El marc legal de la seguretat a lEstat:

forces i cossos de seguretat

Tema C.8.
El marc legal de la seguretat de lEstat:
forces i cossos de seguretat

1. La Llei orgnica 2/1986, de 13 de mar, de forces i cossos de seguretat

2. Principis bsics dactuaci de les forces i cossos de seguretat
3. Disposicions estatutries de les forces i cossos de seguretat
4. La Policia de la Generalitat - Mossos dEsquadra

Guia destudi per a laccs a la PG-ME Seguretat i policia

222

El marc legal de la seguretat a lEstat:

forces i cossos de seguretat

Tema C.8.
El marc legal de la seguretat de lEstat:
forces i cossos de seguretat

1. La Llei orgnica 2/1986,

de 13 de mar, de forces i cossos de seguretat
La Llei orgnica 2/1986 s una llei que desenvolupa el mandat constitucional explcit a larticle 104, quan
encomana a les FCS la missi de protegir el lliure exercici dels drets i de les llibertats i garantir la seguretat
ciutadana, i afegeix la necessitat duna llei orgnica que determini les funcions, els principis bsics
dactuaci i els estatuts.
Els aspectes ms rellevants daquesta Llei prenen forma a partir de la presentaci dels principis bsics
dactuaci i les disposicions estatutries (drets i deures) comuns a tots els cossos policials, aix com la
disposici final segona, que ofereix la base jurdica de la policia autnoma de Catalunya.
Lobjectiu principal de la Llei orgnica 2/1986 s el disseny de les lnies mestres del rgim jurdic de les
FCS en el seu conjunt, i establir els principis bsics dactuaci comuns i els seus criteris estatutaris
fonamentals. En aquest sentit, aquesta Llei esdev el marc especfic de desenvolupament de les diferents
FCS i els rgans de coordinaci interpolicials.
De forma genrica per a totes les FCS, sestableix que la seguretat pblica s una competncia de lEstat.
Aix mateix fixa els principis bsics dactuaci i els drets i deures comuns de les FCS que, per la seva
importncia, veurem detalladament ms endavant.
Larticle 149.1.29 de la CE atribueix a lEstat la competncia exclusiva sobre seguretat pblica. Aquesta
competncia exclusiva lexerceix a travs de les FCS, sens perjudici que les comunitats autnomes tinguin
potestat per crear cossos policials en la forma que els respectius estatuts estableixin, i dacord al marc legal
de la mateixa Llei orgnica 2/1986. Els matisos de lapartat 29 de larticle 149.1 delimiten o comparteixen el
carcter exclusiu de lEstat en matria de seguretat pblica, quan reconeix el marge competencial de les
comunitats autnomes a aquest respecte.
La seguretat pblica esdev en conseqncia una matria difcil destablir. Aquesta afirmaci, reconeguda
pel mateix prembul de la Llei orgnica 2/1986, indica la dificultat per redactar normes ordenadores en
matria de seguretat pblica, i deixa, per tant, un espai jurdic ampli per al desenvolupament de normes
reguladores relacionades amb lmbit competencial de totes les administracions pbliques (amb estatuts
propis ben diferenciats).
La prpia dinmica de la societat (a la qual les FCS serveixen) ha fet evolucionar el concepte de seguretat
pblica com a matria exclusiva de lEstat. Les sentncies del Tribunal Constitucional argumenten
lafirmaci en favor dun sistema de competncies concurrents (exercides per totes les administracions
pbliques dacord amb els seus estatuts) que complementen la primera lectura de larticle 149.1.29.

Guia destudi per a laccs a la PG-ME Seguretat i policia

223

El marc legal de la seguretat a lEstat:

forces i cossos de seguretat

Dacord amb tot lanterior, els cossos autonmics sn instituts armats de naturalesa civil amb organitzaci
jerarquitzada. De forma genrica, tots els cossos autonmics poden desenvolupar, a lmbit territorial que
els correspongui, les funcions dacord al seu rgim competencial. Aquestes funcions poden basar-se en un
mbit competencial propi, o b compartit, o b de suport i collaboraci amb altres forces de seguretat.
Les funcions de carcter propi sn:
a) Vigilncia i protecci de persones i rgans de la comunitat.
b) Vetllar per lacompliment de les disposicions i ordres de la comunitat.
c) Inspeccionar activitats sota les competncies de la comunitat.
Les funcions amb carcter compartit i indiferenciat amb les FCSE:
a) Cooperaci en la resoluci amistosa de conflictes privats.
b) Prestaci dauxili en accidents i catstrofes.
c) Vetllar per lacompliment de les disposicions per la conservaci del medi ambient.
Les funcions de collaboraci amb altres FCSE sn:
a) Vetllar per lacompliment de les disposicions de lEstat.
b) Participar en funcions de policia judicial.
c) Vigilar espais pblics i manteniment de lordre a grans concentracions humanes.

2. Principis bsics dactuaci de les forces i cossos de seguretat

Larticle 5 de la Llei orgnica 2/1986 plasma els principis bsics dactuaci de qualsevol cos de policia a
lEstat. La definici dels principis bsics dactuaci tamb deriva (a ms de les raons anteriors) del monopoli
i s institucionalitzat de la coacci jurdica, per part de les administracions pbliques.
Lexercici daquest monopoli comporta la utilitzaci darmes per part dels funcionaris de policia. Aquesta
circumstncia dindubtable transcendncia per la vida i la integritat fsica de les persones, exigeix
lestabliment de lmits i la consagraci de principis relatius a la moderaci i excepcionalitat del seu s.
Els principis bsics dactuaci es poden ordenar en cinc eixos fonamentals: ladequaci a lordenament
jurdic, les relacions amb la comunitat, el tractament de les persones detingudes, la dedicaci i la
responsabilitat dels membres de les FCS.
Ladequaci a lordenament jurdic vol dir complir les lleis. Aquest aspecte o principi bsic es pot enunciar
com un desenvolupament de les funcions policials, que implica:
a) Respecte a la CE, a lEstatut i a la resta de lleis.
b) Neutralitat poltica i no discriminaci amb motiu religis, sexual, dopini o dtnia.
c) Integritat davant dactes de corrupci.
d) Jerarquia i subordinaci.
e) Collaboraci amb lAdministraci de Justcia.

Guia destudi per a laccs a la PG-ME Seguretat i policia

224

El marc legal de la seguretat a lEstat:

forces i cossos de seguretat

Els principis bsics dactuaci de les FCS relatius a lmbit de relaci amb la comunitat sn:
a) Impedir prctiques abusives o arbitrries.
b) Protegir, auxiliar i informar els ciutadans, als quals ha de dispensar un tracte curs i correcte.
c) Actuar amb la decisi nec essria i amb els mitjans que la congruncia, oportunitat i
proporcionalitat dicten.
d) Usar les armes noms en situacions de perill greu i sota els principis de congruncia, oportunitat i
proporcionalitat.
Els principis bsics dactuaci de les FCS relatius al tractament de les persones detingudes sn:
a) Shan didentificar degudament.
b) Han de vetllar per la seva vida i integritat fsica.
c) Han dobservar curosament tots els trmits i terminis.
En relaci amb tota aquesta srie de principis, el personal de les FCS ha dactuar amb total dedicaci en
qualsevol lloc i a qualsevol hora i ha de respectar el secret professional. Aix mateix, els membres de les
FCS sn responsables personalment i directa dels actes que porten a terme, sens prejudici que les
administracions pbliques siguin responsables subsidiaris.

3. Disposicions estatutries de les forces i cossos de seguretat

Les disposicions estatutries tenen el propsit de configurar lorganitzaci policial en base a criteris de
professionalitat i eficcia. En aquest sentit, la Llei dna especial rellevncia a laspecte formatiu i a la
promoci professional dels seus funcionaris. Aix doncs, les disposicions estatutries fan referncia als drets
i deures que sn daplicaci a tots els membres de les FCS. Aquestes disposicions es poden resumir de la
manera segent:
a) La promoci (ascens) professional, social i humana ha de ser dacord amb els principis de:
objectivitat, igualtat, mrit i capacitat.
b) La formaci ha de tenir carcter professional i permanent.
c) Els membres de les FCS han de jurar o prometre la CE.
d) La remuneraci ha dincloure els conceptes de formaci, incompatibilitat, mobilitat, dedicaci i
risc.
e) Els llocs de treball (destinacions) shan de proveir dacord amb els principis de mrit, capacitat i
antiguitat.
f) Incompatibilitat dels membres per fer altra activitat (amb excepcions regulades a les lleis
dincompatibilitats).
g) No es pot exercir en cap cas el dret de vaga.
h) Existncia dun rgim disciplinari dacord amb la missi constitucional i el principi de jerarquia.
i) Els membres de les FCS tenen el carcter dagents de lautoritat en lexercici de les seves
funcions.

Guia destudi per a laccs a la PG-ME Seguretat i policia

225

El marc legal de la seguretat a lEstat:

forces i cossos de seguretat

j) Els membres de les FCS han de ser jutjats per lordenament jurdic ordinari i complir pena en
centres ordinaris amb separaci de penats. Aix mateix, expressa que els expedients disciplinaris
que puguin ser oberts per fets que puguin ser considerats illcits penals, no tenen una resoluci
definitiva fins que no hi hagi un sentncia ferma judicial.

4. La Policia de la Generalitat - Mossos dEsquadra

La Llei orgnica 2/1986 fa referncia a la policia autnoma de Catalunya a la disposici final segona, que es
redacta en virtut de lexecuci del mandat constitucional de larticle 150 pel que fa a la seguretat. Aquest
precepte constitucional reconeix la transferncia o delegaci de matries de titularitat estatal a les
comunitats autnomes. En matria de seguretat pblica, la disposici final segona de la Llei orgnica 2/1986
atorga o delega en lestatut i les normes que el desenvolupin la capacitat per regular lesmentat mbit.
Per tant, la Llei orgnica 2/1986 s el marc dactuaci per totes les FCS. En el cas de Catalunya,
lesmentada Llei deixa un ampli espai jurdic de desenvolupament en el qual sinscriuen la Llei 19/1983, de
creaci de la Policia Autonmica, i la Llei 10/1994, d11 de juliol, de la Policia de la Generalitat - Mossos
dEsquadra. El prembul de la Llei 10/1994 explica la rellevncia daquesta norma en relaci amb la Llei
orgnica 2/1986:
(...) Aquesta Llei obre, aix , una nova etapa en la ja mplia histria de la Policia de la Generalitat. En
efecte, sobre els fonaments del bloc de la constitucionalitat, en remissi directa a la Constituci i a
lEstatut dautonomia, i tamb a la Llei orgnica 2/1986, de 13 de mar, de forces i cossos de seguretat, i
a lesmentada Llei 19/1983, de creaci de la Policia Autonmica, la Llei present t per objecte destablir
els principis dactuaci, les funcions i el rgim funcionarial i estatutari dels membres del cos de Mossos
dEsquadra, i lorganitzaci de la seguretat pblica en tot el territori, i preveu la creaci dels rgans
necessaris i la dotaci dels mitjans imprescindibles per al compliment correcte de les funcions de
seguretat que corresponen a la Generalitat.
Respecte a aix, la Llei sinspira en les resolucions de lAssemblea Parlamentria del Consell dEuropa i
de lAssemblea General de les Nacions Unides, especialment en les relatives a la Declaraci sobre la
policia i al Codi de conducta per a funcionaris encarregats de fer complir la llei, respectivament. Els
principis que deriven daquestes directrius sn inclosos en la Llei orgnica 2/1986, de forces i cossos de
seguretat i, per tant, obliguen sense excepci els membres de tots els collectius policials. Dacord amb la
disposici final segona de la dita Llei, shan daplicar directament a la Policia de la Generalitat els principis
bsics dactuaci i les disposicions estatutries comunes que estableixen els articles 5, 6, 7 i 8 de la Llei
esmentada (...).

Guia destudi per a laccs a la PG-ME Seguretat i policia

226

El marc legal de la seguretat a lEstat:

forces i cossos de seguretat

Idees fora
1. Lobjectiu principal de la Llei orgnica 2/1986 s el disseny de les lnies mestres del rgim jurdic de les
FCS en el seu conjunt, i establir els principis bsics dactuaci comuns i els seus criteris estatutaris
fonamentals.
2. Els principis bsics dactuaci es poden ordenar en cinc eixos fonamentals: ladequaci a lordenament
jurdic, les relacions amb la comunitat, el tractament de les persones detingudes, la dedicaci i la
responsabilitat dels membres de les FCS.
3. Les disposicions estatutries fan referncia als drets i deures que sn daplicaci a tots els membres de
les FCS i tenen el propsit de configurar lorganitzaci policial dacord amb els criteris de professionalitat i
eficcia.
La Llei orgnica 2/1986 fa referncia a la policia autnoma de Catalunya en la disposici final segona,
que es redacta en virtut de lexecuci del mandat constitucional de larticle 150 pel que fa a la seguretat.
Aquest precepte constitucional reconeix la transferncia o delegaci de matries de titularitat estatal a les
comunitats autnomes.
4.

Glossari
Coacci jurdica
Competncia exclusiva
Competncies concurrents
Disposicions estatutries
Eficcia
Espai jurdic
Incompatibilitat
Institut armat de naturalesa civil

Lliure exercici de drets

Mandat constitucional
Monopoli
Norma ordenadora
Norma reguladora
Organitzaci jerarquitzada
rgans de coordinaci interpolicial
Principis bsics dactuaci

Guia destudi per a laccs a la PG-ME Seguretat i policia

227