JO W AMADEi

LE FAULES
D'ISOP
EXTRET DEL VOLI'M PRIMER DE L'OBRA

XILOGRAFIES GIRONINES

L i l R O X A . 1 9 4 7
LES FAULES
DTSOP
EXTRET DEL V O L U M PRIMER DE L'OBRA

XILOGRAFIES GIRONINES

PER

JOAN AMADES

GIRONA

EDITORIAL J. M . GIRONELLA
1947
 LES FAULES D'ISOP

ES 7auks d'Jsop ha estat un dels llibres ms editats en els diversos

pobles de la vella Europa des de la invenci de la impremta fins
avui. Sense risc d'errar-nos, podrem dir que ha estat el llibre del
qual s'han fet ms edicions. Sense recana hom pot assegurar que
ha estat el llibre ms popular i el ms llegit per la gran massa del
poble d'arreu dels pasos mediterranis i nrdics. H o m el tenia en
molta estima c o m un llibre de moral rstica i primria, molt a l'abast de les gents p o c
lletrades i de p o c abast cultural, que trobaven en les faules llises i planeres un fons
de filosofia no sempre del tot evanglica i un manual de vida prctica dictat en ter-
mes senzills i ben entenedors. D e prosa fcil i casolana, despullada de retoricisme i
enfarfecs literaris que embarassen i dificulten la bona comprensi de les narracions
als qui n o sn gaire lletraferits.
En les velles llars catalanes on hi havia alg que sabia llegir, encara que noms
arribs a confegir, no mancaven unes 7aules d'Jsop, que, junt amb el llibre de fra
Anselm Turmeda anomenat el francem i els aforismes del Dr. Carles Amat, constituen
a casa nostra la biblioteca dels pobres, s a dir, dels ignorants, car, segons una vella i
arrelada c o n c e p c i , les idees de pobresa i d'ignorncia eren paralleles. Aquets llibrets,
a voltes acompanyats d'algun goig o d'algun romanso, solien estar guardats en un ca-
basset o cistellonet, sempre petit i a propsit per al p o c embalum que devia contenir.
Era corrent de guardar el cabasset en un reco de l'escudeller o lleixa del faldar de la
llar o entre l'esps fullatge de l'arbre secular que s'aixecava al davant de les velles
masies centenries de la nostra pagesia. La lectura d'una o ms faules constitua c o m
un esdeveniment extraordinari. Solien llegir-se vora de la llar en dies festius i de
certa solemnitat. La lectura era escoltada en un silenci semiritual i tota la gent de
la casa procurava de trobar-s'hi. El cap de casa o el ms vell dels presents en solia
fer un comentari, que els presents escoltaven amb unci religiosa, c o m si es tracts
d'una mena de cerimnia de misticisme patriarcal.
Fins a mitjan segle passat, a casa nostra, molt especialment a pags, va arribar ben
viu el costum de la lectura en famlia de les faules d'Isop barrejada amb la narraci de
rondalles i d'altres contarelles provinents del fons c o m de la cultura de les gents,
perqu, al capdavall, les faules que ens ocupen tamb foren tretes del fons apologtic
c o m als pobles de les civilitzacions antigues, que una tradici ms popular que
rigorosament histrica atribueix a l'immortal Isop, personatge que hom pot suposar
d'origen ms aviat llegendari que verdic.
Les narracions populars havien tingut un carcter netament pedaggic. Abans
de la invenci de la impremta i de la difusi del llibre, les persones que sabien de

3
llegir eren comptades. El perode de temps de la difusi de la cultura per mitj de
l'imprs representa un moment molt breu dins de la vida multimillenria de l'home.
La humanitat deu la seva concepci moral, la seva conscincia i la seva formaci
espiritual al fons tradicional de contarelles trameses de boca en boca per un nombre
incalculable i secular de generacions. L'apleg o faula, que constitueix un dels g-
neres de narracions populars i tradicionals tramesos per via oral, es caracteritza pre-
cisament per contenir un sentit marcadament didctic i exemplar i per condensar
l'ensenyament que enclou en una frase breu a tall de refrany o de proverbi, que ressalta
a l'acabament de la narraci. Un bon nombre de refranys que enriqueixen el fons
com de la parmia universal reconeixen llur origen en narracions apologtiques. Es
troben dins d'aquest especialment els de regust me's arcaic, els de fons ms moral i
sobretot els ms estesos, propis de nombroses cultures i de diferents llenges. Al peu
de cada faula de les d'Isop hom troba una frase breu i sentenciosa a tall de mxima
moral que condensa en un concepte la filosofia que en la narraci s continguda en
un nombre redut de mots dictats de manera molt eloqent i objectiva semblantment
a la forma comuna en el refrany.

El parentiu entre l'apleg o faula i el refrany s tan estret, que li sn tributaris

una bona part dels proverbis actuals el sentit recte dels quals no respon a la valor i
a la interpretaci convinguda que hom els dna. Si arribvem a conixer el nombre
incalculable de faules que havien integrat el corpus pedaggic popular dels nostres
avantpassats i que no han arribat fins a nosaltres, se'ns faria penetrable el sentit precs
i la valor convinguda de moltes frases fetes. Tamb sabrem qui sn molts dels per-
sonatges de qui ens parla la comparana i la frase feta que avui ens sn del tot ignorats.
Les faules d'Isop sn doctrina i pedagogia popular pura, tant per la forma nar-
rativa c o m pel derivat paremiolgic, i d'ac llur gran popularitat arreu dels pobles
de la vella cultura europea, que aprenien i es formaven a travs de les narracions i
del proverbi. La cincia popular continguda en els refranys s prou reconeguda uni-
versalment, i d'ac que se'ls hagi qualificat de filosofia vulgar, de evangelis petits i de
saviesa de tothom. I hom ha dit tamb que, al gran Sancho Panza, per a governar la seva
nsula amb seny clar i amb sana conscincia, li bastava la saviesa apresa en els seus
refranys, que li donaven una autoritat i un contingut d'erudici rstica que no des-
deia de la del seu amo, don Quixot, que havia llegit tants i tants llibres.
Fa de mal saber qui era Isop. H o m creu que va viure el segle v i abans de Jesucrist.
Les seves faules es van conservar per tradici oral fins que Demetrius de Falero les
va fer dictar i escriure en grec el segle 111, s a dir, uns tres segles desprs de la mort
d'Isop. Per tant, acceptant la plena paternitat ispica de les faules de qu parlem,
que ens sembla molt acceptar, hom ha de reconixer Isop c o m a autor de l'argument
i del sentit, per no de la redacci ni de la forma escrita o literria, per dir-ho aix.
El poble grec parlava d'Isop com d'un personatge semillegendari, un semblant al
nostre rector de Vallfogona i un bon xic al Q u e v e d o castell, als quals eren atribudes
totes les narracions enginyoses agudes i gaies de contar. Si realment Isop ha existit,
amb tota probabilitat degu sser un gran narrador, de bona dienda, agut de paraula,
possedor del d o de l'oportunitat quant al moment adequat i just per a aplicar les
seves narracions i dites. Devia posseir una gran agudesa i facilitat de paraula. Aques-
tes condicions en aquells temps eren considerades c o m a dons valuosos de saviesa.
A ben segur que devia treure els arguments de les seves contarelles del fons c o m
de la novellstica i que devia donar un segell especial i propi a les narracions per
efecte d'una grcia personal i d'un bell dir que els donaven certa fesomia que les
superava i millorava. B podria sser que, algunes de les faules, les hagus compostes
ell o les hagus adaptades d'altres pobles i les hagus fetes populars a Grcia.

La gent s'interessa tant per la vida c o m pels fets i per les obres que sn atributs
als personatges que entren dins del domini de la llegenda. D'ac que ja els grecs c o n -
tessin diferents ancdotes de la vida d'Isop, que van mantenir-se vives en la boca de la
tradici, semblantment a les faules, fins que un autor imprecs, ja dins l'Edat Mitjana,
va escriure la vida del personatge, c o m un complement al conjunt de les seves faules.
Les faules d'Isop van gaudir de gran predicament entre el redut cercle erudit
de l'Edat Mitjana. Diferents autors van imitar-les: Aci, Renuzi d'Arezzo, que el trans-
curs del temps ha deformat en Remici; el jueu aragons Pere Anfs i Poggio, entre
d'altres. Als aplecs manuscrits de faules d'Isop, s'hi van afegir les d'aquests autors,
que volien tenir el deix de les ispiques, per b que, sobretot les ms tardanes, no
tenien ni la fora ni la frescor de les que la tradici dna c o m a obra del filsof grec.
El costum d'aplegar aquestes diverses faules en un aplec es va estendre tant, que hom
arrib a considerar c o m a faules d'Isop el conjunt de les dels diferents autors citats.
Les faules d'Isop foren impreses ja dins del perode incunable. La primera edici
fou feta a Ulm. Contenia el text llat dels tipus d'aplecs faulstics populars aleshores,
precedit per la vida del personatge. El conjunt est dividit en diversos llibres; els
quatre primers contenen les faules tingudes c o m a ispiques, i els altres, les dels autors
precitats. L'editor fa precedir el llibre d'un prleg ponderatiu de l'obra. L'edici
cont, a ms del text llat, la traducci alemanya de les faules.
L'edici alemanya va donar el gui de la forma impresa de les faules d'Isop. En
termes generals, salvades petites alteracions, hom pot dir que les edicions posteriors
d'aquest llibre, tradut a diverses llenges, sn una adaptaci o una cpia ms o menys
alterada de l'edici prncep. Fins a mitjan segle passat, que encara durava el sentit
tpic i tradicional d'aquest llibre, podrem dir que ha subsistit la fesomia de l'edici
alemanya d'Ulm, tant quant al seu contingut c o m a la distribuci, i dhuc fins i tot
a la illustraci. Gaireb totes les incalculables xilografies buidades per illustrar
aquest llibre es pot dir que estan inspirades en les que enriqueixen la primera edici,
les quals han estat ms copiades i reprodudes que les obres d'art ms importants.

5
 L'edici catalana ms antiga de les faules d'Isop coneguda fins avui s incompleta.
N o cont portada ni c o l o f i, per tant, no es pot precisar ni quan ni per qui fou
impresa. Per un seguit de deduccions sembla sser obra de l'impressor provenal
establert a Barcelona En Joan Carles Amors, i estampada vers el 1550. La part que
se'n coneix ja presenta la fesomia que es pot dir que han tingut a casa nostra les
edicions posteriors d'aquest llibre. Un detall molt interessant a remarcar s que en
el prleg, tradut de l'alemany, diu: ... la cjual vulgar traslaci s'ordena per contemplaci i servei
del CMolt llustre i Excelentissim Senyor DOM Tlenric, Infant d'Arag i de Siclia, Duc de Segorb,
i Comte d'Empries i Senyor de la Tall d'IAx i Virrei de Catalunya. Es tracta del fill del rei
Alfons V , conegut per Prncep Fortuna, que va gaudir de gran popularitat i que
fou virrei, l'any 1480, temps en qu sembla que fou feta la primera edici de l'isopet
a la Pennsula. Hi ha edicions que indiquen que la vida del personatge fou traduda
del grec al llat per Remici, les faules per Rmul d'Atetaas, i les faules d'Avi, Poggio i
Doligamo foren traslladades a la llengua romnica pel prncep Enric d'Arag i de Siclia.

Els nostres avis aplicaven a les faules d'Isop el qualificatiu respectus i afectus
alhora de Jsopet, seguint aquell costum, de que ja hem parlat, de donar als llibres el
nom de llur autor. Aquest qualificatiu no s privatiu de casa nostra, s c o m a diver-
sos pobles, especialment de cultura mediterrnia i de llenges romniques.
A jutjar per diferents detalls que no fa al cas esmentar, sembla que l'isopet catal
ha estat tradut directament de l'alemany. Aquesta circumstncia pot haver influt en
el detall, molt interessant, que les frases exposades c o m a conclusi final i c o m a con-
densaci de la lli i de l'ensenyament que enclou la faula no hagin estat amprades al
refrany catal, malgrat que hom gaireb sempre podia trobar ms d'un bon document
en el nostre fons paremiolgic. EI traductor degu interpretar al peu de la lletra les
frases o moraletes finals i tradu al catal els refranys alemanys, o potser llatins, i no sab
extreure el sentit filosfic de la lli per a adaptar-la als refranys ja existents, que en-
caixaven i s'ajustaven al cas. L'adaptador es va deixar influir pel pes de la lletra morta.
El segle xviu van publicar-se diversos Isopets catalans, per el ms bonic de tots
s l'estampat a Girona per En Francesc Bro. Est illustrat amb una bella collecci de
gravats, que sn els millors de tots els catalans que hem tingut oportunitat de poder
examinar; llur frescor i el conjunt de llur tall sobresurt dels altres gravats d'aquest
gnere. La simplicitat de llur composici, la ingenutat i la puerilitat que els caracte-
ritza estan molt d'acord amb el carcter de les narracions que illustraven, i encara
ms amb el pblic, que els mirava i admirava i es delectava en llur contemplaci.
Pblic moltes vegades analfabet, que recordava el sentit de la faula que li havien
llegit per la vista de les figures que encapalaven la narraci, que se'ls gravaven a la
memria amb una fora molt superior a la de la paraula. Les bestioles protagonistes
de les faules i l'ambient que les rodejava, malgrat llur rusticitat artstica i llur pueril
simplicitat, se li feien ms entenedores i ms recordables que no se li haurien fet les

6
obres d'art del ms pur estil acadmic. El conjunt de gravats que reprodum consti-
tueixen, al nostre ju, un dels aplecs ms interessants i ms importants de la xilografia
catalana setcentista de tema prof. Aquestes xilografies sn notables per llur conjunt
tant c o m per llur detall. Sn remarcables per la gran diversitat de personatges que
ens presenten, per la varietat de composicions i per les interpretacions, tan abundoses,
de paisatges i de panorames. Aquestes circumstncies concorren en general en els
gravats illustratius de les faules d'Isop;
per, entre tots els que ens sn cone-
guts, els gironins ocupen el primer lloc.

L'nica edici gironina coneguda

fins avui de les faules d'Isop porta per
ttol: J-aulas de Jsop, filsof moral preclaris-
sim y de altres famosos autors. Correcfidas de
nou, bistoriades ab major claredat cfue fins
vuy se sian vistas. Precebeix la "Vida de Jsop,
dividida en captols, i en estampas representada.
Qerona-. Per CFranciscoBro, Estamper, y Lli-
breter, en lo carrer de lasBallesteras. Aques-
ta portada era la general en la majoria
d'edicions. N'hi ha que fan constar que
al peu de cada faula figura el refrany o
mxima moral que enclou la narraci:
La Declaraci y Sentncia de les 'faules se
troba al fi de cada una de ellas. Diu que
May se ha visi, ?:i conegui
han estat ara novament historiades, s Home mes feo, y geperut:
/'ou no obstant molt insinu,
a dir, illustrades, detall que ens sembla Molt prudent y de esperit;
Puig si no volem errar,
voler indicar que hom les ha embelli- No judiquem del que apr.

des i enriquides amb gravats, i no s

Fig. 140
aix, puix que ja hem dit que, des de
les primeres edicions, aquest llibre ja fou profusament illustrat a ra d'una xilografia
per faula, aplicada gaireb sempre al comenament, tal c o m es feia amb els romanos
i amb la literatura de canya i cordill, amb la qual l'isopet n o deixa de tenir uns certs
punts de contacte, tant pel seu contingut c o m pel carcter de la illustraci, netament
popular. Si el concepte d'haver estat novament historiat no figurs en altres edicions,
podrem creure que es refereix al fet que les xilografies han estat gravades recentment
i especialment per a aquesta edici, per no pot sser aix pel que diem.

Desprs del prleg hi ha una estampa amb el retrat d'Isop, extremadament lleig
i deforme (fig. 140). La tradici t un inters molt marcat a presentar-nos el faulador
preclarssim exageradament desfavorit fsicament, per tal de fer ressaltar que el talent

7
i la saviesa no sn patrimoni de la bellesa i que dins del cos ms mesqu i deforme
pot estotjar-se filosofia i una gran claredat de seny i de ju. El poble, tan amic del
savi geperut, se sabia molt b que era intensament repulsiu pel seu fsic. La compa-
rana popular ens diu: lleig com Jsop, i tamb una altra cosa molt pitjor i impublicable.
La vida d'Isop comena dient que era fill de la vileta d'Amnia, de les parts de
la Frgia vers on era la gran ciutat de Troia. Fou l'infant ms lleig de tot aquell pas.
Fou esclau, i el seu amo, en veure'l tan
intil, el va destinar a treballar la terra.
Feta la presentaci del filsof,el segon
captol inicia ja la descripci de la seva
vida. I va encapalat pel primer gravat
(fig. 141). Conta que dos esclaus c o m -
panys d'Isop es van menjar unes figues
destinades al senyor i, per tal de desem-
pallegar-se del cstig que el fet c o m -
portava, van acusar-ne el pobre Isop,
creguts que n o podria defensar-se, per-
qu era quec i gaireb ni podia parlar.
El senyor, irritat, va manar que donessin
al pobre Isop una m d'assots. El pobre
esclau, amb gestos, perqu n o h o podia
fer de paraula, li va demanar que l'aten-
gus. Isop va acostar-se a la llar, on hi
havia una caldera d'aigua a escalfar, en
va beure unes glopades i al cap d'un
moment la va vomitar sola. Aix va de-
mostrar que no tenia res al pador i que,
per tant, difcilment s'havia pogut men-
jar les figues. A m b gestos va invitar els
seus acusadors que fessin c o m ell. El senyor els va manar que beguessin tamb aigua
calenta. H o van fer i van vomitar les figues que havien menjat. Aix Isop va poder
palesar la seva innocncia i va fer recaure el cstig damunt dels culpables.

El segon captol, que va encapalat amb el gravat de la fig. 142, conta que un
sacerdot cansat i assedegat va demanar a Isop que li indiqus el cam del lloc on de-
sitjava anar. Isop deix la feixuga feina del camp, el fu seure, li va donar menjar i
beure, el fu reposar i, quan estigu descansat i satisfet, el va guiar pel cam que li
demanava. El sacerdot, agrat, va implorar als dus olmpics favor i grcia per a aquell
pobre desventurat, que amb tanta diligncia l'havia servit i afavorit. Els dus van
escoltar la paraula del sacerdot: mentre Isop dormia al camp, un du li va revelar que

8
gaudiria del d o de la paraula per a poder expressar amb claredat i justesa els pensa-
ments, que floririen del seu cervell, des d'aleshores privilegiat i afavorit. Q u e gaudiria
tamb de la grcia d'entendre el parlar de les bsties i llurs intencions, enginys i ast-
cies, les quals sabria explicar amb grcia desusada i n o comuna.
El curador dels negocis del senyor va visitar els esclaus que treballaven al camp
i rest tan meravellat en veure que el quec Isop parlava amb tota claredat i justesa,
que les seves paraules el van molestar.
Se'n va queixar al senyor, el qual li va
regalar l'esclau perqu en fes all que
volgus. El curador se'l va vendre a un
marxant que cercava esclaus o bestiar
per traginar una crrega a la ciutat.
A i x explica el tercer captol, i la xilo-
grafia que l'illustra (fig. 143) vol simu-
lar la venda de l'esclau Isop per part del
curador al mercader.

Quan els altres esclaus que forma-

ven la colla que havien de traginar les
mercaderies a tall d'ase van veure el p o -
bre Isop tan menut i desnarit, en van
tenir compassi i li van dir que no calia
pas que es carregus cap fardell, que
ells ja ho portarien tot. Isop va refusat-
la gentilesa i va agafar precisament el
ms gros i volumins de tots: una gran
panera del pa que la colla havia de men-
jar durant el cam. T o t h o m va prendre
el cas per una bajanada. Aviat van veu-
re, per, que Isop havia obrat amb tota
astcia. Quan van fer el primer pat, !sop els va repartir pa a desdir, i aix la seva
crrega s'anava alleugerint fins a arribar a no portar res, mentre que la dels altres
c o m ms anava ms feixuga se'ls feia per efecte d'aquella svia ra que condensa
aquell refrany que diu:
Un petit feix
a llarg cam creix.

El gravat que illustra aquest captol (fig. 144) presenta el viatge dels esclaus.
Arribats que foren el mercader amb la seva gent a la ciutat d'Efs, va vendre la
crrega i els esclaus que l'havien portada, c o m era corrent de fer-ho en aquells temps
i c o m es fa, encara avui, en diversos pobles africans on, arribats els mercaders al

2
5
 mercat, venen els gneres junt amb els homes o dones que a tall d'atzembla els han
traginats. El pobre Isop, per ra de la seva deformitat, no trobava qui el comprs.
El mestre Xantus, amb els seus deixebles, va acudir al mercat amb intenci de c o m -
prar un esclau per fer-ne present a la seva esposa. D e tots li demanaven molts diners.
Els deixebles van endevinar les condicions excepcionals d'Isop i van aconsellar al mes-
tre que el comprs, assegurant-li que n o se'n penediria. Li van oferir pagar-li'n el que
valdria per tal d'induir-lo a decidir-se.
EI pobre Isop fou venut per la quantitat
irrisria de seixanta diners, quan, dels
seus companys en demanaven, tres mil.
Els mostasss van trobar el preu tan ri-
dcul, que ni van voler percebre el tribut
de la seva venda. La xilografia de la fi-
gura 145 representa l'escena del mercat.

I ve't ac que, segons ens explica el

segent captol, embellit amb el gravat
de la figura 146, mentre el filsof Xantus
i Isop anaven cam de casa, el senyor
senti necessitat d'orinar i ho va fer tot
caminant, amb la ms gran naturalitat,
Isop el reprengu sviament amb raons
molt encertades per aquella grolleria i el
va amenaar de fugir-li si no s'esmenava.
Aix que foren a casa de Xantus,
el senyor n o es va atrevir a presentar
Isop a la seva muller per por que no
l'aporrins en veure'l tan lleig. Va fer
esperar el nou esclau a la porta, i Xantus
Figs. 145 i 146
va entrar i va dir a la seva esposa que
li havia comprat un nou servent j o v e , gentil, galant i gallard c o m mai no n'hagus
vist d'altre de semblant. Les esclaves es van estufar de contentes i de satisfetes i van
creure que trobarien en el nou esclau un gentil marit. Totes competien per haver-lo.
La ms eixerida va sortir a cercar-lo i va restar mig espantada quan el va veure tan
lleig. En veure'l la muller de Xantus, se'n va sentir tota enutjada i va creure que el
seu marit li havia comprat un servidor tan lleig per burlar-se d'ella, i va demanar-li
que li torns el dot perqu volia tornar-se'n a casa dels seus pares. Isop prengu la
paraula per defensar el seu amo, i la va tractar amb termes de gran duresa, supo-
sant que preferia un esclau j o v e i gallard per compartir amb ell l'afecte que havia de
guardar per al seu marit. Aquesta escena s representada en el gravat figura 147.

10
 Mestre i esclau van anar a cercar verdura a casa d'un hortol, el qual va pre-
guntar a Xantus, c o m a savi, c o m era que les herbes que naixien espontniament i
sense conreu creixien ms depressa i es feien ms ufanoses que les que ell plantava
i curava amb tot zel i diligncia. Xantus no sab pas qu dir-li. Isop li explic que la
terra se sentia mare de les plantes que ella criava pel seu voler i desig i madrastra de
les que li feien criar i mantenir a gust i goig d'un altre. En aquesta circumstncia
radicava, segons ell, la diferncia entre
les plantes nascudes naturalment i les
conreades. Aquest raonament est re-
presentat en la xilografia figura 148.
U n dia que el mestre va convidar
uns amics, encarreg a Isop que cogus
llentilla. L'esclau va posar a coure una
sola llentilla. Arribada l'hora de l'pat,
Xantus digu a Isop que ports el bac,
i l'esclau l'hi port, per buit. El senyor
li object que n o li servia per a res el
bac sense una gota d'aigua. Isop repli-
c que, seguint les seves ordres, no feia
res que no li mans. Si es volia rentar
els peus, li havia d'haver demanat el
bac amb aigua i els draps, tovalles i
d'altre menester per a eixugar-se, i a
l'instant li h o hauria portat tot. Un c o p
entaulats, Xantus man al criat que li
ports la llentilla. Isop tragu amb una
cullera la llentilla que havia fet coure i
la present a Xantus. El senyor cregu
Figs. 147 i 148
que la hi duia perqu veis si era prou
cuita; la va tocar, la va trobar b i li man que ports la resta. Isop li digu que n o
n'havia cuita sin una, tal c o m li havia dit, perqu, si en volia per fer-ne un plat, li
havia d'haver manat coure llentilles i no llentilla. Xantus s va enutjar pel mal paper
que Isop li feia fer davant dels convidats i es va fer el crrec d'assotar-lo, per cregu
que calia ms motiu. Li va manar que ans a cercar quatre peus de porc i els poss
a coure. Mentre eren al foc, el senyor en va treure un de la caldera. Isop ho va sos-
pitar. Va baixar a la cort, va tallar un peu al p o r c i el va posar a coure. El mestre
va tornar el peu a la caldera. Quan Isop va servir els peus a taula, en van sortir cinc
en lloc de quatre. Isop va explicar el cas i es va defensar tan sviament, que l'amo
no va trobar causa per a poder-lo assotar amb ra. El bells gravats que illustren

11

Generalitat de Catalunya
Departament de Oltura
Centre de Documentaci i Recerca
de la Cultura Tradicional i Popular
 aquestes faccies (figs. 149 i 150) repre-
senten unes taules bellament parades.
Un dia que Xantus va menjar amb
els seus deixebles fora de casa, va enviar
molt bones viandes a la seva muller per
conducte d'Isop, al qual va dir nica-
ment que les ports a la seva betwolenta,
Isop va creure que se li presentava una
bona ocasi per a venjar-se del menys-
preu que la seva senyora havia fet d'ell
quan fou comprat. I, en comptes de
donar les suculentes viandes a la dama,
les va donar a la gosseta (fig. 151), la
qual va considerar intencionadament
c o m la benvolenla del senyor. La muller
va sentir un gran enuig que no van p o -
der mitigar les paraules afectuoses del
marit. Fortament molestada per la c o n -
ducta de l'esclau i per la condescendn-
cia del seu esps per ell, va deixar-lo
i se'n torn a casa dels seus pares.

El captol XIII conta c o m s'ho va

fer Isop per fer tornar a la llar conjugal
la seva mestressa per tal de satisfer el
desig del seu senyor. Va anar al mercat
a comprar moltes i riques viandes pr-
pies per a fer un excellent convit. D e
retorn, va passar pel carrer on vivia la
dama i va preguntar al seu servidor, que
era al peu de la porta, si li sabria dir
on podria comprar bons paons, que li

Figs. 149, 150 i 151

calien per a l'pat de noces del senyor
Xantus, que es casava. El servent va
crrer a contar el cas a la seva mestressa. Ella va sentir-se gelosa que el seu marit
es torns a casar i va tornar a casa d'ell. El gravat d'aquesta escena s el de la fig. 152.

Per a un convit que Xantus va donar als seus deixebles, va encarregar a Isop que
comprs i cuins la vianda ms dola i ms saborosa. Isop va comprar i els va servir
llenges, les quals va cuinar i guisar de diferents maneres. En veure que no els por-
tava altra vianda que llenges, Xantus se'n va exclamar i el preclar faulador li va parlar

12
de manera que el va ben convncer que
res no hi havia al mn millor que la
llengua, considerada ho pas c o m a vian-
da, sin c o m a rgan per a expressar el
pensament. En ocasi d'un altre convit
entre el mestre i els deixebles, Xantus
digu a Isop que, puix que l'altra vegada
havien menjat a gust d'ell, volien aquell
dia menjar a gust propi, i que li ports
all que de ms dolent trobs en tot
el mercat. Isop els torn a servir llen-
ges i va trobar raons i conceptes per
a demostrar als seus oients que res no
hi havia al mn de pitjor i ms dolent
que la llengua, sense deixar per aix
d'sser el que hi havia de ms b o . L'epi-
sodi s representat en les figs. 153 i 154.

Xantus desitjava castigar Isop per

les moltes passades que li havia fet. Li
va manar que li ports un home sense
pensament, cregut que, c o m que no el
podria complaure, trobaria motiu per a
castigar-lo. Isop sort per la ciutat, tro-
b un pags i li digu que cl segus fins
a casa del filsof Xantus, que desitjava
dinar amb ell. El camperol, sense preo-
cupar-se del motiu del convit, va seguir
Isop. Arribats a casa de Xantus, per tal
de fer que se n'ans, el filsof va manar
a la muller que rents els peus del pags,
cregut que no toleraria tant d'honor
sense conixer-lo i se n'aniria. EI pags,
Figs. 152, 153 i 154
per, no hi va fer la ms mnima o b -
jecci. Per tal de provocar l'hoste que se n'ans, Xantus li fu servir beure per la
seva esposa, li fu servir un peix i, pretextant que era mal guisat, va amonestar el c o c
i li fu servir un pasts, i, amb l'excusa que era mal cuit, va reprovar el panisser.
Aquest, per, digu que la culpa no era seva, perqu l'havia cuit la muller del filsof,
i Xantus pretext gran indignaci i man que assotessin la seva esposa. En arribar
ac, el pags, que fins aleshores no havia desplegat els llavis, va dir-li que n o permetria

13
que per causa d'ell la dama hagus de sofrir en res i que ell portaria la seva prpia
muller perqu fos assotada. Davant d'aquest gest, Xantus rest venut i n o trob
motiu per a castigar l'astut Isop. La xilografia de la figura 155 representa la muller de
Xantus agenollada en acci de rentar els peus al pags, davant del filsof i d'Isop.
El senyor va manar a Isop que ans al bany per veure si hi havia gaire gent,
Isop, pel cam, va trobar la justcia, que li va preguntar o n anava. El faulador li va
dir que no ho sabia. Davant de tal res-
posta, la justcia el man prendre i c o n -
duir a la pres. Isop digu aleshores
que havia contestat amb tota propietat,
perqu p o c sabia ell que ans a la pres.
La justcia, davant d'una rplica tan
svia, man que el deixessin anar. Isop
segu la seva via cap als banys. En vei
molts que hi anaven, i tots ensopegaven
amb una pedra abans d'entrar-hi. Un
dels qui hi anaven va treure la pedra
del pas i ning ms no hi va ensopegar.
Isop cregu que aquell era un h o m e i
que tots els altres n o mereixien sser
tinguts per tals. Tornat Isop a casa de
l'amo, li digu que als banys no hi havia
sin un sol home. Xantus hi va anar,
refiat d'estar ample, i en veure tanta
gentada tot es va indignar contra el seu
servent. Quan li'n va fer retret, Isop li
replic que li havia dit la veritat, puix
que d'entre tots els que en entrar als
banys ensopegaren amb la pedra del
llindar, tan sols podia tenir-se per home aquell a qui se li acud d'arrreconar-Ia per tal
de qu ning ms hi ensopegus. El gravat de la figura 156 illustra aquest passatge.

Fou preguntat Isop per qu era general que, desprs d'haver buidat el ventre,
hom mirs all que n'havia tret. El faulador va contestar que una vegada un gran
savi, sense adonar-se'n, en evacuar va treure el cervell. Des d'aleshores es va establir
el costum de mirar all que h o m havia fet per tal de veure si li havia passat c o m a
aquell savi. La figura 157 mostra c o m Xantus i Isop discursejen sobre aquesta qesti.
En un moment de poca claredat per part de Xantus, un dels seus deixebles li
pregunt si hi havia alg capa de beure's tota l'aigua del mar. Xantus digu que ell
s'hi veia en c o r i que si en provar-ho en restava tan sols una gota, el feia amo de casa

14
seva, de la qual ell es tindria per hoste. Per a fermena de tal comproms, Xantus va
oferir al deixeble un ric anell que portava. L'endem, quan es rentava les mans i n o
es va trobar l'anell, va estranyar-se'n perqu n o es recordava ni p o c ni molt de la
juguesca que havia fet. Isop la hi va explicar. Xantus, tot amonat, es va trobar confs
i sense saber c o m sortir b del comproms, i va reclamar l'ajut d'Isop. El servent va
aconsellar-li que demans al deixeble que fes deturar el corrent de tots els rius i d'al-
tres cursos d'aigua que contnuament
omplen el mar, perqu, si mai no dei-
xava d'entrar-n'hi, per ms que en be-
gus mai no la podria acabar. La soluci
d'Isop va treure el seu amo del mal pas.
Correspon ac el gravat figura 158.

Xantus va manar al seu servent que

vigils si veia dos corbs, puix que llur
vista era averany de bona ventura. Isop
va sortir i al peu de casa va veure dos
corbs dalt d'un arbre. Va crrer a dir-ho
a Xantus, i quan l'amo va sortir ja n o
n'hi havia sin un, perqu l'altre havia
volat. Xantus es va enfadar, cregut que
Isop l'havia enganyat, i va manar que
l'assotessin. Mentre h o feien, un servent
va presentar-se i va dir al seu amo que
ans a taula, on l'esperava un dinar
molt suculent. Isop, queixant-se, va dir
que a ell, que havia vist dos corbs, l'as-
sotaven, mentre que el seu amo, que
Figs. 157 i us noms n'havia vist un, el cridaven per

a un bon dinar. Les paraules d'Isop

foren ben sentides per Xantus, que va manar que paressin de pegar-li (fig. 159).
Un dia Xantus va fer un gran convit i va encarregar a Isop que comprs les
viandes ms suculentes i gustoses. Isop va anar al mercat i quan va arribar, ben
provet, va encarregar a la seva mestressa que poss les viandes all on hi havia els gats
i que vigils b perqu n o les hi prenguessin aquelles astutes bestioles. La dama li
contest que estigus refiat, puix que ella fins amb les anques hi veia. Un dia que
Isop va veure la mestressa dormint ajaguda damunt d'un banc, li va aixecar la roba i
li deix els darreres al descobert. Va arribar el mestre amb els deixebles i van trobar
la seva muller en aquella positura tan estranya. Xantus va cridar Isop i li'n va pre-
guntar la causa. Isop la hi explic en aquella forma. Aix h o conta el captol XXI,

15
 illustrat amb el gravat de la fig. 160.
Xantus volgu fer un convit als
savis i filsofs i encarreg a Isop que n o
deixs entrar cap idiota. Isop es va p o -
sar al peu de la porta i aix que va veu-
re venir el primer savi el va increpar a
insults i a bajanades. L'home fou pru-
dent i va passar de llarg. Semblantment
van fer tots els altres. Un n'hi va haver
que va contestar a Isop amb altres in-
sults i impertinncies. Isop el fu entrar
i fou l'nic convidat. Xantus se'n va
sentir molt enutjat i va creure que els
filsofs li havien fet un menyspreu. Dies
ms tard, quan el van trobar, li van ex-
plicar el que havia passat. Xantus va
cridar Isop i li'n va demanar comptes.
El servent li object que cap dels altres
n o havia sabut contestar a les seves
paraules: tan sols aquell al qual ell va
creure l'unic raonador i de bon judici.

Xantus i Isop, un dia que passeja-

ven (fig. 161), van trobar una tomba
amb unes inicials gravades, que Xantus
no sab desxifrar. Isop li va prometre
un gran tresor si li oferia la llibertat.
Xantus s'hi va avenir i li digu que es
partiria el tresor amb ell si li descobria
el secret per a trobar-lo. Isop va des-
xifrar la inscripci. Xantus va sentir-se
penedit del que havia proms a Isop i,
un c o p foren a casa, es va resistir a
Fig. 159, 160 i 161
alliberar-lo i a donar-li la part del tresor
que li tocava. Perqu Isop va protestar el fu tancar a la pres. Isop li digu que no
trigaria gaire a produir-se un fet que el foraria a donar-li la llibertat (Fig. 162).

Heus ac que durant una gran reuni del Senat de la Ciutat de Samos, va pre-
sentar-se una guila que amb el b e c es va emportar l'anell del dit del president i el va
lliurar a un esclau (fig. 163). T o t h o m va restar atemoritzat del fet, que fou interpretat
c o m un mal averany. Els de Samos van acudir a Xantus, que era tingut pel ms savi

16
de tota la rodalia, per tal que desxifrs
l'enigma. Xantus va demanar tres dies
de temps. Per ms que cavillava, no
encertava la soluci. Isop li digu que
ell sabria desxifrar-la i que el presen-
ts al Senat sense recana, puix que ell
tamb s'emportaria la glria de tenir
un esclau tan savi i enginys. Xantus
s'hi va avenir perqu no se sabia sortir
del mal trnsit. Isop va prometre als de
Samos que els desxifraria l'oracle si o b -
tenien de Xantus la seva manumissi.
Els de Samos van fer veure a Xantus
que n o s'hi podia oposar, perqu es
tractava d'un cas de b pblic. Isop va
predir als de Samos que n o trigarien
gaire a veure's el poder usurpat per un
rei fort i poders. Efectivament, quan
encara estava reunit el Senat va presen-
tar-se un missatger del rei Cres amb la
nova que volia sotmetre a vassallatge
i a tribut els de Samos; altrament, els
devastaria la Ciutat. Els de Samos van
demanar consell a Isop, que amb svia
paraula els va exposar el perill que hi
havia en la submissi i en la resistncia.
Davant del consell del faulador, els de
Samos van decidir rebel'Iar-se contra la
voluntat de Cres. Quan el missatger
fu saber al monarca la decisi dels sa-
mosencs, Cres tot va indignar-se i va
resoldre de sotmetre els de Samos si us
plau per fora. El missatger li va donar Figs. 162, 163 i 164

un consell; li va dir que, mentre els samosencs comptessin amb l'ajuda d'Isop, dif-
cilment els podria eduir, i li aconsell que els obligus a lliurar-li Isop per tal que n o
es poguessin servir del seu savi consell. I aix h o va fer Cres. Quan Cres va veure
Isop tan lleig i tan deforme (fig. 164), va tmer que els de Samos s'havien burlat d'ell.
Isop li va parlar i li va explicar que un caador havia agafat una cigala, la qual, abans
que la maltracts, li va demanar que fos respectus amb ella, puix que n o feia altra

17

26
cosa que cantar i alegrar la gent malgrat
la seva petitesa. Cres va restar admirat
i meravellat del discurs d'Isop, i no tan
sols el va perdonar, sin que li va lliu-
rar cartes per als de Samos per les quals
els prometia plena llibertat i respecte.
Isop, un c o p lliure, va anar a crrer
mn i va arribar fins a terres de Babi-
lnia. Va e'sser rebut pel rei Liceri, que
el va considerar molt. All va comenar
a c o m p o n d r e les seves svies faules.
(Fig. 165). Per aquells temps era costum
que els reis i grans magnats es propo-
sessin enigmes i qestions en forma de
preguntes, i el qui no les sabia contes-
tar restava feudatari del qui les havia
fetes. Liceri va tenir gran ventura d'Isop,
que li desxifrava tots els enigmes que li
proposaven i li'n componia de molt
enrevessats que ning no sabia contes-
tar, i aix el rei de Babilnia va ampliar
notablement els seus dominis i Estats.

Isop va adoptar un miny per fill

(fig. 166). EI miny no sab sser agrat
i va juntar-se amb una serventa d'Isop
que aquest tenia per muller. Temors
el fill adoptiu de rebre dany si el seu
pare descobria el frau, va enviar al rei
una lletra simulant q u e era d'un gran
magnat que oferia bns i riqueses a
Isop si volia posar-se al seu servei per
desxifrar-li enigmes i qestions. Liceri Figs. 165, 166 i 167
va indignar-se i man a un cavaller que
mats Isop. El cavaller en va tenir compassi, va creure que algun dia el rei Liceri es
penediria d'haver-lo perdut i en comptes de matar-lo el va amagar dins d'un sepulcre.
AI cap d'un quant temps el rei d'Egipte va saber que Liceri havia perdut el con-
sell d'Isop i li va enviar una lletra en qu li demanava que li tramets gent destra
perqu li aixequessin una torre que n o toqus al cel ni a la terra i que, si la hi enviava,
li fra feudatari per deu anys. Liceri, molt amonat, va convocar tots els savis i filsofs

18
 del regne, per cap no li va saber treure
l'entrellat de la carta del rei d'Egipte.
Liceri es va doldre molt d'haver perdut
el consell d'Isop. El cavaller que havia
rebut l'encrrec de matar-lo li va fer
saber que encara vivia. Presentat Isop al
rei, el va omplir de tota mena d'honors,
i, sabedor de qui era el culpable del
crim de qu havia estat acusat, va ma-
nar que li fos aplicada la pena que ell
primer havia dictat contra el pobre i
innocent Isop. El faulador tingu c o m -
passi del seu fill adoptiu i va recaptar
del rei perd per a ell. Llegides les lle-
tres del rei d'Egipte pel subtilssim Isop,
aconsell a Liceri que li contests que
deixs passar l'hivern per pensar-s'hi.

Isop no tan sols va perdonar el seu

fill adoptiu, ans li don molt bons c o n -
sells per tal que se sabs fer respectus
i agrads a la societat (fig. 167). L'enfi-
lall d'aquests consells omplen gaireb
dos dels captols de la vida del nostre
personatge i constitueix una de les parts
ms estimades i valorades pels vells lle-
gidors de l'isopet, que tenien les seves
paraules c o m a mximes de sapincia
elevada. El fill no se'n sab servir; no
va trigar gaire a tirar-se daltabaix d'un
cim i va morir, c o m es veu en la fig. 168.

Isop fu ensinistrar unes guiles a

Figs. 168,169 i 170 portar agafats a les urpes uns sacs dins
dels quals hi havia un mestre de cases.
Passat l'hivern, acompanyat de molt servei, que manava i curava de les guiles Isop
va anar a Egipte per tal de contestar la proposici del rei d'aquell pas. Va engegar
les guiles, que contnuament pujaven i baixaven del cel portant dins dels sacs els
obrers, que demanaven cal i obra per a aixecar la torre que el rei volia construir.
C o m que n o fou possible donar-los el que demanaven, el rei d'Egipte hagu de d o -
nar-se per venut. En el gravat de la fig. 169 veiem aquest passatge de la vida d'Isop.

19
 Durant l'estada d'Isop a Egipte li van proposar molts enigmes i ell els va desxifrar
tots amb gran saviesa i eloqncia. El rei d'Egipte hagu de retre's a l'evidncia i va
donar a Isop una gran suma d'or en pagament del tribut que devia a Liceri, que
amb l'ajut del sapientssim faulador l'havia venut. Liceri va estar molt content i va
manar fer una bella esttua d'Isop amb l'or que li havia portat d'Egipte (fig. 170).
Isop deman perms al seu rei per a viatjar per terres de Grcia i va fer cap a la
ciutat de Delfos. Va veure que la gent
d'aquesta ciutat era banal i pretensiosa
i la va increpar durament en aquest sen-
tit. Els delfins, enutjats per les paraules
d'Isop, van decidir fer-lo perdre. Van
amagar entre el seu bagatge una copa
d'argent del servei del culte del temple
del du A p o l i i van dir que l'havia ro-
bada. Isop, sense sospitar l'acusaci dels
seus enemics, part de la ciutat. Els del-
fins el perseguiren, i, trobada entre els
seus efectes la copa del Du, per aquest
fals delicte fou condemnat a mort i fou
estimbat d'una alta penya propera a
Delfos, anomenada Llampeia. (Figs. 171
i 172.) Abans de morir va pronosticar
per als delfins terribles mals i grans
calamitats. La profecia va complir-se.
Delfos va patir fams i desventures en
gran, fins que van dedicar una esttua
al pobre Isop i van castigar durament
els seus detractors i els qui havien dictat
Figs. 1/1 i './2 ^

la seva mort. Aix acaba la vida d'Isop.

La primera faula del llibre primer conta que un gall afamat va trobar entre el
fem del galliner una margarita, pedra valuosa de les ms estimades pels antics. Sen-
tint-se ms emportat pel desig de menjar que pel goig de la bellesa, el gall digu a la
margarita que, malgrat tota la seva bellesa, que hauria fet la ventura d'un avar, ell hau-
ria preferit de trobar un gra de mill. I afegeix que p o c profit trauran del savi contin-
gut de les faules que integren el llibre els qui, semblantment al gall, se sentin ms
empesos per l'afany material que pel gaudi de l'esperit. Illustra aquesta faula la fig. 173.
La faula segona conta que un llop i un anyell van trobar-se plegats bevent aigua
d'un riu. Malgrat beure l'anyell ms avall que el llop, aquest el va acusar d'enterbo-
lir-li l'aigua, i l'anyell se'n va defensar c o m a cosa ben impossible. El llop va acusar-lo

20
d'altres culpes, de les quals molt raonadament es va defendre l'anyell; per, en tot
aix, el llop el va devorar. (Gravat fig. 174.) Aquesta faula respon al refrany que diu:
Contra la fora
no hi ha resistncia.

La faula tercera explica que una rata volia passar un riu i va demanar ajut a la
granota. Aquesta es va fer el crrec d'enfonsar-la i li va dir que perqu ans ms
segura li lligaria una de les potes amb
una altra de seva. Per heus ac que
mentre passaven l'aigua un mil va veu-
re la rata, va baixar i se la va emportar;
segu amb ella la granota, la qual va
devorar juntament amb la rata (figu-
ra 175). Enclou aquesta faula el sentit
del refrany que diu:

Qui mal fa
mal troba.

La faula del mast i l'ovella conta

que ell va acusar a ella que li devia una
gran quantitat de pa, essent aix que no
era cert. El mast va recrrer a la justcia
i va portar per testimonis el llop, el mil
i el voltor, que no van repugnar de fer
de testimonis falsos. La pobra ovella
fou condemnada a pagar. C o m que no
tenia el ms mnim cabal, es vei obli-
gada a fer-se esquilar del tot, i aquella
hivernada va patir terriblement de fred
per culpa del malvat mast i dels seus
Figs. 173 i 174
companys. D'aquesta faula s la fig. 176.

Conta la faula cinquena que un gos passava per vora d'un riu amb un tall de
carn a la b o c a . En veure's retratat a l'aigua, li va semblar que el tall de carn que veia
era ms gros que el seu. Portat per l'enveja, va deixar el que duia per agafar l'altre.
El corrent se li va emportar riu avall el tall que tenia i va restar sense res (fig. 177).
D'aix es dedueix aquella parmia que diu:

No deixis el segur
per l'insegur.

Conta la faula sisena (fig. 178) que la cabra, l'ovella i la vaca van fer companyia
amb el lle; entre tots van agafar un crvol i el van esquarterar. Quan tractaven de
partir-se'l, el lle, fent s de la seva fora, va reclamar per a ell les quatre parts i s'ho va

21
quedar tot. I acaba aquesta faula amb
la dita:
Amb ton senyor
no hi vulguis partir peres.
Els amics d'un lladre molt fams el
volien fer casar (fig. 179). Van demanar
consell a un filsof, el qual els va contar
que una vegada tamb es volgu casar
el sol. T o t l'univers va exclamar-se'n i
va dir que, si aleshores que era tot sol
cremava tant amb els seus raigs tan xar-
dorosos, c o m ms no ho faria si tenia
fillada. Volgu aix aconsellar els consul-
tants que procuressin de no augmentar
ni deixar que la maldat pogus procrear.

La faula del llop i de la grua ex-

plica que, devorant una presa, al llop, se
li va entravessar un os a la gargamella.
Va demanar a la grua que l'hi tragus i li
va prometre un gran pagament. La grua
li va arrencar l'os. Llesta la feina, va re-
clamar la paga. El llop, indignat, li va dir
que qu ms li podia demanar sin que
n o l'hagus devorada quan tenia tot el
seu cap posat dins de la seva b o c a . Ja
podia donar-se, per tant, ben pagada.
B ens diu aquesta faula (fig. 180) q u e :
Qui a l'ingrat fa b
no li serveix per res.

La faula de les dues gosses (fig. 181)

conta que una d'elles, trobant-se en estat
i sense sopluig, va demanar acolliment
a l'altra. Passat el trnsit, i quan ja els Figs. 175, 176 i 177
cadells eren prou grans per a poder-se-la
campar, la mestressa de la casa va comminar la seva hostessa perqu se n'ans, i aquesta
li digu que es trobava prou b i que se n'ans ella si no se sentia prou confortada.
B diu el refrany: Hostes vingueren
que de casa ens tragueren.

Un home, mogut de compassi, va recollir una serp per tal de salvar-la del rigor
de la hivernada. La va recollir i la va pixer. Arribada la calor, la serp va prendre

22
 ver i, sense reconixer el gran b que
havia rebut, va sentir-se furiosa contra
aquell qui l'havia acollida. L'home in-
tent treure-la de casa, i ella, per tota
paga, el va mossegar impietosament. El
gravat de la figura 182 illustra aquesta
faula, la qual ens ensenya q u e :
De fer b,
mal en perv.

Heus ac que una vegada l'ase va

trobar el lle pel cam. En lloc de fer-li
acatament, c o m pertoca a la seva fora
i majestat, l'ase va esclatar en una ria-
llada. El lle tot se'n va indignar; per,
m o g u t de noblesa, va deixar estar l'ase
pel que era i segu la seva via (fig. 183).
Raona aquesta faula el proverbi que diu:
Paraules d'estiu, segons qui les diu;
paraules d'hivern, segons qui les sent.

La faula dotzena explica que una

rata de ciutat va voler veure mn i va
emprendre un gran viatge. Pel cam va
demanar posada a una rata de pags,
que la va atendre molt sol'lcitament i li
va donar el b o i millor que tenia. La
rata de ciutat va trobar els menjars de
pags rstecs i bastos i va aconsellar a la
seva companya que ans a viure a ciu-
tat, on podria menjar deliciosament. Va
oferir-se a recollir-la a casa seva. Temps
desprs, la rata de pags volgu visitar
la ciutat per tal de veure si s'hi vivia
Figs. 178, 179 i 180
millor que al camp. La qui havia estat
la seva hostessa la va rebre molt b i la va conduir al rebost del gran palau on ella
vivia, en qu hi havia menjars saborosssims i deliciosos. Aix que hi van entrar van
haver de crrer a amagar-se per por del c o c , que havia entrat al rebost. Quan ja
havien sortit del cau hi van haver de tornar perqu va presentar-se un altre perill.
I el cas es va repetir nombroses vegades. La rata pagesa, sobresaltada, va tornar-se'n
a casa seva i va preferir menjar bast amb tranquillitat que requisits amb nsia i afanys.

23
 Aquesta faula (fig. 184) raona aquell
savi refrany que diu:
La tranquillitat
s mitja vida.

Heus ac que l'guila va robar la fi-

llada de la guilla per alimentar-ne la seva
niuada. Per ms que la guineu li va de-
manar que la hi torns, no se la va es-
coltar. La guineu, desesperada, va empi-
lar palles i branques al peu de l'arbre al
cim del qual hi havia el niu de l'guila
i hi va calar foc. L'guila, en veure que
se li anava a cremar el niu, va tornar els
fills a la guineu. En aquesta faula, Isop no
acredita gaire el gran coneixement dels
costums animals, que li s universalment
reconegut, puix que tothom sap que
l'guila no fa el niu al cim de cap ar-
bre, sin en cingles i espadats (fig. 185).

Una altra faula explica que una

guila va agafar un cargol i no sabia
c o m menjar-se'l, perqu, quan h o p r o -
bava, l'animal s'amagava dins de la
closca. El corb h o va veure i va pro-
metre a l'guila d'ensenyar-li c o m p o -
dria menjar-se el cargol si li'n donava
la meitat. L'guila s'hi va avenir. Li va
aconsellar que s'enfils ben enlaire i que
el deixs caure damunt d'una pedra
perqu s'esclafs. Aix ho va fer i entre
tots dos es van partir el cargol (fig. 186).

Figs. 181, 182 i 183 Val ms enginy

que fora.

Un corb, a dalt d'un arbre, es menjava un formatge que havia pres. La guineu,
per tal de fer-l'hi deixar anar i poder-se'l menjar ella, es va valer d'una astcia: li va
dir que sabia que tenia molt bona veu i li va demanar que cants, que ella es delia
per escoltar-lo. El c o r b , enorgullit en sentir-se lloat, va llanar un inspid crit. En
obrir la boca li va caure el formatge, que era el que volia la guineu, la qual el va
agafar i fugi muntanya enll, cames ajudeu-me. Aquesta faula, que va acompanyada

24
de la xilografia figura 187, explica aquell
refrany que diu aix:
Qui t'alaba
i no et solia alabar
o t'ha enganyat
o et vol enganyar.

Quan el lle era vell i xacrs, tots

els altres animals el vexaven perqu
tamb ell els havia menyspreats quan
era j o v e i fort. El p o r c l'insultava, el
brau el tossava i l'ase li va engegar un
parell de guitzes al front que el van
mig estavellar. El lle se'n dolia, per
h o havia de suportar (fig. 188).
Heus ac que l'ase va notar que la
gosseta era molt estimada i respectada
pel senyor, mentre que a ell, sovint el
batien i l'apallissaven. Va creure que
aix era degut al fet que quan el senyor
arribava la gosseta li feia mil moixaines
i afalacs. L'ase va pensar que si ell fes-
tejava l'amo, c o m h o feia la gosseta,
tamb el faria motiu de grcies i galin-
daines, c o m feia amb ella. I quan va
veure l'amo se li va tirar al damunt c o m
si el volgus besar, semblantment a c o m
ho feia la gosseta. L'amo va tenir un
gran esglai i va manar que tanquessin
l'ase a l'estable i que li donessin una
bona tonyina (fig. 189).

Un dia el brau lle va agafar una

rata i, misericordis, la va deixar anar.
Temps desprs, el lle va caure en un Figs. 184, 185 i 186

parany del qual de cap manera no es

podia escapar. La rata, agrada, va rosegar les malles de la xarxa i va fer-hi un forat,
per^on el lle es va poder escapar. Aquesta faula, que va amb la figura 190, ensenya:
Qui b fa
b troba.

Un mil xic se sentia malalt i va demanar a la seva mare que pregus per ell als
dus i que fes vots i prometences per la seva salut. Sa mare li va dir que difcilment

25

27
els dus l'escoltarien, perqu havia pro-
fanat llurs temples i s'havia portat amb
ells de manera sacrlega (fig. 191). V o l
dir aquesta faula que:
Qui al cel escup
a la cara li cau.

Una cadernera va caure en un pa-

rany. Se'n dolia al caador i li deia que
si hagus advertit el perill no l'hauria
presa (fig. 192).
L'oreneta va adonar-se que el lli
servia per a fer trampes i filats per a
agafar-los. Per tal de conjurar el perill
l'oreneta va aconsellar als ocells que
desbaratessin el lli i que evitessin que
arribs a crixer. Els ocells, enjogas-
sats i alegres, no se la van escoltar i van
seguir en llurs gaies galindaines. L'ore-
neta prudent va decidir d'abandonar la
vida del camp, i amb ell els perills de les
trampes i paranys, i d'anar-se'n a viure
al poblat entre la gent. Els ocells van
seguir vivint a pags i essent vctimes
dels caadors, dels quals est salvada
la prudent i discreta oreneta. El gravat
de la figura 193 illustra aquesta faula,
la qual ens ensenya que:

Qui consell no vol sentir

b se n'ha de penedir.

Fins ac arriba el llibre primer.

El segon comena amb la famosa
faula de les granotes que demanaven Figs. 187, 188 i 189

un rei. Es coneguda universalment i ha

estat una de les ms glossades i de les ms retretes per erudits i escriptors. H o m creu
que Isop va escriure aquesta faula per riure's del poble d'Atenes, disgustat per la
usurpaci del soli reial d'aquella ciutat per Pisistrat. A les granotes, perqu tots els
Estats tenien rei, els va semblar que elles tamb n'havien de tenir i van acudir a
Jpiter en demanda que els n'envis un que regs la bassa on vivien i perqu castigus
els dolents. Sorprs Jpiter que les granotes volguessin un tir sense cap necessitat,

26
 els va llanar una gran biga a la bassa.
L'estrpit va fer somoure tota l'aigua, i
les granotes, espantades, es van amagar
al fons. Passat l'esglai, ara l'una ara
l'altra, van anar sortint per tal de veure
llur sobir. Sorpreses en veure que n o
es bellugava, li van pujar al damunt i
amb les potes van copejar la biga amb
menyspreu. I novament van demanar
a Jpiter un rei que dirims llurs dife-
rncies. El du els va enviar la cigonya,
que, aquesta vull aquesta no, se les men-
java sense pietat. Aleshores les granotes
acudiren novament a Jpiter perqu les
allibers d'aquell tir. Jpiter no les va
escoltar i els digu que ja tenien el que
volien sense saber qu li havien demanat
(fig. 194). Aquesta faula ensenya q u e :

EI b no s conegut,
fins a tant que s's perdut.

Conta una altra faula que, espan-

tats els coloms de la fria del mil, van
demanar protecci al falc. I es van
trobar que el qui havien escollit per
protector els devorava encara amb ms
bra que llur primer enemic (fig. 195).
Significa aquesta faula q u e :
Du conservi
a mon senyor
per por
d'altre de pitjor.
Una altra faula explica que un lla-
Figs. 190,|191 i 192 dre, per tal d'amanyagar un gos d'una
casa on va anar a robar, li va donar un
roseg de pa. El gos, prudent, va menysprear-lo i li va dir que ell devia lladrar per servir
qui sempre el mantenia i no qui el volia seduir miserablement (fig. 196). O sia que]:
Qui serveix el seu amo
honra cobra.

El llop va presentar-se a la truja en trnsit de garrinar i se li va oferir per curar

de la seva casa i dels seus bns mentre ella fra partera. La truja va comprendre les

27
 males intencions del murri del llop i se'l
va treure del davant (fig. 197). B diu
la moraleta d'aquesta faula:

Bones paraules
i mals fets.

Heus ac que un dia tota la terra

comen a tremolar. Les muntanyes
llanaven crits terribles i entre sorolls
i terratrmols semblava que el mn
anava a finar. T o t aix era perqu la
terra parterejava. A m b tant de trasbals
va resultar que va donar a llum un ratol
(fig. 198). Aquesta faula s coneguda
universalment i molt emprada per gent
erudita c o m a exemple de resultats insig-
nificants i ridculs fruit de grans esforos
o b per a aquells que profereixen me-
naces i crits i sn incapaos de fer mal.

La faula segent conta que una

ovella, per estalviar-se les angnies del
criar, va menar el seu xai a una cabra,
que el va alletar. El xaiet anava entre
el ramat de les cabres c o m un cabridet.
El llop, burleta, l'increpava dient-li que
aquella no era la seva mare i que devia
anar-se'n amb l'ovella i entre els altres
xais, encara que ella no l'hagus volgut
criar c o m a fill. El xai se n'excusava
sviament i deia que tenia ms per mare
la cabra que l'ovella (fig. 199). Aquesta
faula raona aquell refrany que diu:

Figs. 193; 194 i 195 Mare que son fill no cria

no s mare, que s tia.

La faula setena del llibre segon refereix que a un gnguil vell, que tota la seva
vida havia servit diligentment i amb gran fidelitat el seu amo, un dia, de tan vell,
se li va escapar una llebre de la b o c a quan ja l'havia presa. El caador, indignat, el
va aporrinar de mala manera i li va dir que fugis d'ell, perqu si no havia de servir-li
per a res no valia la pena d'alimentar-lo. El pobre llebrer intent defensar-se i li va
recordar tot el b que l'havia servit quan era j o v e i tot el profit que d'ell havia

28
tret (fig. 200). D'aquesta faula es de-
dueix aquella svia ra que diu:
Honra el vell
si vols sser honrat com ell.

La faula vuitena conta que, acla-

parades les llebres per la gran persecu-
ci que rebien dels gossos, van anar-se
totes a desesperar vora d'un riu. Les
granotes que hi vivien, en veure i sen-
tir aquella incalculable muni de lle-
bres, es van espantar molt i van crrer
a amagar-se al fons de l'aigua. Les lle-
bres es van pensar que les granotes, de
tan espantades, s'havien ofegat. La lle-
bre ms entenimentada va parlar a les
seves companyes i els va fer veure que
calia conformar-se, perqu tothom pas-
sava les seves angnies (fig. 201). B
demostra aquesta faula q u e :

Cada u se sap els seus dolors

i Du sap els de tots.

La faula que ve explica que una

cabra va deixar sol a casa seva el cabri-
det i li va encarregar que per res no
obrs la porta a ning. Aix que fou
fora, se li va presentar el llop, que va
trucar a la porta molt manyagament i
va parlar al cabrit amb paraules molt
dolces per donar-li entenent que l'obrs.
El cabrit va sser creient a la seva mare
i no el va obrir (fig. 202). I acaba:
Qui creu a son major Fig. 96, 197 i 198
t profit i honor.

Explica una altra faula que una serp molt grossa feia cada dia cap a casa d'un
pobre home per tal de menjar les molletes i engrunes que li queien de la taula. Men-
tre la serp va visitar la posada d'aquell home li va florir la sort i la ventura. Un dia
l'home volgu esquivar la serp i la va bastonejar. Des d'aquell dia que tot li va anar
malament. L'home comprengu que la serp li portava la sort. Va anar a cercar-la i
li deman que volgus tornar a visitar-lo. La serp va tornar a casa de l'home, per

29
 mai ms ni l'un ni l'altre no es van mi-
rar amb franquesa i l'un recelava de
l'altre (fig. 203). B raona aquesta faula:
Ni amic reconciliat
ni vent que passi per forat.

Un crvol enganys va reclamar a

l'ovella una quartera de forment que
deia que li devia i la va citar davant del
llop, que va decidir contra l'ovella,
puix que b s prou sabut que el llop
i l'ovella sn dos enemics mortals. L ' o -
vella va demanar un dia de temps per
a satisfer el deute. L'endem el crvol
va reclamar el forment a l'ovella. Lla-
vors aquesta l'hi va negar en r o d i li va
dir que li havia proms de pagar-lo per
por del llop, que era el seu gran c o n -
trari, per, c o m que aleshores no el te-
nia al davant i n o l'havia de tmer, es
desdeia del comproms (fig. 204). Rao-
na aquesta faula aquell refrany que diu:
L'engany
es paga amb engany.

Conta la faula dotzena que una

mosca gaudia molestant un pobre calb
posant-se-li ac i all de la testa pelada.
El pobre home, per voler-la matar, n o
parava de colpejar-se i es pegava ell ma-
teix. Molestat, li digu que, si arribava
a atrapar-la, prou b la mataria irremis-
siblement (fig. 205). El refrany ens diu:

Qui mal fa F i . 199, 200 i 201

g s

mal ha d'esperar.

Heus ac que un dia la guineu murrieta va convidar a dinar la cigonya. Li va

posar la vianda damunt d'un plat tot pla. La pobra cigonya, amb el b e c , n o va poder
agafar ni un senabre de res i hagu de tornar-se'n cap a casa seva amb el pador
buit. Al cap de p o c temps, la cigonya, complidora, va tornar el convit a la guineu.
1 va posar la vianda dins d'un gerro de coll llarg i estret, per on la guineu, per ms
que va esforar-se, no va poder atrapar les llaminadures que la cigonya engolia amb

30
 gran satisfacci (fig. 206). Raona aques-
ta faula aquella parmia que fa aix:
El qui no vulgui sser enganyat
que no enganyi els altres.

I tamb' aquella altra que fa:

El qui enganya de primer
s enganyat de darrer.

Conta una altra faula que un dia el

llop, trescant per la muntanya, trob
una imatge molt bonica. A m b aire filo-
sfic, parl el llop a la figura i li digu
que ms li hauria valgut que el qui la va
fer l'hagus dotada de seny en comptes
de fer-la tan bonica (fig.207). Puix q u e :
Ms val saviesa
que bellesa.

La grua, vanitosa, va vestir-se amb

plomes per fer-se passar per un pa. Va
malparlar de les altres grues i se'n va
anar a passejar presumptuosament en-
tre els paons. Quan la van veure, c o m
que no era dels seus, a picades li van
arrencar les falses plomes que portava
i la van deixar mig morta. La grua es
vei obligada a tornar entre els seus,
que li van retreure la seva presumpci
i les males paraulades que els havia di-
rigit (fig. 208). B ens diu el refrany:

Qui amb roba d'altri es vesteix

enmig de la plaa el despullen.

Posada una mosca damunt l'escala

Figs. 202, 203 i 204 d'un carro, atiava el mul perqu ans
ms de pressa i l'amenaava de picar-lo
si no la creia. El mul digu que ell noms creia la veu del carreter, ms fort que la
mosca, menuda i fastigosa (fig. 209). Ensenya aquesta faula que:
Davant del qui pot
que calli el qui no pot.

La mosca i la formiga discutien sobre quina d'elles gaudia de ms avantatges.

Deia la mosca que ella menjava amb els reis i els grans magnats, que tastava llurs

31
 viandes primer que ells, que vivia en llur
corona i que besava impunement els
llavis de les dames ms boniques i gen-
tils, avantatges de qu n o frua cap
altre animal de la creaci. La formiga
li va retreure que era fastigosa, que
tothom la mirava amb menyspreu i amb
repugnncia i que noms feia atenci en
ella per matar-la. La formiga tamb li
object que ella tot l'any trescava, se la
campava b i era respectada (fig. 210).
Ensenya aquesta faula que:

El qui s'alaba
es desalaba.

Una mostela, per tal que la deixs

anar el caador que l'havia agafada, li
va retreure en favor seu que l'havia alli-
berat de les rates que li envaen la casa.
El caador li va recordar que, si b era
cert que havia caat les rates, ho havia
fet per menjar-se-les ella i no per ser-
vir-lo a ell (fig. 211). Ensenya aquesta
faula q u e :

Grcia aprofitada
no mereix sser pagada.

El llop un dia va inculpar la guineu

de lladre davant del m i c o , que feia de
jutge. La guineu es va defensar i va
retreure al llop mil malifetes de qu ell
procur evadir-se acusant ms i ms la
guineu. El jutge en va treure la c o n -

Figs. 205, 206 i 207

seqncia que, fos o no fos cert el ro-
batori de qu es queixava el llop, un i
altra eren un parell de bones peces, i va sentenciar declarant-los tots dos c o m a sus-
pectes (fig. 212). Raona aquesta faula la segent parmia:

Qui amb altre s'excusa

ell mateix s'acusa.

Un dia una granota va veure un brau i es va fer el propsit d'sser tan grossa
com ell. 1 va comenar a inflar-se. De tant en tant preguntava als seus fills si ja era

32
tan grossa c o m el brau. C o m que li
deien que n o , tornava a inflar-se, fins
que es va rebentar. Aquesta faula, que
s illustrada amb el gravat figura 213,
clou el segon llibre.
El llibre tercer c o m e n a amb la
faula del lle ferit per una espina que
va clavar-se al peu. Un pastor la hi va
llevar i li fu possible de seguir la seva
via. Temps desprs el lle va caure en
un parany i fou destinat a la trepa d'al-
tres lleons devoradors als quals h o m
llenava els delinqents. El pastor fou
acusat injustament d'un delicte i c o n -
demnat a sser tirat als lleons. El lle
que el pastor havia guarit el va reco-
nixer, va defensar-lo dels altres lleons
i, en comptes d'agredir-lo, li va llepar
la m. Aquesta actitud va sorprendre
els jutges, que, sabedors del cas, van
alliberar el pastor i el lle (fig. 2 1 4 ) .
B diu el refrany:

Una bona obra

sempre es cobra.
Qui b fa
b troba.

Aquesta faula s molt coneguda

universalment i forma part del fons ron-
dallstic popular de molts pobles.
La faula segent conta que el lle,
anant de cam, va trobar el cavall i es
ya fer el propsit de devorar-lo. Per Figs. 208, 209 i 210

captar-se la seva confiana li va fer veure

que era metge. El cavall li va conixer les intencions i li va demanar que li volgus
treure una espina que se li havia clavat al peu. El lle se li va acostar per mirar-li el
peu i el cavall li va ventar un parell de guitzes que el van deixar mig mort (fig. 2 1 5 ) .
Explica una altra faula que un gentil cavall vestit de riqussima muntura va trobar
pel cam un pobre ase carregat de fem. El cavall va insultar-lo per la seva p o b r e
condici i per la seva misria. P o c temps desprs el cavall va perdre l'abrivada i el

33

r8
seu amo el va destinar a llaurar. L'ase
el va veure fent la mateixa feina que ell
i li va recordar la seva conducta (figu-
ra 216). B diu la mateixa faula q u e :
No hi ha cavall
que ross no torni.

I el refrany diu:
No et burlis dels meus dols,
que quan el meus seran vells
els teus seran nous.

Una vegada les feres i els ocells

van tenir una gran guerra. Les feres
portaven molt d'avantatge damunt dels
seus contraris i els ocells tenien la lluita
perduda. La rata-pinyada va sentir-se
p o c conformada d'sser dels derrotats i
va passar-se a les feres. L'guila va
posar-se ardidament a la brega i va de-
cantar la sort de la lluita en favor dels
ocells, que van acabar per guanyar.
Fetes les paus, la rata-pinyada volgu
tornar amb els seus. Els ocells, per,
n o la van voler i, en cstig per la seva
tradoria, li van arrencar totes les plomes
i la van condemnar a no poder volar
sin entre les tenebres (fig. 217). En-
senya aquesta faula q u e :

EI qui els seus no honra

ell mateix es deshonra.

Aquesta faula ha pres cos en el nos-

tre llegendari. L'hem sentit explicar
tamb embellida amb altres detalls in- Figs. 211, 212 i 213

teressants que ara no s del cas referir.

U n dia el rossinyol va trobar el falc dins del seu niu, disposat a devorar la
seva tendra niuada. Per tal de salvar els seus fillets, li va pregar que els respects,
i tan vivament li ho va suplicar, que el falc li va prometre que no li'n prendria cap si
li dedicava una bona cantada. El pobre rossinyol es va posar a cantar de la millor
manera que va poder. El falc li va dir que havia cantat malament i se li va menjar
un dels petits. Pocs moments desprs el falc va caure en un parany i fou pres i

34
 mort per un caador (fig. 2 1 8 ) . Vol dir
aquesta faula que:
Qui mal fa
mal troba.

Explica una altra faula que el llop

va aplegar al seu cau una gran abundor
de menjars molt delicats i saborosos. La
guineu, amb l'intent de veure si els hi
podia prendre, va anar a visitar el llop
i li digu que tenia desig i goig de veu-
re'l, desprs de tant de temps c o m feia
que no s'havien vist. El llop li va c o m -
prendre les intencions i la va esquivar.
La guineu va anar a trobar el pastor i
li digu que si li h o pagava b li desco-
briria el cau del llop. El pastor s'hi va
avenir i la guineu li va dir on tenia la
seva posada el llop. Entre el pastor i
els seus gossos van matar el llop, i la
guilla es va ben atipar de tot el seu re-
capte. Uns quants dies desprs, per,
el pastor i els gossos van atrapar i matar
la guineu (fig. 219). Tamb ensenya
aquesta faula que:

Qui fa mal
que esperi altre tal.

Un dia el crvol, mentre bevia en

una font, s'hi va veure emmirallat i va
sentir-se tan satisfet de les seves magn-
fiques banyes c o m es va doldre de la
lletgesa de les seves cames. Mentres-
Figs. 214, 215 i 2ir. tant un caador el va descobrir. El cr-
vol, cames ajudeu-me, va fugir, i amb
les cames de qu malparlava va assolir escapar-se del caador. Fou, per, el cas que
en travessar un bosc se li van embolicar les grosses cornes entre el brancam d'un arbre
i va restar pres, i aviat el caador el pogu atrapar amb tota facilitat. El crvol va
comprendre que ms li valien les cames lletges que les magnfiques banyes (fig. 2 2 0 ) .
Una colla de gallines que pasturaven pel camp van veure venir la guineu i, prestes,
van enfilar-se dalt d'un arbre per tal de salvar-se. La guineu els va parlar i els va dir

35
 que acabava de celebrar-se un magne
consell en qu s'havia concordat una
gran pau i respecte entre totes les bs-
ties, les quals des d'aleshores ja mai me's
no es barallarien ni s'atacarien. I c o n -
vid el gall i les gallines que baixessin
de l'arbre per celebrar tots plegats la
tan fausta nova de la pau general entre
les bsties. Les paraules de la mrria
de la guineu no van pas convncer el
gall, que en comptes de baixar va esti-
rar molt el coll i va mirar fixament cap
a un indret del cam. La guineu li va
preguntar qu mirava amb tanta afec-
ci. El gall li contest que veia venir
dos gossos amb un pam de b o c a ober-
ta. La guineu, en sentir-ho, es dispos
a fugir. El gall li aconsell que no ho
fes, puix que res no havia de te'mer si
s'havia concordat la pau. La guineu va
dir que fugia perqu no sabia si aquells
gossos coneixien o no la nova de la c o n -
crdia (fig. 221).

Qui assegura
dura.

La novena faula del llibre tercer

conta la vella rondalla, tan coneguda
pel m n antic, qualificada de la Dama
r
d'Apol'lei i la Dama de Tales de M\le\, se-
gons la qual una vdua, desesperada se'n
va anar al fossar on jeia el seu marit

Figs. 217, 218 i 2I)

per tal de passar la vidutat damunt de
la seva tomba. Vora del fossar s'aixe-
cava una forca de la qual penjava un delinqent. Per tal que els parents del penjat
no anessin a robar-lo a fi d'amagar aix l'oprobi de la famlia, un soldat vetllava de nit
i de dia la forca. La dama i el soldat, que eren els nics estadants vivents d'aquell
paratge, van fer coneixena i amistat i van parlar tant i tant, que el soldat, me's atret
per la conversa de la dama que pel sentit del deure, n o es va adonar que li robaven el
penjat que guardava, cas corrent en la vella Grcia. Desesperat el soldat pel cstig

36
que l'esperava, va reclamar l'ajut de la
dama, la qual li va proposar de desen-
terrar el seu marit i penjar-lo a la forca,
perqu no fos trobat de menys el de-
linqent. Aix fou fet, i la dama i el
soldat no van trigar a casar-se. Aquesta
faula millenria ha estat molt emprada
c o m a exemple d'inconseqncia i d'in-
fidelitat femenina (fig. 2 2 2 ) .

La faula desena parla de la incon-

seqncia femenina i retreu les dones
que fan veure que estimen molt sense
estimar ning. Presenta el cas d'un ga-
lant que simulava estimar una dama que
feia veure que el volia i aix la va pa-
gar amb la mateixa moneda (fig. |223).
La faula segent ensenya la c o n -
venincia d'educar i corregir els fills
quan sn petits. Retreu l'exemple d'un
llaurador que junyia un vedell rebec
amb un b o u manyac, no pas perqu
llauressin, sin perqu el vedell s'edus
i amanss sota l'acci del jou (fig. 224).
La faula dotzena conta que una
serp va entrar en una ferreria en cerca
de menjar i, sense saber qu es feia, tot
era llepar la llima. Fins que la llima li va
fer veure que ella era ms forta que la
seva llengua i que, per ra de la dife-
rncia de resistncia es faria molt de
mal si seguia llepant-la (fig. 225).
Els llops i les ovelles tenien entau- Figs. 220, 221 i 222

lada una guerra molt aferrissada. Les

ovelles tenien els gossos per aliats i entre tots dos batien i dominaven els llops. Els
llops van demanar la pau i la concrdia a les ovelles amb la condici que els lliuressin
els gossos, que eren els seus enemics ms mortals, i els van prometre que ells, en
canvi, els lliurarien llurs fills. Aix fou fet. Les ovelles van donar els gossos als llops
i aquests van portar llurs llobatons a les ovelles. Fou, per, el cas que els llobatons,
c o m que enyoraven llurs mares, no feien sin udolar. Els llops van increpar les ove-

37
lles i els digueren que tractaven mala-
ment llurs fillets. Els van prendre i amb
tota fria van atacar i devorar les ovelles
que, indefenses per haver lliurat els
gossos que les defensaven, van sser
presa dels llops, c o m encara ho sn
avui (fig. 226). El refrany diu:
Qui el seu enemic plany
a les seves mans mor.

Una altra faula explica que, quan

l'home va tenir la destral, no la podia
fer servir perqu no tenia mnec. Se'n
va anar al bosc i va preguntar als arbres
quina fusta fra la millor per a poder
ben manegar la destral. Els arbres li
van aconsellar que fes el mnec d'oli-
vera. L'home els va escoltar. Quan va
tenir la destral ben manegada, destrala-
da va destralada ve, va fer un estrall
terrible entre els arbres, que es dolien
de la mala hora que havien tingut quan
van donar tan bon consell a l'home
(fig. 227). B acaba aquesta faula amb
la svia parmia:

No hi ha pitjor tasc
que el de la mateixa fusta.

Un bell dia el llop i el gos van tro-

bar-se per la muntanya i el llop va pre-
guntar al seu company c o m s'ho feia
per estar tan gras i tan lluent. Aquest
li va explicar que sense altra feina que
la de vigilar la casa del seu amo, estava FKS. 2 2 3 , 2 2 4 i 2 2 5

ben pascut, vivia sota teulada, dormia

dolament sense perill i es donava vida regalada. El llop en sent enveja i el gos li va
aconsellar que s'arrecers a l'escalf de la gent i podria viure, c o m ell, ben pascut. El
llop va adonar-se que el gos tenia al coll c o m una nafra i li va preguntar c o m se
l'havia feta. El gos li va explicar que aquell senyal el tenia del collar que sostenia la
cadena amb qu de dia estava lligat. En sentir-ho, el llop li va dir que renunciava
a tota aquella bona vida de qu frua el gos a canvi de la seva gran llibertat, que
 s el b ms gran d'aquest mn. C o m
diu la faula, la llibertat s dola (fig. 228).
I el refrany diu:
La llibertat
s mitja vida.

Explica una altra faula que un dia

les mans i les cames es van doldre de
la bona vida que es donava el ventre,
que sense cap esfor rebia l'aliment que
les mans li donaven i anava d'ac d'all
portat per les cames. I van convenir
que si volia menjar treballs c o m elles.
I d'all endavant no li van donar res ms.
Aviat el cos es va decandir fins a arri-
bar a veure's tan perdut, que cames i
mans n o van tenir esma de res. I, quan
volgueren reanimar-lo donant al ventre
aliments delicats, ja n o hi foren a temps
i el cos es va morir, amb les mans, les
cames i el ventre (fig. 229). La faula
acaba dient q u e : 3Vo pensi ning cjue a
ning no ha de menester. I el refrany diu:

El ventre
porta les cames.

Versa una altra faula sobre el rao-

nament que va fer la mona a la guineu,
en el qual li va demanar que li volgus
donar una mica de la seva cua perqu
pogus tapar-se els darreres, car, mentre
ella es pot dir que no tenia cua, la gui-
neu en tenia tanta, que gaireb l'arros-

Figs. 226, 227 i 228

segava. La guineu li digu que ni que
en tingus molta ms, que se li fes malb
per terra en caminar, n o li'n donaria pas gens (fig. 230). V o l indicar aquesta faula que:

Ms s'estima el ric llenar

que donar.

Una altra faula conta que un marxant anava a una fira amb un asenet tot carregat
de mercaderies per a vendre. Per arribar a l'hora, de tant en tant el mercader trucava
l'esquena de l'ase. La bstia caminava pesadament i n o parava de desitjar-se la mort

39
 per tal de no haver de rebre ms. Per
heus ac que l'ase es va morir i de la
seva pell en van fer tabals i encara fou
ms batut de mort que no h o havia
estat de viu (fig. 231).
La faula que segueix explica que
un crvol, fugint d'un caador, va p o -
sar-se dins d'un estable de bous pen-
sant salvar-se. Els bous el van amagar
tant c o m van poder. Quan el majoral
va anar al bol per tal de veure si els
bous tenien prou pinso, va veure el
crvol i el va agafar (fig. 232). Aquesta
faula desmenteix el proverbi tan cone-
gut que diu:

Dels que corren,

alguns se n'escapen.

La darrera faula del tercer llibre

explica que el lle, rei i sobir de tots
els animals, es va fer el propsit d'sser
benigne, dcil i tolerant amb els seus
sbdits i d'allunyar de s tota tirania.
Entre els plans de docilitat que es va fer
va prometre no menjar per res vianda
de sang. Aviat, per, va penedir-se del
que havia proms i cregu que la seva
condici de rei el facultava per no re-
cordar-se del que havia dit i menjar
all que li fos ms apetits. Per trobar
motiu per a devorar qui volia feia acu-
dir tota casta de bsties vora seu i els
feia olorar la boca perqu li diguessin
Figs. 229, 230 i 231
si li feia mala olor. I, tant si deien que
s c o m que no, els devorava. Un dia va cridar la mona, que, sabedora del cas, li va
dir que no tan sols no li pudia l'al, sin que li feia olor de les flors ms perfumades.
La mona va parlar tan b que el lle no sab c o m fer-ho per devorar-la. Va acudir,
per, a un enginy. Va fer veure que estava malalt, van acudir molts metges a visi-
tar-lo i li van aconsellar que s'aliments de menjars fins i delicats. El lle va dir que
mai no havia menjat carn de mona, que li semblava bon requisit i que sentia desig de

04
menjar-ne. Aix p o g u devorar la m o -
na (fig. 233). Ensenya aquesta faula
que:
Qui mana
mana b.
No et fis de paraula de senyor,
que ara diu que s, ara diu que no.
Una cosa s dir
i altra s complir.

El llibre quart comena amb la fa-

mosa faula de la guineu i els rams, prou
coneguda i glossada a bastament per
notables literats i poetes de diferents
pobles. La guineu, famolenca, va veure
uns bells penjolls de rams dalt d'una
parra tan alta que n o es va veure pas
en c o r d'abastar-los amb un b o t . En
comptes de doldre-se'n, va dir que els
trobava massa verds i va seguir la seva
via (fig. 234). D'aquesta faula deriva la
parmia:

La guineu
quan no les pot haver
diu que sn verdes.

Refereix una altra faula que una

mostela vella, que ja no tenia ni delit
per a barallar-se amb les rates, es va
ben embolicar amb farina i es va dissi-
mular en un reco mig fosc a fi de poder
atrapar-les. Les rates, inadvertides del
perill, n o s'estaven d'acostar-s'hi i la
mostela les agafava i se les menjava. La
tercera de les rates que voltava per Figs. 23?, 233 i 234
aquells verals, ms vella que les altres,

va adonar-se del frau i no va caure en l'ardit (fig. 235). Raona aquesta faula el refrany
quan diu q u e : El dimoni
sap ms per vell
que per dimoni.

Explica una altra faula que el llop, perseguit pel caador, va cercar on amagar-se,
i, c o m que el pastor ho va veure, li va pregar que no ho descobrs al caador. A l'ins-

41

29
tant el caador va arribar i va preguntar
al pastor si havia vist el llop i quin cam
havia seguit. El pastor va dir-li que havia
fugit cap a la dreta, per amb els ulls
li mostrava l'esquerra, c o m volent-li dir
que cap aquell indret hi havia el que
cercava. El caador no se'n va adonar
i segu cap al costat que el pastor li va
dir. Quan fou lluny, el pastor va dir al
llop que podia estar content perqu
havia obrat c o m ell desitjava. El llop li
replic que era home de bones paraules i
mals fets i el male perqu es torns orb
(fig. 236). V o l retreure aquesta faula
aquella altra que diu:

Tenen ungles de gat

i paraules de beat.

Cremen un ciri a Du
i un altre al dimoni.

Una cosa s parlar

i altra s obrar.

El pa se sentia molt envejs del

cant del rossinyol, que amb la seva
paraula atreu i captiva. Va acudir a la
deessa Juno a exclamar-se perqu n o li
havia estat donada la facultat de cantar
c o m el rossinyol. La deessa li digu que
entre tots els animals foren repartides
totes les grcies; els uns en tenien unes,
els altres en tenien unes altres i que res
n o tenien a envejar-se. Al pa, li fou
concedida la bellesa, i cap altre ocell Figs. 235, 236 i 237
n o se li pot comparar. A l'guila, li fou

donada la fora, i al rossinyol, el cant (fig. 2 3 7 ) . V o l ensenyar aquesta faula que:

Cada u s'ha d'acontentar
amb el que Du li ha donat.

Conta una altra faula que un llop va caure en un parany. Molts pagesos van
acudir-hi amb pedres i bastons i el van apallissar amb l'intent de matar-lo, fins que
un d'ells els va comminar perqu el deixessin estar. El llop no va morir; es va refer

42

*
 i, quan torn a sser ell, acud a la re-
cerca de tots aquells que varen apallis-
sar-lo i arremet furiosament contra els
ramats, el bestiar i els bns, no tan sols
dels qui el volien matar, sin tamb dels
qui incitaven els altres que ho fessin,
per va respectar tots els dels qui van
sentir-se compassius envers ell (fig.238).
Ens diu aquesta faula q u e :
Fer b
sempre porta b.

Una altra faula conta que un car-

nisser va agafar un molt d'un ramat
on n'hi havia molts, se'l va emportar i
el va degollar. Cap dels seus companys
no va protestar. Aix, d'un a un, el car-
nisser se'ls va emportar tots sense que
cap d'ells fes res per evitar-ho. Quan
se'n va emportar el darrer, aquest es va
doldre de la passivitat que tots havien
tingut, car, si haguessin volgut, eren
prou i tenien prou fora tots plegats
per a matar el carnisser i salvar-se aix,
ben units, d'aquell enemic que els ma-
tava (fig. 239). Aquesta faula vol dir:

Divideix
i vencers.

Explica una altra faula que, men-

tre un caador de moixonets parava els
seus paranys, els ocells se'l miraven i
s'admiraven de la seva feina. Fins que
Rgs. 238,239 i 240 un ocell entenimentat i coneixedor de
les arts del caador els va prevenir del
perill que aquelles arts representaven per ells i els va aconsellar que se n'anessin ben
lluny per guardar-se'n (fig. 240). Significa aquesta faula que:
D'home vell
el bon consell.

Una faula explica la vella llegenda del pas de les mones, les quals es van cons-
tituir en repblica i van muntar una cort semblant a la de la gran ciutat de Roma.

43
 Dos mercaders que van errar la ruta
sense saber-ho van anar a parar a la
terra de les mones. Quan el rei va saber
que hi havia dos homes en el seu reial-
me, els va requerir perqu acudissin a
la seva presncia i perqu li donessin
parer de la seva cort i de la seva orga-
nitzaci estatal. El primer va ponderar
a desdir tot el que li van fer veure i es
va desfer en lloances del rei i de tots
els seus seguidors i servents. El rei, tot
cofoi, el fu omplir de favors i de dons.
L'altre mercader va pensar que si el seu
company, que havia mentit i que havia
enganyat miserablement el rei, havia
estat tan ben tractat, molt ms ho fra
ell si deia la veritat. I quan fou inter-
rogat va contestar que el rei i tots els
seus eren una colla de mones i que la
cort i el reialme semblava una carnes-
toltada. En sentir aix, el rei i els seus
cortesans van sortir de polleguera i van
manar que fos assotat (fig. 241). B ens
ensenya aquesta faula que:

L'home orat
vol sser lloat.

I tamb que:
Qui diu la veritat
mor penjat.

La faula segent explica que el

cavall i el crvol eren enemics mortals.
Figs. 341, 242 i 243 El cavall va acudir a un caador i li va
dir que si volia l'aconsellaria de c o m ho
podria fer per a caar el crvol. El caador s'hi va avenir. El cavall li digu que el
munts i el conduiria on el podria trobar. Quan el crvol es va adonar del cavall, es
va posar a crrer. El cavall el va seguir. El crvol va enfilar-se costa amunt i aviat
es va fer foneds al cavall, que, cansat de crrer, va dir al caador que el descavalqus
i que dons la cacera per perduda. El caador, per, li va dir que no pensava pas
desfer-se d'ell i que es podia tenir per ben pres, puix que el tenia dominat amb el fre

44
i amb la sella i a ms portava un bast
p e r a fer-se obeir (fig. 242). V o l dir que:
Qui vol mal a altri
troba mal per si.

Un dia van trobar-se el lle i l'ase,

i l'ase va convidar el lle a pujar dalt
d'un tur per demostrar-li c o m era te-
mut pels altres animals. Quan hi foren,
l'ase va engegar un gran bram que va fer
fugir les llebres. Aix volgu fer veure
al lle que ell tamb era temut i res-
pectat. I el lle va fer-se un gran tip de
riure (fig. 2 4 3 ) . B diu el refrany que:

Creu el pobre vanits

sser fort i poders.

Una altra faula conta que el vol-

tor, amb l'excusa de celebrar el dia que
va nixer, va convidar els altres ocells
i, quan els va tenir a casa seva, l'un dar-
rera l'altre se'ls va menjar tots (fig. 244).
El lle, fingint-se malalt, es feia
anar a visitar de tots el altres animals
c o m a rei i senyor i quan els tenia al
cau els devorava. Van acudir-hi les gui-
neus i no es van moure de la porta. El
lle els va preguntar c o m era que no
volien entrar. Les guineus van contes-
tar: Veiem les petjades dels qui en-
tren, per no les dels qui han sortit.
Aquesta faula (fig. 245). ensenya q u e :

L'home prudent
del cap d'altri fa escarment.
y
Figs. 244, 245 i 246

L'ase caigu malalt. Va acudir-hi

el llop; li digu que el curaria i no parava de pitjar-li el mal i preguntar-li on el tenia.
L'ase deia que el tenia precisament all on el llop pitjava (fig. 246). Ensenya aquesta
faula que: Bones paraules
i mals fets.

Explica una altra faula que un molt vell fugia i que, en passar pel davant de
tres xais, es reien d'ell i l'escarnien. El molt els va dir que si haguessin conegut la

45
causa de la seva fugida segurament no
haurien murmurat d'ell (fig. 247).
El lle i l'home discutien una ve-
gada sobre quin dels dos era ms fort.
Van passar per davant d'un sepulcre en
qu hi havia una pintura que figurava
un h o m e c o m vencia un lle. L'home
la va mostrar al seu company. El lle
va dir que aquella pintura n o li donava
pas la ra, car, si aix c o m era obra de
m d'home hagus estat feta per un
lle, hauria pintat l'home esbocinat per
les seves urpes. El lle va convidar el
seu company a anar al circ per tal que
veis prcticament qui tenia ms fora
d'ells dos. L'home hi va anar i es va
convncer que el lle era ms fort que
ell (fig. 2 4 8 ) .

Una pua que va fer un viatge al

cim de l'esquena d'un camell, quan, arri-
bats a l'hostal, el camell fou descarre-
gat, li digu que b podria estar c o n -
tent de no portar-la al seu damunt. El
camell digu que ni s'havia sentit carre-
gat quan la portava ni descarregat ales-
hores que no la duia (fig. 249) Aquesta
contarella vol significar la ra d'aquell
refrany que diu:

Com ms xic
ms presumit.

La faula dissetena conta la passada

de la cigala i la formiga, universalment Figs. 247, 248 i 249

coneguda i plagiada per artistes i es-

criptors amb gran profusi (fig. 250). El gran Isop acaba la contarella amb el conegut
refrany: El peress
tostemps s menesters.

Conta una altra faula que un vianant va trobar una espasa abandonada enmig del
cam i se li ocorregu preguntar-li qui l'havia perduda. L'espasa li digu que era cert
que un l'havia perduda, per tamb ho era que ella n'havia perduts molts (fig. 251).

46
 Una crvola folgassera es posava
damunt de l'esquena d'una pobra ove-
lla i es feia portar al coll per ella. L ' o -
vella se li exclam i li digu que n o h o
gosaria fer amb el gos, ms fort i brau
que ella. La crvola contest que b
prou se'n guardaria, puix que ella era
humil amb els forts i furiosa amb els
humils (fig. 252).
La faula del faig i de la canya, aix
mateix coneguda arreu del mn, ens
conta que un dia de gran tempesta de
vent el faig es reia de la canya perqu
es doblegava fcilment a l'impuls de la
ventada, mentre que ell s mantenia
ferm i segur. Per el vent va bufar tan
fort, que va arrencar el faig de soca i
arrel, mentre que la canya, passada la
ventada, va redrear-se c o m si res no
hagus passat (fig. 253).
Aquesta faula clou el llibre quart.
Les edicions antigues fan constar que
s el darrer dels llibres reunits pel fil-
sof faulador i que no se'n troba d'altre,
sin unes quantes faules ms, soltes.
El llibre cinqu cont un tipus de
faules de tirat molt diferent de les pre-
cedents i que semblen sser degudes a
d'altres plomes. A l final del captol hi
ha una nota que qualifica aquestes fau-
les d'extravagants, i el mateix editor diu
Figs. 250, 251 i 252 que sn atribudes a Isop i que ignora
si veritablement ho sn. En termes
generals, sn ms llargues i ms complicades d'argument i n o enclouen la simplicitat
i la transparncia que caracteritza la majoria de les altres faules ispiques. Tamb
semblen sser posteriors i ms d'acord amb les maneres ms modernes de narrar.
Conta la primera faula que la guineu va escometre la mula i li pregunt c o m
se deia. Li contest que era bstia. La guineu replic que n o li preguntava all, que li
preguntava qui era el seu pare. La mula li digu que el seu avi era el cavall. Insist

47
 la guineu en quin era el seu n o m . La
mula li digu que quan va morir el seu
avi ella era molt petita i que perqu el
sabs l'hi va escriure a la pota esquerra
on l'hi podria llegir si volia. La guineu
va entendre la intenci de la mula i es
va guardar d'acostar-se-li a la pota. La
guineu va anar a cercar el llop i el trob
famolenc, ajaat de fam i de mandra.
Li va dir que podia fer bona presa de
la mula i li aconsell que l'ans a cercar.
El babau del llop va fer a la mula el
mateix interrogatori que la guineu. Per
llegir el nom que es deia se li va acostar
a la pota i la mula li va engegar una
guitza que el va deixar ests (fig. 254).

La faula segent conta que el porc

es va doldre del p o c cas que els seus
companys li'n feien i decid d'anar-se'n
en cerca d'una altra companyia. Va
passar per vora d'un ramat d'ovelles,
s'hi va acostar, va reganyar les dents i
totes les ovelles van fugir. El porc va
creure que entre les ovelles faria res-
pecte i fra ms considerat que entre
els seus. Heus ac que un dia va pre-
sentar-se el llop al ramat, totes les ove-
lles van fugir, i el porc, cregut que les
seves companyes el defensarien, no es
va moure i el llop el va agafar i se'l va
emportar. Pel cam van passar per vora
de la porcada on havia fugit el porc.
Figs. 353, 254 i 355
En veure els seus companys, el porc va
grunyir fortament, demanant socors. Quan els seus germans el van sentir, sense pen-
sar-s'hi gens ni mica van crrer a ajudar-lo i el van salvar (fig. 255). Instrueix q u e :

Ni per b ni per mal

no fugis del teu hostal.

Una altra faula explica que la guineu va contar al gall que ella era molt c o n e -
guda del seu pare, que era molt bon cantador, i que li semblava que ms h o devia

48
sser ell i li va demanar que cants per
poder-lo jutjar. El gall acluc els ulls
per cantar i la guineu mentrestant el va
agafar i va fugir. L'amo del gall, que
la va veure passar, es va posar a cridar
i a dir que aquell gall era seu. El gall
va replicar que no era cert, perqu era
de la guineu, i li va aconsellar que aix
repliqus al pags. La guineu, cofoia, va
cridar: N o s pas aix, que el gall s
m e u . I aix que obr la b o c a el gall li
va fugir (fig. 256). B diu el refrany:
Boca muda
mai no fou batuda.

La faula segent s una de tantes

variants de la rondalla universal anome-
nada generalment La ra del mn, segons
la qual un home fa un gran b a una
fera que li promet mostrar-li la ra del
mn i un c o p salvada tracta de devo-
rar-lo, i en aix consisteix la ra del
mn. L ' h o m e cerca justcia, i la guineu,
en qualitat de jutge, salva l'home del
perill. En la faula ispica el protago-
nista s un drac que es troba immobi-
litzat en el sorral perqu ha baixat el
corrent del riu i no pot tornar a casa.
Promet or i argent a un pags si el car-
rega damunt del seu ase i el porta fins
al seu cau. Un c o p all, el drac vol de-
vorar el seu salvador. L'home protesta
i li proposa sotmetre el cas a la justcia.
Figs. 256, 257 i 258
La guilla, en funcions de tal, diu que per

a jutjar li cal veure c o m anava carregat el monstre damunt de l'ase. El pags el carrega
i el lliga, i la guineu l'hi fa tornar al sorral on l'havia trobat (fig. 257). Diu el refrany:
Qui torna mal per b
malaventura li ve.

Explica una altra faula el raonament del gat i la guineu (fig. 258). Parlaven de
llurs aptituds. El gat digu que noms sabia saltar i enfilar-se. La guineu se li'n va

49

3"
riure i li digu que de res no valia saltar, al costat de les cent arts perfectes que
sabia ella. Mentre conversaven, va venir un caador amb uns gossos molt lleugers.
El gat va enfilar-se dalt d'un arbre i es va salvar de la fria dels gossos. La guineu,
tot i les seves cent arts ben sabudes, no va poder fer sin crrer. Aviat fou atrapada i
devorada pels gossos, que no saberen veure-li enlloc aquelles arts que tant proclamava.
Un dia, el llop empaitava el b o c , que va enfilar-se dalt d'una roca on el llop no
podia pujar (fig. 259). Van passar-se
uns quants dies sense moure's d'all, el
llop esperant que el b o c baixs, i aquest
que el llop se n'ans. Finalment un i
altre ho van fer aix. El b o c , assedegat,
va anar a beure aigua al riu. Quan es
va veure emmirallat es va admirar de la
seva barbassa, dels corns i de les cuixes;
va trobar ridcul de fugir davant del
llop i es va fer el propsit de plantar-li
cara quan el trobs. El llop se l'escol-
tava sense que ell ho sabs i, quan ms
valent se sentia, li va saltar al damunt
i a mossegades el va devorar.

Una altra faula ens conta que el

llop va trobar l'ase per un cam i li va
dir que se'l volia menjar. L'ase li digu
que li faria bon favor, puix que havia
de treballar a desdir sense profit i que
ms li valia morir. Li va demanar la
grcia que no el mats precisament all,
perqu molts ho veurien i faria que-
Figs. 259 i 260
dar malament el seu amo si es deixava
menjar pel llop. Li va aconsellar d'anar a la muntanya, on el llop podria fer cordes
ben retortes per lligar-lo pels peus, perqu se sentia el seu esclau i el podria portar on
ell volgus lligat al coll. El babau del llop hi va caure de pla. Van retrcer cordes
per un cap, l'ase es va lligar les potes i per l'altre van fer-les fermes al coll del llop.
I, un c o p lligats, tots dos van emprendre el cam. L'ase se'n va anar cap a casa del seu
amo. El llop no hi venia b ; per, c o m que n o es podia deslligar, va haver de seguir
l'ase. Arribats al poblat, tothom va sortir a veure'ls. Un que volia matar el llop li
vent una destralada, per va errar el c o p , va tallar la corda i el llop va fugir (fig. 260).

La faula segent conta que un pags va trepitjar una serp i li va fer mal. L'any
segent, quan anava a sembrar, el pags va trobar la serp, que li va aconsellar que

50
no sembrs en terra de regadiu perqu l'anyada fra abundosa d'aiges i la sembra en
terra humida tota es perdria. Abans que ell se n'ans, la serp li va dir: A cfui mal fas, no
el creguis pas. El pags va sembrar en terra humida i va errar la collita. L'any segent
torn a trobar la serp al mateix lloc i li aconsell que no sembrs al sec, puix que
fra any eixut i n o se salvaria la llavor. I li repet la mateixa sentncia que l'altre
any. El pags tampoc no en va fer cas i va errar altra vegada la collita. El tercer
any li va aconsellar que sembrs en terra
mitjana, ni seca ni humida. El pags va
fer-ho aix i va fer molt bona collita.
Quan tornava de collir, trob la serp,
la qual li va recordar el consell dels
altres anys. En agrament dels consells,
li va demanar una grcia: que l'endem
a aquella mateixa hora li envis una
olleta de llet portada pel seu fill ms
petit, i li va dir on la hi havia de deixar.
1 li repet la sentncia de sempre:
A qui mal fas,
no el creguis pas.

El pags li envi el seu fill amb

l'olleta de llet. La serp, aix que el va
veure, se li va cargolar pel cos i el va
matar. El pags, adolorat, va tornar a
trobar la serp i la recrimin perqu li
havia mort el fill. Ella li record les
paraules que sempre li havia dit per
prevenir-lo de les seves intencions, puix
que no oblidava el mal que ell li havia
fet quan l'havia trepitjada (fig. 261).
La faula novena cont diferents contalles que formen part del fons c o m de la
rondallstica i que hem trobat vives ms d'una vegada en boca del poble en les nos-
tres recerques folklriques. La guineu volgu jugar una mala passada al llop i li va
dir que l'ensenyaria de pescar perqu es pogus procurar peix fresc quan la cacera
li ans malament (fig. 262). Li va dir que ans a cercar un cistell ms aviat gros que
xic. El llop va anar-lo a robar. L'hi fu lligar a la cua i el va fer trescar pel riu. Ella
li anava pel darrera tirant-li pedres dins del cistell, fins que va pesar tant, que el llop
no el podia arrossegar i va restar enmig del riu sense poder-se'n moure. La guineu
aleshores va crrer a cridar la gent perqu l'anessin a matar. T o t h o m hi va acudir
pel goig de matar el llop, que tant avorrien. Un d'ells, d'un c o p de coltell mal donat,

51
en comptes de tocar-lo del cap li va tallar la cua. El llop, escuat, va fugir i aix es
va salvar. Per tal de venjar-se de la guineu, el llop va anar a visitar el lle c o m a rei
seu, el qual estava malalt, i li digu' que li sabia un remei. Tal era que s'emboliqus
el ventre amb la pell de la guilla, encara calenta i escorxada de viu en viu. La guilla,
que tenia el seu cau vora de la cova del lle, va sentir el consell del llop i va dispo-
sar-se a salvar-se. Va crrer vora del riu, va refregar-se ben b pel llot i, tota enfan-
gada, va presentar-se espontniament al
lle. Quan el lle la va veure li va dir
que tenia un gran secret per a comu-
nicar-li a cau d'orella. La guineu, que
sabia que si s'acostava al lle li llevaria
la pell, li digu que de cap manera no
es volia acostar, tan enfangada i enllo-
tada c o m anava, puix que resultaria una
manifesta descortesia enfangar el seu
rei. Primer aniria a rentar-se al riu i
aviat tornaria. Abans, per, li volia c o -
municar un gran remei que sabia per al
seu mal: no era altre el de posar-se da-
munt del ventre la pell d'un llop escuat
escorxat de viu en viu, deixant-li, per,
d'escorxar el cap i les quatre potes, la
pell de les quals parts li portaria gran
dany. Mentre la guineu va fer veure
que s'anava a rentar, el lle va cridar
el llop a consell. A m b les urpes li va
arrencar la pell i se la va posar damunt
del ventre. El pobre llop espellat, vc-
tima de les mosques, les abelles i les
vespes, que el picaven a desdir, corria esverat d'un lloc a l'altre. La mrria de la
guineu, des del cim d'una roca, el cridava enmig de grans rialles i li deia que no
feia per a l'estiu portar barret pel sol i guants a les quatre potes, i li donava per consell:

A casa parla b de ton senyor

i a la cort digues b de tothom.

La faula dels quatre bous conta que els protagonistes feren concrdia d'anar
sempre junts i ajudar-se en tot i per tot (fig. 263). I aix anaven a pasturar sempre en
companyia i, ben defensats de les escomeses de tots els enemics, retornaven cap a
casa seva sense por de cap perill. El llop, per, veient que plegats n o els batria mai,
fou prou astut per a fer-los desavenir. Parl a soles a cada un dient-li mal dels altres

52
i sembr entre ells la discrdia i el recel. La uni va trencar-se, aviat es dividiren i el
llop els va atacar cada un a soles i els va devorar tots quatre. Raona aquesta faula:
Divideix
i vencers.

La faula que segueix t tot el carcter de rondalla, c o m a tal l'hem recollida ms

d'una vegada en les nostres recerques etnogrfiques (fig. 264). A l llop, en llevar-se, se
li va escapar un vent i va interpretar el
cas c o m a averany de bonaventura per
a aquell dia, segons creena molt arre-
lada en la Roma antiga. Entusiasmat
per aquell senyal venturs, va empren-
dre la seva via. Pel cam va ensopegar
amb una bufeta de llard que havien
perdut uns traginers i, ms enll, enca-
ra amb tot un p o r c salat. Va menys-
prear-los, esperanat de passar-se-la ms
b segons la predicci alludida. Va
trobar una egua que pasturava amb el
seu poll i li va dir que li dons el me-
nut perqu tenia gana. La mare n o s'hi
va negar, per li deman que primer li
llevs una punxa que tenia al peu, ell,
que era b o n metge. El llop, satisfet de
veure's tractat de doctor, acced a gua-
rir-la i, mentre li mirava la pota, ella li
engeg un parell de guitzes que el van
estavellar. El llop va seguir la seva ruta

Figs. 265 i 266 en cerca de ventura. Enmig d'un prat

va trobar dos moltons i els digu que se
n'havia de menjar un; que decidissin ells quin havia d'sser. Els moltons li van dir que
estaven amonats per un cas greu que no sabien c o m resoldre i que ell els podria fer
de b o n jutge. Li van dir que aquell prat era de llur pare, que un dels dos l'havia
heretat i no podien aclarir a quin d'ambds tocava. Van fer concrdia que el llop es
posaria enmig del prat. Els dos moltons, un de cada extrem del prat, vindrien cap a
ell amb tota fria. El que arribs primer fra l'hereu i l'altre podria sser la seva
vctima. El llop, tot cofoi, s'hi va avenir. Els dos moltons, amb tota llur fora, el van
encloure entre tots dos amb un c o p tan fort de banyes, que el van deixar ben mort.
Conta la faula segent (fig. 265) que una rata i un gat estaven fortament ene-
mistats. Per tal de veure si s'avenien, la rata va enviar una missiva al gat servint-se

53
d'un ratol per missatger, al qual va prometre b o n pagament. Heus ac que pel cam
el ratol va rumiar el cas i va pensar que, quan fra davant del gat, el primer que
aquest faria fra menjar-se'l, puix que, a ben segur, pel gat seria molt ms interessant
d'haver-lo que no saber qu deia la lletra que ell li portava i, encara, que si un c o p
llegida es concordaven amb la seva mestressa, ell ja fra menjat i digerit, sense que
el cas li reports profit ni benefici. I decid que si el gat i la rata tenien feina que se
la fessin, puix que, c o m b diu la faula:
Amor de senyor,
aigua en cistella.

I el refrany creu que:

Qui endavant no mira
endarrera cau.

I tamb q u e :
Qui tingui feina
que se la faci.

Conta la faula que un gos envejs

va posar-se dins de la grpia on menja-
ven els bous, de tal manera que no els
deixava menjar el fens. Els bous se
n'exclamaren i li digueren que era in-
grat, puix que ell no podia menjar fens
i no deixava que els altres en menges-
sin, c o m no deixava tampoc per a altri
un os que tenia a la b o c a i que ell no
podia rosegar. Recorda aquesta faula
(fig. 266) aquella dita que ens retreu:

El gos de l'hortol,
que ni menja
ni deixa menjar

La faula catorzena tamb t aire de rondalla. Conta que el llop an a trobar un

gos d'atura, magre i escardalenc, a qui el seu amo no donava prou recapte (fig. 267).
El llop li aconsell un mitj perqu aquell li dons ms menjar. Ell prendria un xai
de la ramad, el gos el perseguiria i, mancat de forces, cauria a terra i el deixaria
escapar. Aix h o van fer. El ramader, en saber el cas, comprengu que el gos no
anava prou tip i va manar als pastors que li donessin ms menjar. El gos es va en-
greixar, per n o tant com li era necessari. Altra vegada 'va visitar-lo el llop, i van
convenir a repetir la presa del xai; aquesta vegada, per, el gos atraparia el llop, que
el feriria i fugiria amb la presa. Aix ho van fer, i els pastors i l'amo van convenir
que si el gos hagus anat ms tip hauria pogut bregar amb el llop, i van decidir d o -

54
nar-li ms menjar. Un altre dia va tornar el llop i va demanar al gos que, en pagament
als consells tan bons que li havia donat, li deixs prendre un altre xai. El gos s'hi va
negar i li digu que havia de donar-se per prou ben pagat amb els dos xais que ja
havia pres. El gos va aconsellar-li que ans aquella nit a la casa del seu amo, o n
havia caigut una paret que li faria fcil de poder-hi entrar sense perill i que al rebost
es podria atipar de bones viandes i de bon pa. El llop hi va anar, va atipar-se a desdir
i, un c o p tip, va beure vi, c o m mai n o
havia fet. Va sentir la gent de la casa
c o m cantaven i va pensar que si ells,
perqu estaven tips i satisfets, cantaven,
tamb podia cantar ell. Es pos a cantar
i la gent hi van acudir i el van matar.

La faula segent s tamb una ron-

dalla segons la qual un pare que tenia
tres fills, en morir, els deix una pomera,
un b o c i un mol, amb l'encrrec que
s'havien de partir totes tres coses per
parts iguals. N o sabent c o m partir-ho,
van acudir al jutge. Cada un d'ells va
escollir una part inversemblant de la p o -
mera, va ponderar exageradament el
b o c i va dir una gran mentida per heu-
re el mol. Tots tres van exagerar tant,
que el jutge no va saber c o m partir-los
la deixa i se'n van haver de tornar de
la mateixa manera que hi havien anat.
(fig. 2 6 8 ) . El refrany diu:

Q u i pledeja, Figs. 269, i 270

bogeja i maalteja.

Tamb la faula segent s una rondalla tradicional dita per la gent Vel llop i del
guineuet (fig. 269). Una guineu que tenia molta fillada va confiar un guineuet a la cura
i ensenyament d'un llop. Un dia el llop va agafar-se d'un b o t al nas d'una egua i la
va matar, i mestre i deixeble van tenir menjar per molts dies. El guineuet va d o -
nar-se per prou allionat noms amb aquella sola presa que havia vist i va demanar
llicncia al mestre llop per a tornar amb la seva mare. Estufant-se de saber molt, ho
va voler demostrar a la seva mare, la guineu, que prou en desconfiava. Va repetir
tot el mateix que havia fet el llop. El guineuet, per, era molt ms lleuger que el
llop son mestre, i l'egua va poder crrer cap als pastors portant penjat al nas el seu
petit enemic, i el van matar amb gran desesperaci de la seva mare, que de lluny

55
s'ho contemplava sense p o d e r fer res per acudir a salvar-lo. Acaba aquesta faula amb
la segent moraleta: Pensar-se saber
no s saber.

La faula segent s aix mateix una rondalla. Uns pastors tenien un gos d'atura
molt gros i molt ferotge, temut pels llops, que de molt lluny no gosaven pas acos-
tar-se al ramat. El gos va morir i els pastors estaven molt consternats. Un molt es
va oferir per a fer l'ofici del gos i acon-
sell als pastors que li tallessin les ba-
nyes, que l'esquilessin i que el vestissin
amb la pell del mast, i ell faria el seu
paper. Aix h o van fer i va donar bon
resultat, fins que un llop, agullonat per
la fam, va prendre un xai i, en perse-
guir-lo l'apcrif gos, va descobrir que
era un molt i el va devorar (fig. 270).

La faula segent tamb s una ron-

dalla. Un lle amb un seu fill hagu
de fugir del paratge on vivia per tal
d'escapar dels paranys que li parava un
homenet que treballava aquelles terres.
Quan el lleonet fou gran, el seu pare li
va explicar que havien hagut d'emigrar
de llur pas per fugir de les arts engi-
nyoses d'un homenet. El lleonet, man-
cat d'experincia, jur venjar l'ofensa i
decid anar a cercar l'homenet i devo-
rar-lo. El seu pare prou li ho desaconse-
llava fent-li veure que les arts i manyes
que possea l'homenet el farien perdre,
per no va voler escoltar-lo i un bon dia decid anar al seu encontre. Pel cam trob
primer un cavall i desprs un b o u , que si l'un era mal parat ms encara ho era l'altre,
amb l'esquena tota nafrada de portar la sella i el j o u i de treballar en profit de l'ho-
menet, tot el dia, sense parar i amb alguna garrotada de tant en tant per tota retri-
buci. La fria del lle va pujar ms encara en veure que no tan sols ell, sin que
els seus sbdits tamb rebien dany de l'home. Trob aquest no lluny d'all i li va
plantar cara desafiant-lo per les seves iniquitats. L ' h o m e li replic que ell era el veri-
table amo i senyor i que si volia conservar la pell n o s'emboliqus amb els seus
afers, puix que no el reconeixia pas c o m a rei. Van concordar d'acudir a judici del
seu pare perqu decids qui dels dos estava en justcia. L'home i el lle van jurar que

56
pel cam l'un no tocaria l'altre. L'home va parar uns paranys al lleonet, que va restar
fortament agafat, i aleshores el va batre fins a matar-lo (fig. 271). Ens diu el refrany:
Qui no vol creure la seva mare
ha de creure la pell de cabra.

La faula darrera d'aquest llibre (fig. 272) conta que un cavaller feia via amb el
seu escuder i van trobar una guineu que va cridar molt l'atenci del senyor. L'escuder
li va dir que res n o tenia de particular
aquella bestiola i que ell n'havia vista
una de gran c o m un b o u . Fent via
enll, el cavaller va fer oraci i va de-
manar al Cel que fos salvat d'accident
en passar un riu que havien de traves-
sar. L'escuder va demanar al seu senyor
c o m era que demanava aquell ajut. El
cavaller li contest que era un riu de
meravella, les aiges del qual tenien la
virtut d'emportar-se corrent avall tot
aquell qui havia mentit aquell dia. L'es-
cuder es va sobresaltar i tot seguit li va
dir que la guineu de qu li havia parlat
no era pas tan gran c o m un ase. A cada
torrent o corrent d'aigua que trobaven
l'escuder rectificava la mida de la gui-
neu, fins que va confessar que era c o m
les altres i que havia mentit.

El llibre sis fa constar que les fau-

les sn de la translaci nova de Remici.
Figs. 273 i 274 La primera (fig. 273) explica que
l'guila va agafar un anyell i se'l va em-
portar volant cap al seu niu. El corb ho va veure i la volgu imitar. Les urpes se li
van embolicar amb la forra de la llana i no se'n va poder deseixir. El pastor el va
veure i ben fcilment va poder agafar-lo; li va tallar les ales i el va donar als infants
perqu hi juguessin. C o m que era estrany de figura, hom li va preguntar quina
mena d'ocell era, i ell respongu: D e c o r s c guila, mes de cos veig que sc c o r b .
La faula que ve explica que una llebre intensament perseguida per l'guila va
demanar protecci a l'escarabat, que li va prometre ajudar-la (fig. 274). Va presen-
tar-se l'guila per prendre la llebre, i l'escarabat li deman que la respects, puix que
ell la protegia. L'guila ni se'l va escoltar i davant seu mateix la va devorar. L'esca-
rabat va seguir l'guila, va descobrir o n feia el niu i quan fou el temps de la posta va

57

3'
 pujar al niu i, un darrera l'altre, li va
tirar tots els ous daltabaix. Corferida
l'guila va acudir a Jpiter en demanda
de clemncia. El du li digu que p o -
ss els ous damunt de la seva figura i
que li servs el seu pit c o m de niu. L'es-
carabat, per, s'enfil a l'esttua i pos
una pilota de fems damunt dels ous.
Per efecte del fstic hom llen a terra
la pilota i amb ella els ous de l'guila,
que torn a perdre el niu. Per tal de
poder salvar la niada, des d'aleshores
l'guila no ha fet ms el niu en temps
d'escarabats (fig. 274). B diu el refrany:

N o hi ha
enemic petit.

Heus ac que la guineu i el b o c

assedegats van baixar a beure en un pou.
Quan van estar sadolls, van adonar-se
de la gran dificultat que hi havia per a
sortir-ne. La guineu va dir al b o c que
li fes esqueneta per poder sortir ella i
que quan fra fora ja el trauria. El b o c
la va creure. La guineu, quan es va
veure salvada, en comptes d'ajudar al
b o c se li'n va riure i li digu que, si
hagus tingut tant de seny c o m barba,
abans de baixar al p o u hauria mirat c o m
en podia sortir. Raona aquesta faula
que, d'un afer, abans de mirar-ne l'en-
trada cal saber-ne la sortida (fig. 275).

Figs. 275, 276 i 277 Un gat va agafar un gall i per

poder-se'l menjar raonadament li digu
que era una mala bstia puix que amb el seu cant no deixava dormir la gent (fig. 276).
El gall digu que molt al contrari, ja que cridava el pags perqu es llevs a l'hora. El
gat aleshores el titll d'impdic, perqu tractava amb la seva prpia mare i les seves
germanes. El gall li object que ho feia en b i profit del seu amo, perqu, si no ho
fes aix, les gallines no ponien i la cria no donava. El gat, per, c o m que tenia gana, li
digu que amb totes les seves raons no s'havia de quedar sense menjar, i va cruspir-se'l.

58
 La guineu fugia precipitadament
dels gossos, que la perseguien, i va aga-
far-se de potes en una romaguera que
tota la va punxar. La guineu li va dir
que ms mal li feia ella que la cercava
perqu l'ajuds que els gossos enemics
seus, que la perseguien (fig. 277).
Del dolent
no n'esperis res de b.

Un b o n home desesperat de la se-

va malaventura pregava i ms pregava
a un du de fusta que tenia perqu li
dons sort i ventura. Per c o m ms li
demanava ms malament li anaven les
coses, fins que, furis, l'home va pren-
dre el du i el va rebatre per la paret.
La figura es va trencar i de l'interior va
rajar gran abundor de monedes d'or
que van fer el pobre ric i feli (fig. 278).
Conta una altra faula que un h o m e
desitjava pescar; es va asseure vora de
la mar i es pos a sonar la caramella.
Els peixos no van sentir-se agradats de
la msica i no es van pas deixar agafar.
L'home mud de sistema, va llanar les
xarxes al mar i aviat se li van omplir de
peixos (fig. 279). Tracta d'ensenyar que:
Al so de tabals
no s'agafen llebres.

Un senyor gat va saber que una

casa estava tota plena de rates. Se n'hi
va anar a viure i en va fer un estrall tan Figs. 278, 279 i 280

gran, que les rates es van haver de p o -

sar en defensa. Van tenir consell i van concordar de viure noms pels alts, en llocs o n
el gat n o es pogus enfilar, i aix se'n salvarien. El gat va sentir-ho i es penj d'una
barra cap per avall, c o m fent el mort. Les rates, considerant-l'hi, pensaven baixar,
per una rata vella el va ben mirar i els va aconsellar que no ho fessin (fig. 2 8 0 ) .
Un pags va parar el seu camp de trampes i paranys per a agafar les grues, que
se li menjaven les llavors. Entre les grues va agafar una avicarda. El moix li deman

59
pietat, puix que no era grua i no li mal-
metia la llavor i arg la seva bonesa,
puix que mai no abandona els seus pa-
res quan sn vells, c o m fan els altres
ocells, ans els peix i en cura. El pags
li digu que, puix que s'acompanyava
amb les grues, que mors c o m elles.
Ensenya aquesta faula que devem
defugir les males companyies (fig. 281).
Val ms anar sol
que mal acompanyat.

Un pastor es va burlar moltes ve-

gades dels seus vens cridant i demanant
ajut perqu li havia entrat el llop al
ramat. T o t h o m de la seva vora acudia
per ajudar-lo i es trobava que el pastor
els havia enganyats. Tantes vegades ho
va fer, que els vens ja no van fer-Ii'n
cas. U n dia que, de d e b , el llop li va
entrar al ramat i li va agafar o n cap de
bestiar, per ms que va cridar n o es va
presentar cap ve per ajudar-lo (fig. 282).
Una formiga assedegada va anar a
beure en una font, va caure a l'aigua
i s'anava a ofegar. Un c o l o m de dalt
d'un arbre d'all a la vora ho va veure.
A m b el b e c va rompre una branqueta i
la va tirar a l'aigua. La formiga va pujar
damunt del branquill i aix es va salvar.
Pocs moments desprs, aparegu prop
d'all un caador amb l'intent d'agafar
el c o l o m amb els seus paranys. La for- Figs. 281, 282 i 283
miga se'n va adonar i, decidida a ajudar
el seu salvador, va picar amb tota fria el caador a la cama, el qual, creient-se ferit
per una bestiola perillosa, va abandonar la cacera fugint a cuita-corrents (fig. 283).
Orgullosa l'abella perqu feia la cera que crema als altars, va acudir a Jpiter i
li va demanar el d o de poder matar aquell que li volgus robar la seva mel. El du li
conced el fibl, h picada del qual s mortal. En picar, per, l'abella perd la seva
arma i en caure-li el fibl mor. Aix el du volgu castigar el seu orgull. Li conced

60
 el d o de matar, per la va obligar a
morir (fig. 284). Un principi jurdic p o -
pular ests entre molts pobles sost q u e :
Qui mata
ha de morir.

Aquesta faula es troba en el fons

rondallstic d'un gran nombre de pasos.
Una altra faula ens presenta el cas
d'un pobre llenyataire que treballava
al bosc i que tan sols tenia una destral
per ajudar-lo a guanyar-se la vida. Un
dia, li va caure la destral al riu i, deses-
perat, se li va acudir clamar al du Mer-
curi, el qual se li va presentar i li va mos-
trar una destral d'or, preguntant-li si era
aquella la que havia perdut. El llenya-
taire, malgrat la seva pobresa, li va dir
que n o era aquella. El du li'n va en-
senyar una altra d'argent, que tamb va
dir que n o era seva. Per fi li va mos-
trar la d'ell, la qual va reconixer. El
du volgu premiar la seva bonesa i li
va donar totes tres destrals. Un dels

mwm
companyons del llenyataire, en saber el
cas, mogut per l'enveja, volgu provar
fortuna. Fu de manera que la destral
m m li caigus al riu. Va reclamar al du,
simulant una gran desesperaci; aquest
se li aparegu, li va mostrar una des-
tral d'or i li va preguntar si era d'ell.
El llenyataire, envejs, li va dir que s
que era seva. El du, justicier, n o li va
Figs. 284, 285 i 286
donar ni aquella ni l'altra (fig. 2 8 5 ) .
La faula segent explica el procs del lladre que d'infant roba una petitesa. La
seva mare no el reprn, i segueix robant objectes de ms valor, fins que acaba per
dedicar-se a fer de lladre. La justcia el pren i el condemna a la forca. Cam de la
mort, sa mare el segueix plorosa (fig. 286). Ell se li acosta c o m per dir-li una cosa
a l'orella i la hi talla. La gent s'esborrona per aquest nou delicte. El lladre diu que,
si ella l'hagus reprs degudament quan era infant perqu robava, no hauria estat

61
 lladre de gran. Aquest procs, el des-
criu magistralment el refrany que diu:

De l'ou al sou,
del sou al bou
i del bou a la forca.

La faula de les puces explica que

una pua en sentir-se agafada per un
home que havia picat, li va demanar
clemncia. Li va objectar que el mal
que li havia fet era petit davant el gran
cstig que anava a rebre i que la seva
natura l'obligava a haver de picar i mor-
tificar. L'home li digu que, fos c o m
fos, la mataria (fig. 287). El refrany diu:
La fora
no admet raons.

Un vell pags quan va morir va

cridar els seus dos fills i els digu que
trobarien tot el seu cabal enterrat a la
vinya. Q u e cavessin, que el cerquessin
i que se'l partissin. Els nois van cavar i
ms cavar tots els indrets de la vinya i
n o van deixar ni un pam de terra per a
somoure. T o t va sser debades, puix
que no van trobar res. Fou, per, el
cas que per ra d'haver cavat tant i
d'haver treballat tant la terra, aquell
any la vinya va donar molt ms fruit
que no solia. I el fills van venir a c o m -
prendre que la deixa del pare contenia
el savi consell que trobarien llur cabal
treballant intensament la terra, c o m aix
Figs. 287, 288 i 289
va sser (fig. 288). Aquesta faula s p o -
pularssima entre la poblaci camperola dels pobles de cultura mediterrnia, on s apli-
cada c o m una mxima de b o n consell agrcola i c o m un exemple de saviesa salomnica.

I ac acaben les faules noves de Remici, c o m p o n e d o r d'aquelles conforme ala tras-

laci grega, les quals n o sn compreses en el quart llibre. Tal i c o m el text ens ho diu.
La primera de les faules del llibre set conta que el llop, famlic, va arribar a
poblat per veure si podia heure quelcom per a ell i els seus. Va acostar-se a una casa

62
i va sentir c o m una mare que tractava
de fer dormir un nin li deia que, si n o
era bon miny, el donaria al llop per-
qu se l'emporte's. El l l o p va creure de
bona fe les paraules de la mare i s'es-
per tota la nit, fins que va fer-se de
dia i hagu de fugir cap a la muntanya
sense res, per evitar d'sser atrapat per
la gent (fig. 289). La faula dedueix que:

Els qui les dones volen creure,

moltes vegades sn enganyats.

La faula segent ens explica el cas,

prou popularment conegut, de l'guila
i de la tortuga. La tortuga sentia enve-
ja dels ocells, que volaven, i sentia desig
de p o d e r volar c o m ells. Un dia es va
presentar a l'assamblea dels ocells i els
va prometre d'ensenyar-los la terra on
es criaven les pedres valuoses, si algun
d'ells es prestava a pujar-la prou enlaire
per poder-la veure. Els ocells van di-
putar l'guila per q l'enfils, puix que
ella era la que s'enfilava ms amunt.
Per ms que la pujava i li preguntava
si ja veia la terra de les pedres valuoses,
la tortuga deia que encara no. I l'gui-
la s'enfilava ms amunt i constrenyia
ms la tortuga per qu no li caigus, i
li va arribar a fer mal. La tortuga es
va doldre d'haver-se fet pujar, perqu
aix li causava un mal que no hauria
sentit. L'guila la va deixar anar i la
Figs. 290, 291 i 292
tortuga en caure es va esclafar (fig. 290).

Explica la faula tercera del llibre set que una llagosta, en veure c o m una filla
seva caminava malament, va aconsellar-li que no ans amb les cames tortes ni arros-
segant els peus, que es mogus ben dreta i ben perfecta, i li retreia tamb que mai
no passava pels corriols ni pels llocs nets. La filla li deman que passs ella al davant
per tal d'imitar el seu caminar i poder corregir els seus defectes. I veg c o m la mare
anava tan lluscament c o m la filla, la qual li digu que no podria sser millor si ella no

63
li oferia l'exemple per a superar-se (fi-
gura 291). B ens ho diu el proverbi:
Abans de criticar ning
mira primer com ets tu.

Un dia un ase trob pel cam una

pell de lle, se la pos al damunt i es
fu l'intent de fer-se passar c o m a tal i
d'esporuguir els altres animals. Aix ho
va fer i les bsties li tenien respecte. El
seu amo, en veure que no tornava a
casa, el va cercar i en trobar-lo el va
agafar per les orelles, que no podia dis-
simular sota la pell del lle, li va treure
la pell que el disfressava i li va donar
una gran pallissa (fig. 292). Aquesta p o -
pularssima faula s retreta sovint en
sentit paremiolgic, aplicada als qui v o -
len presumir d'all que no poden fer, els
quals h o m compara a l'ase amb pell de lle.

Un bell dia la granota, volent-se

donar importncia, va saltar del bassot
on vivia i va trescar pel camp fent-se
passar per metgessa. La guineu, llesta
i arterosa, se li'n va riure i li va dir que,
si fos metgessa c o m pretenia, n o estaria
tan groga c o m sempre estava ni fra
hidrpica c o m era. La granota, davant
d'aquesta rplica, va avergonyir-se i es
va tirar altra vegada a l'aigua (fig. 293).
Un h o m e tenia un gos molt per-
vers que mossegava i feria tothom. Per
tal que no pogus fer mal, li va penjar Figs. 293, 294 i 295

una campaneta al coll perqu la gent

en sentir-la s'apartessin d'ell. El gos es va creure que li havien penjat la campana c o m
un h o n o r i distinci i estava tot content i se n'enorgullia. Fins que un altre gos li va fer
veure que la campana era per a ell un estigma i n o un timbre de glria (fig. 2 9 4 ) .
Un camell va veure un dia un escarot de braus provets de grosses banyes i va
sentir desig de tenir-ne ell tamb. Va acudir a Jpiter i li va demanar que, puix que
tots els animals portaven armes per defensar-se, li dons banyes c o m als bous. Jpiter

64
 li va arrencar unes llargues i belles ore-
lles que tenia, en cstig a la seva gosa-
dia i el seu desagrament de no estar
content del que la natura li havia donat
(fig. 295). Ensenya aquesta faula q u e :
Al qui enveja el dels altres,
Du li pren el seu.

Dos amics anaven de cam per ter-

res aspres i es van fer prometena d'a-
judar-se en tot i per tot. Sobtadament
els va sortir un s. Un dels dos, cames
ajudeu-me, va fugir i es va enfilar a un
arbre. L'altre n o s'hi va veure en c o r ;
es va estirar a terra i fu el mort. L's
s'hi va acostar i el va ben olorar vega-
des i vegades, fins que el va creure ben
mort i el va deixar estar. Passat el perill,
el que s'havia enfilat a l'arbre baix i va
demanar al seu company que li digus
quines coses secretes li havia comunicat
l's a cau d'orella. L'interrogat c o n -
test que l'havia aconsellat que no es
fis d'amics falsos i tradors (fig. 296).

Dues olles, una d'aram i una altra

de terrissa, estaven vora un riu. El riu
va crixer i el corrent se les va empor-
tar aiges avall. L'olla de terrissa, c o m
que era ms lleugera que la d'aram, ana-
va ms de pressa i corria ms. La seva
companya li demanava que no la deixs,
que l'espers per fer juntes la mateixa
Figs. 2%, 297 i 298 via, i li prometia de n o fer-li cap dany
ni perjudicar-la. L'olla de terrissa li res-
pongu que n o es fiava pas de la seva paraula, perqu ella era ms forta i que li tenia
por, perqu sempre s'ha vist que els forts dominen els febles (fig. 297). El refrany diu:
El poders
sempre s perills

Un dia que el lle estava famolenc trob un brau en un prat. El brau, que c o m -
prengu la sort que l'esperava, va fugir en cerca d'amagatall. Va arribar en una c o v a

65

3'
 on vivia un b o c , el qual, aix que el va
veure, va sortir i el va amenaar amb
les banyes per no deixar-lo entrar. El
brau es va donar per tot ofs que un
senzill b o c l'amenacs i li barrs el pas.
Per, c o m que el lle el perseguia, per
salvar-se d'un dany major va abando-
nar el b o c , per abans va amenaar-lo
de venjar l'ofensa que li feia (fig. 298).

Bo s un mal menor
si guarda de pitjor.

Un dia, Jpiter volgu veure els

fills de totes les bsties, ocells, peixos i
feres, per tal d'apreciar quina d'elles te-
nia ms gentil fillada. La mona va carre-
gar-se el seu babu a l'esquena i fou la
primera a acudir davant del du. Va
presentar-li el seu fill, lleig de forma i
estrany ms que cap altre, i el va pon-
derar molt fins a fer-lo semblar bell.
Jpiter i tota la seva gran cort se'n van
riure a desdir (fig. 299). Diu el refrany:

Tothom creu els seus fills

els ms gentils.
I, encara, q u e :
L'escarabat
al seu fill li diu perla.

Un dia, el pa va convidar la grua

a sopar amb ell. Mentre menjaven van
tenir raons i el pa va envanir-se de
l'extraordinria bellesa del seu plomat-
Figs. 299, 300 i 301 ge i va retreure a la grua la lletgesa del
seu color gris i pobre, sense cap ploma
de les que ell possea. La grua va replicar-li que ell, tot i el seu plomatge magnfic,
no podia volar, perqu les ales no el sostenien i restava condemnat a viure sempre
a terra sense conixer les belleses i les delcies del m n . Ella, en canvi, volava i
podia anar pertot arreu i gaudir del goig de viure malgrat la seva lletgesa (fig. 300).
Totes les bsties estaven amonades i espantades per l'enginy d'un brau caador
que engegava les sagetes amb molta punteria (fig. 301). El tigre, sabedor de la por dels

66
altres animals, va dir-los que n o temes-
sin, puix que ell se sentia prou valent i
prou fort per a devorar el caador. Heus
ac que el caador era all a la vora que
ho sentia. Va parar la ballesta, va en-
gegar una sageta i va ferir plenament
el tigre, que va caure enmig d'un bas-
sal de sang. La guineu s'hi va presentar
i li va preguntar qu tenia i qui l'havia
ferit. El tigre li digu que n o ho sabia
pas, car, per ms que mirava, n o podia
veure d'on li havia vingut la sageta que
tan tradorament l'havia ferit, i va acon-
sellar a la guineu que tems sempre els
enemics ocults, que sn els que ens
engeguen les sagetes ms perilloses.

El pi, orgulls de la seva bellesa,

esveltesa i gran alada, parlava amb
desdeny al roure, el seu ve, tractant-lo
de lleig i p o c gentil. El roure li digu
que, quan vindrien a tallar-los, d'ell, en
tallarien el tronc, mentre que dels arbres
lleigs, noms en traurien el ramatge, i
que ms li valdria aleshores al pi sser
lleig i deforme que bell i esvelt (fig. 302).
Una altra faula ens conta que una
vegada un pescador de canya va treure
un peix, que, tan bon punt fora de
l'aigua, li va demanar que el deixs
anar, puix que era tan xic, que cap pro-
fit no en trauria, i li va prometre que
quan fra gros ja tornaria a aquella ri- Figs. 302, 303 i 304
bera i es deixaria agafar pel seu ham
perqu pogus fer un b o n pat amb ell. El pescador no es va entendre de raons i li va
dir que fra follia deixar-lo anar, aleshores que ja l'havia agafat (fig. 303). B diu q u e :
Val ms un moix a la m
que una grua a volar.

Jpiter va enviar el sol perqu judiqus de les inclinacions dels homes. Se li van
presentar un avar i un envejs. El sol els conced la grcia que volguessin amb la c o n -

67
dici que all que un d'ells demanaria
l'altre ho obtindria doblat. L'avar de
cap manera no volgu demanar, per
tal de posseir el doble si l'altre dema-
nava primer. L'envejs tampoc no volia
demanar, rosegat per l'enveja que l'al-
tre obtindria ms que ell. Desprs de
molt recelar, l'envejs va demanar que
li fos llevat un ull per tal que l'avar
rests orb (fig. 304). Aquesta faula s
universalment coneguda. H o m la dna
c o m a origen de la segent parmia:

Treure's un ull
perqu un altre resti cec.

Es atribuda a diversos sants. La

tradici catalana la personalitza en sant
Mart i diu que va passar al monestir de
Sant Mart del Canig i que foren pro-
tagonistes dos homes dels quals el sant
havia rebut un gran servei i els volgu
concedir el d o que ells preferissin.
Conta una altra faula que un fadr
plorava a llgrima viva a la vora d'un
pou. Un lladre se li va acostar i li va
preguntar per qu plorava. El fadr li
digu que havia anat a pouar aigua amb
una caldera d'or, que li havia caigut al
p o u i que no la podia treure. El lladre
es va treure la capa que portava i va
baixar al pou. El fadr va agafar la capa
i va fugir. El lladre, cansat de cercar
la caldera, en veure que no la trobava Figs. 305, 306 i 307
va sortir del pou i es va trobar sense la

capa. Aleshores va comprendre que el fadr l'havia enganyat i que per heure una
caldera havia perdut la capa (fig. 305). Aquesta faula recorda el refrany que diu:
Qui vol fer mal
mereix altre tal.

La faula segent conta que el lle, famlic, va veure una cabra al cim d'una
roca crua i pelada on ell no es podia enfilar (fig. 306). Melosament li va parlar i li va

68

 aconsellar que baixs al prat on ell era,
on trobaria bones herbes i b o n recapte
ms que all dalt, on no creixia un bri
de res. La cabra prou va entendre que
el lle tenia ra, per va ben adonar-se
que n o l'aconsellava pas per al b d'ella,
sin per al d'ell, i es va ben guardar de
baixar als prats, on hauria estat menjada.
El c o r b , assedegat, va acostar-se a
un p o u . L'aigua, per, era tan avall que
n o hi podia arribar. Va posar-se a collir
pedretes i les va tirar a l'aigua per tal de
fer pujar el nivell fins a arribar a p o d e r
beure (fig. 307). B ens diu el refrany:

Val ms saber
que poder.

Un camperol tenia un b o u j o v e que

bravejava i es resistia a deixar-se junyir.
El camperol li va travar les potes, li va
serrar les banyes i el va junyir altra ve-
gada. El b o u s'abraonava contra terra
i copejava tan fort, que omplia de pols
els ulls del seu amo, el qual va creure
que si n o volia deixar-se dominar per
ell ja el dominaria el carnisser, i el va
portar a l'escorxador (fig. 308).
La faula vint-i-una explica que un
romeu que anava de cam fou sorprs
per una tempesta de neu i de vent i li
calgu cercar un lloc per a refugiar-se.
Va trobar un stir, segons diu la faula,
Figs. 308, 309 i 310 el qual el va conduir amablement al seu
alberg. El caminant, per tal d'escalfar-se,
es bufava els dits i aix aconseguia retornar-se. El seu hoste li port una tassa de vi
calent, tant, que el caminant no se'l p o g u beure i bufant el va refredar. En ado-
nar-se el stir que bufant obtenia resultats oposats, tals c o m el d'escalfar all que era
fred i de refredar all que cremava, tot se'n va meravellar i h o va prendre c o m a acte
d e dolenteria semblant al de la llengua, que de la mateixa manera lloa que malparla.
A i x li fu tenir el seu hoste per mal home i el va fer sortir del seu alberg (fig. 309).

69
 s molt curis que el narrador conta que els stirs sn gent menuda que tenen
uns petits corns en el front, i peus c o m de cabra, que viuen en les muntanyes de Llvia,
en les parts d'Arle's. Es a dir, vers la contrada pirenenca vena al Canig. Una cre-
ena antiga, que ara n o fa al cas detallar, sost que per aquells paratges vivien smiots,
ssers mig bsties i mig persones que vivien pels arbres i que tenien les condicions
semblants' a aquestes de qu ens parla la faula. Els stirs, per tant, poden identifi-
car-se amb els nostres simiots. Fra in-
teressant de constatar si aquest detall
figura tamb en les edicions no catala-
nes de les faules d'Isop, cosa que cre-
iem difcil. Les edicions castellanes que
ens ha estat possible de consultar, aix
c o m d'altres de franceses i d'alemanyes,
no passen del llibre quart i, per tant, n o
contenen la faula a qu ens referim.

El bou, fatigat, reposava ajagut a

l'estable. Una rata es complaa a mos-
segar-lo i marejar-lo. El bou no parava
de cuejar per esquivar-la, per ella n o
deixava de mortificar-lo. El bou s'hagu
de conformar a rebre enuig d'aquella
bestiola menuda que no podia comba-
tre, tot i la seva fora i bra (fig. 310).
La faula segent refereix la tradi-
ci, tan estesa i glossada per artistes i
escriptors, de la gallina dels ous d'or.
Conta que un home tenia una oca que
Rgs. 3ii i 312 li ponia cada dia un o u d'or. Envejs,
l'amo de l'oca cregu que trobaria gran
riquesa en l'ovari de la bstia, que devia sser una mina d'or. Va matar-la i li trob els
dintres c o m totes les altres. I aix rest sense l'oca i sense els ous que li ponia (fig. 311).
Conta una altra faula que una mona tenia dos fills (fig. 312). Estimava molt inten-
sament l'un i tenia avorrit l'altre de tal manera que noms li donava el just per a
viure. Un dia que els gossos la van empaitar, va prendre el fill estimat abraat al pit,
tan estret c o m podia, i es va carregar l'avorrit a l'esquena. A m b aquella crrega n o
podia crrer prou i per poder anar ms lleugera decid d'abandonar els fills. Va deixar
anar el que duia abraat, per l'altre que duia a l'esquena no se'n volgu desprendre
i se li va agafar tan fortament al coll que hagu de seguir fugint amb ell. Mare i fil!
es van salvar. La mona pos aleshores en l'avorrit tot l'afecte que sentia per l'altre.

70
 Explica una altra faula que un terrisser va fer una olla amb tanta perfecci i
saber c o m era capa. Li va sortir tan bonica, que en rest molt satisfet i la va posar
al sol a eixugar-se. Fou el cas que es va moure una tempesta, la qual pregunt a
l'olla qui era i c o m se deia. L'olla, envanida, digu son nom i va ponderar ftua-
ment la seva bellesa i perfecci fins a tal punt, que la tempesta se'n va irritar i li digu
que no era altra cosa que terra, c o m b li demostraria. I comen a ploure i ms plou-
re, i c o m que l'olla n o era cuita, tota la
va estovar i desfer en fang (fig. 313).
El llop, famolenc, va trobar pel
prat el cabrit, que aix que el va veure
va fugir cames ajudeu-me i va soplujar-
se al corral dels moltons. El llop, en
veure que no l'havia pogut heure, trac-
t de seduir-lo amb paraules per veure
si el podia fer sortir. I li digu que es-
tant entre els moltons podria sser f-
cilment pres i sacrificat en honor dels
dus, c o m es feia amb els seus companys
de corral. I li propos que sorts a fer
vida lliure al prat amb ell. El cabrit li
contest que preferia sser sacrificat a
morir en gola de llop (fig. 314). Puix que:

De dos mals, el menor

sempre s millor.

Una part de les faules que formen

el llibre vuit, especialment les prime-
res, encara tenen molt ms l'aire de
rondalla que les que hem vist fins ara Fiqs. 313 i 314
i s'aparten bastant del sentit d'exemple
que caracteritzava les faules ispiques, sobretot aquelles que formen els primers llibres.
La primera faula d'aquest llibre conta la rondalla del mig amic, coneguda uni-
versalment. Un fadr s'envania de tenir molts amics. El seu pare li va dir que tots
els seus amics no valien tant c o m un mig amic que ell tenia. El fill no va pas assentir
a l'afirmaci del pare, el qual li va aconsellar que h o provs. Li va dir que amb un
sac al coll ple d'un cos qualsevulla ans a casa dels seus amics i els digus que aca-
bava de matar un home, el cadver del qual portava dins d'aquell sac, que els dema-
nava que li volguessin guardar perqu pogus escapar-se de l'acci de la justcia.
C a p dels seus amics n o es va voler comprometre a fer d'encobridor i tots se'l van
treure del damunt. Truc finalment a casa del mig amic del seu pare, que de se-

71
guida el va acollir i per guardar ms el secret del sac fu sortir de casa seva la seva
muller i famlia. Per el fill li descobr la treta, i va abraar-lo d'agrament (fig. 315).
Un home que anava a la M e c a , quan fou a Egipte va tmer que pel desert
no li robessin el cabal que portava i el va deixar encomanat a un guardador que
gaudia de fama de molt lleial. D e retorn, el guardador li va negar que li hagus
deixat res. El viatger, desesperat, va trobar una velleta que li va donar un consell:
que fes fer quatre caixetes ben pintades
i ornades per fora, que les ompls de
pedretes i que les fes portar per quatre
servents, dirigits per un amic seu de tota
confiana, a casa del guardador, c o m si
aquell amic tamb volgus que les hi
guards. Aix h o va fer. L'amic va dir
al guardador que anava cap a la M e c a
i que no s'atrevia a portar aquell gran
tresor de pedres valuoses, que desitjava
que li guards. Mentre estaven fent els
tractes, va presentar-se el viatger. El
guardador, abans que parls, temors
que si h o feia no li fra confiat aquell
altre gran tresor, es va afanyar a tornar
el cabal al viatger c o m si h o fes per
iniciativa prpia. I el viatger va p o d e r
recuperar aix els seus diners (fig. 316).

La tercera faula del llibre vuit

conta la rondalla de l'anomenat plet de
l'oli o del vi, popular tamb en molts
pasos del Mediterrani. Un home, en Figs. 3 1 5 i 3ir>

morir, va deixar al seu fill una gran casa

que tenia. Un ve molt ric desitjava comprar-la-hi, i, c o m que el fill no se la volia
vendre, va idear de fer-li una estafada per obligar-lo a vendre-se-la. Li deman que
li llogus una cambra per guardar-hi deu btes d'oli. El j o v e hereu hi va accedir.
El ve condu les deu btes a la cambra llogada, cinc de plenes i cinc de mig buides.
Arribat un moment d'escassetat, l'oli va fer una gran puja i el mercader ve digu
que el volia vendre. En anar a cercar els barrils, en va trobar cinc de mig buits i va
acusar el j o v e hereu d'haver-li robat l'oli que mancava a les btes. Sotms el cas a
la justcia, el defensor del guardador de l'oli va aconsellar que es mesuressin de tots
els barrils l'oli i les morques, i si als barrils mig buits hi havia la meitat de morques
que als que eren plens, senyal que no hi havien posat ms que la meitat d'oli. Aix

72
fou fet, i va resultar patent que quan els barrils foren portats a guardar ja no conte-
nien sin la meitat de l'oli. 1 l'hereu fou deslliurat de la falsa acusaci del ric (fig. 317).
La faula segent conta tamb un cas de justcia. Un home ric va perdre una
bossa amb mil florins d'or, i va prometre cent florins de troba al qui l'hagus trobada
i la hi torns. La va trobar un pobre home que amb tota honradesa la hi va tornar.
El ric se sent avar de donar-li el proms i li digu que no eren mil els florins perduts,
sin mil quatre-cents, i que, per tant, se
li'n quedava quatre-cents, que li volia
estafar. Hagudes raons, c o m que no es
van aclarir, van acudir a la justcia.
Odes les parts, el filsof encarregat de
decidir el cas digu que si l'un havia
perdut mil quatre-cents florins i l'altre
noms n'havia trobats mil, senyal que
n o eren els mateixos i que el pobre
podia quedar-se els mil florins i esperar
que sorts qui els havia perduts. I que
el perdedor espers a veure si es pre-
sentava el qui havia trobat els seus mil
quatre-cents. El ric es va trobar atrapat i
va confessar la seva dolenteria (fig. 318).

En la faula segent trobem el cas

de tres companys, dos mercaders i un
pags, que anaven a la Meca. Pel cam
els van curtejar els queviures. Tant, que
noms tenien farina per a fer un pa. Els
mercaders van avenir-se per enganyar
Figs. 317 i 318 el pags i menjar-se el pa ells dos. Van
convenir que se'l menjaria aquell dels
tres que tingus un somni ms meravells. EI pags, que es va tmer la partida, es
va llevar i es va menjar el pa ell tot sol. L'endem, un dels mercaders en despertar-se,
digu que havia somniat que dos ngels el portaven al cel. L'altre va dir que ell
havia somniat un semblant, per que el menaven a l'infern. El pags, en despertar-se,
els pregunt c o m era que ja havien tornat. Li van dir que n o se n'havien anat pas.
El pags els digu que havia somniat que un d'ells havia anat cap al cel i l'altre cap
a l'infern, i c o m que sempre havia sentit dir que ni de l'un lloc hi de l'altre n o en
tornava mai ning, ell s'havia cregut sol, s'havia llevat i s'havia menjat el pa (fig. 319).
La faula sexta del llibre darrer conta que un pags va agafar un moixonet molt
cantador perqu amb el seu cant l'alegrs. El m o i x li digu que ni per pagament ni

73
per prec no cantaria ms i que si el deixava anar li donaria tres consells que li servi-
rien de molt. El pags va deixar-lo en llibertat i l'ocellet li va aconsellar que n o s'es-
colts tot all que li diguessin, que no dons fe a tot el que li contessin i que n o es
peneds d'all que havia fet i no tenia remei. Donats aquells consells, l'ocellet va
volar i es va posar a cantar. I va dir que, si aquell pags que tot just l'havia deixat
anar no hagus estat tan lleuger, hauria obtingut gran riquesa, puix que dins del seu
cos guardava una pedra valuosa que
pesava ms d'una una i que fcilment
hauria pogut obtenir si no l'hagus dei-
xat anar. Quan el pags h o va sentir
tot es va desesperar. L'ocellet li va dir
que molt aviat s'havia oblidat dels tres
consells que acabava de donar-li, car
b podia veure que, si tot ell plegat
no pesava ms enll d'una dracma o
diner, difcilment podia contenir dins
seu una pedra que pess una una. I,
altrament, si ja l'havia deixat anar i no
podia tornar-lo a agafar, no li havia de
doldre el que havia fet (fig. 320).

Un poeta va compondre uns ver-

sos encomistics del rei, que en rest
tan content, que li ofer atorgar-li la
grcia que volgus. El retric li va de-
manar el crrec de portaler de la seva
ciutat per un mes de temps amb dret
de cobrar un diner a cada vianant que
Figs. 319 i 320 tingus algun defecte fsic. El rei li ho
va concedir. Heus ac que va passar un
geperut. El poeta li reclam un diner. El geperut no volgu pagar i el portaler li va
prendre la capa. Vei aleshores que era borni i li exig un altre diner, que tampoc
n o volgu pagar. Li prengu aleshores el barret. I vei que era tinys. El vianant,
disposat a defensar-se, va arremangar-se de braos i mostr c o m era ronys, i, en c o n -
seqncia, el portaler li reclam dos diners ms i encara un altre, perqu descobr que
era potrs. I heus ac c o m per no voler pagar un diner n'hagu de pagar cinc (fig. 321).
Q u i per un sou es fa tossut
desprs en paga un escut.

La faula segent conta que un rei tenia un faulador al seu servei perqu quan no
estigus d'humor li conts faules i exemples. Li'n solia contar fins a tres. Un dia que

74
el rei no podia dormir li deman que segus contant-li'n, i li'n cont dues ms. El rei
insist que segus. El faulador li va explicar que un pags que va tenir molt guany va
anar a la fira i va comprar un gran ramat d'ovelles. Quan les duia cap a casa es va
trobar que no podia passar el pont perqu el riu havia crescut molt. Va trobar una
barqueta on n o cabia sin ell i dues ovelles. I comen a fer viatges. I en arribar ac
el faulador es va adormir. El rei va despertar-lo perqu segus. El faulador li digu
que c o m a rei li dons el temps que
calia perqu passessin totes les ovelles,
que eren moltes (fig. 322).
Aquesta faula havia estat clssica
per a fer ensopir l'auditori quan durant
una narraci hom insistia i importunava
el contaire perqu en conts ms. H o m
feia elevar el ramat de les ovelles a una
xifra crescuda, un o dos milers, i c o -
menava a repetir vegades i ms vega-
des sempre el mateix: que va passar la
primera i la segona ovella i que va re-
cular i repet un segon viatge per por-
tar la tercera i la quarta, i aix va seguint
fins a fastiguejar l'auditori, que li dema-
na que s'aturi i que no expliqui els
cinc-cents o mil viatges que caigueren
al barquer per a traspassar tot el ramat.

Un pags tenia dos bous que mai

no li llauraven dret, i ell, furis, els deia
que tant de b o el llop se'ls emports.
Un dia el llop ho va sentir i es va es-
perar, creient que els hi donaria. Arribat
el vespre, el pags va desjunyir els bous i els va conduir a l'estable. El llop el va
esperar, els hi va reclamar i li va dir que els hi devia. El pags va dir que, si b els
hi havia promesos, n o h o havia jurat i que no era obligat de donar-los-hi. C o m que
no s'entenien, decidiren anar a cercar un jutge. Van trobar la guineu i li van sotme-
tre la qesti. La guineu els va dir que per a millor jutjar havia de sentir totes dues
parts per separat. A m b tota murrieria va prometre al pags que ella ja convenceria
el llop, per que li havia de donar dues gallines per pagament. El pags s'hi va ave-
nir. Desprs parl al llop i li digu que havia obtingut del pags que en lloc dels b o u s
li dons un formatge ben gros. El llop tamb s'hi va avenir. La guilla va conduir el
llop a un pou, al fons del qual es veia retratada la lluna, i li digu que aquell era

75
el formatge i que baixs a cercar-lo. El llop no s'hi va pas mostrar conforme i li va
replicar que no era pas aquest el tracte, perqu ell havia de rebre el formatge net i
tret, i va exigir a la guineu que hi davalls, recalcant-li que si ella no podia pujar ell
ja l'ajudaria. D e la curriola del p o u penjava un llibant amb dues galledes, una a cada
cap. La guineu va posar-se dins d'una i va baixar p o u avall. Va passar molta estona
sense pujar i el llop, impacient, li pregunt c o m era que trigava tant. La guineu li
contest que el formatge era tan gros i
pesava tant, que ella sola no el podia
pas pujar i que calia que baixs ell per
ajudar-la. El llop va posar-se dins de
l'altra galleda. C o m que pesava molt
ms que la guineu, en baixar ell va fer
pujar la galleda que contenia la guilla,
que quan va sser dalt del pou se'n va
anar i va deixar el llop a baix sol i en-
ganyat, tot per haver deixat el cert per
l'incert i per fiar-se de la guineu, que
sempre fou mala mitjancera (fig. 323).

La faula desena del llibre vuit

conta una faccia del sastre del rei. En
ocasi de festes el rei necessitava molta
roba i va manar al dispenser que dons
b o n recapte al mestre sastre i als seus
deixebles, puix que havien de treballar
tant. Un dia, els va donar pa calent
amb mel. El fadr primer no hi era i el
reboster volgu guardar-li la seva part
per a quan torns, per el mestre va Figs. 323 i 324
dir que n o calia, perqu el pa amb mel
n o li agradava. Quan torn el fadr i va saber la passada que li havia jugat el mestre,
va intentar venjar-se'n. Dies ms tard, aprofitant que l'amo estava absent, va dir al
reboster que el mestre fra el millor tallador si no fos per la frenesia que patia, que
quan se'n sentia atacat li donava per ferir tothom de la seva vora i que llavors calia
lligar-lo i bastonejar-lo fortament perqu es calms i n o fes mal a ning. El reboster,
alarmat, va preguntar c o m se coneixia quan li venia l'atac. Digu el fadr que quan
mirava en i enll del taulell amb insistncia era el senyal que quelcom anava a suc-
ceir-li i que en aquell moment havien de lligar-lo i amansir-lo. L'endem, el fadr va
amagar les tisores. El mestre, en cercar-les, mirava d'ac d'all el taulell i, gesticu-
lant, h o regirava tot. EI reboster cregu que li venia l'atac de frenesia i el fu lligar

76
i bastonejar ben fort perqu li passs el mal. El mestre, enfurismat, preguntava per
quina ra l'apallissaven i com ms cridava i es planyia amb ms fora li queien les
bastonades. Quan els va semblar que ja en tenia prou el varen deslligar i, per dis-
culpar-se, el reboster li va dir que li dolia d'haver-lo tractat tan durament, per que
ho havia fet pel seu b, puix que el fadr li havia indicat aquell remei per guarir-lo
de follia. El mestre va preguntar al fadr com era que creia que ell patia de follia i

el fadr li contest que b devia patir-ne

quan deia que a ell no li agradava el
pa i la mel. Els presents esclafiren en
rialles i varen jutjar que el mestre havia
estat castigat amb ra per haver-se
burlat del seu fadr (fig. 3 2 4 ) .

La faula segent conta el cas d'un

orat que havia estat en tractament de
follia a casa d'un savi metge que guaria
els seus malalts ficant-los, aigua a genoll,
dins d'una bassa del seu corral, i que, en
sortir-ne, quan el metge ja l'havia donat
d'alta desprs de tenir-lo quinze dies
en remull, va veure venir un caador
a cavall amb un falc i uns gossos.
L'orat, que per ra de la malaltia no
recordava com s'organitzava la cacera,
va preguntar al caador per a qu ne-
cessitava tot aquell bestiar. El caador,
solicitament, li ho va explicar. L'orat
li va preguntar quant podia valer tota
Figs. 325 i 326 la cacera que agafava en un any i quant

li costava de mantenir i sostenir el bes-

tiar que necessitava per al seu exercici. El caador li explic que la cacera podia
valer vers unes cinc lliures i que el sosteniment de cavall, falc i gossos li'n costava
ms de cinquanta. El foll li aconsell que fugis aviat d'all, perqu si el metge l'atra-
pava el posaria dins la bassa per una llarga mesada, puix que la seva follia era superior
a la dels orats que hi estaven sotmesos a tractament (fig. 3 2 5 ) . El refrany diu que:

Qui gasta ms del que guanya

ell mateix s'enganya.

Segueix la faula de la mona i les nous, que conta que una mona vei un arbre i
en saber que era un noguer sent gran afany de pujar-hi per poder fer-se un tip de
nous, que tant li agradaven (fig. 3 2 6 ) . C o m qu no hi podia pujar per ella sola, va

77
 manllevar una escala en una casa d'all
prop. U n c o p dalt de l'arbre va collir
una nou i la va mossegar; per, c o m que
n o en va treure la pellofa verda que
l'envoltava, la va trobar amargant i la va
llenar. En coll tres o quatre ms i amb
totes fu igual. Va baixar de l'arbre, i
c o m que no va saber que la part bona
de la nou es trobava sota la pellofa, es
va donar per enganyada. Acaba la faula
amb la segent moraleta:

No hi ha tall
sense treball. ,

I el refrany diu:
Tots els principis sn dificultosos.

La faula que ve s la prou cone-

guda rondalla del pare, del fill i de l'ase.
Pare i fill anaven a fira, tots dos a peu.
Un passant va mofar-se'n perqu por-
tant un ase anaven a peu. El pare cre-
gu que tenia ra i va fer pujar el fill
damunt de la bstia. Un altre passant
va trobar que no era de b o n sentit que
un pobre vell ans a peu i el j o v e a
cavall. Davant d'aquest parer, va des-
cavalcar el fill i va muntar el pare. Un
tercer passant els digu que no esqueia
a un h o m e gran anar a cavall i fer se-
guir el seu fill a peu. El pare, llavors,
va fer pujar tamb el fill damunt de

Figs. 327, 328 i 329

l'ase i aix seguiren llur cam fins que
trobaren un altre vianant, el qual va
increpar-los perqu anaven tots dos damunt d'una bstia tan xica i flaca. El pare va
baixar i tamb ho va fer el fill. L'ase, cansat de caminar i de l'esfor que havia fet,
va deixar-se anar al mig de la carretera, sense esma de tirar endavant, i els dos homes
hagueren de convenir que els caldria portar-lo'a coll si volien que arribs viu a la fira.
El varen lligar de potes, hi posaren un pal al mig i, l'un d'un cap, l'altre de l'altre, amb
l'ase damunt l'espatlla seguiren llur cam sense fer cas del que els deien, ben conven-

78

I
uts que, fessin el que fessin, mai no
obrarien a gust de tothom i sempre hi
hauria qui ho trobaria mal fet i hi tin-
dria quelcom a dir (fig. 327). Aquesta
faula, coneguda arreu, h o m la dna
c o m a originria del refrany que diu:

Arri, ase,
i deixa dir.

que h o m troba sovint aplicat per c o n -

tradir el dir de la gent.
La faula segent parla d'uns grans
monstres apareguts en terres itliques,
detall que sembla indicar la procedn-
cia de la contarella, atribuda, segons la
mateixa faula, a Poggio. Parla d'una va-
ca que va donar a llum una serp mons-
truosa amb testa de bou, coll llarg c o m
un ase, cos semblant al d'un gos i una
cua llargussima. Quan la mare va veure
aquell monstre, espantada volgu fugir,
per la serp amb la cua li va lligar les
potes del darrera i li dificult el cam-
nar. Ms tard la mateixa vaca va fer
un cadell bonic c o m un sol. Parla tam-
b d'un peix mig home mig peix amb
banyes a la testa i amb els braos curts,
dels colzes dels quals li sortien dues
aletes que li permetien de nedar c o m
un peix. Tenia dues cues i era de mi-
da semblant a la d'un home. Unes fadri-
nes que van anar a rentar a la ribera el
van veure. C o m que tenia molta gana,
Figs. 330, 331 i 332
el peix monstre va acostar-se a les fa-
drines i va agafar-ne una per la m per emportar-se-la. Ella va demanar ajut, i amb
unes companyes, a cops de pedra, van matar el monstre, que no p o g u tornar al riu
perqu havia sortit massa enfora de l'aigua. Dels minyons que anaven a banyar-se
al riu, se n'havien perduts alguns, i h o m va judicar que aquell monstre els devia
haver devorats. Tamb parla d'un monstre hum amb alguns membres dobles. Els
antics consideraven les aberracions de la natura c o m a obra del pecat i per efecte

74
d'aquesta apreciaci al final d'aquesta
diguem-ne faula (fig. 328) hom llegeix:
No hi ha cosa ms mala
que el pecat.

La faula quinzena del llibre vuit

t quelcom d'ertica. Venus pregunta
a la gallina c o m era que quinze gallines
s'acontentaven amb un gall i una dona
n o s'acontentava amb quinze homes.
La gallina li observ amb prudncia
que prou li contestaria, per que no
h o volia fer per no ferir l'honor de les
dones (fig. 329).

La faula segent conta que un dia

la llebre es va riure de la tortuga per-
qu caminava tan a p o c a poquet. La
tortuga la va desafiar a veure quina de
les dues arribaria ms aviat al lloc que
fixarien. Van escollir la guineu perqu
fixs el terme de la cursa. La tortuga,
amb diligncia i pacincia, va empren-
dre el cam amb tota perseverana. La
llebre s'ho emprengu amb tota calma.
A mig cam va deturar-se a reposar i es
va adormir. Quan va despertar-se, tot
fou crrer, per en arribar a la meta
del viatge va trobar la tortuga que ja la
hi esperava (fig. 330).

Un home ni j o v e ni vell, amb els

cabells meitat negres, va casar-se amb
dues dones, l'una vella i l'altra j o v e .
Totes dues el pentinaven i l'esplugaven Figs. 333, 334 i 335

cada dia. La vella, perqu sembls vell

c o m ella, li arrencava els cabells negres, i la j o v e li arrencava els blancs (fig. 331).
I aix el van deixar calb del tot. Recorda aquesta faula aquella dita que retreu:
Home jove i dona vella, mal per a ell i mal per a ella;
dona jove i home vell, mal per a ella i mal per a ell.

La faula divuitena conta que un ric h o m e va comprar una perdiu i la va posar

al corral amb els galls perqu visqus del que ells menjaven. Els galls la picaven i la

80
 perdiu se'n dolia creient que no la v o -
lien perqu no era de llur espcie. Un
dia, per, va veure que els galls tamb
es picaven ells amb ells. Aleshores va
comprendre que la picaven per ra de
mal instint (fig. 332).
Es creena estesa que les parts
vergonyoses del castor sn molt bones
en medicina. 1 hom diu que els caa-
dors persegueixen molt aquest animal
per aprofitar-se'n en aquest sentit. Per
aix, quan el vebre es veu acorralat i
sense esperana de salvaci, ell mateix
s'arrenca les vergonyes i les tira al ca-
ador per tal de salvar la vida (fig. 333).
Ensenya aquesta faula que:
H o m deu sacrificar el poc
per poder salvar el molt.

Conta la faula segent que una

dama cridava al mat les criades quan el
gall cantava. Les serventes trobaven
que havien de treballar massa. Perqu
la mestressa no fos despertada pel gall,
van concordar matar-lo. Per fou el
cas que, c o m la mestressa no tenia guia,
per temor de cridar-les massa tard, les
cridava encara ms d'hora (fig. 334).
Ensenya aquesta faula que a voltes:
Voler evitar un mal menor
en porta un altre de pitjor.

Ei tanoca de l'ase es reia i es bur-

Figs. 336, 337 i 338 lava del senglar, per aquest, en comp-
tes de venjar-se d'ell i de mossegar-lo,
c o m b ho podia fer amb les seves dents fortes, li va dir que preferia menysprear-lo
i deixar-lo pel que era, puix que el menyspreu li era el cstig ms digne (fig. 335).
La faula segent conta que un vell llenyataire, tornant del bosc carregat amb
un feix de llenya molt pesat, va deturar-se a reposar. Cansat de la vida, va cridar la
mort. La mort se li va presentar i li va dir qu volia d'ella. L'home, penedit del que
havia fet, li va dir que l'ajuds a carregar el feix per poder seguir la seva via fig. 336).

81
 Una vegada un corb malalt demanava a la seva mare que pregus per ell i que
demans als dus que li tornessin la salut. La mare li digu que a quin du podria
dirigir-se que no hagus ofs i a qui no hagus robat quelcom del seu altar (fig. 337).
La darrera faula ens parla d'un fams msic de Corntia anomenat Ari, que
gaudia del d o i de l'art de captivar amb la dolcesa de la seva msica. D e la cort de
Corntia va demanar perms al rei per a anar a terres d'Itlia, i li fou concedit. All va
guanyar gran riquesa tocant i delectant tants c o m el sentien. Un c o p ric, volgu
tornar a la seva terra per gaudir de la seva riquesa. Escoll una nau corntia, perqu
coneixia ms els mariners corintis que els altres. Fou el cas que els mariners van
sentir enveja de la seva riquesa i decidiren matar-lo per poder-lo robar. Ari se'n va
adonar i s'ofer a donar-los tot el que tenia a canvi que li salvessin la vida. Els ma-
riners s'hi van avenir amb la condici que ell mateix es tirs al mar. Ari els va
demanar una grcia: que el deixessin vestir-se amb les seves millors gales i li deixessin
emportar els seus instruments. Els mariners s'hi van avenir. Ari els deman encara
que abans de tirar-se al mar li deixessin fer una mica de msica. I va enfilar-se a la
gbia ms alta i des d'all va cantar tan alt c o m va poder. I desprs va tirar-se al mar.
Mentre tractava de nedar i es donava per ofegat, va presentar-se-li un dof que li va
mostrar l'esquena perqu hi pugs. Ari ho va fer i el dof el va portar a terra. El
msic va tornar caminant fins a Corntia, es va presentar al rei i li va contar el que li
havia passat. El rei va dubtar que fos veritat. Va fer empresonar, per, els mariners
i els va preguntar si per les terres que ells havien corregut havien sentit parlar mai
d'Ari. Li van dir que s; que es trobava en terres d'Itlia i que feia gran fortuna.
Mentrestant es va presentar A,ri tocant els seus instruments. Els mariners van restar
confosos i van confessar la veritat. Aquesta faula, que t ms de rondalla que de
faula, ensenya que a voltes tenen ms compassi els animals que els homes (fig. 338).
A m b aquesta faula resten closes les faules d'Isop gironines. Hi ha edicions que
en duen unes quantes ms d'excessivament lliures que figuren en poques
edicions. Hi ha aplecs d'aquestes faules que sn molt ms curts
i incomplets que el present. Aquesta edici, la podem
-
considerar de les millors i de les ms completes,
exceptuades les faules de tipus ertic que
solen figurar al final de l'aplec.
AC S'ACABEN LES FAULES DEL PRECLARSSIM I IMMOR-

T A L FAULADOR ISOP, FILL DEL LLOGARRET HELLNIC

D'AMENIA, PROP D ' O N FOU LA GRAN CIUTAT DE TROIA,

ARA NOVELLAMENT HISTORIADES I COMENTADES

SEGONS L'EDICI SETCENTISTA DEL MESTRE ESTAMPER

GIRON, EN FRANCESC BRO. AQUESTES NOVELLES FAULES

HAN ESTAT SUARA ESTAMPADES PER LA TIPOGRAFIA

CARRERAS DE LA M O L T NOBLE, LLEIAL, INVICTA I TRES

VEGADES IMMORTAL CIUTAT DE GIRONA. FOREN

COMENADES PER LES CALENDES DEL MES

DE FEBRER I RESTAREN ENLLESTIDES

PELS IDUS DEL MES D'ABRIL DE

L'ANY MIL I NOUCENTS

I QUARANTA

I SET