Professional Documents
Culture Documents
Verum et Pulchrum Medium Aevum s una collecci de Pags Editors fundada i dirigida
per Flocel Sabat dins del Grup de Recerca Consolidat en Estudis Medievals Espai, Poder i
Cultura, de la Universitat de Lleida. Publica obres de recerca indites en els diferents vessants
del coneixement de la civilitzaci medieval, desprs dhaver superat una doble avaluaci feta per
experts internacionals, sota la supervisi del consell cientfic.
Consell cientfic:
Flocel Sabat (Universitat de Lleida)
Xavier Barrall-i-Altet (Institut dEstudis Catalans)
Christian Guiller (Universit de Savoie)
Nikolas Jaspert (Ruhr-Universitt Bochum)
Gerardo Rodrguez (Universidad Nacional de Mar del Plata)
Lesley Twomey (Northumbria University)
Nancy van Deusen (Claremont Graduate University)
EL SUCRE EN LA HISTRIA
Alimentaci, quotidianitat i economia
L L E I D A, 2 0 1 3
Grup de Recerca Consolidat
en Estudis Medievals
ESPAI, PODER I CULTURA
Universitat de Lleida
Ajuntament de Menrguens
1.Ton Sol, Esteve Mestre, Escrits del Pla dUrgell, Pags Editors, Lleida, 2010, p. 56.
2.Jess Garca, Submeseta Septentrional. Castilla la Vieja y Len, Geografia Regional de
Espaa, Manuel de Tern, Luis Sol (eds.), Editorial Ariel, Barcelona, 1983, p. 134.
3.Santi Ponce, El procs despecialitzaci ramader a la Plana de Vic (1850-1930), Estudis
dHistria Agrria, 14 (Barcelona, 2000-2001), p. 187.
4.Josep Casanovas, Lensenyament agrcola a Catalunya (1912-1939), Recerques, 37
(Barcelona, 1998), p. 87.
5.Cefer Rocafort, Provncia de de Lleyda, Establiment Editorial de Albert Martin, Barcelona,
sense data, p. 287.
6.Antoni Josa, Histria de la Sucrera de Menrguens, Ajuntament de Menrguens-Pags
Editors, Lleida, 2005.
14 Flocel Sabat i Curull
7.Pascual Madoz, Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del
regne dArag al Diccionario geogrfico-estadstico-histrico de Espaa y sus posesiones de Ultramar, Curial,
Barcelona, 1985, vol. 2, p. 138.
8.Montserrat Reguant, Etapes reivindicatives de la teoria nacional catalana, Llibres del Segle,
Girona, 1996, p. 96.
9.Ramon Grau, El pensament histric de la dinastia Bofarull, Barcelona. Quaderns
dHistria, 6 (Barcelona, 2002), p. 134.
10.Antoni de Bofarull, La orfaneta de Menargues o Catalunya agonisant, Llibreria Espanyola
Llibreria del Plus Ultra, MadridBarcelona, 1862.
11. Arxiu Comarcal de la Noguera, Llibre de Privilegis, Cpia, plec 8, sense numerar, plec
solt no numerat.
Menrguens, el sucre i la histria 15
sols per la dinmica que els empeny sin perqu entre 1208 i 1280
es van succeint les dificultats per escatir la titularitat sobre el comtat
que comporten unes tensions que, de retruc, consoliden la posici dels
barons i de les viles que gestionen la quotidianitat sobre el territori.
Clarament, els homes de les viles sacostumen a parlar entre ells per tal
dapropar postures representatives en nom dels collectius locals. Aix s
com Balaguer, Agramunt, Oliana, Ponts, Linyola i Albesa per la banda
comtal, i ger i Castell pel que ser la banda vescomtal, consoliden
un comtat dUrgell sota forta preeminncia vilatana. Menrguens juga
immediatament rere aquests nuclis rectors. Sovint s esmentada en els
tractes i els seus representants participen en diferents trobades. Aix
comporta un reconeixement extern i, vers linterior, lexistncia dun
grup de vilatans que assumeixen, des duna posici socialment destacada,
la representativitat de la vila. De fet, Menrgens no sols t una vida
econmica notable sin que mant una especfica importncia, erigida
sota la presidncia del castell, el qual assumeix el referent jurisdiccional
i acull les estades senyorials. La combinaci daquests diversos elements
basteix la posici dins la qual Menrguens participa de les tensions
amb qu el comtat dUrgell aporta, en el segle xiii, una escenografia
especfica a la recerca dequilibris que permetin estructurar el poder,
a tot Catalunya, entre nobles, burgesos i monarquia.21
Dentrada, el rei Jaume I interpreta que la seva intervenci en la
disputa entre Aurembiaix i Guerau de Cabrera per la titularitat comtal
pot contribuir a afermar la seva preeminncia sobre tots els territoris
de Catalunya, incls el comtat dUrgell. s aix com reconeix els drets
dAurembiaix i els sost personalment. Amb aquesta finalitat el 1228
se situa personalment davant de la porta del castell de Menrguens
i exigeix que els qui custodien la fortalesa en nom de Guerau de
Cabrera la lliurin a Aurembiaix sota les garanties rgies: davallats a
vostres cases, e ns assegurar-vos hem, per nom della e de ns, que
no us farem mal, ans vos defendrem contra tots hmens. Aix ho
feren, cosa que, tal com pretenia el sobir, denota el reconeixement
del domini superior reial sobre qualsevol altre senyor: Pus lo rei nos
ho diu, ax faam-ho.22
21.Flocel Sabat, Poder i territori durant el regnat de Jaume I. Catalunya i Arag, Jaume I.
Commemoraci del VIII centenari del naixement de Jaume I, Maria Teresa Ferrer (ed.), Institut dEstudis
Catalans, Barcelona, 2011, vol. 1, p. 129.
22. Llibre dels feits del rei En Jaume, cap. 38 (Ferran Soldevila (ed.), Les quatre grans crniques.
I. Llibre dels feis del rei en Jaume, Institut dEstudis Catalans, Barcelona, 2007, p. 117).
Menrguens, el sucre i la histria 17
colors bonics i el gust en les coses dolces.32 Com a cosa dola, hom
pot assumir la mel, que de manera diferentment Avenzoar33 en el se-
gle xi i Arnau de Vilanova en el pas cap al xiv reivindiquen com a
superior al sucre, sobretot a la cuina.34 De fet, el lloc originari del
sucre, des dpoca clssica, era la farmacopea, amb una medicina que
incorporava el sucre de canya o de bamb.35
La irrupci del sucre en la cuina baixmedieval coincideix, doncs,
amb la diversificaci social, que requereix uns nivells dostentaci dins
dels parmetres del gust de lpoca. Per aix el sucre passa a ser present
en els receptaris per elaborar productes dolos36 i es presta a combinar
amb tota mena de plats per tal dassolir els contrastos desitjats: com
diu exemple vulgar, may sucre no affolla neguna vianda, segons recull
el Llibre del coch37 i es continuar repetint en els receptaris europeus
posteriors. El registre arqueolgic ha deixat un bon rastre daquesta
presncia a les cuines baixmedievals, desprs dhaver estat tractat mit-
janant els especfics motlles per fer sucre.38
Al mateix temps, el sucre no abandona el seu origen mdic. s
emprat en lelaboraci de medicament i, destacadament, es creu que s
adient per reforar lestat de malalts i ferits. Aix, el 1416 el sotsveguer
de Besal va resultar ferit perqu un orat ab un gran bast se irru
vers lo dit sotsveguer e fer aquell en lo cap de qual nafra, e per la
dita nafra lo dit sotsveguer jach VIII jorns al lit, i encara requer les
atencions dun cirurgi de Besal, que el tract durant un mes i mig
mitjanant medecines e sucre.39 No s estrany, doncs, que apotecaris,
sucrers i confiters compartissin idntiques agrupacions laborals.40
46.Jean-Louis Flandrin, El azcar en los libros de cocina franceses del siglo xiv al siglo
xviii, 1492: lo dulce a la conquista..., p. 202-213.
47. Giovanna Giusti Galardi, Dolci a Corte dipinti ed altro, Ministero per i Beni e le Attivit
Culturali, Sopraintendenze di Firenze, Florncia, 2001, p. 69-70.
48.Maguelonne Toussaint-Samat, Historia natural y moral de los alimentos. 7. El azcar, el
chocolate, el cat y el t, Alianza Editorial, Madrid, 1991, p. 23.
49.Maguelonne Toussaint-Samat, Historia natural y moral de los alimentos, p. 23.
50.Laurent Ferri, Ils racontent la mondialisation. De Snque Lvi-Strauss, ditions Saint-
Simon, Pars, 2005, p. 77.
22 Flocel Sabat i Curull
51.Emili Giralt, Las transformaciones agrarias, Historia Universal, Josep Maria Salrach
(dir.), Salvat Editores, Madrid, 1980, vol. 8, p. 32.
LA CAA DE AZCAR Y EL AZCAR
EN EL MUNDO MEDIEVAL IBRICO
Antonio Malpica Cuello
Introduccin
En dos de los ltimos trabajos que hemos realizado sobre el
azcar hemos procurado trazar unas lneas generales sobre la impor-
tancia del cultivo de la caa y la produccin de azcar en al-Andalus1
y las transformaciones que tuvieron lugar en tiempos posteriores a
la conquista por parte de las monarquas feudales peninsulares en los
territorios en donde se hallaba.2
En este mismo orden, que es cronolgicamente inverso, diremos
que en el primero de los citados, en curso de publicacin, hemos
intentado mostrar hasta qu punto esta planta (Saccharum officinarum)
se imbricaba en un conjunto agrcola de cierta complejidad, con una
jerarquizacin de los cultivos, pero al mismo tiempo con unas interre-
laciones entre todos ellos. Distinguamos los espacios del rea irrigada,
que son los cualitativamente ms importantes de la vida agraria, de
aquellos otros situados en su periferia o mrgenes, en donde pensa-
mos que precisamente se daba la caa de azcar, y los que podemos
considerar espontneos, aunque, evidentemente, modificados en cierto
sentido por la mano del ser humano. Es posible que al estudiar ese
cultivo especficamente se pueda mostrar el problema central, cual es
3. Nos limitaremos a citar la monografa, en sus orgenes tesis doctoral, de: Adela Fbregas,
Produccin y comercio de azcar en el mundo mediterrneo medieval: el ejemplo de reino de Granada, Universidad
de Granada, Granada, 2000. Igualmente, a modo de resumen de las cuestiones que hemos enunciado,
Antonio Malpica, Adela Fbregas, La dimensin cultural y econmica del azcar en Al-Andalus:
viejos y nuevos problemas de una planta que ha recorrido el mundo, O Agcar Antes e Depois de
Colombo. Seminrio Internacional de Historia do Acar, Funchal, 2009, en formato digital.
La caa de azcar y el azcar en el mundo medieval 25
14. Un esplndido anlisis sobre este trfico comercial martimo, aunque referido a la sal,
lo que no dificulta el que se pueda utilizar para otros productos, en Jean-Claude Hocquet, La
navegacin de la sal en el Atlntico (siglos xiii-xviii), Navegacin martima del Mediterrneo al Atlntico,
Antonio Malpica (ed.), Grupo de investigacion toponimia, historia y arqueologia del Reino de
Granada, Granada, 2001, p. 17-57.
15. Las apariencias indican que una vieja costumbre sobre la explotacin de los suelos no
apropiados fue reorientada hacia la expansin del viedo en el rea malaguea al menos. Si esto se
hizo por iniciativa de los genoveses, es otra cuestin. Lo ms probable es que el primer paso lo dieran
los emires, siempre deseosos de aumentar sus ingresos mediante la creacin de empresas agrcolas o
comerciales al decir de Ibn Jaldun (Jos Enrique Lpez de Coca, Granada y la ruta de Poniente:
el trfico de frutos secos (siglos xiv-xv), Navegacin martima..., p. 149-177, especialmente, p. 177.
16.Adela Fbregas, Actividad comercial de los reyes nazares y su implicacin con los
representantes del gran comercio occidental a finales de la Edad Media, Studia Historica. Historia
Medieval, 125 (Salamanca, 2007), p. 171-190.
32 Antonio Malpica Cuello
17. Una aproximacin en: Antonio Malpica, Las tierras del rey y las ordenanzas de la
acequia del ro Verde en Almucar, Castilla y el mundo feudal. Homenaje al profesor Julio Valden,
M Isabel del Val Valdivieso, Pascual Martinez, Julio Valdeon (eds.), Junta de Castilla y Len-
Universidad de Valladolid, Valladolid, 2009, vol. 2, p. 167-178.
18.Antonio Malpica, La villa de Motril y la repoblacin de la costa de Granada (1489-
1510), Cuadernos de Estudios Medievales, 10-11 (Granada, 1982-1983), p. 169-206.
La caa de azcar y el azcar en el mundo medieval 33
26. Se puede seguir el anlisis de la sociedad guanche y el impacto europeo en ella en:
Sergio Baucells, Aculturacin y etnicidad. El proceso de interaccin entre guanches y europeos (siglos xiv-xvi),
La Laguna, 2010. Tesis doctoral indita.
38 Antonio Malpica Cuello
27.Karl Marx, El Capital (trad.) Wenceslao de Roces, Editores Mexicanos Unidos, Mxico,
1946, vol. 1, p. 638.
EL AZCAR EN LA FARMACOPEA Y LA ALTA
COCINA RABES MEDIEVALES
Antoni Riera Melis
1. Andr G. Haudricourt, Louis Hdin, Lhomme et les plantes cultives, Mtaill, Paris, 1987,
p. 158-170; Jock M. Galloway, The sugar cane industry, an historical geography from its origin to 1914,
Cambridge University Press, Cambridge, 1989, p. 11-12; Mohamed Ouerfelli, Le sucre: Production,
commercialisation et usages dans la Mditerrane mdivale, Brill, Leiden, 2008, p. 16.
2.Casildo Farreras, Concepcin Fidalgo, Biogeografa y edafologa, Sntesis, Madrid, 1991,
p. 223-224.
3.Christian Montbrun, La canne sucre de lAsie au Maroc au xvi sicle, La route du
sucre du viiie au xviiie sicle, Emile Eadie (dir.), Ibis Rouge, Pars, 2000, p. 50; Mohamed Ouerfelli,
Le sucre: Production, commercialisation..., p. 16.
42 Antoni Riera Melis
caa4 y de coccin del zumo, que emigraron desde all, junto con el
cultivo, hacia el oeste5 y el norte.6
Conocieron los griegos y los romanos la caa de azcar? Aun-
que los contactos comerciales con Asia meridional eran, desde de las
campaas de Alejandro el Magno, frecuentes, un examen atento de los
textos clsicos7 an no permite llegar a una conclusin firme. Teofrasto,
a comienzos del siglo iii a.C., afirmaba que se poda obtener miel de
las caas.8 El texto, poco explcito, no especifica el rea donde crecan,
por lo que podra aludir al man del bamb.9 A mediados del si-
glo i a.C., Estrabn, algo ms preciso, describa someramente unas caas
que, en la India, producan miel sin contribucin de las abejas.10
El primer testimonio romano es, por el momento, es el de Varrn
Atacino, quien, en el segundo tercio del siglo i a.C., afirmaba que de
la raz de una especie de caas que se cultivaban en la India se po-
da obtener un zumo ms dulce que la miel.11 Desde mediados del
siglo i de nuestra era, como consecuencia de la intensificacin de las
relaciones comerciales entre la cuenca oriental del Mediterrneo y el
ocano ndico a travs del mar Rojo, los textos devienen ms expl-
citos. Segn Plinio el Viejo (23-79), Arabia tambin produce caa de
azcar, pero la que se cultiva en la India es ms apreciada. Se emplea
4. En los textos del Canon budico y los tratados mdicos coetneos ya aparecen referencias
bastante explcitas acerca del molino azucarero: Jehan Desanges, LAntiquit classique a-t-ell
conu le sucre de canne?, Le sucre de lAntiquit son destin antillais, Danielle Bgot, Jean-Claude
Hocquet (eds.), ditions du CTHS, Pars, 2000, p. 44; Mohamed Ouerfelli, Le sucre: Production,
commercialisation..., p. 17.
5.Christian Daniels, Agro-Industries: Surgarcane Technology, Science and Civilisation in
China, Joseph Needham, Ling Wang (eds.), Cambridge University Press, Cambridge, 1996, p. 191-
193; Thomas F. Glick, De lEst a lOest. Observacions sobre la difusi de la canyamel a lEdat
Mitjana, Afers, 32 (Catarroja, 1999), p. 15; Jehan Desanges, LAntiquit classique..., p. 44; Mohamed
Ouerfelli, Le sucre: Production, commercialisation..., p. 16-17.
6. El cultivo de la caa en la China meridional est documentado desde finales del siglo ii
a. Cristo [Franoise Sabban, Mangiare in Cina al tempo degli Han, Atlante dellalimentazione e della
Gastronomia, Massimo Montanari, Franoise Sabban (coords.), UTET, Turn, 2004, vol. 1, p. 113 y
114]. Para un breve pero bien documentado anlisis del despegue de la manufactura azucarera china,
vase Christian Daniels, Agro-Industries: Surgarcane, p. 191-193; Franoise Sabban, Continuit
et rupture. Histoire des techniques sucrires en Chine ancienne, Produccin y comercio del azcar de
caa en la poca preindustrial, Diputacin Provincial de Granada, Granada, 1993, p. 247-260.
7. Reunidos por: Nol Deerr, The history of sugar, Chapman and Hall, Londres, 1950,
vol. 1, p. 63-67.
8.Nol Deerr, The history of sugar, vol. 1, p. 63.
9.Mohamed Ouerfelli, Le sucre: Production, commercialisation..., p. 18.
10.Nol Deerr, The history of sugar, vol. 1, p. 63.
11.Mohamed Ouerfelli, Le sucre: Production, commercialisation..., p. 18.
El azcar en la farmacopea y la alta cocina rabes 43
12. Historia naturalis, XII, 14.; Nol Deerr, The history of sugar, vol. 1, p. 65.
13. Andrew M. Watson, Innovaciones en la agricultura del mundo islmico: difusin de los distintos
cultivos y tcnicas agrcolas, del ao 700 al 1100, Universidad de Granada, Granada, 1998, p. 67, nota 11;
Amador Daz, Un tratado nazar sobre alimentos: Al-kalam ala l-agdiya de Al-Arbuli, Arrez Editores, Almera,
2000, p. 104.
14. Claudii Galeni Opera Omnia, XII, 71; Andrew M. Watson, Innovaciones en la agricultura del
mundo islmico, p. 67, nota 11.
15.Jehan Desanges, LAntiquit classique..., p. 49; Mohamed Ouerfelli, Le sucre: Production,
commercialisation..., p. 18.
16. Andrew M. Watson, Innovaciones en la agricultura del mundo islmico, p. 67, nota 11, y p. 70.
17.Lucie Bolens, La canne sucre dans lagriculture dal-Andalus, La caa de azcar
en tiempos de los grandes descubrimientos, Jess Gonzlez, Antonio Malpica (eds.), Junta de Andaluca-
Ayuntamiento de Motril, Granada-Motril, 1990, p. 42.
18.Helmut Blume, El cultivo de la caa de azcar en Andaluca, comparado con el cultivo
de la caa en Lusisiana, Estudios Geogrficos, 9 (Madrid, 1958), p. 87-105.
19.Wilhelm Heyd, Histoire du commerce du Levant au Moyen ge, Hakkert, Amsterdam, 1959,
vol. 2, p. 681.
44 Antoni Riera Melis
20. Andrew M. Watson, Innovaciones en la agricultura del mundo islmico, p. 67, nota 12.
21.Maurice Lambard, LIslam dans sa premire grandeur, Flammarion, Pars, 1971, p. 167;
Christian Daniels, Agro-Industries: Surgarcane, p. 192-196; Thomas F. Glick, De lEst a lOest.
Observacions sobre la difusi de la canyamel..., p. 14; Mohamed Ouerfelli, Le sucre: Production,
commercialisation..., p. 20.
22. Segn el cronista al-Thaalibi: Mohamed Ouerfelli, Le sucre: Production, commercialisation...,
p. 505.
23.Mohamed Ouerfelli, Le sucre: Production, commercialisation..., p. 20-21.
24.Wilhelm Heyd, Histoire du commerce du Levant..., vol. 2, p. 681.
25. Andrew M. Watson, Innovaciones en la agricultura del mundo islmico, p. 70.
26.Toufic Fahd (ed.), LAgriculture nabatenne, Institut Franais de Damas, Damasco, 1992-
1993, vol. 1, p. 153, 192, 226, 314; vol. 2, p. 828, 1214, 1258, 1295; Mohamed Ouerfelli, Le sucre:
Production, commercialisation..., p. 22.
27. La canne sucre a suivi le Coran mais avec un lger dcalage, car limplantation conomique
ne pouvait tre queassez postrieure loccupation militaire et politique (Vincent Lagardre, Canne
sucre et sucreries en al-Andalus, Ciencias de la naturaleza en al-Andalus: textos y estudios, Expiracin
Garca (ed.), Consejo Superior de Investigaciones Cientficas, Granada, 1990, p. 337).
El azcar en la farmacopea y la alta cocina rabes 45
El Mshreq
Aunque todava no se ha podido precisar con exactitud la poca,
la proximidad geogrfica al Irak jug, sin duda, un papel determinante
en la precoz implantacin de la caa de azcar en Siria y Palestina;
donde muchas regiones, como la hoya de Damasco, la depresin del
Jordn y la costa fenicia ofrecan adems condiciones climticas favorables
para su cultivo. La conquista islmica de esta zona, a mediados del siglo
vii, implic un importante trasiego poblacional, una parte considerable
de los habitantes de la franja costera opt por la emigracin. Para re-
forzar las fronteras martimas del califato y reactivar el cultivo en sus
tierras ms frtiles, Muawiya recurri al traslado forzoso de familias
tanto iraques como persas de reciente instalacin en Baalbeck, Homs
28. La equivalencia decimal del ratl de Bagdad ha sido evaluada en 402,349 gramos: Mohamed
Ouerfelli, Le sucre: Production, commercialisation..., p. 22, nota 44.
29.Alexandre Popovic, La Rvolte des esclaves en Iraq au iii/ixe sicle, Librairie Orientaliste
Paul Geuthner, Paris, 1976, p. 64-65.
30.Mohamed Ouerfelli, Le sucre: Production, commercialisation..., p. 24.
46 Antoni Riera Melis
40. Ibn Hawqal, La configuration de la terre, Johannes H. Kramers, Gaston Wiet (eds.),
Maisonneuve et Larose, Beirut-Paris, 1964, vol. 1, p. 140; Al-Idris, La Premire gographie de lOccident,
Henri Bresc, Annliese Nef, Pierre-Amd Jauibert (eds.), Flammarion, Pars, 1999, p. 116-124 y 229;
Mohamed Ouerfelli, Le sucre: Production, commercialisation..., p. 71-72.
41.Mohamed Ouerfelli, Le sucre: Production, commercialisation..., p. 73.
El azcar en la farmacopea y la alta cocina rabes 49
El Magreb
Los expertos todava no se han puesto de acuerdo respecto a la
fecha de llegada de la caa de azcar al Magreb. La conquista islmica,
procedente de Egipto, se inici por los territorios orientales. Despus de
la fundacin de la capital, Kairun, y la reestructuracin administrativa,
la nueva cora, Ifriqiya, conoci, durante el siglo viii, un notable auge
econmico e intensific sus intercambios con Oriente.42 La llegada de
contingentes de poblacin oriental contribuy a la introduccin de
nuevas actividades econmicas en el pas. Fue probablemente en este
contexto en que la caa de azcar, como otras novedades orientales,
fue implantada en Ifriqiya, como planta extica destinada a los jardi-
nes botnicos de los vales. Su difusin choc, sin embargo, con unas
condiciones climticas mucho menos favorables que en los valles del
Jordn y del Nilo. Un marcado dficit pluviomtrico circunscribi su
cultivo a dos regiones, no muy alejadas de Kairun, Gabes y Glula.43
La debilidad de la oferta de materia prima releg el sector azucarero
a la categora de marginal en la economa de la regin.
Fue en los distritos occidentales, en el Magreb al-Aqsa, donde
la caa de azcar arraig con fuerza y garantiz resultados notables a
nivel de produccin. A pesar de haber generado monografas de notable
valor cientfico,44 la poca de su llegada no ha sido establecida todava
con precisin. El primer testimonio indiscutido lo aporta, hacia el 988,
Ibn Hawqal, quien localiza su cultivo en los regados de Suss, en los
confines sudoccidentales del Magreb al-Aqsa.45 Sus observaciones, un
rea de cultivo todava modesta y la ausencia de instalaciones para la
obtencin del azcar, parecen confirmar una introduccin todava re-
ciente.46 Las condiciones climticas y la abundancia de agua aceleraron,
sin embargo, la expansin, en esta rea perifrica, de la caa dulce,
que, en el siglo xi, no slo devino uno de sus cultivos bsicos, sino
53. Segn Ibd Idari al-Marrakus: Ambrosio Huici, Coleccin de crnicas rabes de la Reconquista,
Editora Marroqu, Tetun, 1954, vol. 2, p. 78; Adela Fbregas, Produccin y comercio de azcar en el
Mediterrneo medieval, p. 104-105.
54.Adela Fbregas, Produccin y comercio de azcar en el Mediterrneo medieval, p. 105.
55.Adela Fbregas, Produccin y comercio de azcar en el Mediterrneo medieval, p. 109.
52 Antoni Riera Melis
Al-ndalus
Despus de un largo recorrido por las costas mediterrneas la
caa de azcar recal en la Pennsula Ibrica a raz de la conquis-
ta musulmana, del 711-721, a la que siguieron unas cuantas dcadas
de enfrentamientos tribales e inestabilidad poltica, poco propicias al
arraigo de innovaciones agrarias. La situacin empez a estabilizarse
en el 756 con la creacin de un emirato independiente en torno a
Abd al-Rahman I, un omeya superviviente de la matanza perpetrada
en Damasco, seis aos antes, por los partidarios de una nueva dinasta
califal. La gradual normalizacin de relaciones entre al-ndalus y el
califato abbas de Bagdad y su supremaca militar sobre los diversos
reinos cristianos ibricos desembocaron, en el segundo tercio del siglo ix,
en un largo perodo de estabilidad poltica, de expansin econmica
y de creatividad tecnolgica y cultural, que se prolongara hasta 1009.
Durante estas ocho dcadas, el trfico de mercancas, capitales, textos
y personas facilit en al-ndalus una remodelacin de estructuras de
acuerdo con los modelos mashreques.
Como en los restantes territorios del Mediterrneo occidental,
los inicios del cultivo de la caa melar en la Pennsula Ibrica son
todava confusos, por la falta de fuentes documentales, que no de-
vienen explcitas y precisas hasta el siglo x. Las primeras referencias
aparecen en La descripcin de al-ndalus de Ahmad al-Raz, quien
documenta, antes del 955, su cultivo en el bajo Guadalquivir, en la
vega de Elvira (Granada) y en las hoyas mediterrneas de Almucar
y Salobrea.56 Poco despus, en el 961, el Calendario de Crdoba sita
cronolgicamente los perodos de siembra, maduracin y cosecha de la
caa en los meses de marzo, septiembre y enero,57 respectivamente. De
estos dos testimonios documentales, algunos expertos58 han deducido
que su cultivo se habra introducido en al-ndalus a finales del siglo ix
74. El primer tratado de paz y comercio concertado por Gnova con Granada data de
1278. En l se especificaron ya todos los privilegios y garantas de que disfrutaran los mercaderes
ligures en la sultana durante toda la Baja Edad Media: dispondran de libertad de movimiento, y
de un consulado y una alhndiga propios; sus transacciones estaran gravadas por una tasa nica del
6%; tanto sus importaciones de trigo y vituallas para su propio consumo, como su reexportaciones a
Castilla, estaran exentas de toda carga tributaria [Jos E. Lpez, El Reino de Granada en la poca de
los Reyes Catlicos. Repoblacin, comercio, frontera, Universidad de Granada, Granada, 1989, vol. 2, p 134].
75.Jacques Heers, Le royaume de Grenade et la politique marchande de Gnes en Occident
(xve sicle), Le Moyen ge, 69 (Pars, 1957), p. 87-121; Adela Fbregas, Produccin y comercio de azcar
en el Mediterrneo medieval, p. 153; Mohamed Ouerfelli, Le sucre: Production, commercialisation..., p. 185.
76. Olivia R. Constable, Comercio y comerciantes en la Espaa musulmana. La reordenacin
comercial de la Pennsula Ibrica del 900 al 1500, Omega, Barcelona, 1996, p. 274.
77. Ibn Fadl Allah al-Umari, Masalik al-Absar fi mamalik al-Amsar. I: LAfrique moins lEgupte,
Maurice Gaudefroy-Demombynes (trad.), P. Geuthner, Pars, 1927, p. 239-240; Carme Barcel, Ana
Labarta, Canyamel i sucre, p. 24; Mohamed Ouerfelli, Le sucre: Production, commercialisation...,
p. 186; Adela Fbregas, Produccin y comercio de azcar en el Mediterrneo medieval, p. 106.
78. Ibn al- Khatib, Miyar al-ijtiyar fi dikr al-maahid wa-l-diyar, Mohammed K. Chabana (ed.),
Instituto Universitario de la Investigacin Cientfica de Marruecos, Rabat, 1977, p. 120; Francisco J.
Simonet, Descripcin del reino de Granada sacada de los autores arbigos, Imprenta y Libros de Reyes y
Hermano, Madrid, 1872, p. 105; Mohamed Bencherifa, Almucar en la poca islmica Almucar.
El azcar en la farmacopea y la alta cocina rabes 57
Sicilia
La introduccin del cultivo de la caa de azcar en Sicilia, cuya
crologa precisa est an por establecer, debe de estar vinculado a la
instalacin de inmigrantes procedentes del Magreb, Egipto y al-ndalus
despus de la conquista, en el 827, por los aglabes. Estos colectivos
introdujeron en la isla novedades importantes en los regados y en
los sistemas de captacin de agua, como el qanat. En todo caso, las
plantaciones, los molinos y las refineras son anteriores al siglo x,
Arqueologa e Historia, 3 (Almucar, 1986), p. 213-214; Carme Barcel, Ana Labarta, Canyamel i
sucre, p. 24; Adela Fbregas, Produccin y comercio de azcar en el Mediterrneo medieval, p. 110;
Mohamed Ouerfelli, Le sucre: Production, commercialisation..., p. 186.
79.Vincent Lagardre, Agriculture et irrigation dans le district (iqlim) de Vlez-Mlaga.
Droit des aux et appareils hydrauliques, Cahiers de Civilisatin Mdivale, 35 (Poitiers, 1992), p. 213-
225; Vincent Lagardre, Les contracts de culture de la canne sucre Almucar et Salobrea
aux xiiie et xive sicles, Paisajes del azcar..., p. 69-79; Francisco Vidal, La musaqa: un contrato
de regado en la agricultura de al-Andalus y el Maghreb. Teora y prctica jurdicas, La caa de
azcar en el Mediterrneo, pp. 7-20; Adela Fbregas, Produccin y comercio de azcar en el Mediterrneo
medieval, p. 110-111 y 181-182.
80.Carme Barcel, Ana Labarta, Le sucre en Espagne, p. 176-179; Bernard Rosemberger,
Usos del azcar en tres libros de cocina hispnicos (siglos xiii-xv), El sabor del sabor: hierbas aromticas,
condimentos y especias, Antonio Garrido (coord.), Universidad de Crdoba, Crdoba, 2004, p. 97-98.
58 Antoni Riera Melis
81. Citado por Mohamed Ouerfelli: Mohamed Ouerfelli, Le sucre: Production, commercialisation...,
p. 151.
82. Ibn Hawqal, La configuration de la terre..., vol. 1, p. 151; Michele Amari, Biblioteca Arabo-
Sicula. Racolta di testi arabici che toccano la Geografia, la Storia, la Biografia e la Bibliografia della Sicilia,
Accademia Nazionale di Scienze, Lettere e Arti, Turn-Roma, 1881, vol. 2, p. 21; Adela Fbregas,
Produccin y comercio de azcar en el Mediterrneo medieval, p. 85, nota 15.
83.Michele Amari, Storia dei Musulmani di Sicilia, R. Prampolini, Catania, vol. 3, 1939, p. 808-809;
Eliyahu Ashtor, Essai sur lalimenta tion des diverses clas r ient mdivale, Annales.
ses sociales dans lO
conomies. Socits. Civilizations, 23/5 (Pars, 1968), p. 1023-1024; Vincent Lagardre, Canne sucre en
al-Andalus..., p. 338; Lucie Bolens, La canne sucre dans lagriculture..., p. 39-58; Mohammed
Talbi, LEmirat Aghlabide, Maisonneuve, Pars, 1966, p. 205-206; Henri Bresc, La canne sucre dans
la Sicile mdivale, La caa de azcar en el Medite rrneo..., p. 43-54; Mohamed Ouerfelli, Le sucre:
Production, commercialisation..., p. 151-52.
84.Ferdinand Chalandon, Historie de la domination normande en Italie du sud et en Sicilie, Burt
Franklin, Nueva York, 1960, vol. 2, p. 13; Mohamed Ouerfelli, Le sucre: Production, commercialisation...,
p. 152.
85.Michele Amari, Storia dei Musulmani..., vol. 3, p. 808-809; Mohamed Ouerfelli, Le sucre:
Production, commercialisation..., p. 153.
El azcar en la farmacopea y la alta cocina rabes 59
Internacional-Instituto de Cooperacion con el Mundo Arabe, Madrid, 1991, p. 31 y 339; Ibn Luyun,
Tratado de agricultura, Joaquina Eguaras (ed.), Patronato de la Alahambra y Generalife, Granada, 1975,
p. 28; Ftima Roldn, El Occidente de al-Andalus en el Atar al bilad de al-Qazwini, Ediciones Alfar,
Sevilla, 1990, p. 84; Vincent Lagardre, Canne sucre en al-Andalus..., p. 349-353; Expiracin
Garca, Caa de azcar y cultivos asociados, p. 41-68.
91.Adela Fbregas, Produccin y comercio de azcar en el Mediterrneo medieval, p. 44.
92. La antigua teora de la indisociabilidad de la la producin de azcar del trabajo esclavo
en la Edad Media goza cada vez de menos aceptacin. Creada por Nol Derr [Nol Derr, The
history of sugar, vol. 2, p. 259] y Charles Verlinde [Charles Verlinde, Aspects de lesclavage dans les
colonies mdivales italiennnes, ventail de Histoire vivant. Hommage Lucien Febvre, A. Colin, Pars,
1953, p. 102-103], y defendida todava por Maurice Burac [Maurice Burac, La canne sucre: la route
Asie-Amrique, La route du sucre du viiie au xviiie sicle..., p. 25] y Christian Montbrun [Christian
Montbrun, La canne sucre de lAsie au Maroc au xvie sicle, La route du sucre du viiie au xviiie
sicle..., p. 53-54], ha sido refutada recientemente, con apoyos documentales y bibliogrficos firmes, por
Mohamed Ourefelli [Mohamed Ouerfelli, Le sucre: Production, commercialisation..., p. 287-292 y 308].
93.Mohamed Ouerfelli, Le sucre: Production, commercialisation..., p. 229.
El azcar en la farmacopea y la alta cocina rabes 61
108. Abu Hanifa al-Dinawari, Kitab al-nabat, reconstitu daprs les citations des oeuvrages
postrieurs (ed). Muhammad Hamidullah, Al-Mahad al-Ilm al-Farans lil-Athr al-Sharqyah, El Cairo,
1973; Mohamed Ouerfelli, Le sucre: Production, commercialisation..., p. 510, nota 35.
109.Max Meyerhof, Esquise dhistoire de la pharmacologie..., p. 3.
110. Ibn al-Baytar, Trait des simples, 3 vols., Lucien Leclerc (ed.), E. Lacroix, Pars, 1877-1883.
111.Max Meyerhof, Esquise dhistoire de la pharmacologie..., p 31; Ana Mara Cabo,
Ibn al-Baytar et ses apports la botanique et la pharmacologie dans le Kitab al-Gami, Mdivales,
33 (Vincennes, 1997), p. 23-39.
112.Mohamed Ouerfelli, Le sucre: Production, commercialisation..., p. 511.
66 Antoni Riera Melis
5. Utilizacin diettica
Durante la edad media, los profesionales sanitarios condicionaron,
en el cuadro de una medicina preventiva, el comportamiento alimen-
tario de las personas enfermas y sanas, para preservar el equilibrio
de los humores; consiguieron persuadir a los miembros de las capas
sociales privilegiadas, los nicos que podan pagar sus servicios, que la
dieta constitua uno de los elementos esenciales del arsenal teraputico
disponible. Todos los expertos en nutricin humana, tanto musulma-
nes como judos, concedieron, durante toda la Edad Media, un gran
valor nutritivo a los alimentos dulces,134 especialmente al azcar, que
consideraba ms equilibrado y nutritivo que la miel.135 Aunque se le
vena considerando desde la antigedad como ya se ha expues-
es sustituido por la miel. David Waines se ha ocupado recientemente de esta farmacologa domstica en:
David Waines, Sugar in Andalusi home remedies, 1492: Lo dulce a la conquista de Europa, p. 77-87.
134. Al Sirazi, a mediados del siglo xii, los recomendaba a las personas de temperamento fro y
a los convalecientes, con independencia de su constitucin; les atribua, adems, efectos afrodisacos, aunque
desaconsejaba su consumo a los jvenes [Mohamed Ouerfelli, Le sucre: Production, commercialisation...,
p. 543-544]. El mdico hebreo Maimnides, pocas dcadas despus, tras insistir en que es muy
bueno tomar un poco de dulce despus de la comida; dar fuerza al estmago para fortalecer el
alimento y su digestin, aconsejaba que el hombre se esforzar por comer alimentos dulces, pues
los dulces son los que alimentan [Maimnides, Obra mdica, Lola Ferre (ed.), vol. 1, Universidad
de Crdoba, Crdoba 1991, p. 55 y 102].
135. Mientras que la miel era clasificada como un alimento clido y seco en segundo grado, el
azcar era catalogado como clido en primer grado y hmedo en medio primer grado [Rosa Kuhne, Le
sucre et le doux dans al-Andalus, p. 59]. El derivado de la caa, segn la medicina de la poca, constitua
un alimento ms equilibrado, digestible y reconstituyente que el edulcorante animal: no produce sed
como la miel y es ms nutritivo que ella [Al-Arbuli, Un tratado nazar sobre los alimentos, p. 104].
72 Antoni Riera Melis
con las especias, tambin clidas y secas; esta correlacin negativa con
la pimienta y, en menor grado, con el clavo, el jengibre o la canela
derivaba de la teora galnica del equilibrio de los cuatro elementos;
combina muy bien, en cambio, con el agua de rosas, de naturale za
fra.141 La cuidadosa seleccin de los alimentos era esencial para la
conservacin del equilibrio humoral, clave de la salud.
141.Ambrosio Huici, Traduccin de un manuscrito annimo del siglo xiii sobre cocina hispano-magreb,
Ayuntamiento de Valencia, Madrid, 1966, p. 46, 100, 103-104, 106, 107, 109, 118, 120, 221, 223, 240-
243, 258-259, 263, 264, 265, 269, 271; Ibn Razin al-Tugibi, Relieves de las mesas acerca de las delicias
de la comida y los diferentes platos, Manuela Marn (trad.), Trea, Gijn, 2007, p. 200, 213, 214, 223, 224;
Franoise Aubaile-Sallenave, Parfums, pices et condi ments dans lali
menta
tion arabe mdivale, La
alimentacin en las culturas islmicas, Manuela Marn, David Waines (ed.), Agencia Espaola de Cooperacin
Internacional, Madrid, 1994, p. 240.
142.Mohamed Ouerfelli, Le sucre: Production, commercialisation..., p. 590 y 611.
74 Antoni Riera Melis
143.Rosa Kuhne, Le sucre et le doux dans al-Andalus..., p. 55, 60-64 y 66; Lucie Bolens,
La cuisine andalouse un art de vivre: xi-xiii sicle, Albin Michel, Pars, 1990, p. 219-221.
144.Expiracin Garca, El azcar en la alimentacin de los andaluses, p. 222-223; Lucie
Bolens, La cuisine andalouse, p. 217-224; Manuela Marn, Azcar y miel: los edulcorantes en el Tratado
de al-Warraq (s. iv/x), 1492: Lo dulce a la conquista Europa, p. 27-41; Eliyahu Ashtor, LAlimentation
dans lOrient mdivale, pp. 1024 y 1039.
El azcar en la farmacopea y la alta cocina rabes 75
149. Propuesta por Jack Goody en: Jack Goody, Cooking, Cuisine and Class. A Study in Comparative
Sociology, Cambridge University Press, Cambridge, 1982, p. 132-133.
150.Eliyahu Ashtor, LAlimentation dans lOrient mdivale, p 1038-1039.
151.Joshua Finkel,King Mutton. A curious Egyptian tale..., p. 137-138.
El azcar en la farmacopea y la alta cocina rabes 77
192. Como el pichn rebozado con huevo [Ambrosio Huici, Traduccin de un manuscrito sobre
cocina, p. 42], la gallina guisada con almendras [Ambrosio Huici, Traduccin de un manuscrito sobre cocina,
p. 175-176], la empanada de gallina con almendras [Ibn Razin al-Tugib, Relieves de las mesas, p. 213-
214], la gallina guisada con lasaa [Ibn Razin al-Tugib, Relieves de las mesas, p. 223-224], y la lasaa
de pichn, almendras y alfncigos [Ibn Razin al-Tugib, Relieves de las mesas, p. 120-121].
193. Ibn Razin al-Tugib, Relieves de las mesas, p. 200.
194. Ibn Razin al-Tugib, Relieves de las mesas, p. 119-120.
195.Ambrosio Huici, Traduccin de un manuscrito sobre cocina, p. 40.
196.Ambrosio Huici, Traduccin de un manuscrito sobre cocina, p. 209-210.
El azcar en la farmacopea y la alta cocina rabes 81
201. Como ya demostr hace unos aos Manuela Marn en un renovador artculo [Manuela
Marn, En los mrgenes de la ley: el consumo de alcohol en al-ndalus, Identidades marginales,
Cristina de la Puente (ed.), Consejo Superior de Investigaciones Cientficas, Madrid, 2003, p. 271-328].
202.Mohamed Ouerfelli, Le sucre: Production, commercialisation..., p. 616.
203.Mohamed Ouerfelli, Le sucre: Production, commercialisation..., p. 617.
204.Lucie Bolens, La cuisine andalouse..., p. 239-258.
El azcar en la farmacopea y la alta cocina rabes 83
246. Allah Al-Umari Masa- lik el absa- r fi mama- lik el ams.a- r: I. lAfrique, moins lEgypte, Maurice
Gaudefroy-Demombynes (ed.), Paul Geuthner, Pars, 1927, p. 176-177; Mohamed Ouerfelli, Le sucre:
Production, commercialisation..., p. 615.
El azcar en la farmacopea y la alta cocina rabes 89
247. Con unos excedentes fiscales erosionados por la necesidad de priorizar la defensa de las
fronteras septentrionales frente a la ofensiva feudal cristiana, inferiores a los que haban disfrutado, en el
Mshreq, los califas de las dinastas abas y fatim, y los miembros de sus respectivas cortes.
248.Expiracin Garca, El azcar en la alimentacin de los andaluses, p. 222; Amador
Daz, El azcar en los textos rabes, p. 64-68; Adela Fbregas, Motril y el azcar, p. 64-65.
EL DOL EN LA MGIA QUOTIDIANA MEDIEVAL
Teresa Vinyoles Vidal
sal, daltres un potet de mel, linfant que hem citat abans, igual que
daltres, portava una mica de sucre.3
El gust dol era apreciat per la humanitat des dpoca primitiva:
sabem del consum de fruites dolces i de mel. La mel s el principal
endolcidor a ledat mitjana, lapicultura i el comer de la mel queden
ben documentats. De tota manera el sucre esdev als darrers segles
medievals un endolcidor important: el seu preu i el seu prestigi el
feien poc assequible, de manera que va esdevenir un luxe reservat a
les classes privilegiades. La resta de la poblaci lemprava noms en
certs productes consumits en les jornades de gran festa o com a pro-
tector de la salut, especialment dels infants. Abans de parlar del sucre,
de les seves aplicacions en els temps medievals i dels dolos elaborats,
entrarem en el tema dels altres productes dolos, anteriors en el seu
consum: les fruites i la mel.
1. La fruita dola
Segons els textos dels segles xiv i xv, a labril es collien als horts
del nostre pas les primeres cireres. A partir del juny documentem les
sermenyes, les prunes, les primeres figues, els albercocs. Pel juliol les
peres i els moscatells acompanyen les prunes i les figues; a lagost els
prssecs, al setembre quedaven figues, prssecs, rams i pomes. Tamb
documentem el consum de melons, taronges, magranes i dtils.4
Les figues es consumien tant fresques com seques i eren molt
apreciades. En podem donar diversos exemples: el noble Pere Queralt,
lany 1241, va iniciar una campanya de repoblaci arbria al terme
de Santa Coloma, de manera que cada famlia que hi conreava terres
estava obligada a plantar anualment deu arbres a la seva heretat, entre
ells cinc figueres.5 Sen dedueix un important increment de producci
3. Per exemple una nena anomenada Cristina (n. 19) i el nen Joan Berenguer (n. 106) portaven
un pot de mel. Eugnia (n. 115) portava sucre cordonat, Francesc Joan (n. 217) tamb portava sucre,
aquest infant s un dels pocs que va ser recollit pel pare, que va pagar les despeses a lhospital. Es
pot consultar el quadre a: Teresa Vinyoles, Margarida Gonzlez, Els infants abandonats a les portes
de lhospital de Barcelona (1426-1439), La pobreza y la asistencia a los pobres en la Catalua medieval,
Consejo Superior de Investigaciones Cientficas, Barcelona, 1981-1982, p. 191-285.
4.Teresa Vinyoles, Alimentaci i ritme del temps a Catalunya a la Baixa Edat Mitjana,
Ier Colloqui dHistria de lAlimentaci a la Corona dArag, Institut dEstudis Ilerdencs, Lleida 1995,
vol. 1, p. 115-151.
5.Joan Segura, Reps dun manual notarial del temps del rey en Jaume I, Congrs
dHistria de la Corona dArag dedicat a Jaume I i la seva poca, Ajuntament de Barcelona, Barcelona,
1913, p. 300-326 (doc. n. 7).
El dol a la mgia quotidiana medieval 93
6.Agust Duran, Barcelona i la seva Histria, Curial, Barcelona, 1973, vol. 2, p. 435.
7.Francesc Eiximenis, Com usar b de beure e menjar, Curial, Barcelona, 1977, p. 130.
8. Arxiu de la Corona dArag, Reial Audincia, processos any 1475. Teresa Vinyoles, El
discurso de las mujeres medievales sobre el amor, La voz del silencio, Al-Mudayuna, Madrid, 1992,
vol. 1, p. 143-144.
9.Cludia Costa-Brochado, Um processo por rapto de donzella na Barcelona do se.
xv: O caso de una falsa promessa matrimonial entre un mercader e una antiga escrava sarda, Acta
Mediaevalia, 16-17 (Barcelona, 1995-1996), p. 33-57.
94 Teresa Vinyoles Vidal
Les coses dolces, o sigui que per extensi tamb el sucre, que
era tingut en aquell temps com un medicament, entrarien a formar
part dels aliments nocius per la pesta, segons Jaume dAgramunt.
2. La mel
La mel era coneguda, recollectada i consumida des de la prehis-
tria, recordem la figura esquemtica que treu mel salvatge dun tronc
representada en una pintura rupestre de la cova de lAranya.14 La mel
es consumia arreu, lapicultura era coneguda ja a lpoca clssica. De
laprofitament de la mel en tenim un bell exemple en un relat de
viatges escrit en rab al segle xii. Encara que queda molt lluny del
context dels edulcorants que estem treballant i que centrem en terres
catalanes i sobretot en els darrers temps medievals, crec que s molt
interessant citar aquest text perqu ens mostra una escena quotidiana
molt viva, que encara que ens situ en un indret tant lluny com els
lmits dHongria, no ens podem estar de citar-lo. Lautor i viatger
andalus parla en primera persona i diu:
Vaig comprar, per mig dinar una esclava rum de vuit anys. Un dia,
vaig comprar per mig dinar dues gerres plenes dun rusc de mel amb
la seva cera i li vaig dir: Cal que purifiquis aquesta mel i en treguis
la cera ... Vaig tornar a entrar a casa i vaig veure cinc discs de cera
pura com lor i una gerra daiguamel que semblava aigua de roses. La
mel havia estat purificada i posada dins les dues gerres, tot ho havia
fet en una hora.15
Veiem com la nena esclava, dorigen bizant, purificava la mel,
traient-ne la cera, i tamb com amb la mel confeccionava una beguda
dola molt apreciada, lanomenada aiguamel, mentre guardava la resta
de mel curosament en unes gerres.
Entre la documentaci catalana trobem fora informaci sobre
apicultura, consum de mel i la seva comercialitzaci. Volem citar un
interessant document que t a veure amb lapicultura: ens referim a
les ordinacions que el bisbe de Barcelona, com a senyor, atorgava als
habitants de la poblaci penedesenca del Montmell, lany 1341. Bona
16. Josep M. Sans, David Guasch, Les ordinacions del Montmell, Miscellnia Penedesenca,
2 (Vilanova i la Geltr, 1979), p. 221-246.
17. Ja des de principis del xiii els templers havien orientat leconomia xipriota a la indstria
sucrera. A Barcelona, per exemple, se cita larribada duna Carga de sucre, en un document de lany
1252, Antoni de Capmany, Memorias histricas de Barcelona, Cmara Oficial de Comercio y Navegacin,
Barcelona, 1961, vol. 2, p. 20.
18.Sana Ximenis, El llibre de comptes com a font per a lestudi dun casal noble, de mitjan segle xv,
Jordi Andreu, Josep Canela, Maria ngela Serra (eds.), Fundaci Noguera, Barcelona, 1992, p. 196
i 201.
El dol a la mgia quotidiana medieval 97
3. Tornem al sucre
El sucre era un producte de luxe, considerat com un aliment i
tamb com un medicament i un smbol de les coses bones. Queda
ben clar que es creia en els efectes medicinals del sucre i que aquesta
consideraci era generalitzada. La crnica del rei Pere el Cerimonis ens
parla de coses medicinals aix com a sucre i volateria. En el context
del setge de lAlguer, el rei es va trobar amb necessitat de provement
ja que hi havia molts malalts a la seva host i hi mancaven moltes coses
necessries, especialment coses medicinals aix com a sucres i altres
coses com volateria, ous, sal o vi. Unes naus vingudes de Barcelona i
Valncia i una nau que havia trams la reina, van arribar a Sardenya
amb viandes i coses medicinals i necessries.19 El rei va quedar satisfet
amb les vitualles que li havien arribat, entre les quals hi hauria el sucre
que, com a medicament, havia reclamat que li enviessin.
Tamb documentem ladquisici de sucre i de confits pels viatges
dels ambaixadors de la ciutat de Barcelona que anaven fora com a
representants de la ciutat. Aix el 17 dabril de 1399 els consellers de
Barcelona anoten les despeses que han fet per comprar dues lliures de
pa de sucre, sucre de pan, diu el document, a ra de 7 sous la lliura,
pels missatgers que van anar a Saragossa a la coronaci del rei Mart.20
El sucre era considerat nutritiu i saludable, molt adient sobretot
per als malalts i especialment per a les criatures. Fins i tot a lhospital
de la Santa Creu es donaven aliments amb sucre als infants lactants
que no podien mamar.
Margarita fou posada a la porta de lhospital dimecres a 14 de juny lany
1413, ere de edat de vuit o nou meses, ere desmamada e no mamave
sino menyave [...] Stech diyous divenres e dissapte segens que no
mam e tengueren-la ab sopes e ous e sucre, e puys avess a mamar.21
A aquesta nena, que va arribar a lhospital sense estar acostumada
a mamar, tot i tenir ledat dalimentar-se noms de llet, se li donaren
sopes de pa enriquides amb un ou i sucre, mentre se lacostumava
a mamar per tal de poder-la deixar en mans duna dida que la no-
drs. El sucre, tot i ser car, no es va escatimar per tal que la criatura
19. Crnica de Pere III, cap. 5-37; Ferran Soldevila, Les quatre grans crniques, Selecta,
Barcelona, 1971, p. 1121.
20. Dietari de lAntic Consell Barcelon 1, p. 111.
21. Arxiu de lHospital de Sant Pau, Llibre dexpsits 1412-1413, f. 77r.
98 Teresa Vinyoles Vidal
26. Tamb es documenta un altre sucrer barcelon contemporani de Jaume Benejam, anomenat
Nicolau Sala. Ivan Armenteros, La esclavitud en Barcelona a finales de la Edad Media (1479-1516), tesi
doctoral indita, Universitat de Barcelona, 2012, p. 493.
27. Ivan Armenteros, La esclavitud en Barcelona, p. 449.
100 Teresa Vinyoles Vidal
28. Arxiu Histric de la Ciutat de Barcelona, Llibre del Consell, 24, f. 138r-139r.
29.Joan Serra, Baronies de Pins i Mataplana, Biblioteca Balmes, Barcelona, 1930, vol. 2,
p. 276. Lany segent la viglia de Nadal compren: figues, pinyons i avellanes torrades, panses i taronges.
30.Sana Ximenis, El llibre de comptes com a font..., p. 196 i 201.
31.Josep Romeu, Les nadales tradicionals, Barcino, Barcelona, 1952, can 7,14.
32.Josep Romeu, Les canons nadalenques del segle xv, Barcino, Barcelona, 1949, can 26.
El dol a la mgia quotidiana medieval 101
37.Arnau de Vilanova, Obres catalanes. Escrits mdics, Barcino, Barcelona, 1947, p. 187.
Disposem duna altra recepta procedent del Robert de Nola, Libre del Coch, Veronika Leimgruber
(ed.), Universitat de Barcelona, Barcelona, 1977, p. 37.
38.Arnau de Vilanova, Obres catalanes..., p. 186.
39.Marina Miquel, Anna Domingo, La taula reial a finals del segle xiv, Ier Colloqui
dHistria de lAlimentaci a la Corona dArag, Institut dEstudis Ilerdencs, Lleida, 1995, vol. 2, p. 298-299.
40. Arxiu de la Catedral de Barcelona, Fons de lHospital den Colom 1397-1399, f. 100v.
El dol a la mgia quotidiana medieval 103
i de les crides fetes a diferents indrets del pas per evitar alguns dels
excessos propis del carnestoltes. I un dels costums ms perseguits amb
disposicions severes i penes ms dures, fins a arribar a trenta dies
de pres, a ms duna pena monetria, era el que rebia el nom de
taronjades, que consistia a llanar taronges, i altres coses, fins i tot
ous podrits, amb mandrons, amb ballestes o amb la m. Costums que
podem remuntar al segle xiv. Les taronges, segurament amargues, eren
els projectils ms apreciats per llanar-se aquests dies de disbauxa, de
tota manera les composicions literries ens parlen daltres projectils ms
amables com ara cloves dou pintades, farcides de cendra o de farina,
o confits garrapinyats. Confits que tamb es llaaven en casaments i
batejos.
1410, ara veurem com els dolos podien ser la recompensa donada a
les noietes un cop la vella serventa les havia fet pujar fins a la sala o
les havia introdut a lalcova del cavaller. Aix ho recorda davant del
jutge una de les noies: No us membre com me donats a beure amb
una tassa dargent daurada ab tres peus, e em donats confits de un
pot de terra? I encara ms: Dix a ella testimoni que entrs en la
dita cambra e donaria-li flaons.
El fla s un pasts de farina, formatge o mat i algun produc-
te per endolcir-lo, s a dir mel o sucre. Seria un dol nutritiu i, a
ms, molt apreciat pels infants. Ramon Llull en parla a la seva obra
Blaquerna referint-se a la bona educaci que sha de donar als fills:
un dia Aloma va donar al seu fill Blanquerna un fla que menjs a
lescola, si li venia sabor de menjar; el seu marit la va reptar ja que
els infants aix sacostumen a ser golosos i llpols.43
Els confits medievals eren un tipus de dolos confeccionats amb
fruita i fruites seques, amb mel o sucre. Es tracta dun producte tpi-
cament mediterrani, dinfluncia oriental. Quan Pere el Gran va viatjar
a Tolosa lany 1281, per tractar amb el rei francs, la meitat del seu
bagatge el constituen 200 atzembles carregades de figues seques, panses,
dtils, magranes i confits, per tal dobsequiar al rei de Frana.44 Aix
mateix entre les despeses per la missatgeria dels consellers de Barce-
lona per anar a la coronaci del rei Mart a Saragossa, lany 1399, hi
figuren confits de sucre:
Confits de sucre de diverses maneres que foren comprats a ra de 5
sous 6 diners la lliura; 21 marapans; 3 lliures i 8 onces de sucre fi
a 6 sous la lliura [...] dues lliures de pa de sucre a 7 sous la lliura.45
Els consellers de la ciutat de Barcelona oferien confits als ambai-
xadors forasters i als reis quan visitaven la casa del Consell: citronat,
pinyonada daurada, matafaluga confita, confits de motlle daurats, festucs
confits, espongea, ocells de sucre daurats, pomes confites, carabassat i
gingebre verd i aloses.46
43.Ramon Llull, Llibre dEvast e Blanquerna, Edicions 62, Barcelona, 1982, p. 26-27.
44. Crnica de Bernat Desclot, cap. 76, Les quatre grans crniques, Selecta, Barcelona, 1971, p. 465.
45. Dietari del Consell, 1, p. 111.
46. Arxiu Histric de la Ciutat de Barcelona, Clavaria any 1405.
El dol a la mgia quotidiana medieval 105
47. Jos J. Olaeta, Flor del tesoro de belleza, Grfica Empries, Barcelona, 1981, p. 60.
48. Jos J. Olaeta, Flor del tesoro de belleza, p. 31.
49. Pau Castell, Un judici a la terra dels bruixots. La cacera de bruixes a la Vall Fosca (1548-
1549), Garsineu, Tremp, 2011, p. 70.
106 Teresa Vinyoles Vidal
Com veiem, els productes que cita per guarir les criatures sn
concretament les bones herbes, que, com s costum, shavien de collir
de bon mat el dia de Sant Joan. Per altra banda, uns ungents fets
a base de greix i dol, loli i la mantega endolcits amb mel o sucre
amb qu fregava el cos dels infants malalts.
Hem de concloure que a les darreries de ledat mitjana la mel
encara era el principal edulcorant. El consum de sucre era un luxe poc
assequible per a la majoria de la poblaci. El sucre es considerava un
aliment, un medicament, un protector, podrem dir que un element
quasi mgic, a la vegada que esdevenia un smbol de les coses agradables.
SUCRE PER A DESPRS DUNA PESTA:
BARCELONA, 1349-1350
Antoni Riera Melis
1. Introducci
El sucre, que no figura encara en els aranzels de la primera lleuda
de Barcelona,1 penetr a Catalunya a mitjan segle xii, amb un retard de
ms de dos segles respecte dal-ndalus, per quasi coetniament que a
les ciutats italianes i abans que a Portugal i Anglaterra. Sintrodu com
un producte extic, de luxe, que admetia diversos usos i solament era
a labast de la cort i de les capes privilegiades. Conquist la societat
mitjanant un procs lent i complex. Descobert pels farmaclegs com
a principi actiu o excipient, esdevingu un assaonador per a lalta
cuina i acab per convertir-se, grcies a limpuls que li donaren els
gastrnoms nefils, en ledulcorant socialment ms prestigis, que
confinaria la mel a les taules dels estaments populars.
Els primers testimonis documentals de la circulaci comercial del
sucre pels estats cristians ibrics data del tercer quart del segle xii;
apareix al peatge de lEbre,2 instaurat, vers 1180, per Alfons el Trobador.
Les allusions, desprs de lany 1200, sovintegen i es fan ms expres-
sives; des daleshores ja es podia adquirir a les botigues dels especiers
3. Miguel Gual, Vocabulario del comercio medieval, El Albir, Barcelona, 1976, p. 75, 104 i 162.
4. Miguel Gual, Vocabulario del comercio..., p. 62.
5. Miguel Gual, Vocabulario del comercio..., p. 96, 137 i 170.
6. Miguel Gual, Vocabulario del comercio..., p. 71, 114, 117, 120.
7. Miguel Gual, Vocabulario del comercio..., p. 92.
8. Miguel Gual, Vocabulario del comercio..., p. 88.
9. Miguel Gual, Vocabulario del comercio..., p. 109.
10. Miguel Gual, Vocabulario del comercio..., p. 153 i 155.
11. Miguel Gual, Vocabulario del comercio..., p. 145.
12. Miguel Gual, Vocabulario del comercio..., p. 126.
13. Charles Verlinden, Dal Mediterrneo allAtlantico, Contributi per la storia economica,
Istituto Internazionale di Storia Economica Francesco Datini, Prato, 1973, p. 39; Claude Cahen,
Notes sur lhistoire des croisades et de lOrient latin. II: Le rgime rural syrien au temps de la
domination franque, Turcobyzantina et Oriens christianus, Variorum Reprints, Londres, 1974, p. 288-289;
Mohamed Ouerfelli, Le sucre: Production, commercialisation et usages dans la Mditerrane mdivale, Brill,
Leiden, 2008, p. 37-46.
14. Mohamed Ouerfelli, Le sucre: Production, commercialisation..., p. 71-76.
Sucre per a desprs duna pesta 109
15. Eliyahu Ashtor, Levant trade in the later Middles Ages, Princeton University Press, Princeton,
1983, p. 38-41.
16. Jos Mara Madurell, Arcadi Garca, Comandas comerciales barcelonesas de la Baja Edad
Media, Barcelona, Colegio Notarial de Barcelona-Consejo Superior de Investigaciones Cientficas,
Barcelona, 1973, p. 203-204.
17. Damien Coulon, El comercio cataln del azcar en el siglo xiv, Anuario de Estudios
Medievales, 31/2 (Barcelona, 2001), p. 748, grfica 4.
18. Damien Coulon, El comercio cataln del azcar..., p. 735; Damien Coulon, Barcelone
et le grand commerce dOrient au Moyen ge. Un sicle de relations avec lEgypte et la Syrie-Palestine
(ca. 1330-ca. 1430), Casa de Velzquez/Institut Europeu de la Mediterrnia, Madrid-Barcelona, 2004,
p. 430-431, grfiques 10-12.
19. Jordi Gnzberg, Las crisis de mortalidad en la Barcelona del siglo xiv, Boletn de
la Asociacin de Demografa Histrica, 7/2 (Madrid, 1989), p. 9-35; Jordi Gnzberg, Vida quotidiana a
la ciutat de Barcelona durant la Pesta Negra (1348), Rafel Dalmau, Barcelona, 2002, p. 9-18 i 76-78.
110 Antoni Riera Melis
28. Amada Lpez, Documentos acerca de la Peste Negra..., doc. 12; Jean Gautirer-Dalch,
La peste noire dans les Etats de la Couronne dAragon, Bulletin Hispanique, 7/2 (Bordeus, 1962), p. 71.
29. Com demostr Amada Lpez a: Amada Lpez, Una consecuencia de la Peste Negra en
Catalua. El progrom de 1348, Sefarad, 19 (Madrid, 1959), p. 92-133 i 321-364.
30. Jordi Gnzberg, Vida quotidiana..., p. 37.
31. Amada Lpez, Una consecuencia de la Peste Negra..., p. 99.
32. Expressi utilitzada per Silvia Grassi en lanlisi dels estralls socials del sisme de 1703
a mbria [Nela sera della Domenica...: Silvia Grassi, Il terremoto del 1703 in Umbria: trauma e
reintegrazione, Quaderni Storici, 55 (Bolonya, 1984), p. 147.
33. Henri Pierre Jeudy, Panico e catastrofe. La cultura del disastro e lestasi del riwschio, Costa
& Nolan, Gnova, 1997, p. 13.
112 Antoni Riera Melis
34. Silvia Grassi, Nela sera della Domenica.... Il terremoto del 1703 in Umbria: trauma
e reintegrazione, Quaderni Storici, 55 (Bologna, 1984), p. 146.
Sucre per a desprs duna pesta 113
Die mercuri, II idus madii, anno Domini .M.CCC.XL. octavo, fuit facta
pulcherima et maxima processio Barchinone, cum qua pluribus clericis tam sedis
quam eclessiarum parrochialium, quam monasteriorum, quam aliis, et pluribus
gentibus, fuerunt de sede ad ecclesiam Sancta Marie de Mari, et post, per
Buffurnum, ad portale Sancti Damiani, et post ad portale Novum, et post
ad ecclesiam Sancti Petri Puellarum, et post ad caput superius platee Sancta
Anne, et post ad ficulneam Cocorellam, et post ad furnum de Arcubus, et post
ad sedem; eo quia erat maxima mortalitas Barcelone, que duravit per totum
junium.38
De la descripci procedent duna font secular es desprenen
una srie de peculiaritats importants: el protagonisme manifest del
clergat local, que convoc i presid la desfilada expiatria; labsncia de
les autoritats civils, incloses les municipals; lassistncia massiva, malgrat
lalt risc de contagi, de feligresos, i el curs disseny tant de la ritualitat
com de litinerari. Les jerarquies eclesistiques, que acudiren engalanades
amb tots els distintius especfics de poder, aprofitaren lesdeveniment
per a recuperar la seva missi, consolidar el seu prestigi39 i erigir-se en
garants de la prxima restauraci de lordre vigent abans de la catstro-
fe. La desfilada sinici a la catedral, recorregu el barri de la Ribera,
sort del recinte urb per la porta de Sant Dami, vorej externament
el sector oriental de la muralla, torn a entrar a la ciutat pel Portal
Nou, sencamin cap a lesglsia de Sant Pere de les Puelles, continu
vers la plaa de Santa Anna, enfil tot seguit la Rambla i el carrer
de la Portaferrissa, vers la plaa de la Figuera Cucurella, desemboc
a la plaa Nova pel carrer dels Arcs i conclogu a la catedral. Aquest
trajecte, negociat probablement per les jerarquies eclesistiques i civils,
tindria un sentit ms o menys explcit per als participants. Sembla
que tenia a veure amb lafany de delimitar un espai, que en aquesta
ocasi coincid amb el segon recinte emmurallat de la ciutat. Es re-
corrien les rees que es volien protegir de la catstrofe. Durant tot
el recorregut, els feligresos, dirigits pels eclesistics, suplicaren a Du
que aturs el flagell.
En aquestes concorregudes cerimnies, cada estament es retrobava,
recuperava el lloc que li corresponia dins la comunitat i es restablien
38. Crnica del Racional de la ciutat de Barcelona, Recull de documents i estudis, 1/2
(Barcelona, 1921), p. 119-120.
39. Malms per la deserci en massa ja esmentada dels clergues, incapaos doferir
assistncia espiritual i moral als malalts i als moribunds.
Sucre per a desprs duna pesta 115
40. Jordi Gnzberg, Las crisis de mortalidad en la Barcelona..., p. 9-35; Jordi Gnzberg,
Vida quotidiana..., p. 13-14 i 76-77.
41. William H. McNeill, Plagas y pueblos, Siglo XXI, Madrid, 1977, p. 183-184; Robert S.
Gottfried, La Muerte Negra. Desastres naturales y humanos en la Europa medieval, Fondo de Cultura
Econmica, Mxic, 1989, p. 176-177.
42. Jordi Gnzberg, Vida quotidiana..., p. 39, nota 116.
116 Antoni Riera Melis
50. Analitzades succintament per Robert S. Gottfried, La Muerte Negra. Desastres naturales
y humanos..., p. 165-167.
51.Altri affermavano il bere assai e il godere e landar cantando a torno e sollezando e il
sodisfare dogni cosa allappetito che si potesse e di ci che avveniva ridersi e beffarsi esser medicina
certissima a tanto male: e cos come il dicevano il metevano in opera a lor potere, il giorno e la
notte ora a quella taverna ora a quella altra andando, bevendo senza modo senza misura: Giovanni
Boccacio, Decameron..., I, p. 19.
52. Jordi Gnzberg, Vida quotidiana..., p. 39, nota 116.
53. Jacques Le Goff, El tiempo del trabajo en la crisis del siglo xiv: del tiempo medieval
al tiempo moderno, Tiempo, trabajo y cultura en el Occidente medieval, Jacques le Goff (ed.), Taurus,
Madrid, 1983, p. 63-85; Robert S. Gottfried, La Muerte Negra. Desastres naturales y humanos..., p. 168;
Giaccomo Todeschini, I mercanti e i tempio. La societ cristiana e il circolo virtuoso della richezza fra
medioevo ed et moderna, Il Mulino, Bologna, 2002.
118 Antoni Riera Melis
54. Ben analitzat per: Lester K. Little, Pobreza voluntaria y economa del beneficio en la Edad
Media, Taurus, Madrid, 1980, p. 15-62; Jacques le Goff, Tiempo de la Iglesia y tiempo del mercader
en la Edad Media, Tiempo, trabajo y cultura..., p. 45-62; Giaccomo Todeschini, Richezza frascescana.
Dalla povert volontaria a alla societ di mercato, Il Mulino, Bologna, 2004; Giaccomo Todeschini, La
comptabilit partie double et la rationalit conomique occidentale: Max Weber et Jack Goody,
Ecrire, compter, mesurer. Vers une histoire des rationalits pratiques, Natacha Coquery, Franois Menant,
Florence Weber (eds.), Ed. Rue dUlm, Pars, 2006, p. 67-76.
55. Que ha quedat clarament reflectit als llibres de comptes de la companyia barcelonina
de Jaume de Mitjavila, que solament registren una compra de vi, per valor de 14.400 diners, i una
altra de cereals, per valor de 590 diners, dos articles bsics, especialment en poca de pandmia:
Vctor Hurtado, Llibre de deutes, trameses i rebudes de Jaume de Mitjavila i companyia, 1345-1370. Edici,
estudi comptable i econmic, Consell Superior dInvestigacions Cientfiques, Barcelona, 2005, p. 407.
56. Gloria Polonio, Exportacin e importacin en y desde el Mediterrneo en la Baja Edad Media,
mercaderes, mercancas y rutas comerciales (1349-1450), tesi doctoral indita, Universitat de Barcelona,
Barcelona, 2012, vol. 2, p. 11-21.
57. Gloria Polonio, Exportacin e importacin en y desde el Mediterrneo..., vol. 2, p. 17-19.
Sucre per a desprs duna pesta 119
58. AHPB, Jaume Ferrer, Liber, 1349, mar-1349, maig, f. 97r; Jos Mara Madurell, Arcadi
Garca, Comandas comerciales barceloneses..., p. 230.
59. AHPB, Jaume Ferrer, Liber, 1349, mar-1349, maig, f. 97v; Jos Mara Madurell, Arcadi
Garca, Comandas comerciales barceloneses..., p. 230.
60. AHPB, Jaume Ferrer, Liber, 1349, mar-1349, maig, f. 100v; regest: Gloria Polonio,
Exportacin e importacin en y desde el Mediterrneo..., vol. 2, p. 12.
61. AHPB, Jaume Ferrer, Liber, 1349, mar-1349, maig, f. 83r; regest: Gloria Polonio,
Exportacin e importacin en y desde el Mediterrneo..., vol. 2, p. 15.
62. AHPB, Jaume Ferrer, Liber, 1349, mar-1349, maig, f. 83r; regest: Gloria Polonio,
Exportacin e importacin en y desde el Mediterrneo..., vol. 2, p. 15.
63. AHPB, Jaume Ferrer, Liber, 1349, mar-1349, maig, f. 83r; regest: Gloria Polonio,
Exportacin e importacin en y desde el Mediterrneo..., vol. 2, p. 15.
64. AHPB, Jaume Ferrer, Liber, 1349, mar-1349, maig, f. 93v; regest: Gloria Polonio,
Exportacin e importacin en y desde el Mediterrneo..., vol. 2, p. 17.
65. AHPB, Jaume Ferrer, Liber, 1349, mar-1349, maig, bossa; regest: Gloria Polonio,
Exportacin e importacin en y desde el Mediterrneo..., vol. 2, p. 17.
66. AHPB, Jaume Ferrer, Liber, 1349, mar-1349, maig, f. 96r; regest: Gloria Polonio,
Exportacin e importacin en y desde el Mediterrneo..., vol. 2, p. 18.
120 Antoni Riera Melis
67. AHPB, Jaume Ferrer, Liber, 1349, mar-1349, maig, f. 96r; regest: Gloria Polonio,
Exportacin e importacin en y desde el Mediterrneo..., vol. 2, p. 18.
68. AHPB, Jaume Ferrer, Liber, 1349, mar-1349, maig, f. 98r; Jos Mara Madurell, Arcadi
Garca, Comandas comerciales barceloneses..., p. 232.
69. AHPB, Jaume Ferrer, Liber, 1349, mar-1349, maig, f. 98r; Jos Mara Madurell, Arcadi
Garca, Comandas comerciales barceloneses..., p. 232.
70. AHPB, Jaume Ferrer, Liber, 1349, mar-1349, maig, f. 98v; Jos Mara Madurell, Arcadi
Garca, Comandas comerciales barceloneses..., p. 233.
71. AHPB, Jaume Ferrer, Liber, 1349, mar-1349, maig, f. 98v; Jos Mara Madurell, Arcadi
Garca, Comandas comerciales barceloneses..., p. 233.
72. AHPB, Jaume Ferrer, Liber, 1349, mar-1349, maig, f. 99r; Jos Mara Madurell, Arcadi
Garca, Comandas comerciales barceloneses..., p. 233.
73. AHPB, Jaume Ferrer, Liber, 1349, mar-1349, maig, f. 99r; Jos Mara Madurell, Arcadi
Garca, Comandas comerciales barceloneses..., p. 234.
74. AHPB, Jaume Ferrer, Liber, 1349, mar-1349, maig, f. 99r; Jos Mara Madurell, Arcadi
Garca, Comandas comerciales barceloneses..., p. 234.
75. AHPB, Jaume Ferrer, Liber, 1349, mar-1349, maig, f. 102r; Jos Mara Madurell, Arcadi
Garca, Comandas comerciales barceloneses..., p. 236.
76. AHPB, Jaume Ferrer, Liber, 1349, mar-1349, maig, f. 102r; Jos Mara Madurell, Arcadi
Garca, Comandas comerciales barceloneses..., p. 237.
77. AHPB, Jaume Ferrer, Liber, 1349, mar-1349, maig, f. 101r; regest: Gloria Polonio,
Exportacin e importacin en y desde el Mediterrneo..., vol. 2, p. 21.
Sucre per a desprs duna pesta 121
78. Jos Mara Madurell, Arcadi Garca, Comandas comerciales barcelonesas..., p. 53-54.
79. Mohamed Ouerfelli, Le sucre: Production, commercialisation..., p. 726; Adela Fbregas,
Produccin y comercio de azcar en el Mediterrneo medieval: el ejemplo del reino de Granada, Universidad
de Granada, Granada, 2000, p. 196.
80. Mohamed Ouerfelli, Le sucre: Production, commercialisation..., p. 726; Adela Fbregas,
Produccin y comercio de azcar en el Mediterrneo medieval, p. 196.
81. Mohamed Ouerfelli, Le sucre: Production, commercialisation..., p. 726; Adela Fbregas,
Produccin y comercio de azcar en el Mediterrneo medieval, p. 196.
122 Antoni Riera Melis
89. Que, des de la fi de la dcada dels anys trenta, tenia ja dues ctedres de medicina i
a on havien comenat a acudir mestres estrangers, com langls Walter de Wrobruge: Luis Garca,
La medicina en el reinado de Pedro el Ceremonioso, Pere el Cerimonis i la seva poca, Consell
Superior dInvestigacions Cientfiques, Barcelona, 1989, p. 141.
90. No ma mogut zel denvega ni deniquitat, ans verdadera amor e karitat, car lo tractat
aquest es feyt principalment a profit del poble e no a instrucci dels metges,... E de regiment de
preservaci pot tothom usar ab aquest present tractat sens de metge, sens tot periyll!: Joan Veny,
Regiment de preservaci..., p. 48.
91.De totes les causes de morir, neguna ms trista, ms aguda, ms cruel que aquesta
epidmia: Llus Alcanys, Regiment preservatiu e curatiu de la pestilncia, Universitat i Ajuntament de
Valncia, Valncia, 1999, p. 145.
92. Joan Veny, Regiment de preservaci..., p. 55-68.
93.Joan Veny, Regiment de preservaci..., p. 81.
Sucre per a desprs duna pesta 125
Conclusions
Els catalans descobriren el sucre a mitjan segle xii, quasi co-
etniament que els lgurs, els venecians i els toscans, i abans que els
portuguesos, els francesos i els anglesos. El derivat de la canya dola
va conquerir, pertot arreu, les societats mitjanant un procs lent i
complex, que el transform dun principi actiu per a medicaments
3. Un altre testimoni assegur que de les canyamels tan sols suggebantur in herba, es xuclaven
trossets de canya. Citat per: Luis Pablo Martnez, Feudalisme, capital mercantil i desenvolupament
agrari a la Valncia del segle xv. El plet de la canyamel, Afers, 32 (Catarroja, 1999), p. 130-131.
4. El 2 de novembre de 1387 Alfons el Vell man pagar a Joan de Llorca, notari, 30 florins
per fer plantar alguns tarongers al nostre ort de Gandia. Archivo Histrico Nacional (AHN),
Osuna, lligall 1.121-1. La notcia posterior, sense datar, dels tarongers crescuts en: Arxiu del Regne
de Valncia (ARV), Governaci, 2.331, m 42, f. 35 i ss.
5. Joan Navarro, el guardi de lhorta de Simat de Valldigna, denunci Acn Onqui dAlfullel
perqu entre les 9 i les 10 de la nit de l1 de mar de 1507 collia taronges de lhort del convent.
Arxiu del Regne de Valncia (ARV), Clero, ll. 790, c. 2.060.
6. Thomas F. Glick, De lEst a lOest. Observacions sobre la difusi de la canyamel a
lEdat Mitjana, Afers, 32 (Catarroja, 1999), p. 13-17; Andrew M. Watson, Agricultural Innovation in
the Early Islamic World, Cambridge University Press, Cambridge, 1983, p. 24-30; Mohamed Ouerfelli,
Le sucre. Production, comercialisation et usages dans la Meditrrane mdivale, Brill, Leiden-Boston, 2008,
p. 15-29, el qual remarca la importncia tamb dels poders poltics en la difusi de la canyamel.
Sucre pags, sucre amarg 131
7. Gaireb un segle abans, el 21 de desembre de 1305, Jaume II manava cercar per lilla
de Siclia dos esclaus sarrans experts en el conreu del cot i la canyamel: duos sclavos sarracenos
quorum alter sit magistro cotonis et alter cannamellis et de semine cotonis et cannamellarum ipsarum
in quantitate decenti. Ernesto Martnez, Jaime II de Aragn. Su vida familiar, Consejo Superior
de Investigaciones Cientficas-Escuela de Estudios Medievales, Barcelona, 1948, vol. 2, doc. 33. Una
demanda daquesta confirma labsncia de la canyamel en el sistema agrari dels Pasos Catalans.
132 Ferran Garcia-Oliver
8. Archivo Histrico Nacional (AHN), Osuna, lligall 1.280-17, protocol de Pere Pugeriol.
Sucre pags, sucre amarg 133
9. Ferran Garcia-Oliver, Els cultius, Histria agrria dels Pasos Catalans. Edat Mitjana, Emili
Giralt (dir.), Fundaci Catalana per a la Recerca, Barcelona, vol. 2, p. 301-334.
134 Ferran Garcia-Oliver
mentalitat i les capacitats inversores dels pagesos. Una cosa era plantar
canyes in modica et parva quantitate, susceptibles de ser venudes a la me-
nuda o per a consumir en casa, i una altra de ben distinta plantar-ne
en parcelles senceres, per a un processament posterior mitjanant el
qual obtenir un article clarament orientat cap a uns mercats regionals
i internacionals inabastables per al petit productor.
Els nobles i cavallers obriren els seus territoris als mercaders perqu
necessitaven liquiditat. Les rendes tradicionals shavien ressentit de la crisi
agrria que des de mitjan segle xiv colpejava pertot arreu. Les pestes
delmaven la poblaci i buidaven llogarets; les guerres exigien esforos
fiscals addicionals, i en particular la guerra de Castella caus estralls
en el sud del regne de Valncia; les fams i les caresties augmentaven
el malestar social. La canya de sucre es presentava com una injecci
monetria en un moment de caiguda dels ingressos senyorials.12 Els
ms perspicaos i els ms agosarats apostaren per la canya i fins i tot
subscriviren censals, s a dir, sendeutaren ms del que estaven, per a
bastir la factoria, encomanar als terrissers locals els recipients de fang
on cristallitzava el sucre formes, gerretes i porrons i distribuir els
planters entre els pagesos. Nhi ha que giraren lesquena i continuaren
aferrats a la trilogia mediterrnia de sempre, i nhi ha que abraaren
amb entusiasme la novetat. Aquests ltims en pocs anys amortitzaren
els capitals i revaloraren els seus senyorius.
Davant els preus exorbitants que va atnyer el sucre resulta pa-
radoxal, si ms no, la geografia fora restringida de les plantacions de
canyamel. A la Plana de Castell, lHorta, la Ribera, la Safor, el Baix
Segura i lilla de Mallorca es feren les provatures pertinents, i desprs
de diversos assajos i frustracions noms reeix a gran escala a la co-
marca de la Safor.13 Si no fou aix s perqu la canyamel ensopeg
amb un seguit dentrebancs que en frenaren lexpansi.
12. Josep Fernndez, Antoni Riera, La crisi econmica i social al camp, Histria agrria
dels Pasos Catalans..., p. 133-139.
13. El Principat en qued al marge, sense que no es pugui descartar algun intent que no
pass de mer projecte. La Ribera de lEbre t les condicions idnies per a la plantaci de canyamel,
tot i que segurament ho desaconsellaria la creaci de la infraestructura suplementria en forma de
squies i canals de desgus.
136 Ferran Garcia-Oliver
2. Un treball exigent14
La primera barrera per a la difusi del nou cultiu industrial era
lecolgica. La planta, fora delicada, no prova en temperatures ex-
tremades, siga les fortes gelades de lhivern o les calorades de lestiu.
Fins i tot a zones clides com la comarca de la Safor els freds poden
presentar-se dimprovs i llanar a perdre la planta, cosa que implicava
tamb la prdua del planter per a la collita segent. El 17 dabril de
1443, laljama de Valldigna alleg per a carregar un censal, entre altres
motius, pro preparandis terres et planterio pro caneis mellis ucaris...
14. Mapa incls en: Josep A. Gisbert, Arquitectura, arqueologia i empremta material del
sucre a la Safor: trapig i enginys del duc, Sucre & Borja. La canyamel dels ducs. Del trapig a la taula,
Josep A. Gisbert (ed.), Generalitat Valenciana-Ajuntament de Gandia-Centre dEstudis i Investigacions
Comarcals Alfons el Vell, Gandia, 2000, p. 111.
Sucre pags, sucre amarg 137
15. I afegien: de quibus caneis mellis et trapigio diu est et propterea confecto experti
sumus magna et innumera comode et utilitates apud dictas aliamas et singulares ipsarum et totam
etiam vallem devenire seu remanere. Archivo Histrico Nacional (AHN), Osuna, carpeta 123, doc. 1.
16. Havia vingut amb el seu germ Joan, mestre sucrer tamb. Sobre tots dos i altres mestres
dorigen itali vegeu: Ferran Garcia-Oliver, Les companyies del trapig, Afers, 32 (Catarroja, 1999),
p. 168-169.
17. Cavanilles assenyala que el llaurador abocava 700 arroves de fem per cada fanecada.
Antonio Jos Cavanillles, Observaciones sobre la historia natural, geografa, agricultura, poblacin y frutos
del reyno de Valencia, Imprenta Real, Madrid, 1795-1797, vol. 2, p. 142-143.
138 Ferran Garcia-Oliver
18. Archivo Histrico Nacional (AHN), Osuna, lligall 1280-13, protocol de Pere Pugeriol.
19. En la venda que el 16 de novembre de 1436 Pere Jord, ve de Gandia, fa al sucrer
Joan de Benfa, de tota la canyamel de la seua terra per preu de 800 sous, Jord es reserva el planter
del tros major, el qual ha descoar-lom a mon despens... E si per aventura vs no voleu laltre
planter e acordveu de dexar-lom, que yo ax matex sia tengut descoar-lo. Archivo Histrico
Nacional (AHN), Osuna, lligall 1.270-13, protocol de Pere Pugeriol.
Sucre pags, sucre amarg 139
23. La contractaci preveia la possibilitat de treballar ms dies, fins que tota la canyamel
fos processada. La cadena de treball, sota la direcci del mestre, comprenia apiladors, capoladors,
coveners, descoadors, eixaporadors, encorporadors, fogaters, infants de caldera, majordoms, palleters,
premsadors, replegadors de planter, servidors de descoadors, tiradors de cuita, traginers i trulladors.
Ferran Garcia-Oliver, Les companyies..., p. 189-190.
24. Per com que no es presentaren a servir de trullar lo dit viatge del trapig, els denunci
davant la cort del justcia de Valldigna. Arxiu del Regne de Valncia (ARV), Clero, lligall 725, caixa
1886-1887.
25. Arxiu del Regne de Valncia (ARV), Clero, lligall 773, c. 2.013. Lapropiaci de les
branques grosses fou motiu de controvrsia. El 19 de gener de 1454, el batle general, a instncia
de laljama, en prohibia lapropiaci (Arxiu del Regne de Valncia (ARV), Batlia, 1.152, f. 811). Al
cap de tres anys, el 14 de maig, en un nou plet es fall a favor del monestir, per el pags podia
prendre-les, amb llicncia de labat, sempre que foren destinades per a obra de la casa (Arxiu del
Regne de Valncia (ARV), Clero, llibre 2.040).
Sucre pags, sucre amarg 141
Taula 1
Furts a la Valldigna segons els mesos de lany (1483-1530)
gener febrer mar abril maig juny juliol agost set. oct. nov. des. total
canyamel 8 2 4 14
llenya 8 3 53 5 5 6 2 1 1 22 106
26. Mentre que els robatoris de fusta i llenya, documentats entre 1483 i 1530, arriben a 106
denncies, els dherba alfals, que sn els segons ms nombrosos, es queden en 56. Els robatoris, o
simplement les esporgades clandestines, augmentaven considerablement els mesos de desembre i mar,
s a dir, quan sencenien els forns i les calderes, i al final, ara per a reomplir el trapig i preparar
la prxima campanya. Ferran Garcia-Oliver, El monestir i la mesquita. Societat i economia agrria a la
Valldigna (segles xiii-xvi), tesi doctoral indita, Universitat de Valncia, Valncia, 1986, p. 514.
27. Sn adolescents, perqu sn identificats com a fill de, els fills de o fillastre de. Arxiu
del Regne de Valncia (ARV), Clero, lligall 808, c. 2.111. En una altra ocasi, el 31 de desembre de
1528, en plena manufactura del sucre, el guardi de Tavernes denunci 17 pagesos musulmans, per
tallar branques dolivera i garrofer i dur-les al trapig. A tots els fan penyores i les posen a la venda
per pagar la multa. Arxiu del Regne de Valncia (ARV), Clero, lligall 818, caixa 2.139.
28. Arxiu del Regne de Valncia (ARV), Clero, lligall 828, c. 2.16-66.
142 Ferran Garcia-Oliver
29. El 16 de desembre de 1529, el guardi fu relaci a la cort que Crespina, una dona
de lalqueria de lOmbria, havia donat tres canyamels als fills de lalfaqu dun camp que no era
seu. Tres dies abans, entre els denunciats, figura el fill duna viuda i el de Maci Cruanyes, un
pags cristi del lloc del Rfol, el qual havia pres una canyamel de la crrega que tirava al trapig.
En els moments aquests en qu la canyamel era duta i tirada al trapig, era difcil resistir-se a la
temptaci dagafar algun tros de canya, i per aix els guardians de lhorta estrenyien la vigilncia.
Aix, un testimoni requerit per la cort jur, aquest mateix dia 13 de desembre, que hu dels que
tiraven les canyamels al trapig, mostrant aquell com fos present, lo qual s Pere Xon [un morisc],
prengu una canyamel de la crrega y la trenc y la don a un fadr. El procurador del monestir
man a Xon i asis tiradors de la canyamel ms, que a pena de 120 sous no deixaren prendre
canyamel a ning, i si alg nagafava que ho manifestaren. Els lladres serien multats amb 80 sous.
Arxiu del Regne de Valncia (ARV), Clero, lligall 849, caixa 2.228.
30. Un dells, el fill de Saat Macastre, sorprs en la canyamel de Abdolazs Claret, sintern per
les marjals i fug cap a la marina. Arxiu del Regne de Valncia (ARV), Clero, lligall 808, caixa 2.111.
31. El manament, del 2 de setembre de 1529, va acompanyat dun ban que imposa una
pena de 400 sous als qui colliran canyamel sense la inspecci corresponent dels oficials del monestir.
Arxiu del Regne de Valncia (ARV), Clero, lligall 849, caixa 2.228.
Sucre pags, sucre amarg 143
32. Pau Viciano, de qui he pres els criteris davaluaci, rebaixa la diferncia entre la fanecada
de canyamel i la de forment al doble i no al triple. s el resultat dassignar a la fanecada de forment
un rendiment de cafs i mig, cosa que noms excepcionalment es podia aconseguir. Pau Viciano,
Capital mercantil i drets feudals en la difusi de la canya de sucre al Pas Valenci. La senyoria
dOliva a linici del segle xv, Afers, 32 (Catarroja, 1999), p. 161-162. Vegeu la debatuda qesti dels
rendiments en Antoni Furi, Lutillatge i les tcniques, Histria agrria dels Pasos Catalans..., p. 340-343.
144 Ferran Garcia-Oliver
33. El 26 de juliol de 1426, Andria de Benfa compr un hort tancat a Pego, amb una tanda
daigua, per preu de 200 sous. Arxiu de Protocols del Pas Valenci (APPV), nm. 6.462, protocol
de Francesc Cardona.
34. En mar de 1430, Bartomeu Ramon proced a diversos arrendaments de dos i tres anys
7, 6 i 5 fanecades per obs de vs e de la companyia del trapig, diuen els documents, per
preu exacte de 30 sous la fanecada. Els arrendadors sn un prevere, un ve de Gandia i un musulm
de lalqueria vena de Beniopa. Pere Mart, per part seua, tanca el 19 de desembre un contracte de
tres anys amb Berenguer Noguera, ve de Gandia, per preu de 22 sous cada una de les 6 fanecades
del camp, tot especificant que a lltim any, collida la canyamel, sia finit lo dit arrendament. Aix
mateix arrend dos trossos de terra, sense especificar-ne lextensi, a Joan Balaguer, ve tamb de
Gandia, en lhorta de la vila, durant tres anys i per preu de 220 sous anuals. Totes les operacions en:
Archivo Histrico Nacional (AHN), Osuna, lligall 1.280-13, protocol de Pere Pugeriol. Lescassetat
de terra podia elevar el preu de larrendament: Mahomat Mucellem aconsegu 50 sous per les 3
fanecades que arrend a Bartomeu Ramon durant tres anys en terme de Benipeixcar, a condici que
lempresari ve b tenir lo dit arrendament lo quart anys per lo dit for, quel vos puxau retenir e
lexar ax com b us vendr. Archivo Histrico Nacional (AHN), Osuna, lligall 1.280-13.
35. El document s del 12 de mar de 1455. Archivo Histrico Nacional (AHN), Osuna,
lligall 1.168-7, protocol de Guillem Rovira.
36. Si la venda no bastava per a satisfer els 1.050 sous, Hoam havia de pagar la diferncia.
Cal assenyalar que el 1432 Ausis Marc encara no havia bastit el trapig de Beniarj, i per tant la
canyamel podia vendres sense restriccions. Arxiu de Protocols del Pas Valenci (APPV), nm. 6.465,
protocol de Francesc Cardona.
Sucre pags, sucre amarg 145
37. I pel cap baix, el rendiment monetari duna fanecada de forment, com hem vist, per
just la meitat del rendiment brut de les 6 fanecades que Bernat Perell havia arrendat a Andria
Benfa per 380 sous anuals.
38. Aix mateix, lempresari sucrer tenia preferncia sobre els llauradors per al torn de reg.
Pau Viciano, Capital mercantil..., p. 158-160.
39. Ferran Garcia-Oliver, Frederic Aparisi, Noelia Rangel, Vicent Royo, Hug de Cardona.
Collecci diplomtica (1407-1482), Universitat de Valncia, Valncia, 2010, vol. 2, p. 727.
40. Ferran Garcia-Oliver, Frederic Aparisi, Noelia Rangel, Vicent Royo, Hug de Cardona.
Collecci diplomtica..., p. 760-761.
146 Ferran Garcia-Oliver
***
44. La mitjana s de 12 formes per cap. Ferran Garcia-Oliver, The Valley ot the Six Mosques.
Work and Life in Medieval Valldigna, Brepols, Turnhout, 2011, p. 67.
45. El 19 de febrer de 1515, arran dun deute, foren inventariades 19 formes de sucre dAl
Ambedua, un dels pagesos dels ms rics de Tavernes de Valldigna, que eren dins una porjada de
cambra. Arxiu del Regne de Valncia (ARV), Clero, lligall 749, caixa 1.949-1.950.
46. Juan V. Garca, El luxe dels llpols. Sucre i costum sumptuari a la Valncia tardomedieval,
Afers, 32 (Catarroja, 1999), p. 92-93.
148 Ferran Garcia-Oliver
4. Una exposicin sistemtica reciente de esta sucesin de modelos productivos que marcan
las primeras fases de la historia azucarera en Antonio Malpica, La caa de azcar y la produccin
azucarera desde el mundo mediterrneo a las islas atlnticas. Una interpretacin de modelos, Azcar.
Los ingenios en la colonizacin canaria (1487-1525), Ana Via, Mariano Gambn, Mara Dolores Chinea
(coords.), Excelentsimo Cabildo Insular de Tenerife, Santa Cruz de Tenerife, 2008, p. 27-40.
5.Ana Labarta, Carmen Barcel, Azcar y medicina en el mundo islmico, 1492: lo
dulce a la conquista de Europa. Antonio Malpica (ed.), Diputacin Provincial de Granada, Granada,
1994, p. 63-77; Rosa Khune, El azcar. Usos dietticos y farmacuticos segn los mdicos rabes
medievales, 1492: lo dulce a la conquista, p. 41-63.
El azcar en los mercados europeos 153
13. Jean Louis Flandrin, El azcar en los libros de cocina franceses del siglo xiv al siglo
xviii, 1492: lo dulce a la conquista, p. 195-217.
156 Adela Fbregas Garca
14.Francesco Balducci, La pratica della mercatura, Allan Evans (ed.), Kraus Reprint, Nueva
York, 1970.
15. Adela Fbregas, Produccin y comercio de azcar en el Mediterrneo medieval. El ejemplo del
reino de Granada, Universidad de Granada, Granada, 2000.
16. Al-Umari, Masalik el absar fi mamalik al-amsar, Abd al Wihab (ed.), Institute for the
History of Arabic-Islamic Science at the Johann Wolfgang Goethe University, Frankfurt am Main,
1993, p. 36-37.
El azcar en los mercados europeos 157
17. Este ltimo no identificado, al menos por nuestra parte. Archivio di Stato di Genova,
Antico Comune, reg. 736.
18. Adela Fbregas, Vas de acceso del azcar del reino de Granada al mercado europeo:
la Sociedad de los Frutos (siglos xiv-xv), Actas do II Seminario Internacional de Histria do Acar.
Historia do Acar. Rotas y Mercados, CEHA, Funchal, 2002, p. 22-52.
158 Adela Fbregas Garca
20. Archivio di Stato di Prato (ASP), Archivio Datini (AD), Filza 999, Montpellier-Valencia,
126548 (sin fecha).
21. Archivio di Stato di Prato (ASP), Archivio Datini (AD), Filza 999, Montpellier-Valencia,
126615 (25-XI-1400).
160 Adela Fbregas Garca
2. George Edwin Fussell, The Classical Tradition in West European Farming: The Sixteenth
Century, The Economic History Review, 22/3 (Londres, 1969), p. 538-551; Mauro Ambrosoli, The
wild and the sown: botany and agriculture in Western Europe, 1350-1850, Cambridge University Press,
Cambridge, 1997.
La mel i el sucre al manuscrit 291 165
6. Mauro Ambrosoli, The wild and the sown...; Pietro Bevilacqua, Catastrofi, continuit,
rotture nella storia del Mezzogiorno, Laboratorio Poltico, 5-6 (Tor, 1981), p. 57-82.
7. Gundolf Keil, Johannes Gottfried Mayer, Die bairische Fassung des Pelzbuchs Gottfrieds
von Franken: ihr Fachwortschatz und ihr Quellenwert fr die historische Fachsprachenforschung, An
International Handbook of Special-Language and Terminology Research / Ein internationales Handbuch zur
Fachsprachenforschung und Terminologiewissenschaft, Lothar Hoffmann (ed.), W. de Gruyter, Berln-Nueva
York, 1998, p. 2349-2354.
8. Willy L. Braekman, Geoffrey of Franconia: his influences, his friend Nicolas and the
mysterious master Daniel, Medizin in Geschichte, Philologie und Ethnologie: Festschrift fr Gundolf Keil,
Dominik Gross, Monika Reininger (eds.), Knigshausen & Neumann, Wrzburg, 2003, p. 230-244.
La mel i el sucre al manuscrit 291 167
9. Thomas Capuano (ed.), Paladius Rutilius Taurus Aemilianus. Obra de agricultura traducida y
comentada en 1385 por Ferrer Sayol, Hispanic Seminary of Medieval Studies, Madison, 1990.
10. Thomas Capuano (ed.), Paladius Rutilius Taurus Aemilianus..., p. 209. Similar tamb a la
recepta recollida a: Joan Santanach, Llibre de totes maneres de confits, Barcino, Barcelona, 2004, p. 279.
168 Maria Antnia Mart Escayol
11. Gregorio Mayans, Apuntes sobre el cultivo de la caa de azcar en Oliva, Epistolario,
V: Escritos econmicos, Antoni Mestre (ed.), Ajuntament dOliva, Valncia, 1976, p. 73-77.
12. Thomas Capuano (ed.), Paladius Rutilius Taurus Aemilianus..., p. 156.
La mel i el sucre al manuscrit 291 169
ayguamel per hun dia e una nit seran-ne mellors e pus saboroses (fo-
li 88r) i tamb sindica com la mel s adient per conservar les fruites
E totes les fruytes que meten en mel elles ne obren, nos podrexen
nis muden (foli 94r).
Un altre captol es dedica al cultiu de la canya comuna i sindica
que cal fer-ho de la mateixa manera com es planta la canya de sucre,
al novembre i retallant-li les arrels:
De plantar les cayes veres. Captol xii s de plantar les cayes veres. E
les cayes veres pertany-los la terra homida e arenossa de les riberes dels
rius. E que les planten ax com planten les cayes del sucre en noembre
e quant ms los tallaran de les rahels tant ms moltipliquen e engruxen.
A la traducci en castell dIbn Wafid, Tratado de agricultura,17 la
redacci s molt prxima:
El lxxxvij captulo es de plantar las canas veras & el que las qujsiere
plantar conviene que las planten en la tierra humida & arenosa en las
rriberas de los rrios. E que las planten ans como plantan las canas de
acar en novienbre & en dezienbre. E quanto mas cortaren de sus
rrayzes tanto mas se tendrn & engordecern (foli 28r).
En el captol dedicat als coloms es recomana que per atreurels
sempri la mel: E si pren comins e los remullen en aygua e en mel
e lo donen a beure a les palomes a ms no sen yran de aquel pa-
lomar e tots los coloms que olran ax vendran ha estar ab aquells
(foli 105v). E si prenen ordi e lo toran e lo molen e figuas piquades
e lo empasten tot ab mel e lo donen a menjar als coloms alguns
dies amanar-san en son colomer. E no sen yran e deuen pixer
los coloms ab pa piquat (foli 106r). Tamb es recomana la mel per
alimentar perdius i altres ocells (foli 109r) i sempra la mel amb vi
per caar ocells embriagats (foli 109v).
A la traducci en castell dIbn Wafid sinclouen remeis pels
coloms elaborats amb sucre o mel que no apareixen a BnF:18
E si oviere flaqueza del figado melezinenlas desta guisa tomen del aa-
fran & del acar & el umo delas cerrajas & ponganlo en vn terrazo
& echengelo en la garganta en ayuno & fazer les a[ ]grrant pro (foli
31v) E si ovieren afogamiento enbienlas do quisieren & melezinenlas
desta guisa. E vnten las lenguas un dia o dos con olio violado &
17. Ibn Wafid, Tratado de agricultura, Biblioteca Nacional de Madrid, Madrid, 10106.
18. Ibn Wafid, Tratado de agricultura...
172 Maria Antnia Mart Escayol
depus freguengelas diyuso con sal o con ceniza fasta que se desvelle
la corteza de la lengua de parte de yuso. Depus untenla con miel &
olio rrosado cada dia fasta que guarescan.
Quant a les propietats i als usos medicinals del sucre Ibn Wafid
a Libre de les medicines particulars recull opinions daltres metges orien-
tals. Aquests fragments no sinclouen a BnF i s que els trobem a la
versi catalana del text rab escrita el segle xiv, un manuscrit perdut
i transcrit per Llus Faraudo de Saint-Germain:19
Dix Gal. La vertut del ucre. Dix quel ucre deseque e escure e
entre en les mediines que escuren e tolen la opilai e nedeie les
vnes e adoba lestmag e tol la sset. Dix. D. quel ucre s de ma-
nera de la mel quan s gelada e fas en les canes en Greia e s en
semblant de ssal e quan s donat a beure mesclat ab laigua alarga e
val a lestmag e a la dolor de la vexiga e dels rronyons e quan s
mes en los ulls escura la visi. Dix Johan Demaen quel ucre s
calent en lo segon grau en lo comenament e umit en la meitat del
primer e soluu la natura e conforta lestmag e val a la colrra que
hi s. El ucre blanc no ablanex tant com laltre. El bon ucre ve de
Greia e s en ssemblant de ssal e s bon a la dolor dels rronyons e
e la vexiga e escure la visi quan s mes en los ulls e no dona sset
e per al s bo a laygua nu quan s donat a beure ab la leyt de les
cameles. Dix Johan Demaen quel ucre s calent e umit. El ucre
que molt est s calent e sec e val a la ventositat que s en lo ventre
e soluu la natura quan s donat a beure ab loly de les amenles doles
e val a la dolor de la hillada. El ucre vell val a la fleuma que s en
lestmag e dna sset e nodrex la ssang espessa. Mas tot ucre es bo
a lestmag e al fedge e val a la dolor de la vexiga e dels rronyons e
nedegels. Dix Isahac quel sucre blanc que ven doltramar no s tan
dol ni tan sec e per al no dna set as com laltre ucre e per al
val a la dolor dels rronyons e de la vexiga e aque la visi quan ns
mes en los ulls. E quan s donat a beure ab la leyt de les cameles s
de major obra e no deu sser donat als homens de calent compleci.
Tamb a Libre de les medicines particulars Ibn Wafid cita el sucre
a algunes receptes farmacolgiques. Una barreja de farina amb sucre
i oli dametlla madura els humors del pit; el coriandre amb aigua i
sucre talla i desseca lesperma i no permet lembriagament; la penia
19. Llus Faraudo de Saint-Germain (ed.), El libre de les medicines particulars: versin catalana
trescentista del texto rabe del tratado de los medicamentos simples de Ibn Wfid, autor mdico toledano del
siglo xi, Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, Barcelona, 1943.
La mel i el sucre al manuscrit 291 173
amb sucre rosat s un bon remei per les pedres a la bufeta urinria,
pel mal del dimoni i per netejar els humors; el vi de magrana amb
sucre en dej laxa; els lliris amb sucre blanc, sucre candi o oximel
refreden els apostemes; el sucre amb carabasses s recomanat per les
febres agudes; lrnica amb sucre s bona per al mal de les juntures
dels ossos, i les flors del gnere papaver amb mel o sucre sempren
contra la tos o lofec.
Laltre autor andalus compilat a BnF s Avenzoar (folis 111r i
130r). Aquesta part s la traducci resumida i incompleta de loriginal
rab titulat Kita- b al-Agdiya.20 Avenzoar escriu entorn les diferncies entre
el sucre i la mel: El calor del azcar y de la miel. El del primero es
gneo y lo adquiere del fuego durante el proceso de elaboracin; el
de la miel es distinto, como venenoso, y se lo transmiten las abejas.21
La mel a la traducci dAvenzoar de BnF se cita quan es recomana
coure els ous amb oli, vinagre i almor, una barreja de farina, sal i
mel. En canvi, no es recomana fregir-los amb formatge i afegir-hi mel,
per ser massa forts i provocar malalties (foli 117v). Tamb es recomana
prendre com a remei loximel (elaborat amb mel, aigua i vinagre) en
dej i aqu sespecifica que loximel de sucre s millor per refredar
mentre que el de mel s millor per allunyar la malenconia:
Dels exarops. Captol xxviiii s dels exarops acostumats e com fan e
parteix-se en quoranta partides o captols. E la primera partida parla de
uximel simple quant lo prenen en lo yvern en dej ab dos tants de
aygua deneja lo ventrell e desenpaxal e talla les umors groes e trenqua
la agudesa de la clera atretal fa quant lo prenen en la primavera. E
sil prenen en lo stiu ab v tants daygua refreda lo cors tempradament
e talla los umors groos e no lexa engendrar febres. E en lautupte
prenen-los ab altras tant de aygua e non als qui n cohiment al orinar.
E aquel qui fa ab sucre s millor per refredar e quell qui u fan ab
mel s millor per tallar... (foli 118r)22
A aquesta part tamb sinclou un captol dedicat al xarop rosat
elaborat amb sucre rosat, el sucre de canyamel:
20. Abu- Marwa-nAbd Al-Malik b. Zuhr, Kita- b al-Agdiya (tratado de los Alimentos), Expiracin
Garca (ed.), Consejo Superior de Investigaciones Cientficas, Madrid, 1992.
21. Abu- Marwa-nAbd Al-Malik b. Zuhr, Kita- b al-Agdiya, f. 11v.
22. La frase inacabada al nostre text sacaba a ledici dExpiracin Garca amb la frase [...]
el que lleva miel aleja la melanconia, Abu- Marwa-nAbd Al-Malik b. Zuhr, Kita- b al-Agdiya, p. 101.
174 Maria Antnia Mart Escayol
Del exarop rossat. (118v) Captol iii s del exarop rossat fan de les
rosses seques e fresques e abdosos refresquen trempadament quant hi
mesclen aygua no allargua de ventre. E aquell qui fan de les rosses
fresques ni allargua ni estreny. E aquel que fan de les seques estreny e
abdossos lo ventrell e lo fetje e valen contra la [svatiment]. E la cantitat
de la aygua e los departiments e los sahons qui sn en lo pumell all
mateyx s en lo sucre rossat. E qui vol donar axarop rossat per refredar
don-lo b agut e per scalfar don-lo ab poqua aygua. E que vol que
obre les vies e les denege e tall, don-lo ab aygua tebea.
El captol de BnF dedicat al sucre violat es correspon amb el
captol dAvenzoar dedicat a la confitura de violeta. La violeta era una
de les espcies botniques destacades en els textos andalusins. En xarop,
confitura o emplastre era emprada per curar diversos problemes com
lardor destmac i el restrenyiment o com a hidratant, relaxant o per
alleugerir les cremades a la pell. La confitura de violeta barrejada amb
sucre i altres ingredients era recomanada per les afeccions de la gola i
pels clculs de rony. A BnF es recomana contra la calor del ventrell:
Del sucre violat. Captol del sucre violat. Aquest s fret e homit e no
ax rgueu e laxa e refreda e empatxa lo ventrell e sil mesclau ab
hun poch de sucre rossat val ms contra la calor del ventrell e per o
dich que s pus fret per les cosses que sn stptiques no deixen gitar
per la boqua. (foli 122r)
Tamb la preparaci farmacutica elaborada amb brots de ceps
selabora amb sucre rosat segons BnF:
Del letovari dels brots dels seps. Captol del letovari dels brots dels seps.
Aquest letovari se fa dels brots dels seps abans que los rahms fasen
flor e fan-lo ax com sucre rossat e abdossos sn frets e sechs mas
sn pus frets que sechs. E tol lo gitar e lo sotslevament del ventrell
de gitar e confortal. E val contra aquells quis mortexen per feblesa
de la boqua del ventrell. E stanqua la correna e fluix e sil mengen
en dej e sil mengen aprs del menjar laxa e apagua lo pujament del
ventrell e sn de les cosses que no entre nenguna altra cossa en lloch
seu que aja tant gran fora en vedar e tolrre lo gitar e lo sotslevament
del ventrell. (foli 121v)
Una darrera menci al sucre a BnF es troba a la recepta del pa
dordi. Aqu se cita les fresades dordi. La fresada es defineix al Voca-
bulari de la llengua catalana medieval de Llus Faraudo de Saint-Germain
com una poci poc carregada de substncies mltes. A la traducci
La mel i el sucre al manuscrit 291 175
Conclusions
La compilaci de textos a BnF s fruit de la demanda dun
sector de propietaris rurals que a partir del segle xv necessita con-
sells per tirar endavant la recuperaci del camp catal desprs de la
crisi dels segles anteriors. La demanda s satisfeta a travs de textos
especialitzats on conviuen el coneixement clssic de Palladi amb el
dels autors dAl-ndalus i el dautors medievals nord-europeus com
Gottfried de Francnia. Aquests manuscrits han de ser interpretats com
un eix del desenvolupament de lagricultura i de la viticultura de la
Catalunya dels segles xviii i xix. Per tamb sn un eix que permet
la transmissi dels usos de substncies com la mel i el sucre. Encarar
les diferents cpies que ens han arribat permet dilucidar com cada
versi contribueix a la difusi territorial de la cultura del dol i a la
conseqent connexi farmacolgica i alimentria entre lEuropa me-
diterrnia amb latlntica i la del nord amb la del sud. Duna banda,
1. Este trabajo se ha realizado con la ayuda del Ministerio de Ciencia e Innovacin: Proyecto
CICYT. Referencia: HAR2011-26435-C03-02.
178 Mara de los ngeles Prez Samper
2. Mara ngeles Prez, La confitura de la Diputaci del General, Pedralbes. Revista dHistria
Moderna, 13 (Barcelona, 1993), p. 367-377.
3. Mara ngeles Prez, Los recetarios de cocina (siglos xv-xviii), Codici del gusto, Mara
Grazia Profeti (coord.), Francoangeli, Miln, 1992, p. 152-184.
El azcar en los recetarios de la edad moderna 179
7. Juan Valls, Regalo de la vida humana, 2 vols., transcripcin del manuscrito y coordinacin
de estudios, Fernando Serrano, Gobierno de Navarra, Osterreichische Nationalbibliothek,Viena, 2008, 2.
8. Fernando Serrano,La edicin del Regalo de la Vida Humana [sterreichische Nationalbibliothek,
Codex Vindobonensis Palatinus, Ms. 11160] de Juan Valls (c. 1496-1563): Un proyecto en curso, Huarte
de San Juan. Geografa e Historia, 13 (Pamplona, 2006) p. 341-354.
El azcar en los recetarios de la edad moderna 183
estar millor.14 Otra especialidad muy apreciada eran las frutas conser-
vadas en azcar, por ejemplo las guindas: Per fer olletas de guindas:
Pendra las guindas que sian bones...15 Entre los dulces preferidos en
toda Espaa estaba el mazapn, presente en mltiples celebraciones y
una de las especialidades que no podan faltar en las tiendas de los
confiteros: Per fer marapans: Pendr ametllas de la terra que sian
ben dolses y triar-las b...16
Los recetarios son de lugares y aos diversos. De 1668, es el
Llibre de drogues i confitures de Rafael Corominas, conservado en Vic.17
El contenido del recetario resulta muy ilustrativo de las especialidades
ms tpicas elaboradas por los confiteros durante los siglos xvii y xviii,
en total 78 recetas:
Per fer dragia de matafaluga emparada / Per fer ans de matafaluga /
Per fer ans de fonoll / Per fer mana de sucra / Per fer xotxos de
canyella / Per fer canyellons grossos de canyella / Per canyetillos de
canyella / Per fer ans de clavello / Per fer canyetillos de ponsems
/ Per fer confits de amella pelada fins / Per fer paladillas de amellas
pelada / Per fer ragadillo o ensaladilla de amella / Per fer confits de
piny / Per fer ginebrons / Per fer saliandra cuberta / Per fer cara-
bassal cubert / Per fer carabassetes tendres cubertes sanseres / Per fer
cogonbres sancs cuberts / Per fer crostes de ponsem cubertes / Per
fer ponssems sancs cuberts / Per fer orellanes de ponsem cubertes /
Per fer cabells de ngels cuberts / Per fer malons cuberts / Per fer
taronges cubertes / Per fer taronges pomes cubertes / Per fer pomes
cubertes / Per fer prssechs cuberts / Per fer albercochs cuberts / Per
fer prunes cubertes / Per fer peres cubertes / Per fer llimonets de carn
/ Per fer figues cubertes / Per fer abseroles cubertes / Per fer amellons
cuberts / Per fer g[u]indes cubertes / Per fer albergnies cubertes /
Per fer una escarola sansera cuberta / Per fer llengua bauna (de bou)
cuberta / Per fer rels de boratges (borratges) cubertes / Per fer rels de
escorsonera cubertes / Per fer rels de gingebra cuberta / Per candir tot
gnero y de engalantits o altra confitura / Per fer una filosa de sucre
candi / Per fer sucra esponga / Per fer sucra cordellat / Per fer un
llao de sucra espongal / Per fer pasta de alcorsa / Per fer cansalada
de pasta de alcorsa / Per fer alcorsar un ponsem o altra confitura /
Per fer punt en los refarssits / Per fer marssapans / Per fer bocados de
pasta real / Per fer caramelos / Per fer bocados de llimones / Per fer
pinyonada de amelles / Per fer pinyonda de piny / Per fer bescuits de
ous / Per fer malindros cuberts / Per fer malindros marons / Per fer
melmelada / Per fer conserva de codonys / Per fer conserva de rosses
/ Per fer conserva de peres / Per fer conserva de carabasses tendres /
Per fer ous de faltriquera / Per fer mostatxos / Per fer codonyat de
sucra / Per fer nous amb sucra / Per fer albergnies ab sucra / Per
fer galeya de agras / Per fer galeya de magranes / Per fer galeya de
agras de ponssem / Per fer galeya de g[u]indas / Per fer nous ab mel
/ Per fer albergnies ab mel / Per fer peres ab mel / Per fer trossos
de naronges [sic] ab mel / Per fer trossos de codony ab mel.
Otro ejemplo es el denominado Tractat de diferens confituras y
drogues que han de tenir per ser bonas, recetario correspondiente a los
siglos xvii y xviii. Es un manuscrito escrito en cataln, tambin de
procedencia gremial, en cuyas tapas figuran las fechas de 1737 y 1738,
pero que es seguramente anterior, pues la letra parece corresponder al
siglo xvii.18 Existen otros manuscritos del siglo xviii.19
Aunque los confiteros eran numerosos y algunos de ellos aco-
modados e influyentes, desde el recetario de Baeza no se public
ningn recetario confitero hasta el siglo xviii, en que apareci el
innovador recetario de Juan de la Mata, Arte de repostera, en que se
contiene todo gnero de hacer Dulces, secos, y en lquido, Vizcochos, Turrones,
y Natas: Bebidas heladas de todos gneros, Rosolis, Mistelas, &c. con una
breve instruccin para conocer las Frutas, y servirlas crudas. Y diez mesas, con
su explicacin. Juan de la Mata era un repostero nacido en un remoto
pueblo leons, establecido en Madrid. Segn declaraba la portada del
libro era Repostero en esta Corte [Madrid], natural del lugar de
Matalavilla, Concejo del Sil de Arriba, Montaas, y Reino de Len,
y Obispado de Oviedo. El libro se public en Madrid, por Antonio
Marn, en 1747. Posteriormente se hicieron muchas otras ediciones.
Juan de la Mata en su libro por una parte segua la tradicin gre-
mial, de conservacin y transmisin de saberes. Pero por otra parte,
Mata introduca la modernidad, proponiendo interesantes cambios e
20. Joan Baptista Pany, Memorias del Arte de Cocina y Pastelera y confituras y Geleas,
Annals de lInstitut dEstudis Gironins, 2/25 (Girona, 1981), p. 419-446.
21. Joan Baptista Pany, Memorias del Arte de Cocina y Pastelera..., p. 436.
192 Mara de los ngeles Prez Samper
22. Joan Baptista Pany, Memorias del Arte de Cocina y Pastelera..., p. 439.
23. Joan Baptista Pany, Memorias del Arte de Cocina y Pastelera..., p. 439.
24. Fernando Serrano, El gremio de pasteleros de Pamplona y su normativa durante el
siglo xvii, Studium: Revista de Humanidades, 16 (Zaragoza, 2010), p. 105-139; Francisco Serrano, La
oscuridad de la luz, la dulzura de lo amargo. Cerera y confitera en Navarra (siglos xv-xx), Universidad
Pblica de Navarra, Pamplona, 2006.
25. Fernando Serrano, Confitera y cocina conventual navarra del siglo xviii. Notas y
precisiones sobre el Recetario de Marcilla y el Cocinero religioso de Antonio Salsete, Prncipe de
Viana, 69/243 (Pamplona, 2008), p. 141-186.
26. Ricardo Cirbide, Javier Corcn, Fernando Serrano, (eds.), Libro de confitura para el
uso de Elas Gmez, Maestro Cerero y Confitero de La Ciudad de Olite. Ao de 1818, Gobierno de
Navarra, Pamplona, 2006.
El azcar en los recetarios de la edad moderna 193
27. Fernando Serrano, Margarita Velasco, Notas sobre dulces, confituras, conservas, turrones,
chocolate y frutos secos en Navarra (siglos xvii-xix), Cuadernos de Etnologa y Etnografa de Navarra,
30/71 (Pamplona, 1998), p. 105-128.
28. Francisco Molins, Javier Bel, Jose Ramon Molins, Carmen Abad-Zardoya, Miquel
Sanz, Libro del oficio y facultad de zuquerero, resols, helados y otras cosas para el uso de Francisco Molins
y Burguera, Instituto Cultural del Bajo Aragn, La Caada de Verich, 2011.
194 Mara de los ngeles Prez Samper
29. Mestre Robert, Libre del Coch, Veronika Leimgruber (ed.), Curial, Barcelona, 1982.
El azcar en los recetarios de la edad moderna 195
bullir ab vna olla d<e> part que no si aja cuynat nenguna cosa: e
com la gallina sia mes d<e> mig cuyta pendras los pits d<e>la gallina
e esfilar la has axicom Aaffra: e apres pendras la aygua ros e ruxar ho
has a des a des sobre los fils dela gallina: e apres vaja tot ao dins ala
olla mas no sia de coure ni sta<n>nyada de nou sino pe<n>dria la
sabor del estany e si es estanyada de frech fareu la bullir ab molt pa
e estubar la heu molt be: e ao perq<ue> la sabor del estany hisca de
fora: apres met hi la gallina e pendras del brou dela gallina mateixa:
e metras hi esemps desobre la gallina: he hajes hun menador de fust
e desfes ho perque no prenga la sabor dela leya: e pendras la meytat
dela let e metras la dins la olla ab la dita gallina: e apres metras hi la
farina de bona manera poch a poch e menant toste<m>ps perq<ue>
nos prenga abla olla: e metras hi .viii. dines de sucre dins la olla e
vaja a bullir mas mena toste<m>ps de vna manera sens may reposar:
e com mancara dela let met ni: mas vaja apoch apoch q<ue> no
tot plegat: e guardat be del fum: e com lo menjar bla<n>ch tornara
clar la gallina es bona: e sino guarda no metes mes let: e co<m> lo
me<n>jar bla<n>ch se tornara axico<m> lo fromatge torrador: lavors
es cuyt e metras hi la aygua ros e apres lo greix dela olla emp<er>o
q<ue> sie net q<ue> noy haja carn salada: e sapies q<ue> de vna
gallina ne trauras .vi. escudelles: e vaja defora a estubar se be e apres
fes scudelles e metras hi damunt sucre fi. E de aq<ue>sta manera se
fa lo menjar blanch bo e perfetament: e es prouat de tot axi.30
Igual que sucede con el manjar blanco, que mezcla sabores salados
y dulces, son muchas las recetas que incorporan el azcar o la miel,
dando como resultado los ms diversos platos y salsas de sopas, carnes,
pescados, verduras, frutas, empanadas, cremas, pasteles, de sabor intenso
y complejo, entre el salado y dulce en proporciones variadas, siendo
muy apreciado el sabor agridulce. De un total de 229 recetas, en 80
hay azcar. Un poco menos de un tercio. Es significativa la lista de
las recetas que incluyen azcar:
Plvora de duch / Altra plvora de duch / Salsa de pago / Mirraust
/ Menjar Blanch / Salsa blanca / Pomada / Limonada / Potatge salsa
bollida / Potatge molt canonada / Potatge janet de gallines / Potatge
janet de cabrit / Potatge salsa burella / Potatge de gratonada / Potatge
de morterol / Potatge de saliendrat / Altre saliendrat / Altre soliendrat
/ Avellanat / Ametllat / Carabacinat / Pinyonada / Amid / Genestada
30. Mestre Robert, Libre del Coch... La receta en castellano: Ruperto de Nola: Libro de
guisados, La Val de Onsera, Huesca, 1994, p. 83-84.
196 Mara de los ngeles Prez Samper
31.Bartolomeo Scappi, Opera, Venecia, 1570. Edicin facsmil con presentacin de Giancarlo
Roversi, Forni, Bolonia, 1981.
El azcar en los recetarios de la edad moderna 197
32. Diego Granado, Libro del Arte de Cocina, Pags Editors, Lleida, 1991, p. 93-94.
198 Mara de los ngeles Prez Samper
33. Mara ngeles Prez, La alimentacin en la Espaa del Siglo de Oro. Domingo Hernndez
de Maceras Libro del Arte de Cocina, La Val de Onsera, Huesca, 1998.
El azcar en los recetarios de la edad moderna 201
34. Mara ngeles Prez, Los recetarios de mujeres y para mujeres. Sobre la conservacin
y transmisin de los saberes domsticos en la poca moderna, Cuadernos de Historia Moderna, 19
(Madrid, 1997), p. 121-154.
35. Alicia Martnez (ed.), Manual de mugeres en el qual se contienen muchas y diversas reeutas
muy buenas, Ediciones Universidad de Salamanca, Salamanca, 1995.
El azcar en los recetarios de la edad moderna 205
36. Antonio Gmez, Un tratado da cozinha portuguesa do seculo xv, Instituto Nacional do
Libro, Rio de Janeiro, 1963; Elisabeth T. Newman, A Critical Edition of an Early Portuguese Cook Book,
Chapel Hill, 1964; Giacinto Manuppella, Salvador Dias, O livro de cozinha da infanta D. Maria de
Portugal, Por ordem da Universidade, Coimbra, 1967.
37. Biblioteca Nacional (B.N.), Madrid, Ms. 1462.
206 Mara de los ngeles Prez Samper
Salsa fra de otra manera. Salsa mejor. Salsa de pago. Para azer torta
de queso. Torta de otra manera. Otra. Torta de leche. Torta Real.
Para azer almujavanas. Para azer capirotadas. Para azer cahanorias.
afanorias de otra manera. Para azer cauela de cuaresma. Para azer
mantecadas. Para azer texeladas portuguesas. Para azer Empanadillas
de queso asadero. Para azer almujavanas. Para azer quesadillas. Para
azer mantecadas ojaldradas. Para azer quesadillas en escudilla [muchas
salsas de pago, blanca, burella de huevos, etc.]. Biecochos del sepulcro.
Benulos de fruta. Bunulos (Buuelos). Turones de masa. Biccohos
albardados. Vicochos de manteca de baca. Memoria de bunuelos del
sepulcro. Bizcochos. Memoria de tortada de natas. Rezeta de gragea
de menbrillo. Receta de azer cuartos de membrillos.41
Libro en que se hallaran diversas memorias para azer confituras
Carne de menbrillos crudos. Carne de duraznos. Duraznos en con-
serva. Rosquillas de aucar. Bizcochos. Vizcochos de pasta de mara-
panes. Cidradas. Rosquillas vizcochadas. Naranjas enteras. Duraznos
de Aucar. Julepe violado. Conserva de violas. Carne de menbrillos.
Miel melada. Quartos de membrillos. Aucar rosado. vizcochos.
Vizcocho de Aucar. Conserva de membrillos majados. Carne de
membrillos Mermelada. Cuartos de membrillo. Aucar rosado. Au-
car rosado desojadillo. Miel rosada en oja. Melmelada. Conserva
blanca. Conserva de menbrillos colorada. Carne de menbrillo cruda,
Codonat. Aucar rosado en oja Flor de azar en ollitas. Duraznos
secos de au-car mucosos. Miel rosada colada [2 recetas]. Pome-
las. Carne de menbrillo pasada. Gelea. Cascas fritas. Cascas de
miel. Conserva de membrillos blanca [2 recetas]. Miel rosada colada
[2 recetas]. Conserva de lengua bovina de la flor. Aucar rosado.
Vino pocras para un cntaro. Turrones de pasta. Toronjat. Pomada.
Alberenjenas de miel y vinagre. Turrones de pasta. Alberengenas de
las gruesas. Cascas de azcar. Pata [sic] Real de rosas. Pastas reales
de membrillos. Marcapanes grande. Aucar rosado Xaropado42
Incluye numerosas recetas de frutas dulces y algunas muy originales
de verduras. Entre las recetas de verduras gozaban de gran popularidad
las de berenjenas, incluyendo conservas y preparaciones saladas y dulces.
Como ejemplo puede citarse una receta de berenjenas, un producto
de la cocina islmica cuya introduccin en la cocina cristiana espaola
fue muy precoz, que se acaba endulzando con azcar y miel:
49. Luis San Valentn, La cocina de las monjas, Alianza Editorial, Madrid, 1989; Mara Jos
Carbajo, Lola Garca, Los dulces de las monjas. Un viaje a los conventos reposteros de Castilla y Len,
Junta de Castilla y Len, Salamanca, 1990; Mara Luisa Fraga, Gua de dulces de los conventos sevillanos
de clausura, Publicaciones del Monte de Piedad y Caja de Ahorros de Crdoba, Crdoba, 1988; Cocina
Monacal de las Hermanas Clarisas, Ardatz, S.L. y S.P.A.M., S.A., 1995.
50. Juan Altamiras, Nuevo Arte de Cocina, La Val de Onsera, Huesca, 1994.
El azcar en los recetarios de la edad moderna 211
51.Juan Altamiras, Nuevo Arte de Cocina, Jos Maria Pisa (ed.), La Val de Onsera, Huesca, 1994.
212 Mara de los ngeles Prez Samper
Arrz de grassa
Del caldo de la carne se hace este Arrz, y es muy bueno. Despues
de cocida la carne la sazonars de sal, sin ningn gnero de especies;
tendrs el Arrz limpio, y lavado con agua tibia, lo pondrs escurrir,
y cuando estuviere la carne cocida, emperdigars tu Arrz con el caldo
de la carne, le echars una libra de azcar cada libra de Arrz, y
leche de tres onzas de piones; y cada ocho libras de Arrz y azucar,
una onza de canela en infusion; y despues de as compuesto, echars
cada libra media docena de yemas desatadas con el mismo caldo,
le servirs con azucar, y canela por encima, y algunos parecer es
Arrs con leche.
Criadillas de Corderos
Con bastante rubr, Amigo Cocinero, me pongo tratar de esta especie;
porque como te he hablado de chanza, y las gentes estn tan puestas
que equivocos en materias poco decentes, no quisiera darles materia para
entretenimiento tan arriesgado; pero dir brevemente lo que entiendo: ojal
sea sin ofensa de tus odos. Abrirs las criadillas de los corderos, que en el
mes de Abril, y Mayo son las mejores, les quitars la primera, y la segunda
tela, las pondrs a cocer con agua, y sal, y quando estuvieren cocidas, las
escurrirs, hervirs aceyte, las freirs; fritas, las pondrs escurrir, batirs
unas yemas de huevos, con un poco de harina, y sal, las irs mojando, las
bolvers fereir, y las servirs con azucar, y canela. Es plato muy regalado.
Sessos de carnero
El mejor modo de componer los sessos es cocerlos en agua, y sal, y
despues de cocidos, cortarlos a rebanadas muy pequeas, velas mojando
con huevos batidos, y las freiras con manteca, y aceyte, sirviendolos
con azucar, y canela.
Chicharrones del Derretido
Hars unas tortas, picandolas bien antes en la cazuela; desatars la massa
con dichos Chicharrones, los sacars, y haras las tortas llanas, las pondrs
sobre unas oblas, echandolas azcar, y canela por encima; y si aades
yemas, ser, gran cosa: las llevars al horno, y cuyda no se quemen.
Te he de decir, que si el Lechn fuere muy crecido, aadirs recado
con juicio prudencial.
Borrajas rebozadas
Esta es una verdura poco sabrosa Cuerpos rellenos de manjares de ms
sustancia, aunque muchos les gustan dispuestas en la forma, que aqu
dir; Tomars los tallos de las Borrajas tiernas, las cortars pedacitos
de cuatro dedos, lavalos bien, cuecelos con agua, y sal, y cuando
El azcar en los recetarios de la edad moderna 213
esten cocidos los escurrirs en una tabla limpia: luego haz una massa
clara, como por Abadejo frito con huevos, y un poco de harina, los
irs untando, y friendo en la sartn, las servirs con azucar, y canela;
es assi buen plato; y si se comieran como los Religiosos pobres, con
agua, y sal, y un rayo de aceyte, ya les parecera los apetitosos aguado
su gusto, y que les haba caido algun rayo.
Berengenas rellenas
Coceraslas, partidas por medio, con agua, y sal; cocidas, las escurrirs,
quitndolas el corazon, de modo, que queden huecas como media nuez;
picaras unas pocas de las que cociste, freirs un poco de cebolla con
buen aceyte, luego echaras las Berengenas machacadas, y un poco de
yierva buena, y huevos crudos; las pondras al fuego, hasta que se sequen,
rebolviendolo hasta que est esto bien seco: echalo en una cazuela, con
los huevos correspondientes, y un poco de pan rallado, un poco de
queso; sazonalo con todas especies, y canela, y unos polvos de azucar,
llenars con esto las medias Berengenas, tendrs un batido de huevos,
y harina, claro, las mojars en l, y las freiras en la sartn; las servirs
con azucar, y canela.
Buuelos
Tendrs un molde, modo de un vaso, tan ancho de arriba, como de
abajo, con una cruz dentro de l, que le coja todo, de que este modo
quedan cuatro divisiones, como si estuvieran dentro de un vaso, y la
cruz ha de tener un cabo de hierro de media vara; as lo suelen hacer
los Cerrajeros: ponese este instrumento calentar, hars luego una pasta
de huevos, con poca harina, que est ms clara, que para hacer hostias,
sacars el molde del fuego, y ponle en el aceite; luego le mojars en la
pasta, menendole, soltar, y si al principio no suelta, aydale con una
caa; salen as los Buuelos como bonetes, y se pueden rellenar con
pescado o con gigote, quitndole lo que tiene dentro con unas tijeras;
despus de rellenos los pondrs en una vasija sobre unos papeles, para
que no se peguen, deshars unos huevos, y les dars con las plumas;
ponles ms fuego arriba que abajo, hasta que hagan costra, y los ser-
virs con azucar, y canela. Si quieres dar solos los Buuelos, desatars
una poca de miel con agua caliente, y rocalos en el plato; si quieres
ponerles ans por encima, lo hars. Si te quedare algo de pasta, hars
unas celosas, que cualquiera pueda mirar por ellas; tomars una aceitera
de buen pico, y aprisa irs corriendo la mano, haciendo los cruzados
sobre la sartn, y las puedes servir sobre los Buuelos.
214 Mara de los ngeles Prez Samper
Camuesas assadas
A la Camuesa dars una cortadura junto al cabo, que llegue hasta la
mitad, luego otra por el suelo al rebs: hecho esto, con la punta del
cuchillo dars, aunque no seas Sastre, una puntada por medio, un quar-
to sin otro, y quedar la Camuesa en dos mitades, y cuatro quartos,
las quitars el corazon con la punta del cuchillo: en aquel hueco les
echars azucar, y canela, y quedan como si no las hubieras partido:
ssalas; si las quieres rellenas, son mejores, aunque dificultosas de partir:
un sugeto estuvo tres aos en mi compaa, y no pudo aprender, tena
excusa en s mismo.
Otra preparacin con azcar, muy tradicional, de la que ofrece
Altamiras varias versiones, era la de las salsas agridulces, como puede
verse en la recetas de pavos asados y en la de nades con membrillo,
que formaban parte de la combinacin de aves con frutas, muy ca-
racterstica de la cocina mediterrnea y muy apreciada desde la Baja
Edad Media. Estos dos platos son buenos exponentes del apreciado
sabor agridulce, en este caso conseguido gracias a la combinacin de
limn y azcar en los pavos asados y en la receta de nades por una
parte los membrillos, el vino y el vinagre, y por otra el azcar.
Pabos assados
El modo mas facil es: despues de bien limpios, los tendrs al sereno
dos noches, los pondrs cocer en la olla, que estn medio cocidos,
y los sacars, y pondrs en el assador bien seguros, los untars con
manteca, echando unos polvos de sal, y pimienta; pondrs unos clavillos
clavados por el pecho, y gruesso de las piernas, los empapelars con papel
des estraza, los atars bien, y los assars fuego manso, y quando estn
bien assados, hars esta salsa agridulce, con un poco de azucar, y zumo de
limon, canela, pimienta, sal, y un poco de caldo. Esta salsa es buena para
todo genero de assado, y para enfermos, porque los mas gustan de ella,
pues todo lo agridulce es muy gustoso.
Anades con membrillos
Assaras las Anades con salsa de membrillos; los mondars, partiendolos
por enmedio, y los cortars en rebanadillas delgadas, tocino en dados,
lo freirs, hasta que est blanco; frito que est, echaras cebolla menuda,
y los membrillos los reogars, hasta que queden blandos los sazonars
con todas especies, y canela; echars un poco de vino, vinagre, azucar,
y caldo; tendrs las Anades assadas con tocino, las compondrs sobre
unas rebanadas de pan tostado, luego echars la salsa por encima: esta
salsa sirve para otros paxaros gordos, como son los Alcarabanes, Gangas,
El azcar en los recetarios de la edad moderna 215
52. La Cocina de los Jesuitas: comn modo de guisar, que observaban en las casas de los regulares
de la Compaa de Jess, Portada Editorial, Sevilla, 1994.
El azcar en los recetarios de la edad moderna 219
53. El Llibre de cuina de Scala Dei, Facsmil del llibre de Josep Iglsies, edici de Mariona
Quadrada, El Mdol, Tarragona, 1996, p. 40.
220 Mara de los ngeles Prez Samper
55. Isabel Juncosa (ed.), Avisos, y instruccions per lo principiant cuyner. Manuscrit de la Biblioteca
Pblica Episcopal de Barcelona nm. 204 (s. xviii), Akribos, Barcelona, 1988.
56. Francesc Roger: Art de la Cuina. Libre de cuina menorquina del segle xviii, Andreu Vidal
(ed.), Institut Menorqu dEstudis, Caixa de Balears Sa Nostra, 1993.
57. Llibre Compost per Apendre de Dos harts; es saber Del hart del ortola y laltre de Apendre
de quynar, o Gisar ab Altres Dos Notcias, Corositats que Aya al fin del llibre Renovat de Nou en lo mes
de Fabre del Any 1787 per mans propias de F. Sever de Olot: Religios Caputx Sent Cercador en Girona.
Manuscrito n 25.729 de la Biblioteca del Palacio de Perelada. Sever de Olot, Libro de Arte de Cocinar
(Primera edicin de un manuscrito gerundense de 1787), Biblioteca del Palacio de Peralada, Girona, 1982.
222 Mara de los ngeles Prez Samper
contenga los doce vasos de agua, e irs mezclando lo del mortero con
el agua, para que tome sabor a limn. Lo colars dos veces. La sacars
por la tarde, despus de una buena comida, singularmente en la poca
canicular, pues refresca el cuerpo.
Tambin existen recetarios de otras rdenes. Gran difusin tuvo
el recetario de Fra Francesc del Santissim Sagrament, Instrucci breu y
til per los cuyners principiants, segons lo stil dels Carmelites Descalzos, a f
que qualsevol, per poca prctica que tinga, puga desempear qualsevol cuyna
de la Provincia, un recetario manuscrito de los carmelitas descalzos,
cuyo autor era el hermano cocinero del Convento de San Joseph
de Barcelona, con una finalidad prctica bien explcita, y del cual
existen varias versiones. Debido a la extrema austeridad de la regla
de la orden, no contiene ninguna receta de carne.58 Pero s utiliza el
azcar en diversos platos.
Muy interesante es el recetario de cocina de Jaume Mart i
Oliver, un religioso agustino que profes en el convento del Socors
de la ciudad de Palma y pas despus al convento de Felanitx. Es un
libro de cocina mallorqun del que existen diversas versiones. En uno
de los manuscritos el ttulo era Modo de cuynar a la mallorquina.
Otro tena un ttulo ms expresivo: Olla Podrida o el coch instrut
en fer aguisados, pastas y confituras. Tractat dispost y ordenat per el P.
Fr. Jaume Mart, religis del orde de S. Agust, molt instrut en cosas
de ventre y paladar. El autor fue un gran aficionado a la cocina, pero
no consta que fuera en ningn momento cocinero. Muy representativas
son las numerosas recetas de postres dulces. Especialmente confituras.59
Igualmente de tipo conventual es el recetario navarro de Anto-
nio Salsete. Es un manuscrito del siglo xviii de autora desconocida.
nicamente figura el pseudnimo de Antonio Salsete, que, segn
algunos estudiosos, podra haber sido un religioso de la orden de los
agustinos, presente por entonces en Pamplona.60 El ttulo completo
es El cocinero religioso instruido en aprestar las comidas de Carne,
58. Francesc del Santissim Sagrament, Instrucci breu y til per los cuyners principiants, segons
lo estil dels carmelites descalos, M. Merc Gras, Agust Borrell (eds.), Publicacions de labadia de
Montserrat, Barcelona, 2004.
59. Jaume Mart, Receptari de cuina del segle xviii, Joan Miralles, Francesca Cantallops (eds.),
Publicacions de lAbadia de Montserrat, Barcelona, 1989.
60. Antonio Salsete, El cocinero religioso, 2 vols., Vctor Manuel Sarobe (ed.), Gobierno de
Navarra, Pamplona, 1996.
El azcar en los recetarios de la edad moderna 223
61. Fernando Serrano, Confitera y cocina conventual navarra del siglo xviii. Notas y
precisiones sobre el Recetario de Marcilla y el Cocinero religioso de Antonio Salsete, Prncipe de
Viana, 69/243 (Pamplona, 2008), p. 141-186.
224 Mara de los ngeles Prez Samper
1. Este texto se basa fundamentalmente en: Luis Germn, Caractersticas del desarrollo
del complejo remolachero-azucarero en Espaa, 1882-2000, Las industrias agroalimentarias en Italia
y Espaa durante los siglos xix y xx, Carlos Braciela, Antonio di Vittorio, Universidad de Alicante,
Alicante, 2003, p. 335-356.
226 Luis Germn Zubero
Grfico 1
Evolucin del consumo de azcar durante el siglo xix (kg/ao)
ESPAA
FRANCIA
ALEMANIA
ESTADOS
UNIDOS
Fuente: Manuel Martn; Antonio Malpica, El azcar en el encuentro entre dos mundos, Asociacin
General de Fabricantes de Azcar de Espaa, Madrid, 1992; Gabriel Tortella, El desarrollo de la industria
azucarera y la guerra de Cuba, Moneda y Crdito, 91 (Madrid, 1964), p. 131-163.
Grfico 2
Evolucin del consumo per cpita de azcar en Europa (kg/ao)
Fuente: Maria Elisabetta Tonizzi, Lindustria dello zuccero. La produzione saccarifera in Italia e in Europa, 1800-
2000, Franco Angeli, Miln, 2001.
Grfico 3
Consumo, produccin e importacin de azcar durante
el siglo xix en Espaa (Tm)
Grfico 4
Evolucin del consumo per cpita de azcar en Espaa durante
el siglo xx (kg/ao)
Grfico 5
Evolucin de la produccin y del saldo comercial exterior
en Espaa durante el siglo xx
1903. Una Sociedad General que, sin embargo, como proyecto em-
presarial no iba a lograr los resultados apetecidos. El monopolio que
ya estaba plantendose, en este primer embate no logr resolverse por
problemas financieros fundamentalmente, porque la sociedad se empe
en la compra de una gran cantidad de industrias y el negocio no
result muy rentable. La Sociedad General Azucarera sali debilitada
financieramente de la situacin, aunque fortalecida en cuanto a que
se consolid como la principal empresa del sector con gran diferencia,
ya que aglutin a un sector mayoritario de empresas azucareras, pero
no a la totalidad. En cualquier caso, en los aos siguientes, al seguir
aumentando la demanda de azcar surgieron nuevas empresas en el
sector.
Fue justamente a partir de la segunda dcada del siglo cuando
asistimos a un importante avance en este proceso de oligopolizacin.
Quines iban a ser los protagonistas del sector azucarero desde el
punto de vista empresarial? Fundamentalmente, la Sociedad General
Azucarera y, tras el fracasado intento de monopolio y de restriccin
de la competencia (vinculado a la Ley Osma, 1907-1910), surgieron
otras dos grandes empresas en nuestro pas. Una de ellas, promovida
en 1911 por capitalistas del Valle del Ebro inversores aragoneses,
navarros y guipuzcoanos que crearon la Compaa Ebro de Azcares
y Alcoholes (EBRO); y, la otra, la Compaa de Industrias Agrcolas
(CIA) constituida en 1911 por empresarios catalanes. Estas tres empresas
son las tres grandes protagonistas de la historia empresarial azucarera
de nuestro pas durante el novecientos.
La negociacin de acuerdos dentro del sector se apoy des de los
aos siguientes en la nueva Asociacin General de Fabricantes de
Azcar (AGFA) des de la que se procur en 1914 el primer convenio
de sindicacin entre todos sus miembros para la contingentacin de
ventas de azcar, al que siguieron otras posteriores.
Interesa destacar que ya en 1926 (grfico 6) estas empresas
controlaban en torno a las dos terceras partes del total de la produc-
cin azucarera espaola. En ese ao establecieron un primer acuerdo
oligoplico para el reparto de los mercados. En definitiva, sta iba a
ser la lnea de actuacin de estas empresas en las dcadas siguientes:
promovieron muchas actuaciones parciales, no las tres juntas: SGAE con
CIA, SGAE con EBRO, EBRO con CIA, etc. En cualquier caso, un
entramado empresarial entre ellas que fortaleca su protagonismo. En
Azcar y empresas azucareras... 235
Grfico 6
Evolucin del peso productivo de los principales grupos
azucareros en Espaa (1926-1986)
Cuadro 1
Principales grupos productores de azcar de la Unin Europea
2001
N Grupo Empresas Cuota %
A+B UE
Mil. Tm.
1 SUDSUCKER SUDSUCKER A. G. 1.087
(Alemania W)
SUDSUCKER Gmb H 276
(Alemania E)
TIRLEMONTOISE 555
(Blgica)
VEURNE (Blgica) 61
AGRANA (Austria) 387
SANINT LOUIS 741
SUCRE (Francia)
TOTAL SUDSUCKER 3.107 21,5
2 ERIDANIA-BEGHIN ERIDANIA (Italia) 750
SAY*
BEGHIN-SAY (Francia) 1.176
TOTAL ERIDANIA- 1.926 13,3
BEGHIN SAY
3 BRITISH-SUGAR BRITISH-SUGAR 1.139 7,9
(Inglaterra)
4 DANISCO-CULTOR DANISCO (Dinamarca) 421
DANISCO-SUGAR 368
A.B. (Suecia)
DANISCO-SUGAR 125
Cmb H (Alemania E)
SOHKAR OY 146
DANISCO (Finlandia)
TOTAL DANISCO- 1.060 7,3
CULTOR
5 NORDSUCKER NORDSUCKER 810
(Alemania E)
NORDKRISTALL 110
(Alemania E)
Z.V. MAGDEBURG 121
(Alemania E)
238 Luis Germn Zubero
Grfico 7
Evolucin del peso remolachero regional en Espaa (1922-1996)
Grfico 8
Evolucin del peso productivo regional azucarero en Espaa
(1899-1996)
244 Luis Germn Zubero
Bibliografa bsica
Asin, Flix, La remolacha y la industria azucarera en la economa aragonesa,
Caja de Ahorros de Zaragoza, Zaragoza, 1980.
Asociacin General de Fabricantes de Azcar de Espaa (AGFAE),
Legislacin azucarera, Asociacin General de Fabricantes de Azcar
de Espaa, Madrid, 1941.
Datos de existencias, produccin y consumo de azcares, fbricas de azcar
de remolacha, 1970-1989, Asociacin General de Fabricantes de
Azcar de Espaa, Madrid, 1990.
El sector azucarero espaol en el trienio 1996/7 a 1998/9, Asociacin
General de Fabricantes de Azcar de Espaa, Madrid, 1999.
El sector azucarero espaol en el trienio 1999/00 a 2001/02, Asocia-
cin General de Fabricantes de Azcar de Espaa, Madrid, 2003.
Azucarera Ebro Agrcolas, La Industria Azucarera en Espaa, Asociacin
Espaola Azucarera, Madrid, 1998.
Banco Hispano Americano. Servicio de Estudios Financieros de
Empresa y Proyectos, Sector Azucarero, Banco Hispano Americano,
Madrid, 1977.
Baraja, Eugenio, La industria azucarera y el cultivo remolachero del Duero
en el contexto nacional, Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimen-
tacin, Madrid, 1994.
Biescas, Jos Antonio, Rasgos especficos en la evolucin de la industria
azucarera en Espaa a lo largo del primer tercio del siglo xx,
Espaa 1898-1936: estructuras y cambio, Jos Luis Garca (ed.),
Universidad Complutense de Madrid, Madrid, 1984.
246 Luis Germn Zubero
Fusin de las Sociedades del Ebro, Fusin de las sociedades del Ebro,
Compaa de Azcares y Alimentacin, La compaa, San Sebastin-
Madrid, 1990.
Germn, Luis, Mariano Lozano Cols (1892-1974), Los 100 empre-
sarios Espaoles del siglo xx, Eugenio Torres (dir.), Lid, Madrid,
2001, p. 334-337.
Caractersticas del desarrollo del complejo remolachero-azucarero
en Espaa, 1882-2000, Las industrias agroalimentarias en Italia y
Espaa durante los siglos xix y xx, Carlos Barciela, Antonio di
Vittorio (eds.), Publicaciones de la Universidad de Alicante, Ali-
cante, 2003, p. 335-356.
Gracia, Jos Antonio, La Industria Azucarera y el sector remolachero en
Navarra. Un siglo de Historia, Departamento de Educacin y Cul-
tura, Pamplona, 2001.
Las Azucareras: la Revolucin Industrial en Aragn, Mira Editores,
Zaragoza, 2005.
Institut International de Recherches Betteraviers, XVII Curso de
Verano. Pamplona (Espaa), junio 1963. La Agricultura espaola y la
Industria azucarera nacional (1963).
Jimnez, Jos Ignacio, La remolacha y los problemas de la industria
azucarera en Espaa, 1880-1914, Historia Agraria de la Espaa
contempornea. El fin de la Agricultura tradicional (1900-1960), Ramon
Garrabou, Carlos Barciela, Jos Ignacio Jimnez (eds.), Crtica,
Barcelona, 1986, vol. 3, p. 280-316.
Marrn, Mara Jess, La adopcin y expansin de la remolacha azucarera
en Espaa (de los orgenes al momento actual), Ministerio de Agri-
cultura, Pesca y Alimentacin, Madrid, 1992.
Martn, Manuel, Azcar y descolonizacin. Origen y desenlace de una crisis
agraria en la vega de Granada, El ingenio de San Juan, Granada,
1982.
La Industria azucarera espaola, 1914-1936, Revista de Historia
Econmica, 5/2 (Madrid, 1987), p. 301-323.
The Spanish Sugar Industry, 1914-1936, The World Sugar Econ-
omy in War and Depresin 1914-1940, Bill Albert, Adrian Graves
(eds.), Routledge, Londres, 1988, p. 47-58.
Del trapiche a la fbrica de azcar, 1779-1904, La cara oculta
de la industrializacin espaola. La modernizacin de los sectores no
248 Luis Germn Zubero
1. Antecedents
Els primers antecedents sobre el cultiu de la remolatxa a Lleida
es troben en unes correspondncies de lany 1892 de Josep Tarrag,
pags capdavanter de Linyola, adreades al marqus de Paredes, alhora
diputat a corts pel districte de Balaguer, les quals han estat recollides
en el llibre de Ton Sol Bonet i Esteve Mestre Roig, Escrits del Pla
dUrgell.1
Josep Tarrag era un pags modern que experimentava en llavors
i en cultius nous i tamb posava anuncis a la premsa per donar a
conixer els seus descobriments i millorar les vendes. El ms sorpre-
nent dels seus escrits s el comentari que fa al marqus sobre una
proposta dinstallaci duna fbrica sucrera a Linyola en una carta del
mes de mar de 1892.
Otro da hablar a VE. de grandes empresas por una Compaa Agr-
cola, que quiere establecerse a un kilmetro de esta villa, y comprar
grandes extensiones de terrenos; como ya ha principiado. Dicen que
quieren poner una fbrica para elaborar azcar de remolacha. Se nos ha
presentado una comisin de aquella, a la cual, iba D. Ignacio Girona y
parece que este llevaba la batuta, para decirnos, que hagamos ensayos,
(ya preguntar sus ingenieros Industriales, les pedir algn catalogo,
y har experimento este ao en corta cantidad estudindola bien, para
ver si nos podr dar resultado. Ignacio Girona, por va de ensayo, dicen
que hace este ao, una tres hectreas de terreno.
1. Ton Sol, Esteve Mestre, Escrits del Pla dUrgell, Pags Editors, Lleida, 2010.
250 Antoni Josa Buchaca
molt superior a la prevista per ell, la qual cosa indica que la qualitat
del tubercle no devia ser, en general, la que Bertrand havia vist als
camps de Menrguens, poblaci que potser estava ms pendent del
seu treball a la fbrica que del cultiu, que exigia ms dedicaci que
els cultius tradicionals. Per tant, segons aquesta hiptesi, els terrenys
ms allunyats de la sucrera on la poblaci es dedicava exclusivament
al cultiu, probablement obtindrien una producci de ms qualitat pel
fet que disposaven de ms temps per al cultiu. Un altre tema princi-
pal era la utilitzaci de laigua per al reg de la remolatxa. A lUrgell,
amb ms experincia amb el reg dels farratges, es feia un s ms
racional de laigua, la qual cosa beneficiava el rendiment del tubercle.
A Menrguens passava el contrari, daqu la preocupaci de Bertrand.
Davant daquesta situaci el Sr. Bertrand aconsell el seu nebot
en la manera de cultivar la remolatxa que havia extret de la seva ex-
perimentaci en un camp prop de la fbrica, on havia calculat que en
una hectrea li sortien 140.000 remolatxes, mentre que a Menrguens
no havia vist mai cap camp que arribs a les 50.000. Segons ell, les
plantes estaven massa separades entre elles, per aquest motiu el pags
no feia altra cosa que regar per evitar la sequera originada perqu les
fulles de la remolatxa no cobrien la totalitat del camp, per resulta
que laigua semportava els elements nutritius al fons de la terra i el
tubercle, per aquesta ra, no podia desenvolupar-se correctament.
Li dna dotze instruccions que solament citarem:
1. Llaurar la terra amb profunditat a la tardor i amb el bravant.
2. Desfer els terrossos del sl amb la mquina de Zulueta.
3. El camp es deixa fins lpoca de la sembra.
4. Regar molt poc, perqu si no larrel no aprofundir prou i,
a ms, sendur els adobs a capes profundes de la terra on
no hi arriba larrel.
5. A la primavera es tornen a desfer els terrossos amb a la
mquina de Zulueta i el trill (mquina per fer la batuda).
6. Es procedeix a la sembra i a continuaci, amb una regadora
de seds que porti un kilogram damonac i dos kilograms
de superfosfat per cada 100 litres, es rega nomes les lnies
visibles on han estat dipositades les llavors en una amplada
de dos centmetres.
El cultiu de la remolatxa a les comarques de lleida 257
obsoleta amb el pas del temps, i per aquesta causa lempresa havia de
compensar les prdues amb disminucions del preu de la remolatxa
pagada als cultivadors.
La discriminaci de preus que estaven suportant els nostres
cultivadors respecte daltres zones de cultiu va originar que el 1916
aparegus el sindicalisme per primera vegada. Van aparixer a la premsa
local una srie de proclames adreades als cultivadors de remolatxa de
lUrgell des del sindicat agrari de Bellvs.
Diverses assemblees van exigir a la fbrica preus ms justos,
ja que se sabia que la SGA a Saragossa pagava 60 pessetes la tona
mentre que a la zona de Lleida no arribava ni a 50. Lany 1922 van
tornar les protestes perqu els preus que la SGAE pagava a la zona
eren inferiors a la resta de lEstat. Aix va ser sempre una constant.
La fbrica no shavia modernitzat funcionava amb vapor, tret de la
illuminaci, en definitiva, no era prou competitiva.
Si analitzem les ltimes campanyes, desprs de la Guerra Civil,
s a dir, el perode que va de 1940 a 1952, desprs de reconstruda
la fbrica, observem que les entrades de remolatxa van oscillar entre
8.000 i 20.000 tones aproximadament, a ms dhaver estat la fbrica
quatre anys parada. Les dos ltimes campanyes, 1953 i 1954, quan
sesperava el tancament de la fbrica, i en un intent de salvar-la, els
cultivadors van produir ms de 53.000 tones el primer any i 25.000
el segon quan la decisi era ja irrevocable.
Per tant, la inestabilitat en la producci depenia principalment
dels preus que shavien pagat la campanya anterior i de les expectatives
de la segent, per tamb de les condicions que imposava la fbrica
en el tema dels contractes. Malgrat que els costos de la remolatxa
eren superiors perqu el cultiu requeria molta dedicaci, tamb era
cert que donava vida a tota la classe treballadora, tant als homes com
a les dones, abastant totes les edats. El preu del sucre era molt ms
barat a Frana que a Espanya, aix com el preu de la remolatxa, per
en menys proporci.
Aquestes diferncies en contra dels preus espanyols eren motivades
per lelevada imposici del preu del sucre i la manca de competitivitat
i de modernitzaci de les sucreres. En el cas del cultiu de la remolatxa,
la diferncia ja no era tan gran i era motivada per una climatologia
ms adversa i una experincia molt inferior a la dels vens.
El cultiu de la remolatxa a les comarques de lleida 259
3.Jaume Fullola, La Conca minera de Mequinensa: el cas de Carbonfera del Ebro, S.A.,
Universitat de Lleida, Lleida, 2007. Vegeu del mateix autor: Jaume Fullola, La Conca Lignitifera de
Mequinensa (Ebre/Segre). Una societat rural minera (1860-1950), Memria de doctorat, Universitat de
Lleida, Lleida, 2009 <http://hdl.handle.net/10803/8191>.
4.David Tous, La fbrica Trepat de Trrega i la mecanitzaci de lagricultura, Empreses i
institucions econmiques contempornies..., p. 141-188; Jacinto Bonales, J. Trepat de Maquinria Agrcola
i la culminaci del sistema fabril tradicional, Urtx. Revista cultural de lUrgell, 24 (Trrega, 2010),
p. 283-303; Jacinto Bonales, La motoritzaci del camp espanyol i el projecte modernitzador de les
indstries J. Trepat de maquinria agrcola (1960-1974), Urtx. Revista cultural de lUrgell, 25 (Trrega,
2011), p. 485-501; Jaume Espinagosa, La fbrica de maquinria agrcola J. Trepat: apunts dun viatge
pel tnel del temps (1914-2004), Urtx. Revista dhumanitats de lUrgell, 17 (Trrega, 2004), p. 325-381.
5.Joan Catal, La colnia dAlcans. Un record, una finestra..., Pags Editors, Lleida, 2012.
6. Rom Sol i Carme Torres segueixen les principals empreses ubicades en el canal de
Pinyana. Rom Sol, Carme Torres, Histria de un canal 1147/1947, autoedici, Lleida, 1974.
La sucrera de Menrguens 263
Quadre 1
Empreses i quotes impositives de la indstria de loli a Lleida
c. 1899 c. 1917
Nm. Quota Nm. Quota
empreses total empreses total
(pessetes) (pessetes)
Garrigues 78 5.696 96 20.843
Segri 110 9.810 54 13.283
Urgell 37 2.472 28 4.270
Pla dUrgell 28 1.524 17 3.321
Noguera 40 2.552 25 2.391
Segarra 29 1.476 10 983
Pallars Juss 8 416 2 146
Alt Urgell 2 92 1 56
Total 332 24.038 233 45.237
Font: elaborat a partir de Ramon Ramon, Estructura empresarial, empreses i canvi tcnic en la
indstria de loli doliva de les comarques de Lleida, 1890-1936, Empreses i institucions econmiques
contempornies..., p. 141-188, p. 150, quadre 2.
Quadre 2
Distribuci dels cultius en la zona regada pel Canal dUrgell,
1880-1920 (en hectrees)
Vinya i
Campa Vinya olivera Olivera Alfals Hort Erm Total
1880 26.507 7.605 8.445 5.502 1.259 150 7.886 57.353
1900 28.818 2.844 11.606 6.558 3.989 264 4.057 58.136
1920 24.374 2.635 16.693 6.848 6.588 216 2.684 60.039
Font: Arxiu del Canal dUrgell, Captol 9, article 4, grup A-4, Canal de Urgel. Estadstica de la
superficie adherida..., Estadstiques: poblaci, superfcies, produccions (finals segle xix, principis segle xx).
16. Jos Francisco Fornies, Historia de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Lrida, Caja
de Pensiones para la Vejez y de Ahorros de Catalua y Baleares, Lleida, 1981.
17. Catleg de lexposici de maquinria agrcola i concurs de tractors de Lleida: 1 al 10 abril de
1921, Mancomunitat de Catalunya, Lleida, 1921; Concurso de tractores de Lrida: 1-10 abril 1921: cuadros
de resultados, Mancomunitat de Catalunya-Institut de Mecnica Aplicada Agrcola, Lleida, 1921.
18. Confederacin Sindical Hidrogrfica del Ebro, Exposicin agrcola leridana del 25
de septiembre al 5 de octubre de 1928, Confederacin Sindical Hidrogrfica del Ebro, Zaragoza, 1928.
19. Enric Vicedo, Enric dHostalric i Colomer, Cossetnia Edicions, Valls, 2006.
20.Antoni Josa, Histria de la sucrera de Menrguens, Ajuntament de Menrguens-Pags Editors,
Lleida, 1999. Hi ha una nova edici ampliada de 2005.
21. Enric dHostalrich, La Azucarera del Segre. Corrientes salvadoras, El Pas, 23 de
setembre de 1900.
268 Enric Vicedo Rius
Grfic 1
Remolatxa entrada a la Sucrera del Segre, 1900/1901-1934/1935,
en kg
Font: Grupo de Estudios de Historia Rural, Estadsticas histricas de la produccin agraria espaola, 1859-
1935, Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentacin, Madrid, 1991. Les dades de 1927 provenen de
lAnuario Estadstico de Espaa.
nosaltres donen resultats dordre de magnitud semblants. La font esmentada dhisenda correspon a:
Produccin y Circulacin de Azcares, Achicoria y Alcohol Industrial, 1900-1935, Ministerio de Hacienda,
Madrid.
27. Canal de Urgel, Memoria leda en la Junta General de Seores Accionistas correspondiente al
ao 1908, Imprenta de la Casa Provincial de Caridad, Barcelona, 1909, p. 6.
274 Enric Vicedo Rius
Grfic 2
Sucre envasat a la sucrera de Menrguens, 1900/1901-1934/1935,
en kg
Font: Grupo de Estudios de Historia Rural, Estadsticas histricas de la produccin agraria espaola, 1859-
1935, Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentacin, Madrid, 1991. Les dades de 1927 provenen de
lAnuario Estadstico de Espaa.
28. Arxiu Capitular de Lleida, Licencias de cultivo sobre Montagut, 1909, P4B_M2_P1_C06.;
1922, P4B_M2_P1_C07.
La sucrera de Menrguens 275
Grfic 3
Sucre envasat a la sucrera de Menrguens respecte al total
estatal, 1900/1901-1934/1935, en percentatge
Font: Elaboraci prpia a partir de les dades publicades a: Grupo de Estudios de Historia Rural, Estads-
ticas histricas de la produccin agraria espaola, 1859-1935, Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentacin,
Madrid, 1991. Les dades de 1927 provenen de lAnuario Estadstico de Espaa.
Grfic 4
Rendiments de la Sucrera del Segre i del conjunt de les sucreres
estatals (kg sucre / kg remolatxa), 1899/1900-1934/1935
Font: Elaboraci prpia a partir de les dades publicades a: Grupo de Estudios de Historia Rural, Estads-
ticas histricas de la produccin agraria espaola, 1859-1935, Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentacin,
Madrid, 1991. Les dades de 1927 provenen de lAnuario Estadstico de Espaa.
Quadre 3
Distribuci del regadiu (ha i valor de la producci),
provncia de Lleida, 1904
ha valor
(* 1.000 pta)
cereals 54.000 blat 13.640
llegums 10.000 ordi 6.272
plantes farratgeres 14.000 pans 700
olivera 19.000 faves 1.725
vinya 16.000 mongetes 1.530
prats naturals 13.000 plantes farratgeres 5.600
remolatxa sucrera 3.000 olivera 4.180
divers 3.000 vinya 7.920
cultius dhorta, fruites i txtils 22.000 prats naturals 3.250
incultes o eriales que podrien 46.000 remolatxa sucrera 135
regar-se
divers 150
Total 200.000 Total 45.102
Font: Junta Consultiva Agronmica, El Regado en Espaa: resumen hecho por la Junta Consultiva Agronmica
de las memorias sobre riegos remitidas por los ingenieros del Servicio Agronmico Provincial, Ministerio de Agricul-
tura, Industria, Comercio y Obras Pblicas-Direccin General de Agricultura-Imp. Hijos de M.G. Her-
nndez, Madrid, 1904.
Grfic 5
Hectrees de remolatxa sucrera i farratgera
Provncia de Lleida, 1902-1935
Font: Grupo de Estudios de Historia Rural, Estadsticas histricas de la produccin agraria espaola, 1859-
1935, Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentacin, Madrid, 1991. Les dades de 1904 provenen de la
font del quadre 3.
Grfic 6
Valor de la producci a Balaguer, 1907
Font: Arxiu Comarcal de la Noguera, Estadstica sobre... 1907, registre Bal. III.2-2, publicat a: Enric Vicedo,
La petita empresa agrcola a Catalunya. Estructura i dinmica histrica a la Catalunya occidental (1850-
1930), Empreses i institucions econmiques ..., p. 63-100. El grfic es troba a la p. 86.
[A les Penelles],
Les principals produccions consistexen en les generals del Urgell,
conreuant-se especialment molta aufals y remolatxa que consm la
Sucrera del Segre. Shi cria tamb bestiar.29
[A Fondarella],
Los productes naturals consistexen en vi, oli, grans, verdures, aufals y
podria mlt b introduhir-se lo conreu de la remolatxa que en altres
localitats dna bons resultats, tinguent en compte que des de enguany
sha exts lo rech del canal per quasi tot lo terme, millora que pro-
bablement aumentar la poblaci actual.30
[A Albesa],
Lo su territori es regat per una extensa cequia de prop de 12 kilme-
tres, qual administraci va a crrech dun sindicat de regants. Produheix
grans, vi, oli, llegums y fruytes, remolatxa, hortalices y hi ha bones
pastures pera lo bestiar. Se pot dir que es poblaci purament agricola
havent-hi un mol doli y altre de farina proprietat de la comtessa de
Fuenclara.31
[A Bellcaire],
En lo terme, regat per lo canal dUrgell, shi fan grans, vi, mlta au-
fals y remolatxa, textils, verdures, oli, pera lo que hi t una prempsa.32
[A Bellmunt],
En lo su terme abunda lo guix, pera lo que hi han una dotzena de
forns. Les terres, regades en part per lo canal dUrgell, produhexen
mlta aufals, remolatxa y sembla que podria introduhir-shi, ab xit, lo
conru del blat de moro. Tamb shi cull blat, vi y oli, per lo que hi
t una prempsa.33
[A Castellser],
Lo su terme, enterament pl y tot ell regat per dues cequies derivades
del Canal dUrgell dna excellents produccions doli, aufals y remolatxa,
grans, poch vi, verdures, etc. Shi cria tamb bestiar menut.34
[A Montgai],
Lo terme es per un regular planer, ab petites serretes y es regat per dues
cequies derivades del Canal dUrgell. Les seues produccions consistexen
en oli, aufals, remolatxa, grans, vi y podria introduhirse lo conru del
blat de moro, al que no hi estn gayre afectats. Cria bestiar menut. Hi
han escoles de noys y de noyes; tres prempses doli y un moli fariner.35
[A Vilanova de Bellpuig],
Les produccions sn les generals del Urgell, quin canal fertilisa lo su
territori y ha sigut la causa del aument, observat en la poblaci, segons
se desprn de les notes estadstiques abans apuntades; hi abundan los
grans, loli, vi, aufals, remolatxa y verdures.36
[A Trmens],
Entre les produccions principals deuen senyalar-se los cereals, oli, v,
lIegums y verdures, cnems y remolatxa que consm la propera fbrica
Sucrera del Segre. T escoles de noys y de noyes i dues prempses
doli.37
[i a Menrguens],
Lo su terme que t bona part de regadiu produheix grans, oli, vi,
canem. Lo principal conru, quan no lo limitan com ara succeheix, es
lo de la remolatxa.38
Les dades procedents de la Societat Canal de Urgel permeten
comprovar que levoluci dels preus de la remolatxa tingueren una
tendncia entre 1911 i 1918 al creixement, passant dun ndex 100 a
150. Si b la tendncia del preu era superior a la de productes com
la verema, i en menor grau de les mongetes i les fruites, era molt
menor que altres com lordi, el pans, les patates, els llegums, el blat i
les olives. La font no sn preus a ls sin els resultats de les subhas-
tes dels productes que percebia la societat pel nov que pagaven els
regants del canal dUrgell. Tenen lavantatge que sn preus locals i des
daquesta perspectiva tenen fora inters.
Quadre 4
Cotitzaci dels productes del nov subhastats, 1911 100
1911 1912 1913 1914 1915 1916 1917 1918
blat 100,0 100,0 113,3 133,3 133,3 140,0 150,0 186,7
ordi 100,0 123,1 138,5 169,2 123,1 161,5 176,9 269,2
llegums 100,0 109,1 109,1 145,5 113,6 113,6 177,3 209,1
verema 100,0 100,0 89,3 35,7 142,9 125,0 82,1 57,1
olives 100,0 155,6 133,3 122,2 133,3 155,6 200,0 177,8
patates 100,0 100,0 116,7 133,3 150,0 166,7 183,3 216,7
pans 100,0 104,5 122,7 145,5 136,4 154,5 154,5 240,9
mongetes 100,0 114,0 126,0 116,0 148,0 142,0 168,0 128,0
fruites 100,0 100,0 90,9 90,9 109,1 100,0 127,3 145,5
remolatxa 100,0 100,0 125,0 125,0 125,0 125,0 150,0 150,0
Font: Elaborat a partir dArxiu del Canal dUrgell, Canal de Urgel. Explotacin. Superficies todas. Nota de
cotizacin de frutos segn el resultado de las subastas en los aos de 1911 a 1918. Mollerusa a 9 de mayo de 1919.
Grfic 7
Cotitzaci dels productes del nov subhastats, 1911 100
Grfic 8
Remolatxa pesada a les bscules, 1925
Font: Revista Urgel, publicat a: Antoni Josa, Histria de la sucrera de Menrguens, Pags Editors, Ajuntament
de Menrguens-Lleida, 1999, p. 92-93.
40. Josep Maria Ramon, Cambio agrario, uso del suelo y regado: el impacto del Canal
de Urgell, 1860-1935, Historia Agraria, 59 (Murcia, 2013), p. 43-94.
41. Arxiu Histric de Lleida, secci de Contribuci rstica. Les estadstiques territorials de
Menrguens, Miralcamp i Mollerussa es conserven a la caixa 12-1174 i la de Balaguer a la caixa 12-677.
42.Manuel Martn, La dictadura de Primo de Rivera. Un mercado intervenido, La
industria azucarera espaola..., p. 309-312.
La sucrera de Menrguens 285
Grfic 9
Viatgers i mercaderies de la Lnia del ferrocarril
Balaguer-Mollerussa, 1925-1936
Grfic 10
Nombre de viatgers per mesos al ferrocarril Balaguer-Mollerussa
La sucrera de Menrguens 287
Grfic 11
Transport de mercaderies per mesos al ferrocarril
Balaguer-Mollerussa, en tones
Quadre 5
rea regada pel canal dUrgell, 1941
Collita Hectrees Producci mitjana Producci Preu Valor total
Qm per hectrea total Qm pta/Qm pta
Blat 8.397 11 92.367 84 7.758.828
Ordi 8.838 12 106.056 54 5.727.024
Civada 1.797 9 16.173 50 808.650
Llegums 397 16 6.352 60 381.120
Palla 19.429 25 485.725 25 12.143.125
Alfals 6.181 90 556.290 30 16.688.700
Horts 723 2000 pta/ha 1.446.000
Ametlles 13.000 200 2.600.000
Verema 3.000 13 39.000 60 2.340.000
Mongetes 1.000 8 8.000 200 1.600.000
Pans 3.500 25 87.500 74 6.475.000
Olives 8.463 2 16.926 60 1.015.560
Mill 900 10 9.000 60 540.000
Carabasses 260 15 3.900 30 117.000
Remolatxa sucrera 800 20 16.000 16 256.000
Remolatxa farratgera 250 25 6.250 25 156.250
Cnem, lli, etc. 500.000
Total 60.553.257
Font: Arxiu del Canal dUrgell, Explotacin. Canal de Urgel S.A. Secciones todas. Cosechas. Resumen de los pro-
ductos obtenidos y valoracin de los mismos en el ejercicio de 1941. Cap.VII, Art. XI, Grup C, n 57.
43. Vegeu el grfic de levoluci del consum a: Luis Germn, El Azcar en la Espaa
contempornea, El Azcar y el Mundo Atlntico: economia y hacienda: patrimonio cultural y geobotnico,
Santiago de Luxan, Ana Via (coords.), Cabildo de Gran Canaria-Casa de Coln, Las Palmas de
Gran Canaria, 2006, p. 457-476.
La sucrera de Menrguens 289
Quadre 6
Rendiment per cultiu i hectrea, 1941
Collita Hectrees Pessetes pessetes
/hectrea
Blat 8.397 7.758.828 924
Ordi 8.838 5.727.024 648
Civada 1.797 808.650 450
Llegums 397 381.120 960
Palla 19.429 12.143.125 625
Alfals 6.181 16.688.700 2.700
Horts 723 1.446.000 2.000
Ametlles 2.600.000
Verema 3.000 2.340.000 780
Mongetes 1.000 1.600.000 1.600
Pans 3.500 6.475.000 1.850
Olives 8.463 1.015.560 120
Mill 900 540.000 600
Carabasses 260 117.000 450
Remolatxa sucrera 800 256.000 320
Remolatxa farratgera 250 156.250 625
Cnem, lli, etc. 500.000
Total 60.553.257
Font: Elaborat a partir del quadre 5.
Quadre 7
Cultius a la secci dIvars i a pobles amb especialitzaci
remolatxera, 1940, en jornals, rees municipals pertanyents
al canal dUrgell
Secci Ivars Trmens Vallfogona Balaguer i Tornabous Bellcaire
Sta. Maria
Blat 6.498 110 140 100 275 250
Ordi 6.595 150 260 150 200 300
Civada 2.115 60 100 80 40 100
Llegums 363 10 10 30 9 20
Farratge 6.179 110 60 80 200 180
Pans 1.841 70 50 20 70 180
Mongetes 491 15 4 8 30 100
Horts 391 3 6 6 30 36
Remolatxa 1.317 80 100 80 75 120
Mill 1.755 22 70 70 60 200
Vinya 1.095 35 25 25 50 50
Ametllers 505 10 20 7 25 30
Olivera 1.544 80 35 75 30 125
Guaret 9.765 955 1.710 136 160 271
Erm 3.578 857 151 9 8 51
Total 44.032 2.567 2.741 876 1.262 2.013
Font: Arxiu del Canal dUrgell, Explotacin. Canal de Urgel. 2 seccin administrativa. Relacin calculada de los
cultivos practicados en esta Seccin, durante el ao de 1940, Cap.VII, Art. 11, Grup C, n 57.
44.Empar Guilln, El manuscrit de Pere Segarra. Recull histric dIvars dUrgell i diari de lautor
(1932-1938), Institut dEstudis Ilerdencs, Lleida, 1986, p. 174-175.
45. Transcrivim el text original adaptat a la normativa del catal.
La sucrera de Menrguens 291
Grfic 12
Presncia de la remolatxa sucrera en els pobles de la secci
dIvars dUrgell, 1940
46. Arxiu del Canal dUrgell, Canal de Urgel. Explotacin. 1 seccin administrativa. Cosechas
de 1940. Estado que manifiesta la produccin obtenida, segn clculo, en los trminos de la seccin, Cap. VII,
art XI, grup C, n 57.
47. Pel context en qu es dna la informaci en el llibre interpretem que sn dades referides
a la zona regada pels canals dUrgell.
48.Josep Lladonosa, La Fuliola. Nou segles dHistria (1080-1980), Ajuntament de La Fuliola,
La Fuliola, 1980, p. 128.
La sucrera de Menrguens 293
Grfic 13
Sucre produt en la Sucrera de Menrguens (1940/1941-1953/1954)
Estimaci a partir de la remolatxa entrada (Josa, 2005), en kg
49. Instituto Nacional de Estadstica, Resea Estadstica Provincial. Lrida. Madrid 1969,
Instituto Nacional de Estadstica, Madrid, 1970, p. 35 i 37.
50.Llus Sol (dir.), Geografa de Catalunya, Aedos, Barcelona, 1968, vol. 2, p. 591.
294 Enric Vicedo Rius
Conclusi
Quan el 1954 anava amb la meva famlia a residir a Trmens, es
tancava la sucrera de Menrguens. Encara recordo els carros de remolatxa
que passaven davant de casa meva al carrer Bellvs, continuaven
per la plaa principal dedicada a Manuel Bertrand, i baixaven cap
al pont del riu, construt per la Maquinista Terrestre i Martima. En
aquella poca jo no sabia que noms portaven la remolatxa per que
el procs acabava a Monts. Recordo, molt ocasionalment, haver vist
alguna locomotora circular, i la meva experincia amb la sucrera acabava
amb haver fet descol algun diumenge quan el mossn de Trmens
deia missa a la capella de la fbrica, substituint el de Menrguens.
Havia tingut la sort de nixer a Reus que en aquells moments
tenia tres estacions de tren, de lnies diferents i de viure de petit
a Trmens amb dos, la de la sucrera va estar present molts anys. A
ms, Trmens gaudia duna bvila, de la central elctrica on de
vegades hi anvem dexcursi, i vaig veure construir el canal de
Balaguer, amb treballadors immigrants que dormien en lliteres ubica-
des en magatzems. Tamb hi havia algun mol, i ms tard, sinstall
lempresa COIBESA de Bellcaire dUrgell, que donava feia a una bona
colla de noies i senyores de Trmens.
He volgut acabar fent referncia a aquesta experincia personal
duna presncia de la industrialitzaci en el mn rural. Com hem vist,
la remolatxa sucrera en diversos moments tingu una presncia signi-
ficativa, i rendibilitat, per sempre formant part duna mplia varietat
de productes dins la distribuci de cultius, a Trmens, a Menrguens
i altres pobles productors de remolatxa sucrera.
51.Ramon Morell, Xavier Maurel, Ignasi Aldom, Leconomia del Segri: desenvolupament
agrcola i desequilibris sectorials, Caixa dEstalvis de Catalunya, Barcelona, 1980, p. 84.
La sucrera de Menrguens 295
Grfic 14
Distribuci de cultius a lrea regada pel canal dUrgell
a Trmens, 1940
Remolatxa
11%
Farratge 15%
Font: Arxiu del Canal dUrgell, Explotacin. Canal de Urgel. 2 seccin administrativa. Relacin calculada de los
cultivos practicados en esta Seccin, durante el ao de 1940. Cap.VII, Art. 11, Grup C, n 57.
El pont sobre el Segre vist des de Menrguens, a: Cefer Rocafort, Menrguens. Provincia
de Lleyda, Geografia General de Catalunya, Francesc Carreras i Candi (dir.), Establiment
editorial dAlbert Martn, Barcelona, 1913?-1918?, p. 303.
296 Enric Vicedo Rius
Apndix 1
Dades bsiques i comparatives. Sucrera de Menrguens i total
sucreres de remolatxa estatals, 1899/1900-1934/1935
Font: Elaboraci prpia a partir de les dades publicades a: Grupo de Estudios de Historia Rural, Estads-
ticas histricas de la produccin agraria espaola, 1859-1935, Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentacin,
Madrid, 1991. Les dades de 1927 provenen del Anuario Estadstico de Espaa.
La sucrera de Menrguens 297
Apndix 2
Dades bsiques i comparatives. Sucrera de Menrguens i total
sucreres de remolatxa estatals, 1915/1916-1932/1933
Apndix 3
Viatgers i mercaderies transportades pel ferrocarril
de Balaguer-Mollerussa
de les aiges, per la carretera no seria una realitat fins molt ms tard,
quan lactivitat de la sucrera ja shavia consolidat.
Los correos se reciben con tres das de retraso y para terminar tanta
desdicha, el paso nico que nos quedaba y an con intermitencias tam-
bin lo hemos perdido pues a la barca de Villanueva de este nombre
se le rompi la maroma o soga, y por lo tanto es imposible movernos
como no sea dando un rodeo por Balaguer lo cul es muy cmodo
para hombres tan desocupados como suelen ser los labradores.
En una ocasin pedimos ya la construccin de un corredor de Lrida
a Balaguer pasando por Corbins, pero todo fue en vano; ser preciso
pues insistir...
Amb larribada de la primavera el desgel a la muntanya ocasio-
nava la crescuda del riu i aix, el poble quedava allat durant uns dies.
Solament existia una barca per travessar el riu per accedir a Trmens
i des dall a la carretera de lEstat que anava de Lleida a Balaguer.
Per aix, en aquells dies dinundacions ning no es podia moure del
poble i el correu sofria retards.
Per la soluci parcial a lallament de Menrguens vindria de la
m del senyor Manuel Bertrand quan decid ubicar una gran sucrera
a Menrguens, juntament amb un ferrocarril econmic i un pont
metllic sobre el riu Segre. Una vegada ms el poder pblic shavia
absentat de les millores en les comunicacions, per la burgesia industrial
barcelonina contribuiria a solucionar el gran problema de Menrguens.
Plnol dels sondejos sobre el riu Noguera Ribagorana (Arxiu Maquinista Martima i
Terrestre).
Plnol dels sondejos sobre el riu Segre (Arxiu Maquinista Martima i Terrestre).
306 Antoni Josa Buchaca
31 de agosto de 1899
Sr. D. Jos M Carnet y Mas
Muy seor mo; adjunto le remito a V. dos croquis del perfil longitu-
dinal de los ros Segre y Ribagorzana, tomados en los puntos que me
han indicado el Sr. Barn de Casa Fleix.
En el sitio por donde esta tomado el perfil del rio Ribagorzana, no ha
podido hacer ninguna cata, por suponer segn indicaciones de la gente
del pas, que debe hallarse la roca de 1,50 a 2,00 de profundidad, lo
que puede confirmarlo es que a 12,00 aguas arriba de donde he tomado
el perfil, existen los restos de las pilas en regular buen estado, respecto
de los cimientos, de un puente antiqusimo y que en la actualidad les
sirven de apoyos a una palanca, por lo que no contando con medios
para hacer un sondeo a la profundidad dicha he desistido de ello.
Eso donde est tomado el perfil del ro Segre se hallan las aguas me-
jor encauzadas y en el lado izquierdo aguas abajo que en el croquis
lo indicado rayado, es roca viva y tanteado la solera sigue un trozo
de 15,00 completamente limpio hasta hallar los cantos rodados y las
arenas que se habrn sobrepuesto en los arrastres toda vez que dicen
que aos anteriores se haba tanteado la roca en la solera del ro hasta
la margen derecha. En el sitio indicado en el croquis he intentado un
sondeo que no me ha dado resultado por no tener medio alguno de
continuarlo a una profundidad de 1,50 a 2,00 probable de hallar la
roca. Toda la margen derecha se halla algo protegida por un regular
arbolado, sobre todo en los ltimos 100,00 metros.
Los precios de las maderas por los datos que he podido adquirir son
puestos en el rio.
Roble=2 metros de longitud y escuadra 200 x 200 de 12 a 15 pts.
Pino del Pirineo=4,80 metros de longitud y escuadra 400 x 400 a 10 pts.
Sin ms que comunicarle queda de V. humilde subordinado y atento S.S.
q.s.m.b.
Jos M Arias
Una vegada es va decidir construir-lo sobre el riu Segre a laltura
de Trmens el projecte fou un assumpte de mxima prioritat, ja que
daquest depenia la comunicaci de la zona de cultiu de la remolatxa
amb la fbrica. El 23 de gener de 1900 es public al Butllet Oficial la
sollicitud dautoritzaci del Sr. Bertrand per construir un pont metl
lic sobre el riu Segre de 107 metres de llargada per al servei privat
duna fbrica de remolatxa que hi hauria a Menrguens. A primers
Les comunicacions de la sucrera 307
se hara azcar. Excuso decir que si tal sucediera, los perjuicios que
esto representara, dada la cantidad de remolacha que se har en toda la
comarca y que habra de pagarse y el precio o coste de los arriendos
estipulados; seran de consideracin, as es que se comprende la febril
actividad que reina en todo (fbrica, puente y ferrocarril).
Finalment, la inauguraci va tenir lloc els dies 8, 9 i 10 de ju-
liol desprs que lempresa Maquinista Terrestre i Martima realitzs les
proves de resistncia amb notable xit.
Menrguens, 2 de julio de 1900
Muy Sr. mo y de mi consideracin ms distinguida: Por encargo de la
comisin de festejos de Menrguens de la que formo parte, le suplico
la insercin del programa acordado con motivo de la inauguracin del
puente, en el peridico de su digna direccin.
La vspera, da 7, a las doce, repique general de campana, salida de
cabezudos y dependientes del municipio pregonando las fiestas. A las
diez de la noche serenata a don M. Bertrand por la banda de Balaguer,
dirigida por el Sr. Cortasa.
Da 8: a las cinco de la maana gran diana; a las seis, salida de la
Corporacin, Comisin de festejos y pueblo, acompaados por la banda
en direccin al puente, donde se celebrar la misa de campaa antes de
la bendicin. Una hora despus salva de morteretes en la plaza Mayor;
a las nueve, carreras de hombres con premios; el 1 de 25 pesetas, el
2 de 10 y el 3 de 5; a las doce, gran banquete en obsequio al Sr.
Bertrand, por la tarde, a las tres y media, pasa calle por la banda y
seguidamente baile pblico; a las siete, elevacin de fantoches y globos
aerostticos, por la noche esplndida iluminacin, disparo de gran ramillete
de fuegos artificiales a cargo del Sr. Barbosa y finalmente baile pblico.
Da 9: a las seis, diana; a las ocho, carreras y cucaas; por la tarde pasa-
calle por la banda y baile pblico; a las seis, elevacin de fantoches
y globos; por la noche iluminacin a la veneciana y baile a las diez.
Con anticipadas gracias se ofrece de V. afmo, s. s. q. s. m.
Por la Comisin
Baltasar Sim
Verum et Pulchrum
Medium Aevum