You are on page 1of 15

Matriarcats

Matriarcados
Matriarchies
Anna Boy Fotografies i text

Lilla de les dones


La isla de las mujeres 6 a 43
The island where women reign

La terra de les filles


La tierra de las hijas 44 a 81
The land of daughters

Les poderoses dones de Juchitn


Las poderosas mujeres de Juchitn 82 a 125
The powerful women of Juchitn
4
Hi va haver un temps en qu la societat estava organitzada en grups
matriarcals. Els antroplegs encara avui debaten sobre el tema. En tot
cas, desprs de millennis de domini patriarcal, encara perduren vestigis
d'aquell passat.

Matriarcats s una exploraci personal per algunes d'aquestes comunitats


en qu les dones manen, organitzen les feines i disposen el compliment
de la llei. La seva saviesa s respectada per tots i sn admirades per la
valentia que mostren a l'hora de prendre decisions. Amb elles, els homes
se senten segurs i protegits.

s com si aquests collectius haguessin sobreviscut per passar el relleu


a una societat moderna que ha situat de nou la dona en el centre de la
vida.

Hubo un tiempo en que la sociedad estaba organizada en grupos


matriarcales. Los antroplogos todava discuten sobre el tema. En cualquier
caso, despus de milenios de dominio patriarcal, han llegado hasta
nosotros vestigios de aquel pasado.

Matriarcados es una exploracin personal por algunas de estas


comunidades en que las mujeres mandan, organizan el trabajo y disponen
el cumplimiento de la ley. Su sabidura es respetada por todos y son
admiradas por la valenta que muestran a la hora de tomar decisiones.
Con ellas, los hombres se sienten seguros y protegidos.

Es como si estos colectivos hubiesen sobrevivido para pasar el testigo


a una sociedad moderna que ha situado de nuevo a la mujer en el centro
de la vida.

There was a time when society was organised in matriarchal groups.


Anthropologists are still arguing about this. In any case, despite thousands
of years of patriarchal domination, vestiges of that past have survived
until our days.

Matriarchies is a personal exploration of some of these communities in


which women rule, organise work and ensure compliance with the law.
Their wisdom is respected by all and they are admired for the courage
they show when it comes to taking decisions. With them, men feel safe
and protected.

It is as if these communities had survived in order to pass on their


experience to a society whose cultural values have placed women, once
more, at the centre of life.

5
Lilla de les dones
Arxiplag de les Bijagos
Guinea Bissau

A l'illa d'Orango Grande, a l'arxiplag de les Bijags, davant la costa de Guinea


Bissau, hi ha una terra on les dones tenen tot el poder, on s'organitzen en
associacions que gestionen l'economia, el benestar social i la llei. Sn elles
les qui imposen sancions, dirigeixen, aconsellen, distribueixen i se les respecta
com a senyores absolutes de la casa i de la terra. Noms es recorre als homes
per al guaret dels camps, la caa de la mona i la pesca

Etiogo el gall canta tres vegades: a les tres els horts, btes de goma per protegir-nos de les

A de la matinada, a les quatre i a les sis.


Desprs el temps s'esvaeix i hom queda pres
del cel de palmeres, el mar de plantes aqutiques
serps, aixades, catanes, rastells i medicaments per
a la malria i altres malalties".

de tarrafe i la terra vermella dels poblats. Es fa clar La Quinta i l'Estevo fa vuit anys que viuen
i l'anacard s'omple de centenars d'ocells catho, plegats en dues cabanyes, una fa d'habitatge i
que, amb l'arribada de les pluges, hi fan el niu. Una l'altra, de magatzem. Tenen un jard tancat per
llum blanca ho illumina tot. protegir-se de les serps i tres horts on hi conreen
mandioca, iuca, fesols i batates. De l'Estevo, a la
La Quinta s'estira. Cal sortir aviat per Quinta li agrada la seva fora fsica, la seva
recollectar el cajou, separar la llavor que canviar tendresa i el seu sexe: "Qui no practica l'amor, no
per arrs, matxucar la fruita i esperar que fermenti s feli...". I de la Quinta, l'Estevo en destaca la
el suc per fer-ne vi. Tamb haur de decidir la intelligncia i la responsabilitat: "Sap moltes
sembra, organitzar la feina del seu marit Estevo coses de la vida, m'aconsella, no em fa passar
i tenir cura dels seus tres fills: en Lierson, de 8 gana. Jo sempre treballo per ajudar-la. Sc un
mesos, la Fidelia, de 9 anys i la Ja, de 6. home satisfet".

La Quinta Augusto t 26 anys i s la Per l'Estevo s molt gels i fa poc va


presidenta de l'Associaci de Dones d'Etiogo, que descobrir que la seva estimada tenia un "enamorat",
es reuneix cada 15 dies per parlar dels problemes en Januario, a qui preparava el menjar
del poblat. L'Estevo, el marit de la Quinta, s el amorosament... No obstant aix, l'Estevo tamb va
secretari de l'associaci i escriu en una llibreta les dormir amb tres amants diferents en el seu darrer
demandes que li dicten les dones: "Necessitem viatge a Imbone. Va haver d'intervenir un consell
ajuda externa -anota l'Estevo- per comprar una d'ancianes del poblat per a la reconciliaci. La
barca que permeti comercialitzar les estores que Quinta creu fermament que "els homes sn inferiors
elaborem i els productes dels nostres horts. Una a les dones en tot", i que el dia que es cansi del
canoa segura costa dos milions de francs sefa (3.000 seu marit, li dir que se'n vagi i es quedar amb la
euros). Tamb necessitem xarxa metllica per tancar casa, amb la terra i amb els fills.
6
Senegal

Guinea Bissau
Arxiplag
de Bijags
Guinea

Oce Atlntic

L'arxiplag de les Bijags, amb palmerars, hauria pobresa", sentencia la Segunda da Silva, la
sabanes arbustives, gran quantitat d'aus aqutiques dona ms admirada d'Amburuco, el poblat ms
migratries, tortugues, hipoptams i cocodrils, s proper. Segunda la bella, la forta, de qui tots els
considerat Reserva de la Biosfera. Tanmateix, els homes s'enamoren. La Segunda t molts amants.
seus habitants han de lluitar molt dur per tirar El seu marit, en Ronisio, l'adora i no s'atreveix a
endavant. La poblaci, d'uns 33.000 habitants, est tenir altres dones per por que ella li ordeni que
repartida en cinc illes que formen Orango Grande: marxi.
Orango, Imbone, Canogo, Meneque i Orangozinho.
Viuen en cabanyes de fang vermell i sostre de palla, A l'frica, en l'poca arcaica, la dona
sense llum elctrica ni aigua corrent. L'assistncia ocupava un estatus elevat i el clan familiar era
mdica s prcticament inexistent. matriarcal. Al segle I, Diodor ja va escriure: "... els
marits africans i egipcis havien d'obeir la dona en
L'allament geogrfic i el seu carcter tot". I els antroplegs coincideixen en el fet que
desconfiat, secretista, poc amic de les visites diverses regions de l'frica occidental i la major
d'estranys i gels de les seves tradicions animistes, part dels pobles bants sn de tendncia matrilineal,
els ha perms conservar una societat amb i molts d'ells practiquen alguna modalitat de
estructures matriarcals. matrimoni matrilocal, en el qual l'home viu a casa
de la dona. Aquest s el cas d'en Jos, que viu amb
"A la terra dels Bijags, l'expressi 'sexe la Cesaltina Dureno i tota la seva parentela. En
feble' no s'adiu en absolut amb els habitants Jos diu que la seva sogra l'humilia i el tracta de
femenins d'Orango", relata l'antropleg alemany males maneres, per aix beu tant i es passa el dia
Hugo Adolf Bernatzik en la seva obra Al regne dels dormint a la cabanya. Per la Cesaltina assegura
Bijags, desprs de visitar la zona, al comenament que "ell no l'ajuda en les feines de l'hort i sempre
del segle passat. "Aqu s la noia qui escull l'home: est borratxo...".
tot just quan entra a la pubertat colloca un plat
gran amb arrs sense condimentar davant la casa En l'actualitat, els Bijags sn la memria
del seu elegit. Si el jove est disposat a acceptar d'aquestes formes socials que el "progrs" ha fet
l'oferiment de la noia, ho manifesta de la manera desaparixer en la majoria de pasos. "Les societats
ms senzilla: es menja l'arrs. En acceptar, el jove matriarcals africanes han evolucionat cap al
se'n va a viure amb la noia a la cabanya que ella patriarcat pressionades per la civilitzaci", considera
aixecar i la parella queda casada... fins que el lingista Luigi Scantamburlo, autor d'un diccionari
l'esposa, un bon dia, tregui a la porta de la cabanya i d'una gramtica de la llengua criolla que es parla
les pertinences del marit, gest que li indicar que al pas. "Els europeus patriarcals sempre van afavorir
ja no est disposada a tolerar durant ms temps el les relacions amb els homes, propiciant la
jou de la comunitat matrimonial." patriarcalitzaci de les societats".

A la Segunda se li omple la mirada En Neto va tenir una dona, per all ja es


d'esperana. "Si tingussim una canoa, exportarem va acabar. La Julia Cardoso el va fer fora de casa
les estores teixides amb nervadura de palma i seva. Ara viu amb el seu cunyat, l'Abel. En Neto da
comercialitzarem els productes de l'horta. No hi Silva, en Yoangina Enato, en Joaquino, en Lus, en
73
Pascual Tepal i la resta d'homes es reuneixen cada "en Nen va renyar els seus nebots, va caure sobre
dia a la platja per beure vi de palma. En aquesta el seu germ gran i va donar un cop de puny al
poca de pluges s perills recollir-lo, perqu el germ petit. En Nen no es parla amb la famlia,
tronc de la palma rellisca i a la capada hi habita est trist i borratxo; beu vi de cajou per oblidar les
la cobra verda kakuba, la picadura de la qual s penes, que sn moltes".
mortal. Per en Neto, el capit Neto, com tots
l'anomenen, s valent i sap esquivar les serps. Amb A Orango Grande ning recorda un
un matxet fa una incisi a prop de la fulla de palma, assassinat, ni els ms vells, ni les baloberres, que
a vint metres del terra i omple un bid. "Nindo (Du) sn les dones que saben parlar amb els esperits
va crear l'home per extreure el fruit de la palma, dels avantpassats. nicament es coneixen baralles
netejar els camps, caar el macaco, pescar i donar com aquesta d'en Nen, que haur de recollir la
suport en tot a la dona", confessa en Neto. "Perqu palla -treball propi de les dones- com a cstig pel
ella s ms forta i intelligent, i encara que a seu mal comportament. Tamb se l'assotar amb
nosaltres ens agradaria manar i organitzar, no ens una branca jove de poilao. Desprs tot s'oblida...
sentim prou capaos per ser 'el cap de famlia'. s
la tradici, un costum dels nostres avantpassats. Guinea Bissau formava part de l'imperi de
Sempre ha estat aix...". Mali quan els portuguesos van tenir el primer
contacte amb les costes d'aquest pas, l'any 1440.
La marea est alta. Al costat del mar els Per els bijags no es van sotmetre al poder colonial
homes es distreuen organitzant baralles. Ara en fins al 1936. El rgim de Salazar va centralitzar
Neto i en Pascual sn els contrincants. "La lluita llavors el control administratiu i va instituir un
consisteix a agafar-se l'un a l'altre pels testicles i sistema sever de treball forat i d'impostos elevats.
empnyer cap avall, aix l'home perd tota la fora", La independncia, el 1974, no va suposar la fi dels
explica en Pascual. s un joc dolors que dura pocs problemes, sin el principi d'altres de nous, com
minuts; finalment s ell qui cau derrotat. En Neto, una guerra civil que ha fet de Guinea Bissau un dels
el vencedor, va a buscar vi per als ms vells i tots pasos ms pobres del mn.
beuen. Avui han consumit dos bidons, que en total
sumen 35 litres. Els homes surten a pescar a peu Per la vida continua. I aquest mat a
camuflats amb fulles de tarrafe, i amb una petita Eticoga es reuneixen les baloberres. La Imaguey,
xarxa agafen tainhes i bentanes. La pesca s'organitza la Na-Kru, la Jank Pai, la Nhaden Pai i la Nhaenti
en dos grups. Un d'ells fa sarau per desviar els celebren el ritu de Tallar la Palla: la cerimnia
peixos cap a l'altre. "Cal aconseguir una bona pesca, d'iniciaci amb la qual les dones entren al mn
perqu si no les dones s'enfaden i ens agafen pels adult. s un acte secret: les noies aniran a la selva
genitals fins a fer-nos perdre l'energia...". a tallar palla, que servir per cobrir la baloba o
temple i les ancianes els impartiran la saviesa dels
Avui totes les dones de la tabanca (poblat) avantpassats.
es reuneixen per deliberar sobre el judici d'en Nen
Pereira, que va pegar el seu germ en una baralla. La Dominga no pot parlar, els esperits
Noms elles poden instituir la llei. Als homes, se'ls s'han encarnat en ella per instruir-la en el respecte
mant al marge. L'Estevo explica el que va succeir: als vells, en els costums, en la relaci amb els
8
homes... La Dominga Cardoso jurar dirigir la famlia, a Lisboa, Espanya, Amrica, Holanda o Frana i
organitzar el treball, procurar el benestar i acreditar tornar a Cuntun per curar les malalties de la selva,
la llei. "Aix ho vol Nindo, que viu al cel amb els tenir cura del seu fill Antonio, que va tenir amb un
difunts", diu. La jove haur de respondre amb la home de la capital, i dels seus pares. T 17 anys.
seva vida i amb la dels seus fills en cas de trencar
la promesa. A la Velita tamb li agrada la discoteca
d'Eticoga, encara que hagi de travessar el riu de
A Orango conviuen quatre clans: els Oraga, nit, que t dos noms segons des d'on es vingui. All
els Ogubane, els Oracuma i els Okinka. El nom del les dones treuen a ballar els homes i ells se senten
clan s'hereta de mares a filles. La poblaci conserva, protegits perqu les joves sn com les seves mares
a ms a ms, els cognoms dels colonitzadors i els diuen el que han de fer. Sense elles no saben
portuguesos. La Imaguey, del clan dels Okinka, ser ballar. La Velita d'Amburucu, juntament amb la
la prxima reina. s descendent de Pampa Kanyimpa Julia, la Luisa, la Joaquina, la Zenaira, la Dulce,
(1910), la sobirana que va abolir l'esclavitud, va l'Enaida, la Finoka, l'Ita i la Virginia mouen els
multiplicar els drets de la dona i va reunificar les malucs i canten.
illes d'Orango Grande. Va ser molt estimada pels
Bijags i respectada pels colonitzadors portuguesos A totes els agrada ser dones en aquesta
durant la guerra de pacificaci per tal de sotmetre terra de dones, els agrada organitzar i manar. Tenen
les tribus natives. Va pactar la pau. Ms tard hi va entre 16 i 20 anys i sn fortes i intelligents. Algunes
haver altres reines, com Eugnia Andanga, Carlhota ja sn mares, per totes elles pensen que mai no
Jaquen Guen i Julia Comenpe. Les baloberres se sotmetran als homes, febles per naturalesa. Elles
sempre van ser les encarregades de seleccionar la no tenen por de les serps, ni de la rajada verinosa,
reina, aconsellades pels esperits. ni dels esperits dels avantpassats, ni de Nindo, que
sempre les protegeix. Nindo, que va fer el mn en
L'endem sn les festes de Kundere i la set dies, que els va regalar Orango Grande, al canal
caravana ja porta retard. Tota l'escola ve pel cam del riu Geba, davant de les costes de Guinea Bissau.
d'Etiogo; les dones van vestides amb la casaca
tradicional, els homes caminen lluny, al darrere. Hi
ha ball a la platja. Desprs, arrs amb macaco que
l'Abel, el caador, ha capturat amb dos gossos
rossos. Un d'ells est ferit. "La mona era malvada
i ha costat rematar-la", explica. Ja han netejat el
peix i el vi de cajou, que fa afluixar la llengua, est
en una garrafa, a la fresca.

La Velita d'Amburucu, filla de la Segunda,


que lluu trenes als cabells per a l'ocasi, es prepara
per a la festa. s un ball tradicional en el qual
noms participen les dones. La Velita vol estudiar
infermeria a Bissau i ser doctora. Li agradaria viure
9
La isla de las mujeres
Archipilago de las Bijagos
Guinea Bissau

En la isla de Orango Grande, en el archipilago de las Bijags, frente a la


costa de Guinea Bissau, hay una tierra donde las mujeres tienen todo el poder,
donde se organizan en asociaciones que gestionan la economa, el bienestar
social y la ley. Son ellas las que imponen sanciones, dirigen, aconsejan,
distribuyen y se las respeta como dueas absolutas de la casa y de la tierra.
Slo se recurre a los hombres para el barbecho de los campos, la caza del
mono y la pesca.

n Etiogo el gallo canta tres veces: a las tres red metlica para vallar los huertos, botas de goma

E de la madrugada, a las cuatro y a las seis.


Despus el tiempo se desvanece y uno queda
preso del cielo de palmeras, el mar de plantas
para protegernos de las serpientes, azadas, catanas,
rastrillos y medicamentos para la malaria y otras
enfermedades".
acuticas de tarrafe y la tierra roja de las aldeas.
Amanece y el rbol de maran se llena de cientos Quinta y Estevo llevan ocho aos viviendo
de pjaros catho, que, con la llegada de las lluvias, juntos en dos chozas, una de vivienda, otra de
hacen su nido. Una luz blanca lo ilumina todo. almacn. Tienen un jardn vallado para protegerse
de las serpientes y tres huertos donde se cultiva
Quinta se despereza. Hay que salir pronto mandioca, yuca, frjoles y batatas. A Quinta le gusta
para recolectar el cajou, separar la semilla que de Estevo su fuerza fsica, su dulzura y su sexo:
trocar por arroz, machucar la fruta y esperar a que "Quien no practica el amor, no es feliz...". Y a Estevo
fermente el zumo para hacer vino. Tambin deber de Quinta su inteligencia y responsabilidad: "Sabe
decidir la siembra, organizar el trabajo de su marido de las cosas de la vida, me da consejos, no me hace
Estevo y cuidar de sus tres hijos: Lierson, de 8 pasar hambre. Yo trabajo siempre para ayudarla.
meses, Fidelia, de 9 aos y Ja, de 6. Soy un hombre satisfecho."

Quinta Augusto tiene 26 aos y es la Pero Estevo es muy celoso y hace poco
presidenta de la Asociacin de Mujeres de Etiogo, descubri que su amada tena un "enamorado",
que se rene cada 15 das para hablar de los Januario, al que preparaba amorosamente la
problemas de la aldea. Estevo, el marido de Quinta, comida... Sin embargo tambin Estevo durmi con
es el secretario de la asociacin y escribe en una tres amantes diferentes en su ltimo viaje a Imbone.
libreta las demandas que le dictan las mujeres: Tuvo que intervenir un consejo de ancianas de la
"Necesitamos ayuda externa -anota Estevo- para aldea para la reconciliacin. Quinta cree firmemente
comprar una barca que permita comercializar las que "los hombres son inferiores en todo a las
esteras que realizamos y los productos de nuestras mujeres", y que el da que se canse de su marido,
huertas. Una canoa segura cuesta dos millones de le dir que se vaya y se quedar con la casa, con
francos sefa (3.000 euros). Necesitamos tambin la tierra y con los hijos.
10
El archipilago de las Bijags, con exportaramos las esteras tejidas con nervadura de
palmerales, sabanas arbustivas, gran cantidad de palma y comercializaramos la huerta. No habra
aves acuticas migratorias, tortugas, hipoptamos pobreza", sentencia Segunda da Silva, la mujer ms
y cocodrilos, es considerado Reserva de la Biosfera. admirada de Amburuco, la aldea ms cercana.
A pesar de todo, sus habitantes tienen que luchar Segunda la bella, la fuerte, de la que todos los
muy duro para salir adelante. La poblacin, de unos hombres se enamoran. Segunda tiene muchos
33.000 habitantes, est repartida en cinco islas que amantes. Su marido, Ronisio, la adora y no se atreve
conforman Orango Grande: Orango, Imbone, Canogo, a tener otras mujeres por miedo a que ella le ordene
Meneque y Orangozinho. Viven en chozas de barro marcharse.
rojo y techo de paja, sin luz elctrica ni agua
corriente. La asistencia mdica es prcticamente En frica, en la poca arcaica, la mujer
inexistente. ocupaba un alto estatus y el clan familiar era
matriarcal. En el siglo I, Diodoro ya escribi: "...los
El aislamiento geogrfico y su carcter maridos africanos y egipcios deban obedecer a la
desconfiado, secretista, poco amigo de las visitas mujer en todo". Y los antroplogos coinciden en
de extraos y celoso de sus tradiciones animistas, que varias regiones de frica occidental y la mayor
les ha permitido conservar una sociedad con parte de los pueblos bantes son de tendencia
estructuras matriarcales. matrilineal y muchos de ellos practican alguna
modalidad de matrimonio matrilocal, en el que el
"En la tierra de los Bijags, la expresin hombre va a vivir a la casa de la mujer. Este es el
'sexo dbil' no cuadra en absoluto con los moradores caso de Jos, que vive con Cesaltina Dureno y toda
femeninos de Orango", relata el antroplogo alemn su parentela. Jos dice que su suegra lo humilla y
Hugo Adolf Bernatzik en su obra En el reino de los lo trata de malas maneras, por eso bebe tanto y se
Bijags, despus de visitar la zona a principios del pasa el da durmiendo en la choza. Pero Cesaltina,
siglo pasado. "Aqu es la muchacha la que elige al su mujer, asegura que "l no la ayuda en el trabajo
hombre: nada ms entrar en la pubertad coloca un de la huerta y siempre est borracho...".
plato grande con arroz sin condimentar delante de
la casa de su elegido. Si el joven est dispuesto a En la actualidad, los Bijags son la
aceptar el ofrecimiento de la muchacha, lo memoria de estas formas sociales que el "progreso"
manifiesta de la manera ms sencilla: se come el ha hecho desaparecer en la mayora de pases. "Las
arroz. Al aceptar el joven, ste se va a vivir con la sociedades matriarcales africanas han evolucionado
muchacha a la choza que ella levantar y la pareja hacia el patriarcado presionadas por la civilizacin",
queda casada... hasta que la esposa, un buen da, considera el lingista Luigi Scantamburlo, autor de
saca a la puerta de la choza cuanto pertenece al un diccionario y una gramtica de la lengua criolla
marido, indicndole con ello que no sigue dispuesta que se habla en el pas. "Los europeos patriarcales
a tolerar por ms tiempo el yugo de la comunidad favorecieron siempre las relaciones con los hombres,
matrimonial." propiciando la patriarcalizacin de las sociedades".

A Segunda se le llena la mirada de Neto tuvo una mujer, pero aquello ya


esperanza. "Si nosotras tuviramos una canoa, acab. Julia Cardoso lo ech de su casa. Ahora vive
3
11
con su cuado Abel. Neto da Silva, Yoangina Enato, ellas pueden instituir la ley. A los hombres se les
Joaquino, Lus, Pascual Tepal y el resto de hombres mantiene al margen. Estevo cuenta lo que sucedi:
se renen cada da en la playa para beber el vino "Nen reprendi a sus sobrinos, cay sobre su
de palma. En esta poca de lluvias es peligroso hermano mayor y le peg un puetazo a su hermano
recogerlo, porque el tronco de la palma resbala y pequeo. Nen no se habla con la familia, est
en la copa anida la cobra verde kakuba, cuya triste y borracho; bebe vino de cajou para alejar las
picadura es mortal. Pero Neto, el capitn Neto, penas, que son muchas".
como le llaman todos, es valiente y sabe sortear a
las serpientes. Con un machete hace una incisin En Orango Grande nadie recuerda un
cerca de la hoja de palma, a veinte metros del suelo asesinato, ni los ms ancianos, ni las baloberras,
y llena un bidn. "Nindo (Dios) cre al hombre para que son las mujeres que saben hablar con los
sacar el fruto de la palma, limpiar los campos, cazar espritus de los antepasados. nicamente se
el macaco, pescar y apoyar en todo a la mujer", conocen peleas como esta de Nen, que deber
confiesa Neto. "Porque ella es ms fuerte e recoger la paja -trabajo propio de las mujeres- como
inteligente, y aunque a nosotros nos gustara mandar castigo por su mal comportamiento. Tambin se le
y organizar, no nos sentimos con capacidad para azotar con una rama joven de poilao. Luego todo
ser 'el jefe de familia'. Es la tradicin, la costumbre se olvida...
de nuestros antepasados. Siempre ha sido as...".
Guinea Bissau formaba parte del imperio
La marea est alta. Junto al mar los de Mali cuando los portugueses tuvieron el primer
hombres se distraen organizando peleas. Ahora contacto con las costas de este pas, en el ao
Neto y Pascual son los contrincantes. "La lucha 1440. Pero los bijags no se sometieron al poder
consiste en cogerse el uno al otro por los testculos colonial hasta 1936. El rgimen de Salazar centraliz
y tirar hacia abajo, as el hombre pierde toda la entonces el control administrativo e instituy un
fuerza", explica Pascual. Es un juego doloroso que duro sistema de trabajo forzado y pesados
dura pocos minutos; finalmente es l quien cae impuestos. La independencia, en 1974, no supuso
derrotado. Neto, el vencedor, va a buscar vino para el fin de los problemas, sino el principio de otros
los ms viejos y todos beben. Hoy han consumido nuevos, como una guerra civil que ha hecho de
dos bidones, que en total suman 35 litros. Los Guinea Bissau uno de los pases ms pobres del
hombres salen a pescar a pie camuflados con hojas mundo.
de tarrafe, y con una pequea red cogen tainhas y
bentanas. La pesca se organiza en dos grupos. Uno Pero la vida contina. Y esta maana en
hace bullicio para desviar los peces hacia el otro. Eticoga se renen las baloberras. Imaguey, Na-Kru,
"Hay que conseguir buena pesca porque, de lo Jank Pai, Nhaden Pai y Nhaenti celebran el rito de
contrario, ellas se enfadan y nos agarran por los Cortar la Paja: la ceremonia de iniciacin en la que
genitales hasta hacernos perder la energa...". las mujeres ingresan al mundo adulto. Es un acto
secreto: las muchachas irn a la selva a cortar paja,
Hoy todas las mujeres de la tabanca (aldea) que servir para cubrir la baloba o templo, y las
se renen para deliberar sobre el juicio a Nen ancianas les impartirn la sabidura de los
Pereira, que peg a su hermano en una pelea. Slo antepasados.
12
Dominga no puede hablar, los espritus se para la fiesta. Es un baile tradicional en el que slo
han encarnado en ella para instruirla en el respeto participan mujeres. Velita quiere estudiar enfermera
a los mayores, en las costumbres, en la relacin en Bissau y ser doctora. Le gustara vivir en Lisboa,
con los hombres... Dominga Cardoso jurar dirigir Espaa, Amrica, Holanda o Francia y volver a
a la familia, organizar el trabajo, procurar el bienestar Cuntun para curar las enfermedades de la selva,
y acreditar la ley. "As lo quiere Nindo, que vive en cuidar de su hijo Antonio, que tuvo con un hombre
el cielo con los difuntos", dice. La joven deber de la capital, y a sus padres. Tiene 17 aos.
responder con su vida y con la de sus hijos en caso
de romper la promesa. A Velita tambin le gusta la discoteca de
Eticoga, aunque tenga que atravesar el ro de noche,
En Orango conviven cuatro clanes: los que tiene dos nombres segn desde donde se venga.
Oraga, los Ogubane, los Oracuma y los Okinka. El All las mujeres sacan a bailar a los hombres y ellos
nombre del clan se hereda de madres a hijas. La se sienten protegidos porque las jvenes son como
poblacin conserva, adems, los apellidos de los sus madres y les dicen lo que tienen que hacer. Sin
colonizadores portugueses. Imaguey, del clan de ellas no saben bailar. Velita de Amburucu, junto
los Okinka, ser la prxima reina. Es descendiente con Julia, Luisa, Joaquina, Zenaira, Dulce, Enaida,
de Pampa Kanyimpa (1910), la soberana que aboli Finoka, Ita y Virginia, mueven las caderas y cantan.
la esclavitud, multiplic los derechos de la mujer
y reunific las islas de Orango Grande. Fue muy A todas les gusta ser mujeres en esta
querida por los Bijags y respetada por los tierra de mujeres, les gusta organizar y mandar.
colonizadores portugueses durante la guerra de Tienen entre 16 y 20 aos y son fuertes e
pacificacin para someter a las tribus nativas. Pact inteligentes. Algunas ya son madres, pero todas
la paz. Ms tarde hubo otras reinas, como Eugenia piensan que jams se sometern a los hombres,
Andanga, Carlhota Jaquen Guen y Julia Comenpe. dbiles por naturaleza. Ellas no tienen miedo de
Las baloberras siempre fueron las encargadas de las serpientes, ni del pez raya venenoso, ni de los
seleccionar a la reina, aconsejadas por los espritus. espritus de los antepasados, ni de Nindo, que
siempre las protege. Nindo, que cre el mundo en
Al da siguiente son las fiestas de Kundere siete das, que les regal Orango Grande, en el
y la caravana ya lleva retraso. Toda la escuela viene canal del ro Geba, frente a las costas de Guinea
por el camino de Etiogo, las mujeres van vestidas Bissau.
con el sayo tradicional, los hombres caminan lejos,
detrs. Hay baile en la playa. Despus arroz con
macaco que Abel, el cazador, ha capturado con dos
perros rubios. Uno de ellos est herido. "El mono
era malvado y fue difcil rematarlo", cuenta Abel.
Ya han limpiado el pescado y el vino de cajou, que
hace aflojar la lengua, est en una garrafa, al fresco.

Velita de Amburucu, hija de Segunda, que


luce trenzas en el pelo para la ocasin, se prepara
13
The island where
women reign
Bijagos Islands
Guinea Bissau
The island of Orango Grande, in the Bijagos archipelago off the coast of Guinea
Bissau, is a land where all power lies in the hands of the women. A land where
they organise themselves into associations to run the economy and social
welfare, and to administer the law. It is they who impose the penalties, who
give the orders, who provide advice, and who are in charge of distribution;
and they are respected as the absolute owners of both the home and the land.
They only turn to their menfolk to tend the fields when they lie fallow, to hunt
for monkeys and to fish.

n Etiogo the cock crows three times: at three in market the mats that we make and the produce of our

I the morning, then at four and at six. After that


ones sense of time fades away and one becomes
a prisoner of the sky of palm trees, the sea of aquatic
orchards. A safe canoe costs two million sefa francs
(3,000 euros). We also need wire netting to fence in
the orchards, rubber boots for protection against
tarrafe plants and the red earth of the villages. Dawn snakes, hoes, billhooks, rakes, and medicines for
breaks and the cashew tree is filled with hundreds of malaria and other diseases.
catho birds that, with the advent of rains, are making
their nests. Everything is bathed in a white light. Quinta and Estevo have lived together for eight
years in two huts, one that they live in and the other
Quinta stretches. She has to go out early to which they use for storage. They have a garden which
collect cajou (cashew nuts), to separate the kernels is fenced in to protect it from snakes, and three orchards
that she will barter for rice, to crush fruit and wait for where they cultivate cassava, yucca, beans and sweet
the juice to ferment in order to make wine. She must potatoes. Quinta admires Estevos physical strength,
also make a decision about the sowing, organise her his gentleness and his sexual prowess: If you dont
husband Estevos work and look after the three children: make love, you wont be happy . And Estevo
Lierson who is eight months, Fidelia who is nine years respects Quintas intelligence and sense of
old, and Ja who is six. responsibility: She knows all about life, she gives me
good advice, and she doesnt let me go hungry. I always
Quinta Augusto is 26 years old and is president try to help her by working. I am a contented man.
of the Etiogo Womens Association which meets once
a fortnight to discuss the villages problems. Estevo, But Estevo is very jealous and he recently
Quintas husband, is the associations secretary and discovered that his beloved had a beau called
writes down in his notebook the demands that the Januario, for whom she was lovingly preparing food
women dictate to him: We need help from outside However, Estevo too had slept with three different
writes Estevo to buy a boat that will enable us to lovers on his last trip to Imbone. The village council
14
of women elders to intervene to bring about a she is no longer willing to bear the yoke of marital
reconciliation. Quinta firmly believes that men are life.
inferior in every respect to women. And the day she
tires of her husband, she will tell him to be on his way Segundas face lights up with hope. If we had
and she will keep the house, the land and the children. a canoe we would export the woven palm fibre
mats, we would market the produce from our orchards.
The Bijagos archipelago with its palm groves, There would be no poverty declares Segunda da
shrubby grasslands, huge numbers of migratory aquatic Silva, the most admired woman in Amburuco, the
birds, turtles, hippopotamuses and crocodiles is nearest village. Segunda the beautiful, Segunda the
designated a Biosphere Reserve. Nevertheless, its strong. The one that all the men fall in love with.
inhabitants have to struggle very hard to survive and Segunda has many lovers. Her husband Ronisio adores
prosper. The population of approximately 33,000 is her and dares not have any other women for fear of
scattered over the five islands that make up Orango her ordering him to leave.
Grande: Orango, Imbone, Canogo, Meneque and
Orangozinho. The people live in red mud huts with In Africa, in olden times, women enjoyed high
thatched roofs, with no electricity or running water. status and the family clan was matriarchal. Even back
Medical assistance is practically nonexistent. in the first century, the writings of Diodorus indicated
that: African and Egyptian husbands had to obey
Geographical isolation and being by nature their women in all respects. And anthropologists
wary and secretive, with no great love for visiting agree that in several regions of Western Africa and
strangers, and being highly protective of their animistic amongst most of the Bantu peoples there was a
traditions, has resulted in their being able to preserve matrilineal tendency and in many cases they practised
a society that is based on a matriarchal structure. matrilocal marriage of some kind or another, in which
the man would go to live in the womans house. Like
In the land of the Bijagos, the expression the Jos, who lives with Cesaltina Dureno and all her
weaker sex in no way befits the female inhabitants extended family. Jos says that his mother-in-law
of Orango, says the German anthropologist Hugo humiliates him and treats him badly and that is why
Adolf Bernatzik in his work In the Land of the Bijagos, he drinks so much and spends the day sleeping in the
after visiting the area at the beginning of the last hut. But his wife Cesaltina claims that he doesnt
century. Here, it is the girl who chooses the man; as help you with the work in the orchard and hes always
soon as she has reached puberty she places a large drunk
plate of unseasoned rice in front of the house of her
chosen one. If the young man is willing to accept the At the present time, the Bijagos are a living
proposal that she has made in this way, he indicates reminder of these social mores that progress has
his consent in the simplest way possible; he eats the eradicated from most countries. Under pressure from
rice. When the young man accepts, he goes to live civilization, matriarchal African societies have evolved
with the girl in the hut that she has built and the couple into patriarchal ones, according to linguist Luigi
are considered married until, one fine day, the wife Scantamburlo, author of a dictionary and grammar of
takes whatever belongs to her husband to the door of the Creole language which is spoken in this country.
the hut, and simply by doing so lets him know that Patriarchal Europeans always favoured male-
15
dominated relationships, thus bringing about the otherwise the women get upset and grab us by the
patriarchalisation of societies. genitals and hold onto them until we lose all our
energy
Neto had a wife, but they have already split
up. Julia Cardoso threw him out of her house. Now Today all the women of the tabanca (village)
he lives with his brother-in-law Abel. Neto da Silva, meet to discuss the case of Nen Pereira who hit his
Yoangina Enato, Joaquino Luis, Pascual Tepal and the brother in a fight. Only the women can enforce the
other men meet up every day on the beach to drink law. The men have to stand on the sidelines. Estevo
palm wine. At this time of the year in the rainy season recounts how things happened: Nen told his
it is dangerous to harvest it because the palm trunk nephews off, Nen jumped on his older brother, Nen
is slippery and the green kakuba cobra whose bite is punched his little brother. Nen is not on speaking
fatal, nests in its crown. But Neto, Captain Neto as terms with his family. Nen is sad and drunk, he drinks
everyone calls him, is brave and knows how to deal cashew wine to drown his sorrows, which are many.
with snakes. With a machete he makes an incision
near the palm frond at a height of twenty metres from In Orango Grande nobody, not even the oldest
the ground and fills up a cask. The god Nindo created amongst them or the baloberras, the women who can
man to harvest palm fruit, to weed the fields, to hunt speak to the spirits of the ancestors, can remember
for monkeys, to fish, and to support women in all a murder having been committed. Only fights like this
things, admits Neto. Because she is stronger and one involving Nen are known of, and he will have to
more intelligent, and although we would like to give go and fetch straw womens work as punishment
the orders and be in charge, we dont feel that we are for his behaviour. He will also be whipped with a
capable of being the head of the family. Its tradition, young poilao branch. Later on everything will be
the custom of our ancestors. It has always been like forgotten
this
Guinea Bisssau formed part of the Mali Empire
It is high tide. On the shore the men amuse when the Portuguese first reached this countrys coast
themselves by organising fights. Now Neto and Pascual in 1440. But the Bijagos were not subjected to colonial
are competing. The fight is all about grabbing the power until 1936. The Salazar regime at that time
other guy by the testicles and pulling down on them, centralised administrative control and instituted a
which saps all his strength, explains Pascual. It is a tough regime of forced labour and heavy taxes.
painful game that only lasts a few minutes and at the Independence in 1974 did not put an end to the
end he is the one who is defeated. Neto, the winner, problems; rather it created new ones, such as a civil
goes off to search for wine for the elders and everybody war that has kept Guinea Bissau one of the poorest
drinks. Today they have got through two casks, which countries in the world.
amounts to 35 litres in all. The men leave on foot to
go fishing, camouflaged in tarrafe leaves and they But life goes on. And this morning in Eticoga
catch tainhas and bentanas with a small net. The the baloberras are having a meeting. Imaguey, Na-
fishermen are organised into two groups. The first Kru, Jank Pai, Nhaden Pai and Nhaenti are celebrating
makes a lot of noise in order to chase the fish over to the ritual of Cutting the Straw: the initiation ceremony
the second group. You have to do a good job fishing, in which women enter the adult world. It is an act that
16
is carried out in secret: the girls will go to the forest was difficult to finish him off, says Abel. The fish has
to cut straw, which will serve to cover the baloba, or already been cleaned and the cashew wine that
the temple, and the old women will pass the wisdom loosens the tongue is in a jug, out in the open.
of the ancestors on to them.
Velita de Amburucu, Segundas daughter, has
Dominga cannot speak; the spirits have her hair plaited for the occasion and is getting ready
possessed her so as to teach her about respect to for the celebration. It is a traditional dance in which
elders, customs and traditions, and about relationships only the women take part. Velita wants to study nursing
with men Dominga Cardoso will vow to run the in Bissau and become a doctor. She would like to live
family, to organise their work, to ensure their welfare, in Lisbon, in Spain, America, Holland or France and
and to uphold the law. These are the wishes of Nindo then return to Cuntun to cure the diseases of the forest,
who lives in the heavens with the deceased, she and to look after her son Antonio who she had with
says. The young woman will have to answer with her a man from the capital, and to take care of her parents.
life and the lives of her children if she breaks her vow. She is seventeen years old.

Four tribes live together in Orango: the Oraga, Velita also likes the discotheque in Eticoga,
the Ogubane, the Oracuma and the Okinka. The tribal although she has to cross the river at night to get
name is passed on from mother to daughter. The there; the river has two names, depending on where
people also keep the surnames of the Portuguese you come from. The women there ask the men to
colonisers. Imaguey, from the Okinka tribe, will be the dance and the men feel protected because these young
next queen. She is a descendant of Pampa Kanyimpa women are like their mothers and tell them what to
(1910), the queen who abolished slavery, extended do. Without the women the men wouldnt know how
womens rights, and brought reunification to the Orango to dance. Velita de Amburucu, along with Julia, Luisa,
Grande islands. She was greatly loved by the Bijagos Joaquina, Zenaira, Dulce, Enaida, Finoka, Ita and
and respected by the Portuguese colonisers during Virginia, swing their hips and sing.
the war of pacification to subjugate the native tribes.
It was she who reached a peace agreement. Later on They all like being women in this land of
there were other queens, such as Eugenia Andanga, women, they like to organise things and give orders.
Carlhota Jaquen Guen and Julia Comenpe. It was They are between sixteen and twenty years old, and
always the Baloberras, counselled by the spirits, whose are strong and intelligent. Some are already mothers.
task it was to choose the queen. But they all believe that they will never submit to men,
who are weak by nature. They are unafraid of snakes,
The celebrations of Kundere take place the or of poisonous stingrays, or of the spirits of the
following day and the procession is already late. The ancestors, or of Nindo who is always there to protect
entire school of celebrants is coming along the Etiogo them. Nindo who made the world in seven days, Nindo
road, the women dressed in traditional robes, the men who gave them Orango Grande, in the River Geba
walking far behind. There is dancing on the beach. Channel facing the coast of Guinea Bissau.
Later, rice with monkey, which Abel the hunter has
captured with the help of his two light-haired dogs.
One of them is injured. The monkey was evil and it
17

You might also like