Professional Documents
Culture Documents
i deontologia
policial
Manual de consulta
El Pla de formaci s un instrument fonamental per a
la planificaci i gesti de la formaci de les diferents gerncies
i direccions de serveis de la corporaci.
3. La praxi policial 49
Idees clau 49
3.1. Els principis bsics dactuaci policial 49
3.2. La no-corrupci 50
3.3. El secret professional 51
3.3.1. El secret professional dels policies en lmbit internacional 52
3.3.2. Els lmits del secret professional policial 53
3.3.3. La policia i els mitjans de comunicaci 53
3.3.4. La labor dinformaci collectiva. Laccs als fitxers 54
3.4. La detenci 55
3.5. Els maltractaments i la tortura 57
3.5.1. La legislaci espanyola 57
3.5.2. El Codi penal espanyol. Article 174 (abans 204 bis) 58
3.5.3. La tortura a la jurisprudncia espanyola 59
3.6. La utilitzaci de la fora i les armes de foc 59
3.6.1. La utilitzaci de la fora i el respecte als drets humans 61
3.6.2. La utilitzaci de la fora en les declaracions internacionals 62
3.6.3. Ls de les armes de foc a les declaracions internacionals 63
3.6.4. La utilitzaci de la fora i les armes de foc a Espanya 65
Resum del tema 67
Referncies a lannex 67
4. Policia i no-discriminaci 69
Idees clau 69
4.1. La policia i els racismes quotidians 69
4.2. Una altra manera de veure lestrangeria 70
4.3. Els lmits de la violncia 72
4.4. La no-discriminaci a les organitzacions policaques. Els racismes interns 74
4.5. Un canvi en lacci 75
4.6. Consideracions sobre el racisme i la policia. Notes sobre una absoluta anttesi 77
4.6.1. La policia. s racista? 77
4.6.2. La realitat: la policia s racista 78
Resum del tema 80
Referncies a lannex 80
Aquest manual t com a nucli dinters ajudar a identificar i comprendre com actua la policia,
les actituds davant els requeriments socials, els comportaments professionals, els valors i les
conductes personals i collectives.
Les actuacions de la policia, un servei pblic essencial, en un estat democrtic de dret han des-
tar en concordana amb els enunciats que inspiren els principis fonamentals recollits a la
Declaraci Universal dels Drets Humans i al dret constitucional dels estats moderns.
El manual sha estructurat en quatre temes, amb la finalitat de tractar de manera acurada els
aspectes ms importants de la feina policial. Tot i que poden ser estudiats de manera allada,
mantenen una estreta relaci, per la qual cosa sestableixen referncies entre ells. En aquest
sentit es desenvolupen temes relacionats amb els fonaments deontolgics de la professi poli-
caca, ltica duna policia respectuosa amb la seva principal missi dins duna societat de con-
vivncia democrtica i la protecci del lliure exercici dels drets i les llibertats fonamentals, que
han dorientar la prctica de la policia amb lobjectiu de mantenir uns nivells ptims de tran-
quillitat i pau social.
Tamb es fa referncia als principis bsics dactuaci recollits a la LOFCS 2/86 (Llei orgnica
de forces i cossos de seguretat), la qual s el codi de conducta professional, el codi deontol-
gic de la policia al nostre Estat, dacord amb les previsions de lONU al Codi de conducta per
a funcionaris encarregats de fer complir la llei i de la Declaraci 690, sobre la policia del
Consell dEuropa. Incorporem la nova proposta de Codi europeu dtica de la policia
(RECOMANACI Rec2001) 10 del Comit de Ministres als estats membres sobre el Codi euro-
peu dtica de la policia (adoptada pel Comit de Ministres, el 19 de setembre de 2001).
Aquests principis adquireixen la seva plenitud quan sadrecen a la protecci dels drets humans.
Per altra banda, al final de cada tema es donen les referncies a lannex on es pot trobar el
material que amplia el contingut desenvolupat.
La darrera part del manual aporta, a ms duna sntesi del material, una breu bibliografia
comentada on sorienta sobre la lectura de llibres que poden resultar interessants per ampliar
i/o aprofundir el contingut estudiat, aix com un glossari on es poden trobar els conceptes bsics
tractats al llarg dels temes, amb la indicaci de lapartat o subapartat on es poden trobar, i altres
conceptes desenvolupats de manera implcita al llarg del manual.
13
1. CONCEPTE I CONTEXT ACTUAL DE LA POLICIA
IDEES CLAU
El rol social de la policia, en el procs histric, ha sofert un canvi radical, i quant als valors
a interioritzar la protecci dels dret humans, en un estat de dret.
La Declaraci Universal dels Drets Humans, com una conquesta de la humanitat, els seus
principis rectors, la seva universalitat, els nivells generacionals dels drets, la seva eficcia
jurdica i els sistemes de garanties, obliguen la comunitat internacional a combatre per-
manentment qualsevol violaci.
La policia ha de conjugar la potestat discrecional dinterpretaci i/o dactuaci amb el
mandat constitucional de protegir drets i llibertats.
Histricament, la policia sha correspost amb el concepte de poder, el model destat i de con-
vivncia de lpoca, complint amb la finalitat que li marcava, a cada moment, el qui exercia
el poder.
Des de la segona meitat del segle XX, i amb levoluci del concepte destat (que ha passat de
lestat liberal de dret a lestat social i democrtic de dret) han evolucionat, tamb, els concep-
te de poder i dexercici del poder. En conseqncia, ha evolucionat el concepte de les funcions
de la policia, i ha passat duna visi purament professional a una altra de policia com a ser-
vei pblic, com un servei a la comunitat.
La definici del terme policia i la interpretaci de les paraules relacionades amb aquest, a ms
duna controvrsia semntica i/o jurdica, comporten polmica a lhora de definir la seva con-
ceptualitzaci, les competncies, les funcions, els mbits dactuaci, els models, les concep-
cions del servei, les missions, etc.
Es podria dir que s una qesti darticles i gnere: el policia, la policia, el que s policac,
els policies, les policies. s difcil establir uns parmetres globals del concepte: la policia
segons es tracti del servei pblic, lorganitzaci, el collectiu, la professi, els professionals
o el model.
15
Una manera dapropar-se a la descripci del concepte policia s la que utilitzen alguns
buscant les arrels etimolgiques de la paraula a la Grcia antiga, segons la qual:
Polis significa ciutat.
Politeia, fa referncia a lorganitzaci poltica i administrativa de la ciutat, politia en
llat.
Per el nostre mbit danlisi sha de situar a partir de finals del s. XVIII i consolidar-se en el
transcurs del s. XIX amb la moderna funci de la policia vinculada a les activitats de seguretat
individual i, sobretot, collectiva, associada al desenvolupament de lestat modern.
Per comprendre el concepte de policia s important tenir en compte tres vessants, que
sn:
1. La doctrina juridicoadministrativa tradicional europea.
2. La histria.
3. La perspectiva sociolgica i les teories de la gesti.
De nou apareix una associaci important entre la policia i el concepte seguretat. Aquesta
paraula es convertir en monopoli de lestat. s clssica la definici de Max Weber de lestat
com a monopolitzador de la protecci de la seguretat collectiva, de la coacci jurdica i, en
darrer lloc, de ls legtim de la coacci fsica.
2. La histria
La histria ha tingut tendncia a establir parallelismes entre levoluci de lestat modern i la
policia, ats que la funci de la policia i les activitats dirigides a oferir seguretat no es poden
separar. Seguretat sentn amb una finalitat individual o social de qualsevol comunitat o cultu-
ra, com a valor afegit, capa de constituir un dels elements catalitzadors dels assentaments de
poblaci i de configuraci de la civilitzaci.
Seguretat privada (policia privada): inclou les mesures de seguretat dirigides a establiments
i entitats pbliques i privades i el rgim jurdic de les empreses privades de seguretat i els
detectius privats. El desplegament daquest collectiu s molt important i numricament
superior, a la majoria de pasos, als collectius pblics.
A grans trets, podrem establir dins de la seguretat privada totes aquelles activitats de
seguretat industrial, comercial i fins i tot domstica i personal en les quals la seguretat t
valor de mercaderia o producte comercial. La seguretat com a indstria o fenomen eco-
nmic.
16
Seguretat pblica (servei pblic de la policia): lestudi de la seguretat comunitria realit-
zada per les institucions pbliques i dirigida a garantir la protecci de les llibertats i els
drets humans. Relacionats amb la seguretat pblica i per ajudar a definir-la, hem dintro-
duir nous termes: ordre pblic, seguretat ciutadana i seguretat pblica els quals sn con-
ceptes jurdics indeterminats i de difcil precisi. Ordre i manteniment de la via pblica,
convivncia i tranquillitat ciutadana, protecci de les persones i dels bns, garantia de le-
xercici de les llibertats i dels drets constitucionals serien algunes de les explicacions ms
senzilles.
Tanmateix podem afirmar que el lxic de la policia est ple de conceptes tcnics i jurdics inde-
terminats, de paraules que provenen daltres disciplines, com ara:
El dret
La medicina
La psicologia
La criminologia
La sociologia
Etc.
Tcnics juridicopolicials
Sociopolicials
Economicopolicials
17
Criminologicopolicials
Cientificopolicials amb laplicaci de modernes tecnologies per a la investigaci
Encara que s difcil concretar el concepte de policia, s necessari situar dins un marc poc
ambigu, i al ms precs possible, els principis bsics dactuaci de la policia dins dun marc
institucional democrtic o, el que s el mateix, en lestat social i democrtic de dret.
Intentar conjugar drets humans, llibertats pbliques, sistemes de garanties, benestar so-
cial, i equilibri harmnic entre el duet llibertat individual/seguretat collectiva, s una
feina contnua dels poders pblics envers les activitats de la policia i de ladministraci.
Interpretaci discrecional
Acci voluntria
Adequacions normatives
Anlisi de la situaci
Ubicaci permanent a lentorn
Garantir una convivncia pacfica entre els ciutadans, com a part dun sistema de servei
pblic, comunitari, participatiu, amb el ciutad, no sobre el ciutad, juntament amb la
protecci dels drets humans, es converteix en leix principal de la deontologia policial.
Aquesta s la veritable essncia del treball policial i no pas posant lmfasi en el que de
manera general, de vegades errnia, es considera lnica caracterstica essencial de la
policia, ls de la fora, la qual, de manera legtima, s un instrument que sha de fona-
mentar en accions legitimades, necessries i proporcionades.
Conv, per, una revisi permanent daquests preceptes tics, i tenir ms rigor com menys es
respectin els drets humans, els quals exigeixen un canvi de mentalitat en referncia a:
Lassistncia al ciutad
La protecci de les garanties
La defensa de la tranquillitat i la convivncia
18
La no-agressi
La prevenci
La participaci social
Tot aix configura una realitat, un magma social determinat, que defineix parmetres dactua-
ci policaca diferents dirigits al manteniment i la protecci de les garanties socials, les quals
es fonamenten en la desigualtat o en la diferncia. En aix es basa la clau dun servei de segu-
retat pblica en una societat, en un estat totalitari o en un estat de dret.
A partir de la Declaraci de Drets de lHome i del Ciutad, i durant els darrers segles, shan
desenvolupat al mn occidental, a manera de praxi policaca, dues grans tendncies:
Aquesta limitaci va implcita teleolgicament, de manera inseparable, als propis drets i lli-
bertats per evitar els abusos a laplicaci de la norma o al compliment de la llei.
Definir unes funcions universals per a la policia pot no ser difcil, per aquestes diferiran en la
forma i metodologia utilitzada per cada organitzaci, sinnim del model o rgim poltic impe-
rant, per protegir el ciutad o lestat com a ens absolut. Entre algunes daquestes funcions
podrem anomenar:
19
Funcions especfiques: dinvestigaci i prevenci de delictes, medi ambient, assistncia a
collectius de risc (menors, persones maltractades, tercera edat), assistncia en calamitats
pbliques, intervenci en conflictes privats a requeriment, mediaci, policia comunitria,
policia de trnsit.
Tamb sorgeixen quatre ordres o nivells, interrelacionats, de limitaci implcita del poder dis-
crecional, que entren en contradicci amb alguns principis i que estan en ntima relaci amb
el model o sistema de seguretat pblica que sanalitzi; aquests sn:
1. Nivell funcional: fa referncia a la mateixa funci i/o competncia.
2. Nivell material: est relacionat amb les formes daplicaci dels recursos tcnics i/o fsics.
3. Nivell espacial: fa referncia al territori dactuaci.
4. Nivell temporal: fa referncia al temps de lactuaci. Qui ofereix ms versatilitat temporal?
Policia en tot moment i lloc?
1. El carcter professional.
2. El carcter personal.
1. El carcter professional
Les caracterstiques bsiques que defineixen una professi sn:
En la prestaci dun servei pblic, com s el de vetllar per un dret com la seguretat (abstracte,
intangible, de mesura subjectiva, complexa), poden entrar en collisi interessos contraposats,
legtims i a la vegada complementaris. Aquests serveis requereixen una dosi addicional de la-
nomenada disponibilitat humana: un canvi dactitud.
Els ciutadans, receptors dels serveis pblics, sn el patrimoni social ms important; garantir els
seus drets i llibertats s una missi, un manament, es converteix en element fonamental de
qualsevol servei o actuaci policial.
20
Sha de garantir, doncs, la seguretat pblica, la seguretat ciutadana, la protecci de persones i
bns en un marc dharmonia i pacfica convivncia; per lordre que ha de prevaler a lhora
dactuar no pot ser alterat discrecionalment per principis deficcia policaca. Per aix s impor-
tant tenir presents els criteris de congruncia, oportunitat i proporcionalitat que no sn concep-
tes abstractes. No hi pot haver dubtes entre els bns jurdics que cal protegir, aquests sn:
La vida
La integritat fsica
La llibertat individual
La dignitat personal
El respecte al ciutad i a la seva intimitat personal
Tots ells sn drets inqestionables, sens dubte, de protecci superior al de seguretat. Lactivitat
policial sorienta a assegurar i protegir aquests drets.
Per aix lactitud professional del policia sha dadrear en aquest sentit. La seva formaci i
orientaci deontolgica, malgrat el carcter atemporal i finalista de lactivitat professional, no
poden oferir dubtes.
s un fet que la societat civil ha evolucionat a cotes inimaginables des de fa 200 anys i,
parallelament, les organitzacions policials han anat adaptant els seus comportaments a les
demandes sociopoltiques del moment. Malgrat aix, sha anat conferint a la professi policial
una certa connotaci marginalista.
Algunes de les causes estan vinculades a lescassa estima social produda pel desconeixement
de la realitat professional a causa de:
2. El carcter personal
Trobar lequilibri dactitud s una de les parts ms difcils dins del procs previ a lactuaci poli-
cial. Per aconseguir-ho s important separar el lmit emocional del professional, i per fer-ho
sha de tenir en compte:
21
La professi policial no necessriament ha destar relacionada amb la criminalitat, la seva fun-
ci pot ser diferent per amb un elevat nivell de requeriment social, com ara:
El trnsit
Els accidents
Els serveis assistencials a menors, persones maltractades, gent gran
Els conflictes privats i/o de convivncia
Les emergncies socials
Leducaci cvica viria
Leducaci de la seguretat preventiva
La pluralitat cultural
El treball comunitari
El policia ha de:
Atendre demandes socials molt diverses i acceptar les queixes, les suggerncies i les denn-
cies ciutadanes sobre actuacions incorrectes i arbitrar, al mateix temps, les mesures correc-
tores o teraputiques adients.
Promoure la participaci activa de la societat i acceptar la seva intervenci en les actua-
cions policials i de ladministraci en general, sense prendre-ho com una agressi perso-
nal o corporativa. Aquesta actitud positiva dacceptaci de la rplica ciutadana legitima
ms els policies i la policia.
La globalitzaci del mn
La localitzaci de les activitats delictives
La polaritzaci dels ingressos
Malgrat tot, les demandes socials de seguretat no sn universals quant a la seva conceptua-
litzaci, i per extensi, a la seva necessitat individual o collectiva.
22
Els reptes de la policia sn i seran:
Sense aquesta ntima relaci, el sistema democrtic ofereix fissures que poden posar-lo en
qesti o en conflicte permanent.
El professional policial ha de ser una persona instruda, formada socialment i amb le-
quilibri emocional suficient per poder oferir serveis de qualitat a altres persones.
Lany 1998 es va donar un fet important per a lacceptaci de la societat internacional orga-
nitzada, ja que es va celebrar el 50 aniversari de la Declaraci Universal dels Drets Hu-
mans.
La collisi entre la declaraci dels drets humans del perode de la Segona Guerra Mundial i
la lenta consecuci de la seva eficcia, aix com la impossibilitat real daplicaci en tota la
comunitat internacional, ha justificat sovint la violaci sistemtica daquests drets de manera
quasi parallela a la duna hipottica consolidaci.
La dualitat de tendncies abans descrites est en consonncia amb dues concepcions del dret
i del pensament poltic i social, amb dues formes diferents, i fins i tot contraposades, denten-
dre els drets humans, i el que s ms important, de consolidar o conquerir un marc de garan-
ties daquells drets com sn la democrcia i el totalitarisme.
A partir daquestes dues concepcions podrem prendre com a exemple el paper actual de la
policia a les dictadures dArgentina, Xile, Veneuela, Colmbia, Hondures o Nicaragua, o
Albnia, Bsnia, Kosovo, Indonsia i altres zones on shan violat sistemticament aquests drets
en nom de la ra destat o daltres raons sempre allunyades de lesperit de la Declaraci
Universal dels Drets Humans.
23
1.6.1. La societat de convivncia democrtica com a punt de partida
Un estat formalment democrtic s aquell en el qual es reconeixen com a normes bsi-
ques:
Per pot donar-se el cas que lestat sigui tericament democrtic per prcticament no faci
possible la convivncia dels ciutadans ni reguli la manera en qu laparell estatal es relacioni
amb la societat.
El mateix article 1, a lapartat 1r, declara que: Espanya es constitueix en un Estat social i
democrtic de Dret....
Aix significa que els tres elements que han de decidir lEstat espanyol es concreten en el seu
carcter de:
1. Estat de dret: en definici del jurista Robert Von Mohl, s aquell on les activitats pbliques
i privades estan regulades dacord amb un dret (o sistema jurdic) concret. En altres parau-
les, lestat de dret s aquell on lexercici del poder est sotms a la llei i al dret.
2. Estat democrtic: s aquell on els ciutadans tenen participaci en les feines de responsabi-
litat pblica. La CE estableix ben clarament els principis bsics de qualsevol estat demo-
crtic. Per una part proclama, a larticle 1.1, el pluralisme poltic com a valor superior del
seu ordenament jurdic, i a larticle 6 afirma que lexpressi daquest pluralisme poltic
correspon, essencialment, als partits poltics. Per altra part, consagra un conjunt dinstitu-
cions o canals de participaci poltica.
3. Estat social: es tracta daquell on el govern interv en el sistema econmic i en les relacions
laborals i socials per garantir a tots els ciutadans unes condicions de vida dignes.
Els elements essencials perqu la policia pugui ser professional i pugui estar al servei del ciu-
tad sn:
24
Els models de poder, destat i de convivncia.
La subjecci del govern a limperi de la llei.
La dependncia de la policia del govern.
Les missions que la CE li encarrega.
No s casual que el constituent, en el moment dindicar les missions de la policia, establs una
jerarquia, en la qual:
En primer terme es troba la protecci dels drets i les llibertats dels ciutadans.
En segon lloc, fa referncia a la garantia de la seguretat ciutadana.
Aix s aix ja que en dcades passades es considerava que la missi primordial de la policia
era el manteniment de lordre pblic. Actualment entenem que sense la garantia dels drets dels
ciutadans no hi pot haver ordre pblic ja que aquest radica, precisament, en lexercici lliure
dels drets humans. Sense aquests drets no hi ha ordre possible.
La CE regula la tutela i lexercici dels drets fonamentals al ttol I i, al seu voltant, sha de cen-
trar tota lactuaci de les institucions que regula.
Les funcions.
Els principis bsics dactuaci.
Els estatuts dels membres de les Forces i Cossos de Seguretat.
En aquesta llei tamb sestableixen els principis bsics dactuaci com un autntic codi deon-
tolgic.
Els drets humans sn una conquesta de la humanitat i el seu creixement pot resumir-se a par-
tir de tres fets que han marcat la histria:
1. El descobriment de lagricultura: aconseguir el cultiu va fer que lhome deixs de ser nmada.
25
2. La revoluci industrial anglesa: la revoluci industrial li va conferir el protagonisme del
domini de la histria.
3. La invenci del xip: la informtica ha obert el camp de noves tecnologies.
El coneixement, lestudi i la difusi dels drets humans pot ser el millor sistema per aconse-
guir que all que lhome ha aconseguit no li serveixi, ara, per destruir-se a si mateix i que
el desig de rapidesa en els resultats no acabi, en el futur, amb la seva prpia espcie.
El primer document en qu es reconeixen els drets humans i que constitueix lorigen de tot reco-
neixement internacional s la Declaraci Universal dels Drets Humans, proclamada per lONU
el 10 de desembre de 1948.
El carcter duniversalitat s el ms important. Els drets humans comprenen tots els indivi-
dus.
Els drets humans sn imprescriptibles, s a dir, que no sadquireixen ni es perden amb el
pas del temps. Jurdicament sentn per prescripci les transformacions duna situaci o
estat de fet reconegudes per la llei.
Sn inalienables per tal com no es poden transferir duna persona a una altra. Lindividu
s titular de drets humans pel fet de pertnyer a lespcie humana i, encara que els gau-
deixi per dret propi, no pot disposar dells ni transferir-los.
Sn irrenunciables. No poden ser cedits a altres ni shi pot renunciar purament i simplement
quedant-ne desprovet.
Finalment sha dindicar que sn interdependents i complementaris; aquests carcters van
ntimament lligats. Els drets humans formen una cadena, els graons de la qual no es poden
separar. Dit duna altra manera, els drets humans han de ser entesos com un tot.
26
1. Els drets civils i poltics
Els drets civils i poltics tamb sanomenen drets davui per avui o drets bsics de la perso-
na.
Aquesta generaci fou la primera a ser reconeguda. Sentn per aquests drets les normes dic-
tades en benefici de lindividu o dels grups per garantir el reconeixement de la igualtat i la pos-
sibilitat de ser tingut en compte com a component de lespcie humana.
Aquests drets van ser reconeguts internacionalment pel Pacte internacional dels drets civils i
poltics, adoptat per lAssemblea General de les Nacions Unides el dia 16 de desembre de
1966.
Dret al treball i a gaudir del temps lliure: destacarem el dret a treballar, el dret a condicions
equitatives i satisfactries de treball (durada raonable de la jornada de treball, descans set-
manal i vacances...), el dret a una remuneraci equitativa, el dret a la seguretat social, a
la protecci del nen i de la dona en el dret al treball i els drets sindicals (negociaci collec-
tiva, associaci...).
Dret a la famlia: podem citar el dret a casar-se i a tenir prole, el dret als ajuts familiars i
el dret a la llibertat deducaci dels fills.
Dret a leducaci i instrucci: destacarem el dret a leducaci general i a la instrucci, el
dret de tota persona a la llibertat delecci cultural i el dret a la participaci en la vida cul-
tural de la comunitat.
Dret a la vida social: entre aquests es troben el dret a la propietat privada, el dret a un
nivell de vida adequat, dret a pensi i a la jubilaci i el dret a la readaptaci professional
i social.
27
3. Els drets naixents. La societat del benestar com a model social
Levoluci econmica i social dels anomenats pasos civilitzats o de cultura occidental,
en les dcades dels anys cinquanta i seixanta va conformar un sistema de vida que es reco-
neix amb el nom de societat del benestar. Aquesta societat podrem definir-la com el
resultat duna actuaci estatal destinada a produir bns i serveis no rendibles per al sector
privat.
LEstat garanteix a tots els ciutadans uns nivells mnims de percepcions directes pel seu
treball i, especialment, de serveis assistencials, de previsi social i de serveis pblics en
general. Es podria dir que aquest estat s el resultat de letapa del constitucionalisme de
lestat social i democrtic.
Existeixen alguns factors que fan que la societat del benestar es trobi en crisi i es dubti sobre
la possibilitat duna implantaci estable daquest model social. Alguns daquests factors
sn:
El consumisme
La hipermecanitzaci
La crisi econmica generalitzada
Aix no obstant, laplicaci del model social i la seva crisi han comportat la modificaci de
les tendncies tradicionals del dret internacional, que es manifesta amb laparici duna
srie de nous drets que no responen a lesquema dels drets humans en sentit clssic.
Les dues primeres generacions de drets corresponen a les etapes histriques del consti-
tucionalisme liberal i social i es basen en la llibertat i en la igualtat. La tercera generaci
ha nascut de lestat del benestar i, amb independncia de levoluci social, es consoli-
dar com a nica sortida possible.
La modificaci de tendncies, el canvi de valors i els efectes de la revoluci tecnolgica han fet
que lltim ter del segle es caracteritzi per la consolidaci dels anomenats nous drets hu-
mans que configuren una nova generaci.
Aquest bloc de drets pot denominar-se drets de solidaritat, ja que tradueixen una certa con-
cepci de la vida en comunitat i no poden convertir-se en reals i efectius sense la conjunci
desforos de tots els que participen en la vida en societat, com sn:
Els individus
Lestat
Les altres entitats pbliques i privades
28
La naturalesa jurdica i el significat social daquests drets resulta molt controvertida en la mesu-
ra que no presenten, per ara, una regulaci jurdica internacional especfica i sistemtica.
El fet s que el sistema de protecci dels drets humans ha experimentat una gran expansi que
ha comportat una veritable sectorialitzaci. Amb els nous avanos socials, han nascut noves
necessitats que shan tradut en nous drets.
Molts daquests drets no sn nous, sin que sn el resultat de levoluci daltres drets reconeguts
anteriorment i que levoluci social ha anat matisant fins que han cobrat una nova dimensi.
Com antecedent podem citar larticle 22 de la Declaraci Universal dels Drets Humans
de 1948 que diu, entre altres coses:
Tota persona t dret a la satisfacci dels drets econmics, socials i culturals indispensa-
bles per a la seva dignitat i al lliure desenvolupament de la seva personalitat.
Encara ms directe resulta larticle 12 del Pacte internacional dels drets econmics, socials i cul-
turals que estableix que per fer plenament efectiu el dret a la salut fsica i mental els estats han
29
dadoptar, entre altres, mesures per a la millora, en tots els seus aspectes, de la higiene en el
treball i del medi ambient.
En els darrers anys, moltes legislacions internes han introdut modificacions legislatives
que reflecteixen levoluci dels conceptes protectors dels drets de les persones en aques-
tes fases crtiques de les seves vides. El reflex ha arribat al dret pblic i privat.
30
Resum del tema
Fins aqu sha volgut fer un breu recorregut per la histria, una miscellnia de levoluci del
rol social de la policia. Els aspectes que shan desenvolupat han estat els segents:
La conjugaci del binomi policia i drets humans ajuda a preservar la universalitat, inalie-
nabilitat i imprescriptibilitat dels seus principis rectors, dels valors i les conductes respec-
tuoses amb els continguts de la Declaraci.
A la reflexi sobre: qu s ser policia?, shi neix?, s una vocaci?, o simplement una pro-
fessi ms?, tamb sha fet referncia als valors socials interioritzats pels professionals, i
sha fet mfasi en el fet que els policies han de ser persones, professionals al servei de per-
sones, duna comunitat democrtica organitzada.
La definici duna cultura de servei als ciutadans i ciutadanes ms enll de la seva condici,
opini, creena, orientaci sexual o pertinena a qualsevol collectiu cultural. Aix mateix,
una cultura de servei pblic, respectuosa amb la diversitat, dacord amb el mandat consti-
tucional de protecci de drets i llibertats i de garanties de la seguretat.
Referncies a lannex
31
2. LTICA I DEONTOLOGIA PROFESSIONAL
IDEES CLAU
Qualsevol professi orientada al servei directe a persones ha destar regulada per un codi
de conducta.
La deontologia de la professi de policia ha de fonamentar-se en el respecte profund als
principis de la Declaraci Universal dels Drets Humans.
La policia, com un rgan de control social en un sistema de convivncia democrtica en un
Estat de dret, ha destar sotmesa a determinats mecanismes de control interns o externs.
Les persones aprenem a partir de les nostres experincies, aprenem, per exemple, que en una
comunitat no sactua sense regles i que nexisteixen algunes que permeten i altres que prohi-
beixen en diferent grau. Es aix com al llarg de la nostra vida es va formant el nostre carcter
i cadasc de nosaltres elabora un codi tic o moral que aplica davant multitud de situacions
de manera conscient o inconscient.
Aquest codi moral, encara que no s idntic al del nostre ve, tampoc t diferncies substan-
cials amb el de la majoria de les persones que formen part de la nostra societat.
s lgic que els codis que contenen les normes que apliquem siguin similars als daltres
persones que, com nosaltres, han nascut i viscut en una famlia de constituci semblant a
la nostra, han rebut una formaci escolar semblant a la nostra i han jugat i crescut al cos-
tat daltres persones dun mateix origen social.
Segons el que hem dit abans podem arribar a la conclusi que els nostres codis morals varien
segons:
La cultura
El lloc
El temps
Cada cultura t en els seus codis morals (que en part es reflecteixen en les lleis) la seva mane-
ra de vestir, de donar culte als morts, de culte religis, les normes de conducta social, etc.
33
No haver ajudat un germ quan ens necessitava
No haver respectat una norma legal
No parar-se davant un semfor vermell
De fet, les regles morals sn respectades i obedes abans i durant ms temps que les de tipus
legal o jurdic, malgrat que les primeres no estiguin escrites ni tinguin unes institucions visibles
que les emparin i que obliguin a complir-les. s ms, es poden plantejar dilemes entre obeir
una norma moral o una norma legal, com per exemple que sens demani mentir en un judici
per ajudar un amic.
En canvi, s obvi que no tots els drets morals constitueixen el que sacostuma a etiquetar com
drets humans. Per exemple, tothom t el dret moral que un amic li torni el llibre que li va
prestar per, si no ho fa, difcilment podrem recrrer a Amnistia Internacional i denunciar que
els nostres drets humans han estat vulnerats.
La paraula utilitzada en lantiga Grcia per designar aquesta cincia era ethos. Aquesta parau-
la t dues accepcions:
La paraula moral procedeix del llat mos (plural mores). s una traducci dels dos conceptes
grecs dethos i significa al mateix temps bon costum i carcter.
Sha de dir que, tant en ltica tradicional com en el llenguatge corrent, ladjectiu tic sutilitza
sovint com a sinnim de moral.
Actuar ticament s ms que adaptar-se sense crtica a les regles de comportament i escales
de valors vigents: s tenir com a hbit el b, determinant-lo a partir de la prpia intelligncia
i reflexi, que t com a fonament la moralitat de la persona.
Sha dentendre que els deures i les obligacions no noms sn les normes escrites o no escri-
tes que determina la nostra societat, sin que hem danar ms enll. Dins el marc del que
cadasc de nosaltres entenem com la nostra moral hi ha diferents normes de les quals nosal-
tres mateixos som autors, com per exemple:
34
Aquestes normes poden tenir tant o ms valor per a cadasc de nosaltres que la resta de nor-
mes habituals de la nostra societat.
Per finalitzar hem de dir que noms estem obligats a respondre moralment daquells actes que
fem de manera lliure i voluntria.
Com hem apuntat abans, dins el marc dmbits culturals diferenciats trobem morals diferents.
s per aix que hem de parlar de dos tipus de moral:
1. Moral de grup: es dna en una mateixa societat, on els individus que la formen tenen unes
normes de conducta semblants.
2. Morals particulars: apareixen en grups amb regles noms vlides per a aquell grup deter-
minat.
De manera semblant, cada professi ha anat desenvolupant una tica professional o gremial,
en qu les normes establertes tan sols sn vinculants per a les persones que han escollit i exer-
ceixen aquella professi.
No s necessari fer un estudi massa profund per veure que totes les morals de grups pro-
fessionals es basen en un principi general, que consisteix que cada membre faci el seu
ofici de la millor manera possible.
El treball no es defineix noms per unes regles tcniques que permetin un procs laboral flut,
sin que es tracta tamb duna activitat que sexerceix sobre la base dunes regles morals, en
especial en el cas de treballs que duna manera directa o indirecta poden afectar altres per-
sones.
1. Una definici senzilla, basada en letimologia de la paraula: cincia o tractat que estudia
els deures i ltica professional.
2. Una altra definici ms completa: conjunt de deures professionals que han dinspirar la
totalitat de la conducta dun professional perqu procedeixen de regles tiques i de princi-
pis morals bsics.
Per exemple, un artes que fabriqui els seus productes amb un material deficient no actua
dacord amb els principis deontolgics del seu collectiu professional. El professional que
actua daquesta manera es perjudica a si mateix (la seva clientela, en adonar-se de la baixa
qualitat del seu producte, deixar de comprar-li), i tamb perjudica tot el collectiu darte-
sans.
35
La majoria de les professions han establert una srie de normes (en alguns casos escrites i en
la majoria no escrites) que coneixen totes les persones que shi dediquen i del respecte a aques-
tes normes depn lhonorabilitat de la professi.
Un exemple clar de moral de grup o de moral professional s el cas duna banda de delin-
qents on tots els membres saben que hi ha unes regles que shan de respectar i sense les quals
la banda no funcionaria. Unes normes molt simples, com repartir-se el bot, com cal compor-
tar-se quan la policia det un membre de la banda... Es tracta de lanomenat honor del delin-
qent i s una moral de grup o codi deontolgic de la professi de delinqent. Algunes pro-
fessions, mitjanant els seus collegis professionals, tamb han anat elaborant els seus codis
deontolgics.
Ltica no s una cincia exacta com les matemtiques, sin que hi ha constants debats sobre el
que es pot considerar tic i el que no. En altres paraules, sobre quins sn els lmits de ltica.
Per tal que els continguts dun codi deontolgic puguin ser assumits i arribin a formar
part de la manera de ser dun professional, s necessari que aquests els entenguin i esti-
guin convenuts que noms respectant voluntriament les normes deontolgiques seran
uns bons professionals.
Quan es dna el cas que un professional respecta el codi deontolgic noms per temor al cs-
tig si trenca les normes no podem parlar dun professional, sin duna persona que fa un tre-
ball determinat per aconseguir un sou.
La natura del treball policial comporta que lagent de policia sovint estigui en contacte
amb la part ms conflictiva de la vida de les persones, amb els pitjors dies de cada ciu-
tad (quan condueix begut, quan maltracta la seva parella, quan es baralla...) i amb els
ciutadans que delinqueixen habitualment.
El treball policial fa que passin per les mans de lagent objectes de valor, drogues, informa-
ci important... s comprensible que alguns agents puguin sentir-se atrets per algun daquests
36
bns. Les transgressions de les normes de conducta per part dels agents sn rares, per
malauradament moltes vegades es donen aquestes situacions en les seves prctiques quoti-
dianes.
La policia s una professi molt especial a la qual lestat delega una petita part del seu
enorme poder. Aquesta petita part de poder que t cada agent de policia s tan gran que pot
ser que sovint alguns agents no en siguin conscients.
Impedir que un conductor circuli per un determinat lloc i obligar-lo a fer-ho per un altre.
Privar de llibertat un ciutad.
Retirar-li el perms de conduir.
Tancar-li el local.
Donar cops en defensa prpia.
Disparar larma de foc.
Un agent de policia pot fer totes aquestes coses (i, a vegades, ha de fer-les) sempre emparat
per la llei, la necessitat real, loportunitat i la proporcionalitat en els mitjans i les accions.
Les societats modernes han dipositat aquest poder en un servei pblic anomenat policia,
perqu sigui la garantia del lliure exercici dels drets i les llibertats de tots els ciutadans.
Per a la societat s un dret i un deure controlar els seus propis serveis de policia, de la matei-
xa manera que s necessari controlar la resta de serveis pblics. Els governs han de facilitar-
ho i els agents de la policia han destar satisfets que aix sigui, perqu aquest control s una
part de la garantia de lhonestedat de la professi policial.
Un agent de policia ha dafrontar les situacions ms variades al llarg de la seva vida profes-
sional. Algunes de les decisions que ha de prendre sn tan immediates que lagent no t temps
de consultar amb un superior ni amb els seus companys de ms experincia, ni repassar el que
diu la llei sobre el particular.
Aquestes decisions sempre hauran de ser preses per lagent. Sempre hi ha un espai determi-
nat on lagent de policia pot actuar de diverses maneres, dacord amb la llei.
37
Durant molts anys, en multitud de serveis policials, dins el marc dun esperit corporativista
dautodefensa, ltica professional ha estat: ocultar les faltes del company perqu no surtin de
la instituci, daquesta manera dem ocultar les meves.
Quan en un servei de policia lagent que delata les faltes dun company s perseguit, estem
assimilant ltica policial a ltica del mn de la delinqncia: el detingut no ha de cantar
per no perjudicar els collegues.
Aquesta manera dentendre ltica professional prpia dun estat democrtic est canviant fins
al punt que la convicci segons la qual els agents que respectin el codi deontolgic sn bons
policies i els que no el respectin sn mals policies, s un dogma dins de la professi.
Els comandaments i caps dels serveis de policia sn elements clau que, sovint, determi-
nen el grau de respecte als principis deontolgics de tot el servei. Els responsables dels
serveis de policia davui dia han de ser especialistes en:
Vigilncia policial
Comportament
Administraci
Relacions laborals
Comunicaci
Aquests responsables sn respectats per la seva capacitat en el domini de totes aquestes mat-
ries i per la seva integritat personal, sn persones capacitades per transmetre al servei normes
de professionalitat dalt nivell.
La missi de la policia en un estat social i democrtic de dret, inclosa en lart. 104 de la CE,
justifica que aquesta se serveixi dunes normes estrictes i uns ideals ms alts que la major part
que les que sexigeixen a altres grups professionals.
Un codi de deontologia policial s un enunciat de principis i ideals als quals els agents
de policia es comprometen. Un codi deontolgic ha de ser quelcom ms que una simple
llista de consells i prohibicions que apareixen en alguns reglaments o codis deontolgics
de la policia.
El codi de deontologia policial s, a la vegada, una garantia per al ciutad i per al mateix
agent de policia que entn i accepta les regles amb qu ha de treballar. El codi deontolgic
policial el determina cada societat, i tant les autoritats poltiques com la mateixa policia en for-
men part. En el moment de la seva elaboraci han dintervenir totes les parts, encara que final-
ment ho apropi el Parlament i passi a formar part duna llei.
Daquesta manera la policia no ho veur com una imposici, sin com lacceptaci dels impe-
ratius derivats duna societat basada en el respecte dels drets dels ciutadans.
Un codi deontolgic mai no eliminar tots els abusos, per ajudar a fer que la profes-
si de policia sigui una professi digna i respectada.
38
2.3.1. Els orgens de la deontologia policial
Els principis deontolgics de la professi policial neixen juntament amb la primera policia
moderna: la Policia Metropolitana de Londres de lany 1829. El seu fundador, Sir Robert Peel,
va considerar que els agents de la nova policia no podien sortir a recrrer els carrers sense uns
principis que orientessin la seva actuaci.
Des dels seus orgens, la Policia Metropolitana de Londres es va basar en una srie de princi-
pis fonamentals, com ara:
La Cartilla para el servicio que deben prestar las Escuadras de Barcelona de 1896 t un plan-
tejament molt diferent de les relacions policies-ciutadans del que tenia la policia londinenca.
En aquest document no pot parlar-se de principis deontolgics, encara que podem trobar algu-
nes referncies, com per exemple:
El mozo de escuadra debe ser siempre un modelo de honradez y lealtad... (art. 1).
Buenas maneras y moralidad... (art. 3).
...La desmoralizacin y los vicios jams sern tolerados en los mozos de escuadra
(art. 7).
Se prohibe absolutamente recibir tributos de ninguna clase por los auxilios o servicios
que, en cumplimiento de sus obligaciones, tenga ocasin de prestar a los particulares...
(art. 15).
Les primeres notcies que ens arriben daquest segle dun codi deontolgic de la policia sn de
lany 1956: es tracta del Codi dtica dels executors de la llei, adoptat per lAssociaci de
Funcionaris de Pau de lEstat de Califrnia.
Aquest codi ens permet recalcar la importncia de la data delaboraci daquest codi, ats que
fins aquest moment noms existien normes deontolgiques unificades per a la professi mdi-
ca. Aix significa que la policia fou una de les pioneres a lhora de regular la seva prpia pro-
fessi tant de portes endins com de portes enfora.
Lany 1957, lAssociaci Internacional de Caps de Policia va aprovar el seu propi codi deonto-
lgic que, en definitiva, es basa en lanterior. Lany 1991, aquesta associaci va aprovar i
adoptar un nou codi dins del qual safegeixen els nous conceptes segents:
La prohibici de la corrupci.
La intolerncia a la corrupci de la resta de policies.
39
La collaboraci amb els altres representants de la justcia.
La responsabilitat integral que inclou la formaci com a element del rendiment professional.
Durant els anys 1978 i 1979, el Comit per a la Prevenci i el Control del Delicte de les
Nacions Unides va elaborar lesborrany del Codi de conducta per a funcionaris encarregats
de fer complir la llei que lAssemblea General va aprovar el 17 de desembre de 1979.
El VI Congrs de les Nacions Unides sobre la Prevenci del Delicte i el Tractament del
Delinqent, realitzat a Caracas el 1980, va considerar favorablement el codi i en va
recomanar la difusi entre els policies, aix com la incorporaci als plans de formaci.
En aquest mateix Congrs, les Nacions Unides tornen a insistir sobre els motius i les fina-
litats del codi, quan diuen:
Som conscients del paper destacat que els funcionaris encarregats de fer complir la llei
han de representar en la protecci dels drets humans, en particular el dret a la vida, la
llibertat i la seguretat de la persona i en la prevenci i eliminaci de la tortura, dels trac-
tes i les penes cruels, inhumanes o degradants.
El Consell Econmic i Social va elaborar el 1989 les directrius per a laplicaci efectiva del Codi
de conducta per a funcionaris encarregats de fer complir la llei, que per la seva importncia
comentarem a continuaci relacionant-les amb la situaci al nostre pas:
Els governs han dadoptar les mesures necessries perqu els funcionaris encarregats de fer
complir la llei rebin instrucci en la seva formaci bsica i en tots els cursos superiors de capa-
citaci i reciclatge sobre les disposicions de la legislaci nacional que estiguin vinculades al
Codi de conducta, aix com sobre els altres textos bsics sobre drets humans.
Sha de donar a tots els funcionaris encarregats de fer complir la llei una remuneraci sufi-
cient i unes condicions de treball adients.
40
Shan destablir mecanismes eficaos per garantir la disciplina interna i el control extern, aix
com la supervisi dels funcionaris encarregats de fer complir la llei.
Desprs de vint anys de vigncia de la Constituci seria necessari que tots els governs, esta-
tals, autonmics i locals, es prenguessin amb serietat el control i la supervisi dels seus agents
de policia, entre els ciutadans i aquestes institucions democrtiques.
Hem dit anteriorment que la policia exerceix un enorme poder de control sobre la poblaci, i
s evident que s necessari controlar aquest poder per tal que la policia sigui realment un ser-
vei pblic. Altrament, haurem de parlar dun estat policial.
1. Shan destablir uns mecanismes jurdics concrets que assegurin la submissi de lestat de
dret: Han dexistir uns procediments i uns tribunals de justcia que controlin lactivitat dels
rgans de lestat, es necessita una jerarquia entre les normes dictades pels diferents tipus
drgans, etc.
2. El dret al qual se sotmet lestat ha de consagrar una srie de drets i llibertats dautono-
mia que assegurin a les persones i als grups socials que certs mbits dactivitat perso-
nal i social romandran lliures de la intervenci estatal. s obvi que no aconseguirem que
lestat respecti una esfera prpia dels individus i dels grups socials si el dret a qu se
sotmet lestat no proclama a la vegada uns drets i unes llibertats individuals i collecti-
ves.
Una societat democrtica requereix un cert ordre i una seguretat que es puguin compaginar
amb la llibertat. Per aconseguir-ho, s necessari trobar lequilibri entre el poder indispensable
per a lacompliment de la missi policial i el dret del ciutad a ser protegit contra els possibles
abusos comesos en lexercici daquest poder.
Lequilibri que hi ha dhaver entre el poder que la societat diposita en mans de la policia i el
seu s passa per:
41
La LOFCS 2/86 reconeix la necessitat de control de la policia en el punt 2 del prembul
quan diu:
Tamb en lmbit de la llibertat entren en tensi dialctica la necessitat de la seva pro-
tecci per part de la policia i el perill, no per merament possible i excepcionalment menys
real, de la seva invasi.
Tamb el Codi de conducta per a funcionaris encarregats de fer complir la llei diu sobre aix,
al seu prembul:
Un bon programa de selecci i formaci de personal, juntament amb una adient administra-
ci i direcci dels serveis policials, sn elements imprescindibles per reduir la problemtica de
les irregularitats comeses per membres del cos.
Aquests elements, per, no sn suficients i es fan necessaris una srie de controls interns i
externs que garanteixin al mxim que la policia compleixi la missi encomanada per larticle
104.1 de la Constituci.
42
El segon pargraf de larticle vuit del Codi de conducta de les Nacions Unides diu:
Els responsables de laplicaci de les lleis que tinguin raons per creure que sha produt
o est a punt de produir-se una violaci daquestes normes , han dassenyalar el cas a
les seves autoritats i, si s necessari, a altres autoritats o instncies de control o de recur-
sos competents.
El control que exerceixen els companys s, en canvi, ms teric que prctic (hem assenya-
lat anteriorment que ltica mal entesa del policia s tapar les faltes dels companys); mal-
grat que a mesura que els membres de la policia sn adequadament seleccionats reben
una formaci dalt nivell i van professionalitzant-se, acaben sent menys tolerants vers les
faltes dels seus companys. Hem de tenir present que encara falta molt per assolir uns ni-
vells acceptables de control intern, com a mnim per part dels agents dun mateix nivell je-
rrquic.
Pot sorprendre aquest proteccionisme, que no fa sin desprestigiar la professi, per molts
agents sarrisquen ocultant les faltes dels companys malgrat ser conscients que, fent-ho, estan
cometent a la vegada una altra falta. Quan un company oculta una falta dun altre, sovint li
importa poc si es tracta duna simple falta o dun delicte, amb les greus responsabilitats que
comporta. Fins i tot direm ms: quan un company ha coms un fet delictiu (en lexercici de la
professi), existeixen ms motius per amagar-lo que si es tracta duna simple falta adminis-
trativa, ja que el cstig s superior.
Una estructura de caps professional, capa de transmetre a tot el servei els principis
deontolgics i vetllar perqu sacompleixin, s un efica instrument de control intern.
Malgrat aix, sn poques les infraccions penals o administratives comeses per policies que arri-
ben a ser processades o a tenir un expedient disciplinari; no volem caure al parany de creure
que sn poques perqu tinguem una policia modlica.
43
Un bon sistema de control intern ha de:
Amb tot, s evident que els mecanismes de control intern no sn suficients ni tenen tota lefi-
ccia que haurien de tenir.
En principi correspon als agents i caps dels serveis de policia exercir el control intern.
En el moment en qu un agent o cap creu que un membre del servei ha coms una falta dis-
ciplinria confecciona un informe que trasllada als seus superiors. Normalment s el mxim
responsable del servei qui fa arribar linforme al responsable poltic, que determina si sha
dinstruir expedient. Sha de tenir en compte que les sancions per faltes lleus poden imposar-
se sense altre trmit que laudincia a linteressat. De manera que tant els comandaments
policials com els responsables poltics han de tenir present que, si en lactuaci policial exis-
teixen indicis dinfracci penal, el fet ha de posar-se en coneixement de lautoritat judicial.
Encara que pugui semblar una obvietat, sovint soblida i dna lloc a un possible delicte de
prevaricaci.
Les presumptes irregularitats comeses per policies que tenen indicis de delicte (en cossos nom-
brosos), acostumen a ser investigades pel grup dafers interns.
Pot semblar excessiu el nombre de controls que sexerceixen sobre la policia, per sha de tenir
en compte que tota la societat democrtica ha de protegir-se dels riscos darbitrarietat i da-
busos, sotmetre a la policia a un marc jurdic estricte i, en ltima instncia, a uns sistemes de
control eficaos.
Sha de dir, en canvi, que en una societat com la nostra els abusos solen limitar-se a un redut
nombre de policies, i com s desperar en un procs de professionalitzaci (i lexperincia ens
ho demostra), cada cop sn menys els casos de policies que cometen abusos.
44
Entre els estaments o les institucions que poden exercir aquest control, trobem:
El poder legislatiu
El poder judicial
Les autoritats poltiques
El Sndic de Greuges
El control comunitari
Els mitjans de comunicaci
El poder legislatiu
Aquest s el sistema ms elemental de control formal sobre la policia, s, sense cap mena de
dubte, el que exerceix el legislador en determinar els principis essencials que han de regir lac-
tivitat policial.
A part de la normativa dmbit nacional, com la CE, el CP (Codi penal) i la LOFCS, tenim
en el cas catal, la LPPL 16/91 (Llei de les policies locals de Catalunya) i la LPGME 10/94
(Llei de la policia de la Generalitat de Catalunya. Mossos desquadra), a ms dels regla-
ments de cada cos, que poc poden aportar sobre el control policial desprs de lampli
detall a qu arriben les lleis mencionades.
Tant la Llei orgnica com les dues lleis catalanes contenen els principis bsics dactuaci que,
dalguna manera, sn considerats els codis dtica de les diferents policies. A ms, cada una
delles cont els detalls del procediment disciplinari i una amplia relaci de faltes i sancions.
Aqu shan dafegir els codis dtica amb els seus corresponents comits dtica, que han creat
alguns ajuntaments (parlarem daix ms endavant, en lapartat del control comunitari) per
decret dalcaldia o incloent-lo en el reglament del cos.
El poder judicial
Com a encarregat de laplicaci de les lleis, el poder judicial controla la policia aplicant la llei en
el cas que els agents la vulnerin. Est clar que els jutges tan sols jutjaran aquells casos que sels
presentin, la majoria dels quals seran del propi control intern o per denncies dels ciutadans.
En els darrers anys estem assistint a algunes actuacions contra agents per part de la fiscalia;
encara que sn pocs casos, la tendncia pot anar a la puja, a mesura que la fiscalia ampli les
seves competncies.
Per altra banda, hi ha lassumpte que ocasionalment els agents de policia cometen irregu-
laritats en lobtenci i presentaci de proves que inculpen detinguts per la policia. El rebuig
per part dels jutges de les proves obtingudes irregularment pot ser tamb considerat una
forma de control, independentment que en aquests casos sobrin o no diligncies contra els
policies.
45
Les autoritats poltiques
El control que exerceixen sobre les activitats policials les autoritats poltiques locals, autonmi-
ques o estatals s el ms directe de tots. En tant que mxims responsables de les actuacions
policials, sn els que menys dificultats han de tenir en lexercici del control directe i efectiu sobre
tota lactivitat policial.
El Sndic de Greuges
La missi fonamental del Sndic de Greuges, en el cas de Catalunya o el seu equivalent en
algunes de les altres comunitats autnomes, o el defensor del poble en el cas de lEstat, cons-
titueix, des de el punt de vista teric, un excellent mecanisme de control de certes activitats poli-
cials, en especial per la seva independncia i de les qualitats de la persona assignada per ocu-
par el crrec.
Potser grcies al carcter dels catalans (com deia lescriptor Carles Soldevila, no protestem
dimmediat davant les injustcies o informalitats), i tamb potser per manca de motius sufi-
cients, al Sndic de Greuges hi arriben poques queixes de la policia.
El control comunitari
Des de fa aproximadament trenta anys, als EUA i al Canad van comenar a aparixer insti-
tucions encarregades de reunir i tractar queixes contra les conductes irregulars de la policia.
Aquests comits de ciutadans pretenien representar una temptativa de comproms entre la
necessitat dun control popular sobre la policia i lexigncia dun cert grau dindependncia
operacional daquesta instituci.
A Holanda existeixen organismes semblants des de lany 1977. En algunes ciutats franceses, a
partir del 1979 es van crear comits dinformaci sobre les prctiques policials amb la finali-
tat de recollir testimonis, reunir queixes i difondre la seva anlisi entre la poblaci. A Nova
York, lany 1966, es va crear un comit amb composici mixta de policies i treballadors civils
del servei.
Aquest innovador sistema de control va consistir en laprovaci del Codi dtica policial que va
crear un comit dtica compost per cinc membres. Els membres del comit sn assenyalats
per lalcalde, dos de manera directa i tres entre els policies del servei dacord amb la seva pr-
pia proposta. Els dos membres assenyalats directament sn ciutadans de Girona que no tenen
relaci amb la policia ni amb lAjuntament (excepte la que puguin tenir com a ciutadans i la
de pertnyer al comit).
Aquest comit s lrgan que vehicula i analitza les denncies relatives a les conductes i for-
mes de comportament derivades de les relacions policia-ciutad, dictamina sobre els fets que
46
puguin suposar qualsevol infracci i interv, generalment mitjanant les queixes dels ciutadans,
en un clima dabsoluta objectivitat i severitat denjudiciament com a premissa prvia a qualse-
vol imposici de sanci, fins i tot quant a advertncies o observacions per estimular lagent pel
que fa a la seva professionalitat.
El punt d) del comentari a lart. 8 del Codi de conducta de les Nacions Unides diu sobre aquest
aspecte que:
En alguns pasos els mitjans de comunicaci de masses poden considerar-se com possedors
de mesures de control anlogues a les mesures que shan descrit en lapartat c.
Llavors els responsables de laplicaci de les lleis poden veures en lobligaci de posar en
coneixement de lopini pblica les violacions daquest tipus mitjanant els mitjans de comu-
nicaci de masses, com a ltim recurs i dacord amb les lleis i costums del seu propi pas i amb
les disposicions de larticle quart daquestes normes.
47
Resum del tema
En aquest tema hem tractat els principis rectors de la professi de policia, letimologia de les
paraules tica i deontologia, i els seus significats.
Hem pogut veure com el sentiment professional, la cultura del respecte, la imparcialitat, la inte-
gritat i la dignitat personal i professional, sn valors o principis rectors de la vida dun ciutad
respectable, i especialment des de la perspectiva professional, en la qual la societat, els ciuta-
dans i ciutadanes que la componen dipositen llur confiana, llur tranquillitat, concretament en
funcionaris encarregats de la seva seguretat de la protecci personal i collectiva de les seves
llibertats, amb la seguretat que el sistema de garanties operar en benefici de linters gene-
ral sense afavorir interessos particulars.
La potestat discrecional del policia de qu parlvem al primer apartat no pot dur la policia a
actuar afavorint interessos propis o de particulars, aix comportaria una errnia interpretaci
de les seves obligacions professionals.
Tamb hem dedicat especial atenci al codi deontolgic de la policia al nostre Estat, inspirat
en el Codi de conducta de funcionaris encarregats de fer complir la llei de les Nacions Unides
i de la Declaraci sobre la policia del Consell dEuropa
Del bon funcionament daquests mecanismes de control intern i extern en depenen, podrem dir,
el funcionament i la credibilitat de les institucions i safavoreix la confiana mtua i el respecte.
Referncies a lannex
Annex 4. Els principis de Sir Robert Peel sobre la Policia Metropolitana de Londres (1829).
Annex 5. Codi de conducta per a funcionaris encarregats de fer complir la llei elaborat
per les Nacions Unides.
48
3. LA PRAXI POLICIAL
IDEES CLAU
El policia ha de ser una persona ntegra, s a dir, una persona recta en lacompliment dels
seus deures cap als altres i incorruptible, tant en les seves actuacions professionals com en
la seva vida privada.
El secret professional s alhora un deure i una eina primordial de treball per al policia per
raons normatives i deontolgiques.
Les armes de foc, el recurs ms excepcional de tots els que la policia t al seu abast, noms
shan demprar en defensa de la vida, prpia o daltres persones.
La missi dels policies s protegir el lliure exercici dels drets i les llibertats que larticle 104 de
la Constituci espanyola encomana, seguint els principis deontolgics de la LOFCS.
Actuar dignament: Lart. 10 de la Constituci espanyola reconeix que la dignitat de les per-
sones s el fonament de lordre poltic i la pau social. Noms es pot garantir la dignitat de
les persones actuant de manera digna.
Lart. 14 de la CE reconeix que tots els espanyols sn iguals davant la llei, sense que hi
pugui haver discriminaci de cap tipus. Aix obliga, no solament el policia, sin tota lad-
ministraci, a actuar amb absoluta imparcialitat.
Actuar ntegrament: una persona ntegra s una persona recta en el compliment dels seus
deures vers els altres i incorruptible.
Actuar imparcialment: la imparcialitat del policia en el tracte amb els ciutadans s un ele-
ment no tan sols important, sin particularment difcil. Tractar tothom per igual en el treball
diari del policia s part de la seva feina, per no tots els ciutadans ho entenen aix i el poli-
cia es troba sotms a moltes situacions on una part dels ciutadans el pressionen perqu
actu de manera parcial.
49
A lart. 5 de la LOFCS, es fa referncia a la dignitat i la imparcialitat, tamb de manera molt
clara, i en el segon article del Codi de conducta per a funcionaris encarregats de fer complir
la llei, es diu:
En el desenvolupament de les seves tasques, els funcionaris encarregats de fer complir la llei
han de respectar i protegir la dignitat humana aix com defendre i protegir els drets humans
de totes les persones.
3.2. LA NO-CORRUPCI
El Codi de conducta de les Nacions Unides, en el comentari de lart. 7, reconeix que la defini-
ci de corrupci ha destar sotmesa al dret nacional de cada pas.
Amb aquesta definici hauria de quedar prou clar en quines ocasions ens trobem davant dun
cas de corrupci, per transportat a la prctica quotidiana, sha de matisar molt ms.
Hem parlat abans dimparcialitat perqu sempre que es donen casos similars, encara que sigui
a un nivell mnim, lagent de policia deixa de ser imparcial.
Un exemple daix s el cas ms senzill de tots, en qu lagent de policia, per norma, beu gra-
tis en un bar, encara que noms sigui un caf. Quan un policia accepta un favor, per petit que
sigui, perd la seva imparcialitat, de manera conscient o inconscient. El policia que es pren habi-
tualment gratis el caf denuncia el cotxe mal aparcat del propietari del bar amb el mateix zel
que ho fa amb els altres? La resposta, segurament, s bvia i tots podrem donar exemples.
La corrupci, a tot el mn, no s noms un problema policial, sin que pot abarcar mbits
com:
LAdministraci
La poltica
La justcia
La societat en general a un pas determinat
El comentari oficial de lart. 7 del Codi de conducta de les Nacions Unides deixa molt clara la
postura que han de tenir els governs en aquest camp:
50
Qualsevol acte de corrupci, igual que qualsevol abs dautoritat, s incompatible amb la
professi de funcionari encarregat de fer complir la llei. s necessari aplicar la llei amb tot rigor
a qualsevol funcionari encarregat de fer complir la llei que cometi un acte de corrupci, ja que
els governs no poden pretendre fer complir la llei als seus ciutadans si no poden, o no volen,
aplicar-la contra els seus propis agents o en el seus organismes.
Tot treball exigeix una certa discreci sobre el seu desenvolupament. El cuiner, el sabater, lad-
ministratiu o el lampista tenen secrets que coneixen per la seva professi i que han de man-
tenir davant de tercers. Aquestes informacions prpies dun treball, dun ofici, estan protegides
per la normativa laboral i tamb per la penal.
Els funcionaris pblics tamb tenen lobligaci de guardar secret de les informacions de qu
tenen coneixement pel seu treball. Aquesta obligaci est tamb recollida extensament dins del
Codi penal. El superior del funcionari, que ha destar al corrent de les informacions que aquest
t, s, juntament amb el jutje, qui pot rellevar-lo de lobligaci de guardar confidencialitat de
les informacions de qu t coneixement en virtut del seu treball.
Hi ha poques professions, les que treballen en lesfera ms ntima de les persones, que tenen
la caracterstica de posseir un secret professional molt ms rigors, fet que les diferencia de les
altres professions. Sn, per ordre, les segents:
1. Els capellans
2. Les professions jurdiques
3. Les professions mediques
4. Els policies
Aquestes professions coneixen amb detall all que est vedat a la majoria de les persones i empre-
ses, i estan obligades a mantenir en secret rigors les informacions de qu disposen. Aquesta con-
fidencialitat absoluta no pot ser desvetllada a excepci dalguns casos previstos en el Codi penal.
Lobligaci que tenen aquest tipus de professionals de guardar secret de les informacions de
qu disposen est especficament recollida i protegida en els codis penals; lobligaci de colla-
boraci amb la justcia es troba especficament en les lleis de procediment.
Totes les professions amb la crrega daquesta confidencialitat tenen, a ms, normes especfi-
ques internes que les regulen. Aix, en el cas dels policies espanyols, aquesta obligaci est
51
reflectida en lart. 5 de la Llei de forces i cossos de seguretat de lEstat i tamb en la mateixa
normativa que regula cadascuna de les policies.
Trobem una absoluta coincidncia entre les diferents lleis policials estudiades pel que fa
al secret professional. Independentment que la violaci dun secret professional sigui una
infracci penal, en la mateixa normativa policial es considera falta molt greu.
El secret professional dels policies ha de ser tan rigors com el dels metges, advocats o psic-
legs i, si s possible, encara ms. Aquestes professions tenen accs a informaci confidencial
facilitada voluntriament pels seus clients (o fruit dexploracions i anlisis, als quals shan sot-
ms voluntriament els pacients, en el cas de la professi mdica), per els policies tenen sobre
determinats ciutadans una informaci especial fruit de:
Les vigilncies
El seguiment
Les escoltes
Les confidncies obtingudes de persones
Altres elements que puguin formar part de la investigaci policial
Pocs mesos abans que es desenvolups aquesta Declaraci, el 8 de maig de 1979, lAssem-
blea Parlamentria del Consell dEuropa adopt la Resoluci 690 de 1979, relativa a la decla-
raci sobre la policia.
52
Lapartat a-15 de la Resoluci 690 parla del secret professional dels policies de la mane-
ra segent:
Un funcionari de la policia ha de guardar en secret totes les qestions de carcter con-
fidencial que conegui, llevat que lexercici de les seves funcions o les disposicions de la
llei lobliguin a actuar duna altra manera.
Tamb en els pasos del nostre entorn, les diferents policies han desenvolupat aquest principi
de la mateixa manera i amb la mateixa orientaci.
Aix, per exemple, larticle 11 del Codi deontolgic de la policia nacional francesa, el Decret
nm. 86/592, de 18 de mar de 1986, ens diu:
Els funcionaris de policia poden expressar-se lliurement dins dels lmits imposats per lobliga-
ci de reserva a qu estan obligats i per les normes relatives a la discreci i al secret profes-
sional.
Passa el mateix amb les policies dels pasos del continent americ.
Tamb des de dins de la policia sha tractat el tema del secret professional.
53
peccionar el cotxe, la policia va descobrir un portafolis que contenia el text dun discurs antial-
cohlic. La policia va fer arribar a la premsa aquest incident. La credibilitat del diputat i la seva
carrera poltica van resultar danyades per sempre.
Els fets parlen per si mateixos, la policia havia tingut accs a aquesta informaci per ra o en
ocasi del compliment de les seves funcions i, per tant, el secret professional els obligava, per
molt incorrecta que trobessin la conducta del diputat, a guardar secret.
No correspon a la policia, com a instituci i com a servei pblic, efectuar judicis de valor
pel que fa a ltica dels ciutadans, als quals purament i simplement serveix.
En aquest punt, on es troben el deure del secret professional de la policia i el deure dinformar
els professionals de la comunicaci, s on sempre es troben dificultats a compaginar un dret i
laltre, de la mateixa manera que el deure dinformar i el dret a la intimitat sempre sn un punt
de conflicte.
Per evitar conflictes amb els mitjans de comunicaci (perqu s evident que els mitjans
de comunicaci han de ser informats en la seva justa mesura), el ms com s que tota
la informaci que sels facilita estigui centralitzada, ja sigui en una oficina de premsa o
en una persona, en els casos de cossos de policia petits.
Existeixen, per, dues situacions extremes en qu el policia pot filtrar informaci als mitjans de
comunicaci sense que signifiqui vulneraci del deure de secret:
1. Quan existeix la necessitat de lauxili dels mitjans de comunicaci per trobar la informaci
necessria i descobrir o detenir aix un delinqent.
2. Quan el policia detecta una vulneraci dels drets humans, i un cop esgotats els conductes
reglamentaris.
El policia t a la seva disposici informacions que han elaborat companys que no coneix i que
possiblement ni pertanyin al mateix pas. Aquesta informaci emmagatzemada en bases de
dades i informes, a disposici de la policia, no noms est subjecta al secret professional, sin
que tamb t unes normes dutilitzaci extraordinriament clares per protegir el secret profes-
sional de qui va introduir les dades a lordinador o va realitzar linforme que sutilitza en aquest
moment.
54
Bsicament, les normes de consulta daquesta informaci es resumeixen en les segents:
3.4. LA DETENCI
La detenci s la privaci del dret essencial a la llibertat de lsser hum. Millor dit, s una de
les formes legals en qu lindividu queda impedit de poder exercir aquest dret.
La detenci consisteix en una restricci del dret a la llibertat ambulatria; dret, com
sabem, proclamat en la Declaraci Universal dels Drets Humans, a lart. 3, amb la fr-
mula general que tot individu t dret a la (...) llibertat, i a lart. 9, que sexpressa en
termes de restricci de la possible limitaci arbitrria daquest dret: ning no pot ser
arbitrriament detingut ni pres.
Una de les funcions policials davant determinades circumstncies, sempre previstes en la llei i
de carcter excepcional, consistir a intervenir en lmbit daquest valor que s la llibertat
ambulatria.
Del que sha esmentat, doncs, es dedueix que aquest dret a la llibertat no s absolut, i davant
certs fets o conductes, principalment la comissi del seu delicte, haur de ser limitat en el temps,
de manera expressa, almenys indicant lextrem mxim de la durada (aix, la Constituci, a lart.
17 sobre la detenci policial, ens diu que mai podr excedir de 72 hores). Aquesta determina-
ci del temps, a ms de permetre les investigacions policials i la conseqent decisi de la posa-
da en llibertat o la posada a disposici judicial, s una garantia per al ciutad; i en lespai, ats
que el que se suspn s la possibilitat o, millor, la facultat, de passejar o de moures lliurement.
s important destacar algunes notes sobre la normativa del Pacte internacional de drets
civils i poltics de lONU. En el seu art. 9, desprs de transcriure lenunciat de la Decla-
raci sobre el dret a la llibertat, inclou una nota sobre laplicaci del principi de legali-
tat al tema concret: ning no pot ser privat de la seva llibertat excepte per les causes
fixades per la llei i segons el procediment que aquesta estableix (art. 9.1).
55
s una garantia per dues raons:
1. Resulta inherent a un elemental sentiment de seguretat de lsser hum tenir certesa sobre
el que passa, s a dir, saber quines sn les seves circumstncies.
2. Una persona sempre podr defendres millor si sap els motius segons els quals se lha pri-
vat de llibertat i si sap de qu se lacusa.
Pel que fa al temps de la detenci, impera la regla del cardinal 3 de lanomenat art. 9, que
diu que la persona detinguda o presa a causa duna infracci penal ha de ser portada sense
demora davant un jutge o un altre funcionari autoritzat per la llei per exercir funcions judi-
cials.
Encara que sense anomenar-lo, el Pacte (art. 9.4) estipula el dret de les persones que es tro-
bin privades de llibertat a interposar un recurs o acci dHabeas Corpus. La finalitat daquest
recurs s la de ser posat a disposici judicial per tal que per aquesta autoritat decideixi al ms
aviat possible sobre la legalitat de la privaci de llibertat.
Quant al tracte vers el detingut, lart. 10 del Pacte parteix del principi sobre el qual se susten-
ta tota la Declaraci Universal i el mateix Pacte: la dignitat de la persona humana. Daqu que
tota persona privada de llibertat ha de ser tractada humanament i amb el respecte que es deu
a la dignitat inherent a lsser hum (art. 10.1).
Tamb relacionat amb aquest tema, el Conveni europeu de drets humans, especficament el
referent al Conveni de Roma, diu que desprs de declarar ning pot ser privat de la seva lli-
bertat, i estableix els casos en qu escau aquesta privaci, per sempre amb relaci al pro-
cediment determinat per la llei (art. 5).
Alguns dels casos en qu la privaci de llibertat s procedent, una vegada shagi declarat,
sn:
56
3.5. ELS MALTRACTAMENTS I LA TORTURA
La fora bruta que al llarg de la histria han utilitzat tots els estaments encarregats de les fun-
cions de vigilncia i control dels ciutadans ha marcat la policia moderna, fins al punt que tots
tenim en la memria tristos i recents casos de ciutadans maltractats per part de qui ha de pro-
tegir els seus drets i llibertats.
Des que lhome agrupat en societats va comenar a fer lleis fins arribar al segle XIX, quan els
serveis encarregats del manteniment de lordre havien dinvestigar una infracci de les lleis
penals, quasi sempre sha utilitzat la tortura per obtenir la confessi del sospits.
En lantic rgim no existia la investigaci criminal (tal com lentenem actualment), en aquells
moments la confessi del sospits era la prova reina i prcticament lnica que sadmetia. La
importncia de la confessi feia que linterrogatori judicial fos fonamental, ja que podien
donar-se dues situacions:
Al llarg daquest segle, diferents pasos europeus retiren la tortura, mentre que a Espanya no
sacaba legalment amb aquesta prctica fins arribar al perode constitucional, lany 1808. s
important tenir en compte que quan diferents pasos es plantegen eliminar la tortura no vol dir
que noms era tolerada, sin que era una part del procs legal dinvestigaci judicial.
Tothom t dret a la vida i a la integritat fsica i moral, sense que, en cap cas, pugui estar sot-
ms a tortura ni a penes o tractes inhumans o degradants.
Desprs daquesta referncia a la Constituci, els legisladors han oblidat o ignorat les parau-
les tortura i tractes inhumans o degradants (penes o tractes cruels ja havien estat ignorats a la
57
mateixa Constituci), en qualsevol text legislatiu quan es parla dels principis bsics dactuaci.
S que es mencionen en els apartats de rgim disciplinari.
Per el cstig penal a aquesta greu conducta delictiva ha evolucionat. Lanterior redacci de
lart. 204 bis sadaptava al concepte internacional de tortura. Aquesta penltima modificaci
es va produir desprs que lanterior redacci (preconstitucional) del mateix article fos criticada
pels moviments de defensa dels drets humans i que diverses sentncies mencionessin la clara
insuficincia de lnic article que castigava la tortura i els maltractaments per part de funcio-
naris pblics.
Lantic Codi penal, en la redacci de lart. 204 bis, castigava lautoritat o funcionari pblic que
realitzs les accions segents:
Lesionar
Amenaar
Coaccionar
Intimidar qualsevol ciutad en el transcurs duna investigaci
Aix mateix castigava, amb les mateixes penes, lautoritat o funcionari pblic que permetia que
altres persones realitzessin els actes descrits amb anterioritat.
Els termes de tortura psquica sentenen que resten compresos quan es fa referncia a amena-
ces, coaccions o intimidacions.
En lactual Codi penal es fan ms dures les penes, tant pel que fa al temps de pres com
a la inhabilitaci, i s ms, el que en lanterior Codi penal es desenvolupava en un sol
article, en lactual es desenvolupa en quatre (174-177) per donar una major precisi, i
el legislador ho amplia pensant en els supsits daccions dels funcionaris penitenciaris o
de correcci de menors.
Entre les definicions dels tipus de tortura, una definici s la que entn que tortura s sotme-
tre a condicions o procediments que, per la seva natura, durada o altres circumstncies supo-
sin patiments fsics o mentals, la supressi o disminuci de les facultats de coneixement, dis-
cerniment o decisi, o que de qualsevol altra manera atemptin contra la integritat moral de la
persona (Codi penal espanyol, art. 174).
El sistema de penes varia, ja que la tortura en si, sigui greu o lleu, t una pena especfi-
ca, per si a ms es causa lesi, dany a la vida, integritat fsica, salut, llibertat sexual, o
bns de la vctima o dun tercer, els fets shan de castigar per separat amb la pena que
els correspongui pels delictes o faltes que shan coms. (Codi penal espanyol, art. 177).
58
A ms, sha obert el concepte no tan sols als policies, sin a Tota autoritat o funcionari pblic
que, abusant del seu crrec... atempti contra la integritat moral duna persona (Codi penal
espanyol, art. 175).
Digual manera que lanterior Codi penal, si una autoritat o funcionari permet que una terce-
ra persona efectu tortures, i falta als deures del seu crrec, tamb ha de ser castigat.
El TS tamb ha fet referncia (a la STS de 27-06-90) en lart. 3 del Conveni Europeu dels Drets
Humans (CEDH), i en especial a les sentncies del Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH)
de 18-01-78 i 25-04-78 (cas Irlanda contra el Regne Unit i cas Tyrer, respectivament), els quals
han assenyalat que perqu el tracte sigui degradant ha docasionar tamb a linteressat,
davant altres persones o davant ell mateix, una humiliaci que tingui un mnim de gravetat.
El TC en les sentncies 120/90, de 27-06 i 137/90, de 19-07, defineix la tortura com pati-
ments fsics o psquics illcits, ocasionats de manera vexatria per a qui els pateix i amb la
intenci de vexar i violar la voluntat del subjecte.
Referent a lart. 204 bis de lanterior Codi penal, la STS de 11-06-92 diu: El delicte de tor-
tura de lart. 204 bis del CP no constitueix, en principi, ms que un tipus qualificat i agreu-
jat daltres infraccions. El delicte i les seves diferents modalitats exigeixen: a) un subjecte
actiu com a autoritat o funcionari pblic; b) una activitat especfica produda en el trans-
curs duna investigaci oficial, judicial, o pericial; c) la finalitat de pretendre obtenir del
subjecte passiu una confessi o un testimoni. Per lart. 204 bis cont altres afirmacions
o manifestacions. Els tres primers pargrafs (els tres primers delictes) relacionen els mal-
tractaments amb una altra infracci a la qual la conducta incriminada est especialment
vinculada. Els dos ltims pargrafs, al contrari, mantenen una autonomia prpia, per tal
com castiguen la intimidaci i la violncia de la tortura, sense cap altra relaci que un
procediment genric en curs o una investigaci sobre un delicte.
Si es pregunta als policies si algun dels seus companys ha mort en lexercici de la seva pro-
fessi o si coneixen alg a qui li hagi passat, les respostes afirmatives sn realment mnimes.
59
Si sels pregunta si algun cop han vist realment amenaada la seva vida, les respostes afirma-
tives no arriben a l1%. I si a lenquesta modulem en sentit descendent el nivell de perillositat
fins arribar a la pregunta: Ha rebut alguna vegada una agressi fsica?, les respostes afirma-
tives arriben al 35% per majoritriament es tracta dagressions lleus.
Tornant a la policia, pels resultats daquesta enquesta que exposvem sha de formular una
primera conclusi: sembla ser que estem davant una professi on la sensaci de perill fsic s
ms elevada que el perill real.
En lorigen i la magnitud daquesta sensaci de suposat risc participen molts factors, com per
exemple:
El fet que tots, alguns o cap dels agents porten armes de foc.
Els sistemes de patrulla que es fan servir.
El suport dels comandaments.
La formaci.
El que sembla que queda clar s que es tracta duna professi molt complexa i que comporta
una srie de riscos que tindran major o menor incidncia real en funci del que sha anome-
nat professionalitat, quelcom que podrem considerar un sumari de formaci, ms entrena-
ment, ms experincia.
El mateix escenari, els mateixos protagonistes, el mateix conflicte o litigi passen de risc zero o
mnim a mitj, o fins i tot mxim, depenent del tractament policial que rebi.
A vegades, des de fora i des de dins, es t la impressi que els professionals de la policia no
sn prou conscients dels riscos que comporta la professi que han escollit. Si una persona que
decideix ser policia no s conscient que en aquest treball, de la mateixa manera que hi haur
dies i dies sense histria, poden arribar dies en qu alg el dispari, lataqui amb un ganivet, li
doni des dun cop fins a una pallissa o simplement li dediqui una afectuosa llista dinsults, pot
arribar a passar-ho molt malament.
Durant el perode de formaci cal procurar que la concepci del treball policial sigui
completa, que es prengui total conscincia sobre la professi i els riscos que comporta,
com totes les professions. Un fuster pot tallar-se, un soldador, cremar-se i un electricista,
electrocutar-se. Aquests riscos formen part de la professi i shan dassumir.
Que el risc es materialitzi en perill real dependr molt daquesta conscincia professional
ben formada. Necessriament aquesta conscincia professional produir de manera auto-
mtica:
60
Lexigncia dels mitjans adequats per al tractament correcte duna situaci.
El manteniment duna preparaci suficient.
Ladopci de les precaucions necessries.
Ls de la tcnica adequada a cada situaci.
s important tenir present que aquesta sensaci, moltes vegades deformada, destar exercint
una professi dalt risc que experimenten la major part dels policies pot ser un dels motius pels
quals determinats professionals daquest collectiu tenen tendncia a fer un s innecessari i
desproporcionat de la fora i fins i tot de les armes de foc al seu treball.
Aquest difcil equilibri en qu es mouen constantment els professionals de la policia, els quals
han de garantir al mateix temps els drets de la vctima i de lagressor, tamb est reconegut al
prembul de la Llei orgnica de protecci de la seguretat ciutadana, 1/1992, de 21 de febrer:
Des de la promulgaci de la Constituci, en un procs ininterromput, les Corts Generals han
procurat mantenir un positiu equilibri entre llibertat i seguretat.
La policia, que en una part de les seves funcions exercita la fora de lEstat, ha daplicar aques-
ta fora en la utilitzaci dels mitjans que tingui a la seva disposici, que poden ser des de les
paraules fins a les armes de foc, segons tres principis:
1. El principi de congruncia
2. El principi doportunitat
3. El principi de proporcionalitat
Es tracta, sovint, de la resoluci de conflictes de primerssima magnitud pel xoc entre dos con-
ceptes que a priori no haurien de ser antagnics:
61
Una qesti de la qual no es pot prescindir per a la resoluci daquest presumpte conflicte s
que la policia est constitucionalment obligada a protegir el lliure exercici dels drets fonamen-
tals i, al mateix temps, complir els seus fins policials, cosa que mai ha de significar, per exem-
ple, que els presumptes transgressors de la llei, pel fet de ser-ho, vegin redut el seu dret a la
vida i a la integritat fsica a una pura entelquia.
En una senzilla anlisi daquest punt sorgeix una qesti capital: el policia ha destar exercint
les seves funcions... Un cop determinat que el policia es troba en lexercici de les seves fun-
cions, ha dactuar amb la determinaci necessria, sense recrrer mai a la fora ms enll del
que sigui raonable, sempre com a mesura excepcional.
Larticle finalitza tornant a la primera afirmaci, rematant: que sigui per a lexecuci duna
feina exigida o autoritzada per la llei.
Imposar a la policia una manera de treballar que deixi com a ltim recurs la utilitzaci dels
mitjans coercitius ha produt un important canvi del sentit de la dificultat. Ja no s tan senzill,
ser policia. Doblement difcil si a ms tenim en compte que es registra un component curis,
real o fictici: el prestigi i lautoritat natural del policia sarrelen a la conscincia collectiva de
manera ms passional que racional.
Per finalitzar amb aquest article A.12 de la Declaraci sobre la policia del Consell dEuropa
safegeix una cita textual dun comentari oficial de la Declaraci que diu: A causa del poder
considerable que exerceix la policia, s important posar en relleu que el prestigi de qu dispo-
sa en la societat est en funci de la manera en qu utilitzi aquest poder.
62
2. El Codi de conducta de les Nacions Unides
Tracta el mateix tema al seu article 3r: Els funcionaris encarregats de fer complir la llei poden
recrrer a la fora nicament quan sigui estrictament necessria i en la mesura exigida per al
compliment de les seves funcions.
Al punt A.13, la Declaraci sobre la policia, diu: s necessari donar als funcionaris de
policia instruccions clares i concretes sobre la manera i les circumstncies en qu han de
fer s de les seves armes.
El legislador europeu entn que el policia t el dret que el seu govern li proporcioni instruc-
cions clares i concretes sobre un tema tan capital, malgrat que aix sembla inqestionablement
raonable, ha passat, i continua passant, que el tractament donat a aquest tema ha estat vague
i general.
El Codi de conducta de les Nacions Unides considera tractat el tema en el mateix article 3 on
es parla de ls de la fora, encara que al comentari aclareix que:
Un tema de tanta importncia com aquest ha merescut latenci de les Nacions Unides en tre-
balls posteriors; la Resoluci 14/138, entre altres coses, estableix que ls de la fora i de les
armes de foc per part dels funcionaris encarregats de fer complir la llei sha de conciliar amb
el respecte que es deu als drets humans.
El 8 Congrs de les Nacions Unides sobre Prevenci del Delicte i Tractament del Delinqent
va aprovar els Principis bsics dactuaci sobre la utilitzaci de la fora i de les armes de foc
63
per part dels funcionaris encarregats de fer complir la llei. Destacarem a continuaci els punts
ms interessants:
Les Nacions Unides (NU) inviten els estats membres a donar a conixer els principis bsics
als funcionaris encarregats de fer complir la llei, als membres del poder executiu, als jutges,
als advocats, al poder legislatiu i al pblic en general.
Les NU exhorten tots els governs a promoure seminaris i cursos de capacitaci en els mbits
nacional i regional sobre laplicaci de la llei i la necessitat de restringir la utilitzaci de la
fora i de les armes de foc per als funcionaris encarregats de fer complir la llei.
Els governs han dadoptar i aplicar les normes i reglamentacions sobre la utilitzaci de la
fora i de les armes de foc. En establir aquestes normes i disposicions, els governs han de-
xaminar contnuament les qestions tiques relacionades amb la utilitzaci de la fora i de
les armes de foc.
Els governs han destablir una srie de mtodes al ms amplis possible i han de dotar els seus
agents de diferents tipus darmes i de municions de manera que puguin fer una utilitzaci
diferenciada de la fora.
Els funcionaris encarregats de fer complir la llei, en el desenvolupament de les seves fun-
cions, han dutilitzar, en la mesura en qu sigui possible, mitjans no violents abans de
recrrer a la utilitzaci de la fora i de les armes de foc. Noms poden utilitzar la fora i
les armes de foc quan els altres mitjans resultin ineficaos o no garanteixin, de cap mane-
ra, la consecuci del resultat previst.
Quan la utilitzaci de larma de foc sigui inevitable, els funcionaris encarregats de fer com-
plir la llei han dactuar amb moderaci i en proporci a la gravetat del delicte i a lobjec-
tiu legtim prets. Aix mateix, han de reduir al mnim els danys i les lesions i respectar i pro-
tegir la vida humana. En dispersar reunions illegals, per no violentes, els funcionaris
encarregats de fer complir la llei han devitar la utilitzaci de la fora o, si aix no s pos-
sible, lhan de limitar al mxim.
Els governs han de procurar que tots els funcionaris encarregats de fer complir la llei siguin
seleccionats per mitj de procediments adequats, tinguin aptituds tiques, sociolgiques i
fsiques adequades per a lexercici efica de les seves funcions i rebin formaci professio-
nal contnua i completa. Les aptituds per a lexercici daquestes funcions han de ser objec-
te dexmens peridics.
Els governs han de procurar que els funcionaris encarregats de fer complir la llei rebin for-
maci en la utilitzaci de la fora i siguin examinats dacord a normes davaluaci ade-
quades. Els funcionaris que hagin de portar armes de foc noms han destar autoritzats a
fer-ho desprs dhaver finalitzat la capacitaci especialitzada.
En la formaci, els governs han de prestar especial atenci a les qestions dtica policial
i drets humans i als mitjans que puguin substituir la utilitzaci de la fora i de les armes de
foc, com ara la soluci pacfica de conflictes, lestudi del comportament de les multituds i
les tcniques de persuasi, negociaci i mediaci, amb la finalitat de limitar la utilitzaci
de la fora i de les armes de foc.
Els funcionaris encarregats de fer complir la llei no poden allegar obedincia dordres
superiors si tenien coneixement que lordre dutilitzar la fora o les armes de foc, a causa
de la qual sha causat la mort duna persona o ferides greus, era manifestament illegal i
van tenir oportunitat raonable de negar-se a complir-la. De totes maneres, tamb seran
responsables els superiors que van donar les ordres illegals.
64
3.6.4. La utilitzaci de la fora i les armes de foc a Espanya
La Llei preconstitucional 55/1978, de 4 de desembre, de la policia, feia noms una referncia
general a un principi dadequaci dels mitjans que cal utilitzar en cada cas.
Els Principis bsics dactuaci dels membres de les forces i cossos de seguretat de lEstat, de
1981 tracten el tema duna manera tmida en larticle 10, encara que ja sintrodueixen els
conceptes dadequaci i proporcionalitat:
En lexercici de la seva actuaci professional, els membres daquestes forces i cossos han
dactuar sempre amb la decisi necessria, amb els mitjans de dissuasi i defensa que siguin
adequats i proporcionats, segons la pertorbaci o els danys produts, procurant en qualsevol
cas no fer s de la fora ms enll del que sigui raonable i necessari per complir el seu treball
i evitar danys a les persones o les coses.
Sha de tenir present que aquesta instrucci fou dictada un any desprs de la STS de 18-1-82,
que va deixar ben clar que no pot usar-se larma de foc amb resultat mortal per a la persona
que fuig. Encara que la instrucci tan sols autoritza disparar a parts no vitals del cos (fins i tot
en el cas que el fugitiu porti un ganivet), qualsevol professional estar dacord amb nosaltres
en qu aquesta precisi est reservada als tiradors de les pellcules dolentes de policies.
Davant un blanc en moviment i amb el nivell dadrenalina del policia pels nvols a causa de
la lgica excitaci, lexperincia ha demostrat sobradament la facilitat amb qu els trets rea-
litzats a parts no vitals del cos acostumen a impactar a loccipital o a lesquena de la perso-
na que vol fugir.
Art. 5.2-c): Han dactuar en lexercici de les seves funcions amb la decisi necessria,
quan daix depengui evitar un mal greu, immediat i irreparable, i shan de regir en fer-
ho pels principis de congruncia, oportunitat i proporcionalitat en la utilitzaci dels mitjans
al seu abast.
Art. 5.2-d): Han dutilitzar les armes tan sols en les situacions en qu existeixi un risc racio-
nalment greu per a la vida o la integritat fsica dells mateixos o de terceres persones i en
les circumstncies que puguin comportar un risc greu per a la seguretat ciutadana; han de
regir-se, en fer-ho, pels principis a qu es refereix lapartat anterior.
65
Sintrodueix un component nou i important en les condicions per a ls de les armes; ja no es
tracta de lapreciaci subjectiva que el policia pugui realitzar del fet. La llei diu risc racional-
ment greu. Sexigeix objectivitat.
66
Resum del tema
Als temes anteriors sha vist com es conjugaven drets humans i els comportaments tics de la
policia des duna perspectiva universal. En aquest tercer tema shan tractat els fonaments tics,
i els principis deontolgics de la policia al nostre ordenament jurdic, en el nostre context social,
amb una perspectiva emprica.
Sha pogut reflexionar sobre com es conjuga la praxi quotidiana de la policia amb el mandat
constitucional, la missi de protecci de drets i llibertats i de garanties de la seguretat que la
Carta Magna encomana a la policia.
Shan analitzat diferents punts amb voluntat deontolgica globalista, s a dir, aquells aspectes
que incideixen o defineixen, de manera ms directa en la prctica policaca: integritat contra
corrupci, la detenci, el secret professional, ls de la fora legtima i les armes de foc, el mal-
tractament i la tortura i la relaci amb la diversitat cultural.
s important recordar que la praxi del dia a dia, el treball social de la policia, ha demmarcar-
se en un quadre de principis, senzills per dotats duna gran dosi dintegritat, de respecte a la
dignitat de les persones, a la diversitat de cultures, a la legalitat, a laplicaci de mesures opor-
tunes, necessries i proporcionades a cadascuna de les actuacions. A saber utilitzar com a
ltim recurs les mesures excepcionals que el nostre ordenament jurdic li atorga: la detenci
fonamentada en indicis racionals dimputabilitat, no de simples sospites abstractes, i complint
tots i cadascun dels requisits procedimentals definits com drets constitucionals, tamb, del
detingut a larticle 520 de la Llei denjudiciament criminal, fins arribar a lhabeas corpus.
Finalment, sha fet una reflexi sobre la utilitzaci de la fora fsica i la fora compulsiva sobre
les persones com la mesura ms excepcional de totes les que una societat de convivncia
democrtica confereix a la policia, especialment pel que fa a les armes de foc. Tota utilitzaci
daquests recursos excepcionals ha de respondre sempre a una agressi illegtima prvia i a
la qual la policia resta obligada a respondre de manera congruent, oportuna i proporcionada
per protegir els drets fonamentals i les llibertats pbliques.
Referncies a lannex
67
4. POLICIA I NO-DISCRIMINACI
IDEES CLAU
La policia, com una instituci de servei pblic, no pot mantenir una actitud passiva sobre
la promoci dels drets humans.
El racisme i la violncia dintre de la prpia policia s una realitat que obliga a realitzar can-
vis de comportament i de valors dins de la instituci policial.
La immigraci no s un problema de seguretat ciutadana, s una realitat social complexa
que, com a tal, demana solucions tamb complexes.
Els moviments migratoris obliguen la policia a prendre posici en temes com el racisme i
la violncia.
La policia, com una instituci de servei pblic, no pot mantenir una actitud passiva sobre la pro-
moci dels drets humans, tenint en compte el plantejament reivindicatiu de la igualtat reconegut
per la Declaraci Universal dels Drets Humans de 1948 (art. 1r i reforat motivadament a lart. 2n).
Aspectes de classe
Aspectes dideologies
Aspectes de grup social
Aspectes de gnere
Aspectes de cultures
Aspectes dtnies
En aquest ventall de formes de comportament social, cal introduir un altre element com s les-
pai, ents en la seva dimensi dual:
1. La dimensi fsica
2. La dimensi temporal
Aquest element s clau per entendre levoluci del fenomen discriminatori en cada moment his-
tric i en cada indret geogrfic, amb resposta intra i extragrupal, s a dir, dintre de la cultura
dominant i projectada vers la cultura o grup dominat, dins dels quals ja es configuren com-
portaments i patrons de conducta amb identitat prpia.
69
En el binomi del control social clssic, en el control social informal, la famlia, lescola,
lesglsia, s on sinicien els patrons, els codis socials de relacions interpersonals que
sassentaran com a valors culturals dominants; daquesta manera podrem establir que
aquest mbit del control marcar lempremta de les relacions socials i afectar, bvia-
ment, les maneres de fer dels individus en el subsistema penal o formal, ja que els ele-
ments que operen com a catalitzadors de valors en el primer es consoliden en forma de
prctiques professionals de manera inconscient.
Els problemes derivats dels fenmens migratoris tenen una estructura complexa, no es poden
analitzar des duna sola cara, i a ms, la soluci, o millor dit, les possibles solucions, han de
respondre a una implicaci dels diferents nivells de lAdministraci desenvolupant poltiques
eficaces dintegraci i a la vegada comptant amb la societat civil com a agent catalitzador i
vehiculador.
Aquesta barreja va acompanyada del desconeixement dels valors positius de cadascuna da-
questes cultures. Es viu la visibilitat dels altres com una amenaa generadora de pors perso-
nals i collectives, de pors a perdre lhegemonia i la prpia identitat que, segons sescau, pro-
mouen reaccions i comportaments radicalitzats dagressivitat vers les minories.
Dins dun sistema productiu determinat, com s el duna part del sistema de control social glo-
bal, el formal o penal (a linterior del qual es troba immersa la policia), s on es pot afrontar
la superaci de barreres sobre les quals es poden construir noves formes de relaci igualitria
de respecte com entre persones individuals i collectius en la diversitat i mtua acceptaci de
les diferncies.
70
La immigraci no s un problema de seguretat ciutadana, s una realitat social comple-
xa de necessitats mtues insatisfetes que genera tantes percepcions i controvrsies socials
com espais dopini es manifestin.
Situacions com les relacions intervenals, la presncia de nous establiments comercials, carnis-
series halal, locutoris telefnics, compartir espais a escoles, esplais, centres desport o lleure,
festes populars o maneres de vestir i entendre la religi, no han de ser accions dallunyament
o de demanda de presncia de la policia per donar seguretat, per no conv deixar-les de
banda en la planificaci de la prevenci operativa de la policia, especialment durant les pri-
meres fases dassentament a cadascuna de les situacions esmentades.
Tamb sorgeixen altres situacions de violncia domstica que, barrejades amb el component
tnic o de diferncia cultural, poden fer esclatar la violncia collectiva ms irracional a qual-
sevol carrer, a qualsevol plaa de qualsevol poble o ciutat. Aquestes situacions estan relacio-
nades amb:
Tots sn casos tan diferents que mereixen respostes diferenciades, perqu aconseguir la res-
posta adient s lobjectiu final. s per aix que adquireix importncia estratgica el recull i trac-
tament analtic de la informaci.
En aquest marc, el lideratge social i territorial dels municipis s fonamental per impulsar i coor-
dinar les actuacions que des dels diferents agents es desenvolupin. Per com hem dit abans,
s difcil establir mtodes dactuaci que van ms enll de les nostres cotes competencials, i
segurament el primer pas s respondre els interrogants segents:
Com es poden afrontar els fluxos dimmigraci des duna ciutat o un poble?
Com es poden controlar les bosses de treball clandestines?
Com es poden establir espais dassentament migratori (poltica dhabitatge)?
I s per aix que la policia ha dacceptar la doble dimensi del problema, que est formada
per:
1. La dimensi econmica
2. La dimensi social
71
1. Drets humans. Drets i llibertats fonamentals com a concepte universal.
2. Requisits documentals per circular, residir i/o per treballar.
Sha de conjugar el compliment de la legalitat vigent i els valors tics universals del res-
pecte a la dignitat de les persones independentment de:
La condici social
Lorigen tnic
Lorientaci sexual
Les creences religioses
Les prctiques culturals
La tendncia ideolgica
La policia ha dsser conductora daquests valors, corretja de transmissi a nivell extern, amb
les seves prctiques i procediments i corregint les disfuncions dins dels diferents serveis i actua-
cions, amb una acci decidida, convenuda de la no-acceptaci de comportaments discrimi-
natoris endmics.
Calen plantejaments orientats a les necessitats reals, tornar a encaminar els serveis de
policia vers tcniques de treball social aplicades a les casustiques que dia a dia apa-
reixen al carrer, a un centre cvic, a una escola o a qualsevol establiment de lliure con-
currncia.
La policia tria de manera universal els seus propis indicadors dintervenci de manera total-
ment aleatria, com per exemple:
Les normes internes (sociograma intern) no escrites conformen una praxi professional
amb tendncia a ignorar determinades qestions de caire conflictiu, si ms no relacio-
nades amb el comportament i les creences individuals com les que tenen a veure amb
els racismes quotidians o les manifestacions discriminatries, especialment dins dels
collectius policacs darreu del mn.
72
Per exemple, en lmbit de la violncia de gnere, en els darrers anys al nostre estat sha confi-
gurat una actitud concreta en lmbit de les diferents casustiques relacionades amb la violncia
domstica o familiar, que ha fet sortir a la llum pblica un problema arrelat de discriminaci
manifesta vers les dones. La sensibilitzaci pel tractament daquesta greu problemtica social
lha fet el centre del debat poltic i social, sense trobar solucions definitives, si b aquesta pres-
si lha traslladat a primera lnia dinters en el treball jurdic i policac.
El Codi penal de lany 1995, (articles 510 i seg.), incorpora nous supsits penals de pro-
tecci especfica, i shi estableixen sistemes datenci a la vctima; el grau de cobertura
del sistema de garanties, malgrat la seva lentitud, obre les portes a lesperana en la
seva progressiva consolidaci.
De la mateixa manera, la policia ha dincorporar als seus fitxers registrals les informacions
que tenen a veure amb les actituds racistes quotidianes; la manca de sensibilitat en aquesta
realitat social, no restar indiferent als incidents i problemes quotidians, poden convertir
aquests aparents incidents en greus conflictes collectius, perqu en les accions discriminat-
ries, en la configuraci destereotips dintolerncia hi operen mecanismes psicolgics tan
complexos que posen en primera lnia actituds reactives criminalitzadores per por a lorigen
o la pertinena a un grup social diferent, a una cultura o religi diferent, i que sovint alteren
la convivncia pacfica dels nostres barris i fan sedimentar unes rancnies entre vens de dif-
cil soluci.
En ltima instncia operar el sistema de justcia penal al qual la policia pot adrear alguns
daquests problemes, per noms quan la resta de mecanismes dialctics shagin esgotat i
noms, segons el nostre parer, quan el problema, el cas concret, tingui a veure amb actituds
violentes, sempre injustificades, llevat de casos de defensa legtima davant duna agressi
prvia.
Cal matisar aquests nivells de violncia verbal, escrita o fsica, per en qualsevol cas, la poli-
cia ha dactuar contra lagressor, els promotors daccions violentes, els inductors daccions dis-
criminatries manifestes; el Codi penal ho facilita i la policia ha dincorporar aquests supsits
al seu mbit dactivitats quotidianes.
La violncia ha dsser el punt dinflexi, el lmit del principi de mnima intervenci policaca.
73
En el terreny de la discriminaci tnica, cultural o religiosa hem de treballar en els diferents
mbits afectats, s a dir, en cadascuna de les diferents identitats implicades, i tenint en comp-
te aix tamb hem de donar a cadascuna delles una resposta especfica:
A unes, per ajudar a ladaptaci progressiva a les normes de convivncia del seu nou con-
text social, dadaptaci al medi, sense perdre la seva identitat.
A les altres, als residents, per sensibilitzar-los de la necessitat de respecte a les altres for-
mes de visibilitat cultural, sense demonitzacions ni criminalitzacions de conductes.
Un exemple clar daix s un centre social cvic, espai de trobada a qualsevol barri duna
ciutat, on hi poden conviure, en diferents espais i horaris, diferents grups de persones.
Davant la presncia dun grup de joves magribins, que noms volen apropar-se a participar
a les activitats del centre, el grup de gent gran del centre, alterada per la presncia del grup
doblement diferenciat (jove i rab), demana a la policia que els faci fora, adoptant un caire
de patrimonialitzaci exclusiva del centre. Dinamitzadors juvenils, treballadors socials i la
mateixa policia poden ajudar a fer pedagogia a tots dos grups, si els serveis administradors
del centre reforcen les actituds dels avis, estaran institucionalitzant lexclusi dels joves estran-
gers.
La policia ha de promoure les accions correctives i/o pedaggiques per avanar en el cam de
la supressi de tota mena de prejudicis socials. I en aquest sentit, es poden superposar dues
tendncies estructurals a lhora de fer propostes, per a la vegada ambdues presenten pro-
blemes importants i diferents graus de refractarietat, orgnica i funcional, que shan de tenir en
compte.
A continuaci us oferim una taula que reflecteix aquestes tendncies i els problemes que pre-
senten.
74
Tendncia Problemes importants
Taula 1. Tendncies estructurals de la policia davant de la discriminaci social i els problemes que generen.
Aquest canvi sorienta a enfortir la cultura de la sensibilitat mitjanant lacci i la formaci con-
tinuada. Conv, per, fer un breu parntesi sobre la dimensi de la formaci, entesa no com
75
una nica opci recurrent, tancada, convencional, sin com una formaci social interactiva i
permanent, amb lanlisi de casustiques, intercanvis dexperincies comunes, aprendre dels
altres i en parallel a lacci.
En aquest sentit, els recursos tecnolgics actuals del mn global permeten una formaci orien-
tada a:
La funci educadora sha dorientar al canvi dactituds, dels valors, a un canvi tant en els pro-
cediments com en la sensibilitat de la cultura professional; s a dir, tant en les formes com en
el fons de les intervencions; sha de desenvolupar de manera constant i progressiva entre la
policia i el/les policies a tres nivells:
1. Nivell primari: en els cicles formatius de totes les escales i escoles, fent especial mfasi en
els quadres superiors i intermedis.
2. Nivell secundari: posant laccent en lobligatorietat dimplantaci de poltiques de sensibi-
litzaci i aplicaci prctica a nivell jerrquic.
3. Nivell terciari: referit a la formaci permanent amb participaci social en tasques transver-
sals de sensibilitzaci amb entitats associatives, ONG i amb la resta de serveis de ladmi-
nistraci, especialment en el camp de lensenyament primari i secundari; cal superar la
conceptualitzaci professional de les organitzacions policaques com uns patis tancats
dins del sistema penal. Cal canviar la percepci que limaginari collectiu t de la policia,
treballar amb els altres i ajudar a entendre la nostra tasca.
Per aquest motiu, i a causa de la proclivitat o configuraci de prejudicis vers all que es con-
sidera inferior o menys fort, la policia sha basat, des de lptica del model dorganitzaci tra-
dicional-burocrtic, en laplicaci taxativa de les lleis, posant lmfasi en la norma jurdica i
atorgant a la seva interpretaci social un carcter secundari.
76
Lautocrtica dels mateixos serveis policacs i la seva obertura i orientaci vers la transver-
salitat daquestes prctiques antidiscriminatries.
4.6. CONSIDERACIONS SOBRE EL RACISME I LA POLICIA. NOTES SOBRE UNA ABSOLUTA ANTTESI
Un dels fenmens socials amb ms vigncia de lactivitat policial s el que es deriva de les acti-
tuds xenfobes vers els immigrants, o mobilitat transfrontera, especialment dels pasos menys
desenvolupats.
La figura i el concepte del policia, garantia de drets i llibertats, senlaira i pren propor-
cions gegantines per raons cabdals dhigiene i salut socials, per sobre de consideracions,
matisos i interpretacions, per sobre de la limitada visi de la policia com a fora coacti-
va de lEstat que vetlla per laplicaci de la llei en mbits variats (penal, administratiu,
etc.), i per sobre, fins i tot, del que alguns anomenen, sembla que amb condescendn-
cia, tasques assistencials de la policia i que daltres, amb molt ms bon sentit, amplien
al que sanomena policia comunitria.
Tanmateix, aquesta ullada rpida a la histria ens permetr de constatar fets (les expulsions de
jueus i moriscs, la pervivncia del tracte especial vers els gitanos, les actuacions colonials,
etc.), que semblen assenyalar que la nostra societat t antecedents racistes.
Per molt que jurem i perjurem no ser racistes, hi ha com una mena de remor de fons que no
para: ning vol els assentaments de gitanos a prop seu, de tant en tant es cala foc a les cases
daquesta mateixa gent en algun poble del sud o del nord. Colles de gent jove prenen com a
esport apallissar i fins i tot matar gent que s diferent dells. Lexplotaci dels nord-africans i la
gent negre no satura.
I pel que fa a la policia i a les seves actuacions, hi ha de tot, com per exemple les situacions
segents:
77
Amb certa freqncia surten als diaris histries dactuacions concretes. Entre les que surten
als diaris i les que no surten, ens podem trobar que diriament es fan, o es perpetren,
actuacions policials de les quals no podem estar gaire orgullosos.
Laplicaci de la llei destrangeria produeix contnuament situacions que podrem qualificar,
com a mnim, de dubtoses, quan no provoquen denncies internacionals de les quals ha
de respondre el Govern dEspanya davant les Nacions Unides o el Tribunal Europeu.
A linforme dAmnistia Internacional de lany 2000 es mencionen, i es titllen de racistes,
actuacions freqents de les policies locals.
I en relaci amb tot el que hem dit fins ara, alg de nosaltres coneix, o ha vist alguna vega-
da, un gurdia civil, o un membre del Cos Nacional de Policia, o un mosso desquadra negre,
moro, gitano o xins? Segurament nhi ha, per sn tant pocs que no surten de la categoria
dancdota.
El document en qesti arriba a afirmar que la policia francesa no noms s racista, sin que
torna racistes les persones que abans de ser policies no ho eren.
Lany 1991 la situaci a Frana respecte a les qestions que aqu tractem es podria corres-
pondre amb la que tindrem a casa nostra passats uns 10 o 15 anys, aproximadament. Frana
era llavors lautntica porta dEuropa, a ms del lloc de dest de moltes persones de totes les
tnies. Fruit del seu especial ordenament legislatiu (terra dasil) i del seu passat colonial, arri-
bava a terres franceses una continuada migraci de gent de tot el mn i shi aposentava. La
majoria erens africans, rabs i negres, i molts dells amb nacionalitat francesa.
Lestudi, fet per un equip de socilegs dirigits per Michel Wiewiorka per encrrec de lIHESI
(Institut dAlts Estudis de la Seguretat Interior), va analitzar un grup heterogeni i representatiu
de policies francesos, i amb entrevistes amb els investigadors i colloquis amb representants
dONG i daltra gent adient (alts comandaments policials, gent dassumptes interns, etc.), arri-
b a unes conclusions que, per la seva contundncia i claredat, mereixen una profunda refle-
xi. Les reprodum tot seguit:
Existeix un racisme policial que funciona de manera prou diferenciada perqu sen pugui
afirmar la seva especificitat i refusar la idea que el racisme a la policia no s res ms que
una expressi dun racisme ms general propi de la societat en conjunt o de la part de la
societat don han sortit els policies.
La font daquest racisme seria la conjunci de diferents factors, uns destructurals lligats a
lestil de funcionament i a la cultura policial i uns daltres de conjunturals que vindrien
determinats per lestat de la societat, les institucions i el sistema poltic.
Aquest racisme no t cap mena de continutat histrica, ideolgica ni doctrinria. Neix
i es desenvolupa a cada moment, fruit de les circumstancies a qu el punt anterior es re-
feria.
78
La part estructural del racisme policial sorigina en lanomenada cultura policial, entesa
com el conjunt integrat de normes i comportaments estructurats per la identitat professio-
nal, per lofici (el dia a dia) i les condicions institucionals del treball policial.
Com ja hem dit, es tracta dun estudi elaborat lany 1991 amb la policia francesa i tan sols el
presentem a tall de reflexi.
79
Resum del tema
A travs del desenvolupament daquest tema hem pogut veure com el racisme, en totes les
seves manifestacions, s un problema, avui ms que mai, de primera actualitat. Termes com
immigraci, discriminaci, racisme i violncia van units de manera notria en la nostra socie-
tat actual.
Moltes vegades s difcil acceptar i entendre la cultura i els valors dels altres, i la policia, com
a instituci que ofereix un servei a la comunitat, ha de fer lesfor dentendre que les difern-
cies de color de pell, de religi o didioma, no ens fan diferents davant dels problemes.
s per aix que les possibles solucions han de respondre a una implicaci dels diferents nivells
de lAdministraci a travs de poltiques eficaces dintegraci i, a la vegada, comptant amb la
societat civil com a agent catalitzador i vehiculador.
Referncies a lannex
Annex 13. Policia i Codi penal: indicaci del contingut del Codi penal relacionat amb la
deontologia policial.
80
SNTESI DEL MATERIAL
Aquest manual ha estat dissenyat amb la voluntat de donar a conixer els fonaments deonto-
lgics de la professi i la correspondncia directa daquests principis tics amb els drets
humans o els drets i les llibertats pbliques.
En aquest sentit, en el primer tema shan treballat els continguts de la Declaraci Universal dels
Drets Humans de 1948 i la seva incardinaci en els sistemes constitucionals occidentals, tamb
sha reflexionat sobre la professi de policia, els concepte, els valors i les actituds de la pro-
fessi, les persones, la cultura de servei i sobre la missi principal de la policia en un estat
democrtic de dret.
El policia ha dincorporar les bases per desenvolupar les habilitats actitudinals, conceptuals,
procedimentals i deontolgiques per complir el mandat constitucional de protecci de drets i
llibertats fonamentals reservat a la policia.
En el segon tema sha vist com el funcionari de policia ha de reflexionar i assimilar la importn-
cia dels valors dels continguts deontolgics professionals que promulguen els codis de conducta
de la policia. Es tracta de valors de respecte, en el seu treball diari, a les llibertats individuals i
collectives, a conjugar actituds i equilibri tic entre el compliment de la llei i la protecci dels
drets humans universals en una societat de convivncia democrtica. A canviar la sensibilitat
especialment en:
Els continguts del tercer tema shan orientat, amb un sentit ms prctic, al nucli real de lacti-
vitat de la policia en relaci amb la societat a la qual serveix, i en el context jurdic de refe-
rncia als continguts del primer bloc.
Amb el quart tema sha volgut fer referncia a un assumpte tan actual com s el racisme, i en
aquest sentit sha perseguit oferir una visi mplia i fidedigna daquesta realitat que avui, ms
que mai, sembla estar en boca de tothom.
81
GLOSSARI
82
Racisme: Prejudici general que engloba qualsevol actitud, declaraci, o manifestaci acad-
mica, poltica o quotidiana que impliqui afirmar o reconixer, de manera explcita o impl-
cita, tant la inferioritat dalgun collectiu tnic com la superioritat del propi. (Tema 4)
Tortura: Acci dinfligir a alg un sofriment cruel, fsic o psquic, com una punici, a fi darren-
car-ne una confessi o en revenja per alguna cosa. (3.5.)
Altres temes relacionats amb els drets humans i la deontologia policial tractats de
manera implcita dins del manual
Constituci: Norma primera de lordenament jurdic dun estat; Carta Magna, document jur-
dic al qual es traslladen els drets humans en forma de drets i llibertats fonamentals.
Convenci: Acord entre estats. Disposa duna fora jurdica dobligat compliment per part dels
estats que lhan ratificat.
Conveni: Acords internacionals promoguts per lOrganitzaci Internacional del Treball i el
Consell dEuropa. Tenen el mateix valor jurdic que una convenci.
Declaraci: Document que determina, aclareix o explicita certs drets, per que no implica un
comproms efectiu de la part dels estats. Acostuma a ser el pas previ a lelaboraci dun
conveni o una convenci.
Democrcia: Forma de govern que requereix la participaci del poble. Preveu la independn-
cia dels poders executiu, legislatiu, judicial i deleccions lliures.
Diversitat cultural: Coexistncia i convivncia pacfica en un mateix hbitat social de diferents
identitats culturals.
Drets cvics: Drets pels quals la ciutadania participa de la vida pblica.
Drets civils: Drets inherents a la persona i garantits per les constitucions pbliques.
Drets naturals: Drets que es fonamenten sobre la llei natural.
Empresonament: Acci de privar alg de la seva llibertat, per exemple, empresonant-lo.
Esclavatge: Acci de sotmetre alg a la dominaci absoluta dalg altre.
Idonetat: Criteri bsic en qualsevol acci de la policia consistent a prendre decisions o aplicar
les solucions ms correctes possibles a la soluci de conflictes socials. Sinnim de con-
gruncia.
Llei: Regla dacci imposada per una autoritat superior.
Llei humana o llei positiva: Llei que emana dels sobirans, els legisladors, etc.
Llei natural: Llei que emana de la recta ra de la persona (en contraposici amb la llei positiva).
Llibertat: Estat o condici de qui s lliure, de qui no est subjecte a un poder estrany, a una
autoritat arbitrria, de qui no est constret per una obligaci, un deure, una disciplina,
una condici onerosa, etc.
Llibertat de premsa: Llibertat dimprimir i de difondre tota mena de productes impresos (dia-
ris, revistes, llibres, opuscles...) de qualsevol contingut, amb les niques limitacions que
estableixen les lleis.
Maltractament: Acci consistent a infligir un mal, sofriment cruel, fsic o psquic a una persona
sense cap agressi prvia.
83
Multiculturalitat: Existncia de mltiples realitats culturals en una mateixa societat o territori.
Necessitat: Sinnim doportunitat.
Pacte: Terme sinnim de tractat o convenci; acord entre estats.
Policia: Persona, organitzaci o collectiu encarregat de la protecci del lliure exercici de drets
i llibertats i de garantir la seguretat ciutadana.
Prejudici: Actitud o sentiment negatiu vers un individu o grup que t unes caracterstiques fsi-
ques, ideolgiques, socials o culturals distintes o diferenciades. Generalment se situa en
lmbit de les idees preconcebudes, sense causa aparent que el justifiqui.
Protocol: Acord que completa un tractat internacional, una convenci, i que t el mateix valor
jurdic que aquesta.
Ratificaci: Aprovaci dun tractat o convenci per part dels rgans competents.
Recomanaci: Text internacional desprovet de fora obligatria.
Resoluci: Text votat per un organisme internacional (per exemple, la Uni Europea o
lAssemblea General de les Nacions Unides).
Segregaci: Institucionalitzaci fsica i legal de la discriminaci que es dna a determinats pa-
sos. Allament i conculcaci sistemtica dels drets humans a minories tniques i culturals.
Seguretat: Sentiment o necessitat bsica individual o collectiu de protecci vers possibles
agressions exteriors. Admet diferents accepcions: seguretat personal, social, ciutadana,
pblica...
Sufragi universal: Sufragi en qu tenen dret de vot totes les persones adultes de la comunitat.
Tribunal: Lloc destinat als jutges per tal que administrin justcia i pronuncin sentncies.
Xenofbia: Prejudici etnocentrista que es desenvolupa a base de practicar lantagonisme, el
rebuig, la incomprensi, el recel i la fbia contra grups tnics diferents del propi. Hostilitat
contra persones que procedeixen daltres indrets, contra la seva cultura, els seus valors o
les seves tradicions.
84
BIBLIOGRAFIA COMENTADA
ALDERSON, J. (1992): Los Derechos Humanos y la policia. Ediciones del Consejo de Europa.
Text de referncia i comentaris sobre els drets humans, lorigen, la histria i promulgaci
de la Declaraci Universal, els continguts en relaci amb la professi de policia.
CURBET, J. (1981): Ltica de la policia. Barcelona. Direcci General de Seguretat Ciutadana.
Manual breu on es recullen els codis de conducta de lONU i la Declaraci 690 sobre la
policia del Consell dEuropa. Editat abans de la promulgaci de la Llei 2/86 de forces i
cossos de seguretat. Text en catal.
DIVERSOS AUTORS. Compilat per RICO, J. M. (1983): Policia i societat democrtica. Ministeri de
lInterior. Direcci de la Seguretat de lEstat.
Interessant llibre amb articles de diferents autors sobre la prospectiva de la professi de
policia, malgrat la data de la seva edici, els plantejaments encara sn vigents avui a
molts indrets de la comunitat internacional.
QUERALT, J. J. i JIMNEZ QUINTANA, E. (1989): Manual de Policia Judicial. Madrid, Ministeri de
Justcia.
Llibre de text destudiants per a unitats de policia judicial i tamb de futurs membres de la
carrera fiscal i judicial. Caldria una revisi actualitzada dels seus continguts.
85
ANNEXOS I MATERIAL DAUTOAVALUACI
Dins daquest document vost trobar:
Els documents annexos que amplien la informaci del seu manual, els quals es
troben referenciats al final de cada tema del manual de consulta.
Un qestionari dautoavaluaci final que vol servir com a eina per saber quin ha
estat el seu grau daprenentatge.
88
SUMARI
Art. 97:
Art. 103:
1. LAdministraci pblica serveix amb objectivitat els interessos generals i actua dacord
amb els principis deficcia, jerarquia, descentralitzaci i coordinaci, amb submissi
plena a la llei i al dret.
2. Els rgans de lAdministraci de lEstat sn creats, regits i coordinats dacord amb la
llei.
3. La llei regular lEstatut dels funcionaris pblics, laccs a la funci pblica dacord
amb els principis del mrit i de la capacitat, les peculiaritats de lexercici del seu dret a
la sindicaci, el sistema dincompatibilitats i les garanties per a la imparcialitat en le-
xercici de les seves funcions.
Art. 104:
1. Les forces i cossos de seguretat sota la dependncia del govern tenen per missi pro-
tegir el lliure exercici dels drets i de les llibertats i garantir la seguretat ciutadana.
2. Una llei orgnica en determinar les funcions, els seus principis bsics dactuaci i els
seus estatuts.
Algunes de les conclusions que sobtenen daquests captols permeten afirmar que la CE
atorga al Govern la responsabilitat de dirigir la poltica interior i lAdministraci, la qual
ha de vetllar pels interessos generals amb objectivitat. Les forces i cossos de seguretat
actuen, aix, sota la dependncia del Govern per protegir el lliure exercici dels drets i de
les llibertats aix com garantir la seguretat ciutadana.
91
ANNEX 2
El dia 26 de juny de 1945, a San Francisco, es va firmar la Carta de les Nacions Unides, que
va entrar en vigor el 24 doctubre de 1945. La Carta s linstrument jurdic que estableix i regu-
la lOrganitzaci de les Nacions Unides.
El carcter jurdic de la Carta s una novetat. Per una part s un tractat internacional i reuneix
totes les seves caracterstiques. Per altra part, pot ser entesa com una autntica Constituci, ja
que presenta les caracterstiques fins llavors reservades a les constitucions internes dels estats.
Lexpressi que la Carta t cos de tractat per nima de Constituci explica, resumeix i dna
a entendre les controvrsies jurdiques que ha provocat el seu estudi.
El prembul resumeix les finalitats, els propsits i els principis. Els propsits sn quatre:
93
Com a rgans subsidiaris shan creat diverses institucions entre les quals podem citar, per
exemple, lOficina de lAlt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR),
lOrganitzaci de les Nacions Unides per a lAlimentaci i lAgricultura (FAO), el Fons
Internacional de les Nacions Unides per a lAjuda Urgent als Infants (UNICEF).
94
ANNEX 3
Prembul
Considerant que el respecte a la dignitat inherent a tots els membres de la famlia humana i
als drets iguals i inalienables de cadascun constitueix el fonament de la llibertat, de la justcia
i de la pau del mn;
Considerant que del desconeixement i menyspreu dels drets humans, nhan derivat actes de
barbrie que revolten la conscincia de la humanitat, i que ladveniment en el futur dun mn
on les persones alliberades del terror i de la misria tinguin dret a parlar i a creure lliurement
ha esdevingut la ms alta aspiraci humana;
Considerant cosa essencial de protegir els drets humans amb un rgim de dret a fi que lsser
hum no es vegi obligat al capdavall a rebellar-se contra la tirania i lopressi;
Considerant que s tamb essencial de fomentar lestabliment de relacions amistoses entre les
nacions;
Considerant que en la Carta de les Nacions Unides els pobles han proclamat la seva fe en els
drets fonamentals de lsser hum, en la dignitat i en la vlua de la persona humana, en la
igualtat de drets dhomes i dones, i que shan demostrat disposats a afavorir el progrs social
i a instaurar unes millors condicions de vida dins duna ms gran llibertat;
Considerant que els estats membres shan comproms a assegurar, en cooperaci amb
lOrganitzaci de les Nacions Unides, el respecte universal i efectiu dels drets humans, de les
llibertats fonamentals;
LAssemblea General
Proclama aquesta Declaraci Universal dels Drets Humans com lideal com que tots els
pobles i totes les nacions han dassolir a fi que totes les persones i rgans de la societat, tenint
aquesta Declaraci sempre present a lesperit, sesforcin a promoure el respecte daquests
drets i daquestes llibertats mitjanant lensenyament i leducaci, i assegurar amb mesures
progressives dordre nacional i internacional el seu reconeixement i aplicaci universals i efec-
tius, tant per part dels estats membres com dels territoris que jurdicament en depenen.
Article 1
Tots els ssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Sn dotats de ra i de cons-
cincia, i els cal mantenir-se entre ells amb esperit de fraternitat.
95
Article 2
Qualsevol persona pot prevaler-se de tots els drets i de totes les llibertats que aquesta decla-
raci proclama, sense cap distinci de raa, de color, de sexe, de llengua, de religi, dopini
pblica o daltra mena, dorigen nacional o social, de fortuna, de naixement o de qualsevol
altra classe. Hom no far tampoc cap distinci fonamentada en lestatus poltic, administratiu
i internacional del pas o territori del qual depengui jurdicament la persona, tant si es tracta
dun pas o territori independent, com si est sota la tutela, encara que no sigui autnom o que
estigui sotms a qualsevol limitaci de sobirania.
Article 3
Tota persona t dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat.
Article 4
Cap persona no ha de ser sotmesa a esclavitud o servatge; lesclavitud i el trfic desclaus sn
prohibits en totes llurs formes.
Article 5
Cap persona no ser sotmesa a tortura ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants.
Article 6
Tothom i en tot lloc t dret al reconeixement de la prpia personalitat jurdica.
Article 7
Tothom s igual davant la llei i t dret dobtenir-ne la mateixa protecci contra qualsevol dis-
criminaci que violi aquesta declaraci contra tota provocaci a una discriminaci com
aquesta.
Article 8
Tota persona t dret a un recurs efectiu prop de les competents jurisdiccions nacionals, contra
aquells actes que violin els drets fonamentals reconeguts per la constituci o la llei.
Article 9
Ning no pot ser arrestat, detingut ni exiliat arbitrriament.
Article 10
Tota persona t dret, en rgim digualtat, que la seva causa sigui portada equitativament i
imparcialment en un tribunal independent i imparcial, el qual decidir tant sobre els seus
drets i les seves obligacions com sobre el fonament de tota acusaci adreada contra ella en
matria penal.
96
Article 11
1. Hom presumeix innocent tota persona acusada dun acte delictiu fins que la seva culpabi-
litat hagi estat establerta legalment en el curs dun procs pblic, en el qual totes les garan-
ties necessries per a la defensa hagin estat assegurades.
2. Ning no ser condemnat per accions o per omissions que quan foren comeses no consti-
tuen acte delictiu dacord amb el dret nacional i internacional. Tampoc no simposar cap
pena superior a la que era aplicable quan lacte delictiu fou coms.
Article 12
Ning no ser objecte dintromissions arbitrries en la seva vida privada ni en la de la seva
famlia, en el seu domicili ni en la seva correspondncia, ni datemptats contra la seva fama o
reputaci. Tota persona t dret a la protecci de la llei contra aquestes intromissions o aquests
atemptats.
Article 13
1. Tota persona t dret a circular i a escollir el seu lloc de residncia a linterior dun estat.
Article 14
1. En cas de persecuci, tota persona t dret a cercar asil i a beneficiar-sen en daltres pasos.
2. Aquest dret no podr sser invocat en cas de persecuci basada realment en un crim de
dret com, o actes contraris als principis i fins de les Nacions Unides.
Article 15
1. Tot individu t dret a una nacionalitat.
2. Ning no pot sser privat arbitrriament de la seva nacionalitat ni del dret a canviar de
nacionalitat.
Article 16
1. A partir de ledat nbil, lhome i la dona, sense cap restricci per ra de raa, nacionalitat
o religi, tenen dret a casar-se i a fundar una famlia. Ambds tenen drets iguals al matri-
moni, durant el matrimoni i en el moment de la seva dissoluci.
2. El matrimoni noms pot realitzar-se amb el consentiment lliure i ple dels futurs esposos.
97
Article 17
1. Tota persona, individualment i collectiva, t dret a la propietat.
Article 18
Tota persona t dret a la llibertat de pensament, de conscincia i de religi; aquest dret com-
porta la llibertat de canviar de religi o de convicci i la de manifestar-les individualment o en
com, en pblic i en privat, mitjanant lensenyament, la predicaci, el culte i lacompliment
de ritus.
Article 19
Tot individu t dret a la llibertat dopini i dexpressi; aix comporta el dret a no sser inquie-
tat per causa de les opinions i el de cercar, rebre o difondre les informacions i les idees per
qualsevol mitj dexpressi i sense consideraci de fronteres.
Article 20
1. Tota persona t dret a la llibertat de reuni i dassociaci pacfiques.
Article 21
1. Tothom t dret a prendre part en la direcci dels afers pblics del seu pas, sigui directa-
ment, sigui per mitj de representants elegits lliurement.
2. Tota persona t dret a accedir a les funcions pbliques del pas en condicions digualtat.
3. La voluntat del poble s el fonament de lautoritat dels poders pblics; aquesta voluntat ha
dexpressar-se mitjanant eleccions sinceres que cal celebrar peridicament per sufragi
universal igual i secret, o seguint qualsevol procediment equivalent que asseguri la lliber-
tat del vot.
Article 22
Tota persona, com a membre de la societat, t dret a la seguretat social; t la facultat dobte-
nir la satisfacci dels drets econmics socials i culturals indispensables a la seva dignitat i al
lliure desenvolupament de la seva personalitat, per lesfor nacional i la cooperaci interna-
cional, segons lorganitzaci i els recursos de cada pas.
Article 23
1. Tota persona t dret al treball, a la lliure elecci del seu treball i a la protecci contra la des-
ocupaci.
2. Tothom t dret, sense cap discriminaci, a igual salari per igual treball.
98
3. Tothom que treballa t dret a una remuneraci equitativa i satisfactria que asseguri per a
ell i per a la seva famlia una existncia conforme amb la dignitat humana, completada, si
cal, amb els altres mitjans de protecci social.
4. Tota persona t dret, unint-se amb daltres, a fundar sindicats i a afiliar-shi per a la defen-
sa dels propis interessos.
Article 24
Tota persona t dret al descans i al lleure i, particularment, a una limitaci raonable de la jor-
nada de treball i a vacances peridiques pagades.
Article 25
1. Tota persona t dret a un nivell de vida que asseguri la seva salut, el seu benestar i els de
la seva famlia, especialment quant a alimentaci, a vestit, a habitatge, a atenci mdica i
als necessaris serveis socials; tota persona t dret a la seguretat en cas de desocupaci,
malaltia, invalidesa, vidutat, vellesa o en daltres casos de prdua dels mitjans de subsis-
tncia a causa de circumstncies independents de la seva voluntat.
2. La maternitat i la infantesa tenen dret a una ajuda i a una assistncia especials. Tot infant,
nascut en el matrimoni o fora dell, frueix digual protecci social.
Article 26
1. Tota persona t dret a leducaci. Leducaci ser gratuta, si ms no en el grau elemental
i fonamental. Lensenyament elemental s obligatori. Cal que lensenyament tcnic i pro-
fessional sigui generalitzat, i que sobri a tothom laccs als estudis superiors amb plena
igualtat per a tots amb atenci al mrit de cadasc.
3. El pare i la mare tenen, amb prioritat, dret a escollir la classe deducaci de llurs fills.
Article 27
1. Tota persona t dret a prendre part lliurement en la vida cultural de la comunitat, a fruir de
les arts i a participar del progrs cientfic i dels beneficis que en resultin.
2. Qualsevol persona t dret a la protecci dels interessos morals i materials derivats de les
produccions cientfiques, literries i artstiques de qu sigui autor.
Article 28
Tota persona t dret que regni en el medi social i internacional un ordre que permeti dassolir
amb plena eficcia els drets i les llibertats enunciats en aquesta declaraci.
99
Article 29
1. Tota persona t dret a uns deures envers la comunitat en la qual, noms, li s possible el
lliure i ple desplegament de la personalitat.
2. En lexercici dels drets i en el gaudi de les llibertats ning no est sotms sin a les limita-
cions establertes en la llei, exclusivament a fi dassegurar el reconeixement i el respecte dels
drets i de les llibertats alienes, i a fi de satisfer les justes exigncies de la moral, de lordre
pblic i del benestar general en una societat democrtica.
3. Aquests deures i aquestes llibertats mai no podran sser exercits contra els fins i els princi-
pis de les Nacions Unides.
Article 30
Cap disposici daquesta declaraci no pot sser interpretada en el sentit que un estat, un grup
o un individu tinguin dret a lliurar-se a una activitat o a cometre un acte encaminat a la des-
trucci dels drets i les llibertats que shi enuncien.
100
ANNEX 4
ELS PRINCIPIS DE SIR RIBERT PEEL SOBRE LA POLICIA METROPOLITANA DE LONDRES (1829)
Per la seva importncia histrica i per la vigncia que encara avui tenen alguns dells (malgrat
que ha passat ms dun segle i mig) els transcrivim ntegrament a continuaci:
Prevenir el delicte i el desordre abans de reprimir-los per la fora militar i per la severitat
de les penes previstes en la llei.
No perdre mai de vista que si la policia vol ser capa de complir amb les seves funcions i
les seves obligacions s necessari que els ciutadans aprovin la seva existncia, els seus actes
i la seva conducta i que la policia sigui capa de guanyar-se i conservar el respecte dels
ciutadans.
No oblidar mai que com ms gran sigui la collaboraci de la ciutadania, menys necess-
ries seran la fora fsica i la coacci per aconseguir els objectius de la policia.
Obtenir i conservar laprovaci de la ciutadania, sense anullar lopini pblica per ser-
vint sempre de manera absolutament imparcial la llei, amb total independncia de la pol-
tica i sense preocupar-se de la justcia o de la injustcia de fons de les distintes lleis; pro-
posant els seus serveis i amistat a tots els ciutadans, sense tenir en compte la seva riquesa
ni condici social, sent corts i amigable i no dubtant a sacrificar-se quan es tracti de pro-
tegir i preservar la vida.
Utilitzar nicament la fora fsica en cas que la persuasi, els consells i les advertncies
hagin resultat ineficaces per assegurar el respecte a la llei o el restabliment de lordre; si es
dna el cas, no utilitzar ms que la mnima fora fsica necessria per assolir els objectius
de la policia.
Mantenir sempre amb la ciutadania les relacions que permetin concretar la tradici hist-
rica segons la qual els policies sn els ciutadans i els ciutadans la policia: els policies no
sn ms que membres de la ciutadania pagats per ocupar-se, a temps complet, del benes-
tar de la comunitat, de la funci que incumbeix a cada ciutad.
No perdre mai de vista la necessitat dajustar-se estrictament a les funcions prpies de la
policia i abstenir-se dusurpar, encara que noms sigui en aparena, els poders del poder
judicial per venjar els individus o lEstat ni per jutjar autoritriament la culpabilitat i casti-
gar els culpables.
101
ANNEX 5
CODI DE CONDUCTA PER A FUNCIONARIS ENCARREGATS DE FER COMPLIR LA LLEI ELABORAT PER LES
NACIONS UNIDES
Lassemblea general
Considerant que, dacord amb els principis proclamats a la Carta de les Nacions Unides, el
reconeixement de la dignitat inherent i dels drets iguals i inalienables de tots els membres de
la famlia humana s la base de la llibertat, la justcia i la pau al mn;
Recordant, en particular, els drets i les llibertats proclamades a la Declaraci Universal de Drets
Humans i al Pacte Internacional de Drets Civils i Poltics;
Recordant la Convenci sobre la Protecci de totes les Persones contra la Tortura i altres
Sancions o Tractaments Cruels, Inhumans i Degradants, aprovada per lAssemblea general a
la seva resoluci 3452, de 9 de desembre de 1975;
Conscient que la natura de les funcions dexecuci de la llei i la forma amb qu aquestes se-
xecuten tenen una repercussi directa sobre la qualitat de la vida dels individus i de la socie-
tat en conjunt;
Conscient de les difcils tasques que els funcionaris encarregats de fer complir la llei duen a
terme conscienciosament i digna, dacord amb els principis dels drets humans;
Conscient, no obstant aix, de les possibilitats dabs que comporta lexercici daquestes tas-
ques difcils;
Reconeixent que lestabliment dun codi de conducta per a funcionaris encarregats de fer com-
plir la llei s tan sols una de les diverses mesures importants per a proporcionar als ciutadans
servits pels agents lexecuci de la llei la protecci de tots els seus drets i interessos, i
Conscient que existeixen altres principis importants i requisits previs per a lacompliment huma-
nitari de les funcions dexecuci de la llei, com ara:
a) Que, de la mateixa manera que tots els organismes de justcia penal, tot rgan dexecuci de
la llei ha dsser representatiu de la comunitat en conjunt, obeir-la i respondre davant della.
b) Que el manteniment efectiu de normes tiques entre els funcionaris encarregats de fer com-
plir la llei depn de lexistncia dun sistema de lleis ben concebut, acceptat popularment i
humanitari.
c) Que tot funcionari encarregat de fer complir la llei forma part del sistema de justcia penal,
lobjectiu del qual consisteix a prevenir el delicte i lluitar contra la delinqncia, la conduc-
ta de cada funcionari del sistema repercuteix en el sistema en la seva totalitat.
103
d) Que tot organisme dexecuci de la llei, en compliment de la primera norma de tota pro-
fessi, t el deure de lautodisciplina dacord amb els principis i les normes previstos en
aquest Codi, i que tots els actes dels funcionaris encarregats de fer complir la llei han de
respondre a la investigaci pblica, tant si s exercida per una justa examinadora com per
un ministeri, una fiscalia, un sndic de greuges, un comit de ciutadans o qualsevol altre
rgan examinador.
e) Que les normes en si manquen de valor prctic, llevat que el seu contingut i significat, mit-
janant leducaci i la capacitaci, i mitjanant vigilncia, passin a formar part del credo
de tot funcionari encarregat de fer complir la llei.
Aprova el Codi de conducta per a funcionaris encarregats de fer complir la llei, redactat pel
Comit de Prevenci del Delicte i Lluita contra la Delinqncia en el seu quart perode de ses-
sions, per tal que serveixi de conjunt de principis per a la seva observaci per part dels fun-
cionaris de totes les nacions encarregats de fer complir la llei.
1. Els funcionaris encarregats de fer complir la llei sempre han de complir els deures que els
imposa la llei, servint la seva comunitat i protegint totes les persones contra actes illegals,
responent a lalt grau de responsabilitat exigit per la seva professi.
Comentari:
a) Lexpressi funcionari encarregat de fer complir la llei inclou tots els agents de la llei,
ja siguin nomenats o elegits, que exerceixin funcions de policia, especialment les facul-
tats darrest i detenci.
b) Als pasos on les funcions de policia les exerceixen autoritats militars, siguin uniforma-
des o no, o forces de seguretat de lEstat, es considerar que la definici de funciona-
ris encarregats de fer complir la llei comprn tots els funcionaris daquest servei.
d) Aquesta disposici obeeix al propsit dabraar no tan sols tots els actes violents, de
depredaci o nocius, sin de comprendre tota la gamma de prohibicions previstes a la
legislaci penal. Sestn a la conducta de persones que no poden incrrer en la res-
ponsabilitat penal.
2. En lacompliment de les seves tasques, els funcionaris encarregats de fer complir la llei han
de respectar i protegir la dignitat humana i mantenir i defensar els drets humans de totes les
persones.
Comentaris:
a) Els drets humans en qesti necessiten del dret nacional i internacional. En virtut del dret
internacional, els drets humans estan garantits per la Declaraci Universal dels Drets
Humans, el Pacte Internacional de Drets Civils i Poltics, la Convenci sobre la Protecci
de totes les Persones contra la Tortura i altres Sancions o Tractaments Cruels, Inhumans
i Degradants, la Convenci de les Nacions Unides sobre lEliminaci de totes les Formes
104
de Discriminaci Racial, la Convenci Internacional sobre la Repressi i el Cstig del
Crim dApartheid, les Regles mnimes per al tractament dels reclusos, la Convenci de
Viena sobre relacions consulars i altres instruments internacionals.
b) En els comentaris dels diferents pasos sobre aquesta disposici shan de precisar les
disposicions regionals i nacionals en les quals sidentifiquen aquests drets.
3. Els funcionaris encarregats de fer complir la llei mai no han demprar ms fora de la neces-
sria per a lacompliment de les seves tasques.
Comentari:
a) En aquesta disposici safirma que ls de la fora per part dels funcionaris encarregats
de fer complir la llei ha dsser excepcional.
b) Encara que aix comporti que els funcionaris encarregats de fer complir la llei poden
sser autoritzats a emprar el grau de fora que sigui raonable segons les circumstncies
per prevenir el delicte o per efectuar la detenci legal dels delinqents o dels que se
suposa que ho sn o per ajudar a efectuar-la , no s tolerable cap grau de fora que
ultrapassi el que s essencial per a aquestes finalitats.
c) El dret nacional limita ordinriament ls de la fora per part dels funcionaris encarre-
gats de fer complir la llei, dacord amb un principi de proporcionalitat, sha dentendre
que aquests principis nacionals de proporcionalitat han de ser respectats en la interpre-
taci daquesta disposici. Tanmateix, mai sha dinterpretar que aquesta disposici
autoritza ls dun grau de fora desproporcionat a lobjectiu legtim que sha dobtenir.
4. Les qestions de carcter confidencial de les quals tinguin coneixement els funcionaris
encarregats de fer complir la llei shan de mantenir en secret, llevat que el compliment del
deure o les necessitats de la justcia exigeixin el contrari.
Comentari:
A causa de la natura de les seves funcions, els funcionaris encarregats de fer complir la llei
obtenen informaci que pot redundar en perjudici dels interessos, especialment la reputa-
ci, daltri. Per llei, aquesta informaci pot emprar-se noms per al curs de les actuacions
judicials. Qualsevol revelaci que no obeeixi al compliment de les funcions o que no res-
pongui a les necessitats de la justcia s imprpia.
5. Cap funcionari encarregat de fer complir la llei no pot infligir, instigar o tolerar cap acte de tor-
tura o altres tractes o penes cruels, inhumanes o degradants; de la mateixa manera, cap fun-
cionari encarregat de fer complir la llei no pot invocar circumstncies especials, com estat de
guerra o amenaa de guerra, inestabilitat poltica interna o qualsevol altra emergncia pbli-
ca com a justificaci de la tortura o altres tractes o penes cruels, inhumanes o degradants.
Comentari:
105
Tot acte daquesta natura constitueix una ofensa a la dignitat humana i ha de ser con-
demnat com a violaci dels propsits de la Carta de les Nacions Unides i dels drets
humans i les llibertats fonamentals proclamades a la Declaraci Universal dels Drets
Humans i en altres instruments internacionals de drets humans.
c) Els termes tractes o penes cruels, inhumanes o degradants no han estat definits per
lAssemblea General, per sha dinterpretar que estenen la protecci ms mplia pos-
sible contra tot abs, ja sigui fsic o mental.
d) Lobjecte daquesta disposici s que comprengui totes les persones que participen dal-
guna manera en els actes als quals es refereix.
6. Els funcionaris encarregats de fer complir la llei que tinguin sota la seva custdia persones
que necessitin atenci mdica han daconseguir aquesta atenci i prendre mesures imme-
diates per satisfer les necessitats de la persona sota custdia.
Comentari:
a) Lexpressi atenci mdica es refereix als serveis que presta qualsevol tipus de perso-
nal mdic, inclosos els metges en exercici inscrits al collegi respectiu i el personal para-
mdic. Encara que s probable que a la prctica, el personal mdic esmentat estigui
adscrit als rgans dexecuci de la llei, sha dentendre que, dacord amb aquesta dis-
posici, els funcionaris encarregats de fer complir la llei hauran de tenir en compte lo-
pini de personal mdic ali als rgans dexecuci de la llei. Aix pressuposa que la
persona en qesti t accs a atenci mdica prestada per un altre personal, dhuc el
seu propi metge particular.
b) Tot el personal mdic ha dactuar dacord amb els principis de ltica mdica.
7. Els funcionaris encarregats de fer complir la llei shan dabstenir de tots els actes de corrup-
ci, oposar-shi vigorosament i combatrels.
Comentari:
b) Encara que la definici de corrupci ha danar lligada al dret nacional, sha dentendre
que comprn fer o ometre quelcom, en el compliment de les funcions o amb motiu da-
106
questes, en virtut dobsequis, promeses o estmuls illegtims, exigits o acceptats, o re-
brels, indegudament, una vegada realitzat o oms lacte.
8. Els funcionaris encarregats de fer complir la llei han dimpedir tota violaci daquest Codi, i
oposar-shi vigorosament mitjanant ladopci de totes les mesures adequades que estiguin
al seu abast. Quan shagin produt violacions o es pugui preveure que succeiran, els funcio-
naris encarregats de fer complir la llei han de comunicar la qesti als seus superiors imme-
diats o adoptar qualsevol altra mesura lcita que estigui al seu abast, dhuc, si fos necessa-
ri, ha dassenyalar la qesti a qualsevol organisme que tingui atribucions examinadores o
correctives.
Comentari:
a) Aquesta disposici t per objecte mantenir lequilibri entre la necessitat que hi hagi dis-
ciplina interna en lorganisme del qual depengui principalment la seguretat pblica i la
dafrontar les violacions dels drets humans bsics. Els funcionaris encarregats de fer
complir la llei han dinformar de tota violaci els seus superiors immediats i adoptar
mesures legals sense acudir-hi abans, tan sols si no es disposa daltres possibilitats de
rectificaci.
c) Encara que a la majoria dels pasos els organismes daquest tipus han estat creats per
llei, es pot considerar que en alguns pasos els mitjans dinformaci compleixen les fun-
cions anlogues pel que fa a lexamen de reclamacions, de manera que seria justificat
que un funcionari encarregat de fer complir la llei, per prpia iniciativa, poss en conei-
xement del pblic la informaci que t a labast acudint a aquests mitjans, com a ltim
recurs i dacord amb les lleis i els costums del pas de qu es tracts.
9. El funcionari encarregat de fer complir la llei que, tot i observant les obligacions daquest
Codi, ultrapassi els lmits de la llei per una avaluaci errnia, per honrada i conscient, tin-
dr dret a tota la protecci que proporciona la legislaci nacional.
10. El funcionari encarregat de fer complir la llei que observi les disposicions daquest Codi
mereix el respecte, el suport total i la collaboraci de la comunitat i de lorganisme dexe-
cuci de la llei en el qual presta els seus serveis, aix com el suport dels altres funcionaris
encarregats de fer complir la llei.
107
ANNEX 6
Resoluci 690 (1979), relativa a la declaraci sobre la policia, aprovada per lAssemblea
Parlamentria del Consell dEuropa el 8 de maig de 1975.
LASSEMBLEA
1. Considerant que el ple exercici dels drets humans i de les llibertats fonamentals, garantits
pel Conveni Europeu de Drets Humans i altres textos legals nacionals i internacionals, supo-
sa necessriament lexistncia duna societat pacfica que gaudeix de lordre i de la segu-
retat pblica;
2. Considerant que, pel que fa a aix, la policia t un paper essencial en tots els estats mem-
bres, que sovint se li demana que intervingui en condicions perilloses per als seus agents i
que les seves tasques resulten encara ms complicades pel fet que les regles de conducta
no estan definides amb prou precisi;
3. Considerant que els membres de les forces de policia que han coms violacions dels drets
humans en lexercici de les seves funcions i els que han pertangut a un cos de policia dis-
solt a causa dels seus mtodes inhumans no han dsser empleats com a funcionaris de
policia;
4. Considerant que el sistema europeu de protecci dels drets humans quedaria reforat si es
proposessin a la policia regles de deontologia que tinguessin en compte els drets humans
i les llibertats fonamentals;
5. Considerant desitjable que els funcionaris de policia es beneficin del suport actiu, tant
moral com material, de la comunitat en la qual exerceixen les seves funcions;
6. Considerant que els funcionaris de policia han de gaudir dun estatut i duns drets compa-
rables als dels funcionaris de lEstat, i
8. Adopta la declaraci segent sobre la policia, que forma part integrant daquesta Reso-
luci.
9. Demana a la seva comissi encarregada de les relacions amb els parlaments nacionals i el
pblic, a la seva Comissi de Qestions Jurdiques o al secretari general del Consell dEuro-
pa que donin a la declaraci la mxima publicitat.
109
DECLARACI SOBRE LA POLICIA
Les parts A i B de la declaraci sapliquen a totes les persones i organitzacions, incloent-hi els
serveis secrets, la policia militar, les forces armades o milcies que assumeixin funcions de poli-
cia, que siguin encarregades de fer respectar la llei, defectuar investigacions i dassegurar
lordre pblic i la seguretat de lEstat.
A. Deontologia
1. Incumbeix a tot funcionari de policia complir els deures que li confereix la llei protegint els
seus conciutadans i la collectivitat contra les violncies, els atacs a la propietat i altres
actes perjudicials definits per la llei.
3. Les execucions sumries, la tortura i les altres penes o tractaments inhumans o degradants
queden prohibits en qualsevol circumstncia.
6. Si no sha de tmer cap perjudici greu i immediat o irreparable, sha desforar per evitar
les conseqncies daquestes violacions o la seva repetici, i avisar els seus superiors. Si
aquesta mesura no tingus resultat, ha de poder informar-ne a una autoritat superior.
7. No sha dadoptar cap mesura penal o disciplinria contra un funcionari de policia que
shagi negat a executar una ordre illegal.
9. Tot funcionari de policia s personalment responsable del seus actes o omissions que hagi
ordenat i que siguin illegals.
10. La via jerrquica ha dsser clarament establerta. Sempre ha dsser possible dirigir-se al
superior responsable dels actes o omissions dun funcionari de policia.
11. La legislaci ha de preveure un sistema de garantia i de recursos legals contra els perju-
dicis que pugin resultar de les activitats de la policia.
12. En lexercici de les seves funcions, el funcionari de policia ha dactuar amb la decisi
necessria sense recrrer mai a la fora, ms enll del que s responsable, per dur a
terme una escomesa exigida o autoritzada per la llei.
110
13. Cal donar als funcionaris de policia instruccions clares i precises sobre la manera i les cir-
cumstncies en les quals ha de fer s de les seves armes.
14. Un funcionari de policia que custodi una persona lestat de la qual necessita cures mdi-
ques ha de fer una crida al personal mdic i, si sescau, prendre mesures per protegir la
vida i la salut daquesta persona. Sha dajustar a les instruccions dels metges i altres
membres qualificats del personal sanitari si aquests estimen que un detingut ha dsser
sotms a vigilncia mdica.
15. Un funcionari de policia ha de mantenir secret sobre totes les qestions de carcter con-
fidencial de les quals tingui coneixement, llevat que lexercici de les seves funcions o les
disposicions de la llei li ordenin actuar duna altra manera.
16. Tot funcionari de policia que sajusti a les disposicions daquesta declaraci t dret al
suport actiu, tant moral com material, de la collectivitat en la qual exerceix les seves fun-
cions.
1. Estatut
1. Les forces de policia constitueixen un servei pblic creat per la llei i encarregat del man-
teniment de lordre i de lampliaci de la llei.
5. El funcionari de policia t el dret a una remuneraci justa, tenint en compte alguns factors
particulars, com ara la importncia dels riscos i les responsabilitats, aix com la irregula-
ritat dels horaris de treball.
Establir qualsevol acci judicial a favor dun funcionari o dun grup de funcionaris de
policia.
111
8. Per a un funcionari de policia, el fet destar afiliat a una organitzaci professional o de
participar en les seves activitats no li ha dsser perjudicial.
9. En el curs duna acci disciplinria o penal exercitada contra ell, un funcionari de policia
t dret a sser escoltat i defensat per un advocat. La decisi ha dsser presa en un ter-
mini raonable. Tamb ha de poder sollicitar lassistncia de lorganitzaci professional a
la qual pertany.
10. Un funcionari de policia que s objecte duna mesura disciplinria o duna sanci penal
t dret a recrrer a un organisme independent i imparcial o a un tribunal.
11. Davant dels tribunals, un funcionari de policia gaudeix dels mateixos drets que tots els
altres ciutadans.
2. Les disposicions del Quart Conveni de Ginebra de 12 dagost de 1949, relatives a la pro-
tecci de persones civils en temps de guerra, sn aplicables a la policia civil.
Prestar el seu concurs a laplicaci de mesures que tinguin per objectiu emprar la po-
blaci amb finalitats militars i en la custdia dinstallacions militars.
6. Durant locupaci o quan aquesta acabi, un funcionari de policia no pot mai ser objec-
te de sanci penal o disciplinria per haver executat de bona fe les ordres duna autori-
tat considerada competent, sempre que lexecuci de lordre incumbs normalment la
policia.
112
D. Recomanaci
Recomanaci 858 (1979), relativa a la declaraci sobre la policia, aprovada per lAssemblea
Parlamentria del Consell dEuropa, adoptada el 8 de maig de 1979.
LAssemblea
1. Referint-se a la Resoluci 690 (1979) i a la declaraci sobre la policia, que sadjunta aqu.
2. Recomana al Comit de Ministres que convidi els governs dels estats membres a aportar
tot el seu suport a la declaraci i a lacci expressada en la resoluci esmentada.
113
ANNEX 7
b) Actuar, en el compliment de les seves funcions, amb imparcialitat i amb una total neu-
tralitat poltica i, en conseqncia, sense cap discriminaci per ra de raa, religi o opi-
ni.
c) Actuar amb integritat i dignitat. En particular, han dabstenir-se de realizar qualsevol acte
de corrupci i oposar-shi amb resoluci.
b) Observar en tot moment un tracte correcte i acurat en les relacions amb els ciutadans,
als quals han dauxiliar i protegir, sempre que les circumstncies ho aconsellin o sels
requereixi que ho facin. En totes les intervencions, han de proporcionar informaci acu-
rada i tan mplia com sigui possible, sobre les causes i la finalitat daquestes.
c) En lexercici de les seves funcions han dactuar amb la decisi necessria i sense demo-
ra quan daix depengui evitar un dany greu, immediat i irreparable, regint-se en fer-ho
pels principis de congruncia, oportunitat i proporcionalitat en la utilitzaci dels mitjans
al seu abast.
d) Solament han dutilitzar les armes en les situacions en qu existeixi un risc racionalment
greu per a la seva vida, la seva integritat fsica o la de terceres persones, o en aquelles
circumstncies que puguin suposar un greu risc per a la seguretat ciutadana i de con-
formitat amb els principis a qu es refereix lapartat anterior.
b) Han de vetllar per la vida i la integritat fsica de les persones detingudes o que estiguin
sota la seva custdia i han de respectar lhonor i la dignitat de les persones.
115
c) Han de donar compliment i observar acuradament els trmits, terminis i requisits exigits
per lordenament jurdic quan es procedeixi a la detenci duna persona.
4. Dedicaci professional:
Han de portar a terme les seves funcions amb total dedicaci, i han dintervenir sempre, en
qualsevol moment, es trobin o no de servei, en defensa de la llei i de la seguretat ciutadana.
5. Secret professional:
Han de mantenir rigors secret professional pel que fa a totes les informacions que coneguin
per ra o amb ocasi del desenvolupament de les seves funcions. No estan obligats a donar
a conixer les seves fonts dinformaci, excepte que lexercici de les seves funcions o les dis-
posicions de la llei els imposin actuar duna altra manera.
6. Responsabilitat:
Sn responsables personalment i directament dels actes que en la seva actuaci professional
portin a terme, infringint o vulnerant les normes legals, aix com les reglamentries, que regei-
xin la seva professi i els principis abans esmentats, sense perjudici de la responsabilitat patri-
monial que pugui correspondre a les administracions pbliques per aquestes.
116
ANNEX 8
1. Normes internacionals
La Declaraci Universal dels Drets Humans de 1948.
Reial Decret 884/1989, de 14 de juliol, pel qual saprova el Reglament del rgim discipli-
nar del Cos Nacional de Policia.
Llei orgnica 11/1991, de 17 de juny, que regula el Rgim disciplinari de la Gurdia Civil.
4.1. Catalunya
Llei 19/1983, de 14 de juliol, per la qual es crea la Policia Autonmica de la Generalitat
de Catalunya.
117
Llei 10/1984, de 5 de mar, de coordinaci de les policies locals de Catalunya.
Llei 16/91, de 10 de juliol, de les policies locals de Catalunya (aquesta llei deroga lante-
rior 10/84).
4.3. Navarra
Llei Foral 1/1987, de 13 de febrer, de Cossos de Policia de Navarra.
118
ANNEX 9
Des de lany 1948, la preocupaci de les Nacions Unides per evitar fins on sigui possible la
tortura ha estat constant. Tant s aix que hi ha una gran quantitat de documents que tracten
el tema; entre els principals tenim:
Les Regles mnimes per al tractament dels reclusos van ser adoptades pel Primer Congrs
de les Nacions Unides sobre Prevenci del Delicte i Tractament del Delinqent, que tingu
lloc a Ginebra lany 1955. En el punt 31 hi diu:
Les penes corporals, el tancament en cella fosca i tota sanci cruel, inhumana o degra-
dant queden completament prohibides com a sancions disciplinries.
Tot acte daquesta natura constitueix una ofensa a la dignitat humana i ha de ser orde-
nat com una violaci dels propsits de la carta de les Nacions Unides i dels drets
humans i les llibertats fonamentals proclamats en la Declaraci Universal dels Drets Hu-
mans.
Cap funcionari encarregat de fer complir la llei pot infligir, instigar o tolerar cap acte de
tortura o altres tractes o penes cruels, inhumanes i/o degradants, ni invocar lordre dun
superior o circumstncies especials, com estat de guerra o amenaa de guerra, amena-
a a la seguretat nacional, inestabilitat poltica interna o qualsevol altra emergncia
pblica, com a justificaci de la tortura o altres tractes o penes cruels, inhumanes o de-
gradants.
Sovint ens preguntem qu sha dentendre per tractes o penes cruels, inhumanes o degra-
dants. Aquest punt queda tan clar en lapartat c) del comentari oficial de lart. 5 que no
s necessari cap altre comentari:
119
c) El terme tractes o penes cruels, inhumanes o degradants no ha estat definit per
lAssemblea General, per sha dinterpretar que estn la protecci ms mplia possible
contra tot abs, ja sigui fsic o mental.
LAssemblea General, alarmada pel fet que no s infreqent que membres de la professi
medica o altres membres del personal de salut es dediquin a activitats que resultin difcils de
conciliar amb ltica mdica, va dictar els Principis dtica mdica aplicables a la funci del
personal de salut, especialment dels metges, en la protecci de persones presoneres i detin-
gudes contra la tortura i altres tractes o penes cruels, inhumanes o degradants.
El 10 de desembre de 1984 saprova, a Nova York, la Convenci contra la tortura i altres trac-
tes o penes cruels, inhumanes o degradants. En lart. 1 es defineix el que sentn per tortura,
que dna una protecci ms mplia del que deia la Declaraci de 1975. La definici s ms
completa, per aquest motiu la transcrivim sencera:
1. A lefecte daquesta Convenci, sentn pel terme tortura tot acte pel qual sinfligei-
xi intencionalment a una persona dolors o patiments greus, ja siguin fsics o mentals,
amb la finalitat dobtenir della o dun tercer informaci o una confessi, de castigar-la
per un acte que hagi coms, o se sospiti que ha coms, o dintimidar o coaccionar
aquesta persona o altres, o per qualsevol ra basada en qualsevol tipus de discrimina-
ci, quan aquests dolors o patiments siguin inflingits per un funcionari pblic o altra per-
sona en lexercici de funcions pbliques, a instigaci seva o amb el seu consentiment o
aquiescncia. No es considere tortura els dolors o patiments que siguin conseqncia
nicament de sancions legtimes, o que li siguin inherents o incidentals.
1. Aquest article sha dentendre sense perjudici de qualsevol instrument internacional o
legislaci nacional que contingui o pugui contenir disposicions de major abast.
Tenint en compte lespecial protecci de qu han de gaudir els menors, detallem part del
punt nmero 67 de les Regles de les Nacions Unides per a la protecci dels menors privats
de llibertat:
120
Estan estrictament prohibides totes les mesures disciplinries que constitueixin un tracte
cruel, inhum o degradant, inclosos els cstigs corporals, el confinament en cella fosca
i les penes dallament o de cella solitria, aix com qualsevol altra sanci que pugui
posar en perill la salut fsica o mental del menor. Estan prohibides, sigui quina sigui la
seva finalitat, la reducci daliments i la restricci o negaci de contacte amb familiars.
121
ANNEX 10
A Espanya ha estat el poder judicial, i ms concretament la jurisprudncia, els que han deter-
minat els principis que han de regir la utilitzaci de la fora i de larma de foc per part dels
agents de policia, a fora de sentncies del Tribunal Suprem en fallar sobre casos que ja resul-
ten famosos. Vegem-ho:
La sentncia de 18/1/82 (el cas daquell noi que va resultar mort pels trets de dos policies quan
fugia pels teulats desprs de visitar la seva xicota damagat i ser confs per un lladre pel mateix
pare de la noia, que va donar lavs a la policia), al seu considerant central sost que lAd-
ministraci pblica ha destar sempre regida per criteris de congruncia, oportunitat i propor-
cionalitat.
La sentncia de 28-1-86 (una persona morta a trets per la policia en no parar-se en un con-
trol) estableix que ls lcit de les armes de foc per part de la policia requereix duna situaci
de perill real i imminent per a la vida..., parla de mesura desproporcionada i excessiva i fa
referncia als principis doportunitat i congruncia.
Aquestes dues sentncies (anteriors ambdues a la LOFCS) i altres que fan referncia als
mateixos principis sn les que han contribut que la LOFCS adopti els principis de congrun-
cia, oportunitat i proporcionalitat referits a la utilitzaci de la fora i de les armes de foc en lar-
ticle 5.2 c) i d).
Congruncia:
Tamb denominat per algun autor Principi didonetat, obliga el policia a escollir entre els
diferents mitjans que la llei li reconeix com aplicables el ms indicat per a cada situaci.
Davant lescarida i concisa explicaci daquest primer principi, a qualsevol dels nostres esti-
mats policies lassalta automticament la pregunta del mili: on, a quin escrit, reglament o
ordre sem diu quin s el mitj que haig dutilitzar, el ms idoni per a cada cas? La resposta
tamb s la del mili: enlloc. No existeix cap norma jurdica que baixi a aquest nivell, que pre-
tengui indicar quin mitj s el ms apropiat en cada cas. Ni les ordres o instruccions pre-
sumptament ms concretes impartides pel Ministeri de lInterior. Es limiten a repetir el que diu
la LOFCS (congruncia, oportunitat i proporcionalitat).
La jurisprudncia sobre el tema s abundant, per cap sentncia entra en el detall del que
shauria dhaver fet, bviament. Les variables que incideixen en el desenvolupament de qual-
sevol situaci en qu pot veures involucrat un policia al seu treball sn tantes que impossibili-
ten el seu tractament teric sistematitzat.
El que s que pot fer-se, i cap aix anem, s analitzar els casos extrems, que en principi semblen de
resoluci bvia per a tothom. Lexperincia demostra que aquesta presumpta obvietat no ho s tant.
Les persecucions en vehicle sempre sn perilloses. Els policies haurien de valorar amb molta
prudncia quan val la pena iniciar una persecuci i quan cal abandonar-la. La sensatesa sha
dimposar.
123
Oportunitat:
Es tracta que a vegades el mitj idoni no t per qu ser utilitzat en una circumstncia concre-
ta. No necessriament.
A la jurisprudncia trobem sentncies que condemnen agents de policia per haver disparat (en
alguns casos amb resultats mortals) contra alg que els amenaava amb un ganivet amb l-
nica intenci dintimidar-los, per poder fugir. En algun daquests casos lagent no ha disparat
per salvar la seva vida (amb apartar-se era ms que suficient per evitar haver de disparar), sin
perqu lofenia greument el fet que alg lamenacs amb un ganivet i sabia on trobar-lo si
fugia.
Sha de recordar que al nostre pas est abolida la pena de mort (art. 15 CE) i que cap delic-
te, per greu que pugui semblar, mereix aquesta pena. En aquests casos (com en altres de mal-
tractaments), el policia sexcedeix en les seves funcions i realitza les de jutge i botx al mateix
temps.
Proporcionalitat:
Aquest principi obliga el policia a aplicar la fora de manera proporcionada a lagressi pati-
da per una tercera persona o pel mateix agent. En altres paraules, a causar el mnim dany
necessari per restablir lordre pertorbat, atenint-se sempre al principi de causar les mnimes
lesions possibles.
Resten per a la histria negra conceptes policials que permetien que lagent uss les armes
prcticament per caprici. Potser, ms que de conceptes policials, shauria de parlar duna
certa manera de concebre la convivncia anys enrere.
Ens sembla oport transcriure alguns fragments del considerant central de la ja esmentada
STC de 18-01-82 que posen de relleu la posici del Tribunal Suprem respecte a aquest tema:
124
Disparar una persona pel simple fet dhaver coms un delicte (com per desgrcia passa a
vegades), o per estar a punt de cometrel, s una actuaci tan desproporcionada i absurda-
ment bestial com la que consistiria a matar a trets un sucida per evitar que se sucidi.
El Tribunal Suprem sha pronunciat sobre aix en diverses ocasions, incidint en el principi de
proporcionalitat.
Sensatesa i serenitat:
Un agent de policia ha de ser una persona equilibrada i serena, capa de tenir i mantenir el
domini dell mateix necessari en situacions de tensi. Una situaci conflictiva (acostumen a ser-
ho les que requereixen la utilitzaci de la fora per part del policia) ha de ser valorada amb
intelligncia i serenitat. En la mesura en qu el policia spiga (grcies a una aptitud natural
oportuna i al simple entrenament, com ens passa a la majoria) mantenir el cap fred, ha de
mantenir intacta la capacitat descollir dentre els mitjans al seu abast lidoni per solucionar la
situaci que t al davant. Si es posa nervis, si permet que les emocions el dominin, si sim-
plica en el conflicte sense respectar la distncia que li permetr la visi de perspectiva global,
el seu ventall dopcions quedar tan disminut que lnica possibilitat que li restar ser el
recurs a la violncia, com tantes vegades sol ocrrer.
La STS del 18-01-82, de la qual hem parlat, valora aquesta serenitat exigible al policia:
...per estar dotats darmes de foc capaces de produir danys greus i irreversibles a la vida
humana, els s exigible que la seva actuaci estigui precedida per una apreciaci sere-
na de les circumstncies a les quals senfronten.
Tamb una sentncia del 05-11-91 de lAudincia Provincial de Barcelona cont el segent
imperatiu:
...agent de lescala bsica del Cos Nacional de Policia, donada la seva condici de pro-
fessional, ha de tenir una serenitat i un domini de les armes en la mesura necessria...
Cal aclarir que no estem dient que sempre que es fa un s indegut de la fora s per manca
de serenitat.
125
ANNEX 11
Privaci de llibertat
Cal actuar amb observana del que estableix aquest article i en els casos i en la forma previs-
tos en la llei.
Temps de privaci
El temps ser lestrictament necessari per aclarir els fets, en un mxim de 72 h, dins de les quals
el detingut o b quedar en llibertat o b passar a disposici judicial.
Forma
Quant a la forma en qu sha de portar a terme la privaci de llibertat, la persona detinguda
haur de:
Les raons de la seva detenci no poden ser abstractes, per exemple: un robatori. Sha despe-
cificar de quin robatori es tracta.
La finalitat daquest requisit, com ja sha esmentat, s la de permetre que el detingut pugui
defendres.
Davant detencions illegals existeix la possibilitat dinterposar lhabeas corpus. Aquest recurs t
per objecte posar remei als supsits de detencions no emparades legalment. Com assenyala
lexposici de motius de la Llei orgnica reguladora del procediment dHabeas Corpus, aquest
es configura com una compareixena del detingut davant el jutge, compareixena de la qual
prov etimolgicament el seu nom, i que permet al ciutad privat de llibertat exposar les seves
allegacions contra les causes o les condicions de la detenci amb lobjecte que el jutge resol-
gui, en definitiva, si la detenci s conforme a dret.
127
Per aquesta norma constitucional de lart. 17 no estableix en quins casos es pot detenir. El que
fa s una reserva de llei; literalment diu:
Als supsits tractats shan dafegir els previstos en lart. 5 del Conveni de Roma i que no sin-
clouen en la LECr. Per s en altres lleis de lEstat, com la Llei orgnica 4/2000 reguladora dels
drets i llibertats dels estrangers en la qual sestableix la possibilitat de 40 dies en espera de
trasllat al seu pas dorigen, o la Llei orgnica de protecci de la seguretat ciutadana per ra
de regular un supsit de privaci de llibertat, o la LO 1/1992, de protecci de la seguretat ciu-
tadana. Al seu art. 20.2 disposa que:
De no aconseguir-se la identificaci per qualsevol mitj, i quan resulti necessari per als
mateixos fins de lapartat anterior, els agents, per tal dimpedir la comissi dun delicte
o falta, o amb lobjectiu de sancionar una infracci, podran requerir aquells que no
puguin ser identificats que els acompanyin a dependncies prximes i que tinguin mit-
jans adequats per realitzar les diligncies didentificaci, noms a aquest efecte i pel
temps imprescindible.
Per si hi hagus alg que tingus dubtes sobre la naturalesa constrictora de la llibertat que t
la norma acabada de transcriure, entesa la llibertat en el sentit que li dna a aquest dret
lart.17 de la CE, s pertinent recordar la sentncia del Tribunal Constitucional nm.
341/1993, de 18 de novembre, la qual ens illustra sobre el tema:
128
En la manera que menys perjudiqui el detingut o pres, la seva persona, reputaci i patrimo-
ni (520.1).
Pel que fa als drets que assisteixen el detingut, i dacord amb lart. 17 de la Carta Magna,
aquest t:
d) Dret que es posi en coneixement del familiar o persona que desitgi la detenci, i el lloc de
custdia en qu es trobi en cada moment.
Els estrangers tenen dret que les circumstncies anteriors es comuniquin a loficina con-
sular del seu pas.
Detenci illegal
Lart. 167 CP preveu el delicte de detenci illegal per part dun funcionari pblic:
Lautoritat o funcionari pblic que, fora dels casos permesos per la llei, i sense que exis-
teixi causa per delicte, cometi algun dels fets descrits en els articles anteriors ha de ser
castigat amb les penes respectivament previstes en aquests, a la seva meitat superior i, a
ms, amb la dinhabilitaci absoluta per temps de vuit a dotze anys.
Les penes previstes poden arribar fins a deu anys de privaci de llibertat. Aquesta duresa s
coherent amb el b jurdic protegit, el dret essencial de lhome a la llibertat.
129
ANNEX 12
PRINCIPIS BSICS SOBRE LA UTILITZACI DE LA FORA I DE LES ARMES DE FOC PER PART
DELS FUNCIONARIS ENCARREGATS DE FER COMPLIR LA LLEI. 8 CONGRS DE LES NACIONS UNIDES
SOBRE PREVENCI DEL DELICTE I TRACTAMENT DEL DELINQENT, CELEBRAT A LHAVANA (CUBA)
DEL 27 DAGOST AL 7 DE SETEMBRE DE 1990, ONU DOC. A/CONF.144/28/REV.1 P. 112
(1990)
Disposicions generals
1. Els governs i els organismes encarregats de fer complir la llei adoptaran i aplicaran nor-
mes i reglamentacions sobre ls de la fora i les armes de foc contra persones per part
de funcionaris encarregats de fer complir la llei. En establir aquestes normes i disposi-
cions, els governs i els organismes encarregats de fer complir la llei examinaran cont-
nuament les qestions tiques relacionades amb ls de la fora i de les armes de foc.
2. Els governs i els organismes encarregats de fer complir la llei establiran una srie de mto-
des al ms mplia possible i dotaran els funcionaris corresponents de diversos tipus darmes
i municions, de manera que puguin fer un s diferenciat de la fora i de les armes de foc.
Entre aquestes armes haurien de figurar armes incapacitadores no letals perqu sempres-
sin quan fos escaient, a fi de restringir cada vegada ms ls de mitjans que puguin ocasio-
nar lesions o morts. Amb ell mateix objectiu, tamb shauria de permetre que els funciona-
ris encarregats de fer complir la llei comptin amb equip autoprotector, per exemple, escuts,
cascos, armilles a prova de bales i mitjans de transport a prova de bales per disminuir la
necessitat darmes de qualsevol mena.
4. Els funcionaris encarregats de fer complir la llei, en lacompliment de les seves funcions,
faran servir, en la mesura que sigui possible, mitjans no violents abans de recrrer a ls
de la fora i darmes de foc. Podran utilitzar la fora i armes de foc solament quan altres
mitjans hagin resultat ineficaos o quan aquests no garanteixin de cap de les maneres que
sassoleixi lobjectiu previst.
5. Quan ls de les armes de foc sigui inevitable, els funcionaris encarregats de fer complir
la llei:
c) Procediran de manera que es presti com abans millor assistncia i serveis mdics a les
persones ferides o afectades;
d) Procuraran notificar el que ha succet, tan aviat com puguin, als parents o amics ntims
de les persones ferides o afectades.
131
6. Quan amb ls de la fora o de les armes de foc els funcionaris encarregats de fer com-
plir la llei ocasionin lesions o mort, comunicaran el fet immediatament als seus superiors,
dacord amb el principi 22.
7. Els governs adoptaran les mesures necessries perqu en la legislaci es castigui com a
delicte ls arbitrari o abusiu de la fora o darmes de foc per part dels funcionaris enca-
rregats de fer complir la llei.
Disposicions especials
9. Els funcionaris encarregats de fer complir la llei no faran servir armes de foc contra les
persones llevat de casos de defensa prpia o daltres persones, en cas de perill imminent
de mort o de lesions greus, o amb lobjectiu devitar la comissi dun delicte especialment
greu que comporti una seriosa amenaa per a la vida, o amb lobjectiu de detenir una
persona que representa aquest perill i que oposa resistncia a lautoritat, o per impedir-
ne la fugida, i solament en el cas que resultin insuficients mesures menys extremes per
assolir aquests objectius. En qualsevol cas, solament es pot fer s intencionat darmes
letals quan sigui estrictament inevitable per protegir una vida.
10. En les circumstncies previstes al principi 9, els funcionaris encarregats de fer complir la
llei sidentificaran com a tals i faran un advertiment clar sobre la seva intenci de fer ser-
vir armes de foc, amb prou temps perqu sigui tingut en compte, llevat que en fer aquest
advertiment es poss indegudament en perill els funcionaris encarregats de fer complir
la llei, es cres un risc de mort o de danys greus a altres persones, o results evident-
ment, inadequada o intil ateses les circumstncies del cas.
11. Les normes i reglamentacions sobre ls darmes de foc per part dels funcionaris encarre-
gats de fer complir la llei han de contenir directrius que:
b) Asseguren que les armes de foc sempren solament en les circumstncies adients i de
manera que disminueixi el risc de danys innecessaris;
e) Assenyalin els avisos dadvertiment que cal donar, sempre que correspon, quan es vagi
a fer s duna arma de foc;
132
f) Estableixin un sistema de presentaci dinformes sempre que els funcionaris encarre-
gats de fer complir la llei recorrin a ls darmes de foc en lacompliment de les seves
funcions.
13. En dispersar reunions illcites per no violentes, els funcionaris encarregats de fer complir
la llei evitaran ls de la fora o, si no s possible, la limitaran al mnim necessari.
14. En dispersar reunions violentes, els funcionaris encarregats de fer complir la llei solament
podran utilitzar armes de foc quan no es puguin utilitzar mitjans menys perillosos i nica-
ment en la mnima mesura necessria. Els funcionaris encarregats de fer complir la llei
sabstindran demprar les armes de foc en aquests casos, llevat de les circumstncies pre-
vistes pel principi 9.
16. Els funcionaris encarregats de fer complir la llei, en les seves relacions amb les persones
sota custdia o detingudes, no empraran armes de foc, llevat dels casos de defensa pr-
pia o de defensa de tercers quan hi hagi perill imminent de mort o lesions greus, o quan
sigui estrictament necessari per impedir la fuga duna persona sotmesa a custdia o
detenci que presenti el perill a qu es refereix el principi 9.
17. Els principis precedents saplicaran sense perjudici dels drets, obligacions i responsabilitats
dels funcionaris destabliments penitenciaris, com senuncia en les Regles Mnimes per al
Tractament dels Reclusos, sobretot les regles 33, 34 i 54.
19. Els governs i els organismes encarregats de fer complir la llei procuraran que tots els fun-
cionaris encarregats de fer complir la llei rebin capacitaci en ls de la fora i que siguin
examinats dacord amb normes davaluaci adequades. Els funcionaris que hagin de dur
133
armes de foc han destar autoritzats per fer-ho solament desprs dhaver finalitzat la
capacitaci especialitzada en el seu s.
20. En la capacitaci dels funcionaris encarregats de fer complir la llei, els governs i els orga-
nismes corresponents prestaran especial atenci a les qestions dtica policial i drets
humans, especialment en el procs dindagaci, als mitjans que puguin substituir ls de
la fora i darmes de foc, per exemple, la soluci pacfica dels conflictes, lestudi del com-
portament de les multituds i les tcniques de persuasi, negociaci i mediaci, aix com
als mitjans tcnics, amb vista a limitar ls de la fora i armes de foc. Els organismes enca-
rregats de fer complir la llei han dexaminar els seus programes de capacitaci i procedi-
ments operatius a la llum de casos concrets.
21. Els governs i els organismes encarregats de fer complir la llei proporcionaran orientaci
als funcionaris que intervinguin en situacions en qu sempri la fora o armes de foc per
suportar les tensions que caracteritzen aquestes situacions.
23. Les persones afectades per ls de la fora i armes de foc o els seus representants legals
tindran accs a un procs independent, fins i tot a un procs judicial. En cas de mort da-
questes persones, aquesta disposici saplicar als seus hereus.
24. Els governs i els organismes encarregats de fer complir la llei adoptaran les mesures
necessries perqu els funcionaris superiors assumeixin la corresponent responsabilitat
quan hagin tingut coneixement, o quan lhagin dhaver tingut, que els funcionaris a les
seves ordres recorren, o han recorregut, a ls illcit de la fora i darmes de foc, i no
adoptin totes les mesures al seu abast per impedir, eliminar o denunciar aquest s.
25. Els governs i els organismes encarregats de fer complir la llei adoptaran les mesures
necessries perqu no simposi cap sanci penal o disciplinria contra els funcionaris
encarregats de fer complir la llei que, en compliment del Codi de conducta pertinent i
daquests Principis Bsics, es neguin a executar una ordre demprar la fora o armes de
foc o denuncin aquest s per part daltres funcionaris.
26. Els funcionaris encarregats de fer complir la llei no poden allegar obedincia dordres
superiors si tenien coneixement que lordre demprar la fora o armes de foc, arran de la
qual sha ocasionat la mort o ferides greus a una persona, era manifestament illcita i si
van tenir una oportunitat raonable de negar-se a complir-la. De qualsevol manera, tamb
seran responsables els superiors que donaren les ordres illcites.
134
Dacord amb el comentari a larticle 1 del Codi de conducta per a funcionaris encarregats de
fer complir la llei, lexpressi funcionaris encarregats de fer complir la llei inclou tots els
agents de la llei, siguin nomenats o escollits, que exerceixen funcions de policia, especialment
les facultats darrest o detenci. Als pasos en qu exerceixen les funcions de policia autoritats
militars, amb uniforme o sense, o forces de seguretat de lEstat, es considerara que la defini-
ci de funcionaris encarregats de complir la llei comprn els funcionaris daquests serveis.
135
ANNEX 13
POLICIA I CODI PENAL: INDICACI DEL CONTINGUT DEL CODI PENAL RELACIONAT AMB LA
DEONTOLOGIA POLICIAL
Ttol VII. De les tortures i altres delictes contra la integritat moral (art. 173 a 177)
Ttol X. Delictes contra la intimitat, el dret a la prpia imatge i la inviolabilitat del domicili
Captol II. De laband de destinaci i de lomissi del deure de perseguir delictes (art. 407
a 409).
Captol VIII. Dels fraus i les exaccions illegals (art. 436 a 438).
Captol IX. De les negociacions i activitats prohibides als funcionaris pblics i dels abusos
en lexercici de la seva funci (art. 439 a 445).
137
Captol I. De la prevaricaci (art. 446 a 449).
Captol II. De lomissi dels deures dimpedir delictes o de promouren la persecuci (art.
450).
Captol IV. Dels delictes relatius a lexercici dels drets fonamentals i llibertats pbliques i al
deure de compliment de la prestaci social substitutria.
Secci 1a. Dels delictes comesos en ocasi de lexercici dels drets fonamentals i de les lli-
bertats pbliques garantits per la Constituci (art. 510 a 521).
Secci 2a. Dels delictes contra la llibertat de conscincia, els sentiments religiosos i el res-
pecte als difunts (art. 522 a 526).
Secci 3a. Dels delictes contra el deure de compliment de la prestaci social substitutria
(art. 527 i 528).
Captol V. Dels delictes comesos pels funcionaris pblics contra les garanties constitucionals.
Secci 1a. Dels delictes comesos pels funcionaris pblics contra la llibertat individual (art.
529 a 533).
Secci 2a. Dels delicte comesos pels funcionaris pblics contra la inviolabilitat domiciliria
i les altres garanties de la intimitat (art. 534 a 536).
Secci 3a. Dels delictes comesos pels funcionaris pblics contra altres drets individuals (art.
537 a 542).
Captol II. Dels atemptats contra lautoritat, els seus agents i els funcionaris pblics, i de la
resistncia i desobedincia (arts. 550 a 556).
138
ANNEX 14
Recomanaci Rec(2001) 10 del Comit de Ministres als estats membres sobre el Codi europeu
dtica de la policia (adoptada pel Comit de Ministres, el 19 de setembre de 2001, a la 765a
reuni dels delegats dels ministres).
El Comit de Ministres, de conformitat amb larticle 15.b) de lEstatut del Consell dEuropa, vol,
Recordar que lobjectiu del Consell dEuropa s assolir una major unitat entre els seus membres;
Tenir en compte que un dels propsits del Consell dEuropa s tamb afavorir lestat de dret,
que constitueix la base de totes les democrcies veritables;
Ser conscient de la necessitat de tots els estats membres de combatre de manera efica la
delinqncia, tant dmbit nacional com internacional;
Tenir en compte que les activitats de la policia es duen a terme en gran mesura amb un estret
contacte amb el ciutad i que la seva eficcia depn de la collaboraci daquest darrer;
Reconixer que la major part dels serveis de policia europeus a ms de defensar la llei
exerceixen un rol social i fan un cert nombre de serveis en el si de la societat;
Partir del convenciment que la confiana del ciutad en la policia est estretament lligada a
lactitud i el comportament daquesta davant del mateix ciutad i, en particular, al seu respec-
te per la dignitat humana i els drets i llibertats fonamentals de la persona, tal com estan reco-
llits especialment en el Conveni europeu sobre drets humans;
Considerar els principis formulats en el Codi de conducta de les Nacions Unides per a funcio-
naris encarregats de fer complir la llei i la resoluci de lAssemblea Parlamentria del Consell
dEuropa relativa a la Declaraci sobre la policia;
Tenir en compte els principis i les regles formulades en els textos que concerneixin la policia
des de la perspectiva del dret penal, civil i pblic, aix com dels drets humans, tal com els
adoptats pel Comit de Ministres, aix com per les decisions i els judicis del Tribunal Europeu
pels Drets Humans i els principis adoptats pel Comit per a la prevenci de la tortura i el trac-
te o cstig inhum o degradant;
Reconixer la diversitat de les estructures de la policia, aix com de les maneres dorganitzar
lacci de la policia a Europa;
139
Recomana que els governs dels estats membres basin la seva legislaci, les prctiques internes
i els seus codis de conducta en matria de policia en els principis recollits en el Codi europeu
dtica de la policia, que consten en lannex daquesta recomanaci, amb vista a la seva imple-
mentaci progressiva i a donar la major difusi possible daquest text.
I. Objectius de la policia
1. Els objectius principals de la policia en una societat democrtica governada per lestat de
dret sn:
protegir i respectar els drets i les llibertats fonamentals dels individus, tal com es recu-
llen, en concret, en el Conveni europeu sobre Drets Humans;
descobrir delictes;
3. Les operacions de la policia sempre shan de dur a terme dacord amb la legislaci nacio-
nal i les normes internacionals acceptades pel pas.
5. El personal de la policia ha destar subjecte a la mateixa legislaci que els ciutadans ordi-
naris; tan sols es poden justificar excepcions per raons inherents a lexercici de lactivitat
de la policia en una societat democrtica.
140
7. La policia ha de respectar estrictament la independncia i la imparcialitat dels jutges; en
particular, la policia no ha de presentar objeccions a la legitimaci dels judicis o de les
decisions judicials ni posar traves a la seva execuci.
9. Cal assegurar una cooperaci funcional i adequada entre la policia i la fiscalia. En aquells
pasos on la policia est sota lautoritat del ministeri fiscal o del jutge dinstrucci, aques-
ta ha de rebre instruccions precises quant a les prioritats de les poltiques que regeixen la
investigaci de delictes i el seu desenvolupament. La policia ha de mantenir informades
les autoritats superiors en investigaci de delictes sobre la implementaci de les instruc-
cions rebudes, en particular, ha de retre comptes regularment sobre levoluci dels pro-
cessos penals.
10. La policia ha de respectar el paper dels advocats defensors en els processos de justcia
penal i, quan sescaigui, contribuir a assegurar un dret efectiu en laccs a lassistncia
legal, especialment pel que fa a les persones privades de llibertat.
12. La policia sha dorganitzar de manera que es guanyi el respecte del ciutad com a pro-
fessi encarregada de fer complir la llei i com a provedora de serveis pblics.
13. Els serveis policials han dexercir les seves missions de policia en la societat civil sota la
responsabilitat de les autoritats civils.
14. La policia i el seu personal uniformat normalment han de ser fcilment recognoscibles.
15. La policia ha de disposar duna independncia operativa suficient davant daltres cossos
de lestat en dur a terme les seves tasques, per les quals ha de poder respondre plena-
ment.
16. El personal de la policia, en tots els nivells de la jerarquia, ha de ser personalment res-
ponsable de les seves accions i omissions o de les ordres donades als seus subordinats.
18. Lorganitzaci policial ha de fomentar bones relacions entre la policia i el ciutad i, si ses-
cau, afavorir la cooperaci amb daltres organismes, comunitats locals, organitzacions no
governamentals i altres entitats representatives dels ciutadans, que incloguin els grups
tnics minoritaris.
141
19. Els serveis de policia han destar preparats per donar als ciutadans informaci objectiva
sobre les seves activitats, sense revelar informaci confidencial. Cal establir lnies directrius
professionals que regeixin els contactes amb els mitjans de comunicaci.
20. Lorganitzaci dels serveis de policia ha de comptar amb mesures eficaces que assegurin
la integritat de la seva plantilla i una actuaci adequada en lexecuci de la seva missi,
sobretot per garantir el respecte dels drets i les llibertats fonamentals tal com es recullen,
especialment, en el Conveni europeu sobre Drets Humans.
21. Cal establir mesures efectives per prevenir i combatre la corrupci en tots els nivells de
lorganitzaci policial.
24. Aquelles persones que hagin estat condemnades per infraccions greus han de ser inca-
pacitades per exercir funcions dins de la policia.
26. La formaci del personal de la policia que ha de basar-se en els valors fonamentals de
la democrcia, lestat de dret i la protecci dels drets humans sha de concebre en fun-
ci dels objectius de la policia.
27. La formaci bsica del personal de la policia ha de restar al ms oberta possible a la societat.
28. La formaci bsica inicial ha de ser seguida preferentment per perodes regulars de for-
maci continuada, aix com formaci especialitzada i, quan calgui, de formaci en lide-
ratge i tasques de gesti.
29. Cal incloure en tots els nivells de la formaci policial la preparaci en ls de la fora i els
seus lmits, tenint en compte els principis que fixen els drets humans, especialment la
Convenci europea sobre Drets Humans i la jurisprudncia corresponent.
142
D) Drets del personal de la policia
31. Com a norma general el personal de la policia ha de gaudir dels mateixos drets civils i
poltics que la resta de ciutadans. Noms es poden restringir aquests drets quan sigui
necessari per dur a terme les funcions de la policia en una societat democrtica, dins de
la legalitat i de conformitat amb la Convenci europea sobre Drets Humans.
32. El personal de la policia, com a funcionaris pblics, ha de gaudir dels drets socials i eco-
nmics en tota lextensi possible. En particular, ha de tenir dret a sindicar-se o a partici-
par en organitzacions representatives, a rebre una remuneraci adequada i cobertura
social i a mesures especfiques de protecci de la salut i de seguretat, dacord amb les
caracterstiques especials de la tasca policial.
33. Les mesures disciplinries que sadoptin contra un membre de la policia han destar sota
el control dun rgan independent o dun tribunal.
34. Les autoritats pbliques han de donar suport al personal de la policia subjecte a acusa-
cions poc fonamentades respecte al compliment dels seus deures.
35. La policia i totes les intervencions de la policia han de respectar el dret que tothom t a la
vida.
36. La policia no ha dinfligir, promoure ni tolerar cap acte de tortura ni cap tracte o cstig
inhum o degradant en cap circumstncia.
37. La policia tan sols pot fer s de la fora quan sigui estrictament necessari i noms en la
mesura que es requereixi per obtenir un objectiu legtim.
38. La policia ha de comprovar sistemticament la legalitat de les accions que vulgui dur a
terme.
39. El personal de la policia ha dexecutar aquelles ordres que rebi de manera adequada dels
seus superiors, per ha de tenir el deure dabstenir-se de complir aquelles que estiguin
clarament fora de la legalitat i poder informar-ne sense por de ser sancionat.
40. La policia ha de desenvolupar les seves tasques de manera justa, orientada sobretot pels
principis dimparcialitat i de no-discriminaci.
41. La policia noms pot restringir el dret de tota persona al respecte de la seva vida privada
quan sigui estrictament necessari i tan sols per obtenir un objectiu legtim.
43. La policia, en la realitzaci de les seves activitats, ha de tenir sempre present els drets
143
fonamentals de les persones, com ara el dret a la llibertat dopini, de conscincia, de reli-
gi, dexpressi, de reuni pacfica, de moviment i de respecte dels seus bns.
44. El personal de la policia ha dactuar amb integritat i respecte cap al ciutad i tenir una
consideraci especial per aquells individus que pertanyin a collectius especialment vulne-
rables.
45. El personal de la policia normalment, durant les seves intervencions, ha de poder demos-
trar la seva condici de membre de la policia i la seva identitat professional.
1. Investigaci policial
47. Les investigacions policials han de basar-se, com a mnim, en una sospita raonable que
sha coms o es cometr una infracci.
48. La policia ha de respectar el principi segons el qual una persona acusada dun delicte ha
de ser considerada innocent fins que un tribunal no la declari culpable i que s benefi-
ciria de certs drets, en concret del dret a ser informada amb promptitud de lacusaci en
contra seva i de preparar la seva defensa, ja sigui personalment o a travs dun advocat
de la seva elecci.
49. Les investigacions policials han de ser objectives i justes. Han de tenir en compte les neces-
sitats especfiques de certes persones, com ara els nens, els joves, les dones, els membres
de minories incloent-hi les minories tniques o les persones vulnerables i, en conse-
qncia, adaptar-shi.
50. Cal establir lnies dactuaci per aconseguir una conducta adequada i ntegra en els in-
terrogatoris policials, tenint en compte el que ja sha esmentat en larticle 48. En concret
cal assegurar un interrogatori just durant el qual les persones interrogades en coneguin
els motius, aix com altra informaci rellevant. Els interrogatoris han de consignar-se sis-
temticament en un registre.
51. La policia ha de ser conscient de les necessitats especfiques dels testimonis i durant la
investigaci ha dobservar certes normes que regulin la seva protecci i assistncia, espe-
cialment quan existeix un risc que siguin intimidats.
52. La policia ha de proporcionar a les vctimes del delicte el suport, lassistncia i la infor-
maci que necessitin, sense discriminacions.
144
54. La privaci de llibertat sha de limitar tant com sigui possible i cal que respecti la dignitat,
vulnerabilitat i necessitats individuals de cada detingut. Les detencions sota custdia de la
policia han de consignar-se sistemticament en un registre.
55. La policia, en la mesura que ho permeti la legislaci nacional, ha dinformar amb promp-
titud les persones privades de llibertat sobre les raons de la seva detenci i de qualsevol
acusaci en contra seva, aix com del procediment aplicable al seu cas.
56. La policia ha de garantir la seguretat de les persones que t sota la seva custdia, ha de
vetllar per la seva salut i assegurar unes condicions dhigiene satisfactries i una alimen-
taci adequada. Els calabossos de la policia han de tenir una mida raonable, disposar de
llum i ventilaci adequades i estar equipats de manera que permetin el reps.
57. Les persones detingudes per la policia han de tenir dret a notificar la seva detenci a una
tercera persona de la seva elecci, a accedir a assistncia legal i a una revisi mdica, en
la mesura dall possible, de la seva elecci.
58. La policia ha de separar, en la mesura que sigui possible, les persones privades de llibertat
sota sospita dhaver coms un delicte daquelles detingudes per altres motius. Normalment
ha dhaver-hi una separaci entre homes i dones, aix com entre adults i menors.
60. El control estatal sobre la policia sha de repartir entre els poders legislatiu, executiu i judi-
cial.
61. Els poders pblics han de garantir procediments efectius i imparcials per poder presentar
denncies contra la policia.
63. Els estats membres han delaborar codis de deontologia de la policia que es basin en els
principis recollits en aquesta Recomanaci i que siguin supervisats pels rgans adequats.
65. Cal donar suport a la cooperaci internacional en qestions dtica de la policia i en els
aspectes de la seva acci relatius als drets humans.
66. El Consell dEuropa ha de supervisar detalladament els instruments amb els quals es pro-
moguin els principis enunciats en aquesta Recomanaci i la seva implementaci.
145
Qestionari dautoavaluaci final
Per saber en quin grau ha assimilat els conceptes treballats en el manual es recomana respon-
dre i raonar les afirmacions segents:
a) Detenci
b) Detenci illegal
c) Habeas corpus
Compari les seves respostes amb les que li proposem a les Pautes per a la correcci de
lautoavaluaci.
147
Pautes per a la correcci de lautoavaluaci
Malgrat que segurament haur triat les respostes segons el seu criteri i la informaci que li hagi
resultat ms significativa, li proposem de comparar-les amb les que li oferim a continuaci:
La igualtat
La dignitat
La llibertat
La vida
La integritat fsica
Etc.
Les forces i cossos de seguretat sota la dependncia del govern tenen per missi pro-
tegir el lliure exercici dels drets i de les llibertats i garantir la seguretat ciutadana.
Una llei orgnica determinar les seves funcions, els seus principis bsics dactuaci i
els seus estatuts.
4. Entenem que la deontologia s el tractat o cincia que estudia el comportament tic a qual-
sevol disciplina professional.
Ltica s el conjunt de valors del comportament individual o collectiu que defineixen una
determinada actitud social.
5. Els principis deontolgics de la professi policial neixen juntament amb la primera policia
moderna: la Policia Metropolitana de Londres de lany 1829. Sir Robert Peel va considerar
que els agents de la nova policia no podien sortir a recrrer els carrers sense uns principis
que orientessin la seva actuaci.
149
La Resoluci 34/169 de 17 de desembre, per la qual lAssemblea General de les Nacions
Unides aprova el Codi de conducta per a funcionaris encarregats de fer complir la llei i les
posteriors directrius per a laplicaci efectiva del Codi de conducta el 24 de maig de 1989.
La Declaraci 690 sobre la policia del Consell dEuropa s un altre text fonamental a la
nostra normativa.
La Llei 16/91 del Parlament de Catalunya de les Policies Locals de Catalunya. 1991
7. Els principis bsics dactuaci de la policia a Espanya estan recollits a la Llei orgnica 2/86
de forces i cossos de seguretat. 1986. Art. 5. Entre els ms significatius trobem els referits a:
Tractament de detinguts
Dedicaci professional
Secret professional
Responsabilitat
Lhabeas corpus s el dret del detingut de garantia reforada que consisteix a sollicitar
la compareixena immediata davant lautoritat judicial per denunciar aquesta situaci.
9. Els terminis o espais de temps que shan de preservar des dun punt de vista deontolgic
sn:
150
Amb carcter general el temps de la detenci ha dsser el mnim imprescindible per a
la investigaci dels fets i la identificaci dels detinguts. El temps ha de ser lestrictament
necessari per aclarir els fets, en un mxim de 72 h, dins de les quals el detingut o b
ha de quedar en llibertat o b ha de passar a disposici judicial.
En alguns supsits dexpulsi destrangers del territori nacional, lautoritat judicial pot
autoritzar lingrs en un centre de custdia per un termini de 40 dies.
Una vegada efectuada una detenci i en compliment dels drets del detingut es poden
esperar a la presncia de ladvocat un mxim de 8 hores; en aquest supsit sha din-
formar lautoritat judicial.
10. Larticle 520 de la Llei denjudiciament criminal, dacord amb larticle 24 de la CE, fa refe-
rncia a dos aspectes que cal tenir en compte:
Pel que fa als drets que assisteixen el detingut, i dacord amb lart. 17 de la CE:
d) Dret que es posi en coneixement del familiar o persona que desitgi el fet de la deten-
ci i el lloc de custdia en qu es trobi en cada moment. Els estrangers tenen dret
que les circumstncies anteriors es comuniquin a loficina consular del seu pas.
151
11. Contrastar les respostes de manera transversal amb les definicions del glossari del manual
de consulta de lalumne. Comentar amb el profesor.
12. Contrastar les respostes de manera transversal amb les definicions del glossari del manual
de consulta de lalumne. Comentar amb el profesor.
152