Resum Dels Llibre1

Treball de fi de grau 1
Resum dels llibres
El concepte de crtica dart en el Romanticisme alemany

Walter Benjamin
1. INTRODUCCI. EL ROMANTICISME POTIC DE WALTER BENJAMIN
s una investigaci acadmica primerenca escrita entre la primavera del 1918 i lestiu
del 1919. Pretn ser una tesi de doctorat, lestudi universitari i erudit que encara
sexigeix als joves aspirants a professor en el disciplinat mn de la cultura alemanya.
No es veuen els tons caracterstics del que ser un dels pensadors menys acadmics.
G. Scholem empra lexpressi pensament discursiu per referir-se a aquest estudi

sobre el Romanticisme, per tal de defensar el sentit metafsic subjacent incls en els
escrits de carcter histric, poltic i literari de Benjamin. Es fonamenta en la
juxtaposici dun conjunt de representacions relativament autnomes, amb vocaci
dinstantnies fotogrfiques, segons una dialctica prpia establerta entre imatges
definides en el temps i en lespai. De fet, Scholem diu que Benjamin ha assolit la
culminaci del somni de Schelling: fer una filosofia narrativa. No sembla del tot
prudent oblidar que el somni de Schelling va quedar desacreditat per Hegel, en nom
de la ra, com el somni de la nit on tots els gats sn bruns.
Adorno diu que lobra de Benjamin t un efectisme mgic, la suau irresistibilitat

destillada per una escriptura que semblava arrelar-se en els dominis del misteri.
Aquesta forma descriptura la interpreta Adorno com a figura i exponent de lheroica
incapacitat de Benjamin per renunciar a la promesa de felicitat, que tot home va
dibuixar-se en la infantesa. Lapassionat i constant inters de Benjamin per alguns
aspectes del mn de la infncia, per la condici de la seva experincia ms all de la
lgica, lliure didentitat subjectiva, pel seu llenguatge i la seva literatura imaginativa,
els seus contes de fades, sembla confirmar en bona mesura la impressi dAdorno.
Benjamin s fidel a aquella experincia no reglamentada que prefigura laventura
infantil, ra per la qual va a la recerca duna ms perfecta llibertat de trnsit des dels
dominis del pensament filosfic als de la literatura.
Benjamin reconegu Adorno com el seu mestre en la batalla contra el pensament

sistemtic. Lestructura del sistema que es comprn a si mateix com quelcom ja
complert, concls, seria expressi dun discurs predeterminat per lobedincia a les
falses imposicions de la identitat racional. Adorno, com tamb Benjamin, remet
diverses ocasions al procedir fragmentari de Hlderlin com el model acabat duna
escriptura paratctica, construda sobre trencaments i dislocacions del discurs,
Resum dels llibres
sotmesa, per aix dir-ho, al dur rgim dun llenguatge sense concessions a la
comunicaci, que est a lespera de ser assaltat per un sentit no intencional, lliure de
subjecte. Aquesta forma dexpressi hauria portat a Benjamin per la forma de lassaig
com alternativa al discurs filosfic acabat i compacte, com a encarnaci duna
conscincia crtica exemplarment representada, entre altres, per Simmel, el primer
Lukcs i Adorno.
Lescriptura de Benjamin es caracteritza per la seva profunditat metafsica propera a

la teologia, el seu afany per assolir la mxima concreci en tots els aspectes, la seva
recerca de luniversal ms sagrat i durador en el cord e la singularitat tamb ms
extrema i concisa, atenta mirada cap all discontinu i la seva proverbial desconfiana
respecte a largumentaci deductiva. No hem de reduir la seva obra a mer exercici
potic al voltant dunes categories privilegiades per la histria de la cultura. Benjamin
escrivia seriosament.
El 1913 va escriure una xerrada breu titulada Romantik, en la qual deplorava el

component esteticista que llastrava la recepci del Romanticisme des del punt de vista
imperant. Condemnava el fals Romanticisme narcotitzant, individualista, delirant i
filisteu, dexaltaci de lesperit com a refugi durgncia davant dun mn hostil, i el
contraposava al Romanticisme vertader, que seria una voluntat romntica de
bellesa, de veritat i dacci. La veritat, la bellesa i lacci es remeten necessriament a
la histria com a espai privilegiat de realitzaci de lEsperit. Benjamin escriu sobre
Hlderlin, i la seva idea consistia en exposar la forma interna dels poemes, el seu
contingut de veritat, la imatge sense figura que donaria compliment a la tasca
potica prescrita en cada cas. Ja llavors remetia a la definici fundacional de Novalis:
Cada obra dart porta en si un ideal a priori, una necessitat interna per existir. Era
aquesta necessitat objectiva, independent del carcter i les intencions del presumpte
creador, la que el crtic havia de determinar en el seu comentari. La idea de la poesia
s prosa, i el contingut filosfic de veritat, lnic que Benjamin reconeixia en lart,
noms pot ser representat en la forma de prosa de lexposici. Lnim del poeta es
dissolia en la serena neciesa, en el complet estupor de qui se sent posset en cos i
nima pel llenguatge. Segons la interpretaci de Benjamin, s la vida del poeta el que
es posa en joc en ella mateixa, reduda a una actitud de perfecta docilitat, dabsoluta
passivitat davant del llenguatge. Lobra complerta s un mn poticament mort,
saturat de perill, on haurien quedat conjurades totes les amenaces estranyes en un
vincle sagrat que Hlderlin articulava en funci del mite com a ntima unitat de du i
Resum dels llibres
dest. Aix, labsoluta submissi del poeta a la seva tasca es correspon amb lobjectiva
necessitat a la qual deu la seva existncia lobra, com volia Novalis. La fatdica
extinci del subjecte en lescriptura viscuda com a dest.
Relaci entre mite, religi i llenguatge. A partir del 1917 Benjamin sinteressa per
Kant. La seva orientaci, no obstant, li exigeix superar la fixaci kantiana en una
experincia de grau zero, lexperincia sensible illustrada aguantada per
lempirisme, i buscar els fonaments duna experincia absoluta en la qual quedessin
incloses filosofia, teologia i religi. El punt nodal s ara la identificaci entre sistema i
doctrina. Benjamin sinteressa per tres esferes: el llenguatge, la religi i la histria.
Benjamin senfronta al Romanticisme primerenc des dun punt de vista explcitament

histrico-teolgic. El Romanticisme com a ltim moviment que una vegada ms salv
la tradici desesperadament, que intentava incs d assolir una religi, mostrar la
seva forma. Per Benjamin es pregunta: existeix una forma de la religi? El
Romanticisme intua en la seva mstica de lart i del llenguatge un cam possible per
fundar aquesta religi formal, sense continguts dogmtics determinats, per assumint
conseqentment la relaci religiosa davant labsolut un absolut que no va ms enll
dels media en qu es manifesta. I aqu s de nou lart el mediador privilegiat.
La centralitat que en el pensament de Benjamin es concedeix al Romanticisme i

Goethe es pot explicar com una conseqncia de la seva descomunal batalla contra el
subjecte, s a dir, el subjecte autnom segons el model illustrat ents en un sentit
ampli, en tant que suposat protagonista de la histria i del progrs, de la cultura i de
lart- el preu de lautntica creaci seria la renncia a la subjectivitat aparent. Per
aquesta parena s necessria en virtut del principi dindividuaci i com a defensa
davant laguait de la barbrie o a bogeria. La seva orientaci teolgica revela la seva
desconfiana cap a la tradici forta del pensament modern: la cincia i la Illustraci
romandrien en el domini del mite, sn mite en segon grau.
La interpretaci i el comentari, la crtica immanent, es converteix en una tasca

sagrada perqu noms en ella es fa possible la continutat de la tradici. La tradici no
s res ms que lesfera del dest universal, la histria del mite.
2. INTRODUCCI DE W. BENJAMIN
2.1. Delimitaci del problema
Lobjectiu del treball s lexposici del concepte de crtica dart al llarg de les seves
transformacions, cosa que s diferent duna histria de la crtica dart. No exposa el
Resum dels llibres
conjunt de la histria dels problemes, sin noms un moment daquest: el del concepte
romntic de crtica dart. ja que el Romanticisme tard no t cap concepte unitari i
tericament circumscrit de crtica dart, Benjamin emprar el terme de romntic i
Romanticisme per referir-se noms al Romanticisme primerenc.
Una determinaci del concepte de crtica dart s impensable sense uns supsits
gnoseolgics com tamb sense uns supsits esttics. De tal manera, tamb la
determinaci romntica del concepte de crtica dart ha estat construda totalment
sobre premisses gnoseolgiques; per la qual cosa, com s obvi no es pretn significar
que els romntics hagin obtingut conscient el concepte a partir daquelles.
Noms en el sentit ms impropi les investigacions dhistria dels problemes podrien

ser qualificades com estrictament histrico-filosfiques, encara quan en certs casos
singulars els lmits tendeixin a desaparixer per necessitat. Que lexposici de la
histria dels problemes est objectivament entrellaada, de maneres ben diverses,
amb la prpia de la histria de la filosofia, s quelcom evident; pressuposar que tamb
ho estigus metodolgicament, aix ja s desplaar els lmits. Les proposicions que
segueixen, particularment pel que fa a la peculiar sistemtica del pensament de
Schlegel i la idea primerenca-romntica de lart, aporten els materials (tot i que no el
punt de vista) per una determinaci daquesta essncia histrica. Aquest punt de vista
podria ser rastrejat en el messianisme romntic: El desig revolucionari de realitzar el
regne de Du s el punt dinflexi de la cultura del progrs i el comenament de la
histria moderna. En ella, el que no es troba en relaci amb el regne de du s noms
bagatella (Athenaeum, 222).
La teoria romntica de lart es desenvolupa noms en la mesura en qu sigui

dimportncia per a lexposici del concepte de crtica. Fora queden les teories sobre
la conscincia i la creaci artstiques, aix com les propostes de la psicologia de lart,
mentre que nicament els conceptes didea de lart i dobra de lart romanen en
lhoritz de la nostra consideraci. Quan parla dart Schlegel pensa sobretot en la
poesia, mentre que les altres arts poc li interessen. Aix doncs, sota lexpressi dart
sentendr sempre poesia en aquest sentit, i quan parlem dobra dart sentendr la
composici potica singular. La teoria romntica de lart no pot extreures de la praxi
(per exemple, de la forma de procedir dA.W. Schlegel) sin que ha de ser exposada
sistemticament a partir dels terics romntics de lart.
2.2. Les fonts

Resum dels llibres
Benjamin es basa bsicament en Friedrich Schlegel, ja que per a ell s la teoria

romntica mercs al seu carcter representatiu. Schlegel resulta freqentment
incomprensible incls per als seus amics. Per la seva intuci de lessncia de la
crtica dart s la veu de lescola a aquest propsit. Juntament amb els seus escrits,
nicament els de Novalis poden considerar-se fonts en sentit estricte. La remissi dels
escrits de Novalis als dels de Schlegel es justifica en virtut de la plena unanimitat
manifestada per ambds tant pel que fa a les premisses com pel que fa a les
conseqncies de la teoria de lart. De fet, entre 1792 i 1797 varen mantenir el ms
estimulant intercanvi epistolar, en el qual es feien partcips dels seus treballs. La
teoria de lart de Novalis i la seva crtica est fermament fundada sobre
pressuposicions gnoseolgiques, sense el coneixement de les quals resultaria aquella
incomprensible. Els supsits gnoseolgics dels fragments i articles de lAthenaeum
estan ntimament enllaats a determinacions esttiques, extralgiques, i noms amb
dificultat poden desfer-se delles i ser tractats separadament. Per a la comprensi del
concepte de crtica s indispensable lexplicaci i lanlisi allada, lexposici pura
daquella teoria del coneixement.
Les Llions Windischmann (1804 i 1806) de Schlegel estan dominades per les idees de
la filosofia catlica de la Restauraci, acullen aquells motius terics que lautor
rescataria de lenfonsament de lescola romntica per les reflexions de la frase
posterior de la seva vida. El concepte de reflexi, que s la concepci gnoseolgica
fonamental de Schlegel, pot sser rastrejat en els seus escrits ja des de la segona
meitat dels anys noranta del segle XVIII, per s en les llions on per primera vegada
apareix explcitament desenvolupat. En elles es proposava expressament oferir un
sistema en qu no hi havia de faltar la teoria del coneixement.
Per tant, Benjamin pren com a fonts els treballs de Schlegel en el Lyceum i
lAthenaeum, i tamb les Charakteristiken und Kritiken, aix com els fragments de
Novalis que determinen duna forma immediata el concepte de crtica dart.
3. PRIMERA PART: LA REFLEXI

3.1. Reflexi i posici en Fichte
El pensament que es reflexa sobre si mateix en lautoconscincia s el fet fonamental

del qual parteixen les consideracions gnoseolgiques de Fr. Schlegel i, en bona
mesura, tamb les de Novalis. La relaci del pensament amb si mateix, que es fa
present en la reflexi, s contemplada com la ms immediata pel pensament en
general, com aquella a partir de la qual es desenvolupen totes les altres. Lucinde: El
Resum dels llibres
pensament t la peculiaritat que, en la immediata proximitat de si mateix, pensa

preferentment en all sobre el qual pot pensar sense fi. La reflexi s el model ms
freqent en el pensament dels primers romntics. Imitaci, manera i estil, tres formes
que molt b es podrien aplicar al pensament romntic, es troben encunyades en el
concepte de reflexi. La reflexi s, sobretot, lestil del pensament en el qual els
primers romntics expressen, no duna forma arbitrria sin per necessitat, els seus
punts de vista ms profunds.
Novalis intenta interpretar la totalitat de lexistncia terrena com a reflexi dels

esperits en si mateixos, i a lhome, en aquest viure terrenal, com a soluci parcial i
com a ruptura daquella primitiva reflexi. I en les llions, diu Schlegel: La facultat
de lactivitat que retorna a si mateixa, la capacitat de ser el jo del jo, s el pensament.
Aquest pensament no t cap altre objecte que nosaltres mateixos!. Pensament i
reflexi sn equivalents per a ells. En la naturalesa reflexiva del pensament, els
romntics varen veure ms b una garantia del seu carcter intutiu. Kant, tot i que no
va ser el primer, va manifestar la possibilitat racional duna intuci intellectual, la
seva impossibilitat en lmbit de lexperincia, es va fer patent un esfor mltiple i
gaireb febril per tornar a recuperar aquest concepte per la filosofia com a garantia
de les seves ms elevades pretensions. Aquest esfor part sobretot de Fichte,
Schlegel, Novalis i Schelling.
Ficte, Doctrina de la Cincia (1794), insisteix en el recproc donar-se, lun a travs de

laltre, del pensament reflexiu i el coneixement immediat. El que ens importa conixer
s en quina mesura secunden a Fichte els romntics primerencs, a fi de conixer
clarament en quin punt es separen dell. Aquest punt de divergncia pot fixar-se
filosficament, per no definir-se i fonamentar-se simplement en ra de les
prevencions de lartista respecte al pensador cientfic i al filsof. Ja que tamb entre
els romntics sn arguments filosfics (a saber, gnoseolgics) els que se situen en
larrel daquesta separaci. Son aquests precisament els que cimenten ledifici de la
teoria de lart i de la crtica. A la DC determina la reflexi com a reflexi duna forma,
demostrant daquesta manera la immediatesa del coneixement que en ella es dna. La
seva argumentaci s la segent: la doctrina de la cincia no posseeix noms un
contingut, sin tamb una forma; aquesta s la cincia de quelcom, per no s
quelcom mateix. la doctrina de la cincia ho s de la cincia del necessari acte de la
intelligncia, lacte que s anterior a tot element objectiu en lesperit i que
constitueix la forma daquest.
Resum dels llibres
Sentn per reflexi el transformador reflectir-se sobre una forma. Lacte de la

llibertat a travs del qual la forma es converteix en forma de la forma com a contingut
seu, i retorna a si mateixa, s el que anomenem reflexi. s una temptativa de
determinar i legitimar un coneixement immediat, lluny de la seva posterior
fonamentaci fictheana per mitj de la intuci intellectual. El subjecte absolut, lnic
al qual es refereix lacte de la llibertat, s el centre daquesta reflexi i per aix mateix
ha de conixer-se de manera immediata. Es tracta de lautoconeixement dun mtode
(no dun objecte a travs de la intuci), duna essncia formal. Objecte nic del
coneixement sn les formes de la conscincia en la seva recproca translaci
(bergang) duna a una altra. Aquesta teoria presenta la ms profunda afinitat amb la
teoria de lart del Romanticisme primerenc. Fichte fonamentaria la immediatesa del
coneixement en la seva naturalesa intutiva.
Si el Romanticisme ciment la seva teoria del coneixement sobre el concepte de

reflexi no va ser noms perqu garantia la immediatesa del coneixement sin tamb
una peculiar infinitud en el seu procs. El pensament reflexiu va adquirir per a ells,
grcies al seu carcter inacabat que fa de cada reflexi precedent un objecte de la
segent, una especial importncia sistemtica. Fichte sesfora per excloure la
infinitud de lacci del jo del domini de la filosofia teortica per remetre-la al de la
prctica, en tant que els romntics tracten justament de fer-la constitutiva per a la
filosofia teortica i, amb aix, per al conjunt de la filosofia pel que fa a la resta, la
filosofia prctica era el que menys interessava a Schlegel. Lacci (Tathandlung)
fichteana pot ser concebuda formalment com una combinaci daquests dos modes
infinits dacci del jo, en la qual intenten determinar i satisfer recprocament la seva
naturalesa comuna purament formal, la seva buidesa; lacci, segons Fichte, s una
reflexi que posa o un posar reflexiu. En tant que el concepte de reflexi es converteix
en un principi fonamental de lf filosofia del Romanticisme primerenc, el concepte del
posar (no sense la relaci amb laltre) apareix plenament desplegat en la dialctica
hegeliana. El carcter dialctic del posar, precisament a causa de la seva combinaci
amb el concepte de reflexi, no assoleix encara en Fichte la plena i caracterstica
expressi que tindr amb Hegel.
Segons Fichte, el jo veu com la seva prpia essncia una activitat infinita que reposa
en el posar. En el camp prctic, la imaginaci procedeix fins linfinit, fins la idea
absolutament indeterminable de la suprema unitat, que seria possible noms en
conformitat amb una infinitud consumada, la qual s per si mateixa impossible. Amb
aix, el posar no procedeix a linfinit en lesfera teortica, la peculiaritat de la qual es
Resum dels llibres
constitueix justament per la concreci de linfinit posar; aquesta t lloc en la

representaci. Les representacions ho sn del no-jo. El no-jo t una doble funci:
retrotraure de nou a la unitat del jo en el coneixement, introduir a la infinitud en
lobrar. La formaci del no-jo en el jo descansa en una funci inconscient daquest. El
produir originari a travs del qual el no-jo s per primera vegada guanyat pel jo no pot
ser conscient sin inconscient.
La reflexi i el posar sn dos actes diferents. La reflexi s fonamentalment una forma

autctona de la posici infinita: la reflexi s la posici en la tesi absoluta, on apareix
referida no a laspecte material, sin a laspecte purament formal del coneixement. La
reflexi sorgeix quan el jo es posa a si mateix en la tesi absoluta. Sobre la posici cal
dir: es limita i es determina mitjanant la representaci, mitjanant el no-jo,
mitjanant loposici. En ra de les oposicions determinades, lactivitat del posar, que
per si procedeix a linfinit, s al fi reconduda novament al jo absolut i, all mateix on
coincideix amb la reflexi, queda presa en la representaci del representant. Aquesta
limitaci de la infinita activitat del posar s, per tant, la condici de possibilitat de la
reflexi.
Diu Fichte a lAssaig duna nova exposici de la doctrina de la Cincia (1797): Dius
que ets conscient de ser tu; per tant, distingeixes per necessitat el teu jo pensant
respecte al teu jo pensat en el pensament de si mateix. no obstant, perqu puguis fer-
ho, el jo pensant ha de ser de nou (en aquest pensament) lobjecte dun pensament
ms elevat, a fi de poder ser objecte de la conscincia; i obtens a la vegada un nou
subjecte que seria conscient a la seva vegada del que un moment abans era el ser de
lautoconscincia. En aquest punt jo argumentaria novament com he fet abans; i una
vegada hagis comenat a procedir segons aquesta regla, ja mai no podrs indicar-me
un punt en qu haguem dacabar. Conseqentment, per cada conscincia
necessitarem una nova conscincia lobjecte del qual seria la conscincia precedent i
aix fins linfinit; i ja mai ms, per tant, aconseguirem accedir a una conscincia
efectiva. Fichte arriba a la conclusi que, sobre la base de la infinitud de la reflexi,
la conscincia roman, daquesta manera, inconcebible per nosaltres. Aix, Fichte
busca, i troba, una actitud espiritual on lautoconscincia es trobi present ja de
manera immediata i no requereixi ser produda a travs duna reflexi infinita per
principi. Aquesta actitud espiritual s el pensament. la conscincia del meu
pensament no s quelcom casual per al meu pensament, sin que li resulta
inseparable. La conscincia immediata del pensament s idntica a lautoconscincia.
Com que s immediata, diem que s una intuci. En aquesta autoconscincia, en la
Resum dels llibres
qual coincideixen intuci i pensament, subjecte i objecte, la reflexi s conjurada,

capturada i despullada de la seva infinitud, sense ser aniquilada per aix.
La infinitud de la reflexi queda superada en el jo absolut; en el no-jo, la del poder.

Aquest sistema no pot tolerar infinitud en la seva part teortica. Per en la reflexi,
com sha mostrat, existeixen dos moments: a immediatesa i la infinitud. El primer
moment proporciona a la filosofia de Fichte la indicaci per indagar, precisament en
aquella immediatesa, lorigen i lexplicaci del mn; el segon, no obstant, confon
aquesta immediatesa i ha de quedar eliminat de la reflexi a travs dun procs
filosfic. Linters per la immediatesa de la forma superior del coneixement el
comparteixen amb Fichte els primers romntics. El seu culte de linfinit, tal com
limprimiren incls en la seva teoria del coneixement, els separ de Fichte i confer al
seu pensament una orientaci ms peculiar.
3.2. El significat de la reflexi en els primers romntics
Cal basar lexposici de la teoria romntica del coneixement en la paradoxa fichteana

de la conscincia que es basa en la reflexi. La reflexi, amb el seu pensament del
pensament del pensament et sic de coerteris, havia de constituir per als romntics
quelcom ms que un procs buit i sense fi. Per a Schlegel i Novalis, la infinitud de la
reflexi no s en primer terme una infinitud del procs, sin una infinitud de la relaci.
No sha dentendre com un procs buit. Entenen la infinitud de la reflexi com una
completada infinitud de la relaci; tot en ella havia de connectar-se en una infinita
multiplicitat de formes: sistemticament, com direm avui. De manera mediata,
aquesta relaci pot concebres a partir duna infinita multiplicitat de nivells de la
reflexi, mentre que les restants reflexions en conjunt seguiran gradualment el seu
curs en totes direccions. No obstant, en la mediaci a travs de les reflexions no
existeix oposici de principi a la immediatesa de laprehendre en el pensament, ja que
tota reflexi s immediata en si. Es tracta, per tant, duna mediaci a travs de la
immediatesa reiterada.
s el mer pensar, amb el seu correlat dun quelcom pensat, el que constitueix la
matria de la reflexi. Davant dall pensat, aquella s certament forma, s un pensar
de quelcom, i per aix ens ha destar perms, per raons terminolgiques, denominar-la
primer nivell de la reflexi; en Schlegel se la denomina el sentit. per la reflexi
prpiament dita, en la seva significaci plena, no sorgeix en el segon nivell, en el
pensament daquell primer pensament. En el segon pensament, o en la Ra
(Schlegel), el primer pensament retorna, en efecte, transfigurat en un pla superior:
Resum dels llibres
sha convertit en forma de la forma com el seu contingut; el segon nivell a sorgit del
primer i ho ha fet per tant immediatament a travs duna reflexi. El segon nivell s
autoconscincia. El sentit que es veu a si mateix esdev esperit. El mer pensament
s matria i el pensament del pensament la seva forma. La forma gnoseolgica
normativa del pensament no s la lgica, que ms aviat pertany al primer grau del
pensament, al pensament en tant que material, sin que aquesta forma s el
pensament del pensament. El pensament del pensament s identificat amb el conixer
del pensament en ser immediat. Aquest constitueix la forma fonamental de tot
coneixement intutiu.
Diferncia respecte a la fichteana: Fichte diu que no es pensa necessriament quan

sexisteix, per sexisteix necessriament si es pensa. El pensament no s en absolut
lessncia, sin nicament una particular determinaci del ser. Mentre que Fichte creu
poder traslladar la reflexi a la posici originria, al ser originari, els romntics
suprimiran aquella determinaci ontolgica particular que es dna en la posici. En la
reflexi, el pensament romntic supera tant el ser com la posici. Els romntics
parteixen del mer pensar-se-a-si-mateix com a fenomen, i es pot aplicar a tot ja que tot
s si-mateix, una relaci existeix nicament i exclusiva en correlaci amb una posici.
Per a Fichte, la conscincia s Jo, per als romntics s si-mateix. en Fichte la reflexi
es refereix al jo i als romntics remet al mer pensar. La reflexi fichteana resideix en
al tesi absoluta; s una reflexi en linterior daquesta i res pot significar fora della
mateixa, i funda la conscincia immediata, aix s, la intuci. La filosofia de Fichte
parteix duna acci no dun fet, una acci fundada mitjanant el concurs de la reflexi.
El que sorgeix de la funci de la reflexi en la intuci intellectual s el jo absolut, una
acci, i el pensament de la intuci intellectual s, en conseqncia, un pensament
relativament objectiu. No s la reflexi el mtode de la filosofia fichteana; aquest ha
de ser contemplat ms aviat en la dialctica del posar. La intuci intellectual s
pensament que engendra el seu objecte; la reflexi en el sentit dels romntics, pel
contrari, s pensament que engendra la seva forma.
El pensament del pensament esdev pensament del pensament del pensament (i aix
successivament) i assoleix daquesta manera el tercer nivell de reflexi, que implica
quelcom qualitativament nou. El segon, el pensament del pensament, s la forma
originria, la forma cannica de la reflexi. Per a partir del tercer i en cada un dels
seus successius nivells de reflexi, aquesta forma originria queda sotmesa a un
procs de descomposici que es manifesta en una peculiar ambivalncia. El
pensament del pensament del pensament pot ser doblement concebut i portat a terme.
Resum dels llibres
Si es parteix de lexpressi pensament del pensament, aquest pot ser, en el tercer

nivell, o lobjecte pensat, pensament (del pensament del pensament) o b el subjecte
pensant (pensament del pensament) del pensament. Aqu trobem la peculiaritat de la
infinitud de la reflexi exigida pels romntics: la dissoluci de la forma prpia de la
reflexi davant de labsolut. La reflexi sexpandeix sense lmits, i el pensament format
en la reflexi es converteix en pensament sense forma que sorienta cap a labsolut.
Labsolut es concep a si mateix reflexivament, en la immediatesa de la reflexi
consumada, en tant que les reflexions inferiors no poden aproximar-se a la ms
elevada sin en la mediaci a travs de la immediatesa. Cal a ms renunciar alhora a
la plena immediatesa tan aviat com les reflexions inferiors assoleixin la reflexi
absoluta. El teorema de Schlegel perd la seva abstrusa aparena una vagada es coneix
la premissa en qu fonamenta la seva argumentaci. Aquesta primera suposici
axiomtica afirma que la reflexi no discorreria en una buida infinitud, sin que
constituiria un procs substancial i complet en si mateix. noms per referncia a
aquesta intuci pot diferenciar-se la reflexi simplement absoluta respecte al seu pol
oposat, la simple reflexi originria.
La reflexi absoluta abastaria el mxim de realitat i la reflexi originria el mnim, tot i

que en ambds casos queda justament tancat el contingut de la realitat sencera, la
totalitat del pensament, noms en el primer es troba desplegat amb suprema claredat,
mentre que en laltre es presenta indiferenciat i sense desenvolupar. Schlegel veu la
totalitat dall real, en la plenitud del seu contingut, desplegar-se en les reflexions
amb evidncia creixent cap a la suprema claredat en labsolut. Per a Fichte, la
possibilitat de la intuci del jo descansava en la possibilitat de captar i fixar la reflexi
en la tesi absoluta. Precisament per aix la intuci fou refusada per Schlegel. Fichte
diu: No podem intuir-nos a nosaltres mateixos; per aix, el jo desapareix sempre.
Per s que podem pensar-nos. Ens apareixem llavors, sorprenentment per nosaltres,
com infinits, quan a la vida quotidiana ens sentim, no obstant, absolutament finits. La
reflexi no s un intuir, sin un pensar absolutament sistemtic, un concebre. Amb tot,
per a Schlegel sembla que la immediatesa del coneixement ha de ser preservada. Cal,
aix doncs, una ruptura amb la doctrina kantiana segons la qual les intucions
asseguren nicament i exclusiva un coneixement immediat. Tamb per a Fichte el
coneixement immediat es troba noms en la intuci, ja que el jo absolut s
immediatament conscient de si i perqu s conscient de si en la reflexi, aquesta
intuci s intellectual. Per a ell, la reflexi s la vertadera ra del carcter immediat
del coneixement.
Resum dels llibres
Diu Schlegel: Prendre el pensament com purament immediat i noms la intuci com
immediata s un procedir completament arbitrari [...] All autnticament immediat s,
per cert, el sentiment, per existeix alhora un pensament immediat. A travs daquest
pensar immediat de la reflexi penetren els romntics en labsolut. La reflexi s per a
ells una reflexi plena, per no constitueix un mtode que sompli amb un contingut
ordinari, ni amb el contingut de la cincia; de fet, es busca un altre contingut diferent
al de la cincia.
Com es figura Schlegel la plena infinitud de labsolut?
No pretengui aparixer de cap manera evident que... haguem de ser infinits, per a
la vegada hem de concedir que el jo, en tant que recipient de totes les coses, no
podr ser sin infinit... Si no podem negar, en reflexionar, que tot est en nosaltres,
no podem explicar-nos el sentiment de la limitaci, duna altra manera que admetent
que som nicament un fragment de nosaltres mateixos. Aix portaria directament a
la creena en un tu no contraposat, semblant al jo (com en la vida)..., com un genric
anti-jo, i amb aix saquilata doncs, necessriament, la creena en un jo originari.
Aquest jo originari s labsolut, la substncia de la reflexi infinitament plena. El ser

ple de la reflexi constitueix una diferncia decisiva del concepte schlegeli de la
reflexi respecte al ficthe; est ben clar que aquestes frases es pronuncien contra
Fichte. Schleiermacher defineix el pensament de la segent manera: Intuci de si
mateix i intuci de lunivers sn conceptes correlatius; per aix, tota reflexi s
infinita. Tamb Novalis participa vivament daquesta idea. Per en Fichte, com s
notori, el jo es limita a si mateix a travs del no-jo, noms que da manera inconscient.
Per a Novalis, que exigeix un autntic fichteisme sense escndols, sense aix que
anomena no-jo, afirma que la limitaci del jo no podria ser inconscient, sin
nicament conscient i, per aix, relativa. Schlegel afirma: El jo originari, all que tot
ho avarca en el jo originari, s tot; fora dell no hi ha res; no podem admetre res
excepte la joitat. La limitaci no s un mer reflex apagat del jo, sin un jo real; cap no-
jo, sin un anti-jo, un tu. [...] Aquest pensament no t altre objecte que nosaltres
mateixos. Els romntics sentien aversi per la limitaci a travs de linconscient; no
hi pot haver-hi cap altra limitaci que la relativa, i aquesta sha de donar en la prpia
reflexi conscient. La limitaci de la reflexi no es dna en ella mateixa, no s per tant
prpiament relativa, sin que sefectua per mitj de la voluntat conscient. La capacitat
de suspendre la reflexi i dorientar a plaer la intuci cap a qualsevol objecte
determinador s el que Schlegel denomina voluntat.
Labsolut dels romntics es definiria amb la mxima exactitud com el mdium de la

reflexi. Per una banda, la reflexi mateixa s un mdium (grcies a la seva permanent
connexi) i per laltra, el mdium en qesti s tal que la reflexi es mou en ell (ja que
Resum dels llibres
aquesta, com labsolut, es mou en si mateixa). La reflexi constitueix labsolut, i el

constitueix com a mdium. La connexi constant i regular en labsolut o en el sistema,
i ambds han de ser interpretats com la connexi dall real, no en la seva substncia
(que en totes parts s la mateixa), sin en els graus del seu desplegament manifest.
Novalis va descriure aquest moviment en el mdium de la reflexi. Se li apareix tan
estreta relaci amb lessncia del romanticisme que ho anomena romantitzar:
Romantitzar no s sin un qualitatiu elevar a potncia. La ipsetat inferior s idntica
en aquesta operaci amb una ipsetat de superior naturalesa. Aix com nosaltres som
prpiament una tal srie qualitativa de potncies..., la filosofia romntica... s
alternana delevaci i rebaixament.
Per expressar amb absoluta claredat la naturalesa mediadora de labsolut Schlegel

proposa comparar-ho amb la llum: El pensament del jo... ha de ser contemplat com la
llum interior de tots els pensaments. [...] s el jo la llum amagadaen cada pensament, i
en cada un es troba. Aquesta mateixa idea de la mediaci de labsolut ha estat
anunciada per Novalis. Per designar la unitat de reflexi i mediaci encuny
lexpressi autopenetraci (Slebstdurchdringung). La reflexi s el comenament
duna vertadera autopenetraci de lesperit que no acaba mai.
Lesperit pensant no s primerament per a desprs, grcies a un motiu qualsevol,

arribar a lautoconscincia, sin que mai t lloc amb anterioritat al inderivable i
inexplicable acte de lautoconscincia, diu Schlegel. La reflexi s lgicament all
primer (per aix diu que lidealisme ha sorgit del no-res). Ats que, per ser la forma
del pensament, aquest no s lgicament possible sense ella, encara quan sigui en el
propi pensament on aquesta es reflexa. Noms amb la reflexi sorgeix el pensament
en el qual s reflectida.
En el sentit del primer Romanticisme, el centre de la reflexi s lart, no el jo. La

intuci romntica de lart descansa en el fet que per pensament del pensament no
sentn cap conscincia del jo. La reflexi lliure del jo s una reflexi en labsolut de
lart.
3.3. Sistema i concepte
Cal preguntar-nos: 1) Els romntics varen pensar en general sistemticament o varen

perseguir en el seu pensament interessos sistemtics? i 2) Per qu aquestes principis
sistemtics, concedida la seva existncia, varen quedar formulats en un discurs tan
obscur, incls mistificador?
Resum dels llibres
Schlegel parla del esperit del sistema, que s quelcom totalment diferent dun
sistema. Aqu no es tracta de demostrar res que pogus veures refutat per una
evidncia dordre intellectual, com el fet que Schlegel i Novalis tinguessin cap al 1800
un sistema. No obstant, s que s possible demostrar que el seu pensament va estar
determinat per tendncies i connexions sistemtiques, el seu pensament pot ser
referit a raonaments sistemtics, pot ser efectivament inscrit en un sistema de
coordenades escollit oportunament, tant si els propis romntics formularen en la seva
integritat aquest sistema com si no. ElkuB defensa la sistematicitat dels romntics a
Zur Beurteilung der Romantik und zur Kritik ihrer Erforschung.
El fet que un autor sexpressi en aforismes no pot ser utilitzat com una prova contra la
seva intensi sistemtica. Schlegel mai no se sent enemic dels sistemtics. A partir
del 1796 estigu reflexionant rigorosament sobre lessncia del sistema i la possibilitat
de la seva fonamentaci: es tracta del desenvolupament del pensament que
desembocaria en el sistema de les llions (Filosofia cclica). En la base de la filosofia
no pot donar-se noms una prova recproca, sin tamb un concepte recproc. [...] La
filosofia ha de comenar pel mig, com la poesia pica, i s impossible exposar-la i
justificar-la fragment a fragment, de manera que ja el primer queds en si mateix
totalment fonamentat i explicat. Es tracta dun tot, i la via per reconixer-lo no s una
lnia recta, sin un cercle. Que la filosofia comenci pel mig significa que no identifica
cap dels seus objectes amb la reflexi originria, sin que els veu com un punt
dintersecci en el mdium.
Schlegel no podia assolir una claredat plena sobre la seva intenci sistemtica en
lpoca dAthenaeum perqu les idees sistemtiques no posseen llavors preeminncia
en el seu esperit. Aix passava perqu linters esttic estava per damunt de tota la
resta. Si lart, en tant que mdium absolut de la reflexi, constitueix la concepci
sistemtica fonamental en lpoca de lAthenaeum, aquesta es troba constantment
substituda per altres denominacions que susciten laparena de desconcertant
multiformitat del seu pensament. Labsolut pareix tan aviat com formaci, harmonia,
geni o ironia, com religi, organitzaci o histria. En lpoca de lAthenaeum el
concepte dart s el compliment legtim (i a la vegada lnic, per part de la histria) de
la intenci sistemtica de Schlegel 1. Lart no sadhereix als esdeveniments singulars
de la histria, sin a la seva totalitat; en la seva acci de reunir i expressar, resumeix
1 s interessant seguir com es va preparant paulatinament el pas de la denominaci

del mdium de la reflexi com a art a la daquell com a jo absolut. Es compleix a travs
de la idea dhumanitat. Tamb aquest concepte est pensat com a mdium.
Resum dels llibres
el complex dels esdeveniments des del punt de vista de la humanitat en etern procs
de perfeccionament. La crtica tracta de preservar la idea de la humanitat en tant que
sorienta cap a aquella llei que, enllaant-se amb lleis prvies, garanteix lapropament
letern ideal de la humanitat.
Labsolut era per a Schlegel, en lpoca de lAthenaeum, el sistema sota la figura de

lart. Per no busc aquest absolut sistemticament, sin que, pel contrari, tract de
concebre absolutament el sistema. Tampoc el propi Schlegel no ha pogut renunciar a
limpuls mstic duna concepci absoluta del sistema, a lantiga tendncia cap al
misticisme. La idea de comprensi absoluta del sistema la caracteritza
insuperablement amb la pregunta: No sn individus tots els sistemes?. Ja que
bviament, si aquest fos el cas, seria concebible penetrar un sistema en la seva
totalitat duna forma tan intutiva com una individualitat. Schlegel se sentia ja des del
principi un mstic: El saber va cap a linterior, s en si i per a si mateix
incomunicable, de la mateixa manera que, incls segons lexpressi ds quotidi, el
que medita es perd en si mateix [...] Es pot admetre que hi ha un saber anterior a tota
exposici o ms enll de la mateixa; per aquest s... incomprensible en la mateixa
mesura en qu s privat dexposici. Novalis t un pensament semblant en relacionar
la filosofia amb el misticisme. Cal per aix buscar una mediaci entre el pensament
discursiu i la intuci intellectual, ats que un no bastava a la seva intenci orientada
cap al concebre intutiu, ni laltra tampoc al seu inters sistemtic, ats que el seu
pensament, per sistemticament orientat, no shavia desplegat sistemticament, es
top amb el problema de lligar el mxim damplitud sistemtica de les idees amb la
limitaci extrema del pensament discursiu. La intuci intellectual es caracteritza per
la seva indiferncia davant de la intubilitat; no remet a intucions intellectuals i
estats exttics. Ms aviat busca una intuci no induble del sistema, i s precisament
en el llenguatge no la troba. La terminologia s la esfera en qu es mou el seu
pensament, ms enll de la discursivitat i de levidncia intutiva. s el germen del
sistema. El pensament de Schlegel s un pensament absolutament conceptual, aix s,
lingstic.la reflexi s lacte intencional de labsoluta comprensi del sistema i la
forma dexpressi adequada per aquest acte s el concepte. Per aix crea tants
neologismes. nicament en el concepte pot assolir lexpressi incls la naturalesa
individual que Schlegel reivindica per al sistema.
La forma ms general en qu aquesta terminologia mstica realitz el seu paper en el

Romanticisme primerenc fou la del joc de paraules (Witz). Aquesta s la teoria de la
terminologia mstica. Es tracta de lintent de cridar al sistema pel seu nom, s a dir,
Resum dels llibres
dempresonar-lo en un concepte mstic i individual, de tal manera que les connexions

sistemtiques quedin comreheses en ell. Subjau aqu la pressuposici duna
permanent connexi meditica, dun mdium de reflexi dels conceptes. Moviment de
conceptes en un el seu propi mdium, que actua en el joc de paraules i apareix
designat en el terme mstic. El joc de paraules constitueix laparici, el llampec
extern de la fantasia. Daqu... la semblana de la mstica amb el joc de paraules
(Schlegel).
El propi concepte romntic de crtica s un cas exemplar de terminologia mstica. El

concepte de crtica esdevingu, juntament amb al terme que li dna el nom, en el
concepte esotric fonamental de lescola romntica. Criticisme superior s una
designaci corrent entre Schlegel i Novalis per als seus esforos teortics. Per als
romntics i la filosofia especulativa el terme crtic significava alguna cosa com
objectivament productiu, creatiu, des de la prudncia. Ser crtic volia dir impulsar
lelevaci del pensament sobre tots els lligams fins al punt que, com per encantament,
a partir de la intelligncia dall fals daquests lligams vibri el coneixement de la
veritat. En virtut daquest significat positiu adquireix el procedir crtic una afinitat
molt estreta amb el reflexiu: labstracci, i en particular la prctica, no s al cap i ala
fi sin crtica, tot fragment s crtic, crtic i fragmentari seria una tautologia ja
quen fragment s per a ell, com tot all espiritual, un mdium de la reflexi.
Per a Kant, als dos punts de vista refusats, dogmatisme i escepticisme, contraposava
no tant la vertadera metafsica, en la qual havia de culminar el seu sistema, sin en la
crtica. Per tant, dir ja que en Kant juga el concepte de crtica un dible significat, i que
aquesta duplicitat es potencia en els romntics, degut a que amb la paraula crtica
alludeixen tamb simultniament al conjunt de la presentaci histrica de Kant, i no
noms al concepte de crtica. En fi varen saber preservar i fer s del moment
ineludiblement negatiu daquest concepte. A la llarga, els romntics no podien deixar
dadonar-se de lenorme discrepncia existent entre les pretensions i els resultats de
la seva filosofia teortica. Per molt altament que sestims la valides duna obra
crtica, aquesta no podia ser quelcom constituent. Noms amb els romntics safirm
definitivament lexpressi crtica dart (Kunstkritiker) davant de la ms antiga jutge
dart (Kunstrichter). Els teoremes del Sturm und Drang conduen a labolici de tota
fonamentaci slida i qualsevol criteri per al judici. Aquella orientaci (illustrada)
calia concebre-la com a dogmtica; aquesta, com a escptica tenint en compte els seus
efectes; de tal manera, res no semblava ms natural que portar a terme la superaci
dambdues.
Resum dels llibres
3.4. La teoria primerenca-romntica del coneixement de la

naturalesa
La crtica implica el coneixement del seu objecte. Conseqentment, el concepte

romntic de crtica exigeix una caracteritzaci de la teoria del coneixement objectiu
que la subjau. Aquesta ha de distingir-se del coneixement del sistema o de labsolut, la
teoria del qual ha estat esposada abans. Per ha de derivar-se della; tracta dobjectes
naturals i les obres dart. Per a lexposici del concepte de crtica s indispensable una
mirada sobre la teoria del coneixement de la naturalesa. Ambdues depenen en la
mateixa mesura de supsits sistemtics comuns.
La teoria del coneixement de lobjecte es determina mitjanant el desplegament del

concepte de reflexi en el seu significat relatiu a lobjecte. Lobjecte, com tot all real,
descansa en el mdium de la reflexi. El mdium de la reflexi s el mdium del
pensament. Aquesta reflexi del pensament esdev reflexi cannica en tant que en
ella es troben impresos amb la major evidncia els dos moments de tota reflexi:
activitat espontnia i coneixement. Lnic subjecte de la reflexi s el pensament, que
s espontniament actiu. I en tant que s pensat com a reflexionat en si mateix, s
pensat com a immediatament autocognoscent. A travs de si mateix est comprs tot
el coneixement. Els romntics suposen que el primer pensament originari i material, el
sentit, com quelcom ja ple. En ra daquest axioma, el mdium de la reflexi es
converteix en el sistema, i labsolut metodolgic en ontolgic. Aquest pot pensar-se
com a determinat de mltiples maneres: com a naturalesa, com a art, com a religi,
etc. Per no perdr mai el carcter de mdium del pensament, de nexe duna relaci
pensant. Per consegent, labsolut roman com a pensant en totes les seves
determinacions i una essncia pensant s tot el que el plena. Tot el que est en
labsolut, tot all real pensa; ja que aquest pensament ho s tamb de la reflexi, pot
noms pensar-se a si mateix, o ms exactament, noms el seu propi pensament; i
perqu aquest propi pensament s una substancialitat plena, es coneix a si mateix
alhora que es pensa. Labsolut passa a ser designat com un jo. Aix ho entenen les
Llions de Schlegel per no lAthenaeum. Incls Novalis sembla posar de banda
aquesta consideraci algun cop. Tot coneixement s autoconeixement duna essncia
pensant que no requereix ser un jo com ms completament es contraposa el jo ficthe
al no-jo, a la naturalesa, ms significa, per a Schlegel i Novalis, una forma inferior
entre les infinites formes de la ipsetat. Des del punt de vista de labsolut no es dna,
per als romntics, cap no-jo, cap naturalesa o essncia que no esdevingui si mateixa.
Tot sser conegut duna essncia pensant pressuposa el seu autoconeixement.
Resum dels llibres
Novalis no es va cansar de reiterar aquesta relativitat de tot coneixement objectiu

respecte de lautoconscincia de lobjecte. Concebre i percebre, en particular, han
destar dalguna manera remesos a totes les dimensions de la reflexi, i en totes estar
basades: s que no veiem cada cos noms en l mesura en qu ell es veu a si mateix i
ens veiem a nosaltres mateixos? Aix com tot coneixement no parteix sin de si
mateix, noms sobre aquest es desplega. Aix com lull veu noms ulls, de la mateixa
manera lintellecte veu noms intellecte; lnima, nimes; la ra, ra; lesperit,
esperits, etc.; la imaginaci, noms imaginacions; els sentits, sentits; Du pot ser
conegut nicament per Du. En aquest ltim fragment, la idea de que cada essncia
es coneix noms a si mateixa apareix modificada en lafirmaci que cada essncia
coneix noms all que s similar a si mateixa i noms podr ser coneguda per
essncies que sassemblen a ella. Amb aix saborda el problema de la relaci entre
subjecte i objecte.
Com s possible el coneixement ms enll de lautoconeixement, el coneixement de

lobjecte? Segons els principis del pensament romntic, no s possible. All on no hi
ha autoconeixement no hi ha coneixement en absolut; all on hi ha autoconscincia, la
correlaci subjecte-objecte ha quedat abolida o, si es vol, es dna un objecte sense
correlat objectiu. Malgrat aix, la realitat no constitueix un agregat de mnades
tancades en si, incapaces dentrar en una relaci real les unes amb les altres. Molt al
contrari, totes les unitats, apart de labsolut, sn noms relatives en lmbit dall real.
Per mitj de lincrement de la seva reflexi (potenciar, romantitzar), incorporar ms i
ms essncies o centres de reflexi en la seva prpia autoconscincia. No solament els
homes poden ampliar el seu coneixement a travs dels graus superiors de
lautoconeixement en la reflexi, sin tamb, i en la mateixa mesura, els objectes
naturals. Lhome ha de fer-se partcip de lautoconeixement d les altres essncies. Tot
el que es presenta a lhome com a coneixement duna essncia s, en lhome reflex de
lautoconeixement del pensament en ella mateixa. De fet, en el coneixement no pot
tractar-se sin dun increment, una potenciaci de la reflexi, la reflexi pot ampliar-
se per no reduir-se de nou; noms s concebible una interrupci. La cosa i lessncia
cognoscent es traslladen recprocament en el mdium de la reflexi, de manera que no
hi ha coneixement dun objecte per un subjecte. Tot coneixement s una connexi
immanent amb labsolut o, si es vol, en el subjecte. Com indica Novalis, el
coneixement est ancorat en la reflexi: el ser conegut duna essncia a travs duna
altre coincideix amb lautoconeixement dall que est essent conegut, amb el del
cognoscent i amb el ser conegut del cognoscent a travs de lessncia que coneix.
Resum dels llibres
Aquesta teoria del coneixement no pot conduir a cap distinci entre veritat i
coneixement i tamb revesteix el coneixement amb els trets caracterstics de la
percepci. Della se segueix que el coneixement s immediat en un grau tan elevat
com pot ser-ho la percepci.
En el concepte dobservaci culmina all que el primer Romanticisme havia daclarir i

ocultar sobre el principi del coneixement de la naturalesa. Quina actitud ha dadoptar
linvestigador per a, sota el supsit que all real fos un mdium de la reflexi, conixer
la naturalesa? Sabr ja que no s possible cap coneixement sense lautoconeixement
dall que ha de ser conegut, i que aquest pot noms ser estimulat per un centre de
reflexi (lobservador) en un altre (la cosa), en tant que el primer es potencia a travs
de reiterades reflexions fins a comprehendre el segon.
Ficthe: lexperiment consisteix en levocaci de lautoconscincia i lautoconeixement

en lobjecte observat. Observar una cosa significa nicament empnyer-la cap a
lautoconeixement. Que lexperiment assoleixi lxit depn den quina mesura
lexperimentador estigui en condicions daproximar-se a lobjecte i de conduir-lo en si,
al capdavall, en virtut de lincrement de la seva prpia conscincia, de lobservaci
mgica, es diria.
En els romntics coincideix el mdium de la reflexi i els del coneixement i la

percepci. El terme observaci serigeix sobre aquesta identitat dels media.
Observaci mgica, que s efectivament un experiment en si mateixa, s lnic
experiment possible sobre la teoria. Podria denominar-se tamb observaci irnica, ja
que no observa en el seu objecte res individual, res determinat. En la base daquesta
experiment no reposa cap interrogaci a la naturalesa. Lobservaci considera
lautoconeixement germinal en lobjecte, o ms aviat en ella mateixa, lobservaci,
constitueix aquest autoconeixement de lobjecte. En el no saber (en lobservar)
assoleix a saber millor i s idntica a lobjecte. El coneixement s un procs que fa de
lobjecte per conixer all que esdev conegut.
Resum dels llibres
4. SEGONA PART: LA CRTICA DART

4.1. La teoria primerenca-romntica del coneixement de lart
Lart s una determinaci del mdium de la reflexi. La crtica de lart s coneixement

de lobjecte en aquest mdium. Quin s labast de la concepci de lart com a mdium
de la reflexi per al coneixement de la seva idea i el dels seus productes, aix com per
a la teoria daquest coneixement. Seria del tot errat buscar en els romntics una ra
particular per la qual contemplessin lart com un mdium de la reflexi.
Existeix un gnere de pensament que produeix quelcom i que, per aix, presenta
gran afinitat formal amb la capacitat creadora que atribum al jo de la naturalesa i al
jo del mn. A saber: el poetitzar que crea en certa manera la seva prpia matria. Per
a Schlegel la reflexi, que abans concebia com a art, seria absolutament creadora,
plena de contingut. En la seva primera poca, noms una vegada defin lart com a un
mdium de la reflexi amb una claredat semblant a la daquell passatge citat de les
llions. En el clebre fragment 116, on diu de la poesia romntica que pot flotar entre
all representat i representant (El poeta i lobjecte han de ser considerats aqu com
pols de la reflexi). El punt dindiferncia de la reflexi, en el que aquesta neix a partir
del no-res, constitueix el sentiment potic. Tamb Novalis dna a entendre que
lestructura fonamental de lart seria la de mdium de la reflexi. Potser lart potic
s noms un s arbitrari, actiu, productiu, dels nostres rgans (i el propi pensament
no seria potser quelcom gaire diferent) i pensar i poetitzar sn, consegentment, el
mateix. Novalis concep lart com a mdium de la reflexi i se serveix de la paraula art
directament com un terminus technicus per a aquest mdium. Art potic om aquell art
absolut de la invenci que prescindeix de dades. Lart s per aix dir-ho, la naturalesa
que es contempla, que es limita i es plasma a si mateixa (Novalis). Aqu no es tracta
tant de la idea que la naturalesa sigui el substrat de la reflexi i de lart, com que la
integritat i la unitat del mdium de la reflexi hauria de quedar assegurada. Per aix,
naturalesa li sembla a Novalis ms correcta expressi que art, de tal manera que per
als fenmens potics ha de reservar-se aquesta designaci que, no obstant, noms
correspon a labsolut. Per sovint, en total concordana amb Schlegel, considerar
lart com el prototip del mdium de la reflexi. La reflexi s all originari i
constructiu tant en lart com en tot all espiritual. I per a la poesia s regla el ser una
essncia que es forma a si mateixa (Novalis).
El coneixement del mdium de la reflexi de lart s la tasca de la crtica. La crtica s,

respecte a lobra dart, el mateix que lobservaci respecte a lobjecte natural. Afinitat
entre crtica i observaci. La crtica s quelcom emblant a un experiment en lobra
Resum dels llibres
dart, en virtut del qual sestimula la reflexi per la qual lobra s elevada a la
conscincia i al coneixement de si mateixa. El subjecte de la reflexi s en el fons el
producte artstic, i lexperiment no consisteix en la reflexi sobre un producte, sin en
el desplegament de la reflexi (de lesperit) en el producte.
En la mesura en qu la crtica s coneixement de lobra dart, constitueix el seu

autoconeixement; en la mesura en qu la jutja, la seva autoavaluaci. Es diferencia
lobjecte artstic del natural perqu aquest no permet cap judici.
Novalis: Lacte de superar-se a si mateix s en qualsevol cas el punt suprem, el punt

originari, la gnesi de la vida... Aix, tota moralitat vivent comen amb el fet que a
causa d la virtut actua contra la virtut; i aix comena la vida de la virtut, per mitj de
la qual augmenta potser la seva capacitat cap a linfinit. Moment negatiu. El moment
de lautoanullaci, la negaci possible en la reflexi, no t pes, per tant, davant a la
cabdal possibilitat de lelevaci de la conscincia en qui reflexiona. La plena positivitat
daquesta crtica, per la qual es distingeix radicalment el seu concepte modern, que no
contempla en ella sin una instncia negativa.
Tot coneixement crtic dun producte format, tenint en compte que reflexi nsita en
ell, no s altra cosa que un grau ms elevat de la seva conscincia, espontniament
sorgit. Aquest increment s infinit per principi, de tal manera que la crtica s el
mdium en el qual la limitaci de lobra singular es refereix metodolgicament a la
infinitud de lart, i en conclusi s remesa a ella. La reflexi meditica com un
romantitzar. Novalis descriu aix el procedir de la crtica de lart: Absolutitzaci,
universalitzaci, classificaci del moment individual... tal s lessncia romntica del
romantitzar. El vertader lector ha de ser lautor ampliat. Lobra dart individual ha
de ser dissolta en el mdium de lart; aquest procs pot ser representat
acceptablement per una multiplicitat de crtics que salternen els uns als altres. s
precis i necessari entregar-se per complet a la impressi duna poesia... i a la vegada
reforar, si b noms en el detall, el sentiment a travs de la reflexi... completar-lo i
elevar-lo a pensament (Schlegel). La reflexi comprn justament els moments
centrals, o sigui universals, de lobra i els submergeix en el medi de lart. La crtica de
lobra no ha de fer altra cosa que descobrir la secreta disposici de lobra mateixa,
executar les seves intencions amagades. En la seva reflexi, aquella ha danar ms
enll della mateixa, fer-se absoluta. La crtica s molt menys el judici sobre una obra
que el mtode de la seva consumaci. En aquest sentit propugnaren una crtica
potica, aboliren la diferncia entre crtica i poesia. Lobra en si est incompleta.
Noms all incomplet pot ser concebut, pot conduir-nos ms enll. El que est
Resum dels llibres
incomplet s noms gaudit. Si volem concebre la naturalesa hem de suposar-la

incompleta (Novalis). Aix val tamb per a lobra dart, no considerada com a ficci
sin en qualitat de veritat. Tota obra s per necessitat incompleta davant labsolut de
lart, s incompleta davant la prpia idea absoluta. En el coneixement, lobjecte
resulta potenciat, completat, i noms pot ser conegut per consegent si s incomplet.
Superaci dels principis del dogmatisme esttic, aix com la defensa igualment
important de la crtica dart davant de la tolerncia escptica que brotava, en
definitiva, del culte illimitat de la fora creadora com a mera fora expressiva de
lartista. Des daquell primer punt de vista super les tendncies del racionalisme; des
del segon, els moments de disgregaci del Sturm und Drang. El romanticisme ha
conjurat les lleis de lesperit en lobra dart, en comptes de fer daquesta un mer
producte accessori de la subjectivitat. El concepte de crtica de Schlegel no noms
aconseguir la llibertat respecte a les doctrines esttiques heternomes, ms aviat les
far possibles en virtut del fet que establia un altre criteri per a lobra dart en
comptes de la regla: el criteri duna precisa construcci immanent de lobra mateixa.
Ho va fer no amb els conceptes generals dharmonia i organitzaci, sin valent-se
duna autntica teoria de lart, encara que sistematitzada en els conceptes: de lart
com un mdium de la reflexi i de lobra com un centre de reflexi. Amb aix assegur
lmbit de lart, aquella autonomia que Kant havia conferit a la facultat del judici.
Valoraci de les obres segons criteris immanents.
4.2. Lobra dart
La teoria romntica de lobra dart s la teoria de la forma. La pura essncia de la

reflexi sanuncia als romntics en la manifestaci purament formal de lobra dart. La
forma s lexpressi objectiva de la reflexi prpia de lobra, que constitueix la seva
essncia. En virtut de la seva forma, lobra dart s un centre vivent de reflexi.
Infinitud de lart, assoleix lautocomprensi i com aix la comprensi en general. En
aquesta forma descansa la possibilitat duna relativa unitat i duna configuraci tacada
de lobra en el mdium de lart. La unitat de lobra s igualment, davant de la de lart,
noms relativa; lobra queda presa en un moment de casualitat. La reflexi prctica (o
sigui, determinada) i la autolimitaci configuren la individualitat i la forma de lobra
dart. Perqu la crtica pugui arribar a ser supressi de tota limitaci, lobra ha de
descansar en aquesta.
Schlegel: determina el mdium de la reflexi no ja com a art sin com a religi, no fa

sin concebre obscurament lobra d0artpel costat del seu contingut, sense poder
Resum dels llibres
explicar, malgrat tot esfor, un atisbo de contingut digne, que es quedi en tendncia;
Schlegel aspira a retrobar en aquest els trets caracterstics del seu cosmos religis, en
tant que, sota el signe daquest obscuritat, la seva idea de forma no assoleix a guanyar
prcticament res. Schlegel, juntament amb Novalis, sostingu un concepte rigors
dobra en relaci amb un concepte de forma que descansa en la filosofia de la reflexi.
La forma superior s lautolimitaci de la reflexi. A Lyceum: valor i dignitat de
lautolimitaci, que s, tant per lartista com per lhome all ms necessari i all ms
elevat. All ms necessari: ja que on vulgui que no es limiti una si mateix, s el mn el
que el limita [...] all ms elevat: ja que nicament pot un limitar a si mateix en aquells
punts i aquells aspectes on s amo duna for illimitada.
4.3. La idea dart

5. LA TEORIA DE LART PRIMERENCA-ROMNTICA I GOETHE
Resum dels llibres
El Du venidor. Llions sobre la Nova Mitologia Manfred

Frank
PRLEG
CINQUENA LLI: HERDER
Herder debat la possibilitat duna nova mitologia des de la perspectiva poetolgica,

que contempla els motius mtics que es troben en els textos de la cultura clssica
analitzant si tamb s lcit ls de mites en textos literaris sota les condicions de la
Illustraci. C.Rollin, Trait des tudes (1726), defensa que un coneixement profund
dels mites de lAntiguitat s conditio sine quan non per poder accedir a la lectura de la
cultura en general. Jacourt, autor de larticle Fable de lEncyclopdie sost que els
mites exigeixen una interpretaci i un s racional, ja que en si mateixos sn
irracionals o, en el millor dels casos, no sn res ms que figuracions sensibles de
principis racionals.
Herder t varis escrits que tracten aquesta temtica: Sobre la utilitzaci moderna de
la mitologia (1767) i Cartes sobre la moderna literatura alemanya sn els ms
importants. En tots ells podem veure una oposici entre el seu autor i la Illustraci,
exemplificada en Klotz, el qual es pregunta qu poden importar els dus de lantiga
Grcia o incs els dus germnics als homes e la segona meitat del XVIII. Klotz sost
que si se segueixen usant els mites (a falta de quelcom millor) a mode dornament,
dimatge maca literria en la qual ja no queda veritat i en la qual, per tant, ja no pot
despuntar aquesta veritat, per molt bella que sigui lexpressi aconseguida.
Herder creu que linters en usar la mitologia est relacionat en la visi daquesta com
a material dinspiraci per a les imatges que utilitza la literatura (que no la societat).
Si ss de lopini de que la poesia s allegoria (com s el cas de Klotz),
automticament se li est imposant lobligaci de ser vertadera i per tant se li est
prohibint convertir-se en representaci sensible de la superstici perqu lallegoria
significa literalment expressar amb altres girs un contingut no sensible (lla kai lls
argoreein) a fi de tornar-lo sensible (o representable), i aix de tal manera que
lexpressi sensible noms serveixi com a trampol per a un ams fcil comprensi del
pensament representat. Herder sembla compartir aquest punt de vista que la poesia
pinta de manera sensible conceptes abstractes.
No obstant, quan llegim que s ridcul prendres seriosament els mites i les obres
literaris, s a dir, oblidar que sn personificacions de coses daquest mn o
Resum dels llibres
personatges allegrics que han daparixer com a tals de manera evident, dons del
contrari estarem traient-les de lesfera dall potic i portant-les a la de la veritat
estricta, que no s el seu lloc, est clar que encara estem molt lluny, incls en el cas
de Herder, de lemancipaci romntica del llenguatge potic.
Herder adverteix que no s necessari fonamentar lemancipaci de ls de mites en la

potica contempornia sobre la seva suposada veracitat; en efecte, al costat dels
conceptes, que apunten a la veritat, existeix tamb la fora dimaginaci, que apunta a
la bellesa sensible.
Si utilitzant idees i imatges mitolgiques aconsegueixo presentar de manera sensible

determinades veritat morals o generals, en aquest cas mest perms ls de figures
mitolgiques. Per tant, el fet que siguin contrries a la veritat no pot ser una
objecci (tamb les faules, que permeten conixer plsticament una veritat racional,
que no s plstica de per si, sn i segueixen essent una ficci) perqu no les faig
servir degut a la seva veracitat sin en virtut de la seva consistncia potica i quan es
tracta de coses personificades, degut a la seva plasticitat.
No obstant, en opini de Klotz els mites noms poden ser closques buides perqu no
han construt mai una veritat racional i perqu no tenen cap recurs propi i han de
repetir cent vegades les mateixes imatges gastades. Herder admet lltima objecci ,
per s necessari insuflar-li el nou esperit a aix repetit cent de vegades i, aix,
transformar la mitologia amb una nova m creadora, frtil i artstica i daquesta
manera convertir-la en ciutadana del present.
Herder expressa lexigncia duna mitologia que sigui nacional i que resulti familiar
als contemporanis, de la mateixa manera en qu la mitologia grega tamb li resultava
vertaderament familiar als contemporanis dels escriptors de lantiguitat.
Mentre que per a Klotz la ra s un corpus de lleis que noms mereixen el ttol
duniversals perqu tenen una validesa universal, Herder pensa en una validesa
histrica de les lleis. Herder opina que no es pot despatxar la mitologia amb tanta
lleugeresa titllant-la dirracional, perqu en fer-ho sestaria postulant dogmticament
que lnic sistema de comprensi habilitat per jutjar dentre totes les poques de
levoluci humanes s el sistema de comprensi de lpoca que formula aquest judici.
Al contrari, el que sha de fer s admetre amb tota neutralitat que en la seva poca els
mites posseren un valor religis que avui efectivament ja no posseeixen. Sha
transformat lestructura de la imatge del mn i el politeisme ja no compleix cap funci
en la nostra imatge del mn. veritat religiosa i histrica En el concepte de veritat
Resum dels llibres
histrica est anunciat un nou discurs que en el fons no t res a veure amb el discurs
sobre lallegoria mtico-potica. Si les veritats tenen la seva histria, llavors aix s
precisament el que explica que els mites clssics ja no tinguin avui cap funci; el que
no es pot admetres s que no tinguin cap grau de veritat i que no sigui ni concebible
ni desitjable portar a terme un s heurstic de la mitologia tal que les
representacions mtiques tornin a adquirir un significat actual i la potica
contempornia torni a expressar-se amb dret.
Recolzant-se a Lessing, Herder afirma que el fi del mite s donar a conixer

plsticament un determinat principi general. Lessing creia que un principi general s
exacte quan posseeix una validesa suprahistrica i que, en tot cas, la histria no s la
mesura del seu grau de veracitat. El que va poder representar la mitologia per als
propis antics (no per nosaltres), i determina que fou: En part histria, en part
allegoria, en part religi i en part aparell potic. Herder ressalta el fet que la facultat
de la imaginaci dels grecs treballa sobre el terreny de la seva prpia histria ptria:
les invencions mitolgiques extreuen el seu material de la histria local del seu propi
poble, i aix vol dir que els seus mites interpreten els esdeveniments i problemes de la
seva prpia societat. Aquest s lnic motiu pel qual aquests mites diuen quelcom als
seus contemporanis. Trobem en Herder el que avui en dia denominem conscincia
histrica. La seva mitologia s la histria [dels grecs] de la seva ptria, la histria de
la ciutat daquests pares, la glria familiar i ancestral del seu heroi, lorigen del succs
que canta la seva odia. I en qu es converteix el seu cant? En un cant nacional, secular
i patronmic.
Herder no desitja salvar els mites a mode duna Antiguitat digna de la memria
cultural i musestica, s a dir, no pretenia salvar-los en tant que aquests mites
concrets que noms tenien vida en una poca remota. Desitja aprendre dels grecs a
ser creatiu, aprendre a escriure pa ala seva prpia poca.
Pel que fa a laspecte allegric de la mitologia: defineix la tcnica allegrica com el

pensament sensible que abraa la veritat abstracta en imatges, al mateix temps
torna a situar lallegoria en la histria. Herder opina que la part sensible de
lallegoria sempre ha dextreure les seves imatges, i sempre de diferent manera, del
material que li proporciona la histria ptria. No sha dimaginar el sistema de la
mitologia com una gramtica allegrica fixada a per a tots els temps, sin com un
sistema modificable que noms sobreviu duna generaci a la segent en la mesura en
qu sap interpretar de nou les modernes conjuntures socials i vitals. Cal unir o
separar els mites, continuar-los o encaminar-los en una altra direcci, retornar a una
Resum dels llibres
versi anterior o quedar-se amb la present, a fi de poder utilitzar-los a forma

dinstruments segons la intenci o moda de lpoca.
Aix doncs, es recomana enderrocar lantic mon mitolgic dimatges per desprs
tornar-lo a reconstruir. Si es vol crear una mitologia completament nova es precisa
prviament lexistncia de dues forces [...]: lesperit de reducci i lesperit de ficci, el
desmembrament, prpi de filosofis, i la reuni, prpia de poetes. La dificultat que
suposa reinventar la mitologia resulta insuperable per a lera analtica, que encara no
t fora sinttica, i mentre segueix essent aquest el cas shaur de conformar amb
tornar a usar lantic mn dimatges.
Cal fer un s heurstic de la mitologia: consistir en extraure dels temps moderns i de

les seves costums algun nou tret i fer dell nova poesia per a lantiga mitologia, amb
tanta fortuna que all nou sennobleixi i all vell es rejoveneixi. Per Herder no veu ni
un germen duna Nova Mitologia i precisament per aix noms pot limitar-se a
recomanar un s innovador de lantiga. Aquest s el seu autntic somni: seria un
poeta que passs incs per sobre del model que proposa ls innovador de lantiga
mitologia i que, daquesta manera, cres la primera (i vertadera) mitologia poltica,
de la mateixa manera que alguns escriptors moderns (Klopstock) comenaren a crear
una mitologia teolgica.
Fou en Herder on trobem per primera vegada la idea de Nova Mitologia, tot i que s
ms aviat un somni que un programa. El remet la mitologia (malgrat que mai no la
pren per quelcom vertader, sin per la representaci sensible dun principi racional)a
un estat social en qu ella recull en imatges (verdaderes o falses) els sentiments duna
Politeia amb la intenci de fonamentar religiosament lesperit de lpoca
corresponent.
Hi va haver altres contemporanis a Herder que varen comenar a explicar el mn dels

dus homrics basant-se en les particularitats locals i del pas i la seva cultura
Blackwell i Wood. Blackwell opina que, sota la seva vestimenta plstica, la mitologia
dHomer amaga un programa educatiu que pretn conduir cap a labstracci del
concepte a un poble que es mou dins dall sensible. En aquest context emergeix la
idea duna mitologia poltica, una mitologia entesa des del llenguatge, el poble,
lpoca, la societat, la polis. Wood va un pas ms enll: La mitologia dHomer deriva
dun programa educatiu inspirat directament en els pressupostis nacionals i histrics
del mn homric. Veiem en els dos que, malgrat creuen haver aclarit una superstici
concreta grcies a les seves teories, cap dells no porta el punt de vista histric tan
Resum dels llibres
lluc com per emetre la tesi que, en realitat, la veritat noms pot detectar-se dins del
marc duna interpretaci del mn histricament variable.
Si es pren la mitologia com un sistema de signes (per assolir una explicaci

conceptual) llavors, i segons aquestes premisses, sembla completament conforma a la
idea duna gramtica universal. Aix suposaria que existeixen idees vertaderes en si i
per si. El llenguatge seria el que anomena a posteriori les idees recorrent a les
paraules i el que connecta les paraules entre si fins a formar frases grcies a les
regles sintctiques. Els signes sn arbitraris. Aix mateix passa amb els mites: si eren
allegories llavores es podr comenar per establir una crtica, s a dir, es podr
separar all absurd dall vertader (que els mites transmeten sota una aparena
sensible); es podr fer un s heurstic dels mites a base de substituir les imatges
utilitzades pels antics a les diferents idees, per altres imatges que responguin als nous
temps. En certa manera, la idea de Herder duna Nova Mitologia s deutora daquesta
hiptesi, tot i que certament la conscincia histrica assumeix per tots els porus i
contradiccions de la seva argumentaci.
Herder tamb parla de les idees doriginalitat i genialitat, si b no va ser el primer en

fer-ho: Young. Aquest diu que no sha de confondre genialitat amb erudici. Parallela
a aquesta oposici seria loposici entre imitaci i recreaci. Imitar significa repetir
all ja dit. Recrear significa, en comptes de repetir lobra morta dun producte de la
fantasia, apropiar-se un mateix de lesperit inventiu amagat sota la producci clssica.
De fet, ls heurstic de la mitologia descrit per Herder tamb recomanava convertir-
se en deixeble dels grecs en el sentit dimitar la seva facultat inventiva, de tirar per
terra el sistema mitolgic erigit per ells i aixecar-ne un de nou.
Herder tamb es basa en la Retrica de Quintili, qui distingeix entre la imitaci

estril de models aliens i la imitaci interna de lart i lesperit daquests. Tamb es
basa en Hamann.
- Gerstenberg: Briefe ber Merkwrdigkeiten der Literatur
Contemporani a Herder, recomanava reomplir el llac de la mitologia nacional

recorrent a all que ell anomena el patrimoni del llinatge germnic. El moviment
Sturm und Drang descobreix les arrels nacionals i lingstiques duna cultura. La
fundaci de les cincies de la literatura, la lingstica i letnologia i mitologia nacionals
sorgeix daquesta impugnaci, que per altra banda no parteix en absolut duna
motivaci de tipus nacionalista, sin dun inters per la particularitat prpia de cada
cultura i pel seu reconeixement. De fet, ells tamb sinteressen pels pasos illustrats.
Resum dels llibres
Gerstenberg volia donar-li una nova vida a la mitologia germnica perqu, al contrari
que la grega, ella es trobava ms propera a la imatge del mn dels germanoparlants.
No pretn cap actualitzaci del passat; pel contrari, sassembla ms als Dus de
Grcia de Schiller, quan es canta la desaparici de la mitologia teutnica:
Desaparegut! Els dus han desaparegut!. En lhoritz del crepuscle dels dus el seu
ull inspirat divisa al du venidor, o, el que s el mateix, a Crist. Gerstenberg no arriba
tan lluny com Novalis o Hlderlin, ja que noms es limita a fer un s heurstic no
noms de la mitologia grega sin tamb de la nrdica. Veiem una nostlgia cap a la
mitologia dantany, una mitologia que per tant no s en absolut renovada, sin
restaurada com un objecte dantiquari, tot i que no es pot negar que serveix per
omplir un forat potic del mn actual.
- Klopstock: Der Hgel und der Hain
A aquest poema seu es pregunta el poeta amant del mn grec: s Acaya la ptria
teutona2? Que sota la capa daquesta blanca catifa reposi Hertha en el seu carro de
pau. Que el carro creui dolament el bosquet cobert de flors i porti a la deessa a
banyar-se al solitari llac. [...] La font de la vall ressona amb els ecos de Zeus, amb els
de Wotan el del boscatge. Quan se macut treure els antics dus de la letargia del seu
crepuscle per adornar amb precioses pintures els cants de la faula, els habitants del
boscatge teut tenen davant dels meus ulls trets ms nobles.
Kopstock no recorre a la mitologia dica amb la intenci de rehabilitar la superioritat

de lesperit teutnic davant al greco-rom, sin que pretn portar a terme una
demostraci de loblidat record que existeix tal esperit i que, a ms, t la seva prpia
individualitat. Els actuals germanoparlants se senten ms propers a una cosmovisi
lligada a un estadi ms primitiu de la seva prpia llengua, o almenys, una llengua de la
mateixa famlia, que a les cosmovisions dels romans o dels grecs. Aix era el que
justificava linters per un ressorgiment de la mitologia germnica: es creia tenir entre
les mans la prova que existia realment una tradici cultural en llengua germnica que
servia a les classes populars germanoparlants ms baixes com a instrument per
adquirir conscincia de si i reafirmar-se davant de la tradici cultural grecoromana.
Emoci nacional, per no nacionalista. Cap mitologia no reclama lexclusivitat
universal; Klopstock reclama per a la mitologia germnica els mateixos drets que per
a la grecoromana, per no la preeminncia.
2 Teut: Individu dun antic poble germnic.

Resum dels llibres
Cal tenir en compte que Klopstock s tamb cristi. A fi de conciliar el seu entusiasme
per la cultura judeocristiana amb la defensa dels antics mites germnics, sost la
teoria que la mitologia nrdica reclou un monoteisme implcit o almenys lanuncia.
Michael Denis i Kretschmann, deixebles de Klopstock, varen defensar explcitament

lopini que la mitologia grecoromana, que prova la literatura dels contemporanis a
mode dornament cultivat, s incompatible amb el tresor metafric propi de la llengua
alemanya, en resum, que aquesta mitologia no pot aclimatar-se a la cultura alemanya i
servir a mode de cosmogonia germnica.
Per tant, podem dir que en primer lloc, hi va haver intents de conduir als alemanys a
un mn dimatges potiques ms adequat a la seva tradici peculiar a travs del
ressorgiment de la mitologia nrdica i en segon lloc hi va haver crtiques de tall
illustrat a la idea duna poesia nacional. Per exemple, Wieland considerava la poesia
nacional com un obstacle en el cam cap a lapropament entre els homes, s a dir, en el
cap cap a una cultura de lesperit de definici absolutament supranacional. Quelcom
semblant opina Lessing (Dilegs Francmassons): Si la sntesi social que conforma a
una naci esdev per mitj duna opci religiosa i si cada religi ha dexcloure a la
resta de religions, la conseqncia inevitable, tot i que inintencionada, de la formaci
de lEstat s la divisi i desmembrament del gnere hum. Per aix, tot i que no es pot
exigir, cal desitjar que en tot Estat hi hagi homes capaos destar per sobre dels
prejudicis del seu poble i que spiguen exactament en quin moment el patriotisme
deixa de ser una virtut.
Frank vol comprovar de quina manera el concepte de Herder duna Nova Mitologia
est influt per ladvertiment de Lessing i si s correcte o incorrecte creure que en la
Nova Mitologia samaga una tendncia natural a la estrachez de miras nacionalista.
En primer lloc, cal tenir en compte que el gest del cosmopolitisme supranacional que
vol considerar als individus dun Estat en primera instncia com ssers humans, s
producte duna certa abstracci. La ra no va a ser supranacional pel mer fet que
oblidi o reprimeixi alegrement la seva determinaci histrico-temporal. En aquest vot
a favor duna ra universal emergeix en aquesta exclusivista i gens tolerant aspiraci
a un monopoli de la validesa del concepte de ra, en el nom de la qual es porta a
terme tota la crtica universal contra tot all que escapa a aquest concepte, per
exemple, a les representacions mtiques de cultures antigues i tamb recents. El
carcter vertaderament intolerant i incls agressiu daquest concepte de ra
Resum dels llibres
suposadament universal, per en realitat eurocntric: es tracta del carcter dogmtic

ocult en lantidogmatisme illustrat. Aquest tret es fa patent quan la Illustraci
tardana comena a divinitzar la prpia ra.
Comparades amb les exaltacions derivades daquest ltim fet les reflexions sobre els
condicionants histrico-temporals de les imatges del mn sn racionals: no impliquen
de cap manera un menyspreu per les cultures alienes, sin, pel contrari, el
reconeixement de la seva particularitat i individualitat, reconeixement que tamb es
reclama per als mites del propi poble.
- Heyne
En aquest context trobem la figura de Heyne qui, en refusar la interpretaci

allegrica, inaugura una reforma crtica de la mitologia. Per a ell, la mitologia no s
un sistema dinvencions arbitrries, sin la quinta essncia dels relats i pensaments
dels temps primitius anteriors a la invenci de lescriptura, s el primer intent filosfic
de la infncia del mn. s el punt de partida de la poesia i de la histria, una forma
dexpressi de les idees i les percepcions sensibles propi de lesperit hum, que
sorgeix duna necessitat i de la insuficincia del llenguatge. Els pensaments sexposen
sota la forma de narracions i les percepcions sota la forma daccions. Exposar no
significa allegoritzar sin, en sentit general, articular, donar forma. Segons Heyne,
mites i idiomes comparteixen el carcter que ambds articulen una imatge de mn.
Aquest distingia entre la primitiva mitologia i la seva transformaci lliure en mites
poetitzats: la primera noms li serveix a la segona a mode de mina inesgotable i
cambra del tresor.
Herder era amic de Heyne i fou a travs dell com arrib a la idea de larrelament
nacional de la mitologia. Per fou la influncia de Hamann la qual li va permetre
descobrir la semitica (la teoria dels signes lingstics) com a mtode per desxifrar
lnima humana a partir del seu llenguatge.
Diu Herder: Si el mn noms es diferencia a partir de lentramat dun llenguatge, i si a

ms a la parcella concreta de mn que sobre davant duna determinada poblaci se li
dna el nom desperit de lpoca o peculiar mode de ra daquesta poca, a partir de
les capacitats del llenguatge.
Frank ens parla de la nica dificultat que la prpia crtica illustrada contra els mites
va tenir: la dificultat causada per la capacitat imaginativa de lsser hum. Si els mites
Resum dels llibres
sn realment ficcions, llavors sorgeixen duna capacitat sobre la qual la ra no t cap

poder. Per una ra que no sigui totpoderosa no satisf les seves prpies exigncies
duniversalitat i esdev parcial. Aquest problema noms es podia resoldre de dues
maneres: o b demostrant que la imaginaci est dirigida per la ra, quelcom que
portaria al fracs des del moment en qu es diu ja que els relats dels antics no tenen
cap tipus de racionalitat; o b, al revs, demostrant que la ra s un resultat de la
imaginaci, cosa suggerida per Herder, Fichte, el primerenc Romanticisme i fins i tot
Heidegger.
Herder, a Iduna: la nostra ra noms es forma per mitj de ficcions. Tot el sistema
didees i pensaments t el seu origen genealgic en la facultat imaginativa, que tamb
es troba en lorigen del llenguatge. Diu el text:
No opines [...] que si una naci ha de tenir una mitologia ha de procurar que
tingui la seva arrel en el seu propi mode de pensar i el seu llenguatge? [i aquell li
respon:] Sempre volem embolcalls, disfresses, i el que no es presenta sota una
aparena preciosa ja no s veritat i soblida i es menysprea.
Aquest ltim representaria la visi dels illustrats i de Klotz, que entenen el mite com
una disfressa duna veritat, donant per suposat que la ra s abstracta per naturalesa
i pot prescindir daquests embolcalls sensibles. Aix, el primer li respon al segon:
La nostra ra noms es forma per mitj de ficcions. Sempre busquem i creem una
unitat dins de la pluralitat i modelem amb ella una figura; daqu sorgeixen els
conceptes, idees, ideals [...] No podem viure sense la ficci [...] La joia de la nostra
existncia noms es troba en la poesia de lnima, protegida per lenteniment i
ordenada per la ra.
La ra noms es forma per mitj de les ficcions i grcies a elles. Aquestes

ficcions no sn desviacions duna prvia norma de raonabilitat i per tant no se
les pot reconixer com a imaginacions, sin que sn les que construeixen i
configuren aquesta norma en el transcurs de la seva productivitat. Ficcions en
sentit extra-veritatiu. All capa de construir un mn racional no s, com a tal,
tamb racional. Gnesi i validesa es troben en diferents nivells. Cal poder
demostrar en el producte (en les lleis de la ra) lefecte ja extint, de la gnesi;
del contrari, la derivaci de la ra tampoc no t cap legitimaci. Doncs b, els
conceptes sn configuracions i sntesis, reuneixen la pluralitat en una unitat.
Aquesta acci s productiva, una ficci o invenci en el sentit literal del terme i
amb aquesta literalitat s amb la que cal comprendre la sentncia de Herder i
Hamann que diu que la ficci literria s el llenguatge primitiu del gnere hum.
Cal posar mfasi en laspecte creatiu: la dimensi social del llenguatge s lacte
innovador plasmat en cada cas en els diferents productes dels individus, que
Resum dels llibres
varen haver de crear el sentit abans que es torns social a travs dun debat
interpretatiu i actiu amb la pluralitat de les seves experincies; i aquesta s una
fita creativa, potica.
Poetitzar i inventar signifiquen exactament el mateix que crear o produir

quelcom amb sentit que anteriorment no existia. Lanlisi pressuposa la sntesi,
perqu noms es pot descompondre all que prviament estava compost seguint
un pla de construcci. Per la tasca de descomposici tamb pressuposa
tcitament que, dalguna manera, ha dexistir a la nostra disposici un corpus
compost amb sentit i s concretament aquesta donaci de composici el que
escapa a lanlisi.
Quelcom semblant, diu Herder, passa amb la creaci de conceptes. Els

conceptes no existeixen prviament ni tampoc no copien quelcom que ja hagi
estat prviament en el mn, sin que s en el concepte i en les seves relacions
amb la resta on es forma per primera vegada quelcom com el mn, que
(posteriorment) podem analitzar cientficament. Un mn: aix s, el compendi
de relacions entre signes, s a dir, de matries donades de sentit que remeten
les unes amb les altres. La ra s una abstracci de la gramtica dun llenguatge
i el llenguatge s la realitat concreta de la ra. La racionalitat s sempre la
racionalitat dun mn i un mn s sempre la relaci de significats dun sistema
de signes que, rebut com a herncia, permet als membres duna cultura heretar
alhora el llegat com duna mateixa imatge del mn, els permet projectar la
seva capacitat de comprendres als uns als altres a propsit dun mn, del seu
mn.
Ara no sexigeix el retorn duna mitologia antiquada, sin noms de la

comprensi que tota imatge del mn est condicionada per la llengua, per
adonar-se que quan millor han usat la seva imaginaci els poetes i savis de
totes les nacions ha estat sens dubte quan han escrit amb la seva prpia
llengua.
Per si, com Sartre mant, lescriptor escriu per a la seva poca no t per qu
usar els clssics grecs, sin utilitzar el llenguatge de la seva poca, estudiar
lunivers dimatges que encarna aquesta llengua i, arribat el cas, tornar a fer-lo
seu. Herder diu expressament que li s indiferent quin sigui el lloc dorigen: all
decisiu s noms si la mitologia nrdica ha seguit essent transmesa a travs de
Resum dels llibres
la llengua dun amanera tal que es pugui dir que lactual imatge del mn segueix
la lnia de continutat daquesta tradici.
Tanmateix, tot i que Herder puntualitza que desitja que la mitologia germnica
pateixi una anlisi filolgica rigorosa, creu que ja no t cap possibilitat de servir
com a mitj didentificaci cultural del germanoparlants: les idees mitolgiques
dels antics, diu Herder, ja no viuen en la nostra llengua, sn alienes a la nostra
imatge del mn. I si encara hagussim de retornar avui algun tema del mn
mitolgic germnic, aquest seria en tot cas el de la idea del perpetu
rejoveniment, ja que aquesta ha estat expressada en imatges tan adequades al
mode de pensar propi de la nostra llengua que avui segueixen resultant-nos tan
fresques i noves com ho varen poder ser per als antics en lpoca del seu
naixement. Iduna, la deessa de la immortalitat i del rejoveniment s lnica
que podria preparar el retorn dels dus. Perqu Iduna s la deessa de la llengua
entesa com a imaginaci, s a dir, com a potncia personificada creadora duna
imatge del mn.
Aix doncs, a Iduna, observem el segent procediment: sota el pressupsit que

els mites sn tradicions continuades que li permeten a una comunitat lingstica
consumar la seva sntesi com a poble, es confirma la necessitat de reprendre el
cam de la tradici cultural de la llengua alemanya. Per en el moment decisiu
es mostra que en la mesura en qu els mites dels pobles germnics han estat
transmesos no ho han estat mai o gaireb mai en el substrat de lalemany antic.
Quan volem apropiar-nos dalgun element propi de lantiga mitologia els pobles
germnics es tracta de quelcom que tamb haurem pogut aprendre
perfectament a travs dels grecs: es tracta que la mitologia noms pot ser
prpia dun poble i convertir-se en una mina de fabulosos relats potics per a
lactualitat, quan parla a la contemporanis i ofereix les seves imatges com a
propostes per a una sntesi social que cal portar a terme en el moment present.
Del que es tracta s de preservar lesperit sinttic, creador duna imatge del
mn, que sexpressa en la capacitat dinventar i conjuntar (que s en definitiva
el que significa composici, poesia). I qui conservi aquest esperit no est
conservant un passat, sin que dell extrau el mn futur. Lesperit s la fora de
rejoveniment, i afecta a objectes del mn present o del futur.
Resum dels llibres
La funci del discurs mtic s crear per mitj de smbols una relaci amb un
mbit de la fonamentaci i la legitimaci al qual, degut a la seva prpia
naturalesa, ls abstracte i analtic de la ra no pot arribar.
SISENA LLI: EL ROMANTICISME I EL SYSTEMPROGRAMM
La idea romntica duna Nova Mitologia expressa i exigeix emfticament el que per a
Herder no va ser res ms que un somni dirn. Sobserva com una espcie de sagrat
horror que amb la dissoluci total de la religi i del mite, la nova societat (burgesa),
amb prou feines perfilada encara, ha abandonat el mitj tradicional de legitimaci
prpia que disposava. Alhora, la literatura es veu privada de la matria que fins
aleshores li havia proporcionat inesgotables recursos creatius.
Es publica el Systemprogramm el 1796/97, immediatament desprs de la publicaci de

la Iduna de Herder, la qual fou publicada a la revista Horen de Schiller i llegida
rpidament per Hegel, Schelling i Hlderlin. Es defineix per ser lacta de fundaci de
lIdealisme alemany en la seva vessant romntico-esttica. es tracta indubtablement
dun programa, tot i que no s el ms antic de lIdealisme ni es caracteritza per ser
molt sistemtic. Aqu sadvoca directament lexpressi Nova Mitologia, que faria
referncia a una mitologia al servei de les idees, s a dir, una mitologia de la ra.
Lescrit t un carcter de programa subversiu, en el qual no s que un determinat
individu estigui expressant les seves idees, sin que li est donant la paraula a
lesperit que reuneix i concilia tot un grup de deixebles, amb idees revolucionries de
Rousseau, Herder, Jacobi, Spinoza, Schiller, Kant i Fichte. s per aquest motiu que en
el text el pronom jo sacaba perdent en un nosaltres al final.
La novetat del tractament de la Nova Mitologia en el Systemprogramm consisteix en

una crtica a lEstat, de tall radical-anarquista. Sacusa a lestat de tractar a lsser
lliure com un mer engranatge mecnic i com aix s quelcom que lEstat no ha de fer,
ha de desaparixer. Contraposen el concepte destat mecnic amb el dorgnic, com
a estructura en la qual, com en les cllules del cos, fi i idea estan inscrits dins del tot,
al contrari que en el mecanisme, les peces del qual poden canviar-se sense que salteri
la funci de la mquina i no tenen dins de si la idea del fi del conjunt. La concepci
antimecanicista de lorganisme prov sobretot del filsof del moral-sense de
Shaftesbury, qui, per simple, a Els moralitas havia mantingut lopini que en
lorganisme cada membre s el smbol immediat del tot es limita a ser una variaci en
el detall daquest tot. Des dels romntics, fou usada sobretot com a metfora duna
utopia de lEstat de tall antiburgs que ha seguit emprant-se en aquest mateix sentit.
Resum dels llibres
La idea duna Nova Mitologia sempre ha estat tamb, fora i dins de la literatura, un
programa poltic formulat en oposici a laspecte mecanicista inherent a la concepci
analtica i racionalista de la interacci social.
El text comena amb una tica, cosa que alludeix a dues qestions: per una banda,
al programa duna filosofia monista que, en analogia amb ltica de Spinoza, deriva
totes les seves proposicions (more geometrico) a partir dun principi o fonament
suprem, s a dir, un axioma de fer, ja que la seva prpia evidncia salta directament a
la vista, s a dir. Per altra banda, a la filosofia prctica de Kant, que empra tamb la
noci de postulat de fer. Postulat vol dir requisit: el que es requereis s una idea a
mode de clau de volta duna totalitat de proposicions teriques que noms en ella
troben la seva fonamentaci o justificaci. Ja que segons Kant i Fichte lorigen de tota
especulaci i pensament s un acte lliure (la representaci de mi mateix en tant que
ser absolutament lliure) neix en una acci originria (Thathandlung), cal afirmar que
tota metafsica acabar caient en lmbit de la moral. Aix vol dir que tota la filosofia
terica es funda sobre la base del que Kant assenyal com a idea: una representaci
ca al que se sent empesa la ra, en la seva dimensi prctica, amb lobjectiu de poder
referir a un fi el sistema dels enunciats terics i daquesta manera poder-lo
fonamentar.
Segons Kant, un fi s una representaci de la qual se suposa que s la causa de

lexistncia de lobjecte daquesta representaci (KU). Causa de lexistncia o ra de
ser daquestes representacions dobjectes. per tant, es podria anomenar el fi com un
pla o projecte. Quan dissenyem un projecte estem desenvolupant una representaci
concreta amb la intenci de portar-la a terme, aix s, de realitzar-la. La voluntat seria
la facultat dactuar segons fins. Davant daix, un fi s un tipus de fonamentaci en el
qual un estat de lexistncia no es fonamenta a partir dun altre estat precedent de
lexistncia, sin a partir duna representaci del futur de lexistncia, tal com hauria
de ser. Aquest estat noms pot produir-lo un sser capa dactuar, i actuar significa
tant com realitzar una intenci. Mentre que, per comprendre la relaci mecnica dels
estats de les matria, noms es precisa lenteniment, per a la percepci de fins es
precisa la ra (com a facultat de fins). Un fi no ve donat, sin que s proposat i s la
conscincia de ser lliures la que ens empeny a fer-nos crrec daquesta empresa o, el
que s el mateix, la representaci de mi mateix com sser absolutament lliure.
Per aquesta conscincia [...] de la llibertat (KV) noms pot ser principi de la
filosofia, s a dir, una tesi bsica, sota la condici que no li precedeixi cap altre
principi ms fonamental. Aix doncs, per a Kant la llibertat s un factum de la ra
Resum dels llibres
pura, del que som conscients a priori i que apodcticament s cert. Pel contrari, tot i
que lacceptaci de la idea de llibertat est fonamentada apodcticament (aspira a
priori a una validesa intersubjectva) noms t no obstant realitat prctica. Realitat
prctica significa que es tracta duna aspiraci de validesa que no es pot comprovar
tericament, per que segueix essent vlida encara quan no hi hagi res que li
correspongui en la realitat en aquest moment.
El Systemprogramm vol basar-ho tot en la llibertat. Els mites sn narracions que

fonamenten un fet (histric o natural) i distingim entre dos modes de fonamentaci: la
derivaci causal i la justificaci o legitimaci. Aquests dos modes de fonamentaci es
corresponen amb aquells que distingeix el Systemprogramm: la fonamentaci
mecnica i la fonamentaci a partir de la idea, aix s, per mitj a fins. Ja abans que la
causalitat mecnica produs un efecte, aquest ja responia a una intenci de la ra, ja
sigui inconscientment com a fi de tot el procs de la naturalesa, ja conscientment com
a projecte duna obra dart o un estat histric. Aix doncs, quan no s noms el
coneixement dun objecte, sin el propi objecte (la forma o la seva existncia) el que
es pensa com a possible en qualitat defecte, i noms nicament i exclusiva per mitj
dun concepte de lltim [aix s: la forma/existncia], quan aix passa, sest pensant
en un fi. La representaci de lefecte s aqu el fonament determinador de la seva
causa i precedeix a lltima (KU). En el cas de la finalitat, el nostre projecte s tamb
fonament determinant de la causa de la seva fabricaci, s a dir, de la seva realitat:
perqu noms fabrico el martell com el fi de clavar claus en la paret i aix sesgota tota
la seva ra de ser.
Si ara pensem tota la naturalesa com dotada de finalitat, el que fem s anteposar en la
nostra fantasia un projecte pel qual queden fonamentades fins i tot les seves lleis
mecniques; i no es tractaria duna fonamentaci a partir de causes eficients, sin a
partir de causes finals. I una fonamentaci a partir de causes finals, aix s, didees,
s el que denominem justificaci legitimaci i en el que inscriurem el discurs mtic.
La legitimaci mtica s una fonamentaci a partir de fins: una forma de donar un
sentit a partir didees, almenys fins on es tracti duna mitologia de la ra, s a dir, una
mitologia basada en les idees.
Una vegada que ha declarat que la idea de les idees, la idea del Jo que actua en
llibertat, s el principi de tota la filosofia, lautor del Systemprogramm es pregunta
com ha destar organitzada i construda la naturalesa a fi de poder correspondre a tal
idea, o, millor dit a fi de manifestar-la. La resposta noms pot ser aquesta (segons les
premisses kantianes): la naturalesa ha de ser pensada en el seu conjunt com a
Resum dels llibres
organisme. Tal com diu Kant, les estructures orgniques noms poden ser pensades
quan se suposa que la causalitat mecnica dels processos naturals est fundada
teleolgicament, s a dir, basada en causes finals. Per mitj del concepte [de la
finalitat] es representa a la naturalesa com si en un enteniment contingus el
fonament de la unitat de la multiplicitat de les seves lleis empriques. El resultat
duna voluntat racional (llibertat) que li concedeix un sentit, un fi ltim
universalitzable, un telos, des del moment en qu la voluntat s una facultat de fins.
Si no es t en compte la idea de la finalitat i el que aquesta implica, sempre resultar

un enigma per qu els romntics i els seus seguidors posteriors varen poder convertir
a la naturalesa en un ideal que tamb travessa, per analogia, la seva teoria de
lEstat. En el cor daquesta analogia, s a dir, daquesta transposici de la naturalesa a
la societat, rau la noci dart dels romntics i precisament per aix obt una funci
utpica que en ltima instncia apunta al mite. Aix, en la idea de Nova Mitologia ens
hem trobat amb certes analogies entre naturalesa i Estat. El membre duni entre
ambds era el pensament de la finalitat, entesa com la correspondncia del
mecanisme duna estructura amb una ra que, per la seva part, tamb sentenia com a
causant daquesta estructura. Ats que el Systemprogramm exigia una Nova Mitologia
a partir duna crtica a lEstat-mquina i ats que es demanava crear una fsica en
gran, cal intentar comprendre la seva concepci idealista de la naturalesa. Si
traslladem la idea de finalitat a lEstat veiem que aquest noms pot contemplar-se com
la realitzaci efectiva dun fi quan la pluralitat de les seves lleis i institucions es veu
recorreguda per la unitat duna idea que ho suporti tot.
Kant defin lorganisme daquesta manera: Per considerar que una cosa noms s
possible com a fi, aix s, que no hem de buscar la causalitat del seu origen en el
mecanisme de la naturalesa, sin en una causa la facultat dactuaci de la qual ve
determinada per conceptes, s necessari que la seva forma no sigui possible segons
meres lleis naturals, s a dir, segons aquelles que nosaltres noms podem conixer
mitjanant lenteniment, i que remeten a objectes dels sentits, sin que s el seu propi
coneixement empric el que, segons la seva causa i efecte, pressuposa conceptes de la
ra (KU). Un organismes noms es dona a conixer sota el pressupsit que aquest
estigui basat en la idea dun fi: els organismes sn objectes nicament explicables
segons lleis naturals que podem pensar sota la idea de fi en tant que prctic, objectes
que noms sn cognoscibles mitjanant la seva forma interna, aix s, cognoscibles
internament. Per exemple, mitjanant la imatge dhexgon regular dibuixat a la sorra
no s possible per a la capacitat del judici atribuir-la al vent, a un animal o a lerosi
Resum dels llibres
de les onades, i per tant cal atribuir a un concepte, a una activitat final (KU). Aquest
producte no pot entendres com efecte duna naturalesa que noms actua
mecnicament, sin com a producte de lart.
Les coses, en tant que fins de la naturalesa, sn ssers organitzats (KU). Les causes
eficients o reals segueixen una successi temporal unidimensional, de tal manera que
cal pensar cada causa com essent a la seva vegada efecte duna causa precedent i aix
fins a linfinit. Davant daix, una relaci causal tamb pot ser pensada segons
conceptes de la ra (de fins) [causes ideals], relaci que, si se la contempls com a
srie, comportaria una dependncia tant ascendent com descendent den la qual la
cosa que es design en certa ocasi com a efecte en direcci ascendent mereix el nom
de causa daquella cosa de la qual s efecte. Exemple de la casa i el lloguer. Si
imaginem aquesta imbricaci mtua entre fonament real i lideal en una nica i
mateixa cosa obtindrem el que Kant anomenava organisme.
Per a Kant les idees sn postulats de la ra prctica que degut a la seva mera forma
tenen un carcter vinculant universal, aix s, satisfan a priori les condicions
requerides de capacitat comunicativa i reconeixement. Es tracta en aquest cas del
principi fonamental duna teologia moral, ja no articulada temticament en imatges
del mn, tal i com ho feia la religi tradicional o la mitologia, sin que organitzaria la
formaci duna identitat collectiva per mitj dun procs daprenentatge permanent i
una participaci, amb igualtat de possibilitats per a tots, en processos de comunicaci
conformadors de valors i normes. Es podria parlar duna mitologia de la ra: duna
mitologia perqu la comunitat de coneixement, sentiment i acci duna societat
adquireixen una autoritat i un carcter vinculant grcies a sistemes simblics
dinterpretaci i valors; per duna mitologia post-mitolgica o una mitologia racional,
precisament perqu no s sobre el contingut duna faula (que es recolza en el seu
carcter sagrat) sobre el que es funda lacord entre els membres de la societat o
consens social, sin que la inviolabilitat de lacord es derivaria de la pura forma duna
intersubjectivitat i comunicaci mancades de violncia aix s, de la ra. Aquesta
teologia moral (que en lIdealisme segueix designant a Du com a objecte de la ra
prctica) ja no seria una mitologia en el sentit antic.
Diu Kant a la tercera crtica: Un sser organitzat no s una mera mquina, perqu al
cap i a la fi aquesta noms disposa duna fora motriu, sin que posses dins de si una
forma formadora tal, que pot comunicar-la als materials que no la posseeixen (els
organitza): aix s, es tracta duna fora formadora que es reprodueix a si mateixa que
i que no pot explicar-se nicament apellant a la facultat de moviment (el mecanisme).
Resum dels llibres
Amb aix podem entendre la crtica del Systemprogramm a lEstat-mquina: No

existeix cap idea dEstat perqu lEstat s quelcom mecnic, de la mateixa manera que
no existeix cap idea de mquina. Noms pot anomenar-se idea all que s objecte de la
llibertat. [...] LEstat ha de desaparixer. En aquesta cita rauen les bases dun
concepte anarquista de la societat, entenent an-arquisme en el sentit literal de
rebuig del domini (institucional) de lhome sobre lhome. Per Kant no arrib tan lluny:
distingia entre lEstat que governa segons lleis internes del poble i lEstat que noms
exerceix el seu poder seguint el dictamen duna voluntat singular i absoluta i
denomina a aquest ltim (lEstat absolutista) una mera mquina, de manera que
relaciona lEstat democrtic amb la idea dorganisme. La voluntat de lEstat no es
reflexa en la voluntat dels individus, sin que simposa violentament sobre ella:
aquesta s exactament la ideologia de lEstat absolutista. Cal tenir en compte que
aquests signes tornen a canviar en els textos del Romanticisme conservador en el qual
sentn per Estat-organisme una instncia de tipus feudal i estamental, a diferncia de
lEstat-mquina democrtico-liberal.
La diferncia essencial entre lEstat-mquina i lEstat-organisme no s per tant

labsncia de fins, sin labsncia de fins plantejats de manera autnoma, s a dir,
labsncia de processos dautoregulaci lautor del qual seria la sobirania del poble.
En el Systemprogramm veiem tamb les influncies de Rousseau i Fichte:
- Rousseau
En el Contracte Social safirma que els homes estan mticament units per naturalesa i
que s lEstat-mquina el que allunya els individus daquesta voluntat comuna a tots.
Lindividu se subordina al sobir perqu la llibertat singular no ms es pot garantir
quan sassegura la llibertat de tots. Aquest s un primer espurneig de la frmula
kantiana de lEstat organitzat segons lleis internes del poble i en el qual la voluntat del
sobir no seria res ms que la voluntat universalitzable, la voluntat general que
reflecteix la racionalitat de totes les voluntats singulars. Un sser consumat en si
mateix, per que rep la seva vida a travs de la seva participaci en un tot funcional,
seria exactament el que Kant denomina un organisme, i, de fet, la metfora de la
voluntat general [...] s orgnica Diu A. Meyer a Mechanische und organische
Metaphorik politischer Philosophie.
Trobem al Contracte Social loposici contra la concepci analtica de lEstat, que es

vincula amb el feudalisme, i el comproms amb la primacia de la idea de comunitat per
sobre de legoisme de la voluntat singular i, per altra banda, lapellaci al model
Resum dels llibres
orgnic de la naturalesa, que es converteix en una font dinspiraci utpica davant

lalienada realitat social.
- Fichte
Els escrits poltics i sobre lEstat de Fichte sn fonts dinspiraci ms directes que les
kantianes per al Systemprogramm. Per a Fichte lestat natural de lhome (que no s el
mateix que el dret natural) s un estat social el valor vinculat intersubjectiu del qual
es basa en una conciliaci sinttica de la voluntat privada i la voluntat collectiva.
Lestat social basa el seu dret i la seva autoritat, el seu carcter vinculant, en lacord
de cada voluntat singular amb la racionalitat prctica. Daqu se segueix que un
contracte de lEstat basat en la llibertat dels individus singulars no pot estar concebut
segons el model duna mquina que noms funciona a costa de les parts singulars, de
manera que no est subordinat al fi suprem d ela llibertat. s per aix que lEstat
sencamina cap a la seva prpia destrucci; la meta de tots els governs s aconseguir
que el govern es faci superflu ; si mai es pogus assolir el fi ltim ja no seria
necessria cap constituci estatal. Aix doncs, en Fichte ja es troba una contradicci
immanent entre la legalitat i la llibertat. El carcter de contracte implica un sistema
mecnic de sancions o gratificacions; per precisament s aquesta estructuraci
mecnica la que contradiu la idea duna moralitat basada en la llibertat.
Aquesta crtica a lEstat-mquina de Fichte estava dirigida a lestat absolutista, per

tamb contra labsolutisme illustrat.
Fichte mostra la dificultat que planteja el problema de la mquina de lEstat

mitjanant la pregunta de qui s llavors el primer que imposa la coerci mecnica; la
mquina mateixa no pot ser, perqu no existeix una mquina que saccioni a si
mateixa; per si es tracta duna voluntat externa a la mquina que li servs com a
ressort i la utilitzs com un instrument, llavors ens trobarem precisament davant el
sobir absolut, que es troba per sobre i ms enll de la llei. en tot cas, Fichte
considera la situaci contractual com quelcom merament temporal i pensa que ella ha
de desaparixer, juntament amb lEstat, en el si dun organisme dinteracci social en
qu cada part depengui del tot per mor de la seva prpia autoconservaci i el tot
depengui de la conservaci de les seves parts, cosa que Fichte illustra amb lexemple
dun organisme de la naturalesa (un arbre, com Kant).
Al Systemprogramm la crtica ja no va dirigida a lEstat absolutista-feudal, sin contra

lEstat burgs. Ja no es tracta dun sentiment de solidaritat amb lEstat revolucionari,
ja que ha quedat en entredit davant de lpoca del Terror. s per aix pel que el lema
Resum dels llibres
per tant tamb hem danar ms enll de lEstat adquireix un mats significatiu
completament nou. Lestat burgs t un carcter de mquina per als romntics ja que
s un Estat completament basat sobre la llei de tal manera que no pot legitimar la
seva legalitat totalitria. La legalitat no equival a la legitimitat.
Schelling manifest que la crtica a la ideologia estatal mecanicista anava dirigida

contra el mecanisme de la ordenaci jurdica burgesa, el 1800 a Sistema de
lIdealisme transcendental.
Novalis va comparar al seu discurs La cristiandat o Europa (1799) la dialctica

destructiva duna Illustraci, que shavia tornat autnoma i allunyada dels mites, amb
un mol gegant sense constructor ni moliner, i que s en realitat un autntic
perpetuum Mobile, un mol que es mou a si mateix. El risc rau en el fet que des del
mateix instant en qu la societat queda acabada ja no depn de res ni t necessitat e
subordinar el seu automatisme al govern duna idea. El tot es comunica externament a
les parts, com en un engranatge, per no es reflecteix en elles.
Per encara segueix enigmtica lapassionada conclusi segons la qual lautor del
Systemprogramm present en la idea de la bellesa la soluci a totes les
contradiccions. La denomina la idea que concilia a totes i explica aquesta frmula
afegint que estic convenut que el suprem acte de la ra, des del moment en qu
aquesta avarca totes les idees, s un acte esttic i que la veritat i la bondat noms es
troben agermanades en la bellesa. Per a Schelling i Hlderlin, la filosofia de lesperit
era vertaderament una filosofia esttica, en el sentit que lacte esttic, tal i com ells
diuen, reuneix veritat i bondat: la bondat (el b) s la propietat de les accions de la ra
pura prctica; la veritat s una caracterstica dels enunciats de la ra terica,
sotmesos al control de lexperincia. perqu la coincidncia del conjunt del sistema de
la filosofia terica amb la idea de la llibertat (la ra prctica) no es limits a ser un
mer postulat, com passava amb Kant i Fichte, es va haver de trobar un suprem acte de
ra que desvels la identitat de les dues, i aquest s lacte en qu es manifesta
visiblement la uni de la producci i la recepci esttica.
Lobra dart s una obra de la llibertat: noms les llibertats poden crear obres dart;
per all creat grcies a la llibertat s una exposici immediata de la idea
dautoactivitat i, per tant, dun fi de la ra. des daquesta perspectiva, el producte
artstic s prctic. Per tamb s teric, ja que permet la intuci de la idea de bondat
(de llibertat absoluta) amb la qual la fixa i torna visible, o el que s el mateix, la torna
objecte de la percepci terica. La intuci de la llibertat s la veritat, perqu s
Resum dels llibres
vertader all que s conforme a la idea en lmbit de la naturalesa. El que es

considera bell ve intut com a smbol de la idea de llibertat. Lart pot convertir-se en
lespurneig previ duna situaci en qu la legalitat i la finalitat no siguin instncies
separades, una situaci en qu lobjecte sensible, organitzat segons lleis, tamb sigui
contemplat al mateix temps com quelcom al servei de la idea que lorganitza. s per
aquest motiu que la idea de poesia es pot convertir en utopia social: ella anticipa
simblicament el que ens segueix quedant per fer: ajudar a erigir una realitat en qu
tots els mecanismes serveixin a un fi nascut de la idea de llibertat i que, ams, es trobi
inscrit en totes les seves parts. s en aquest sentit en qu diu el Systemprogramm que
al final la poesia tornar a ser el que havia estat a linici: mestressa de la humanitat.
Un mite hauria de ser una poesia que presents de mode immediat la idea de la sntesi
social. si es vol reconciliar lacte esttic amb la desmembrada realitat social es precisa
una vegada ms una reflexi terica sobre la societat que es preocupi, per comenar,
de que la poesia torni a realitzar la funci sinttica que realitzava al comenament, s
a dir, en lestat del mite, en la gran pica de la primerenca poca cultural de tots els
pobles amb escriptura, en lpoca en qu la poesia tamb era mite i el mite tamb era
poesia i per tant no era el producte dun individu allat ni li parlava solament a un
individu singular, sin que, en qualitat de religi sensible li parlava a la multitud. El
restabliment sinttic del mite en un moment en qu les condicions objectives de la
seva possibilitat com a producte histric natural ja han mort. Aquesta exigncia est al
servei duna superaci de la crisi de legitimaci de la ra analtica i de la seva
autopresentaci en la vida pblica. Es precisa una poesia a travs de la qual, com en
el discurs mtic, tota la humanitat pugui parlar amb una sola veu.
SETENA LLI: SCHLEGEL, NOVALIS I SCHELLING
Els romntics demanen una Nova Mitologia, des de la base duna crtica a la
concepci analtica de la ra. Li retreuen que la seva crtica als intents de justificaci
ideolgica del feudalisme impedeixi al mateix temps la possibilitat de legitimar
dalguna manera la societat humana. Aquesta metacrtica a la crtica illustrada passa
en el marc de la metfora de lorganisme. Rousseau va ser un dels primers en tirar pel
terra la identitat establerta pels illustrats entre la naturalesa i la mquina i en
declarar natural una organitzaci no-mecnica de la societat; Kant i els romntics
reprengueren la seva idea. Exigncia dun Estat en qu lesfera de lacci tcnica i
lacci racional orientada a fins no estar escindida de lesfera de la comunicaci entre
membres de la societat sobre els fins suprems a la seva convivncia.
Resum dels llibres
Podem caracteritzar la prdua de legitimaci de lEstat-mquina o inorgnic com una

prdua del mite: el mite s una forma de justificaci de la mquina estatal a partir de
fins, a partir de la idea de les idees, aix s, de la llibertat. El Systemprogramm no
exigeix quelcom semblant a la reintroducci de la superstici, sin una Nova Mitologia
al servei de les idees: confia a la prpia ra la tasca dacabar amb tota la superstici i
perseguir a aquest hipcrita clero que ltimament fingeix ra, per mitj de la prpia
ra. lnic que vol salvar de lantic mite s la seva funci de legitimaci transcendent;
tot haur de justificar-se a partir de la idea de llibertat. La utopia de la Nova Mitologia
no deixa de ser una utopia de tall radical popular-demcrata. La mitologia ha de
tornar-se filosfica per racional al poble i la filosofia ha de tornar-se mitolgica a fi de
qu els filsofs es tornin sensibles. [...] aquesta nova religi entre nosaltres i ser
lltima i suprema obra de la humanitat.
Lessing parlava de la necessitat danunciar un evangeli nou i etern. No vol tirar pel
terra les fites de lanlisi, sin supeditar-los al control duna nova totalitat, la
concepci de la qual s incapa de treure-la lanlisi. Lessing subratlla que aquesta s
la tercera edat de la humanitat, que malgrat pressuposi la Illustraci, no per aix
deixa de precisar una revelaci transcendent, aix s, un impuls en una direcci a la
qual la prpia ra humana mai no hauria arribat.
On el Systemprogramm demana un esperit enviat del cel, no per desbancar a la ra

en favor duna teologia, sin al contrari, per fonamentar-la. Aquesta acci de
fonamentaci s la que abans denominvem mtica.
Tamb Novalis i Schlegel se sumaren a la idea de Lessing (la qual, per la seva part i
com ja hem indicat, es recolza en una tradici xilstica [Milenarisme, creena segons
la qual Jesucrist i els seus sants havien dinstruir un regnat de mil anys sobre la terra]
a Europa i Lessings Gedanken und Meinungen, reconeixen que la ra t dret a
analitzar o qestionar crticament tota positivitat, tot i que desaproven el seu afany
antidialctic de totalitat, que al converteix en una ideologia burgesa amb idntica
aspiraci a la positivitat que la ideologia que ella critica.
El pur anlisi (tant el de la ra moderna com el de la emancipaci burgesa) queda fixat

negativament en un estat sinttic, en cuyo rebuig radical s on resideix la seva nica
legitimaci. Per una legitimaci tal mai no es torna positiva perqu no utilitza el
criticisme sobre si mateixa. Tal com deia Schelling, b es podr titlla de pusillnime a
una Illustraci que, preocupada per la seva prpia subsidncia i enteniment, es deixi
Resum dels llibres
envair pel terror i, desesperada davant la dificultat que suposa portar a terme la seva
prpia legitimaci, acaba recaient finalment a la superstici.
Al fragment 50 de Idees comentat per Novalis i referit a la Revoluci: en ell

s0interpreta la fora gegant en ebullici del segle que declinava com a senyal dun
gran ressorgiment de la religi, una metamorfosi general.
En restringir el terme cincia a un s exclusivament tcnic, aquest perd la seva

vinculaci amb la idea duna racionalitat basada en la comunicaci. Per una part, la
cincia (privada de la seva dimensi prctica), critica el dogmatisme del model
tradicional dexplicaci, per exemple, del model religis, justifica per mitj daquesta
negativitat que no perdona res la seva aspiraci a la validesa universal. Per altra
banda, i precisament perqu ara tamb compleix ella mateixa la funci de legitimaci,
sostreu a la crtica el desequilibri entre les relacions de producci, a les quals ella
serveix a mode de fora productiva de primer ordre. En comptes del mite criticat,
apareix la ideologia de la racionalitat autnoma.
A.W. Schlegel: laspiraci a la universalitat de la racionalitat illustrada el que de fet

feia era traduir el liberalisme econmic en un liberalisme universal. El mode de pensar
de la Illustraci suposa la reducci dels fonaments suprasensibles al lliure joc de les
forces (o capacitats) econmiques i intellectuals, amb la qual cosa, per exemple, les
categories com la religiositat o la moralitat es convertirien en funcions o pseudnims
de la utilitat econmica. Per precisament la utilitat i laplicabilitat no sn fins
conciliables amb aquesta irrefrenable aspiraci a la veritat en si; laplicabilitat i la
utilitat de bns o mximes ja pressuposa les idees dall til i all bo en si i s en elles
on per primera vegada el funcionalisme de lesperit econmic pot trobar el seu
fonament.
Aquesta crisi del logos ens deixa endevinar linters que pot tenir el Romanticisme en
enfortir el paper de la poesia. Si b lexistncia pot explicar els seus fet a partir de si
mateixa, aix s, immanentment, no obstant no els pot fonamentar. La poesia es
converteix en la primera i la ms sublim de totes les artsi les cincies, en lrgan de la
filosofia, perqu noms ella pot assolir aquesta interpretaci del ser que cap concepte
pot oferir. Schlegel a Rede ber die Mythologie (1800) exigeix la universalitzaci de la
poesia i lerigeix en el mite de la Modernitat, creador duna nova societat.
Lexigncia duna Nova Mitologia s precisament aix: una exigncia. Per noms es
pot exigir quelcom que encara no es t. Es mostra la incapacitat duna societat
atomitzada i no organitzada segons lleis populars internes per legitimar-se a si
Resum dels llibres
mateixa. Schelling, 1804: La cultura actual no t cap mitologia. Per aix s incapa
de produir cap poesia gran i valuosa. Per la mitologia no renaixer fins que els dus o
tornin a conquerir la naturalesa. El renaixement de les concepcions simbliques s un
pas endavant en el restabliment de la poesia antiga. Quan aix passi, els mbits de la
vida i de la cincia, ara separats, tornaran a discrrer units cap a lantic oce de la
poesia del qu nasqueren. Es barregen la utopia i la crtica social.
La poesia no desperta tant inters per si mateixa, sin noms perqu la seva evoluci
pot mostrar paradigmticament la caiguda de la humanitat des dun estat de
comunitat mtica (en el qual, com en la idealitzada polis grega, all universal tamb
era all privat i formaven un tot orgnic), fins a un estat de general disgregaci i
particularitzaci. En la modernitat la poesia es produeix i consumeix individualment (a
travs dun s singular, a travs de la lectura privada), mentre que en la polis grega la
poesia estava sempre en relaci amb una gran vida pblica a la qual representava. Diu
Schleiermacher: la relaci entre la poesia i el conjunt de la vida pblica ja no existeix
i, per tant, o sorgeixen nous gneres, o simiten els antics, tot i que amb modificacions
essencials.
Cal un sl com duna autntica poesia pblica que no s res ms que el llenguatge i
les representacions comuns que en ells sesquematitzen i vinculen als homes entre si.
Schelling deia que noms el restabliment dun simbolisme universal podia portar a
una comprensi universal del mn i per tant a una nova comunitat. La poesia noms
tornar ser possible quan torni a trobar un simbolisme universal.
Quan en una poca com en la nostra es busca matria amb desesperada avidesa, sha
dentendre aix com una absncia tant de vertader art com de vertadera poesia. Lart
com a tal precisa duna matria que hagi deixat de ser merament elemental i en estat
brut, a la seva vegada sigui orgnica, aix s, una matria simblica. Per qu hi ha una
absncia dautntic simbolisme en el mn modern?
Schelling:
Tot simbolisme ha de partir de la naturalesa i retornar a ella. Les coses de la naturalesa

sn i signifiquen alhora. Les creacions del geni han de ser tan reals, o encara ms, que
les coses denominades reals, han de ser formes eternes que siguin perdurant de manera
tan necessria com les espcies vegetals i els homes. Una matria autnticament
simblica noms es troba en la mitologia, per la prpia mitologia noms s possible en
origen quan les seves formes es refereixen a la naturalesa.
El ressorgiment duna visi simblica de la naturalesa seria per aix mateix el primer
pas pel restabliment duna autntica mitologia. Per com podr arribar a formar-se si no
torna a constituir-se primer com a individu una totalitat tica, un poble? La prpia
possibilitat de la mitologia remet a una necessitat superior, la de que la humanitat torni
Resum dels llibres
a ser una, tant en el tot com en all singular. Mentrestant, noms s possible una
mitologia parcial, que salimenta de la matria de lpoca, com la de Dante,
Shakespeare, Cervantes o Goethe, per no una mitologia universal dotada dun
simbolisme general.
Quan tot all pblic cau en la singularitat i insipidesa de la vida privada, tamb la
poesia senfonsa en aquesta esfera dall indiferent. La mitologia no pot donar-se en la
singularitat, noms pot brotar de la totalitat duna naci. Una naci que no tingui res
sagrat o que hagi estat despullada de les seves relquies, tampoc no podr tenir una
autntica tragdia.
En els llocs en qu la llibertat pblica ha caigut en lesclavitud de la vida privada, a la

comdia noms li resta caure amb ella. La qesti sobre la possibilitat duna matria
universal de la poesia, aix com la qesti de lexistncia objectiva de la cincia i la
religi, ens porta de per si cap a quelcom superior. Noms a partir de la unitat espiritual
dun poble, a partir duna vertadera vida pblica, pot sorgir la poesia vertadera i
universalment vlida, a ligual que noms quan existeix unitat espiritual i poltica en un
poble, poden torbar objectivitat la cincia i la religi.
Schelling defineix lart com a representaci de lautntica essncia de lhome. noms

es pot aconseguir una autntica representaci de lhome, s a dir, una representaci
amb validesa universal, si existeix a la vegada lautntic home. lhome noms pot
presentar-se-li a lhome en la seva veritat, ja sigui en el terreny cientfic o esttic,
quan existeix un sistema universal de representacions i tal sistema s el mite. A.W.
Schlegel afirma que de la mateixa manera que la poesia s la matria de lart, lart
ms originari i la mare de totes les arts, aix, tamb s la consumaci ltima de la
humanitat, loce al qual tot conflueix de nou, per molt que la humanitat hagi pogut
separar-se dell en alguns aspectes. Es per aix que se la pot anomenar el cim de la
cincia, ja que a travs della la filosofia, la religi i lart es tornen universals: ella s
larrel comuna de la poesia, la histria i la filosofia i per tant lautntica lingua franca:
un simbolisme universalitzat, que plena i penetra tota forma de vida.
Veiem tamb en el text de Schelling que el simbolisme universal ha de partir duna

visi de la naturalesa: i ats que la naturalesa s el regne de tot all real, aquesta
frase pot transformar-se en la segent: noms sota el pressupsit duna explicaci de
la realitat basada en idees, pot arribar a tenir xit la nova reapropiaci del mn
natural per part de lhome, noms aix podr tornar a sentir-se lhome a la seva llar.
Escriu Schelling a Confessi de fe epicureista de Heinz Widerporstens, 1799:
Per aix he renunciat a totes les religions

I ja no nhi ha cap que magradi.
Ja no vaig ni a lesglsia ni al serm,
He acabat amb totes les creences
Excepte amb aquella per la qual em governo,
Que em porta a la poesia i all sensible
Resum dels llibres
I commou a diari el meu cor

Amb la seva eterna activitat,
Amb les seves constants metamorfosis,
Sense treva ni reps.
El tercer punt important del text s la distinci entre mitologia universal i mitologia
parcial (que avui en dia equivaldria a ideologia). Una mitologia universal s la
humanitat en el seu conjunt que ha de tornar a ser una, s a dir, tornar a ser una
comunitat supranacional en la qual no existeixi separaci entre el dret privat i el
pblic, sense ruptura entre societat i Estat. Si Schelling recorre a la religi s com a
instrument per a la superaci de les diferncies de classe. Aix es pot veure que
Schelling entn sota comunitat religiosa una comunitat en sentit cristi primitiu, en la
qual tots sn iguals i no hi ha jerarquia, i aquest s un tret que podem aplicar
perfectament al discurs sobre aquesta totalitat tica en la qual la Nova Mitologia
faria parlar a un poble amb una sola veu, s a dir, larticularia com una comunitat
diguals, de germans i persones lliures, com en la gran fantasia poltico-potica de
Novalis sobre una Europa novament cristiana. A La cristiandat o Europa es planteja la
utopia duna societat europea (supranacional), legitimada a partir de la prpia idea
universal dabsolut, en la qual els seus membres, convidats duna mtua confiana
celestial, trencaran amb el seu allament respectiu i, dominats per la fe en la
mediaci totpoderosa del Deu cristi (de lAmor) no seran uns per a altres ms que
germans i germanes, amics i aliats.
Mentre que lantiga mitologia podia nixer duna visi simblica del mn natural, la
Nova Mitologia pel contrari ha de sorgir de les profunditats ms recndites de
lesperit, aix s, de la fora creadora de la prpia subjectivitat. Per qu no pot tornar
a passar el que ja va passar en el passat? Per suposat, haur de ser de manera
diferent, per perqu no ms bella i grandiosa?
Lart noms pot parlar amb aspiracions duniversalitat i validesa general si es basa en
el mite. Lart grec pressuposa la mitologia greca, s a dir, la naturalesa i les formes
socials elaborades de forma inconscientment artstica per la fantasia popular. No s el
mn crec com a tal el que ha o pot retornar, per qualsevol progrs ha dorientar-se
cap a un estat social en qu lart representi luniversal, en qu es manifesti en tant
que simbolisme universal duna humanitat sense diferncies de classe i sense ruptures
de la que ell ofereix un reflex mediat.
Tal com diu Schlegel lIdealisme ha sorgit del no res i la seva prpia essncia demana
que noms pugui nixer de la llibertat. Aquest something to hold to que lhome
Resum dels llibres
demana al mite, en la certesa de lesperit absolut que pren el seu origen en el propi
subjecte, aix s, aquest punt ferm que exigeix el mite, ha tornat a trobar-se en
lesperit.
Schlegel no desenvolupa cap utopia de tal nacional, sin com Schelling, Marx i Novalis
o Lessing, la imatge duna mitologia supranacional i universal, que no vol enriquir i
completar noms els productes de la poesia alemanya amb els tresors dOrient i de
lAntiguitat, aix com amb el nou deu (manantial) de poesia que brota de la ndia, sin
tamb els de la poesia europea: s a dir, es tracta dun floreig cultura internacional.
Schlegel passa per sobre de les fronteres nacionals i fins i totes europees, com tamb
Novalis: la Nova Mitologia no noms ha de contribuir a assolir al sntesi nacional dun
nic poble, sin que ha de reunir a la humanitat entorn a una nova Jerusalem que
serveixi de centre. Per aquesta uni precisa de la poesia, ja que s ella lnica que
pot realitzar, s a dir, comunicar la xarxa de pensaments de lIdealisme.
Mentre que la cincia analtica sigui sent la base de lopini pblica burgesa, no podr
arribar a donar-se el nou, i al mateix temps lltim desenvolupament, d0una religi
lefecte principal de la qual consistiria en reunir als homes en torna una intuci
universal.
Els romntics no plantegen ni suposen cap fonament a partir del qual es pugui
desenvolupar-se el mite, sin que el relat mtic sestn des dall actualment existent
cap a un futur que s lnic capa de fonamentar aix existent.
Noms tenim una certesa indirecta, allegrica, o sigui, no positiva, dall suprem:
Deu, la sntesi de la naturalesa i la humanitat, sigui essent la gran incgnita, all
eternament inassolible, aquell la imatge del qual podem no obstant projectar
dimmediat amb ajuda de la imaginaci, aix s, de manera allegrica, espiritual i
sensible. Es tracta de lesbs duna mitologia del futur, dun fonament que sha tornat
versemblant (verosmil), per encara no ha estat revelat. Utopia vol dir no-lloc,
absncia de lloc. En aquest sentit, la crida a lantany mtic a ledat daurada, va ser
sempre utpic.
Tampoc no es reflexiona suficientment sobre el fet que all no-existent no s ms que

suficient per servir de fonament duna tica amb validesa universal: all que ha de ser,
de totes maneres mai no es dona, sin que sempre queda per fer. Aix entesa, la utopia
romntica no t res dirreal, seria ms encertat titllar dimmorals els que clamen pel
realisme.
Resum dels llibres
Resum dels llibres
Romanticisme. Una odissea de lesperit alemany Rdiger

Safranski
Captol I
Captol II
Captol III
Captol IV
CAPTOL VI (NOVALIS)
Novalis es proposava composar per als alemanys el seu mite romntic, en el qual tot
havia de trobar el seu lloc: el naixement dOccident cristi, les influncies de
lantiguitat grega, la saviesa oriental, la saviesa del domini rom, el temps egregi dels
emperadors Staufer, els destins poltics i espirituals dAlemanya des dels
comenaments fins a lactualitat. La realitat, ben entesa, s tan fantstica que noms
una alta mesura de lesperit potic s capa de captar-la.
Novalis significa el que construeix el nou pas. El 1791 assist a Jena a les llions de
Schiller. El 1795 va estudiar la filosofia de Fichte, al qual havia conegut personalment
tamb a Jena. Novalis a vegades ignorava la distinci de Fichte entre el jo empric i
transcendental. La seva missi era experimentar el jo en la seva prpia vivncia, cosa
que significa per a ell: Un recolzament ferm en all imperible, en all div que hi ha
en nosaltres. La tasca suprema de la formaci s apoderar-se de la seva ipsetat
transcendental, ser a la vegada el jo del seu jo.
Quan Novalis usa els termes ficci i poema no parla en un to pejoratiu, en el sentit
dillusi i autoengany, sin que es refereix a la manifestaci duna fora viva que
sanomena imaginaci en el discurs filosfic de la seva poca. En primer lloc, la
imaginaci dna ales al seu sentiment vital i lincrementa. En segon lloc, la imaginaci
actua cap a fora com un objecte magntic. A travs della ens transformem i
incrementem a nosaltres mateixos i a la resta (romantitzar).
El cam misteris va cap a dins. Novalis troba major contingut a la interioritat que el
jo de Fichte. No est en nosaltres lunivers? No coneixem les profunditats del nostre
esperit. En nosaltres o en cap part est leternitat en el seu mn. la mirada interina a
la naturalesa busca laliana amb ella. En comptes duna analtica sense cor
desenvolupa una ertica del contacte amb la naturalesa. Poc a poc el jo absolut de
Fichte, que subjau tamb en el fons de la naturalesa, passa a ser, en el cas de Novalis,
un tu.
Resum dels llibres
***Novalis i Schopenhauer: Schopenhauer distingeix, com Novalis, entre el

coneixement segons el principi de causalitat, el que ell anomena representaci, i la
forma ntima, lligada al cos, dentendre la naturalesa des de dins. Noms en mi
mateix, diu Schopenhauer, experimento el que s el mn ms enll del que a mi sem
dna en la representaci. Lhome que sexperimenta a si mateix t una vivncia de la
dimensi interior del mn. El mn, a ms de ser representaci, s tamb la voluntat
experimentada en el propi cos, la voluntat com aquell poder obscur de la vida que
actua en lhome igual que en la naturalesa sencera.
Novalis voldr entendre la naturalesa des de la prpia ipsetat, primer sota linflux de
Fichte, des de lestructura de la conscincia de si, i desprs des de les forces fosques,
instintives i a la vegada creadores. Va donar el nom de voluntat a aquestes forces.
Aquesta voluntat s quelcom mgic, fort. En ls actiu dels rgans es mostra la fora
mgica
Captol VII (Poesia i religi. Schleiermacher)

Captol VIII
Captol IX

Resum Dels Llibre1

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Resum Dels Llibre1

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Treball de fi de grau 1

Resum dels llibres

El concepte de crtica dart en el Romanticisme alemany

1. INTRODUCCI. EL ROMANTICISME POTIC DE WALTER BENJAMIN

G. Scholem empra lexpressi pensament discursiu per referir-se a aquest estudi

Adorno diu que lobra de Benjamin t un efectisme mgic, la suau irresistibilitat

Benjamin reconegu Adorno com el seu mestre en la batalla contra el pensament

Lescriptura de Benjamin es caracteritza per la seva profunditat metafsica propera a

El 1913 va escriure una xerrada breu titulada Romantik, en la qual deplorava el

Benjamin senfronta al Romanticisme primerenc des dun punt de vista explcitament

La centralitat que en el pensament de Benjamin es concedeix al Romanticisme i

La interpretaci i el comentari, la crtica immanent, es converteix en una tasca

Noms en el sentit ms impropi les investigacions dhistria dels problemes podrien

La teoria romntica de lart es desenvolupa noms en la mesura en qu sigui

2.2. Les fonts

Benjamin es basa bsicament en Friedrich Schlegel, ja que per a ell s la teoria

3. PRIMERA PART: LA REFLEXI

El pensament que es reflexa sobre si mateix en lautoconscincia s el fet fonamental

pensament t la peculiaritat que, en la immediata proximitat de si mateix, pensa

Novalis intenta interpretar la totalitat de lexistncia terrena com a reflexi dels

Ficte, Doctrina de la Cincia (1794), insisteix en el recproc donar-se, lun a travs de

Sentn per reflexi el transformador reflectir-se sobre una forma. Lacte de la

Si el Romanticisme ciment la seva teoria del coneixement sobre el concepte de

constitueix justament per la concreci de linfinit posar; aquesta t lloc en la

La reflexi i el posar sn dos actes diferents. La reflexi s fonamentalment una forma

qual coincideixen intuci i pensament, subjecte i objecte, la reflexi s conjurada,

La infinitud de la reflexi queda superada en el jo absolut; en el no-jo, la del poder.

3.2. El significat de la reflexi en els primers romntics

Cal basar lexposici de la teoria romntica del coneixement en la paradoxa fichteana

Diferncia respecte a la fichteana: Fichte diu que no es pensa necessriament quan

Si es parteix de lexpressi pensament del pensament, aquest pot ser, en el tercer

La reflexi absoluta abastaria el mxim de realitat i la reflexi originria el mnim, tot i

Com es figura Schlegel la plena infinitud de labsolut?

Aquest jo originari s labsolut, la substncia de la reflexi infinitament plena. El ser

Labsolut dels romntics es definiria amb la mxima exactitud com el mdium de la

aquesta, com labsolut, es mou en si mateixa). La reflexi constitueix labsolut, i el

Per expressar amb absoluta claredat la naturalesa mediadora de labsolut Schlegel

Lesperit pensant no s primerament per a desprs, grcies a un motiu qualsevol,

En el sentit del primer Romanticisme, el centre de la reflexi s lart, no el jo. La

3.3. Sistema i concepte

Cal preguntar-nos: 1) Els romntics varen pensar en general sistemticament o varen

1 s interessant seguir com es va preparant paulatinament el pas de la denominaci

Labsolut era per a Schlegel, en lpoca de lAthenaeum, el sistema sota la figura de

La forma ms general en qu aquesta terminologia mstica realitz el seu paper en el

dempresonar-lo en un concepte mstic i individual, de tal manera que les connexions

El propi concepte romntic de crtica s un cas exemplar de terminologia mstica. El

3.4. La teoria primerenca-romntica del coneixement de la

La crtica implica el coneixement del seu objecte. Conseqentment, el concepte

La teoria del coneixement de lobjecte es determina mitjanant el desplegament del

Novalis no es va cansar de reiterar aquesta relativitat de tot coneixement objectiu

Com s possible el coneixement ms enll de lautoconeixement, el coneixement de

En el concepte dobservaci culmina all que el primer Romanticisme havia daclarir i

Ficthe: lexperiment consisteix en levocaci de lautoconscincia i lautoconeixement

En els romntics coincideix el mdium de la reflexi i els del coneixement i la

4. SEGONA PART: LA CRTICA DART

Lart s una determinaci del mdium de la reflexi. La crtica de lart s coneixement

El coneixement del mdium de la reflexi de lart s la tasca de la crtica. La crtica s,

En la mesura en qu la crtica s coneixement de lobra dart, constitueix el seu

Novalis: Lacte de superar-se a si mateix s en qualsevol cas el punt suprem, el punt

incomplet s noms gaudit. Si volem concebre la naturalesa hem de suposar-la

4.2. Lobra dart

La teoria romntica de lobra dart s la teoria de la forma. La pura essncia de la

Schlegel: determina el mdium de la reflexi no ja com a art sin com a religi, no fa

4.3. La idea dart