LOCVS AMNVS 8, 2005-2006 105 - 121

El retaule eucarstic de Vilafermosa

i la iconografia del Corpus Christi
a la Corona dArag
Csar Fav Monllau
Universitat Autnoma de Barcelona
Departament dArt
Cesar.Fava@uab.es

Resum
La instituci duna nova solemnitat i la seva incorporaci al calendari litrgic acostuma a posar
de relleu la necessitat de crear tota una infraestructura material al servei dels postulats ideolgics
que defensa. Per aquest fet, quan a principis de la catorzena centria sestableix la nova festa del
Corpus Christi a la Corona dArag, sorgeix la necessitat, entre daltres, de bastir un repertori
iconogrfic per als novells retaules que han de presidir, en la majoria de casos, els nous altars
dedicats a Jess Sagramentat. En el present article shi analitza la iconografia del retaule euca-
rstic de Vilafermosa (Castell de la Plana), tot situant-lo en el context de la devoci al Corpus
a la baixa edat mitjana i posant-lo en relaci amb uns altres exponents homnims que nhem
conservat. El resultat daquest procs permet extrapolar un repertori temtic genu a la Corona
dArag, en el qual el protagonisme absolut recau en les santes espcies eucarstiques, el pa i el
vi, per tal dincidir en la veracitat del dogma de la transsubstanciaci. Veiem que se sol insistir en
les imatges evangliques de marcat contingut eucarstic, per tamb en ls descenes litrgiques
com ara lelevaci de la sagrada forma i el tema nou de la process del Corpus. A ms, la inclusi
descenes amb fortes connotacions antisemites evidencia clarament la situaci politicoreligiosa
de la Corona. Finalment, si b el pes de lescrit recau en la iconografia, ens hem fet ress de les
darreres opinions que fan referncia als aspectes formals i estilstics del retaule i hem intentat,
en la mesura de les nostres possibilitats, extreure algunes hiptesis sobre les qestions de patro-
natge i la procedncia de la pea.

Paraules clau:
pintura gtica, iconografia, Corpus Christi, Vilafermosa.

Abstract

The eucharistic altarpiece of Vilafermosa and the

Corpus Christi iconography in the Aragon Crown
The establishment of a new solemnity and its incorporation in the liturgical calendar usually
highlights the need to create a new material infraestructure to defend the ideological postulate.
Thats why when at the beginning of the 14th Century is settled up the new feast Corpus Christi
in the Aragon Crown, arise the need to set up an iconographic list for the new altarpiece de-
dicated to sacramental Jesus Christ. In this article the iconography of the eucharistic altarpiece
from Vilafermosa (Castell de la Plana, Valncia) is analized, putting it in the Early Medieval
Age devotion to the Corpus context and relating it to some other homonymous models that
we have preserved. The result of this process permits to extrapolate genuine thematic list of the
Aragon Crown, which prominence fall on the holy species, the bread and the wine, in order to
stress the truth about the transubstantiation dogma. We see how people usually put emphasis
on evangelic images with high eucaristic content, but also the use of liturgic scenes as the eleva-
tion of the holy host and the new subject: the Corpus procession. In addition, the inclusion of
scenes having clear antisemitic features, situate us in the politic-religious moment in the Aragon
Crown. Finally, although most part of the article put emphasis on the iconography, we have
also included the last comments referring to the formal and stylistics of the altarpiece, and we
have tried, as much as we could, to draw some hypothesis concerning pattern designing and the
origin of the altarpiece.

Key words:
gothic painting, iconography, Corpus Christi, Vilafermosa.
106 LOCVS AMNVS 8, 2005-2006 Csar Fav Monllau

E
* Larticle que presentem glossa i l sagrament de leucaristia i el seu culte, forma definitiva el dogma de la transsubstancia-
estableix les principals premisses
del treball de recerca de doctorat, documentats des dels inicis del cristia- ci5. El clima de devoci eucarstica a inicis de la
dirigit per la Dra. Maria Luisa nisme, viuran un apogeu considerable i tretzena centria es va seguir caldejant, motivat
Melero Moneo i defensat a la Uni-
versitat Autnoma de Barcelona ocuparan un espai duna importncia vital dins el per les defenses i les detraccions, fins que, el 1246,
sota les referncies C. Fav Mon- mn devocional de la baixa edat mitjana, grcies Robert de Turotte, bisbe de Lieja, proclam per
llau, El naixement i la difusi del
culte al Corpus Christi a la Corona a la instituci de la festa del Corpus Christi1. Sha primer cop la instituci de la festa del Sant Sagra-
dArag i les seves conseqncies repetit constantment que la causa ltima daques- ment en la seva dicesi amb la pastoral Inter alia
artstiques. El cas del retaule del
Cos de Crist de Vilafermosa, tre- ta situaci cal cercar-la en les primeres problem- mira. A partir daquesta declaraci dintencions,
ball de recerca de doctorat indit, tiques sorgides a lentorn de leficcia del sagra- lany 1246, es public la coneguda butlla Transitu-
Bellaterra, 2005. Tot i que hem
intentat actualitzar determinats ment, les quals sembla que es detecten, en el si de rus de hoc mundo, sota els auspicis dUrb IV, amb
aspectes dacord a la nostra in- lEsglsia, des de lpoca carolngia i durant tota la qual sinstitua la celebraci de la solemnitat per
vestigaci actual, som conscients
que caldr ampliar determinades lalta edat mitjana2. A partir daquest punt din- a tot el mn catlic. Diversos ensurts, per, van
qestions que ara apuntem tmi- flexi, s a principis de la baixa edat mitjana quan fer que la seva implantaci definitiva no es produs
dament. Esperem remeiar la situa-
ci en un temps prudencial, ja que lEsglsia engega tots els mecanismes dels quals fins molt ms tard, el 1317, amb la publicaci de
el retaule en qesti sengloba en disposa per tal deradicar el problema que afecta les anomenades Constitucions Clementines per
un projecte de tesi doctoral que
pretn analitzar la introducci de
un dels seus dogmes principals. Ens referim, per part de Joan XXII. En aquest cnon legislatiu, shi
la solemnitat del Corpus Christi a descomptat, al dogma de la transsubstanciaci o contenia la carta Si dominum, que promulgava la
la Corona dArag i les seves con-
seqncies plstiques. Daltra part,
de la presncia real de Crist en les sagrades esp- universalitat de la nova festa, la qual havia estat
vull expressar el meu agrament a cies, el pa i el vi, en leucaristia3. s en el marc aprovada en el Concili de Vienne, iniciat lany
la Dra. M. L. Melero, sense la qual
aquest treball no hagus estat pos-
daquesta potent contraofensiva, barallada des de 1311 sota les directrius del primer papa avinyons
sible. Tamb al Dr. J. Yarza per les tots els punts de vista possibles, que una de les Climent V. Daquesta manera fou com es don el
seves valuoses observacions.
mesures palliatives amb ms fora ser la institu- cop defecte definitiu amb la promulgaci de la
1. Dentre les nombroses publi- ci definitiva de la nova festa del Santssim en el nova festivitat a principis del segle xiv, dotada ja
cacions adreades a la festa del
Santssim, destaquem el paper
segon quart del segle xiv4. de la seva octava pertinent, i el seu acte principal:
que hi tenen E. Dumoutet, Cor- la process del Corpus Christi6.
pus Domini: aux surces de la pit
eucharistique mdivale, Pars,
Larribada del nou culte a tot lorbe cristi es
1942; M. Rubin, Corpus Christi.
La recepci del Corpus a la detecta de manera accelerada. En els territoris de
The Eucharist in late medieval
culture, Cambridge University
la Corona dArag, que centren el nostre inters,
Press, Cambridge, 1991; dem, Corona dArag i les seves sembla que, a partir de la segona dcada del segle
The eucharist and the construc-
tion of medieval identities, D. infraestructures artstiques xiv i immediatament desprs de la publicaci de
Aers (ed.), Culture and history, les Clementines, rellueixen els primers indicis de la
1350-1600. Essays on english co-
munities, identities and writing,
celebraci. Els podem resseguir fcilment amb les
Harvester Wheatsheaf, Nova Un dels antecedents del Corpus que cal destacar mltiples notcies que testimonien la realitzaci de
York, 1992, p. 43-63; A. Haquin
(ed.), Fte-Dieu (1246-1996), I,
el conforma la celebraci del IV Concili Later la process del Cos de Crist, acte culminant dentre
Actes du colloque de Lige, 12-14 de 1215, regit per Innocenci III, en qu lEsglsia, tota una srie de prctiques litrgiques noves que
de setembre de 1996, Universit
Catholique de Louvain, Publica-
conscient de la problemtica que afectava el ms posaven de relleu lmfasi en el culte a leucaristia.
tions de lInstitut dtudes Mdi- excels dels sagraments i tancant posicionaments, Fins al moment, la historiografia ha assenyalat les
vales, Lovaina, 1999 i, respecte a
la historiografia hispana, G. Fer-
va defensar enrgicament la presncia real de Crist processons de Girona i Barcelona com els primers
nndez Jurez, F. Martnez en les espcies eucarstiques, bo i promulgant de casos coneguts del seguici, a les quals, en dates
El retaule eucarstic de Vilafermosa i la iconografia del Corpus Christi a la Corona dArag LOCVS AMNVS 8, 2005-2006 107

immediatament posteriors, se sumen unes altres acte que constituir el clmax de la popular y archivos de la Iglesia. rial Edicions Catalanes i Publica-
litrgia en detriment de la comu- Santoral hispano-mozrabe en cions de lAbadia de Montserrat,
localitats, com ara Vic i Lleida, pel que fa al Prin- ni. Les prctiques de visualitza- las dicesis de Espaa. Actas del Barcelona, 1998; J. Tarrs, El
cipat. A la resta de territoris de la confederaci, ci de lhstia aniran en augment XVI Congreso de la Asociacin llibre del Corpus, Diputaci de
a partir daquest moment, fet que celebrado en Zaragoza, 11-15 de Girona, Girona, 1990. Tamb hem
sembla que cal esperar una mica ms, dacord amb provocar laparici de nous ritus septiembre de 2000, Memoria Ec- de tenir en compte aquelles obres
les notcies de 1355 i de 1371, per exemple, que com ara lexposici contnua del clesiae, 20-21, vol. I, Asociacin de adreades a lestudi de la process
sagrament en determinades festi- Archiveros de la Iglesia en Espaa, des daltres punts de vista, desta-
marquen linici de les primeres mostres del seguici vitats de lany i, en darrer lloc, la Oviedo, 2002, p. 241-264. cant-ne la vessant antropolgica. F.
a Valncia i Mallorca, respectivament7. process de Corpus, que suposar Very, The Spanish Corpus Christi
extreure la forma del temple, per 5. R. Foreville, Latran I, II, procession: a literary and folkloric
Parallelament, arreu del marc geogrfic esmen- tal de proporcionar-li un bany III et IV. Historie des conciles study, Tipografia Moderna, Va-
tat, degueren comenar a aparixer confraries sota de masses. A tot aix cal sumar-li oecumniques, 4, LOrante, Pa- lncia, 1962; J. Amades, Costu-
lexpansi arreu dEuropa dun rs, 1965. mari catal. El decurs de lany,
ladvocaci del Corpus Christi, les quals, en molts elevat nombre de miracles atri- vol. iii, Salvat Editores, Edicions
casos, havien de constituir lorganisme encarregat buts a les santes espcies, els quals, 6. Per a totes aquestes qestions, 62, Barcelona, 1983, p. 3-156. En
alhora, van repercutir en laparici vegeu qualsevol de les publicaci- darrera instncia, volem apuntar
dorganitzar les desfilades de la diada i procurar de relquies i centres de pelegri- ons esmentades en la nota 1. tamb la importncia que tindran
lexpansi del culte a leucaristia. Tot i no conixer, natge. La historiografia ha tractat les noves prctiques litrgiques
a fons aquest marc devot que hem 7. Lentrada de la solemnitat del relacionades amb leucaristia a la
fins al moment, en quin moment exacte van anan intentat descriure de manera suc- Corpus al territori de la Corona Corona dArag a partir del tres-
sorgint, el fet que en territoris vens es comencin cinta. A part de les obres de caire dArag sevidencia en les diverses cents. Ens referim, bviament, als
general que incideixen en lorigen publicacions que shan adreat a actes documentats de lelevaci de
a documentar a comenaments del tres-cents, ens del Corpus, alguns estudis inte- lestudi del culte eucarstic en llocs lhstia consagrada o lexposici
portaria a pensar en unes dates semblants per als ressants que ens presenten el marc geogrfics concrets, fent un m- contnua. La importncia dacos-
devot de la festa del Santssim es fasi especial al seu acte central: la tar la santa forma als fidels es fa
territoris de la Corona8. El 1372, per exemple, deuen a J. Lamberts, Liturgie et process del Santssim. La situaci palesa, per exemple, lany 1315,
tenim constncia de lexistncia de la confraria del spiritualit de leucharistie au xiiie a Arag, Mallorca i Valncia es quan el bisbe de Lleida conced in-
sicle, A. Haquin (ed.), Fte- glossa, a grans trets, en els estudis dulgncies a tots aquells que acu-
Santssim Cos de Crist de Solsona, emplaada en Dieu (1246-1996)..., op. cit., 1999, dAADD, Aragn y la eucaris- dissin al temple per veure i adorar
laltar homleg situat en la capella lateral de Santa p. 81-95; J. C. Vizuete Mendoza, tia, Institucin Fernando el Ca- lhstia consagrada, costum que
Teologia, litrgia y derecho en tlico de la Excma. Diputacin tindr un desenvolupament vast
el origen de la fiesta del Corpus Provincial de Zaragoza, Saragossa, a lpoca. M. Trens, Las custodias
Christi, G. Fernndez Jurez, 1954; i A. Alejos Morn, Arte, espaolas, Editorial Litrgica Es-
F. Martnez Gil, La fiesta del eucarista, Valencia, Tesi docto- paola, Barcelona, 1952, p. 6. Hi
Corpus..., op. cit., 2002, p. 17-42. ral indita, Valncia, 1974, obra haur tamb una multiplicaci de
Gil, La fiesta del Corpus Chris- Sciences of the Czech Republic, El paper de leucaristia en els s- pblicada posteriorment sota les testaments i beneficis que recullen
ti, Ediciones de la Universidad Praga, 2000, p. 49-61. Finalment, nodes clericals es pot valorar, pel referncies A. Alejos Morn, La disposicions de lluminries a lhora
de Castilla-La Mancha, Conca, pel que fa a les postures de Wy- que fa a Frana, a J. Longre, La eucarista en el arte valenciano, dalar Du. Per exemple, de nou a
2002. clif, M. Fumagalli Beonio Br- dvotion eucharistique daprs Institucin Alfonso el Magn- la Seu Vella de Lleida, sabem que
occhieri, S. Simonetta, John quelques statuts synodaux franais nimo, Valncia, 1976. El cas va- les capelles de Sant Erasme i Sant
2. Sembla que les primeres veus Wyclif: Logica, politica, teologia. du xiiie sicle, P. Henriet, A. M. lenci tamb ha dedicat estudis Bartomeu eren dotades amb ciris
discordants entorn a leficcia del Atti del Convegno Internaziona- Legras (eds.), Au clotre et dans especfics a diverses processons, que cremaven en aixecar Crist.
sagrament es daten entorn del le, Milano, 12-13 febbraio 1999, le monde: Femmes, hommes et so- dentre els quals subratllem M. J. Lladonosa Pujol, Llum i
844, any de la querella en qu Sismel, Florncia, 2003. cits (ix-xve sicle). Mlanges en Sanchis Guarner, La process fundacions per a la Catedral Vella
senfrontaren Paschasius Rad- lhonneur de Paulette LHermite- valenciana del Corpus, Vicent de Lleida, Actes del Congrs de la
bertus i Ratramnus de Corbie. 3. Lestudi de la doctrina de la Leclercq, Presses de lUniversit Garca Editores, Valncia, 1978 Seu Vella de Lleida, Lleida, 1991,
Aquestes postures i la teologia transsubstanciaci en el mn me- de Paris-Sorbonne, Pars, 2000, p. i C. Garca Flrez, M. Rosa p. 13-17, p. 16. A tall dexemple,
del moment sestudien a W. Ot- dieval va a crrec de G. Macy, 347 i s. Els canvis teolgics sapre- Gito, La procesin del Corpus un testament que t present la
ten, Carolingian theology, G. The dogma of transubstation cien a lobra de G. Macy, The en Valencia, Narria. Estudios de lluminria en el moment de la
R. Evans, The medieval theo- in the Middle Ages, Journal of theologies of the eucharist in the artes y costumbres populares, nm. transsubstanciaci s el de la noble
logicioans, Blackwell, Oxford, Ecclesiastica History, 45, 1994, p. early eucharistic period: a study of 65-66, 1994, p. 43-50. Hi ha una Guillemona dAragay i el clergue
2001, p. 65-82. Especialment, a 11-41. the salvific function of the sacra- nota breu sobre la process de Jaume Despujol, tots dos relacio-
C. Chazelle, Exegesis in the ment acording to the theologians, Morella a M. I. Jimnez Arques, nats amb el monestir de Pedralbes.
ninth-century eucharist contro- 4. Les principals estratgies de c. 1080-1200, Oxford University El Corpus Christi de Morella, A lesmentat cenobi, les lluminri-
versy, C. Chazelle, B. V. N. lortodxia es detecten en la teo- Press, Nova York, 1984. Per tal Narria. Estudios de artes y cos- es que han de cremar davant laltar
Edwards, The study on the Bi- logia, la litrgia i en qualsevol altra de valorar les transformacions en tumbres populares, nm. 17, 1980, del Corpus corren de la m de
ble in the Carolingian era, Bre- via que apelli el fervor dels fidels el camp de la litrgia, remetem p. 18-19. Al Principat, disposem les religioses Margarita Olivera i
pols, Tournai, Blgica, 2003, p. cap al sagrament. s en relaci als tractats clssics: P. Jungmann, destudis com els de J. de Cha, Margarita Nagera. A. Castella-
167-187. Tamb gaud dun pes amb aquesta darrera voluntat que El sacrificio de la missa. Tratado La festividad del Corpus en Ge- no Tressera, Pedralbes a lEdat
important la controvrsia capi- la proliferaci de miracles pro- histrico-litrgico, Biblioteca de rona, Girona, 1895; R. Pins, Lo Mitjana. Histria dun monestir
tanejada per Berengari de Tours tagonitzats per la sagrada forma Autores Cristianos, Madrid, 1953; Corpus a Cervera, Butllet del femen, Publicacions de lAbadia
en plena onzena centria, un dels tindr un paper de primer ordre, M. Riguetti, Manuale di storia Centre Excursionista de Lleyda, de Montserrat, Barcelona, 1998, p.
darrers estudis de la qual el de- tal com veurem en el seu moment. liturgica, 4 vols, ncora, Mil, 3, 1910, p. 34-43; A. Gascn de 230 i s. Tamb sobre aquest des-
vem a P. Ganz, R. B. Huygens, El pensament escolstic donar 1988 (1956) i A. G. Martimort, Gotor, El Corpus Christi y las tacat centre religis J. Meseguer
F. Niewhner (eds.), Auctoritas un suport total a la doctrina de L`glise en prire. Introduction custodias procesionales de Espaa, Fernndez, El culto y la litrgia
und Ratio. Studien zu Berengar la presncia real a partir dun la liturgie, Descle and Cie, di- Tipografa la Acadmica de Serra eucarstica en el monasterio de
von Tours, O. Harrassowitz, Wi- corpus teric emergent, del qual teurs, Tournai, 1965. De no fa Hermanos y Rusell, Barcelona, Pedralbes. Siglos XIV y XVI,
esbaden, 1990. Tot i les mesures sobresurten les teories dels ms il- gaire temps, tamb E. Palazzo, 1916; R. Aragn Fernndez, Archivo Ibero-Americano. Revis-
endegades per lEsglsia per tal lustres escolstics com sant Toms Liturgie et societ au Moyen Age, La festividad del Corpus Christi ta trimestral de estudios histricos,
dacabar amb les vies heterodo- dAquino, a qui, per exemple, la Aubier, Mayenne, 2000. En re- en Barcelona, Librera y Tipogra- 40: 157, 1980, 115-1222.
xes que es multiplicaven arreu tradici el convertir en lautor de laci amb prctiques concretes, fa catlica pontificia, Barcelona,
dEuropa, els corrents hertics se la nova litrgia de la festa de Jess destaquem V. L. Kennedy, The 1925; A. Duran Sanpere, La fi- 8. Un dels primers casos penin-
succeiran fins als segles finals del Sagramentat. Ser tamb en els moment of Consecration and the esta del Corpus, Ediciones Aym, sulars coneguts es document
mn medieval. En sn una prova segles del gtic quan se succeiran Elevation of the Host, Medieval Barcelona, 1943; J. Lladonosa, lany 1317, moment en qu el
evident, per exemple, les conegu- els snodes eclesistics on es rei- Studies, 6, 1944. Lestudi gene- La eucarista en Lrida, Lerida bisbe Arnalt de Barbazn fun-
des teories de J. Hus i Wyclif. En vindicar el paper de leucaristia i ral de ladoraci de lhstia als Artis, Lleida, 1964; G. Llompart, da una confraria a la catedral de
relaci amb la causa hussita, ens del seu dogma principal. Els can- segles del gtic s tractat en el La fiesta del Corpus Christi y Pamplona amb finalitats benfi-
remet a estudis anteriors O. Ma- vis litrgics tendiran a mostrar la clssic dE. Dumoutet, Le Dsir representaciones religiosas en ques i devotes relacionades amb
rin, Hus et leucharistie: notes sacralitat de les santes espcies i, de voir lHostie et les origines de Barcelona y Mallorca (siglos xiv- leucaristia. Lexpansi es con-
sur la critique hussite et la Stella ja des del mn carolingi, es mul- la dvotion au Saint Sacrament, xviii), Analecta Sacra Tarraco- sidera rpida, ja que, en un lap-
clericorum, Z. V. David, D. R. tipliquen els gestos i les oracions: Beauchesne, Pars, 1926. Un in- nensia, XXXIX, 1966, p. 25-45; R. se de temps redut, sen detecta
Holeton (eds.), The Bohemian sincrementen les genuflexions, els teressant estudi sobre la devoci Mir, La celebraci de Corpus lexistncia daltres en localitats
Reformation and Religious Prac- sculs, les inclinacions... En un popular vers lhstia el devem a a Trrega entre els segles xv i prximes com ara Tudela o Es-
tice, vol. 3. Papers from the xixth decret institut per Od de Su- J. Baucells Reig, Vivencia eu- inicis del xvii, Urtx, 9, 1996, p. tella. S. de Silva Verstegui, La
World Congress of the Czechos- lly bisbe de Pars datat entre carstica y corriente popular en 163-201; R. Mir Baldrich, La miniatura medieval en Navarra,
lovak Society of Arts and Scien- 1209 i 1215, shi detecta lorigen de los siglos xiii y xiv: ver a Dios, process de Corpus i els entreme- Gobierno de Navarra, Pamplona,
ces, Bratislava, 1998, Academy of lelevaci de lhstia consagrada, A. Hevia Ballina, Religiosidad sos. Cervera, segles xiv-xix, Cu- 1988, p. 79.
108 LOCVS AMNVS 8, 2005-2006
9. A. Llorens Sol, Solsona
i el Solsons en la histria de
Catalunya, vol. ii, Editorial Vir-
gili & Pags, Lleida,1987, p. 196.
10. Un dels primers casos cone-
guts s el de la capella del Corpus
Christi de la seu de Mallorca, la
qual, de forma provisional, fou
installada a la zona de la capa-
lera el 1328, fins que, dos anys
ms tard, sempla de forma
definitiva en una capella de la
seu. Aquest escenari havia danar
presidit per un retaule didnti-
ca dedicaci que sencarreg al
pintor Joan Loert i que no ha
arribat als nostres dies. J. Sastre,
El primer libro de fbrica y
sacrista de la Seo de Mallorca
(1327-1345), Boletn de la So-
ciedad Arqueolgica Luliana, 43,
1987, p. 48. La notcia la recull
F. Espaol Bertran, Guillem
Seguer de Montblanc. Un mes-
tre trescentista escultor, pintor i
arquitecte, Consell Comarcal de
la Conca de Barber, Montblanc,
1994, p. 114. Anteriorment, sen-
se constncia de retaules anlegs,
tenim documentades daltres ca-
pelles com la De Corpore Christi
de la seu valentina, la qual ser
seguida per molts ms exemples,
com ara la de Llria de 1324.
A. Alejos Moran, Arte, eu-
carista..., op. cit., 1974, p. 291.
Per la seva significaci, tampoc
no volem deixar de mencionar
un dels casos publicats i ms
explicits del Principat, el qual
versa sobre lerecci duna cape-
lla del Santssim a la catedral de
Tarragona. El 17 de setembre de
1330 el patriarca Joan dArag
conced la llicncia al paborde
Gerard de Rocabert i la seva
germana Gerarda, bo i donant
llum verda a la seva construcci.
El 23 del mateix mes es firm el
comproms de realitzar la capella
i dotar-la de manera convenient.
La dotaci era de quatre-cents
sous barcelonesos i comprenia
una llntia que havia de cremar
contnuament en lesmentada
capella, a ms de lassignaci ne-
cessria per tal que un sacerdot
hi celebrs missa diriament. A
ms, es dot especialment el dia
de la festa del Corpus, ordenant
que en el jorn de la festa es
donessin espelmes als canonges,
beneficiats i assistents a la pro-
cess per dirigir-se vers la cape-
lla i fer-hi all una estaci, resar
loraci prpia del dia i cantar
un motet. A. Toms vila, El
culto y la liturgia en la cate-
dral de Tarragona (1300-1700),
Instituto de Estudios Tarraco-
nenses Ramon Berenguer IV,
Tarragona, 1963, p. 143. Creiem
que la notcia en si s prou ge-
nerosa en detalls que ens acosten
al context devot de lesdeveni-
ment. Documentem, a ms, mul-
titud de beneficis semblants que
constitueixen el punt de partida
de la construcci dels corres-
ponents espais, tal com passa,
per exemple, a la parroquial de
Sant Miquel de Cardona. A. Ga-
lera Pedrosa, Fundacions de
beneficis eclesistics en lesglsia
parroquial de Sant Miquel de
Cardona entre els anys 1310-
1411, Analecta Sacra Tarraco-
Figura 1.
Retaule del Corpus Christi de Vilafermosa (esglsia parroquial).
Foto: Institut Amatller dArt Hispnic-Arxiu Mas.
nensia, 67/1, 1994, p. 361. Tamb
podem conixer el cas barcelon
grcies als esforos de C. Borau
Morell, El sistema beneficial
en la Barcelona del segle xiv.
La conjunci de la religiositat,
leconomia i lart, Anuario de
Estudios Medievales, 28, 1998, p.
709-728; C. Borau Morell, Els
promotors de capelles i retaules a
la Barcelona del segle xiv, Fun-
daci Noguera, Barcelona, 2003.
11. A la Corona dArag co-
neixem dos retaules dedicats al
Corpus Christi procedents duna
capella homnima del cenobi
cistercenc femen de Vallbona
de les Monges, avui conservats
al Museu Nacional dArt de
Catalunya. Lestudi exhaustiu de
la iconografia de les peces sha
tractat bsicament, deixant de
banda aproximacions anteriors,
a F. Espaol Bertran, Guillem
Seguer ..., op. cit., 1994, p. 99-116;
M. L. Melero Moneo, Euca-
rista y polmica antisemita en
el retablo y frontal de Vallbona
de les Monges, Locus Amoenus,
6, 2002-2003, p. 21-40. La bibli-
ografia completa de les peces la
trobem continguda tamb a M.
L. Melero Moneo, La pintu-
ra sobre tabla del gtico lineal.
Frontales, laterales de altar y los
retablos en el reino de Mallorca y
los condados catalanes, Memoria
Artium 3, Bellaterra, Barcelona,
Girona, Lleida, 2005, p. 176-184
i P. Rodrguez Barral, Euca-
rista y antisemitismo en la pls-
tica gtica hispana, Boletn del
Museo e Instituto Camn Aznar,
XCVII, 2006, p. 279-348. Daltra
banda, en el present article pre-
tenem demostrar la dedicaci al
Corpus Christi del retaule euca-
rstic de Vilafermosa. El corpus
pictric de retaules dedicats al
Cos de Crist tal vegada podria
completar-se a partir de dos re-
taules de dedicaci compartida i
que tradicionalment shan posat
en el mateix grup. Ens referim a
lanomenat frontal de Queralbs i
la predella del retaule provinent
de Santa Maria de Sixena, tots
dos conservats al MNAC. Refe-
rent al primer, vegeu J. Gudiol
Ricart, S. Alcolea Blanch,
Pintura gtica catalana, Editorial
Polgrafa, Barcelona, 1986, p. 170,
cat. 186; P. Rodrguez Barral,
Eucarista y antisemitismo, op.
cit., 2006, p. 309 i s., i per al segon,
J. Gudiol, Pintura medieval en
Aragn, Institucin Fernando
el Catlico, Saragossa, 1971, p.
189-192, fig. 101-104; R. Alcoy
Pedrs, Taller dels germans
Serra. Retaule de Sixena, Prefi-
guraci del Museu Nacional dArt
de Catalunya, Museu Nacional
dArt de Catalunya, Barcelona,
1992, p. 241-244 i P. Rodrguez
Barral, Eucarista y antisemi-
tismo..., op. cit., 2006, p. 302
i s. Si fins aqu hem exposat els
retaules conservats, hem de tenir
en compte les disposicions nota-
rials que ens remeten a lexecuci
de retaules de Jess sagramentat
que, per mala fortuna, no ens han
arribat, les quals deixen intuir
una realitat molt ms rica. A tall
dexemple, coneixem lacta den-
trega signada entre el pintor Joan
Csar Fav Monllau
Maria fundada amb el llegat de Bernat de Vilar,
senyor de Llanera, lany 1331. Malgrat que no es
coneix el moment en qu sestabl lagrupaci, la
darrera data proposada podria deixar intuir uns
orgens relativament prxims a linici del culte al
Corpus i laparici de les seves primeres congre-
gacions9.
Aquesta notcia ens permet, alhora, parlar dels
escenaris que shabilitaren a partir de la inclusi de
la festa del Santssim en el calendari litrgic. Ens
referim a les capelles dedicades al Corpus Christi,
les quals, a part de servir com a nucli de reuni
de la confraria tret que es deguin a la promoci
privada i llurs activitats devotes, actuarien com
a receptacles dobres dart moble10. Aquests espais,
seguint els mecanismes de lpoca, seran adaptats al
culte amb la dotaci de tots els estris necessaris per
a la litrgia, dentre els quals hem de destacar, sense
que en sigui una premissa obligatria per s prou
habitual, lelaboraci del corresponent retaule del
Cos de Crist11. Hem construt, per tant, lescenari
devot que ha dalbergar i donar sentit als nounats
retaules dedicats al Corpus Christi, sobre els quals
podem avanar que la seva finalitat ltima persegui-
r lexaltaci del dogma de la presncia real, a partir
dun repertori temtic prou homogeni.
Que la nova solemnitat tingu una forta reper-
cussi en el mn artstic del mn gtic no s una
premissa nova. Ara b, sha tendit a estudiar la
imbricaci daquest procs ideolgic en diferents
disciplines artstiques, sense que shagi analitzat,
Mates i Sibilla, vdua de Raimon cia, 1978, p. 248-250. El protocol
de Blanes, dun retaule del Cor- de Bernardo Estells, de lArxiu
pus Christi en data del 5 de febrer General del Regne de Valncia,
de 1423, tal com ho disposava atesta que Antonio Prez, pin-
el testament del marit. J. Madu- tor de la ciutat, es compromet a
rell Marimn, El pintor Llus pintar un retaule amb la histria
Borrass. Su vida, su tiempo, sus del Corpus i, segons el protocol
seguidores, su historia, Anales de Juan Garca, del mateix arxiu,
y Boletn de los Museos de Arte podem intuir una obra semblant
de Barcelona, VIII, 1950, p. 323. realitzada per Lloren Reixach
Ms interessant s el contracte i per tal dutilitzar-se en loctava
la primera paga que el 25 de juliol de la festa. En darrer lloc, pel que
de 1402 sestableix entre Lloren afecta els retaules escultrics, la
Saragossa i Bernat Piquer, de la Dra. Espanyol ha tret a la llum el
confraria del Cors preios de Jhu que podria conformar un retaule
Xpst de la vila dOnda, per tal eucarstic i que actualment es tro-
de gestionar lelaboraci del re- baria fragmentriament encastat
taule eucarstic per a la capella en els murs de la parroquial cas-
homnima de la parroquial. Shi tellonenca de Sant Mateu (Baix
especifica lobligaci de realitzar Maestrat). F. Espaol Bertran,
les histries de la passi al ban- Guillem Seguer..., op. cit., 1994,
cal, fet excepcionalment interes- p. 104; F. Espaol Bertran,
sant per la semblana que degu 409. Atribuble al Mestre de
tenir en relaci amb el retaule Sant Mateu. Imago Pietatis.
de Vilafermosa, ja que, segons Compartiment dun bancal de
sembla, lelaboraci de la pea retaule, F. Espaol Bertran,
degu fer-se des del mateix ta- J. Yarza Luaces (dirs.), Fons del
ller, tal com afirma el professor Museu Frederic Mars/1. Cat-
Jos i Pitarch. A. Jos Pitarch, leg descultura i pintura medie-
Llorens Saragossa y los orgenes vals, Ajuntament de Barcelona,
de la pintura medieval en Valen- Barcelona, 1991, p. 145 i s.
cia, DArt, 5, 1979, p. 23. Moltes
ms notcies sexhumaren en el 12. El darrer pagament del re-
territori valenci de la m dA. taule fou publicat per L. Cerve-
Alejos Morn, La eucarista r Gomis, Pintores valentinos:
en el arte valenciano, Institucin su cronologa y documentacin
Alfonso el Magnnimo, Valn- (apndice), Archivo de Arte Va-
El retaule eucarstic de Vilafermosa i la iconografia del Corpus Christi a la Corona dArag LOCVS AMNVS 8, 2005-2006 109

de forma global, la repercussi en una iconografia de banda el conegut retaule de Santa Caterina D. Rico Camps, Imgenes y
promotores en el arte medie-
genuna plasmada en el retaule gtic de la Corona dAlexandria, de Joan Reixach, documentat lany val. Miscelnea en homenaje a
catalano-aragonesa, tant el pictric com lescultric. 1448, en qu es liquida lencrrec12, es localitzen Joaqun Yarza Luaces, Univer-
sitat Autnoma de Barcelona,
La nostra intenci s dedicar-nos a lestudi del retau- dos exponents amb advocaci a la sagrada forma i Bellaterra, 2001, p. 563-574.
le eucarstic emplaat en una de les capelles laterals als sants diaques sant Lloren i sant Esteve, respec-
15. La unitat de taller accep-
del costat de lepstola de lesglsia parroquial de tivament13. A ms de les obres susdites, tamb hi tada en els nostres dies no ha
Vilafermosa, a la comarca de lAlt Millars (Castell ha tres taules emplaades a la sagristia del temple, estat un argument unnime des
dels primers estudis. Aix, en un
de la Plana). Especialment, centrarem la nostra les quals deurien correspondre a una malaurada dels primers treballs coneguts,
atenci a analitzar la seva iconografia, tot posant-la pintura sobre taula de temtica escatolgica, i sis el metge de la vila, Emiliano
Benages, noms vinculava es-
en relaci amb els exponents didntica advocaci dadvocaci mariana que, den el 2005, shan tilsticament el retaule eucars-
de la Corona dArag. Per tal dacomplir el nostre engalzat a manera de retaule major improvisat en tic i lhagiogrfic. E. Benages,
Lermita de San Bartolom de
propsit inicial i incidir en la comprensi global del el presbiteri de la parrquia14. Villahermosa, Boletn de la
significat del conjunt, creiem imprescindible, a ms, Si b el carcter del present escrit no contempla Sociedad Castellonense de Cul-
tura, IX, 1928. Post hi afeg el
situar la pea en el seu propi context devot. s a dir, tractar les qestions formals i estilstiques, creiem retocat retaule mari, CH. R.
interpretar lobra com un dels fruits resultants de la que s necessari remarcar una incontestable unitat Post, A history of ..., op. cit., vol.
iii, 1930, p. 124 i s., abans que
recepci del culte al Corpus Christi durant els segles de taller per a les quatre peces de Vilafermosa en Leandro de Saralegui inclogus
del gtic i la consegent necessitat de crear ex novo el marc de la pintura italianitzant valenciana15. en aquest repertori les tres taules
de temtica escatolgica. L. de
tota una infraestructura artstica per satisfer les Especialment, amb lapndix valenci influt de Saralegui, La pintura valenci-
noves necessitats litrgiques i devocionals. manera directa pels esquemes de la pintura catala- ana medieval, Archivo de Arte
Valenciano, 1935, p. 26.
na, codificats, alhora que sintetitzats de la tradici
pictrica anterior, per les obres que shan relacio-
16. Lestudi ms exhaustiu de
El retaule del Corpus nat amb lobrador barcelon dels germans Serra16. la pintura darrel italiana al Pas
Hi ha una infinitat de recursos en el grup dobra Valenci es deu, encara avui dia, a
Christi de Vilafermosa referit, tant formals com iconogrfics, que poden
la recerca feta per Slvia Llonch.
S. Llonch Pausas, Pintura ita-
vincular-se a les pautes de les pintures de lrbita logtica valenciana, Anales y
Boletn de los Museos de Arte de
En lactualitat, la parroquial setcentista de dels pintors esmentats. Aquest fet, precisament, Barcelona, XVIII, 1967-1968; S.
Vilafermosa custodia en el seu si un important ha estat decisiu per reclamar diverses paternitats Llonch Pausas, Pintura italo-
gtica valenciana, tesi de llicen-
corpus pictric pertanyent al gtic valenci, con- al retaule, les quals oscillen principalment entre ciatura, Universitat Autnoma
format per tres retaules conservats gaireb intactes el taller de lannim Mestre de Vilafermosa o les de Barcelona, Bellaterra, 1973.
En aquests estudis queda total-
i per nou taules soltes que sembla que responen figures de Francesc Serra II i Lloren Saragossa. ment assentada la teoria de la
a dues peces originriament distintes. Deixant Actualment, el corrent majoritari, dacord amb irradiaci de la pintura italianit-
zant catalana al Pas Valenci,
de la mateixa forma que succe-
eix en determinats manuscrits
illuminats de la segona meitat
del segle xiv, a grans trets. A.
lenciano, 1972, p. 44-57. Dentre del dissortat retaule escatolgic, rads. De dalt a baix, el carrer ha justificat els temes de lantic Villalba Dvalos, La mini-
els darrers estudis de la pea, i noms arribessin fins als nos- lateral esquerre mostrava la na- testament en relaci amb ladvo- atura valenciana en los siglos
que ens remet a la bibliografia tres dies tres taules soltes amb tivitat, lepifania i la presentaci caci al Sant Esperit inexistent xiv y xv, Institucin Alfonso
anterior, J. Gmez Frechina, lentrada dels justos a la glria, de Crist al temple, tot resseguint a Vilafermosa. Bsicament, J. el Magnnimo, Valncia, 1964.
Retablo de Santa Catalina Mr- la resurrecci dels morts i el el fil narratiu al carrer lateral Yarza Luaces, Els retaules g- Se sap que aquesta influncia
tir. Joan Reixach (documentado compartiment central, de di- dret amb la resurrecci, la dor- tics de la Seu de Manresa, Angle no solament es detecta en al-
de 1431 a 1486), F. Benito Do- mensions ms grans, presidit pel mici de la Verge i la pentecos- Editorial, Manresa, 1993 i A. tres territoris de la confederaci,
mnech, J. Gmez Frechina Crist de la segona vinguda. Les ta. Actualment, daquest darrer Orriols Alsina, La pintura sin que tamb es pot rastrejar
(eds.), La clave flamenca en los escenes descrites ens permeten, noms sen conserven sis taules. gtica a la seu, E. Castells en indrets que sobrepassen les
primitivos valencianos, Museo a ms, insinuar lexistncia duna Nhan estat desvinculades des Rufas, J. Badia Guitart (dir. seves fronteres. En relaci amb
de Bellas Artes de Valencia, Va- quarta taula amb la represen- de la guerra civil les taules de la i coord.), Manresa Medieval. els dos casos, i a manera dexem-
lncia, 2001, p. 202-207. taci de linfern que es contra- nativitat i la resurrecci de Crist, Histria, art i cultura a lEdat ples significatius, citem dos ar-
posaria a la taula dels justos, les quals shan pogut conixer Mitjana, Amics de lArt Rom- ticles que prolonguen el model,
13. Cal advertir que la histori- tal com succeeix en les obres a travs de fotografies antigues. nic del Bages, Manresa, 2001, p. de forma directa o indirecta, als
ografia dedicada a les peces de de temtica semblant contingu- Desprs dhaver atribut actu- 105-133. Reiterem que s ms territoris dArag i Navarra. M.
Vilafermosa s prou desigual. Al des en lestudi de P. Rodrguez alment cada taula al seu retaule usual incloure aquest tema en un T. Ainaga Andrs, J. Criado
marge de lobra de Reixach, el Barral, La imagen de la justicia dorigen, shan superat tota una conjunt escatolgic en el qual, Mainar, Enrique de Estencop
retaule eucarstic s el que ha divina. La retribucin del com- srie destudis que plantejaven tot i que el Judici Final rau im- (1384-1400) y el trnsito al estilo
tingut ms fortuna bibliogrfica. portamiento humano en el ms hiptesis prou inversemblants. plcit en la visi apocalptica, es internacional en la pintura gtica
Noms un estudi monogrfic fa all en el arte medieval de la Per exemple, Post pensava que representen el premi dels justos aragonesa: el Retablo de Nues-
referncia al retaule dels sants Corona de Aragn, tesi doctoral la taula de lexpulsi del para- i el cstig de pecadors en un tra Seora de los ngeles, de
Lloren i Esteve, el qual fou rea- indita, Universitat Autnoma ds devia formar part del retaule possible programa de caiguda Longares (Zaragoza), El Ruejo,
litzat amb motiu de la seva res- de Barcelona, Bellaterra, 2003. mari i ho sustentava a partir de i redempci, prxim a unes al- IV, 1998, p. 107-140; M. L. Me-
tauraci. M. G. Prado Heras, Daltra banda, quant al retaule la comparaci amb el retaule del tres formulacions existents, per lero Moneo, El patrimonio
C. Fors Toms, Conservacin mari, segurament atenent les Sant Esperit de Manresa, el qual exemple, en el fams retaule de monumental de Tudela a partir
y restauracin del retablo gtico premisses de lpoca dedicat inclou diversos temes del Gnesi Guimer. Un dels darrers es- del siglo xii: El retablo de Santa
de San Lorenzo y San Esteban als goigs de Maria, hem de resse- que posava en parallel a lescena tudis daquest exponent adre- Catalina de Alejandra y algunas
(f. XIV-p. XV) de la iglesia de guir un itinerari ms complex, ja veterotestamentria de lexpul- at a un aspecte concret de la consideraciones sobre las obras
Villahermosa del Ro, Generali- que loriginal havia estat modifi- si del parads. CH. R. Post, A iconografia de la pea, i que relacionadas con el pintor Juan
tat Valenciana, Valncia, 1997. cat i, a principis del segle passat, history of Spanish painting, vol. glossa la historiografia anteri- Lev, El patrimonio histrico y
seguia una disposici entorn de iii, Harvard University Press, or, es deu a M. Nuet Blanch, medioambiental de Tudela: una
14. La hiptesi que parla de dos la taula central de la Verge de la Cambridge, Massachusetts, Pecadores y castigos en los perspectiva interdisciplinar. Pri-
originals distints per a lamal- Llet que tot seguit exposarem. A 1930, p. 125. Per part nostra, infiernos gticos catalanes. El mer Curso de Verano de Tudela
gama de taules de Vilafermosa sobre, shi situava una taula amb estem en desacord amb aquesta retablo de Ramon de Mur de (10-14 de julio de 2000, Ayunta-
est plenament acceptada i amb el tema de lascensi i, a manera premissa i amb daltres opini- Santa Mara de Guimer, M. miento de Tudela-Universidad
vigncia a lactualitat. Multitud despina, un compartiment amb ons recollides en lobra, ja que L. Melero Moneo, F. Espaol SEK de Segovia, Tudela, 2001, p.
de peripcies van provocar que, lexpulsi dAdam i Eva del Pa- a Manresa lanlisi iconogrfica Bertran, A. Orriols Alsina, 71-92. Especialment p. 85-86).
110 LOCVS AMNVS 8, 2005-2006
17. Saralegui, amb certes reser-
ves, va creure, per raons estils-
tiques, que el pintor Guillem
Ferrer podria amagar-se darrere
el Mestre de Vilafermosa. Uns
documents que relacionaven
Ferrer amb els Serra a Barcelona
entre 1372 i 1379, just abans
dinstallar-se a Morella, lajuda-
ren a configurar aquesta teoria
primignia. L. de Saralegui,
La pintura valenciana...., op.
cit., 1935, p. 40. Aquesta hip-
tesi est totalment desfasada en
lactualitat i sembla ms evident
relacionar el personatge amb
un gran nombre dencrrecs
localitzats en un radi prxim a
Morella. Per a lactual catleg de
Ferrer, A. Jos Pitarch, Mo-
rella centro de pintura: siglos
xiv y xv, La memria dau-
rada. Obradors de Morella s.
XIII-XV, Fundacin Blasco de
Alagn, 2003, p. 140-173. Joan
Ainaud de Lasarte propos la
uni del grup dobra alineat en-
torn de les peces de Vilafermosa
i el contingent representat per la
Verge de Torroella de Montgr,
conservada actualment a la Fun-
daci Francisco Godia. Lautor
de les obres seria Francesc Serra
II, fill i nebot dels artfexs ca-
talans, el qual, per problemes
professionals, fou desterrat de
Barcelona a Valncia, on el tro-
bem documentat fins a 1396.
J. Ainaud de Lasarte, Pittura
spagnola de periodo romanico
a El Greco, Instituto Italiano
dArti Grafiche, Brgam, 1964,
p. 45. Slvia Llonch, per la se-
va part, don suport a aquesta
hiptesi valent-se duna notcia
publicada per Cerver i Gomis,
la qual vinculava Francesc Ser-
ra II amb la Baronia dArens
(jurisdicci a qu va pertnyer
Vilafermosa). Segons lesmen-
tada notcia, el 8 de desembre
de 1379 el pintor actuaria com a
testimoni en un litigi per part del
batlle de la baronia, fet que ha
portat a pensar que per aquells
anys el mestre podria estar co-
menant alguns dels encrrecs
que es conserven en lactualitat.
Especialment, S. Llonch Pau-
sas, Pintura italogtica..., op.
cit., 1973, p. 133-134. Des de
comenaments dels anys vui-
tanta, el professor Jos i Pitarch,
donant un gir copernic, atri-
bu la producci que ens ocu-
pa al pintor Lloren Saragossa,
desprs de desvincular aquest
destacat artfex del retaule de
Xrica, que consider ms tar-
d. Daquesta forma, anull
les antigues teories de Prez
Martn, seguides, ms tard, per
Hriard Dubreuil. J. M. Prez
Martn, El retablo de la er-
mita de San Roque, Archivo
espaol de arte y arqueologa,
X, 1934, p. 27-50; M. Hriard
Dubreuil, Le gotique Va-
lence, I, LOeil, 234-235, 1975,
p. 12-19 i 66; i M. Hariard
Dubreuil, Valencia y el Gtico
Internacional, vol. i, Instituci
Alfons el Magnnim, Valncia,
1987. El pintor de Carinyena
es formaria amb anterioritat a
1363 a Barcelona, on coneixeria
de manera prxima les primeres
realitzacions del taller del Serra,
Csar Fav Monllau
les teories del professor Jos i Pirtarch, sembla queda rematat per una predella que disposa, de
que atribueix el retaule del sagrament al grup manera usual, el bust de diverses santedats entorn
dobra adscrita al mestre de Carinyena, sense de la representaci central del bar dels dolors
que la complicada situaci de la pintura valen- derivat de les visions de Sant Gregori20. De dreta
ciana ens permeti sortir de les argumentacions a esquerra, hi trobem sant Pere, santa rsula,
conjecturals17. Aquesta teoria ens alerta, a ms, santa Brbara, santa Caterina dAlexandria i, des
sobre la cronologia del conjunt, que, grosso modo, de lexterior del costat oposat, sant Pau, santa
sencabeix en el darrer quart del segle xiv o en els Elena, santa Ceclia i santa Llcia. Totes sn san-
primers anys de la centria segent, atenent les tedats universals dintre limaginari piets de la
dates del trasllat de Saragossa a Valncia i la seva baixa edat mitjana, representades dacord amb la
desaparici. tradici preestablerta i sense cap especificitat en el
El retaule eucarstic de Vilafermosa es disposa terreny iconogrfic21.
seguint el format tpic que comencen a adoptar El retaule subic en la parroquial castellonen-
els retaules aproximadament vers la meitat de la ca desprs de tota una srie danades i vingudes a
catorzena centria, moment en qu es percep una lermita de Sant Bartomeu de la poblaci. Sabem
tendncia a abandonar el format apasat que havia que, des de 1945, es munt a laltar major de la
imperat fins aleshores (figura 1)18. Lestructura del parrquia a manera de trptic, juntament amb els
retaule sestipula amb tres carrers i tres pisos. Al altres dos retaules dedicats als Goigs de la Verge
voltant del carrer central, conformat per una taula i als sants diaques, i que fins al retorn definitiu a
de ms altura i longitud, amb el tema iconogrfic lesglsia estigu albergada durant uns anys inde-
del Sant Sopar, i ltic amb lhabitual representa- terminats a lermita, lloc don ben segur ja devia
ci del calvari, shi disposen la resta de comparti- provenir fins al muntatge com a trptic22. El seu
ments amb un nexe iconogrfic com que respon origen sens presenta com una incgnita difcil de
a lexaltaci de la sagrada forma. Si, a primer cop salvar, encara que es pot dissenyar una hiptesi
dull, no sembla que hi hagi cap ordre de lectura fora plausible al respecte grcies a larticulaci
estipulat, la pea mostra una correspondncia de tot un entrellat de notcies disperses. A partir
evident entre els laterals externs drets i esquerres. duna visita pastoral a Vilafermosa lany 1782,
Els temes representats en cada un dels pisos sn sabem que en aquell moment, a causa de les obres
lanunciaci i la nativitat, lelevaci de la sagrada de la nova parroquial setcentista en construcci,
forma i la process del Corpus Christi i, en dar- shavien traslladat la majoria de peces dart moble
rer lloc, la representaci del miracle eucarstic de a lermita, sense que encara hi constessin reubicats
Billettes, tamb denominat el miracle del jueu de ni el retaule mari ni el de tema eucarstic. La
Pars de 1290, el qual es disposa a manera de fris notcia del trasllat del retaule dels sants diaques
continu en els laterals del pis inferior19. El conjunt ens permet fer extensiu el procediment, en dates
i moriria, probablement vers el 24-31, i 255 per a la bibliografia cartada dacord amb els paral- 21. Creiem necessari constatar,
1406, tot deixant nombrosos de les peces de lartfex que van lelismes que es poden establir per, que les representacions
encrrecs realitzats per als di- participar en lexposici. amb idntiques composicions de santa Ceclia i santa Elena
ferents estats de la confederaci. que mostren la process del del bancal del retaule van estar
Se sap que Saragossa sestabliria, 18. J. Berg Sobr, Behind the Sant Sagrament, les quals es tro- clarament repintades en temps
a petici del Consell Municipal, altar table: the development of ben als retaules de Vallbona i al posteriors. Ja es t constncia
a Valncia lany 1374, on fix el the painted retable in Spain, frontal de Queralbs, si atenem daquesta intervenci quan,
seu taller i, segons sha afirmat, 1350-1500, University of Mis- els exemples pictrics conser- lany 1952, el retaule que ens
don el tret de sortida de la souri Press, Columbia, 1989, vats. En aquests darrers anys, ocupa viatj a Barcelona per par-
producci pictrica de lescola p. 23. lestudi iconogrfic ms notori ticipar en lexposici dart euca-
valenciana. A. Jos Pitarch, del retaule retorna als preceptes rstic que se celebr amb motiu
Llorens Saragossa..., op. cit., 19. La identificaci de les esce- de Llonch, N. Blaya Estrada, del XXXV Congrs Eucarstic
1979 i A. Jos Pitarch, Llo- nes fou realitzada en la fitxa de Devocin eucarstica y anti- Internacional celebrat a la ciutat
rens Saragossa y los orgenes catleg de la tesi de llicenciatura semitismo en el retablo de la comtal. L. Monreal Tejada,
de la pintura medieval en Va- de S. Llonch: S. Llonch Pausas, eucarista de Villahermosa del Exposicin nacional del arte eu-
lencia, DArt, 6 i 7, 1981. La Pintura italogtica..., op. cit., Ro, Cristianismo y culturas. carstico antiguo: catlogo-gua,
teoria del Dr. Pitarch ha es- 1973, p. 175 i s. La informaci Problemtica de inculturacin Barcelona, 1952. El que s que
tat recuperada recentment a F. ha estat recollida per Pasqual del mensaje cristiano. Actas sabem s que el retaule conserv
Gmez Frechina, El retablo Medall, el qual va veure ms del VIII Simposio de Teologa la polsera original fins a la inte-
de San Martn, Santa rsula y adient identificar lescena de la Histrica, 1995, p. 519-531; C. graci de la pea a meitats de la
San Antonio abad: Museo de process del Corpus amb el se- Fav Monllau, El naixement centria passada, amb motiu de
Bellas Artes de Valencia, Con- guici que continuaria diverses i la difusi..., op. cit., 2005 i P. la integraci del retaule en un
selleria de Cultura, Educaci i versions del miracle del jueu de Rodrguez Barral, Eucaris- trptic a laltar major de la parro-
Esport, Valncia, 2004, p. 21 i s. Pars, realitzat per tal dadorar ta y antisemitismo., op. cit., quial de la vila i que exposarem a
Agraeixo al Dr. R. Cornudella lhstia miraculosa. P. Medall 2006, p. 312 i s. continuaci. S. Llonch Pausas,
haver-me proporcionat la infor- Benages, Monografa histrico- Pintura italogtica..., op. cit.,
maci; i ltimament, F. Benito artstica de Villahermosa del 20. La iconografia del bar dels 1973. p. 175.
Domnech, J. Gmez Fre- Ro, Imprenta Ncher, Valn- dolors sanalitza bsicament a
china, La memoria recobrada. cia, 1985, p. 174-176. Pensem E. M. Vetter, Iconografia del 22. S. Llonch, Pintura ita-
Pintura valenciana recuperada que aquesta proposta, a part Varn de Dolores, Archivo logtica..., op. cit., p. 179-181.
de los siglos xiv-xvi, Generalitat dincidir en un ordre de lectu- Espaol de Arte, 141-144, p. Lestada a lermita es constata a
Valenciana, Valncia, 2005, p. ra inversemblant, pot ser des- 197-231. partir de les notcies de Medall.
El retaule eucarstic de Vilafermosa i la iconografia del Corpus Christi a la Corona dArag LOCVS AMNVS 8, 2005-2006 111

prximes, als altres dos conjunts que arribaren ni en el camp del manuscrit il-
luminat ni en el de les pintures
finalment a lermita i que devien procedir de la sobre taula conservades, de la
parrquia23. Aquesta idea ja lhavia apuntat Slvia collocaci dun personatge laic
disposat en un espai privilegiat,
Llonch anys enrere, en relacionar els retaules separat dels fidels assistents a
medievals amb els onze beneficis que tenia lan- la celebraci, tot mostrant la
seva devoci al santssim. En els
tic temple de la vila24. Seguint la lnia, Medall i manuscrits illuminats, lescena
Benages aventurava ms tard que el retaule hagi- tingu una forta presncia, entre
daltres casos, en la decoraci
ogrfic devia provenir de la capella homnima de de la solemnitat del Corpus en
la parrquia de Vilafermosa, mentre que el retaule el missal, tal com ha estudiat
M. Rubin, Corpus Christi..., op.
de leucaristia deuria moblar, antigament, laltar cit., 1991, p. 196 i s., i sobre
de Santa Maria25. Per la nostra part, i dacord amb els exemples sobre taula, la ma-
joria dels quals estan vinculats
les transaccions artstiques dantigues obres medie- amb ladvocaci a Sant Miquel
vals de centres rellevants a uns altres de secunda- i la difusi en la creena al pur-
gatori, vegeu els estudis de P.
ris motivades principalment pel canvi de gust o Rodrguez Barral, La imagen
lenvelliment, creiem plausible pensar que, en la de la justicia divina..., op. cit.,
2003, p. 379-380; P. Rodrguez
construcci de lactual parroquial al segle xviii, es Barral, Purgatorio y culto a
considers impropi continuar mantenint aquestes los santos en la plstica catalana
bajomedieval, Locus Amoenus,
peces en el nou edifici i es decids traslladar-les a 7, 2004, p. 35-51.
un temple prxim dintre els lmits de la dicesi,
28. Sha estudiat la represen-
com ara lermita de Sant Bartomeu. Ja hem com- taci del donant en lart me-
provat que no ser el primer cop en qu lermita dieval a J. Yarza Luaces, El
retrato medieval: la presencia
actuar de magatzem per a les peces. Lesmentada del donante, El retrato en el
hiptesi, a ms de sintonitzar perfectament amb Museo del Prado, Museo del
Prado, Madrid, 1994, p. 67-97,
els documents, pot relacionar-se amb diverses estudi on es constata, grosso
notcies que, de forma accidental, recullen lexis- modo, que en els regnes his-
pans el retrat vera no sembla
tncia dun retaule dedicat al Corpus Christi a que hi aparegui fins ben entrat
lantiga parroquial, el qual, amb tota probabilitat, el segle xv, pel que afecta la
Figura 2. pintura. La representaci del
podria identificar-se amb lexponent eucarstic Retaule del Corpus Christi de Vilafermosa (esglsia parroquial). Sant promotor de la pea entronca-
que ens ocupa26. Lestudi de la iconografia de la Sopar. Foto: Institut Amatller dArt Hispnic-Arxiu Mas. ria de ple en la devoci, alhora
que tamb apellaria a lafir-
pea intentar confirmar-ho. maci social del comitent i el
Tampoc no sabem res sobre les qestions seu llinatge. Les motivacions
que porten a lencrrec artstic
de patronatge que envolten lobra, encara que han estat perfectament exposa-
pensem que, de la iconografia del retaule, sen des per J. Molina Figueras,
Arte, devocin y poder en la
poden derivar algunes dades gens menyspreables. pintura tardogtica catalana,
De lescena de lelevaci de la sagrada forma, Universidad de Murcia, Mrcia,
1999. Pel que fa a les diverses
emplaada en el registre intermedi del carrer aproximacions a la comitncia
lateral dret, ens en crida notablement latenci la medieval, remetem a J. Yarza
Luaces, Clientes, promotores
collocaci dun personatge laic, agenollat amb y meceneas en el arte medieval
actitud pietosa vers la sagrada forma, que apa- P. Medall Benages, Monogra- 26. Segons les opinions contin- hispano, Patronos, promotores,
fia histrico-artstica..., op. cit., gudes en les primeres aproxi- mecenas y clientes. VII Congre-
reix situat a la zona del presbiteri. En un primer 1985. p. 143 i s. macions de Post, CH. R. Post, so Espaol de Historia del Arte.
moment, i dacord amb la recurrncia del taller a A history of..., op. cit., vol. iii, Actas Mesa I, Mrcia, 1988, p.
23. P. Medall Benages, Mo- 1930, p. 124-125, Ricardo Car- 15-47; F. Espaol Bertran,
les composicions simtriques, no vrem incidir en nografia histrico-artstica..., op. reras i Emiliano Benages ator- Clients i promotors en el gtic
aquesta qesti, per, en el moment de comparar cit, 1985, p. 139. garen les taules de temtica es- catal, Catalunya Medieval,
catolgica i mariana trobades a Barcelona, 1992, p. 217-247;
lescena de lelevaci amb unes altres mostres de 24. S. Llonch Pausas, Pintura lermita de Sant Bartomeu a un C. Borau Morell, Els pro-
la Corona, vam veure que en el cas de Vilafermosa italogtica..., op. cit., 1973, p. antic retaule dedicat al Cos de motors de capelles..., op. cit.,
172. La idea de lautora entron- Crist, mentre que ell insinuava 2003. Tamb ens semblen molt
era singular27. Considerem aquesta unicitat en cava en antigues formulacions identificar-lo amb el retaule del tils, en relaci amb lencrrec
interpretar el personatge destacat en clau de retrat apuntades per Carlos Sarthou Sant Sagrament. Les idees de collectiu, els arguments de J.
Carreras, en les quals, malgrat el linvestigador nord-americ no Molina Figueras, De la reli-
genric del promotor del moble, tal com shavia poc coneixement del passat me- han tingut ress posterior. Aix, gin de obras al gusto esttico.
practicat en aquestes dates. Ens acostem, aix, al dieval de la vila, relacionaven els Medall, en relaci amb una taula La promocin colectiva de reta-
retaules de Vilafermosa amb la que anomena Pantocrtor i blos pictricos en la Barcelona
camp de la promoci privada, dada que, daltra volada econmica de la poblaci que actualment es conserva a la cuatrocentista, Imafronte, 12-
part, es pot compaginar perfectament amb les pertanyent a la Baronia dAre- sagristia de la parroquial, expli- 13, 1998, p. 187-206. Un cas
ns i la nissaga descendent de cava que s lnica dun antic semblat al de Vilafermosa, per
notcies que assenyalen un nombre considerable Blasco Prez de Arens, des de retaule existent a la primitiva exemple, el trobarem en lenig-
de beneficis en la parrquia medieval28. Hem de la conquesta cristiana. C. Sart- parrquia titulat Del Cos pre- mtica escena del baptisme de
hou Carreras, Los retablos cios de Jhesu Xrist. P. Medall Crist del retaule del Sant Espe-
recordar que la prctica de la comitncia privada gticos de Villahermosa, Bo- Benages, Monografa histrico- rit de Manresa, on apareix un
entorn del Sant Sagramenat disposa ja de nom- letn de la sociedad espaola de artstica..., op. cit., 1985, p. 183. personatge no identificat dar-
excusiones, LIII, Madrid, 1945, Creiem, no cal ni dir-ho, que ens rere de Sant Joan Baptista i que
brosos exemples documentats, dentre els quals p. 270-274. sembla ms adient identificar podria atendre la representaci
sobresurt el fams cas de Berenguera dAnglesola aquest antic retaule amb lexpo- del mentor del programa ico-
25. P. Medall Benages, Mo- nent eucarstic que estudiem. nogrfic del conjunt. J. Yarza
i els dos retaules de la capella del Corpus de nografia histrico-artstica..., op. Luaces, Els retaules gtics...,
Vallbona de les Monges. cit., 1985, p. 144. 27. No hem trobat parallels, op. cit., 1993, p. 30-32.
112 LOCVS AMNVS 8, 2005-2006 Csar Fav Monllau

29. La historiografia ha abordat

lanlisi dels temes del retaule a El Sant Sopar i la crucifixi:
partir dobres de sntesi que vin-
culen lart i el sagrament de leu-
caristia. A part de les obres que
memorial i sacrifici
hem anat exposant, ens semblen
indispensables els estudis de M. Desprs de fixar totes aquestes bases inicials, ha
Vloberg, Leucharistie dans
lart, 2 vols, Arthaud, Grenoble, arribat el moment de centrar el nostre discurs
Pars, 1946; M. Trens, La euca- en lanlisi iconogrfica del retaule eucarstic de
rista en el arte espaol, Aym
Editores, Barcelona, 1952; L. Vilafermosa29. El tema protagonista de la pea s
Font, E. Bagu, J. Petit, La el Sant Sopar, que centra la composici, el qual
eucarista. El tema eucarstico
en el arte de Espaa, Seix Bar- ens remet a les fonts canniques, a ms dapor-
ral, Barcelona, 1952. Tamb sha tar determinats matisos codificats temps en
tractat el tema en els compendis
iconogrfics, com el fams re- en la tradici figurativa de lescena (figura 2)30.
cull de L. Rau, Iconographie A linterior duna rica estana darquitectures
de lart chrtien, tome ii, Pres-
ses Universitaires de France, voltils i vius enrajolats, prpia de lart italianit-
Pars, 1957, p. 406 i s. zant de la segona meitat del tres-cents, sobresurt
30. Sha estudiat el cenacle en la figura protagonista de Jesucrist, enaltida com
lart medieval a L. Rau, Ico- a eix de simetria i per les seves dimensions.
nographie..., op. cit., t. ii, 1957,
p. 407 i s.; G. Schiller, Ico- Abillat amb una tnica blava i lhabitual nimbe
nography of christian art, vol. crucfer, ens mostra una sagrada forma amb la
ii, Lund Humphries, Londres,
1972, p. 35-48. Amb ms con- m dreta, mentre amb laltra sost un calze del
creci, M. Trens, El arte en la qual tamb sobresurt una hstia consagrada.
pasin de Nuestro Seor, Ami-
gos de los Museos, Barcelona, Aquesta reiteraci grfica concorda perfectament
1945; M. Vloberg, Leucharis- amb ladvocaci del conjunt pictric al Corpus
tie..., op. cit., 1946; M. Trens,
La eucarista en el arte..., op. Christi i la converteix en lens protagonista de
cit., 1952; L. Font, E. Bagu, lescena. Els apstols sacaronen al voltant duna
J. Petit, La eucarista..., op. cit.,
1952; A. Alejos Morn, Arte, taula rectangular, bo i mostrant una infinitud
eucarstia..., op. cit., 1974; A. dactituds diverses. Mentre un llesca pa, els altres
Alejos Morn, La eucarstia...,
op. cit., 1976. Finalment, de fan gestos doraci i recolliment, alhora que uns Figura 3.
Retaule del Corpus Christi de Vilafermosa (esglsia parroquial). Cru-
manera especial, cal citar lobra altres ja degusten el banquet eucarstic. Hi podem cifixi. Foto: Institut Amatller dArt Hispnic-Arxiu Mas.
de D. Rigaux, A la table du
Seigneur. Leucharistie chez les reconixer fcilment Pere, per la barba, els cabells
primitifs italiens (1250-1497), blancs rinxolats i la tonsura. Tamb shi identifica
ditions du Cerf, Pars, 1989.
Podem alludir tamb a un ca-
fcilment el jove imberbe Joan, que jeu adormit
tleg fotogrfic en relaci amb sobre la taula, la qual est profusament poblada
el tema en qesti, titulat Cne,
Phaidon, Pars, 2000.
destris de cuina i pans que destaquen sobre les unes altres escenes, com ara lelevaci de la Santa
brodades estovalles blanques31. Forma i la process del Santssim35.
31. Al centre de la taula, hi apa-
reix lanyell pasqual en un plat,
Normalment, en les representacions del cena- Canviant de ter, i incidint en la traci de lIs-
allusi simblica de Crist cru- cle, sacostuma a atorgar el pes argumental en cariot, el protagonista no segueix cap de les dues
cificat dacord amb una llarga
tradici atestada almenys des
la traci de Judes Iscariot. No obstant aix, cal frmules habituals pautades per tal de carregar
del segle xi. Ja hi trobem el apuntar que a Vilafermosa es dna un tractament negativament el personatge. Judes ni posa la m
motiu en el Darrer Sopar de
SantAngelo in Formis, encara
similar al fet ignominis del mal apstol i a la al plat central de la taula ni rep un boc de pa de
que sembla que la seva presncia instituci del sagrament de leucaristia, transcrita mans del mestre36. Per contra, per, sens presenta
no guanya terreny fins al segle
xv. Els aliments i els atuells de
a partir de la representaci de Crist com a sacer- allat del collegi apostlic i desquena a lespecta-
la taula plantegen immediates dot32. Aquest mats en la significaci de lescena, dor. El seu carcter malfic saconsegueix a travs
connotacions eucarstiques. Ai-
x, les gerres de vi i els trossos
de nou, entronca plenament amb ladvocaci del de diversos detalls pejoratius, com ara la manca de
de pa en aquest context euca- conjunt. Anacrnicament, i desvinculant lepisodi nimbe, la petitesa discriminatria i la seva postura
rstic apellen directament a les
santes espcies del pa i el vi. D.
del cicle pasqual, Jess s plasmat com un oficiant poc decorosa, ja que prcticament est ajagut a
Rigaux, A la table..., op. cit., contemporani en el moment de la consagraci, tot terra37. Ens interessa especialment la caracteritza-
1984, p. 228-231 i 240 i s. Aquest
darrer recurs arriba a una de les
incidint en el rol de leucaristia com a memorial i ci de Judes com a jueu a partir de la seva fesomia,
seves cotes mximes, a la Coro- sacrifici33. El recurs no s nou a la confederaci la qual respon a la creena medieval duna raa
na, en el Sant Sopar de Jaume
Ferrer I, conservat al Museu de
catalano-aragonesa i en podem assenyalar nom- semita distinta, amb trets tan evidents com el
Solsona. Per a lestudi de la pea, brosos exemples anteriors, de la mateixa manera nas aguilenc. La barba punxeguda va pel mateix
vegeu R. Alcoy Pedrs, Sant
Sopar, Catleg del Museu Di-
que ho podem fer amb nombroses mostres dart cam, per la seva vestimenta implica un pas ms
oces i Comarcal de Solsona. europeu del mn baixmedieval34. El Crist sacerdot, enll en la significaci del personatge38. El trador
Romnic i gtic, Patronat del
Museu Dioces i Comarcal de
i amb ell el tarann eucarstic del cenacle, prendr vesteix capa roja i caputx com a smbol distintiu
Solsona., Barcelona, 1990, p. fora a partir de la instituci de la solemnitat del i doprobi, segons les disposicions que regien
180-183; I. Puig Sanchs, Los
Ferrer, una famlia de pintores
Corpus i llur propaganda artstica. A part dels els jueus de la Corona dArag39. Lanacronisme
leridanos vinculados a la Seu retaules, el tema es desenvolupar notriament en estableix, per tant, un vincle directe entre el mal
Vella de Lleida, X. Company
Climent, I. Puig Sanchs, La
les miniatures que illustren el jorn de la festivitat apstol, amb tot el pes negatiu que sigui pos-
pintura gtica dels Ferrer i altres en el missal, per raons bvies, juntament amb sible, i la comunitat jueva contempornia de la
El retaule eucarstic de Vilafermosa i la iconografia del Corpus Christi a la Corona dArag LOCVS AMNVS 8, 2005-2006 113

confederaci, amb la qual cosa es converteix el nova festivitat tingu una noto- semitism 1400-1600, New York exemple, sembla que hauran de
rietat especial a Itlia. M. Rubin, University, Nova York, 1973. lluir llarga capa amb caputx i
retaule eucarstic en una potent eina programtica Corpus Christi..., op. cit., 1991, En els darrers temps, R. Me- utilitzar la roda o rodella, tal
dideologia antisemita. La proliferaci daquest p. 196. llinkoff, Outcasts: signs of the com es percep en les illustracions
otherness in northern european del Llibre Verd de Barcelona o
mecanisme en la pintura catalana, tot i que amb 36. Seguint les disquisicions dels art of the middle ages. Univer- en unes ordinacions dels Usat-
una vasta tradici anterior, prendr una volada evangelistes Mateu i Marc, se sol sity of California Press, Berke- ges del segle xiv recollides per
assenyalar Judes com a trador, ley, 1993; H. Schreckenberg, B. Blumenkranz, Le juif..., op.
enorme den de la segona meitat del tres-cents perqu posa la m al plat en el The jews in Christian art: an cit., 1966, p. 32. Concretament,
i, en especial, a partir de la gran epidmia de pesta mateix moment que el seu mes- illustrated history, Continuum, a Barcelona el jueu pobre ha
tre. Si es t en compte Joan, lac- Nova York, 1996; D. Hassig, de dur el caper groch sense
que assol loccident medieval a lequador de la te impur es detecta mitjanant el The iconography of jews and capa, mentre que la resta haur
centria. Sn prou conegudes les tensions socials boc de pa que li dna el Messies other monstrous races, Image de portar per vila capa vestida
directament a la boca. Dacord and belief: studies in celebra- de nit et de dia. F. Bofarull,
generades contra els semites, les quals acabaran amb els exemples gtics del te- tion of the eightieth anniver- Ordinacions de los Concelleres
per convertir la figura del jueu en el cap de turc ma del Sant Sopar conservats a sary of the Index of Christian de Barcelona sobre los judos en
la Corona dArag, tot apunta Art. Princeton University Press. el siglo xiv, Boletn de la Real
perfecte40. que prevalgu la versi de Marc Princeton, 1999, p. 25-37; D. H. Academia de Buenas Letras de
Si b entenem que la inclusi del calvari a les- i Mateu per sobre de la de Joan. Strickland, Saracens, demons Barcelona, 1911, p. 97-102, dis-
Ens vnen a la memria, a tall and jews. Making monsters in posici recollida per R. Alcoy,
pina del retaule gaireb constitueix un lloc com dexemple, el retaule de Sant Sal- medieval art, Princeton Uni- Canvis i oscillacions..., op.
en la pintura gtica de la Corona, la collocaci del vador de Guardiola (collecci versity Press, Princeton, 2003. cit., 1991, p. 373.
particular), lescena correspo- Tamb ens sembla rellevant res-
Sant Sopar en el registre central, i immediatament nent del retaule de Guimer de saltar lestudi que versa sobre 40. Per la lluita dinteressos, les
a baix, estableix tot un entramat semntic entre tots Ramon de Mur (Museu Episco- la representaci dels jueus a les jerarquies eclesistiques cristia-
pal de Vic), la taula del Museu bblies moralitzades i del qual nes saberen encarar la problem-
dos compartiments que incideix clarament en la Dioces de Solsona de Jaume sen poden desprendre judicis tica social en contra de la comu-
idea de redempci continguda en leucaristia. Per al Ferrer o la representaci del re- interessants. S. Lipton, Images nitat jueva. Des del cristianisme
taule dels sants Joans de Santa of intolerance. The representa- safirmava que, a partir de la mort
fidel medieval, la disposici del retaule assenyalaria Coloma de Queralt (Museu Dio- tion of jews and judaism in the de Crist a la creu, els jueus segui-
el carcter dual de leucaristia entesa com a memo- ces de Tarragona), entre molts Bible moralise, University of ren un cam de despropsits i de
daltres exemples recurrents. California Press, Londres, 1999. maldats. Sels acus denverinar
rial i sacrifici, tal com succeeix molt grficament El punt de partida de les peces Recentment tamb, J. F. Fa, pous i de tot tipus de rituals
en el retaule de la passi i leucaristia de Queralbs, descrites el trobem en el reper- Limage des juifs dans lart chr- criminals entorn de Crist i els
tori de J. Gudiol Ricart, S. tien mdival, Maisonneuve & seus seguidors, dentre els quals
conservat al MNAC41. La relaci establerta entre Alcolea Blanch, Pintura gti- Larose, Pars, 2005. En relaci cal destacar les nombroses profa-
el davallament de la creu i la process del Corpus ca catalana, Editorial Polgrafa, amb la representaci del prototip nacions dhsties consagrades o
Barcelona, 1986. semita en lart peninsular, J. Mo- la proliferaci del crim ritual. En
Christi en la taula ripollesa seria semnticament lina Figueras, Las imgenes relaci amb la catorzena centria,
equiparable a la relaci entre la crucifixi i el 37. Sha renunciat en lescena a del judo en la Espaa medie- sha parlat del siglo del diablo
mecanismes habituals que inci- val, M. C. Muoz Prraga a L. Poliakov, Historia del anti-
cenacle a Vilafermosa, alhora que tamb es podria deixen en la psicologia negativa (coord.), Memoria de Sefarad. semitismo..., op. cit., 1968, p. 111
subscriure un parallelisme semblant a partir dels del personatge, com ara la col- Sociedad Estatal para la Accin i s. En relaci amb els relats que
locaci de la bossa de diners com Cultural Exterior, Madrid, 2002, acusaven els jueus daquests actes
a atribut principal o lassociaci p. 373-383. En relaci amb lart negatius contra els cristians, des-
amb determinats ssers malfics, catal, T. Alsina, La imatge vi- taquem M. Rubin, Gentile Tales.
com ara la serp o el dimoni. M. sual i la concepci dels jueus a la The narrative assault in late me-
Trens, La eucarista en el ar- Catalunya medieval, LAven, dieval culture, Yale University
te..., op. cit., 1952, p. 58. Aquest 1984, p. 54-56 i R. Alcoy Pe- Press, New Haven i Londres,
aspectes (in)coneguts al voltant altar and the altarpiece. Sacra- darrer cas s el que es representa drs, Canvis i oscillacions en 1999.
de la Seu Vella de Lleida, s. xiii- mental themes in early nether- al Darrer Sopar del bancal del la imatge pictrica dels jueus a
xviii, Publicacions dels Amics landish painting, Harper and retaule de Sixena, on un diable la Corona dArag, Actes del 41. El seu format apasat i ar-
de la Seu Vella. Lleida, 1998, Row, Nova York, 1984, p. 107. negre nicament visible per les- primer colloqui dhistria dels ticulat en dos registres permet
p. 65-248. Especialment, p. 248. pectador samaga a les espatlles jueus a la Corona dArag, Ins- establir vincles clars entre les
Les darreres publicacions sobre 33. A partir daquests dos meca- de Judes. Atestem ls de la bossa titut dEstudis Ilerdencs, Lleida, escenes del cicle de la passi de
el tema les trobem en les obres nismes, es fa pals que no inte- amb les monedes dargent amb p. 371-393. Sha estat assenyalant Crist amb la vessant eucarstica
de I. Puig Sanchs, La pintura ressa tant mostrar el cicle histric qu va ser venut Jess, per exem- que a la Corona desenvolup un del conjunt. A Queralbs, aquests
gtica del siglo xv en les terres de encetat amb el cenacle del Dijous ple, en la taula tardana del Sant paper important el taller dels vincles sn especialment interes-
Lleida: la saga de los Ferrer, tesi Sant, sin ms aviat emfatitzar la Sopar conservat a Segorbe i atri- Serra, a partir del qual sestabliria sants, ats el parallelisme que es
doctoral indita, Universitat de vessant litrgica del tema, en sin- but a Joan Reixach. A. Alejos la caracteritzaci negativa de Ju- pot establir entre el cicle pasqual
Barcelona, Barcelona, 1998. Ve- tonia amb ladvocaci de la pea. Morn, Lectura iconogrfica des. Aquestes connotacions tras- del registre superior i leucarstic
geu-ne el volum i, especialment D. Rigaux, A la table..., op. cit., de la ltima cena de la catedral passaran a qualsevol escena del inferior. Aquest darrer plasma
p. 527-529 i 537. Darrerament, 1989, p. 192. de Segorbe, Archivo de Arte cicle de passi de Crist i a unes perfectament, a ms, el procs
sha proposat una nova autoria Valenciano, 1980, p. 16-20. Dar- altres escenes en qu sexigeix de la instituci del Corpus a par-
per a la pea a R. Alcoy Pedrs, 34. Resulta significativa la rerament, J. Gmez Frechina, laparici dels semites, com passa tir de la inclusi de la missa de
El taller de Pere Teixidor i lini- representaci del Crist sacer- Santa Cena. Joan Reixach (do- en la disputa de sant Esteve i els Sant Gregori, un dels miracles
ci de linternacional a Lleida, F. dot del retaule de la Trinitat i cumentado de 1431 a 1486), F. jueus, entre daltres temes. Les- principals de les santes espcies,
Ruiz Quesada (coord.), Lart leucaristia de Vallbona de les Benito Domnech, J. Gmez cena del protomrtir lestudia R. i continua amb una escena que,
gtic a Catalunya. Pintura II: el Monges (Museu Nacional dArt Frechina (dirs.), La clave fla- Alcoy Pedrs, La introducci mitjanant la collocaci del col-
corrent internacional, Enciclo- de Catalunya), ja que tots dos menca en los primitivos valen- i derivacions de litalianisme a legi cardenalici i el papa, du
pedia Catalana, Barcelona, 2005, conjunts responen a ladvocaci cianos, Generalitat Valenciana, la pintura gtica catalana: 1325- al.ludir grficament a lestabli-
p. 134-144. del Corpus Christi. Uns altres Valncia, 2001, p. 226-228. En 1350, tesi doctoral microfitxada, ment definitiu de la solemnitat.
conjunts amb el Crist sacerdot relaci amb lanomenat retaule Barcelona, 1989, p. 737 i s. Segueix la process, com a acte
32. Ja a lepstola als hebreus, hi els trobem en grups dadvocaci de la instituci de leucaristia, central del fast, mentre que els
apareix la imatge de Crist com a ben diversa. A tall dexemple, vegeu p. 122 i s. 39. Una acurada visi sobre la altres dos registres, alludint a
sacerdot etern que ofereix la seva podrem citar nombrosos casos indumentria jueva la trobem a la propaganda antisemita, mos-
prpia sang per a la redempci dentre els quals trobem el re- 38. Per a la representaci del ju- E. Cantera Montenegro, As- tren dues escenes de sacrilegis de
humana, idea que tindr una llar- taule dels sants Joans de Santa eu sota lptica de lart cristi, es pectos de la vida cotidiana de lhstia protagonitzats pels ju-
ga tradici i que rebr el suport Coloma de Queralt o, en lrbita pot consultar J. Trachtenberg, los judos en la Espaa medie- eus, encara que la seva mala con-
de telegs de primera fila com dels Serra, el Sant Sopar de la The devil ant the jews. Yale Uni- val, Universidad Nacional de servaci no permet fer-ne afir-
Sant Agust, el qual assenyala el Galleria Nazionale della Sicilia versity Press, New Haven, 1943; Educacin a Distancia, Madrid, macions rotundes. Lescena de
rol de Crist juntament amb el (Palerm) i la predella del retaule B. Blumenkranz, Le juif mdi- 1998, especialment, p. 129-142. la instituci mereix una atenci
paper de sacrificat. s just aquest de Sixena. val au miroir de lart chrtien, Les imposicions legislatives, per especial, ja que si es confirms
carcter ambivalent de Crist en tudes Augustiniennes, Pars, tal de distingir la figura del jueu, la temtica proposada, estarem
leucaristia el que quedar ra- 35. Sembla que la representaci 1966; H. Kraus, The living the- posaran laccent en la vestimenta, davant un cas fora estrany i
tificat en linici del decret de la del Sant Sopar i la seva volada atre of medieval art, Thames and que ser diferent dacord amb la sense parallels coneguts a la Co-
transsubstanciaci del IV Concili en relaci amb el context de la Hudson, Londres, 1967; E. Za- zona geogrfica de qu es trac- rona dArag. Fins ara, noms
Later de 1215. B. G. Lane, The cultura escrita generada per la fran, The iconography of anti- ti. A la Corona dArag, per hem estat capaos dassociar el
114 LOCVS AMNVS 8, 2005-2006
Figura 4.
Retaule del Corpus Christi de Vilafermosa (esglsia parroquial). Anunciaci. Foto: Institut Amatller dArt
Hispnic-Arxiu Mas.
significat de lepisodi catal amb
una taula tardana de Francken el
Vell (1540-1610) conservada al
Museu de Troyes, on sapella a
la instituci de la festa a partir
de la collocaci de lhstia en un
ostensori centrant el presbiteri
duna esglsia, amb la presncia
complementria de la Trinitat, el
papa i tota la jerarquia eclesisti-
ca. Una connexi ms simblica
la trobem en una taula del segle
xv conservada al Museu dAn-
vers, en la qual es mostra un
papa subjectant lostensori que
cont la forma. A primer terme,
dos ngels de genolls apareixen
adorant-la. Les dues escenes les
hem pogut rastrejar a M. Vlo-
berg, Leucharistie..., op. cit.,
1946, p. 236.
42. En relaci amb el retaule del
Corpus Christi dOnda, vegeu
la nota 11. Tamb sha estudiat
la relaci entre el Sant Sopar i la
deposici de Jess al sepulcre en
lobra de B. G. Lane, Deposi-
tio et elevatio. The symbolism
of the Seilern Triptych, Art
Bulletin, 57, 1975, p. 21-30. Shi
detecten parallels en la miniatu-
ra hispana a Eucarista, Edicio-
nes Torculum, Barcelona, 1952,
p. 66. Amb la mateixa finalitat,
podem alludir al conegut Trp-
tic dels sagraments, de Roger
van der Weyden conservat a
Anvers (Koninklijk Museum).
B. G. Lane, The altar and the
altarpierce..., op. cit., 1984, p.
80-89.
documents que ens parlen de la iconografia dun
retaule del Cos de Crist per a la parroquial dOn-
da que no hem conservat, i en el qual shavia de
collocar un bancal dedicat a la passi42. En darrera
instncia, les mateixes relacions es poden cercar
en la iconografia continguda en objectes litrgics
necessaris en leucaristia, com ara les prpies hs-
ties que solien portar estampada la imatge del
crucificat i els calzes o daltres atuells, amb temes
iconogrfics que condensen clarament les relacions
entre eucaristia i sacrifici43.
La composici de la crucifixi a Vilafermosa
s prou senzilla (figura 3). El cos sense vida de
Jess a la creu parteix lescena en dues meitats,
de les quals, a la dreta, destaquen les Maries que
subjecten el cos defallit de la Verge, mentre que,
al sector esquerre, la gurdia romana envolta la
figura testimonial de levangelista. Un mur de
tancament delimita el marc geogrfic i hi trobem
molt pocs detalls que enriqueixen lescena, si no
s per lesquelet dAdam que la tradici situa
als peus de Crist44. Crida latenci, per, la col-
locaci duna estrella de David sobre lescut del
centuri portallana o Long, la qual ens remet
inexorablement al mn hebraic. Fins ara, no hem
trobat cap parallel iconogrfic exacte, tret del
mateix motiu representat en lescena homnima
del retaule de sant Lloren i sant Esteve realitzat
Csar Fav Monllau
pel mateix taller. Podem, per, ressenyar diversos
atributs en la pintura gtica catalana que tenen un
paper analgic. Tal s el cas de lescorp, smbol
dels jueus, pintat sobre lescut del centuri en
la crucifixi del Polptic Morgan45. s a partir
daquests recursos que es fa un gir copernic en
lenfocament de la crucifixi histrica, ja que es
consideren nicament els jueus com els responsa-
bles del magnicidi de Crist. El centuri, desobeint
les fonts textuals, no s rom, sin jueu i, per tant,
per segon cop en lobra que estudiem, sassenyala
els jueus com els nics responsables, alhora que,
capciosament, es dirigeix la problemtica vers
els semites contemporanis. Tot i que la figura de
Long finalment fou redimida i admesa com a
santedat del cristianisme en els segles medievals,
aquesta vegada, i dacord amb els interessos sub-
jacents en lencrrec, no es t en compte, per tal
de mostrar obertament el que D. H. Strickland
anomena Culpa Iudaeorum46.
El cicle dinfncia i les relacions
entre lencarnaci
i la transsubstanciaci
No s casual recrrer a un petit cicle evanglic
dinfncia de Jess per tal dincidir en un pro-
grama iconogrfic global destinat a la glria del
Santssim. A Vilafermosa, aquest sarticula a partir
de dues escenes omnipresents dins la seqncia
temtica com sn lAnunciaci i la Nativitat (figu-
res 4 i 5). El missatge anglic, segons levangeli de
Lluc, semplaa a linterior duna estana identifi-
cable amb els aposentaments de Maria, si sha de
jutjar pel catre ornamentat amb una vnova amb
sanefes cfiques47. Larcngel Gabriel, ara ageno-
llat, ha irromput en lescena i li comunica la bona
nova a una Maria que, en actitud de recolliment,
creua els braos a laltura del pit. Al sostre, un cul
deixa besllumar els raigs que, enviats per Du pare,
impulsen lEsperit Sant a concebre el ventre de la
Verge sota la prodigada forma de colom. Com s
usual en les composicions gtiques del tema ico-
nogrfic, cal pensar que en el filacteri esborrat que
duu larcngel apareixeria la salutaci anglica,
mentre que uns altres detalls recurrents alludirien
a la puresa de la Verge, aquest s el cas del gerro
amb lliris de primer terme, o a la sacralitat de les-
pai descrit: dos llibres i un petit recipient circular
que, a manera de pxide, es localitza en una mena
de nnxol obert al mur de tancament de lestana.
Compositivament, per tant, podem indicar com
a referent els mltiples exemples apareguts en
els obradors del Serra, els quals, allunyant-se de
les composicions dels Bassa, marcaran la segona
meitat del tres-cents dotant lescena dun carcter
ms intimista48.
El retaule eucarstic de Vilafermosa i la iconografia del Corpus Christi a la Corona dArag LOCVS AMNVS 8, 2005-2006 115

Figura 5. Figura 6.
Retaule del Corpus Christi de Vilafermosa (esglsia parroquial). Nativitat. Foto: Institut Amatller dArt Retaule del Corpus Christi de Vilafermosa (esglsia parroquial). Elevaci
Hispnic-Arxiu Mas. de la sagrada forma. Foto: Institut Amatller dArt Hispnic-Arxiu Mas.

Pel que fa a la nativitat, tampoc no trobem Bellanger, Nantes, 1959-1963; mini Altarpiece in Urbino, Art triem nombrosos orientalismes
G. Schiller, Iconography of Bulletin, 85, 2003, p. 646-661. ornamentals que es destaquen,
grans variacions respecte a la lnia habitual que Christian Art, vol. ii. Londres, per exemple, en la taula de la
segueix aquest tema durant els darrers segles 1972, p. 88-164; E. Sandberg- 46. Concretament, lautora ens Verge de la Llet de Torroella
Vaval, La croce dipinta itali- presenta un cas similar al de de Montgr o en mltiples tau-
medievals49. Amb una estructura a mig cam entre ana, Multigrafica, Roma, 1985; Vilafermosa provinent del lli- les conservades del retaule dels
la gruta i lestablia, la qual delimita la profunditat B. C. Raw, Anglo-Saxon cruci- bre dimatges de Madame Marie goigs marians de Vilafermosa,
fixion iconography and the art (Pars, Nouv. Acq. Fr, 16251, foli ultra laparici dalgunes ins-
de lescena, i davant la mirada atenta del bou i of the monastic revival, Cam- 38) en el qual ara s Stephaton, cripcions decoratives basades en
lase apcrifs, sens mostra linfant Jess ajagut bridge University Press, Cam- el centuri portaesponja, qui escriptures cfiques. En relaci
bridge, 1990; A. Neff, The sidentifica clarament amb un amb aquest darrer motiu en la
sobre la menjadora. A primer terme, Maria, pain of compassio: Marys labor jueu contemporani pel barret pintura valenciana, F. Garn
at the foot of the cross, The punxegut. D. H. Strickland,
jugant amb el nen amb un rosari, i Josep, amb el Saracens, demons..., op. cit.,
Ortz de Taranco, Letreros
Art Bulletin, LXXX, 2, 1998, p. y letroides en la temtica arts-
tpic nimbe poligonal, oren reclinats en actitud 254-273. En lunivers pictric 2003, p. 111-113. Per a un estudi tica, Archivo Espaol de Arte,
catal, sha estudiat aquest tema profund del compendi dimatges, XILV, 1971, p. 259-282.
iconogrfic en la pintura gtica a destaquem ledici facsmil dA.
M. Trens, El arte en la pasin..., Stones (ed.), Le livre dimages 48. Trencant amb les formula-
op. cit., 1945 i, especialment, a J. de Madame Marie. Reproduction cions bassianes, la pintura de
Sureda Pons, Tipologa de la intgrale du manuscrit. Nouve- la segona meitat del segle xiv
43. D. Rigaux, A la table..., op. Compassio y co-redemptio en Crucifixin en la pintura gtica lles acquisitions franaises 16251 condensa els dos personatges en
cit., 1989, p. 218-221. Shan asse- las Cantigas de Santa Mara. catalana, Boletn del Museo e de la Bibliothque National de un espai nic i els proporciona
nyalat, com a germen primigeni Crucifixin y juicio final, Ar- Instituto Camn Aznar, II-III, France, Les ditions du Cerf, una interrelaci comunicativa
que mostra les relacions entre el chivo Espaol de Arte, n 281, p. 5-32. Pars, 1997. Per a les conno- ms ntima. J. Sureda Pons, El
sacrifici a la creu i el darrer so- 1998, p. 19-35. Pel que fa a tacions negatives de Stephaton, gtic catal, I. Pintura, Hogar
par, les pintures murals de Tad- la iconografia de la crucifixi i 45. Lestudi de lescorp asso- tamb ens sn tils B. Blumen- del Libro, Barcelona, 1977, p.
deo Gaddi de la Santa Croce. Pel determinats detalls iconogrfics, ciat amb la figura del semita kranz, Le juif..., op. cit., 1966, p. 162-163. Per a lestudi de la ico-
que fa a la pintura sobre fusta, L. Hautecoeur, Le soleil et apareix a lobra de M. Bulard, 103 i R. Mellinkoff, Outcast..., nografia de lAnunciaci, encara
hem de destacar el polptic del la lune dans les crucifixions, Le scorpion symbole du peuple vol. i, op. cit., 193, p. 132-133. resulta imprescindible el clssic
Mestre de la Fossa conservat a la Revue Archologique, 14, 1921, juif, dans lart religieux des xive, de L. Rau, Iconographie..., vol.
pinacoteca Vaticana (1330-1340) p. 13-32; D. C. Shorr, The xv et xvi sicles, De Boccard, 47. La pintura gtica valencia- ii, op. cit., 1957, p. 174-194.
o el trptic de la passi conservat Mourning Virgin and St. John, Pars, 1935. Un altre exemple na presenta una llarga tradici
als apartaments pontificis i atri- Art Bulletin, 22, 1940, p. 61-69; paradigmtic de lassociaci dels en ls de motius ornamentals 49. Lesquema de la nativitat
but al Mestre de la predella de W. Deonna, Le crucifix de la jueus i lescorp el trobem en la extics, igual que sha detectat a fou configurat temps en gr-
lAshmolean Museum. valle des Saas (Valais): Sol et coneguda pala dUrbino estudia- nivell general en lart de la baixa cies tant a les fonts evangliques
Luna, histoire dun thme ico- da per M. A. Lavin, The altar edat mitjana segons atesta lobra com a lenriquiment produt
44. La imatge del dolor de la nographique, Revue de lHis- of Corpus Domini in Urbino. clssica de J. Baltrusaitis, La pels apcrifs del Nou Testament.
Verge, que fins i tot li provoca toire des Religions, 132, 1947, p. Paolo Ucello, Joos Van Ghent, Edad Media fantstica: antige- Nombrosos estudis shan ocupat
el desmai, remet a la compassio 5-47; L. Rau, Iconographie..., Piero della Francesca, The Art dades y exotismos en el arte gti- daquests temes omnipresents,
i la corredemptio mariana analit- t. ii, op. cit., 1957, p. 473 i s.; P. Bulletin, 49, 1967, p. 1-24 i D. E. co, Ctedra, Madrid, 1983. En les com ara J. Snchez Cantn,
zada en les Cantigas dAlfons X Thoby, Le crucifix des origines Katz, The Contours of Tole- obres replegades sota lautoria Nacimiento e Infancia de Cristo,
per A. Domnguez Rodrguez, au Concile de Trente, 2 vols., rance: Jews and the Corpus Do- de Lloren Saragossa, hi des- La Editorial Catlica, Madrid,
116 LOCVS AMNVS 8, 2005-2006
1948; L. Rau, Iconographie...,
op. cit., 1957, p. 213-255. Re-
centment, M. T. Prez Higuera,
Puer natus est nobis: la icono-
grafia de la navidad en el arte
medieval, Banco Bilbao Vizcaya,
Madrid, 1994; R. de Grada,
La nativit nell arte, Grfica &
Arte, Brgam, 2002. Estrenyent
mires i girant la vista vers lart
catal medieval, F. P. Verri, Ico-
nografia de la natividad a travs
de la pintura catalana medieval,
Archivo Histrico de la Ciudad,
Barcelona, 1942.
50. La relaci establerta entre
els dos conceptes disposa duna
llarga i complexa tradici al dar-
rere, la qual fou plasmada magis-
tralment per Katzenellenbogen
en relaci amb lescultura de la
catedral de Chartres a partir de
levangeli de sant Joan. A. Kat-
zenellenbogen, The sculptural
program of Chartres Cathedral,
Norton and Company, Londres,
1959, p. 12 i s.
51. Les relacions teixides entre
Maria i leucaristia shan tractat
de forma explcita a M. Vlo-
berg, Leucharistie..., vol. I, op.
cit., 1946, p. 269 i s.; B. G. Lane,
The altar and the altarpiece...,
op. cit., 1984, p. 41 i successives.
Tamb a D. Rigaux, A la table...,
op. cit., 1989, p. 211 i s.
52. Sobre les relacions entre la
menjadora i laltar o el sepulcre,
cal acudir, de nou, a B. G. Lane,
The altar..., op. cit., 1984, p. 57.
53. A tall dexemple, en el re-
taule de la Trinitat i leucaristia
de Vallbona de les Monges hi ha
un miracle que, localitzat en les
Cantigas dAlfons X, presenta
la conversi de la sagrada forma
en la Verge i linfant Jess als
braos. M. L. Melero Moneo,
Eucarista y polmica..., op.
cit., 2002-2003, p. 27. Anteri-
orment, aquest prodigi shauria
interpretat com una versi lliure
del clergue escptic. F Espaol
Bertran, Guillem Seguer..., op.
cit., 1994, p. 109, nota 275.
54. La vinculaci amb el dra-
ma litrgic es posa de relleu a
B. G. Lane, The altar..., op.
cit., 1984, p. 57. Sembla que en
aquestes representacions, a ms,
la figura de Jesucrist se solia
representar a partir dun crucifix
o duna sagrada forma. Les re-
presentacions pasquals han estat
estudiades, entre daltres, per K.
Young, The dramatic associati-
ons of the Easter Sepulcre, Uni-
versity of Wisconsin, Madison,
1920; B. D. Berger, Les drama
liturgique de Pques du xe au
xiiie sicle. Liturgie et thtre, arts plstiques com a testimonis de la veracitat
Pars, 1976; V. Garca De La
Concha, Dramatizaciones
pascuales de Aragn y Castilla
en la Edad Media, Homenaje
a J. M. Lacarra de Miguel en
su jubilacin del profesorado, V,
Saragossa, 1977, p. 153-175. Per
desentrellar les relacions entre el
drama litrgic i la iconografia,
remetem al clssic d. Mle,
Lart religieux du xii sicle en
France. tudes sur les origines de
dadoraci cap al nounat. Igual que a la taula de
la Verge de la Llet del retaule mari, conservat a
la parroquial de Vilafermosa, shi afegeix, dacord
amb lestil detallista del taller pictric, un bast
i un fardell amb una bta de vi que pengen de la
menjadora, smbols que rpidament ens acosten a
les santes espcies eucarstiques.
Dantuvi, la teologia cristiana an teixint tota
una srie de relacions doctrinals entre leucaristia
i lencarnaci o, ms ben dit, entre aquest darrer
dogma i el de la transsubstanciaci. Mltiples
vegades, la literatura exegtica pos en parallel el
moment en qu el verb es va fer carn en lter de
Maria, per acci de lEsperit Sant, amb el moment
de la missa en qu es produeix la conversi de
les espcies amb el cos i la sang de Jesucrist50. En
relaci amb aix, la tradici pictrica ha tendit
a utilitzar els temes del cicle dinfncia de Crist,
especialment lanunciaci i la nativitat, per tal dal-
ludir a lencarnaci. La inclusi daquest escarit
cicle en el retaule castellonenc s, doncs, fora
evident, i no sha de justificar dacord amb les
fonts evangliques, sin mitjanant els corrents de
pensament que han interpretat aquests passatges
amb clau sagramental. Per tant, hem de deixar de
banda el seu carcter narratiu i encaixar-les en el
context cultual de les santes espcies. Nombrosos
detalls en lanunciaci i la nativitat de Vilafermosa
plasmen grficament aquestes evidncies. Sn
prou explcits, per exemple, els raigs i el colom
de lEsperit Sant provinents de Du pare i que
es materialitzaran en lter mari51. En relaci
amb la nativitat, dacord amb un motiu icono-
grfic remot i omnipresent, shi presenta linfant
jaient en una menjadora poc convencional i que,
voluntriament, evoca una estructura a mig cam
entre lara daltar i/o el sepulcre52. Rpidament,
i per analogia, daquesta associaci conceptual
sen desprn lequivalncia entre la figura de
linfant Crist, grcies a la transsubstanciaci, amb
la sagrada forma de laltar que s adorada per la
Verge Maria i sant Josep.
A part dels escrits teolgics, la relaci esta-
blerta entre els dos postulats esmentats va gaudir
duna enorme fortuna al llarg de ledat mitjana
i sexpand per multitud de vies. Per exemple,
resulta evident la connexi entre linfant Jess
i lhstia en nombrosos relats miraculosos que
circularen en prolfics repertoris a travs del mn
cristi i que, de vegades, foren recollits per les
de la presncia real53. A ms, en el drama litrgic,
molt sovint, laltar simbolitzava la menjadora en
els actes de Nadal, alhora que, per Pasqua, funcio-
nava com a sepulcre, de la mateixa manera que
passava en el monument de Dijous Sant54. Creiem
que val la pena tancar aquestes argumentacions
amb una notcia prou grfica que descriu que, en
el procs de promoci del convent de menoretes a
Csar Fav Monllau
Santa Clara de Npols, per part de la reina Sana
de Mallorca, sobre un altar es va disposar un
betlem fix amb funcions litrgiques i en el qual
la figura de Jess era lhstia consagrada en el
misteri eucarstic55.
Molts dels retaules endegats a partir de la festa
del Corpus Christi sembla que degueren incloure
un petit cicle evanglic dinfncia de Jess, amb
diverses combinacions de temes per sempre amb
un significat com56. El retaule de Vilafermosa no
es tracta dun cas isolat, sin que, girant la mirada
vers els escassos retaules dadvocaci homnima
conservats, ens adonem que el mateix recurs
apareix en el retaule de la Verge i leucaristia de
Vallbona de les Monges, si b les escenes que
hi participen en aquest cas sn lAnunciaci i
lEpifania57. Tamb es poden desprendre con-
comitncies semntiques amb daltres retaules
dadvocaci ben diversa, i sense tenir res a veure
amb el Corpus, tal com veiem, per exemple, en la
iconografia del retaule de Marinyans, conservat
actualment a lesglsia de Serdiny (Rossell)58.
Litrgia i devoci eucarstica:
lelevaci de la sagrada forma i
la process del Santssim
En els registres laterals intermedis del retaule de
Vilafermosa, hi ha dues escenes que no es poden
explicar a partir de les fonts textuals, sin que cal
recrrer a la litrgia medieval per tal de procedir
a la seva identificaci iconogrfica. Es tracta, tal
com havem avanat, de les escenes genriques de
lelevaci de la sagrada forma, al compartiment
de la nostra dreta, i de la process del Corpus
Christi, dos dels moments ms solemnes en la
promoci del culte eucarstic baixmedieval (figu-
res 6 i 7).
Una esvelta columna divideix la composici en
dues parts ben diferenciades en la representaci de
lelevaci de la santa forma. En un interior arqui-
tectnic que simula una esglsia, amb campanar i
absis voltat, shi mostra una muni de fidels, els
homes a primera fila i les dones al darrere, pregant
agenollats i amb les mans juntes mentre dirigei-
xen la seva atenta mirada vers loficiant tonsurat.
Aquest, desquena als assistents, es contextualitza
a la zona de la capalera, bo i elevant lespcie
eucarstica. Latenci dels personatges ens indica la
solemnitat del moment que shi representa: quan
lespcie del pa ha transsubstanciat i seleva per
tal que la puguin venerar i contemplar els fidels.
El motiu del Panis Angelorum, o ladoraci dels
ngels a la santa forma, afegiria pompa i sacralitat al
lapse temporal representat59. De manera habitual,
darrere loficiant no falta la representaci dun ac-
lit que, a ms de sustentar-li la capa pluvial, aguanta
El retaule eucarstic de Vilafermosa i la iconografia del Corpus Christi a la Corona dArag LOCVS AMNVS 8, 2005-2006 117

Figura 8.
Figura 7. Retaule del Corpus Christi de Vilafermosa (esglsia parroquial). Miracle de Billettes:
Retaule del Corpus Christi de Vilafermosa (esglsia parroquial). Process del Cos de Crist. comuni sacrlega, bescanvi del vestit i apunyalament. Foto: Institut Amatller dArt
Foto: Institut Amatller dArt Hispnic-Arxiu Mas. Hispnic-Arxiu Mas.

un ciri encs amb laltra m com a mostra de les Crist dels missals61. A casa nostra, diverses not- dad iconogrfica en la pintura
gtica del sur de Francia, M.
lluminries que, segons sha estat documentant, cies recollides per Rubi i Lluch ens permeten L. Melero Moneo, F. Espaol
sencenien en el moment daixecar Du. El cam- fer-nos una idea de labsorci a la Corona dArag Bertran, A. Orriols Alsina,
D. Rico Camps (dirs.), Imge-
panar de fons podria tamb explicitar els repics de de la nova festa en el missal. Aix, el setembre de nes y promotores..., op. cit.,
campanes que sembla que avisaven el fidel medie- 1351, satesta el pagament del cost descriure i 2001, p. 509-517.

val dun dels prodigis ms grans del dogma cristi. illuminar, per encrrec de la reina Elionor, un 59. El Panis angelorum sestudia
Destaquem el polptic de darrere laltar que cont llibre que contingus lofici del Corpus Christi, a M. Vloberg, Leucharistie...,
vol. II, op. cit., 1946, p. 236, on
imatges a la grisalla, dentre les quals en podem es va fer notar lomnipresncia
distingir el crucificat, i una creu dorfebreria, a ms del tema en les predelles dels
tabernacles eucarstics.
del missal obert, el calze i la patena.
Tal com hem exposat, el ritus de lelevaci de la liconographie du Moyen ge, puguin canviar de signe la seva 60. Consulteu la nota 4.
Armand Collin, Pars, 1924. semntica. D. Rigaux, A la ta-
sagrada forma es consolida com lacte central de ble..., op. cit., 1989. Tamb, i 61. Sha esmerat molta litera-
leucaristia en detriment de la comuni, a partir 55. G. Llompart Moragues, ms concretament, per a lestudi tura en relaci amb el fet que es
Devoci i iconografia al mo- de la segona via, vegeu B. G. conserva un missal parisenc de
de principis del segle xiii. Lauge daquesta prctica nestir de clarisses de Pedralbes, Lane, The altar..., op. cit., 1984, 1320 que cont una inscripci on
calia encabir-la dins lestratgia cristiana endegada A. Castellano, A. Nicolau p. 41 i s. Pel que fa al retaule de es parla de la Incipit officium no-
(dirs.), Pedralbes: els tresors Vilafermosa, avancem que els vae solemnitatis corporis christi,
per tal de fer front als moviments heretges que del Monestir, Ajuntament de recursos utilitzats per convertir la qual sha estat presentant com
negaven leficcia dels sagraments en relaci amb Barcelona, Museu dHistria de lAnunciaci i la Nativitat res- el tret de sortida de la inclusi
la Ciutat, Barcelona, 2005, p. 45. ponen a una soluci mixta, la de la solemnitat en el calendari
la presncia real, i que acab amb lestabliment qual empra tant la juxtaposici litrgic. D. Rigaux, A la table...,
definitiu de la nova solemnitat del Corpus Christi 56. La historiografia tradicional a temes de clar tarann litr- op. cit., 1989, p. 59. Tamb po-
ha assenyalat, en bona mesura, gic com la inclusi delements dem rastrejar nombrosos mis-
al primer quart del segle xiv60. Per tant, la inclusi dos mecanismes principals per simblics que analitzarem ms sals anteriors a la publicaci de
de lescena al retaule de Vilafermosa transcriuria la tal de desvincular determinats endavant. les Clementines que contenen
temes dinfncia de Jess del seu lofici com a afegit posterior.
realitat litrgica del moment. Tot sembla apuntar sentit narratiu i dotar-los, per 57. La darrera anlisi iconogr- Els mecanismes ms freqents
que no es tracta duna representaci concreta de contra, dun significat eucarstic fica cal buscar-la a M. L. Mele- utilitzats en la inclusi de la
profund. El primer consistiria ro Moneo, La pintura sobre ta- festivitat tendiren a incloure-la
lesdeveniment, encara que no disposem de cap a juxtaposar-los a uns altres de bla..., op. cit., 2005, p. 176-184. al final del cdex o en els espais
parallelisme en daltres retaules homnims. clar tall litrgic, principalment que havien quedat en blanc. Per
amb el Sant Sopar, mentre que 58. M. L. Melero Moneo, La la seva part, els temes miniats va
S que hi apareix, per, en els mltiples exem- la segona gran via empraria di- epifana y crucifixin del retablo tendir a disposar-se, en primera
ples miniats per tal dornar la festivitat del Cos de versos elements simblics que de Marinyans. Una particulari- instncia, en la caplletra C de
118 LOCVS AMNVS 8, 2005-2006
Civabit eos ex adipe frumenti
amb qu sinicia el seu ofici. M.
Rubin, Corpus Christi..., op. cit.,
1991, p. 196 i s.
62. A. Rubi Lluch, Docu-
ments per a lestudi de la cul-
tura catalana mig-eval, vol.
ii, Institut dEstudis Catalans,
Barcelona, 1921, p. 92, doc. xcvi.
Tamb en relaci amb la devoci
del Corpus Christi i el mn del
manuscrit illuminat, Rubi ens
ofereix una notcia, a la pgina
162 document clvviii, sobre
el pagament que fa la reina en
relaci amb unes hores del Cor-
pus que havien de ser regalades a
Maria de Luna i realitzades per
Arnau de la Pena.
63. Ls de lescena en el cnon
de la missa ja qued advertit per
A. Alejos Moran, La eucaris-
ta..., op. cit., 1976, p. 159. La
idea s subscrita per M. Rubin,
Corpus Christi..., op. cit., 1991, p.
204. Lestudi del missal de santa
Eullia ha estat abordat per A.
Fbrega, P. Bohigas, El misal
de Santa Eullia, Edilan, Madrid,
1974; J. Planas Badenas, El
misal de Santa Eullia, Boletn
del Museo e Instituto Camn
Aznar, 1984, p. 33-62.
64. M. L. Melero Moneo,
Eucarista y polmica, op.
cit., 1991, p. 23.
65. Per al fragment de sant Ma-
teu, vegeu la nota 11. Lescultura
del polptic de Tortosa sha tractat
diverses vegades. Mereixen una
especial atenci lestudi de P. Be-
seran Ramon, La dimensi ita-
lianitzant de lestil de Moragues.
Noves obres i nous arguments,
Lambard, X, 1998, p. 99-140,
mentre que, en relaci amb la
iconografia, hem de remetre a J.
Vidal Franquet, Les imatges
de la Mare de Du de la Cinta,
Generalitat de Catalunya, De-
partament de Cultura de Tortosa,
Arxiu Histric Comarcal de les
Terres de lEbre, Barcelona, 2004.
Aqu sexposa la problemtica
que hi ha en lescena del seguici
entre partidaris didentificar-la
com la process del Corpus i
daltres que prefereixen vincu-
lar-la al culte de la Mare de Du
tortosina.
66. Lexistncia daquests exem-
ples la devem a J. Planas Bade-
nas, El breviario del rey Martn
y la promocin artstica de una
obra regia vinculada a Poblet,
M. L. Melero Moneo, F. Es-
paol Bertran, A. Orriols
Alsina, D. Rico Camps (dirs.),
Imgenes y promotores..., op. cit.,
2001, p. 585-598. Especialment,
la pgina 590. En relaci amb
els manuscrits esmentats, lobra
que ens remet a uns altres estu-
dis concrets s la de J. Planas
Badenas, El esplendor del gtico
cataln. La miniatura a comi-
enzos del siglo xv, Edicions de
la Universitat de Lleida, Lleida,
1998.
67. Sembla evident la implicaci
de determinats monarques de la
Corona dArag en matria eu-
encrrec que, a primer cop dull, pot exemplificar
ladaptaci de la nova festa al territori catalano-
aragons per tal de suplir les mancances anteri-
ors62. Sembla que la representaci ms primerenca
i la ms emprada en la illustraci del nou ofici
del Corpus en el missal fou lelevaci de lhstia
consagrada. Arreu de la geografia europea, sen
localitzen tamb innombrables exemples, tant en
el missal com en daltres manuscrits litrgics. Fins
i tot sutilitzar la composici com a motiu recur-
rent en la decoraci del cnon de la missa, tal com
comprovem, a tall dexemple, en el fams Missal
de Santa Eullia63.
Igualment, la iconografia de la process del
Corpus ens remet a les fonts litrgiques de lpo-
ca, amb linters afegit que cal veure el tema com
lnica escena sorgida de bell nou a partir de la
proclamaci de la solemnitat. Fins ara, hem vist
tot un repertori iconogrfic amb una tradici
eucarstica al darrere, per no t sentit pensar que
la iconografia de la process del Santssim fos
anterior a lestabliment de lacte. La composici,
per, degu arrencar desquemes preexistents i
relacionats amb uns altres seguicis de tipologia
diversa que ocupaven un lloc destacat en les arts
figuratives del mn medieval.
El fet que la desfilada sigui presidida pel papa,
i lluny de disposar de dades que ens permetin
relacionar lescena amb alguna process concre-
ta, deu voler alludir a la primera process del
Corpus, celebrada pel pontfex Joan XXII, tal
com succeeix en el retaule de la Trinitat i lEu-
caristia de Vallbona de les Monges i al retaule de
Queralbs64. Ja hem dit, en relaci amb lescultura,
que la doctora Espanyol propos la identificaci
dun fragment de pedra de la parroquial de Sant
Mateu amb el seguici eucarstic, el qual compor-
taria un altre parallel iconogrfic vlid a lhora de
resseguir la petjada de la nova temtica. Tot i que
desvinculat dun retaule del Corpus, potser cal
incloure-hi un altre possible exemple contingut en
un dels compartiments escultrics del polptic de
la Mare de Du de lEstrella, a laltar major de la
seu de Tortosa65.
Ms fecunditat encara sembla que hagi tingut
lescena, dacord amb els exemples conservats, en
el camp del manuscrit illuminat. A la Corona,
fins ara, shan localitzat diversos exemples en
diferents tipus libraris. Citem, per exemple, el
cas del Breviari del rei Mart (Pars, BNF, ms.
Rothschild 2529, foli 248), en qu la figura rgia
representada semmarcaria en un context dexal-
taci monrquica. Daltres casos famosos apa-
reixerien en els denominats Oficis de Devoci
Privada del monestir dEl Escorial (ms. a.III.1,
foli 90) o als conegudssims Missal de Sant Cugat
(A.C.A., ms. 14, foli 258) i al Missal tarraconense
de la Hispanic Society of America (ms. B 1143,
foli 273)66.
Csar Fav Monllau
Obren la desfilada tres infants amb creus pro-
cessionals i, sota el palli central, portat per quatre
personatges coronats, es dignifica la figura central
del pontfex, que, amb la tiara de tres corones i
les mans velades, duu lostensori amb el viril cir-
cular que deixa translluir la santa forma a la gran
massa dels fidels. Es tracta de la representaci del
nucli de la process del Santssim, generalitzada
a la Corona a partir de la segona dcada del segle
xiv. Sabem que, juntament amb els governants i
les classes altes de la ciutat, els monarques de la
Corona dArag diverses vegades actuaren com a
portadors dhonor del palli. Aquest va ser el cas
de Pere el Cerimonis i els seus fills al comen-
ament duna tradici que es detecta de manera
constant en els segles venidors. A Vilafermosa
tot aconsella no identificar els quatre personatges
reials amb figures histriques, sin que s ms
viable prendre-ho com la plasmaci dun proce-
diment documentat en relaci amb la solemnitat,
amb la qual cosa es fan paleses les relacions entre
el poder espiritual i el poder temporal67.
Transsubstanciaci i
antisemitisme
en el miracle de Billettes
La darrera escena ocupa tot el carrer inferior
del retaule de Vilafermosa i presenta lanomenat
miracle del jueu de Pars, de 1290, tamb cone-
gut com a prodigi de Billettes68 (figures 8 i 9).
Salvant diferncies, segons si ho transcriu una
font textual o una altra, el miracle de Pars narra
la histria duna dona cristiana que ha empenyo-
rat el seu millor vestit a un usurer jueu, a canvi
duna quantitat de diners que li eren de menester.
Arribada la Pasqua, la dona es proposa recuperar
el vestit per tal de poder-lo lluir en les celebraci-
ons, per la negativa del jueu de tornar-li provoca
el conflicte. El prestamista li proposa retornar-lo a
canvi duna hstia consagrada que ha daconseguir
la cristiana, la qual accedeix finalment al tracte i,
un dia, en fer veure que combrega, roba una forma
que li entrega al semita. Aquest, un cop en el seu
poder, es dedica a profanar el corporal consagrat,
tot proferint-li tota una srie de martiris fins que
la tira a la cassola daigua bullent. Immediatament,
comena a sortir sang de la perola i a vessar inces-
sablement, fet que atemoreix la famlia del jueu i
provoca que un dels seus fills acudeixi a confessar
el sacrilegi. En aquell moment, justament, passa-
va per all una altra dona cristiana que, en sentir
la histria, no dubta a entrar a la casa del jueu i
recuperar lhstia miraculosa. A grans trets, la nar-
raci finalitza amb el prendiment del mal jueu i la
glorificaci de lhstia consagrada en una esglsia
propera, la de Saint-Jean-in-Grve69.
El retaule eucarstic de Vilafermosa i la iconografia del Corpus Christi a la Corona dArag LOCVS AMNVS 8, 2005-2006 119

Al retaule castellonenc, el relat shi articula a

partir de sis escenes. En primer lloc, hi apareix la
comuni de la mala cristiana en un espai presbite-
ral ocupat per laltar i el seu aixovar corresponent.
Continua la narraci amb la representaci del bes-
canvi a cal semita usurer amb el vestit i un grapat
de monedes sobre la taula70. El prestamista vesteix
la capa i el caputx propis dels jueus de la Corona,
amb la qual cosa sincideix de nou en lanacronis-
me que porta a lantisemitisme, mentre les dones
semites porten la rodella al front exigida per les
autoritats71. Continuen la narraci tres escenes
fora semblants, en les quals un nombre prou ele-
vat de jueus, vestits de la manera descrita i amb la
fesomia caracterstica, apareixen com a cmplices
dels diversos martiris que shi exposen. Ho veiem
en lapunyalament de lhstia, lamartellament
amb la insistncia de la imatge del crucificat en
lespcie eucarstica del pa i el martiri amb les-
pasa. Per ltim, la darrera escena mostra com, de la
cassola en qu sha dipositat lhstia turmentada,
comena a vessar sang i apareix el fill del jueu, com
a testimoni clau en la resoluci dels ultratges.
Tot i que el mateix relat ocuparia diversos
compartiments en els retaules de Vallbona, la
font textual emprada degu ser distinta si tenim
en compte les diferncies grfiques que es troben
en el final dels exemples exposats. La narraci
finalitza a Vallbona amb la mort del jueu i de la Figura 9.
Retaule del Corpus Christi de Vilafermosa (esglsia parroquial). Miracle de Billettes: ultratges amb el mar-
mala Cristina, o b lesposa de lusurer, a ms de tell, lespasa i la cassola daigua bullent. Foto: Institut Amatller dArt Hispnic-Arxiu Mas.
mostrar lbit en santedat de la bona cristiana,
desprs dhaver rebut el vitic i rodejada de la
Verge i daltres santes72. Amb diferncies notables,
tamb podem tractar la inclusi del tema en un ra, a la varietat de repertoris documentals que se rara s la vegada que permet as-
senyalar la font textual exacta.
dels compartiments de la predella eucarstica del sap que la inclogueren en els segles del gtic74. Al Daqu les mltiples variacions
retaule de Sixena (MNAC), on, de nou, les vari- marge de la rica situaci europea, a la Pennsula, la que un mateix relat pot experi-
mentar en la seva transcripci
ants es manifesten a partir de lhstia convertida primera versi coneguda data de les acaballes del grfica.
en linfant Crist que surt de la cassola73. mn medieval i, per tant, els casos pictrics prece-
73. F. Espaol Bertran, Ecos
La riquesa plstica de lescena en els exemples deixen el panorama conservat75. Aquesta situaci del sentimiento..., op. cit., 1993-
ressenyats a la Corona correspon, en gran mesu- porta a pensar que la narraci corria feia temps 1994, p. 334, nota 27; dem, Gui-
llem Seguer..., op. cit., 1994, p.
113, nota 287; M. Rubin, Gentile
Tale..., op. cit., 1999, p. 155 i s.
i M. L. Melero Moneo, Eu-
carista y polmica..., op. cit.,
carstica, de la mateixa manera Tale..., op. cit., 1999, p. 155 i s. grans enemics de lunivers cristi. dhistria de lalimentaci a la 2002-2003, p. 32; P. Rodrguez
que prengueren part a favor dal- Tamb cal recrrer, en relaci D. Bramon, Contra moros i ju- Corona dArag. Edat Mitjana, Barral, Eucaristia i antisemi-
tres dogmes cristians com el de amb lestudi de diverses versions eus. Formaci i estratgia dunes vol. ii, Lleida, 1995, p. 871-884. tismo..., op. cit., 2006, p. 307.
la Immaculada. M. L. Melero que corrien per Europa, a M. A. discriminacions al Pas Valenci,
Moneo, Eucarista y polmi- Lavin, The altar of Corpus..., Eliseu Climent Editor, Valncia, 72. M. L. Melero Moneo, 74. El relat ha estat profusament
ca..., op. cit., 2002-2003, p. 36. op. cit., 1967, p. 3-5. 1981. Eucarista y polmica..., op. recopilat en un nombre consi-
cit., 2002-2003, p. 32 i 33. Dar- derable de fonts, les quals, en
68. La identificaci de lescena 70. Aquesta escena permet la 71. La vestimenta dels jueus de rerament, sha proposat desvin- expandir-se, van anar adoptant
amb lultratge de Pars fou feta identificaci, sens dubte, del relat la confederaci es rastreja a D. cular les escenes del prodigi pa- diversos matisos nous en els dife-
per F. Espaol Bertran, Ecos de Billettes. Daltra part, cal tenir Bramon, Contra moros..., op. risenc assenyalant que a Vallbona rents territoris. Sha parlat duna
del sentimiento antimusulmn en present que el fet dexposar la cit., 1981, p. 125 i s. Un altre no apareix de manera explcita versi italiana i duna danglesa a
el Spill de Jaume Roig, Sharq usura del jueu, al Pas Valenci exemple pictric de la Catalunya lintercanvi del vestit per lhstia. M. A. Lavin, The altar of Cor-
Al-Andalus. Homenaje a Maria medieval, comportava mostrar medieval on es mostra la rodella Tamb salludeix al nombre de pus..., op. cit., p. 3-5.
Jess Rubiera Mata, 10-11, 1993- sense cap pudor un comporta- al front de les dones jueves el jueus, que passen de dos a tres,
1994, p. 333, nota 23, considera- ment delictiu, ja que, segons els trobem, per exemple, en lescena per tal de defensar lexistncia 75. Sembla que un dels primers
ci que recullen les aproximaci- furs de Jaume el Conqueridor, del naixement de Joan Baptis- de relats distints. P. Rodrguez exemples conservats al mn pe-
ons posteriors. shavia disposat que Usurers ta del retaule dels sants Joans Barral, Eucaristia y antisemi- ninsular del miracle de Billettes
pblichs ne sarrahins no tinguen de Vinaixa. Lestudi iconogrfic tismo..., op. cit., 2006, p. 292. sinclou en el Fortalitium Fidei,
69. M. Lifschitz-Golden, Les batlia ne cort ne alcun offici p- de lescena s de P. Beseran Per part nostra, pensem que no de fra Alonso de Espina, de la fi
juifs dans la litterature franaise blich; ne jueu no sia cort (Furs, Ramon, El nodriment dElisa- estem en condicions dexposar del segle xv. Tamb a la Corona
du Moyen ge (Mystres, mi- I, 217, llibre i, rbrica iii). Amb beth i Anna parteres. Observaci- arguments tan absoluts. Podem dArag es conserven diversos
racles, chroniques), Slatkine Re- aquest recurs, es devia incidir en ons sobre un aspecte iconogrfic identificar una escena grfica a miracles que sembla que ho te-
prints, Ginebra, 1977, p. 89-91 la part negativa del contingent dels naixements de la Verge i el partir dun miracle, tot i que, nen a la seva base, com el mira-
i 160-164; M. Rubin, Gentile semita i sels acusava de ser els Baptista al gtic, 1er Colloqui malauradament, el pas del temps cle eucarstic contingut en lSpill
120 LOCVS AMNVS 8, 2005-2006 Csar Fav Monllau

pel territori peninsular, argument que es pot afian-
ar a partir dalguna notcia que ens evidencia la
fama de lescrit i que ens explica la gran reper-
cussi grfica de qu gaud en territori francs76.
Podem suposar una situaci semblant a la Corona
dArag que explicaria les mostres conservades i
que ens faria entendre lelecci daquest text en
detriment daltres miracles autctons tan afamats
com el dels Corporals de Daroca o el Sant Dubte
dIvorra, aquest darrer protagonitzat per la pre-
ciosa sang77. La histria hauria traspassat fronteres
abans de la primera meitat del segle xiv, dacord
amb els exemples de Vallbona, i en la seva difusi
degueren tenir un rol de primer nivell diversos
factors, dentre els quals cal destacar lacci dels
predicadors per via oral i els prodigats reper-
toris de relats miraculosos. La notcia que lany
1401 presenta el rei Mart lHum demanant una
cpia dun recull de miracles del Sant Sagrament
exemplifica la multiplicaci daquests repertoris
protagonitzats per leucaristia, a ms de lauge
del seu culte. s en aquests repertoris en els quals
ens sembla que degu ocupar un paper destacat el
miracle de Pars78.
El miracle francs es contempla com un relat
amb doble significaci, un arma de doble tall,
motiu que el fa especialment adient en els retaules
dedicats al cos de Crist. Com a miracle protago-
nitzat per la santa forma sagnant, fa referncia
a la transsubstanciaci de Crist en les sagrades
espcies i, a partir de la representaci del mag-
nicidi cristi per part dels jueus, serveix com a
propaganda antisemita expandida per tal de com-
batre els corrents hertics que afectaven la doc-
trina eucarstica. En relaci amb aquests casos,
els retaules actuaven com a eines programtiques
per expandir lestratgia dibuixada des de lorto-
dxia cristiana. Tamb s cert, per, que podrem
interpretar la insistncia de temes antisemites en
els retaules eucarstics en el marc dels problemes
politicoreligiosos que hi havia amb els jueus arreu
dEuropa i, concretament, a la Corona dArag79.
Fent un pas ms enll, cal entendre el tema
de Billettes en el context posterior de la pesta
que assol Europa a mitjan tres-cents, moment
en qu els jueus foren assenyalats com a caps
de turc des de la cspide de la jerarquia eclesi-
stica cristiana i foren exposats a fortes mesures
dopressi i persecuci, fins a arribar a situa-
cions dextrema gravetat. Tal s cas del fams
progrom de 139180. La representaci del prodigi
a Vilafermosa era perfectament ents pel fidel
medieval si tenim en compte la proliferaci, arreu
del territori de la confederaci, de tota una srie
dacusacions de robatoris i profanacions del sant
sagrament. Casos amb un ress important sn
els de Barcelona i Perpiny de 1367, seguits lany
segent pel dOsca o Castell de la Farfanya81.
Un altre episodi clebre de lanttesi establerta
entre els jueus i leucaristia s el del robatori de
la custdia de la catedral de Barcelona el 1401,
durant el procs del qual els jueus foren vistos
com a principals sospitosos82.
La culpabilitat dels jueus en els relats mira-
culosos protagonitzats per les santes espcies i
llur difusi a travs dels programes iconogrfics
catalano-aragonesos, a partir del segon quart del
tres-cents, respon a la mateixa estratgia cristiana.
Latac dels semites contra el cos de Crist i altres
ultratges al cristianisme, aix com la mort ritual,
entronquen en la teoria de la Culpa Iudaeorum
exposada anteriorment, i ajuden a propagar-la.
La incidncia en aquest aspecte capcis s total-
ment intencionada, ja que circulaven molts ms
miracles que haguessin propagat perfectament el
dogma al marge del contingut antisemita, i que
no entraren de manera tan evident en els retaules
dedicats al cos de Crist83.
A tall de conclusi
Arribats en aquest punt, desprs danalitzar la
iconografia de les escenes contingudes en el retau-
le del Corpus Christi de Vilafermosa, ens dispo-
sem a fer una lectura global de la significaci del
conjunt. Recordem que hem cregut adient situar
la pintura en el context del culte naixent a Jess

de Jaume Roig, el qual apareix
fusionat amb un relat fora tipi-
ficat que prov de les Cantigas
dAlfons X o de recopilacions
anteriors, com la de Cesari de
Heisterbach. Es tracta del prodi-
gi de la dona que fa servir lhstia
per realitzar un encant de signe
amors. F. Espaol Bertran,
Ecos del sentimiento...., op.
cit., 1993-1994, p. 329, nota 15.
76. En el Fortalitium Fidei, com-
post vers els anys 1458-1461, el
predicador menciona un encon-
tre a Medina del Campo amb els
reformadors enviats per Cluny,
per tal dinformar-se de les raons
de lexpulsi dels jueus de 1306 a
Frana. Aquests, en relaci amb
el miracle del jueu de Pars de
1290, exposen que el relat era
ben conegut a Frana i que sortia
en nombroses pintures i taules.
B. Blumenkranz, Le juif...., op.
cit., 1966, p. 27. El desconeixe-
ment del predicador en relaci
amb el text, representat diversos
cops a la Corona dArag, podria
interpretar-se com que la narra-
ci no tingu tanta proliferaci
en la zona castellana.
77. Tot i que els dos miracles han
tingut una certa rellevncia plsti-
ca, si hem de jutjar pels exemples
conservats, la histria parisenca
va gaudir de ms notorietat. El
miracle dIvorra es detecta en les
dues escenes de les taules laterals
de la predella dun retaule de
finals del segle xv conservat a la
catedral de Solsona. Lestudi de
lobra es du a R. Alcoy Pedrs anloga a la resta dEuropa, la
130. Retaule, Museu Dioces
i Comarcal de Solsona. Catleg
dArt Romnic i gtic, Patronat
del Museu Dioces i Comarcal
de Solsona, Barcelona, 1990, p.
187-188. Una breu menci la
trobem darrerament a M. Gar-
gant Llans, El retaule del de persuadir-los i impulsar-los
Sant Dubte dIvorra, Llobregs perqu es converteixin al cato-
Informatiu, nm. 13, 2005. licisme. Destaquem lacci dels
predicadors, la proliferaci dels
78. A. Rubi i Lluch, Docu- textos religiosos de tall antisemita
ments per la cultura..., op. cit., i lorganitzaci de nombroses dis-
p. 431. putes dialctiques organitzades
per discutir la veracitat de totes
79. Fent-se ress duna situaci dues doctrines. Alguns dels ttols
que exposen aquestes qestions
Corona dArag vei, al llarg del sn els de J. Lee Schneidman,
segle xiv, com les seves relacions La situaci dels jueus a la Co-
amb la comunitat jueva sanaren rona dArag, LImperi catala-
deteriorant. Resulten especial- no-aragons 1200-1350, vol. ii,
ment significatives dintre daquest Edicions 62, Barcelona, 1975; L.
clima, les accions proselitistes de Marc Dachs, Los judos en
lEsglsia amb els jueus, per tal Catalua, Destino, Barcelona,
El retaule eucarstic de Vilafermosa i la iconografia del Corpus Christi a la Corona dArag LOCVS AMNVS 8, 2005-2006 121

Sagramentat, el qual es detecta de forma preco
a la Corona dArag des de la segona dcada del
segle xiv. En aquest marc, la iconografia de la
pea entroncaria amb la voluntat de crear tota una
infraestructura material i ideolgica nova per tal
dafermar el dogma de la transsubstanciaci. Per
aquest fet, lhstia consagrada o el cos veritable
de Jesucrist protagonitza les escenes incloses en
el conjunt, tant les que remeten a les fonts litrgi-
ques de lpoca lelevaci i la process, com
la vessant taumatrgica del sagrament evidenciada
pel miracle de Billettes. Daltra part, ja vrem
justificar la inclusi dun petit cicle evanglic, la
crucifixi de ltic i el Sant Sopar, tots els quals
sn temes que shan de llegir en clau eucarstica.
Absolutament totes les escenes elegides aposten
per la veracitat de la transsubstanciaci, ja sigui
mitjanant mecanismes danalogia, com succeeix
amb lanunciaci i la nativitat, o b amb la repre-
sentaci material del sagrament a partir de les
hsties sagnants profanades pels jueus. Per tant,
els retaules del Corpus incideixen plenament en la
lluita contra lheretgia amb qu sorg la nova fes-
tivitat de leucaristia, la qual est cridada a centrar
la teologia de la baixa edat mitjana.
En el moment de posar en relaci lexponent
de Vilarfermosa amb els conjunts eucarstics
conservats fins als nostres dies, hom observa la
coincidncia de temes a qu es recorre a lhora
de dedicar els exponents pictrics al Cos de
Crist84. Tots, salvant diferncies menors, empren
un repertori temtic conformat per diversos cicles
coincidents. Encara que els temes representats
no siguin exactament iguals en tots els casos, se
sol incloure un petit cicle evanglic dinfncia
de Crist per establir vincles entre lencarnaci
i la transsubstanciaci. Tamb sol aparixer un
petit cicle conformat per escenes justificables a
partir de la litrgia de la nova solemnitat, amb un
notable auge de lelevaci de la sagrada forma i
del tema de la process, aquest darrer com a tema
genu de la celebraci. Finalment, a part del Sant
Sopar com a tema dallusi immediata a la insti-
tuci de leucaristia, se sol donar certa vigncia a
un bon seguit de temes que transcriuen tota una
srie de relats miraculosos protagonitzats per la
sagrada forma i que conformarien la vessant tau-
matrgica del nou ideari. Dentre aquests, hem
vist la importncia que tindr el miracle del jueu
de Pars, ja que sescau perfectament amb la inten-
cionalitat dual de la festa, la qual, per una banda,
intenta establir el dogma i, per laltra, combatre
lheretgia personificada pels jueus.
Si lestudi dels retaules de Vallbona apuntava
tota una srie de problemtiques de tipus poltic i
religis, en base a lexcessiva reiteraci de la figura
del jueu com a sser malfic85, a Vilafermosa cal
interpretar la inclusi del miracle de Billettes de
manera diferent. Tot i que la seva inclusi a la pea
castellonenca remetria a laugment del sentiment
antisemita de la Corona durant tot el tres-cents,
ens sembla que la cronologia del retaule aconsella
no vincular aquest fet a cap captol concret de la
problemtica amb els jueus. Cal fixar-nos que a
Vilafermosa nicament sest ja transcrivint grfi-
cament un programa iconogrfic que, a finals del
segle xiv, estava mpliament difs i que apareixia en
diverses ocasions anteriors en retaules del Corpus
Christi. En relaci amb aix, pensem que sest
utilitzant de manera reiterada una frmula que
sengeg en les primeres dcades del segle xiv i que
continua de manera estanca a finals de la centria.
Amb tots aquests ingredients, conv posar
de relleu que el retaule del Corpus Christi de
Vilafermosa presenta la iconografia tpica dels
retaules de la mateixa dedicaci, els quals comen-
aren a aparixer a principis de segle fruit de la
proclamaci, des de la cspide papal, de la festa
del Santssim i com a resposta a les noves neces-
sitats cultuals que plantejava. Hem de tenir en
compte que aquest esquema iconogrfic propi es
pot resseguir en diversos exponents en el territori
tractat, sense que es detectin parallels fora de les
fronteres marcades. Ens trobem, doncs, davant
un particularisme propi de la iconografia baixme-
dieval de la confederaci que degu tenir una alta
notorietat, malgrat les escasses mostres que han
superat el pas del temps.

1985; R. Pita Merc, La societat
jueva en els calls lleidatans, Rafael
Dalmau, Barcelona, 1978; D. Ro-
mano, Les juifs de la Couronne
dAragon avant 1391, Revue des
tudes Juives, CXLI, 1982, p.
169-182; Y. Baer, Histria de los
judos de la Corona de Aragn
(s. xiii y xiv), Temas de Historia
Aragonesa, 3, Saragossa, 1985; E.
Lourie, Crusade and colonisati-
on: Muslims, Christians and Jews
in medieval Aragon, Variorum,
Hampshire, 1990 i R. Conde
Delgado de Molina, La ex-
pulsin de los judos de la Corona
de Aragn: documentos para su
estudio, Institucin Fernando el
Catlico, Saragossa, 1991.
80. Lantisemitisme galopant del
segle xiv i el progrom de 1391
han estat tractats en nombro-
ses obres de referncia obligada,
dentre les quals cal destacar L.
poliakov, Histria del antisemi-
tismo..., op. cit., 1968 i Y. Baer
Fritz, Historia de los judos en la
Espaa cristiana, vol. i, Editorial
Altalena, Barcelona, 1981.
81. Trobem informaci general
sobre els processos a Y. Baer
Fritz, Historia de los judos...,
op. cit., vol. i, 1981, p. 334-
335 i 371-377; D. Romano,
Els jueus en temps de Pere el
Cerimonis (1336-1387), Pere
el Cerimonis i la seva poca,
annex a lAnuario de Estudios
Medievales, Barcelona, 1988,
p. 117. Els fets de Barcelona
i Castell de la Farfanya
sn recollits per F. Espaol
Bertran, Ecos del sentimi-
ento..., op. cit., 1993-1994,
p. 333-334. Darrerament, M.
Rubin, Gentile Tale..., op. cit.,
1999, p. 109 i s.
82. A. Duran Sanpere, La fies-
ta..., op. cit., p. 143, p. 44 i s.
83. Un elevat nombre de pro-
digis referents a lespcie eu-
carstica del pa tingueren ress
en els retaules de Vallbona de
les Monges. Bsicament, lanlisi
iconogrfica dels conjunts, tal
com hem posat de relleu, es du
a F. Espaol Bertran, Guillem
Seguer..., op. cit., 1994, p. 108 i
s.; M. L. Melero Moneo, Eu-
carista y polmica..., op. cit., p.
21-40 i P. Rodrguez Barral,
Eucarista y antisemitismo...,
op. cit., 2006, p. 281 i s. Una
rpida mirada a unes altres peces
dedicades a leucaristia posa de
relleu la importncia que tingue-
ren aquests relats que provaven
la transsubstanciaci en la pls-
tica gtica de la Corona, com
ara, per exemple, en lesmentada
predella del retaule de Sixena.
84. En relaci amb els exponents
iconogrfics del Corpus que es
conserven, ms alguna menci a
daltres que sabem que van exis-
tir, vegeu la nota 11.
85. Sobretot M. L. Melero Mo-
neo, Eucarista y polmica...,
op. cit., 2002-2003, p. 21-40.