You are on page 1of 12

Lloixa

NM
163
MAI
13

1
ANY

8
XXXII BUTLLET CULTURAL DE SANT JOAN 1 9

Nacional 332 y pasarela. Aos 80


Foto del Archivo de LLOIXA
Sant Joan hace 25 aos EDITORIAL
Mayo de 1988 Boletn 163. Mayo de 2013
* LLOIXA no se public tampoco en el mes de mayo
de 1988, por lo que repasaremos las noticias que,
sobre nuestro pueblo, fueron publicadas en los dia-
rios de Alicante.

* Tena lugar el IV Paseo por la Huerta organizado


por LLOIXA. Se visitaba la finca Guimbeu.

* Otra finca, en este caso Villa Marco situada en


Fabraquer, era cedida al Ayuntamiento del Cam-
pello.

Con la publicacin de los artculos de Vctor Galn


y Tefilo Urea concluimos con la lista de colabora-
ciones que quedaron en el tintero debido a la publi-
cacin del especial sobre Carmelo.

En este nmero conclumos la publicacin del ar-


tculo de Vicente Acame sobre el Gualer, un tema
de reciente actualidad tras la publicacin en prensa
de nuestra propuesta relativa a la proteccin del ca-
nal y su conversin, de la forma ms idnea, en
parque. Se da la circunstancia que este ms que
centenario canal de riego carece de proteccin algu-
* El Presidente de la Asociacin Cultural LLOIXA
na en nuestro PGOU, algo que no sucede en el mis-
peda ms participacin de los socios, invitndo-
mo catlogo de Mutxamel. Entendemos que un mis-
los a la reunin de la asociacin que tendra lugar
mo canal de riego debe tener la misma proteccin
el da 16.
all por donde pase. Esperamos poder anunciarles
en breve que nuestro Ayuntamiento acuerda catalo-
* Un grupo de jvenes decoraba el asfalto de la
gar y proteger el Gualer, dejando para un futuro
Avenida de la Rambla.
prximo el desarrollo del plan parcial y su transfor-
macin en zona verde. Sobre este tema volveremos
* Finalizaba la II Semana Cultural de LLOIXA. En-
a hablar en el artculo que desde LLOIXA vamos a
tre las charlas realizadas destacaban las realtivas
enviar al Llibret de Festes de este ao.
a la problemtica de la droga, la educacin, as
como un taller de poesa.
En un mbito ms amplio de la temtica del riego
de la Huerta, Fernando Martnez contina con su
* La bombona de butano bajaba 40 pesetas, que-
exposicin y proyecto El Ro en El Campello. El
SANT JOAN HACE 25 AOS

dando en 680. En cuanto al combustible, la gaso-


prximo viernes 7 de junio en la vecina localidad
lina normal costaba 69 pesetas por litro, la sper
tendremos el placer de compartir unos intantes con
74 y el gasleo 55. La media de la bajada de pre-
l durante la lectura de algunos de los poemas de
cios era de entre 3 y 4 pesetas por litro.
Isidro Buades relativos a la Huerta.

Por otro lado, dentro de la labor que desde la


asociacin llevamos a cabo defendiendo y difun-
diendo nuestro patrimonio histrico y cultural, cola-
boramos en la excursin realizada por el PSPV-PSOE
local por los alrededores de nuestro casco urbano.
Visitamos as la torre de Ansaldo, la abandonada
Associaci Cultural LLOIXA finca de Palmeretes y su ermita, el arco del siglo
- FUNDADA AL 1981. ANY XXXII - XVII de la finca Perefort y dimo a conocer el pacto
poltico que se produjo en la casa de Pedro-Jos que
Butllet cultural gratut de periodicitat mensual
propici el fin pacfico de nuestra Guerra Civil e
Edita: A.C. LLOIXA i Ajuntament de Sant Joan
hizo posible el traspaso de poderes.
Tirada: 400 exemplars
Disseny i maquetaci: Alfredo Campello
Fue en definitiva un entretenido paseo en el que
Logotip, bloc i capalera: Rubn Bodewig
todos pudimos aprender algo nuevo.

Envians les teues col.laboracions incloent les teues dades a aclloixa@hotmail.com


2 Envanos tus colaboraciones incluyendo tus datos a aclloixa@hotmail.com
Los acreedores austracistas de Sant Joan
Vctor Manuel Galn Tendero

Las deudas no son un invento contemporneo. tres pensiones anuales por valor de ms de 96
Sus apreturas ya las sufrieron nuestros antepa- libras. De Jtiva tambin era Josep Gil de Borja,
sados. Tampoco les fueron ajenos los dichosos acreedor de 50 libras anuales. Incluso el propio
engorros de la refinanciacin o de endeudarse to- municipio saetabense percibi de San Juan una
dava ms para enjugar deudas ms antiguas. La pensin de 27 libras y 19 sueldos. Completaron
localidad de San Juan pas por sus horcas cau- esta relacin Joan Rell de la Ollera (con dos
dinas en el abrumador siglo XVII. Los gastos del pensiones que sumaron unas 45 libras) y el sn-
Pantano de Tibi, de los pleitos con Alicante y de dico o magister de la Catedral de Valencia, agra-
las urgencias de un tiempo adverso descargaron ciado con una de 37 libras y 10 sueldos.
sobre ella. Los hambrientos de crdito acudan,
en ausencia de los modernos institutos financie- El 17 de julio, tras la cosecha frumentaria, era
ros, a los prestamistas de censales, de variada la fecha predilecta de cobro. La del 4 de junio se
condicin social. vincul a este ciclo agrario. De menor represen-
tatividad fueron las del 22 de noviembre y el 4 de
Desde el siglo XIII los censales haban engra- diciembre, finalizadas las tareas ms importan-
sado los mecanismos econmicos del Reino de tes del otoo, y la del 2 de marzo.
Valencia. Eran unos prstamos que se disimula-
ban haciendo pasar la prenda como el producto Resulta interesante comparar la situacin de
de una compra para aplacar la reprobacin de los San Juan con la de Alicante y Muchamiel, igual-
telogos contrarios a la usura. Entre otras cosas mente afectadas por las confiscaciones de bienes
daban derecho al cobro de una pensin anual so- financieros de austracistas. Mientras que en San
bre el capital. Nobles, comerciantes, institucio- Juan ascendieron a 296 libras, en Alicante alcan-
nes eclesisticas, viudas y particulares con ganas zaron las 1.169 y en Muchamiel las 1.244. En
de invertir su dinero se convirtieron en acree- otras palabras, en San Juan y Alicante cada fami-
dores de censales de otras personas, municipios lia responda de media con menos de una libra en
y autoridades reales. En el Barroco espaol se relacin a los censales decomisados, y con cuatro
legitim su pago como esencial para el decoro de libras y media en Muchamiel. En el espacio de la
las viudas y de la Iglesia. Terreta, San Juan y Benimagrell no parecan en-
cajar la peor parte vistas as las cosas.

En San Juan no figuraron tantos acreedores de


la ciudad de Valencia como en Alicante y Mucha-
miel. Llama la atencin, sin embargo, el peso de
los saetabenses. De todos es conocido el triste
simbolismo de la Jtiva austracista durante la
Guerra de Sucesin. La causa del Archiduque
Carlos fue atizada en San Juan no slo por la-
bradores contrariados, sino tambin por nobles y
ricos ciudadanos con la suficiente influencia en la
localidad. El estudio de los censalistas acredita la

HISTORIA DE SANT JOAN


transversalidad social del austracismo, propia de
las bandositats valencianas.

Fuentes
Carlos de Austria y Felipe de Borbn,
contendientes en la Guerra de Sucesin -ARCHIVO DE LA CORONA DE ARAGN. Con-
sejo de Aragn, Legajo 0558, n. 012.
Conocemos los nombres de varios acreedores
de San Juan de tiempos de la Guerra de Suce- -ARCHIVO MUNICIPAL DE ALICANTE. Llibre
sin, tildados de sediciosos por su austracismo. darrendaments dels drets de Sant Joan i Beni-
Tras la recuperacin de Alicante por las fuerzas magrell. Armario 14, Libro 2.
borbnicas en 1709 sufrieron la confiscacin de
sus bienes, conduciendo el proceso el notario y
escribano Josep Garriga, en sustitucin del ciu-
dadano militar alicantino Victoriano Josep Treds
y Pasqual. Encabez el cortejo el conde de Villa-
franqueza don Jos Severio y Cardona, perceptor
de una pensin de 40 libras. De todos modos le
super doa Francisca Llins de Jtiva, que cobr

blog: www.aclloixa.blogspot.com LLOIXA 163. Mayo de 2013 3


LAssut de Sant Joan i el Gualer (Part II)
Vicent Acame i Poveda

VIENE DEL NME- Participant daquesta de estar plenament integrats i sensibilitzats amb
RO ANTERIOR eterna inundaci i demanant el medi ambient. De vegades nosaltres diem que,
ms i ms estan els cultius i arbres de lHorta quan ens fan mal els ossos pot ser que el temps
dAlacant: ametllers, garrofers, fruiters, vinyes va a canviar i far pluja o fred. Forma part de les
que produen el fams vi de la Condomina i oli- nostres dites populars. Per per als homes de
veres, que produen oli. Deien que antigament les camp la observaci i linterpretaci de qualsevol
cases de camp havien de tindre sempre almsse- signe al seu propi cos, al cel i a lentorn era una
ra i bodega, i que sense aquestos dos elements proba evident del que anava a succeir, i fins i tot
una casa de camp no tenia ra de ser. La primera de quan i com anava a passar, per tamb con-
producci doli de qualsevol almssera es donava sideraven que tenien la plena capacitat i el do de
ntegrament a lEsglsia per a il.luminar el tem- fins i tot canviar, amb el seu desig de canvi, i amb
ple amb les llums doli, i com ofrena dagrament la seua Fe i uni amb Du, all que anomenem la
per les collites, i acte de petici a Du de que les realitat.
futures collites siguin tamb prsperes.
El vent de llevant porta sempre
humitat, ve de la mar i en arri-
bar a les cadenes de muntanyes
ascendeix, i es gela tornant-se en
pluja. Si es de ponent passa el
contrari, porta sequera. Per si es
nvols ms alts venent de ponent
i els inferiors entren des de lle-
vant, creuant-se tots dos pel cam
per damunt dels nostres caps,
el que ve es una tempesta amb
trons i llamps. Si quan plou les
gotes daigua creen les figures de
monges i soldats, es a dir bom-
bolles rodones (monges), i agulles
allargades i grosses (soldats), s
un altre signe de que la tempes-
ta ser intensa i de llarga durada.
Si estant a casa un dia de sol, de
Assut de Sant Joan abans de la restauraci (Foto: Alfredo Campello) sobte cau per la ximenera un bon
grapat cendra sulla negra, vol dir
A la resta de lany als mesos de novembre i que eixa mateixa vesprada plour aigua miseri-
desembre, i al comenament de la primavera crdia si la cendra o sulla negra cau entorn al
mar, abril i maig tamb es produeixen pluges mig dia; o que plour a mitjanit si la cendra cau
que van generar, al seus dies, un caudal aprecia- de vesprada.
ble i important que va circular pel Gualer, per
el plat fort, gloris i potent de caudal es produa Los oronetes tamb ajuden a predir la pluja,
principalment als mesos de final de lestiu i du- quan el seu vol el fan rasant el sl, vol dir que
rant la tardor. El final de la dula daigua arribava aquest descens tan abrupte per a caar insectes
COLABORACIONES

sense crrega de pols o fang en suspensi, en eixe en ple estiu s signe de que plour eixe dia en
moment sobrien els partidors i les boqueres dels qesti de poques hores i amb intensitat. Tam-
pous de les cases de camp, per a tindre reserva b hi ha uns ocells anomenats ocells daigua que
daigua per a fregar i llavar la roba o regar mace- sn considerats els anunciadors de les tempestes,
tes. Els pous de beure somplien amb laigua de que semblen aparixer sempre abans de la pluja
pluja dels terrats. pegant crits. El comportament de les formigues
tamb s un altre signe dinici i finalitzaci de la
Homines Predictor pluviae -Predicci pluja, doncs cesen sobtadament la seua activitat
de les plujes pels homens anctics recol.lectora abans dels xfecs, i quan tornen a
eixir dels seus formiguers transformades en for-
Els homes antics i de camp tenien la plena ca- migues voladores vol dir que el perill ha passat.
pacitat de realitzar prediccions molt exactes de
lOratge i dels esdeveniments meteorolgics fu- Beneficia et conflictus, excessus aqua et
turs, sent els seus coneixements una font de co- envidia: Caritate et generositate resolvi. -
neixena transmesa de generaci en generaci al Beneficis i conflictes, excessos daigua i
llarg dels segles, fruit de lobservaci continua i enveja: la Caritat i la Generositat ho resol.

On puc aconseguir el Butllet LLOIXA? Entra a www.aclloixa.blogspot.com


4 Dnde puedo conseguir el Boletn LLOIXA? Entra en www.aclloixa.blogspot.com
Des del principi, lAssut de Sant Joan i el al carrer Major cant amb Pintor Baeza mirant cap
Gualer, van generar grans beneficis als seus a la Rambla, hi podem apreciar el nivell i altura
usuaris, per tamb van generar nombrosos con- superior de la Rambla, i si mirem a laltre can-
flictes entre els regants de Sant Joan i la Condo- t el del carrer Canonge Federico Sala Seva, po-
mina, i els propietaris de terrens fronterissos amb dem veure tamb el nivell superior dels bancals del
el Gualer, especialment regants de Fabraquer i el Rac de Giner que van crixer en nivell grcies al
Salt, que veien passar pel costat de les seves te- fang en suspensi del rec. Este fenmen tamb po-
rres i cultius el tan preuat i necessari lquid aquari dem apreciar-ho a Benimagrell front a la Ermita de
San Roc, on podem veure
el mateix desnivell.

Per solucionar tots dos


problemes, (les inunda-
cions al poble i la neces-
sitat daigua dels regants
de Fabraquer), es van
obrir al Gualer sis par-
tidors o preses daigua per
reduir els potents i peri-
llosos volums daigua del
Gualer que causaven les
inundacions a Sant Joan
i Benimagrell, subminis-
trant aigua amb aquests
partidors als regants del
Braal de Benita, Braal
de la Creu, Braal de Mur-
teretes, Canal de la Fillola
dAnsaldo, Canal de Mira
al Braal del Salt, i al ma-
Riuada a Sant Joan a lany 1997 (Foto cedida per Isidro Buades) teix Braal del Salt, amb
la qual cosa quedaven ple-
sense poder aprofitar-ho regant les seves terres nament satisfetes les demandes daigua del Guale-
amb ell. Les aiges del Gualer provocaven tamb r per part dels regantes del Salt i Fabraquer. Les
un altre problema. A causa de la gran capacitat obres dobertura daquests partidores al Gualer es
dabsorci de la boquera dentrada daiges i les van iniciar el 26 de novembre de 1849, i van fina-
grans dimensions del Gualer, cinc metres dample litzar el 24 dAgost de 1850. El seu cost va ascendir
per set o vuit metres de profunditat, es produen a deu mil Reals de Vell , pagat pels nous usuaris
greus inundacions als carrers de Sant Joan i Be- amb un impost de dos Reals de Vell per tafulla
nimagrell, quan el Montnegre baixava molt cres- regada amb les aiges del Gualer. La discrdia es
cut, produint-se el temut i fams Aigua Dut, que va transformar en uni. On va haver tristor arrib
arribava a la poblaci previ avs i alerta del so de la joia. El Gualer instrument de la pau.
botzina pels carrers de la Vila. Ja dins del poble,
les aiges aconseguien ms dun metre daltura de In dairy et molendinum Maigmona la
costat a costat de carrer, especialment a la Maig- Vaquera y el Mol de la Maigmona
mona, Carrer de lEsglsia, Carrer Major, Plaa de
la Creu, Carrer del Carmen, Carrer Baix o de la A la confluncia del Gualer amb la Squia Ma-
COLABORACIONES
Squia Ampla i Benimagrell. Per a evitar que les ai- jor, carrer Maigmona cantonada Ronda Nord, es
ges sintrodussin a linterior dels seus habitatges, trobava fins fa molts poquets anys la vaqueria del
Camino

els nostres majors collocaven rpidament a les Sastre, lltima vaqueria que hem tingut al nos-
portes de les seves cases, com a dic de contenci, tre terme municipal, on podem comprar llet de
partidors de fusta, taulons i sacs de sorra que evi- vaca recentment munyida, mentre viem a les
taven que laigua sintrodus als seus habitatges. vaques pasturar per les ribes i el llit del Gualer,
Desprs del pas de les aiges quedava al sl el enfront del que avui s la gasolinera del Salt al
fang argilenc tpic dels Aiges Dut. Aquest fang es tram del Gualer que ha estat convertit en carril
retirava omplint capaos, sacs i carros, i buidant- bici. Tamb a aquest punt de confluncia del Gua-
los als bancals. Per altra banda laigua del Gualer ler amb la Squia Major es trobava un partidor
al regar els bancals deixava una capa de fang molt que desviava part de les aiges del Gualer cap a
rica en nutrients, que al llarg dels segles ha fet que una squia lateral que, mantenint laltura daquest
el nivell de les terres haja anant pujant i pujant per punt, transportava el cabal rebut fins al Mol de la
acumulaci i sedimentaci dels al.luvions de reg i Maigmona, al costat del nmero 23 del carrer La
naturals. Aquest fenmens de creixement en altu- Maigmona. En arribar al Mol, el cabal es pre-
ra, per acumulaci, del terrens podem veure-ho cipitava sobre una Snia, posant en circulaci

correu: aclloixa@hotmail.com LLOIXA 163. Maig de 2013 5


el mecanisme del mol que triturava grans dugueren un sac de torr. I els reis vingueren
de forment, ordi i civada, tornant de nou les per la Serra Grossa i a mi em dugueren un cabs
aiges a la Squia Major, que arribava fins al Mol de brossa. I vingueren per la Carrasqueta i et
de la Maigmona descendint al costat del cam vell dugueren una bicicleta....
de Mutxamel passant al costat de les histriques
finques del de Conde i Rajoletes que avui dna
nom al Col.legi construt en terrenys daquella
antiga finca

Larvae Gualero. Fidelis aqua. - Els fan-


tasmes del Gualer. Els Fidels de laigua.

Tots els pobles i llogarets tenen histries de


fantasmes, bubotes i pors, Sant Joan dAlacant
no s una excepci. A la Rambla tenem una
fantasma que eixia de vegades all pels anys
cinquanta del segle passat; ms a baix cap la
Squia Ampla tamb hi havia un altra fantasma
o por, que apareixia en plena obscuritat pegant
uns crits molt forts que tenien atemorida a la po- Ullals del Gualer a lassut (Foto: Alfredo Campello)
blaci. El fantasma del Gualer tamb era molt
fams fa cosa de cent anys, conegudes eren les
seues aparicions en ple hivern, quan mes fred Conclusio Finalis - Conclusi Final
feia. Molts lhavien vist revestit amb un llenol
blanc en plena nit, portant un farolet amb una Hi ha una dita popular que diu: Al meu pas
espelma. El fet de la aparici fantasmal o de la no sap ploure, si plou poquet fa sequera, i si plou
por, feia que el venat satemorida per ignorncia molt s un desastre. Per en aquells temps,
i por, donant-li ms ales als fantasmes. aquells homes de camp van posar tots els seus
coneixements, experincia i la seua Fe, per a
Per hi havia una figura als camps anomenada traure en davant i en equip, un nou i gran projec-
els Fidels de laigua que van descobrir i desem- te que va donar aigua i qualitat de vida, va can-
mascarar a ms duna fantasma i por. La missi viar i transfigurar el paisatge, va produir millors i
dels Fidels de laigua era fer un seguiment non majors fruits i un Sant Joan ms modern i exem-
stop es a dir sense pausa nit i dia, del reg a ple de prosperitat. Eren escultors clssics i arqui-
lHorta, per a controlar que cada regant regus tectes moderns de la Terra i de laigua, integrats
a les seues hores, torns i temps estipulats. Sen plenament en el seu medi ambient; santicipaven
aix dons una autoritat, anaven armats i tothom als temps i a loratge, tenien una predicci pre-
estava obligat a identificar-se quan ells ho de- cisa del que anava a vindre mitjanant els signes
manaren. Els fidels aix van descobrir que moltes de la Natura. Van anar des duna dimensi co-
fantasmes i pors amagaven trfic de contraban- marcal global, a la dimensi particular de cada
distes de tabacs i altres mercaderies en temps de tros de terra a cultivar i regar.
necessitat i escassetat, tamb trfic de estraper-
listes de mercaderies i fins i tot infidelitats conju- Aix com laigua corre i fluix pel seu canal o
gals, que ells van passar sempre per alt, com a llera, aquells homes tamb van experimentar al
un fet anecdtic. seus sers una intima satisfacci, i un estat de flux
amb cada reg, i cada vegada que el Gualer venia
In gurgitem et hodie gualero - LAssut ple. Un estat de flux (el definit per Mihly Csiks-
COLABORACIONES

i el Gualer avui zentmihlyi) que elimina el cansament i centra


totes les seues energies en all que se est fent,
Actualment lAssut de Sant Joan i el fams produint un feedback o retroalimentaci conti-
Gualer han deixat de funcionar. LAssut es man- nua en veure els resultats a curt i llarg termini,
t en peu, encara que no en s. La casa annexa i en veure tamb que les aiges del Montnegre
a lAssut, on vivia lassuter i des de la qual es havien arribat fins on ells volien fer-les arribar,
controlava lentrada daigua al Gualer ha estat grcies al seu obsessiu esfor, il.lusi, Fe, espe-
restaurada per lExcm. Ajuntament de Mutxamel, rana, caritat i poder per a canviar el rumb de
permetent-se la seva visita. La llera del Gualer les avingudes del riu, i regar les seues terres de
ha desaparegut en algun dels seus trams o ha cultiu. Mitjanant el Gualer i lAssut de Sant
quedat encegada com a conseqncia del dess i Joan van regar, vivificar i transfigurar les seues
laband. No sha perdut afortunadament el Gua- terres, evitant la prdua natural de les aiges
ler de la nostra memria, i encara hi ha qui diu del Montnegre en la Mar, i van donar un major
sc de Sant Joan, batejat amb aigua del Guale- ressorgiment, gloria, creativitat i prosperitat a la
r, i els Reis van vindre pel Gualer, i a mi em Condomina i a Sant Joan dAlacant, amb un As-
van portar un sac de carb, i tamb ...A mi em sut anomenat: de Sant Joan.

Visita el nostre perfil de Facebook i el bloc www.aclloixa.blogspot.com


6 Visita nuestro perfil de Facebook y el blog www.aclloixa.blogspot.com
El gran alfoz de Alicante
Tefilo Urea Garca
El Infante Don Alfonso, tras arrebatar por la No obstante lo expuesto cabe comentar que
fuerza al gobernador islmico, Zayyan ibn Marda- exista cierta promiscuidad entre cristianos y
nix, la ciudad musulmana de Alicante ( c. 1247), sarrans, que en muchos puntos era contraria a la
no procedi en modo alguno a la evacuacin ma- ley: Eixaricos moros tenan criados cristianos y,
siva de su poblacin indgena, sino que se limit en las Tabernas existentes coman y beban juntos.
tan slo a exiliar estrictamente a los directivos
militares. Por lo tanto hemos de pensar que la La lengua usada parece ser que era un roman-
repoblacin castellana fue un contingente pobla- ce vulgar, el valenciano, entre los cristianos y
cional aadido. los sarrans usaban la algaravia.

Vaciar de su poblacin indgena musulmana a Sirvan estos dos ejemplos:


Alicante, hubiera sido un acto suicida, al privar-
No me tangues, ay habibi (amat meu)// No,
le de su fuerza bsica productiva, indispensable
cara danyosa//()Basta!// A tot home refuse//
y vital e imposible de sustituir por repobladores
(Ibn Ryaym de Bocairent que vivi hasta poco
castellanos, debido a que las reservas poblacio-
despus de 1121).
nales de la Corona, eran del todo nulos al respec-
to. (Juan Manuel del Estal.U.A.) Ay mam, meu al habib, (el meu amat)//
vay-se e no mes tornarad//Gar Qu fare yo,
Estos son los Trminos de la Villa de Alicante: mam// () lleixarad? (Ibn Lubbun, senyor de
Primerament en la partida de Vilajosa (Villjo- Morvedre,2 mitad del siglo XI)
yosa) a la mar diez millas al Carrisalejo (Carri-
chal, al sur de Villajoyosa) pegado a la mar, y El Rey Alfonso,
del Carrisal a la Muela (La Mola)/ y de La Mue- hizo saber: mando
la al Cantar del Spino, al cabo del barranco/ de que nengun pobla-
la Alcantarola (Cantalet) y del Cantal del Spino dor que sea vezino et
a Cabeonsuelo (Cabezn), a la Penya forada- morador en Alicante
da (Canalobre-Penya Foradada) del Cabezon y que non pueda ven-
Cabeonsuelo al Vergeret (El Vercheret)/ y del der ni empeniar ni
Vergeret a los Guardos Viejos/ y de los Guardos enagenar por ningu-
Viejos (Venta del Guarda) a Monnegro (Monne- na guisu las casa ni
gre) y del Monnegro a Lalcubilla (La Alcubilla-La el heredamiento que
Escobella)/ y de Lalcubilla al Ventoso sube al ba- ouiere en Alicant et
rranco arriba del Maymon (Maigmo) y del / Ma- en su termino fas-
ymon a las vertientes de la sierra fasta la sierra ta cumpliment de los
(La Solana), y/ cinco aos. (CODOM
III, dto. XLVIII, pg,
Dentro de este alfoz o trmino las entidades 67). Les impuso el
locales disfrutaban de personalidad jurdicas pro- cabezaje moros, que era el impuesto que pa-
pias (universitas). gaba cada musulmn varn mayor de diecisis
aos y las mujeres viudas. La tarifa establecida
Entre sus alqueras se encontraran las de Ben-
era de cinco sueldos por cabeza. Gravaba a los
yali (Bonyali), Benifadis, Alconchel, Aljacer, Beni-
moros peons de la orta e del raval. En 1316
magrell, Benipasset, Canelles (Benifageig), Loxa,
COLABORACIONES
fueron contabilizados 69 musulmanes y 16 mo-
Alhadran, la de la Albufera y Busot, aadindose
ras viudas.
tambin el castillo de Busot, Sant Joan (), Ba-
rrani, Benmagrux y Benimocrem (). La historia y la geografa ocuparon un lugar
importante en la sociedad rabe musulmana. A
En diversos documentos, Canelles o Canyelles
menudo, las obras de historia contenan gran can-
aparece con el nombre en rabe de Benifageig.
tidad de informacin geogrfica a cerca de sus
Segn las alegaciones jurisdiccionales del jus- gentes, recursos, topografa, ros, montaas y ca-
ticia de Alicante, los sarrans que residan en la rreteras. Los gegrafos que estudiaron y descri-
Huerta eran todos eixarics, es decir aparceros bieron lo que luego sera el gran Alfoz de Alicante,
o labradores de cristianos. La diferencia entre la entre otros, fueron: Al-Yaqbi (s.IX), en su obra
situacin de los sarans de Alicante y la de otros Kitab al-buldan; y Al-Razi (s.X), con su Crnica
lugares de las tierras della Xixona creo que hay del moro Rasis (Ajbar muluk al-Andalus), conoci-
que buscarla en el hecho de que Alicante no aca- do como al-Tariji.(Un mapa cartogrfico de Espa-
t el Tratado de Alcaraz (1243), que estableca el a se encuentra en la Real Academia de la Historia
protectorado castellano. con el n de control RAH. 20101000636).

correo: aclloixa@hotmail.com LLOIXA 163. Mayo de 2013 7


La oroneta
Isidro Buades Ripoll

Su aficin haba sido siempre la natacin, y Si las dej en la arena le dijo- puede ocu-
aunque el trabajo del campo le ocupaba la ma- rrir lo que el ao pasado que me qued sin ellas,
yor parte de las horas del da. Los domingos iba y como me parece que usted va a nadar, pues
al mar y nadaba hasta terminar extenuado. En tiene cuerpo de nadador, me he atrevido a pe-
las primeras horas de la maana ya estaba en la dirle que me permita guardarlas en la caseta. No
playa y nadaba hasta el medioda en que regre- tengo prisa, y aunque usted tarde en regresar le
saba a la casa de campo y luego de haber comido esperar.
dorma una siesta de cuatro horas. En la noche
cenaba temprano y se acostaba hasta la maana -Con mucho gusto, puede usted guardarlas y
siguiente en que se levantaba fuerte y descan- si quiere acompaarme siempre es mejor nadar
sado. Pocas veces sala con sus amigos y no se acompaado por lo que pueda suceder.
le haba visto nunca acercarse a una muchacha.
Ninguno de sus amigos se atreva a decirle que Se metieron en el mar y antes de arrojarse al
era extrao su comportamiento con las jvenes agua dijo Jos: Quiere que vayamos hasta aque-
pero si que le decan que eran varias las que sus- lla nave que hay anclada? (Estara a unos doscien-
piraban por l. tos metros) Si no es demasiado para usted.

-Mucho es, pero tratar de aguan-


tar. Respondi ella con una mal disi-
mulada sonrisa burlona.

-Ya te apaar yo, preciosa -pens


Jos- Y se echaron al agua.

Ella nadaba a la izquierda y se-


gua perfectamente a Jos. De vez en
cuando le sonrea.

-Te divierte, eh, -pens l- pues


ahora vers. Aceler un poco la mar-
cha. Y la chica le sigui sin perder un
cantmetro, y le sonrea.

-Te hace gracia? Pues vas a ente-


rarte. Y aument el ritmo considerablemente, y
Por eso, les responda divertido, no se intere-
ella mantuvo la posicin y la sonrisa.
saba por ninguna de ellas para que no se tuvieran
celos. l soaba con que un da podra ser un -Es dura la nia, caramba, pero la voy a apa-
deportista de lite si practicaba mucho y llevaba ar. Y sin mirar si le segua o no brace con
una vida sana, y cuando lo consiguiera ya tendra toda la fuerza de que era capaz y cuando lo hizo
tiempo de encontrar una mujer con la que formar por espacio de un minuto, mir para comprobar
una familia. Lo de formarse como nadador sera cunto le haba adelantado. Ni un centmetro. Y
lo primero: lo de formar una familia, lo segundo. ella segua con su sonrisa, si cabe, ms burlona
EL CUENTO DE ISIDRO

Pero se equivoc en el orden de prioridades, pri- todava. Redobl entonces jos el esfuerzo pero
mero encontr la mujer. Tena que conseguirla, y no consigui adelantarse, y ella, viendo que ya
tanto se ilusion con ella que olvid de la noche se acercaban a la nave, mir por ltima vez a su
a la maana el sueo deportivo que haba tenido compaero, y como si una cuerda invisible tirara
desde nio. de ella, en los veinte metros escasos que falta-
El da uno de agosto de 1950 fue Jos, ban para llegar a la meta elegida, le adelant
que as se llamaba nuestro hombre, a la pla- dos cuerpos.
ya cuando daban las nueve de la maana.
-Qu buena est el agua -dijo ella tras un bre-
Siempre comenzaba a nadar en el mismo lu-
ve silencio.
gar que era frente a una caseta de bao de
un amigo que para guardar su ropa le haba Jos la mir sin rencor y le dijo con humildad:
prestado.
Vas per laigua com una oroneta per laire, i
Cuando ya, llave en mano, se dispona a ce- eres preciosa. Le sali del alma la expresin.
rrar para salir a nadar escuch una voz femenina
que le salud y luego le pidi dejar all sus ropas -Que me ha dicho? Slo he entendiddo lo
mientras se baaba. de preciosa.

Envians fotografies antigues de Sant Joan i la seua gent a aclloixa@hotmail.com


8 Envanos fotografas antiguas de Sant Joan y su gente a aclloixa@hotmail.com
-Te he dicho, la tute l, Que eres como una cas de dieciocho aos hay muchas. Aunque edu-
golondrina con ese traje negro sobre la blan- cadas y muy guapas, no tantas. Asi es que no
cura de tu piel, y que tambin te asemejas a ella encontr a nadie que le diera la menor pista. Pero
con la suavidad con que cortas el agua igual que un da, cuando estaba regando las hortalizas no
la golondrina volando en el cielo azul. lejos del camino vecinal, vio pasar al catero en
su bicicleta
Ella nada repondi. Le dirigi una mirada de
coplacencia y comenz a nadar hacia la orilla. El -Buenos das Jos-le grit-.
la sigui. Se tumbaron sobre la arena y dijo Jos:
-Buenos das, cartero. Y de pronto le vino una
-Esta carrera que hemos hecho hoy ha sido idea a la cabeza. Los carteros conocen a muchas
toda una premonicin, yo jams podr alcanzar- personas en una extensin grande.
te, ya lo has visto.
-Cartero!- le grit- Espera un momento que
-Ests equivocado,-le respondi la chica, que quiero hacerte una pregunta. -Conoces a una
iba tomando confianaza-. Porque tu puedes me- chica alta de unos dieciocho aos y muy guapa?
jorar mucho, alcanzarme y superarme. Tienes
clase y eres joven. -Hombre, -repuso el cartero- yo conozco mu-
chas chicas altas de unos dieciocho aos, y al-
-No es eso, lo digo porque hoy nos separare- guna, guapilla; pero con esos datos no te puedo
mos y t sers para mi un bello e inalcanzable informar Cmo se llama?
recuerdo
-Eso quisiera saber yo.
-Pues yo pienso volver maana a este lugar
a la misma hora que hoy. Repuso la chica con - Pues con esa informacin, ya te digo. Dime algo
seriedad. ms, alguna cosa de su cuerpo, si estbuena.

-Yo no volver, no debo hacerlo -repuso Jos- -Ms buena que el pan. Es muy blanca y tie-
porque a ti no hay ms que verte y escucharte ne una melena negra preciosa y le gusta nadar,
para saber de dnde procedes. Tambin tus ro- nada como un pez.
pas y el calzado me lo confirman. T estars aqu
maana gozando de la playa y yo estar andando -No, Jos, no, no tienes suerte, si supieras su
tras el arado y la mula torda labrando la tierra y nombre. Yo por las cartas conozco muchos nom-
acordndome de ti. bres pero as, ni idea, lo siento; y mont en su
bicicleta y sigui camino adelante, pero no haban
Hablaron largo rato y luego se despidieron. transcuridos ni un par deminutos volvi y le grit:

-Yo soy un hombre del campo y a l estoy atado. -Jos, has dicho que nada como un pez?

Y sin decir nada ms se march camino de la -Si, eso he dicho.


Huerta Ella le sigi con la mirada hasta que se
perdi entre lo rboles, y entonces se dio cuenta - Pues ya la tengo. Est veraneando en un cha-
de que estaba llorando. let y se llama, Mara de las Mercedes de las Heras
y Villarblanco.
Dios mo!-exclam-Qu me est ocurriendo?
Si no se ni como se llama este hombre. A Jos se le cay el legn de regar que te-
na en las manos. Lo que me tema, -murmur- ; EL CUENTO DE ISIDRO
Aquella semana no fue a nadar ninguna noche aristcrata y rica.
cuando terminaba su tarea en el campo. Su madre
le pregunt si se encontraba bien, y l la tranquili- -Como dices? Le volvi a gritar el cartero.
z asegurndole que se encontraba muy bien.
-Que me expliques donde vive, y se acerc
El domingo por la maana opt por no ir al hasta el borde del camino.
mar por si ella estaba all, lo hizo por la tarde,
y cuando abri la puerta de la caseta vi que el No tuvo Jos que ir a buscarla, porque media
reloj de oro de la chica estaba en el suelo. Cmo hora ms tarde la vio llegart acompaada del car-
le podra dar el reloj. Sera muy dificil para Jos, tero, y cuando lleg a la acequia se quit las zapati-
pero veamos como lo consigui. llas de deporte y metindose en el agua fue hacia l

Suele ser dificil hallar a una persona que no -Sabes? -le dijo l cuando ya estaba cerca. En-
sabemos su paradero ni cual es su nombre o pro- contr el reloj que perdiste. No te alegras?
fesin, esto es lo que le ocurra a Jos. Slo poda
decir de la chica que era de unos dieciocho aos, - Lo dej yo en el suelo para que volvieras
alta, educada y muy guapa, y claro est, que chi- a trarmelo. Y a todo esto se remangaba la

bloc: www.aclloixa.blogspot.com LLOIXA 163. Maig de 2013 9


falda del vestido para no mojrsela y al cartero Ms tarde, cuando Jos termin su trabajo se
se le salan los ojos de las rbitas, porque de sentaron bajo de un olivo y ella le relat su vida;
veras que la chica era un ejemplar extraordinario. Su padre, militar de carrera de los que perdieron la
guerra muri durante la contienda. Su madre, aba-
Jos quiso decir alguna cosa pero ella no le dio tida por la desgracia no dur ms de un ao, y ella
tiempo, se abraz a l fuertemente y comenz a que tena cuatro, gracias a que unos amigos de la
llorar de alegra. As estuvo unos instantes y luego familia la criaron y la educaron recibiendo siempre
dijo. el mismo trato que otras dos hijas que fueron sus
hermanas.
-Cuando te vi en la playa dud porque todo me
pareca muy rpido, pero ahora no te dejar esca- -Ya ves, Jos. dijo esbozando su eterna sonri-
par. Estamos en el agua, Jos, y ya sabes que a mi sa al finalizar su relato. Soy pobre de solemnidad
en el agua todo se me d muy bien, y segn dijo aunque tengo un nombre que hace pensar lo con-
alguien, en el agua voy como una oroneta volando trario. Asi pues, nada creo que puede impedir que
por el cielo azul. Lo he dicho bien? tu y yo seamos felices.

La pasarela de la Nacional 332

En fechas recientes fue noticia en la prensa ali- mallas protectoras, el Ayuntamiento anunciaba el
cantina la noticia de la prxima reparacin de las prximo desmonte de la pasarela y su sustitucin
pasarelas peatonales de la Avenida Miguel Hernn- por un paso regulado semafricamente. A finales
dez (Nacional 332) de 2012, UPyD Sant Joan denunciaba el mal estado
de las dos pasarelas de nuestro pueblo, la que une
Desde que en 2010, apenas unos pocos aos el pueblo con la zona de cines y la pasarela que
despus de su ltima rehabilitacin, fueran colo- une los caminos de Palmeretes y del Campet.
cadas unas redes protectoras en la ms cercana a
la rotonda, el deterioro de este puente ha ido en La pasarela que nos ocupa, la situada junto a
ARCHIVO FOTOGRFICO

aumento. Un ao despus de la colocacin de las la Diagonal, fue diseada y construida a principios


de los 80 por los inge-
nieros Luis Martnez y
Florentino Regalado,
siendo merecedora del
premio SERCOMETAL
uno de los ms presti-
giosos de su momen-
to. En sus orgenes
fue pintada de rojo,
aunque tras la ltima
reforma recibi su ac-
tual color azul. En la
pgina siguiente les
ofrecemos algunas fo-
tos que conservamos
en nuestro archivo fo-
togrfico de LLOIXA.

Para recibir LLOIXA en PDF en tu mail enva SUSCRIPCIN a nuestro correo


10 Per a rebre LLOIXA en PDF al teu mail, envia SUSCRIPCI al nostre correu

You might also like