Resum Dels Llibres

Treball de fi de grau 1
Resum dels llibres
EL CONCEPTE DE CRTICA DART EN EL ROMANTICISME ALEMANY WALTER

BENJAMIN
1. Introducci. El romanticisme potic de Walter Benjamin
s una investigaci acadmica primerenca escrita entre la primavera del 1918 i lestiu del 1919.
Pretn ser una tesi de doctorat, lestudi universitari i erudit que encara sexigeix als joves
aspirants a professor en el disciplinat mn de la cultura alemanya. No es veuen els tons
caracterstics del que ser un dels pensadors menys acadmics.
G. Scholem empra lexpressi pensament discursiu per referir-se a aquest estudi sobre el
Romanticisme, per tal de defensar el sentit metafsic subjacent incls en els escrits de carcter
histric, poltic i literari de Benjamin. Es fonamenta en la juxtaposici dun conjunt de
representacions relativament autnomes, amb vocaci dinstantnies fotogrfiques, segons una
dialctica prpia establerta entre imatges definides en el temps i en lespai. De fet, Scholem diu
que Benjamin ha assolit la culminaci del somni de Schelling: fer una filosofia narrativa. No
sembla del tot prudent oblidar que el somni de Schelling va quedar desacreditat per Hegel, en
nom de la ra, com el somni de la nit on tots els gats sn bruns.
Adorno diu que lobra de Benjamin t un efectisme mgic, la suau irresistibilitat destillada
per una escriptura que semblava arrelar-se en els dominis del misteri. Aquesta forma
descriptura la interpreta Adorno com a figura i exponent de lheroica incapacitat de Benjamin
per renunciar a la promesa de felicitat, que tot home va dibuixar-se en la infantesa. Lapassionat
i constant inters de Benjamin per alguns aspectes del mn de la infncia, per la condici de la
seva experincia ms all de la lgica, lliure didentitat subjectiva, pel seu llenguatge i la seva
literatura imaginativa, els seus contes de fades, sembla confirmar en bona mesura la impressi
dAdorno. Benjamin s fidel a aquella experincia no reglamentada que prefigura laventura
infantil, ra per la qual va a la recerca duna ms perfecta llibertat de trnsit des dels dominis
del pensament filosfic als de la literatura.
Benjamin reconegu Adorno com el seu mestre en la batalla contra el pensament sistemtic.
Lestructura del sistema que es comprn a si mateix com quelcom ja complert, concls, seria
expressi dun discurs predeterminat per lobedincia a les falses imposicions de la identitat
racional. Adorno, com tamb Benjamin, remet diverses ocasions al procedir fragmentari de
Hlderlin com el model acabat duna escriptura paratctica, construda sobre trencaments i
dislocacions del discurs, sotmesa, per aix dir-ho, al dur rgim dun llenguatge sense
concessions a la comunicaci, que est a lespera de ser assaltat per un sentit no intencional,
lliure de subjecte. Aquesta forma dexpressi hauria portat a Benjamin per la forma de lassaig
com alternativa al discurs filosfic acabat i compacte, com a encarnaci duna conscincia
crtica exemplarment representada, entre altres, per Simmel, el primer Lukcs i Adorno.
Resum dels llibres
Lescriptura de Benjamin es caracteritza per la seva profunditat metafsica propera a la teologia,

el seu afany per assolir la mxima concreci en tots els aspectes, la seva recerca de luniversal
ms sagrat i durador en el cord e la singularitat tamb ms extrema i concisa, atenta mirada
cap all discontinu i la seva proverbial desconfiana respecte a largumentaci deductiva. No
hem de reduir la seva obra a mer exercici potic al voltant dunes categories privilegiades per la
histria de la cultura. Benjamin escrivia seriosament.
El 1913 va escriure una xerrada breu titulada Romantik, en la qual deplorava el component
esteticista que llastrava la recepci del Romanticisme des del punt de vista imperant.
Condemnava el fals Romanticisme narcotitzant, individualista, delirant i filisteu, dexaltaci de
lesperit com a refugi durgncia davant dun mn hosti, i el contraposava al Romanticisme
vertader, que seria una voluntat romntica de bellesa, de veritat i dacci. La veritat, la
bellesa i lacci es remeten necessriament a la histria com a espai privilegiat de realitzaci de
lEsperit. Benjamin escriu sobre Hlderlin, i la seva idea consistia en exposar la forma interna
dels poemes, el seu contingut de veritat, la imatge sense figura que donaria compliment a la
tasca potica prescrita en cada cas. Ja llavors remetia a la definici fundacional de Novalis:
Cada obra dart porta en si un ideal a priori, una necessitat interna per existir. Era aquesta
necessitat objectiva, independent del carcter i les intencions del presumpte creador, la que el
crtic havia de determinar en el seu comentari. La idea de la poesia s prosa, i el contingut
filosfic de veritat, lnic que Benjamin reconeixia en lart, noms pot ser representat en la
forma de prosa de lexposici. Lnim del poeta es dissolia en la serena neciesa, en el complet
estupor de qui se sent posset en cos i nima pel llenguatge. Segons la interpretaci de
Benjamin, s la vida del poeta el que es posa en joc en ella mateixa, reduda a una actitud de
perfecta docilitat, dabsoluta passivitat davant del llenguatge. Lobra complerta s un mn
poticament mort, saturat de perill, on haurien quedat conjurades totes les amenaces
estranyes en un vincle sagrat que Hlderlin articulava en funci del mite com a ntima unitat de
du i dest. Aix, labsoluta submissi del poeta a la seva tasca es correspon amb lobjectiva
necessitat a la qual deu la seva existncia lobra, com volia Novalis. La fatdica extinci del
subjecte en lescriptura viscuda com a dest.
Relaci entre mite, religi i llenguatge. A partir del 1917 Benjamin sinteressa per Kant. La seva
orientaci, no obstant, li exigeix superar la fixaci kantiana en una experincia de grau zero,
lexperincia sensible illustrada aguantada per lempirisme, i buscar els fonaments duna
experincia absoluta en la qual quedessin incloses filosofia, teologia i religi. El punt nodal s
ara la identificaci entre sistema i doctrina. Benjamin sinteressa per tres esferes: el llenguatge,
la religi i la histria.
Benjamin senfronta al Romanticisme primerenc des dun punt de vista explcitament histrico-
teolgic. El Romanticisme com a ltim moviment que una vegada ms salv la tradici
desesperadament, que intentava incs d assolir una religi, mostrar la seva forma. Per
Resum dels llibres
Benjamin es pregunta: existeix una forma de la religi? El Romanticisme intua en la seva

mstica de lart i del llenguatge un cam possible per fundar aquesta religi formal, sense
continguts dogmtics determinats, per assumint conseqentment la relaci religiosa davant
labsolut un absolut que no va ms enll dels media en qu es manifesta. I aqu s de nou lart
el mediador privilegiat.
La centralitat que en el pensament de Benjamin es concedeix al Romanticisme i Goethe es pot

explicar com una conseqncia de la seva descomunal batalla contra el subjecte, s a dir, el
subjecte autnom segons el model illustrat ents en un sentit ampli, en tant que suposat
protagonista de la histria i del progrs, de la cultura i de lart- el preu de lautntica creaci
seria la renncia a la subjectivitat aparent. Per aquesta parena s necessria en virtut del
principi dindividuaci i com a defensa davant laguait de la barbrie o a bogeria. La seva
orientaci teolgica revela la seva desconfiana cap a la tradici forta del pensament modern:
la cincia i la Illustraci romandrien en el domini del mite, sn mite en segon grau.
La interpretaci i el comentari, la crtica immanent, es converteix en una tasca sagrada perqu

noms en ella es fa possible la continutat de la tradici. La tradici no s res ms que lesfera
del dest universal, la histria del mite.
2. Introducci de W. Benjamin
2.1. Delimitaci del problema
Lobjectiu del treball s lexposici del concepte de crtica dart al llarg de les seves
transformacions, cosa que s diferent duna histria de la crtica dart. No exposa el conjunt de
la histria dels problemes, sin noms un moment daquest: el del concepte romntic de crtica
dart. ja que el Romanticisme tard no t cap concepte unitari i tericament circumscrit de
crtica dart, Benjamin emprar el terme de romntic i Romanticisme per referir-se noms al
Romanticisme primerenc.
Una determinaci del concepte de crtica dart s impensable sense uns supsits gnoseolgics
com tamb sense uns supsits esttics. De tal manera, tamb la determinaci romntica del
concepte de crtica dart ha estat construda totalment sobre premisses gnoseolgiques; per la
qual cosa, com s obvi no es pretn significar que els romntics hagin obtingut conscient el
concepte a partir daquelles.
Noms en el sentit ms impropi les investigacions dhistria dels problemes podrien ser
qualificades com estrictament histrico-filosfiques, encara quan en certs casos singulars els
lmits tendeixin a desaparixer per necessitat. Que lexposici de la histria dels problemes est
objectivament entrellaada, de maneres ben diverses, amb la prpia de la histria de la
filosofia, s quelcom evident; pressuposar que tamb ho estigus metodolgicament, aix ja s
desplaar els lmits. Les proposicions que segueixen, particularment pel que fa a la peculiar
sistemtica del pensament de Schlegel i la idea primerenca-romntica de lart, aporten els
materials (tot i que no el punt de vista) per una determinaci daquesta essncia histrica.
Resum dels llibres
Aquest punt de vista podria ser rastrejat en el messianisme romntic: El desig revolucionari de
realitzar el regne de Du s el punt dinflexi de la cultura del progrs i el comenament de la
histria moderna. En ella, el que no es troba en relaci amb el regne de du s noms
bagatella (Athenaeum, 222).
La teoria romntica de lart es desenvolupa noms en la mesura en qu sigui dimportncia per

a lexposici del concepte de crtica. Fora queden les teories sobre la conscincia i la creaci
artstiques, aix com les propostes de la psicologia de lart, mentre que nicament els conceptes
didea de lart i dobra de lart romanen en lhoritz de la nostra consideraci. Quan parla dart
Schlegel pensa sobretot en la poesia, mentre que les altres arts poc li interessen. Aix doncs,
sota lexpressi dart sentendr sempre poesia en aquest sentit, i quan parlem dobra dart
sentendr la composici potica singular. La teoria romntica de lart no pot extreures de la
praxi (per exemple, de la forma de procedir dA.W. Schlegel) sin que ha de ser exposada
sistemticament a partir dels terics romntics de lart.
2.2. Les fonts
Benjamin es basa bsicament en Friedrich Schlegel, ja que per a ell s la teoria romntica
mercs al seu carcter representatiu. Schlegel resulta freqentment incomprensible incls per
als seus amics. Per la seva intuci de lessncia de la crtica dart s la veu de lescola a
aquest propsit. Juntament amb els seus escrits, nicament els de Novalis poden considerar-se
fonts en sentit estricte. La remissi dels escrits de Novalis als dels de Schlegel es justifica en
virtut de la plena unanimitat manifestada per ambds tant pel que fa a les premisses com pel
que fa a les conseqncies de la teoria de lart. De fet, entre 1792 i 1797 varen mantenir el ms
estimulant intercanvi epistolar, en el qual es feien partcips dels seus treballs. La teoria de lart
de Novalis i la seva crtica est fermament fundada sobre pressuposicions gnoseolgiques,
sense el coneixement de les quals resultaria aquella incomprensible. Els supsits gnoseolgics
dels fragments i articles de lAthenaeum estan ntimament enllaats a determinacions
esttiques, extralgiques, i noms amb dificultat poden desfer-se delles i ser tractats
separadament. Per a la comprensi del concepte de crtica s indispensable lexplicaci i
lanlisi allada, lexposici pura daquella teoria del coneixement.
Les Llions Windischmann (1804 i 1806) de Schlegel estan dominades per les idees de la
filosofia catlica de la Restauraci, acullen aquells motius terics que lautor rescataria de
lenfonsament de lescola romntica per les reflexions de la frase posterior de la seva vida. El
concepte de reflexi, que s la concepci gnoseolgica fonamental de Schlegel, pot sser
rastrejat en els seus escrits ja des de la segona meitat dels anys noranta del segle XVIII, per
s en les llions on per primera vegada apareix explcitament desenvolupat. En elles es
proposava expressament oferir un sistema en qu no hi havia de faltar la teoria del
coneixement.
Resum dels llibres
Per tant, Benjamin pren com a fonts els treballs de Schlegel en el Lyceum i lAthenaeum, i
tamb les Charakteristiken und Kritiken, aix com els fragments de Novalis que determinen
duna forma immediata el concepte de crtica dart.
3. PRIMERA PART: LA REFLEXI

3.1. Reflexi i posici en Fichte
El pensament que es reflexa sobre si mateix en lautoconscincia s el fet fonamental del qual
parteixen les consideracions gnoseolgiques de Fr. Schlegel i, en bona mesura, tamb les de
Novalis. La relaci del pensament amb si mateix, que es fa present en la reflexi, s
contemplada com la ms immediata pel pensament en general, com aquella a partir de la qual
es desenvolupen totes les altres. Lucinde: El pensament t la peculiaritat que, en la immediata
proximitat de si mateix, pensa preferentment en all sobre el qual pot pensar sense fi. La
reflexi s el model ms freqent en el pensament dels primers romntics. Imitaci, manera i
estil, tres formes que molt b es podrien aplicar al pensament romntic, es troben encunyades
en el concepte de reflexi. La reflexi s, sobretot, lestil del pensament en el qual els primers
romntics expressen, no duna forma arbitrria sin per necessitat, els seus punts de vista ms
profunds.
Novalis intenta interpretar la totalitat de lexistncia terrena com a reflexi dels esperits en si
mateixos, i a lhome, en aquest viure terrenal, com a soluci parcial i com a ruptura daquella
primitiva reflexi. I en les llions, diu Schlegel: La facultat de lactivitat que retorna a si
mateixa, la capacitat de ser el jo del jo, s el pensament. Aquest pensament no t cap altre
objecte que nosaltres mateixos!. Pensament i reflexi sn equivalents per a ells. En la
naturalesa reflexiva del pensament, els romntics varen veure ms b una garantia del seu
carcter intutiu. Kant, tot i que no va ser el primer, va manifestar la possibilitat racional duna
intuci intellectual, la seva impossibilitat en lmbit de lexperincia, es va fer patent un esfor
mltiple i gaireb febril per tornar a recuperar aquest concepte per la filosofia com a garantia de
les seves ms elevades pretensions. Aquest esfor part sobretot de Fichte, Schlegel, Novalis i
Schelling.
Ficte, Doctrina de la Cincia (1794), insisteix en el recproc donar-se, lun a travs de laltre, del
pensament reflexiu i el coneixement immediat. El que ens importa conixer s en quina mesura
secunden a Fichte els romntics primerencs, a fi de conixer clarament en quin punt es
separen dell. Aquest punt de divergncia pot fixar-se filosficament, per no definir-se i
fonamentar-se simplement en ra de les prevencions de lartista respecte al pensador cientfic i
al filsof. Ja que tamb entre els romntics sn arguments filosfics (a saber, gnoseolgics) els
que se situen en larrel daquesta separaci. Son aquests precisament els que cimenten ledifici
de la teoria de lart i de la crtica. A la DC determina la reflexi com a reflexi duna forma,
demostrant daquesta manera la immediatesa del coneixement que en ella es dna. La seva
argumentaci s la segent: la doctrina de la cincia no posseeix noms un contingut, sin
tamb una forma; aquesta s la cincia de quelcom, per no s quelcom mateix. la doctrina
Resum dels llibres
de la cincia ho s de la cincia del necessari acte de la intelligncia, lacte que s anterior a

tot element objectiu en lesperit i que constitueix la forma daquest.
Sentn per reflexi el transformador reflectir-se sobre una forma. Lacte de la llibertat a travs
del qual la forma es converteix en forma de la forma com a contingut seu, i retorna a si mateixa,
s el que anomenem reflexi. s una temptativa de determinar i legitimar un coneixement
immediat, lluny de la seva posterior fonamentaci fictheana per mitj de la intuci intellectual.
El subjecte absolut, lnic al qual es refereix lacte de la llibertat, s el centre daquesta reflexi i
per aix mateix ha de conixer-se de manera immediata. Es tracta de lautoconeixement dun
mtode (no dun objecte a travs de la intuci), duna essncia formal. Objecte nic del
coneixement sn les formes de la conscincia en la seva recproca translaci (bergang) duna
a una altra. Aquesta teoria presenta la ms profunda afinitat amb la teoria de lart del
Romanticisme primerenc. Fichte fonamentaria la immediatesa del coneixement en la seva
naturalesa intutiva.
Si el Romanticisme ciment la seva teoria del coneixement sobre el concepte de reflexi no va

ser noms perqu garantia la immediatesa del coneixement sin tamb una peculiar infinitud en
el seu procs. El pensament reflexiu va adquirir per a ells, grcies al seu carcter inacabat que
fa de cada reflexi precedent un objecte de la segent, una especial importncia sistemtica.
Fichte sesfora per excloure la infinitud de lacci del jo del domini de la filosofia teortica per
remetre-la al de la prctica, en tant que els romntics tracten justament de fer-la constitutiva per
a la filosofia teortica i, amb aix, per al conjunt de la filosofia pel que fa a la resta, la filosofia
prctica era el que menys interessava a Schlegel. Lacci (Tathandlung) fichteana pot ser
concebuda formalment com una combinaci daquests dos modes infinits dacci del jo, en la
qual intenten determinar i satisfer recprocament la seva naturalesa comuna purament formal,
la seva buidesa; lacci, segons Fichte, s una reflexi que posa o un posar reflexiu. En tant
que el concepte de reflexi es converteix en un principi fonamental de lf filosofia del
Romanticisme primerenc, el concepte del posar (no sense la relaci amb laltre) apareix
plenament desplegat en la dialctica hegeliana. El carcter dialctic del posar, precisament a
causa de la seva combinaci amb el concepte de reflexi, no assoleix encara en Fichte la plena
i caracterstica expressi que tindr amb Hegel.
Segons Fichte, el jo veu com la seva prpia essncia una activitat infinita que reposa en el
posar. En el camp prctic, la imaginaci procedeix fins linfinit, fins la idea absolutament
indeterminable de la suprema unitat, que seria possible noms en conformitat amb una infinitud
consumada, la qual s per si mateixa impossible. Amb aix, el posar no procedeix a linfinit en
lesfera teortica, la peculiaritat de la qual es constitueix justament per la concreci de linfinit
posar; aquesta t lloc en la representaci. Les representacions ho sn del no-jo. El no-jo t una
doble funci: retrotraure de nou a la unitat del jo en el coneixement, introduir a la infinitud en
lobrar. La formaci del no-jo en el jo descansa en una funci inconscient daquest. El produir
originari a travs del qual el no-jo s per primera vegada guanyat pel jo no pot ser conscient
sin inconscient.
Resum dels llibres
La reflexi i el posar sn dos actes diferents. La reflexi s fonamentalment una forma

autctona de la posici infinita: la reflexi s la posici en la tesi absoluta, on apareix referida
no a laspecte material, sin a laspecte purament formal del coneixement. La reflexi sorgeix
quan el jo es posa a si mateix en la tesi absoluta. Sobre la posici cal dir: es limita i es
determina mitjanant la representaci, mitjanant el no-jo, mitjanant loposici. En ra de les
oposicions determinades, lactivitat del posar, que per si procedeix a linfinit, s al fi reconduda
novament al jo absolut i, all mateix on coincideix amb la reflexi, queda presa en la
representaci del representant. Aquesta limitaci de la infinita activitat del posar s, per tant, la
condici de possibilitat de la reflexi.
Diu Fichte a lAssaig duna nova exposici de la doctrina de la Cincia (1797): Dius que ets
conscient de ser tu; per tant, distingeixes per necessitat el teu jo pensant respecte al teu jo
pensat en el pensament de si mateix. no obstant, perqu puguis fer-ho, el jo pensant ha de ser
de nou (en aquest pensament) lobjecte dun pensament ms elevat, a fi de poder ser objecte
de la conscincia; i obtens a la vegada un nou subjecte que seria conscient a la seva vegada
del que un moment abans era el ser de lautoconscincia. En aquest punt jo argumentaria
novament com he fet abans; i una vegada hagis comenat a procedir segons aquesta regla, ja
mai no podrs indicar-me un punt en qu haguem dacabar. Conseqentment, per cada
conscincia necessitarem una nova conscincia lobjecte del qual seria la conscincia
precedent i aix fins linfinit; i ja mai ms, per tant, aconseguirem accedir a una conscincia
efectiva. Fichte arriba a la conclusi que, sobre la base de la infinitud de la reflexi, la
conscincia roman, daquesta manera, inconcebible per nosaltres. Aix, Fichte busca, i troba,
una actitud espiritual on lautoconscincia es trobi present ja de manera immediata i no
requereixi ser produda a travs duna reflexi infinita per principi. Aquesta actitud espiritual s
el pensament. la conscincia del meu pensament no s quelcom casual per al meu
pensament, sin que li resulta inseparable. La conscincia immediata del pensament s
idntica a lautoconscincia. Com que s immediata, diem que s una intuci. En aquesta
autoconscincia, en la qual coincideixen intuci i pensament, subjecte i objecte, la reflexi s
conjurada, capturada i despullada de la seva infinitud, sense ser aniquilada per aix.
La infinitud de la reflexi queda superada en el jo absolut; en el no-jo, la del poder. Aquest

sistema no pot tolerar infinitud en la seva part teortica. Per en la reflexi, com sha mostrat,
existeixen dos moments: a immediatesa i la infinitud. El primer moment proporciona a la
filosofia de Fichte la indicaci per indagar, precisament en aquella immediatesa, lorigen i
lexplicaci del mn; el segon, no obstant, confon aquesta immediatesa i ha de quedar eliminat
de la reflexi a travs dun procs filosfic. Linters per la immediatesa de la forma superior del
coneixement el comparteixen amb Fichte els primers romntics. El seu culte de linfinit, tal com
limprimiren incls en la seva teoria del coneixement, els separ de Fichte i confer al seu
pensament una orientaci ms peculiar.
Resum dels llibres
3.2. El significat de la reflexi en els primers romntics
Cal basar lexposici de la teoria romntica del coneixement en la paradoxa fichteana de la

conscincia que es basa en la reflexi. La reflexi, amb el seu pensament del pensament del
pensament et sic de coerteris, havia de constituir per als romntics quelcom ms que un procs
buit i sense fi. Per a Schlegel i Novalis, la infinitud de la reflexi no s en primer terme una
infinitud del procs, sin una infinitud de la relaci. No sha dentendre com un procs buit.
Entenen la infinitud de la reflexi com una completada infinitud de la relaci; tot en ella havia de
connectar-se en una infinita multiplicitat de formes: sistemticament, com direm avui. De
manera mediata, aquesta relaci pot concebres a partir duna infinita multiplicitat de nivells de
la reflexi, mentre que les restants reflexions en conjunt seguiran gradualment el seu curs en
totes direccions. No obstant, en la mediaci a travs de les reflexions no existeix oposici de
principi a la immediatesa de laprehendre en el pensament, ja que tota reflexi s immediata en
si. Es tracta, per tant, duna mediaci a travs de la immediatesa reiterada.
s el mer pensar, amb el seu correlat dun quelcom pensat, el que constitueix la matria de la
reflexi. Davant dall pensat, aquella s certament forma, s un pensar de quelcom, i per aix
ens ha destar perms, per raons terminolgiques, denominar-la primer nivell de la reflexi; en
Schlegel se la denomina el sentit. per la reflexi prpiament dita, en la seva significaci
plena, no sorgeix en el segon nivell, en el pensament daquell primer pensament. En el segon
pensament, o en la Ra (Schlegel), el primer pensament retorna, en efecte, transfigurat en un
pla superior: sha convertit en forma de la forma com el seu contingut; el segon nivell a sorgit
del primer i ho ha fet per tant immediatament a travs duna reflexi. El segon nivell s
autoconscincia. El sentit que es veu a si mateix esdev esperit. El mer pensament s
matria i el pensament del pensament la seva forma. La forma gnoseolgica normativa del
pensament no s la lgica, que ms aviat pertany al primer grau del pensament, al pensament
en tant que material, sin que aquesta forma s el pensament del pensament. El pensament
del pensament s identificat amb el conixer del pensament en ser immediat. Aquest
constitueix la forma fonamental de tot coneixement intutiu.
Diferncia respecte a la fichteana: Fichte diu que no es pensa necessriament quan sexisteix,
per sexisteix necessriament si es pensa. El pensament no s en absolut lessncia, sin
nicament una particular determinaci del ser. Mentre que Fichte creu poder traslladar la
reflexi a la posici originria, al ser originari, els romntics suprimiran aquella determinaci
ontolgica particular que es dna en la posici. En la reflexi, el pensament romntic supera
tant el ser com la posici. Els romntics parteixen del mer pensar-se-a-si-mateix com a
fenomen, i es pot aplicar a tot ja que tot s si-mateix, una relaci existeix nicament i exclusiva
en correlaci amb una posici. Per a Fichte, la conscincia s Jo, per als romntics s si-
mateix. en Fichte la reflexi es refereix al jo i als romntics remet al mer pensar. La reflexi
fichteana resideix en al tesi absoluta; s una reflexi en linterior daquesta i res pot significar
fora della mateixa, i funda la conscincia immediata, aix s, la intuci. La filosofia de Fichte
parteix duna acci no dun fet, una acci fundada mitjanant el concurs de la reflexi. El que
Resum dels llibres
sorgeix de la funci de la reflexi en la intuci intellectual s el jo absolut, una acci, i el

pensament de la intuci intellectual s, en conseqncia, un pensament relativament objectiu.
No s la reflexi el mtode de la filosofia fichteana; aquest ha de ser contemplat ms aviat en la
dialctica del posar. La intuci intellectual s pensament que engendra el seu objecte; la
reflexi en el sentit dels romntics, pel contrari, s pensament que engendra la seva forma.
El pensament del pensament esdev pensament del pensament del pensament (i aix
successivament) i assoleix daquesta manera el tercer nivell de reflexi, que implica quelcom
qualitativament nou. El segon, el pensament del pensament, s la forma originria, la forma
cannica de la reflexi. Per a partir del tercer i en cada un dels seus successius nivells de
reflexi, aquesta forma originria queda sotmesa a un procs de descomposici que es
manifesta en una peculiar ambivalncia. El pensament del pensament del pensament pot ser
doblement concebut i portat a terme. Si es parteix de lexpressi pensament del pensament,
aquest pot ser, en el tercer nivell, o lobjecte pensat, pensament (del pensament del
pensament) o b el subjecte pensant (pensament del pensament) del pensament. Aqu trobem
la peculiaritat de la infinitud de la reflexi exigida pels romntics: la dissoluci de la forma prpia
de la reflexi davant de labsolut. La reflexi sexpandeix sense lmits, i el pensament format en
la reflexi es converteix en pensament sense forma que sorienta cap a labsolut. Labsolut es
concep a si mateix reflexivament, en la immediatesa de la reflexi consumada, en tant que les
reflexions inferiors no poden aproximar-se a la ms elevada sin en la mediaci a travs de la
immediatesa. Cal a ms renunciar alhora a la plena immediatesa tan aviat com les reflexions
inferiors assoleixin la reflexi absoluta. El teorema de Schlegel perd la seva abstrusa aparena
una vagada es coneix la premissa en qu fonamenta la seva argumentaci. Aquesta primera
suposici axiomtica afirma que la reflexi no discorreria en una buida infinitud, sin que
constituiria un procs substancial i complet en si mateix. noms per referncia a aquesta
intuci pot diferenciar-se la reflexi simplement absoluta respecte al seu pol oposat, la simple
reflexi originria.
La reflexi absoluta abastaria el mxim de realitat i la reflexi originria el mnim, tot i que en
ambds casos queda justament tancat el contingut de la realitat sencera, la totalitat del
pensament, noms en el primer es troba desplegat amb suprema claredat, mentre que en laltre
es presenta indiferenciat i sense desenvolupar. Schlegel veu la totalitat dall real, en la plenitud
del seu contingut, desplegar-se en les reflexions amb evidncia creixent cap a la suprema
claredat en labsolut. Per a Fichte, la possibilitat de la intuci del jo descansava en la
possibilitat de captar i fixar la reflexi en la tesi absoluta. Precisament per aix la intuci fou
refusada per Schlegel. Fichte diu:
3.3. Sistema i concepte

3.4. La teoria temprano-romntica del coneixement de la naturalesa
4. Segona part: La crtica dart
4.1. La teoria temprano-romntica del coneixement de lart
4.2. Lobra dart
4.3. La idea de lart
5. La teoria de lart temprano-romntica i Goethe
Resum dels llibres
Resum dels llibres
EL DU VENIDOR. LLIONS SOBRE LA NOVA MITOLOGIA MANFRED FRANK
Prleg
Cinquena lli: Herder
Herder debat la possibilitat duna nova mitologia des de la perspectiva poetolgica, que
contempla els motius mtics que es troben en els textos de la cultura clssica analitzant si
tamb s lcit ls de mites en textos literaris sota les condicions de la Illustraci. C.Rollin,
Trait des tudes (1726), defensa que un coneixement profund dels mites de lAntiguitat s
conditio sine quan non per poder accedir a la lectura de la cultura en general. Jacourt, autor de
larticle Fable de lEncyclopdie sost que els mites exigeixen una interpretaci i un s
racional, ja que en si mateixos sn irracionals o, en el millor dels casos, no sn res ms que
figuracions sensibles de principis racionals.
Herder t varis escrits que tracten aquesta temtica: Sobre la utilitzaci moderna de la
mitologia (1767) i Cartes sobre la moderna literatura alemanya sn els ms importants. En tots
ells podem veure una oposici entre el seu autor i la Illustraci, exemplificada en Klotz, el qual
es pregunta qu poden importar els dus de lantiga Grcia o incs els dus germnics als
homes e la segona meitat del XVIII. Klotz sost que si se segueixen usant els mites (a falta de
quelcom millor) a mode dornament, dimatge maca literria en la qual ja no queda veritat i en la
qual, per tant, ja no pot despuntar aquesta veritat, per molt bella que sigui lexpressi
aconseguida.
Herder creu que linters en usar la mitologia est relacionat en la visi daquesta com a
material dinspiraci per a les imatges que utilitza la literatura (que no la societat). Si ss de
lopini de que la poesia s allegoria (com s el cas de Klotz), automticament se li est
imposant lobligaci de ser vertadera i per tant se li est prohibint convertir-se en representaci
sensible de la superstici perqu lallegoria significa literalment expressar amb altres girs un
contingut no sensible (lla kai lls argoreein) a fi de tornar-lo sensible (o representable), i
aix de tal manera que lexpressi sensible noms serveixi com a trampol per a un ams fcil
comprensi del pensament representat. Herder sembla compartir aquest punt de vista que la
poesia pinta de manera sensible conceptes abstractes.
No obstant, quan llegim que s ridcul prendres seriosament els mites i les obres literaris, s a
dir, oblidar que sn personificacions de coses daquest mn o personatges allegrics que han
daparixer com a tals de manera evident, dons del contrari estarem traient-les de lesfera
dall potic i portant-les a la de la veritat estricta, que no s el seu lloc, est clar que encara
estem molt lluny, incls en el cas de Herder, de lemancipaci romntica del llenguatge potic.H
Herder adverteix que no s necessari fonamentar lemacipaci de ls de mites en la potica

contempornia sobre la seva suposada veracitat; en efecte, al costat dels conceptes, que
apunten a la veritat, existeix tamb la fora dimaginaci, que apunta a la bellesa sensible.
Resum dels llibres
Si utilitzant idees i imatges mitolgiques aconsegueixo presentar de manera sensible

determinades veritat morals o generals, en aquest cas mest perms ls de figures
mitolgiques. Per tant, el fet que siguin contrries a la veritat no pot ser una objecci (tamb
les faules, que permeten conixer plsticament una veritat racional, que no s plstica de per
si, sn i segueixen essent una ficci) perqu no les faig servir degut a la seva veracitat sin en
virtut de la seva consistncia potica i quan es tracta de coses personificades, degut a la seva
plasticitat.
No obstant, en opini de Klotz els mites noms poden ser closques buides perqu no han
construt mai una veritat racional i perqu no tenen cap recurs propi i han de repetir cent
vegades les mateixes imatges gastades. Herder admet lltima objecci , per s necessari
insuflar-li el nou esperit a aix repetit cent de vegades i, aix, transformar la mitologia amb
una nova m creadora, frtil i artstica i daquesta manera convertir-la en ciutadana del
present.
Herder expressa lexigncia duna mitologia que sigui nacional i que resulti familiar als
contemporanis, de la mateixa manera en qu la mitologia grega tamb li resultava
vertaderament familiar als contemporanis dels escriptors de lantiguitat.
Mentre que per a Klotz la ra s un corpus de lleis que noms mereixen el ttol duniversals
perqu tenen una validesa universal, Herder pensa en una validesa histrica de les lleis. Herder
opina que no es pot despatxar la mitologia amb tanta lleugeresa titllant-la dirracional, perqu
en fer-ho sestaria postulant dogmticament que lnic sistema de comprensi habilitat per jutjar
dentre totes les poques de levoluci humanes s el sistema de comprensi de lpoca que
formula aquest judici. Al contrari, el que sha de fer s admetre amb tota neutralitat que en la
seva poca els mites posseren un valor religis que avui efectivament ja no posseeixen. Sha
transformat lestructura de la imatge del mn i el politeisme ja no compleix cap funci en la
nostra imatge del mn. veritat religiosa i histrica En el concepte de veritat histrica est
anunciat un nou discurs que en el fons no t res a veure amb el discurs sobre lallegoria mtico-
potica. Si les veritats tenen la seva histria, llavors aix s precisament el que explica que els
mites clssics ja no tinguin avui cap funci; el que no es pot admetres s que no tinguin cap
grau de veritat i que no sigui ni concebible ni desitjable portar a terme un s heurstic de la
mitologia tal que les representacions mtiques tornin a adquirir un significat actual i la potica
contempornia torni a expressar-se amb dret.
Recolzant-se a Lessing, Herder afirma que el fi del mite s donar a conixer plsticament un
determinat principi general. Lessing creia que un principi general s exacte quan posseeix una
validesa suprahistrica i que, en tot cas, la histria no s la mesura del seu grau de veracitat. El
que va poder representar la mitologia per als pripis antics (no per nosaltres), i determina que
fou: En part histria, en part allegoria, en part religi i en part aparell potic. Herder ressalta el
fet que la facultat de la imaginaci dels grecs treballa sobre el terreny de la seva prpia histria
ptria: les invencions mitolgiques extreuen el seu material de la histria local del seu propi
Resum dels llibres
poble, i aix vol dir que els seus mites interpreten els esdeveniments i problemes de la seva
prpia societat. Aquest s lnic motiu pel qual aquests mites diuen quelcom als seus
contemporanis. Trobem en Herder el que avui en dia denominem conscincia histrica. La
seva mitologia s la histria [dels grecs] de la seva ptria, la histria de la ciutat daquests
pares, la glria familiar i ancestral del seu heroi, lorigen del succs que canta la seva odia. I en
qu es converteix el seu cant? En un cant nacional, secular i patronmic.
Herder no desitja salvar els mites a mode duna Antiguitat digna de la memria cultural i
musestica, s a dir, no pretenia salvar-los en tant que aquests mites concrets que noms
tenien vida en una poca remota. Desitja aprendre dels grecs a ser creatiu, aprendre a escriure
pa ala seva prpia poca.
Pel que fa a laspecte allegric de la mitologia: defineix la tcnica allegrica com el

pensament sensible que abraa la veritat abstracta en imatges, al mateix temps torna a situar
lallegoria en la histria. Herder opina que la part sensible de lallegoria sempre ha dextreure
les seves imatges, i sempre de diferent manera, del material que li proporciona la histria
ptria. No sha dimaginar el sistema de la mitologia com una gramtica allegrica fixada a
per a tots els temps, sin com un sistema modificable que noms sobreviu duna generaci a la
segent en la mesura en qu sap interpretar de nou les modernes conjuntures socials i vitals.
Cal unir o separar els mites, continuar-los o encaminar-los en una altra direcci, retornar a una
versi anterior o quedar-se amb la present, a fi de poder utilitzar-los a forma dinstruments
segons la intenci o moda de lpoca.
Aix doncs, es recomana enderrocar lantic mon mitolgic dimatges per desprs tornar-lo a
reconstruir. Si es vol crear una mitologia completament nova es precisa prviament lexistncia
de dues forces [...]: lesperit de reducci i lesperit de ficci, la desmembraci, prpia de
filosofis, i la reuni, prpia de poetes. La dificultat que suposa reinventar la mitologia resulta
insuperable per a lera analtica, que encara no t fora sinttica, i mentre segueix essent
aquest el cas shaur de conformar amb tornar a usar lantic mn dimatges.
Cal fer un s heurstic de la mitologia: consistir en extraure dels temps moderns i de les seves
costums algun nou tret i fer dell nova poesia per a lantiga mitologia, amb tanta fortuna que all
nou sennobleixi i all vell es rejoveneixi. Per Herder no veu ni un germen duna Nova
Mitologia i precisament per aix noms pot limitar-se a recomanar un s innovador de lantiga.
Aquest s el seu autntic somni: seria un poeta que passs incs per sobre del model que
proposa ls innovador de lantiga mitologia i que, daquesta manera, cres la primera (i
vertadera) mitologia poltica, de la mateixa manera que alguns escriptors moderns (Klopstock)
comenaren a crear una mitologia teolgica.
Fou en Herder on trobem per primera vegada la idea de Nova Mitologia, tot i que s ms aviat
un somni que un programa.
Sisena lli: El romanticisme i el Systemprogramm

Resum dels llibres
La idea romntica duna Nova Mitologia expressa i exigeix emfticament el que per a Herder no
va ser res ms que un somni dirn. Sobserva com una espcie de sagrat horror que amb la
dissoluci total de la religi i del mite, la nova societat (burgesa), amb prou feines perfilada
encara, ha abandonat el mitj tradicional de legitimaci prpia que disposava. Alhora, la
literatura es veu privada de la matria que fins aleshores li havia proporcionat inesgotables
recursos creatius.
Es publica el Systemprogramm el 1796/97, immediatament desprs de la publicaci de la Iduna

de Herder, la qual fou publicada a la revista Horen de Schiller i llegida rpidament per Hegel,
Schelling i Hlderlin. Es defineix per ser lacta de fundaci de lIdealisme alemany en la seva
vessant romntico-esttica. es tracta indubtablement dun programa, tot i que no s el ms
antic de lIdealisme ni es caracteritza per ser molt sistemtic. Aqu sadvoca directament
lexpressi Nova Mitologia, que faria referncia a una mitologia al servei de les idees, s a dir,
una mitologia de la ra. Lescrit t un carcter de programa subversiu, en el qual no s que un
determinat individu estigui expressant les seves idees, sin que li est donant la paraula a
lesperit que reuneix i concilia tot un grup de deixebles, amb idees revolucionries de
Rousseau, Herder, Jacobi, Spinoza, Schiller, Kant i Ficthe. s per aquest motiu que en el text el
pronom jo sacaba perdent en un nosaltres al final.
La novetat del tractament de la Nova Mitologia en el Systemprogramm consisteix en una crtica

a lEstat, de tall radical-anarquista. Sacusa a lestat de tractar a lsser lliure com un mer
engranatge mecnic i com aix s quelcom que lEstat no ha de fer, ha de desaparixer.
Contraposen el concepte destat mecnic amb el dorgnic, com a estructura en la qual, com en
les cllules del cos, fi i idea estan inscrits dins del tot, al contrari que en el mecanisme, les
peces del qual poden canviar-se sense que salteri la funci de la mquina i no tenen dins de si
la idea del fi del conjunt. La concepci antimecanicista de lorganisme prov sobretot del filsof
del moral-sense de Shaftesbury, qui, per simple, a Els moralitas havia mantingut lopini que en
lorganisme cada membre s el smbol immediat del tot es limita a ser una variaci en el detall
daquest tot. Des dels romntics, fou usada sobretot com a metfora duna utopia de lEstat de
tall antiburgs que ha seguit emprant-se en aquest mateix sentit. La idea duna Nova Mitologia
sempre ha estat tamb, fora i dins de la literatura, un programa poltic formulat en oposici a
laspecte mecanicista inherent a la concepci analtica i racionalista de la interacci social.
El text comena amb una tica, cosa que alludeix a dues qestions: per una banda, al
programa duna filosofia monista que, en analogia amb ltica de Spinoza, deriva totes les
seves proposicions (more geometrico) a partir dun principi o fonament suprem, s a dir, un
axioma de fer, ja que la seva prpia evidncia salta directament a la vista, s a dir. Per altra
banda, a la filosofia prctica de Kant, que empra tamb la noci de postulat de fer. Postulat
vol dir requisit: el que es requereis s una idea a mode de clau de volta duna totalitat de
proposicions teriques que noms en ella troben la seva fonamentaci o justificaci. Ja que
segons Kant i Fichte lorigen de tota especulaci i pensament s un acte lliure (la representaci
de mi mateix en tant que ser absolutament lliure) neix en una acci originria (Thathandlung),
Resum dels llibres
cal afirmar que tota metafsica acabar caient en lmbit de la moral. Aix vol dir que tota la
filosofia terica es funda sobre la base del que Kant assenyal com a idea: una representaci
ca al que se sent empesa la ra, en la seva dimensi prctica, amb lobjectiu de poder referir a
un fi el sistema dels enunciats terics i daquesta manera poder-lo fonamentar.
Segons Kant, un fi s una representaci de la qual se suposa que s la causa de lexistncia

de lobjecte daquesta representaci (KU). Causa de lexistncia o ra de ser daquestes
representacions dobjectes. per tant, es podria anomenar el fi com un pla o projecte. Quan
dissenyem un projecte estem desenvolupant una representaci concreta amb la intenci de
portar-la a terme, aix s, de realitzar-la. La voluntat seria la facultat dactuar segons fins.
Davant daix, un fi s un tipus de fonamentaci en el qual un estat de lexistncia no es
fonamenta a partir dun altre estat precedent de lexistncia, sin a partir duna representaci
del futur de lexistncia, tal com hauria de ser. Aquest estat noms pot produir-lo un sser
capa dactuar, i actuar significa tant com realitzar una intenci. Mentre que, per comprendre la
relaci mecnica dels estats de les matria, noms es precisa lenteniment, per a la percepci
de fins es precisa la ra (com a facultat de fins). Un fi no ve donat, sin que s proposat i s la
conscincia de ser lliures la que ens empeny a fer-nos crrec daquesta empresa o, el que s el
mateix, la representaci de mi mateix com sser absolutament lliure.
Per aquesta conscincia [...] de la llibertat (KV) noms pot ser principi de la filosofia, s a dir,
una tesi bsica, sota la condici que no li precedeixi cap altre principi ms fonamental. Aix
doncs, per a Kant la llibertat s un factum de la ra pura, del que som conscients a priori i que
apodcticament s cert. Pel contrari, tot i que lacceptaci de la idea de llibertat est
fonamentada apodcticament (aspira a priori a una validesa intersubjectva) noms t no obstant
realitat prctica. Realitat prctica significa que es tracta duna aspiraci de validesa que no es
pot comprovar tericament, per que segueix essent vlida encara quan no hi hagi res que li
correspongui en la realitat en aquest moment.
El Systemprogramm vol basar-ho tot en la llibertat. Els mites sn narracions que fonamenten
un fet (histric o natural) i distingim entre dos modes de fonamentaci: la derivaci causal i la
justificaci o legitimaci. Aquests dos modes de fonamentaci es corresponen amb aquells que
distingeix el Systemprogramm: la fonamentaci mecnica i la fonamentaci a partir de la idea,
aix s, per mitj a fins. Ja abans que la causalitat mecnica produs un efecte, aquest ja
responia a una intenci de la ra, ja sigui inconscientment com a fi de tot el procs de la
naturalesa, ja conscientment com a projecte duna obra dart o un estat histric. Aix doncs,
quan no s noms el coneixement dun objecte, sin el propi objecte (la forma o la seva
existncia) el que es pensa com a possible en qualitat defecte, i noms nicament i exclusiva
per mitj dun concepte de lltim [aix s: la forma/existncia], quan aix passa, sest pensant
en un fi. La representaci de lefecte s aqu el fonament determinador de la seva causa i
precedeix a lltima (KU). En el cas de la finalitat, el nostre projecte s tamb fonament
determinant de la causa de la seva fabricaci, s a dir, de la seva realitat: perqu noms fabrico
el martell com el fi de clavar claus en la paret i aix sesgota tota la seva ra de ser.
Resum dels llibres
Si ara pensem tota la naturalesa com dotada de finalitat, el que fem s anteposar en la nostra
fantasia un projecte pel qual queden fonamentades fins i tot les seves lleis mecniques; i no es
tractaria duna fonamentaci a partir de causes eficients, sin a partir de causes finals. I una
fonamentaci a partir de causes finals, aix s, didees, s el que denominem justificaci
legitimaci i en el que inscriurem el discurs mtic. La legitimaci mtica s una fonamentaci a
partir de fins: una forma de donar un sentit a partir didees, almenys fins on es tracti duna
mitologia de la ra, s a dir, una mitologia basada en les idees.
Una vegada que ha declarat que la idea de les idees, la idea del Jo que actua en llibertat, s el
principi de tota la filosofia, lautor del Systemprogramm es pregunta com ha destar organitzada
i construda la naturalesa a fi de poder correspondre a tal idea, o, millor dit a fi de manifestar-la.
La resposta noms pot ser aquesta (segons les premisses kantianes): la naturalesa ha de ser
pensada en el seu conjunt com a organisme. Tal com diu Kant, les estructures orgniques
noms poden ser pensades quan se suposa que la causalitat mecnica dels processos naturals
est fundada teleolgicament, s a dir, basada en causes finals. Per mitj del concepte [de la
finalitat] es representa a la naturalesa com si en un enteniment contingus el fonament de la
unitat de la multiplicitat de les seves lleis empriques. El resultat duna voluntat racional
(llibertat) que li concedeix un sentit, un fi ltim universalitzable, un telos, des del moment en qu
la voluntat s una facultat de fins.
Si no es t en compte la idea de la finalitat i el que aquesta implica, sempre resultar un enigma

per qu els romntics i els seus seguidors posteriors varen poder convertir a la naturalesa en
un ideal que tamb travessa, per analogia, la seva teoria de lEstat. En el cor daquesta
analogia, s a dir, daquesta transposici de la naturalesa a la societat, rau la noci dart dels
romntics i precisament per aix obt una funci utpica que en ltima instncia apunta al mite.
Aix, en la idea de Nova Mitologia ens hem trobat amb certes analogies entre naturalesa i Estat.
El membre duni entre ambds era el pensament de la finalitat, entesa com la correspondncia
del mecanisme duna estructura amb una ra que, per la seva part, tamb sentenia com a
causant daquesta estructura. Ats que el Systemprogramm exigia una Nova Mitologia a partir
duna crtica a lEstat-mquina i ats que es demanava crear una fsica en gran, cal intentar
comprendre la seva concepci idealista de la naturalesa. Si traslladem la idea de finalitat a
lEstat veiem que aquest noms pot contemplar-se com la realitzaci efectiva dun fi quan la
pluralitat de les seves lleis i institucions es veu recorreguda per la unitat duna idea que ho
suporti tot.
Kant defin lorganisme daquesta manera: Per considerar que una cosa noms s possible
com a fi, aix s, que no hem de buscar la causalitat del seu origen en el mecanisme de la
naturalesa, sin en una causa la facultat dactuaci de la qual ve determinada per conceptes,
s necessari que la seva forma no sigui possible segons meres lleis naturals, s a dir, segons
aquelles que nosaltres noms podem conixer mitjanant lenteniment, i que remeten a
objectes dels sentits, sin que s el seu propi coneixement empric el que, segons la seva
causa i efecte, pressuposa conceptes de la ra (KU). Un organismes noms es dona a
Resum dels llibres
conixer sota el pressupsit que aquest estigui basat en la idea dun fi: els organismes sn
objectes nicament explicables segons lleis naturals que podem pensar sota la idea de fi en
tant que prctic, objectes que noms sn cognoscibles mitjanant la seva forma interna, aix
s, cognoscibles internament. Per exemple, mitjanant la imatge dhexgon regular dibuixat a la
sorra no s possible per a la capacitat del judici atribuir-la al vent, a un animal o a lerosi de les
onades, i per tant cal atribuir a un concepte, a una activitat final (KU). Aquest producte no pot
entendres com efecte duna naturalesa que noms actua mecnicament, sin com a producte
de lart.
Les coses, en tant que fins de la naturalesa, sn ssers organitzats (KU). Les causes eficients
o reals segueixen una successi temporal unidimensional, de tal manera que cal pensar cada
causa com essent a la seva vegada efecte duna causa precedent i aix fins a linfinit. Davant
daix, una relaci causal tamb pot ser pensada segons conceptes de la ra (de fins) [causes
ideals], relaci que, si se la contempls com a srie, comportaria una dependncia tant
ascendent com descendent den la qual la cosa que es design en certa ocasi com a efecte en
direcci ascendent mereix el nom de causa daquella cosa de la qual s efecte. Exemple de la
casa i el lloguer. Si imaginem aquesta imbricaci mtua entre fonament real i lideal en una
nica i mateixa cosa obtindrem el que Kant anomenava organisme.
Per a Kant les idees sn postulats de la ra prctica que degut a la seva mera forma tenen un
carcter vinculant universal, aix s, satisfan a priori les condicions requerides de capacitat
comunicativa i reconeixement. Es tracta en aquest cas del principi fonamental duna teologia
moral, ja no articulada temticament en imatges del mn, tal i com ho feia la religi tradicional o
la mitologia, sin que organitzaria la formaci duna identitat collectiva per mitj dun procs
daprenentatge permanent i una participaci, amb igualtat de possibilitats per a tots, en
processos de comunicaci conformadors de valors i normes. Es podria parlar duna mitologia
de la ra: duna mitologia perqu la comunitat de coneixement, sentiment i acci duna societat
adquireixen una autoritat i un carcter vinculant grcies a sistemes simblics dinterpretaci i
valors; per duna mitologia post-mitolgica o una mitologia racional, precisament perqu no s
sobre el contingut duna faula (que es recolza en el seu carcter sagrat) sobre el que es funda
lacord entre els membres de la societat o consens social, sin que la inviolabilitat de lacord es
derivaria de la pura forma duna intersubjectivitat i comunicaci mancades de violncia aix
s, de la ra. Aquesta teologia moral (que en lIdealisme segueix designant a Du com a
objecte de la ra prctica) ja no seria una mitologia en el sentit antic.
Diu Kant a la tercera crtica: Un sser organitzat no s una mera mquina, perqu al cap i a la
fi aquesta noms disposa duna fora motriu, sin que posses dins de si una forma formadora
tal, que pot comunicar-la als materials que no la posseeixen (els organitza): aix s, es tracta
duna fora formadora que es reprodueix a si mateixa que i que no pot explicar-se nicament
apellant a la facultat de moviment (el mecanisme). Amb aix podem entendre la crtica del
Systemprogramm a lEstat-mquina: No existeix cap idea dEstat perqu lEstat s quelcom
mecnic, de la mateixa manera que no existeix cap idea de mquina. Noms pot anomenar-se
Resum dels llibres
idea all que s objecte de la llibertat. [...] LEstat ha de desaparixer. En aquesta cita rauen
les bases dun concepte anarquista de la societat, entenent an-arquisme en el sentit literal de
rebuig del domini (institucional) de lhome sobre lhome. Per Kant no arrib tan lluny: distingia
entre lEstat que governa segons lleis internes del poble i lEstat que noms exerceix el seu
poder seguint el dictamen duna voluntat singular i absoluta i denomina a aquest ltim (lEstat
absolutista) una mera mquina, de manera que relaciona lEstat democrtic amb la idea
dorganisme. La voluntat de lEstat no es reflexa en la voluntat dels individus, sin que simposa
violentament sobre ella: aquesta s exactament la ideologia de lEstat absolutista. Cal tenir en
compte que aquests signes tornen a canviar en els textos del Romanticisme conservador en el
qual sentn per Estat-organisme una instncia de tipus feudal i estamental, a diferncia de
lEstat-mquina democrtico-liberal.
La diferncia essencial entre lEstat-mquina i lEstat-organisme no s per tant labsncia de

fins, sin labsncia de fins plantejats de manera autnoma, s a dir, labsncia de processos
dautoregulaci lautor del qual seria la sobirania del poble.
En el Systemprogramm veiem tamb les influncies de Rousseau i Fichte:
- Rousseau
En el Contracte Social safirma que els homes estan mticament units per naturalesa i que s
lEstat-mquina el que allunya els individus daquesta voluntat comuna a tots. Lindividu se
subordina al sobir perqu la llibertat singular no ms es pot garantir quan sassegura la
llibertat de tots. Aquest s un primer espurneig de la frmula kantiana de lEstat organitzat
segons lleis internes del poble i en el qual la voluntat del sobir no seria res ms que la voluntat
universalitzable, la voluntat general que reflecteix la racionalitat de totes les voluntats singulars.
Un sser consumat en si mateix, per que rep la seva vida a travs de la seva participaci en
un tot funcional, seria exactament el que Kant denomina un organisme, i, de fet, la metfora de
la voluntat general [...] s orgnica Diu A. Meyer a Mechanische und organische Metaphorik
politischer Philosophie.
Trobem al Contracte Social loposici contra la concepci analtica de lEstat, que es vincula
amb el feudalisme, i el comproms amb la primacia de la idea de comunitat per sobre de
legoisme de la voluntat singular i, per altra banda, lapellaci al model orgnic de la naturalesa,
que es converteix en una font dinspiraci utpica davant lalienada realitat social.
- Fichte
Els escrits poltics i sobre lEstat de Fichte sn fonts dinspiraci ms directes que les kantianes
per al Systemprogramm. Per a Fichte lestat natural de lhome (que no s el mateix que el dret
natural) s un estat social el valor vinculat intersubjectiu del qual es basa en una conciliaci
sinttica de la voluntat privada i la voluntat collectiva. Lestat social basa el seu dret i la seva
autoritat, el seu carcter vinculant, en lacord de cada voluntat singular amb la racionalitat
Resum dels llibres
prctica. Daqu se segueix que un contracte de lEstat basat en la llibertat dels individus
singulars no pot estar concebut segons el model duna mquina que noms funciona a costa de
les parts singulars, de manera que no est subordinat al fi suprem d ela llibertat. s per aix
que lEstat sencamina cap a la seva prpia destrucci; la meta de tots els governs s
aconseguir que el govern es faci superflu ; si mai es pogus assolir el fi ltim ja no seria
necessria cap constituci estatal. Aix doncs, en Fichte ja es troba una contradicci immanent
entre la legalitat i la llibertat. El carcter de contracte implica un sistema mecnic de sancions o
gratificacions; per precisament s aquesta estructuraci mecnica la que contradiu la idea
duna moralitat basada en la llibertat.
Aquesta crtica a lEstat-mquina de Fichte estava dirigida a lestat absolutista, per tamb
contra labsolutisme illustrat.
Fichte mostra la dificultat que planteja el problema de la mquina de lEstat mitjanant la

pregunta de qui s llavors el primer que imposa la coerci mecnica; la mquina mateixa no pot
ser, perqu no existeix una mquina que saccioni a si mateixa; per si es tracta duna voluntat
externa a la mquina que li servs com a ressort i la utilitzs com un instrument, llavors ens
trobarem precisament davant el sobir absolut, que es troba per sobre i ms enll de la llei. en
tot cas, Fichte considera la situaci contractual com quelcom merament temporal i pensa que
ella ha de desaparixer, juntament amb lEstat, en el si dun organisme dinteracci social en
qu cada part depengui del tot per mor de la seva prpia autoconservaci i el tot depengui de la
conservaci de les seves parts, cosa que Fichte illustra amb lexemple dun organisme de la
naturalesa (un arbre, com Kant).
Al Systemprogramm la crtica ja no va dirigida a lEstat absolutista-feudal, sin contra lEstat

burgs. Ja no es tracta dun sentiment de solidaritat amb lEstat revolucionari, ja que ha quedat
en entredit davant de lpoca del Terror. s per aix pel que el lema per tant tamb hem danar
ms enll de lEstat adquireix un mats significatiu completament nou. Lestat burgs t un
carcter de mquina per als romntics ja que s un Estat completament basat sobre la llei de
tal manera que no pot legitimar la seva legalitat totalitria. La legalitat no equival a la legitimitat.
Schelling manifest que la crtica a la ideologia estatal mecanicista anava dirigida contra el
mecanisme de la ordenaci jurdica burgesa, el 1800 a Sistema de lIdealisme transcendental.
Novalis va comparar al seu discurs La cristiandat o Europa (1799) la dialctica destructiva

duna Illustraci, que shavia tornat autnoma i allunyada dels mites, amb un mol gegant
sense constructor ni moliner, i que s en realitat un autntic perpetuum Mobile, un mol que es
mou a si mateix. El risc rau en el fet que des del mateix instant en qu la societat queda
acabada ja no depn de res ni t necessitat e subordinar el seu automatisme al govern duna
idea. El tot es comunica externament a les parts, com en un engranatge, per no es reflecteix
en elles.
Resum dels llibres
Per encara segueix enigmtica lapassionada conclusi segons la qual lautor del
Systemprogramm present en la idea de la bellesa la soluci a totes les contradiccions. La
denomina la idea que concilia a totes i explica aquesta frmula afegint que estic convenut
que el suprem acte de la ra, des del moment en qu aquesta avarca totes les idees, s un
acte esttic i que la veritat i la bondat noms es troben agermanades en la bellesa. Per a
Schelling i Hlderlin, la filosofia de lesperit era vertaderament una filosofia esttica, en el sentit
que lacte esttic, tal i com ells diuen, reuneix veritat i bondat: la bondat (el b) s la propietat
de les accions de la ra pura prctica; la veritat s una caracterstica dels enunciats de la ra
terica, sotmesos al control de lexperincia. perqu la coincidncia del conjunt del sistema de
la filosofia terica amb la idea de la llibertat (la ra prctica) no es limits a ser un mer postulat,
com passava amb Kant i Fichte, es va haver de trobar un suprem acte de ra que desvels la
identitat de les dues, i aquest s lacte en qu es manifesta visiblement la uni de la producci i
la recepci esttica.
Lobra dart s una obra de la llibertat: noms les llibertats poden crear obres dart; per all
creat grcies a la llibertat s una exposici immediata de la idea dautoactivitat i, per tant, dun fi
de la ra. des daquesta perspectiva, el producte artstic s prctic. Per tamb s teric, ja que
permet la intuci de la idea de bondat (de llibertat absoluta) amb la qual la fixa i torna visible, o
el que s el mateix, la torna objecte de la percepci terica. La intuci de la llibertat s la
veritat, perqu s vertader all que s conforme a la idea en lmbit de la naturalesa. El que es
considera bell ve intut com a smbol de la idea de llibertat. Lart pot convertir-se en lespurneig
previ duna situaci en qu la legalitat i la finalitat no siguin instncies separades, una situaci
en qu lobjecte sensible, organitzat segons lleis, tamb sigui contemplat al mateix temps com
quelcom al servei de la idea que lorganitza. s per aquest motiu que la idea de poesia es pot
convertir en utopia social: ella anticipa simblicament el que ens segueix quedant per fer:
ajudar a erigir una realitat en qu tots els mecanismes serveixin a un fi nascut de la idea de
llibertat i que, ams, es trobi inscrit en totes les seves parts. s en aquest sentit en qu diu el
Systemprogramm que al final la poesia tornar a ser el que havia estat a linici: mestressa de
la humanitat. Un mite hauria de ser una poesia que presents de mode immediat la idea de la
sntesi social. si es vol reconciliar lacte esttic amb la desmembrada realitat social es precisa
una vegada ms una reflexi terica sobre la societat que es preocupi, per comenar, de que la
poesia torni a realitzar la funci sinttica que realitzava al comenament, s a dir, en lestat del
mite, en la gran pica de la primerenca poca cultural de tots els pobles amb escriptura, en
lpoca en qu la poesia tamb era mite i el mite tamb era poesia i per tant no era el producte
dun individu allat ni li parlava solament a un individu singular, sin que, en qualitat de religi
sensible li parlava a la multitud. El restabliment sinttic del mite en un moment en qu les
condicions objectives de la seva possibilitat com a producte histric natural ja han mort.
Aquesta exigncia est al servei duna superaci de la crisi de legitimaci de la ra analtica i
de la seva autopresentaci en la vida pblica. Es precisa una poesia a travs de la qual, com
en el discurs mtic, tota la humanitat pugui parlar amb una sola veu.
Resum dels llibres
Setena lli: Schlegel, Novalis i Schelling
Els romntics demanen una Nova Mitologia, des de la base duna crtica a la concepci
analtica de la ra. Li retreuen que la seva crtica alsintents de justificaci ideolgica del
feudalisme impedeixi al mateix temps la possibilitat de legitimar dalguna manera la societat
humana. Aquesta metacrtica a la crtica illustrada passa en el marc de la metfora de
lorganisme. Rousseau va ser un dels primers en tirar pel terra la identitat establerta pels
illustrats entre la naturalesa i la mquina i en declarar natural una organitzaci no-mecnica de
la societat; Kant i els romntics reprengueren la seva idea. Exigncia dun Estat en qu lesfera
de lacci tcnica i lacci racional orientada a fins no estar escindida de lesfera de la
comunicaci entre membres de la societat sobre els fins suprems a la seva convivncia.
Podem caracteritzar la prdua de legitimaci de lEstat-mquina o inorgnic com una prdua

del mite: el mite s una forma de justificaci de la mquina estatal a partir de fins, a partir de la
idea de les idees, aix s, de la llibertat. El Systemprogramm no exigeix quelcom semblant a la
reintroducci de la superstici, sin una Nova Mitologia al servei de les idees: confia a la prpia
ra la tasca dacabar amb tota la superstici i perseguir a aquest hipcrita clero que ltimament
fingeix ra, per mitj de la prpia ra. lnic que vol salvar de lantic mite s la seva funci de
legitimaci transcendent; tot haur de justificar-se a partir de la idea de llibertat. La utopia de la
Nova Mitologia no deixa de ser una utopia de tall radical popular-demcrata. La mitologia ha
de tornar-se filosfica per racional al poble i la filosofia ha de tornar-se mitolgica a fi de qu els
filsofs es tornin sensibles. [...] aquesta nova religi entre nosaltres i ser lltima i suprema
obra de la humanitat.
Lessing parlava de la necessitat danunciar un evangeli nou i etern. No vol tirar pel terra les fites
de lanlisi, sin supeditar-los al control duna nova totalitat, la concepci de la qual s incapa
de treure-la lanlisi. Lessing subratlla que aquesta s la tercera edat de la humanitat, que
malgrat pressuposi la Illustraci, no per aix deixa de precisar una revelaci transcendent,
aix s, un impuls en una direcci a la qual la prpia ra humana mai no hauria arribat.
On el Systemprogramm demana un esperit enviat del cel, no per desbancar a la ra en favor

duna teologia, sin al contrari, per fonamentar-la. Aquesta acci de fonamentaci s la que
abans denominvem mtica.
Tamb Novalis i Schlegel se sumaren a la idea de Lessing (la qual, per la seva part i com ja
hem indicat, es recolza en una tradici xilstica [Milenarisme, creena segons la qual Jesucrist i
els seus sants havien dinstruir un regnat de mil anys sobre la terra] a Europa i Lessings
Gedanken und Meinungen, reconeixen que la ra t dret a analitzar o qestionar crticament
tota positivitat, tot i que desaproven el seu afany antidialctic de totalitat, que al converteix en
una ideologia burgesa amb idntica aspiraci a la positivitat que la ideologia que ella critica.
El pur anlisi (tant el de la ra moderna com el de la emancipaci burgesa) queda fixat

negativament en un estat sinttic, en cuyo rebuig radical s on resideix la seva nica
Resum dels llibres
legitimaci. Per una legitimaci tal mai no es torna positiva perqu no utilitza el criticisme
sobre si mateixa. Tal com deia Schelling, b es podr titlla de pusillnime a una Illustraci que,
preocupada per la seva prpia subsidncia i enteniment, es deixi envair pel terror i,
desesperada davant la dificultat que suposa portar a terme la seva prpia legitimaci, acaba
recaient finalment a la superstici.
Al fragment 50 de Idees comentat per Novalis i referit a la Revoluci: en ell s0interpreta la

fora gegant en ebullici del segle que declinava com a senyal dun gran ressorgiment de la
religi, una metamorfosi general.
En restringir el terme cincia a un s exclusivament tcnic, aquest perd la seva vinculaci amb
la idea duna racionalitat basada en la comunicaci. Per una part, la cincia (privada de la seva
dimensi prctica), critica el dogmatisme del model tradicional dexplicaci, per exemple, del
model religis, justifica per mitj daquesta negativitat que no perdona res la seva aspiraci a la
validesa universal. Per altra banda, i precisament perqu ara tamb compleix ella mateixa la
funci de legitimaci, sostreu a la crtica el desequilibri entre les relacions de producci, a les
quals ella serveix a mode de fora productiva de primer ordre. En comptes del mite criticat,
apareix la ideologia de la racionalitat autnoma.
A.W. Schlegel: laspiraci a la universalitat de la racionalitat illustrada el que de fet feia era
traduir el liberalisme econmic en un liberalisme universal. El mode de pensar de la Illustraci
suposa la reducci dels fonaments suprasensibles al lliure joc de les forces (o capacitats)
econmiques i intellectuals, amb la qual cosa, per exemple, les categories com la religiositat o
la moralitat es convertirien en funcions o pseudnims de la utilitat econmica. Per precisament
la utilitat i laplicabilitat no sn fins conciliables amb aquesta irrefrenable aspiraci a la veritat en
si; laplicabilitat i la utilitat de bns o mximes ja pressuposa les idees dall til i all bo en si i
s en elles on per primera vegada el funcionalisme de lesperit econmic pot trobar el seu
fonament.
Aquesta crisi del logos ens deixa endevinar linters que pot tenir el Romanticisme en enfortir el
paper de la poesia. Si b lexistncia pot explicar els seus fet a partir de si mateixa, aix s,
immanentment, no obstant no els pot fonamentar. La poesia es converteix en la primera i la
ms sublim de totes les artsi les cincies, en lrgan de la filosofia, perqu noms ella pot
assolir aquesta interpretaci del ser que cap concepte pot oferir. Schlegel a Rede ber die
Mythologie (1800) exigeix la universalitzaci de la poesia i lerigeix en el mite de la Modernitat,
creador duna nova societat.
Lexigncia duna Nova Mitologia s precisament aix: una exigncia. Per noms es pot exigir
quelcom que encara no es t. Es mostra la incapacitat duna societat atomatitzada i no
organitzada segons lleis populars internes per legitimar-se a si mateixa. Schelling, 1804: La
cultura actual no t cap mitologia. Per aix s incapa de produir cap poesia gran i valuosa.
Per la mitologia no renaixer fins que els dus o tornin a conquerir la naturalesa. El
renaixement de les concepcions simbliques s un pas endavant en el restabliment de la
Resum dels llibres
poesia antiga. Quan aix passi, els mbits de la vida i de la cincia, ara separats, tornaran a
discrrer units cap a lantic oce de la poesia del qu nasqueren. Es barregen la utopia i la
crtica social.
La poesia no desperta tant inters per si mateixa, sin noms perqu la seva evoluci pot
mostrar paradigmticament la caiguda de la humanitat des dun estat de comunitat mtica (en el
qual, com en la idealitzada polis grega, all universal tamb era all privat i formaven un tot
orgnic), fins a un estat de general disgregaci i particularitzaci. En la modernitat la poesia es
produeix i consumeix individualment (a travs dun s singular, a travs de la lectura privada),
mentre que en la polis grega la poesia estava sempre en relaci amb una gran vida pblica a la
qual representava. Diu Schleiermacher: la relaci entre la poesia i el conjunt de la vida pblica
ja no existeix i, per tant, o sorgeixen nous gneres, o simiten els antics, tot i que amb
modificacions essencials.
Cal un sl com duna autntica poesia pblica que no s res ms que el llenguatge i les
representacions comuns que en ells sesquematitzen i vinculen als homes entre si. Schelling
deia que noms el restabliment dun simbolisme universal podia portar a una comprensi
universal del mn i per tant a una nova comunitat. La poesia noms tornar ser possible quan
torni a trobar un simbolisme universal.
Quan en una poca com en la nostra es busca matria amb desesperada avidesa, sha
dentendre aix com una absncia tant de vertader art com de vertadera poesia. Lart com a tal
precisa duna matria que hagi deixat de ser merament elemental i en estat brut, a la seva
vegada sigui orgnica, aix s, una matria simblica. Per qu hi ha una absncia dautntic
simbolisme en el mn modern?
Schelling:
Tot simbolisme ha de partir de la naturalesa i retornar a ella. Les coses de la naturalesa sn i

signifiquen alhora. Les creacions del geni han de ser tan reals, o encara ms, que les coses
denominades reals, han de ser formes eternes que siguin perdurant de manera tan necessria
com les espcies vegetals i els homes. Una matria autnticament simblica noms es troba en
la mitologia, per la prpia mitologia noms s possible en origen quan les seves formes es
refereixen a la naturalesa.
El ressorgiment duna visi simblica de la naturalesa seria per aix mateix el primer pas pel
restabliment duna autntica mitologia. Per com podr arribar a formar-se si no torna a
constituir-se primer com a individu una totalitat tica, un poble? La prpia possibilitat de la
mitologia remet a una necessitat superior, la de que la humanitat torni a ser una, tant en el tot
com en all singular. Mentrestant, noms s possible una mitologia parcial, que salimenta de la
matria de lpoca, com la de Dante, Shakespeare, Cervantes o Goethe, per no una mitologia
universal dotada dun simbolisme general.
Quan tot all pblic cau en la singularitat i insipidesa de la vida privada, tamb la poesia
senfonsa en aquesta esfera dall indiferent. La mitologia no pot donar-se en la singularitat,
noms pot brotar de la totalitat duna naci. Una naci que no tingui res sagrat o que hagi estat
despullada de les seves relquies, tampoc no podr tenir una autntica tragdia.
Resum dels llibres
En els llocs en qu la llibertat pblica ha caigut en lesclavitud de la vida privada, a la comdia

noms li resta caure amb ella. La qesti sobre la possibilitat duna matria universal de la
poesia, aix com la qesti de lexistncia objectiva de la cincia i la religi, ens porta de per si
cap a quelcom superior. Noms a partir de la unitat espiritual dun poble, a partir duna vertadera
vida pblica, pot sorgir la poesia vertadera i universalment vlida, a ligual que noms quan
existeix unitat espiritual i poltica en un poble, poden torbar objectivitat la cincia i la religi.
Schelling defineix lart com a representaci de lautntica essncia de lhome. noms es pot
aconseguir una autntica representaci de lhome, s a dir, una representaci amb validesa
universal, si existeix a la vegada lautntic home. lhome noms pot presentar-se-li a lhome en
la seva veritat, ja sigui en el terreny cientfic o esttic, quan existeix un sistema universal de
representacions i tal sistema s el mite. A.W. Schlegel afirma que de la mateixa manera que la
poesia s la matria de lart, lart ms originari i la mare de totes les arts, aix, tamb s la
consumaci ltima de la humanitat, loce al qual tot conflueix de nou, per molt que la
humanitat hagi pogut separar-se dell en alguns aspectes. Es per aix que se la pot anomenar
el cim de la cincia, ja que a travs della la filosofia, la religi i lart es tornen universals: ella
s larrel comuna de la poesia, la histria i la filosofia i per tant lautntica lingua franca: un
simbolisme universalitzat, que plena i penetra tota forma de vida.
Veiem tamb en el text de Schelling que el simbolisme universal ha de partir duna visi de la
naturalesa: i ats que la naturalesa s el regne de tot all real, aquesta frase pot transformar-se
en la segent: noms sota el pressupsit duna explicaci de la realitat basada en idees, pot
arribar a tenir xit la nova reapropiaci del mn natural per part de lhome, noms aix podr
tornar a sentir-se lhome a la seva llar.
Escriu Schelling a Confessi de fe epicureista de Heinz Widerporstens, 1799:
Per aix he renunciat a totes les religions

I ja no nhi ha cap que magradi.
Ja no vaig ni a lesglsia ni al serm,
He acabat amb totes les creences
Excepte amb aquella per la qual em governo,
Que em porta a la poesia i all sensible
I commou a diari el meu cor
Amb la seva eterna activitat,
Amb les seves constants metamorfosis,
Sense treva ni reps.
El tercer punt important del text s la distinci entre mitologia universal i mitologia parcial (que
avui en dia equivaldria a ideologia). Una mitologia universal s la humanitat en el seu conjunt
que ha de tornar a ser una, s a dir, tornar a ser una comunitat supranacional en la qual no
existeixi separaci entre el dret privat i el pblic, sense ruptura entre societat i Estat. Si
Schelling recorre a la religi s com a instrument per a la superaci de les diferncies de
classe. Aix es pot veure que Schelling entn sota comunitat religiosa una comunitat en sentit
cristi primitiu, en la qual tots sn iguals i no hi ha jerarquia, i aquest s un tret que podem
aplicar perfectament al discurs sobre aquesta totalitat tica en la qual la Nova Mitologia faria
Resum dels llibres
parlar a un poble amb una sola veu, s a dir, larticularia com una comunitat diguals, de
germans i persones lliures, com en la gran fantasia poltico-potica de Novalis sobre una
Europa novament cristiana. A La cristiandat o Europa es planteja la utopia duna societat
europea (supranacional), legitimada a partir de la prpia idea universal dabsolut, en la qual els
seus membres, convidats duna mtua confiana celestial, trencaran amb el seu allament
respectiu i, dominats per la fe en la mediaci totpoderosa del Deu cristi (de lAmor) no seran
uns per a altres ms que germans i germanes, amics i aliats.
Mentre que lantiga mitologia podia nixer duna visi simblica del mn natural, la Nova
Mitologia pel contrari ha de sorgir de les profunditats ms recndites de lesperit, aix s, de la
fora creadora de la prpia subjectivitat. Per qu no pot tornar a passar el que ja va passar en
el passat? Per suposat, haur de ser de manera diferent, per perqu no ms bella i
grandiosa?
Lart noms pot parlar amb aspiracions duniversalitat i validesa general si es basa en el mite.
Lart grec pressuposa la mitologia greca, s a dir, la naturalesa i les formes socials elaborades
de forma inconscientment artstica per la fantasia popular. No s el mn crec com a tal el que
ha o pot retornar, per qualsevol progrs ha dorientar-se cap a un estat social en qu lart
representi luniversal, en qu es manifesti en tant que simbolisme universal duna humanitat
sense diferncies de classe i sense ruptures de la que ell ofereix un reflex mediat.
Tal com diu Schlegel lIdealisme ha sorgit del no res i la seva prpia essncia demana que
noms pugui nixer de la llibertat. Aquest something to hold to que lhome demana al mite, en
la certesa de lesperit absolut que pren el seu origen en el propi subjecte, aix s, aquest punt
ferm que exigeix el mite, ha tornat a trobar-se en lesperit.
Schlegel no desenvolupa cap utopia de tal nacional, sin com Schelling, Marx i Novalis o
Lessing, la imatge duna mitologia supranacional i universal, que no vol enriquir i completar
noms els productes de la poesia alemanya amb els tresors dOrient i de lAntiguitat, aix com
amb el nou deu (manantial) de poesia que brota de la ndia, sin tamb els de la poesia
europea: s a dir, es tracta dun floreig cultura internacional. Schlegel passa per sobre de les
fronteres nacionals i fins i totes europees, com tamb Novalis: la Nova Mitologia no noms ha
de contribuir a assolir al sntesi nacional dun nic poble, sin que ha de reunir a la humanitat
entorn a una nova Jerusalem que serveixi de centre. Per aquesta uni precisa de la poesia, ja
que s ella lnica que pot realitzar, s a dir, comunicar la xarxa de pensaments de lIdealisme.
Mentre que la cincia analtica sigui sent la base de lopini pblica burgesa, no podr arribar a
donar-se el nou, i al mateix temps lltim desenvolupament, d0una religi lefecte principal de la
qual consistiria en reunir als homes en torna una intuci universal.
Els romntics no plantegen ni suposen cap fonament a partir del qual es pugui desenvolupar-se
el mite, sin que el relat mtic sestn des dall actualment existent cap a un futur que s lnic
capa de fonamentar aix existent.
Resum dels llibres
Noms tenim una certesa indirecta, allegrica, o sigui, no positiva, dall suprem: Deu, la
sntesi de la naturalesa i la humanitat, sigui essent la gran incgnita, all eternament
inassolible, aquell la imatge del qual podem no obstant projectar dimmediat amb ajuda de la
imaginaci, aix s, de manera allegrica, espiritual i sensible. Es tracta de lesbs duna
mitologia del futur, dun fonament que sha tornat versemblant (verosmil), per encara no ha
estat revelat. Utopia vol dir no-lloc, absncia de lloc. En aquest sentit, la crida a lantany mtic a
ledat daurada, va ser sempre utpic.
Tampoc no es reflexiona suficientment sobre el fet que all no-existent no s ms que suficient
per servir de fonament duna tica amb validesa universal: all que ha de ser, de totes maneres
mai no es dona, sin que sempre queda per fer. Aix entesa, la utopia romntica no t res
dirreal, seria ms encertat titllar dimmorals els que clamen pel realisme.
ROMANTICISME. UNA ODISSEA DE LESPERIT ALEMANY RDIGER

SAFRANSKI
Captol I
Captol II
Captol III
Captol IV
CAPTOL VI (NOVALIS)
Novalis es proposava composar per als alemanys el seu mite romntic, en el qual tot havia de
trobar el seu lloc: el naixement dOccident cristi, les influncies de lantiguitat grega, la saviesa
oriental, la saviesa del domini rom, el temps egregi dels emperadors Staufer, els destins
poltics i espirituals dAlemanya des dels comenaments fins a lactualitat. La realitat, ben
entesa, s tan fantstica que noms una alta mesura de lesperit potic s capa de captar-la.
Novalis significa el que construeix el nou pas. El 1791 assist a Jena a les llions de Schiller.
El 1795 va estudiar la filosofia de Fichte, al qual havia conegut personalment tamb a Jena.
Novalis a vegades ignorava la distinci de Fichte entre el jo empric i transcendental. La seva
missi era experimentar el jo en la seva prpia vivncia, cosa que significa per a ell: Un
recolzament ferm en all imperible, en all div que hi ha en nosaltres. La tasca suprema de la
formaci s apoderar-se de la seva ipsetat transcendental, ser a la vegada el jo del seu jo.
Quan Novalis usa els termes ficci i poema no parla en un to pejoratiu, en el sentit dillusi i
autoengany, sin que es refereix a la manifestaci duna fora viva que sanomena imaginaci
en el discurs filosfic de la seva poca. En primer lloc, la imaginaci dna ales al seu sentiment
vital i lincrementa. En segon lloc, la imaginaci actua cap a fora com un objecte magntic. A
travs della ens transformem i incrementem a nosaltres mateixos i a la resta (romantitzar).
El cam misteris va cap a dins. Novalis troba major contingut a la interioritat que el jo de
Fichte. No est en nosaltres lunivers? No coneixem les profunditats del nostre esperit. En
nosaltres o en cap part est leternitat en el seu mn. la mirada interina a la naturalesa busca
Resum dels llibres
laliana amb ella. En comptes duna analtica sense cor desenvolupa una rotica del contacte
amb la naturalesa. Poc a poc el jo absolut de Fichte, que subjau tamb en el fons de la
naturalesa, passa a ser, en el cas de Novalis, un tu.
***Novalis i Schopenhauer:
Captol VII (Poesia i religi. Schleiermacher)

Captol VIII
Captol IX

Resum Dels Llibres

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Resum Dels Llibres

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Treball de fi de grau 1

Resum dels llibres

EL CONCEPTE DE CRTICA DART EN EL ROMANTICISME ALEMANY WALTER

1. Introducci. El romanticisme potic de Walter Benjamin

Lescriptura de Benjamin es caracteritza per la seva profunditat metafsica propera a la teologia,

Benjamin es pregunta: existeix una forma de la religi? El Romanticisme intua en la seva

La centralitat que en el pensament de Benjamin es concedeix al Romanticisme i Goethe es pot

La interpretaci i el comentari, la crtica immanent, es converteix en una tasca sagrada perqu

La teoria romntica de lart es desenvolupa noms en la mesura en qu sigui dimportncia per

2.2. Les fonts

3. PRIMERA PART: LA REFLEXI

de la cincia ho s de la cincia del necessari acte de la intelligncia, lacte que s anterior a

Si el Romanticisme ciment la seva teoria del coneixement sobre el concepte de reflexi no va

La reflexi i el posar sn dos actes diferents. La reflexi s fonamentalment una forma

La infinitud de la reflexi queda superada en el jo absolut; en el no-jo, la del poder. Aquest

3.2. El significat de la reflexi en els primers romntics

Cal basar lexposici de la teoria romntica del coneixement en la paradoxa fichteana de la

sorgeix de la funci de la reflexi en la intuci intellectual s el jo absolut, una acci, i el

3.3. Sistema i concepte

EL DU VENIDOR. LLIONS SOBRE LA NOVA MITOLOGIA MANFRED FRANK

Herder adverteix que no s necessari fonamentar lemacipaci de ls de mites en la potica

Si utilitzant idees i imatges mitolgiques aconsegueixo presentar de manera sensible

Pel que fa a laspecte allegric de la mitologia: defineix la tcnica allegrica com el

Sisena lli: El romanticisme i el Systemprogramm

Es publica el Systemprogramm el 1796/97, immediatament desprs de la publicaci de la Iduna

La novetat del tractament de la Nova Mitologia en el Systemprogramm consisteix en una crtica

Segons Kant, un fi s una representaci de la qual se suposa que s la causa de lexistncia

Si no es t en compte la idea de la finalitat i el que aquesta implica, sempre resultar un enigma

La diferncia essencial entre lEstat-mquina i lEstat-organisme no s per tant labsncia de

En el Systemprogramm veiem tamb les influncies de Rousseau i Fichte:

Fichte mostra la dificultat que planteja el problema de la mquina de lEstat mitjanant la

Al Systemprogramm la crtica ja no va dirigida a lEstat absolutista-feudal, sin contra lEstat

Novalis va comparar al seu discurs La cristiandat o Europa (1799) la dialctica destructiva

Setena lli: Schlegel, Novalis i Schelling

Podem caracteritzar la prdua de legitimaci de lEstat-mquina o inorgnic com una prdua

On el Systemprogramm demana un esperit enviat del cel, no per desbancar a la ra en favor

El pur anlisi (tant el de la ra moderna com el de la emancipaci burgesa) queda fixat

Al fragment 50 de Idees comentat per Novalis i referit a la Revoluci: en ell s0interpreta la

Tot simbolisme ha de partir de la naturalesa i retornar a ella. Les coses de la naturalesa sn i

En els llocs en qu la llibertat pblica ha caigut en lesclavitud de la vida privada, a la comdia

Escriu Schelling a Confessi de fe epicureista de Heinz Widerporstens, 1799:

Per aix he renunciat a totes les religions

ROMANTICISME. UNA ODISSEA DE LESPERIT ALEMANY RDIGER

Captol VII (Poesia i religi. Schleiermacher)

You might also like