Jlia Blay | Histria de la Filosofia Contempornia I 1

Potncia i dificultats de la individualitat. Una reflexi sobre la individualitat

a travs de la lectura de Lhome unidimensional de Herbert Marcuse

POTNCIA I DIFICULTATS DE LA INDIVIDUALITAT. UNA REFLEXI SOBRE LA INDIVIDUALITAT A

TRAVS DE LA LECTURA DE Lhome unidimensional DE HERBERT MARCUSE

Jlia Blay | NIUB: 16471755 H, de la Filosofia contempornia I Dr. Romn Cuartango

Herbert Marcuse s recordat com un dels pensadors de la contracultura en estar

generalment relacionat amb els processos revolucionaris estudiantils desencadenats
durant els anys seixanta i setanta a Occident. Independentment daquesta qesti i malgrat
el pas del temps, el seu pensament continua essent una eina illuminadora en lopacitat
dels nostres dies. I s precisament per aquest motiu que hem triat la seva obra magna,
Lhome unidimensional (One-Dimensional Man, 1964), per fundar la nostra reflexi sobre
lestat de la individualitat en la nostra societat, la qual desenvoluparem al llarg daquest
breu treball.

Qu s la individualitat? Heus aqu la pregunta que ens haurem de formular en primer lloc
per tal de poder respondre si la individualitat s quelcom que es dna en els temps
presents. De fet, la millor forma de parlar sobre ella s en termes de joc: un joc s una
activitat en la qual hi ha una srie de normes establertes que regulen el fer de lindividu si
b no en la seva totalitat. En efecte, les regles no ho determinen tot; podrem dir que
determinen el tipus dacci per no tots els seus aspectes. Per exemple, en el futbol hi ha
certes normes com ara no cometre faltes ni fores de joc, no traspassar les lnies que
delimiten el camp, etc. que no shan de transgredir si s que no es busca que el joc saturi
i hi hagi penalitzacions. A ms, hi ha un objectiu establert que dna sentit al joc marcar
ms gols que laltre equip rival i intentar impedir els seus. No obstant, dins daquest espai
reglat hi ha prou marge de llibertat com perqu els jugadors puguin marcar un gol duna
manera o duna altra, de tal forma que cada jugada, seguint la regla, t el seu propi
desenvolupament, sentit i particularitat. Aix doncs, podem concloure que hom s un
individu quan actua com si estigus jugant, aix s, duna forma lliure i original tal que
alhora implica un moures entre adoctrinament i espontanetat, tot respectant sempre el
reglament propi de la societat de la qual forma part. Expressat en altres paraules, s en
aquesta dimensi negativa que sobre en lactuar en un espai reglat on aflora la
individualitat, precisament perqu la seva forma defectuar-se no es dedueix de la norma.
La individualitat s en part negativa perqu s en part no-norma.

Segons Marcuse, tot aquest entramat en qu necessitat i llibertat no es contradiuen no es

dna a la societat capitalista avanada 1. En efecte, ella s la que ha condut a les persones
1 Quan parla de societat industrial avanada es refereix explcitament al capitalisme
nord-americ, si b el patr que nextreu s extrapolable a qualsevol societat
capitalista.
 Jlia Blay | Histria de la Filosofia Contempornia I 2
Potncia i dificultats de la individualitat. Una reflexi sobre la individualitat
a travs de la lectura de Lhome unidimensional de Herbert Marcuse

que lintegren a un estat dhipnosi, deufria en la felicitat, aix s, a un estat on es creuen

lliures quan en realitat estan dominades i alienades per les imposicions del sistema que els
crea falses necessitats i aspiracions sota lentramat del consumisme i la productivitat. Dit
de forma breu, Marcuse considera que som esclaus sublimats (Marcuse, 2013, p.21)
duna democrcia totalitria.

Malgrat que sembli dinmica i oberta, en realitat la societat capitalista avanada s una
societat reclosa en si mateixa i esttica. Tota potncia de negaci s reprimida i a la
vegada convertida en factor de cohesi i afirmaci, fins a tal punt que la democrcia
consolida la dominaci ms firmament que labsolutisme (Marcuse, 2013, p.21). Alhora,
tamb es treballa per leliminaci de la conscincia histrica amb lobjectiu de naturalitzar
lestat capitalista i negar la diferncia entre actualitat i potencialitat aix s, la
consideraci dalternatives histriques.

Marcuse encunya el terme dunidimensionalitat, referint-se a la societat tecnolgica

avanada, per remarcar que noms una nica forma de pensar, viure i expressar-se hi s
admesa, ats que el poder sintrodueix en all ms ntim de lindividu, gestionant la seva
vida. Tanmateix, es podria allegar que la nostra s la societat ms plural de totes, per
Marcuse creu que aquest pluralisme s illusori: es toleren noms les diferncies
absorbides pel tot que no el qestionen. Aix doncs, en la societat unidimensional tot est
perfectament integrat segons regles comunes i unvoques, per la qual cosa els drets i les
llibertats, en institucionalitzar-se, perden precisament la seva ra de ser.

Alhora, hem arribat a un punt de conformisme social que ens impedeix ser conscients de la
situaci. LEstat del benestar promet satisfer les necessitats bsiques que per a Marcuse
es redueixen a tres: alimentaci, hbitat i abric, per a ms ha creat una srie de falses
necessitats que sn les que es deriven justament del consum i les que permeten el maneig
invisible de les voluntats. Marcuse parla duna espcie deufria en la infelicitat: sintenta
acontentar a la persona convertint-la en un addicte insatisfet, que acaba identificant els
seus interessos amb els de la societat:

Els individus sidentifiquen amb lexperincia que els s imposada i troben

satisfacci en ella. Ja no es tracta dadaptaci a la societat, sin de mimesi,
didentificaci immediata amb ella i correlativament de disminuci de la dimensi
interior de lesperit. [...] Els productes adoctrinen i manipulen; promouen una falsa
conscincia immune a la seva falsedat (Marcuse, 2013, p.49-50).

Es busca lanivellament dels grups socials, individus hipnotitzats i segurs de ser lliures pel
simple fet de poder tirar entre una varietat de productes oferts pel sistema a canvi del seu
esfor i explotaci. De fet, sarriba a un estat tan extrem que la gent es reconeix en les
 Jlia Blay | Histria de la Filosofia Contempornia I 3
Potncia i dificultats de la individualitat. Una reflexi sobre la individualitat
a travs de la lectura de Lhome unidimensional de Herbert Marcuse

seves mercaderies (Marcuse, 2013, p.48), de tal manera que lalienaci queda
objectivada. Aqu sorgeix una degradaci, de fet, del significat de la individualitat: s
relacionada amb loriginalitat en un sentit banal, superficial i materialista, ats que hom
sautodefineix com a individu perqu creu que ressalta respecte a la resta simplement en
virtut dels productes que consumeix, quan aquests a ms han estat proporcionats pel
sistema i estan a l'abast de tothom. En el fons, el que es busca s crear dcils mims que
no s'adonen que tots s'imitem entre tots.

Quelcom semblant passaria tamb en la dimensi lingstica. El llenguatge de la societat

unidimensional repelleix tota possible transcendncia i tendeix a expressar i acollir la
immediata identificaci entre ra i fet, veritat i veritat establerta, essncia i existncia, la
cosa i la seva funci (Marcuse, 2013, p.114). s un llenguatge funcional que evoca a la
immediatesa i que, estant al servei de la publicitat i de la poltica, unifica i legitima tota
expressi formada per elements contradictoris per tal de ser immune a qualsevol
alternativa de negaci. De fet, ms que informar, la forma dexpressi del sistema
unidimensional prescriu i impedeix tota possibilitat de pensament per part de lindividu, ats
que el que es busca s que es comporti i pensi duna forma determinada i irreflexiva afina
als interessos del sistema. Aix, el llenguatge quotidi s un instrument prctic (Marcuse,
2013, p.190) a mans de la dominaci. Es treballa a favor duna reducci quasi masoquista
del llenguatge a all humil i com (Marcuse, 2013, p.189) per assolir un llenguatge
estandarditzat compartit tant per dominants com per dominats. Qu sn les emoticones,
que tothom empra en les aplicacions mbils i que veiem en qualsevol mitj de
comunicaci? No sn res ms que una forma de simplificaci i normalitzaci lingstica
amb la qual selimina la possibilitat de jugar espontniament amb el llenguatge i fer-ne un
s potic, transgressor.

Segons Marcuse, lnic que se salva de la xarxa estranguladora de la unidimensionalitat,

de labsorci de la lliure activitat, s lart, en tant que s lexpressi ms depurada de la
imaginaci. En efecte, la imaginaci s la condici de possibilitat perqu hom esdevingui
individu. En ella es funden les alternatives en lactuar, en tant que subverteix all positiu
(Marcuse, 2013, p.99), malgrat que la unidimensionalitat intenti relegar-la a un estatus de
somiar despert improductiu. Lart s lnica dimensi de la realitat que, segons Marcuse,
conserva les seves prpies lleis i racionalitat tals que permeten a lartista de crear de forma
lliure i incondicionada mons diferents al present. s per aquest motiu que Marcuse el
considera com el protector del missatge del Gran Rebuig en virtut del seu carcter
bidimensional que el constitueix com a negaci de la negaci, com a fora essencialment
crtica i, conseqentment, poltica vers all que nega la llibertat, la felicitat i la realitzaci
humanes i naturals.
 Jlia Blay | Histria de la Filosofia Contempornia I 4
Potncia i dificultats de la individualitat. Una reflexi sobre la individualitat
a travs de la lectura de Lhome unidimensional de Herbert Marcuse

De fet, leco dels pensadors romntics, tals com Schiller o els autors del Ms antic sistema
de lidealisme transcendental (1796/97), no cessa de ressonar en el pensament marcusi.
Sn els primers romntics els que ja feren crtica de lestat capitalista com un sistema
mecnic que tracta lhome com una msera pea daquest gran engranatge regit per la
productivitat i els interessos que perpetuen lstatu quo. I, de fet, ells tamb confiaren en
lactivitat esttica per crear un mn moral que seria el reialme genu de la llibertat. Si
Schiller creia que shavia de fundar un estat esttic, on els impulsos formal i sensible es
reconciliarien mitjanant limpuls del joc, regit per la imaginaci, Marcuse, de tradici
freudiana, advocar per un estat ertico-esttic, en qu principi de plaer i de realitat
conviuran harmoniosament i tots els individus podran desplegar les seves potencialitats
sense estar alienats2.

Aix doncs, per una banda, la vessant negativa del pensament marcusi posa de manifest
la indissolubilitat entre unidimensionalitat i individualitat, s a dir, sembla apuntar al fet que
la individualitat no existeix en les nostres societats. No hi ha cabuda per a lespontanetat
ni la improvisaci i rares vegades trobem creacions en les quals ha estat expressat
lesperit de lindividu. Perqu si la individualitat implica un cert desajustament, nosaltres
serem com rgides peces d'un trencaclosques que s'ajusten entre elles i el tot a la
perfecci, esdevenint una massa gris i apagada, que queda dissimulada sota un vel
d'originalitat materialista i d'individualitat succednia. Per altra banda, la seva vessant
positiva, constructiva, resulta menys atractiva a causa del seu carcter utpico-comunitari.
En efecte, sembla massa optimista, i fins i tot ingnua, la proposta de Marcuse que advoca
per un canvi qualitatiu i no merament quantitatiu, grcies al qual es podria constituir una
societat ertico-esttica, com si de recuperar un edn perdut es tracts. Val a dir que
tampoc no seria factible pensar una societat en qu els seus individus fossin artistes
genuns ja que el comportament hum no s quelcom absolutament individual, solt ni
desconnectat. Si fos aix, seria impossible el viure en societat i, fins i tot, la prpia vida,
perqu la seva condici de possibilitat s una certa repetici, rutina.

De totes maneres, la crtica de Marcuse ens la podem prendre com un toc datenci: el
nostre dia a dia est massa regulat, determinat per horaris, imposicions socials i conductes
i opinions estandarditzades. Lescletxa que lespai de la norma deixa oberta per tal que ens
hi desenvolupem lliurement sembla cada vegada ms fina pel pes daquesta. Tot sembla

2 De fet, la individualitat i la normativitat de la societat podrien ser equiparables,

respectivament, al principi de plaer i al de realitat en termes freudians. El principi de
plaer fa referncia a all ms originari de lindividu, a la seva dimensi ertica i
imaginria, mentre que el principi de realitat englobaria totes les imposicions sobre el
jo que provinents de lexterior. Per tant, parlar duna harmonitzaci entre ambds
principis no s res ms que permetre ladvenir de la individualitat en la societat.
 Jlia Blay | Histria de la Filosofia Contempornia I 5
Potncia i dificultats de la individualitat. Una reflexi sobre la individualitat
a travs de la lectura de Lhome unidimensional de Herbert Marcuse

indicar que la nostra vida, o almenys la de la gran part de la societat, corre el perill
desdevenir un clix reduble a una emoticona duna sevillana. I qu passaria si nhi hagus
una que poss Sapere aude!? Noms cal que siguem conscients de lestat real en el qual
vivim per poder trobar la llum de la negativitat, tan connatural al nostre ser, que es filtra per
aquella escletxa. Perqu aquesta llum no s una llum que ens encegar i ens desorientar
en el mn, sin que ens hi far veure millor.

BIBLIOGRAFIA

Marcuse, H. (2013). El hombre unidimensional. Barcelona: Ariel.