Examens Matematiques 3r Eso Santillana

FEINA DE MATEMTIQUES 3r ESO SETEMBRE 2013
Fer un resum-esquema de cadasc dels apartats segents:

Classificaci dels nombres reals.
Clcul amb nombres enters, fraccions i decimals.
Potenciaci i radicaci. Propietats i operacions. En els nombres R.
Arrodoniments i estimacions. Clcul dels errors absolut i relatiu.
Monomis, Polinomis.Clcul.
Equacions de 1r i 2n grau. Conceptes i resolucin.
Inequacions. Conceptes i resoluci0.
Problemes, daplicaci dels apartats anteriors. Exemples.
Geometra bsica, permetres, rees, volums.
Problemes daplicaci de loa geometria. Exemples.
Teoremes: Tales, Pitgores. Problemes.
Representaci de punts i vectors en els eixos de coordenades.
Reconeixement i representaci de funcions.
Estudiar els mateixos apartats abans daplicar-los en les activitats.
A presentar:
Tria 5 activitats daplicaci dels apartats anteriors (poden ser dels exercicis fets a
clase) , explicar la ra descollir-les i indiques quin concepte o objectiu treballes en
lactivitat . Presentar-les amb lenunciat copiat i resoltes en una llibreta.
Exemple:
Trio aquest exercici per treballar el concepte dequaci , lestratgia per a resoldre
problemes i aplicar els passos per trobar la solucin.
Un camp de futbol fa 30 m ms de llargada que damplada, i la seva rea s de 7000 m2.
Calcula les seves dimensions.
Ms a ms
Les activitats proposades en lapartat feines destiu de la pg web del Centre, en el
curs corresponent i la matria a treballar. Totes les activitats amb enunciat i fetes es
presentaran en una llibreta o dossier esclusiu per les matemtiques. Pots copiar el pdf ,
no cal imprimir-lo.
Pots fer ms activitats de refor (autocorrectives) si entres en www.thatzquiz.org/es/

1 OBJECTIU 1
RECONIXER LES FORMES DE REPRESENTACI QUE T UNA FRACCI
NOM: CURS: DATA:
Una fracci est composta per un numerador i un denominador.

Denominador Parts en qu es divideix la unitat.
Numerador Parts que prenem de la unitat.
EXEMPLE
F NUMERADOR =3
3
Fracci:
4 F
DENOMINADOR =4
Denominador Dividim la unitat en quatre parts iguals.
Numerador Prenem tres parts del total.
3 3
F F
4 4
FORMES DE REPRESENTACI DUNA FRACCI

Una fracci es pot representar de formes diferents:
Representaci escrita. Representaci grfica.
Representaci numrica. Representaci a la recta numrica.
EXEMPLE
REPRESENTACI REPRESENTACI REPRESENTACI REPRESENTACI

ESCRITA NUMRICA GRFICA A LA RECTA NUMRICA
2
Dos cinquens 1 0 2 1
5
5
4
Quatre setens 1 0 4 1
7
7
4
Quatre teros
3 2 1 0 1 4 2
3
242 MATEMTIQUES 3r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

1
1 Completa la taula segent.
REPRESENTACI REPRESENTACI REPRESENTACI REPRESENTACI

ESCRITA NUMRICA GRFICA A LA RECTA NUMRICA
4
Quatre cinquens
5
7
Set cinquens
5
2 A partir del dibuix, troba la fracci que representa i escriu com es llegeix.
a) F F ............... vuitens
8
b) F F ............... ...............
c) F F ............... mitjos
2
d) F F ............... ............... A LADAPTACI CURRICULAR

PROPOSTES PER
3 Quina s la resposta correcta? Encercla-la.
2 2 1 1
a) c)
5 8 3 12
2 2
3 5
2 1 4 1
b) d)
5 2 6 3
MATEMTIQUES 3r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L. 243

1 OBJECTIU 2
RECONIXER I OBTENIR FRACCIONS EQUIVALENTS A UNA DE DONADA
NOM: CURS: DATA:
a c
Dues fraccions i sn equivalents quan el producte encreuat de numeradors i denominadors
b d
s igual.
a c
= a d = b c
b d
EXEMPLE
2 4
Les fraccions i sn equivalents, perqu 2 6 = 3 4.
3 6
1 Dibuixa les fraccions segents:
3 2 4
a) c) e)
6 3 8
4 5 1
b) d) f)
6 10 2
2 Desprs dobservar lexercici anterior veiem que algunes fraccions, tot i que sn diferents,
ens donen el mateix resultat. Colloca en dos grups aquestes fraccions:

Fraccions que
Grup 1 representen la
meitat del pasts

Fraccions que
Grup 2 representen dos
teros del pasts.
3 Calcula tres fraccions equivalents:

9
a) = = =
12
16
b) = = =
24
2
c) = = =
4
6
d) = = =
12
4 Troba el nombre que falta perqu les fraccions siguin equivalents.

1 x 4 8 x 2
a) = b) = c) =
5 10 3 x 30 15

OBJECTIU 3
AMPLIFICAR I SIMPLIFICAR FRACCIONS 1
NOM: CURS: DATA:
AMPLIFICACI DE FRACCIONS
Per obtenir una fracci equivalent a una altra fracci donada multipliquem el numerador i el denominador
de la fracci per un nombre diferent de zero. Aquest mtode sanomena amplificaci.
Observa que podem obtenir tantes fraccions amplificades com vulguem.
EXEMPLE
1
Escriu una fracci equivalent i amplificada de .
2
1 1 3 3 1 3 1 3
= = Les fraccions sn equivalents, o sigui, i
2 23 6 2 6 representen el mateix nombre. 2 6
F
1 Calcula fraccions equivalents per amplificaci.

1 22 4 22 1 22
a) = =
2 22 4 2 2
F
2 22 5 22 2 22
b) = =
3 22 5 3
F
PROPOSTES PER
A LADAPTACI CURRICULAR
2 Troba dues fraccions equivalents.
2 24 22 2 22 25 22 2 22
a) = = = =
3 34 3 35 3
1 22 22 22 22 22 22 55 22 22 22
b) = = = =
4 22 22 22 55
4 22 22 22 22 22 22 55 22 22 22
c) = = = =
5 22 22 22 55
9 22 22 22 22 22 22 55 22 22 22
d) = = = =
2 22 22 22 55

1
SIMPLIFICACI DE FRACCIONS
Simplificar una fracci s trobar una altra fracci que hi sigui equivalent dividint numerador
i denominador per un factor com.
Observa que el procs, al contrari que en lamplificaci, no es pot dur a terme indefinidament.
Sacaba quan es troba una fracci que no es pot simplificar. Aquesta fracci sanomena
fracci irreductible.
EXEMPLE
Simplifica les fraccions segents:
5 5:5 1 5 1
= = i sn equivalents
10 10 : 5 2 10 2
20 20 : 10 2 20 2
= = i sn equivalents
30 30 : 10 3 30 3
F
F
3 Amplifica i simplifica la fracci segent:

2 22 22
Amplificar: = =
F
F 4 42
2 2 22 22
= =
4 4 22 22
F 2 2:2 22
F
Simplificar: = =
4 4:2
4 Fes el mateix amb aquestes fraccions:

6 22 22 22
F
Amplificar: = =
21 22 22
6 6 22 22
a) = =
21 21
F 6 22 : 22 22
Simplificar: = =
21 22 : 22
12 22 22 22
F
Amplificar: = =
20 22 22
12 12 22 22
b) = =
20 20
F 12 22 : 22 22
Simplificar: = =
20 22 : 22

OBJECTIU 4
REDUIR FRACCIONS A COM DENOMINADOR 1
NOM: CURS: DATA:
COMPARACI DE FRACCIONS
1 1
Quina fracci s ms gran, o ?
2 3
Representem les fraccions amb un dibuix i ho veurem fcilment:
1 1
2 3
Amb tot, el dibuix no sempre s tan clar. Per tant, aprendrem a fer-ho creant una fracci
equivalent de cada fracci, amb com denominador; o sigui, hem daconseguir que
el denominador de les dues fraccions sigui el mateix.
1 1 3 3
= =
2 23 6
F 6 s el com denominador
F
1 1 2 2
= =
3 32 6
1 1 3 2
Ara, en lloc de comparar amb , compararem amb .
2 3 6 6
3 2
Com que el denominador s com, comparem els numeradors de i per saber
quina fracci s la ms gran: 6 6
3 2 1 1
> ; per tant, >
6 6 2 3
Recorda que, donades dues fraccions amb el mateix denominador, s ms gran

la que t el numerador ms gran.
1 Ordena aquestes fraccions.
4 22 10
= = COM DENOMINADOR
3 22 10 30
PROPOSTES PER
3 22 15
= = > > >
2 22 15 30 30 30 30 30
8 20 15
= = > > >
6 20 15 30 22 22 22 22
4 20 15
= =
5 20 15 30

1
CLCUL DEL DENOMINADOR COM
7 2 3
Volem comparar les fraccions segents: , i .
10 3 5
10 ,
Quins sn els denominadors? 3 i
5
El com denominador ser un nombre ms gran que 10, 3 i 5, per que tingui 10, 3 i 5 com a divisors,
per exemple:
a) El nombre 12 s ms gran que 10, 3 i 5, per els t tots com a divisors?

12 = 3 4
12 = 10 ?
12 = 5 ?
No t ni el 10 ni el 5 com a divisors, noms el 3. Per tant, el 12 no serveix.
b) El nombre 15 tamb s ms gran que 10, 3 i 5. Per mirem qu passa quan lutilitzem:
15 = 10 ?
15 = 3 5
15 = 5 3
El 15 tampoc serveix, perqu no t el 10 com a divisor.
c) Provem-ho amb el nombre 30.

30 = 10 3
30 = 5 6
30 = 3 10
El nombre 30 serveix com a com denominador, encara que no s lnic. Si continussim
buscant, en trobarem ms: 60, 90,
Ara trobarem fraccions equivalents a les donades, amb denominador com 30:
7 73 21
= = Per quin nombre cal multiplicar perqu el denominador sigui 30
10 10 3 30 si partim de 10? 10 ? = 30
2 2 10 20
3 3 10 30 si partim de 3? 3 ? = 30
3 36 18
5 56 30 si partim de 5? 5 ? = 30
7 2 3 21 20 18
Per tant, , , F , ,
10 3 5 30 30 30
Ara ordenem les fraccions de ms gran a ms petita:
21 20 18 7 2 3
> > F > >
30 30 30 10 3 5

1
7 5 2 5 3
2 Ordena les fraccions segents: , , , i .
12 6 3 2 4
Ens fixem en els denominadors: ........, ........, ........, ........, ........
Volem trobar un nombre que contingui tots els denominadors com a divisors.
El nombre ms adequat s 12.
7
= =
12 12
F
5 2
= = Com es calcula aquest nombre? 12 : 6 = 2
6 2 12 F
F
2
= = Com es calcula aquest nombre? 12 : 3 =
3 12
F
5
= =
2 12
3
= =
4
Ara els ordenem de ms gran a ms petit:
REDUCCI DE FRACCIONS A COM DENOMINADOR

7 8
Redueix a com denominador aquestes fraccions: i .
15 9
Calculem el m.c.m. 15 3 9 3
dels denominadors. 5 5 3 3 15 = 3 5
m.c.m. (15, 9) = 3 5 = 45
2
1 1 9 = 32
El m.c.m. dels denominadors 7 F7 3 = 21 F 21 8 F 8 5 = 40 F 40

F
s el nou denominador 15 F 45 : 15 = 3 45 9 F 45 : 9 = 5 45
de les fraccions.
F
PROPOSTES PER
3 Completa la taula.
FRACCIONS REDUDES A COM DENOMINADOR ORDENADES DE MENOR A MAJOR
7 3 5
, ,
4 5 6
47 23 7
, ,
12 15 24

1 OBJECTIU 5
SUMAR, RESTAR, MULTIPLICAR I DIVIDIR FRACCIONS
NOM: CURS: DATA:
SUMA (O RESTA) DE FRACCIONS AMB EL MATEIX DENOMINADOR

La suma (o resta) de fraccions amb el mateix denominador s una altra fracci amb el mateix
denominador i el numerador de la qual s la suma (o resta) dels numeradors.
EXEMPLE
1 4 5
+ =
3 3
F
3
F
F
+ =
Dibjalas
Un ter ms quatre teros sn cinc teros.
SUMA (O RESTA) DE FRACCIONS AMB DENOMINADOR DIFERENT

Per sumar (o restar) fraccions amb denominador diferent, primer redum a denominador com
i, desprs, sumem (o restem) els numeradors.
EXEMPLE
1 6
Fes aquesta suma de fraccions: + .
3 5
Per sumar les fraccions cal obtenir fraccions equivalents amb el mateix denominador.
1 1 5 5 6 63 18
= = = =
3 35 15 5 53 15
Ens interessa obtenir el mnim com denominador de 3 i 5, en aquest cas, 15.
Ara sumem les fraccions amb el mateix denominador:
1 6 5 18 23
+ = + =
3 5 15 15 15
1 Efectua les operacions segents:
3 1 5
a) + =
4 4 4
10 2 10 2
b) = = = = = =
7 3 7 3
F

1
MULTIPLICACI DE FRACCIONS
El producte de dues fraccions s una altra fracci el numerador de la qual s el producte
dels numeradors, i el denominador s el producte dels denominadors:
a c a c
=
b d b d
EXEMPLE
3 4 34 12
= =
2 5 25 10
2 Multiplica les fraccions.

7 5 1 4
a) = e) =
3 4 5 15
10 13 7 11
b) = f) =
11 9 8 9
6 4 1 1
c) = g) =
8 3 2 3
5 8 12 4
d) = h) =
4 20 5 3
DIVISI DE FRACCIONS
La divisi de dues fraccions s una altra fracci el numerador de la qual s el producte del numerador
de la primera pel denominador de la segona fracci, i el denominador s el producte del denominador
de la primera fracci pel numerador de la segona:
a Fc a d
:F =FF
b d b c
EXEMPLE
11 3 11 5 55
: = =
PROPOSTES PER
2 5 23 6
3 Divideix les fraccions.

8 4 8 16
a) : = e) : =
3 5 3 18
9 5 2 4
b) : = f) : =
5 7 7 3
4 1 6 3
c) : = g) : =
5 7 4 8
5 1 18 5
d) : = h) : =
2 10 5 2

1
Recorda que, quan es fan operacions combinades, o sigui, sumes, restes, multiplicacions i divisions
alhora:
Primer es fan les operacions dels parntesis.
Desprs es resolen les multiplicacions i les divisions, desquerra a dreta.
Per acabar, soperen les sumes i les restes, en el mateix ordre.
EXEMPLE
3 5 3 1 5
+ : -
2 2 4 5 4
3 5 3 1 5
+ : En aquest cas, loperaci queda dividida en tres BLOCS.
2 2 4 5 4
3 5 + 3 1 5
: Fem les operacions de cada bloc abans de sumar o restar:
2 2 4 5 4
A B C A: Fem la multiplicaci.
B: Fem la divisi.
C: No es pot operar.
F
15 15 5 25
+ Ara fem les sumes i les restes: Soluci =
4 4 4 4
7 5 2
+ 1 .
4 Fes aquestes operacions: -
3
3 2
Tenim dos blocs, amb els quals hem doperar de manera separada:
7
A: No es pot operar.
5 2
+ 1
7 3

3 2 3 5 2
B: + 1 Hem doperar per parts, i tornar a dividir
A B 2 3 loperaci en blocs.
Com que no hi ha sumes o restes fora dels parntesis, t prioritat el producte:
I: No es pot operar.

2 2
II: Fem la suma: +1 = + =
F
5 2
+ 1
3 3 3 3 5
=
3 2
F
2

I II 3
1 = =
3 3
F
7 5 2 7
+ 1 = = =
3 2 3 3
F
Com
denominador

OBJECTIU 6
OBTENIR LA FORMA DECIMAL DUNA FRACCI 1
NOM: CURS: DATA:
Per obtenir la forma decimal duna fracci o nombre racional es divideix el numerador
entre el denominador.
EXEMPLE
3
4
F 30 | 4
20 0,75
020
3
FORMA FRACCIONRIA: F FORMA DECIMAL: 0,75
4
14
11
F 14 | 11
030 1,2727
0080
00030
000080
000003
14
FORMA FRACCIONRIA: F FORMA DECIMAL: 1,2727 = 1,27
11
13
6
F 13 | 6
110 2,166
0140
00140
00014
13
FORMA FRACCIONRIA: F FORMA DECIMAL: 2,166 = 2,16
6
1 Expressa en forma decimal aquestes fraccions i ordena-les:

5 9 37
PROPOSTES PER
a) c) e)
3 5 30
7 31 17
b) d) f)
6 25 6
...... < ...... < ...... < ...... < ...... < ...... ...... < ...... < ...... < ...... < ...... < ......

1 OBJECTIU 7
RECONIXER ELS DIFERENTS TIPUS DE NOMBRES DECIMALS
NOM: CURS: DATA:
Quan es divideix el numerador entre el denominador duna fracci per obtenir-ne lexpressi decimal
es poden donar aquests casos:
Si el residu s zero:
Quan el quocient no t part decimal, tenim un nombre enter.
Quan el quocient t part decimal, diem que s un decimal exacte.
Si el residu no s zero: les xifres del quocient es repeteixen, lexpressi decimal t infinites xifres.
Obtenim un decimal peridic.
Quan la part que es repeteix comena des de la coma, sanomena decimal peridic pur.
Quan la part que es repeteix no comena des de la coma, sanomena decimal peridic mixt.
EXEMPLE
3 Decimal 14 Decimal 13 Decimal

= 0,75 = 1,27 = 2,16
4 exacte 11 peridic pur 6 peridic mixt
1 Completa la taula classificant lexpressi decimal de les fraccions en exactes, peridiques

pures o peridiques mixtes.
FORMA FORMA DECIMAL DECIMAL DECIMAL

FRACCIONRIA DECIMAL EXACTE PERIDIC PUR PERIDIC MIXT
5
1,6 No S No
3
7
6
9
5
31
25
37
30
17
6
2 Escriu en cada nombre les xifres necessries per completar deu xifres decimals.
a) 1,347347 e) 3,2666
b) 2,7474 f) 0,25373737
c) 4,357357 g) 1,222
d) 0,1313 h) 43,5111

OBJECTIU 8
OBTENIR FRACCIONS A PARTIR DE NOMBRES DECIMALS 1
NOM: CURS: DATA:
Qualsevol nombre decimal exacte o peridic es pot expressar en forma de fracci.

Per fer-ho, cal multiplicar-lo per la potncia de 10 adequada i efectuar una srie doperacions
fins a obtenir una fracci.
NOMBRES DECIMALS EXACTES
0,32
El nombre decimal 0,32 lanomenem x. x = 0,32
Multipliquem per la unitat seguida F 100x = 100 0,32

de tants zeros com xifres decimals
t el nombre. F 100x = 32
32
F x=
100
F
Simplifiquem, si s possible.
8 8
F x= F 0, 32 =
25 25
1 Completa loperaci.
0,14
x = 0,14
F 100x = 100 0,14
F 100x =
F x=
100
F
F x= F 0,14 =
PROPOSTES PER
25
2 Troba la forma fraccionria daquest nombre decimal.
0,3
Per qu hem multiplicat per 10 x = 0,3

i no per 100?
F 10x = 10 0,3
F
F
F x= F 0, 3 =
25

2 OBJECTIU 1
FER OPERACIONS AMB POTNCIES
NOM: CURS: DATA:
POTNCIA
Un nombre a, anomenat base, elevat a un exponent natural n s igual al resultat de multiplicar a
per si mateix n vegades:
a a a a a a = an
14444244443
n vegades
F n: exponent (indica quantes vegades es multiplica la base)
an
F a: base
Es llegeix: a elevat a n.
EXEMPLE
6 6 6 = 63 Es llegeix: sis elevat a tres.
1 Completa.
a) 29 29 29 29 29 = ....................................
b) 5 5 5 5 5 5 = ....................................
c) = 135 ....................................
d) = set elevat a quatre
e) = nou elevat a cinc
MULTIPLICACI DE POTNCIES
Com que les potncies sn multiplicacions, aplicant la definici de potncia tenim que:
64748 64748
34 33 = 3 3 3 3 3 3 3 = 37
678 64748 exponent
52 54 = 5 5 5 5 5 5 = 5 6
Les potncies han de tenir la mateixa base per poder sumar els exponents.
32 54 = 3 3 5 5 5 5 No es pot posar amb el mateix exponent.
La frmula general per multiplicar potncies de la mateixa base s:
a n a m = a n+m
2 Fes les operacions segents.
a) 102 105 = d) 32 36 = g) 113 113 =

b) 74 72 = 7 e) 33 33 35 = h) 195 197 =
c) 113 112 11 = f) 35 = 37 i) 22 = 25

2
DIVISI DE POTNCIES
Per dividir potncies amb la mateixa base, es resten els exponents: a n : a m = a n m.
Cal que tinguis en compte que la divisi entre potncies de base diferent no es pot fer,
i ha de quedar indicada.
EXEMPLE
75 77777
75 : 72 = = = 7 7 7 = 73
72 77
3 Calcula aquestes operacions.

56
a) 56 : 5 4 = = = 55=
54
3333333
b) 37 : 34 = = = =
3333
c) 115 : 113 = d) 136 : 132 = e) 73 : 72 =
4 Fes les divisions.
a) 35 : 34 = c) 46 : = 43 e) 57 : = 52
b) : 72 = 75 d) 127 : 124 = f) 62 : 65 =
Hi ha operacions que combinen la multiplicaci i la divisi. En aquests casos, fem

les operacions pas a pas.
32 35 3 38
6
= 6 = 32
3 3
56 5 3 59
= = 54
52 5 3 55
PROPOSTES PER
Recorda que noms podem operar amb potncies de la mateixa base.
72 7 3 5 2 75 52
= = 72 52
7 7
2
73
5 Completa les operacions segents.
64748 2
F
(23 22) =
a) (25 24) : 14243 = =
2
F
b) (115 112 113) : (114 11) =
c) (105 : 102) 105 = =

2
POTNCIA DUNA POTNCIA
Si elevem una potncia a una altra potncia, el resultat s una altra potncia amb la mateixa base
i, amb exponent, el producte dels exponents:
(a n ) p = an p
EXEMPLE
(72)3 = (7 7)3 = (7 7) (7 7) (7 7) = 7 7 7 7 7 7 = 76
(54)2 = (5 5 5 5)2 = (5 5 5 5) (5 5 5 5) = 5 5 5 5 5 5 5 5 = 58
6 Completa les operacions segents.

a) (73)4 = 7 e) (42) = 48

b) (33) = 315 f) (25)2 = 2

c) (62) = 612 g) (53)4 = 5

d) (93) = 915 h) (102)3 = 10
Hi ha operacions combinades que presenten les tres operacions estudiades fins ara.
Abans de comenar a estudiar-les, vegem-ne les regles per operar:
a n a m = a n+m a m : a n = a mn (a n) m = a nm
multiplicaci divisi potncia duna potncia
EXEMPLE
25 24 29
(25 24) : (22)3 = = = 23
(22 )3 26
7 Fes les operacions.
=(
3
a) (35 : 32)3 = )3 =
b) (57 : 53) (56 : 52) =
c) (103)4 : (102 103) =
d) (42)3 (45)2 =
e) (65 : 62) (63)4 =
f) (72 : 7) (73)2 =

2
10 Calcula, donant prioritat a les operacions dels parntesis.
6 1 2
2
a) =
5 3 5
3 1
b) 1 : =
5 2
5 1
c) 1 : + 2 =
6 3
1 1 1 1
d) : =
2 3 3 2

2 OBJECTIU 2
EXPRESSAR NOMBRES EN NOTACI CIENTFICA
NOM: CURS: DATA:
Lexpressi dun nombre en notaci cientfica consisteix a representar-lo com un nombre

enter o un nombre decimal, amb una sola xifra entera, multiplicat per una potncia de 10
(positiva o negativa).
102 = 10 10 = 100
1 1
103 = = = 0,001
10 3
10 10 10
Anomenem ordre de magnitud dun nombre expressat en notaci cientfica lexponent
de la potncia de 10.
EXEMPLE
Expressa en notaci cientfica el nombre 3.220.000.
Desplacem la coma sis llocs a lesquerra i multipliquem per 106.
NOTACI DECIMAL NOTACI CIENTFICA
3.220.000 = 3,22 106
F F
PART DECIMAL POTNCIA DE 10
Determina lordre de magnitud del nombre anterior.

Lordre de magnitud s 6, perqu lexponent de la potncia de 10 s 6.
1 Fes les operacions.
a) 103 = =
b) 10 =
4
=
c) 10 =
5
=
1
d) 104 = = = = 0, 0...
e) 106 = =
3
f) 10 =
2 Escriu en forma decimal aquests nombres expressats en notaci cientfica.
a) 3,2 104 = 3,2 10.000 =

1
b) 3,2 102 = 3,2 =
3 Escriu, amb totes les seves xifres, aquests nombres expressats en notaci cientfica.
a) 2,51 106 =
b) 9,32 108 =
c) 1,01 103 =
d) 1,15 104 =
e) 3,76 1012 =

2
4 Quin daquests nombres s ms gran?
7,1 103 4,2 102 1,2 104

F
F
0,0071 0, 0,
El nombre ms gran s:
5 Els nombres segents no estan escrits correctament en notaci cientfica.

Escriu-los de la manera adequada.
NOMBRE EXPRESSI CORRECTA
12,3 1015
0,6 109
325 103
0,002 102
6.012 104
1,3 103
6 Expressa en notaci cientfica.
a) Mil tres-cents quaranta bilions.

b) Dues-centes cinquanta millsimes.
c) Trenta-set.
d) Quaranta-tres bilions.
e) Sis-cents vuitanta mil.
f) Tres bilionsimes.
PROPOSTES PER
7 Indica lordre de magnitud de cadascun daquests nombres.
a) 1,3 103
b) 6 104
c) 3,2 107
d) 8 105
e) 2,6 104
f) 1,9 102

3 OBJECTIU 1
RECONIXER EL GRAU, EL TERME I ELS COEFICIENTS DUN POLINOMI
NOM: CURS: DATA:
Un polinomi s una expressi algebraica formada per la suma de monomis, que sn els termes
del polinomi.
Un polinomi s redut quan no t monomis semblants.
El grau dun polinomi redut coincideix amb el grau del seu terme de grau ms gran.
Un polinomi s complet quan t termes de tots els graus inferiors al grau del polinomi. En cas contrari,
s incomplet.
EXEMPLE
Donat el polinomi P (x ) = 5x 2 3x + 2x + 1 3:
a) Troba el polinomi redut.
b) Determina el grau del polinomi.
c) Quants termes t el polinomi? Quin s el seu terme independent?
d) s un polinomi complet? Si el polinomi s incomplet, digues quin terme hi falta.
a) Per reduir un polinomi cal resoldre les operacions que es puguin:

678
F
P (x) = 5x 2 14243
3x + 2x + 1 3 = P (x) = 5x 2 x 2 F Polinomi redut
F
b) El grau del polinomi s 2: P (x) = 5x 2 x 2.

c) El polinomi t tres termes i 2 s el terme independent.
P (x) = 5x 2 x 2 F 2 s el terme independent.
F T tres termes.
d) P (x) = 5x x 2 s un polinomi complet.
2
Grau 2 1 0
EXEMPLE
Q (x) = 7x 3 + 2x 2 + 3 s un polinomi complet o incomplet?
Q(x) = 7x 3 + 2x 2 + 3 s un polinomi incomplet, perqu no t terme de grau 1.
Grau 3 2 0
1 Calcula el polinomi redut.
a) P (x) = 4 3x 2 + x x 2 + 1
b) P (x) = x 4 4 3x 2 + x x 2 + 1 3x 4 3x

3
2 Calcula el polinomi redut i ordenan els termes de grau ms gran a grau ms petit.
P (x) = 3x 5 2x 4 + 3x + 4x 4 3x + 2x 2 + 5
P (x) =
F T ........................... termes.
F El terme independent s .........................
F El grau del polinomi s .............................
F Com s el polinomi, complet o incomplet? ...........................
3 Redueix el polinomi i ordenan els termes de grau ms gran a grau ms petit.

P (x) = 3x 3 2x 2 + 3 + 5 7x + 3x 2 2x 3
P (x) =
F T ........................... termes.
F El terme independent s .........................
F El grau del polinomi s .............................
F Com s el polinomi, complet o incomplet? ...........................
4 Assenyala si els polinomis segents sn complets o incomplets. Completa la taula.
POLINOMI COMPLET INCOMPLET FALTA EL TERME
P (x) = 4x 2 + 5x 2
Q(x) = 2x 3 + 40
R(x) = 10x 2 20x + 40

PROPOSTES PER
S(x) = 40
T (x) = x 3 + x 2 + 1
5 Donat el polinomi Q (x) = 2x 5 + x 2 x, indica.
a) Si s ordenat o no ho s.
b) Si s redut o no ho s.
c) Si s complet o no ho s.
d) El seu grau.
e) El seu terme independent.

3 OBJECTIU 2
DETERMINAR EL VALOR NUMRIC DUN POLINOMI
NOM: CURS: DATA:
El valor numric dun polinomi P(x), per a un cert valor de la variable x = a, sobt substituint x
per a i operant.
EXEMPLE
En un polinomi, per exemple, P (x) = 2x 2 + 1, podem donar qualsevol valor a la x.
Per a x = 2 P (2) = 2 (2)2 + 1 = 2 4 + 1 = 8 + 1 = 9
El valor numric del polinomi per a x = 2 s 9.
Per a x = 10 P (10) = 2 (10)2 + 1 = 2 100 + 1 = 200 + 1 = 201

El valor numric del polinomi per a x = 10 s 201.
1 Calcula el valor numric dels polinomis segents per a x = 1.
a) P (x) = x + 1
x = 1 P( ) = ( ) + 1
b) P (x) = x 2 + 1
c) P (x) = x 3 + 1
d) P (x) = x 4 + 1
2 Calcula el valor numric de cada polinomi per al valor de la variable indicat.
a) A (x) = x + 1, per a x = 1.
b) B (x) = 4x 5 6x 2 + 3, per a x = 1.
c) C (x) = 9x 4 + 7x 2 + 5, per a x = 1.
d) D (x) = x 3 + x 2 + x + 2, per a x = 2.

OBJECTIU 3
FER SUMES I RESTES AMB POLINOMIS 3
NOM: CURS: DATA:
La suma de dos polinomis es calcula sumant els termes semblants dels dos polinomis.
La resta de dos polinomis sobt sumant el primer amb el polinomi oposat del segon.
Cal recordar que la regla bsica de les sumes i les restes de polinomis s que noms es poden sumar
i restar els termes semblants.
EXEMPLE
Suma els polinomis P (x) = 3x 3 2x 2 + 5 x 3 i Q (x) = 4x 2 3x + 2.
Es pot fer de dues maneres:
En lnia: noms se sumen els elements iguals.
P (x) + Q (x) = 3x 3 2x 2 + 5x 3 + 4x 2 3x + 2 = 3x 3 + 2x 2 + 2x 1
P (x) + Q (x) = 3x 3 + 2x 2 + 2x 1
En columna: cal posar en columna els termes semblants.
P (x) = 3x 3 2x 2 + 5x 3
+ Q(x) = 4x 2 3x + 2
P (x) + Q (x) = 3x 3 + 2x 2 + 2x 1
EXEMPLE
Resta els polinomis P (x) = 3x 3 5x 2 + 5 i Q (x) = 5x 2 2x + 7.
Es pot fer de dues maneres:
En lnia: el signe negatiu davant del parntesi afecta tots els termes.
P (x) Q (x) = 3x 3 5x 2 + 5 (5x 2 2x + 7) =
= 3x 3 5x 2 + 5 5x 2 + 2x 7 = 3x 3 10x 2 + 2x 2
P (x) Q (x) = 3x 3 10x 2 + 2x 2
En columna: cal posar en columna els termes semblants.
PROPOSTES PER
P (x) = 3x 3 5x 2 + 2x + 5
Q (x) = (5x 2 2x + 7)
P (x) Q (x) = 3x 3 10x 2 + 2x 2
1 Donats els polinomis P (x) = x 3 2x + 1 i Q (x) = x 2 3x + 2, calcula P (x) + Q (x) i P (x) Q (x).
Fes les operacions en lnia i en columna.

3
2 Calcula la suma i la resta de cada parell de polinomis.
a) P(x) = 3x + 2x 2 x 4 Q(x) = x 3 x 2 9x + 3
P(x) = P(x) =
+ Q(x) = Q(x) =
P(x) + Q(x) = P(x) Q(x) =
b) P(x) = x 7 8x 4 + 3 Q(x) = x 5 + 3x 3 6
P(x) = P(x) =
+ Q(x) = Q(x) =
P(x) + Q(x) = P(x) Q(x) =
c) P(x) = 10x 4 + x 2 + 1 Q(x) = x 5 +7x 2 x

P(x) = P(x) =
+ Q(x) = Q(x) =
P(x) + Q(x) = P(x) Q(x) =
d) P(x) = x 4 x 3 2 Q(x) = 3x 4 2x 3 x 5
P(x) = P(x) =
+ Q(x) = Q(x) =
P(x) + Q(x) = P(x) Q(x) =
e) P(x) = 3x 3 2x 2 2 Q(x) = 6x 4 x 3 3x + 7
P(x) = P(x) =
+ Q(x) = Q(x) =
P(x) + Q(x) = P(x) Q(x) =

3
EXEMPLE
Multiplica els polinomis P (x) = 7x 3 + 2x 2 + x 7 i Q (x) = x 2 + 3.
Resoldrem lexercici multiplicant en columna:
7x 3 + 2x 2 + x 7
x2 + 3
21x 3 + 6x 2 + 3x 21 Producte de 3 per 7 x3 + 2 x2 + x 7
F
7x 5 + 2x 4 + 21x 3 7x 2 + 3x 21 F
Producte de x2 per 7 x3 + 2 x2 + x 7
F
P (x) Q (x) = 7x 5 + 2x 4 + 22x 3 7x 2 + 3x 21 Suma de monomis semblants
2 Multiplica els polinomis P (x) = 5x 2 3x + 4 i Q (x) = 3x + 2.
5x 2 3x + 4
3x + 2
F
Producte de 2 per 5 x2 3 x + 4
F
Producte de 3 x per 5 x2 3 x + 4
P (x) Q (x) = F
Suma de monomis semblants
3 Calcula el producte del polinomi R (x) = x 3 1 i el monomi S (x) = x + 3.

Fes servir la propietat distributiva.
4 Troba el producte dels polinomis segents.
a) R (x) = x 3 1 i S (x) = x
b) R (x) = x 4 x + 1 i S (x) = x 2 + 1

OBJECTIU 5
FER DIVISIONS AMB POLINOMIS 3
NOM: CURS: DATA:
El primer que cal tenir en compte per dividir els polinomis P (x) i Q (x) s que el grau del polinomi
P (x) ha de ser ms gran o igual que el del polinomi Q (x).
En aquestes condicions, donats dos polinomis P (x) i Q (x), hi ha dos polinomis ms C (x) i R (x)
que compleixen:
P (x) = Q (x) C (x) + R (x)
P (x) s el polinomi dividend.
Q (x) s el polinomi divisor.
C (x) s el polinomi quocient.
R (x) es el polinomi residu.
Si el residu de la divisi s nul, o sigui, si R(x) = 0:
La divisi s exacta.
El polinomi P(x) s divisible per Q(x).
En cas contrari, diem que la divisi no s exacta.
EXEMPLE
Divideix els polinomis P (x) = 5x 3 + 3x 2 + 5x 7 i Q (x) = x 2 + 5.
5x 3 + 3x 2 + 5x 7 x2 + 5
Sha descollir un monomi que multiplicat
per x2 ens doni 5 x3:
F x2 = 5 x3. En aquest cas, = 5x.
5x 3 + 3x 2 + 25x 7 x2 + 5 Multipliquem 5x per cadascun dels termes

F del polinomi quocient (x2 + 5), canviem de signe
F
F
5x 3 + 3x 2 25x
F
5x + 3 els resultats i els colloquem a la seva columna.
Tot seguit, sumem.
5x3 + 3x 2 20x 72
5x 3 + 3x 2 + 25x 27 x2 + 5 Sha de buscar un monomi que multiplicat per x2

F
ens doni 3 x2, en aquest cas 3.
F
PROPOSTES PER
5x 3 + 3x 2 25x 5x + 3 Multipliquem 3 per x2 + 5, canviem de signe

5x + 3x 20x 272
3 2 els resultats i els colloquem a la seva columna.
Tot seguit, sumem.
F
F
5x3 3x 2 20x 152
Sha de buscar un monomi que multiplicat
5x3 + 3x2 20x 22 per x2ens doni 20 x, per no nhi ha cap.
Per tant, sacaba la divisi.
Polinomi dividend: P (x) = 5x 3 + 3x 2 + 5x 7

Polinomi divisor: Q (x) = x 2 + 5
Polinomi quocient: C (x) = 5x + 3
Polinomi residu: R (x) = 20x 22
En aquest cas, la divisi no s exacta, perqu el residu que hem obtingut s diferent de zero.

3
1 Calcula les divisions de polinomis i digues si sn exactes o enteres.
a) P (x) = x 1, Q (x) = x c) P (x) = x 2 1, Q (x) = x + 1
b) P (x) = x 2 5x + 6, Q (x) = x 2 d) P (x) = x 3 3x 2 + 2x, Q(x) = x
2 Fes les divisions i comprova que P (x) = Q (x) C (x) + R (x).
a) P (x) = x 3 1, Q (x) = x c) P (x) = x 3 1, Q (x) = x 2 2
b) P (x) = x 3 1, Q (x) = x + 1 d) P (x) = x 3 + 1, Q (x) = x 3

3
PRODUCTE DUNA SUMA PER UNA DIFERNCIA
El producte duna suma per una diferncia s igual al quadrat del primer menys el quadrat
del segon.
(a + b) (a b) = a 2 b 2
Aix es pot fer com una multiplicaci normal:
F
(a + b)2 (a b) = a a a b + a b + b b = a 2 b 2
F
EXEMPLE
(3x + 2) (3x 2) = 9x 2 6x + 6x 4 = 9x 2 4
(5x 3y) (5x + 3y) = 25x 2 + 15xy 15xy 9y 2 = 25x 2 9y 2
3 Desenvolupa les igualtats segents.
a) (7x + x 4) (7x x 4) =
b) (y + x 2) (y x 2) =
c) (x + x 3) (x x 3) =
d) (a 4 b ) (a 4 + b) =
4 Desenvolupa.
a) (x + 5)2 =
b) (2y 7)2 =
c) (3xy + 2yz) (3xy 2yz) =
d) (abc + 1)2 =
e) (7 3x)2 =
f) (9v + 2z) (9v 2z) =
g) (3xy + x 3)2 =
5 Desenvolupa les igualtats.
a) (4x + 2)2 (5x + 1) (2x 3) =
b) (x + 3)2 (x 2)2 =

4 OBJECTIU 3
RESOLDRE EQUACIONS AMB PARNTESIS I DENOMINADORS
NOM: CURS: DATA:
EQUACIONS AMB PARNTESIS

Per eliminar els parntesis duna equaci:
Si el parntesi porta al davant el signe +, els termes de linterior es deixen tal com estan.
x + (2x 3 + x 2) = x + 2x 3 + x 2
Si el parntesi porta al davant el signe , es canvia el signe de tots els termes de linterior.
x (2x 3 + x 2) = x 2x + 3 x 2
EXEMPLE
Resol lequaci. 3(x + 5) 7x + 1 = 2x 2
a) Traiem els parntesis: 3x + 15 7x + 1 = 2x 2
b) Redum els termes semblants: 4x + 16 = 2x 2
c) Transposem els termes: 16 + 2 = 2x + 4x 18 = 6x
18
d) Allem la x: =x3=x
6
e) Comprovem la soluci: 3(x + 5) 7x + 1 = 2x 2
Si x = z 3(3 + 5) 7 3 + 1 = 2 3 2
3 8 21 + 1 = 6 2
24 21 + 1 = 4
4=4
La soluci s correcta, perqu el resultat s el mateix nombre en tots dos membres.
1 Resol lequaci: 4[(x + 2) 4 7] = 10x 8.
a) Traiem els parntesis.
b) Redum els termes semblants.
c) Transposem els termes.
d) Allem la x.
e) Comprovem la soluci.
La soluci s correcta si el resultat final s el mateix nombre en tots dos membres.

4
EQUACIONS AMB DENOMINADORS

Per eliminar els denominadors duna equaci hem de calcular el mnim com mltiple (m.c.m.)
dels denominadors i multiplicar els dos membres de lequaci per aquest nombre.
EXEMPLE
7x - 3 x + 7
Resol lequaci. - 7=
2 5
a) Calculem el m.c.m.: m.c.m. (2, 5) = 10
10 10
b) Multipliquem lequaci per 10: (7x 3) 10 7 = (x + 7)
2 5
5(7x 3) 10 7 = 2(x + 7)
c) Traiem els parntesis: 35x 15 70 = 2x + 14
d) Redum els termes semblants: 35x 85 = 2x + 14
e) Transposem els termes: 35x 2x = 14 + 85 33x = 99
99
f) Allem la x : x = =3
33
7x 3 x +7
g) Comprovem la soluci: 7=
3 5
733 3+7
Si x = 3 7=
2 5
18 10
7=
2 5
97=2 2=2
3x + 1 2( x + 1)
2 Resol lequaci - 3= .
2 3
a) Calculem el m.c.m.
b) Multipliquem lequaci pel m.c.m.

PROPOSTES PER
c) Traiem els parntesis.
d) Redum els termes semblants.
e) Transposem els termes.
f) Allem la x.
g) Comprovem la soluci.

4
3 Resol les equacions i comprova la soluci.
a) 3(x 2) (2x 1) = 0
b) 4(x 3) 5(x + 8) = 6(x + 3) 2
2x 1 x 1 x
c) =
3 7 2
2 x+4
d) 3 x + 4(2x 1) = + 2(x + 4)
3 7

4
2 Resol lequaci x (x 2) + 2x = 4.
3 Resol les equacions segents.
a) x 2 4x + 3 = 0
x1 = x2 =
Comprovem el resultat:
b) 2x 2 20x + 50 = 0
PROPOSTES PER
x1 = x2 =
Comprovem el resultat:

4
1 1
4 Un pare cedeix a un filldel seu capital; a un altre, i a un tercer fill li dna la resta,
5 4
que sn 19.800 . Quin era el seu capital?
5 Si a la meva edat hi resto el quadrat de la seva cinquena part, resulten 6 anys. Quina edat tinc?
6 Troba dos nombres consecutius tals que, afegint al quadrat del ms gran la meitat
del ms petit, resulta 27.
7 La Maria diu a en Daniel: Si al quadrat de la meva edat hi resto vuit vegades la meva
edat, el resultat s el triple de ledat que tens tu. Si en Daniel t 16 anys, quina s
ledat de la Maria?

5
1 Un alumne fa un examen de deu preguntes. Per cada pregunta encertada li donen 2 punts
i per cada pregunta que falla li treuen 1 punt. Si sabem que la qualificaci final va ser
de 8 punts, quants encerts i quantes errades va fer?
a) Llegim el problema a poc a poc.

b) Plantegem les equacions i formem el sistema.
Escollim les incgnites: x = ............................
y = ............................
Plantegem el problema:
Nm. de preguntes encertades x F Puntuaci de preguntes encertades.
Nm. de preguntes fallades y F Puntuaci de preguntes fallades.
Total de preguntes: 10 x+y= F Puntuaci total: 8.
Primera equaci Segona equaci
Formem el sistema dequacions:

x+y=
c) Ara resolem el sistema. Escollim el mtode de resoluci ms adequat.
d) Comprovem el resultat.

5
2 En un hotel hi ha 120 habitacions dobles i individuals. Si el nombre total de llits s 195,
quantes habitacions hi ha de cada tipus?
a) Llegim el problema a poc a poc.

b) Plantegem les equacions i formem el sistema.
Escollim les incgnites: x = ............................
y = ............................
Plantegem el problema:
Habitacions dobles x F Llits a habitacions dobles.
Habitacions individuals y F Llits a habitacions individuals.
Total dhabitacions: 120 F Total de llits: 195.
Primera equaci Segona equaci
Formem el sistema dequacions:

c) Escollim un mtode de resoluci i resolem el problema.
d) En comprovem el resultat.
PROPOSTES PER

5
3 Calcula dos nombres la suma dels quals s 10 i la diferncia s 6.
4 En un corral hi ha 25 bens i gallines; si en comptem les potes, nhi ha 80 en total.

Quants bens i quantes gallines sn?
5 La Sara t monedes de 2 i 1 . Si sabem que t 20 monedes i que el valor total s de 33 ,

calcula el nombre de monedes de cada mena.
MONEDES VALOR DE LES MONEDES
D1
De 2
Total de monedes: 20 Valor total: 33 .

6 OBJECTIU 1
RECONIXER MAGNITUDS DIRECTAMENT PROPORCIONALS
NOM: CURS: DATA:
Dues magnituds sn directament proporcionals quan el quocient entre dues quantitats corresponents
de totes dues s constant:
a b
= =k
a' b'
Aquesta constant k sanomena constant de proporcionalitat directa.
EXEMPLE
Si un quilo de pomes val 40 cntims, esbrina la relaci que hi ha entre el pes de pomes
i el preu.
Per fer-ho, formem una taula de dues fileres: en una hi representem les quantitats duna magnitud
i, a laltra, les quantitats de laltra magnitud.
PES (en kilos) 1 2 3 4 5

PREU (en cntims) 40 80 120 160 200
Totes les divisions entre el preu de les pomes i el pes donen el mateix resultat:
40 80 120 160 200
= 40 = 40 = 40 = 40 = 40
1 2 3 4 5
40 80 120 160 200
= = = = = 40 = k
1 2 3 4 5
O sigui, el pes de les pomes i el preu sn magnituds directament proporcionals.
La constant de proporcionalitat s, en aquest cas, k = 40.
La taula representada sanomena taula de proporcionalitat.
1 Per fer una truita fem servir 4 ous. Determina la relaci entre aquestes magnituds.
a) Completa la taula.
OUS 8 16 20 32
TRUITA 2 4 5 6
b) Comprova el resultat de totes les divisions entre quantitats corresponents.
8 16 20 32
=4 =4 =4 = =
2 4 5 6
8 16 20 32
c) Sn magnituds directament proporcionals? = = = = =
2 4 5 6
d) Determina la constant de proporcionalitat, k.
2 Completa les taules segents

perqu siguin taules 2 4 8 40 0 0,25 3 8
de proporcionalitat directa: 6 15 1,25 12

6 OBJECTIU 2
APLICAR LA REGLA DE TRES SIMPLE DIRECTA
NOM: CURS: DATA:
La regla de tres simple directa s un procediment per conixer una quantitat que forma proporci
amb altres quantitats conegudes de dues magnituds directament proporcionals.
EXEMPLE
Si una dotzena de taronges costa 3 , quant valen 4 taronges?
Com que la quantitat de taronges i el preu sn magnituds directament proporcionals, podem expressar
aquesta relaci de la manera segent:
valen
Si 14 taronges x
Si 12 taronges 3 12 3
valdran =
4 x
Ara allem la x:
12 3 12x 12
= = 3 12x = 12 x = =1
F
4 x 4 F 12
Les 4 taronges valen 1 .
1 En un forn han pagat 42 per 70 barres de pa. Quant haurien de pagar si compressin
85 barres?

valen
Si barres
=
valdran
Si barres
Allem la x:
Les 85 barres valen .
2 Si 4 dlars sn 3 euros, quants euros sn 4,5 dlars?

sn
Si dlars euros
=
seran
Si dlars euros
Allem la x:
Els 4,5 dlars sn euros.

OBJECTIU 3
CALCULAR PERCENTATGES 6
NOM: CURS: DATA:
El percentatge o tant per cent expressa la ra entre dues magnituds directament proporcionals i ens indica
la quantitat duna magnitud corresponent a 100 unitats de laltra.
EXEMPLE
Si el 17 % dun terreny s 23,46 m2, quants metres quadrats representen el total del terreny?
%
m2
17 100
23,46 x
17 100
Com que s una relaci de proporcionalitat directa, tenim que: = .
23, 46 x
2.346
Allem la x: 17x = 100 23,46 x = = 138
17
El total del terreny s de 138 m2.
1 Un dipsit de 3.000 litres de capacitat cont 1.025 litres. Quin tant per cent s?
%
Litres
100 x
3.000 1.025
100 x
Com que s una relaci de proporcionalitat directa: = .
3.000 1.025
Allem la x:
Amb els 1.025 litres el dipsit est all ........................ %.
2 En poca de sequera, un embassament amb una capacitat mxima de 200 hectmetres cbics
estava al 45%. Quina capacitat daigua contenia en aquell moment?
Capacitat
%
x 200
45 100
PROPOSTES PER
x 200
Com que s una relaci de proporcionalitat directa: = .
45 100
Allem la x:
La capacitat daigua s de ........................ hectmetres cbics.
3 A un article que val 30 hi apliquem el 20 % de descompte. Quant costa larticle?

%
Euros
100 20
30 x

6 OBJECTIU 5
RECONIXER MAGNITUDS INVERSAMENT PROPORCIONALS
NOM: CURS: DATA:
Dues magnituds sn inversament proporcionals si el producte de dos valors corresponents de totes dues
s constant:
a a' = b b' = k
Aquesta constant k sanomena constant de proporcionalitat inversa.
EXEMPLE
30 obrers triguen 120 hores per pintar una faana. Si fossin 20 obrers trigarien 180 hores,
i si fossin 15 obrers, 240 hores. Quina relaci hi ha entre aquestes magnituds?
OBRERS 30 20 15
HORES 120 180 240
30 120 = 3.600 20 180 = 3.600 15 240 = 3.600 k = 3.600

Com que els productes que obtenim sn iguals, les magnituds de nombre dobrers i nombre
dhores sn inversament proporcionals.
1 Triguem 3 hores per fer el recorregut que hi ha de casa a lescola a una velocitat
de 12 km/h. Si anssim a 15 km/h trigarem 2,4 hores, i si anssim a 4 km/h, 9 hores.
Comprova si aquestes magnituds sn inversament proporcionals.
VELOCITAT (km/h) 12 15 4
TEMPS (hores) 3 2,4 9
2 Per construir una nau en 60 dies calen 30 persones. Si desprs de 24 dies shi incorporen
12 persones ms, en quants dies lacabaran?

OBJECTIU 6
APLICAR LA REGLA DE TRES SIMPLE INVERSA 6
NOM: CURS: DATA:
La regla de tres simple inversa s un procediment per conixer una quantitat que forma proporci
amb altres quantitats conegudes de dues magnituds inversament proporcionals.
EXEMPLE
Si 4 treballadors triguen 10 dies per fer una feina, quant trigaran 3 treballadors?
triguen
x dies
Si 4 treballadors 10 dies 4 x
trigaran =
Si 3 treballadors 3 10
40
4 10 = 3 x 40 = 3x x = = 13,3 dies
3
Els 3 treballadors trigaran una mica ms de 13 dies.
1 En un dipsit hi ha aigua per a 20 persones durant 30 dies. Per a quant temps duraria laigua
si fossin 22 persones?

en tenen per a
Si 20 persones 30 dies
=
en tindran
Si persones dies
Allem la x:
Les 22 persones tindran aigua per a dies.
2 Amb laigua dun dipsit omplim 60 envasos de 5 litres cadascun. Quantes ampolles
PROPOSTES PER
de tres quarts de litre (0,75 ) cadascuna omplirem amb laigua del dipsit?

omplen
Si 5 litres 60 envasos
=
omplirien
Si litres ampolles
Allem la x:
Omplirem ampolles de tres quarts de litre.

8 OBJECTIU 1
DETERMINAR LES RECTES I ELS PUNTS NOTABLES EN TRIANGLES
NOM: CURS: DATA:
MITJANES A
La mitjana s la recta que uneix cadascun dels vrtexs G

del triangle amb el punt mitj del costat oposat.
C B
Les mitjanes es tallen en un punt anomenat baricentre. M
A
MEDIATRIUS
La mediatriu dun segment s la recta perpendicular O
al mateix segment que passa pel punt mitj.
C B
Les mediatrius es tallen en un punt anomenat circumcentre.
ALTURES A
Laltura que correspon al vrtex dun triangle s la recta

C
perpendicular al costat oposat que passa per aquest vrtex. B
Les altures es tallen en un punt anomenat ortocentre. H
A
BISECTRIUS
La bisectriu dun angle s la recta que passa pel vrtex
I
i el divideix en dues parts iguals.
Les bisectrius es tallen en un punt anomenat incentre. C B
1 Dibuixa les mitjanes i el baricentre dels triangles segents:
2 Dibuixa les mediatrius i el circumcentre dels triangles segents:
3 Dibuixa les altures i lortocentre dels triangles segents:
4 Dibuixa les bisectrius i lincentre dels triangles segents:

OBJECTIU 2
CONIXER I APLICAR EL TEOREMA DE PITGORES 8
NOM: CURS: DATA:
En un triangle rectangle, el costat ms llarg, oposat a langle recte, sanomena hipotenusa,

i els altres dos costat sanomenen catets.
a Hipotenusa a
b
Catets b, c
c
El teorema de Pitgores expressa que, en un triangle rectangle, el quadrat de la hipotenusa s igual
a la suma dels quadrats dels catets:
a2 = b 2 + c2
1 Calcula el valor de la hipotenusa dun triangle rectangle de catets 32 cm i 24 cm.
a? 2 2
b = 24 cm
a2 = b 2 + c2 = +
c = 32 cm
2 Troba la hipotenusa dun triangle rectangle si saps que els catets es diferencien
en 2 cm i el petit fa 6 cm.
Hipotenusa
a2 = +
Catet
Catet
3 Calcula lrea dun triangle equilter de 6 cm de costat.
Per calcular lrea hem de conixer la base, 6 cm 6 cm

que en aquest cas fa 6 cm, i laltura, h, que trobem h
amb el teorema de Pitgores. 3 cm 3 cm
6 cm
PROPOSTES PER
Estudiem aquest triangle, que s rectangle: 6 cm

h
3 cm
Apliquem el teorema de Pitgores i allem laltura, h:
62 = 32 + h 2 h =
base altura
Calculem lrea mitjanant la frmula general: rea =
2
rea =

8
4 En un triangle issceles, els costats iguals fan 7 cm i laltre fa 4 cm. Calculan lrea.
Agafem el costat desigual com a base, b = 4 cm, i calculem laltura, h, mitjanant

el teorema de Pitgores.
7 cm 7 cm
h
base = 4 cm
Considerant aquesta part del triangle, apliquem el teorema de Pitgores i allem h.
72 = 22 + h 2
7 cm h
h=
2 cm
base altura
Calculem lrea amb la frmula general: rea =
2
rea =
5 La hipotenusa dun triangle rectangle fa 12 cm i un dels catets fa 7,5 cm.

Calcula la longitud de laltre catet.
6 Lrea dun triangle rectangle s 12 cm2 i un dels catets fa 6 cm.

Troba la longitud de la hipotenusa.
7 Una escala de 5 metres de llargada est recolzada a una paret, de manera que la base
est situada a 4 metres de la paret. A quina alada arriba lescala?
5m
x
4m

OBJECTIU 3
CALCULAR REES DE POLGONS I DE FIGURES CIRCULARS 8
NOM: CURS: DATA:
REES DE QUADRILTERS
rea del quadrat rea del triangle rea del rectangle
l a
h
l h b
base altura b h
A=ll A = = A=ba
2 2
rea del parallelogram rea del trapezi rea del rombe
b
h h d
D
b
B
B + b D d
A=bh A = h A =
2 2
1 Calcula lrea dels polgons segents:

a) Trapezi de bases 12 cm i 8 cm, i altura 5 cm.
b) Rombe de diagonals 12 cm i 9 cm.
c) Rombe de diagonal gran 8 cm i costat 5 cm.
PROPOSTES PER
REA DUN POLGON REGULAR

Un polgon s regular quan els costats tenen la mateixa longitud i els angles sn iguals.
Lrea dun polgon regular s igual a la meitat del producte del permetre per lapotema:
P a
A =
2
REA DUN POLGON QUALSEVOL

Si el polgon del qual volem calcular lrea no s regular, la frmula anterior no ens serveix.
Podem trobar-ne lrea si el dividim en triangles o figures drees conegudes, desprs calculem
lrea de cada una de les figures i sumem les rees resultants.

9 OBJECTIU 3
CONIXER I APLICAR EL TEOREMA DE PITGORES A LESPAI
NOM: CURS: DATA:
El teorema de Pitgores es pot aplicar a tots els contextos en qu es formen triangles rectangles.
T moltes aplicacions per calcular longituds de cossos a lespai.
Clcul de la diagonal dun ortoedre, conegudes les longituds dels costats, m, n i p.
D
p CA = m 2 + n 2
F
n
C CD = m 2 + n 2 + p 2
B m A
Clcul de laltura duna pirmide quadrangular regular, conegudes les longituds del costat de la base
i laresta a.
a h
l2 l2
h 2 = a 2 OV 2 = a 2 h = a2 -
O 2 2
V
l
EXEMPLE
Calcula la diagonal de lortoedre de la figura.
3 cm
3 cm
5 cm
Considerem la cara inferior de lortoedre:
Vista des de dalt
h
3 cm
3 cm F
5 cm 5 cm
Apliquem el teorema de Pitgores:
h 2 = 32 + 52 h 2 = 9 + 25 h 2 = 34 h = 43 h = 5,83 cm
3 cm
5,83 cm
5 cm
Comprovem que la diagonal s la hipotenusa de:
x
3 cm
5,83 cm
x 2 = 32 + 5,832 x 2 = 9 + 34 x 2 = 43 x = 43 x = 6,56 cm
La diagonal fa x = 3 +3 +5
2 2 2
= 43 = 6,56 cm.

9
1 Calcula la diagonal daquest ortoedre:
F
G
2 cm
4 cm
5 cm
2 Troba laresta dun cub si saps que la diagonal fa 12 cm.

(Recorda que en un cub tots els costats tenen la mateixa mida.)
12 cm
3 Donada una pirmide de base quadrada, de 7 cm de costat i de 10 cm daresta lateral, calcula

la diagonal.
10 cm
h
7 cm
Considerem la base i apliquem el teorema de Pitgores:
d
7 cm d2 = +
PROPOSTES PER
7 cm
Ara tenim:
10 cm
10 cm h 102 = + h2
h
d/2
d/2 =

10
SIMETRIA RESPECTE A UN EIX
Un punt s simtric dun altre respecte a un eix quan est a la mateixa distncia de leix i se situa
sobre la mateixa perpendicular a leix.
Q' S que s simtric respecte a leix. P' No s simtric
respecte a leix.
P P" S que s simtric

respecte a leix.
Eix
Q Q" No s simtric respecte a leix.
Ei
x
8 Observa els dos primers exemples i dibuixa la figura simtrica en el tercer cas.
B B' A
B
C
A C
A A'
A' Eix de simetria
C C'
Eix de simetria
Eix de simetria
B'
C'
9 Troba els eixos de simetria de les figures segents:
No sn eixos
F
F de simetria
Eix de simetria Eix de simetria

11
La grfica duna funci s la representaci del conjunt de punts que defineixen aquesta funci.
2 La taula segent expressa la relaci entre el costat dun quadrat i la seva rea.
Troba la grfica i la frmula que representa la relaci entre les dues magnituds.
5
Y
COSTAT REA
2 4
4 16
6 36
8 64
10 100
5
X
3 Donada la funci mitjanant la frmula y = x 2 + 1, troban la taula i la grfica.

5
Y
x y = f (x )
3 (3) 2 + 1 = 10
2
1
0
1
5
2
X
3
4 Donada la funci mitjanant la frmula y = x 2 2, troban la taula i la grfica.

5
Y
x y = f (x )
5
X
5 Expressa, mitjanant una frmula, la relaci que hi ha entre les magnituds segents:
a) El radi duna circumferncia i la seva longitud.
b) El costat dun quadrat i la seva rea.
c) El radi duna esfera i el seu volum.

OBJECTIU 5
ESTUDIAR EL CREIXEMENT I EL DECREIXEMENT, ELS MXIMS I ELS MNIMS 11
NOM: CURS: DATA:
Donada una funci f (x ) i dos valors x1 i x2, de manera que x1 < x2:
Si f (x2) f (x1) > 0, la funci s creixent entre x1 i x2.
Si f (x2) f (x1) < 0, la funci s decreixent entre x1 i x2.
EXEMPLE
Donada la funci segent, estudian els intervals de creixement i decreixement:
5
Y
4
5
0
10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 1 2 3 4 5 6 7 X
Sempre es comena estudiant leix X, desquerra a dreta.

A linterval [10, 5], la funci creix amb una taxa de creixement de:
f (10) = 1
f (5) = 4
f (10) f (5) = 4 1 = 3
A linterval [5, 2], la funci decreix amb una taxa de decreixement de:
f (5) = 4
f (2) = 1
f (5) f (2) = 4 1 = 3
Hi ha una discontinutat des de x = 2 fins a x = 1.

A linterval [1, 3], la funci no creix ni decreix, es mant constant.
1 Representa una funci que tingui les caracterstiques segents:

a) s creixent als intervals [2, 5] i [7, 9].
b) s decreixent a [5, 7].
PROPOSTES PER
c) s constant a [0, 2].
2 Donada la funci representada per la grfica segent, estudian la continutat i el creixement:
Y
7
6
5
4
3
2
1 X
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

12
1 Classifica les funcions en lineals i afins, i escriu el valor del pendent
i lordenada a lorigen.
1
a) y = 0,7x Funci lineal c) y = x
3
m = 0,7 n = 0
1
b) y = x+3 d) y = 3,5x 3
2
2 La Rosa ha pagat 6.000 dentrada per comprar un pis i ha dabonar

600 mensuals.
a) Fes una taula que reflecteixi el que ha pagat al cap d1, 2, 3, ..., 6 mesos.
MESOS 0 1 2 3 4 5 6
DINERS
b) Escriu una funci que expressi els diners pagats en funci del nombre de mesos transcorreguts.
c) Representa la grfica
de la funci. 9.600
9.000
8.400
Diners
7.800
7.200
6.600
6.000
1 2 3 4 5 6 Mesos
d) Quin s el pendent?
e) I lordenada a lorigen?
3 El pendent duna funci de la forma y = mx + n s 3 i la seva ordenada a lorigen s 2.

Representa-la.
PROPOSTES PER
Y
a) Escriu la funci.
b) Troba el valor de y per a x = 2,5.

Examens Matematiques 3r Eso Santillana

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Examens Matematiques 3r Eso Santillana

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

FEINA DE MATEMTIQUES 3r ESO SETEMBRE 2013

Fer un resum-esquema de cadasc dels apartats segents:

Estudiar els mateixos apartats abans daplicar-los en les activitats.

Pots fer ms activitats de refor (autocorrectives) si entres en www.thatzquiz.org/es/

NOM: CURS: DATA:

Una fracci est composta per un numerador i un denominador.

Numerador Prenem tres parts del total.

FORMES DE REPRESENTACI DUNA FRACCI

REPRESENTACI REPRESENTACI REPRESENTACI REPRESENTACI

242 MATEMTIQUES 3r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

REPRESENTACI REPRESENTACI REPRESENTACI REPRESENTACI

d) F F ............... ............... A LADAPTACI CURRICULAR

3 Quina s la resposta correcta? Encercla-la.

MATEMTIQUES 3r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L. 243

NOM: CURS: DATA:

1 Dibuixa les fraccions segents:

3 Calcula tres fraccions equivalents:

4 Troba el nombre que falta perqu les fraccions siguin equivalents.

244 MATEMTIQUES 3r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

1 Calcula fraccions equivalents per amplificaci.

2 Troba dues fraccions equivalents.

MATEMTIQUES 3r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L. 245

3 Amplifica i simplifica la fracci segent:

4 Fes el mateix amb aquestes fraccions:

246 MATEMTIQUES 3r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Recorda que, donades dues fraccions amb el mateix denominador, s ms gran

1 Ordena aquestes fraccions.

MATEMTIQUES 3r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L. 247

a) El nombre 12 s ms gran que 10, 3 i 5, per els t tots com a divisors?

c) Provem-ho amb el nombre 30.

Ara ordenem les fraccions de ms gran a ms petita:

248 MATEMTIQUES 3r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Ara els ordenem de ms gran a ms petit:

REDUCCI DE FRACCIONS A COM DENOMINADOR

El m.c.m. dels denominadors 7 F7 3 = 21 F 21 8 F 8 5 = 40 F 40

FRACCIONS REDUDES A COM DENOMINADOR ORDENADES DE MENOR A MAJOR

MATEMTIQUES 3r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L. 249

NOM: CURS: DATA:

SUMA (O RESTA) DE FRACCIONS AMB EL MATEIX DENOMINADOR

Un ter ms quatre teros sn cinc teros.

SUMA (O RESTA) DE FRACCIONS AMB DENOMINADOR DIFERENT

1 Efectua les operacions segents:

250 MATEMTIQUES 3r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

2 Multiplica les fraccions.

3 Divideix les fraccions.

MATEMTIQUES 3r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L. 251

Com que no hi ha sumes o restes fora dels parntesis, t prioritat el producte:

252 MATEMTIQUES 3r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

1 Expressa en forma decimal aquestes fraccions i ordena-les:

MATEMTIQUES 3r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L. 253

NOM: CURS: DATA:

3 Decimal 14 Decimal 13 Decimal

1 Completa la taula classificant lexpressi decimal de les fraccions en exactes, peridiques

FORMA FORMA DECIMAL DECIMAL DECIMAL

254 MATEMTIQUES 3r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

Qualsevol nombre decimal exacte o peridic es pot expressar en forma de fracci.

NOMBRES DECIMALS EXACTES

El nombre decimal 0,32 lanomenem x. x = 0,32

Multipliquem per la unitat seguida F 100x = 100 0,32

F 100x = 100 0,14

2 Troba la forma fraccionria daquest nombre decimal.

Per qu hem multiplicat per 10 x = 0,3

MATEMTIQUES 3r ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L. 255

NOM: CURS: DATA: