DOCUMENT 4

EL LLOC
DE LES TRADICIONS
RELIGIOSES I ESPIRITUALS
EN EL PAS QUE VOLEM

DIRECTRIUS

Generalitat de Catalunya
Consell Assessor
per a la Diversitat Religiosa
EL LLOC DE LES TRADICIONS
RELIGIOSES I ESPIRITUALS
EN EL PAS QUE VOLEM

DIRECTRIUS

CONSELL ASSESSOR
PER A LA DIVERSITAT RELIGIOSA
Document 4
Document del Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa, 4
El lloc de les tradicions religioses i espirituals en el pas que volem. Directrius
Barcelona, juliol de 2016

Coordinaci i redacci: Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa

Generalitat de Catalunya
Departament de Governaci, Administracions Pbliques i Habitatge
Direcci General dAfers Religiosos
Carrer de Rivadeneyra, 6, 2n 08002 Barcelona
www.gencat.cat/afersreligiosos
@afersreligiosos

Impressi: Argra Trading S.L. - Tordera 38, 08012 Barcelona

Dipsit Legal: B-14729-2017

Imprs sobre paper ecolgic

 NDEX

A. PUNTS DE PARTENA ________________________________________________________________ 5

B. BASES JURDIQUES INTERNACIONALS _________________________________________ 7

C. DIRECTRIUS PER A UN NOU ESTAT _____________________________________________ 14

D. LNIES ESTRATGIQUES A FI DE POTENCIAR

LHARMONIA SOCIAL _________________________________________________________________ 16

E. CONSELL ASSESSOR PER A LA DIVERSITAT RELIGIOSA ___________________ 17

Funcions del Consell Assessor
Composici del Consell Assessor

3
A. PUNTS DE PARTENA

1. El nostre pas s plural des del punt de vista de les tradicions reli-
gioses i espirituals i de les conviccions tiques i filosfiques i aspirem a
viure pacficament en la diversitat. Aquesta ha estat la nostra tradici en
el passat i ms que mai aspirem a viure pacficament en aquesta situaci
de pluralitat en el present i en el futur en un mn cada cop amb ms
diversitat.

2. Sobserva un canvi de paradigma social en el qual hi ha una pro-

gressiva demanda de construir consensos i arribar a acords en la gesti de
lespai pblic, ents com un espai divers i dinteracci.

3. La tradici cristiana ha estat un element decisiu en la configuraci

cultural i en la histria collectiva del nostre poble i ha aportat un ric
patrimoni artstic que hem heretat dels nostres avantpassats i que consi-
derem que, independentment de les conviccions morals i de les tradicions
religioses que sexpressen en el present, ha de ser preservat i protegit per a
les generacions futures.

4. En coherncia amb els tres documents publicats per aquest Consell

Assessor fins al present, recordem que les tradicions espirituals i religioses
sn un b social jurdicament protegit i objecte de promoci. Entenem que:
a. Les comunitats espirituals i religioses fan aportacions positives al
conjunt de la societat, tant a nivell subjectiu (com a font de sentit que es
tradueix en uns valors) com a nivell objectiu (vertebren el teixit social).
b. La inspiraci de les tradicions espirituals i religioses es reflecteix en
el conjunt de la societat en molts mbits: educatiu, social, sanitari, en
el mn del lleure i de les arts, en el camp de la marginaci i als centres
penitenciaris.

5
 c. Les tradicions espirituals i religioses transfereixen elements benfics
a la societat, que configuren la identitat collectiva i que es plasmen en la
histria i en la cultura.

6
B. BASES JURDIQUES INTERNACIONALS

El lloc de les tradicions religioses i espirituals en el pas que volem cal

que semmarqui en les segents bases jurdiques internacionals, europees,
autonmiques i municipals de la llibertat religiosa:

Declaraci Universal dels Drets Humans (1948)

Article 18
Tota persona t dret a la llibertat de pensament, de conscincia i de
religi; aquest dret inclou la llibertat de canviar de religi o de creena,
aix com la llibertat de manifestar la seva religi o la seva creena, indi-
vidualment i collectivament, tant en pblic com en privat, mitjanant
lensenyament, la prctica, el culte i lobservana.

Pacte Internacional de Drets Civils i Poltics (1976)

Article 18
1. Tota persona t dret a la llibertat de pensament, de conscincia i de
religi; aquest dret inclou la llibertat de tenir o dadoptar la religi o les
creences de la seva elecci, aix com la llibertat de manifestar la seva reli-
gi o les seves creences, individualment o collectivament, tant en pblic
com en privat, mitjanant el culte, la celebraci del ritus, les prctiques i
lensenyament.
2. Ning no ser objecte de mesures coercitives que puguin disminuir
la seva llibertat de tenir o adoptar la religi o les creences de la seva elecci.
3. La llibertat de manifestar la prpia religi o les prpies creences
estar subjecta nicament a les limitacions prescrites per la llei que siguin

7
necessries per a protegir la seguretat, lordre, la salut o la moral pbli-
ques, o els drets i llibertats fonamentals dels altres.
4. Els Estats part daquest Pacte es comprometen a respectar la lliber-
tat dels pares i, si sescau, dels tutors legals, per tal de garantir que els fills
rebin leducaci religiosa i moral que estigui dacord amb les seves prpies
conviccions.

Declaraci sobre lEliminaci de totes les Formes dIntolerncia

i Discriminaci basades en la Religi o en la Creena (1981)

Article 2
2. Als efectes de la present Declaraci, sentn per intolerncia i discri-
minaci basades en la religi o la creena tota distinci, exclusi, restric-
ci o preferncia fundada en la religi o en la creena i que tingui com a
finalitat o efecte labolici o el menysteniment del reconeixement, el gaudi
o lexercici en plena igualtat dels drets humans i llibertats fonamentals.

Article 3
La discriminaci entre els ssers humans per motius de religi o cre-
ena constitueix una ofensa a la dignitat humana i una negaci dels prin-
cipis de la Carta de les Nacions Unides, i ha de ser condemnada com
a violaci dels drets humans i les llibertats fonamentals (...), i com un
obstacle per a les relacions amistoses i pacfiques entre les nacions.

Article 4
1. Tots els Estats adoptaran mesures eficaces per prevenir i eliminar
tota discriminaci per motius de religi o creena en el reconeixement,
lexercici i el gaudi dels drets humans i de les llibertats fonamentals en
totes les esferes de la vida civil, econmica, poltica, social i cultural.

8
 2. Tots els Estats faran tots els esforos necessaris per promulgar o de-
rogar lleis, segons el cas, a fi de prohibir tota discriminaci daquest tipus
i per prendre les mesures adequades per a combatre la intolerncia per
motius de religi o creena en aquesta matria.

Article 7
Els drets i llibertats enunciats en la present Declaraci shan de con-
cedir en la legislaci nacional de tal manera que tothom en pugui gaudir
a la prctica.

Resoluci 48/128 de lAssemblea General de les Nacions Unides

sobre lEliminaci de totes les Formes dIntolerncia Religiosa
(1993)

2. Insta els Estats a assegurar que els seus sistemes constitucionals i

legals ofereixin garanties totals de llibertat de pensament, de conscincia,
de religi i de creena, fins i tot que disposin de recursos efectius all on
hi hagi intolerncia i discriminaci per raons de religi o creences.
3. Reconeix que noms amb la legislaci no nhi ha prou per evitar les vi-
olacions de drets humans, incls el dret a la llibertat de religi i de creena.
4. Per consegent, insta els Estats a prendre totes les mesures apropiades
per combatre lodi, la intolerncia i els actes de violncia, fins i tot els moti-
vats per lextremisme religis, i per estimular la comprensi, la tolerncia i el
respecte en les qestions relacionades amb la llibertat de religi i de creena.
5. Insta els Estats a assegurar que, en el curs de les seves obligacions
oficials, els funcionaris dels rgans encarregats de fer complir la llei i de
ladministraci pblica, els educadors i altres funcionaris pblics respec-
tin les diferents religions i creences i no discriminin les persones que pro-
fessen altres religions o creences.

9
 (...)
7. Aix mateix, fa una crida a tots els Estats perqu, dacord amb
la seva legislaci nacional, facin esforos ms grans per assegurar que
els llocs religiosos i els santuaris siguin completament respectats i pro-
tegits.
8. Considera desitjable augmentar les activitats dinformaci promo-
cional i pblica de les Nacions Unides en qestions relacionades amb la
llibertat de religi i de creena i assegurar que es duguin a terme mesures
apropiades per a aquesta finalitat en la Campanya Mundial dInformaci
Pblica dels Drets Humans.

Declaraci del Millenni de lOrganitzaci de les Nacions Unides

(2000)

I.4. (...) Estem decidits al respecte dels drets humans i de les llibertats
fonamentals; el respecte de la igualtat de drets de tothom, sense distinci-
ons per motiu de raa, sexe, idioma o religi (...)

Convenci Europea de Drets Humans (1950)

Article 9
1. Tota persona t dret a la llibertat de pensament, de conscincia i de
religi; aquest dret inclou la llibertat de canviar la prpia religi o creen-
a, aix com la llibertat de manifestar la seva religi o les seves creences,
individualment o collectivament, tant en pblic com en privat, mitjan-
ant el culte, la prctica de lensenyament i lobservana.
2. La llibertat de manifestar la prpia religi o les prpies creences estar
subjecta nicament a les limitacions prescrites per la llei que siguin neces-

10
sries en una societat democrtica per protegir la seguretat pblica, lordre
pblic, la salut o la moral, o els drets i llibertats fonamentals dels altres.

Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat

(Saint-Denis, 18 de maig de 2000)

Article 2
2. Aquests drets sn garantits per les autonomies municipals, sense
cap discriminaci per ra de color, edat, sexe o opci sexual, llengua, reli-
gi, opini poltica, origen nacional o social o nivell dingressos.

Article 3
1. Es reconeix el dret dels ciutadans i ciutadanes a exercir i desenvolu-
par la llibertat cultural.
2. Tots els ciutadans i ciutadanes tenen dret a exercir la seva llibertat
lingstica i religiosa. (...)
3. La llibertat de conscincia i de religi individual i collectiva queda
garantida per les autoritats municipals a tots els ciutadans i ciutadanes.
En el marc de la legislaci nacional, les autoritats municipals duen a ter-
me totes les accions necessries per garantir aquest dret i vetllen per evitar
la creaci de guetos.
4. En el respecte del lacisme, les ciutats afavoreixen la tolerncia m-
tua entre creients i no creients, com tamb entre les diferents religions.

Estatut dAutonomia de Catalunya (2006)

Article 40. Protecci de les persones i de les famlies

8. Els poders pblics han de promoure la igualtat de totes les persones

11
amb independncia de lorigen, la nacionalitat, el sexe, la raa, la religi,
la condici social o lorientaci sexual, i tamb han de promoure leradi-
caci del racisme, de lantisemitisme, de la xenofbia, de lhomofbia i
de qualsevol altra expressi que atempti contra la igualtat i la dignitat de
les persones.

Article 42. Cohesi i benestar socials

7. Els poders pblics han de vetllar per la convivncia social, cultural
i religiosa entre totes les persones a Catalunya i pel respecte a la diversi-
tat de creences i conviccions tiques i filosfiques de les persones, i han
de fomentar les relacions interculturals per mitj de limpuls i la creaci
dmbits de coneixement recproc, dileg i mediaci. Tamb han de ga-
rantir el reconeixement de la cultura del poble gitano com a salvaguarda
de la realitat histrica daquest poble.

Article 52. Mitjans de comunicaci social

1. Correspon als poders pblics de promoure les condicions per a ga-
rantir el dret a la informaci i a rebre dels mitjans de comunicaci una
informaci vera i uns continguts que respectin la dignitat de les persones
i el pluralisme poltic, social, cultural i religis. En el cas dels mitjans de
comunicaci de titularitat pblica la informaci tamb ha dsser neutral.

Article 161. Relacions amb les entitats religioses

1. Correspon a la Generalitat la competncia exclusiva en matria
dentitats religioses que acompleixen llur activitat a Catalunya, que in-
clou, en tot cas, la regulaci i lestabliment de mecanismes de collabora-
ci i cooperaci per a lacompliment de llurs activitats en lmbit de les
competncies de la Generalitat.
2. Correspon a la Generalitat la competncia executiva en matria
relativa a la llibertat religiosa. Aquesta competncia inclou en tot cas:

12
 a) Participar en la gesti del registre estatal dentitats religioses amb
relaci a les esglsies, les confessions i les comunitats religioses que acom-
pleixen llur activitat a Catalunya, en els termes que determinin les lleis.
b) Lestabliment dacords i convenis de cooperaci amb les esglsies,
les confessions i les comunitats religioses inscrites en el registre estatal
dentitats religioses, en lmbit de competncies de la Generalitat.
c) La promoci, el desenvolupament i lexecuci, en lmbit de les
competncies de la Generalitat, dels acords i dels convenis signats entre
lEstat i les esglsies, les confessions i les comunitats religioses inscrites en
el registre estatal dentitats religioses.
3. La Generalitat collabora en els rgans dmbit estatal que tenen
atribudes funcions en matria dentitats religioses.

13
C. DIRECTRIUS PER A UN NOU ESTAT

Entenem que el futur Estat ha de:

1. Mantenir imparcialitat i respecte envers les diverses tradicions reli-

gioses i espirituals que es desenvolupen en el si del pas.

2. Respectar la llibertat religiosa en consonncia amb el dret interna-

cional i amb la Declaraci Universal dels Drets Humans (1948).

3. Respectar la llibertat dexpressi de les persones tant en lmbit

pblic com en lmbit privat.

4. Assolir la competncia de la poltica administrativa per a la gesti

de la diversitat religiosa sobre el tracte amb les tradicions espirituals i
religioses i que aquesta gesti ha de derivar dun acord com per a tot el
territori nacional dirigit pel Govern de la Generalitat de Catalunya.

5. Reconixer les aportacions valuoses de les tradicions religioses i

espirituals en el camp social, cultural, educatiu i sanitari i establir vincles
de collaboraci a fi i efecte de millorar la qualitat de vida dels ciutadans.

6. Admetre el dret dels pares a educar els seus fills segons les seves
conviccions tiques i religioses.

7. Garantir leducaci en cultura religiosa a tota la ciutadania amb

la idea de garantir un coneixement de la histria de les religions i de la
seva aportaci a la cultura universal i, particularment, a la nostra realitat
catalana.

14
 8. Reconixer el dret de la ciutadania a rebre latenci espiritual i/o
religiosa que desitgi en els centres sanitaris, socials, educatius pblics i en
les institucions penitenciries sense cap tipus de discriminaci.

9. Garantir que els ciutadans del pas puguin celebrar els rituals se-
gons les seves conviccions i creences.

10. Vetllar pel reconeixement en igualtat de condicions i dignitat de

totes les tradicions espirituals i religioses del pas i practicar la tolerncia
zero envers qualsevol forma de discriminaci i violncia.

11. Potenciar la mediaci per trobar solucions als conflictes que es

puguin derivar de la diversitat religiosa o el fet religis i fomentar el di-
leg com a prevenci.

12. Facilitar que les tradicions religioses i espirituals puguin disposar

de centres de culte dignes i adequats, i prestar especial atenci a les mi-
nories.

15
D. LNIES ESTRATGIQUES A FI DE POTENCIAR
LHARMONIA SOCIAL

1. Crear la Casa de les Religions: que sigui un espai de trobada, di-

leg, desenvolupament de projectes comuns i de coneixement mutu a fi i
efecte de cohesionar les diverses tradicions.

2. Formar les persones responsables dels centres de culte amb cursos

i estudis gratuts de cultura bsica i de coneixement del pas en totes les
seves dimensions.

3. Donar a conixer el ric patrimoni religis com a llegat cultural i

fomentar-ne el respecte i lestima.

4. Fomentar el coneixement de les tradicions espirituals i religioses en

els agents dels mitjans de comunicaci social.

16
E. CONSELL ASSESSOR PER A LA DIVERSITAT RELIGIOSA

Funcions del Consell Assessor

El Decret 184/2013, de 25 de juny, de reestructuraci del Departa-

ment de Governaci i Relacions Institucionals, a larticle 62, estableix les
funcions del Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa:

El Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa, creat pel Decret

32/2011, de 2 dabril, i configurat com a rgan collegiat assessor del
departament competent en matria dafers religiosos en la implemen-
taci de les poltiques en matria dafers religiosos relacionades amb les
diferents esglsies, confessions i comunitats religioses que acompleixen
la seva activitat a Catalunya, t la composici, les funcions i el rgim
jurdic previstos en aquest Decret.

Sn funcions del Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa:

a) Assessorar o informar la persona titular del departament de la
Generalitat de Catalunya competent en matria dafers religiosos
de la Generalitat sobre les qestions que li siguin plantejades.
b) Proposar les actuacions o els plantejaments que consideri ade-
quats en el marc de les relacions amb les diferents esglsies, con-
fessions i comunitats religioses que acompleixen la seva activitat
a Catalunya.
c) Assessorar i donar suport, a petici de la persona titular del de-
partament de la Generalitat de Catalunya competent en matria
dafers religiosos, en les relacions de collaboraci o de coopera-
ci que impliquin la participaci del Govern o del Parlament de
Catalunya en institucions de lEstat o en organitzacions interna-
cionals.

17
Composici del Consell Assessor

El Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa fou creat lany 2011.

Des del seu inici, ha estat presidit pel doctor Francesc Torralba i Rosell,
i s compost per dotze persones ms:

Francesc Torralba i Rosell

(Barcelona, 1967) Doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona i
doctor en teologia per la Facultat de Teologia de Catalunya. Professor de
la Universitat Ramon Llull de Barcelona. Ensenya histria de la filosofia
contempornia i antropologia filosfica i alterna la seva activitat docent
amb lofici descriure. Director de la Ctedra Ethos dtica aplicada a la
Universitat Ramon Llull. Forma part de diversos comits dtica. El 2011
va ser nomenat per Benet XVI consultor del Consell Pontifici de la Cul-
tura de la Santa Seu. Publica en diverses revistes especialitzades i tamb s
molt present en els mitjans de comunicaci. Al llarg de la seva trajectria
professional ha rebut diferents premis dassaig en llengua catalana i ha
publicat ms de setanta llibres de filosofia sobre temes molt variats. Est
essencialment preocupat per articular una filosofia oberta al gran pblic
que pugui alternar profunditat i claredat alhora.

Lena de Botton Fernndez

(Barcelona, 1976) Doctora en sociologia per lcole des Hautes tu-
des en Sciences Sociales (EHESS) de Pars. En lactualitat s professora
del Departament de Teoria Sociolgica, Filosofia del Dret i Metodologia
de les Cincies Socials de la Universitat de Barcelona. Coordina el Grup
de Dileg Interreligis del Centre Especial en Teories i Prctiques Su-
peradores de Desigualtats (CREA) de la Universitat de Barcelona. Les
seves lnies dinvestigaci se centren principalment en els mbits dim-
migraci, identitat cultural, dona immigrant, dileg interreligis i escola

18
inclusiva. Destaquen sobretot les seves contribucions al voltant de les
aportacions que les dones musulmanes estan fent al discurs feminista
internacional.

Cinto Busquet i Paredes

(Girona, 1961) Prevere catlic, membre del Moviment dels Focolars i
actualment responsable de la Parrquia de Calella (Maresme). Llicenciat
en qumica i en filologia catalana (UAB), i doctor en teologia fonamental
(Tquio/Roma), especialitzat en teologia de les religions i dileg inter-
religis. T publicat en itali lassaig sobre budisme japons Incontrarsi
nellAmore, i en catal les obres despiritualitat A lOrient a lOccident i
Piulades al Vent. Ha exercit la docncia en centres universitaris de Cata-
lunya, Itlia i Jap.

Miquel Calsina Busc

(Torroella de Montgr, 1970) Professor de la Facultat de Comunicaci
i Relacions Internacionals Blanquerna (Universitat Ramon Llull) i del
Mster en dileg interreligis, ecumnic i cultural de lInstitut Superior
de Cincies Religioses de Barcelona. Membre del Patronat de la Fundaci
Joan Maragall i del Consell de Redacci de la revista Qestions de Vida
Cristiana. Delegat episcopal de Mitjans de Comunicaci Social a la Di-
cesi de Girona.

Llus Duch i lvarez

(Barcelona, 1936) Doctor en antropologia i teologia per la Universitat
de Tbingen i professor emrit de la Facultat de Cincies de la Comuni-
caci de la Universitat Autnoma de Barcelona, de lInstitut Superior de
Cincies Religioses Sant Fructus de Tarragona i de lAbadia de Mont-
serrat. s monjo de Montserrat des del 1961. Ha estudiat els diferents
llenguatges dels universos simblics i mtics i la seva concreci en la vida

19
quotidiana dels nostres dies. Ha tradut al catal i al castell escrits de
Luter, Mntzer, Silesius, Schleiermacher i Bonhoeffer. s autor de ms
de cinquanta llibres i opuscles i de tres-cents articles i collaboracions en
obres collectives.

Salwa LAouaji El Gharbi

(Tnger, Marroc, 1968) T formaci jurdica i ha desenvolupat la seva
trajectria professional a lmbit de justcia social i drets globals. Ha exer-
cit de professora, consultora, traductora i mediadora. Ha gestionat pro-
jectes de sensibilitzaci, recerca i investigaci i formaci, sobre migracions
i mobilitat humana, diversitat cultural, religiosa i de creences, intercul-
turalitat, islam, etc. Ha estat cap del Departament de Drets Humans i
Diversitat Cultural del Centre UNESCO de Catalunya (2004-2012) i ha
desenvolupat altres crrecs de responsabilitat en diverses entitats de dones,
de drets humans i de dileg intercultural. Ha collaborat en iniciatives eu-
ropees i internacionals, especialment amb la UNESCO i les Nacions Uni-
des. Organitzadora de trobades i espais de dileg i reflexi sobre identitats,
joves, dones de tradici musulmana i islam, etc. s presidenta de lasso-
ciaci Fikr i Afkar i collabora amb diferents mitjans de comunicaci.
Ha coordinat lelaboraci de diversos documents i materials didctics, ha
escrit articles i ha participat en diverses publicacions i escriu poesia.

Ruth Giordano Torres

(Barcelona, 1962) Llicenciada en teologia i copastora de lEsglsia
Evanglica Unida de Terrassa. Conferenciant especialitzada en comuni-
caci i coaching i formadora en lideratge. La seva docncia se centra en
Bblia i teologia, intelligncia emocional i resoluci de conflictes. Des
de 2009 presideix la Uni dEsglsies Baptistes de Catalunya. s gerent
del Global Leadership Summit, moviment mundial per donar eines al
lideratge.

20
Daniel Giralt-Miracle
(Barcelona, 1944) Llicenciat en filosofia i lletres (UB) i en cincies de
la informaci (UAB) i diplomat en disseny i comunicaci a Alemanya
(Hochschule fr Gestaltung dUlm). Ha treballat en el camp de la crtica
i la histria de lart, ha estat professor a la UB i a la UAB i ha organitzat
exposicions dart i disseny en lmbit nacional i internacional. Entre altres
responsabilitats en la gesti cultural pblica i privada, ha estat director
del Museu dArt Contemporani de Barcelona i comissari general de lAny
Internacional Gaud. s acadmic numerari de la Reial Acadmia de Ci-
ncies i Arts de Barcelona i de la Reial Acadmia de Belles Arts de Sant
Jordi de Barcelona. El 2013, la Generalitat de Catalunya li atorg la Creu
de Sant Jordi. El 2017, el GTER li conced el Premi en Convivncia i
Dileg Interreligis.

Francesc Xavier Marn i Torn

(Gironella, 1963) Doctor en filosofia, diplomat en cincies de la re-
ligi i expert professional en cultura, civilitzaci i religi islmiques. s
professor de la Universitat Ramon Llull on s investigador principal del
Grup de Recerca Identitat i Dileg Intercultural i dels Instituts supe-
riors de cincies de la religi de Barcelona i de Vic. Tamb s professor
de diversos cursos de mster i postgrau sobre immigraci, educaci inter-
cultural i desenvolupament a lfrica. Ha estat professor convidat dislam
a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Autnoma de Barcelona.
Exerceix de secretari de la FAR (Associaci Interconfessional per a lEs-
tudi del Fet Religis) i s membre dhonor de les associacions ETHNOS
i ORIGENS.

Xavier Melloni i Ribas

(Barcelona, 1962) Jesuta. Doctor en teologia i llicenciat en antropo-
logia cultural. Membre de Cristianisme i Justcia i professor a la Facultat

21
de Teologia de Catalunya i a lInstitut de Teologia Fonamental de Sant
Cugat del Valls. Va ser membre del Consell Assessor del Parlament de
les Religions del Mn (Barcelona, 2004). Viu i collabora en el Centre
Espiritual La Cova de Sant Ignasi, a Manresa, i participa en la gestaci
duna comunitat contemplativa transconfessional. s autor de diverses
publicacions sobre teologia, mstica, dileg interreligis i espiritualitat ig-
nasiana, entre daltres.

Yaratullah Monturiol i Virgili

(Barcelona, 1961) Islamloga i exegeta. Conferenciant internacional
des del 1994 sobre islam, dona, espiritualitat, dileg interreligis i inter-
culturalitat. Cofundadora i presidenta de la primera comunitat de dones
musulmanes a Catalunya (1994-2001) i de la primera mesquita indepen-
dent de dones a Europa (1998-2001). Directora del 1r Congrs de Do-
nes Musulmanes (1999) i del 1r Congrs de Feminisme Islmic (2005).
Representant oficial de la FEERI a Catalunya (2005). Vicepresidenta de
lAssociaci UNESCO per al Dileg Interreligis (2001-2009) i membre
del Consell Editorial de la revista Dialogal (2002-2010). Representant
espanyola a lEMN (European Muslim Network) (2000-2010). Fun-
dadora de lAssociaci per al Desenvolupament del Feminisme Islmic
(2004-2012) i cofundadora del Grup Internacional dEstudis sobre Dona
i Islam (GIERFI 2008-2012), convertit avui en centre de formaci per a
dones ulemes al Marroc, dirigit per Asma Lamrabet. s autora de diversos
llibres i articles, i ha participat tamb en nombroses obres collectives.

Joan-Andreu Rocha Scarpetta

Joan-Andreu Rocha Scarpetta (Bogot, Colmbia, 1965) Deg de la
Facultat de Treball Social i Educaci Social Pere Tarrs de la Universitat
Ramon Llull de Barcelona. Doctor en cincies de la comunicaci (Barce-
lona) i en histria de les religions (Roma). Professor i director del Mster

22
en esglsia, ecumenisme i religions de la Universitat Europea de Roma i
professor convidat de la Pontifcia Universitat Gregoriana de Roma i de
la Universitat de Teheran. Tamb s professor invitat del Centre dEstudis
de la Mstica dvila (CITES). Les seves rees despecialitzaci se centren
en la fenomenologia de les religions des dun punt de vista social i geo-
poltic, els mitjans de comunicaci i les religions i el periodisme religis.
s tamb el coordinador del projecte Fons filmogrfic de les religions
de la Direcci General dAfers Religiosos de la Generalitat de Catalunya
(http://www.cinemaespiritual.cat/).

Xavier Rubert de Vents

(Barcelona, 1939) Filsof, poltic, assagista i professor. Llicenciat en
dret i doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona. Autor duna
extensa producci assagstica i filosfica desttica, teoria de la cultura,
filosofia prctica (tica i filosofia poltica) i de filosofia general. Ha estat
catedrtic desttica i composici a lEscola Tcnica Superior dArquitec-
tura de Barcelona i diputat al Congrs i al Parlament Europeu. Ha estat
condecorat amb nombroses distincions, entre les quals destaquen la Creu
de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, el Premi Lletra dOr de la
literatura catalana i el Premi Ciutat de Barcelona. Ha format part de la
Comissi per la Dignitat i s membre numerari de la Secci de Filosofia
i Cincies Socials de lInstitut dEstudis Catalans i president de lInstitut
dHumanitats de Barcelona.

23
www.gencat.cat/afersreligiosos
afersreligiosos