Les cllules van sser observades

per primer cop pel polifactic

cientfic angls Robert Hooke. El
1665 va publicar el seu
llibre Micrographia en el qual hi
exposava les seves observacions en
un microscopi de la seva invenci.
Entre d'altres coses que havia vist
parlava d'uns petitssims
compartiments que havia trobat en
una fina lmina de suro i que li
recordaven les petites celles que
construeixen les abelles en un rusc.
Degut a aix les va
anomenar cllules. Avui en dia
sabem que el que Hooke va veure
eren les parets cellulars del que
havien estat cllules vives quan
formaven part de l'escora de
l'arbre.
Dreta: Microscopi de Hooke i dibuixos
de les cllules que va observar-hi

La persona que ms popularitat li va donar al

microscopi va sser l'holands Antonie van
Leeuwenhoek, un conserge que en les seves
estones lliures es dedicava a pulir lents i a
muntar-les en suports. Amb el seu microscopi
el 1673 va observar els glbuls de la sang, el
1674 va ser el primer en descobrir els
primers ssers unicellulars, els protozous
d'una bassa. Nou anys ms tard va ser el
primer en veure bacteris, en concret els de la
seva boca.
Esquerre: Microscopi ptic modern

L'any 1833 Robert Brown va

descobrir el nucli tot observant
cllules vegetals.
L'any 1838 els alemanys Matthias
J. Schleiden i Theodor Schwann
van establir la Teoria cellular,
que pot resumir-se en tres punts:

Tots els ssers vius estan

formats per cllules.

La cllula s la unitat
anatmica i funcional dels
ssers vius.

Tota cllula prov per

divisi d'una altra cllula.
Dreta: Gravat d'poca en el qual
es retrata T. Schwann

A partir d'aqu els descobriments van venir un rere

l'altre: el 1857 els mitocondris, el 1879 el comportament
dels cromosomes en la divisi cellular (mitosi), l'any
1897 el reticle endoplasmtic, el 1898 l'aparell de Golgi,
1951 els lisosomes, l'any 1956 elsribosomes...
Tanmateix molts d'aquests
descobriments es van fer o van
sser ampliats a partir de la
invenci del microscopi electrnic.
Els microscopis ptics tenen
limitacions fsiques que no
permeten aconseguir ms que uns
1.500 augments. Amb els
microscopis electrnics actuals es
poden aconseguir fins a 1 mili
d'augments i encara s possible
que la tcnica els pugui millorar i
poder anar una mica ms enll.
El primer microscopi electrnic
rudimentari va sser construt el
1934. A partir de 1952 es van
desenvolupar mtodes avanats de
microscopia electrnica que ens

han perms descobrir molts

aspectes de com s la cllula i del
funcionament dels seus processos.
Esquerre: Microscopi electrnic

Quan parlem de les formes de les cllules podem dir que

no hi ha una forma nica, sin que n'hi ha de molt
diverses: esfriques, allargades, cbiques, estrellades...
Moltes vegades la forma ve determinada pel lloc que
ocupa en l'sser viu on es troba, o b per la funci que hi
fa. En canvi els microorganismes, ssers vius unicellulars,
no venen determinats per aquests aspectes, sin pel seu
hbitat i per la seva necessitat de desplaament. Tot i aix
sempre podem trobar formes que semblen ms fruit de
l'esttica o del disseny i que ens sorprenen per la seva
bellesa.
Pel que fa a la mida la immensa majoria sn
microscpiques i molt petites tot i que n'hi ha algunes que
poden visualitzar-se a ull nu. Fixeu-vos en la taula.

TAMANY DE DIFERENTS TIPUS DE CLLULES

Cllules
Glbuls vermells
Cl. nervioses humanes
Ameba (protozou)

Tamany
1-5 micres (1-5 10-3mm)
7 micres (710-3mm)
160 micres (1'6 10-1mm)
1 mm

Cllules
vul de gallina (rovell)
vul d'estru (rovell)
Alga acetabulria
Neurones de balena

Fins que es va inventar el microscopi electrnic els

cientfics creien que totes les cllules eren variacions d'un
model bsic format per tres parts:

Membrana, capa que limita la cllula.

Citoplasma, lquid gelatins que ocupa l'interior de la

Tamany

10 cm
30 cm

cllula i t orgnuls.

Nucli, separat del citoplasma per una membrana i

responsable de guardar el material gentic.

La invenci del microscopi electrnic va significar un pas

de gegant en la investigaci cellular i va permetre
descobrir que hi havia dos tipus d'estructura cellular
clarament definides: les cllules eucariotes i les cllules
procariotes. Per altra banda va poder-se investigar ms a
fons l'estructura de la membrana, dels orgnuls, del
nucli...
Si cliqueu al bot vermell trobareu ms informaci
sobre les tres parts de la cllula: membrana, citoplasma i
nucli.
Si cliqueu al bot vermell trobareu ms informaci
sobre la cllula procariota i la cllula eucariota.

La gran majoria de cllules estan estructurades en tres

parts: membrana, citoplasma i nucli. En aquesta pgina
ampliarem la informaci sobre elles.

Membrana
plasmtica
Esquerre: Dibu
ix esquemtic
Dreta:Microfoto
grafia d'una
membrana.
436.740
augments

S'anomena membrana cellular o plasmtica a l'estructura

externa que envolta la cllula.
Forma un conjunt indivisible amb algunes parts internes
de la cllula, el que vol dir que no podem arrencar-la com
si fos una lmina d'una ceba, posem per cas, ja que
continua per l'interior formant nombrosos plecs.
Les seves funcions sn dues:

Limitar i donar forma a la cllula, tot mantenint el

medi intern.

Seleccionar i transportar aquelles substncies que

entren o surten de la cllula i que sn necessries o
perjudicials per mantenir la seva activitat.

Qumicament s formada per una doble capa de lpids en

la qual s'hi insereixen molcules de protenes. Aquesta
estructura es repeteix en les altres membranes que
envolten els orgnuls cellulars i en el nucli.
Les cllules vegetals a ms a ms de la membrana
plasmtica estan envoltades d'una capa molt rgida
formada per cellulosa i que s'anomena paret cellular. La
membrana plasmtica de les cllules animals s tan prima
que durant molt de temps es va creure que no existia.

El citoplasma s el medi cellular comprs entre la

membrana plasmtica i el nucli. S'hi poden observar dues

parts:

Hialoplasma: s un lquid viscs format per aigua en

un 70-85 % i la resta sn protenes, lpids, glcids,
cids nucleics i sals minerals. En ell s'hi realitzen
nombroses reaccions qumiques en llocs concrets,
per la qual cosa la seva composici no s homognia.

Orgnuls cellulars: sn petites rgans d'estructura i

tamany divers que realitzen funcions ben
especialitzades, sobretot en lacllula eucariota. En
general totes les cllules contenen totes les classes
d'orgnuls cellulars, si b podem trobar petites
diferncies entre les cllules animals i cllules
vegetals.

Cllula vegetal
Microfotografia d'una
cllula de lliri.
7.210 augments
Verd
fosc: Membrana
Marr: Hialoplasma
Vermell: Mitocondris
Groc: Cloroplasts
Verd: Nucli
Violeta: Nuclol

El nucli s generalment l'orgnul ms gran de la cllula i

va ser el primer que es va observar al microscopi ptic.
Moltes vegades ocupa una posici central, per pot
trobar-se desplaat. El tamany tamb varia d'una cllula a
una altra.
El ms habitual s que n'hi hagi un de sol per es dna el
cas que alguns protozous, per exemple el parameci, en
tenen dos o ms.
Podem distingir-hi dues funcions:

Dirigeix i provoca tota l'activitat bioqumica que

s'esdev en el citoplasma i en els orgnuls cellulars.

Cont els factors hereditaris que determinen

l'estructura i funcionament de cada cllula i de la
globalitat de l'sser viu, i tamb marquen el complex
procs de divisi cellular.

Cal recordar que noms tenen nucli les cllules

eucariotes.
El nucli est envoltat per una membrana nuclear. A
l'interior del nucli hi podem trobar un plasma nuclear amb
nombroses substncies dissoltes, uns granets
anomenats cromatina, el nuclol i els cromosomes.

Cllula
procariota
Esquerra: Bacte
ri Escherichia coli
en el moment de
la bipartici. El
material gentic
es concentra a
les zones
grogues.
Dreta: Dibuix
esquemtic de
les parts d'un
bacteri

Fins que es va inventar el microscopi electrnic (1934) els

bilegs creien que totes les cllules tenien la mateixa
estructura: membrana-citoplasma-nucli.
A partir d'aquest moment es va descobrir que alguns
grups d'ssers vius unicellulars tenien una estructura
diferent. Aix doncs, podem parlar de:

Cllules eucariotes: Formen part de tots els animal i

vegetals tot formant teixits, i tamb les trobem a la
gran majoria de microorganismes (protozous, algues
unicellulars i fongs unicellulars). Sn les ms
abundants en el conjunt dels ssers vius. Tenen
l'estructura clssica membrana-citoplasma-nucli. La
caracterstica prpia s que posseeixen un nucli
amb membrana nuclear ben diferenciat del
citoplasma. Tamb tenen una srie d'orgnuls
bastant complexos: ribosomes, aparell de
golgi,mitocondris, , vacols, lisosomes, reticle
endoplasmtic, cloroplasts ... Dins el nucli trobem
la cromatina que forma elscromosomes. Les cllules
eucariotes seran estudiades amb ms detall en
successives pgines. Dins de les cllules eucariotes
podem observar algunes diferncies entre cllules
animals i cllules vegetals.

Cllules procariotes: La principal caracterstica s

que no posseeixen membrana nuclear. En general sn
mes petites que les eucariotes, ms primitives i no
formen teixits especialitzats. Noms les trobem en
dos grups de microorganismes: bacteris i
cianobacteris. Tenen una membrana plasmtica per
a ms a ms tenen una paret cellular que no s de
cellulosa sin d'una altra substncia anomenada
mucopolisacrid. Els nics orgnuls que t sn els

ribosomes, ms petits per molt nombrosos, i la

resta de funcions (respiraci, algunes la
fotosntesi...) les fan en uns plecs de la membrana
anomenats mesosomes. Tenen un nic cromosoma
anullar o circular bastant enrotllat i d'estructura
senzilla. A la membrana poden tenir cilis (molts
filaments i curts) o flagells (pocs filaments i molt
allargats) que els permeten el moviment.

Esquerra: Dibuix
esquemtic d'una
cllula animal.
Dreta: Dibuix
esquemtic d'una
cllula vegetal.
Si cliqueu a
sobre podreu
trobar ms
informaci de
cadascuna
d'elles.
Un cop les hgiu
llegit torneu aqu i
intenteu identificar
cadascuna de les
parts i dels
orgnuls.

Aquestes sn les caracterstiques prpies de les cllules

animals:

Tenen la membrana plasmtica, sense d'altres

cobertures.

No tenen cloroplasts i, per tant, no realitzen

la fotosntesi.

Tenen pocs vacols i fora petits.

En aquesta fotografia podem veure un exemple de cllula

animal. En concret s una cllula de l'intest hum vista al
microscopi electrnic a 26.000 augments.
Si voleu saber ms informaci dels orgnuls cellulars
cliqueu a sobre dels nombres vermells.

1 Cromatina
2 Nucleoplasma
3 Membrana nuclear
4 Reticle
endoplasmtic
5 Ribosomes
6 Aparell de Golgi
7 Vescules de
secreci
8 Lisosoma
9 Mitocondri
10 Membrana
cellular

Les caracterstiques prpies de les cllules vegetals sn:

A ms de la membrana plasmtica igual a la de les

cllules animals tenen una altra coberta
anomenada paret cellular. La paret cellular s
formada en gran part per un glcid
anomenat cellulosa. La cellulosa serveix de
protecci a la cllula i li dna forma. La planta
aconsegueix el suport grcies a la paret cellular de
les seves cllules. La cellulosa la trobem en la
nostra vida quotidiana en coses tant diferents com
en el paper (aprofitant la seva rigidesa), en els
bolquers i compreses (aprofitant les seves propietats
absorbents) i en els cereals de l'esmorzar amb la
paraula fibra (afavoreix el trnsit intestinal).

En el citoplasma de les cllules verdes hi trobem uns

orgnuls d'aquest color anomenats cloroplasts, molt
importants perqu fan un procs
anomenat fotosntesi. Les cllules vegetals que no
sn verdes no tenen cloroplasts, per exemple les
d'una arrel o les de la ceba (segur que les heu vist al
microscopi i no heu trobat cloroplasts).

En les cllules vegetals acostuma a haver-hi un gran

orgnul anomenat vacol.

En aquesta fotografia podem veure un exemple de cllula

vegetal. En concret s una cllula de soja visualitzada
amb el microscopi electrnic a 9.000 augments.
Si voleu saber ms informaci dels orgnuls cellulars
cliqueu a sobre dels nombres vermells.

1. Nuclol
2. Nucleoplasma
3. Membrana nuclear
4. Cloroplast
5. Ribosomes
6. Vacol
7. Grana (cloroplast)
8. Paret cellular
9. Mitocondri
10. Membrana
plasmtica

Esquerra: Cllula del fetge

Rosa: Citoplasma
Vermell: Mitocondris
Verd: Reticle endoplasmtic
Blau cel: Ribosomes
Rosa: Nucleoplasma
Blau fosc: Cromatina i
nuclol
9.400 augments

Dreta: Cllula vegetal

S'hi observa la
gruixuda paret
cellular, un gros
vacol de color blanc,
sis cloroplasts de color
fosc i allargats, uns
quants mitocondris
entre el nucli i el
vacol, el nucli amb
els granets de
cromatina i un nuclol.

Esquerra: Mitocondri, vista

frontal
S'hi observa la membrana i
com les crestes sn
prolongacions cap a
l'interior. L'espai interior
entre crestes s la matriu.

Dreta: Protozou,
ameba
L'ameba s un
microorganisme
unicellular que pot
viure en aigua dola,
al mar o en terra
humida.
S'hi aprecia un gros
vacol a la zona
central, de color blanc
i molt esfric. El nucli
s a la seva dreta, una
zona difosa de color
verds. La
caracterstica prpia
de les amebes s que
la fina membrana

s'allarga tot formant

uns braos o
pseudopodis que li
serveixen tant per
desplaar-se com
per fagocitaraliment.

Esquerra: Cilis
D'altres ssers unicellulars
tenen la membrana coberta
de nombrosos pls
anomenats cilis. El seu
moviment harmnic permet
el desplaament del
microorganisme en una o
altra direcci.

Dreta: Espermatozoide
a sobre la membrana
d'un vul
Un altre sistema
diferent de
desplaament cellular
sn els flagells, llargs
filaments que
l'impulsen en una
direcci determinada.
El seu nombre s
petit, d'un a quatre
flagells.

Esquerra: Nucli d'una cllula

del fetge
Verd: Citoplasma
Verd fosc: Ribosomes
Blau: Porus de la membrana
nuclear
73.200 augments

Esquerr
a:
Glbuls
vermell
s
travess
ant un
capillar
Dreta:
Glbuls
vermell
s,
glbuls
blancs i
plaquet
es
(color
violeta)

Esquerr
a:
Glbul
blanc
fagocita
nt una
cllula
de
llevat
Dreta:
Cromos
oma X
(gran) i
cromoso
ma Y
(petit)

La cromatina s una massa granulosa formada

principalment per protenes i ADN, i es troba dispersa pel
nucli durant el temps que la cllula no es troba en fase de
reproducci.
Quan la cllula inicia la seva reproducci la cromatina es
va enrotllant i van apareixent els cromosomes, unes
estructures en forma de bast que sn cabdals en la
transmissi de la informaci gentica.

El nucli
Microfotografia del nucli
d'una cllula del fetge
hum.
20.740 augments
Negre: Membrana nuclear
Taronja: Nucleoplasma
Gris fosc: Cromatina
Rosa: Citoplasma
Vermell: Mitocondris
Verd fosc. Reticle
endoplasmtic
Verd clar: Ribosomes

Els cromosomes sn els orgnuls cellulars que contenen

els materials portadors de lherncia biolgica. Es troben
en el nucli i tenen forma de bastonet allargat o filaments.
Qumicament estan formats per una doble cadena d'ADN
(cid desoxiribonucleic). Noms poden veure's clarament
durant els processos de divisi cellular, ja que si no el
material es troba dispers i granulat formant lacromatina.
Quan apareixen tenen la forma de dos corpuscles cilndrics
amb un estrenyiment anomenat centrmer que els
divideix en dos braos.
Els bacteris solen tenir un sol cromosoma, per en els
organismes superiors la quantitat de material gentic s
molt gran i l'ADN es reparteix entre diversos cromosomes.
Tret dels casos en qu hi ha anomalies, el nombre de
cromosomes s el mateix en tots els individus duna
espcie. Mireu la taula i compareu-ne el nombre de
cromosomes.
Espcie
cromosomes
Gnere hum
Ximpanz

Nombre de
46 cromosomes
48 cromosomes

Espcie
cromosomes
Abella
Mosca de la fruita

Nombre de
16 cromosomes
8 cromosomes

46
78
38
66

cromosomes
cromosomes
cromosomes
cromosomes

nec
Colom
Blat de moro
Psol

80
80
20
14

cromosomes
cromosomes
cromosomes
cromosomes

Com es pot veure, cada espcie t un nombre determinat

de cromosomes tot i que aquest mateix nombre pot
coincidir amb d'altres espcies. Cada espcie s diferent
d'una altra no noms pel nombre de cromosomes sin pel
material gentic contingut en ells.
La informaci continguda en els cromosomes marca tots i
cadascun dels carcters de l'sser viu, sn com els plnols
que t un constructor abans de fer un edifici. En el gnere
hum, per exemple, els 46 cromosomes determinen el
color dels ulls, el grup sanguini, el color dels cabells,
l'alada potencial, la forma de les orelles..., per tamb
aspectes tan bsics com sn tenir dos pulmons, tenir un
cor dividit en quatre cavitats, tenir uns glbuls blancs que
ens defensin dels microorganismes, tenir quatre
extremitats amb mans i peus...
En el cas d'ssers vius amb reproducci sexual (mascle i
femella) el nombre de cromosomes s parell, la meitat
proporcionada per l'espermatozoide del pare i l'altra
meitat per l'vul de la mare. Per aix es parla de parelles
de cromosomes. Els homes i les dones tenim 23 parelles
de cromosomes, la meitat proporcionats pel nostre pare i
l'altra meitat per la nostra mare.
La combinaci dels cromosomes tamb determina el sexe
dels individus. Per exemple, en el cas del gnere hum els
homes i les dones tenen els mateixos cromosomes excepte
un, que s el que determina el sexe de l'individu. A la
parella 23 de les dones els cromosomes sn iguals i se'ls
anomena XX. En els homes la parella 23 est formada per
dos cromosomes diferents i se'ls anomena XY. Els altres 44
cromosomes sn iguals entre dones i homes.

Esquerra: Esquema de
l'estructura
dels cromosomes
A. Cromosoma abans de
la replicaci.
B. Cromosoma desprs de
la replicaci, format
per dues cromtides.
C. Disposici de la doble
cadena en un cromosoma.

A sobre: Cromosomes humans

vistos al microscopi ptic
desprs de la replicaci.
1000 augments

1. Bra curt o "p"

2. Centrmer
3. Bra llarg o "q"

El nucleoplasma o plasma nuclear s un lquid viscs i

incolor format per aigua i nombroses biomolcules
dissoltes (protenes, glcids, ADN i ARN...).
Est separat del citoplasma per la membrana nuclear.
En el nucleoplasma podem trobar la cromatina,
els cromosomes en el moment de la reproducci i un
orgnul esfric anomenatnuclol.

El nuclol s un petit corpuscle ms o menys esfric que

pot trobar-se a l'interior del nucli.
Pot haver-n'hi un o ms d'un i normalment es presenta a
tot tipus de cllules.
Sn uns corpuscles bastant densos i estan formats per
protenes, cid desoxiribonucleic (ADN) i cid Ribonucleic
(ARN). La funci del nuclol s sintetitzar el material que
ms endavant formar part dels ribosomes.
En la fotografia de la cllula animal de l'intest el nuclol
no s visible tot i que en general es visualitza amb
facilitat.

Nuclol
Esquerra:Microfotogr
afia del nucli.
Dreta: Dibuix
esquemtic.
Compareu les dues
imatges i observeu al
dibuix les mateixes
parts que a la
fotografia.

El nucli est separat del citoplasma per l'embolcall

nuclear, una doble membrana coberta de gran quantitat de
porus que permeten el pas de moltes substncies en
ambdues direccions.
Hi t unit el reticle endoplasmtic i, de fet, la membrana
nuclear no s ms que un prolongaci de la membrana
d'aquest orgnul.

Membrana nuclear
Microfotografia
electrnica
obtinguda per
criosombrejat
de la punta de l'arrel
d'una
ceba.
S'hi observa la
membrana
nuclear i els seus porus

El reticle endoplasmtic s un conjunt de cavitats

aplanades, conductes i lmines limitats per una
membrana, que omplen una gran part del citoplasma de
les cllules eucariotes. Aquesta membrana s'allarga i
envolta completament el nucleoplasma, tot convertint-se
en la membrana nuclear.
A la mateixa cllula aquest orgnul pot presentar dos

aspectes: llis i rugs. El reticle endoplasmtic rugs

s'anomena aix perqu la seva superfcie s coberta de
multitud de ribosomes. En canvi el reticle endoplasmtic
llis s lliure de ribosomes.
El reticle endoplasmtic interv en la sntesi de protenes i
lpids, i tamb fa la funci d'emmagatzemar i transportar
certes substncies tant endgenes com exgenes d'un
punt a un altre de la cllula.

Reticle endoplasmtic
Microfotografia del reticle
endoplasmtic
rugs presa amb el microscopi
electrnic.
61.500 augments
Membranes: Color violeta
Ribosomes: Color verd

L'aparell de Golgi s un conjunt d'orgnuls situats prop del

nucli en les les cllules animals i en algunes de vegetals.
T aquest nom pel seu descobridor, Camil Golgi, un
neurleg itali, el 1898.

Est format per unes estructures en forma de bosses o

sacs aplanats anomenats dictiosomes. L'aparell de Golgi
desprn unes petites bossetes plenes de substncies que
poden ser de dos tipus: lisosomes (si porten substncies
digestives) o vescules de secreci (en aquest cas es
dirigeixen cap a la membrana i aboquen el seu contingut a
l'exterior, tot soldant-s'hi i fent-la crixer o regenerar-se).
La funci d'aquest orgnul s exercir el paper
d'organitzaci de la circulaci mollecular de la cllula: fa
el transport, maduraci, acumulaci i secreci de
protenes procedents del reticle endoplasmtic. Tamb
sintetitza i uneix substncies que ms tard formaran part
de la membrana plasmtica i realitza la sntesis de glcids
que formaran la paret cellular en el cas de les cllules
vegetals.

Aparell de Golgi
Esquema de l'aparell
de Golgi on s'hi veuen els
dictiosomes (sacs aplanats) i el
despreniment de vescules de
secreci.

Aparell de Golgi
Microfotografia presa
en un teixit vegetal.
145.700 augments
Violeta: Ap. de Golgi
(dictiosomes)
Marr: Vescules de
secreci

Els mitocondris sn orgnuls cellulars que tenen forma

allargada, com un bastonet. Es troben repartits per tot el
citoplasma. El seu nombre s alt en general, tot i que varia
d'unes cllules a d'altres.
Tenen una estructura complexa. Sn envoltats per dues
membranes, l'exterior s llisa i la interior t nombrosos
plecs anomenatscrestes. L'espai interior,
anomenat matriu, s ple d'un lquid amb nombroses
substncies dissoltes. Cal remarcar especialment que dues
d'aquestes substncies sn cid desoxiribonucleic (ADN) i
cid ribonucleic (ARN) diferents dels que hi ha al nucli.
Els mitocondris tenen una importantssima funci.
Realitzen un conjunt de processos qumics
anomenats respiraci cellular, amb la qual es proporciona
a la cllula l'energia necessria per a realitzar totes le
seves activitats.

Mitocondri
Esquema de les
parts
d'un mitocondri

Mitocondris

A dalt: Microfotografia
d'un mitocondri.
Secci longitudinal
A baix: Microfotografia
d'un mitocondri (en
vermell).
Secci frontal.

190.920 augments

Els lisosomes sn uns petits orgnuls cellulars que es

troben en les cllules animals i en algunes de vegetals.
Sn petites bossetes o vescules que contenen substncies
que intervenen en la digesti dels compostos que entren a
la cllula, i tamb intervenen en la destrucci dels
orgnuls cellulars que van envellint. Una altra funci seria
la destrucci dels bacteris que fagociten els glbuls
blancs.
Es formen a partir de plecs ms o menys esfrics que es
desprenen de l'aparell de Golgi.

Lisosomes
Esquerra:
Microfotografia
on
s'observa un grup
de lisosomes
(color gris fosc).
Dreta:
Dibuix de
l'aparena
dels lisosomes
.

Esquema del procs

de
formaci dels
lisosomes

Els cloroplasts sn uns orgnuls citoplasmtics exclusius

de les cllules vegetals. Normalment sn de color verd
per la presncia d'una substncia qumica d'aquest color
anomenada clorofilla. Tot i aix, en alguns casos els
cloroplasts poden tenir d'altres colors per l'existncia
d'altres substncies amb colors diferents.
Sn d'una importcia fonamental ja que en ells t lloc
la fotosntesi. La fotosntesi s un complex procs qumic
pel qual els ssers vius amb clorofilla a partir d'aigua,
sals minerals i CO elaboren matria orgnica en presncia
de llum solar.
El seu nombre forma i tamany varien d'unes cllules a
unes altres. per exemple en les cllules de les algues
solen haver-n'hi un o dos de molt grossos i de molt
variades formes (esfrics, estrellats, anellats, en cinta...).
En canvi, en les plantes superiors n'hi pot haver fins a
quaranta i la seva forma s ovalada o esfrica.
La seva estructura s fora complexa. Tenen dues
membranes, una d'externa que la delimita i una altra
d'interna amb nombrosos plecs cap a l'interior
anomenats lamelles. En aquests plecs hi ha situats uns
corpuscles apilats que es diuen grana, de color verd, i s
en ells on est situada la clorofilla. L'espai que queda
entre els grana s'anomena estroma.
Contenen una petita quantitat d'ADN diferent del del nucli
i uns pocs ribosomes diferents dels citoplasmtics.
2

Cloroplast
Esquerre: Dibuix
esquemtic on
s'aprecien
les seves parts.

A baix: Microfotografia
d'un cloroplast.
Compareu el dibuix i
la fotografia.

Els vacols sn unes cavitats ms o menys esfriques

envoltades per una delicada membrana.
Els vacols sn plens d'algun fluid ms o menys esps. La
seva funci s emmagatzemar substncies ja siguin de
reserva o b perqu sn txiques per a la cllula.
Els podem trobar tant a les cllules animals com a les
vegetals. A les animals els vacols sn petits i poc
nombrosos, i no sofreixen cap canvi caracterstic. Podem
remarcar els vacols digestius, que apareixen en alguns

microorganismes desprs de la ingesti d'aliment, o

els vacols contrctils relacionats amb la expulsi a
l'exterior de productes d'eliminaci.
En canvi en els vegetals el suc vacuolar pot contenir sals
minerals, glcids, olis, resines, substncies proteiques,
pigments, tanins, alcaloides... Normalment la cllula
vegetal jove t molts vacols petits que augmenten de
tamany i es fusionen mentre aquella creix, fins a formarse'n un de sol que ocupa un gran part del volum cellular.

Vacols
Esquerra: Dibuixos
esquemtics.
A. Vacol
B. Cllula vegetal
Dreta: Microfotografia.
(Vacol en color ms fosc)

Els ribosomes sn uns orgnuls cellulars amb forma de

petits granets que podem trobar lliures pel citoplasma o
b enganxats en elreticle endoplasmtic rugs (noms a
les cllules eucariotes).
Sn molt importants degut a la seva intervenci en la
sntesi de protenes de la cllula.
Estan constituts per dues subunitats corpusculars unides
fortament, una d'elles formada per cid Ribonucleic (ARN)
i l'altra per un compost proteic. El seu nom prov,
justament, de l'ARN del qual s fomat.
Se'ls troba ben abundosament en totes les cllules vives,
per exemple al voltant d'uns 10.000 en un bacteri simple
com s l'Escherichia coli.

Ribosomes
Microfotografia de cllules del fetge
on
s'aprecien els ribosomes (color
vermell)
tot formant unes cadenes
anomenades
polisomes.
173.400 augments