You are on page 1of 29

Estudis

Noves consideracions entorn al joc de retaule


i frontal de Vallbona de les Monges

Csar Fav Monllau

Paraules clau Palabras clave Keywords

Pintura sobre taula, segle XIV, Retaule i Pintura sobre tabla, siglo XIV, Retablo y Panel painting, 14th century, The Vallbona de les
Frontal de Vallbona de les Monges, Frontal de Vallbona de les Monges, Polptico Monges Altarpiece and Altar Frontal, The
Polptic de la Infncia de Crist, Retaule de de la Infancia de Cristo, Retablo de san Juan Altarpiece of Christs Childhood, The Altarpiece
sant Joan Baptista i santa Margarida Bautista y santa Margarita de Alcover of St. John the Baptist and St. Margaret from
dAlcover Alcover

Resum Resumen Abstract

Lexcepcionalitat de les taules procedents La excepcionalidad de las tablas procedentes The excepcional nature of the panel paintings
del monestir de Vallbona de les Monges del monasterio de Vallbona de les Monges from the monastery of Vallbona de les Monges
(Lleida) ha repercutit en un notable trac- (Lleida) ha repercutido en un notable trata- (Lleida) has meant that historians have devoted
tament historiogrfic. Malgrat tot, amb el miento historiogrfico. Pese a todo, con el a great deal of attention to them. In spite of
present estudi es pretn insistir encara presente estudio an se pretende insistir sobre that, the purpose of this article is to insist still
sobre algunes qestions relatives al seu algunas cuestiones relativas a su emplazamiento further on some matters relating to their origi-
emplaament original i a la seva funci original y su funcin como retablo y frontal, a nal placing and their function as an altarpiece
com a retaule i frontal, alhora que es dna la vez que se ponen de relieve los hasta ahora and altar frontal, while focusing on the hither-
rellevncia als fins ara inadvertits escuts inadvertidos escudos herldicos de las tablas to unnoticed coats of arms on the panels with
herldics de les taules per tal de perfilar- a fin de perfilar algunos aspectos de la pro- the aim of outlining some aspects of the artistic
ne alguns aspectes de la promoci artsti- mocin artstica. Principalmente, no obstante, promotion. The main purpose of the article,
ca. Principalment, per, lobjectiu de lar- el objetivo del artculo es definir un corpus however, is to define a corpus of art works in
ticle s definir un corpus dobra al seu de obra a su entorno que, a mi entender, puede places nearby that, in my opinion, may be attri-
entorn que, al meu entendre, es pot atri- atribuirse a la accin ms o menos directa de buted to the more or less direct work of the
buir a lacci ms o menys directa dun un mismo maestro. same master.
mateix mestre.

Butllet MNAC, 10, 2009


Csar Fav Monllau

A Marisa Melero,
que un da me anim a iniciar esta investigacin,
in memoriam

La coleccin de arte gtico del Museu Nacional dArt de Catalunya todos los fondos de los dos conjuntos, fueron recubiertos con cor-
cuenta con un retablo y un frontal del trescientos dedicados al ladura sobre plata, de la cual se conserva intacto, por ejemplo, un
Corpus Christi, en origen realizados para la iglesia monstica de minsculo testimonio en el vrtice superior del compartimento
Santa Maria de Vallbona de les Monges (Urgell, Lleida) (fig. 1 y 2, central del frontal. Con el tiempo esta corladura ha ido desapare-
respectivamente) (MNAC/MAC 9920, MNAC/MAC 9919). Las dos ciendo y la plata se ha oxidado, a excepcin del compartimento
obras han suscitado una generosa atencin crtica, ya desde los lti- de la Trinidad del retablo, que haba estado recubierto con
mos decenios del siglo XIX, por distintos motivos: principalmente, lmina de oro a la sisa. En origen, pues, gracias al efectismo de
por la riqueza y la unicidad de su programa eucarstico, pero tam- la corladura, las tablas de Vallbona se debieron erigir como dos
bin por su peculiaridad tipolgica, dado que es el nico caso de espectaculares muebles resplandecientes que emulaban el mobi-
juego de retablo y frontal que parece haberse conservado en el liario de altar ms costoso hecho de orfebrera.
Principado. Adems, atendiendo al contexto devocional en el que
fueron concebidas, destacan por ser el testimonio pictrico conser- Una delicada imagen de la Virgen con el Nio de evidentes con-
vado ms antiguo entre los dedicados al Corpus en la corona cata- notaciones eucarsticas,6 y segn Post con uno de los mejores
lano-aragonesa. Un encargo artstico que se tiene que enmarcar en ejemplos del dhanchement de la pintura hispana,7 preside el
los primeros tiempos de expansin de la solemnidad del santsimo frontal, y en el centro del retablo, a su vez, hay una prominente
sacramento en el marco geogrfico referido, la cual haca pocos hostia consagrada, visible en el interior de un ostensorio de orfe-
aos que se haba incorporado definitivamente al calendario litr- brera a travs de un orificio calado. El vaso aparece coronado
gico cristiano y requera de infraestructura artstica propia.1 por el grupo policromo de la Trinidad, en una variante del Trono
de Gracia que incluye las figuras de la Virgen y de san Juan,8 las
Seguramente tambin su temprana exposicin en un museo de cuales se pueden asimilar a las figuras de fundicin de los inter-
arte favoreci la rpida inclusin en los primeros repertorios cesores situadas en los brazos laterales de numerosos objetos
razonados sobre pintura gtica catalana. Si bien en los estudios de orfebrera litrgica. La relacin de la Sagrada Forma con
ms antiguos se puso principalmente el acento en los aspectos el Crucificado, sostenido por Dios Padre y sobrevolado por el
formales y estilsticos de las pinturas, con tal de situarlas en el Espritu Santo, apela a los lazos teolgicos establecidos desde
panorama pictrico cataln de la baja edad media,2 parece que a antiguo entre el sacramento de la Eucarista y el sacrificio de
partir del XXXV Congreso Eucarstico Internacional, celebrado en Cristo en la cruz, representado tambin sobre la hostia consagra-
Barcelona el ao 1952, y del auge editorial suscitado con motivo da. La riqueza semntica de la composicin se completa con una
del acontecimiento, proliferaron las primeras publicaciones diri- verdadera ratificacin de dos de los principales dogmas del cris-
gidas al anlisis de su temtica, ms desconocida hasta ese tianismo que suscitaron numerosas reticencias: la Trinidad y la
momento.3 Desde entonces, los trabajos dedicados a las tablas de presencia real de Cristo en las santas especies eucarsticas.
Vallbona de les Monges, lejos de disminuir, se han incrementado
y a la vez han profundizado en estas y otras direcciones.4 Tanto la sagrada forma como la custodia fueron manufacturadas
en relieve. Formado por dos cuerpos poligonales superpuestos,
De acuerdo con su advocacin, las tablas de Vallbona desarrollan el ostensorio fue concebido como una microarquitectura de ven-
un programa iconogrfico eucarstico complementario, especial- tanales lobulados y contrafuertes culminados por pinculos, y
mente encaminado a defender la veracidad del dogma de la tran- decorado con follajes y cuadrifolios calados. Sin duda, se trata
sustanciacin de las sagradas especies. Adems de compartir de una composicin original que juega con el dilogo entre las
dedicacin, ambas obras presentan una identidad formal absoluta, artes pictricas y las suntuarias. El ejemplar pintado de Vallbona
hasta el punto que se pueden considerar obras gemelas: tienen la parece tomar como referente los primeros ostensorios turrifor-
forma apaisada propia de los frontales de altar y de los primeros mes de orfebrera, una de las tipologas pioneras surgidas con
retablos gticos, y sus dimensiones son prcticamente idnticas.5 motivo de la instauracin de la procesin del Santsimo.9 Esta
Es ms, las dos muestran una misma estructuracin interna orga- dialctica entre la pintura y la orfebrera resulta doblemente inte-
nizada a partir de una docena de compartimentos dispuestos en resante si se tiene en cuenta la escasez de ejemplares suntuarios
dos registros superpuestos, alrededor de una calle central. del siglo XIV conservados en la corona catalano-aragonesa. Las
Mientras que los compartimentos laterales estn cubiertos por custodias ms antiguas preservadas de esta misma modalidad
gabletes de extrads ribeteado con una fronda de hojas y corona- son la de la catedral de Barcelona y la de la antigua parroquial
dos por un florn central, los centrales aparecen rematados por de Santa Maria de Ibiza, las dos unas dcadas ms tardas res-
arcos de medio punto con las mismas convenciones decorativas. pecto al ejemplar pintado de Vallbona, pero con vnculos tipol-
Se trata de elementos en relieve hechos de yeso que, igual que gicos evidentes.10 Aunque desde la perspectiva actual puede

58
Noves consideracions entorn al joc de retaule i frontal de Vallbona de les Monges

A Marisa Melero,
que un dia manim a iniciar aquesta recerca,
in memoriam

La collecci dart gtic del Museu Nacional dArt de Catalunya temps aquesta colradura ha anat desapareixent i la plata sha oxidat,
compta amb un retaule i un frontal del tres-cents dedicats al excepci feta del compartiment de la Trinitat del retaule, que havia
Corpus Christi, en origen realitzats per a lesglsia monstica de estat recobert amb lmina dor a la sisa. En origen, doncs, grcies
Santa Maria de Vallbona de les Monges (Urgell, Lleida) (fig. 1 i 2, a lefectisme de la colradura, les taules de Vallbona es devien erigir
respectivament) (MNAC/MAC 9920, MNAC/MAC 9919). Les dues com dos espectaculars mobles resplendents que emulaven el mobi-
obres han suscitat una generosa atenci crtica, ja des dels darrers liari daltar ms costs fet dorfebreria.
decennis del segle XIX, per diversos motius: principalment, per la
riquesa i la unicitat del seu programa eucarstic, per tamb per Una delicada imatge de la Mare de Du amb lInfant devidents
la seva peculiaritat tipolgica, ats que s lnic cas de joc de connotacions eucarstiques,6 i segons Post amb un dels millors
retaule i frontal que sembla haver-se conservat al Principat. A ms, exemples del dhanchement de la pintura hispana,7 presideix el
si satn al context devocional en qu foren concebudes, destaquen frontal, i al centre del retaule, al seu torn, hi ha una prominent
per ser el testimoni pictric conservat ms antic entre els dedicats hstia consagrada, visible a linterior dun ostensori dorfebreria
al Corpus a la corona catalanoaragonesa. Un encrrec artstic que a travs dun orifici calat. El vas apareix coronat pel grup poli-
sha demmarcar en els primers temps dexpansi de la solemnitat crom de la Trinitat, en una variant del Tron de Grcia que inclou
del santssim sagrament en el marc geogrfic referit, la qual feia les figures de la Mare de Du i de sant Joan,8 les quals es poden
pocs anys que shavia incorporat definitivament al calendari litr- assimilar a les figures de fosa dels intercessors situades en els
gic cristi i requeria dinfraestructura artstica prpia.1 braos laterals de nombrosos objectes dorfebreria litrgica. La
relaci de la Sagrada Forma amb el Crucificat, sostingut per Du
Segurament tamb la seva primerenca exposici en un museu dart Pare i sobrevolat per lEsperit Sant, apella els lligams teolgics
nafavor la rpida inclusi en els primers repertoris raonats sobre establerts des dantic entre el sagrament de lEucaristia i el sacri-
pintura gtica catalana. Si b en els estudis ms antics es va posar fici de Crist a la creu, representat tamb sobre lhstia consagra-
principalment laccent en els aspectes formals i estilstics de les da. La riquesa semntica de la composici es completa amb una
pintures, per tal de situar-les en el panorama pictric catal de la veritable ratificaci de dos dels principals dogmes del cristianis-
baixa edat mitjana,2 sembla que a partir del XXXV Congrs me que suscitaren nombroses reticncies: la Trinitat i la presn-
Eucarstic Internacional, celebrat a Barcelona lany 1952, i de lau- cia real de Crist en les santes espcies eucarstiques.
ge editorial suscitat amb motiu de lesdeveniment, van proliferar
les primeres publicacions adreades a lanlisi de la seva temtica, Tant la sagrada forma com la custdia van ser manufacturades en
ms desconeguda fins aleshores.3 Des de llavors, els treballs dedi- relleu. Format per dos cossos poligonals superposats, lostensori
cats a les taules de Vallbona de les Monges, lluny de minvar, shan fou concebut com una microarquitectura de finestrals lobulats i
incrementat i alhora han aprofundit en aquestes i altres direccions.4 contraforts culminats per pinacles, i decorat amb fullatges i qua-
drifolis calats. Sens dubte, es tracta duna composici original
Dacord amb la seva advocaci, les taules de Vallbona desenvolupen que juga amb el dileg entre les arts pictriques i les sumpturies.
un programa iconogrfic eucarstic complementari, especialment Lexemplar pintat de Vallbona sembla prendre com a referent els
encaminat a defensar la veracitat del dogma de la transsubstancia- primers ostensoris turriformes dorfebreria, una de les tipologies
ci de les sagrades espcies. A ms de compartir dedicaci, amb- pioneres sorgides amb motiu de la instauraci de la process del
dues obres presenten una identitat formal absoluta, fins al punt que Santssim.9 Aquesta dialctica entre la pintura i lorfebreria esdev
es poden considerar obres bessones: tenen la forma apasada prpia doblement interessant si es t en compte lescassetat dexemplars
dels frontals daltar i dels primers retaules gtics, i les seves dimen- sumptuaris del segle XIV conservats a la corona catalanoaragonesa.
sions sn prcticament idntiques.5 s ms, les dues mostren una Les custdies ms antigues preservades daquesta mateixa moda-
mateixa estructuraci interna organitzada a partir duna dotzena de litat sn la de la catedral de Barcelona i la de lantiga parroquial
compartiments disposats en dos registres superposats, al voltant de Santa Maria dEivissa, les dues unes dcades ms tardanes
dun camper central. Mentre que els compartiments laterals estan respecte a lexemplar pintat de Vallbona, per amb vincles
aixoplugats per gablets dextrads rivetat amb una fronda de fulles tipolgics evidents.10 Tot i que des de la perspectiva actual pot
i coronats per un flor central, els centrals apareixen rematats per semblar que la custdia de Vallbona sigui una obra avant la
arcs de mig punt amb les mateixes convencions decoratives. Es lettre, s clar que la seva representaci indica lexistncia de la
tracta delements en relleu fets de guix que, igual que tots els cam- tipologia artstica abans dels primeres exemplars perviscuts.
pers dels dos conjunts, van ser recoberts amb colradura sobre plata,
de la qual es conserva intacte, per exemple, un minscul testimoni En els compartiments laterals de les taules es desenvolupa tot un
en el vrtex superior del compartiment central del frontal. Amb el reguitzell depisodis protagonitzats per lhstia consagrada.11 Els

59
Csar Fav Monllau

Fig. 1. Mestre de Vallbona de


les Monges (Guillem Seguer ?),
Retaule del Corpus Christi,
procedent del monestir de
Vallbona de les Monges /
Maestro de Vallbona de les
Monges (Guillem Seguer ?),
Retablo del Corpus Christi,
procedente del monasterio de
Vallbona de les Monges.
Barcelona, Museu Nacional
dArt de Catalunya

parecer que la custodia de Vallbona sea una obra avant la lettre, de tres episodios dispuestos en el registro superior del retablo. Al
est claro que su representacin indica la existencia de la tipolo- lado izquierdo de la Trinidad parece haberse representado la tran-
ga artstica antes de los primeros ejemplares pervividos. sustanciacin de la hostia en la imagen del crucificado mientras
que, al otro lado, el registro superior acaba con la escena del
En los compartimentos laterales de las tablas se desarrolla toda una indigno que comulga, debidamente acompaado de un personaje
retahla de episodios protagonizados por la hostia consagrada.11 diablico que refuerza su carcter negativo, y la del celebrante
Los temas iconogrficos o pequeos ciclos representados se pue- escptico a quien, al dudar de la presencia real, se le aparece la
den agrupar en tres categoras ms o menos estables dentro de los Virgen para disiparle los malos pensamientos. En cuanto al fron-
retablos gticos dedicados al Corpus. A parte del significado euca- tal, en el registro superior y al lado derecho de la Virgen, se per-
rstico intrnseco de la Santa Cena, momento en que se instituy cibe la hostia que se escapa de las manos del oficiante y se eleva
el sacramento de la Eucarista, y que ocupa dos de los comparti- al cielo. Tal vez se trate, como ha sugerido Paulino Rodrguez, de
mentos del retablo, hay un grupo de escenas que pertenecen al la comunin de la joven Imelda Lambertini.
ciclo mariano, otro dedicado a la liturgia eucarstica y, finalmen-
te, el contingente ms importante, los episodios dirigidos a poner Son los relatos milagrosos del cuerpo de Cristo, sin embargo, los
de relieve el carcter milagroso del cuerpo de Cristo. que tienen un mayor desarrollo en las tablas de Vallbona. Por lo
que respecta a los prodigios relacionados con los animales que
Los temas del ciclo mariano o de la infancia de Cristo, que se se dan cuenta de la presencia real en la especie eucarstica del
fundamentan en los lazos tericos establecidos entre la transus- pan, encontramos el milagro de la mula que reverencia la hostia,
tanciacin de las santas especies y la encarnacin, nicamente en el primer compartimento del registro inferior del retablo. El
aparecen representados en el frontal. Me refiero a la Virgen con examen con reflectografa infrarroja llevado a cabo por el rea
el Nio del compartimento principal, que forma parte de una de Restauracin y Conservacin Preventiva del MNAC sac a la
Epifana con los Magos que la flanquean en el registro inferior de luz un vuelo de abejas sobre la custodia venerada por dos nge-
su derecha, y a la Anunciacin que le hace pendant. Por otro lado, les ceroferarios, en el compartimento superior izquierdo adya-
es en el retablo donde principalmente figuran los episodios que cente a la imagen principal de la Virgen del frontal (fig. 3).
muestran la dimensin litrgica de la Eucarista. A parte de la Resulta interesante destacar que en las telas que cubren el altar
Procesin del Corpus dispuesta en el compartimento izquierdo donde reposa la custodia figura la inscripcin PANGE LINGUA
del registro superior del retablo, tema creado ex novo a partir de GLO, es decir, las primeras palabras del himno eucarstico cantado
la institucin de la solemnidad, o de la administracin del vitico durante las celebraciones del cuerpo de Cristo y que la tradi-
en el compartimento central del registro inferior derecho del cin haba atribuido al propio Santo Toms de Aquino.
frontal, se localizan otros episodios que combinan esta vertiente Probablemente, pues, y contrariamente a como haba sido inter-
con el carcter taumatrgico del cuerpo de Cristo. Este es el caso pretado, puede tratarse de una temprana y elptica representacin

60
Noves consideracions entorn al joc de retaule i frontal de Vallbona de les Monges

Fig. 2. Mestre de Vallbona de


les Monges (Guillem Seguer ?),
Frontal del Corpus Christi,
procedent del monestir de
Vallbona de les Monges /
Maestro de Vallbona de les
Monges (Guillem Seguer ?),
Frontal del Corpus Christi,
procedente del monasterio de
Vallbona de les Monges.
Barcelona, Museu Nacional
dArt de Catalunya

temes iconogrfics o petits cicles representats es poden agrupar en frontal, en el registre superior i al costat dret de la Mare de Du,
tres categories ms o menys estables dins dels retaules gtics dedi- es veu lhstia que sescapa de les mans de loficiant i seleva al
cats al Corpus. A banda del significat eucarstic intrnsec del Sant cel. Tal vegada es tracti, com ha suggerit Paulino Rodrguez, de
Sopar, moment en qu sinstitu el sagrament de lEucaristia, i que la comuni de la jove Imelda Lambertini.
ocupa dos dels compartiments del retaule, hi ha un grup descenes
que pertanyen al cicle mari, un altre dedicat a la litrgia eucars- Sn els relats miraculosos del cos de Crist, per, els que tenen un
tica i, finalment, el contingent ms important, els episodis adreats major desenvolupament en les taules de Vallbona. Pel que fa als pro-
a posar en relleu el carcter miraculs del cos de Crist. digis relacionats amb els animals que sadonen de la presncia real
en lespcie eucarstica del pa, trobem el miracle de la mula que
Els temes del cicle mari o de la infncia de Crist, que es fona- revereix lhstia, en el primer compartiment del registre inferior del
menten en els lligams terics establerts entre la transsubstancia- retaule. Lexamen amb reflectografia infraroja dut a terme per l-
ci de les santes espcies i lencarnaci, nicament apareixen rea de Restauraci i Conservaci Preventiva del MNAC va treure a
representats al frontal. Em refereixo a la Mare de Du amb el Nen la llum un vol dabelles sobre la custdia venerada per dos ngels
del compartiment principal, que forma part duna Epifania amb ceroferaris, al compartiment superior esquerre adjacent a la imatge
els Mags que la flanquegen al registre inferior de la seva dreta, i principal de la Mare de Du del frontal (fig. 3). Resulta interessant
a lAnunciaci que li fa pendant. Daltra banda, s al retaule on destacar que en les teles que cobreixen laltar on reposa la custdia
principalment figuren els episodis que mostren la dimensi litr- figura la inscripci PANGE LINGUA GLO, s a dir, les primeres
gica de lEucaristia. A banda de la Process del Corpus disposada paraules de lhimne eucarstic cantat durant les celebracions del cos
en el compartiment esquerre del registre superior del retaule, de Crist i que la tradici havia atribut al mateix sant Toms
tema creat ex novo a partir de la instituci de la solemnitat, o de dAquino. Probablement, doncs, i contrriament a com havia estat
ladministraci del Vitic en el compartiment central del registre interpretat, pot tractar-se duna primerenca i ellptica representaci
inferior dret del frontal, es localitzen altres episodis que combi- del Miracle de les abelles, segons el qual aquests insectes van cons-
nen aquest vessant amb el carcter taumatrgic del cos de Crist. truir un temple de cera per enaltir el Sagrament, el qual ms tard es
Aquest s el cas de tres episodis disposats en el registre superior retroba, per exemple, en la predella eucarstica del Retaule de la
del retaule. Al costat esquerra de la Trinitat sembla haver-se Mare de Du del monestir de Sixena (Osca) (MNAC/MAC 15916).12
representat la transsubstanciaci de lhstia en la imatge del cru- A continuaci de la Process del Corpus del retaule hi ha el que
cificat mentre que, a laltre costat, el registre superior acaba amb sha identificat com una transposici del miracle de la dansarina i
lescena de lindigne que combrega, degudament acompanyat lhstia sagnant, i, flanquejant el Tron de Grcia, shi representa el
dun personatge diablic que refora el seu carcter negatiu, i la miracle del malalt que, davant la impossibilitat de combregar per la
del celebrant escptic a qui, en dubtar de la presncia real, se li boca, miraculosament se li obre un tall al trax per on poder ingerir
apareix la Verge per dissipar-li els mals pensaments. Pel que fa al la Sagrada Forma.

61
Csar Fav Monllau

del Milagro de las abejas, segn el cual estos insectos constru- Fig. 3. Mestre de
yeron un templo de cera para enaltecer el Sacramento, el cual Vallbona de les Monges
(Guillem Seguer ?),
ms tarde reaparece, por ejemplo, en la predela eucarstica del Miracle de les abelles.
Retablo de la Virgen del monasterio de Sigena (Huesca) Frontal del Corpus
(MNAC/MAC 15916).12 A continuacin de la Procesin del Christi / Maestro de
Corpus del retablo est lo que se ha identificado como una trans- Vallbona de les Monges
(Guillem Seguer ?),
posicin del milagro de la danzarina y la hostia sangrante, y, Milagro de las abejas.
flanqueando el Trono de Gracia, se representa el milagro del Frontal del Corpus
enfermo que, ante la imposibilidad de comulgar por la boca, Christi. Barcelona,
milagrosamente se le abre un corte en el trax por donde poder Museu Nacional dArt
ingerir la Sagrada Forma. de Catalunya

El peso especfico de los milagros con connotaciones antisemitas


es ms grande en el frontal que en el retablo. Con todo, las tres
ltimas escenas del registro inferior del retablo muestran los
ultrajes al Sacramento que en la poca se atribuan a los judos.
Una primera escena, por ahora de difcil identificacin, es posi-
ble que quiera hacer patente el arrepentimiento de un judo ante
la hoguera. De lo que no hay duda, en cambio, es de que las dos
escenas que vienen a continuacin muestran, en ltima instancia,
el apualamiento y la lanzada de los judos a la hostia, respecti-
vamente. Las profanaciones continan en el registro superior del
frontal con el lanzamiento de la sagrada especie a la caldera de
agua hirviendo y, en el compartimento consecutivo, su rescate
por parte de una fiel cristiana. La conversin de un judo conde-
nado a la hoguera que acepta recibir la hostia y su consiguiente
bautismo cierran el mismo registro superior, ahora al lado dere-
cho de la Virgen; mientras que debajo parece haberse representa-
do unos herejes que se juegan la hostia consagrada a los dados y Los orgenes de este proceso de adquisicin hay que buscarlos
que, en el compartimento de su lado, acaban siendo detenidos. algunos aos antes, cuando una expedicin organizada por la
Finalmente, por ahora, no puedo ir ms all de identificar el com- Associaci Catalanista dExcursions Cientfiques visit el cenobio
partimento derecho del registro inferior del frontal como la con- de Vallbona entre los das 23 y 27 de junio de 1880, y sac a la luz
dena de una pareja de judos en la hoguera, ante la atenta mirada pblica parte de su tesoro. Una fotografa tomada durante la estan-
de sus correligionarios. cia demuestra como el Retablo de Vallbona haba permanecido en
el monasterio hasta aquella fecha,14 a pesar de que no se pueda ase-
gurar cul era su emplazamiento preciso por aquellos aos. En la
instantnea aparece un conjunto de objetos artsticos escogidos de
La capilla del Corpus de Vallbona entre los numerosos bienes muebles del cenobio, apilados frente a
de les Monges una de les galeras del claustro (fig. 4). Entre las vestimentas, los
muebles y varios utensilios litrgicos agrupados, Aulstia y Pijoan
Hay constancia de que, el ao 1885, la Comisin de Monumentos describe la presencia de un retaule probablement de principis del
Histricos y Artsticos de la Provincia de Barcelona acord la sigle XV dividit en duas series de requadros ab ornamentaci relle-
adquisicin de las dos tablas de Vallbona, aprovechando que esta- vada, ocupant lo fons daquests, passos de la vida y mort de Nostre
ban en venda y se consideraban de inters para la coleccin del Senyor Jesucrist y en lo centre la Santssima Trinitat....15
antiguo Museo Provincial de Antigedades de Barcelona. Con el
fin de conseguir una transaccin a precio satisfactorio, la entidad Como buena parte de la crtica ha sealado, las pinturas que nos
estableci un mximo de 1.250 pesetas para su compra y facult ocupan fueron realizadas con la finalidad de amueblar el altar de la
los seores Vctor Gebhardt, Antoni Elas de Molins y Josep capilla del Corpus Christi de la iglesia del monasterio de Vallbona
Puiggar para gestionar las negociaciones. El trmite debi ser de les Monges, la abada decana de las monjas bernardas en
rpido, si se tiene en cuenta que la adquisicin se hizo efectiva Catalua.16 Todava hoy se puede contemplar esta capilla emplaza-
aquel mismo ao, y una vez en el Museo se acord que las tablas da al lado de la epstola del primer tramo de la nave, a continuacin
fuesen limpiadas por el seor Bellver.13 del transepto y adyacente a la sala capitular (fig. 5). Se trata de un

62
Noves consideracions entorn al joc de retaule i frontal de Vallbona de les Monges

Fig. 4. Objectes artstichs. Album pintoresch-monumental de Catalunya


/ Objectes artstichs. Album pintoresch-monumental de Catalunya.

El pes especfic dels miracles amb connotacions antisemites s


ms gran al frontal que al retaule. Amb tot, les tres darreres esce-
nes del registre inferior del retaule mostren els ultratges al
Sagrament que a lpoca satribuen als jueus. Una primera escena,
ara per ara de difcil identificaci, s possible que vulgui fer pals
el penediment dun jueu davant la foguera. Del que no hi ha dubte,
en canvi, s que les dues escenes que vnen a continuaci mos-
tren, en ltima instncia, lapunyalament i la llanada dels jueus a Fig. 5. Capella del Corpus Christi del monestir de Vallbona de
lhstia, respectivament. Les profanacions continuen al registre les Monges. Fotografia de lautor / Capilla del Corpus Christi
superior del frontal amb el llanament de la sagrada espcie a la del monasterio de Vallbona de les Monges. Fotografa del autor.
caldera daigua bullent i, en el compartiment consecutiu, el seu res-
cat per part duna fidel cristiana. La conversi dun jueu condemnat
a la foguera que accepta rebre lhstia i el seu consegent baptis- Gebhardt, Antoni Elas de Molins i Josep Puiggar per gestionar les
me tanquen el mateix registre superior, ara al costat dret de la Mare negociacions. El trmit devia ser rpid, si es t en compte que lad-
de Du; mentre que a sota sembla haver-shi representat uns heret- quisici es va fer efectiva aquell mateix any, i un cop al Museu es
ges que es juguen lhstia consagrada als daus i que, en el com- va acordar que les taules fossin netejades pel senyor Bellver.13
partiment del seu costat, acaben sent detinguts. Finalment, ara per
Els orgens daquest procs dadquisici cal buscar-los alguns
ara, no puc anar ms enll didentificar el compartiment dret del
anys abans, quan una expedici organitzada per lAssociaci
registre inferior del frontal com la condemna duna parella de jueus
Catalanista dExcursions Cientfiques va visitar el cenobi de
a la foguera, davant latenta mirada dels seus coreligionaris.
Vallbona entre els dies 23 i 27 de juny de 1880, i va treure a la
llum pblica part del seu tresor. Una fotografia presa durant les-
tada demostra com el Retaule de Vallbona havia roms al mones-
La capella del Corpus de Vallbona tir fins aquella data,14 malgrat que no es pugui assegurar quin era
de les Monges el seu emplaament precs per aquells anys. En la instantnia
apareix un conjunt dobjectes artstics escollits dentre els nom-
Hi ha constncia que, lany 1885, la Comisin de Monumentos brosos bns mobles del cenobi, apilats enfront duna de les galeries
Histricos y Artsticos de la Provincia de Barcelona va acordar lad- del claustre (fig. 4). Entre les vestimentes, els mobles i diversos
quisici de les dues taules de Vallbona, aprofitant que es trobaven atuells litrgics aplegats, Aulstia i Pijoan hi descriu la presncia
en venda i es consideraven dinters per a la collecci de lantic dun retaule probablement de principis del sigle XV dividit en
Museo Provincial de Antigedades de Barcelona. Per tal daconse- duas series de requadros ab ornamentaci rellevada, ocupant lo
guir una transacci a preu satisfactori, lentitat va establir un mxim fons daquests, passos de la vida y mort de Nostre Senyor
de 1.250 pessetes per la seva compra i va facultar els senyors Vctor Jesucrist y en lo centre la Santssima Trinitat....15

63
Csar Fav Monllau

Figs. 6 i 7. Escuts de la mnsula


esquerra i dreta de la capella del
Corpus del monestir de Vallbona
de les Monges. Fotografia de
lautor / Escudos de la mnsula
izquierda y derecha de la capilla
del Corpus del monasterio de
Vallbona de les Monges.
Fotografa del autor.

espacio rectangular y poco profundo al abrigo de un arcosolio apun- hegemona prcticamente absoluta sobre el monasterio. No en
tado, decorado con algunos elementos de escultura arquitectnica. vano se contabilizan hasta cinco abadesas de este mismo linaje,
Una moldura con ornamentacin vegetal contornea la parte externa sin que se tenga que menospreciar el nmero de profesas ordina-
de la ojiva, mientras que en su intrads las molduras adoptan for- rias.21 La munificencia de las abadesas Anglesola genera buena
mas lobuladas, de acuerdo con los usos propios del trescientos. parte de las construcciones, reformas y ampliaciones realizadas
durante el siglo XIV en diferentes partes del monasterio. As lo
Del paramento litrgico medieval no se conserva nada in situ. A atestan los escudos de fajas anglesoladas que se prodigan desde
da de hoy slo se pueden contemplar los muros de la capilla de la galera norte del claustro hasta la portada de la sala capitular.
piedra vista, despojados de cualquier ornamento y sin rastro de
rebozado ni policroma, fruto de algunas restauraciones moder- Parece que la capilla eucarstica se tiene que vincular a la abadesa
nas. Hay noticias de que, en el siglo XVII, en la capilla del Corpus Berenguera de Anglesola y de Pins (1348-1377), la cual consta
se dispuso un retablo barroco encargado por la abadesa Maria de que la instituy y fund un beneficio en un momento indetermina-
Borrell i dAguilaniu (1683- 1701), motivo por el cual se ha do, anterior a 1348, cuando todava era bolsera y formaba parte del
supuesto que las dos tablas gticas debieron ser retiradas del equipo de su predecesora, Elisenda de Copons (1340-1348).22 A
culto.17 Sin embargo, las diferentes mudanzas producidas en esta modo de hiptesis, incluso se podra vincular la propia Berenguera
capilla durante el transcurso de los aos no afectaron la continui- con la losa sepulcral que se divisa en el suelo, frente al arco de
dad del beneficio del Corpus, establecido antes de 1348, hasta entrada a la capilla y entre las sepulturas ms tardas de las abade-
fechas bien tardas.18 sas Maria ngela de Sullar (1658-1662) y Maria de Borrell
(1683-1701).23 La concesin al fundador del beneficio del derecho
Lo que s que ha conservado la susodicha capilla es gran parte de de entierro en la capilla y de la colocacin de los escudos familia-
su decoracin escultrica original, la cual ha sido atribuida a res, en caso de que la hubiese sufragado, era una prctica bastante
Guillem Seguer de Montblanc, junto con las dos tablas pintadas habitual por aquellos tiempos, segn indica la documentacin.24 La
que nos ocupan, tal y como veremos ms adelante.19 Me refiero a atribucin de la losa a Berenguera de Anglesola conferira un
las dos mnsulas con bustos humanos, dos masculinos y dos nuevo matiz a la construccin de la capilla de acuerdo con los usos
femeninos, combinados con media docena de emblemas herldi- funerarios, interesante por otro lado por el carcter redentor del
cos que, alineados de tres en tres en cada una de les lneas de cuerpo de Cristo al cual se dedic la capilla. Los escudos de ban-
imposta, han sufrido prdidas que lamentablemente dificultan su das vibradas, a su vez, ratificaran el papel de la abadesa como una
anlisis (fig. 6 y 7). Flanqueando el arco que da paso al mbito de de las comitentes de la capilla, junto con otros benefactores que
la capilla se perciben dos escudos haciendo pendant, de fajas tambin dispusieron all sus blasones.25
vibradas de sable sobre campo de oro, los cuales han sido atri-
buidos unnimemente a la casa de Anglesola,20 una de las princi- De izquierda a derecha, el primer escudo de la mnsula siniestra
pales familias nobles de les tierras de poniente, que desde la est formado por un campo escartell con el primer y el cuarto
mitad del siglo XIII y durante todo el siglo XIV parece ejercer una cuartel de oro y dos palos de gules, mientras que el segundo y ter-

64
Noves consideracions entorn al joc de retaule i frontal de Vallbona de les Monges

Com bona part de la crtica ha assenyalat, les pintures que ens ocu- 1348).22 A tall dhiptesi, fins i tot es podria vincular la mateixa
pen van ser realitzades amb la finalitat de moblar laltar de la cape- Berenguera amb la llosa sepulcral que es veu a terra, enfront de
lla del Corpus Christi de lesglsia del monestir de Vallbona de les larc dentrada a la capella i entre les sepultures ms tardanes de les
Monges, labadia degana de les monges bernades a Catalunya.16 abadesses Maria ngela de Sullar (1658-1662) i Maria de
Encara avui es pot contemplar aquesta capella emplaada al costat Borrell (1683-1701).23 La concessi al fundador del benefici del
de lepstola del primer tram de la nau, a continuaci del transsep- dret denterrament a la capella i de la collocaci dels escuts
te i adjacent a la sala capitular (fig. 5). Es tracta dun espai rectan- familiars, en cas que lhagus sufragat, era una prctica prou
gular i poc profund aixoplugat sota un arcosoli apuntat, decorat habitual per aquells temps, segons indica la documentaci.24
amb alguns elements descultura arquitectnica. Una motllura amb Latribuci de la llosa a Berenguera dAnglesola conferiria un
ornamentaci vegetal contorneja la part externa de logiva, mentre nou mats al bastiment de la capella dacord amb els usos fune-
que al seu intrads les motllures adopten formes lobulades, dacord raris, interessant daltra banda pel carcter redemptor del cos de
amb els usos propis del tres-cents. Crist a qu es va dedicar la capella. Els escuts de bandes vibra-
des, al seu torn, ratificarien el paper de labadessa com a una de
Del parament litrgic medieval no es conserva res in situ. A dia les comitents de la capella, juntament amb altres benefactors que
25
davui noms es poden contemplar els murs de la capella de pedra tamb hi disposaren les seves armories.
vista, despullats de qualsevol ornament i sense rastre darrebossat
ni policromia, fruit dalgunes restauracions modernes. Hi ha not- Desquerra a dreta, el primer escut de la mnsula sinistra est for-
cies que, al segle XVII, a la capella del Corpus shi va disposar un mat per un camper escartell amb el primer i el quart quarter dor
retaule barroc encarregat per labadessa Maria de Borrell i i dos pals de gules, mentre que el segon i tercer mostren una torre,
dAguilaniu (1683-1701), motiu pel qual sha suposat que les dues amb tres merlets rematats per triangles.26 Al costat daquest enig-
taules gtiques es devien retirar del culte.17 Tanmateix, les dife- mtic escut es va collocar un altre que la historiografia ha atribut
rents mudances produdes en aquesta capella durant el transcurs als dena, consistent en un camper datzur sems de crusetes
dels anys no van afectar la continutat del benefici del Corpus, dargent sobre una banda dor, malgrat que no conserva la totali-
establert abans de 1348, fins a dates ben tardanes.18 tat de la policromia.27 La documentaci ha posat en coneixement
lexistncia de diverses religioses amb el cognom dena, fet que
El que s que ha conservat la susdita capella s bona part de la seva atesta, dit sigui de passada, el pes especfic daquesta famlia en el
decoraci escultrica original, la qual ha estat atribuda a Guillem cenobi per aquells anys. Una Elisabet ddena, documentada
Seguer de Montblanc, juntament amb les dues taules pintades que entre el 13 de setembre de 1332 i el 17 de gener de 1344, consta
ens ocupen, tal com veurem ms endavant.19 Em refereixo a les com a portera major el 17 de maig de 1338, mentre que una
dues mnsules amb busts humans, dos de masculins i dos de feme- Francesca ddena apareix documentada en un document datat el
nins, combinats amb mitja dotzena demblemes herldics que, ali- 3 de febrer de 1342.28 Finalment, de forma simtrica, a la mnsu-
neats de tres en tres en cadascuna de les lnies dimposta, han sofert la situada a laltre costat de la descrita es distingeix un camper
prdues que lamentablement en dificulten lanlisi (fig. 6 i 7). dor i una campana amb batall que, de nou, ha sofert prdues sig-
Flanquejant larc que dna pas a lmbit de la capella shi perce- nificatives en els esmalts. Com que la campana s una figura
ben dos escuts fent pendant, de faixes vibres de sable sobre cam- herldica amb una notable presncia a Catalunya es fa difcil iden-
per dor, els quals han estrat atributs unnimement a la casa tificar a quin llinatge pertany. Amb tot, lassignaci daquest escut
dAnglesola,20 una de les principals famlies nobles de les terres de que ms acceptaci ha tingut entre els qui ho han estudiat apunta
ponent, que des de la meitat del segle XIII i durant tot el segle XIV cap al llinatge dels Sant Just,29 malgrat que en el monacologi del
sembla exercir una hegemonia prcticament absoluta sobre el segle XIV no es documenta cap monja daquest casal.
monestir. No en va es comptabilitzen fins a cinc abadesses daquest
mateix llinatge, sense que shagi de menystenir el nombre de pro- Sigui com sigui, i malgrat la impossibilitat didentificar tots
fesses ordinries.21 La munificncia de les abadesses Anglesola aquests escuts, el seu inters rau en la capacitat de determinar la
genera bona part de les construccions, reformes i ampliacions procedncia de les taules del MNAC, ms enll de la correspon-
realitzades durant el segle XIV en diferents parts del monestir. Aix dncia existent entre la iconografia eucarstica de les pintures i
ho atesten els escuts de faixes anglesolades que es prodiguen des ladvocaci de la capella. Absolutament tots els blasons que apa-
de la galeria nord del claustre a la portada de la sala capitular. reixen esculpits i amb restes de policromia a les mnsules siden-
tifiquen plenament amb alguns dels que encara es poden distingir
Sembla que la capella eucarstica sha de vincular a labadessa en els marcs de les taules eucarstiques. Dissortadament, el mal
Berenguera dAnglesola i de Pins (1348-1377), la qual consta estat en qu es conserven aquests emmarcaments, amb importants
que la va instituir i hi va fundar un benefici en un moment inde- prdues i repintats, aix com lennegriment dels campers, ha pro-
terminat, anterior a 1348, quan encara era bossera i formava part vocat que prcticament shagus passat per alt aquest detall;
de lequip de la seva predecessora, Elisenda de Copons (1340- excepci feta de Joan Ainaud que, malgrat assenyalar que les

65
Csar Fav Monllau

cero muestran una torre, con tres almenas rematadas por tringu- El resto de los escudos que se pueden identificar en las mnsulas
los.26 Al lado de este enigmtico escudo se coloc otro que la his- tambin se encuentran representados sobre los marcos de ambas
toriografa ha atribuido a los dena, consistente en un fondo de tablas eucarsticas. Me refiero tanto al blasn cuarteado en cruz,
azur sems de crusetes de plata sobre una banda de oro, aunque no que parece de oro con una torre de gules, como al escudo de las
conserva la totalidad de la policroma.27 La documentacin ha crusetes atribuido a los dena y al de la campana. La reciente res-
puesto en conocimiento la existencia de diversas religiosas con el tauracin de las tablas ha sacado a la luz un cuarto blasn con la
apellido dena, hecho que atesta, dicho sea de paso, el peso espe- figura de un ala en demi-vol abaiss, el cual probablemente tam-
cfico de esta familia en el cenobio por aquellos aos. Una bin aparecera representado en el escudo herldico perdido de la
Elisabet de dena, documentada entre el 13 de septiembre de mnsula derecha de la capilla. Aunque con las escasas noticias
1332 y el 17 de enero de 1344, consta como portera mayor el 17 conocidas sobre el encargo artstico de las tablas pintadas no se
de mayo de 1338, mientras que una Francesca de dena aparece puede descartar ninguna hiptesis, la vinculacin de las armeras de
documentada en un documento datado el 3 de febrero de 1342.28 las tablas (y de las mnsulas) con Berenguera de Anglesola y con
Finalmente, de forma simtrica, en la mnsula situada al otro lado alguna de las monjas dena lleva a sugerir la posibilidad de que las
de la descrita se distingue un campo de oro y una campana con tablas de Vallbona fueran el resultado de un encargo coral empren-
badajo que, de nuevo, ha sufrido prdidas significativas en los dido por algunas religiosas del monasterio, quizs con la contribu-
esmaltes. Como la campana es una figura herldica con una nota- cin de otros benefactores. En este caso, el mayor nmero de escu-
ble presencia en Catalua se hace difcil identificar a qu linaje dos dentados podra ser debido al rango superior de Berenguera, a
pertenece. Con todo, la asignacin de este escudo que ms acep- su mayor aportacin pecuniaria, o bien a las dos cosas a la vez.
tacin ha tenido entre los que lo han estudiado apunta hacia el
linaje de los Sant Just,29 a pesar de que en el monacologio del siglo No fue hasta un estudio bastante reciente cuando Francesca
XIV no se documenta ninguna monja de este casa. Espaol propuso considerar las tablas de Vallbona como retablo y
frontal, respectivamente, atendiendo a que las dos proceden de
Sea como sea, y a pesar de la imposibilidad de identificar todos una misma capilla, tienen medidas idnticas y desarrollan una ico-
estos escudos, su inters estriba en la capacidad de determinar la nografa complementaria. En este orden de cosas, la iconografa
procedencia de las tablas del MNAC, ms all de la correspondencia de la tabla de la Trinidad, con el sagrario situado en el comparti-
existente entre la iconografa eucarstica de las pinturas y la advo- miento principal, vali para considerarla como retablo, comple-
cacin de la capilla. Absolutamente todos los blasones que aparecen mentario del frontal presidido por la Virgen.32
esculpidos y con restos de policroma en las mnsulas se identifican
plenamente con algunos de los que todava se pueden distinguir en Recientemente, sin embargo, el debate ha sido reabierto en distin-
los marcos de las tablas eucarsticas. Desgraciadamente, el mal tas ocasiones y se han establecido nuevas hiptesis que apuntan
estado en el que se conservan estos enmarcamientos, con importan- hacia otras direcciones. Por un lado, se ha planteado la posibilidad
tes prdidas y repintados, as como el ennegrecimiento de los fon- de que la tabla de la Virgen tambin hubiera funcionado como
dos, ha provocado que prcticamente se haya pasado por alto este retablo, igual que su pareja, por una excesiva longitud que la inha-
detalle; a excepcin de Joan Ainaud que, a pesar de sealar que las bilitara como frontal.33 Por el otro, se ha propuesto una alternativa
pinturas de Vallbona presentan una abundante decoracin herldica, que interpreta las tablas como las dos caras de un mismo mue-
sobretodo del linaje de Anglesola,30 no la relacion explcitamente ble, siguiendo una tipologa afn a la clebre Maest de Duccio,
con la escultura arquitectnica de la capilla de origen.31 realizada para el altar mayor del Duomo de Siena. Esta ltima pro-
puesta plantea a la vez la necesidad de desvincular las tablas de la
Efectivamente, una atenta mirada a las pinturas de Vallbona reve- reducida capilla del Corpus, ya que la obra demandara ser con-
la la presencia o mejor dicho, omnipresencia de la herldica en templada por ambos lados, de forma exenta.34 A mi entender, hay
las dos obras. Siguiendo una prctica ampliamente desarrollada, que insistir en interpretar la tabla de la Trinidad como retablo y la
los blasones recorren todo el permetro de las tablas. Tambin se tabla de la Virgen como frontal, dispuestos respectivamente enci-
alternan rtmicamente en las enjutas de los gabletes que cobijan ma y delante del altar que deba estar encastado en la pared de cie-
y distribuyen cada una de les escenas e incluso, curiosamente, rre de la capilla. El recubrimiento del fondo del retablo en lmina
aparecen rellenando dos pequeos espacios vacos entre la deco- de oro o el mal estado que presenta la parte inferior del reverso del
racin vegetal del fondo principal del retablo, flanqueando la frontal, explicable tal vez por su disposicin en el escenario litr-
figura de Dios Padre. Estos dos pequeos escudos incisos, igual gico, pueden apuntar tambin en esta direccin. Adems, las
que los realizados insistentemente a punzn en las enjutas de los medidas de ambas tablas (108 x 222 cm y 106 x 225 cm)35 armo-
gabletes y que los esculpidos en las mnsulas de la capilla, per- nizan perfectamente con las dimensiones del mencionado mbito
tenecen al linaje de Anglesola. Y lo mismo se puede decir de las litrgico (5,1 x 3,7 x 1,2 m), el cual, recordmoslo, ostenta los
fajas dentadas localizables en el marco de las pinturas. mismos emblemas herldicos que las pinturas.

66
Noves consideracions entorn al joc de retaule i frontal de Vallbona de les Monges

pintures de Vallbona presenten una abundant decoraci herldica, Siena. Aquesta darrera proposta planteja alhora la necessitat de des-
sobretot del llinatge dAnglesola,30 no va relacionar-la explcita- vincular les taules de la reduda capella del Corpus, ja que lobra
ment amb lescultura arquitectnica de la capella dorigen.31 demanaria de ser contemplada per totes dues bandes, de forma
exempta.34 Al meu entendre, cal insistir a interpretar la taula de la
Efectivament, una atenta mirada a les pintures de Vallbona revela la Trinitat com a retaule i la taula de la Mare de Du com a frontal, tal
presncia o millor dit, omnipresncia de lherldica en totes dues volta disposats respectivament a sobre i al davant de laltar que hi
obres. Seguint una prctica mpliament desenvolupada, els blasons devia haver encastat a la paret de tancament de la capella. El reco-
recorren tot el permetre de les taules. Tamb salternen rtmicament briment del camper del retaule en lmina dor o el mal estat que pre-
en els carcanyols dels gablets que aixopluguen i distribueixen cadas- senta la part inferior del revers del frontal, tal volta explicable per la
cuna de les escenes i, fins i tot, curiosament, apareixen reblint dos seva disposici en lescenari litrgic, poden apuntar tamb en aques-
petits espais buits entre la decoraci vegetal del fons del camper ta direcci. A ms a ms, les mesures dambdues taules (108 x 222
principal del retaule, tot flanquejant la figura de Du Pare. Aquests cm i 106 x 225 cm)35 harmonitzen perfectament amb les dimensions
dos escudets incisos, igual que els realitzats insistentment a punx de lesmentat mbit litrgic (5,1 x 3,7 x 1,2 m), el qual, recordem-
en els carcanyols dels gablets i que els esculpits en les mnsules de ho, ostenta els mateixos emblemes herldics que les pintures.
la capella, pertanyen al llinatge dAnglesola. I el mateix es pot dir
de les faixes dentades localitzables en el marc de les pintures. Difcilment un retaule pintat per les dues cares es podria emplaar
en un espai tan redut com el definit per larcosoli apuntat del pri-
La resta dels escuts que es poden identificar en les mnsules tamb mer tram de la nau. A ms, les dimensions de la taula de la Mare de
es troben representats sobre els marcs dambdues taules eucarsti- Du no resulten cap impediment a lhora de justificar el seu funcio-
ques. Em refereixo tant al blas quarterat en creu, que sembla dor nament com a frontal daltar, provada lexistncia daltres antipen-
amb una torre de gules, com a lescut de les crusetes atribut als dia amb una longitud similar, o fins i tot superior. En aquest sentit,
dena i el de la campana. La recent restauraci de les taules ha un exemple especialment interessant i anleg al de Vallbona, malgrat
posat de manifest un quart blas amb la figura duna ala en demi- haver estat executat uns anys desprs i fora del territori catalanoara-
vol abaiss, el qual probablement tamb apareixeria representat en gons, s el frontal de la capella funerria del canceller Pedro Lpez
lescut herldic perdut de la mnsula dreta de la capella. Tot i que de Ayala, procedent del convent de monges dominicanes de San
amb les magres notcies conegudes sobre lencrrec artstic de les Juan de Quejana (laba) i avui a lArt Institute of Chicago.36 El
taules pintades no es pot descartar cap hiptesi, la vinculaci de Frontal de Quejana, a ms de tenir unes dimensions molt similars a
les armories de les taules (i de les mnsules) amb Berenguera les del frontal vallbonenc (108 x 291,2 cm), fa parella amb un retau-
dAnglesola i amb alguna de les monges dena porta a suggerir la le de temtica complementria, i tamb de format apasat. Cert s
possibilitat que les taules de Vallbona fossin el resultat dun encr- que el parallelisme existent entre les dimensions dels dos frontals
rec coral emprs per algunes religioses del monestir, potser amb la no es fa extensiu als dos retaules, ja que el de Quejana s molt ms
contribuci daltres benefactors. En aquest cas, el major nombre gran, per aquesta diferncia pot ser explicada fcilment a partir de
descuts dentats podria ser a causa del rang superior de Berenguera, lmbit arquitectnic que custodiava, i alhora limitava, cadascuna
a la seva major aportaci pecuniria, o b a totes dues coses alhora. de les taules vallbonenques. s possible que la grandria del
Retaule de Vallbona i la seva idntica organitzaci interna respecte
No va ser fins a un estudi prou recent que Francesca Espaol va al frontal fossin dos dels condicionants provocats per les dimen-
proposar de considerar les taules de Vallbona com a retaule i sions redudes de la capella, la qual, dacord al tancament de larc
frontal, respectivament, atenent a qu les dues procedeixen duna apuntat que la defineix, a major alada disposa de menys amplada.
mateixa capella, tenen mides idntiques i desenvolupen una
iconografia complementria. En aquest ordre de coses, la icono- Lencrrec conjunt dun joc de retaule i frontal i la seva colloca-
grafia de la taula de la Trinitat, amb el sagrari situat al camper ci en un mateix altar degu ser, pel que sembla, una prctica ms
principal, va valer per considerar-la com a retaule, complementari habitual a la corona catalanoaragonesa del que a priori es des-
del frontal presidit per la Mare de Du.32 prn dels exemplars conservats. Almenys aix es pot intuir a par-
tir dels pocs testimonis esparsos perviscuts materialment o docu-
Recentment, per, el debat ha estat reobert en diverses ocasions i mental. Sanchis Sivera va exhumar alguns documents referits a
shan establert noves hiptesis que apunten cap a altres direccions. comandes de parelles de frontal i retaule valencians dinicis del
Duna banda, sha plantejat la possibilitat que la taula de la Mare de segle XV, els quals en alguns casos esdevenen doblement interes-
Du tamb hagus funcionat com a retaule, igual que la seva pare- sants perqu shi especifica que els dos mobles havien de ser
lla, per una excessiva llargria que la inhabilitaria com a frontal.33 De complementaris quant a iconografia, tal com succeeix a Vallbona.
laltra, sha proposat una alternativa que interpreta les taules com les Aquest s el cas del retaule i el frontal daltar que el rector de
dues cares dun mateix moble, seguint una tipologia af a la clebre lesglsia de Penguila (Alacant) va contractar al pintor catal
Maest de Duccio, realitzada per a laltar major del Duomo de Pere Nicolau, el 16 de desembre de 1400, o dels encrrecs similars

67
Csar Fav Monllau

Difcilmente un retablo pintado por las dos caras se podra empla- la Catalua de mediados del siglo XIV, ofrecen una pista ms en este
zar en un espacio tan reducido como el definido por el arcosolio sentido. De hecho, mirndolo bien, la existencia de casos suficien-
apuntado del primer tramo de la nave. Adems, las dimensiones de temente conocidos en otros reinos peninsulares, como es el del
la tabla de la Virgen no resultan ningn impedimento a la hora mencionado juego de la capilla funeraria de los Ayala, o ante la per-
de justificar su funcionamiento como frontal de altar, probada la vivencia de otros ejemplos en los ms variados escenarios de la
existencia de otros antipendia con una longitud similar, o incluso Europa bajomedieval, se intuye el abasto generalizado de este tipo
superior. En este sentido, un ejemplo especialmente interesante y de encargo. Bastar citar dos ejemplos tan dispares entre ellos como
anlogo al de Vallbona, a pesar de haber sido ejecutado unos aos paradigmticos a la hora de constatarlo. De una cronologa bastan-
despus y fuera del territorio catalano-aragons, es el frontal de la te cercana a las tablas de Vallbona, dado que se han fechado entor-
capilla funeraria del canciller Pedro Lpez de Ayala, procedente no a 1330, se conserva el fantstico juego de pinturas sobre madera
del convento de monjas dominicanas de San Juan de Quejana que deban formar el retablo de la iglesia sajona de Thornham Parva
(lava) y hoy en el Art Institute of Chicago.36 El Frontal de y el frontal con escenas de la Virgen conservado en el Muse
Quejana, adems de tener unas dimensiones muy similares a las National du Moyen ge (nm. inv. 7726), que supuestamente for-
del frontal de Vallbona (108 x 291,2 cm), hace pareja con un reta- maban parte de un mismo conjunto en una de las capillas del prio-
blo de temtica complementaria, y tambin de formato apaisado. rato dominicano de Thetford (Norfolk).39 En el centro del retablo
Cierto es que el paralelismo existente entre las dimensiones de los aparece un calvario, apropiado a su posicin respecto al ara de altar,
dos frontales no se hace extensivo a los dos retablos, ya que el de a la vez que el frontal desarrolla varias escenas de temtica maria-
Quejana es mucho ms grande, pero esta diferencia puede ser na. Adems, las dos tablas tienen, como en Vallbona, unas medidas
explicada fcilmente a partir del mbito arquitectnico que custo- prcticamente idnticas. Ms o menos lo mismo se puede decir del
diaba, y a la vez limitaba, cada una de las tablas de Vallbona. Es paradigmtico conjunto de retablo y frontal, en este caso bordado y
posible que el tamao del Retablo de Vallbona y su idntica orga- bastante ms tardo, elaborados para vestir la clebre capilla bor-
nizacin interna respecto al frontal fuesen dos de los condicio- goona del orden del Toisn de Oro (Viena, Kunsthistorisches
nantes provocados por las dimensiones reducidas de la capilla, la Museum, Weltliche Schatzkammer). Si se me permite la compara-
cual, de acuerdo con el cierre del arco apuntado que la define, a cin, las dos piezas presentan, como en Vallbona, una organizacin
mayor altura dispone de menos anchura. interna y unas medidas idnticas y, adems, en el centro del retablo
tambin hay una Trinidad en Trono de Gracia.40
El encargo conjunto de un juego de retablo y frontal y su coloca-
cin en un mismo altar debi ser, por lo que parece, una prctica
ms habitual en la corona catalano-aragonesa de lo que a priori se
desprende de los ejemplares conservados. Al menos as se puede En la rbita de Vallbona: el Polptico de
intuir a partir de los pocos testigos dispersos pervividos material o la Infancia de Cristo del MNAC y el
documentalmente. Sanchis Sivera exhum algunos documentos
referidos a encomiendas de parejas de frontal y retablo valencianos
Retablo de san Juan y santa Margarita
de inicios del siglo XV, los cuales en algunos casos resultan doble- de Alcover
mente interesantes porque en ellos se especifica que los dos mue-
bles tenan que ser complementarios cuanto a iconografa, tal y Si no estoy equivocado, fue Gudiol i Ricart quien, sin ms con-
como sucede en Vallbona. ste es el caso del retablo y el frontal de creciones y por primera vez, puso de relieve la unidad estilstica
altar que el rector de la iglesia de Penguila (Alicante) contrat al existente entre las tablas de Vallbona y un interesante mueble de
pintor cataln Pere Nicolau, el 16 de diciembre de 1400, o de los altar trecentista que mosn Gudiol, atendiendo a su iconografa,
encargos similares que el mismo pintor obtuvo para las capillas de haba bautizado como Retablo de la Infancia de Cristo (fig. 8).41
Santa Margarita y San Bernab de la catedral de Valencia.37 Bajo este apelativo el autor haca referencia a los cuatro batientes
supervivientes de un polptico de factura mixta de escultura y
Basndose en estos documentos, Judith Berg-Sobr estableci que pintura (MNAC/MAC 9780-9783), que en su da sirvieron para
este tipo de encargo haba sido una prctica habitual en Valencia en cerrar un templete central perdido que deba endoselar una igno-
torno al 1400; un sistema poco comn en otras partes donde habi- ta talla de la Virgen con el Nio, slo visible cuando las hojas
tualmente los retablos haban tendido a sustituir los frontales pinta- estaban abiertas. Esta tipologa de mueble de altar, que combina
dos.38 Sin embargo, creo que se puede ir un poco ms all y, sal- un edculo central protegiendo una talla de la Virgen con el Nio
vando los escollos, hacer extensiva esta manera de proceder a toda y distintas tablas historiadas, sean o no sean mviles, contaba en
la baja edad media y al territorio catalano-aragons entero, aunque Catalua con una tradicin bien establecida al menos desde ini-
probablemente con periodos de mayor o menor fortuna. La conser- cios del siglo XIII. As lo atestan otras soluciones paralelas reali-
vacin de los exponentes de Vallbona de les Monges, realizados en zadas en fechas bastante ms tempranas, como el conocido retablo

68
Noves consideracions entorn al joc de retaule i frontal de Vallbona de les Monges

conjunt en una de les capelles del priorat dominic de Thetford


(Norfolk).39 Al centre del retaule apareix un calvari, adient a la seva
posici respecte de lara daltar, i el frontal, al seu torn, desenvolu-
pa diverses escenes de temtica mariana. A ms, les dues taules
tenen, com a Vallbona, unes mides prcticament idntiques. Ms o
menys el mateix es pot dir del paradigmtic conjunt de retaule i
frontal, en aquest cas brodat i fora ms tard, elaborats per vestir la
clebre capella borgonyona de lorde del Tois dOr (Viena,
Kunsthistorisches Museum, Weltliche Schatzkammer). Si sem per-
met la comparaci, les dues peces presenten, com a Vallbona, una
organitzaci interna i unes mides idntiques i, a ms a ms, al cen-
tre del retaule tamb hi ha una Trinitat en Tron de Grcia.40

A lrbita de Vallbona: el Polptic


de la Infncia de Crist del MNAC i el
Retaule de sant Joan i santa Margarida
dAlcover
Si no estic equivocat, va ser Gudiol i Ricart qui, sense ms concre-
cions i per primer cop, va posar en relleu la unitat estilstica exis-
tent entre les taules de Vallbona i un interessant moble daltar tres-
Fig. 8. Mestre de Vallbona de les Monges (Guillem Seguer ?), Polptic de la centista que mossn Gudiol, atenent a la seva iconografia, havia
Infncia de Crist / Maestro de Vallbona de les Monges (Guillem Seguer ?), batejat com a Retaule de la Infncia de Crist (fig. 8).41 Sota aquest
Polptico de la Infancia de Cristo. Barcelona, Museu Nacional dArt de Catalunya apellatiu lautor feia referncia als quatre batents pervivents dun
polptic de factura mixta descultura i pintura (MNAC/MAC 9780-
que el mateix pintor obtingu per a les capelles de Santa 9783), que en el seu dia van servir per tancar un edicle central per-
Margarida i Sant Bernab de la catedral de Valncia.37 dut que devia cobricelar una ignota talla de la Mare de Du amb
lInfant, noms visible quan les ventalles estaven obertes. Aquesta
Basant-se en aquests documents, Judith Berg-Sobr va establir que tipologia de moble daltar, que combina un edicle central protegint
aquest tipus dencrrec havia estat una prctica habitual a Valncia una talla de la Mare de Du amb lInfant i diverses taules histo-
pels volts de 1400; un sistema poc com en altres indrets on habitu- riades, siguin o no siguin mbils, comptava a Catalunya amb una
alment els retaules havien tendit a substituir els frontals pintats.38 tradici ben establerta almenys des dinicis del segle XIII. Aix ho
Tanmateix, crec que es pot anar una mica ms enll i, salvant els atesten altres solucions paralleles realitzades en dates fora ms
esculls, fer extensiva aquesta manera de procedir a tota la baixa edat reculades, com ara el conegut retaule de lantiga parrquia
mitjana i arreu del territori catalanoaragons, b que probablement dAngostrina (Cerdanya), procedent de lesglsia dEnvalls i actu-
amb perodes de major o menor fortuna. La conservaci dels expo- alment al Centre dArt Sacr dIlla (Rossell), o les fulles del
nents de Vallbona de les Monges, realitzats a la Catalunya de mitjan Polptic de Sant Mart Sarroca (MNAC/MAC 15924).42
segle XIV, ofereixen una pista ms en aquest sentit. De fet, ben mirat,
lexistncia de casos prou coneguts en altres regnes peninsulars, La cara interior dels quatre batents mostra un cicle de la infncia
com s el del mencionat joc de la capella funerria dels Ayala, o de Crist agenat en dos registres superposats. A la part superior es
davant la pervivncia daltres exemples en els ms variats escenaris van disposar quatre escenes pintades: la Visitaci i la Nativitat,
de lEuropa baixmedieval, sintueix labast generalitzat daquest simtriques amb lAnunci als pastors i la Presentaci de Jess al
tipus dencrrec. Bastar citar dos exemples tan dispars entre ells temple de laltre costat de ledicle. En contrast, a sota noms es va
com paradigmtics a lhora de constatar-ho. Duna cronologia prou representar lEpifania i lAnunciaci, en aquest cas articulades
propera a les taules de Vallbona, ats que shan datat a lentorn de mitjanant escultures de talla aplicades sobre les taules. Mentre
1330, es conserva el fantstic joc de pintures sobre fusta que devien que les portes extremes i de menor amplitud presenten les figu-
formar el retaule de lesglsia saxona de Thornham Parva i el fron- res isolades del rei Gaspar i de lexpectant Josep, els altres dos reis
tal amb escenes de la Verge conservat al Muse National du Moyen de lEpifania que es dirigien a la imatge central i el grup de
ge (nm. inv. 7726), que suposadament formaven part dun mateix lAnunciaci omplen els campers collaterals al templet central.43

69
Csar Fav Monllau

de la antigua parroquia de Angostrina (la Cerdaa), procedente Aunque Pere Batlle no mencion el Retablo de san Juan Bautista
de la iglesia de Envalls y actualmente en el Centre dArt Sacr de y santa Margarita en sus distintas publicaciones sobre las pintu-
Ille-Sur-Tt (Roselln), o las hojas del Polptico de Sant Mart ras gticas del Museu de Tarragona, se ha supuesto que la pieza
Sarroca (MNAC/MAC 15924).42 debi ser trasladada a la susodicha institucin junto con el resto
de los bienes artsticos de la iglesia de la Sangre, a raz del
La cara interior de los cuatro batientes muestra un ciclo de la derrumbamiento del edificio en la Guerra Civil.51
infancia de Cristo organizado en dos registros superpuestos. En
la parte superior se dispusieron cuatro escenas pintadas: la El retablo aparece presidido por las imgenes de los titulares
Visitacin y la Natividad, simtricas con el Anuncio a los pasto- situadas en un doble compartimento central, alrededor del cual se
res y la Presentacin de Jess en el templo del otro lado del ed- despliegan tres escenas dedicadas a cada uno de los santos. A la
culo. En contraste, debajo solo se represent la Epifana y la izquierda del espectador se percibe, de arriba abajo, el Bautismo
Anunciacin, en este caso articuladas mediante esculturas de talla de Cristo, el Banquete de Herodes y la Decapitacin del precur-
aplicadas sobre les tablas. Mientras que las puertas extremas y sor; mientras que al otro lado se apilan las escenas del Encuentro
de menor amplitud presentan las figuras aisladas del rey Gaspar de santa Margarita y el prefecto Olimbrio, el Martirio de la santa
y del expectante Jos, los otros dos reyes de la Epifana que se con los garfios y, estableciendo un paralelismo con la vida del
dirigan a la imagen central y al grupo de la Anunciacin llenan Bautista, la Decapitacin de santa Margarita.52 Entre los gable-
los compartimientos colaterales al templete central.43 tes de estuco que cubren las figuras centrales de los dos santos,
se coloc un interesante grupo del Calvario rodeado por dos
No se conoce la procedencia de este mueble de altar, que tradi- ngeles turiferarios, que conecta con la habitual disposicin de
cionalmente ha sido encuadrado en el rea tarraconense aten- esta escena en la tabla cimera de los retablos catalanes.
diendo a cuestiones de ndole estilstica,44 si bien es cierto que la
pieza ha sido ms bien poco estudiada. Hasta el momento, la La peculiaridad del retablo de Alcover radica en su bilingismo
primera referencia que conozco sobre la pieza se encuentra en formal, que le dota de inters respecto a la evolucin del mobi-
un registro manuscrito del antiguo Museo Provincial de liario de altar medieval. As, mientras que la pieza ha ganado en
Antigedades de Barcelona, en el cual nicamente se indica que altura, contina estando formada por una sola tabla de disposi-
los cuatro batientes del polptico, adquiridos por compra (poco cin apaisada, ms propia de la pintura del primer gtico. Sin
despus de 1890), fueron emplazados en el presbiterio de la anti- embargo, sobre este soporte nico se ha plasmado una organi-
gua capilla real.45 Con la inauguracin del Museu dArt de zacin interna caracterstica de la nueva modalidad del retablo
Catalunya, el ao 1934, las hojas del Polptico de la Infancia de disposicin vertical, que ya haca algunos aos que estaba en
de Cristo pasaron a ser expuestas en el Palacio de Montjuc, igual boga. La organizacin en dos calles laterales entorno a un doble
que las tablas de Vallbona. As lo corrobora el catlogo del Museo compartimento central, rematado por la Crucifixin, sigue la
del ao 1936, en el cual aparecen sus batientes integrados en un ordenacin del nuevo tipo de retablo de disposicin vertical,
montaje moderno. En el centro de un edculo central elaborado habitualmente formado por distintas tablas engargoladas, el
para la ocasin se dispuso una talla policroma de la Virgen con el cual, a pesar de que exista desde la primera mitad del siglo XIV,
Nio anacrnica, rodeada de los cuatro batientes originales.46 se convertir en hegemnico a lo largo de la segunda mitad de
siglo. Por este motivo, me parece ms apropiado interpretarlo
Gudiol i Ricart indic la afinidad estilstica de estos batientes como eco de las novedades, ms que como prefigura.53
y de las tablas de Vallbona con el Retablo de san Juan Bautista y
santa Margarita de Alcover (Museu Dioces de Tarragona, nm. Igual que las tablas de Vallbona, el Retablo de Alcover aparece
inv. 2970)47 (fig. 9). De hecho, Post ya haba sealado veinte aos encuadrado por un marco lignario en el cual todava se pueden
antes que el retablo de Alcover era la obra que presentaba una distinguir unas orlas vegetales decorativas y, intercaladas entre
mayor analoga estilstica en relacin con el polptico, aunque el ellas, un elevado nmero de escudos que, por lo que me consta, han
autor consider atrevido sealar una misma autora para las dos pasado bastante desapercibidos. Aunque el mal estado de este
obras.48 enmarcamiento impide distinguir la totalidad de las armeras, en el
centro del listn superior, y justo encima de la cruz del Crucificado,
Este estudioso indic la presencia del Retablo de san Juan se puede ver un escudo centrado, otra vez, por una ala. Por lo que
Bautista y santa Margarita gravemente ennegrecido en la iglesia respecta al resto, solo soy capaz de distinguir con un mnimo de
de la Sangre de Alcover (Alt Camp), que era la antigua parroquial garantas un escudo con la tpicamente catalana figura del mont
dedicada a santa Mara.49 Se sabe que por aquellas fechas estaba flor en el segmento central del marco lateral, aunque posiblemen-
integrado a manera de tabla cimera de un retablo facticio, bien te aparece representada tambin en otros campos, y otro con la
conocido gracias a varias noticias documentales y grficas, presi- figura de lo que parece un creciente de luna, la cual, por contra, se
dido por la escultura cuatrocentista de la Virgen de la Granada.50 ha considerado ms bien poco comn en el Principado.54

70
Noves consideracions entorn al joc de retaule i frontal de Vallbona de les Monges

Fig. 9. Mestre de Vallbona de les Monges (Guillem Seguer ?),


Retaule de sant Joan Baptista i santa Margarida, procedent
de lesglsia de la Sang dAlcover / Maestro de Vallbona de
les Monges (Guillem Seguer ?), Retablo de san Juan Bautista
y santa Margarita, procedente de la iglesia de la Sangre de
Alcover (Museu Dioces de Tarragona, nm. inv. 2970).

No es coneix la procedncia daquest moble daltar, que tradicio- de taula cimera dun retaule factici, ben conegut grcies a diverses
nalment ha estat enquadrat a lrea tarragonina atenent a qestions notcies documentals i grfiques, presidit per lescultura quatrecen-
dndole estilstica,44 si b s cert que la pea ha estat ms aviat poc tista de la Mare de Du de la Magrana.50 Tot i que Pere Batlle no va
estudiada. Fins al moment, la primera referncia que conec sobre fer menci del Retaule de sant Joan Baptista i santa Margarida en
la pea es troba en un registre manuscrit de lantic Museo les seves diferents publicacions sobre les pintures gtiques del
Provincial de Antigedades de Barcelona, en el qual nicament Museu de Tarragona, sha suposat que la pea hauria estat traslla-
sindica que els quatre batents del polptic, adquirits per compra dada a la susdita instituci juntament amb la resta dels bns artstics
(poc desprs de 1890), van ser emplaats al presbiteri de lantiga de lesglsia de la Sang, arran de lesfondrament de ledifici en la
capella reial.45 Amb la inauguraci del Museu dArt de Catalunya, Guerra Civil.51
lany 1934, les fulles del Polptic de la Infncia de Crist van pas-
sar a ser exposades al Palau de Montjuc, igual que les taules de El retaule apareix presidit per les imatges dels titulars situades en un
Vallbona. Aix ho corrobora el catleg del Museu de lany 1936, doble compartiment central, al voltant del qual es despleguen tres
en el qual apareixen els seus batents integrats en un muntatge escenes dedicades a cadascun dels sants. A lesquerra de lespecta-
modern. Al centre dun edicle central elaborat per a locasi es dor es percep, de dalt a baix, el Baptisme de Crist, el Banquet
dispos una talla policroma de la Mare de Du amb lInfant ana- dHerodes i la Decapitaci del precursor; mentre que a laltre cos-
crnica, rodejada dels quatre batents originals.46 tat sapilen les escenes de la Trobada de santa Margarida i el pre-
fecte Olimbri, el Martiri de la santa amb els garfis i, establint un
Gudiol i Ricart va indicar lafinitat estilstica daquests batents i de parallelisme amb la vida del Baptista, la Decapitaci de santa
les taules de Vallbona amb el Retaule de sant Joan Baptista i santa Margarida.52 Entre els gablets destuc que cobreixen les figures cen-
Margarida dAlcover (Museu Dioces de Tarragona, nm. inv. trals dels dos sants, shi va collocar un interessant grup del Calvari
2970)47 (fig. 9). De fet, Post ja havia assenyalat vint anys abans que envoltat de dos ngels turiferaris, que connecta amb lhabitual dis-
el retaule alcoverenc era lobra que presentava una major analogia posici daquesta escena a la taula cimera dels retaules catalans.
estilstica en relaci amb el polptic, tot i que lautor va considerar
atrevit dassenyalar una mateixa autoria per a les dues obres.48 La peculiaritat del retaule dAlcover rau en el seu bilingisme
formal, que el dota dinters respecte a levoluci del mobiliari
Aquest estudis va indicar la presncia del Retaule de sant Joan daltar medieval. Aix, mentre que la pea ha guanyat en alada,
Baptista i santa Margarida greument ennegrit a lesglsia de la continua estant formada per una sola taula de disposici apasa-
Sang dAlcover (Alt Camp), que era lantiga parroquial dedicada a da, ms prpia de la pintura del primer gtic. Tanmateix, sobre
santa Maria.49 Se sap que per aquelles dates estava integrat a manera aquest suport nic sha plasmat una organitzaci interna caracte-

71
Csar Fav Monllau

El Maestro de Vallbona de les Monges Entre los ingredientes de las tablas de Vallbona ms claramente vin-
culados a la tradicin pictrica del gtico lineal est la utilizacin
(Guillem Seguer ?) de fondos monocromos con decoracin vegetal incisa, aunque la
concepcin de las tablas como dos muebles de orfebrera y el uso
Hasta ahora, como he dicho, las tablas de Vallbona, el polptico del de la corladura como teln de fondo de las escenas seguramente
MNAC y el Retablo de Alcover han sido habitualmente situados en
acab condicionando el resultado final. En gran medida, la corla-
una misma rbita estilstica, y solo en un estudio reciente de Rosa
dura ha desaparecido del retablo de Alcover y del polptico del
Alcoy y Pere Beseran se ha dejado la puerta abierta de cara a la atri-
MNAC, aunque quedan restos sobre los elementos de tracera que
bucin de este grupo a un mismo taller pictrico.55 El hecho de que
delimitan los episodios,62 los cuales, dicho sea de paso, presentan
este paso no se hubiera planteado antes se puede atribuir a distintos
una proximidad muy destacada entre los cuatro conjuntos. La con-
factores, entre los cuales seguro que est la diversidad tipolgica
textualizacin espacial de las escenas de las tablas de Vallbona se
que encarnan cada una de las obras: un juego de retablo y frontal,
consigue a travs del uso de escasos elementos de mobiliario o a
un polptico de factura mixta y un retablo a caballo entre el retablo
partir de una mnima lnea de suelo, lignaria o enladrillada, si se
de formato rectangular y el de disposicin vertical. No menos
importante en este sentido ha sido, probablemente, el hecho de que quiere situar la escena en una ambientacin interior. Es interesante
las tablas de Vallbona se crearon para simular la orfebrera y, por lo advertir como los baldaquinos que cubren los altares en las ltimas
tanto, con disimilitudes evidentes respecto a los batientes del MNAC escenas del registro superior del retablo sirven, a la vez, como refe-
y al ejemplar de Alcover. Algunas diferencias en los acabados que rencia convencional de un espacio interior en las primeras escenas
a grandes rasgos parecen percibirse entre la pareja de Vallbona y las del frontal. La disposicin de estos elementos en un problemtico
otras dos obras tambin han podido incidir en el distanciamiento de escorzo, igual que la disposicin de las figuras en distintos planos
este grupo pictrico. Sin embargo, estos contrastes son perceptibles de profundidad, contribuyen a una rudimentaria sensacin de tridi-
incluso dentro de una misma obra, como ya ha sido puesto de relie- mensionalidad. As, en el primer compartimento del registro superior
ve.56 Y por tanto, ms que indicar una diferenciacin en su autora, del Retablo de Vallbona, ocupado por una de las representaciones
estas variaciones pueden ser explicadas a partir de otros motivos, ms tempranas en Catalua de la procesin de Jess sacramenta-
entre los cuales es lgico tener en cuenta la participacin de algn do, la colocacin de un nmero relativamente elevado de figuran-
miembro del taller en su ejecucin. A mi parecer, la infinidad de tes en distintos niveles repercute en una ligera sugestin de pro-
concomitancias estilsticas entre estas cuatro obras supera con cre- fundidad, corroborada por la colocacin del palio en el centro de
ces las diferencias, por otro lado lgicas, con lo cual pienso que se la escena. El mismo procedimiento se puede hacer extensivo, a
pueden considerar atribuibles a un mismo pintor. grandes rasgos, al resto de escenas tanto del retablo como del fron-
tal. Por ejemplo, siguiendo con el retablo, la tmida experimenta-
Desde un principio, Post situ las tablas de Vallbona de les Monges cin espacial en la escena del apualamiento de la oblea radica en
en un estadio estilstico avanzado de la pintura catalana del primer la colocacin de una mesa que literalmente levita, cosa que denota
gtico y supuso una datacin bastante tarda, aunque anterior a los problemas del taller cuanto a la representacin perspectiva. Los
1350.57 Ms o menos en la misma tesitura, Trens las clasific como suelos escalonados de ladrillos utilizados en Vallbona reaparecen un
dos ejemplos de la pureza del estilo francogtico, libres de rasgos poco ms desmaados en la escena de la Presentacin de Jess en
romnicos, al mismo tiempo que indic la desaparicin del trazo el templo del polptico, as como los cortinajes y el altar presentes
en favor del modelado y el claroscuro. Adems, el de Vilafranca en esta ltima obra siguen muy de cerca los del juego de retablo y
dilucid por primera vez una influencia incipiente de los modas frontal. Las mismas recetas para la definicin del espacio se detec-
italianas en el estilo pictrico de las tablas de Vallbona: Quelque tan tambin en algunas escenas del retablo de Alcover, como por
stylisation mme est dj apparente, surtout dans le second, peut- ejemplo el Banquete de Herodes o el Martirio de santa Margarita.
tre par suite de linfluence italienne dj naissante.58 stas, aunque
con las lgicas variaciones y los matices pertinentes, han sido las En las escenas del Retablo de Vallbona encuadradas en un espacio
directrices estilsticas que han ido siguiendo los estudios posterio- definido por la naturaleza o simplemente ambientado al aire libre,
res de las pinturas de Vallbona.59 Incluso los trabajos ms recientes se suele usar una mnima plataforma de yermo con mrgenes res-
han continuado insistiendo en la confluencia de elementos estilsti- quebrajado y de tonalidades rosadas, que funciona como lnea de
cos vinculados a la tradicin pictrica del primer gtico con la suelo. Los episodios en los que la accin se desarrolla en un espa-
recepcin de nuevas formulaciones procedentes de Italia.60 Solo cio natural han aumentado considerablemente en el polptico y en
Rosa Alcoy, ltimamente, ha perfilado todava ms estas aprecia- el Retablo de Alcover. A pesar de esto, se puede distinguir el mismo
ciones estilsticas y ha situado las tablas en un contexto de asimila- recurso descrito en Vallbona a ambos lados del Jordn en el
cin de las soluciones pictricas italobizantinas anteriores al mode- Bautismo de Cristo de Alcover. Generalmente la plataforma ahora
lo giottesco, las cuales, procedentes de la Toscana, se detectaran en se ha convertido en una colina escarpada y rida de pronunciados
Catalua desde la dcada de los aos veinte del siglo XIV.61 altiplanos, y la vegetacin ha ganado protagonismo. Aqu y all hay

72
Noves consideracions entorn al joc de retaule i frontal de Vallbona de les Monges

rstica de la nova modalitat del retaule de disposici vertical, que banda lgiques, amb la qual cosa penso que es poden considerar
ja feia alguns anys que estava en voga. Lorganitzaci en dos carrers atribubles a un mateix pintor.
laterals entorn dun doble compartiment central, rematat per
la Crucifixi, segueix lordenaci del nou tipus de retaule de Des dun principi, Post va situar les taules de Vallbona de les Monges
disposici vertical, habitualment format per diferents taules en un estadi estilstic avanat de la pintura catalana del primer gtic
engalzades, el qual, tot i que existia des de la primera meitat del i en va suposar una dataci bastant tardana, tot i que anterior a 1350.57
segle XIV, es convertir en hegemnic al llarg de la segona meitat Ms o menys en la mateixa tessitura, Trens les classific com a dos
de segle. Per aquest motiu, em sembla ms apropiat dinterpretar- exemples de la puresa de lestil francogtic, lliures de deixos rom-
lo com a eco de les novetats, ms que no pas com a prefigura.53 nics, al mateix temps que indic la desaparici del tra en favor del
modelat i el clarobscur. A ms, el vilafranqu va escatir per primer
Igual que les taules de Vallbona, el Retaule dAlcover apareix cop una influncia incipient de les modes italianes en lestil pictric
enquadrat per un marc ligni en el qual encara es poden distingir de les taules vallbonenques: Quelque stylisation mme est dj
unes orles vegetals decoratives i, intercalats entre elles, un elevat apparente, surtout dans le second, peut-tre par suite de linfluence
nombre descuts que, pel que em consta, han passat fora desaper- italienne dj naissante.58 Aquestes, tot i que amb les lgiques varia-
cebuts. Tot i que el mal estat daquest emmarcament impedeix dis- cions i els matisos pertinents, han estat les directrius estilstiques que
tingir la totalitat de les armories, al centre del llist superior, i just han anat seguint els estudis posteriors de les pintures de Vallbona.59
a sobre la creu del Crucificat, es pot veure un escut centrat, altre Fins i tot els treballs ms recents han continuat insistint en la con-
cop, per una ala. Pel que fa a la resta, noms sc capa de distingir fluncia delements estilstics vinculats a la tradici pictrica del pri-
amb un mnim de garanties un escut amb la tpicament catalana mer gtic amb la recepci de noves formulacions procedents
figura del mont flor en el segment central del marc lateral, tot i dItlia.60 Noms Rosa Alcoy, darrerament, ha perfilat encara ms
que possiblement apareix representada tamb en altres campers, aquestes apreciacions estilstiques i ha situat les taules en un context
i un altre amb la figura del que sembla un creixent de lluna, la qual, dassimilaci de les solucions pictriques italobizantines anteriors al
per contra, sha considerat ms aviat poc comuna a casa nostra.54 model giottesc, les quals, procedents de la Toscana, es detectarien a
Catalunya des de la dcada dels anys vint del segle XIV.61

El Mestre de Vallbona de les Monges Entre els ingredients de les taules de Vallbona ms clarament vin-
culats a la tradici pictrica del gtic lineal hi ha la utilitzaci de
(Guillem Seguer ?) fons monocroms amb decoraci vegetal incisa, per b que la con-
Fins ara, com he dit, les taules de Vallbona, el polptic del MNAC i cepci de les taules com dos mobles dorfebreria i ls de la col-
el Retaule dAlcover han estat habitualment situats en una mateixa radura com a tel de fons de les escenes segurament va acabar
rbita estilstica, i sols en un estudi recent de Rosa Alcoy i Pere condicionant el resultat final. En gran mesura, la colradura ha
Beseran sha deixat la porta oberta en vistes a latribuci daquest desaparegut del retaule dAlcover i del polptic del MNAC, tot i
grup a un mateix taller pictric.55 El fet que aquest pas no shagu- que en queden restes sobre els elements de traceria que delimiten
s plantejat abans es pot atribuir a diversos factors, entre els quals els episodis,62 els quals, dit sigui de passada, presenten una proxi-
de ben segur hi ha la diversitat tipolgica que encarnen cadascuna mitat ben destacada entre els quatre conjunts. La contextualitzaci
de les obres: un joc de retaule i frontal, un polptic de factura mixta espacial de les escenes de les taules de Vallbona saconsegueix a
i un retaule a cavall entre el retaule de format rectangular i el de travs de ls descassos elements de mobiliari o a partir duna
disposici vertical. No menys important en aquest sentit ha estat, mnima lnia de terra, lgnia o enrajolada, si es vol situar lescena
probablement, el fet que les taules de Vallbona es van crear per en una ambientaci interior. s interessant dadvertir com els bal-
simular lorfebreria i, per tant, amb dissemblances evidents res- daquins que cobreixen els altars en les darreres escenes del regis-
pecte als batents del MNAC i a lexemplar alcoverenc. Algunes tre superior del retaule serveixen, a la vegada, com a referncia
diferncies en els acabats que a grans trets semblen percebres convencional dun espai interior a les primeres escenes del frontal.
entre la parella de Vallbona i les altres dues obres tamb han pogut La disposici daquests elements en un problemtic escor, igual
incidir en el distanciament daquest grup pictric. Tanmateix, que la disposici de les figures en diferents plans de profunditat,
aquests contrastos sn perceptibles fins i tot dintre duna mateixa contribueixen a una rudimentria sensaci de tridimensionalitat.
obra, com ja ha estat posat en relleu.56 I, per tant, ms que indicar Aix, en el primer compartiment del registre superior del Retaule
una diferenciaci en la seva autoria, aquestes variacions poden ser de Vallbona, ocupat per una de les representacions ms primeren-
explicades a partir daltres motius, entre els quals s lgic tenir en ques a Catalunya de la process de Jess sagramentat, la colloca-
compte la participaci dalgun membre del taller en la seva execu- ci dun nombre relativament elevat de figurants en diferents
ci. A parer meu, la infinitat de concomitncies estilstiques entre nivells repercuteix en una lleugera suggesti de profunditat, corro-
aquestes quatre obres supera amb escreix les diferncies, daltra borada per la collocaci del tlem al centre de lescena. El mateix

73
Csar Fav Monllau

Fig. 10, 11 i 12. Mestre de Vallbona de les Monges (Guillem Seguer ?), Detalls de la Mare de Du al Retaule de Vallbona
de les Monges, al Polptic de la Infncia de Crist i al Retaule de sant Joan Baptista i santa Margarida dAlcover. / Maestro
de Vallbona de les Monges (Guillem Seguer ?), Detalles de la Virgen en el Retablo de Vallbona de les Monges, en el
Polptico de la Infancia de Cristo y en el Retablo de san Juan Bautista y santa Margarita de Alcover.

rboles de copas circulares y troncos en contorsin, delicados A pesar de que los drapeados de las telas siguen distintas for-
arbustos y matojos floreados. Cabe sealar como estas colinas rosa- mulaciones, incluso dentro de una misma tabla, se puede consi-
das en determinadas escenas se yuxtaponen a otras de gama azula- derar que el uso ornamental de los pliegues generosos se erige
da, creando dos planos de profundidad bastante diferenciados. As como tnica general. Los materiales aadidos a la superficie de
sucede, por ejemplo, en el Encuentro de santa Margarita y la capa pictrica en ms de una restauracin anterior as como el
Olimbrio o en el Anuncio a los pastores del Polptico de la Infancia. envejecimiento y la suciedad haban convertido, por ejemplo,
algunas telas pintadas de las tablas de Vallbona en una simple
Aunque en las tablas de Vallbona la lnea contina siendo el ele- mancha de color, ocultando el trabajo de los pliegues. En este
mento bsico para la definicin de las formas, stas han ganado sentido, la reflectografa infrarroja y la reciente restauracin de
en volumen gracias al modelado proporcionado por la gradacin las tablas han evidenciado unos resultados francamente sorpren-
tonal de los colores y por un uso ms acusado de las sombras. En dentes, especialmente evidentes, por ejemplo en el frontal, en las
los cuatro conjuntos pictricos las carnaciones de los personajes vestiduras de la buena cristiana que se arremanga el faldn para
estn ribeteadas por una lnea terrosa que tambin delimita los guardar la hostia que salva de la caldera, en las telas que visten
pliegues de las telas claras. En las tnicas de tonalidades ms los magos de la Epifana o en los pliegues que modulan la forma
oscuras tambin se utiliza sistemticamente un trazo negro que del cuerpo de la mujer que guarda cama y se espera para recibir
suele reseguir las formas y los pliegues de las tnicas, adems de el vitico, antes difcilmente perceptibles a simple vista. Gracias
utilizarse una finsima lnea blanca que proporciona acabados a la restauracin, tambin se han puesto de relieve, por ejemplo,
de un decorativismo bastante efectista. Esta delicada lnea no algunos motivos ornamentales existentes en las ennegrecidas
solamente marca los lmites y decora las tnicas a modo de cene- vestiduras de los personajes, como en el caso de la tnica de la
fa, sino que sirve para dibujar las botonaduras de las mangas de Virgen del frontal, ahora estrellada, del suelo de la escena de los
los personajes u otros motivos ornamentales, como por ejemplo jugadores de dados, donde ha aparecido una cenefa con cuadri-
el estampado floral de la tnica de santa Margarita de Alcover o el folios calados, o en las tnicas de los judos profanadores, con
de la Virgen del Frontal de Vallbona, o las florecillas y las hiedras parejas de pjaros enfrentados y otros motivos vegetales muy
que pueblan el Anuncio a los pastores del polptico. diversos.

74
Noves consideracions entorn al joc de retaule i frontal de Vallbona de les Monges

procediment es pot fer extensiu, a grans trets, a la resta descenes havien convertit, per exemple, algunes teles pintades de les taules
tant del retaule com del frontal. Per exemple, seguint amb el retau- de Vallbona en una simple taca de color, tot ocultant-ne el treball
le, la tmida experimentaci espacial en lescena de lapunyalament dels plegats. En aquest sentit, la reflectografia infraroja i la recent
de loblea rau en la collocaci duna taula que literalment levita, restauraci de les taules han evidenciat uns resultats francament
cosa que denota els problemes del taller quant a la representaci sorprenents, especialment evidents, per exemple en el frontal, en
perspectiva. Els terres esglaonats de rajols emprats a Vallbona les vestimentes de la bona cristiana que sarromanga el fald per
reapareixen una mica ms maldestres a lescena de la Presentaci guardar-hi lhstia que salva del calder, en les teles que vesteixen
de Jess al temple del polptic, aix com els cortinatges i laltar pre- els mags de lEpifania o en els plegats que modulen la forma del
sents en aquesta darrera obra segueixen ben de prop els del joc de cos de la dona enllitada que sespera per rebre el vitic, abans dif-
retaule i frontal. Les mateixes receptes per a la definici de lespai cilment perceptibles a simple vista. Grcies a la restauraci, tamb
es detecten tamb en algunes escenes del retaule dAlcover, com ara shan posat en relleu, per exemple, alguns motius ornamentals
el Banquet dHerodes o el Martiri de santa Margarida. existents en les ennegrides vestidures dels personatges, tal s el cas
de la tnica de la Mare de Du del frontal, ara estrellada, del sl de
En les escenes del Retaule de Vallbona enquadrades en un espai lescena dels jugadors de daus, on ha aparegut una sanefa amb qua-
definit per la natura o simplement ambientat a laire lliure, se sol drifolis calats, o en les tniques dels jueus profanadors, amb pare-
emprar una mnima plataforma derm margenat i esquerdat de lles docells enfrontats i altres motius vegetals ben diversos.
tonalitats rosades, que funciona com a lnia de terra. Els episodis
en qu lacci es desenvolupa en un espai natural han augmentat Els plecs acanalats i de caient recte conviuen amb un tipus de plegat
considerablement en el polptic i en el Retaule dAlcover. Malgrat en forma de V que es detecta insistentment, per exemple, en les dal-
aix, es pot distingir el mateix recurs descrit a Vallbona a banda i mtiques dels clergues de les taules de Vallbona i tamb en algunes
banda del Jord en el Baptisme de Crist del retaule alcoverenc. de les capes dels jueus, tal s el cas del jueu que apunyala lhstia al
Generalment la plataforma ara sha convertit en un tur escarpat i retaule de Vallbona. Vegeu tamb el mantell florejat de la Mare
rid de pronunciats altiplans, i la vegetaci ha guanyat protagonis- de Du del Frontal de lEucaristia, el de la Verge de la Nativitat del
me. Aqu i all hi ha arbres de copes circulars i troncs en contorsi, polptic o els que cobreixen sant Joan i santa Margarida al compar-
delicats arbusts i matolls florejats. Cal assenyalar com aquests timent principal dAlcover. Quan les robes de les vestimentes to-
turons rosats en determinades escenes es juxtaposen a daltres de quen a terra es produeixen diversos efectes, essent habitual la
gamma blavosa, creant dos plans de profunditat prou diferenciats. recurrent utilitzaci duna forma arquejada de la qual sobresurt
Aix succeeix, per exemple, a la Trobada de santa Margarida i la punta del calcer. Aix passa en cadascun dels apstols asseguts a
Olimbri o a lAnunci als pastors del Polptic de la Infncia. reds de Crist en el compartiment del Sant Sopar del Retaule de
Vallbona o en la notable imatge central de la Mare de Du del fron-
Tot i que a les taules de Vallbona la lnia continua essent lelement tal. En els extrems daquesta mateixa tnica de la Verge es pot obser-
bsic per a la definici de les formes, aquestes han guanyat en var tamb, dalguna manera, la pervivncia del pli soufl, de llarga
volum grcies al modelatge proporcionat per la gradaci tonal dels tradici, que de manera convencional ara denota el forat recolza-
colors i per un s ms acusat de les ombres. En els quatre conjunts ment de la tela sobre el terra. La mateixa convenci es rastreja en el
pictrics les carnacions dels personatges estan rivetades per una llarg mantell dElisabet a la Visitaci del polptic, per b que sembla
lnia terrosa que tamb delimita els plegats de les teles clares. En haver-se esfumat a la taula del Museu Dioces de Tarragona.
les tniques de tonalitats ms fosques tamb sutilitza sistemtica-
ment un tra negre que sol resseguir les formes i els plegaments Tot i que no s un tret exclusiu de les produccions daquest mestre,
de les tniques, a ms demprar-se una finssima lnia blanca que ls dels plegats que es cargolen, a manera de rotlle, esdev un tret
proporciona acabats dun decorativisme fora efectista. Aquesta caracterstic i prcticament omnipresent. En donen bona prova les
delicada lnia no noms marca els lmits i decora les tniques a tniques dels personatges de la process del Corpus o la vnova del
manera de sanefa, sin que serveix per dibuixar les botonadures de malalt que rep lhstia consagrada pel costellam. El mateix tret
les mnigues dels personatges o altres motius ornamentals, com interv en diverses ocasions tant en el Retaule dAlcover com en el
ara lestampat floral de la tnica de la santa Margarida dAlcover Polptic de la Infncia de Crist, on apareix fins a tres cops en la tni-
o el de la Verge del Frontal de Vallbona, o les floretes i les heures ca de la Mare de Du de la Presentaci al temple. En els cortinatges
que poblen lAnunci als pastors del polptic. o en les teles que decoren els altars, i tamb ocasionalment en les
vestidures, sutilitza un tipus de caient dels plegats en cascada i de
Malgrat que els drapejats de les teles segueixen diferents formula- formes ondulants a la part inferior. Serveixi com a exemple el drap
cions, fins i tot dins duna mateixa taula, es pot considerar que ls que decora laltar de lescena en qu en lhstia hi apareix el cruci-
ornamental dels plegats generosos serigeix com a tnica general. ficat, del Retaule de Vallbona, o de forma ms evident, la cortina que
Els materials afegits a la superfcie de la capa pictrica en ms ambienta la Visitaci o el mantell que vela les mans de Sime en el
duna restauraci anterior aix com lenvelliment i la brutcia polptic. Tamb habitualment aquest tipus de plegats apareix en les

75
Csar Fav Monllau

Los pliegues acanalados y de cada recta conviven con un tipo de filadas por diversos trazos de tonalidades terrosas. Los cabellos
pliegue en forma de V que se detecta insistentemente, por ejemplo, son generalmente castaos claro y tienen la silueta perfectamen-
en las dalmticas de los clrigos de las tablas de Vallbona y tam- te delimitada, y sobresalen de la mancha de color del fondo gra-
bin en algunas de las capas de los judos, como en el caso del cias a unas finsimas pinceladas de tonalidades ms subidas. Las
judo que apuala la hostia en el retablo de Vallbona. Vase tam- cejas son arqueadas y normalmente una de ellas contina como
bin el mantel floreado de la Virgen del Frontal de la Eucarista, el lnea que define una nariz larga y delgada con un nico orificio.
de la Virgen de la Natividad del polptico o los que cubren a san Los ojos alargados y definidos por un globo ocular de comisuras
Juan y santa Margarita en el compartimento principal de Alcover. rojizas estn perfilados en la parte superior por una raya negra
Cuando las ropas de las vestiduras tocan el suelo se producen que, mediante la colocacin de otra lnea paralela encima, quiere
varios efectos, siendo habitual la recurrente utilizacin de una representar el prpado. La boca se forma a partir de un pequeo
forma arqueada de la cual sobresale la punta del calzado. As pasa trazo negro, generalmente en forma de U invertida, que separa
en cada uno de los apstoles sentados al amparo de Cristo en el dos manchas de color carmn perfiladas, que son los labios.
compartimento de la Santa Cena del Retablo de Vallbona o en la
notable imagen central de la Virgen del frontal. En los extremos de De hecho, muchos de estos rasgos que conforman la expresin de
esta misma tnica de la Virgen se puede observar tambin, de algu- buena parte de los rostros femeninos articulan tambin las caras
na manera, la pervivencia del pli soufl, de larga tradicin, que de masculinas. Incluso se podra decir que existe un gran parecido
manera convencional ahora denota el forzado apoyo de la tela entre algunas caras femeninas y, por ejemplo, los distintos rostros
sobre el suelo. La misma convencin se rastrea en el largo mantel del Evangelista (Retablo de Vallbona y Retablo de Alcover) o algu-
de Isabel en la Visitacin del polptico, aunque parece haberse nas de las figuras anglicas, muy prximas entre ellas por cierto
esfumado en la tabla del Museu Dioces de Tarragona. (fig. 13 y 14). Dejando al margen la fisonoma de los judos del reta-
blo y el frontal de Vallbona, que constituyen un caso aparte, se
A pesar de que no es un rasgo exclusivo de las producciones de este puede calibrar la fortuna del rostro que tienen la mayora de los cl-
maestro, el uso de los pliegues que se enroscan, a modo de rollo, rigos representados en las tablas gemelas de Vallbona, de pelo corto
resulta un rasgo caracterstico y prcticamente omnipresente. y barba ms o menos redondeada. Esta cara, la del papa de la
Muestra excelente de ello son las tnicas de los personajes de la Procesin del Corpus del retablo, es bastante similar a la del pastor
Procesin del Corpus o la colcha del enfermo que recibe la hostia acostado del Anuncio del polptico o la del Herodes del Retablo de
consagrada por el costillaje. El mismo rasgo interviene en distintas Alcover. La mayor parte de los peinados de los personajes masculi-
ocasiones tanto en el Retablo de Alcover como en el Polptico de nos, pero tambin de algunos femeninos, lucen un tirabuzn sobre
la Infancia de Cristo, donde aparece hasta tres veces en la tnica la frente enmarcada por otro par situado sobre las sienes. En algu-
de la Virgen de la Presentacin en el templo. En los cortinajes o en nos casos la barba se alarga y cubre un pronunciadsimo mentn.
las telas que decoran los altares, y tambin ocasionalmente en las Esta barba es slo incipiente en el personaje negativo que juega a
vestiduras, se utiliza un tipo de cada de los pliegues en cascada y los dados del Frontal de Vallbona y que acaba siendo detenido en el
de formas ondulantes en la parte inferior. Sirva como ejemplo el ltimo compartimento. Y muy exagerada en el caso de los distintos
pao que decora el altar de la escena en que en la hostia aparece san Jos de cabello blanco del polptico o el del verdugo que deca-
el crucificado, del retablo de Vallbona, o de forma ms evidente, la pita al Bautista (o del prefecto Olimbrio) del Retablo de Alcover.
cortina que ambienta la Visitacin o el mantel que vela las manos
de Simen en el polptico. Tambin habitualmente este tipo de plie- Obviamente, la indumentaria del elevado nmero de personajes
gues aparece en las tnicas de personajes como la Virgen del que pueblan las obras que tratamos es de lo ms variada. No obs-
Frontal de Vallbona o los santos titulares del Retablo de Alcover. tante, prescindiendo de algunas de las ropas de los clrigos, de los
judos o de los personajes anglicos o santos, que responden a la
Si realmente, sin embargo, hay algn rasgo caracterstico del tradicin prescrita, algunos elementos del vestuario presentes en
maestro que ejecut las tablas de Vallbona de les Monges, ste el resto de los personajes pintados siguen, grosso modo, las modas
son los rostros. Sin caer en la mera isocefalea, cierto es que nor- imperantes en la pintura del segundo tercio del siglo XIV, de ascen-
malmente se recurre a un repertorio ms o menos estable y carac- dencia italiana. Los calzados o los tocados de los personajes, por
terstico de fisonomas, las cuales se pueden rastrear en las cuatro ejemplo de los que estn sentados en la mesa en la escena de la
obras que estamos estudiando. Hay un grupo de caras femeninas danzarina y la hostia sangrante del Retablo de la Trinidad, o las
que presentan unos parecidos muy estrechos entre ellas. Me refie- tnicas de doble manga que lucen los personajes que llevan el
ro, por ejemplo, a la cara de la Virgen aparecida del Retablo de palio en la escena de la Procesin del Corpus seran un ejemplo
Vallbona, que es muy cercana a la de la Virgen de la Natividad de ello. Determinados motivos decorativos presentes en algunas
del polptico o a la del Calvario del Retablo de Alcover (fig. 10, de las telas aparecen repetidos en distintos lugares de las tablas.
11 y 12). Una cabeza ovoide, de la cual slo sobresale una barbi- En el Retablo de Vallbona, la dalmtica del oficiante est tejida
lla redondeada, sirve como base para las distintas facciones per- con una decoracin de roleos vegetales blancos bastante similares

76
Noves consideracions entorn al joc de retaule i frontal de Vallbona de les Monges

Fig. 13 i 14. Mestre de Vallbona de les Monges (Guillem Seguer ?),


Detalls de dues figures angliques del Retaule de Vallbona de les Monges
i del Polptic de la Infncia de Crist / Maestro de Vallbona de les Monges
(Guillem Seguer ?), Detalles de dos figuras anglicas del Retablo de
Vallbona de les Monges y del Polptico de la Infancia de Cristo.
Barcelona, Museu Nacional dArt de Catalunya

tniques de personatges com la Mare de Du del frontal vallbonenc De fet, molts daquests trets que conformen lexpressi de bona
o els sants titulars del Retaule dAlcover. part dels rostres femenins articulen tamb les cares masculines.
Fins i tot es podria dir que existeix una gran semblana entre algu-
Si realment, per, hi ha algun tret caracterstic del mestre que nes cares femenines i, per exemple, els diferents rostres de
va executar les taules de Vallbona de les Monges, sn els ros- lEvangelista (Retaule de Vallbona i Retaule dAlcover) o algunes
tres. Sense caure en la mera isoceflia, cert s que normalment de les figures angliques, molt prximes entre elles per cert (fig. 13
es recorre a un repertori ms o menys estable i caracterstic de i 14). Si es deixa al marge la fesomia dels jueus del retaule i el fron-
fesomies, les quals es poden rastrejar en les quatre obres que tal de Vallbona, que constitueix un cas a part, es pot veure la fortu-
estem estudiant. Hi ha un grup de cares femenines que presen- na del rostre que tenen la majoria dels clergues representats a les
ten unes semblances molt estretes entre elles. Em refereixo, per taules bessones de Vallbona, de cabells curts i barba ms o menys
exemple, a la cara de la Mare de Du apareguda del Retaule de arrodonida. Aquesta cara, la del papa de la Process del Corpus del
Vallbona, que s molt propera a la de la Verge de la Nativitat del retaule, s fora similar a la del pastor ajagut de lAnunci del polp-
polptic o a la del Calvari del Retaule dAlcover (fig. 10, 11 i tic o a la de lHerodes del retaule dAlcover. La major part dels
12). Una testa ovoide, de la qual noms destaca una barbeta pentinats dels personatges masculins, per tamb dalguns de
arrodonida, serveix com a base per a les diferents faccions per- femenins, llueixen un tirabuix sobre el front emmarcat per un
filades per diversos traos de tonalitats terroses. Els cabells sn parell ms situats sobre els polsos. En alguns casos la barba sa-
generalment castanys clars i tenen la silueta perfectament deli- llarga i cobreix un pronunciadssim ment. Aquesta barba s noms
mitada, i destaquen de la taca de color del fons grcies a unes incipient en el personatge negatiu que juga als daus del Frontal de
finssimes pinzellades de tonalitats ms pujades. Les celles sn Vallbona i que acaba sent detingut al darrer compartiment. I molt
exagerada en el cas dels diversos sant Josep de cabells blancs del
arquejades i normalment una delles continua com a lnia que
polptic o el del botx que decapita el Baptista (o del prefecte
defineix un nas llarg i prim amb un nic nariu. Els ulls allar-
Olimbri) del retaule alcoverenc.
gassats i definits per un globus ocular de comissures rogenques
estan perfilats a la part superior per una ratlla negra que, mit- bviament, la indumentria de lelevat nombre de personatges que
janant la collocaci duna altra lnia parallela a sobre, vol poblen les obres que tractem s dall ms variada. Aix no obstant,
representar la parpella. La boca es forma a partir dun petit tra si es deixa de banda algunes de les robes dels clergues, dels jueus o
negre, generalment en forma dU invertida, que separa dues dels personatges anglics o sants, que responen a la tradici prescri-
taques de color carm perfilades, que sn els llavis. ta, alguns elements del vestuari presents en la resta dels personatges

77
Csar Fav Monllau

a los que reaparecen en las peaas de las esculturas del polptico racin del altar medieval ya desde poca romnica. Es ms,
o en las cenefas del altar de la Presentacin en el templo pintada. durante el siglo XIV parece ser una solucin bastante habitual en
En este sentido, es interesante hacer notar tambin cmo uno de el rea tarraconense, donde se documentan un nmero bastante
los dos repertorios decorativos incisos en el fondo de las tablas significativo de casos, siendo habitual el encargo a un mismo
de Vallbona reaparece, por ejemplo, en la tnica del rey Baltasar taller tanto de las partes pintadas como de las esculpidas. En este
esculpido en el Polptico de la Infancia de Cristo. sentido, el ao 1337, Guillem Ginebrer recibe el encargo de rea-
lizar un retablo que combinaba la escultura en piedra con seis
Por todo lo descrito hasta el momento, y aparte de los lgicos y evi- puertas pintadas para Santa Coloma de Queralt.66 Y lo mismo
dentes contrastes, el abanico de rasgos comunes y lazos existentes pasa con Guillem Timor, documentado en Montblanc, que el
entre ellas es demasiado amplio para desestimar su atribucin a un enero de 1345 se compromete a hacer una escultura de San
mismo jefe de taller. El Retablo de san Juan Bautista y santa Andrs en alabastro para la parroquial de la Selva del Camp y,
Margarita y las tablas de Vallbona sitan el marco de accin de este poco ms tarde, el febrero del ao siguiente, se hace cargo tam-
obrador en territorio del arzobispado de Tarragona, aunque no se bin de la realizacin de las tablas pintadas que haban de com-
puede descartar el suministro de obras para otras regiones relativa- pletar el retablo.67
mente cercanas, principalmente las tierras de Lleida. De hecho, el
estilo pictrico de este taller encaja de forma coherente con la pro- Dada la proximidad de la escultura y la pintura del Polptico de
duccin artstica definida por los dos polos artsticos que durante la la Infancia de Cristo, se ha dicho razonablemente que el conjun-
primera mitad del siglo XIV constituyeron las fbricas de las cate- to del polptico bien podra ser obra de un mismo artfice,68 una
drales de Tarragona y Lleida, esto sin menospreciar el papel jugado hiptesis que comparto y que creo que se puede situar bajo el
por los decisivos monasterios de la Catalua Nueva, un escenario paraguas de los ejemplos ms o menos contemporneos que han
que pone de manifiesto evidentes intercambios artsticos e influen- sido puestos en relacin, y que he descrito unas lneas antes. Es
cias en ambas direcciones y que explicara las conexiones que se oportuno recordar, entonces, que las tablas de Vallbona de les
han reivindicado entre uno de los talleres implicados en la decora- Monges han sido atribuidas por Francesca Espaol al escultor
cin mural de la Pia Almoina de Lleida y el retablo de Alcover.63 Guillem Seguer de Montblanc, artista que, documentado como
pintor y maestro de obra de la catedral de Lleida entre 1341 y
Por otra parte, el estilo pictrico del Maestro de Vallbona de les
1354, consta que contrat la elaboracin de una vidriera para la
Monges me parece un eslabn bastante lgico dentro de la
secuencia definida para la pintura del primer gtico del arzobis- iglesia de Santa Coloma de Queralt, el ao 1348, hecho que ha
pado de Tarragona. De manera verosmil, la produccin artstica servido de base para fundamentar su actividad pictrica.69
de este taller se puede situar en un punto equidistante entre el del Evidentemente, la aceptacin de esta hiptesis implicara, segn
pintor de las sargas del relicario de santa Tecla de la catedral, pro- lo que se ha dicho a lo largo del artculo, la adscripcin al exten-
bablemente realizadas entre 1325 y 1335,64 y las primeras expe- so catlogo del taller Seguer del retablo de la iglesia de la Sangre
riencias del italianismo de los aos cincuenta, representadas por de Alcover y el Polptico de la Infancia de Cristo. Tomando como
la obra del Maestro de Santa Coloma de Queralt y de Joan de base todo esto quizs en un futuro convendr evaluar en profun-
Tarragona.65 La nica referencia cronolgica para el retablo y el didad el encaje de la escultura del polptico del MNAC con la
frontal de Vallbona de les Monges contina siendo la fundacin vasta produccin escultrica documentada o atribuida a Seguer.
del beneficio del Corpus Christi antes de 1348. A pesar de todo, Algunas de las obras atribuidas al taller del maestro, como la
teniendo en cuenta la evolucin de la pintura tarraconense tre- Virgen del Truc de Vinaixa (les Garrigues) (MDT, nm. inv. 1953),70
centista y el estilo pictrico de las tablas de Vallbona, expuesto en mi opinin presentan bastantes puntos en comn con las tallas
hace unas lneas, quizs no es del todo desatinado indicar una del polptico. Ni falta hace decir que la adscripcin a Guillem
cronologa comprendida aproximadamente entre 1335 y 1345. Seguer de las esculturas de las mnsulas de la capilla del Corpus
de Vallbona de les Monges le convierte en un firme candidato de
Para terminar, una ltima cuestin: el interesante polptico del cara a la ejecucin de las tablas pintadas, ms si se tiene en cuen-
MNAC ejemplifica un tipo de mueble de altar de factura mixta ta que el artfice, junto con su taller, llev a cabo tanto encargos
que combina la escultura y la pintura, nada extrao en la deco- de escultura como de pintura.71

Debo mostrar mi agradecimiento a los tcnicos del rea de Restauracin y Conservacin


Preventiva del Museu Nacional dArt de Catalunya, que, adems de practicar las radiogra-
fas y los anlisis infrarojos del retablo y el frontal de Vallbona de les Monges, siempre me
han asesorado en todo lo que he necesitado durante la elaboracin de este trabajo.

78
Noves consideracions entorn al joc de retaule i frontal de Vallbona de les Monges

pintats segueixen, grosso modo, les modes imperants en la pintura sat fa unes lnies, potser no s del tot forassenyat dindicar-ne una
del segon ter del segle XIV, dascendncia italiana. Els calats o els cronologia compresa aproximadament entre 1335 i 1345.
capells dels personatges, per exemple dels que estan entaulats en
lescena de la dansarina i lhstia sagnant del Retaule de la Trinitat, Per cloure, una darrera qesti: linteressant polptic del MNAC
o les tniques de doble mniga que llueixen els personatges que exemplifica un tipus de moble daltar de factura mixta que combi-
porten el palli a lescena de la Process del Corpus en serien un na lescultura i la pintura, gens estrany en la decoraci de laltar
exemple. Determinats motius decoratius presents en algunes de les medieval ja des dpoca romnica. s ms, durant el segle XIV sem-
teles apareixen repetits en diferents llocs de les taules. Al Retaule de bla ser una soluci bastant habitual a lrea tarragonina, on es
Vallbona, la dalmtica de loficiant est teixida amb una decoraci documenten un nombre fora significatiu de casos, sent habitual
de roleus vegetals blancs fora similars als que reapareixen en les lencrrec a un mateix taller tant de les parts pintades com de les
peanyes de les escultures del polptic o en les sanefes de laltar de la esculpides. En aquest sentit, lany 1337, Guillem Ginebrer rep
Presentaci al temple pintada. En aquest sentit, s interessant de fer lencrrec de realitzar un retaule que combinava lescultura en
notar tamb com un dels dos repertoris decoratius incisos en el fons pedra amb sis portes pintades per a Santa Coloma de Queralt.66 I el
de les taules de Vallbona reapareix, per exemple, en la tnica del rei mateix passa amb Guillem Timor, documentat a Montblanc, que
Baltasar esculpit en el Polptic de la Infncia de Crist. el gener de 1345 es compromet a fer una escultura de Sant Andreu
en alabastre per a la parroquial de la Selva del Camp i, poc ms
Per tot aix que hem descrit fins al moment, i a banda dels lgics i tard, el febrer de lany segent, es fa crrec tamb de la realitzaci
evidents contrastos, el ventall de trets comuns i llaos existents entre de les taules pintades que havien de completar el retaule.67
elles s massa ample per desestimar la seva atribuci a un mateix
cap de taller. El Retaule de sant Joan Baptista i santa Margarida i Atesa la proximitat de lescultura i la pintura del Polptic de la
les taules de Vallbona situen el marc dacci daquest obrador en Infncia de Crist, sha dit raonablement que el conjunt del polptic
territori de larquebisbat de Tarragona, per b que no es pot descar- b podria ser obra dun mateix artfex,68 una hiptesi que compar-
tar el subministrament dobres per altres contrades relativament pro- teixo i que crec que es pot situar sota el paraigua dels exemples ms
peres, principalment de Ponent. De fet, lestil pictric daquest taller o menys contemporanis que han estat posats en relaci, i que he
encaixa de forma coherent amb la producci artstica definida pels descrit fa poques ratlles. s oport de recordar, aleshores, que les
dos pols artstics que durant la primera meitat del segle XIV consti- taules de Vallbona de les Monges han estat atribudes per Francesca
turen les fbriques de les catedrals de Tarragona i Lleida, aix sense Espaol a lescultor Guillem Seguer de Montblanc, artista que,
menystenir el paper que havien tingut els decisius monestirs de documentat com a pintor i mestre dobra de la catedral de Lleida
la Catalunya Nova, un escenari que palesa evidents intercanvis entre 1341 i 1354, consta que va contractar lelaboraci duna
artstics i influncies en ambdues direccions i que explicaria les vidriera per a lesglsia de Santa Coloma de Queralt, lany 1348, fet
connexions que shan reivindicat entre un dels tallers implicats en la que ha servit de base per fonamentar la seva activitat pictrica.69
decoraci mural de la Pia Almoina de Lleida i el retaule dAlcover.63 Evidentment, lacceptaci daquesta hiptesi implicaria, segons el
que sha dit al llarg de larticle, ladscripci a lextens catleg del
Daltra banda, lestil pictric del Mestre de Vallbona de les Monges taller Seguer del retaule de lesglsia de la Sang dAlcover i el
em sembla una baula fora lgica dintre la seqncia definida per Polptic de la Infncia de Crist. Prenent com a base tot aix potser
a la pintura del primer gtic de larquebisbat de Tarragona. De en un futur convindr avaluar en profunditat lencaix de lescultura
manera versemblant, la producci artstica daquest taller es pot del polptic del MNAC amb la vasta producci escultrica docu-
situar en un punt equidistant entre el del pintor de les sarges del mentada o atribuda a Seguer. Algunes de les obres atribudes al
reliquiari de santa Tecla de la catedral, probablement realitzades taller del mestre, com la Mare de Du del Truc de Vinaixa (les
entre 1325 i 1335,64 i les primeres experincies de litalianisme dels Garrigues) (MDT, nm. inv. 1953),70 en la meva opini presenten
anys cinquanta, representades per lobra del Mestre de Santa fora punts en com amb les talles del polptic. No cal dir que lads-
Coloma de Queralt i de Joan de Tarragona.65 Lnica referncia cro- cripci a Guillem Seguer de les escultures de les mnsules de la
nolgica per al retaule i el frontal de Vallbona de les Monges con- capella del Corpus de Vallbona de les Monges el converteix en un
tinua sent la fundaci del benefici del Corpus Christi abans de ferm candidat de cara a lexecuci de les taules pintades, ms si es
1348. Malgrat tot, tenint en compte levoluci de la pintura tarra- t en compte que lartfex, juntament amb el seu taller, va portar a
gonina trescentista i lestil pictric de les taules de Vallbona, expo- terme tant encrrecs descultura com de pintura.71

He de mostrar el meu agrament als tcnics de lrea de Restauraci i Conservaci


Preventiva del Museu Nacional dArt de Catalunya, els quals, a ms de practicar les radio-
grafies i les anlisis infraroges del retaule i el frontal de Vallbona de les Monges, sempre
mhan assessorat en tot all que he necessitat durant lelaboraci daquest treball.

79
Csar Fav Monllau

Notas
1. Entre las primeras capillas dedicadas al Corpus en visible en diversos puntos de las dos tablas, recubierta obras de restauracin del monasterio. PIQUER, J. J.,
Catalua, la de la catedral de Barcelona, que se documen- por una segunda capa de preparacin y la capa pictrica Vallbona. Guia Espiritual i Artstica, Vallbona de les
ta a finales del siglo XIII como capilla externa. MAS, J., superficial. Monges, 1983, p. 81.
Taula dels altars y capelles de la Seu de Barcelona, 6. RIGAUX, D., la table du Seigneur. LEucharistie chez 14. Entre los aos 1879 y 1880 se llevaron a cabo al
Barcelona, 1906, p. 19 (Notes Histriques del Bisbat de les Primitifs italiens (1250-1497), Pars, 1989, p. 211- menos dos visitas al monasterio de Vallbona de les
Barcelona, I). La celebracin de la solemnidad de Jess 216. En una de las tablas de Vallbona, adems, la Monges. Las crnicas en Excursi particular
Sacramentado se rastrea al menos desde los primeros aos Madre de la Eucarista forma parte de una epifana Vallbona, Bellpuig, Lleyda y Balaguer en los dias 3 al 8
del siglo XIV, aunque las primeras procesiones parece que tambin de carcter sacramental: NILGEN, U., The de setembre de 1879, Lexcursionista. Bollet mensual
no surgen hasta finales de la segunda dcada de la centu- Epiphany and the Eucharist: On the Interpretation of de la Associaci Catalanista dExcursions Cientficas,
ria. GUDIOL I CUNILL, J., El Corpus, original autgrafo, s. Eucharistic Motifs in Mediaeval Epiphany Scenes, The Barcelona, 31/10/1879, 12, p. 137-139; Excursi
f. (Vic, Arxiu Episcopal). Estos datos actualizan y perfilan
Art Bulletin,12/1967, XLIX, 4, p. 311-316, p. 25. Santa Coloma de Queralt, Solivella, Tallat y Vallbona en
algunos de los que reun en un primer acercamiento al
7. POST, CH. R., cit. supra, n. 2, p. 35. los dias 23, 24, 25, 26 y 27, Lexcursionista. Bollet
tema: FAV, C., El retaule eucarstic de Vilafermosa i la
mensual de la Associaci catalanista dexcursions cien-
iconografia del Corpus Christi a la Corona dArag, 8. PAMPLONA, G. DE, Iconografa de la Santsima tficas, Barcelona, 30/6/1880, 20, p. 455-457, esp. 455, y
Locus Amoenus, Bellaterra, 2005-2006, 8, p. 105-121. Trinidad en el arte espaol, Madrid, 1970, p. 108-109. Excursi Santa Coloma de Queralt, Solivella, Tallat y
2. Principalmente, POST, CH. R., A History of Spanish 9. Vase TRENS, M., Las custodias espaolas, Vallbona en los dias 27, 28, 29 y 30 de juny y 1er de
Painting, Cambridge, Massachusetts, 1930, II, p. 34-35; Barcelona, 1952, p. 29-32. Dedicado a la orfebrera juliol 1880. (Continuaci), Lexcursionista. Bollet
TRENS, M., La peinture gothique jusqu Ferrer Bassa, mallorquina, DOMENGE, J., Largenteria sacra a les mensual de la Associaci catalanista dexcursions cien-
La peinture catalane a la fin du Moyen ge, Pars, 1933, esglsies de Mallorca (segles XIV-XVI), Palma de tficas, Barcelona, 31/7/1880, 21, p. 473. De esta segun-
p. 10-11; GUDIOL RICART, J., La pintura gtica a Mallorca, 1991, p. 71 y s. Tambin DOMENGE, J., Les da visita surgi tambin lo que se puede considerar uno
Catalunya-Y, Barcelona, 1938, p. 7; GUDIOL RICART, J., custdies processionals catalanes y les seves variants de los primeros estudios sobre el arte del cenobio lerida-
Historia de la pintura gtica en Catalua, Barcelona, tipolgiques a travs del temps, 7 mda a fons, Girona, no: AULSTIA I PIJOAN, A., Monastir de Santa Mara.
[1944], p. 21. 1997, p. 75-91. Vallbona de las Monjas, Album pintoresch-monumental
3. Un anlisis iconogrfico precoz en GUDIOL I CUNILL, 10. DALMASES, N. DE, La custdia de la catedral de de Catalunya, [segunda coleccin], Barcelona, 1886
J., Els trescentistes. Segona part, Barcelona, 1924, p. Barcelona, DALMASES, N. DE (coord.), Arts de lobjec- [1879], p. 105-111.
344 y s. (esp. p. 347-348) (La pintura mig-eval catalana, te, Barcelona, 2008, p. 118-121 (LArt Gtic a 15. La relacin de los elementos fotografiados, la mayo-
II). Entre las publicaciones contemporneas al Catalunya), que remite a la bibliografa anterior. Por lo ra de ellos inditos, en AULSTIA I PIJOAN, A., cit. supra,
Congreso: TRENS, M., La Eucarista en el arte espaol, que respecta al ejemplar ibicenco: DOMENGE, J., n. 14, p. 110. Adems del Retablo de la Trinidad, la ima-
Barcelona, 1952, p. 77, 158, 191, fig. 39, 109, 116, 136; Largenteria sacra..., cit. supra, n. 9, p. 74-77 y gen muestra un pequeo tesoro formado a partir de lo
FONT, L. et al., La eucarista. El tema eucarstico en el DOMENGE, J., La torre y la cruz: dilogos entre plstica ms escogido entre los bienes artsticos del monasterio.
arte de Espaa, Barcelona, 1952, p. XXXIX-XL, 120-121, monumental y artes suntuarias en Mallorca, ca. 1400, Se distinguen dos casullas y una dalmtica con borda-
fig. 24, 33-35. Annali della scuola normale superiore di Pisa,1997, 2, dos, adems de una cruz procesional gtica, a la cual se
4. ESPAOL, F., Guillem Seguer de Montblanc. Un mestre p. 63-81 (esp. 65-70). le aadi una caa barroca, un cliz y una cajita de
trescentista escultor, pintor i arquitecte, Montblanc, 11. La sucinta descripcin iconogrfica de las tablas de metal. Hay tambin una caja de novia con una
1994, p. 99-116 y 153-156; MELERO-MONEO, M., Vallbona descansa sobre los principales y ms recientes Anunciacin situada en la parte interior de la tapa, tema
Eucarista y polmica antisemita en el retablo y frontal estudios sobre el tema indicados en la nota 4. Una parte habitual en este tipo de objetos, y un interesantsimo
de Vallbona de les Monges, Locus Amoenus, Bellaterra, considerable de los episodios que representan, sin frontal textil con el mismo tema bordado en el centro. Su
2002-2003, VI, p. 21-40; MELERO-MONEO, M., La pintu- embargo, han sido interpretados de formas bastante diseo, propio del gtico internacional, aparece flanque-
ra sobre tabla del gtico lineal. Frontales, laterales de diversas y, con toda seguridad, hasta que se localice la ado por cuatro escudos envueltos por un losange de
altar y retablos en el reino de Mallorca y los condados fuente exacta de donde parten estos relatos no podrn ser motivos florales. Los dos escudos herldicos de los
catalanes, Bellaterra et al., 2005, esp. p. 176-184; ngulos superiores, con tres calderas y un bculo, se
identificados de manera ptima. De forma provisional,
RODRGUEZ, P., Eucarista y antisemitismo en la plstica pueden atribuir a la familia Caldes, quizs a la abadesa
me limitar a recoger aquellas hiptesis que me parecen
gtica hispnica, Boletn del Museo e Instituto Camn Blanca de Caldes (1422-1446).
ms verosmiles para cada caso.
Aznar, 2006, 96, p. 279- 323, y, centrado en la iconogra-
12. TRENS, M., cit. supra, n. 3, p. 216. 16. PIQUER I JOVER, J. J., Santa Maria de Vallbona. Notes
fa de los judos que contiene: FAV, C., La imatge dels
histriques y arqueolgiques, Vallbona de les Monges,
jueus a la corona catalanoaragonesa en el context del 13. GRAHIT, J., Comisin de monumentos histricos y 1976, p. 9 [segunda edicin revisada].
culte a leucaristia. Els retaules gtics del cos de Crist, artsticos de la provincia de Barcelona. Memoria de la
III Congrs per a lestudi dels jueus en territoris de llen- labor realizada por la misma en su primer siglo de exis- 17. PIQUER, J. J., Abaciologi de Vallbona. Histria del
gua catalana, Barcelona, Perpin, 2007 [en prensa] y tencia (1844-1944), Barcelona, 1947, p. 86 y 213. Se Monestir 1153/1990, Vallbona de les Monges, 1990, p. 267
RODRGUEZ, P., La imagen del judo en la Espaa medie- hacen eco de ello ESPAOL, F., cit. supra, n. 4, p. 104, [segunda edicin revisada y ampliada]. Cfr. ESPAOL, F.,
val. El conflicto entre cristianismo y judasmo en las 153, 155; MELERO-MONEO, M., cit. supra, n. 4, p. 176 y El gtic catal, Manresa, 2002, p. 160.
artes visuales gticas, Bellaterra et al., 2008, p. 173 y s. PETIT, N., Les etapes constructives del reial monestir de 18. Una noticia del diciembre de 1770 todava informa
5. El retablo mide 108 x 222 cm, y el frontal 106 x 225 cm. Santa Maria de Vallbona, fins al 1392, Urtx, 2005, 18, que la abadesa Maria Teresa de Riquer (1767-1802) se
Antes de que esta ltima pieza se publicara por primera p. 86, nota 63. Estos datos, junto con la inclusin de las dirige al arzobispo de Tarragona para proponerle supri-
vez, sin embargo, ya haba perdido una parte del lado tablas de Vallbona en el catlogo del Museo Provincial mir la capellana del beneficio del Corpus. PIQUER, J. J.,
derecho, la cual fue reintegrada en una restauracin del de Antigedades de Barcelona, editado a finales del s. XIX cit. supra, n. 17, p. 291-292, 322 y 332. Varios docu-
soporte que parece que estaba en curso el ao 1984. (ELAS, A., Catlogo del Museo Provincial de Antige- mentos del archivo del monasterio de Vallbona de les
Despus de una limpieza efectuada el ao 1996, las dades de Barcelona, Barcelona, 1888, p. 168, nm. cat. Monges hacen referencia al beneficio del Corpus
tablas han sido restauradas recientemente por Glria 1432 y 1433), aconsejan desestimar una noticia que indi- Christi. Vase NAVASCUS, I. et al., Inventari de lArxiu
Flinch y Victria Homedes, entre el octubre de 2009 y el ca que las tablas fueron regaladas por las religiosas de del Monestir de Santa Maria de Vallbona, Barcelona,
marzo de 2010. En esta intervencin se ha puesto de Vallbona a la Mancomunitat de Catalunya, el ao 1922, 1992. Sobre su fundacin se conserva una copia del siglo
manifiesto la existencia de una capa pictrica anterior, como muestra de agradecimiento por el patrocinio de las XVIII de Jaume Rovira, rector y notario de Vallbona;

80
Noves consideracions entorn al joc de retaule i frontal de Vallbona de les Monges

Notes
1. Entre les primeres capelles dedicades al Corpus a capa pictrica anterior, visible en diversos punts de les 14. Entre els anys 1879 i 1880 es van dur a terme almenys
Catalunya, la de la catedral de Barcelona, que es docu- dues taules, recoberta per una segona capa de preparaci dues visites al monestir de Vallbona de les Monges. Les
menta a finals del segle XIII com a capella forana. MAS, i la capa pictrica superficial. crniques a Excursi particular Vallbona, Bellpuig,
J., Taula dels altars y capelles de la Seu de Barcelona, 6. RIGAUX, D., la table du Seigneur. LEucharistie chez Lleyda y Balaguer en los dias 3 al 8 de setembre de
Barcelona, 1906, p. 19 (Notes Histriques del Bisbat de les Primitifs italiens (1250-1497), Pars, 1989, p. 211- 1879, Lexcursionista. Bollet mensual de la Associaci
Barcelona, I). La celebraci de la solemnitat de Jess 216. En una de les taules de Vallbona, a ms, la Mare Catalanista dExcursions Cientficas, Barcelona,
Sagramentat es rastreja almenys des dels primers anys de lEucaristia forma part duna epifania tamb de 31/10/1879, 12, p. 137-139; Excursi Santa Coloma
del segle XIV, tot i que les primeres processons sembla carcter sagramental: NILGEN, U., The Epiphany and de Queralt, Solivella, Tallat y Vallbona en los dias 23, 24,
que no apareixen fins a finals de la segona dcada de la the Eucharist: On the Interpretation of Eucharistic 25, 26 y 27, Lexcursionista. Bollet mensual de la
centria. GUDIOL I CUNILL, J., El Corpus, original aut- Motifs in Mediaeval Epiphany Scenes, The Art Associaci catalanista dexcursions cientficas,
graf, s. d. (Vic, Arxiu Episcopal). Aquestes dades actua- Barcelona, 30/6/1880, 20, p. 455-457, esp. 455, i
Bulletin,12/1967, XLIX, 4, p. 311-316, p. 25.
litzen i perfilen algunes de les que vaig aplegar en un pri- Excursi Santa Coloma de Queralt, Solivella, Tallat y
mer apropament al tema: FAV, C., El retaule eucarstic 7 POST, CH. R., cit. supra, n. 2, p. 35. Vallbona en los dias 27, 28, 29 y 30 de juny y 1er de
de Vilafermosa i la iconografia del Corpus Christi a la 8. PAMPLONA, G. DE, Iconografa de la Santsima juliol 1880. (Continuaci), Lexcursionista. Bollet
Corona dArag, Locus Amoenus, Bellaterra, 2005- Trinidad en el arte espaol, Madrid, 1970, p. 108-109. mensual de la Associaci catalanista dexcursions cien-
2006, 8, p. 105-121. tficas, Barcelona, 31/7/1880, 21, p. 473. Daquesta
9. Vegeu TRENS, M., Las custodias espaolas, Barce-
2. Principalment, POST, CH. R., A History of Spanish segona visita sorg tamb el que es pot considerar un dels
lona, 1952, p. 29-32. Adreat a lorfebreria mallorquina,
Painting, Cambridge, Massachusetts, 1930, II, p. 34-35; primers estudis sobre lart del cenobi lleidat: AULSTIA
DOMENGE, J., Largenteria sacra a les esglsies de
I PIJOAN, A., Monastir de Santa Mara. Vallbona de las
TRENS, M., La peinture gothique jusqu Ferrer Bassa, Mallorca (segles XIV-XVI), Palma de Mallorca, 1991, p. 71
La peinture catalane la fin du Moyen ge, Pars, 1933, Monjas, Album pintoresch-monumental de Catalunya,
i s. Tamb DOMENGE, J., Les custdies processionals
p. 10-11; GUDIOL RICART, J., La pintura gtica a [segona collecci], Barcelona, 1886 [1879], p. 105-111.
catalanes i les seves variants tipolgiques a travs del
Catalunya-I, Barcelona, 1938, p. 7; GUDIOL RICART, J., temps, 7 mda a fons, Girona, 1997, p. 75-91. 15. La relaci dels elements fotografiats, la majoria
Historia de la pintura gtica en Catalua, Barcelona, dells indits, a AULSTIA I PIJOAN, A., cit. supra, n. 14,
[1944], p. 21. 10. DALMASES, N. DE, La custdia de la catedral de p. 110. A ms del Retaule de la Trinitat, la imatge mos-
Barcelona, DALMASES, N. DE (coord.), Arts de lobjecte, tra un petit tresor format a partir de lo ms triat entre
3. Una anlisi iconogrfica preco a GUDIOL I CUNILL, J., Barcelona, 2008, p. 118-121 (LArt Gtic a Catalunya),
Els trescentistes. Segona part, Barcelona, 1924, p. 344 i els bns artstics del monestir. Shi distingeixen dues
que remet a la bibliografia anterior. Pel que fa a lexem- casulles i una dalmtica amb brodats, a ms duna creu
s. (esp. p. 347-348) (La pintura mig-eval catalana, II). plar eivissenc: DOMENGE, J., Largenteria sacra..., cit.
Entre les publicacions contempornies al Congrs: processional gtica, a la qual se li va afegir una canya
supra, n. 9, p. 74-77 i DOMENGE, J., La torre y la cruz: barroca, un calze i una capseta de metall. Hi ha tamb
TRENS, M., La Eucarista en el arte espaol, Barcelona, dilogos entre plstica monumental y artes suntuarias en
1952, p. 77, 158, 191, fig. 39, 109, 116, 136; FONT, L. et una caixa de nvia amb una Anunciaci situada a la part
Mallorca, ca. 1400, Annali della scuola normale supe- interior de la tapa, tema habitual en aquest tipus dob-
al., La eucarista. El tema eucarstico en el arte de riore di Pisa,1997, 2, p. 63-81 (esp. 65-70).
Espaa, Barcelona, 1952, p. XXXIX-XL, 120-121, fig. 24, jectes, i un interessantssim frontal txtil amb el mateix
33-35. 11. La succinta descripci iconogrfica de les taules de tema brodat al centre. El seu disseny, propi del gtic
Vallbona descansa sobre els principals i ms recents estu- internacional, apareix flanquejat per quatre escuts
4. ESPAOL, F., Guillem Seguer de Montblanc. Un mes- dis sobre el tema indicats a la nota 4. Una part considera- embolcallats per una losange de motius florals. Els dos
tre trescentista escultor, pintor i arquitecte, Montblanc, ble dels episodis que shi representen, per, han estat escuts herldics dels angles superiors, amb tres calderes
1994, p. 99-116 i 153-156; MELERO-MONEO, M., interpretats de maneres prou diverses i, de ben segur, fins i un bcul, es poden atribuir a la famlia Caldes, potser a
Eucarista y polmica antisemita en el retablo y frontal que es localitzi la font exacta don parteixen aquests relats labadessa Blanca de Caldes (1422-1446).
de Vallbona de les Monges, Locus Amoenus, Bellaterra, no podran sser identificats de manera ptima. De forma
2002-2003, VI, p. 21-40; MELERO-MONEO, M., La pintu- 16. PIQUER I JOVER, J. J., Santa Maria de Vallbona. Notes
provisional, em limitar a recollir aquelles hiptesis que histriques i arqueolgiques,Vallbona de les Monges,
ra sobre tabla del gtico lineal. Frontales, laterales de em semblen ms versemblants per a cada cas.
altar y retablos en el reino de Mallorca y los condados 1976, p. 9 [segona edici revisada].
catalanes, Bellaterra, 2005, esp. p. 176-184; RODRGUEZ, 12. TRENS, M., cit. supra, n. 3, p. 216. 17. PIQUER, J. J., Abaciologi de Vallbona. Histria del
P., Eucarista y antisemitismo en la plstica gtica his- 13. GRAHIT, J., Comisin de monumentos histricos y Monestir 1153/1990, Vallbona de les Monges, 1990, p. 267
pnica, Boletn del Museo e Instituto Camn Aznar, artsticos de la provincia de Barcelona. Memoria de la [segona edici revisada i ampliada]. Cfr. ESPAOL, F., El
2006, 96, p. 279- 323, i, centrat en la iconografia dels labor realizada por la misma en su primer siglo de exis- gtic catal, Manresa, 2002, p. 160.
jueus que shi cont: FAV, C., La imatge dels jueus a tencia (1844-1944), Barcelona, 1947, p. 86 i 213. Sen 18. Una notcia del desembre de 1770 encara informa
la corona catalanoaragonesa en el context del culte a fan ress ESPAOL, F., cit. supra, n. 4, p. 104, 153, 155; que labadessa Maria Teresa de Riquer (1767-1802)
lEucaristia. Els retaules gtics del cos de Crist, III MELERO-MONEO, M., cit. supra, n. 4, p. 176 i PETIT, N., sadrea a larquebisbe de Tarragona per proposar-li de
Congrs per a lestudi dels jueus en territoris de llengua Les etapes constructives del reial monestir de Santa suprimir la capellania del benefici del Corpus. PIQUER, J.
catalana, Barcelona, Perpiny, 2007 [en premsa] i Maria de Vallbona, fins al 1392, Urtx, 2005, 18, p. 86, J., cit. supra, n. 17, p. 291-292, 322 i 332. Diversos
RODRGUEZ, P., La imagen del judo en la Espaa medie- n. 63. Aquestes dades, juntament amb la inclusi de les documents de larxiu del monestir de Vallbona de les
val. El conflicto entre cristianismo y judasmo en las taules de Vallbona en el catleg del Museo Provincial de Monges fan referncia al benefici del Corpus Christi.
artes visuales gticas, Bellaterra et al., 2008, p. 173 i s. Antigedades de Barcelona, editat a finals del s. XIX Vegeu NAVASCUS, I. et al., Inventari de lArxiu del
5. El retaule mesura 108 x 222 cm, i el frontal 106 x (ELAS, A., Catlogo del Museo Provincial de Antige- Monestir de Santa Maria de Vallbona, Barcelona, 1992.
225 cm. Abans que aquesta darrera pea es publiqus per dades de Barcelona, Barcelona, 1888, p. 168, nm. cat. Sobre la seva fundaci es conserva una cpia del segle
primer cop, per, ja havia perdut una part del costat dret, 1432 i 1433), aconsellen desestimar una notcia que XVIII de Jaume Rovira, rector i notari de Vallbona
la qual va ser reintegrada en una restauraci del suport indica que les taules van ser regalades per les religioses (Vallbona de les Monges, AMV, 8.2/1). Tamb sen recu-
que sembla que estava en curs lany 1984. Desprs duna de Vallbona a la Mancomunitat de Catalunya, lany llen diverses notcies antigues en dos documents ms del
neteja efectuada lany 1996, les taules han estat restau- 1922, com a mostra dagrament pel patrocini de les segle XVIII. Un dells s el sumari i la sentncia de la
rades recentment per Glria Flinch i Victria Homedes, obres de restauraci del monestir. PIQUER, J. J., causa oberta que per aquells anys requeia sobre el susdit
entre loctubre de 2009 i el mar de 2010. En aquesta Vallbona. Guia Espiritual i Artstica, Vallbona de les benefici (Vallbona de les Monges, AMV, 8.2/16), i lal-
intervenci sha posat de manifest lexistncia duna Monges, 1983, p. 81. tre una renovaci del benefici (Vallbona de les Monges,

81
Csar Fav Monllau

(Vallbona de les Monges, AMV, 8.2/1). Tambin se reco- 32. ESPAOL, F., cit. supra, n. 4, p. 106. La misma auto- Massachusetts, 1935, VI, p. 502. Sin embargo, el erudi-
gen varias noticias antiguas en otros dos documentos del ra las califica de testigo nico de retablo y frontal en to norteamericano desencaden un malentendido que
siglo XVIII. Uno de ellos es el sumario y la sentencia de contexto cataln en ESPAOL, F., cit. supra, n. 17, p. dur algunos aos y consisti en la confusin del
la causa abierta que por aquellos aos recaa sobre el 160. Tambin MELERO, M., cit. supra, n. 4, p. 21-40 y Polptico de la Infancia de Cristo con los Batientes de
susodicho beneficio (Vallbona de les Monges, AMV, ESPAOL, F., Lescultor Guillem Seguer, de Sant Mart Sarroca. Una de las ltimas aportaciones res-
8.2/16), y el otro una renovacin del beneficio (Vallbona Montblanc, FUGUET, J.; PLAZA, C. (coord.), Histria de pecto al conjunto de Angostrina, el de sant Mart Sarroca
de les Monges, AMV, 8.2/17). Tambin, una referencia la Conca de Barber. Histria de lart, Montblanc, y otras tipologas afines en CAMPS, J., Le mobilier dau-
de la fundacin del beneficio en un documento conser- 2008, p. 188-189. tel en Catalogne lpoque romane: devants dautel et
vado en el Arxiu Episcopal de Vic, redactado por Jaume 33. MELERO-MONEO, M., cit. supra, n. 4, p. 181. structures de retables sculpts, GUARDANS, F., Autour
Ripoll i Vilamajor. Vic, Arxiu Capitular, RIPOLL, J., de lautel roman catalan, Pars, 2008, p. 125-148.
Prontuario, XIII, f. 471. 34. ALCOY, R.; BESERAN, P., cit. supra, n. 31, p. 128.
43. GUDIOL I CUNILL, J., cit. supra, n. 41, p. 411 y s.
19. Sobretodo ESPAOL, F., cit. supra, n. 4, p. 91-94 y 151. 35. Vase nota 5.
44. SUREDA, J., cit. supra, n. 31, p. VI. Contrariamente,
20. Las diferentes ramas del linaje de Anglesola en 36. MELERO-MONEO, M., Retablo y frontal del conven- las creyeron provenientes de tierras leridanas COOK,
SOBREQUS, S. et al., Anglesola, Gran enciclopdia to de San Juan de Quejana en lava (1396), Locus W.S.; GUDIOL RICART, J., Pintura e imaginera romni-
catalana, Barcelona, 1970, II, p. 171-173. Amoenus, Bellaterra, 2000-2001, 5, p. 33-51; WOLFF, cas, Madrid, 1950, p. 184 (Ars Hispaniae, VI).
M., Retable and Frontal of the Life of Christ and the
21. PIQUER, J. J., cit. supra, n. 17, p. 141-146. Virgin (Ayala Altarpiece), 1396, WOLFF, M. (ed.), 45. Archivo de la Comisin de Monumentos Histricos y
22. La devocin de las Anglesola hacia la Eucarista no Northern European and Spanish Paintings before 1600 Artsticos de la provincia de Barcelona (4.7) (26.1), ELAS,
acaba con Berenguera, sino que unos aos ms tarde, el in the Art Institute of Chicago. A catalogue of the col- A., Objetos adquiridos con posterioridad a la impresin
11 de abril de 1390, la abadesa Saurena de Anglesola lection, New Haven/Londres, 2008, p. 100-107. del Catlogo, s.d., cat. nm. 1523. Dice: Nm. 1523.
(1379-1392) refund el beneficio, revocando los ante- Hojas de polptico escultura y pintado. En gran relieve.
37. Tambin el 1418 Gonal Peris pact con el boticario Presbiterio, colocado mirando a la derecha. Adquirido por
riores legados en favor de una nueva dotacin. PIQUER, J. Maties Mart la realizacin de una pareja de retablo y
J., cit. supra, n. 17, p. 124-125, 132. compra. Lo recoge GRAHIT, J., cit. supra, n. 14, p. 89.
frontal para una capilla de la sede valentina. SANCHIS
23. PIQUER, J. J., cit. supra, n. 17, p. 101. El autor asig- SIVERA, J., Pintores medievales en Valencia, Estudis 46. Esta talla policroma de la Virgen (MNAC/MAC
n esta losa a Blanca de Anglesola, aunque tambin con- universitaris catalans, volum VI, Barcelona, 1912, p. 240- 4394) ingres en el Museo a partir de la adquisicin de
templa su atribucin a Berenguera o a Saurena. 241 y 246; BERG SOBR, J., Behind the altar table. The la coleccin Plandiura, el ao 1932. Catleg del Museu
Development of the Painted Retable in Spain, 1350- dArt de Catalunya. Primera part, Barcelona, 1936, p. 89,
24. BORAU, C., El sistema beneficial en la Barcelona del cat. nm. 24.
segle XIV. La conjuntaci de la religiositat, leconomia i 1500, Columbia, 1989, p. 47.
lart, Anuario de estudios medievales, 1998, 28, p. 714. 38. BERG SOBR, J., cit. supra, n. 37, p. 47. Durante el 47. GUDIOL RICART, J., cit. supra, n. 41, p. 28.
periodo gtico, el frontal de altar sigui teniendo su pro- Posteriormente se ha sealado la extraordinaria proximi-
25. PIQUER, J. J., cit. supra, n. 17, p. 124. dad estilstica existente entre el Retablo de Alcover y las
pio desarrollo en un abanico bastante variado de mate-
26. PIQUER, J. J., cit. supra, n. 17, p. 124; PETIT, N., cit. riales y tcnicas, de manera que no se debera interpretar tablas de Vallbona en ESPAOL, F., cit. supra, n. 4, p. 115.
supra, n. 13, p. 86. El escudo se mantiene sin adscripcin el xito que durante la baja edad media alcanz la tipo- Cfr. MELERO, M., cit. supra, n. 4, p. 39. Sobre el Retablo
segura en ESPAOL, F., cit. supra, n. 4, p. 105 y 151. loga artstica del retablo como factor radicalmente subs- de Alcover, vase LIAO, E., Retaule de sant Joan
27. RIQUER, M. DE, Herldica catalana des de lany titutivo del frontal de altar. Baptista i santa Margarida dAntioquia, Pallium.
1150 al 1550, Barcelona, 1983, I, p. 152, nm. 123. La Exposici dArt i Documentaci, Tarragona, 1992, p. 98-
39. NORTON, C. et al., Dominican Painting in East 99; MELERO-MONEO, M., cit. supra, n. 4, p. 185-190 y
vinculacin del escudo de Vallbona de les Monges con Anglia, Woodbridge, 1987. Benot de Tapol me propor-
este linaje en PIQUER, J. J., cit. supra, n. 17, p. 124; ALCOY, R.; BESERAN, P., cit. supra, n. 31, p. 130-131.
cion la publicacin sobre el anlisis tcnico del retablo Tengo que dar las gracias a Sofia Mata por su generosa
ESPAOL, F., cit. supra, n. 4, p. 105 y 151 y PETIT, N., cit. de Thornham Parva realizado en el Hamilton Kerr
supra, n. 13, p. 86. Sobre los dena vase tambin atencin y las facilidades proporcionadas durante mis
Institute de Whittlesford, el cual parece confirmar esta visitas al Museu Dioces de Tarragona.
IGLSIES, J., dena, Gran enciclopdia catalana, hiptesis: BUCKLOW, S., The frontal at the Muse
Barcelona, 1977, 10, p. 685. National du Moyen ge, Paris and the Thornham Parva 48. POST, CH. R., cit. supra, n. 42, p. 502.
28. Incluso es posible que la Elisabet de Otina que cons- Retable. A technical comparison, Art et chemie. La 49. POST, CH. R., cit. supra, n. 2, p. 40. Sobre la iglesia
ta en un documento del 5 de septiembre de 1383 no sea couleur. Actes du Congrs, Pars, 2000, p. 176-179; de la Sangre: ESPAOL, F., Les esglsies medievals
la misma que la portera mayor documentada en los aos MASSING, A. (ed), The Thornham Parva Retable: tech- dAlcover, en Retaule. Romnic i gtic dAlcover,
treinta del siglo XIV. La vinculacin de las monjas de la nique, conservation, and context of an English medieval Alcover, 1996, p. 7-34, especialmente p. 10 y 15 y s.
casa de dena contina reportando legados en fechas painting, Whittlesford, 2003. 50. La imagen (Clich Gudiol Nm. A-4862), fechada
avanzadas. As, todava en el ao 1427 sor Francisquina 40. MRINDOL, C. DE, Les ornements liturgiques de con anterioridad a 1939, fue publicada con motivo del
de dena contribuy a la construccin de la capilla del lordre de la Toison dor, COCKSHAW, P.; VAN DER estudio del Retablo de los Gozos de la Virgen en PUIG, I.,
Corpus gracias a que haba acumulado una suma impor- BERGEN, C. (ed.), Lordre de la Toison dor, de Philippe Jaume Ferrer II. Pintor de la Paeria de Lleida, Lleida,
tante de censos. PIQUER, J. J., cit. supra, n. 17, p. 141- le Bon Philippe le Beau (1430-1505): idal ou reflet 2005, p. 256, fig. 92. Este facticio tambin qued regis-
145, 148; PETIT, N., cit. supra, n. 13, p. 86. dune societ?, Tournai, 1996, p. 236; ltimamente, trado en varias de las instantneas tomadas por el Sr.
29. PIQUER, J. J., cit. supra, n. 17, p. 124; ESPAOL, F., THRLEMANN, F., Robert Campin, Munic et al., 2002, Biosca, el 6 de junio de 1928, que se conservan en el
cit. supra, n. 4, p. 105 y PETIT, N., cit. supra, n. 13, p. 86. p. 155-157 y p. 289 y s. Centre Excursionista de Catalunya (nm. registro 2275,
30. AINAUD, J., La pintura catalana. De lesplendor del 41. GUDIOL RICART, J., Pintura gtica, Madrid, [1955], 22757 y 22755; negativo G1 nm. 12 b/n).
Gtic al Barroc, Barcelona, 1990, p. 35. p. 22 (Ars Hispaniae, IX); GUDIOL I CUNILL, J., Els pri- 51. Segn Batlle, despus de 1925 solamente quedaban
31. La vinculacin de los escudos herldicos de las mn- mitius. Segona part. La pintura sobre fusta, Barcelona, seis retablos gticos en las iglesias del arzobispado de
sulas de la capilla del Corpus con los de las tablas des- 1929, p. 408 (La pintura mig-eval catalana, II). Tarragona que todava no haban ingresado en el Museo,
carta otras hiptesis planteadas sobre el emplazamiento 42. En cuanto a la relacin tipolgica del Polptico de la y uno de ellos es el de san Juan y santa Margarita.
de ambas en SUREDA, J., El gtic catal. Pintura, Infancia de Cristo con el Retablo de Angostrina y los BATLLE, P., Museo Diocesano de Tarragona. La colec-
Barcelona, 1977, I, p. V y ALCOY, R.; BESERAN, P., Els dos Batientes de Sant Mart Sarroca, GUDIOL I CUNILL, cin de pinturas gticas, Memorias de los museos
tallers del primer tres-cents a larxidicesi de Tarragona, J., cit. supra, n. 41, p. 408 y 112. Tambin Post relacio- arqueolgicos provinciales. 1944 (extractos), Madrid,
ALCOY, R. (coord.), Pintura I. De linici a litalianisme, n el Polptico de la Infancia y el de Angostrina: POST, 1945, V, p. 210.
Barcelona, 2005 (LArt Gtic a Catalunya), p. 128-129. CH. R., A History of Spanish Painting, Cambridge, 52. MELERO-MONEO, M., cit. supra, n. 4, p. 186-187.

82
Noves consideracions entorn al joc de retaule i frontal de Vallbona de les Monges

AMV, 8.2/17). Tamb, una referncia de la fundaci del Histria de lart, Montblanc, 2008, p. 188-189. devants dautel et structures de retables sculpts,
benefici en un document conservat a lArxiu Episcopal 33. MELERO-MONEO, M., cit. supra, n. 4, p. 181. GUARDANS, F., Autour de lautel roman catalan, Pars,
de Vic, redactat per Jaume Ripoll i Vilamajor. Vic, Arxiu 2008, p. 125-148.
Capitular, RIPOLL, J., Prontuario, XIII, f. 471. 34. ALCOY, R.; BESERAN, P., cit. supra, n. 31, p. 128.
43. GUDIOL I CUNILL, J., cit. supra, n. 41, p. 411 i s.
19. Sobretot ESPAOL, F., cit. supra, n. 4, p. 91-94 i 151. 35. Vegeu nota 5.
44. SUREDA, J., cit. supra, n. 31, p. VI. Altrament, les van
20. Les diferents branques del llinatge dAnglesola a 36. MELERO-MONEO, M., Retablo y frontal del conven- creure provinents de terres lleidatanes COOK, W.S.;
SOBREQUS, S. et al., Anglesola, Gran enciclopdia to de San Juan de Quejana en lava (1396), Locus GUDIOL RICART, J., Pintura e imaginera romnicas,
catalana, Barcelona, 1970, II, p. 171-173. Amoenus, Bellaterra, 2000-2001, 5, p. 33-51; WOLFF, Madrid, 1950, p. 184 (Ars Hispaniae, VI).
M., Retable and Frontal of the Life of Christ and the
21. PIQUER, J. J., cit. supra, n. 17, p. 141-146. Virgin (Ayala Altarpiece), 1396, WOLFF, M. (ed.), 45. Arxiu de la Comissi de Monuments Histrics i
22. La devoci de les Anglesola cap a lEucaristia no Northern European and Spanish Paintings before 1600 Artstics de la provncia de Barcelona (4.7) (26.1),
acaba amb Berenguera, sin que uns anys ms tard, l11 in the Art Institute of Chicago. A catalogue of the collec- ELAS, A., Objetos adquiridos con posterioridad a la
dabril de 1390, labadessa Saurena dAnglesola (1379- tion, New Haven/Londres, 2008, p. 100-107. impresion del Catlogo, s.d., cat. nm. 1523. Hi diu:
1392) va refundar el benefici, bo i revocant les anteriors Nm. 1523. Fulles de polptic escultura i pintat. En
37. Tamb el 1418 Gonal Peris va pactar amb lapote- gran relleu. Presbiteri, collocat mirant a la dreta.
deixes en favor duna nova dotaci. PIQUER, J. J., cit. cari Maties Mart la realitzaci duna parella de retaule i
supra, n. 17, p. 124-125, 132. Adquirit per compra. Ho recull GRAHIT, J., cit. supra,
frontal per a una capella de la seu valentina. SANCHIS n. 14, p. 89.
23. PIQUER, J. J., cit. supra, n. 17, p. 101. Lautor va assig- SIVERA, J., Pintores medievales en Valencia, Estudis
nar aquesta llosa a Blanca dAnglesola, encara que tamb universitaris catalans, Barcelona, 1912, VI, p. 240-241 i 46. Aquesta talla policroma de la Mare de Du
contempla la seva atribuci a Berenguera o a Saurena. 246; BERG SOBR, J., Behind the altar table. The (MNAC/MAC 4394) ingress al Museu a partir de lad-
Development of the Painted Retable in Spain, 1350- quisici de la collecci Plandiura, lany 1932. Catleg
24. BORAU, C., El sistema beneficial en la Barcelona del del Museu dArt de Catalunya. Primera part, Barcelona,
1500, Columbia, 1989, p. 47.
segle XIV. La conjuntaci de la religiositat, leconomia i 1936, p. 89, cat. nm. 24.
lart, Anuario de estudios medievales, 1998, 28, p. 714. 38. BERG SOBR, J., cit. supra, n. 37, p. 47. Durant el
perode gtic, el frontal daltar va seguir tenint el seu 47. GUDIOL RICART, J., cit. supra, n. 41, p. 28.
25. PIQUER, J. J., cit. supra, n. 17, p. 124. propi desenvolupament en un ventall prou variat de Posteriorment sha assenyalat lextraordinria proximitat
26. PIQUER, J. J., cit. supra, n. 17, p. 124; PETIT, N., cit. materials i tcniques, de manera que no shauria dinter- estilstica existent entre el Retaule dAlcover i les taules
supra, n. 13, p. 86. Lescut es mant sense adscripci pretar lxit que durant la baixa edat mitjana va assolir la de Vallbona a ESPAOL, F., cit. supra, n. 4, p. 115. Cfr.
segura a ESPAOL, F., cit. supra, n. 4, p. 105 i 151. tipologia artstica del retaule com a factor radicalment MELERO, M., cit. supra, n. 4, p. 39. Sobre el Retaule
substitutiu del frontal daltar. dAlcover, vegis LIAO, E., Retaule de sant Joan
27. RIQUER, M. DE, Herldica catalana des de lany
Baptista i santa Margarida dAntioquia, Pallium.
1150 al 1550, Barcelona, 1983, I, p. 152, n. 123. La vin- 39. NORTON, C. et al., Dominican Painting in East
Exposici dArt i Documentaci, Tarragona, 1992, p. 98-
culaci de lescut de Vallbona de les Monges amb aquest Anglia, Woodbridge, 1987. Benot de Tapol em va pro-
99; MELERO-MONEO, M., cit. supra, n. 4, p. 185-190 i
llinatge a PIQUER, J. J., cit. supra, n. 17, p. 124; ESPAOL, porcionar la publicaci sobre lanlisi tcnica del retau-
ALCOY, R.; BESERAN, P., cit. supra, n. 31, p. 130-131. He
F., cit. supra, n. 4, p. 105 i 151 i PETIT, N., cit. supra, n. 13, le de Thornham Parva realitzada al Hamilton Kerr
de donar les grcies a la Sofia Mata per la seva generosa
p. 86. Sobre els dena vegeu tamb IGLSIES, J., Institute de Whittlesford, la qual sembla confirmar
atenci i les facilitats proporcionades durant les meves
dena, Gran enciclopdia catalana, Barcelona, 1977, aquesta hiptesi: BUCKLOW, S., The frontal at the
visites al Museu Dioces de Tarragona.
10, p. 685. Muse National du Moyen ge, Paris and the Thornham
Parva Retable. A technical comparison, Art et chemie. 48. POST, CH. R., cit. supra, n. 42, p. 502.
28. Fins i tot s possible que lElisabet dOtina que cons-
ta en un document del 5 de setembre de 1383 no sigui la La couleur. Actes du Congrs, Pars, 2000, p. 176-179; 49. POST, CH. R., cit. supra, n. 2, p. 40. Sobre lesglsia
mateixa que la portera major documentada als anys tren- MASSING, A. (ed), The Thornham Parva Retable: techni- de la Sang: ESPAOL, F., Les esglsies medievals
ta del segle XIV. La vinculaci de les monges de la casa que, conservation, and context of an English medieval dAlcover, Retaule. Romnic i gtic dAlcover,
ddena continua reportant deixes en dates avanades. painting, Whittlesford, 2003. Alcover, 1996, p. 7-34, especialment p. 10 i 15 i s.
Aix, encara lany 1427 sor Francisquina ddena va 40. MRINDOL, C. DE, Les ornements liturgiques de 50. La imatge (Clix Gudiol Nm. A-4862), datada amb
contribuir a la construcci de la capella del Corpus gr- lordre de la Toison dor, COCKSHAW, P.; VAN DER anterioritat a 1939, va ser publicada amb motiu de les-
cies a qu havia acumulat una suma important de censos. BERGEN, C. (ed.), Lordre de la Toison dor, de Philippe tudi del Retaule dels Goigs de la Mare de Du a PUIG, I.,
PIQUER, J. J., cit. supra, n. 17, p. 141-145, 148; PETIT, N., le Bon Philippe le Beau (1430-1505): idal ou reflet Jaume Ferrer II. Pintor de la Paeria de Lleida, Lleida,
cit. supra, n. 13, p. 86. dune societ?, Tournai, 1996, p. 236; darrerament, 2005, p. 256, fig. 92. Aquest factici tamb qued regis-
THRLEMANN, F., Robert Campin, Munic et al., 2002, trat en diverses de les instantnies preses pel Sr. Biosca,
29. PIQUER, J. J., cit. supra, n. 17, p. 124; ESPAOL, F.,
p. 155-157 i p. 289 i s. el 6 de juny de 1928, que es conserven al Centre
cit. supra, n. 4, p. 105, i PETIT, N., cit. supra, n. 13, p. 86.
41. GUDIOL RICART, J., Pintura gtica, Madrid, [1955], Excursionista de Catalunya (nm. registre 2275, 22757 i
30. AINAUD, J., La pintura catalana. De lesplendor del 22755; negatiu G1 nm. 12 b/n).
p. 22 (Ars Hispaniae, IX); GUDIOL I CUNILL, J., Els pri-
Gtic al Barroc, Barcelona, 1990, p. 35.
mitius. Segona part. La pintura sobre fusta, Barcelona, 51. Segons Batlle, desprs de 1925 solament quedaven
31. La vinculaci dels escuts herldics de les mnsules 1929, p. 408 (La pintura mig-eval catalana, II). sis retaules gtics a les esglsies de larquebisbat de
de la capella del Corpus i les de les taules descarta altres Tarragona que encara no havien ingressat al Museu, i un
42. Quant a la relaci tipolgica del Polptic de la
hiptesis plantejades sobre lemplaament dambdues a dells s el de sant Joan i santa Margarida. BATLLE, P.,
Infncia de Crist amb el Retaule dAngostrina i els dos
SUREDA, J., El gtic catal. Pintura, Barcelona, 1977, I, Museo Diocesano de Tarragona. La coleccin de pintu-
Batents de Sant Mart Sarroca, GUDIOL I CUNILL, J., cit.
p. V i ALCOY, R.; BESERAN, P., Els tallers del primer supra, n. 41, p. 408 i 112. Tamb Post va relacionar el ras gticas, Memorias de los museos arqueolgicos
tres-cents a larxidicesi de Tarragona, ALCOY, R. Polptic de la Infncia i el dAngostrina: POST, CH. R., A provinciales. 1944 (extractos), Madrid, 1945, V, p. 210.
(coord.), Pintura I. De linici a litalianisme, Barcelona, History of Spanish Painting, Cambridge, Massachusetts,
2005, p. 128-129 (LArt Gtic a Catalunya). 52. MELERO-MONEO, M., cit. supra, n. 4, p. 186-187.
1935, VI, p. 502. Tanmateix, lerudit nord-americ va
32. ESPAOL, F., cit. supra, n. 4, p. 106. La mateixa auto- desencadenar un malents que dur alguns anys i consis- 53. POST, CH. R., cit. supra, n. 2, p. 41. Cfr. GUDIOL
ra les qualifica de testimoni nic de retaule i frontal en t en la confusi del Polptic de la Infncia de Crist amb RICART, J., cit. supra, n. 41, p. 28.
context catal a ESPAOL, F., cit. supra, n. 17, p. 160. els Batents de Sant Mart Sarroca. Una de les darreres 54. Sembla que els armorials catalans recullen un sol cas
Tamb MELERO, M., cit. supra, n. 4, p. 21-40 i ESPAOL, aportacions respecte al conjunt dAngostrina, el de sant descut herldic amb la figura del creixent de lluna, el
F., Lescultor Guillem Seguer, de Montblanc, FUGUET, Mart Sarroca i altres tipologies afins a CAMPS, J., Le qual pertany al llinatge Robi. RIQUER, M. DE, cit. supra,
J.; PLAZA, C. (coord.), Histria de la Conca de Barber. mobilier dautel en Catalogne lpoque romane: n. 27, p. 207-208.

83
Csar Fav Monllau

53. POST, CH. R., cit. supra, n. 2, p. 41. Cfr. GUDIOL 2005, p. 96 (LArt Gtic a Catalunya). 67. LIAO, E., Guillem Timor, un artista de Montblanc
RICART, J., cit. supra, n. 41, p. 28. 62. As lo indica la ficha tcnica de la intervencin del en el siglo XIV, Quaderns dhistria contempornia.
54. Parece que los herldicos catalanes recogen un solo retablo de Alcover, realizada entre los aos 2000 y 2001 Homenatge a M. Antnia Ferrer, Tarragona, 1991, p. 283
caso de escudo herldico con la figura del creciente de en el CRBM. Tengo que agradecer la atencin que me y s.
luna, que pertenece al linaje Robi. RIQUER, M. DE, cit. prestaron ngels Planell y Carles Aymerich en mi visita 68. ALCOY, R.; BESERAN, P., cit. supra, n. 31, p. 130.
supra, n. 27, p. 207-208. al Centre de Valldoreix. 69. ESPAOL, F., cit. supra, n. 4, p. 18 y 99 y s.; ESPAOL,
55. ALCOY, R.; BESERAN, P., cit. supra, n. 31, p. 130-131. 63. ALCOY, R., La pintura a la Seu Vella de Lleida de li- F., Guillem Seguer de Montblanc, MANOTE, M. R.;
56. ALCOY, R.; BESERAN, P., cit. supra, n. 31, p. 131. talianisme al gtic internacional, Congrs de la Seu TERS, M. R. (coord.), Escultura I. La configuraci de
Vella de Lleida. Actes, Lleida, 1991, p. 124-125. lestil, Barcelona, 2007, p. 154 y s. (LArt Gtic a
57. POST, CH. R., cit. supra, n. 2, p. 35. Catalunya) y ESPAOL, F., Lescultor Guillem
64. ALCOY, R.; BESERAN, P., cit. supra, n. 31, p. 126.
58. TRENS, M., cit. supra, n. 2, p. 10-11. Seguer..., cit. supra, n. 32, p. 186-190.
65. PIE, J., Relacin histrica del Santuario de Paret
59. Vase GUDIOL RICART, J., La pintura gtica..., cit. Delgada situado en el trmino de la Villa de la Selva en 70. Principalmente, ESPAOL, F., Mare de Du del Truc,
supra, n. 2, p. 7 y GUDIOL RICART, J., Historia de la pin- el Campo de Tarragona. Su origen y antiguedad, de Vinaixa, Pallium. Exposici dArt i Documentaci,
tura..., cit. supra, n. 2, p. 21. Tarragona, 1896, p. 32 y s. ltimamente, ALCOY, R.; Tarragona, 1992, p. 116, cat. nm. 64; ESPAOL, F., cit.
60. A modo de ejemplo: SUREDA, J., cit. supra, n. 31, p. BUTT, L., El Mestre de Santa Coloma de Queralt i els supra, n. 4, p. 137.
V; ESPAOL, F., La catedral de Lleida: arquitectura i tallers italianitzants de Tarragona, ALCOY, R. (coor.), 71. Aunque la presencia de Seguer en el monasterio de
escultura trescentista, Congrs de la Seu Vella de Pintura I. De linici a litalianisme, Barcelona, 2005, Vallbona no ha podido ser documentada, Francesca
Lleida. Actes, Lleida, 1991, p. 199, nota 205; ESPAOL, p. 216 (LArt Gtic a Catalunya) y ALCOY, R., La pin- Espaol le atribuy, a parte de las dos pinturas del
F., cit. supra, n. 4, p. 114-115; ALCOY, R., La pintura tura dels retaules, FUGUET, J.; PLAZA, C. (coord.), cit. MNAC y las mnsulas de la capilla del Corpus, la escul-
gtica, BARRAL, X. (ed.), Pintura antiga i medieval, supra, n. 32, p. 234-258, esp. 237-239. tura de la Virgen del Claustro, actualmente conservada
Barcelona, 1998, p. 159 (Ars Cataloniae, 8); MANOTE, 66. Esta y las otras noticias estan reunidas en ALCOY, R.; en el monasterio, y la Santa Catalina de la National
M. R. et al., Guia art gtic, Barcelona, 1998, p. 37; BESERAN, P., cit. supra, n. 31, p. 130. Vase tambin Gallery de Victria (Australia). ESPAOL, F., cit. supra,
MELERO-MONEO, M., cit. supra, n. 4, p. 38 y MELERO- FUGUET, J., Guillem Ginebrer i el retaule major de les- n. 4, p. 138-139, 143, 151 y 153-156.
MONEO, M., cit. supra, n. 4, p. 177. glsia de Santa Coloma de Queralt, FUGUET, J.; PLAZA,
61. ALCOY, R., El pas al segon gtic lineal, ALCOY, R. C. (coord.), cit. supra, n. 32, p. 193.
(coor.), Pintura I. De linici a litalianisme, Barcelona,

84
Noves consideracions entorn al joc de retaule i frontal de Vallbona de les Monges

55. ALCOY, R.; BESERAN, P., cit. supra, n. 31, p. 130-131. al CRBM. He dagrair latenci que em van prestar ln- 67. LIAO, E., Guillem Timor, un artista de Montblanc
56. ALCOY, R.; BESERAN, P., cit. supra, n. 31, p. 131. gels Planell i el Carles Aymerich en la meva visita al en el siglo XIV, Quaderns dhistria contempornia.
Centre de Valldoreix. Homenatge a M. Antnia Ferrer, Tarragona, 1991, p. 283
57. POST, CH. R., cit. supra, n. 2, p. 35. i s.
63. ALCOY, R., La pintura a la Seu Vella de Lleida de li-
58. TRENS, M., cit. supra, n. 2, p. 10-11. talianisme al gtic internacional, Congrs de la Seu 68. ALCOY, R.; BESERAN, P., cit. supra, n. 31, p. 130.
59. Vegeu GUDIOL RICART, J., La pintura gtica..., cit. Vella de Lleida. Actes, Lleida, 1991, p. 124-125. 69. ESPAOL, F., cit. supra, n. 4, p. 18 i 99 i s.; ESPAOL,
supra, n. 2, p. 7 i GUDIOL RICART, J., Historia de la pin- 64. ALCOY, R.; BESERAN, P., cit. supra, n. 31, p. 126. F., Guillem Seguer de Montblanc, MANOTE, M. R.;
tura..., cit. supra, n. 2, p. 21. TERS, M. R. (coord.), Escultura I. La configuraci de
65. PIE, J., Relacin histrica del Santuario de Paret
60. A tall dexemple: SUREDA, J., cit. supra, n. 31, p. V; Delgada situado en el trmino de la Villa de la Selva en lestil, Barcelona, 2007, p. 154 i s. (LArt Gtic a
ESPAOL, F., La catedral de Lleida: arquitectura i escul- el Campo de Tarragona. Su origen y antiguedad, Catalunya) i ESPAOL, F., Lescultor Guillem Seguer...,
tura trescentista, Congrs de la Seu Vella de Lleida. Tarragona, 1896, p. 32 i s. Darrerament, ALCOY, R.; cit. supra, n. 32, p. 186-190.
Actes, Lleida, 1991, p. 199, n. 205; ESPAOL, F., cit. BUTT, L., El Mestre de Santa Coloma de Queralt i els 70. Principalment, ESPAOL, F., Mare de Du del Truc,
supra, n. 4, p. 114-115; ALCOY, R., La pintura gtica, tallers italianitzants de Tarragona, ALCOY, R. (coord.), de Vinaixa, Pallium. Exposici dArt i Documentaci,
BARRAL, X. (ed.), Pintura antiga i medieval, Barcelona, Pintura I. De linici a litalianisme, Barcelona, 2005, Tarragona, 1992, p. 116, cat. nm. 64; ESPAOL, F., cit.
1998, p. 159 (Ars Cataloniae, 8); MANOTE, M. R. et al., p. 216 (LArt Gtic a Catalunya) i ALCOY, R., La pintu- supra, n. 4, p. 137.
Guia art gtic, Barcelona, 1998, p. 37; MELERO-MONEO, ra dels retaules, FUGUET, J.; PLAZA, C. (coord.), cit.
M., cit. supra, n. 4, p. 38 i MELERO-MONEO, M., cit. 71. Per b que la presncia de Seguer al monestir de
supra, n. 32, p. 234-258, esp. 237-239. Vallbona no ha pogut ser documentada, Francesca
supra, n. 4, p. 177.
66. Aquesta i les altres notcies estan aplegades a ALCOY, Espaol li va atribuir, a banda de les dues pintures del
61. ALCOY, R., El pas al segon gtic lineal, ALCOY, R. R.; BESERAN, P., cit. supra, n. 31, p. 130. Vegeu tamb MNAC i les mnsules de la capella del Corpus, lescul-
(coord.), Pintura I. De linici a litalianisme, Barcelona, FUGUET, J., Guillem Ginebrer i el retaule major de les- tura de la Marededu del Claustre, actualment conser-
2005, p. 96 (LArt Gtic a Catalunya). glsia de Santa Coloma de Queralt, FUGUET, J.; PLAZA, vada al monestir, i la Santa Caterina de la National
62. Aix ho indica la fitxa tcnica de la intervenci del C. (coord.), cit. supra, n. 32, p. 193. Gallery de Victria (Austrlia). ESPAOL, F., cit. supra,
retaule dAlcover, realitzada entre els anys 2000 i 2001 n. 4, p. 138-139, 143, 151 i 153-156.

85

You might also like