Si fem cas a Elon Musk, el visionari magnat que va fundar PayPal, la companyia de vehicles

elctrics i bateries Tesla o la corporaci espacial privada SpaceX, la humanitat s'enfronta a una
nova i formidable amenaa: la intelligncia artificial (IA). "s com aquestes histries en qu
alg convoca al dimoni. Sempre hi ha un tipus amb un pentculo i aigua beneda convenut
que aix podr controlar-lo, i clar, no funciona ", assenyala.

La seva preocupaci t molt a veure amb els diners. Els pesos pesants del sector tecnolgic
estan apostant fort en aquest sentit. Google, per exemple, va adquirir l'any passat DeepMind,
una empresa especialitzada en el desenvolupament de xarxes neurals en la qual ja havia
invertit Musk. El gegant de les recerques treballa en un sistema informtic capa de distingir
en un vdeo una cara humana de la d'un gos, gent patinant o dormint, un gat ... I tot per si sol i
sense que ning hagi posat etiquetes a l'arxiu prviament.

La idea s que vagi aprenent, per aix dir-ho, desprs d'alimentar amb milions
d'enregistraments. IBM, per la seva banda, afina el seu superordinador Watson, que el 2011 va
derrotar als campions humans del concurs nord-americ de preguntes i respostes Jeopardy! La
seva intenci s millorar les funcions cognitives de l'enginy i comprovar les seves capacitats
per realitzar diagnstics mdics, anlisi de la personalitat i traduccions en temps real. Els
enginyers de Facebook no es queden enrere i han ideat un algoritme que permet reconixer
un rostre amb xit el 97% de les vegades, encara que hagi estat malament captat.

Musk assegura que les coses van massa rpid, i que per aix la IA s una tecnologia que pot
resultar tan perillosa com els maletins nuclears. En el cor dels endevins de l'apocalipsi artificial
destaca la veu del filsof britnic Nick Bostrom, de la Universitat d'Oxford, que compara el
nostre dest amb el dels cavalls, quan van ser substituts pels autombils i els tractors. El 1915,
hi havia a EE. UU. uns sis milions d'aquests equins. A la dcada dels cinquanta, quedaven
noms dos milions. Els cavalls van ser sacrificats per vendre com a menjar per a gossos. Per
Bostrom, la IA suposa un risc existencial per a la humanitat comparable amb l'impacte d'un
gran asteroide o l'holocaust nuclear. Tot aix, per descomptat, sempre que puguem construir
ordinadors pensants. Per qu vol dir exactament aix?
En realitat, el concepte d'intelligncia artificial no s tan recent com sembla. Des dels temps
de Alan Turing -al que es considera el pare de la mateixa- i la construcci del seu dispositiu
Bombe, que va permetre desxifrar els codis de la mquina Enigma alemanya, han passat ms
de setanta anys. En un moment donat del film The Imitation Game (Morten Tyldum, 2014), en
qu Benedict Cumberbatch interpreta el clebre matemtic, un detectiu li pregunta: "Podran
les mquines algun dia pensar com els humans?". Al que ell respon: "La majoria de la gent
pensa que no.

El problema s que est fent una pregunta estpida. Per descomptat que les mquines no
poden pensar com les persones. Sn diferents, i pensen diferent. La qesti s: pel fet que
alguna cosa sigui diferent, vol dir que no pot pensar? ". El detectiu li interpella llavors pel ttol
del seu article, The Imitation Game. "s un joc, un test per determinar si alg s un sser hum
o una mquina", indica Turing. "Hi ha un tema general. Un jutge pregunta, i a partir de les
respostes, decideix si parla amb una persona o una mquina ". L'escena potser s inventada,
per el seu contingut s real. El test existeix.

Ara, Google ha comprat una empresa d'IA a Musk i ha desenvolupat el primer cotxe autnom,
que ja ha recorregut 1,6 milions de quilmetres sense conductor, i el sistema que diferencia
gats de persones a YouTube. El mn est literalment envat per quantitats inconcebibles
d'informaci, que circula per la xarxa, i la capacitat de computaci augmenta sense parar. Per
de veritat tenim raons per a tmer que una mquina arribi algun dia a pensar com nosaltres?

Ramn Lpez de Mntaras, director de l'Institut d'Investigaci en Intelligncia Artificial del

CSIC, s un dels ms reconeguts experts espanyols en robtica i IA. "No", respon a MOLT. I
afegeix: "No s qu passar dins de centenars d'anys, per tot aquest tema del qual es parla, la
singularitat, la transcendncia, que hi haur mquines amb conscincia i qualitats millorades
respecte a la intelligncia humana en qesti de trenta o quaranta anys no t sentit ... Mai he
vist un argument cientfic que li doni suport ".
Marvin Minsky, s que creu que es desenvoluparan mquines tan intelligents com els humans.
"Tot i aix, el temps que aix porti dependr de si es treballa en els problemes adequats i dels
diners", manifesta Minsky.

La investigaci generalista en IA est desapareixent. En aquest mn inundat de dades, aquesta

tecnologia s completament diferent. El cotxe autnom de Google o el superordinador Watson
d'IBM analitzen terabytes d'informaci per prendre decisions correctes. No obstant aix, no
saben explicar com han arribat a elles. En altres paraules, quan el sistema escup la seva
resposta, s incapa de respondre a aquesta pregunta: i aix per qu? "Hem renunciat al
perqu i ens hem quedat amb el qu", lamenta Prez de Mntaras.

Els drones, una manifestaci d'aquesta tendenciaLa fora aria nord-americana mant ms de
8.000 d'aquests aparells ara mateix per combatre el terrorisme, segons la Instituci Brookings.
En les seves operacions, ja han matat ms de 2.400 persones. Els models comercials, per la
seva banda, filmen i investiguen qualsevol cosa. Per exemple, equipats amb sensors
d'infrarojos, alguns poden detectar quines plantes estan malaltes o pateixen atacs de parsits.
Aix, s possible idear un pla de fumigaci a la carta. Altres ajuden a controlar la caa furtiva i
aporten pistes als bilegs que estudien els vols de les aus i les seves trajectries.

N'hi ha de tota mena. El ms gran de tots, el Eitan, de fabricaci israeliana, posseeix una
envergadura de 26 m, gaireb com un Boeing 737. Per contra, el diminut Nano Hummingbird,
de 16 cm, desenvolupat amb el suport de l'Agncia de Projectes d'Investigaci avanats de
Defensa dels Estats Units (DARPA), podria passar per un colibr.

Els robots literalment s'han enlairat cap a la seva llibertat, encara que, aix s, sota control
hum. Entre la fauna robtica que roman en terra ens trobem des del Roomba, un petit
aspirador semiautnom amb forma de disc ideat per iRobot que s'ha convertit en tot un xit
comercial, fins al PackBot -de la mateixa firma-, un Rover militar provet de un bra robtic
capa des manipular bombes fins inspeccionar llocs contaminats per radioactivitat. El TUG, per
la seva banda, obra de Aethon, sembla una mena de tauleta amb rodes i sensors. Grcies a
aquests ltims, es desplaa sense problemes pels passadissos d'alguns hospitals nord-
americans per portar medicines i altres subministraments.