EL CAF DE LA MARINA-CARACTERSTIQUES

SINOPSI
L'acci de lobra es situa al Port de la Selva, poble de la Costa Brava, i presenta un caf mariner, on una
noia, Caterina, ha estat abandonada pel seu amant i ha hagut d'avortar a Cotlliure. La seva tristor es posa
de manifest quan la seva germana Rosa es casa, mentre ella ha de suportar els rumors i xiuxiueigs que es
produeixen al caf on treballa, on la intimitat no existeix. En aquest ambient noms podr casar-se amb un
desconegut marxant de peix de Banyuls de la Marenda, ms gran que ella. Mentrestant, es va
desenvolupant un amor secret i latent envers Claudi, un pescador genit i alcohlic que vol marxar a
Amrica, com a via d'escapament, ja que no veu futur al poble. Al final tot se soluciona amb el casament
entre ells dos, que havien estat presentats com dos perdedors durant tota l'obra.
ESTRUCTURA
Lobra est estructurada en tres actes, que responen a la introducci, el nus i el desenlla.
ELS PERSONATGES
Sagarra dibuixa en El Caf de la Marina tres cercles de personatges: en el primer, hi situa en Libori, el
cafeter, i les seves filles, la Caterina i la Rosa; en el segon, els pescadors del poble del litoral empordans, i
en el tercer, els personatges que arriben al poble procedents daltres indrets, s a dir, monsieur Bernat i
lartista barcelonina i el valent o pinxo que lacompanya.
Triangle amors
A ms, lautor esbossa un triangle amors i el projecta sobre aquests tres cercles: la Caterina, la filla gran
del cafeter Libori, s motiu de disputa entre monsieur Bernat i un pescador jove, en Claudi. Es tracta, per,
duna disputa latent, insinuada ms que mostrada, que Sagarra sap graduar molt b. En el litigi, els dos
pretendents tenen suports decidits: el den Libori en el cas demonsieur Bernat i el de la prpia mare en el
cas den Claudi. Per tant, sn uns pretendents que, en lunivers de lobra, no es representen noms a si
mateixos sin que assumeixen els interessos del pare de la Caterina i de la Salvadora, mare del noi,
respectivament. Uns interessos, daltra banda, que resulten completament oposats: el cafeter Libori vol
aconseguir, per damunt de tot, un bon matrimoni de la filla de reputaci discutible; la Salvadora, en canvi, s
lexpressi mxima del crdit que mereixen lhonestedat i lenteresa de la Caterina, que, segons la dona, pot
exercir una gran influncia benfica sobre el fill, en Claudi. Aquest, s un noi esquerp, de vegades brutal,
amic del joc i de la beguda per causa duna vida sense objectiu, per capa destimar de veritat.
El triangle amors, col.loca en el nucli mateix de lacci dramtica personatges que procedeixen dels tres
cercles esmentats al principi: Caterina, del primer. Claudi, del segon i Monsieur Bernat del tercer. Per
tant, aquest triangle s una sntesi perfecta de lobra. Caterina i Claudi hi representen el mn del poble
mariner en tota la seva fora: ella, la realitat estricta del caf; ell, la vida dels pescadors, daquests
homes que porten al caf les circumstncies i les conseqncies del treball diari al mar, i hi esmicolen
lexistncia prpia i, de vegades, la dels altres. Monsieur Bernat hi encarna lelement ali al poble. s
lindividu que, vingut dun altre indret, t diners i pot aportar una estabilitat material. Libori, que prioritza
la situaci econmica a la sentimental, hi veu loportunitat de poder treure la seva filla de la situaci
sense futur que li espera al poble. Vol que que shi casi i aix li demana. Caterina sembla que es plega
als desitjos del pare, malgrat que no sent cap mena datracci ni afecte pel banyulenc.

CATERINA
Filla gran de Libori. Ha tingut uns amors amb un individu que, al deixar-la embarassada, fuig cap a Frana.
Va a Cotlliure a avortar. Desprs daquests fets, queda marcada per a la resta de la seva vida , ja que en un
poble petit tot se sap i ning la voldr per muller. T un carcter ferm, per, i portar amb dignitat la seva
situaci.
CLAUDI
Pescador jove i atractiu que, davant la manca de perspectives al poble, vol marxar a Amrica. Beu molt i
quan est sota els efectes de lalcohol es torna violent i agressiu. Se sent atret per Caterina, per no ho ha
manifestat mai.
LIBORI
Pare de Caterina i Rosa. s lamo del Caf de la Marina. Quan Rosa queda embarassada, lobliga a avortar
per intentar salvar la reputaci de la filla i la famlia. Veu en Monsieur Bernat, la possibilitat que Caterina
pugui redrear la seva vida. Prioritza laspecte material al sentimental.
MONSIEUR BERNAT
Comerciant de Banyuls de la Marenda (Catalunya Nord). Vidu. Ben situat econmicament, per ja de certa
edat i fsicament gras i poc atractiu. Veu en Caterina la possibilitat de refer la seva vida sentimental, per
ignora el seu passat.
EL RUF I LA RUFINA
En aquests dos personatges que pertanyen al mn mariner, shi combinen els aspectes propis del duo
cmic, construt sobre la tradici del marit calasses i la muller que porta els pantalons i que representa la
veu del mal en lmbit de la vila. Rufina, murmuradora i hipcrita, s la llengua ms activa del poble en
lobjectiu de difamar el passat i el present de Caterina. Ruf, a ms, s gandul i bevedor.
LARTISTA I EL VALENT
Amb aquests dos personatges, Sagarra intenta una aportaci moderna i ciutadana a lobra.
Ella, amb aires de dona fatal que sinsinua a Claudi i que el pot fer extraviar definitivament.
Juntament amb la Rufina, s laltra veu del mal de lobra, i que fracassa en els seus intents de seduir-lo.
El Valent s larquetipus del pinxo amb actituds xulesques, per covard en el fons.
ROSA
La filla petita de Libori, contrafigura de la germana gran. De carcter ms feble i vulnerable. El casament de
Rosa fa de motor argumental de lacci en fer possible laparici al caf de Monsieur Bernat, convidat a la
celebraci.
RAFEL
Personatge ms aviat mesqu i que noms acabat darribar del viatge de noces, comena a sotmetre la
voluntat de Rosa i ni tan sols vol que vagi al caf a veure la famlia.
ALTRES PERSONATGES
Els altres personatges sn secundaris a lobra. Mitjanant ells, Sagarra crea lambient visual i verbal adequat
a lobra. Destaca el Luard, escptic i comprensiu, fantasis i confident ocasional de Caterina.
EL LLENGUATGE
La llengua literria de Sagarra s una de les ms riques i expressives de la literatura catalana del segle XX.

Domina tots els registres i demostra un coneixement profund de la llengua. A voltes, amb un barroquisme
en

el

qual

hi

destaquen

ls

de

la

metfora,

el

smil,

la

locuci

la

frase

feta.

Pel que fa a el Caf de la Marina, hi destaca ls dun llenguatge mariner (antena, arjau, art, calar,
encesa, calapits), que ell coneixia molt b, ja que era un enamorat de la Costa Brava i passava els estius
al Port de la Selva. Cal remarcar, tamb, ls del parlar salat, propi dels pobles del Cap de Creus
(Cadaqus, El Port de la Selva). Tamb s important, a travs del personatge de Monsieur Bernat, la
presncia del dialecte Rossellons (era de Banyuls de la Marenda i com altres poblacions, va passar a
lEstat Francs desprs del tractat dels Pirineus), amb presncia, a vegades, dexpressions de la llengua
francesa. En lintent de donar versemblana a lobra, els protagonistes, a voltes, tamb usen castellanismes
i construccions prpies de la llengua oral, per que no sn normatives (perx, pervui, perquest, si em
gus)
EL VERS
Aquest poema dramtic est escrit en versos blancs o estramps (que responen a una mtrica determinada,
per no tenen rima).En aquest cas, els heptasllabs i els decasllabs (Sagarra els anomena
endecasl.labs).
LA GEOGRAFIA
Lacci trancorre al Port de la Selva, poblaci situada al Cap de Creus i que en lpoca en qu succeeix la
trama de lobra, prcticament noms tenia comunicaci per mar, ja que les carreteres eren dolentes i els
mitjans de transport escassos (tartanes i animals de peu rod). Aix conferia als seus habitants un allament
respecte a la resta del mn, que repercutia en les relacions personals entre ells i forjava un carcter ferstec
i a voltes fins i tot, una mica salvatge.