ABSTRACT

Francesca Woodman i el cos com a revelaci i metamorfosi.

El cos dins la fotografia de Woodman es mostra com a lloc absolut on es desenvolupa

un contacte directa entre linterior i lexterior. Les formes corporals de la fotografia de
la jove americana marquen el cam cap a la forma estratgica per entendre la nostre
matria prima que ens situa i fa crixer en el mn. Com una espcie de ritual, es
desenvolupar una metfora per entendre que all invisible s la referencia clau per
entendre la visibilitat. En aquest cas, la metfora corporal es converteix en un procs on,
a travs de la llum que crea la mateixa fotografia, es desenvolupa des de la incorporetat
per fer emergir la corporalitat. Aix doncs, el treball de Woodman pretn recuperar
lessncia de lsser a travs dun treball dexperimentaci amb la fotografia. El ms
important de tot s que intenta culminar la idea, provocant un propi joc de similituds
entre el revelat duna imatge i la revelaci del propi cos femen. Una corporalitat, que
en relaci amb el mn, actua com a matriu per guardar al seu interior quelcom ntim que
necessita ser exterioritzat per poder ser visualitzat.

Anna Bay Duran