FILOSOFIA DEL LLENGUATGE I Jlia Blay

Segon de Filosofia

I) CONCEPTES BSICS
1. S I ESMENT DEXPRESSIONS
Les cometes sutilitzen quan volem parlar sobre les paraules, en tant que sn coses que
existeixen tant com les coses a les que es refereixen. Utilitzant cometes, sobt un nom, que
sanomena nom citaci o citaci. Aquest nom sutilitza per referir-se o esmentar lexpressi
que est entre cometes. Quan usem un nom citaci estem esmentant una expressi:
lexpressi de la qual el nom citaci ns el nom.

Per tant sesmenta una cosa quan parlem sobre aquella cosa. Mentre que sutilitza una
expressi quan la fem servir per significar o referir-nos a all que s el significat de
lexpressi. Quan usem un nom, no parlem daquell nom, sin del que el nom s nom. Per
exemple, esmentem la ciutat de Roma i usem la paraula Roma. En aquest exemple, sha
esmentat la paraula Roma i sha utilitzat la paraula Roma.

Tot i aix, hi ha altres maneres per referir-nos a expressions:

Usant una descripci. Per exemple, podrem dir que la primera paraula de la frase anterior
t cinc lletres i comena per la lletra u.
Podem referir-nos a lexpressi utilitzant un demostratiu (aix, aquesta paraula).
Posant un nom a lexpressi. Podrem acordar de posar-li el nom Maria a la paraula
Roma. Aleshores seria cert que Maria t quatre lletres i comena amb una erra.

2. TIPUS I EXEMPLARS LINGSTICS

El tipus fa referncia a una entitat abstracta i general i, que per tant, no existeix ni en el temps
ni en lespai.

Els exemplars sn entitats concretes, particulars, que existeixen en lespai i el temps i que
estan subjectes a la causalitat.

Per exemple: a) La Maria sempre diu molt lexpressi I tant!. Aquest seria un exemple de tipus
(i tant!). b) A la pissarra hi ha escrita lexpressi i tant! en lletra negra. Aquest seria un
exemple dexemplar ja que s una expressi que es pot percebre sensiblement i existeix en
lespai i el temps.

Proferncia: Exemplar lingstic parlat.

Inscripci: Exemplar lingstic escrit.
FILOSOFIA DEL LLENGUATGE I Jlia Blay
Segon de Filosofia

3. ORACIONS, PROPOSICIONS I ENUNCIATS

Oraci: Successi ben formada de paraules duna llengua que ens permet donar
informaci, demanar alguna cosa, expressar sorpresa o admiraci, donar una ordre, etc.,
en resum, que ens permet fer accions que fem amb el llenguatge.

Enunciat: Oraci de la qual t sentit preguntar-se si s vertadera o falsa.

Proposici: s all que lenunciat diu o expressa, el seu significat. Alhora, una proposici
s all de qu parlem amb les frases subordinades a verbs dactitud proposicional (creure,
voler, saber, pensar, etc.)

s important remarcar que un enunciat i una proposici no s el mateix: la mateixa

proposici pot ser expressada per diferents enunciats, i un mateix enunciat pot expressar
diferents proposicions.

Exemples:

a) I am hungry / Tinc gana / Tengo hambre, sn diferents enunciats amb la mateixa

proposici.
b) Tinc gana pot tenir proposicions diferents si ho diuen persones diferents o en hores
diferents.

4. LLENGUATGE OBJECTE I METALLENGUATGE

Metallenguatge: Llenguatge les expressions del qual susen en cert discurs per a
esmentar les de laltre llenguatge (objecte). El metallenguatge s aquell que sutilitza
per parlar del propi llenguatge.
o Metavariable: Variable del metallenguatge tal que els seus possibles valors
sn expressions del llenguatge objecte (X en el llenguatge objecte significa
Maria).
Llenguatge objecte: s el llenguatge del qual estem parlant.

5. VALOR DE VERITAT I CONDICIONS DE VERITAT

Quan usem un enunciat afirmem que el mn s duna certa manera; per aix podem determinar
que s vertader (si sadequa a la realitat) o fals (si no shi adequa) Dos nics valors de
veritat.

Els valors de veritat no sn necessaris per entendre el significat de lenunciat, mentre que les
condicions de veritat s que ho sn. Les condicions de veritat sn aquelles circumstncies
en qu es compliria all que lenunciat diu Situacions possibles = Mons possibles.

Per mostrar que dos enunciats no tenen les mateixes condicions de veritat, descriurem una
situaci en qu passaria el que un diu i no passaria el que laltre diu.

Quan volem saber quines sn les condicions de veritat dun enunciat el que fem s considerar
qu s all que lenunciat diu ats que est usat en el context en qu est usat, i avaluem si
aix que lenunciat de fet diu es dna o no respecte a totes les diferents maneres en qu
podrien ser les coses. Es mantenen els significats de les paraules, ja que si es canvien,
llavors lenunciat estaria expressant una proposici diferent de la que expressem quan
FILOSOFIA DEL LLENGUATGE I Jlia Blay
Segon de Filosofia

nosaltres originriament lhem usada, de manera que lexpressi original podria canviar el seu
valor de veritat ja que els seus mots ja no signifiquen el que inicialment significaven.

5.1. Condicions de veritat i significat

Descriure les condicions de veritat de lenunciat equival a saber el significat de lenunciat? Per
conixer el significat es requereix les condicions, per aquestes no sn suficients. Hi ha
parelles denunciats que tenen les mateixes condicions de veritat i diferent significat:

a) 2 i 2 fan 4.
b) Si alg fa ms de 1,90 m dalada, aleshores fa ms de 1.80 metres dalada.

Ambds enunciats comparteixen els mateixos mons possibles (passi el que passi, 2+2 sempre
far 4 i 1.90 sempre s ms que 1.80), per no signifiquen el mateix.

6. EXTENSI DE TERMES SINGULARS; EXTENSI DE LES

EXPRESSIONS PREDICATIVES
Terme singular: Expressi que pot denotar un individu o referir-shi.

Normalment, els termes singulars sn aplicats a:

Noms propis: Camp Nou, Maria

Descripcions definides: El meu ull esquerre
Pronoms singulars: Jo, tu
Expressions demostratives singulars: Aquella noia

Lextensi de les expressions predicatives s la contribuci que cada expressi fa al valor de

veritat dun enunciat.

Lextensi dels termes singulars s un individu determinat (al que denoten), de manera
que permetr veure si s vertader o no el que lexpressi predica dell.
FILOSOFIA DEL LLENGUATGE I Jlia Blay
Segon de Filosofia

II) FREGE: SOBRE EL SENTIT I LA

REFERNCIA (1892)
1. ELS PRINCIPIS DEL CONTEXT I DE
COMPOSICIONALITAT

1.1. Productivitat, sistematicitat i el Principi de

Composicionalitat
La productivitat i la sistematicitat sn dues propietats bsiques que tenen totes les llengutes.

Productivitat
La productivitat es pot entendre en dos sentits:

a) Productivitat pel que fa a les expressions que formen part duna llengua: Totes les
llenges tenen un nombre illimitat (infinit) dexpressions complexes Nombre illimitat
doracions.
Lamic den Joan s alt.
Lamic de lamic den Joan s alt.
Lamic de lamic de lamic alt den Joan s alt.
I aix fins a linfinit.

b) Productivitat pel que fa al coneixement dels parlants: Els parlants de qualsevol

llengua sn capaos dentendre i de produir oracions noves que no han sentit mai
abans.

Aix, s possible construir infinites oracions partint dun nombre finit de paraules i un
nombre finit (i petit) de regles de composici sintctica (Loraci es divideix en SN i SV; el
SN amb Determinant i Nom propi o un nom + sintagma preposicional; SP, per P + SN, etc; SV,
per V+SN).

Sistematicitat
Entendre el significat duna determinada oraci implica comprendre altres oracions amb la
mateixa estructura i els mateixos constituents, tot i que potser combinats de forma diferent.
Una oraci no s independent de la nostra comprensi del significat daltres oracions
relacionades.

Principi de composicionalitat
El significat duna expressi complexa queda determinat pel significat de les
expressions ms simples que la componen i la manera en qu aquestes es combinen.

Les llenges satisfan el principi de composicionalitat Ens permet explicar la productivitat pel
que fa a la quantitat dexpressions duna llengua; i tamb pel que fa al coneixement dels
parlants (paraules que conec + regles sintctiques de composici que conec apliquem
aquestes regles amb una combinaci diferent).
FILOSOFIA DEL LLENGUATGE I Jlia Blay
Segon de Filosofia

1.2. Principi del context

Les unitats lxiques (i els modes sintctics de construcci dexpressions complexes a partir de
les unitats lxiques) tenen significat en el context doracions. s a dir, el significat que tingui
una unitat lxica depn de com contribueix semnticament, junt amb les altres
expressions, als significats doracions en qu susa lexpressi. No sha de preguntar
pel significat de les expressions per separat, sin que sha dinvestigar el se significat en el
context de les oracions on apareixen.

Aparentment, sembla que el Principi de composicionalitat i el de context es contradiguin: El

Principi de composicionalitat sost que el significat de les oracions depn del de les unitats que
les componen; mentre que el Principi del context afirma que el significat de les expressions
lxiques depn del significat de les oracions en qu apareixen.

En veritat, no obstant, sn compatibles Hem de tenir present la distinci ontolgica entre

dependncia especfica i dependncia genrica.

El Principi de composicionalitat requereix que el significat dun enunciat depengui

especficament dels significats de les unitats lxiques i modes de construcci que el componen
Exclou que el significat de les unitats lxiques no depengui especficament del significat de
cap enunciat en particular.

El Principi del context noms requereix que el significat duna unitat de significaci
subenunciativa depengui genricament del significat dels enunciats en qu apareix. Per
exemple, per entendre un nom propi sha dentendre algun enunciat en qu el nom aparegui;
per no hi ha cap enunciat particular que sigui necessari per entendre un nom propi.

2. TEORIA MONISTA (PLUTO-PLUTO) DEL SIGNIFICAT

DELS TERMES SINGULARS
Dacord amb el Principi de composicionalitat de Frege, un enunciat t una forma lgica, que
especifica caracterstiques sintctiques de lenunciat (unitats lxiques i les construccions
sintctiques de sintagmes complexos a partir delles) per si mateixes amb significat; el significat
de lenunciat es determina a partir del significat daquestes parts.

Segons Frege, algunes estructures components de les formes lgiques dels enunciats
sagrupen en una categoria a la que ell denomina noms propis = Terme singular:

- Noms propis (George Orwell, Venus, Hsper, Fsfor)

- Indxics (aquest arbre, jo, ell, aqu, ahir)
- Descripcions definides (linventor de la cremallera, la mare de Napole)

Dacord amb el Principi del context, per entendre quin s el significat dels noms propis
fregeans, hem de preguntar-nos sobre la seva contribuci al significat dels enunciats que
apareixen, s a dir, a la caracteritzaci de la proposici que expressen, per tant, de lestat de
les coses lexistncia de la qual els faria vertaders i del conjunt de mons possibles compatibles
amb la seva veritat.
FILOSOFIA DEL LLENGUATGE I Jlia Blay
Segon de Filosofia

Per tant, com a parlants competents del catal, entendrem els enunciats segents (s a dir,
sabem quina proposici expressa i els mons possibles que hem de seleccionar perqu aquesta
es doni):

a) Xavier Trias s alcalde de Barcelona.

b) Xavier Trias va participar com a atleta als Jocs Olmpics de Barcelona.
c) Pasqual Maragall va precedir en el seu crrec a Xavier Trias.

Per entendre lenunciat, ens cal saber el significat de Xavier Trias Nom propi Terme
singular. Segons la teoria Pluto-Pluto, el significat dun nom propi s lobjecte al que es refereix
(generalment extralingstic) Significar = Referir.

- Referncia: Relaci semntica entre el nom propi i lobjecte.

- Referent: Lobjecte.

Frege es troba en una posici contrria a la teoria monista: No hem de parlar del significat
dun nom, perqu els noms propis tenen dos trets semntics: el sentit i el referent.

3. ARGUMENT PER A LA TEORIA PLURALISTA FREGEANA

DEL SIGNIFICAT DELS TERMES SINGULARS
Considerem els segents termes singulars:

- Lestel del vespre susa per designar a un cos prominentment llumins, visible alguns
dies de lany, per ponent, cap al tard Hsper.
- Lestel del mat susa per designar a un cos prominentment llumins, visible alguns
dies de lany, per llevant, a lalba Fsfor

1. Lestel del vespre, lestel del mat, Fsfor i Hsper tenen com a referent un mateix
objecte: Venus.

2. Considerem els segents enunciats:

a. Lestel del vespre s visible al capvespre
a. Hsper s visible al capvespre.
b. Lestel del mat s visible al capvespre.
b. Fsfor s visible al capvespre.

Hem de tenir en compte que existeix una relaci constitutiva entre proposicions, veritat i
modalitat: si dos enunciats expressen la mateixa proposici, coincideixen tamb en els mons
possibles que els farien vertaders i les circumstncies de les coses que els constitueixen. Els
enunciats tenen valor cogonoscitiu: Dos enunciats que expressen la mateixa proposici tenen
la mateixa capacitat de transmetre coneixement, el mateix potencial informatiu per a les
persones que dominen el llenguatge en qu est expressat 1.

Aix, (a) i (a) tenen el mateix valor cognoscitiu, que s molt escs o nul en ser veritats
analtiques; (b) i (b) tamb tenen el mateix valor cognoscitiu.

1 Perqu un enunciat tingui la capacitat de transmetrens informaci, hem de ser competents en el

llenguatge en qu est expressat.
FILOSOFIA DEL LLENGUATGE I Jlia Blay
Segon de Filosofia

3. Nou criteri constitutiu de la noci de proposici (Criteri de Frege): Si dos enunciats no

tenen el mateix valor cognoscitiu per a un parlant, no expressen la mateixa
proposici.

Aix, pel CF: (a) i (b) no expressen la mateixa proposici; i (a) i (b) tampoc.

4. No obstant, (a) i (b) noms difereixen en termes singulars amb el mateix referent, i el
mateix passa amb (a) i (b).

Aix seria contrari al que diu la teoria Pluto-Pluto, ja que si el referent esgota el significat, (a) i
(b) expressarien la mateixa proposici (principi de composicionalitat), i tamb (a) i (b).

5. Per hem dit que no expressen la mateixa proposici. Per tant, Pluto-Pluto prediu resultats
falsos Lhem de rebutjar. Necessitem una teoria pluralista del significat dels termes
singulars Diferenciar entre sentit i referent.

4. LA NOCI FREGEANA DE SENTIT

El significat dels termes singulars es divideix entre el sentit i el referent Significat plural. El
referent s un tret del significat, com a Hsper i Fsfor; per aquestes expressions
difereixen en el significat, perqu posseeixen un altre tret semntic addicional: el sentit.

Si lintercanvi dun terme singular per un altre en un enunciat no altera el valor

congnoscitiu, els dos termes tenen el mateix sentit. Hsper i Lestel vesper en
serien dos exemples.

Els sentits sn intersubjectius, sn entitats igualment accessibles a diferents subjectes.

El sentit determina el referent. La correspondncia entre sentits i referents no s noms

una relaci, sin ms especficament una funci: tot i que s possible que hi hagi dos
sentits (Hsper i Fsfor) amb un mateix referent (Venus), s impossible que a un mateix
sentit li puguin correspondre dos referncies diferents.

Els neofregeans diuen que el sentit sha de considerar com un tipus individualtizador: tipus
que se suposa exemplificat per un nic objecte. s modes de presentaci, el conjunt de
caracterstiques individuatives.

Resum: Entendre un terme singular s conixer el seu significat, i per tant en part conixer el
seu referent, per aquest es coneix necessriament coneixent a la vegada els tipus que
lindividualitzen (conjunt de caracterstiques individuatives). s possible, aix doncs, que dos
termes singulars (Hsper i Fsfor) tinguin el mateix referent, i no obstant no sentengui el
mateix en considerar-los; perqu en entendre un sindividualitza al referent a travs dun tipus.
Aix implica que tinguin diferents valors cognoscitius i, per tant, expressin diferents
proposicions.
FILOSOFIA DEL LLENGUATGE I Jlia Blay
Segon de Filosofia

5. TERMES SINGULARS SENSE REFERENT

Aquest s un dels grans problemes de la teoria Pluto-Pluto, ja que si el significat s igual al
referent, no es pot entendre una oraci tal com Vulc t una rbita ms curta que la de la
Terra, per malgrat tot lentenem. Els partidaris de la teoria PP, diuen que Vulc... sembla
expressar una proposici, tenir condicions de veritat, per no ho fan s una expressi
sense significat. Ho argumenten fent analogia al poema Jabberwocky dAlcia a travs del
mirall, en qu hi ha versos com agiliscosos giroscaban los limazones (sembla un enunciat que
expressi quelcom, per no).

No obstant, Frege creu que s que tenen significat, ja que intutivament oracions amb termes
singulars sense referent tenen condicions de veritat; podem representar-nos com seria un estat
de coses lexistncia de les quals els conferiria el carcter de vertaders. Els termes
singulars tenen sentit, encara que no tinguin referent.

Alguns intrprets de Frege entenen que, seguint la seva teoria, la referncia no s un aspecte
essencial del significat dun terme singular, mentre que el sentit s que ho s. Que tingui
referncia s quelcom fora del mn extralingstic, per aix dir-ho, que el mn la faci o no s
semnticament contingent.

6. ANLISI DEL DISCURS INDIRECTE

Frege ens diu que la proposici que expressa un enunciat, i les seves condicions de veritat,
depn del referent i tamb del sentit. No obstant, el valor de veritat noms depn del referent.

Un enunciat que tingui un terme singular sense referent expressa tot i aix una proposici, i t
condicions de veritat, sempre que el terme tingui sentit. dos enunciats que difereixen en termes
singulars amb el mateix referent per diferent sentit, sembla natural concloure, expressen
diferents proposicions i tenen diferents condicions de veritat:

a) Hsper t una rbita ms curta que la de la Terra.

b) Fsfor t una rbita mes curta que la de la Terra.

Principi de la sobrevinena del valor veritatiu respecte del referent (PSV): Si dos
enunciats noms difereixen en termes correferencials, coincideixen en el seu valor
veritatiu. El valor veritatiu resulta del que passa als referents dels termes.

Aquest principi justifica el Principi de substituibilitat de termes correferencials:

E(TS1) Si s vertader un enunciat E ue cont un terme singular TS1, i s vertader

TS1 = TS2 lenunciat didentitat TS1=TS2, llavors se segueix lgicament que s tamb
__________ vertader lenunciat que resulta de substituir uniformement a E Ts1 per
E(TS2) Ts2.
FILOSOFIA DEL LLENGUATGE I Jlia Blay
Segon de Filosofia

EXCEPCI DEL PSV i el Principi de substituibilitat: Contextos indirectes A diferncia

dels contextos directes, els indirectes ja no parlen del mn, sin que es centren en les creences
que la gent t sobre el mn. Per tant, inclouen verbs que regeixen una subordinada
substantiva, com els verbs principals de les segents oracions:

a) Els babilonis creien que Hsper s visible al capvespre.

b) Els babilonis creien que Fsfor s visible a lalba.

En els contextos indirectes es produeix un canvi en el referent dels termes: mentre que en els
contextos ordinaris Hsper i Fsfor refereixen a Venus, i sn per tant correferencials, en
contextos indirectes refereixen al que indiquen els seus sentits en els contextos ordinaris.
Canvi entre sentit i referent. Com que els sentits d Hsper i Fsfor sn diferents en els
contextos directes, els referents en contextos indirectes tamb ho sn. Els TS d (a) i el de
(b) no poden intercanviar-se.

Dues coses sn necessries perqu aquesta soluci no sigui merament ad hoc2:

1. Mostrar que les expressions poden canviar els seus referents en certs contextos
lingstics.
2. Donar un contingut intutiu a la idea que el referent dels termes singulars en contextos
indirectes s el seu sentit ordinari.

Demostraci:

a) Hsper comena amb hac.

b) En Sergi va dir: Hsper s visible cap al tard.
c) Fsfor comena per la lletra hac.
d) En Sergi va dir: Fsfor s visible cap al tard.

A (a) i (b), la paraula Hsper est mencionada en comptes dusada amb la seva funci com
de mencionar un planeta. Frege diu que quan les paraules estan mencionades i no usades
canvien el seu referent usual: deixen de referir al que realment refereixen (si tenen referent), i
passen a referir-se a elles mateixes. Aix implica que les cometes (que no sempre sn
necessries, com en el cas de (b)), quan es poses, no formin part del terme que du a terme la
funci referencial a les cites.

s per aquest motiu que no podem aplicar el Principi de substituci de termes correferencials a
(a) per obtenir (c); ni (b) per obtenir (d) (perqu en aquest cas, en Sergi est donant informaci,
que s visible al capvespre, a la paraula que comena per H, e, etc.).

A ms, intutivament, en proferir (a), no usem Hsper per a parlar dun planeta.

2 Soluci especficament elaborada per a un problema o per a un fi precs.

FILOSOFIA DEL LLENGUATGE I Jlia Blay
Segon de Filosofia

III) RUSSELL: TEORIA DE LES DESCRIPCIONS

Russell sost que la taxonomia fregeana s incorrecta.

La teoria de les descripcions forma part duna estratgia argumentativa dissenyada per Russell
amb la finalitat de defensar la teoria Pluto-Pluto. Russell denominar els termes singulars
noms lgicament-propis(Frege, noms propis) i en defensar una visi referencialista: El seu
significat s el seu referent Tenen en les formes lgiques lnica missi de referir a objectes
particulars: els objectes que dels que es prediquen adjectius i verbs intransitius, els que estan
en relacions que signifiquen els verbs transitius i preposicions. Sn les unitats de
significaci, ja que aporten un objecte a la proposici.

Les descripcions definides no sn NLP que s responen a la teoria PP. La seva funci a les
formes lgiques s anloga a les expressions quantificacionals: tot sastre, algun alumne.
Aquesta s la de significar una relaci entre dos predicats: en el cas de un P s Q, la
intersecci de la classe de les coses a les que saplica P i Q no est buida. El mateix passa
amb tot P s Q, en qu la classe de les coses a les que saplica P est inclosa en la classe de
les coses a les que saplica Q. Lexpressi un P no t la missi de referir-se a un objecte.

1. DESCRIPCIONS DEFINIDES
La tesi de Russell s que la forma lgica dun enunciat que cont una descripci definida (a) no
s com la dun enunciat que cont en el seu lloc un NLP (com tamb passa a les descripcions
indefinides, (c)):

a) El marit de la Marta Ferrusola va guanyar les eleccions a la Generalitat lany 1999.

b) Jordi Pujol va guanyar les eleccions a la Generalitat lany 1999.
c) Un ciutad espanyol va guanyar les eleccions a la Generalitat lany 1999.

M: ser marit de la Marta Ferrusola.

G: ser guanyador de les eleccions a la Generalitat lany 1999.

FL (a): x (Mx ^ Ay (My x=y) ^ Gx) Hi ha almenys un marit de Marta Ferrusola, i cada
marit de Marta Ferrusola coincideix amb ell mateix (s a dir, no nhi ha ms dun) i ell va
guanyar les eleccions de la Generalitat lany 1999.

On a: Jordi Pujol

FL (b): Ga s una constant, una unitat de significaci la funci de la qual s la de

designar un objecte de lunivers del discurs.

On C: ser ciutad espanyol

FL (3): x (Cx ^ Gx)

Conclusi: Tant (a) com (c)3 sn enunciats generals complexos, i cap de les seves peces s la
descripci definida El marit de la Marta Ferrusola. Tamb podem dir: El en El P s Q significa
una relaci entre les classes significades pels predicats P i Q: la classe significada per P
saplica a un nic objecte, que est incls a la classe significada per Q.

3 Les definicions indefinides no poden ser iguals a un NLP ja que aquestes no es refereixen a un nic
objecte; mentre que als NLP els correspon un nic objecte.
FILOSOFIA DEL LLENGUATGE I Jlia Blay
Segon de Filosofia

3. APLICACI DE LA TEORIA RUSSELLIANA DE LES

DESCRIPCIONS DEFINIDES A TRES TRENCACLOSQUES
On Denoting (1905): Russell dna un argument en el que se suposa que ha refutat la teoria de
Frege basada en la diferenciaci entre sentit i referent, alhora que presenta la seva teoria de
les descripcions definides per defensar una posici Pluto-Pluto del significat. De fet, la seva
teoria permet resoldre tres problemes:

3.1. Primer trencaclosques: Contextos indirectes

a) George IV volia saber si Scott va escriure Waverley.4
b) George IV volia saber si lautor de Waverley va escriure Waverley.

Suposem que, en contra del que diu Russell, considerssim l autor de les novelles Waverley
com un terme singular Equivaldria a Scott, segons el Principi de substituci de termes
correferencials.

Lenunciat (b) expressa que George I volia saber si lautor de Waverley va escriure Waverley;
s quelcom bastant estpid ja que si es vol saber una cosa s perqu no se sap, llavors no
voldria saber si lautor de Waverley va escriure Waverley si ja sap que ho va fer. La segona
seria falsa.

Russell ho soluciona de la segent manera: Lautor de Waverley no s un terme singular, sin

una descripci definida, com s que ho s Scott.5 No sn termes correferencials No es
t per qu deduir de la veritat de (a) la veritat de (b). Russell bloqueja largument a ts1=ts2.

c) Scott va escriure Waverley.

d) Lautor de Waverley va escriure Waverley.

No obstant, (c) i (d) no expressen les mateixes proposicions, encara que lautor de Waverley
denoti a Scott. No sn les mateixes ja que tenen formes lgiques molt diferents. La primera
atribueix una propietat (haver escrit Waverley) a un objecte (Scott), mentre que la segona
estableix una relaci quantificativa entre dues propietats (haver escrit Waverley i haver escrit
Waverley). Com que la naturalesa dels dos enunciats s tan diferent, es pot entendre per qu
un individu tindr curiositat respecte la veritat de la primera proposici, i per qu no en tindr
respecte la de la segona.

PROBLEMA: La diferncia fonamental s que si acceptem la tesi de Russell s que

necessitem que un dels dos enunciats sigui una descripci definida, mentre que els contextos
indirectes (enunciats en els que parlem sobre els estats mentals dun subjecte) es poden
reproduir exemples en qu no hi hagi una descripci definida, sin per exemple termes
singulars:

a) En Joan creu que Hsper s visible al capvespre.

b) En Joan creu que Fsfor s visible al capvespre.

Altra vegada, el Principi de substituci no funcionaria, ja que Hsper no significa el mateix que
Fsfor, ja que en Joan no creu realment que Fsfor sigui visible pel capvespre, sin Hsper.

4 s veritat que Walter Scott va escriure el llibre.

5 Les seves formes lgiques serien molt distintes: Scott equivaldria a una constant a, mentre que Ser
lautor de les novelles Waverley equivaldria a x (Mx ^ Ay (My x=y).
FILOSOFIA DEL LLENGUATGE I Jlia Blay
Segon de Filosofia

Russell respon davant del problema argumentant que malgrat que aparentment ho sembli, de
fet els noms propis com Hsper o Fsfor sn descripcions definides encobertes (no bvies).
Segueix insistint que pels termes singulars de deb la teoria veritable s la de Pluto-pluto. Per
a ell, els indexis tamb sn descripcions definides encobertes.

Les descripcions definides encobertes equivaldrien als sentits fregeans.

Per tant, els noms ordinaris sn descripcions definides encobertes. Aix, s que hi ha contrast
entre enunciats que un contingui un NLP i laltre una descripci definida encoberta que denoti el
mateix.

Els enunciats com (c) i (d) s com el contrast entre (d) i (e):

d) Lautor de Waverley va escriure Waverley.

e) Lautor de Ivanhoe va escriure Waverley.

(d) i (e) estableixen relacions quantificacionals entre proposicions diferents.

3.2. SEGON TRENCACLOSQUES: DIFERNCIES DABAST

3.2.1. Operadors i relacions dabast
Hi ha relacions dabast entre expressions, s a dir, hi ha expressions que estan sota labast
daltres Es posa de manifest en les formes lgiques.

Operador: Unitat de significaci les relacions dabast de la qual amb altres unitats de
significaci en la forma lgica dels enunciats en qu apareix afecten el significat. Tots, no o
un.

Si un enunciat t dos operadors, un t intervenci secundria si est sota labast de laltre,

que llavors t intervenci primria.

Segons Russell, a nivell superficial un enunciat sembla comportar-se de diferent manera que a
nivell formal, que s on es veu realment la seva estructura i el que diu.

Vegem alguns exemples:

a) La princesa dItlia s bonica.

M: Ser princesa dItlia

G: Ser bonica

FL (a): Ex (Mx ^ Ay(My y = X) ^ Gx)

a) La princesa dItlia no s bonica.

FL (a1): Ex (Mx ^ Ay (My y = x) ^ Gx): Existeix noms un X que s princesa dItlia i

aquesta no s bonica). Intervenci primria: existencial; intervenci secundria: negaci.

FL (a2): Ex (Mx ^ Ay (My y = x) ^ Gx): No es dna el cas que existeixi una princesa dItlia
i que sigui bonica). No seria bonica, no perqu no existeix, sin perqu nhi ha ms duna o
perqu ella s bonica.
FILOSOFIA DEL LLENGUATGE I Jlia Blay
Segon de Filosofia

b) El ve del primer pis no s escriptor.

M: Ser ve del primer pis

G: Ser escriptor

FL (b1): Ex (Mx ^ Ay (My y = x) ^ Gx). Existeix un ve del primer pis per aquest no s
escriptor.

FL (b2): Ex (Mx ^ Ay (My x=y) ^ Gx). No existeix un ve del primer pis ni s escriptor. No
podem determinar que sigui escriptor o no perqu no es dna que existeixi un ve del primer
pis: potser nhi ha deu o potser no hi viu ning. s vertadera si es donen aquestes
condicions.

2b) El ve del primer pis s escriptor o el ve del primer pis no s escriptor.

FL (2b1): Ex (Mx ^ Ay (My x=y) ^ Gx) v Ex(Mx ^ Ay (My x=y) ^ Gx

FL (2b2): Ex (Mx ^ Ay (My x=y) ^ Gx) v Ex (Mx ^ Ay (My x=y) ^ Gx)

Si hi ha un ve i resulta que s escriptor, far vertader el primer disjunt (V v F); si no s

escriptor, far vertader el segon disjunt (F v V) El segon disjunt s sempre vertadera (p v
p) Principi del ter excls.

a) Jordi Pujol va guanyar les eleccions a la Generalitat lany 1999. (Suposem que Jordi Pujol
sigui un terme singular; llavors la seva funci semntica seria aportar un objecte a la
proposici. Aquest objecte ser el mateix a tot mn possible).

b) Jordi Pujol va guanyar les eleccions a la Generalitat lany 1999, o Jordi pujol no va guanyar
les eleccions a la Generalitat lany 1999. El referent t o b la primera propietat o la
segona Principi del ter excls Veritat Necessria A tot mn possible s vertadera.

c) Lactual rei de Frana o es calb o lactual rei de Frana no s calb.

Soluci: Russell diu que quan (c) ens sembla necessriament vertadera, tcitament assignem
intervenci secundria a la descripci en el segon disjunt Ter excls. s per aquest motiu
que (c) s parallel a (b).

No obstant, si Frege tingus ra i Jordi Pujol fos un terme singular i lactual rei de Frana
tamb, haurem de mirar el referent per saber si sn vertaders. Per, no existeix cap rei de
Frana actualment No es podria fer el trasps entre Jordi Pujol i lactual rei de Frana.

Per explicar com s que (c) s un enunciat necessriament vertader, no podem seguir
mantenint que les descripcions definides sn termes singulars En realitat sn expressions
quantificacionals. La soluci de Russell s que aix passa perqu en realitat es tracta de
descripcions definides encobertes que noms sobserven a la forma lgia, perqu com a la
forma lgia es veu, intervenen dos operadors (lexistencial i la disjunci). Per les relacions
dabast, en una de les dues interpretacions s quan es dna el sentit de la interpretaci
universal; que no nexisteix cap, i per aix s vertader, que s quan la negaci t primacia. Si
no la tindria la descripci definida.

No jutja que una sigui millor que laltra sin que justifica el fet que tenint una frase, com
s possible que les intucions dels parlants competents siguin diferents.
FILOSOFIA DEL LLENGUATGE I Jlia Blay
Segon de Filosofia

Objecci:

d) Vulc s un planeta o Vulc no s un planeta.

Soluci: en la mesura que lenunciat sigui necessriament vertader, malgrat que contemplem la
possibilitat que Vulc no pugui existir, no estem entenent Vulc com a un nom lgicament
propi, sin com una descripci encoberta: la soluci al problema segueix essent, doncs, la
mateixa que abans.

3.3. Tercer trencaclosques: Descripcions que no

denoten
a) El major nmero natural no existeix.

Sembla ser significatiu, enuncien condicions de veritat. Ara b, si les descripcions definides
fossin noms lgicament propis, els enunciats no podrien expressar proposicions donat que
contenen una expressi sense significat.

Aquest problema desapareix si adoptem la teoria de les descripcions:

b) El major nmero natural existeix.

FL (b): Ex (Mx ^ Ay (My x=y))

FL (a): Ex (Mx ^ Ay ((My x=y))

Soluci: Existir no s un vertader predicat dels objectes a qu ens referim amb els noms
lgicament propis. Lnic significat que es pot atribuir a existir seria el que ja t el
quantificador existencial, que ja recull part de la descripci definida.

Objecci: Noms propis Vulc no existeix. La resposta de Russell seria que en el cas dels
noms lgicament propis, incloure un nom sense referent en un enunciat s que t com a
conseqncia que lenunciat no tingui significat. No obstant a Vulc no existeix hi ha una
descripci definida encoberta i no un nom lgicament propi.

4. NOMS LGICAMENT-PROPIS
Sn els termes singulars per a Russell, per als que la teoria Pluto-Pluto s vlida.

Russell ha demostrat que tant els indxics com els noms propis com les descripcions no
sn realment termes singulars, tal i com Frege havia postulat.

Descripcions: No sn unitats de significaci en les formes lgiques sin que la manera

composicional en qu contribueixen a la determinaci de la proposici significada pels
enunciats en qu apareixen s la de les expressions quantificacionals.
Dectics i noms propis: Les seves formes lgiques ens mostren que sn descripcions
definides encobertes.

Aix, els termes singulars que usem ms freqentment en el llenguatge sn noms aparentment
termes singulars, ja que la seva forma lgica s una descripci definida. Russell afirma que hi
ha dues restriccions que no susciten cap tipus de problema per a la distinci fregeana
sentit referent: 1) carncia de referent amb nom amb significat; 2) Diferents valors
cognoscitius associats a nom amb el mateix referent.
FILOSOFIA DEL LLENGUATGE I Jlia Blay
Segon de Filosofia

Per tant, els noms lgicament-propis han de tenir aquestes dues caracterstiques:

s impossible que un nom lgicament-propi tingui significat i no referent.

s impossible que dos noms lgicament-propis tinguin el mateix referent i portin
associats diferents valors cognoscitius (que representin al referent sota diferents
aspectes).

En el cas dels termes per a particulars, Russell va concloure que noms els termes con aix
proferits en casos molt especials, i jo satisfan les restriccions. Val a dir que hi ha textos en qu
jo no est incls. Els casos especials en qu aix s un nombre lgicament-propi sn aquells
en qu lutilitzem per referir-nos a exemplars dels components simples de continguts
immediats de conscincia, al que Russell es refereix com a dades sensibles (Locke ho
anomenaria idees, qualitats, o qualia 6. Sensacions internes (dolor) o externes (colors,
formes, etc.), emocions i sentiments, imatges, etc.

Complirien els components simples de continguts immeditats de conscincia els requisits per a
ser noms lgicament-propis?

1) Ser s igual que ser percebut s impossible entendre un s dun demostratiu aix
efectuat amb la intenci de referir sense que no existeixi el referent.
2) Donat que sn exemplars dels components simples de continguts immeditats de
conscincia, sembla raonable que no pugui haver-hi termes singulars diferents (usos
diferents d aix) amb el mateix referent per diferent valor cognoscitiu.

6 Tipus dentitat que si creiem que existeix, llavors existeix, perqu est dins de la ment. s indubtable i
vertadera.
FILOSOFIA DEL LLENGUATGE I Jlia Blay
Segon de Filosofia

IV) KRIPKE: NAMING AND NECESSITY

1. EL DESCRIPTIVISME DE FREGE I RUSSELL
Tot i que tinguin teories semntiques oposades, les seves propostes tenen una mateixa
conseqncia (ja que tenen similars preocupacions): sn descriptivistes.

El descriptivisme defensa que per a tot nom propi del llenguatge com N, existeix una
descripci definida el Dn tal que:

a) Tot usuari competent de N ha dassociar-lo, en virtut de la seva competncia

lingstica, amb el Dn.
b) Si N t un referent, O, hi ha exactament un individu que satisf D n, i O s DN.

En el cas de Frege, el descriptivisme s una conseqncia del fet que la seva teoria requereix
que el referent dels termes singulars sigui determinat per un tipus individualitzador; el sintagma
nominal Dn expressaria aquest tipus individualitzador. En el cas de Russell, el descriptivisme
s una conseqncia de la seva tesi que diu que els noms ordinaris sn descripcions definides
encobertes. Segons Russell, Dn contindria necessriament noms lgicament-propis; per a
Frege, qualsevol terme singular que contingus Dn hauria de tenir tamb un sentit.

Dn s una descripci quslevol, tal com ser inventor de la cremallera, mentre que el D n s una
descripci definida, ser Linventor de la cremallera. En Russell s molt important no posar la
descripci definida dins de la propietat, perqu la descripci definida es desenvolupa en tota la
expressi quantificacional.

2. LARGUMENT SEMNTIC ANTIDESCRIPTIVISTA DE

KRIPKE
A Naming and Necessity, Kripke desenvolupa una srie darguments en contra del
descriptivisme, i per consegent, en contra de les teories de referncia de Frege i Russell, i
proposa una teoria de la referncia alternativa a la dambds Teoria de la Referncia
Directa.

Largument semntic consta de tres passos (el primer i el segon s una preparaci per al tercer,
poden estar dacord amb el descriptivisme, per el tercer ja no):

1. (Ja observat per Frege i Russell): Les descripcions que diferents parlants associen, en
tot cas, amb els noms propis sn diferents. Aix reflecteix la diferent informaci que els
diferents parlants tenen sobre el referent del nom. Tant segons la persona, com el lloc o el
temps, per exemple.

Frege i Russell admeten que hi ha una certa dificultat, en tant que les seves teories impliquen
que persones que associen diferent informaci amb un nom propi donat parlin en diferents
llenguatges, de manera que la comunicaci entre elles noms pot ser parcial. Per consideren
que la dificultat no resulta de les seves teories, sin de com sn les coses.

Per exemple, Frege buscava un llenguatge adequat i perfecte, on no passaria aix, sin que a
un no tothom li associaria una descripci definida concreta. El problema s que la Filosofia del
llenguatge vol fer teoria del llenguatge sobre el llenguatge com, actual. La resposta a
FILOSOFIA DEL LLENGUATGE I Jlia Blay
Segon de Filosofia

lobservaci seria admetre certa variaci en les descripcions definides que els diferents parlants
associen a un mateix nom, per la teoria segueix sent vertadera. Podem dir que a mesura que
el llenguatge avanci, aquest sanir refinant.

2. Crtica a la primera clusula del descriptivisme: Per molts noms que usem
quotidianament, no som capaos de proporcionar una descripci acord amb el
descriptivisme. Exemple: Nefertiti o Ramss VIII (Kaplan). Les persones usuries
competents del catal poden utilitzar la paraula Nefertiti, per son incapaces dassociar-hi
una descripci definida. El mateix dir Kaplan amb Ramss VIII, que fa referncia a un
far del que prcticament no sen sap res. Si s aix, ni Frege ni Russell podrien explicar
com es determina en aquests casos el referent. Lnica manera per poder superar la crtica
de Kripke s allegant que realment els parlants descrits no sn parlants competents.

3. Crtica (definitiva), a la segona clusula del descriptivisme:. Partim del supsit que el
descriptivisme t ra i que per a qualsevol nom propi hi ha una descripci definida Es
podria identificar el referent.

No obstant, si prenem lexemple de William Harvey la descripci definida que un parlant

competent li atribuiria s la de home que va descobrir la circulaci de la sang (i suposem que
s vertadera).

Ara b, tal com usem els noms propis com William Harvey, la segent situaci s possible:
desprs duna exhaustiva investigaci, un especialista publica un llibre en qu estableix que
William Harvey no va descobrir la circulaci de la sang, sin que ho va fer el seu ajudant
Robatori del descobriment.

Aix indica que el referent de William Harvey no es determina dacord amb el

descripcriptivisme, ja que s almenys coherentment concebible que la descripci que els
parlants competents associn amb William Harvey denoti un individu diferent del referent de
William Harvey. En aquesta situaci, el descriptivisme ens diu que, donat un nom, William
Harvey, si s que t referent (que s el doctor que est al laboratori), aquest hauria de ser lnic
objecte que compleix la descripci definida (el que va descobrir la circulaci de la sang). Per
quan utilitzem William Harvey, segons el descriptivisme, ens estem referint al becari. La
nostra intuci no sadequa al descriptivisme.

Dacord amb la versi russelliana del descriptivisme, aix s impossible, ja que William Harvey
s simplement una abreviatura d el que va descobrir la circulaci de la sang.

Donat que el descriptivisme va en contra de les intucions dels parlants competents, lhem
de rebutjar. El que posa de relleu el tercer pas s que el referent dels noms propis no s
lobjecte al que remet la informaci individualitzadora que els parlants associen al nom,
ja que aquesta informaci pot remetre a alg diferent del referent del nom.

Suposant que a un nom li atribum una descripci definida i aquest nom t un referent, no
sempre resulta que el DN seleccioni lindividu que es vol. En el llenguatge no podem dependre
que el mn vagi b amb el llenguatge. Les coses poden ser mol diferents a com ens pensvem ,
amb tot, aix no vol dir que el llenguatge no funcioni correctament: puc ser usuari competent de
lexpressi fsica quntica sense tenir ni idea del tema.
FILOSOFIA DEL LLENGUATGE I Jlia Blay
Segon de Filosofia

3. DESIGNADORS RGIDS
Hi ha una diferncia modal entre els noms propis i els descriptius.

Els noms propis sn els designadors rgids: quan considerem els mons possibles
compatibles amb la veritat dun enunciat que cont un nom propi, el nom propi aporta sempre
un mateix individu, el seu referent. Segons Kripke, els noms propis s que es comporten com a
genuns termes singulars que es limiten a aportar el seu referent a la proposici significada.

Descripcions definides, com deia Russell, sn expressions relacionals quantificacionals

entre predicats.

4. LA TEORIA DE LA REFERNCIA DIRECTA DEL

SIGNIFICAT DELS NOMS PROPIS
Teoria monista, referencialista Pluto-Pluto

Com es determina el referent dels noms propis? En un baptisme inicial.

Els baptismes inicials es realitzen mitjanant accions o actes concrets. Sn concrets perqu
passen en un lloc i en un moment determinat, no sn abstractes. En ells, shi involucra un
exemplar concret del tipus del qual s el nom. Els individus que assisteixen al baptisme
inicial queden legitimats als seus usos concrets del nom. Si un daquests individus utilitza el
nom amb un altre individu que no estava en el baptisme inicial, i aquest ltim utilitza el nom
com a efecte causal de la utilitzaci del nom dun individu que hi est legitimat, llavors ell
tamb ho estar

B I I I : Cadena comunicativa.

s aix que es va transmetent al llarg del temps ls del nom duns parlants a altres, mentre que
romangui la necessitat de comunicar-se proposicions relatives a lindividu en qesti. Cada nou
s del nom est associat aix, retrospectivament, amb una cadena comunicativa, que remet en
ltim extrem a travs de la histria dusos causalment interconnectats al baptisme inicial.
Llavors, el referent de cada s concret dun exemplar del nom N es determina seguint en sentit
invers la cadena comunicativa que ha acabat resultant en aquest s, fins a arribar al baptisme
inicial; lindividu objecte de lacte del baptisme s el referent del nom. Kripke diu que la
informaci relacionada amb els noms no t importncia semntica, fins i tot en els casos en qu
quasi tothom associa a un nom la mateixa descripci definida.

Pon constatar-se que aquesta teoria s congruent amb els exemples antidescriptivistes de la
secci anterior. La teoria explica per qu s concebible la histria sobre que Harvey no va
descobrir en realitat la circulaci de la sang: incls tot i que els parlants que avui usin el terme
William Harvey lassocin amb la informaci descriptiva el que va descobrir la circulaci de la
sang, el referent no es determina relativament a aquesta informaci, sin relativament a quin
sigui lindividu batejat amb William Harvey en lorigen de la cadena comunicativa que ha portat
en ltim extrem a usos contemporanis del nom. Similarment, per determinar quin s el referent
de Nefertiti s irrellevant que no tinguem informaci descriptiva associada a aquesta noms,
perqu el referent no depn de quina informaci descriptiva associem a ell. I tamb s
irrellevant que diferents parlant associn diferent informaci descriptiva amb noms com
Aristtil, perqu aquesta informaci s aliena a la identitat semntica del nom; a la mesura en
qu les cadenes comunicatives en qu descansen els parlants tinguin un mateix origen, pot dir-
se que parlen un mateix llenguatge.
FILOSOFIA DEL LLENGUATGE I Jlia Blay
Segon de Filosofia

Kripke emfatitza que la teoria, tal i com sha caracteritzat, s un esborrany; sense refinar-la,
dna lloc a resultats absurds. Exemple:

Un pot anomenar Joseph Conrad al seu ordinador, ja que li ha posat perqu admira al
novellista. Aplicada sense modificacions, la teoria de Kripke implica que, cada vegada que
aquesta persona usi Joseph Conrad amb la intenci de referir-se al seu ordinador, en realitat
es refereixi al novellista. Sembla que, perqu la teoria sigui aplicable a un s dun nom
propi, s necessari afegir alguna condici en el sentit que un no pot usar el nom amb intencions
referencials oposades a les daquells de qui va prendre el nom.

Aquesta s la diferncia ms significativa entre la teoria kripkeana i les propostes

descriptivistes: Segons Frege i Russell, un no pot usar competentment el nom propi sense
conixer informaci del carcter general que individualitzi el referent del nom dentre
totes les altres coses; sense conixer atributs distintius del referent. Kripke, per contra,
afirma que els noms propis sadjunten als mateixos objectes, amb independncia de
qualsevol atribut de lobjecte. Ja que qui utilitzi competentment Ramss VIII no necessita
conixer cap atribut que distingeixi el referent. nicament necessita que el seu s estigui
connectat amb el referent a travs duna cadena histrico-causal apropiada, sense requerir
coneixement ulterior ni de la naturalesa daqueta cadena, ni de cap altra dada que distingeixi el
referent.

5. ARGUMENT EPISTMIC ANTIDESCRIPTIVISTA DE

KRIPKE
Segons el descriptivisme, tot usuari competent, dun nom propi N, ha dassociar al nom una
descripci, el Dn. Aquesta descripci t la missi de determinar el referent del nom. Aix
implica que, almenys en els casos en qu els parlants sn capaos de produir una descripci
aix, un enunciat de la forma de (a) ha de ser una veritat analtica, a priori:

a) N s Dn

Un cas favorable al descriptivisme s el de Hsper i Fsfor, ja que en ambds casos s

sembla haver-hi descripcions que tots els parlants competents associen a ells. Segueix del
descriptivisme que (b) s una veritat analtica:

b) Hsper s un cos prominentment llumins, visible alguns dies de lany pel capvespre.

Per si utilitzem, per exemplificar (a), un nom sense referent, com Vulc, no sembla que en
aquest cap cap enunciat que linclogui sigui vertader. Almenys, s compatible amb el
descriptivisme defensar que cap enunciat que inclogui un nom sense referent s vertader (c)
no s ni vertader ja que inclou un nom sense referent:

c) Vulc s un planeta interior a Mercuri que causa les aparents anomalies a lrbita de
Mercuri calculada segons la teoria newtoniana si no sel t en compte.

Per evitar aquesta objecci, es pot modificar la formulaci anterior:

d) Si N existeix, llavors N s Dn.

Aix, se segueix que (e) s una veritat analtica:

e) Si Hsper existeix, llavors Hsper s un cos prominentment llumins, visible alguns

dies de lany per ponent al capvespre.
FILOSOFIA DEL LLENGUATGE I Jlia Blay
Segon de Filosofia

Ara b, enunciats com (e) no semblen veritats analtiques conegudes a priori. Sembles casos
paradigmtics denunciats que expressen coneixement empric, coneixement la justificaci
del qual depn essencialment de la percepci.

6. LARGUMENT MODAL DE KRIPKE EN CONTRA DEL

DESCRIPTIVISME
Suposem un cas favorable al descriptivisme:

a) Anomenarem Julius a la persona, sigui qui sigui, que va inventar la cremallera.

Donat el descriptivisme, N s simplement una manera abreujada del Dn. Llavors, lestatut
modal de (b) s igual al de (c):

a) Si N existeix, N s Dn.
b) Si el Dn existeix, el Dn s Dn Necessriament vertader.

Mirem-ho:

c) Si Julius existeix, Julius va inventar la cremallera.

d) Si el que va inventar la cremallera existeix, el que va inventar la cremallera va inventar
la cremallera.

Per (c), al contrari de (d), no sembla una veritat necessria.

Kripke expressa aquesta diferncia modal entre noms propis i descripcions en general
dient que els noms propis sn designadors rgids: quan considerem els mons possibles
compatibles amb la veritat dun enunciat que cont un nom propi, el nom propi aporta
sempre un individu, el seu referent. Amb les descripcions no t per qu passar aix, com
es mostra en els dos exemples anteriors.

Exemple 2:

e) Federico Martn Bahamontes va nixer a Conca.

f) El primer espanyol guanyador del Tour va nixer a Conca.

Si considerem mons possibles compatibles amb la veritat (e), en tots ells tenim diferents
vairants del fet consistent en qu Bahamontes, en comptes de nixer a Toledo (com s veritat),
va nixer a Conca. Tals mons possibles, si tamb coincideixen en el fet que Bahamontes va ser
el primer espanyol en guanyar el Tour, sn tamb compatibles amb la veritat (f). Per s tamb
un mn possible compatible amb la veritat de (f) un en qu Bahamontes no guanys el Tour del
59, que va guanyar-lo Ocaa (qui en veritat va nixer a Conca). Llavors, (11) s veritat respecte
les situacions possibles en qu la descripci denoti diferents individus Les descripcions no
sn termes singulars (= Russell), PER Kripke s que defensa que els noms propis semblen
comportar-se com termes singulars.