Un Mn

de Contes

4rt de primria
Curs 2009-2010
Valors
Escola Cor de Maria
Matar

Safietou

Durant aquest curs hem treballat el conte a la matria

de Valors. Ho hem fet aix perqu els contes sn petites peces literries que ens ensenyen llions sobre la
vida. Petits relats que ens permeten aprendre mentre
gaudim dels seus personatges tan propers als nens i
les nenes. Endems s una gran eina pedaggica i ens
acompanya tant a la nostra infantesa com a la nostra
edat adulta. Quan ms gran em torno ms magraden
els contes. Crec que hem de mantenir als nostres
fills prop daquesta literatura en miniatura per molt
til i important com els grans clssics per aprendre
i despertar el gust per les histries. En una societat
immersa en la era digital, hem volgut fer un petit pas
endarrere per desprs fer molts passos endavant.
Durant aquest curs hem llegit contes, desprs els hem
escrit, els hem corregit, refet, remirat i al final vam fer
un concurs de contes, on els jutges han estat els propis nens i aquests en sn els guanyadors, per aqu hi
ha la feina de tots, textos, dibuixos i udio, que podeu
escoltar on-line. Aqu teniu el fruit de la nostra feina
i la nostra reflexi. Petites histries creades i ideades
pels nostres alumnes de quart de primria, all ms
tradicional, el conte, reformulat a lera digital aprofitant els nous suports de la xarxa per poder-ho fer
arribar a tots i a totes all on estigueu.
1

En Pau un conillet valent

Noelia Muoz
per

En Pau s un conillet petit, petit, que cada dia va a

lescola del bosc dels pins.
Com sempre es reuneix
amb els seus millors amics:
lesquirol i el mussol, per jugar una estona abans dentrar
a la classe.
Per avui s un
dia diferent, alguna cosa est
passant a la porta de lescola!
Un grupet de nens encerclen
alguna cosa i criden sense
parar: ves-ten! fora! lleig!
no et volem aqu!
En Pau ha corregut a veure
que passa. En mig de
lembolic al terra hi ha un
petit porquet, nou al col.legi,
brut i ple de fang.
- Deixeu-lo estar!- crida en
pau- no us ha fet res!
- No s un animal del bosc!-

diuen els nens

- He dit que el deixeu! o aviso al
director!
Els nens deixen estar al nou vingut i marxen cap a la classe.
-Grcies!- diu el porquet- si no
haguessis vingut, no s el que
hauria passat...
- No els facis cas, sn bons nois,
noms temen les coses noves.
Em dic Pau, et dur a la teva
classe.
A partir daquell dia els quatre
nens eren inseparables, en Pau
i els seus amics ensenyaven al
porquet tot el que calia saber per adaptar.se
a lescola, divertint-se i aprenent sense parar!
Fi.

La patata quePaulaparla
Palomares
per

Hi havia una vegada un hort amb

patates, tomquets, enciams i
pastanagues. Un dia el pags va
arrencar una patata i la patata
li va dir: Hola papa! i el pags
va dir: Una patata que parla!
AAAAAAAHHH!
La patata era rodona i petita i el
pags li va dir Patata Rodona. I la patata li
va dir Em portes a casa? i el pags li va dir:
Clar!. Un cop a la casa del pags la patata
rodona va veure moltes patates i a la dona del pags i li va
dir: No em posis a bullir!i
el pags va anar-hi corrents i
li va dir a la seva dona: No
la posis a bullir que la patata
parla!. La dona es va espantar i el pags li va dir no
tespantis ja que no tenim
fills la Patata Rodona ser la

nostra filla. I aix va ser com van

ser una famlia feli. Van estar
molt contents perqu eren una
famlia, diferent, per una famlia, perqu de famlies nhi ha de
molts tipus i el que s important
s que sestimin oi?
Fi.

El nen que li costaven

les estudis
Joan Tayeda
per

Hi havia una vegada un

nen que es deia Pere. En
Pere li costaven molt els
estudis: presentava les feines en brut, no treballava, no feia els deures...En
Pere per se li donava
molt b escriure, feia
histries increbles des de
que tenia quatre anys i
el seu somni era ser escriptor. Un dels millors
escriptors del mn. Quan
arribava a casa amb les
notes verdes, la seva mares li deia mentre que el
renyava: fill, esforat i
estigues atent, aprofita les
classes, un bon escriptor
ha de portar les feines
ben presentades, si no no

publiquen els seus llibres.

Un dia quan en Pere estava
assegut sota un arbre al pati
va pensar en all que li deia
la seva mare i somrient va
dir: Jo vull ser escriptor i s
el meu somni i si cal esforarse, mesforar!
Al segent dia shavia de fer
un treball de Medi i la mestra
en veure el treball den Pere es va quedar
amb la boca oberta i va dir: Pere, el teu
treball est molt ben presentat, tens un 10!
En Pere es va sentir feli per primera vegada. Van anar passant els anys i en Pere cada
vegada feia els treballs ms b. Li van aprovar linstitut amb un 9,79, es va graduar a la
universitat i fins hi tot es va convertir en el
ms llest de tots. I per fi va arribar el dia del
control per ser escriptor, va respondre totes
les preguntes a cent per hora i havent acabat
li va entregar a la mestra. Lendem quan li
van donar tenia un 10! En Pere es va quedar
admirat, ja podia ser escriptor! Al final en
Pere es va convertir en el millor escriptor
del mn i va pensar: Tot lesfor ha valgut
la pena! He pogut complir el meu somni! i
es va sentir molt feli.
Fi.

El dia deEstelreis
Ferreras
per

Hi havia una
vegada una
nena que es
deia Clara.
Era la nit
de reis i els
amics de la
Clara sen
reien perqu
portava ulleres i ferros.
Tots els nens
del poble li deien: Va nena que no et portaran res els reis i ella
que era molt vergonyosa sen va anar trista.
Apa! adu Clara.
Ja era hora danar a
casa perqu havien
de sopar i desprs de
sopar anar a dormir.

Per la Clara sen va anar a dormir trista pensant en el que

li havien dit els nens. Tenen ra sn lletja perqu porto
ferros. Abans danar a dormir li va preguntar als seus
pares, Pare, mare vosaltres creieu que em portaran regals
els reis? I els seus pares li van dir: Clara perqu penses
aix? i digu: Els nens del poble mhan dit que no em
portaran res perqu porto ulleres i ferros. I la seva mare
li va dir: Va! A dormir! I no els facis cas. Al dia segent
va baixar i va veure que tenia 1001 regals i als altres nens
dolents noms un bolgraf. Els nens li van dir a la Clara:
Clara ens pots donar un regal si us plau? i la Clara va
dir: Agafeu el que vulgueu! I aix tots els nens van ser
felios i la Clara va ensenyar
als altres que ser diferent
portar ulleres, tenir rinxols o
ser molt alt o molt baix, no
era important tots eren iguals
i havien de ser bons.
Fi.

La botiga den Mart

Albert Pinto
per

Hi havia una vegada un

senyor que es deia Mart,
tenia 33 anys i tenia una
botiga molt gran on hi havia de tot: neules, xocolata,
frankfurts, entrepans de totes classes, xocolata blanca,
xocolata desfeta, gormanderies, begudes...animals,
rptils, gossos, gats, lloros,
tucans, dracs i unes llavors
que si te les menjaves et
converties en el que volguessis!
Quina botiga ms bonica la den Mart!
Un dia de diumenge al mati va venir una
noia multimilionria que deia: Vull comprar
un peix de colors mgic! Mhan dit que si tel
menges et fas super fort!
Noms en tinc un, val 900.000 euros.
Dacord! El compro per 100.000 i no en
parlem ms!

No mel menjar mai, el ficar en una

aquari amb daltres peixos
En Mart estava molt content dhaver
vengut el peix de colors mgic perqu
cada dia havia daguantar el soroll que
feia.
Al cap de molt poca estona va venir un
noi que volia comprar tota la botiga a
un mili deuros.
Per en Mart va dir: No, te la venc a
10 milions deuros
Es casa meva i hi ha coses antigues,
mgies i molt importants per mi
Per el noi va dir que la necessitava per
la seva empresa perqu hi farem molts pisos. I van arribar a
un acord.
Per en Mart no estava content i es va tirar enrere perqu
aquella botiga era tota la seva vida i els diners no el farien
feli com la seva botiga mgica, el seu barri i els seus vens.
Fi.

El ratol dArcicula
Ivan Graupera
per

Fa molts anys
i panys hi havia un ratol
en una claveguera molt
gran. El ratol
tenia dents
desquirol,
una cua de mida duna cama i el cos era com un
ordinador.
Aquest ratol era un lladre de primera qualitat,
robava les riqueses del a gent del poble com
collarets, anells i menjar.
Un dia els ciutadans del poble van
fer una reuni a
lajuntament per
posar-se dacord
i anar a buscar al
ratol: Hem danar
a buscar-lo a la
seva claveguera!

cridaven uns. El treurem per la cua i li

donarem un cop de bast deien els altres.
Tots deien un munt de coses
dolentes: Matem-lo! s un
lladre!. Intoxiquem-lo!.
Per alguns dels que estaven
a la reuni pensaven diferent: Hem de donar-li una
oportunitat, posem-lo en una
xarxa, observem-lo i descobrim si sap fer coses bones.
Van trigar molt de temps a
descobrir les seves qualitats
bones, per al final ho van
aconseguir. Tenia la qualitat
de trobar pedres precioses com diamants, or,
plata amb el seu nas. Aix que el van posar a
treballar per lajuntament a canvi de un munt
de formatge!
Fi.