Professional Documents
Culture Documents
NM
163
MAI
13
1
ANY
8
XXXII BUTLLET CULTURAL DE SANT JOAN 1 9
Las deudas no son un invento contemporneo. tres pensiones anuales por valor de ms de 96
Sus apreturas ya las sufrieron nuestros antepa- libras. De Jtiva tambin era Josep Gil de Borja,
sados. Tampoco les fueron ajenos los dichosos acreedor de 50 libras anuales. Incluso el propio
engorros de la refinanciacin o de endeudarse to- municipio saetabense percibi de San Juan una
dava ms para enjugar deudas ms antiguas. La pensin de 27 libras y 19 sueldos. Completaron
localidad de San Juan pas por sus horcas cau- esta relacin Joan Rell de la Ollera (con dos
dinas en el abrumador siglo XVII. Los gastos del pensiones que sumaron unas 45 libras) y el sn-
Pantano de Tibi, de los pleitos con Alicante y de dico o magister de la Catedral de Valencia, agra-
las urgencias de un tiempo adverso descargaron ciado con una de 37 libras y 10 sueldos.
sobre ella. Los hambrientos de crdito acudan,
en ausencia de los modernos institutos financie- El 17 de julio, tras la cosecha frumentaria, era
ros, a los prestamistas de censales, de variada la fecha predilecta de cobro. La del 4 de junio se
condicin social. vincul a este ciclo agrario. De menor represen-
tatividad fueron las del 22 de noviembre y el 4 de
Desde el siglo XIII los censales haban engra- diciembre, finalizadas las tareas ms importan-
sado los mecanismos econmicos del Reino de tes del otoo, y la del 2 de marzo.
Valencia. Eran unos prstamos que se disimula-
ban haciendo pasar la prenda como el producto Resulta interesante comparar la situacin de
de una compra para aplacar la reprobacin de los San Juan con la de Alicante y Muchamiel, igual-
telogos contrarios a la usura. Entre otras cosas mente afectadas por las confiscaciones de bienes
daban derecho al cobro de una pensin anual so- financieros de austracistas. Mientras que en San
bre el capital. Nobles, comerciantes, institucio- Juan ascendieron a 296 libras, en Alicante alcan-
nes eclesisticas, viudas y particulares con ganas zaron las 1.169 y en Muchamiel las 1.244. En
de invertir su dinero se convirtieron en acree- otras palabras, en San Juan y Alicante cada fami-
dores de censales de otras personas, municipios lia responda de media con menos de una libra en
y autoridades reales. En el Barroco espaol se relacin a los censales decomisados, y con cuatro
legitim su pago como esencial para el decoro de libras y media en Muchamiel. En el espacio de la
las viudas y de la Iglesia. Terreta, San Juan y Benimagrell no parecan en-
cajar la peor parte vistas as las cosas.
Fuentes
Carlos de Austria y Felipe de Borbn,
contendientes en la Guerra de Sucesin -ARCHIVO DE LA CORONA DE ARAGN. Con-
sejo de Aragn, Legajo 0558, n. 012.
Conocemos los nombres de varios acreedores
de San Juan de tiempos de la Guerra de Suce- -ARCHIVO MUNICIPAL DE ALICANTE. Llibre
sin, tildados de sediciosos por su austracismo. darrendaments dels drets de Sant Joan i Beni-
Tras la recuperacin de Alicante por las fuerzas magrell. Armario 14, Libro 2.
borbnicas en 1709 sufrieron la confiscacin de
sus bienes, conduciendo el proceso el notario y
escribano Josep Garriga, en sustitucin del ciu-
dadano militar alicantino Victoriano Josep Treds
y Pasqual. Encabez el cortejo el conde de Villa-
franqueza don Jos Severio y Cardona, perceptor
de una pensin de 40 libras. De todos modos le
super doa Francisca Llins de Jtiva, que cobr
VIENE DEL NME- Participant daquesta de estar plenament integrats i sensibilitzats amb
RO ANTERIOR eterna inundaci i demanant el medi ambient. De vegades nosaltres diem que,
ms i ms estan els cultius i arbres de lHorta quan ens fan mal els ossos pot ser que el temps
dAlacant: ametllers, garrofers, fruiters, vinyes va a canviar i far pluja o fred. Forma part de les
que produen el fams vi de la Condomina i oli- nostres dites populars. Per per als homes de
veres, que produen oli. Deien que antigament les camp la observaci i linterpretaci de qualsevol
cases de camp havien de tindre sempre almsse- signe al seu propi cos, al cel i a lentorn era una
ra i bodega, i que sense aquestos dos elements proba evident del que anava a succeir, i fins i tot
una casa de camp no tenia ra de ser. La primera de quan i com anava a passar, per tamb con-
producci doli de qualsevol almssera es donava sideraven que tenien la plena capacitat i el do de
ntegrament a lEsglsia per a il.luminar el tem- fins i tot canviar, amb el seu desig de canvi, i amb
ple amb les llums doli, i com ofrena dagrament la seua Fe i uni amb Du, all que anomenem la
per les collites, i acte de petici a Du de que les realitat.
futures collites siguin tamb prsperes.
El vent de llevant porta sempre
humitat, ve de la mar i en arri-
bar a les cadenes de muntanyes
ascendeix, i es gela tornant-se en
pluja. Si es de ponent passa el
contrari, porta sequera. Per si es
nvols ms alts venent de ponent
i els inferiors entren des de lle-
vant, creuant-se tots dos pel cam
per damunt dels nostres caps,
el que ve es una tempesta amb
trons i llamps. Si quan plou les
gotes daigua creen les figures de
monges i soldats, es a dir bom-
bolles rodones (monges), i agulles
allargades i grosses (soldats), s
un altre signe de que la tempes-
ta ser intensa i de llarga durada.
Si estant a casa un dia de sol, de
Assut de Sant Joan abans de la restauraci (Foto: Alfredo Campello) sobte cau per la ximenera un bon
grapat cendra sulla negra, vol dir
A la resta de lany als mesos de novembre i que eixa mateixa vesprada plour aigua miseri-
desembre, i al comenament de la primavera crdia si la cendra o sulla negra cau entorn al
mar, abril i maig tamb es produeixen pluges mig dia; o que plour a mitjanit si la cendra cau
que van generar, al seus dies, un caudal aprecia- de vesprada.
ble i important que va circular pel Gualer, per
el plat fort, gloris i potent de caudal es produa Los oronetes tamb ajuden a predir la pluja,
principalment als mesos de final de lestiu i du- quan el seu vol el fan rasant el sl, vol dir que
rant la tardor. El final de la dula daigua arribava aquest descens tan abrupte per a caar insectes
COLABORACIONES
sense crrega de pols o fang en suspensi, en eixe en ple estiu s signe de que plour eixe dia en
moment sobrien els partidors i les boqueres dels qesti de poques hores i amb intensitat. Tam-
pous de les cases de camp, per a tindre reserva b hi ha uns ocells anomenats ocells daigua que
daigua per a fregar i llavar la roba o regar mace- sn considerats els anunciadors de les tempestes,
tes. Els pous de beure somplien amb laigua de que semblen aparixer sempre abans de la pluja
pluja dels terrats. pegant crits. El comportament de les formigues
tamb s un altre signe dinici i finalitzaci de la
Homines Predictor pluviae -Predicci pluja, doncs cesen sobtadament la seua activitat
de les plujes pels homens anctics recol.lectora abans dels xfecs, i quan tornen a
eixir dels seus formiguers transformades en for-
Els homes antics i de camp tenien la plena ca- migues voladores vol dir que el perill ha passat.
pacitat de realitzar prediccions molt exactes de
lOratge i dels esdeveniments meteorolgics fu- Beneficia et conflictus, excessus aqua et
turs, sent els seus coneixements una font de co- envidia: Caritate et generositate resolvi. -
neixena transmesa de generaci en generaci al Beneficis i conflictes, excessos daigua i
llarg dels segles, fruit de lobservaci continua i enveja: la Caritat i la Generositat ho resol.
els nostres majors collocaven rpidament a les Sastre, lltima vaqueria que hem tingut al nos-
portes de les seves cases, com a dic de contenci, tre terme municipal, on podem comprar llet de
partidors de fusta, taulons i sacs de sorra que evi- vaca recentment munyida, mentre viem a les
taven que laigua sintrodus als seus habitatges. vaques pasturar per les ribes i el llit del Gualer,
Desprs del pas de les aiges quedava al sl el enfront del que avui s la gasolinera del Salt al
fang argilenc tpic dels Aiges Dut. Aquest fang es tram del Gualer que ha estat convertit en carril
retirava omplint capaos, sacs i carros, i buidant- bici. Tamb a aquest punt de confluncia del Gua-
los als bancals. Per altra banda laigua del Gualer ler amb la Squia Major es trobava un partidor
al regar els bancals deixava una capa de fang molt que desviava part de les aiges del Gualer cap a
rica en nutrients, que al llarg dels segles ha fet que una squia lateral que, mantenint laltura daquest
el nivell de les terres haja anant pujant i pujant per punt, transportava el cabal rebut fins al Mol de la
acumulaci i sedimentaci dels al.luvions de reg i Maigmona, al costat del nmero 23 del carrer La
naturals. Aquest fenmens de creixement en altu- Maigmona. En arribar al Mol, el cabal es pre-
ra, per acumulaci, del terrens podem veure-ho cipitava sobre una Snia, posant en circulaci
Su aficin haba sido siempre la natacin, y Si las dej en la arena le dijo- puede ocu-
aunque el trabajo del campo le ocupaba la ma- rrir lo que el ao pasado que me qued sin ellas,
yor parte de las horas del da. Los domingos iba y como me parece que usted va a nadar, pues
al mar y nadaba hasta terminar extenuado. En tiene cuerpo de nadador, me he atrevido a pe-
las primeras horas de la maana ya estaba en la dirle que me permita guardarlas en la caseta. No
playa y nadaba hasta el medioda en que regre- tengo prisa, y aunque usted tarde en regresar le
saba a la casa de campo y luego de haber comido esperar.
dorma una siesta de cuatro horas. En la noche
cenaba temprano y se acostaba hasta la maana -Con mucho gusto, puede usted guardarlas y
siguiente en que se levantaba fuerte y descan- si quiere acompaarme siempre es mejor nadar
sado. Pocas veces sala con sus amigos y no se acompaado por lo que pueda suceder.
le haba visto nunca acercarse a una muchacha.
Ninguno de sus amigos se atreva a decirle que Se metieron en el mar y antes de arrojarse al
era extrao su comportamiento con las jvenes agua dijo Jos: Quiere que vayamos hasta aque-
pero si que le decan que eran varias las que sus- lla nave que hay anclada? (Estara a unos doscien-
piraban por l. tos metros) Si no es demasiado para usted.
Pero se equivoc en el orden de prioridades, pri- todava. Redobl entonces jos el esfuerzo pero
mero encontr la mujer. Tena que conseguirla, y no consigui adelantarse, y ella, viendo que ya
tanto se ilusion con ella que olvid de la noche se acercaban a la nave, mir por ltima vez a su
a la maana el sueo deportivo que haba tenido compaero, y como si una cuerda invisible tirara
desde nio. de ella, en los veinte metros escasos que falta-
El da uno de agosto de 1950 fue Jos, ban para llegar a la meta elegida, le adelant
que as se llamaba nuestro hombre, a la pla- dos cuerpos.
ya cuando daban las nueve de la maana.
-Qu buena est el agua -dijo ella tras un bre-
Siempre comenzaba a nadar en el mismo lu-
ve silencio.
gar que era frente a una caseta de bao de
un amigo que para guardar su ropa le haba Jos la mir sin rencor y le dijo con humildad:
prestado.
Vas per laigua com una oroneta per laire, i
Cuando ya, llave en mano, se dispona a ce- eres preciosa. Le sali del alma la expresin.
rrar para salir a nadar escuch una voz femenina
que le salud y luego le pidi dejar all sus ropas -Que me ha dicho? Slo he entendiddo lo
mientras se baaba. de preciosa.
-Yo no volver, no debo hacerlo -repuso Jos- -Ms buena que el pan. Es muy blanca y tie-
porque a ti no hay ms que verte y escucharte ne una melena negra preciosa y le gusta nadar,
para saber de dnde procedes. Tambin tus ro- nada como un pez.
pas y el calzado me lo confirman. T estars aqu
maana gozando de la playa y yo estar andando -No, Jos, no, no tienes suerte, si supieras su
tras el arado y la mula torda labrando la tierra y nombre. Yo por las cartas conozco muchos nom-
acordndome de ti. bres pero as, ni idea, lo siento; y mont en su
bicicleta y sigui camino adelante, pero no haban
Hablaron largo rato y luego se despidieron. transcuridos ni un par deminutos volvi y le grit:
-Yo soy un hombre del campo y a l estoy atado. -Jos, has dicho que nada como un pez?
Suele ser dificil hallar a una persona que no -Sabes? -le dijo l cuando ya estaba cerca. En-
sabemos su paradero ni cual es su nombre o pro- contr el reloj que perdiste. No te alegras?
fesin, esto es lo que le ocurra a Jos. Slo poda
decir de la chica que era de unos dieciocho aos, - Lo dej yo en el suelo para que volvieras
alta, educada y muy guapa, y claro est, que chi- a trarmelo. Y a todo esto se remangaba la
En fechas recientes fue noticia en la prensa ali- mallas protectoras, el Ayuntamiento anunciaba el
cantina la noticia de la prxima reparacin de las prximo desmonte de la pasarela y su sustitucin
pasarelas peatonales de la Avenida Miguel Hernn- por un paso regulado semafricamente. A finales
dez (Nacional 332) de 2012, UPyD Sant Joan denunciaba el mal estado
de las dos pasarelas de nuestro pueblo, la que une
Desde que en 2010, apenas unos pocos aos el pueblo con la zona de cines y la pasarela que
despus de su ltima rehabilitacin, fueran colo- une los caminos de Palmeretes y del Campet.
cadas unas redes protectoras en la ms cercana a
la rotonda, el deterioro de este puente ha ido en La pasarela que nos ocupa, la situada junto a
ARCHIVO FOTOGRFICO