunya 120.3; 120.4
354
Correspon a la Generalitat la competncia compartida sobre disciplina,

inspecci i sanci de les entitats de crdit que no siguin caixes
destalvis 126.4
La Generalitat t competncia exclusiva sobre el rgim sancionador
aplicable en la regulaci dels productes amb denominaci dorigen
(en el marc de lart. 149.1.13 CE) 128.1.c; 128.2
de treball als estrangers la relaci laboral dels quals sacompleixi
a Catalunya, que inclou laplicaci del rgim dinspecci
i sanci 138.2
La Generalitat t competncia executiva en la inspecci de les
infraestructures comunes de telecomunicacions i lexercici
de la potestat sancionadora corresponent 140.7.b
La Generalitat t competncia compartida en la prevenci,
la restauraci i la reparaci de danys al medi ambient, i tamb
el rgim sancionador corresponent 144.1.k
La Generalitat t competncia compartida sobre organitzaci,
funcionament, disciplina i rgim sancionador de les societats
rectores de mercats de valors 145.b
La Generalitat t competncia executiva en la inspecci i lexecuci
del procediment sancionador en matria de defensa
de la competncia 154.2.b
La Generalitat t competncia exclusiva en control, inspecci
i sanci en matria de rgim jurdic i procediment de les
administracions pbliques catalanes
(en el marc de lart. 149.1.18 CE) 159.1.b
La Generalitat executa la legislaci de lEstat pel que fa a la inspecci
i la sanci de les activitats de seguretat privada que sacompleixen
a Catalunya 163.b
La Generalitat t competncia executiva en matria de treball i relacions
laborals, que inclou la potestat sancionadora de les infraccions
de lordre social 170.1.h
administrativa del comer referit a habitatges i lestabliment
de mesures de protecci i disciplinries en aquest mbit 137.1.d
355
Els ingressos per multes i sancions sn part dels recursos de les finances
de la Generalitat 202.3.j
Vegeu tamb rgim disciplinari
registradors de la propietat, mercantils i de bns mobles

Han dacreditar el coneixement adequat i suficient de les llenges
oficials 33.3
La Generalitat t competncia executiva en llurs
nomenaments 147.1.a
La Generalitat t competncia executiva per a participar en lelaboraci
dels programes daccs a llur cos als efectes de lacreditaci del
coneixement del dret catal 147.1.b
Registre Civil
Els encarregats han dacreditar el coneixement adequat i suficient
de les llenges oficials 33.3
Els encarregats han dacreditar el coneixement del dret catal 147.3
La Generalitat hi t competncia executiva, en el marc de la regulaci
general 147.3
registre
dassociacions
La Generalitat hi t competncia exclusiva 118.1.c
dentitats que promouen i organitzen la prctica de lactivitat fsica
i esportiva
La Generalitat hi t competncia exclusiva 134.1.g
dinstalladors dinfraestructures comunes de telecomunicacions
La Generalitat t competncia executiva per a gestionar-lo si lmbit
daquests installadors no ultrapassa el territori de Catalunya 140.7.d
Vegeu tamb telecomunicacions
de drets de propietat industrial

La Generalitat t competncia executiva per a establir-ne i regular-ne
un, en coordinaci amb el de lEstat 155.2.a
de drets de propietat intellectual
La Generalitat t competncia executiva per a establir-ne i regular-ne
un, en coordinaci amb el de lEstat, per als drets generats
356
a Catalunya o dels quals siguin titulars persones amb residncia

habitual a Catalunya 155.1.a
de fundacions
La Generalitat hi t competncia exclusiva 118.2.c
de gestors de mltiplexs
La Generalitat t competncia executiva per a gestionar-ne
un si lmbit daquests gestors no ultrapassa el territori
de Catalunya 140.7.d
Vegeu tamb telecomunicacions
estatal dentitats religioses

La Generalitat t competncia executiva per a participar en la gesti
daquest registre 161.2.a
oficial de vaixells
La Generalitat hi t competncia compartida pel que fa al sector
pesquer 119.4
registres de la propietat, mercantils i de bns mobles
La Generalitat hi t competncia executiva per a establir
les demarcacions registrals 147.1.c
La Generalitat hi t competncia exclusiva en matria de rgim
dels recursos sobre la qualificaci dels ttols o les clusules concretes
en matria de dret catal que shi hagin dinscriure 147.2
Vegeu tamb registradors de la propietat, mercantils i de bns mobles
Reglament del Parlament

Pot establir que el Parlament es reuneixi en altres llocs de Catalunya
diferents de la ciutat de Barcelona, seu permanent
del Parlament 10
Estableix els procediments en qu els ciutadans de Catalunya
tenen dret a participar en el procs delaboraci
de les lleis 29.4
En correspon laprovaci i la reforma al Ple del Parlament 58.3
La reforma requereix el vot favorable de la majoria absoluta
dels diputats 58.3
357
Regula lelecci, les funcions i la composici del president i la Mesa

del Parlament i de la Diputaci Permanent 59.1; 59.4
Regula els drets i els deures dels diputats, els requisits per a la formaci
de grups parlamentaris, la intervenci daquests en lexercici de les
funcions parlamentries i les atribucions de la Junta
de Portaveus 59.2
Estableix el procediment i les garanties de les persones que han
de comparixer en les comissions dinvestigaci 59.6
Ha de regular la tramitaci de les peticions individuals i collectives
dirigides al Parlament 60.1
Ha destablir mecanismes de participaci ciutadana en lexercici
de les funcions parlamentries 59.7
Fixa els dos perodes ordinaris de sessions en qu es reuneix anualment
el Parlament 59.7
Estableix en quins supsits les sessions del Ple no sn pbliques 60.2
Pot fixar majories especials per a ladopci vlida dacords 60.3
Regula el control de la legislaci delegada 63.4
Estableix els termes en qu el Parlament pot requerir la presncia
dels membres del Govern al Ple i a les comissions 73.2
Ha destablir com lAjuntament de Barcelona ha de participar en
lelaboraci dels projectes de llei que incideixen en el rgim especial
del municipi de Barcelona 89
Estableix els termes en qu els senadors elegits a Catalunya i els que
representen la Generalitat poden comparixer davant el Parlament
a petici prpia 179
regulaci docupaci
La Generalitat t competncia executiva en matria de procediments
de regulaci docupaci i de trasllats collectius 170.1.f
rei
El president o presidenta de la Generalitat promulga en nom seu
les lleis, els decrets llei i els decrets legislatius 65; 67.6.a
Nomena el president o presidenta de la Generalitat 67.4
Nomena el president o presidenta del Tribunal Superior de Justcia
de Catalunya 95.5
358
reinserci
Les persones que no han pogut reinserir-se al mercat de treball i que no
disposen de mitjans de subsistncia tenen dret a percebre prestacions
i recursos no contributius de carcter palliatiu 25.2
La Generalitat t competncia executiva en lexecuci de les mesures
alternatives a la pres i de les activitats de reinserci 168.1.e
Vegeu tamb sistema penitenciari
relacions
institucionals
Les de la Generalitat amb lEstat es fonamenten en el principi
de la lleialtat institucional i es regeixen pel principi general
segons el qual la Generalitat s Estat, pel principi dautonomia,
pel de bilateralitat i pel de multilateralitat 3.1
Es regulen les de la Generalitat amb lEstat, amb altres comunitats
autnomes i amb la Uni Europea ttol V
Vegeu tamb acci exterior; collaboraci entre la Generalitat i altres
comunitats autnomes; collaboraci entre la Generalitat i lEstat
interculturals
Els poders pblics les han de fomentar per mitj del coneixement
recproc, el dileg i la mediaci 42.7
laborals
Les organitzacions sindicals i empresarials tenen dret a complir llurs
funcions en els mbits de la concertaci social, la participaci
i la collaboraci social 25.5
La Generalitat ha de promoure la creaci dun espai catal de relacions
laborals 45.4
Les organitzacions sindicals i empresarials han de participar
en la definici de les poltiques pbliques que les afecten 45.6
Lexecuci de la legislaci de lEstat en aquesta matria correspon
a la Generalitat 170.1
la negociaci collectiva, el registre i el control de legalitat
dels convenis collectius i els instruments de conciliaci,
mediaci i arbitratge 170.1.e; 170.1.j; 170.1.k
359
La competncia executiva de la Generalitat en aquesta matria

inclou la determinaci dels serveis mnims en cas de vaga 170.1.i
Vegeu tamb Consell de Treball, Econmic i Social de Catalunya; treball
religions
Vegeu drets en lmbit de leducaci; entitats religioses; igualtat; llibertat
religiosa; mediaci social; mitjans de comunicaci social
renda
Vegeu tamb impost sobre la renda de les persones fsiques
garantida de ciutadania
Les persones o les famlies que es troben en situaci de pobresa
tenen dret a accedir-hi 24.3
per capita
LEstat ha de garantir que laplicaci dels mecanismes danivellament
no alteri la posici de Catalunya en lordenaci de rendes
per capita 206.5
personal i territorial
Els poders pblics nhan de promoure una distribuci ms equitativa,
en el marc dun sistema catal de benestar 45.2
rendici de comptes
El president de la Generalitat ha de donar compte al Parlament
del nomenament o la separaci del crrec dun conseller primer
o consellera primera 69
El Parlament pot requerir al Govern i als seus membres
la informaci que consideri necessria per a lexercici
de les seves funcions 73.2
El Consell de Justcia de Catalunya ha de donar compte al Govern
de les ordres dinspecci de jutjats i tribunals 98.2.d
La competncia executiva de la Generalitat sobre les fires
internacionals que se celebren a Catalunya inclou la rendici
de comptes 121.2
Estat - Generalitat ret comptes al Parlament 210.4
360
representaci
de la Generalitat
La ms alta correspon al president o presidenta de la Generalitat 67.1
A lAran la ms alta i lordinria corresponen al sndic o sndica
dAran 94.2
ordinria de lEstat
A Catalunya, correspon al president o presidenta de la Generalitat 67.1;
67.5; 67.6
residus
La Generalitat t competncia compartida per a regular la prevenci en
la producci denvasos i embalatges en tot llur cicle de vida 144.1.d
La Generalitat hi t competncia compartida 144.1.e
resoluci de conflictes
Vegeu mediaci
responsabilitat
cvica
fiscal
s un principi rector de les finances dels governs locals, pel compliment
del qual vetlla la Generalitat 217
patrimonial
La Generalitat t competncia compartida per a establir les causes
que la poden originar amb relaci a les reclamacions que
li dirigeixen 159.5
penal
En les causes contra diputats fora del territori de Catalunya, s exigible
davant la Sala Penal del Tribunal Suprem 57.2; 70.2
poltica
El president o presidenta de la Generalitat i els consellers en responen
davant el Parlament de forma solidria, sens perjudici de la
responsabilitat directa de cadascun dells 74.1
361
La delegaci de funcions del president o presidenta de la Generalitat

no leximeix 74.2
retorn de catalans emigrats
La Generalitat ha dimpulsar poltiques i mesures per a facilitar-lo
i ha dafavorir la promoci i la integraci de les persones retornades
a Catalunya 138.1.e
reversi
Vegeu urbanisme
riscs laborals
rius
a terme 84.2.n
La Generalitat t competncia exclusiva en la pesca fluvial 119.1
La Generalitat t competncia exclusiva en el transport fluvial
que transcorre ntegrament per Catalunya 169.6
Vegeu tamb aiges; conques hidrogrfiques; medi ambient
S
salut
Vegeu sanitat
salvament martim
La Generalitat t competncia executiva en aquesta matria 132.3
sancions
Vegeu rgim sancionador
sanitat
Els poders pblics han de garantir la qualitat i la gratutat de lassistncia
sanitria pblica 42.4
362
La Generalitat t competncia exclusiva sobre lorganitzaci,

el funcionament intern, lavaluaci, la inspecci i el control
de centres, serveis i establiments sanitaris 162.1
La Generalitat t competncia compartida en prestacions i serveis
sanitaris, sociosanitaris i de salut mental de carcter pblic 162.3.a
i la promoci de la salut pblica 162.3.b
dels recursos sanitaris de cobertura pblica i en la coordinaci
de la sanitat privada amb la pblica 162.3.c
La Generalitat t competncia compartida en formaci sanitria
especialitzada 162.3.d
La Generalitat t competncia compartida en el rgim
estatutari i la formaci del personal del sistema sanitari
pblic 162.3.e
La Generalitat participa en la planificaci i la coordinaci
estatal en matria de sanitat i salut pblica 162.4
La Generalitat exerceix la tutela de les institucions, les entitats
i les fundacions en aquesta matria, llevat de lalta inspecci,
que resta reservada a lEstat 165.2
Vegeu tamb drets en lmbit de la salut; ordenaci farmacutica; productes
farmacutics
alimentria
i la promoci de la sanitat alimentria 162.3.b
ambiental
i la promoci de la sanitat ambiental 162.3.b
animal
La Generalitat hi t competncia exclusiva en els casos en qu no tingui
efectes sobre la salut humana 116.1.d
i la promoci de la sanitat animal amb efectes sobre la salut
humana 162.3.b
363
vegetal
La Generalitat hi t competncia exclusiva en els casos en qu no tingui
efectes sobre la salut humana 116.1.d
sector
alimentari
Correspon a la Generalitat la competncia exclusiva en la regulaci
i el desenvolupament del sector agroalimentari (en el marc
de lart. 149.1.13 i 16 CE) 116.1.a
i lexecuci sobre la qualitat, la traabilitat i les condicions
dels productes agrcoles i ramaders (en el marc de lart. 149.1.13
i 16 CE) 116.1.b
Correspon a la Generalitat la competncia exclusiva en la lluita
contra els fraus en lmbit de la producci i la comercialitzaci
agroalimentries (en el marc de lart. 149.1.13 i 16 CE) 116.1.b
La Generalitat t competncia exclusiva en les llavors i els planters,
especialment pel que fa als organismes genticament modificats
(en el marc de lart. 149.1.13 i 16 CE) 116.1.e
La Generalitat t competncia exclusiva en la recerca,
de les explotacions i les empreses agrries i alimentries i la formaci
en aquestes matries (en el marc de lart. 149.1.13 i 16 CE) 116.1.h
La Generalitat t competncia compartida sobre la planificaci
del sector agroalimentari 116.2.a
i la promoci de la sanitat alimentria 162.3.b
de leconomia social
La Generalitat t competncia exclusiva per a fomentar-lo
i ordenar-lo 124.4
pesquer
La Generalitat hi t competncia compartida pel que fa
a lordenaci 119.4
Vegeu tamb pesca
364
turstic
Vegeu tamb turisme
seguretat
civil
Vegeu protecci civil
ciutadana
Vegeu seguretat pblica
de les persones
Totes les persones tenen dret a viure amb dignitat, seguretat
i autonomia, lliures dexplotaci, maltractaments i tota mena
de discriminaci 15.2; 19.1
Les persones, en llur condici de consumidores i usuries de bns
i de serveis, tenen dret a la protecci de llur salut i seguretat 28.1
Els poders pblics han de vetllar per la dignitat, la seguretat
i la protecci integral de les persones, especialment
de les ms vulnerables 42.3
Els poders pblics han de garantir la protecci de la salut, la seguretat
i la defensa dels drets i els interessos legtims dels consumidors
i usuaris 49.1
La Generalitat t competncia exclusiva sobre la regulaci de les
activitats industrials que puguin produir impacte en la seguretat
o la salut de les persones 139.1
i higiene en el treball
en condicions de garantia per a la salut, la seguretat i la dignitat 25.3
Els poders pblics han dimpulsar i promoure poltiques que la
garanteixin 45.3
social inclou la coordinaci de les activitats de prevenci de riscs
laborals que acompleixen les mtues daccidents de treball
i malalties professionals 165.1.d
La Generalitat t competncia exclusiva sobre la prevenci de riscs
laborals i sobre la seguretat i la salut en el treball 170.1.g
365
industrial
La Generalitat t competncia exclusiva sobre la seguretat
de les activitats, de les installacions, dels equips, dels processos
i dels productes industrials 139.1
martima
La competncia compartida de la Generalitat en matria dordenaci
del sector pesquer inclou lordenaci i les mesures administratives
dexecuci relatives a la seguretat dels vaixells 119.4
nuclear
La Generalitat participa en lexecuci de la legislaci
privada
Correspon a la Generalitat lexecuci de la legislaci de lEstat
en matria dautoritzaci dempreses, en matria dinspecci
i sanci dactivitats, en matria dautoritzaci de centres de formaci
del personal i en matria de coordinaci dels serveis de seguretat
i investigaci privades amb la Policia de la Generalitat - Mossos
dEsquadra i amb les policies locals 163
pblica
Els governs locals tenen competncies prpies sobre la regulaci
de les condicions de seguretat en les activitats organitzades en espais
pblics i en locals de concurrncia pblica 84.2.e
la regulaci en matria de prevenci i control de la violncia
en els espectacles pblics esportius 134.1.j
Corresponen a la Generalitat la planificaci i la regulaci del sistema
de seguretat pblica 164.1.a
Correspon a la Generalitat lordenaci de les policies locals 164.1.a
Corresponen a la Generalitat la creaci i lorganitzaci de la Policia
de la Generalitat - Mossos dEsquadra 164.1.b
Corresponen a la Generalitat el control i la vigilncia del trnsit 164.1.c
La Generalitat t les facultats executives que li atribueixi lEstat i,
en tot cas, les funcions governatives sobre lexercici dels drets
de reuni i manifestaci 164.3.a
366

pel que fa a la conservaci de la natura, del medi ambient
i dels recursos hdrics 164.3.b
La Policia de la Generalitat - Mossos dEsquadra exerceix totes
les funcions en lmbit de la seguretat ciutadana i lordre
pblic 164.5.a
Vegeu tamb forces de seguretat; Junta de Seguretat; protecci civil
social
La Generalitat en pot organitzar i administrar els serveis que hi estan
relacionats i exerceix la tutela de les institucions, les entitats
i les fundacions en aquesta matria, llevat de lalta inspecci,
que resta reservada a lEstat 165.2
Vegeu tamb assegurances; sanitat
viria
Els poders pblics han dimpulsar, duna manera prioritria, les mesures
destinades a incrementar-la 48.2
senadors
Correspon al Parlament designar els que representen
la Generalitat 61.a; DA 1
Poden comparixer davant el Parlament a petici prpia per a informar
sobre llur activitat en el Senat 179
Senat
Vegeu Corts Generals; senadors
servei meteorolgic
Correspon a la Generalitat destablir-ne un de propi 144.5
serveis
Vegeu tamb trasps de serveis
aeroportuaris
La Generalitat hi t competncia exclusiva sobre llur rgim econmic
respecte a les infraestructures que no tinguin la qualificaci
dinters general 140.1.c
367
dinters general
als serveis pblics i als serveis econmics dinters general 30.1
Les administracions pbliques han de fixar els estndards de qualitat
dels serveis pblics i les condicions per a accedir-hi 30.1
i territorial per mitj duna distribuci equilibrada dels sectors
productius, els serveis dinters general i les xarxes
de comunicaci 46.4
Els governs locals tenen competncies prpies pel que fa a lordenaci
i la prestaci dels serveis bsics 84.2.c
Vegeu tamb drets
docupaci
Els treballadors tenen dret a accedir als serveis pblics docupaci
de manera gratuta 25.1
de comunicaci
laccs sense discriminacions als serveis audiovisuals en lmbit
de Catalunya 52.2
Els governs locals hi tenen competncies prpies 84.2.l
La Generalitat t competncia executiva per a promoure un conjunt
mnim de serveis de comunicaci electrnica 140.7.a
La Generalitat hi t competncia exclusiva sobre lorganitzaci de la
prestaci dels serveis de contingut audiovisual de la Generalitat
i dmbit local 146.1.a
La Generalitat t competncia compartida per a fer la regulaci
i el control dels serveis i de les ofertes de comunicaci audiovisual
en lmbit de Catalunya 146.1.b
Vegeu tamb mitjans de comunicaci social; telecomunicacions
de protecci civil
Vegeu protecci civil
de rdio i televisi
Vegeu serveis de comunicaci
368
de seguretat i investigaci privades

La Generalitat executa la legislaci de lEstat en matria de coordinaci
amb la Policia de la Generalitat - Mossos dEsquadra i amb les
policies locals 163.d
ferroviaris
La Generalitat t competncia exclusiva amb relaci a les
infraestructures de la xarxa ferroviria de les quals s titular
i participa en la planificaci i la gesti de les de titularitat estatal 140.6
La Generalitat t competncia exclusiva sobre els transports terrestres
de viatgers i mercaderies per ferrocarril i cable que transcorrin
ntegrament per Catalunya 169.1
La Generalitat participa en lestabliment dels que garanteixin
la comunicaci amb altres comunitats autnomes o amb el trnsit
internacional 169.3
forestals
Vegeu forest
portuaris
La Generalitat hi t competncia exclusiva sobre el seu rgim econmic
respecte a les infraestructures que no tinguin la qualificaci dinters
general 140.1.c
sanitaris
Vegeu sanitat
socials
Els poders pblics han de promoure poltiques pbliques
que garanteixin un sistema adequat de serveis socials pblics
i concertats 42.1
Els poders pblics han de promoure poltiques preventives
i comunitries en lmbit dels serveis socials 42.5
Els poders pblics han de garantir la qualitat i la gratutat dels serveis
socials bsics 42.5
Els governs locals hi tenen competncies prpies 84.2.m
Vegeu tamb benestar social; pobresa; seguretat social
369
sexisme
Vegeu igualtat; orientaci sexual; perspectiva de gnere
silvicultura
Vegeu forest
smbols
dels municipis
La Generalitat hi t competncia exclusiva 151.b
nacionals
Sn la bandera tradicional de quatre barres vermelles en fons groc,
la Diada de lOnze de Setembre i lhimne de Els segadors 8.1
Correspon al Parlament de regular-ne les expressions 8.5
Llur protecci jurdica s la que correspon als altres smbols
de lEstat 8.6
La Generalitat t competncia exclusiva per a regular-los, ordenar-los,
configurar-los i preservar-los 167
Sndic de Greuges
La seva regulaci s matria de desenvolupament bsic
de lEstatut 62.2
T la funci de protegir i defensar els drets i les llibertats que reconeixen
la Constituci i lEstatut 78.1
Supervisa lactivitat de lAdministraci local i la dels organismes pblics
o privats vinculats o que en depenen 78.1
El Sndic de Greuges i el Defensor del Poble collaboren en lexercici
de llurs funcions 78.2
Pot sollicitar dictamen al Consell de Garanties Estatutries
sobre els projectes de llei, les proposicions de llei i els decrets llei
que regulen drets reconeguts per lEstatut 78.3
Pot establir relacions de collaboraci amb els defensors locals
de la ciutadania 78.4
Shan de regular per llei els mecanismes destinats a garantir lobligaci
de les administracions pbliques i daltres entitats i persones de
cooperar amb el Sndic de Greuges, i les sancions per lincompliment
370
La persona que nocupa el crrec s elegida pel Parlament per majoria

de tres cinquenes parts 79.1
La persona que nocupa el crrec exerceix les seves funcions amb
imparcialitat i independncia 79.2
La persona que nocupa el crrec s inviolable per les opinions
expressades en lexercici de les seves funcions 79.2
La persona que nocupa el crrec s inamovible i noms pot sser
destituda i suspesa per les causes que estableixi la llei 79.2
Una llei ha de regular lestatut personal, les incompatibilitats i
les causes de cessament de la persona que nocupa el crrec
i lorganitzaci i les atribucions de la instituci 79.3
Gaudeix dautonomia reglamentria, organitzativa, funcional
Pot sollicitar dictamen al Consell de Garanties Estatutries
sobre la compatibilitat amb lEstatut de les lleis del Parlament
o de les normes amb rang de llei dictades pel Govern abans
de lentrada en vigor de lEstatut DT 1.2
sndic o sndica
de lAran
s la ms alta representaci i lordinria de la Generalitat a lAran 94.2
Vegeu tamb Aran
de la Sindicatura de Comptes
Formen la Sindicatura de Comptes 81.1
Sn designats pel Parlament per majoria de tres cinquenes parts 81.1
Una llei nha de regular lestatut personal, les incompatibilitats
i les causes de cessament, i tamb lorganitzaci i el funcionament
de la Sindicatura de Comptes 81.2
major
s elegit pels sndics de la Sindicatura de Comptes 81.1
sindicats
Tenen dret a la informaci, la consulta i la participaci
en les empreses 25.4
371
Tenen dret a complir llurs funcions en els mbits de la concertaci

social, la participaci i la collaboraci social 25.5
Els poders pblics han dadoptar les mesures necessries per a garantir
els drets laborals i sindicals dels treballadors 45.3
Han destar representats en lespai catal de relacions laborals 45.4
Han de participar en la definici de les poltiques pbliques
que els afecten 45.6
Sindicatura de Comptes
La seva regulaci s matria de desenvolupament bsic de lEstatut 62.2
s lrgan fiscalitzador extern dels comptes, de la gesti econmica
i del control deficincia dels ens locals i de la resta del sector pblic
de Catalunya 80.1
Depn orgnicament del Parlament, exerceix les seves funcions
per delegaci daquest i amb plena autonomia organitzativa,
funcional i pressupostria 80.2
Ha destablir les relacions de cooperaci amb el Tribunal de Comptes
per mitj dun conveni 80.3
s formada per sndics designats pel Parlament 81.1
Una llei nha de regular lorganitzaci i el funcionament, i tamb
lestatut personal, les incompatibilitats i les causes de cessament
dels sndics de comptes 81.2
sinistralitat laboral
sistema
bibliotecari
La Generalitat t competncia exclusiva sobre els centres
que lintegren 127.1.c.primer
darxius
La Generalitat t competncia exclusiva sobre els centres
que lintegren 127.1.c.primer
Shi integren els fons propis de Catalunya situats a lArxiu de la Corona
dArag i a lArxiu Reial de Barcelona DA 13
372
de benestar
Els poders pblics han de promoure una distribuci equitativa
de la renda en el marc dun sistema catal de benestar 45.2
de finanament
Vegeu finanament de la Generalitat
de fonts
Vegeu dret civil de Catalunya
electoral
Vegeu rgim electoral del Parlament
estadstic
La Generalitat t competncia exclusiva per a crear-ne
un de propi 135.1.c
institucional de la Generalitat
La Generalitat s el sistema institucional en qu sorganitza polticament
lautogovern de Catalunya 2.1
La Generalitat s integrada pel Parlament, la Presidncia de la
Generalitat, el Govern i les altres institucions que estableix el captol
V del ttol II, i tamb pels municipis, les vegueries, les comarques
i els altres ens locals que les lleis determinin 2.2; 2.3
Deriva de la Constituci (art. 2, DT 2 i altres preceptes CE),
a lempara de la qual lEstatut incorpora i actualitza els drets
histrics del poble catal, les seves institucions seculars
i la tradici jurdica catalana 5
Es regulen les institucions dautogovern ttol II
Els criteris que fixi la legislaci de lEstat en matria de subvencions
incondicionades han de permetre que el Parlament pugui incidir
en la distribuci dels recursos amb lobjectiu datendre
la singularitat del sistema institucional de Catalunya 219.2
penitenciari
La Generalitat t competncia executiva de la legislaci de lEstat
La Generalitat t capacitat per a dictar disposicions que adaptin
la normativa penitenciria a la realitat social de Catalunya 168.1.a
373
La Generalitat t competncia executiva en la gesti de lactivitat

penitenciria 168.1.b
La Generalitat t competncia executiva en la planificaci, la construcci
i la reforma dels establiments penitenciaris 168.1.c
La Generalitat t competncia executiva en ladministraci
i la gesti patrimonial dels immobles i dels equipaments adscrits
a lAdministraci penitenciria catalana i de tots els mitjans
materials que li siguin assignats 168.1.d
La Generalitat t competncia executiva en la planificaci
i lorganitzaci del treball remunerat de la poblaci reclusa 168.1.e
La Generalitat t competncia executiva en lexecuci de les mesures
alternatives a la pres i de les activitats de reinserci 168.1.e
La Generalitat pot emetre informes en el procediment datorgament
dindults 168.2
sanitari
Vegeu sanitat
tributari
La fiscalitat ecolgica s un dels principis que han de respectar
les poltiques mediambientals 46.2
La competncia exclusiva de la Generalitat sobre el rgim jurdic
de les associacions i les fundacions que compleixen llurs funcions
majoritriament a Catalunya inclou la determinaci i el rgim
daplicaci dels beneficis fiscals 118.1.b; 118.2.b
La competncia exclusiva de la Generalitat en matria de cultura inclou
lestabliment de mesures fiscals dincentivaci de les activitats
culturals 127.1.a.cinqu
de transport que no siguin dinters general inclou les potestats
tarifria i tributria i la percepci i la recaptaci de tota mena
de tributs i gravmens 140.1.c
La competncia exclusiva de la Generalitat en matria de les activitats
de joc, apostes i casinos que sacompleixen a Catalunya inclou
la determinaci del rgim fiscal sobre lactivitat de joc 141.1.c
ambient inclou lestabliment i la regulaci de mesures
de fiscalitat 144.1.b
374
Les relacions fiscals entre lAdministraci de la Generalitat

i lAdministraci de lEstat sn regulades per la Constituci,
per lEstatut i per una llei orgnica (art. 157.3 CE) i es regeixen
pels principis dautonomia financera, coordinaci, solidaritat
i transparncia, i tamb pels principis de suficincia de recursos,
responsabilitat fiscal, equitat i lleialtat institucional 201.1; 201.2
Els recursos de les finances de la Generalitat sn constituts,
entre altres fonts, pels rendiments dels tributs propis, els
rendiments dels tributs estatals cedits i els recrrecs sobre
els tributs estatals 202.3.a; 202.3.b; 202.3.c
La Generalitat participa en el rendiment dels tributs estatals
cedits 203.2; 206.2
Corresponen a la Generalitat la totalitat dels rendiments i la capacitat
normativa dels tributs estatals cedits totalment 203.2.a; 203.3
Corresponen a la Generalitat una part dels rendiments i,
si sescau, la capacitat normativa dels tributs estatals cedits
parcialment 203.2.b; 203.3
Corresponen a la Generalitat la gesti, la recaptaci, la liquidaci
i la inspecci dels tributs propis i dels tributs estatals cedits
totalment, i tamb, si en rep la delegaci, dels altres tributs
estatals 203.4; 204.1; 204.2
La Generalitat t competncia per a establir per llei els seus tributs
propis, sobre els quals t capacitat normativa 203.5
La Generalitat ha de basar la normativa tributria en els principis
dequitat i deficincia i ha de promoure la cohesi i el benestar
socials, el progrs econmic i la sostenibilitat mediambiental 203.6
Correspon a lAdministraci tributria de lEstat la gesti,
la recaptaci, la liquidaci i la inspecci dels tributs estatals
no cedits totalment, sens perjudici de la possibilitat de delegaci
o de collaboraci 204.2; 204.3
LAgncia Estatal dAdministraci Tributria i lAgncia Tributria
de Catalunya han destablir mecanismes de collaboraci
i han de constituir un consorci, que pot esdevenir lAdministraci
tributria a Catalunya 204.2; 204.3; 210.2.c
Es regula la participaci de la Generalitat en els rendiments dels tributs
estatals i en els mecanismes danivellament i de solidaritat
entre les comunitats autnomes 206
375
La Generalitat gaudeix del tractament fiscal que les lleis estableixen

per a lEstat en els tributs estatals 207
Sha de valorar la variaci de la capacitat fiscal produda per limpacte
financer de les disposicions generals de lEstat sobre la Generalitat
o de les de la Generalitat sobre lEstat, a fi destablir els mecanismes
dajustament necessaris 209
canalitza el conjunt de relacions fiscals i financeres entre
la Generalitat i lEstat 210
La llei de pressupostos de la Generalitat no pot crear tributs, per
en pot modificar, si ho estableix una llei substantiva 212
La competncia de la Generalitat en matria de finanament local
pot incloure la capacitat legislativa per a establir i regular els tributs
propis dels governs locals 218.2
Correspon als governs locals la competncia per a gestionar, recaptar
i inspeccionar llurs tributs i per a fixar la quota, el tipus i les
exempcions i bonificacions dels tributs locals 218.3; 218.4
El fons de cooperaci local sha de dotar a partir de tots els ingressos
tributaris de la Generalitat 219.1
Els ingressos dels governs locals consistents en la participaci en tributs
estatals sn percebuts per mitj de la Generalitat, que els distribueix
dacord amb la llei de finances locals 219.2
Els recursos procedents de participacions genriques en impostos
shan de distribuir tenint en compte la capacitat fiscal i les
necessitats de despesa dels governs locals i garantint-ne en tot cas
la suficincia 219.4
Sestableix quins sn els tributs estatals que tenen la consideraci
de cedits totalment o parcialment a Catalunya en el moment de
lentrada en vigor de lEstatut DA 7
La relaci de tributs estatals cedits a Catalunya es pot modificar per
acord entre el Govern de la Generalitat i el Govern de lEstat
per mitj de llei, sense necessitat de reformar lEstatut DA 7
ha de determinar labast i les condicions de la cessi de tributs
estatals a Catalunya, per mitj dun acord que el Govern de lEstat
ha de tramitar com a projecte de llei DA 7
376
Les normes de la llei orgnica a qu fa referncia larticle 157.3

de la Constituci shan dinterpretar harmnicament
amb les normes de lEstatut DA 12
Vegeu tamb Administraci tributria a Catalunya; Comissi Mixta dAfers
Econmics i Fiscals Estat - Generalitat; mecanismes danivellament
i de solidaritat
societat del coneixement i de la informaci

Vegeu tecnologies de la informaci i de la comunicaci
societats rectores de mercats de valors

La Generalitat t competncia compartida per a regular-les i adoptar
les mesures administratives dexecuci sobre organitzaci,
funcionament, disciplina i rgim sancionador 145.b
sl
Els poders pblics han de facilitar laccs a lhabitatge mitjanant
la generaci de sl 47
Els governs locals tenen competncies prpies en la participaci
en la planificaci en sl municipal de lhabitatge de protecci
oficial 84.2.b
La Generalitat t competncia exclusiva en la regulaci del rgim
urbanstic del sl 149.5.a
La Generalitat t competncia exclusiva en la regulaci del rgim jurdic
de la propietat del sl 149.5.b
La Generalitat t competncia exclusiva en la poltica de sl
i habitatge, la regulaci dels patrimonis pblics de sl i habitatge
i el rgim de la intervenci administrativa en ledificaci,
la urbanitzaci i ls del sl i el subsl 149.5.d
solidaritat
Les dones i els homes de Catalunya volen prosseguir la construcci
duna societat democrtica i avanada, de benestar
i progrs, solidria amb el conjunt dEspanya i incardinada
a Europa prembul
377
s un principi rector de lactuaci dels poders pblics 4.3; 45.1

Els poders pblics han de procurar la plena integraci de les persones
grans per mitj de poltiques pbliques basades en la solidaritat
intergeneracional 40.6
Les poltiques pbliques que vetllen per la protecci del medi ambient
shan de basar en la collectiva i en la intergeneracional 46.1
La Generalitat t competncia exclusiva per a regular i promoure
les actuacions destinades a la solidaritat i a lacci voluntria 166.2
financera
La Generalitat t competncia compartida en seguretat social, respectant
els principis dunitat econmica patrimonial i de solidaritat
financera de la seguretat social 165.1
s un dels principis pels quals es regeix el finanament de la Generalitat
pbliques 201.2
Vegeu tamb mecanismes danivellament i de solidaritat
sordesa
Els poders pblics han de garantir les condicions que permetin dassolir
la igualtat de les persones sordes que optin per ls de la llengua
de signes catalana 50.6
La llengua de signes catalana ha dsser objecte densenyament,
protecci i respecte 50.6
sostenibilitat
la importncia del desenvolupament sostenible prembul
Els poders pblics han de promoure els valors del desenvolupament
sostenible 4.3
Totes les persones tenen dret a viure en un medi equilibrat, sostenible
i respectus amb la salut 27.1
Els poders pblics han dadoptar les mesures necessries per a
promoure el progrs econmic i el progrs social de Catalunya i dels
seus ciutadans, basats en els principis de la solidaritat, la cohesi,
el desenvolupament sostenible i la igualtat doportunitats 45.1
378
Els poders pblics han de vetllar per la protecci del medi ambient
per mitj de ladopci de poltiques pbliques basades en el
desenvolupament sostenible 46.1
i de comunicaci basades en criteris de sostenibilitat 48.1
Els governs locals tenen competncies en la formulaci i la gesti
de poltiques per a la protecci del medi ambient
i el desenvolupament sostenible 84.2.j
La Generalitat t competncia exclusiva en la sostenibilitat aplicable
als habitatges 137.1.g
de sostenibilitat ambiental 144.1.b
La Generalitat promou la mediambiental en la seva actuaci
tributria 203.6
subministrament
daigua
La Generalitat t competncia exclusiva per a garantir-lo
en cas de necessitat pel que fa a les conques hidrogrfiques
internes 117.1.c
denergia
La Generalitat t competncia compartida per a desplegar les normes
complementries de qualitat daquests serveis 133.1.c
subrogaci de funcions
La Generalitat exerceix totes les funcions i les facultats que la Llei
a lAdministraci de justcia a Catalunya 109
subsidiarietat
Els poders pblics estan al servei de linters general i dels drets de la
ciutadania, amb respecte pel principi de subsidiarietat prembul
s un dels principis que regeixen la distribuci de les responsabilitats
entre les administracions locals 84.3
379
subsl
La Generalitat t competncia exclusiva en el rgim de la intervenci
administrativa en ls del sl i el subsl 149.5.d
subvencions
de la Generalitat
Sen poden atorgar amb crrec a fons propis per a dur a terme
lexercici de lactivitat de foment 114.1
estatals i europees
Correspon a la Generalitat, en les matries de competncia exclusiva,
especificar els objectius als quals es destinen les territorialitzables,
regular-ne les condicions datorgament i gestionar-les 114.2
Correspon a la Generalitat, en les matries de competncia compartida,
precisar normativament els objectius als quals es destinen
les territorialitzables, completar la regulaci de les condicions
datorgament i tota la gesti 114.3
Correspon a la Generalitat, en les matries de competncia executiva,
de gestionar les territorialitzables 114.4
La Generalitat participa en la determinaci de les que han de tenir
carcter no territorialitzable 114.5
La Generalitat participa en la gesti i la tramitaci
de les no territorialitzables 114.5
estatals incondicionades
Com a ingressos dels governs locals sn percebudes per mitj
de la Generalitat, que les ha de distribuir dacord
amb el que disposi la llei de finances locals 219.2
Els criteris que fixi la legislaci de lEstat en aquesta matria han
de permetre que el Parlament pugui incidir en la distribuci
dels recursos amb lobjectiu datendre la singularitat del sistema
institucional de Catalunya 219.2
La distribuci dels recursos que generen sha de portar a terme tenint
en compte la capacitat fiscal i les necessitats de despesa dels
governs locals i ha de garantir-ne en tot cas la suficincia 219.4
380
successions
Vegeu impost sobre successions i donacions
suficincia de recursos
s un dels principis pels quals es regeix el finanament
s un principi rector de les finances dels governs locals, pel compliment
del qual vetlla la Generalitat 217; 219
sufragi universal
Vegeu Aran; rgim electoral del Parlament; rgim electoral dels ens locals
T
tabac
Vegeu impost sobre les labors del tabac
taxes
Correspon a la Generalitat la gesti, la liquidaci i la recaptaci
de les judicials que estableixi en lmbit de les seves competncies
sobre lAdministraci de justcia 104.f
Llurs rendiments constitueixen els recursos de les finances
de la Generalitat 202.3.a
teatre
la creaci i la producci teatrals portades a terme
tecnologia
Vegeu innovaci tecnolgica; tecnologies de la informaci i de la comunicaci;
transferncia tecnolgica
tecnologies de la informaci i de la comunicaci

Els poders pblics han dimpulsar que shi pugui accedir
en condicions digualtat en tots els mbits de la vida social,
incls el laboral 53.1
381
Els poders pblics han de fomentar que es posin al servei

Els poders pblics han de garantir que la prestaci de serveis
que les utilitzin es faci dacord amb els principis duniversalitat,
continutat i actualitzaci 53.1
telecomunicacions
Els governs locals hi tenen competncies prpies 84.2.l
La Generalitat t competncia sobre les condicions que han de complir
els edificis per a installar-hi infraestructures comunes de
telecomunicacions, radiodifusi, telefonia bsica i altres serveis
per cable 137.2
La competncia executiva de la Generalitat en matria
de comunicacions electrniques inclou la promoci de lexistncia
dun conjunt mnim de serveis daccs universal, la potestat
inspectora i la potestat sancionadora respecte a les infraestructures
comunes de telecomunicacions, la resoluci de conflictes entre
operadors de radiodifusi i la gesti dels registres dinstalladors
dinfraestructures i de gestors de mltiplexs 140.7
La Generalitat designa o participa en els processos per a designar
membres dels rgans de direcci de la Comissi del Mercat
de les Telecomunicacions 182.1
Vegeu tamb serveis de comunicaci; tecnologies de la informaci
i de la comunicaci
teleesqu
telefric
telefonia
Vegeu telecomunicacions
televisi
Vegeu mitjans de comunicaci social; serveis de comunicaci; telecomunicacions
tercer sector
Vegeu organitzacions del tercer sector social
382
termes dels ens locals

La Generalitat t competncia exclusiva per a crear-ne, suprimir-ne
i alterar-los 151.b
territori de Catalunya
s el que correspon als lmits geogrfics i administratius
de la Generalitat en el moment de lentrada en vigor de lEstatut 9
El sistema electoral ha dassegurar la representaci adequada de totes
les seves zones 56.2
Lmbit material de les competncies de la Generalitat shi refereix 115.1
terrorisme
La Policia de la Generalitat - Mossos dEsquadra hi s competent 164.5
testament vital
Vegeu drets en lmbit de la salut
titulacions acadmiques
La Generalitat hi t competncia exclusiva en matria dactivitats
martimes desbarjo 119.3.d
La Generalitat t competncia executiva sobre lexpedici
i lhomologaci de ttols acadmics i professionals estatals
en matria densenyament no universitari 131.4
La Generalitat t competncia exclusiva sobre el marc jurdic dels ttols
propis de les universitats, dacord amb el principi dautonomia
universitria 172.1.e
La Generalitat t competncia compartida sobre ladscripci
i la desadscripci de centres docents per a impartir ttols
universitaris oficials 172.2.c
La Generalitat t competncia executiva sobre lexpedici dels ttols
universitaris oficials 172.3
Vegeu tamb ensenyament; professions titulades
topnims
La Generalitat hi t competncia exclusiva 151.b
La Generalitat t competncia executiva en matria de propietat
industrial, que inclou la defensa jurdica i processal dels topnims
de Catalunya aplicats al sector de la indstria 155.2.b
383
toxicologia
Correspon a la Generalitat la regulaci de les institucions,
els instituts i els serveis de medicina forense i de toxicologia
traabilitat
i lexecuci sobre la qualitat, la traabilitat i les condicions
dels productes agrcoles i ramaders 116.1.b
tractament
de dades personals
La Generalitat t competncia executiva en aquesta matria 156
fiscal
La Generalitat gaudeix del que estableixen les lleis per a lEstat
en els impostos estatals 207
mdic
tractats
internacionals
Els poders pblics han de promoure el ple exercici dels drets
i les llibertats fonamentals que reconeixen 4.1; 15.1
el catal hi sigui present i sutilitzi en els de contingut cultural
o lingstic 6.3
Les disposicions referents als drets estatutaris no poden sser
desplegades, aplicades o interpretades de manera que redueixin
o limitin els drets fonamentals que reconeixen 37.4
El Govern de lEstat ha dinformar prviament la Generalitat sobre
els actes de subscripci dels que afectin duna manera directa
i singular les competncies de Catalunya, amb relaci als quals
la Generalitat i el Parlament poden formular les observacions
que considerin pertinents 196.1
384
La Generalitat pot sollicitar al Govern que integri representants

de la Generalitat en les delegacions negociadores dels que afecten
Catalunya duna manera directa i singular 196.2
La Generalitat pot sollicitar al Govern que en subscrigui en matries
de la seva competncia 196.3
La Generalitat ha dexecutar les obligacions que en derivin 196.4
Vegeu tamb acci exterior; acords internacionals; Uni Europea
tradici
cvica i associativa
La de Catalunya ha subratllat sempre la importncia de la llengua
i la cultura catalanes, dels drets i els deures, del saber,
de la formaci, de la cohesi social, del desenvolupament
sostenible i de la igualtat de drets, i subratlla avui, especialment,
la importncia de la igualtat entre dones i homes prembul
humanista
s des daquesta seva tradici que Catalunya aferma el seu comproms
amb tots els pobles per a construir un ordre mundial pacfic
i just prembul
jurdica catalana
s un dels fonaments de lautogovern 5
transferncia
de competncies
El Parlament pot sollicitar a lEstat la transferncia o delegaci
de competncies i latribuci de facultats (en el marc de
lart. 150 CE) 61.d
La que es faci a favor dels governs locals ha danar acompanyada
de lassignaci dels recursos necessaris 219.3
Vegeu tamb delegaci de competncies; trasps de serveis
tecnolgica
En matria dagricultura i ramaderia, la Generalitat hi t competncia
exclusiva 116.1.h
385
transgnics
Vegeu organismes genticament modificats
trnsit
Els poders pblics han dimpulsar, duna manera prioritria, les mesures
destinades a lincrement de la seguretat viria i la disminuci
dels accidents de trnsit 48.2
En correspon a la Generalitat el control i la vigilncia 164.1.c
Vegeu tamb xarxa viria
internacional
La Generalitat participa en lestabliment dels serveis ferroviaris
que hi garanteixin la comunicaci 169.3
transparncia
LAdministraci electoral la garanteix 56.2
LAdministraci de la Generalitat, dacord amb aquest principi,
ha de fer pblica la informaci necessria perqu els ciutadans
en puguin avaluar la gesti 71.4
El finanament de la Generalitat es regeix per aquest principi
pbliques 201.2
La determinaci dels mecanismes danivellament i de solidaritat
sha de fer dacord amb aquest principi 206.4
LEstat i la Generalitat shan de facilitar mtuament laccs
a la informaci estadstica i de gesti que sigui necessria
per a exercir millor les competncies respectives, en un marc
de cooperaci i transparncia 209.2
En compliment daquest principi, lEstat ha de publicar la liquidaci
provincial dels diversos programes de despesa pblica
a Catalunya DA 15
transport
La Generalitat t competncia exclusiva en el transport terrestre
per carretera, ferrocarril i cable que transcorre ntegrament per
Catalunya 169.1
La competncia exclusiva de la Generalitat en matria de transports
terrestres inclou la regulaci dun sistema de mediaci 169.1.e
386
La integraci de lnies o serveis de transport que transcorrin

ntegrament per Catalunya en els dmbit superior requereix
linforme previ de la Generalitat 169.2
Vegeu tamb impost sobre determinats mitjans de transport;
infraestructures de transport; xarxes de comunicaci
denergia
de les activitats de producci, emmagatzematge i transport
denergia 133.1.a
La Generalitat participa, per mitj de lemissi dun informe previ,
en el procediment datorgament de lautoritzaci de les installacions
de producci i transport denergia que ultrapassen el territori de
Catalunya 133.2
Limpost sobre determinats mitjans de transport t la consideraci
de tribut estatal cedit totalment DA 7.a
de mercaderies
La Generalitat t competncia exclusiva per a regular de manera
especfica el de les perilloses o peribles 169.1.d
La Generalitat t competncia exclusiva sobre els centres de transport,
logstica i distribuci, i sobre els operadors de les activitats
que hi sn vinculades 169.4; 169.5
La Generalitat t competncia exclusiva en el martim i fluvial
de viatgers
i de comunicaci basades en criteris de sostenibilitat, que fomentin
la utilitzaci del transport pblic i la millora de la mobilitat
i garanteixin laccessibilitat per a les persones amb mobilitat
reduda 48.1
387
Els governs locals tenen competncies en la gesti del transport

de viatgers municipal 84.2.h
La Generalitat t competncia exclusiva en la regulaci del transport
urb i dels serveis de transport discrecional de viatgers en vehicles
de turisme que transcorren ntegrament
per Catalunya 169.1.c
La competncia exclusiva de la Generalitat en matria de transport
terrestre inclou la potestat tarifria 169.1.f
La Generalitat t competncia exclusiva en el martim i fluvial que
transcorre ntegrament per Catalunya 169.6
escolar
La Generalitat t competncia exclusiva per a regular-lo de manera
especfica 169.1.d
funerari
especfica 169.1.d
sanitari
especfica 169.1.d
turstic
especfica 169.1.d
transvasaments
Vegeu aiges
trasps de serveis
nacorda la valoraci 210.2.f
Resten vigents les disposicions transitries tercera i sisena de la Llei
orgnica 4/1979, del 18 de desembre, dEstatut dautonomia
de Catalunya DT 2
Vegeu tamb transferncia de competncies
388
treball
Les persones excloses del mercat de treball tenen dret a percebre
prestacions i recursos no contributius de carcter palliatiu 25.2
en condicions de garantia per a la salut, la seguretat i la dignitat 25.3
Els poders pblics han de facilitar laccs dels joves al mn laboral 40.4
Els poders pblics han de garantir-hi el compliment del principi
digualtat doportunitats entre dones i homes 41.1
Els poders pblics han de reconixer i tenir en compte el valor econmic
del treball de cura i atenci en lmbit domstic i familiar
en la fixaci de llurs poltiques econmiques i socials 41.4
Els poders pblics han de promoure poltiques docupaci plena
i de foment de lestabilitat laboral 45.3
Els poders pblics han de promoure poltiques de formaci
de les persones treballadores 45.3
Els poders pblics han de promoure poltiques de prevenci de riscs
laborals i de seguretat i higiene en el treball 45.3
Els poders pblics han de promoure poltiques de creaci
dunes condicions dignes al lloc de treball i de garantia del descans
necessari i de les vacances retribudes 45.3
Els poders pblics han de garantir la no-discriminaci per ra de gnere
en lmbit laboral 45.3
de treball als estrangers la relaci laboral dels quals sacompleixi
a Catalunya 138.2
social inclou la coordinaci de les activitats de prevenci de riscs
laborals que acompleixen les mtues daccidents de treball
i malalties professionals 165.1.d
La Generalitat t competncia executiva en la planificaci
i lorganitzaci del treball remunerat de la poblaci reclusa 168.1.e
Lexecuci de la legislaci de lEstat en aquesta matria correspon
a la Generalitat 170.1
389
La Generalitat t competncia executiva en matria de condicions

de treball 170.1.a
La Generalitat t competncia executiva en matria de qualificacions
professionals 170.1.c
La Generalitat t competncia executiva en matria de procediments
de regulaci docupaci i de trasllats collectius 170.1.f
La Generalitat t competncia executiva en matria de prevenci de riscs
laborals i de seguretat i salut en el treball 170.1.g
La Generalitat t competncia executiva en matria de potestat
sancionadora de les infraccions de lordre social 170.1.h
La Generalitat t competncia executiva en matria delaboraci
del calendari de dies festius 170.1.l
Vegeu tamb Consell de Treball, Econmic i Social de Catalunya; ocupaci;
relacions laborals; seguretat de les persones; treballadors
treballadors
Tenen dret a formar-se i promoures professionalment 25.1
Tenen dret a accedir de manera gratuta als serveis pblics
docupaci 25.1
Tenen dret a acomplir les tasques laborals i professionals en condicions
de garantia per a la salut, la seguretat i la dignitat de les
persones 25.3
Tenen dret, i tamb llurs representants, a la informaci, la consulta
i la participaci en les empreses 25.4
Els poders pblics han de garantir llurs drets laborals i sindicals, i han
dimpulsar i promoure llur participaci en les empreses 45.3
La competncia exclusiva en matria de cooperatives inclou laccs
dels treballadors als mitjans de producci 124.3
Correspon a la Generalitat la participaci preceptiva prvia en la
determinaci del contingent de treballadors estrangers per mitj
dels mecanismes que estableix el ttol V 138.3
Tribunal
Catal de Defensa de la Competncia
La Generalitat t competncia exclusiva per a establir-lo i regular-lo,
amb jurisdicci a tot el territori de Catalunya 154.3
390
Constitucional
El Parlament pot personar-shi 61.e
de la interposici de conflicte en defensa de lautonomia local
davant daquest 76.3
La Generalitat participa en els processos de designaci dels seus
magistrats 180
de Comptes
Ha destablir les relacions de cooperaci amb la Sindicatura de Comptes
per mitj dun conveni 80.3
de Justcia de la Uni Europea
La Generalitat hi t accs 191.1
El Govern de la Generalitat pot instar el Govern de lEstat a iniciar-hi
accions 191.2; 119.3
La Generalitat collabora en la defensa jurdica dels seus interessos
i competncies davant aquest Tribunal 191.2
Superior de Justcia de Catalunya
Coneix els recursos contra els actes que vulnerin els drets reconeguts
pels captols I, II i III del ttol I i per la Carta dels drets
i els deures dels ciutadans de Catalunya 38.2
s competent en les causes contra els diputats 57.2
Li correspon decidir sobre la inculpaci, el processament i
lenjudiciament del president o presidenta de la Generalitat
i dels consellers 70.2
s lrgan jurisdiccional en qu culmina lorganitzaci judicial
a Catalunya 95.1
s competent per a conixer dels recursos i dels procediments
en els diversos ordres jurisdiccionals i per a tutelar els drets
reconeguts per lEstatut 95.1
s competent en els ordres jurisdiccionals civil, penal, contencis
administratiu i social i en els altres que es puguin crear 95.1
391
s lltima instncia jurisdiccional de tots els processos iniciats

a Catalunya 95.2
Li correspon la unificaci de la interpretaci del dret
de Catalunya 95.3
Li correspon la resoluci dels recursos extraordinaris de revisi 95.4
El seu president o presidenta s el representant del poder judicial
a Catalunya 95.5
Es regula el nomenament del seu president o presidenta 95.5
Es regula el nomenament dels presidents de sala 95.6
El fiscal o la fiscal superior de Catalunya ns el fiscal o la fiscal
en cap 96.1
El fiscal o la fiscal superior de Catalunya ha de trametre la memria
anual de la Fiscalia del Tribunal al Govern, al Consell de Justcia
de Catalunya i al Parlament, i ha de presentar-la davant aquest 96.3
Vegeu tamb poder judicial
Suprem
La Sala Penal del Tribunal Suprem decideix sobre la inculpaci,
el processament i lenjudiciament del president o presidenta
de la Generalitat i dels consellers fora del territori de
Catalunya 57.2; 70.2
tributs
sobre jocs datzar

Sn tributs estatals cedits totalment DA 7.a
turisme
Els governs locals tenen competncies prpies en la regulaci
de lestabliment dautoritzacions i promocions dactivitats
econmiques de carcter turstic 84.2.i
La Generalitat t competncia exclusiva per a fer una regulaci
especfica del transport turstic 169.1.d
La Generalitat t competncia exclusiva per a ordenar i planificar
el sector turstic 171.a
392
La Generalitat t competncia exclusiva en promoci del turisme,

que inclou la subscripci dacords amb ens estrangers i la creaci
doficines a lestranger 171.b
La Generalitat t competncia exclusiva en la regulaci i la classificaci
de les empreses i els establiments turstics i la gesti de la xarxa
destabliments turstics de titularitat de la Generalitat 171.c
La Generalitat participa en els rgans dadministraci de Paradors
de Turisme dEspanya 171.c
La Generalitat t competncia exclusiva en la regulaci dels drets i
els deures especfics dels usuaris i els prestadors de serveis turstics
i dels mitjans alternatius de resoluci de conflictes 171.d
La Generalitat t competncia exclusiva en els ensenyaments
i la formaci sobre turisme que no donin dret a lobtenci
dun ttol oficial 171.e
La Generalitat t competncia exclusiva en la fixaci dels criteris,
la regulaci de les condicions i lexecuci i el control de les lnies
pbliques dajut i de promoci del turisme 171.f
juvenil
La Generalitat t competncia exclusiva per a promourel 142.1.b
tutela
administrativa
Correspon a la Generalitat en matria de collegis professionals,
acadmies, cambres agrries, cambres de comer, indstria
i navegaci i altres corporacions de dret pblic (en el marc
dels art. 36 i 139 CE) 125.1.c
La competncia exclusiva de la Generalitat sobre denominacions
dorigen i altres mencions de qualitat inclou les facultats que deriven
de leventual tutela administrativa sobre els rgans de
la denominaci 128.2
La Generalitat lexerceix respecte a les institucions, les entitats
i les fundacions en matria de sanitat i seguretat social, llevat
de lalta inspecci, que queda reservada a lEstat 165.2
de drets
Vegeu Consell de Garanties Estatutries
393
de menors
La Generalitat t competncia exclusiva en la regulaci del rgim
de la protecci i de les institucions pbliques de protecci
i tutela dels menors desemparats, en situaci de risc i dels menors
infractors 166.3.a
financera
Correspon a la Generalitat la dels ens locals, respectant lautonomia
que els reconeix la Constituci 218.5
U
UNESCO
La Generalitat ha de participar-hi 198
Uni Europea
Catalunya participa, per mitj de lEstat, en la construcci del seu
projecte poltic i en comparteix els valors i els objectius prembul
Catalunya hi t el seu espai poltic i geogrfic de referncia i incorpora
els valors, els principis i les obligacions que deriven del fet
de formar-ne part 3.2
shi reconegui loficialitat del catal 6.3
Les poltiques de foment del catal shi han destendre 50.3
El desplegament, laplicaci i lexecuci de la seva normativa corresponen
a la Generalitat si afecta lmbit de les seves competncies 113
La Generalitat t competncies sobre les subvencions europees
territorialitzables 114.2; 114.3; 114.4; 114.5
Shan destablir els sistemes de participaci de la Generalitat
en la fixaci de les poltiques en lmbit de la Uni Europea
en matria de poltica de recerca, desenvolupament i innovaci 158.3
La Comissi Bilateral Generalitat - Estat interv en el garantiment de
lefectivitat de la participaci de la Generalitat en els assumptes
de la Uni Europea 183.2.g
394
Es regulen les relacions de la Generalitat amb la Uni Europea captol II

del ttol V
La Generalitat participa en els afers relacionats amb la Uni Europea
que afectin les competncies o els interessos de Catalunya 184
El Govern de lEstat ha dinformar la Generalitat de les iniciatives
de revisi dels tractats de la Uni Europea i dels processos de
subscripci i ratificaci 185.1
El Govern de lEstat pot incorporar representants de la Generalitat
a les delegacions que participin en els processos de revisi
i negociaci de tractats 185.2
La Generalitat pot participar en la formaci de les posicions de lEstat
davant la Uni Europea 186.1; 186.2; 186.3
LEstat ha dinformar la Generalitat sobre les iniciatives i les propostes
presentades davant la Uni Europea, amb relaci a les quals
el Govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya han
de formular observacions i propostes 186.4
La Generalitat participa en les delegacions espanyoles davant la Uni
Europea que tractin afers de la competncia legislativa de la mateixa
Generalitat 187.1; 187.2; 187.3
El Parlament de Catalunya pot establir relacions amb el Parlament
Europeu en mbits dinters com 187.4
La Generalitat, en lmbit de les seves competncies, aplica i executa
el dret europeu 189.1
Si lexecuci del seu dret requereix ladopci de mesures internes
dabast superior al territori de Catalunya que les comunitats
autnomes competents no poden adoptar per mitj de mecanismes
de collaboraci o coordinaci, lEstat ha de consultar la Generalitat
sobre aquestes circumstncies 189.2
En el cas que estableixi una legislaci que substitueixi la normativa
bsica de lEstat, la Generalitat pot adoptar la legislaci
de desenvolupament a partir de les normes europees 189.3
395
Correspon a la Generalitat la gesti dels fons europeus en matries

de la seva competncia, dacord amb els articles 114 i 210 190
La Generalitat t accs al Tribunal de Justcia de la Uni Europea 191
La Generalitat pot establir-hi una delegaci per a defensar millor
els seus interessos 192
Els recursos que en procedeixen constitueixen recursos de les finances
de la Generalitat 202.3.k
ha de proposar mesures de cooperaci per a garantir lequilibri
del sistema de finanament quan pugui sser alterat per decisions
legislatives estatals o de la Uni Europea 210.3
Vegeu tamb acci exterior
unions estables de parella

Els poders pblics nhan de promoure la igualtat 40.7
Es regulen per llei 40.7
universitats
El professorat i lalumnat de llurs centres tenen dret a expressar-se,
oralment i per escrit, en la llengua oficial que elegeixin 35.5
Han dadoptar mesures per a garantir ls del catal en lmbit de llurs
activitats docents, no docents i de recerca 50.2
La Generalitat t competncia executiva sobre la inscripci i el control
dels fitxers i els tractaments de dades que cren o gestionin les que
integren el sistema universitari catal 156.a
La Generalitat, sens perjudici de lautonomia universitria, t
competncia exclusiva en la programaci i la coordinaci del sistema
universitari catal, en el marc de la coordinaci general 172.1.a
competncia exclusiva en les decisions de creaci duniversitats
pbliques i lautoritzaci de les privades 172.1.b
La Generalitat, sens perjudici de lautonomia universitria,
t competncia exclusiva en laprovaci dels estatuts de les pbliques
i de les normes dorganitzaci i funcionament de les privades 172.1.c
t competncia exclusiva en la coordinaci dels procediments
per a accedir-hi 172.1.d
396

competncia exclusiva en el marc jurdic de llurs ttols propis 172.1.e
t competncia exclusiva en llur finanament i, si escau, la gesti
dels fons estatals en matria densenyament universitari 172.1.f
competncia exclusiva en la regulaci i la gesti del sistema propi
de beques i ajuts a la formaci universitria i, si escau, la regulaci
i la gesti dels fons estatals en aquesta matria 172.1.g
t competncia exclusiva en el rgim retributiu de llur personal
docent i investigador contractat i lestabliment de les retribucions
addicionals de llur personal docent funcionari 172.1.h
t competncia compartida en la regulaci dels requisits
per a la creaci i el reconeixement duniversitats i centres
universitaris i ladscripci daquests centres a les universitats 172.2.a
t competncia compartida en el rgim jurdic de lorganitzaci
i el funcionament de les pbliques, incloent-hi llurs rgans
de govern i de representaci 172.2.b
t competncia compartida en ladscripci, la creaci i
el reconeixement de centres docents pblics o privats
i en la implantaci i la supressi densenyaments 172.2.c
t competncia compartida en la regulaci del rgim
per a accedir-hi 172.2.d
competncia compartida en la regulaci del rgim del professorat
docent i investigador contractat i funcionari 172.2.e
t competncia compartida en lavaluaci i el garantiment
de la qualitat i de lexcellncia de lensenyament i del personal
docent i investigador 172.2.f
397
La Generalitat t competncia executiva en lexpedici de llurs

ttols oficials 172.3
Vegeu tamb ensenyament universitari; personal docent
urbanisme
Els governs locals hi tenen competncies prpies 84.2.a
La Generalitat t competncia compartida en matria de dret
de reversi en les expropiacions urbanstiques 149.6
usos hidrulics
Vegeu aiges
usuaris
Tenen dret que siguin respectades llurs preferncies pel que fa
a lelecci de metge o metgessa i de centre sanitari 23.2
pbliques han dadoptar una carta de drets dels usuaris
i dobligacions dels prestadors de serveis pblics 30.3
La Generalitat t competncia exclusiva sobre llur participaci
en lorganitzaci de ladministraci hidrulica pel que fa
a les conques hidrogrfiques internes 117.1.d
i deures dels usuaris i els prestadors de serveis turstics 171.d
Vegeu tamb consumidors i usuaris
V
vacances
Els poders pblics han de promoure poltiques de garantia
de les vacances retribudes 45.3
Vegeu tamb treball
vagues
La Generalitat t competncia executiva pel que fa a la determinaci
dels serveis mnims 170.1.i
398
vaixells
La competncia compartida de la Generalitat en matria dordenaci
del sector pesquer inclou la construcci, la seguretat i el registre
oficial de vaixells 119.4
Vall dAran (Val dAran)
Vegeu Aran
valors
socials
El poble catal proclama avui com a valors superiors de la seva vida
collectiva la llibertat, la justcia i la igualtat prembul
Laportaci de tots els ciutadans i ciutadanes ha configurat una societat
integradora, amb lesfor com a valor i amb capacitat innovadora
i emprenedora, uns valors que continuen impulsant-ne
el progrs prembul
Catalunya comparteix i incorpora els de la Uni Europea prembul; 3.2
Els poders pblics han de promoure els de la llibertat, la democrcia,
la igualtat, el pluralisme, la pau, la justcia, la solidaritat, la cohesi
social, lequitat de gnere i el desenvolupament sostenible 4.3
una formaci basada en els que fonamenten la convivncia
democrtica 44.1
Els poders pblics han de fomentar leducaci en els de la preservaci
i la millora del medi ambient 46.5
La Generalitat ha de vetllar perqu la memria histrica es converteixi
en smbol permanent de la dignitat dels valors democrtics 54.2
vegetals
Vegeu agricultura; flora
vegueries
Integren el sistema institucional de la Generalitat 2.3; 83.1
La vegueria s lmbit territorial especfic per a lexercici del govern
intermunicipal de cooperaci local 90.1
La vegueria t personalitat jurdica prpia 90.1
La vegueria s la divisi territorial adoptada per la Generalitat
per a lorganitzaci territorial dels seus serveis 90.1
399
La vegueria t naturalesa territorial 90.2

Gaudeixen dautonomia per a la gesti de llurs interessos 90.2
La creaci, la modificaci i la supressi i tamb el desplegament de llur
rgim jurdic sn regulats per llei del Parlament 91.4
vehicles
Vegeu transport
venatge administratiu
Els ciutadans espanyols que el tenen a Catalunya gaudeixen
de la condici poltica de catalans 7.1
Els residents a lestranger que lhan tingut a Catalunya gaudeixen
de la condici poltica de catalans si ho solliciten 7.2
Els estrangers que adquireixen la nacionalitat espanyola resten sotmesos
al dret civil catal mentre el mantinguin a Catalunya, llevat
que manifestin llur voluntat en contra 14.2
vi
Vegeu impost sobre el vi i begudes fermentades
viatgers
Vegeu transport
vdeos
Vegeu produccions audiovisuals
videovigilncia
vies pecuries
La Generalitat hi t competncia compartida sobre la regulaci
i el rgim dintervenci administrativa i dusos 116.2.b
vigncia
La vigncia dels convenis de collaboraci subscrits per la Generalitat
amb altres comunitats autnomes comena seixanta dies
desprs de la comunicaci a les Corts Generals (en el marc
de lart. 145.2 CE) 178.4
400
Les lleis del Parlament i les normes amb rang de llei del Govern
vigents en el moment de lentrada en vigor daquest Estatut
que eventualment puguin resultar incompatibles amb els drets
reconeguts pel ttol I mantenen la vigncia per un termini mxim
de dos anys DT 1.1
Les disposicions transitries tercera, quarta i sisena de la Llei orgnica
4/1979, del 18 de desembre, dEstatut dautonomia de Catalunya,
mantenen la vigncia DT 2
vigilncia
del patrimoni cultural
La Generalitat t competncia exclusiva en el rgim de vigilncia
del patrimoni cultural 127.1.b.quart
del trnsit
Correspon a la Generalitat 164.1.c
dels rgans jurisdiccionals
El Consell de Justcia de Catalunya pot ordenar la vigilncia
de jutjats i tribunals 98.2.d
La Generalitat t competncia compartida en la vigilncia
epidemiolgica 162.3.b
Els governs locals tenen competncies prpies sobre la de les activitats
i els usos que es porten a terme a les platges, als rius, als llacs i
a la muntanya 84.2.n
de la vigilncia en matria de caa i pesca 119.1.b
Correspon al Cos dAgents Rurals 144.6
en lmbit pblic
Correspon a la Generalitat la competncia sobre ls
de la videovigilncia i el control de so i enregistraments
en lmbit pblic 173
401
vincles histrics, lingstics i culturals

i la cooperaci amb les comunitats i els territoris que en tenen amb
Catalunya, amb els quals la Generalitat i lEstat poden subscriure
instruments de collaboraci i crear organismes comuns 12
Vegeu tamb comunitats catalanes a lexterior
violncia
de gnere
Les poltiques pbliques han de garantir que safrontin de manera
integral totes les formes de violncia contra les dones i els actes
de carcter sexista i discriminatori 41.3
La Generalitat t competncia exclusiva en la regulaci de les mesures
i els instruments per a la sensibilitzaci sobre aquesta violncia
i per a detectar-la i prevenir-la 153.c
La Generalitat t competncia exclusiva en la regulaci de serveis
i recursos propis destinats a aconseguir una protecci integral
de les dones que lhan patida o la pateixen 153.c
en lesport
La Generalitat t competncia exclusiva en la regulaci de la prevenci
i el control daquesta en els espectacles pblics esportius 134.1.j
voluntariat
voluntats anticipades
X
xarxa
dequipaments esportius
La Generalitat t competncia exclusiva per a planificar-la 134.1.h
destabliments turstics
La Generalitat gestiona la xarxa destabliments de la seva titularitat
i participa en els rgans dadministraci de Paradors de Turisme
dEspanya 171.c
402
de serveis socials
Totes les persones tenen dret a accedir-hi en condicions
digualtat 24.1
ferroviria
Vegeu serveis ferroviaris
viria
La Generalitat t competncia exclusiva en la de la seva titularitat
i participa en la gesti de la de lEstat 140.5
peatges o per a construir autovies alternatives DA 3.1
Vegeu tamb infraestructures; trnsit; transport; vies pecuries
xarxes de comunicaci
per mitj duna distribuci equilibrada dels sectors productius,
els serveis dinters general i les xarxes de comunicaci 46.4
Vegeu tamb serveis ferroviaris; xarxa viria
xenofbia
Vegeu tamb igualtat
Z
zones
datmosfera contaminada
de medi ambient inclou la declaraci de zones datmosfera
contaminada 144.1.h
Vegeu tamb ambient atmosfric
de muntanya
Vegeu muntanya
403

Estatut D'autonomia

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Estatut D'autonomia

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Estatut dautonomia

Cinquena edici electrnica, juny del 2016

Tramitaci parlamentria i afectacions

Publicada en catal, en arans i en castell en el Diari Oficial

Ttol I. Dels drets, deures i principis rectors

Article 32. Drets i deures de coneixement i s de les llenges . . . . 32

Article 39. Disposicions generals . . . . . . . . . . . . . . . . 35

Article 41. Perspectiva de gnere . . . . . . . . . . . . . . . . . 37

Ttol II. De les institucions

Article 55. Disposicions generals . . . . . . . . . . . . . . . . 45

Article 67. Elecci, nomenament, estatut personal, cessament

Captol III. El Govern i lAdministraci de la Generalitat

Article 68. Funcions, composici, organitzaci i cessament . . . . . 52

Article 71. Disposicions generals i principis dorganitzaci

Article 73. Drets i obligacions dels membres del Govern envers

Article 78. Funcions i relacions amb altres institucions anlogues . . 56

Article 80. Funcions i relacions amb el Tribunal de Comptes . . . . 58

Article 83. Organitzaci del govern local de Catalunya . . . . . . . 59

Secci segona. El municipi

Article 86. El municipi i lautonomia municipal . . . . . . . . . . 61

Ttol III. Del poder judicial a Catalunya

Article 97. El Consell de Justcia de Catalunya . . . . . . . . . . . 66

Article 102. El personal judicial i la resta del personal al servei

Article 106. Justcia gratuta. Procediments de mediaci

Ttol IV. De les competncies

Article 110. Competncies exclusives . . . . . . . . . . . . . . . 73

Article 116. Agricultura, ramaderia i aprofitaments forestals . . . . 75

Article 133. Energia i mines . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 90

Article 162. Sanitat, salut pblica, ordenaci farmacutica

Ttol V. De les relacions institucionals de la Generalitat

Article 175. Instruments de collaboraci entre la Generalitat

Article 179. Compareixena de senadors davant el Parlament . . . 123

Secci tercera. La Comissi Bilateral Generalitat - Estat

Article 183. Funcions i composici de la Comissi Bilateral

Article 188. Participaci en el control dels principis

Article 197. Cooperaci transfronterera, interregional

Ttol VI. Del finanament de la Generalitat

Article 206. Participaci en el rendiment dels tributs estatals

Article 211. Competncies de la Generalitat . . . . . . . . . . . 138

Ttol VII. De la reforma de lEstatut

Disposici addicional novena Cessi de limpost sobre hidrocarburs,

Apndix. Disposicions transitries de lEstatut dautonomia del 1979

ndex analtic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 157

Estatut dautonomia de Catalunya

ESTATUT DAUTONOMIA DE CATALUNYA

El poble catal continua proclamant avui com a valors superiors

El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de

ESTATUT DAUTONOMIA DE CATALUNYA

Article 3. Marc poltic

Article 6. La llengua prpia i les llenges oficials

ESTATUT DAUTONOMIA DE CATALUNYA

2. Gaudeixen, com a catalans, dels drets poltics definits per

ESTATUT DAUTONOMIA DE CATALUNYA

TTOL I. DELS DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS

2. Les dones tenen dret a participar en condicions digualtat

ESTATUT DAUTONOMIA DE CATALUNYA

7. Les persones amb necessitats educatives especials tenen dret a

TTOL I. DELS DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS

ESTATUT DAUTONOMIA DE CATALUNYA

TTOL I. DELS DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS

2. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a elegir llurs representants

ESTATUT DAUTONOMIA DE CATALUNYA

Article 31. Dret a la protecci de les dades personals