Treball de fi de grau 1

La poesia: cap a la romantitzaci de la realitat

Jlia Blay

1. INTRODUCCI
 Treball de fi de grau 2
La poesia: cap a la romantitzaci de la realitat
Jlia Blay

2. COM MS POTIC, MS VERTADER

Per tal de fer una primera aproximaci a lesttica romntica i, conseqentment, a la

novaliana, s menester contraposar-la a la neoclssica. En lnies generals, aquesta est
fundada en dos principis: en primer lloc, concep que el fi ltim de lart s commoure i
plaure lespectador, ra per la qual pot sser qualificada com una esttica de la recepci
que gira eminentment entorn de les categories de gust i judici. En segon lloc i palesant
la influncia de la tradici empirista, est basada en el principi dimitaci segons el qual
lart no s res ms que representaci mimtica de la naturalesa, de manera que sha
deliminar tota discordana entre poesia i realitat, assegurant aix una conformitat entre
aquella i el mn conegut per lhome illustrat (Abrams, 1992, p.383). Ms
concretament, per als neoclssics la poesia s mera allegoria desproveda de valor
veritatiu per ella mateixa; resulta ser una closca buida (Frank, 1994, p.129) si no
vesteix sensiblement el pensament, aix s, el coneixement racional: el fabuls mn
dApollo i les muses sn mentides permissibles noms perqu cobreixen i adornen la
veritat (Abrams, 1992, p.417).

Tanmateix, no noms hem dentendre el principi dimitaci neoclssic quant al

contingut, sin tamb a la forma: els moderns no poden fer res ms profits que calcar
lart antic ats que els grecs varen assolir leptom de lexpressi artstica, el model de la
qual pot resumir-se en la formulaci noble senzillesa i grandesa serena encunyada per
Winckelmann (citat a Frank, 1994, p.93). Per tant per atnyer lexcellncia de les
produccions artstiques de lAntiguitat, shan de seguir estrictament les pautes
establertes a la Potica dAristtil, on es descrivien els gneres literaris fonamentals: la
lrica, lpica i la tragdia.

Al contrari dels neoclssics, no podem considerar que lesttica romntica es queda

estancada en orientacions artstiques del passat discorrent sobre qu va ser lart, sin
que en essncia s projectiva i normativa ja que t per objectiu assenyalar qu ha de ser
lart del futur. Aix ho declara Schlegel a Athenaeum: Una definici de la poesia noms
pot determinar el que la poesia ha de ser, no el que era o s, realment, ja que de no ser
aix, tal definici diria: poesia s el que aix ha estat anomenat en un cert temps i en un
cert lloc (Schlegel, 2013).
 Treball de fi de grau 3
La poesia: cap a la romantitzaci de la realitat
Jlia Blay

Els romntics se centren no en lefecte produt en lespectador, sin ms aviat en la

prpia obra i, sobretot, en el procs de creaci de lartista perqu s aqu on sopera un
accs al coneixement suprem: el coneixement de labsolut o lincondicionat. A
diferncia de lesteticisme o lidealisme, els romntics defensen lart com a gnoseologia
superior, s a dir, com lactivitat ms elevada de lesperit hum en tant que t la
capacitat daprehendre la realitat i assolir la veritat suprema. Novalis ho sentencia
daquesta manera: Aquest s el cor de la meva filosofia: com ms potic, ms
vertader (1997, p.117). I si aix s aix, llavors efectivament lart esdev el vertader
rgan de la filosofia la poesia s lheroi de la filosofia. [...] La filosofia s la teoria de
la poesia (Novalis, 1997, p.79) i lartista s, a fi de comptes, un savi els savis i els
poetes han semblat sempre ser orinds de la mateixa naci ja que parlen idntic idioma
(Novalis, 1988, p.35)1.

Per tant, tal com hem dit, la romntica no s una esttica de la recepci, que es mouria
en la relaci obra-mn, sin una esttica de lobra i la producci que concedeix gran
importncia al nexe obra-autor. La finalitat de lart no s el tema, sin lexecuci diu
un dels personatges dEnric dOfterdingen (Novalis, 1982, p.143). El romntic ataca la
teoria tradicional de la mimesi perqu pressuposa una actitud merament receptiva i
passiva per part de lartista, i no lautnoma i creativa que se li exigeix. Perqu al cap i a
la fi, lart no s reflex dall exterior en la ment de lautor; s expressi de la seva
interioritat. Per, tal com apunta Benjamin, tampoc no s un mer accessori de la
subjectivitat (1998, p.107) de lartista, perqu s en la seva interioritat, en la reflexi,
on es dna el coneixement objectiu:

Somiem en viatges per lunivers, per no est lunivers en nosaltres? (Novalis,

2007, p.201).

Hi ha dos camins per assolir la cincia de la histria humana: un, pens,

interminable i ple de rodeigs, el cam de lexperincia; i laltre, que s gaireb un
salt, el cam de la contemplaci interior. Aquell que recorre el primer ha danar

1 Novalis hereta de Fichte la visi de qu s la filosofia, la qual s entesa com quelcom que va
ms enll de lespeculaci lgica i que es defineix com a reflexi sobre lhome. En efecte, no hi
hauria filosofia, s a dir, moment especulatiu, si no s perqu neix de la vida i, finalment,
retorna a ella. s per aquest motiu i pel que ara sha argumentat que per a Novalis la poesia s
la matria original de la vida, la seva encarnaci absoluta, i no noms un exercici intellectual
(Comellas, 2002, p.134).
 Treball de fi de grau 4
La poesia: cap a la romantitzaci de la realitat
Jlia Blay

trobant les coses unes dins les altres en un clcul llarg i avorrit; el que recorre el
segon, en canvi, t una visi directa de la naturalesa de tots els esdeveniments i
totes les realitats, s capa dobservar-les en les seves vivncies i mltiples
relacions, i de contemplar-les amb la resta dobjectes com si fossin figures pintades
en un quadre (Novalis, 1982, p.43-44).

Podem concloure, per tant, que per a Novalis la poesia s en essncia reflexiva, aix s,
transcendental: la poesia transcendental s una barreja de filosofia i poesia (Novalis,
1997, p.56); la poesia s pur idealisme, [...] autoconscincia de lunivers (p.158) 2.
Abans, per, cal fer esment de la filosofia del jo de Fichte, i de les modificacions que en
fa el seu deixeble, per poder comprendre plenament tal relaci entre poesia, reflexi i
coneixement de labsolut.

En ser la fichteana una filosofia idealista, estableix com a principi explicatiu de la

realitat la conscincia o lactivitat del subjecte. En efecte, Fichte sost que el jo es
defineix com a tal en el moment de la reflexi, s a dir, quan es posa a si mateix. Tan
sols en linstant en qu el jo saprehn a si mateix apareix el seu oposat, all que
interromp la seva activitat, el no-jo lobjectivitat, el mn, si b noms es pot definir
prpiament com a jo en oposici al no-jo. Tanmateix, el no-jo s un aspecte tamb del jo
ja que s assumit com a limitaci daquest. Aix doncs, Fichte concep que tenim mn
exterior en la mesura en qu tenim mn interior ja que no s quelcom que sens
confronta tan sols des de fora, sin que al cap i a la fi tot est impregnat de jo: Si el
mn s tot all del qual hi ha experincia, llavors, a la inversa, all on no es doni cap
experincia no existeix cap mn. [...] Tot condueix cap a dins (Safranski, 2009, p.73).

Conseqentment, podem sentenciar que on no hi ha autoconeixement no hi ha

coneixement en absolut (Benjamin, 1998, p.88). Per si b en Fichte encara es dna la
contraposici entre subjecte i objecte, en Novalis aix ja no s aix perqu passa a
concebre la naturalesa, el no-jo, com un tu: La Joietat s la fundaci de tot
coneixement, si b sols est garantit si transformem tota cosa en tu, en un segon jo, i
noms a travs daix ens elevarem a nosaltres mateixos al gran jo, el qual s alhora un i
tot (p.127).

2 A semblana seva, Schlegel empra lexpressi poesia de la poesia (Schlegel, 2013) per referir-shi.
 Treball de fi de grau 5
La poesia: cap a la romantitzaci de la realitat
Jlia Blay

Aix com lull veu noms ulls, de la mateixa manera lintellecte veu noms
intellectes; lnima, nimes; la ra, ra; lesperit, esperits; la imaginaci, noms
imaginacions; els sentits, sentits; Du pot ser conegut nicament per Du (Novalis,
1929). Partint del supsit que cada substncia noms coneix all que li s similar i que
noms podr ser coneguda per substncies que sassemblen a ella, Novalis conclou que
tant el jo com el mn sn, al cap i al a fi, dues cares de la mateixa moneda: esperit.
Lunivers s una analogia completa de lsser hum en cos, ment i esperit. Aquest s
labreviaci i laltre lelongaci de la mateixa substncia (1997, p.118). I en la mesura
en qu tot s esperit, tot est en infinita comunicaci i familiaritat, ra per la qual i
malgrat que el coneixement del mn parteixi del jo, el solipsisme queda revocat: Tot el
que experimentem s comunicaci. El mn s en efecte comunicaci, revelaci de
lesperit (Novalis, 1997, p.81).

Per tant, grcies al pas del no-jo al tu i al vincle analgic entre lhome i el mn, a partir
del qual queda abolida la distinci entre subjecte i objecte, podem garantir la
cognoscibilitat de labsolut a travs de la reflexi. I en efecte, la poesia aqu hi t un
paper cabdal ats que s representaci dall irrepresentable (1997, p.161), comuni
entre finit i infinit (FL I).

3. LIDEALISME MGIC: LA ROMANTITZACI DE LA REALITAT

 Treball de fi de grau 6
La poesia: cap a la romantitzaci de la realitat
Jlia Blay

4. EL SENTIT SAGRAT: LA RECONCILIACI DE LA HUMANITAT MITJANANT EL

MITE
 Treball de fi de grau 7
La poesia: cap a la romantitzaci de la realitat
Jlia Blay

5. CONCLUSIONS
 Treball de fi de grau 8
La poesia: cap a la romantitzaci de la realitat
Jlia Blay

6. BIBLIOGRAFIA

BIBLIOGRAFIA PRIMRIA

Benjamin, W (1998), El concepto de crtica de arte en el Romanticismo alemn,

Madrid, Pennsula.

DAngelo, P (1999), La esttica del Romanticismo, Madrid, La Balsa de Medusa.

Frank, M (1994), El Dios venidero: Lecciones sobre la Nueva Mitologa, Barcelona,

Ediciones del Serbal.

Hegel, F (1998), Primer programa de un sistema del idealismo alemn, en Escritos de

juventud, Mxic, Fondo de cultura econmica, p.219-220.

Novalis (1929), Fragmente, Spiegel, http://gutenberg.spiegel.de/buch/fragmente-

6618/1, 19/3/2017.

Novalis (1982), Himnos a la noche. Enrique de Ofterdingen, Madrid, Ediciones Orbis.

Novalis (1988), Los discpulos en Sais, Madrid, Hiperin.

Novalis (1997), Philosophical writings, Nova York, State University of New York Press.

Novalis (2007), Estudios sobre Fichte y otros escritos, Madrid, Ediciones Akal.

Safranski, R (2009), El Romanticismo, en Romanticismo. Una odissea del espritu

alemn, Barcelona, Tusquets Editores, p.19-210.

BIBLIOGRAFIA SECUNDRIA

Abrams, MH (1992), El criterio de la fidelidad a la naturaleza: romance, mito y

metfora, en El espejo y la lmpara, Argentina, Editorial Novas, p.381-431.

Comellas, M (2002), La lmpara maravillosa de Valle-Incln y Heinrich von

Ofterdingen de Novalis o la potica como camino de perfeccin, Revista de
literatura, 64, p.121-150.

Gjesdal, K (2014), Georg Friedrich Philipp von Hardenberg [Novalis], The Stanford
encyclopedia of philosophy, https://plato.stanford.edu/entries/novalis/, 15/02/2017.
 Treball de fi de grau 9
La poesia: cap a la romantitzaci de la realitat
Jlia Blay

Lukcs, G (2013), A propsito de la filosofa romntica de la vida (Novalis), en El

alma y las formas, Valncia, Publicacions de la Universitat de Valncia, p.79-96.

Schlegel, F (2013), Athenums-Fragmente: und andere Schriften, Zeno.org,

http://www.zeno.org/Literatur/M/Schlegel,
+Friedrich/Fragmentensammlungen/Fragmente, 17/02/2017.