11 RECESIONS.

qxp:- 28/9/11 17:52 P gina 309

CRNIQUES

SEMINARI ENTRE GRAN ESTRATEGIA Y ACCIN CONCRETA:

POLTICA DE LA MONARQUA ESPAOLA EN CATALUA,
MILN Y VALENCIA, DEPARTAMENT DHISTRIA MODERNA,
UNIVERSITAT DE BARCELONA, 10 DE DESEMBRE DE 2010

Organitzat pel projecte dinvestigaci del Ministeri de Cincia i Innovaci

Teora poltica, derecho y gobierno en Catalua y Valencia (siglos XVI-XVIII),
referncia DER2008-06370-C03-03, linvestigador principal del qual s Xavier
Gil Pujol (Universitat de Barcelona, Departament dHistria Moderna,), el Se-
minari va tenir com a objectiu lexposici i el debat dels seus membres sobre el
treball que realitzen entorn del tema general indicat. Aquest tema est inserit en
un de ms ampli: les formes dintegraci i articulaci dels diversos regnes i ter-
ritoris de la monarquia espanyola dels ustria i la seva evoluci particular i de
conjunt al llarg dels segles XVI-XVIII. Per a abastar aquest tema ms ampli, el
mencionat projecte dinvestigaci est coordinat amb uns altres dos, que socupen
dArag i de Navarra i el Pas Basc, els investigadors principals dels quals sn
Jess Morales Arrizabalaga (Universitat de Saragossa) i Jon Arrieta Alberdi (Uni-
versitat del Pas Basc), respectivament. Tots tres grups reuneixen historiadors
del dret i historiadors.
Sota el ttol indicat, el Seminari va analitzar dues escales dacci de la mo-
narquia espanyola i el grau de relaci entre ambdues: duna banda, la gran es-
tratgia (terme manllevat del ttol del conegut llibre de Geoffrey Parker) que de-
finia els seus objectius de govern i defensa a mitj termini, i, de laltra, lacci
concreta davant casos i situacions particulars. A ms dintervencions de tots els
integrants del grup de recerca, el Seminari va comptar amb la participaci invi-
tada de Josep Capdeferro (Universitat Pompeu Fabra), Mario Rizzo (Universi-
t degli Studi di Pavia) i Manel Rodrguez Fuster. Tamb hi van assistir els men-
cionats Jess Morales i Jon Arrieta, i altres membres dels seus grups.
Les aportacions van confirmar, amb nous detalls, el que ja s una tesi ben
establerta en diversos mbits, s a dir, que laplicaci duna acci de govern
descendent des de la cort, els consells suprems i altres organismes centrals so-
bre la societat, no esgotava, ni de bon tros, la varietat de prctiques poltiques.
Ls de la coerci i la pressi fiscal anava acompanyat dels intents daconseguir
un consens amb els grups dirigents locals, els quals tamb trobaven motius per
a integrar-se en cercles virregnals. Tamb es van desenvolupar llaos de cohesi
social i cultural entre xarxes elitistes supranacionals al voltant de la cort. Aquests
aspectes van ser posats en relleu en les intervencions de Mario Rizzo, I giusti
ingredienti per una recetta di successo: forza, consenso, mobilitazione delle ri-
sorse. La grande strategia degli Austrias e lo stato de Milano, i Gemma Garcia

309

Revista de Dret Histric Catal [Societat Catalana dEstudis Jurdics]

Vol. 10 (2010), p. 309-310
11 RECESIONS.qxp:- 28/9/11 17:52 P gina 310

CRNIQUES

Fuertes (IES Puig Castellar, de Santa Coloma de Gramenet), Sociabilidad reli-

giosa y crculos de poder: las congregaciones elitistas de Madrid en el siglo XVII.
De manera semblant, lacci governativa podia provocar tensions, com va
passar en el cas de la creaci del dret, qesti tan sensible, analitzada per Josep
Capdeferro en la seva intervenci: El pols entre la monarquia i els estaments
per la creaci del dret a la Catalunya moderna: un eix (la jurisprudncia judicial)
i un personatge (Joan Pere Fontanella). Per aquesta acci no sempre era fruit
de projectes expressos de la Corona, sin que podia nixer de demandes provi-
nents del mn local en aquest sentit. Aix va quedar de manifest en laportaci
de Sixto Snchez-Lauro (Universitat de Barcelona), El Estudi General de Llei-
da ante un momento histrico de inflexin renovadora. Peticiones locales de in-
tervencionismo regio a Felipe II. Tensions i crisis de major o menor gravetat
eren, en qualsevol cas, caracterstiques daquell mn i van ser objecte destudi
per ministres i pensadors per tal devitar-les o de minimitzar-ne els efectes, la qual
cosa va donar peu a uns programes deliberadament preventius, segons el que va
exposar Xavier Gil a La Monarqua espaola ante las crisis: entre prevencin y
disimulo. La reflexi poltica i jurdica influa en les prctiques de govern i, al-
hora, generava un cos doctrinal de dilatada influncia. Teresa Canet Aparisi (Uni-
versitat de Valncia) ho va mostrar a propsit de Pedro Belluga en la seva inter-
venci: Aspectos de la cultura poltica en la Valencia de Francisco de Borja.
Les grans convulsions, per la seva banda, propiciaven la publicaci dobres de
carcter ms circumstancial, per de contingut no menys significatiu. Manel
Rodrguez Fuster va analitzar lobra de tractadistes reialistes catalans i aragone-
sos contraris a la revolta catalana del 1640, els quals, a ms de combatre els ar-
guments sobre la legitimitat de lalament, volien refermar els principis rectors
de lordre poltic i social establert sota el signe de la lleialtat a la Corona: Tres
autores filipistas ante la rebelin catalana de 1640: Jos Pellicer de Ossau, Ale-
xandre de Ros y Gabriel Agust Rius. Daltra banda, els factors i interessos de
carcter estamental i corporatiu no deixaven de manifestar-se, segons va mostrar
Javier Palao Gil (Universitat de Valncia) en el seu estudi La Iglesia valenciana
ante la abolicin de los fueros.
El Seminari es va cloure amb unes reflexions dels assistents sobre el treball
i les activitats que shan de desenvolupar en letapa restant del projecte dinvestigaci.

Xavier Gil Pujol

Universitat de Barcelona

310