SOLUCIONARIO-Electrotecnia-Mc Graw Hill PDF

S O L U C I O N A R I
ELECTROTCNIA
Autors del llibre

Miquel Guasch i Vallcorba
Marina Borrego Roncal
Jordi Jordan Arias
Revisi tcnica
Concepci Rodes Sangr
scar Viu Marco
BARCELONA - MADRID - BUENOS AIRES - CARACAS

GUATEMALA - LISBOA - MXIC - NOVA YORK
PANAM - SAN JUAN - BOGOT - SO PAULO
AUCKLAND - HAMBURG - LONDRES - MIL - MONT-REAL
NOVA DELHI - PARS - SAN FRANCISCO - SYDNEY - SINGAPUR
SAINT LOUIS - TQUIO - TORONTO
Electrotcnia Batxillerat Solucionari
No s permesa la reproducci total o parcial daquest llibre, ni el seu tractament

informtic, ni la transmissi de cap forma o per qualsevol mitj, ja sigui electrnic,
mecnic, per fotocpia, per registre o daltres mitjans. Adreceu-vos a CEDRO (Centro
Espaol de Derechos Reprogrcos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escane-
jar algun fragment daquesta obra.
Drets reservats 2009, respecte a la primera edici en catal per:

McGraw-Hill/Interamericana de Espaa, S.A.U.
Edicio Valrealty, 1a planta
Basauri, 17
28023 Aravaca (Madrid)
ISBN: 978-84-481-7001-1
Dipsit legal: ????
Editora: Alcia Almonacid

Ajudant editorial: Conrad Agust
Disseny de coberta: Quin Team!
Disseny interior: McGraw-Hill
Composici: Baber
Imprs a: ???
IMPRS A - PRINTED IN
NDEX 3
Bloc 1. Electricitat i magnetisme Bloc 3. Mquines elctriques
Unitat 1. Lelectricitat i el circuit elctric Unitat 8. Les mquines elctriques

i els motors de corrent continu
Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70
Activitats nals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7 Activitats nals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 73
Unitat 2. Lleis bsiques del circuit Unitat 9. Els generadors de corrent continu
elctric Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 76
Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10 Activitats nals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79
Activitats nals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22 Unitat 10. Transformadors esttics
Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 82
Unitat 3. Magnetisme
i electromagnetisme Activitats nals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 85
Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31 Unitat 11. Motors de corrent altern

Activitats nals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34 Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88
Activitats nals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 91
Bloc 2. Circuits elctrics i electrnics Unitat 12. Generadors de corrent altern

Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 94
Unitat 4. Components elctrics passius
Activitats nals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 96
Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36
Activitats nals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39 Bloc 4. Instal.lacions elctriques
Unitat 13. Generaci, transport
Unitat 5. El corrent altern
i distribuci de lenergia elctrica
Unitat 6. Sistemes electrnics analgics Unitat 14. Instal.lacions elctriques

Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 103
Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56
Activitats nals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 105
Activitats nals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59
Annex 1. Camps daplicaci
Unitat 7. Sistemes electrnics digitals
de lelectrotcnia
ELECTROTCNIA 01 5
j Bloc 1. Electricitat 8. Una crrega de 2 mC i una altra de 5 mC es troben en laire

a una distncia de 50 cm. Amb quina fora actua luna sobre
i magnetisme laltra?
Q ? Q9 2 ? 1026 C ? 5 ? 1026 C
F 5 K 5 9?109 N?m2/C2 ? 5 0,36 N
r2 (0,5 m)2
j Unitat 1. Lelectricitat i el circuit
elctric 9. Quina s la intensitat de camp elctric en un punt determi-
nat si una crrega de 2,5 mC situada en aquest punt est
sotmesa a una fora de 0,325 N?
h Activitats
F 0,325 N
E 5 5 5 130 000 N/C 5 130 ? 103 N/C
1. De quins descobriments o invents del quadre 1.1 has sentit Q 2,5 ? 1026 C
parlar alguna vegada? Quins has estudiat?
Resposta oberta. 10. Una crrega de 5 mC est situada en laire i es troba a una
distncia de 20 cm dun punt P. Calcula el mdul de la in-
tensitat de camp en aquest punt i dibuixa la grca amb el
2. En qu es diferencia un tom dun i?
vector resultant.
Un tom s elctricament neutre, mentre que un i no ho s.
Q 5 ? 1026 C
E 5 K 5 9 ? 10 9 N?m2/C2 5 1,13 ? 106 N/C
3. Explica com estan ordenats els nivells denergia de les dife- r2 (0,2 m)2
rents capes dun tom.
Q P
Lenergia total dels electrons en el seu recorregut orbital s la
suma de lenergia potencial (latracci del camp elctric del 5 C E
nucli i la fora de repulsi dels electrons de les capes inferiors)
20 cm
i lenergia cintica (velocitat). Com que els electrons circulen
en rbites denides, resulta que la distribuci de lenergia en
ltom s discreta, s a dir, no hi ha una progressi contnua, 11. Dues crregues de 5 mC i 8 mC estan situades en el buit, en
sin a salts o nivells, que estan ordenats des de dins cap a fora els punts que indica la gura. Calcula el mdul del vector
en sentit creixent. intensitat de camp en el punt A i dibuixa el vector resultant.
y
4. Busca informaci sobre lexperiment de Rutherford.
Q2
El seu estudi sobre la radiaci li va permetre formular una teoria
8 C
sobre lestructura atmica, que va ser la primera a descriure
ltom com un nucli dens al voltant del qual giren els electrons.
(0, 0) x
5. Lelectroscopi s un aparell que ens permet comprovar Q1 A

lelectritzaci dun cos. Investiga en qu consisteix i quin 5 C
s el principi del seu funcionament. 0,5 m
Lelectroscopi est format per dos conductors lleugers suspesos

en un recipient de vidre i connectats a un tercer conductor, Q1 5 ? 1026 C
normalment en forma de bola, que es troba a lexterior. Quan E1 5 K 5 9 ? 10 9 N?m2/C2 5 4,5 ? 108 N/C
r 21 (0,01 m)2
shi acosta un cos carregat, els conductors de linterior es carre-
guen i es repel.leixen. Si mesurem la distncia a la qual se se- Q2 8 ? 1026 C
E2 5 K 9 2 2 5 7,2 ? 108 N/C
2 5 9 ? 10 N?m /C
paren, podem calcular la quantitat de crrega. r2 (0,01 m)2
Q2
6. Si a un cos elctricament neutre li arrenquem 2 electrons,
en quin estat elctric queda?
Quedar carregat positivament.
7. Dues esferes amb igual crrega situades en el buit, separa-

des per una distncia de 0,1 m, es repel.leixen amb una Q1 A E1
fora de 810 N. Calcula el valor de les crregues.
Q2
dlllll
Q ? Q9 F?r 2
F 5 K 2
5 K Q5 5
r r2 K
dlllllllllllllllllll
810 N ? (0,1 m) 2
5 5 3 ? 10 25 C 5 30 mC
9 2
9 ? 10 N?m /C 2 E2 E
6 01 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE LALUMNE

Et 5 E1 1 E2 15. Qu entenem per electr lliure?
Com que formen un triangle rectangle, apliquem el teorema de Els electrons lliures sn electrons que queden poc subjectes al
Pitgores per calcular el mdul: nucli de ltom i amb molt poca energia els podem fer saltar.
16. Quina diferncia hi ha entre lestructura atmica dels me-

Et 5 dlllllll
E 21 1 E 22 5 dlllllllllllllllllllllllllllllll
(4,5 ? 108 N/C)2 1 (7,2 ? 108 N/C)2 5 talls i la dels no-metalls?
5 8,5 ? 108 N/C Els metalls disposen delectrons lliures.
12. Calcula el potencial elctric en un punt situat a 2 m duna 17. Cerca informaci sobre materials conductors, semiconduc-
crrega puntual de 20 mC situada en el buit. tors i allants que facis servir cada dia.
Q 20 ? 1026 C Resposta oberta.

V 5 E ? r 5 K r 5 9 ? 109 N?m2/C2 5
r2 2m
18. Calcula la crrega elctrica transportada per un corrent de
5 90 000 V 5 90 kV 5 A durant 1 minut.
Q 5 I ? t 5 5 A ? 60 s 5 300 C
13. La diferncia de potencial entre dos punts situats a una
distncia d1,5 m i 1 m, respectivament, s de 290 000 V.
Calcula el valor de la crrega que crea aquest camp. 19. Qu signica que el corrent elctric en un punt del circuit
s de 2 A?
1 1
1
VA 2 VB 5 K ? Q 2
rA rB 2 Que per aquest punt hi circula en un segon una crrega de
2 coulombs.
VA 2 VB 20. Calcula la resistncia elctrica que presenta una part duna

Q 5 5
1 1 instal.laci realitzada amb un conductor de coure d1,5 mm2
rA1
K 2
rB 2 de secci i 28 m de longitud, si a causa duna sobrecrrega
elctrica aquesta sescalfa a una temperatura de 70 C.
290 000 V
5 5 230 mC r(70 C) 5 r(20 C) (1 1 a (T 2 20 C) 5
1 1
1m 1
9 ? 109 N?m2/C2 2
1,5 m 2 5 1,72 ? 1028 V m ? (1 1 3,9 ? 1023 C21 ? (70 C 2 20 C) 5
5 2,055 ? 1028 V m
14. Digues quin s el potencial en un punt A situat en el buit l 28 m

segons la distribuci de crregues de la gura. R 5 r 5 2,055 ? 1028 V m ? 5 0,38 V
S 1,5 ? 1026 m2
10 C 20 C A 15 C 21. Calcula la intensitat de corrent que circula per un circuit si

Q1 Q2 Q3 en 4 h i 30 min hi han passat 48 600 C.
1,2 m 2m 1m Q 48 600
I 5 5 5 3 A
t 4,5 ? 3 600 s
Q 10 ? 1026 C
V1 5 E ? r1 5 K 9 2 2 5
2 r1 5 9 ? 10 N?m /C 22. Es vol construir, amb un l de constant de 0,1 mm2 de
r1 3,2 m
secci, un resistor d1,5 V. Calcula la longitud necessria
5 28 125 V de l per a la seva fabricaci.
R?S 1,5 V ? 1 ? 1027 m2
Q 220 ? 1026 C l 5 5 5 0,306 m
V2 5 E ? r2 5 K 9 2 2 5
2 r2 5 9 ? 10 N?m /C r 4,9 ? 1027 V m
r2 2m
5 290 000 V 23. Un resistor est fabricat amb l de nicrom de 0,15 mm2
enrotllat sobre un cilindre de 0,4 mm de dimetre. Calcula
Q 15 ? 1026 C la resistncia elctrica si el resistor est format per 30 vol-
V3 5 E ? r3 5 K 9 2 2 5
2 r3 5 9 ? 10 N?m /C tes de l.
r3 1m
lc 5 2 p r 5 2 ? 3,1416 ? 0,2 mm 5 1,2566 mm
5 135 000 V
l 5 n ? lc 5 30 ? 1,2566 mm 5 37,7 mm
VA 5 V1 1 V2 1 V3 5 28 125 V 2 90 000 V 1 135 000 V 5 l 0,0377 m
R 5 r 5 1,08 ? 1026 V m ? 5 0,27 V
5 73 125 V S 1,5 ? 1027 m2
ELECTROTCNIA 01 7
24. Dibuixa en el circuit de la gura com col.locaries lamper- h Activitats nals

metre per mesurar la intensitat que circula per la lmpada,
pel motor i la que subministra el generador. 1. Si un cos t una crrega negativa de 0,5 coulombs, quants
electrons t?
1 e2
0,5 C ? 5 3,12 ? 1018 e2
A 1,602 ? 10219 C
2. Com sn les lnies de fora creades per una crrega positi-

M va? Raona la teva resposta.
Les lnies del camp elctric creat per una crrega positiva surten
daquesta, ja que el sentit coincideix amb els camins que segui-
ria una crrega elctrica puntual positiva en ser atreta o repel-
lida (en aquest cas, repel.lida) per la crrega que crea el camp.
3. Si tenim un camp elctric creat per ms duna crrega, com

Intensitat que Intensitat Intensitat
podem calcular la intensitat de camp elctric en un punt
subministra el generador per la lmpada pel motor
determinat?
Ser la suma vectorial de les intensitats de camp de cadascuna

de les crregues.
A
4. Dues crregues puntuals estan situades a una distncia de

2 m i satreuen amb una fora de 50 N. Si disminum la dis-
M tncia ns a 1 m, quant valdr la nova fora datracci?
Q ? Q9
F1 5 K K Q Q9 5 F1 r 21 5 50 N ? 4 m2 5 200 N?m2
r2
25. Dibuixa en el circuit de la gura la col.locaci del voltmetre Q ? Q9 200 N?m2
per mesurar el voltatge en cadascuna de les lmpades. F2 5 K 5 5 200 N
r 22 (1 m2)
5. Calcula la fora datracci de dues crregues situades en el buit

V de 23 mC i 250 mC, separades per una distncia de 50 cm.
L1
Q ? Q9 23 ? 1026 C ? (250 ? 1026 C)
F 5 K 5 9 ? 109 N?m2/C2 ? 5
L3 r2 (0,5 m)2
5 41,4 N
L2
6. Dues crregues de 5 mC i 8 mC estan situades en el buit, en
els punts que indica la figura. Calcula el vector intensitat
de camp en el punt A.
y
L1 VL1
V
VL3
V L3 Q1 A

VL2
L2 5 C
V

(0, 0) x
Q2
8 C
26. Explica com mesuraries la resistncia interna de la lmpada
de la gura.
1m
Primer hem de desconnectar la lmpada del circuit i a continua-
ci mesurarem la seva resistncia interna col.locant lhmmetre
en paral.lel amb la lmpada. r1 5 2 m
r2 5 dlllllll
22 1 12 5 dll
5 5 2,236 m 8. Dibuixa les lnies de fora del camp elctric produt per una
crrega positiva. Raona la teva resposta.
Q1 5 ? 1026 C
E1 5 K 5 9 ? 10 9 N?m2/C2 5 11 250 N/C
r 12 (2 m)2
Q2 8 ? 1026 C
E2 5 K 9 2 2 5 14 400 N/C
2 5 9 ? 10 N?m /C
r2 5 m)2
(dll

E1 5 11 250 N/C
1
b 5 arctg 5 26,56
2
a 5 90 1 26,56 5 116,56
9. En un punt dun camp elctric hi ha una crrega de 8 mC

E2 5 (14 400 cos 116,56, 14 400 sin 116,56) 5 amb una energia potencial de 40 joules. Quin s el poten-
cial en aquest punt?
5 (26 439,87, 12 880,3) N/C
Er 40 J
V 5 5 5 5 000 V
Q9 8 ? 1023 C
ET 5 E1 1 E2 5 (11 250) 1 (26 439,87, 12 880,3) N/C 5
5 (4 810,13, 12 880,3) N/C 5 10. Quin s el potencial elctric dun punt A situat en el buit i
a 1 m duna crrega positiva de 0,3 mC?
5 (4 810,13 i 1 12 880,3 j ) N/C 5 13 749,269,56 N/C
Q 0,3 ? 1026 C
V 5 E ? r 5 K ? 2
r 5 9 ? 109 N?m2/C2 ? 5 2 700 V
ET 5 dllllllllllllllllll
4 810,132 1 12 880,32 5 13 749,2 N/C r (1 m)2

11. Dues crregues de 24 mC i 3 mC situades en el buit estan

E2 ET separades per una distncia de 2 m. Calcula la intensitat de
camp i el potencial en un punt situat a 1,3 m de la primera
crrega i 0,7 m de la segona.
ET 5 13 749,2 N/C
Q1 Q1 24 ? 1026 C
a E1 5 K 5 9 ? 109 N?m2/C2 5 221 301,77 N/C
A r 12 (1,3 m)2
E1
Q2 3 ? 1026 C
E2 5 K 9 2 2 5 55 102 N/C
2 5 9 ? 10 N?m /C
b r2 (0,7 m)2
Q2 ET 5 E1 1 E2 5 21 301,77 N/C 1 55 102 N/C 5 76 403,8 N/C

Q1 E1 P Q2 E2
7. Qu sn les lnies de fora dun camp elctric? Dibuixa les
lnies de fora dun camp produt per dues crregues iguals
de signe negatiu. Raona la teva resposta. 1,3 m 0,7 m
Els camins que seguiria una crrega elctrica puntual positiva Q1 24 ? 1026 C
en ser atreta o repel.lida per la crrega que crea el camp. V1 5 K 5 9 ? 109 N?m2/C2 5 227 692,3 V
r1 1,3 m
Q2 3 ? 1026 C
V2 5 K 5 9 ? 109 N?m2/C2 5 38 571,4 V
r2 0,7 m
VT 5 V1 1 V2 5 227 692,3 V 1 38 571,4 V 5 10 879,1 V
12. En els punts de coordenades (0, 2) m i (3, 0) m es troben

dues crregues elctriques puntuals de 20 mC i 30 mC res-
pectivament. Calcula el potencial en lorigen de coordena-
des i en el punt mitj de la recta que les uneix si aquestes
estan situades en el buit.
ELECTROTCNIA 01 9
Q1 20 ? 1026 C El generador de Van de Graff s una mquina que es fa servir en

V1A 5 K 5 9 ? 109 N?m2/C2 5 90 000 V fsica nuclear per obtenir tensions molt elevades. Consisteix en
r1 2m
una esfera metl.lica buida per dins, muntada a la part superior
Q2 30 ? 1026 C duna columna allant, i una corretja contnua de material die-
V2A 5 K 5 9 ? 109 N?m2/C2 5 90 000 V lctric que es mou des duna politja situada a la base ns a una
r2 3m
altra situada a linterior de lesfera. Mitjanant una pinta metl-
VA 5 V1A 1 V2A 5 90 000 V 1 90 000 V 5 180 000 V lica, situada a la part inferior i paral.lela a la corretja, es trans-
met un potencial a la corretja que s recollit per una altra pinta
metl.lica situada a la part superior que sencarrega de recollir
d 5 dlllllll
22 1 32 5 3,6 m
aquestes crregues i transportar-les a lesfera. Amb aquests ge-
3,6 m neradors es pot aconseguir una diferncia de potencial molt
r 5 5 1,8 m elevada.
2
Q1 20 ? 1026 C 19. Explica el funcionament duna bateria o acumulador.
V1B 5 K 5 9 ? 109 N?m2/C2 5 100 000 V
r1 1,8 m
Durant el procs de crrega, transforma lenergia elctrica que li
Q2 30 ? 1026 C subministrem en energia qumica, que semmagatzema a linte-
V2B 5 K 5 9 ? 109 N?m2/C2 5 150 000 V rior de lacumulador. En el procs de descrrega, lenergia qu-
r2 1,8 m
mica es transforma en energia elctrica.
VB 5 V1B 1 V2B 5 100 000 V 1 150 000 V 5 250 000 V
20. Cerca informaci del procs xerogrfic i explica en qu con-
13. Calcula la diferncia de potencial entre dos punts situats a sisteix.
2 m i 0,7 m respectivament duna crrega de 220 mC. Els semiconductors sn mals conductors de lelectricitat per es
fan conductors sota la inuncia de la llum, en absorbir alguns
1 1
1
VA 2 VB 5 K Q 2 5
rA rB 2 electrons lenergia de la llum. Aquestes condicions permeten
que en aplicar-hi un voltatge hi hagi una circulaci de crre-
1 1 gues elctriques.
1
5 9 ? 109 N?m2/C2 ? (220 ? 1026 C) 2 5
2m 0,7 m 2 El procs xerogrc utilitza una planxa amb una capa allant
fotoconductora, que es carrega electrostticament amb ions
5 167 142,8 V positius o negatius. Quan sexposa a la llum en una fotocopiado-
ra o mquina fotogrca, perd part de la seva crrega dacord
14. Quina quantitat de crrega haur de transportar un corrent amb la intensitat de llum que rep en cadascun dels punts, i for-
de 10 A durant mitja hora? ma un dibuix electrosttic de la imatge.
Q En empolvorar la placa amb un polsim especialment carregat,
I 5 Q 5 I ? t 5 10 A ? 1 800 s 5 18 000 C amb una crrega oposada a la inicial, sadhereix a les zones que
t
han mantingut la seva crrega. La impressi lobtenim recobrint
aquesta planxa amb un full de paper i aplicant en el seu revers
15. Qui subministra lenergia que transporta el corrent elctric? una crrega oposada a la del polsim perqu latregui. Final-
El generador elctric. ment, mitjanant vapors dissolvents i calor, xem la imatge en
el paper.
16. Indica el nom de cinc materials conductors i cinc dallants.
21. Amb un fil de constant de 0,1 mm de dimetre es vol cons-
Resposta oberta. truir una resistncia de 200 V. Calcula la longitud que ha
de tenir el fil.
17. En quin sentit circula el corrent elctric, cientcament? S 5 p r 2 5 3,1416 ? (0,05 mm)2 5 7,854 ? 1023 mm2
Quin s el sentit que es fa servir normalment?
RS 200 V ? 7,854 ? 1029 m2
Cientcament s un corrent format per electrons; per tant, el l 5 5 5 3,2 m
r 4,9 ? 1027 V?m
seu recorregut ser del pol negatiu del generador al positiu per
lexterior del circuit. Convencionalment prendrem el sentit con-
trari. 22. Qu significa que el coeficient de temperatura del silici i
del germani siguin negatius?
18. Busca informaci sobre el generador de Van de Graff, dibui- Que disminueix la seva resistivitat en augmentar la temperatu-
xal i explican el funcionament. ra, s a dir, es tornen ms conductors.
j Unitat 2. Lleis bsiques 8. Determina la resistncia total equivalent dels circuits se-
gents:
del circuit elctric
a) 2 4
2 R2 R3 1
h Activitats
R1 3 R5
1. Si en aplicar a un l conductor una ddp de 20 V hi circula
una intensitat de 0,3 A, quina resistncia t el conductor? R4
V 20 V RA 5 R2 1 R3 5 2 V 1 4 V 5 6 V
R 5 5 5 66,67 V
I 0,3 A RA ? R4 6 V?3 V
RB 5 5 5 2 V
RA 1 R4 6V13V
2. A un resistor fabricat amb l de constant de 0,1 mm2 de
secci i 2 m de longitud, shi aplica una ddp de 10 V. Cal- RT 5 R1 1 RB 1 R5 5 2 V 1 2 V 1 1 V 5 5 V
cula la intensitat que circula pel resistor.
b) 10 20 5
l 2m
R 5 r 5 4,9 ? 1027 V m ? 5 9,8 V R1 R2 R4
S 1 ? 1027 m2
V 10 V 15
I 5 5 5 1,02 A
R 9,8 V
R3
10 10
3. Una lmpada dincandescncia consumeix 100 W quan es
connecta a 230 V. Calcula la resistncia elctrica del la- R5 R6
ment i la intensitat del corrent.
RA 5 R1 1 R2 5 10 V 1 20 V 5 30 V
P 100 W
I 5 5 5 0,435 A RA ? R3 30 V ? 15 V
V 230 V RB 5 5 5 10 V
RA 1 R3 30 V 1 15 V
V 230 V
R 5 5 5 528,7 V RC 5 RB 1 R4 5 10 V 1 5 V 5 15 V
I 0,435 A
RD 5 R5 1 R6 5 10 V 1 10 V 5 20 V
4. Quants quilowats hora consumeix una lmpada de 100 W i RC ? RD 15 V ? 20 V
230 V si ha estat connectada durant un mes a ra de 6 hores RT 5 5 5 8,57 V
diries? (Considera que el mes t 30 dies.) RC 1 RD 15 V 1 20 V
W 5 P ? t 5 100 W ? 30 ? 6 h 5 18 000 W h 5 18 kW h c) 2k2 680
R2 R3
5. Una resistncia calefactora de 100 V est connectada a una
ddp de 230 V. Calcula lenergia que desprn cada hora. 1 k 1k5
R1 R4
230 V 2
W 5 R ? I2 ? t 1 2
5 100 V ? ? 3 600 s 5
100 V 3k3
5 1,9 ? 106 J 5 1,9 MJ R5

4k7
6. Calcula el nombre de calories que desprn la lmpada de
R6
lexercici anterior durant una hora.
W 5 1,9 ? 106 J RA 5 R2 1 R3 5 2 200 V 1 680 V 5 2 880 V
q 5 0,24 W 5 0,24 ? 1,9 ? 106 5 456 000 cal RA ? R4 2 880 V ? 1 500 V

RB 5 5 5 986,3 V
RA 1 R4 2 880 V 1 1 500 V
7. Quina quantitat de calor produir un escalfador dimmersi RB ? R5 986,3 V ? 3 300 V
de 40 V de resistncia interna en un minut, si es connecta RC 5 5 5 759,34 V
RB 1 R5 986,3 V 1 3 300 V
a 230 V?
RD 5 RC 1 R1 5 759,34 V 1 1 000 V 5 1 759,34 V
230 V 2
1
40 V 2
q 5 0,24 R ? I 2 ? t 5 0,24 ? 40 V ? 60 s 5 R6 ? RD 4 700 V ? 1 759,34 V
RT 5 5 5 1 280,15 V
5 19 044 cal . 19 kcal R6 1 RD 4 700 V 1 1 759,34 V
ELECTROTCNIA 02 11
d) 1 k RT 5 R1 // R2 // R3 5 5 // 3 // 6 5 1,428 V
R2 10 V
1 k 680 330 IT 5 5 5 7 A
RT 1,428 V
R1 R3 R5
470
VR 10 V
IR1 5 1 5 5 2 A
R1 5V
R4
2k2 VR 10 V
IR2 5 2 5 5 3,33 A
R6 R2 3V
820
VR3 10 V
R7 IR3 5 5 5 1,67 A
R3 6V
R2 ? R3 1 000 V ? 680 V
RA 5 5 5 404,76 V PR1 5 IR1 ? VR1 5 2 A ? 10 V 5 20 W
R2 1 R3 1 000 V 1 680 V
RA ? R4 404,76 V ? 470 V PR2 5 IR2 ? VR2 5 3,33 A ? 10 V 5 33,3 W
RB 5 5 5 217,47 V
RA 1 R4 404,76 V 1 470 V PR3 5 IR3 ? VR3 5 1,67 A ? 10 V 5 16,7 W
RC 5 RB 1 R5 5 217,47 V 1 330 V 5 547,47 V
RC ? R6 547,47 V ? 2 200 V I1
RD 5 5 5 438,38 V c)
RC 1 R6 547,47 V 1 2 200 V 4 2
RE 5 RD 1 R1 5 438,38 V 1 1 000 V 5 1 438,38 V 3 R2 R3
RE ? R7 1 438,38 V ? 820 V A B
RT 5 5 5 522,26 V R1 3
RE 1 R7 1 438,38 V 1 820 V IT
I2 R4
9. Calcula el corrent, la caiguda de tensi i la potncia dissi-
pada a cadascuna de les resistncies dels circuits segents: 10 V
a) 2 5 4
R1 R2 R3 (R2 1 R3) ? R4
RT 5 R1 1 (R2 1 R3) // R4 5 R1 1 5
R2 1 R3 1 R4
6V
(4 V 1 2 V) ? 3 V
5 3 V 1 5 5 V
4V12V13V
RT 5 R1 1 R2 1 R3 5 2 V 1 5 V 1 4 V 5 11 V 10 V
IT 5 5 5 2 A 5 IR1
6V RT 5V
IT 5 5 5 0,545 A 5 IR1 5 IR2 5 IR3
RT 11 V
VR1 5 IR1 ? R1 5 2 A ? 3 V 5 6 V
VR1 5 IR1 ? R1 5 0,545 A ? 2 V 5 1,09 V
VAB 5 2 VR1 5 10 V 2 6 V 5 4 V
VR2 5 IR2 ? R2 5 0,545 A ? 5 V 5 2,72 V
VR3 5 IR3 ? R3 5 0,545 A ? 4 V 5 2,18 V VAB 4V
I1 5 5 5 0,67 A 5 IR2 5 IR3
R2 1 R3 (4 1 2) V
PR1 5 IR1 ? VR1 5 0,545 A ? 1,09 V 5 0,59 W
PR2 5 IR2 ? VR2 5 0,545 A ? 2,72 V 5 1,48 W VAB 4V
I2 5 5 5 1,33 A 5 IR4
PR3 5 IR3 ? VR3 5 0,545 A ? 2,18 V 5 1,19 W R4 3V
VR2 5 IR2 ? R2 5 0,67 A ? 4 V 5 2,67 V

b) 5
VR3 5 IR3 ? R3 5 0,67 A ? 2 V 5 1,33 V
R1
3 VR4 5 IR4 ? R4 5 1,33 A ? 3 V 5 4 V
R2 PR1 5 IR1 ? VR1 5 2 A ? 6 V 5 12 W

6 PR2 5 IR2 ? VR2 5 0,67 A ? 2,67 V 5 1,78 W
R3
PR3 5 IR3 ? VR3 5 0,67 A ? 1,33 V 5 0,89 W
10 V
PR4 5 IR4 ? VR4 5 1,33 A ? 4 V 5 5,32 W
d) 10 5 RA 5 [(R1 1 R2) // R3] 1 R5 5

6 R2 R3 2 (R1 1 R2) ? R3
5 1 R5 5
8 R5 R1 1 R2 1 R3
R1
R4 (680 V 1 1 000 V) ? 1 500 V
5 1 470 V 5 1 262,4 V
600 V 1 1 000 V 1 1 500 V
10 V
RT 5 RA // R4 5 1 262,4 // 3 300 5 913,1 V
20 V
RT 5 R1 1 [(R2 1 R3) // R4] 1 R5 5 IT 5 5 5 21,9 mA
RT 913,1 V
(R2 1 R3) ? R4
5 R1 1 1 R5 5 20 V
R2 1 R3 1 R4 I1 5 5 5 15,84 mA 5 IR5
RA 1 262,4 V
(10 V 1 5 V) ? 8 V 20 V
5 6 V 1 1 2 V 5 13,22 V I2 5 5 5 6,06 mA 5 IR4
10 V 1 5 V 1 8 V R4 3 300 V
10 V VR5 5 IR5 ? R5 5 15,84 mA ? 470 V 5 7,44 V

IT 5 5 5 0,757 A 5 IR1 5 IR5
RT 13,22 V VAB 5 2 VR5 5 20 V 2 7,44 V 5 12,56 V
VR1 5 IR1 ? R1 5 0,757 A ? 6 V 5 4,53 V VAB 12,56 V
I3 5 5 5 7,48 mA 5 IR1 5 IR2
R1 1 R2 1 680 V
VR5 5 IR5 ? R5 5 0,757 A ? 2 V 5 1,51 V
VAB 12,56 V
VAB 5 2 VR1 2 VR5 5 10 V 2 4,53 V 2 1,51 V 5 3,96 V I4 5 5 5 8,37 mA 5 IR3
R3 1 500 V
VAB 3,96 V VR1 5 IR1 ? R1 5 7,48 mA ? 680 V 5 5,09 V
I1 5 5 5 0,264 A 5 IR2 5 IR3
R2 1 R3 (10 1 5) V VR2 5 IR2 ? R2 5 7,48 mA ? 1 000 V 5 7,48 V
VAB 3,96 V VR3 5 IR3 ? R3 5 8,37 mA ? 1 500 V 5 12,56 V
I2 5 5 5 0,495 A 5 IR4
R4 8V
VR4 5 5 20 V
VR2 5 IR2 ? R2 5 0,264 A ? 10 V 5 2,64 V PR1 5 IR1 ? VR1 5 7,48 mA ? 5,09 V 5 38,1 mW
VR3 5 IR3 ? R3 5 0,264 A ? 5 V 5 1,32 V PR2 5 IR2 ? VR2 5 7,48 mA ? 7,48 V 5 55,9 mW
VR4 5 IR4 ? R4 5 0,495 A ? 8 V 5 3,96 V PR3 5 IR3 ? VR3 5 8,37 mA ? 12,56 V 5 0,1 W
PR4 5 IR4 ? VR4 5 6,06 mA ? 20 V 5 0,121 W
PR1 5 IR1 ? VR1 5 0,757 A ? 4,53 V 5 3,43 W
PR5 5 IR5 ? VR5 5 15,84 mA ? 7,44 V 5 0,118 W
PR2 5 IR2 ? VR2 5 0,264 A ? 2,64 V 5 0,7 W
PR3 5 IR3 ? VR3 5 0,264 A ? 1,32 V 5 0,35 W f) I3
PR4 5 IR4 ? VR4 5 0,495 A ? 3,96 V 5 1,96 W I1 2k2 3k3
PR5 5 IR5 ? VR5 5 0,757 A ? 1,51 V 5 1,14 W A 1 k R2 R3 C 680

B 4k7
R1 R5
R4 I4
e) I3
I2 1k5
680 1 k
R6
R1 R2 470 IT
20 V
1k5 I4 B R5
A
R3 3k3 (R2 1 R3) ? R4
RA 5 R1 1 [(R2 1 R3) // R4] 5 R1 1 5
R2 1 R3 1 R4
I2 R4
IT
20 V (2 200 V 1 3 300 V) ? 4 700 V
5 1 000 V 1 5 3 534,3 V
2 200 V 1 3 300 V 1 4 700 V
ELECTROTCNIA 02 13
RA ? R6 VR1 6V
RT 5 [RA // R6] 1 R5 5 1 R5 5 IR1 5 5 5 0,6 A
RA 1 R6 R1 10 V
3 534,3 V ? 1 500 V VR3 6V
5 1 680 V 5 1 733 V IR3 5 5 5 0,75 A
3 534,3 V 1 1 500 V R3 8V
20 V 11. Calcula el valor de les resistncies R1 i R2 del circuit de la

IT 5 5 5 11,54 mA 5 IR5
RT 1 733 V gura.
1A
VR5 5 IR5 ? R5 5 11,54 mA ? 680 V 5 7,85 V
3A
R2
VAC 5 2 VR5 5 20 V 2 7,85 V 5 12,15 V
R1 3
VAC 12,15 V
I1 5 5 5 3,44 mA 5 IR1 R3
RA 3 534,3 V
VAC 12,15 V
I2 5 5 5 8,1 mA 5 IR6 12 V
R6 1 500 V
VR1 5 IR1 ? R1 5 3,44 mA ? 1 000 V 5 3,44 V IR1 5 IT 5 3 A
VBC 5 VAC 2 VR1 5 12,15 V 2 3,44 V 5 8,71 V IR3 5 IT 2 IR2 5 3 A 2 1 A 5 2 A
VBC 8,71 V VR3 5 IR3 ? R3 5 2 A ? 3 V 5 6 V 5 VR2
I3 5 5 5 1,58 mA 5 IR2 5 IR3
R2 1 R3 5 500 V VR2 6V
R2 5 5 5 6 V
VBC 8,71 V IR2 1A
I4 5 5 5 1,85 mA 5 IR4
R4 4 700 V VR1 5 2 VR2 5 12 V 2 6 V 5 6 V
VR2 5 IR2 ? R2 5 1,58 mA ? 2 200 V 5 3,48 V VR1 6V
R1 5 5 5 2 V
IR1 3A
VR3 5 IR3 ? R3 5 1,58 mA ? 3 300 V 5 5,21 V
VR4 5 IR4 ? R4 5 1,85 mA ? 4 700 V 5 8,69 V 12. Calcula, en el circuit de la gura, el corrent, la tensi i la
potncia dissipada a cadascuna de les resistncies, aix com
VR6 5 VAC 5 12,15 V els potencials a cadascun dels punts respecte del punt G.
PR1 5 IR1 ? VR1 5 3,44 mA ? 3,44 V 5 11,83 mW I3
PR2 5 IR2 ? VR2 5 1,58 mA ? 3,48 V 5 5,5 mW 6 D 4
PR3 5 IR3 ? VR3 5 1,58 mA ? 5,21 V 5 8,23 mW A 2 B R2 R3 1 F

C E
PR4 5 IR4 ? VR4 5 1,85 mA ? 8,69 V 5 16,07 mW R1 I1 10 R5
R4 I4
PR5 5 IR5 ? VR5 5 11,54 mA ? 7,85 V 5 90,59 mW
I2 3
IT
PR6 5 IR6 ? VR6 5 8,1 mA ? 12,15 V 5 98,42 mW
R6
10. Calcula la tensi dalimentaci i el corrent que circula per 10 V G

les resistncies R1 i R3 al circuit de la gura.
(R2 1 R3) ? R4
10 RA 5 [(R2 1 R3) // R4] 1 R5 5 1 R5 5
R2 1 R 3 1 R 4
R1 (6 V 1 4 V) ? 10 V
6
5 1 1 V 5 6 V
6 V 1 4 V 1 10 V
1A R2
RA ? R6
8 RT 5 [RA // R6] 1 R1 5 1 R1 5
RA 1 R6
R3 6 V?3 V
5 1 2 V 5 4 V
6V13V
10 V
IT 5 5 5 2,5 A 5 IR1
VR2 5 IR2 ? R2 5 1 A ? 6 V 5 6 V 5 VR1 5 VR3 5 RT 4V
VR1 5 IR1 ? R1 5 2,5 A ? 2 V 5 5 V 14. Calcula la intensitat que assenyalar lampermetre de la

gura.
VBF 5 2 VR1 5 10 V 2 5 V 5 5 V
VBF 5V 1 12 V
I1 5 5 5 0,83 A 5 IR5 r1 2
RA 6V
VBF 5V 2 12 V
I2 5 5 5 1,67 A 5 IR6 r2 2
R6 3V R 100 A
VR5 5 IR5 ? R5 5 0,83 A ? 1 V 5 0,83 V 8 V
r 5
M
VCE 5 VBF 2 VR5 5 5 V 2 0,83 V 5 4,17 V
VCE 4,17 V 2 9 2 9
I3 5 5 5 0,417 A 5 IR2 5 IR3 IT 5 5 5
R2 1 R3 10 V (r1 // r2) 1 R 1 r9 r1 r2
1 R 1 r9
r1 1 r2
VCE 4,17 V
I4 5 5 5 0,417 A 5 IR4 12 V 2 8 V
R4 10 V 5 5 37,73 mA . 37,8 mA
2 V?2 V
VR2 5 IR2 ? R2 5 0,417 A ? 6 V 5 2,5 V 1 100 V 1 5 V
2V12V
VR3 5 IR3 ? R3 5 0,417 A ? 4 V 5 1,67 V
15. Calcula la intensitat total del circuit de la gura, la caiguda
VR4 5 IR4 ? R4 5 0,417 A ? 10 V 5 4,17 V de tensi al generador i al motor, i el rendiment del motor
i del generador.
VR6 5 VBF 5 5 V
12 V
PR1 5 IR1 ? VR1 5 2,5 A ? 5 V 5 12,5 W r2
PR2 5 IR2 ? VR2 5 0,417 A ? 2,5 V 5 1,04 W
PR3 5 IR3 ? VR3 5 0,417 A ? 1,67 V 5 0,7 W
PR4 5 IR4 ? VR4 5 0,417 A ? 4,17 V 5 1,74 W 10 V

r 13
PR5 5 IR5 ? VR5 5 0,83 A ? 0,83 V 5 0,69 W 85
R M
PR6 5 IR6 ? VR6 5 1,67 A ? 5 V 5 8,35 W
VA 5 5 10 V 2 9 12 V 2 10 V 2V
I 5 5 5 5 20 mA
R 1 r 1 r9 85 V 1 2 V 1 13 V 100 V
VB 5 VA 2 VR1 5 10 V 2 5 V 5 5 V
Vr 5 IT ? r 5 20 mA ? 2 V 5 0,04 V 5 40 mV
VC 5 V B 5 5 V
Vr9 5 IT ? r9 5 20 mA ? 13 V 5 0,26 V 5 26 mV
VD 5 VC 2 VR2 5 5 V 2 2,5 V 5 2,5 V 2 Vr 12 V 2 0,04 V
h generador 5 5 5 0,996 99,6 %
VE 5 VD 2 VR3 5 2,5 V 2 1,67 V 5 0,83 V 12 V
VF 5 VE 2 VR5 5 0,83 V 2 0,83 V 5 0 V 9 10 V

hmotor 5 5 5 0,9746 . 97,5 %
9 1 Vr9 10 V 1 0,26 V
13. Quantes piles (FEM 5 1,8 V i ri 5 0,1 V) connectades en
srie es necessiten per obtenir un corrent de 3 A a travs 16. Resol els circuits a, b, c i d aplicant les lleis de Kirchhoff.
duna resistncia de 3 V?
a)
I3
n ? 5 I (R 1 n ? ri)
R1 I2 R2
n ? 1,8 V 5 3 A ? (3 V 1 n ? 0,1 V) I1 R3
5 4
6
1,8 n 5 9 1 0,3 n

1,5 n 5 9
1 5V 2 3V
9
n 5 5 6 piles
1,5
ELECTROTCNIA 02 15
I1 5 I 2 1 I 3 i I1 1 I3 5 I2 i
u e
1 1 2 5 I1 ? R1 1 I2 ? R2 y u
u 1 1 2 2 3 5 I1 (R1 1 r1) 1 I2 ? R2 y
22 5 2I2 ? R2 1 I3 ? R3 t e
u
22 1 3 1 4 5 2I2 ? R2 2 I3 (R3 1 r4) t
I1 5 I2 1 I3 i
u
8 5 5 I1 1 4 I2 y
u I1 1 I3 5 I2 i
23 5 24 I2 1 6 I3 t e
u
7 5 5 I1 1 5 I2 y
I1 5 0,917 A, I2 5 0,85 A i I3 5 0,067 A e
u
8 5 25 I2 2 11 I3 t
b)
2 5V
R3 I1 5 1,126 A, I2 5 0,274 A i I3 5 20,852 A

r2 1 I3
I1 R1 6
3
d) 2 10 V
I2 R2 r2 1
1 10 V 3 6V I3
3 5V
4
I1 R1 R3
r1 1 r3 1

1 k 330

I1 1 I2 1 I3 5 0 i R2
u I2
1 1 2 5 2I1 (R1 1 r1) 1 I2 (R2 1 r2) y 1 470
u 10 V
22 1 3 5 2I2 (R2 1 r2) 1 I3 (R3 1 r3) t r1 1 4 12 V
R4 680
I1 1 I2 1 I3 5 0 i
u r4 2
15 5 24 I1 1 5 I2 y
u
1 5 25 I2 1 7 I3 t
I1 5 I2 1 I3 i
e
I1 5 22,229 A, I2 5 1,217 A i I3 5 1,012 A u
1 2 2 1 3 5 I1 (R1 1 R4 1 r1 1 r2) 1 I2 ? R2 y
e
c) u
2 23 1 4 5 2I2 ? R2 1 I3 (R3 1 r4) t
6V I3
R3
I1 5 I2 1 I3 i
I1 R1 10 e
R2 u
4 I2 5 5 1 682 I1 1 470 I2 y
e
5 u
1 10 V 4 6V 7 5 2470 I2 1 332 I3 t
r1 1 3 9V r4 1
I1 5 4,85 mA, I2 5 26,72 mA i I3 5 11,57 mA
17. Resol els circuits a, b, c, d aplicant el principi de superposici.
a) A A A
R1 R2 R3 R1 R2 R3 R1 R2 R3
IR1
IR1
IR1

IR2
IR2
IR3
IR2
IR3
5 4 6 5 4 6 5 4 6
IR3
1 5V 2 3V 1 5V 2 3V
B 1) B 2) B
Circuit 1: 2 3V
R 2 ? R3 IT 5 5 5 0,446 A 5 I 0R2
RT 5 R1 1 (R2 // R3) 5 R1 1 5 7,4 V RT 6,73 V
R2 1 R3
VAB 5 2 2 IT ? R2 5 3 V 2 0,446 A ? 4 V 5 1,216 V
1 5V
IT 5 5 5 0,676 A 5 I9R1 VAB 1,216 V
RT 7,4 V I0R1 5 5 5 0,243 A
R1 5V
VAB 5 1 2 IT ? R1 5 5 V 2 0,676 A ? 5 V 5 1,62 V
VAB 1,62 V VAB 1,18 V
I9R2 5 5 5 0,405 A I0R3 5 5 5 0,203 A
R2 4V R3 6V
VAB 1,62 V Circuit 1 1 2:

I9R3 5 5 5 0,27 A
R3 6V
IR1 5 I9R1 1 I0R1 5 0,676 A 1 0,243 A 5 0,919 A
Circuit 2: IR2 5 I9R2 1 I0R2 5 0,405 A 1 0,446 A 5 0,851 A
R1 ? R3
RT 5 R2 1 (R1 // R3) 5 R2 1 5 6,73 V
R1 1 R3 IR3 5 I9R3 2 I0R3 5 0,27 A 2 0,203 A 5 0,067 A
b) A A A A
2 5 V 2 5 V
r1 r2
R1 r2 1 R3 R1 1 R3 R1 r2 1 R3 R1 1 R3
IR1
IR1
IR3
IR3
IR3
3 6 3 6 3 6 3 6
R2 R2 R2
IR2
IR2
R2
IR2
IR3
IR3
1 10 V 4 4 4 3 6 V
IR1
IR1
1 10 V 4 3 6 V r3 r1 r3 r1
r1 1 1 1 1 1 r3 1
r1 1 r3 1
B 1) B 2) B 3) B
Circuit 1: VAB 1,687 V

I0R3 5 5 5 0,241 A
RT 5 R1 1 r1 1 [(R2 1 r2) // (R3 1 r3)] 5 R3 1 r 3 7V
(R3 1 r3) (R2 1 r2) Circuit 3:

5 R1 1 r1 1 5 6,917 V
R3 1 r3 1 R2 1 r2 RT 5 R3 1 r3 1 [(R1 1 r1) // (R2 1 r2)] 5
1 10 V (R1 1 r1) (R2 1 r2)
IT 5 5 5 1,446 A 5 I9R1 5 1 R3 1 r3 5 9,222 V
RT 6,917 V R1 1 r1 1 R2 1 r2
VAB 5 1 2 IT (R1 1 r1) 5 10 V 2 1,446 A ? 4 V 5 4,217 V 3 6V
IT 5 5 5 0,651 A 5 I-R3
VAB 4,217 V RT 9,222 V
I9R2 5 5 5 0,843 A
R2 1 r2 5V VAB 5 3 2 IT (R3 1 r3) 5 6 V 2 0,651 A ? 7 V 5 1,446 V
VAB 4,217 V VAB 1,446 V
I9R3 5 5 5 0,602 A I-R1 5 5 5 0,361 A
R3 1 r3 7V R1 1 r1 4V
VAB 1,446 V
Circuit 2: I-R2 5 5 5 0,289 A
R2 1 r 2 5V
RT 5 R2 1 r2 1 [(R1 1 r1) // (R3 1 r3)] 5
(R1 1 r1) (R3 1 r3) Circuit 1 1 2 1 3:
5 R2 1 r2 1 5 7,545 V
R1 1 r1 1 R3 1 r3 IR1 5 I9R1 1 I0R1 1 I-R1 5 1,446 A 1 0,422 A 1 0,361 A 5
2 5V 5 2,229 A
IT 5 5 5 0,663 A 5 I0R2
RT 7,545 V IR2 5 I9R2 1 I0R2 2 I-R2 5 0,843 A 1 0,663 A 2 0,289 A 5
VAB 5 2 2 IT (R2 1 r2) 5 5 V 2 0,663 A ? 5 V 5 1,687 V 5 1,217 A
VAB 1,687 V IR3 5 I9R3 2 I0R3 1 I-R3 5 0,602 A 2 0,241 A 1 0,651 A 5

I0R1 5 5 5 0,422 A
R1 1 r1 4V 5 1,012 A
ELECTROTCNIA 02 17
c) A
2 6 V
R1 R3
IR1
IR3
4 R2 10

IR2
5
1 10 V 4 5 V
3
r1 1 r4 1
9V
B
A A A A
2 6V
IR3
R1 R3 R1 R3 R1 R3 R1 R3
IR1
IR1
I IVR1
IR3
IR3
I IVR3
4 10 4 10 4 R2 10 4 10
R2 R2 R2

I IVR2
IR2
5
IR2
IR2
5 5 5
IR1
1 10 V r4 4 5 V
r1 r4 r1 r4 r1
1 3 9V r4 1
r1 1 1 1 1 1 1
1) B 2) B 3) B 4) B
Circuit 1: 3 9V
IT 5 5 5 1,067 A 5 I-R2
RT 5 R1 1 r1 1 [R2 // (R3 1 r4)] 5 RT 8,438 V
R2 (R3 1 r4) VAB 5 3 2 IT ? R2 5 9 V 2 1,067 A ? 5 V 5 3,667 V
5 R1 1 r1 1 5 8,437 V
R2 1 R3 1 r4 VAB 3,667 V
I-R1 5 5 5 0,733 A
1 10 V R1 1 r1 5V
IT 5 5 5 1,185 A 5 I9R1
RT 8,437 V VAB 3,667 V
I-R3 5 5 5 0,333 A
VAB 5 1 2 IT (R1 1 r1) 5 10 V 2 1,185 A ? 5 V 5 4,074 V R3 1 r4 11 V
VAB 4,074 V
I9R2 5 5 5 0,815 A Circuit 4:
R2 5V
RT 5 R3 1 r4 1 [(R1 1 r1) // R2] 5
VAB 4,074 V
I9R3 5 5 5 0,37 A (R1 1 r1) R2
R3 1 r4 11 V 5 R3 1 r4 1 5 13,5 V
R1 1 r1 1 R2
Circuit 2:
4 5V
RT 5 R2 1 [(R1 1 r1) // (R3 1 r4)] 5 IT 5 5 5 0,37 A 5 I IVR3
RT 13,5 V
(R1 1 r1) (R3 1 r4)
5 R2 1 5 8,437 V VAB 5 1 2 IT (R3 1 r4) 5 5 V 2 0,37 A ? 11 V 5 0,93 V
R1 1 r1 1 R3 1 r4
VAB 0,93 V
2 6V I IVR1 5 5 5 0,186 A
IT 5 5 5 0,711 A 5 I0R2 R1 1 r1 5V
RT 8,438 V
VAB 0,93 V
VAB 5 2 2 IT ? R2 5 6 V 2 0,711 A ? 5 V 5 2,445 V I IVR2 5 5 5 0,186 A
R2 5V
VAB 2,445 V
I0R1 5 5 5 0,489 A
R1 1 r1 5V Circuit 1 1 2 1 3 1 4:
VAB 2,445 V IR1 5 I9R1 1 I0R1 2 I-R1 1 I IVR1 5
I0R3 5 5 5 0,222 A
R3 1 r4 11 V 5 1,185 A 1 0,489 A 2 0,733 A 1 0,186 A 5 1,127 A
Circuit 3: IR2 5 I9R2 1 I0R2 2 I-R2 2 I IVR2 5
RT 5 R2 1 [(R1 1 r1) // (R3 1 r4)] 5 5 0,815 A 1 0,711 A 2 1,067 A 2 0,186 A 5 0,273 A
(R1 1 r1) (R3 1 r4) IR3 5 I9R3 2 I0R3 1 I-R3 1 I IVR3 5

5 R2 1 5 8,437 V
R1 1 r1 1 R3 1 r4 5 0,37 A 2 0,222 A 1 0,333 A 1 0,37 A 5 0,851 A
r2 1
d) A 2 10 V A
r2 1
R1
R1
1 k R2 R3 R2 R3
IR1 IR4
IR3

IR1 IR4
IR2
IR3
1 k
IR2
470 330 470 330
1 10 V r1
2 10 A
r2 1 r1 1 1
3 5V
R4 680 r4 2 R4 680 r4 2
R1 1) B 2) B
IR1 IR4
1 k R2 R3
IR3

IR2
470 330
r2 1 r2 1
A A
1 10 V
3 5V
r1 1 R4 680
4 12 V
R1 R1
B r4 2 R2 R3 R2 R3
I IVR1 I IVR4
IR1 IR4
I IVR3
IR3

I IVR2
IR2
1 k 1 k
470 330 470 330
r1 r1
1 1
R4 680 r4 2 R4 680
4 12 V
3) B 4) B r4 1
Circuit 1: VAB 1,037 V

I9R2 5 5 5 2,21 mA
R2 470 V
RT 5 R1 1 r1 1 R4 1 r2 1 [R2 // (R3 1 r4)] 5
R2 (R3 1 r4) VAB 1,037 V
5 R1 1 r1 1 R4 1 r2 1 5 1 876,5 V I9R3 5 5 5 3,123 mA
R 2 1 R3 1 r4 R3 1 r4 332 V
1 10 V
IT 5 5 5 5,329 mA 5 I9R1 5 I9R4 Circuit 3:
RT 1 876,5 V
RT 5 R2 1 [(R1 1 r1 1 R4 1 r2) // (R3 1 r4)] 5
VAB 5 1 2 IT (R1 1 r1 1 R4 1 r2) 5
5 10 V 2 5,329 mA ? 1 682 V 5 1,037 V (R1 1 r1 1 R4 1 r2) (R3 1 r4)
5 R2 1 5 747,27 V
R1 1 r1 1 R4 1 r2 1 R3 1 r4
VAB 1,037 V
I9R2 5 5 5 2,21 mA 3 5V
R2 470 V IT 5 5 5 6,691 mA 5 I0R2
RT 745,9 V
VAB 1,037 V
I9R3 5 5 5 3,123 mA VAB 5 3 2 IT ? R2 5 5 V 2 6,691 mA ? 470 V 5 1,855 V
R3 1 r4 332 V
VAB 1,855 V
Circuit 2: I-R1 5 5 5 1,103 mA
R1 1 r1 1 R4 1 r2 1 682 V
RT 5 R1 1 r1 1 R4 1 r2 1 [R2 // (R3 1 r4)] 5 VAB 1,855 V
R2 (R3 1 r4) I-R3 5 5 5 5,588 mA
5 R1 1 r1 1 R4 1 r2 1 5 1 876,5 V R3 1 r4 332 V
R 2 1 R3 1 r4
2 10 V Circuit 4:
IT 5 5 5 5,329 mA 5 I9R1 5 I9R4
RT 1 876,5 V
RT 5 R3 1 r4 1 [(R1 1 r1 1 R4 1 r2) // R2] 5
VAB 5 2 2 IT (R1 1 r1 1 R4 1 r2) 5 (R1 1 r1 1 R4 1 r2) R2
5 R3 1 r4 1 5 699,4 V
5 10 V 2 5,329 mA ? 1 682 V 5 1,037 V R1 1 r1 1 R4 1 r2 1 R2
ELECTROTCNIA 02 19
4 12 V VR1 5 IR1 ? R1 5 0,67 A ? 10 V 5 6,67 V

IT 5 5 5 17,159 mA 5 I IVR3
RT 699,4 V
VR3R4 5 2 VR1 5 10 V 2 6,67 V 5 3,33 V
VAB 5 1 2 IT (R3 1 r4) 5 12 V 2 17,159 mA ? 332 V 5
VR3R4 3,33 V
5 6,303 V I1 5 5 5 0,33 A 5 IR3 5 IR4
R3 1 R4 (4 1 6) V
VAB 6,303 V
I IVR1 5 5 5 3,747 mA
R1 1 r1 1 R4 1 r2 1 682 V TH 5 VAB 5 VR4 5 IR4 ? R4 5 0,33 A ? 6 V 5 2 V
VAB 6,303 V RTH 5 [R4 // [R3 1 (R1 // R2)]] 5 3,6 V

I IVR2 5 5 5 13,41 mA
R2 470 V
Tensi en les crregues:
Circuit 1 1 2 1 3 1 4:
TH 2V
IR1 5 I9R4 5 I9R1 2 I0R1 1 I-R1 1 I IVR1 5 RL1 IRL1 5 5 5 0,147 A
RL1 1 RTH 10 V 1 3,6 V
5 5,329 mA 2 5,329 mA 1 1,103 mA 1 3,747 mA 5
5 4,85 mA VRL1 5 IRL1 ? RL1 5 0,147 A ? 10 V 5 1,47 V
IR2 5 I9R2 2 I0R2 1 I-R2 2 I IVR2 5 TH 2V

RL2 IRL2 5 5 5 0,233 A
RL2 1 RTH 5 V 1 3,6 V
5 2,21 mA 2 2,21 mA 1 6,691 mA 2 13,41 mA 5
5 26,72 mA VRL2 5 IRL2 ? RL2 5 0,233 A ? 5 V 5 1,16 V
IR3 5 I9R3 2 I0R3 2 I-R3 1 I IVR3 5 TH 2V

RL3 IRL3 5 5 5 0,0847 A
5 3,123 mA 2 3,123 mA 2 5,588 mA 1 17,159 mA 5 RL3 1 RTH 20 V 1 3,6 V
5 11,57 mA
VRL3 5 IRL3 ? RL3 5 0,0847 A ? 20 V 5 1,69 V
18. Calcula el circuit equivalent de Thvenin del circuit de la

gura. Determina el corrent i la tensi a cadascuna de les 19. Donat el circuit equivalent de Thvenin de la gura, deter-
resistncies de crrega. mina lequivalent de Norton.
R1 10 RTH 5 100 V
R3 TH
4
R2 10 V
10 V A
10
B
R4 RL1 RL 2 RL3
6 10 5 20
RTH
A A
B
100
RN
10 V ;
RTH 3,6 TH IN 100
A
0,1 A
2V B B
RL
TH
TH 10 V
IN 5 5 5 0,1 A
B RTH 100 V
RN 5 RTH 5 100 V
(R3 1 R4) R2
RT 5 R1 1 [(R3 1 R4) // R2] 5 1 R1 5 15 V
R2 1 R3 1 R4
20. Determina el circuit equivalent de Norton del circuit de la
10 V gura i calcula la tensi existent si es connectessin cadas-
IT 5 5 5 0,67 A 5 IR1
RT 15 V cuna de les crregues.
Tensi en les crregues:

R3
RL1 RT 5 RN // RL1 5 27,88 V // 100 V 5 21,8 V
R1 50 V
10 V VRL1 5 VAB 5 IN ? RT 5 0,138 A ? 21,8 V 5 3,01 V
R2
100 V A
VRL1 3,01 V
5 10 V IRL1 5 5 5 0,03 A
R4 RL1 RL2 R L1 100 V
r55V 50 V 100 V 50 V
B RL2 RT 5 RN // RL2 5 27,88 V // 50 V 5 17,9 V
VRL2 5 VAB 5 IN ? RT 5 0,138 A ? 17,9 V 5 2,47 V
A
VRL2 2,47 V
IRL2 5 5 5 0,049 A
IN R L2 50 V
RN
RL
0,138 A 27,88
21. Dissenya un divisor de tensi per alimentar tres crregues
B de les caracterstiques segents: RL1 5 100 V i VRL1 5 12 V;
RL2 5 68 V i IRL2 5 100 mA; i RL3 5 150 V i PRL3 5 0,166 W.
Resolem per Thvenin i apliquem la relaci entre Thvenin i Per fer-ho es disposa dun generador duna FEM de 15 V.
Norton:
RT 5 R1 1 r 1 [(R3 1 R4) // R2] 5
(R3 1 R4) R2 R1
5 R1 1 r 1 5 65 V VA
R3 1 R4 1 R2
10 V R2 IRL
IT 5 5 5 0,154 A VB
1
RT 65 V
IR L
2
VR1 5 IT ? R1 5 0,154 A ? 10 V 5 1,54 V R3

VC
Vr 5 IT ? r 5 0,154 A ? 5 V 5 0,77 V IRL
3
RL1
RL2
VR3R4 5 2 VR1 2 Vr 5 10 V 2 1,54 V 2 0,77 V 5 7,69 V R4 RL3
VR3R4 7,69 V
IR3 5 IR4 5 5 5 0,077 A
R3 1 R4 100 V VRL1 12 V
IRL1 5 5 5 0,12 A
TH 5 VAB 5 VR4 5 IR4 ? R4 5 0,077 A ? 50 V 5 3,85 A R L1 100 V
RTH 5 RN 5 R4 // [R3 1 ((R1 1 r) // R2)] 5 27,88 V PRL3 5 IRL32 ? RL3 IRL3 5 dlllll
R
RL3
L3
lllllllll
5 d 5 0,0333 A
P 0,166 W
150 V
TH 3,85 V
IN 5 5 5 0,138 A Id 5 10 % de (0,12 A 1 0,1 A 1 0,033 A) 5 0,0253 A
RN 27,88 V
VRL2 5 IRL2 ? RL2 5 0,1 A ? 68 V 5 6,8 V
Resolem per Norton:
VRL3 5 IRL3 ? RL3 5 0,0333 A ? 150 V 5 5 V
R2 ? R3
RT 5 R1 1 (R2 // R3) 5 1 R1 5 48,3 V
R2 1 R3 VR1 2 VA
R1 5 5 5
IR1 IRL1 1 IRL2 1 IRL3 1 Id
10 V
IT 5 5 5 0,207 A
RT 48,3 V 15 V 2 12 V
5 5
0,12 A 1 0,1 A 1 0,0333 A 1 0,0253 A
VR1 5 IT ? R1 5 0,207 A ? 10 V 5 2,07 V
3V
Vr 5 IT ? r 5 0,207 A ? 5 V 5 1,03 V 5 5 10,8 V
0,2786
VR3R4 5 2 VR1 2 Vr 5 10 V 2 2,07 V 2 1,03 V 5 6,9 V
VR2 VA 2 VB
R2 5 5 5
VR3R4 6,9 V I R2 IRL2 1 IRL3 1 Id
IN 5 5 5 0,138 A
R3 1 R4 // 0 50 V
12 V 2 6,8 V 5,2 V
5 5 5 32,8 V
RN 5 R4 // [R3 1 ((R1 1 r) // R2)] 5 27,88 V 0,1 A 1 0,0333 A 1 0,0253 A 0,1586 A
ELECTROTCNIA 02 21
VR3 VB 2 VC Escala 30 V:
R3 5 5 5 VT 30 V
IR3 IRL3 1 Id RT 5 5 5 30 kV
IM 1 mA
6,8 V 2 5 V 1,8 V
5 5 5 30,7 V R2 5 RT 2 RM 2 R1 5 30 kV 2 2 kV 2 8 kV 5 20 kV
0,0333 A 1 0,0253 A 0,0586 A
VR4 VC 5V IM 1 mA
R4 5 5 5 5 198 V RM 2 k
IR4 Id 0,0253 A R2 R1

22. Calcula la resistncia limitadora que sha de col.locar a un 10 V

mil.liampermetre de fons descala 1 mA i resistncia in- 30 V
terna 1 kV, si es vol mesurar una tensi de fons descala de
50 V. Dibuixa el circuit.
VT 50 V 25. Volem mesurar amb un ampermetre una intensitat m-

RT 5 5 5 50 kV
IM 1 mA xima de 10 A. Per aix disposem dun mil.liampermetre
RL 5 50 kV 2 1 kV 5 49 kV d1 mA de fons descala i 1 kV de resistncia interna. Quina
s la resistncia shunt que hi hem de col.locar? Dibuixa el
circuit.
1 mA IM 1 mA
rM 1 k IM ? r M 1 mA ? 1 kV
RL 49 k Rs 5 5 5 0,1 V
I 2 IM 10 A 2 1 mA
1 mA
r 1 k
23. Calcula i dissenya el circuit dun ampermetre amb dues es-
cales de 100 mA i 1 A, que es vol col.locar a la sortida duna
font dalimentaci, a partir dun galvanmetre de 50 mA de
fons descala i resistncia interna 800 V.
Escala 100 mA: R 0,1
IM ? rM 50 mA ? 800 V
RS1 5 5 5 0,40 V
I 2 IM 100 mA 2 50 mA 26. Dissenya un polmetre capa de mesurar corrents i ten-
sions, a partir dun galvanmetre de fons descala 100 mA
Escala 1 A: i una resistncia interna de 1 kV, amb les caracterstiques
IM ? r M 50 mA ? 800 V segents: intensitats d1 mA i 100 mA; voltatges de 10 V i
RS2 5 5 5 0,04 V 200 V.
I 2 IM 1 A 2 50 mA
Escala 1 mA:
IM 50
A
rM 800 IM ? r M 100 mA ? 1 kV
Rs1 5 5 5 111,11 V
A B I 2 IM 100 mA 2 100 mA
IM 100 mA
Escala 100 mA:
0,4002
100 mA IM ? rM 100 mA ? 1 kV
RS1
Rs2 5 5 5 1,001 V
I 2 IM 100 mA 2 100 mA
0,04
1A RS2 IM 100
A
rM 1 k
24. Dissenya un voltmetre amb dues escales de 10 i 30 V res-

pectivament, a partir dun galvanmetre de fons descala IM 100 mA
1 mA i resistncia interna 2 kV.
Escala 10 V: 1 mA
RS1
VT 10 V
RT 5 5 5 10 kV
IM 1 mA
100 A RS1
R1 5 RT 2 RM 5 10 kV 2 2 kV 5 8 kV
IM 100
A 6. Si tens dues resistncies en srie, amb R1 ms gran que R2,
rM 1 k quina tindr una ddp ms gran? Raona la teva resposta.
R2 R1 R1, ja que la resistncia s ms elevada i la ddp s directament
proporcional a la resistncia.
10 V

7. Es munten en paral.lel tres generadors de 30 V i duna resis-
tncia interna de 0,3 V, connectats a un resistor de 10 V.
200 V
Calcula la intensitat que circula pel resistor.
Escala 10 V: 30 V 30 V
I 5 5 5 5 2,97 A
VT 10 V ri 0,3 V 10,1 V
RT 5 5 5 100 kV R 1 10 V 1
IM 100 mA 3 3
R1 5 RT 2 rM 5 100 kV 2 1 kV 5 99 kV
8. Una lmpada elctrica de 60 W est connectada a 230 V.
Escala 200 V: Calcula la intensitat del corrent que circula, la resistncia
VT 200 V del lament i el seu consum en una hora.
RT 5 5 5 2 MV
IM 100 mA P 60 W
I 5 5 5 0,26 A
R2 5 RT 2 rM 2 R1 5 2 MV 2 1 kV 2 99 kV 5 1 900 kV V 230 V
V 230 V
R 5 5 5 881,6 V
h Activitats nals I 0,2727 A
W 5 P ? t 5 60 W ? 1 h 5 60 W?h
1. Calcula la calor generada per una estufa de 2 000 W connec-
tada a 230 V durant 3 h. 9. En una hora punta en un habitatge estan connectades sis
q 5 0,24 P ? t 5 0,24 ? 2 000 W ? 3 h ? 3 600 s/h 5 5,18 ? 106 cal lmpades de 60 W, tres de 100 W i quatre radiadors elc-
trics de 1 500 W. Calcula la intensitat que circular per la
2. Les caracterstiques dun motor elctric sn: 1 500 W i 230 V. instal.laci i lenergia que consumir en una hora si estan
Calcula la intensitat que circula pel motor, el treball realit- connectats a 230 V.
zat i lenergia consumida en una hora si el seu rendiment s Pt 5 6 ? 60 W 1 3 ? 100 W 1 4 ? 1 500 W 5 6 660 W
del 80 %.
P 1 500 W P 6 660 W
I 5 5 5 6,52 A I 5 5 5 28,96 A
V 230 V V 230 V
W 5 P ? t 5 1 500 W ? 3 600 s 5 5,4 ? 106 J W 5 P ? t 5 6,66 kW ? 1 h 5 6,66 kWh
Wrealitzat 5 80 % de 5,43 ? 106 J 5 4,32 ? 106 J 10. Busca informaci i digues qu s un restat i com funciona.
3. Si un l conductor no t en tots els punts la mateixa secci, s un resistor variable que col.loquem en srie amb el circuit
variar la intensitat als diferents punts? Raona la teva res- per poder variar la caiguda de tensi.
posta.
11. Qu s lefecte Joule? Quines sn les seves aplicacions?
La intensitat no variar, ja que es tracta dun circuit en srie
i la intensitat s la mateixa en tots els punts. Quan circula corrent per un conductor, aquest sescalfa i pro-
dueix calor. Aix s aix perqu els electrons lliures xoquen
contra els toms o ions de la xarxa i, en el xoc, la velocitat
4. En passar un mateix corrent per dos ls conductors de les
dels electrons disminueix. Aquesta disminuci comporta una
mateixes dimensions, un de ferro i un altre de coure, quin
prdua denergia cintica que transfereixen als toms o ions, i
desprendr ms calor? Per qu?
aix augmenta la temperatura del conductor. Aquest fenomen es
Desprendr ms calor el conductor de ferro ja que t una resis- coneix amb el nom defecte Joule.
tivitat ms gran i, per tant, una resistncia ms elevada.
Les seves aplicacions principals sn els fusibles i les lmpades
dincandescncia.
5. Un l elctric t una resistncia de 5 V. Calcula la resistn-
cia dun altre l del mateix material que tingui el triple de 12. La resistncia interna dun calefactor s de 23 V i es con-
longitud i la meitat del dimetre. necta a 230 V. Calcula la seva potncia i la calor produda
l l en una hora.
R 5 r 5 r 55V V 230 V
S p r2 I 5 5 5 10 A
R 23 V
3l 3l rl
R9 5 r 5 r 5 12 5 12 ? 5 V 5 60 V P 5 V ? I 5 230 V ? 10 A 5 2 300 W 5 2,3 kW
r 2 p r2 p r2
p 1 2
2

4 q 5 0,24 P ? t 5 0,24 ? 2 300 W ? 3 600 s 5 1,99 ? 106 cal
ELECTROTCNIA 02 23
13. Calcula la resistncia equivalent dels circuits segents:
a) 4 2
5 3
2 1
(4 V 1 2 V) (2 V 1 1 V)
RT 5 5 V 1 [(4 V 1 2 V) // (2 V 1 1 V)] 1 3 V 5 5 V 1 1 3 V 5 10 V
4V12V12V11V
b) 5 4
3 2
6
5
(5 V 1 4 V)
13 V 1
5V14V16V 2
5V
RT 5 [[3 V 1 (5 V 1 4 V) // 6 V] // 5 V] 1 2 V 5 1 2 V 5 4,84 V
(5 V 1 4 V) ? 6 V
3 V 1 1 5 V
5V14V16V
c) 10
6 5 3
6
8
1
1
6 V 1 ? 8 V
1 1
1 1
10 V 5V13V
1
6V
RT 5 [6 V 1 [10 V // (5 V 1 3 V) // 6 V]] // 8 V 5 5 4,13 V
2
1
6 V 1 1 8 V
1 1 1
1 1
10 V 5V13V 6V
d) 1 k 470 2k2 680
1k5
4k7
2k2
RT 5 [[[[1 kV 1 [(470 V 1 2 200 V) // 1 500 V]] // 4 700 V] 1 680 V] // 2 200 V] 5

5 [[[[(470 1 2 200) // 1 500] 1 1 000] // 4 700] 1 680] // 2 200 5
(470 V 1 2 200 V) ? 1 500 V

1 1 1 000 V2 ? 470 V
1 470 V 1 2 200 V 1 1 500 V

1 680 V ? 2 200 V
(470 V 1 2 200 V) ? 1 500 V
1 1 000 V 1 470 V
470 V 1 2 200 V 1 1 500 V
5 5 1 064,7 V
2
(470 V 1 2 200 V) ? 1 500 V
1
1 1 000 V ? 470 V
470 V 1 2 200 V 1 1 500 V 2
1 680 V 1 2 200 V
(470 V 1 2 200 V) ? 1 500 V
1 1 000 V 1 470 V
470 V 1 2 200 V 1 1 500 V
14. Calcula en els circuits segents la resistncia equivalent to- VR1 5 IR1 ? R1 5 0,58 A ? 3 V 5 1,74 V
tal, la intensitat total, les intensitats, tensions i potncies
VR5 5 IR5 ? R5 5 0,58 A ? 4 V 5 2,32 V
en cadascuna de les resistncies.
VAB 5 2 VR1 2 VR5 5 6 2 1,74 2 2,32 5 1,94 V
a) I1
VAB 1,94 V
R2 R3 I1 5 5 5 0,194 A 5 IR2 5 IR3
4 3 R2 1 R3 (6 1 4) V
R1
5 R4
VAB 1,94 V
I2 5 5 5 0,388 A 5 IR4
IT 6 R4 5V
I2
VR2 5 IR2 ? R2 5 0,194 A ? 6 V 5 1,164 V
6V
VR3 5 IR3 ? R3 5 0,194 A ? 4 V 5 0,776 V
(R2 1 R3) R4 VR4 5 IR4 ? R4 5 VAB 5 0,388 A ? 5 V 5 1,94 V

RT 5 R1 1 [(R2 1 R3) // R4] 5 R1 1 5
R2 1 R3 1 R4 PR1 5 IR1 ? VR1 5 0,58 A ? 1,74 V 5 1,01 W
(4 V 1 3 V) ? 6 V PR2 5 IR2 ? VR2 5 0,194 A ? 1,164 V 5 0,23 W
5 5 V 1 5 8,23 V
4V13V16V
PR3 5 IR3 ? VR3 5 0,194 A ? 0,776 V 5 0,15 W
6V
IT 5 5 5 0,729 A 5 IR1 PR4 5 IR4 ? VR4 5 0,388 A ? 1,94 V 5 0,75 W
RT 8,23 V
PR5 5 IR5 ? VR5 5 0,58 A ? 2,32 V 5 1,35 W
VR1 5 IR1 ? R1 5 0,729 A ? 5 V 5 3,65 V
VAB 5 2 VR1 5 6 V 2 3,65 V 5 2,35 V c) I3
VAB 2,35 V R2 R3
I1 5 5 5 0,336 A 5 IR2 5 IR3 6 4
R2 1 R3 7V R1 R6
1 R4 3
VAB 2,35 V I4
I2 5 5 5 0,39 A 5 IR4 IT 10 I1
R4 6V
I2 R5
VR2 5 IR2 ? R2 5 0,336 A ? 4 V 5 1,34 V 8
VR3 5 IR3 ? R3 5 0,336 A ? 3 V 5 1,01 V
VR4 5 VAB 5 2,35 V 10 V
PR1 5 IR1 ? VR1 5 0,729 A ? 3,65 V 5 2,66 W

(R2 1 R3) R4
PR2 5 IR2 ? VR2 5 0,336 A ? 1,34 V 5 0,45 W RA 5 [(R2 1 R3) // R4] 1 R6 5 1 R6 5
R2 1 R3 1 R4
PR3 5 IR3 ? VR3 5 0,336 A ? 1,01 V 5 0,34 W (6 V 1 4 V) ? 10 V
5 1 3 V 5 8 V
PR4 5 IR4 ? VR4 5 0,39 A ? 2,35 V 5 0,92 W 6 V 1 4 V 1 10 V
RA ? R4
b) I1 RT 5 [RA // R5] 1 R1 5 1 R1 5
RA 1 R5
R1 R2 R3 R5
8V18V
3 6 4 4 5 1 1 V 5 5 V
8V18V
IT R4 I2
5 10 V
IT 5 5 5 2 A 5 IR1
RT 5V
6V
VR1 5 IR1 ? R1 5 2 A ? 1 V 5 2 V
VBF 5 2 VR1 5 10 V 2 2 V 5 8 V
RT 5 R1 1 [(R2 1 R3) // R4] 1 R5 5
VBF 8V
(R2 1 R3) R4 I1 5 5 5 1 A 5 IR6
5 R1 1 1 R5 5 RA 8V
R2 1 R3 1 R4
(6 V 1 4 V) ? 5 V VBF 8V
5 3 V 1 1 4 V 5 10,33 V I2 5 5 5 1 A 5 IR5
6V14V15V R5 8V
6V VR6 5 IR6 ? R6 5 1 A ? 3 V 5 3 V
IT 5 5 5 0,58 A 5 IR1 5 IR5
RT 10,33 V VCE 5 VBF 2 VR6 5 8 V 2 3 V 5 5 V
ELECTROTCNIA 02 25
VCE 5V IR1 5 IR2 5 0,571 A

I3 5 5 5 0,5 A 5 IR2 5 IR3
R2 1 R3 10 V
IR3 5 1 A
VCE 5V
I4 5 5 5 0,5 A 5 IR4 IR4 5 0,429 A
R4 10 V
VR1 5 2,28 V
VR2 5 IR2 ? R2 5 0,5 A ? 6 V 5 3 V
VR2 5 1,71 V
VR3 5 IR3 ? R3 5 0,5 A ? 4 V 5 2 V
V R3 5 2 V
VR4 5 IR4 ? R4 5 0,5 A ? 10 V 5 5 V
VR4 5 2,57 V
VR5 5 VBF 5 8 V
PR1 5 IR1 ? VR1 5 2 A ? 2 V 5 4 W
PR2 5 IR2 ? VR2 5 0,5 A ? 3 V 5 1,5 W b) R2 3 6
d2 3 V
PR3 5 IR3 ? VR3 5 0,5 A ? 2 V 5 1 W
r 1 6
R1
PR4 5 IR4 ? VR4 5 0,5 A ? 5 V 5 2,5 W
5 6
R4
PR5 5 IR5 ? VR5 5 1 A ? 8 V 5 8 W R3
2 6 6 6
d1 5 V
PR6 5 IR6 ? VR6 5 1 A ? 3 V 5 3 W r 2 6
d3 6 V
r 2 6
15. Donats els circuits de la gura, calcula el corrent i la tensi
a cadascuna de les resistncies. Aplica les lleis de Kirchhoff
per a la seva resoluci. I1
R2
A
3 I3
a) R2 3 2 3 V
1 5 V r2 1
2 2 V R4
r2 1 R4 R1 I2 R3 6
6
R1 5 2
4 3 4 V
R3 1 5 V
r3 1 3 6 V
2 r1 2
r3 2
I1 5 I3 1 I2 i
I1 I3 u
R2 e
1 5 V A 1 2 2 1 3 5 I1 (R1 1 R2 1 r1) 1 I2 (r2 1 r3 1 R3) y
3 u
2 2 V e
2 2 3 5 2I2 (r2 1 r3 1 R3) 1 I3 ? R4 t
r2 1
R4
R1 I1 5 I3 1 I2 i
I2 6 u
e
4 R3 8 5 10 I1 1 5 I2 y
u
2 3 4 V e
23 5 25 I2 1 6 I3 t
r3 1
IR1 5 IR2 5 0,52 A

I1 1 I3 5 I2 i
u IR3 5 0,557 A
21 2 2 5 I1 (R1 1 R2) 1 I2 (r2 1 R3) y
u IR4 5 0,0357 A
2 1 3 5 2I2 (r2 1 R3) 2 I3 (r3 1 R3) t
VR1 5 2,6 V
I1 1 I3 5 I2 i VR2 5 1,56 V
u
27 5 7 I1 1 3 I2 y VR3 5 1,11 V
u
6 5 23 I2 2 7 I3 t VR4 5 0,21 V
16. Resol el circuit de la gura mitjanant les lleis de Kirchhoff i comprova els resultats obtinguts mitjanant el principi de
superposici.
1 5 V
3 3 V
R2
R1 5
4
R3
2 2 V 2
a) I1 I3
1 5 V A
R2 3 3 V
R1 I2 5
4
R3
2 2 V 2
I2 5 I1 1 I3 i
u
21 2 2 5 I1 ? R1 1 I2 ? R2 y
u
2 2 3 5 2I2 ? R3 2 I3 ? R3 t
I1 5 I2 2 I3 i
u
27 5 4 I1 1 5 I2 y
u
21 5 25 I2 2 2 I3 t
IR1 5 21,42 A; IR2 5 20,263 A i IR3 5 1,15 A
b) 1 5 V 1 5 V
IR1
IR1
3 3 V
IR1
IR3
R2 R2 R2
IR2
IR2
IR2
IR3
5 5 5
R1 R1 R1

4 4 4
IR3
R3
R3 R3
2 2 2 V
1 2 2 V 2 2
1) 2)
3 3 V
R2
IR1
IR2
5
R1

4
R3
IR3
2
3)
ELECTROTCNIA 02 27
Circuit 1: El circuit shunt sutilitza quan volem mesurar, amb un instru-

R2 ? R3 ment mesurador de corrent, corrents molt ms elevats que el
RT 5 R1 1 (R2 // R3) 5 R1 1 5 5,428 V que pot travessar linstrument a plena desviaci de lagulla in-
R1 1 R3
dicadora (fons descala), IM.
1 5V
IT 5 5 5 0,921 A 5 I9R1
RT 5,428 V
18. Volem mesurar una intensitat de 5 A amb un mil.liamper-
VAB 5 1 2 IT ? R1 5 5 V 2 0,921 A ? 4 V 5 1,315 V metre amb un fons descala d1 mA i una resistncia interna
de 2 kV.
VAB 1,315 V
I9R2 5 5 5 0,263 A
R2 5V Quina s la resistncia shunt que hem de col.locar en paral-
lel amb linstrument?
VAB 1,315 V
I9R3 5 5 5 0,658 A
R3 2V IM ? r M 1 mA ? 2 kV
RS 5 5 5 0,40008 V
I 2 IM 5 A 2 1 mA
Circuit 2:
R1 ? R3
RT 5 R2 1 (R1 // R3) 5 R2 1 5 6,333 V 19. Dissenya un polmetre capa de mesurar corrents i tensions,
R1 1 R3 a partir dun galvanmetre de fons descala 100 mA i resis-
2 2V tncia interna 2 kV, amb les caracterstiques segents:
IT 5 5 5 0,316 A 5 I0R2
RT 6,333 V voltatges: 10 V i 100 V; intensitats: 10 mA, 100 mA i 1 A.
VAB 5 2 2 IT ? R2 5 2 V 2 0,316 A ? 5 V 5 0,421 V IM 100

A
VAB 0,421 V rM 2 k
I0R1 5 5 5 0,105 A
R1 4V
IM 100
A
VAB 0,421 V
I0R3 5 5 5 0,211 A
R3 2V 10 mA
RS1
Circuit 3:
R1 ? R 2
RT 5 R3 1 (R1 // R2) 5 R3 1 5 4,222 V 100 mA RS2
R1 1 R2
3 3V
IT 5 5 5 0,711 A 5 I-R3
RT 4,222 V
1A RS3
VAB 5 3 2 IT ? R3 5 3 V 2 0,711 A ? 2 V 5 1,579 V
VAB 1,579 V Escala 100 mA:
I-R1 5 5 5 0,395 A
R1 4V
IM ? r M 100 mA ? 2 kV
VAB 1,579 V RS1 5 5 5 20,2 V
I-R2 5 5 5 0,316 A I 2 IM 10 mA 2 100 mA
R2 5V
Circuit 1 1 2 1 3: Escala 10 mA:
IR1 5 I9R1 1 I0R1 1 I-R1 5 IM ? rM 100 mA ? 2 kV

RS2 5 5 5 2,002 V
I 2 IM 100 mA 2 100 mA
5 0,921 A 1 0,105 A 1 0,395 A 5 1,421 A
IR2 5 I9R2 1 I0R2 2 I-R2 5 Escala 1 A:

5 0,263 A 1 0,316 A 2 0,316 A 5 0,263 A
IM ? rM 100 mA ? 2 kV
RS3 5 5 5 0,2 V
IR3 5 I9R3 2 I0R3 1 I-R3 5 I 2 IM 1 A 2 100 mA
5 0,658 A 2 0,211 A 1 0,711 A 5 1,158 A
IM 100
A
17. Explica qu s el circuit shunt i quina s la seva aplicaci rM 2 k
principal.
R2 R1
El circuit shunt o divisor de corrent s una aplicaci dels cir- 100 V IM 100
A
cuits en derivaci. En aquests el corrent total es divideix en V
cada una de les branques de forma inversament proporcional als 10 V

valors de les seves resistncies.
Escala 10 V: 21. Calcula el circuit de Thvenin equivalent del circuit de la

gura.
VT 10 V
RT 5 5 5 100 kV
IM 100 mA
R1 5 RT 2 rM 5 100 kV 2 2 kV 5 98 kV R1
100
Escala 100 V:
VT 100 V
RT 5 5 5 1 MV
IM 100 mA 30 V R3
50
R2 5 RT 2 rM 2 R1 5 1 MV 2 2 kV 2 98 kV 5 900 kV
R2 A
100
20. Dissenya un circuit divisor de tensi per alimentar quatre R4 RL
crregues de 100, 150, 200 i 50 V a unes tensions de 30, 50 100
25, 23 i 16 V, respectivament. Per fer-ho disposem duna
B
font dalimentaci de 40 V.
VRL1 30 V 30 V
IRL1 5 5 5 0,3 A IT 5 5 5 0,2 A 5 IR1
R L1 100 V RT 150 V
VRL2 25 V VR1 5 IR1 ? R1 5 0,2 A ? 100 V 5 20 V
IRL2 5 5 5 0,166 A
R L2 150 V VR3R4 5 2 VR1 5 30 V 2 20 V 5 10 V
VRL3 23 V
IRL3 5 5 5 0,115 A VR3R4 10 V
R L3 200 V I1 5 5 5 0,1 A 5 IR3 5 IR4
R3 1 R4 100 V
VRL4 16 V
IRL4 5 5 5 0,32 A TH 5 VAB 5 VR4 5 IR4 ? R4 5 0,1 A ? 50 V 5 5 V
R L4 50 V
Id 5 10 % de (IRL1 1 IRL2 1 IRL3 1 IRL4) 5 RTH 5 [R4 // [R3 1 (R1 // R2)]] 5
5 10 % de (0,3 A 1 0,166 A 1 0,115 A 1 0,32 A) 5 0,09 A R1
?R
VR1 2 VA
31
R 1R 2
1
2
1R4R
2
3 4
5 5 33,3 V
R1 5 5 5 R1 ? R2
IR1 IRL1 1 IRL2 1 IRL3 1 IRL4 1 Id 1 R3 1 R4
R1 1 R2
40 V 2 30 V
5 5
0,3 A 1 0,166 A 1 0,115 A 1 0,32 A 1 0,09 A 22. Un aparell porttil est alimentat amb dues bateries iguals
10 V connectades en paral.lel. Les bateries tenen una tensi in-
5 5 10,09 V terna 5 12 V i una resistncia interna ri 5 0,5 V. El
0,991 A
consum de laparell s equivalent al duna resistncia de
VR2 VA 2 VB valor R 5 10 V.
R2 5 5 5
IR2 IRL2 1 IRL3 1 IRL4 1 Id a) Dibuixa lesquema equivalent del circuit elctric de
laparell.
30 V 2 25 V 5V
5 5 5
0,166 A 1 0,115 A 1 0,32 A 1 0,09 A 0,691 A R 10 R 10
5 7,24 V
VR3 VB 2 VC ri 0,5
R3 5 5 5 12 V
IR3 IRL3 1 IRL4 1 Id 12 V
ri 0,5
25 V 2 23 V 2V
5 5 5 3,81 V ri 0,5
0,115 A 1 0,32 A 1 0,09 A 0,525 A 12 V
VR4 VC 2 VD
R4 5 5 5 b) Determina el corrent I per la resistncia R.
IR4 IRL4 1 Id
12 V
23 V 2 16 V 7V I 5 5 1,17 A
5 5 5 17,07 V 10 V 1 0,25 V
0,32 A 1 0,09 A 0,41 A
V R5 VD 16 V c) Determina la potncia P consumida per la resistncia R.
R5 5 5 5 5 177,8 V
IR5 Id 0,09 A P 5 R ? I 2 5 10 V ? (1,17 A)2 5 13,7 W
ELECTROTCNIA 02 29
23. Calcula el corrent i la tensi existent en la crrega a partir 230 V 5 20 V ? I2 1 10 V ? I3 i

del circuit equivalent de Norton. y
2120 V 5 10 V ? I2 2 10 V ? I3 t
2150 V 5 30 V ? I2
R1 2150 V
100 I2 5 5 25 A
12 V 30 V
A
IA2 5 5 A
R2 RL
50 47 I1
B
12 V
IT 5 5 5 0,12 A 5 IN (Estant la R2 curtcircuitada) I2
VB
RT 100 V 1 R
R1 ? R2 R
RN 5 R1 // R2 5 5 33,3 V V2 1
R1 1 R2 A2 1
VA
RN ? RL R V1
RT 5 RN // RL 5 5 19,49 V
RN 1 RL 1
A1
VRL 5 VAB 5 IN ? RT 5 0,12 A ? 19,49 V 5 2,34 V
VRL 2,34 V I3
IRL 5 5 5 0,049 A
RL 47 V
25. Per al circuit de la gura, determina:
24. Per al circuit de la gura, determina:
R1
I2 V2
R VB I1 R3
100 V 1
10 V
V2 R 5 10 V R2
1 V1
A2 R4
1
VA 120 V R V1 70 V
10 V
1
A1 Dades: V1 5 60 V; V2 5 40 V; R1 5 5 V;
R2 5 10 V; R3 5 4 V; R4 5 6 V
Dades: V1 5 70 V; V2 5 100 V; VA 5 120 V; R 5 10 V a) La resistncia equivalent del conjunt format per R2, R3
i R4.
a) La mesura de lampermetre A1.
RA 5 R3 1 R4 5 4 V 1 6 V 5 10 V
V1 70 V
IA1 5 5 5 7 A RA ? R2 10 V ? 10 V
R 10 V Requivalent 5 (RA // R2) 5 5 5 5 V
RA 1 R2 10 V 1 10 V
b) La tensi VB .
V2 5 VB 1 V1 b) Els corrents I1, I2 subministrats per les fonts de tensi.
VB 5 V2 2 V1 5 100 V 2 70 V 5 30 V V1 2 V2 5 I1 ? R1
c) La mesura de lampermetre A2. V2 5 I3 ? R3
I1 5 I 2 1 I 3 i I1 1 I2 5 I3
u
2VB 5 I1 ? R 1 I2 ? R y 60 V 2 40 V 5 5 V ? I1
u
VA 5 2I2 ? R 1 I3 ? R t 40 V 5 5 V ? I3
I1 5 I 2 1 I 3 i I1 1 I2 5 I3
u
230 V 5 10 V ? I1 1 10 V ? I2 y 20 V
u I1 5 5 4 A
120 V 5 210 V ? I2 1 10 V ? I3 t 5V
40 V R1 I3
I3 5 5 8 A
5V
I2 V2
I2 5 I3 2 I1 5 8 A 2 4 A 5 4 A I1 R3
c) La potncia total subministrada per les dues fonts.

R2
V1 R4
P 5 V1 ? I1 1 V2 ? I2 5 60 V ? 4 A 1 40 V ? 4 A 5
5 240 W 1 160 W 5 400 W
ELECTROTCNIA 03 31
j Unitat 3. Magnetisme var la seva direcci, i fan que el material quedi magnetitzat. Si
introdum una substncia ferromagntica en linterior dun
i electromagnetisme camp magntic es produeix una concentraci de les lnies de
fora i, per tant, hi ha un increment del valor de la inducci.
h Activitats
6. Quin tipus de material s ms apropiat per a la construcci
dun electroimant? Raona la teva resposta.
1. Tenen principi i les lnies de fora dun camp magntic?
Raona la teva resposta. Els electroimants es fabriquen amb materials ferromagntics
perqu en col.locar-los sota lacci dun camp els dominis sori-
Les lnies del camp magntic sn tancades; per tant, no tenen
enten parcialment, i creixen els que estan en la mateixa direc-
ni principi ni .
ci. Si el camp s elevat, es poden orientar tots els dominis en
la mateixa direcci del camp. Per els electroimants han destar
2. Quin sentit tenen, per conveni, les lnies de fora creades fabricats amb un material magntic tou que tingui una rema-
per un imant? nncia i una fora coercitiva petites, perqu en cessar el camp
Parteixen del pol N i acaben al pol S per lexterior de limant, i en desapareguin els efectes.
per dins es mouen de S a N.
7. Qu faries per saber si per un conductor passa corrent con-
3. Quina s la inducci magntica existent en la cara plana tinu si no tinguessis cap aparell elctric de mesura? Com
dun imant, de secci 2 cm per 1,5 cm, quan s travessat pots determinar-ne el sentit?
per un ux magntic de 0,005 Wb? Acostant-hi una brixola; si lagulla magntica es desvia, vol
S 5 2 cm ? 1,5 cm 5 3 cm2 5 3 ? 1024 m2 dir que hi ha circulaci de corrent.
F 0,005 Wb El seu sentit es pot determinar per la posici del pol N de la

B 5 5 5 16,67 T brixola.
S 3 ? 1024 m2
I
4. La densitat de ux dun camp magntic uniforme s de 3 T.
Calcula el ux a travs duna superfcie de 100 cm2, si: N
a) La inducci magntica s perpendicular al ux. S
F 5 B ? S cos a 5 3 T ? 1 ? 1022 m2 ? cos 0 5 0,03 Wb
b) La inducci magntica i el vector perpendicular a la su-

perfcie formen un angle de 45.
F 5 B ? S cos a 5 3 T ? 1 ? 1022 m2 ? cos 45 5 0,021 Wb
8. Determina la inducci magntica que crea en el seu centre
una espira de 8 cm de dimetre per la qual circula un cor-
5. Indica la diferncia entre els materials ferromagntics, dia-
rent de 3 A.
magntics i paramagntics.
mI m0 I 4 p ? 1027 Wb?m21?A21 ? 3 A
Les substncies paramagntiques, en ser col.locades en un camp B 5 5 5 5
magntic, es converteixen en imants i sorienten en la mateixa 2r 2r 2 ? 4 ? 1022 m
direcci que el camp. En cessar el camp magntic desapareix el 5 4,71 ? 1025 T
seu magnetisme. Aquestes substncies tenen un comportament
magntic similar al de laire; s per aix que quasi no desvien
les lnies de fora. En el seu interior hi ha una lleugera concen- 9. Calcula la inducci magntica que crea un solenoide, de
traci de lnies de fora, ja que troben ms facilitat si passen a 100 voltes i de 15 cm de longitud, en un punt del seu eix
travs delles que per laire o el buit. En aquest cas, la inducci sucientment allunyat dels extrems, en circular un corrent
en la matria ser ms gran que en el buit. de 10 A si:
Les substncies diamagntiques, en ser col.locades en linterior a) El nucli cont aire.

dun camp magntic, es magnetitzen en sentit contrari al camp N?I 100 ? 10 A
i diculten el pas de les lnies de fora fent que se separin i B 5 m0 5 4 p ? 1027 Wb?m21?A21 ? 5
l 0,15 m
passin per laire o el buit (ja que el seu pas per aquest s ms
fcil). La inducci magntica en aquestes matries sempre ser 5 8,38 ? 1023 T
menor que el buit.
Quan es col.loquen les substncies ferromagntiques sota lac- b) El nucli s de ferro (mferro 5 1,52 p ? 1024 Wb?m21?A21).
ci dun camp els dominis sorienten parcialment, i creixen els N?I 100 ? 10 A
que estan en la mateixa direcci. Si el camp s elevat, es poden B 5 m ? 5 1,52 p ? 1024 Wb?m21?A21 ? 5
orientar tots els dominis en la mateixa direcci del camp. Quan l 0,15 m
se suprimeix el camp magntic, els dominis tendeixen a conser- 5 3,2 T
10. Calcula el camp magntic creat per un corrent rectilini de N?I 200 ? 8 A
6 A en un punt que dista 10 cm del conductor. B0 5 m0 ? 5 4 p ? 1027 Wb?m21?A21 ? 5
l 0,12 m
m0 I 4 p ? 1027 Wb?m21?A21 ? 6 A 5 0,0168 T
B 5 ? 5 5 1,2 ? 1025 T
2p d 2 p ? 0,1 m
F 2,5 ? 1023 Wb
B 5 5 5 2,5 T
11. Determina la distncia dun punt a un conductor rectilini S 10 ? 1024 m2
pel qual circula un corrent de 10 A si en aquest punt la in-
ducci magntica s de 4 ? 1025 T. BM 5 B 2 B0 5 2,5 T 2 0,0168 T 5 2,483 T
m0 I BM 5 m0 M
B 5 ?
2p d BM 2,483 T
M 5 5 5 1,98 ? 106 A?m
m0 I 4 p ? 1027 AWb?m21?A21 ? 10 m0 4 p ? 1027 Wb?m21?A21
d 5 5 5 0,05 m
2p B 2 p ? 4 ? 1025 T
16. Deneix els termes segents: magnetisme romanent, inten-
12. Un solenoide format per 80 espires, debanades luna al cos- sitat coercitiva i histresi magntica.
tat de laltra sobre un nucli de ferro, crea en el seu centre Magnetisme romanent s la inducci magntica que presenta
un camp magntic d1 T. Calcula el corrent que circula pel el material quan es fa desaparixer lacci del camp magntic.
solenoide en funci de la longitud l.
Intensitat coercitiva s la intensitat del camp que saplica per
mferro 5 1,52 p ? 1024 Wb?m21?A21 fer desaparixer el magnetisme romanent.
N?I Bl
B 5 m ? I 5 5 Histresi magntica s la romanncia magntica dun material.
l mN
1 T?l 17. Explica com es pot desimantar per complet un material fer-
5 5 (26,2 ? l) A
1,52 p ? 10 Wb?m21?A21 ? 80
24 romagntic imantat.
Per desimantar completament un material ferromagntic hem
13. Calcula la intensitat magntica dun solenoide de 200 voltes de repetir un cert nombre de vegades el cicle dhistresi, fent
i duna llargada de 10 cm en circular-hi un corrent de 5 A. que la intensitat en cada inversi sigui ms petita.
B0 N?I 200 ? 5 A
H 5 5 5 5 10 000 A/m 5 104 A?m21 18. Raona si el fenomen de la romanncia magntica afavoreix
m0 l 0,10 m
la construcci de mquines elctriques.
14. Un solenoide, de 100 voltes i duna llargada de 8 cm, est La romanncia redueix el rendiment de les mquines elctri-
bobinat sobre un nucli de ferro. Calcula la permeabilitat ques, ja que es produeix una calor a linterior de la substncia a
relativa i absoluta del material que forma el nucli aix com causa del fregament intern entre les molcules magntiques en
la seva susceptibilitat, si en fer circular un corrent de 2 A canviar de sentit.
proporciona una inducci sobre el nucli de ferro d1,19 T.
N?I 100 ? 2 A 19. Explica com fabricaries un imant permanent amb un mate-
B0 5 m0 ? 5 4 p ? 1027 Wb?m21?A21 ? 5 rial ferromagntic completament desimantat.
l 0,08 m
5 3,14 ? 1023 T Ho podem fer de diverses maneres, com ara fregar-lo amb un
imant, o b introduir-lo dins un solenoide pel qual es fa passar
B 1,19 T corrent elctric.
mr 5 5 5 379
B0 3,14 ? 1023 T Quan deixem de fregar el material amb limant, en el primer cas,
o quan el retirem de dins del solenoide, en el segon cas, en el
m 5 mr ? m0 5 379 ? 4 ? p ? 1027 Wb?m21?A21 5
material ferromagntic queda un camp magntic romanent Br.
5 4,8 ? 1024 Wb?m21?A21 s a dir, obtenim un imant permanent quan deixem daplicar-hi
una intensitat magntica H. Hem aconseguit que el material
BM 5 B 2 B0 5 1,19 T 2 3,14 ? 1023 T 5 1,187 T recorregus el tram del seu cicle dhistresi ns a tallar leix
dordenades.
BM 1,187 T
xm 5 5 5 378
B0 3,14 ? 1023 T
20. En quina direcci shauria de moure una crrega elctrica
entre els pols oposats i confrontats de dos imants perqu
15. Calcula el moment magntic provocat per la imantaci addi- no actu cap fora sobre ella? Raona la teva resposta.
cional del material magntic que forma el nucli duna secci
de 10 cm2, dun solenoide de 200 espires i duna llargada de Si la direcci de la velocitat v s paral.lela a B, sin de 0 o 180
12 cm, que en ser travessat per un corrent de 8 A crea un s 0; per tant, la fora F ser nul.la i la trajectria de la partcu-
ux de 2,5 ? 1023 Wb. la ser rectilnia. (F 5 Q ? v ? B ? sin w).
ELECTROTCNIA 03 33
21. Calcula el radi de la curvatura que descriur un electr que La longitud de lentreferro s de 2 cm.
penetra, amb una velocitat de 107 m/s, en un camp magn-
tic de 0,5 T i que s perpendicular al vector velocitat. S 5 p ? r 2 5 p ? (0,01 m)2 5 3,14 ? 1024 m2
Dades: me2 5 9,11 ? 10231 kg i qe2 5 1,6 ? 10219 C m 5 mr ? m0 5 600 ? 4 p ? 1027 Wb?m21?A21 5
Q?B?r v?m 107 m/s ? 9,11 ? 10228 g 5 7,53 ? 1024 Wb?m21?A21
v 5 r 5 5 5
m Q?B 1,6 ? 10219 C ? 0,5 T
5 0,11 m l
Rnucli ferro 5 5
m?S
22. Quin s el parell mxim que exerceix una bobina quadrada 2 ? p ? 0,07 m 2 0,02 m
de 2 cm de costat i de 200 espires per la qual circula un 5 5
7,53 ? 1024 Wb?m21?A21 ? 3,14 ? 1024 m2
corrent de 2 A, situada en un camp magntic de 0,8 T?
A?v
m 5 N ? I ? S 5 N ? I ? c2 5 200 ? 2 A ? 0,022 m2 5 0,16 A?m2 5 1,78 ? 106
Wb
t 5 m ? B ? sin w 5 0,16 A?m2 ? 0,8 T ? sin 90 5 0,128 N?m
l
23. La fora per unitat de longitud existent entre dos conductors Rentreferro 5 5
m?S
paral.lels i duna llargada considerable, que transporten un
2 ? 1022 m
corrent de 5 A i 10 A, respectivament, s de 2 ? 1024 N/m. 5 5
Calcula la distncia que els separa. 4 p ? 10 Wb?m21?A21 ? 3,14 ? 1024 m2
27
F m0 I1 ? I2 ? 1 m0 ? I1 ? I2 A?v
5 ? 5 5 5,07 ? 107
1 2p d?1 2p?d Wb
m0 ? I1 ? I2 4 p ? 1027 Wb?m21?A21 ? 5 A ? 10 A A?v
d 5 5 5 0,05 m RT 5 R1 1 R2 5 1,78 ? 106 1 5,07 ? 107 5 5,25 ? 107
2 p (F/l) 2 p ? 2 ? 1024 N/m Wb
FMM
24. Un nucli dun circuit magntic t una longitud de 10 cm, F 5
una secci transversal de 4 cm2 i una permeabilitat relativa RT
de 500. Calcula la reluctncia i la fora magnetomotriu per A?v
produir un ux de 2 ? 1024 Wb. Suposem que el camp s FMM 5 RT ? F 5 5,25 ? 107 ? 1 ? 1024 Wb 5 5,25 ? 103 A ? v
uniforme i normal a la secci transversal del nucli. Wb
m 5 mr ? m0 5 500 ? 4 p ? 1027 Wb?m21?A21 5 FMM 5,25 ? 103 A ? v

I 5 5 5 10,5 A
5 6,28 ? 1024 Wb?m21?A21 n 500
l 0,1 m 26. Un conductor de 20 cm es mou perpendicularment a un

R 5 5 5
m?S 6,28 ? 10 Wb?m21?A21 ? 4 ? 1024 m2
24
camp magntic amb una inducci de 0,4 T i amb una veloci-
A?v tat de 25 m/s. Calcula la FEM induda en el conductor.
5 3,98 ? 105
Wb 5 B ? l ? v 5 0,4 T ? 0,2 m ? 25 m/s 5 2 V
FMM A?v
F 5 FMM 5 F R 5 2 ? 1024 Wb ? 3,98 ? 105 5 27. Explica el funcionament duna dinamo. Quina diferncia hi
R Wb
ha entre una dinamo i un alternador?
5 79,6 A?v
Les dinamos sn mquines que transformen lenergia mecnica
en elctrica i produeixen un corrent continu. Una dinamo sobt
25. El nucli magntic de la gura s de ferro i t una permeabi- substituint els dos anells col.lectors dun alternador per un de
litat relativa de 600, hi ha enrotllada una bobina de 500 es- sol partit per la meitat.
pires. Calcula la intensitat que lha de recrrer perqu el ux
magntic sigui d1 ? 1024 Wb.
28. Determina el valor mxim de la FEM induda en una bobina
quadrada, de 20 espires i de 4 cm de costat, que gira a una
F
velocitat uniforme de 20 rps respecte al seu eix, perpendi-
l cular a les lnies de fora dun camp magntic d1 T.
O 8 cm S 5 l 2 5 (4 ? 1022 m)2 5 1,6 ? 1023 m2

6c
m rev 2 p rad
v 5 20 ? 5 125,66 rad/s
s 1 rev
2 cm mx. 5 N ? v ? S ? B 5 20 ? 125,66 rad/s ? 1,6 ? 1023 m2 ? 1 T 5 4,02 V
29. Per qu els galvanmetres de bobina mbil noms poden 6. Determina el camp magntic que crea en el seu centre una
mesurar corrent continu? espira de 15 cm de radi, per la qual circula un corrent de 2 A.
Perqu lagulla estaria en moviment continu, seguint els valors mI m0 I 4 p ? 1027 Wb?m21?A21 ? 2 A
instantanis del corrent altern. B 5 5 5 5
2r 2r 2 ? 0,15 m
5 8,38 ? 1026 T
30. Investiga qu signica classe dun instrument.
La classe dun instrument expressa el mxim error percentual de
7. Calcula el camp magntic que crea un solenoide de 100 vol-
lectura adms. Sempre s referit al valor de fons descala.
tes i de 10 cm de longitud, en un punt del seu eix sucient-
ment allunyat dels seus extrems, en circular-hi un corrent
31. Els galvanmetres de ms precisi incorporen un mirall en de 5 A.
la seva escala. Per qu creus que serveix? Com sen realit-
za la lectura? N?I N?I
B 5 m 5 m0 5
Aquest mirall obliga lusuari a realitzar la lectura perpendicular- 2l 2l
ment a linstrument, de forma que lagulla coincideixi amb la 100 ? 5 A
5 4 p ? 1027 Wb?m21?A21 ? 5 3,14 ? 1023 T
seva projecci sobre el mirall. Daquesta manera, seviten els 2 ? 0,1 m
errors causats per efectes ptics i per la mala posici de lusua-
ri davant de laparell. 8. Determina la permeabilitat dun material ferromagntic que
t una permeabilitat relativa de 100.
h Activitats nals m 5 mr ? m0 5 100 ? 4 p ? 1027 Wb?m21?A21 5
1. Busca informaci sobre lorigen del magnetisme terrestre. 5 1,25 ? 1024 Wb?m21?A21
Resposta oberta.
9. Un conductor recte de 5 m de llarg per on circula un corrent
d1 A se situa a linterior dun camp magntic uniforme de
2. Busca informaci sobre el funcionament duna pina ampe- 3 T. Calcula la fora que actua sobre el conductor, si:
rimtrica.
a) La direcci del camp i el conductor formen un angle de
Una pina amperimtrica s un aparell amb el qual es pot me- 45.
surar la intensitat de corrent dun conductor sense necessitat
de realitzar contactes elctrics. Per fer la mesura, solament F1 5 I ? l ? B sin a 5 1 A ? 5 m ? 3 T ? sin 45 5 10,6 N
haurem dabraar amb la pina el conductor elctric. La lectura
apareixer directament sobre laparell.
b) La direcci del camp i el conductor formen un angle de
El seu funcionament est basat en lelectromagnetisme, s a 70.
dir, quan un corrent elctric passa per un conductor es produeix
un camp magntic; aquest, en passar per la pina, s condut a F2 5 I ? l ? B sin a 5 1 A ? 5 m ? 3 T ? sin 70 5 14,1 N
una bobina sobre la qual es produeix una FEM, que s la que
mesura linstrument. 10. Dibuixa la direcci i el sentit del camp que crea cadascun
dels conductors segents en passar el corrent elctric:
3. Quina diferncia hi ha entre el camp magntic que crea una
crrega en reps i la mateixa crrega en moviment? a) b) c)
Una crrega elctrica en reps no crea cap camp magntic. I

I
I
4. Un circuit magntic t un ux de 100 mWb. En una secci
perpendicular al camp i de superfcie 200 mm2, quina s la
densitat de camp o inducci mitjana?
F 100 ? 1026 Wb a) b) c)
B 5 5 5 0,5 T I
S 200 ? 1026 m2 I
I
B B
5. Per un conductor recte i molt llarg circula un corrent de B
30 A. Calcula el camp magntic en un punt situat a 20 cm
de distncia del centre del conductor.
mI m0 I 4 p ? 1027 Wb?m21?A21 ? 30 A 11. Qu li ha de passar a una crrega elctrica per tal que exer-
B 5 5 5 5 ceixi forces sobre un imant? Raona la teva resposta.
2pd 2pd 2 p ? 0,2 m
5 3 ? 1025 T Que estigui en moviment i cre un camp magntic.
ELECTROTCNIA 03 35
12. En quina direcci es pot moure una crrega elctrica dins 16. Una bobina de 300 espires i duna longitud de 15 cm s
dun camp magntic perqu no existeixi cap fora sobre recorreguda per un corrent de 10 A. Si introdum en el seu
ella? Raona la teva resposta. interior un nucli de xapa magntica duna secci de 20 cm2,
el ux resultant s de 2 ? 1023 Wb. Calcula la permeabilitat
Sha de moure en una direcci paral.lela a B. Daquesta manera,
relativa del material magntic.
sin de 0 o 180 s 0; per tant, la fora F ser nul.la i la trajec-
tria de la partcula ser rectilnia. (F 5 Q ? v ? B ? sin w) N?I 300 ? 10 A
B0 5 m0 5 4 p ? 1027 Wb?m21?A21 5
l 0,15 m
13. Dos conductors elctrics d1 km de llargada, paral.lels, trans- 5 2,51 ?1022 T
porten un corrent de 20 A (en sentits oposats) i estan sepa-
rats per una distncia d1 m. Calcula la fora entre ells. Com F 2 ? 1023 Wb
ser aquesta fora? B 5 5 51T
S 20 ? 1024 m
m0 I1 ? I2 ? l m0 ? I1 ? I2 ? l B 1T
F 5 ? 5 5 mr 5 5 5 39,78
2p d 2p?d B0 2,51 ? 1022 T
4 p ? 1027 Wb?m21?A21 ? 20 A ? 20 A ? 1 000 m
5 5 0,08 N 17. Quina s la FEM induda en una espira si el ux a travs
2p?1 m
della varia a ra d1,2 N?m/A?s?
La fora s de repulsi.
DF 1,2 N?m/A
5 5 2 5 21,2 V
14. Com sorienta una brixola en situar-la a linterior dun so- Dt 1s
lenoide per on circula un corrent?
18. Pot existir una FEM induda en linstant en qu el ux que
I travessa el circuit s zero?
I
S, ja que la fora electromotriu depn de la rapidesa amb qu
N
varia el ux magntic que travessa el circuit.
N S
19. Quin s el moment parell mxim que sexerceix sobre una
bobina circular de 200 espires i de 3 cm de dimetre, per la
qual circula un corrent de 0,5 A i que est situada perpen-
dicularment a les lnies de fora dun camp magntic uni-
forme de 0,8 T?
15. Un circuit magntic est format per un nucli dacer amb una
permeabilitat de 0,008 Wb?m21?A21, i t una longitud de m 5 N ? I ? S 5 N ? I ? p ? r 2 5 200 ? 0,5 A ? p ? 0,0152 m2 5
20 cm i una superfcie transversal de 9 cm2, sobre el qual es 5 0,0706 A?m2
troba enrotllada una bobina. Calcula la reluctncia del cir-
t 5 m ? B ? sin w 5 0,0706 A?m2 ? 0,8 T ? sin 90 5 0,0565 N?m
cuit i la fora magnetomotriu que sha daplicar a la bobina
per aconseguir una inducci d1 T.
20. Un petit alternador est format per una bobina de 300 es-
1 pires circulars de 5 cm de dimetre, i gira al voltant dun eix
R 5 5
m?S que passa pel seu centre, en linterior dun camp magntic
0,2 m A?v uniforme perpendicular a leix de la bobina de 0,1 T amb
5 5 2,78 ? 104 una velocitat de 15 voltes per segon. Determina el valor
0,008 Wb?m21?A21 ? 9 ? 1024 m2 Wb
mxim de la FEM induda en la bobina.
FMM S 5 p ? r 2 5 p ? (2,5 ? 1022 m)2 5 1,96 ? 1023 m2
F 5
R
rev 2 p rad
v 5 15 ? 5 94,25 rad/s
FMM 5 F ? R 5 B ? S ? R 5 s 1 rev
A?v mx. 5 N ? v ? S ? B 5
5 1 T ? 9 ? 1024 m2 ? 2,78 ? 104 5 25 A ? v
Wb 5 300 ? 94,25 rad/s ? 1,96 ? 1023 m2 ? 0,1 T 5 5,55 V
j Bloc 2. Circuits elctrics b) Quin s el seu valor en funci de la potncia nominal?
i electrnics
Imx. 5 dllllll
P
mx.

R
Unitat 4. Components elctrics

passius 4. Realitza un esquema dels principals tipus de resistors i as-
senyalan les caracterstiques ms importants.
h Activitats Resposta oberta.
1. Determina el valor nominal i la tolerncia dels resistors se-

5. Comenta les diferncies entre els termistors PTC i NTC.
gents:
Els resistors NTC (Negative Temperature Coefcient) sn resis-
a) Groc, lila, vermell, or.
tors el valor hmic dels quals varia en ra inversa a la tempera-
4 700 V, 5 % tura, s a dir, a ms temperatura, menys resistncia.
b) Marr, negre, negre, vermell. Els resistors PTC (Positive Temperature Coefcient) sn resistors
el valor hmic dels quals varia en ra directa a la temperatura,
10 V, 2 % s a dir, a ms temperatura ms resistncia.
c) Marr, verd, taronja, or.

6. Busca informaci dels resitors en qu la resitncia varia en
15 000 V, 5 % funci del camp magntic (MDR) o magnetoresitors.
d) Gris, vermell, marr, plata. Els magnetoresistors sn resistors la resistncia dels quals aug-
menta en funci del camp magntic aplicat perpendicularment
820 V, 10 % a la seva superfcie. Per a la seva construcci es fan servir aliat-
ges dindi-antimoni o b de nquel-antimoni. En aplicar un
e) Verd, blau, groc, plata. camp magntic exterior, els dominis del material semiconductor
560 kV, 10 % es desvien un angle determinat, i daquesta manera fan variar la
seva resistncia.
2. Indica si els valors segents estan dins de la tolerncia fa-
cilitada pel fabricant. 7. Un condensador pla est format per dues plaques metl.li-
a) Vermell, vermell, vermell, or. Rmesurada 5 2 100 ohms ques de 10 cm2 de superfcie, separades una distncia d1 mm
per un dielctric de vidre. Calcula la capacitat del condensa-
b) Marr, negre, taronja, plata. Rmesurada 5 9 500 ohms dor i la crrega de cada armadura si est sotms a una dife-
c) Groc, lila, marr, plata. Rmesurada 5 430 ohms rncia de potencial de 50 V.
S F 1 ? 1023 m2
Resistncia Resistncia mx. Resistncia mn. C 5 ? 5 45 ? 10212 ? 5 45 ? 10212 F 5
d m 1 ? 1023 m
2 200 V 5 % 2 310 V 2 090 V
5 45 pF
10 000 V 10 % 11 000 V 9 000 V
470 V 10 % 517 V 423 V Q 5 C ? V 5 45 ? 10212 F ? 50 V 5 2,25 ? 1029 C
Resistncia mesurada Dins de la tolerncia

8. Calcula la capacitat dun condensador que emmagatzema
una crrega d1 mC connectat a una diferncia de potencial
2 100 V S de 230 V.
9 500 V S Q 1 ? 1026 C
C 5 5 5 4,3 ? 1029 F 5 4,3 nF
430 V S V 230 V
3. Contesta: 9. Un condensador pla de 470 mF t una crrega emmagatze-

mada de 2,35 mC damunt de cada armadura. Calcula la dife-
a) Com calcularies el valor de la mxima intensitat que pot rncia de potencial entre els seus extrems.
circular per un resistor a partir de la seva potncia no-
minal? Q 2,35 ? 1023 C
V 5 5 55V
Resposta oberta. C 470 ? 1026 F
ELECTROTCNIA 04 37
10. Calcula la capacitat equivalent de les associacions de con- Q 5 V ? C 5 100 V ? 220 mF 5 0,022 C
densadors segents:
t 5 5 t 5 5 R ? C 5 5 ? 103 V ? 220 ? 1026 F 5 11 s
a) 10 mF 15 mF
14. Calcula el temps que triga el condensador de lactivitat an-
C1 C2 terior per aconseguir una diferncia de potencial entre els
A B seus extrems de 50 V.
25 mF
q 5 V9? C 5 50 V ? 220 mF 5 0,011 C
C3
q 5 Q ? (1 2 e2t/R C )
1 1 1 C2 1 C1 q
5 1 5 1 2 5 e2t/R C
CA C1 C2 C1 ? C2 Q
C1 ? C2 10 mF ? 15 mF 0,011
CA 5 5 5 6 mF 1 2 5 e2t/R C
C 1 1 C2 10 mF 1 15 mF 0,022
CT 5 CA 1 C3 5 6 mF 1 25 mF 5 31 mF e2t/R C 5 0,5
log (e2t/R C ) 5 log 0,5
b) 10 mF t
2 log e 5 log 0,5
10 mF C2 5 mF R?C
C1 20 mF C4 log 0,5
t 5 2R ? C ?
log e
C3
log 0,5
CA 5 C2 1 C3 5 10 mF 1 20 mF 5 30 mF t 5 210 ? 103 V ? 220 ? 1026 F 5 1,525 s
log e
C1 ? CA 10 mF ? 30 mF
CB 5 5 5 7,5 mF
C1 1 CA 10 mF 1 30 mF 15. Donada lassociaci de condensadors de la gura, calcula:
CB ? C3 7,5 mF ? 5 mF a) La capacitat equivalent del conjunt.

CT 5 5 5 3 mF
CB 1 C3 7,5 mF 1 5 mF b) La crrega emmagatzemada pel sistema quan saplica als
seus extrems una ddp de 10 V.
11. Calcula la capacitat de dos condensadors si en muntar-se c) La diferncia de potencial i la crrega emmagatzemada
en srie la capacitat del conjunt s de 0,5 mF i en paral.lel, en cadascun dels condensadors.
de 2 mF.
10 mF 10 mF
En paral.lel: C1 1 C2 5 2 mF
C1 ? C2 5 mF C2 C3
En srie: 5 0,5 mF A
C1 1 C2 B D
C1 15 mF
C1 ? C2 5 0,5 mF (C1 1 C2) i C4

y C1 5 C2 5 1 mF
C1 1 C2 5 2 mF t
VAD 5 10 V
12. Raona les aplicacions de les associacions en srie i en pa-
ral.lel de condensadors, en funci de la capacitat total del
C2 ? C3 10 mF ? 10 mF
conjunt, i la tensi de treball dels condensadors. CA 5 5 5 5 mF
C2 1 C3 10 mF 1 10 mF
Associaci:
CB 5 CA 1 C4 5 5 mF 1 15 mF 5 20 mF
En srie: per obtenir una capaciat inferior i una tensi de
treball superior. C B ? C1 20 mF ? 5 mF
CT 5 5 5 4 mF
En paral.lel: per obtenir una capacitat ms gran i la matei- CB 1 C1 20 mF 1 5 mF
xa tensi de treball.
QT 5 VAD ? CT 5 10 V ? 4 mF 5 40 mC 5 QC1 5 QBD
13. Calcula la crrega mxima que pot emmagatzemar un con- QC1 4 ? 1025 C
densador de 220 mF de capacitat connectat en srie amb VC1 5 5 58V
C1 5 ? 1026 F
una resistncia de 10 kV a una diferncia de potencial de
100 V. Calcula el temps que tarda a carregar-se. VBD 5 VAD 2 VC1 5 10 V 2 8 V 5 2 V 5 VC4
QC4 5 VC4 ? C4 5 2 V ? 15 mF 5 30 mC DF m?N ?S m ? N2 ? S

L 5 N ? 5 N ? 5 5
QC2 5 QC3 5 QT 2 QC4 5 40 mC 2 30 mC 5 10 mC Di l l
4 ? p ? 1027 Wb?m21?A21 ? 1002 ? 1 ? 104 m2
QC2 10 ? 1026 C 5 5
VC2 5 5 5 1 V 0,04 m
C2 10 mF
5 3,14 ? 1025 H 5 31,4 mH
QC3 10 ? 1026 C
VC3 5 5 5 1 V
C3 10 mF 21. Calcula la FEM induda en una bobina de 300 espires que
est sotmesa a lacci dun camp magntic uniformement
16. Donat el circuit de la gura, calcula el temps que tarda el creixent que varia d1 Wb a 10 Wb en un interval de 100 ms.
condensador a carregar-se i el valor de la crrega i de la 2N ? DF 2300 ? 9 Wb
tensi passats 10 s. 5 5 5 227 000 V
Dt 100 ? 1023 s
1 MV
22. Quina inductncia ha de tenir una bobina per aconseguir
R una de 2400 V en aplicar-hi un corrent que varia de ma-
10 V 10 mF
nera uniforme de 0 a 10 A en 5 ms?
Di
5 2L ?
Dt
t 5 5 ? t 5 5 ? R ? C 5 5 ? 1 ? 106 V ? 10 ? 1026 F 5 50 s
Dt 5 ? 1023 s
L 5 2 ? 5 2(2400 V) ? 5 0,2 H
q 5 Q (1 2 e2t/R C)
5 C ? VAB (1 2 e2t/R C) 5 Di 10 A
6 26
5 10 ? 1026 F ? 10 V ? (1 2 e210 s/10 V ? 10 ? 10 F ) 5
5 6,32 ? 1025 C 23. Una inductncia de 200 mH est connectada en srie amb
una resistncia de 100 V. Pel conjunt circula un corrent
o b: variable que augmenta de 0 a 5 A, uniformement, en un
q 5 63,21 % de Q 5 63,21 % de C ? VAB 5 temps de 2 s. Determina el valor de la FEM autoinduda.
5 63,21 % de 10 ? 1026 F ? 10 V 5 6,321 ? 1025 C Di 5A
5 2L ? 5 2200 ? 1023 H ? 5 20,5 V
q 6,321 ? 1025 C Dt 2s
VC 5 5 5 6,32 V
C 10 ? 1026 F
24. Determina la constant de temps i el temps que tarda una
bobina de 57 mH perqu hi circuli la intensitat mxima, si
17. Quins sn els avantatges i els inconvenients dels condensa- sabem que es troba en srie amb una resistncia de 100 V.
dors electroltics enfront de la resta?
L 57 ? 1023 H
Tenen una capacitat molt ms elevada i, com a inconvenient, el t 5 5 5 5,7 ? 1024 s
fet que cal respectar una polaritat. R 100 V
t 5 5 ? t 5 5 ? 5,7 ? 1024 s 5 2,85 ms
18. Per a qu serveix el condensador en la instal.laci dun tub
uorescent? 25. Calcula lenergia emmagatzemada en una bobina de 100 mH,
desprs destar 5 minuts connectada en srie amb una resis-
El condensador fa el paper dun condensador antiparsit en ra-
tncia de 1 000 V a una FEM de 10 V.
diodifusi.
E
i 5 (1 2 e2R ? t/L) 5
19. Qu s la tensi de treball o tensi nominal dun conden- R
sador?
10 V
La tensi de treball o nominal s la tensi que es pot aplicar 5 (1 2 2,718 (21 000 V ? 300 s / 0,1 H)) 5 10 mA
1 000 V
entre les seves armadures en rgim permanent sense que es
deteriori el condensador. 1 1
E 5 L ? I 2 5 ? 0,1 H ? (0,01 A)2 5 5 ? 1026 J
2 2
20. Determina el valor de la inductncia duna bobina de 100 es-
pires, duna longitud de 4 cm i una secci d1 cm2.
26. Lenergia emmagatzemada en una bobina de 50 mH, al cap
m?I?N de 2 s, s de 5 ? 1026. Si es connecta en srie amb una resis-
B 5 tncia de 1 000 V, calcula la FEM a la qual est connectat el
l
conjunt RL.
m?I?N?S 1
F 5 B ? S 5 E 5 L ? I2
l 2
ELECTROTCNIA 04 39
llllllllllll
dlllll
5 d 5 14,14 mA
2E 2 ? 5 ? 10 J 26 Rmn. 5 100 V 2 10 % de 100 V 5 90 V
I5 23
L 50 ? 10 H RT 5 90 V 1 90 V 5 180 V
180 V < RT < 220 V
I 5 (1 2 e2R ? t/L)
R
3. Explica qu s i com funciona un termstat.
I?R 14,14 ? 1023 ? 1 000 V
5 t/L
5 23 5 14,14 V El termstat serveix per regular i controlar la temperatura. Ve-
12e 2R ? 1 2 2,71821 000 V ? 2 s / 50 ? 10 H
geu-ne el funcionament i lesquema a lapartat Resistors no li-
neals del llibre de text.
27. Una de les aplicacions de lautoinducci s lencesa del mo-
tor de combusti. Esbrina en qu consisteix el circuit i com
funciona. 4. Dos condensadors de 10 mF es connecten en paral.lel. Si la
seva tolerncia de fabricaci s del 10 %, entre quins valors
El sistema elctric dels autombils salimenta a travs duna es trobar la seva capacitat equivalent?
bateria de 12 V. Per aconseguir que la mescla de benzina, una
Cmx. 5 10 mF 1 10 % de 10 mF 5 11 mF
vegada comprimida pel pist, sencengui en linterior del cilin-
dre s necessari que salti una guspira elctrica entre les puntes CT 5 11 mF 1 11 mF 5 22 mF
de la bugia. Aix noms s possible amb altes tensions.
Cmn. 5 10 mF 2 10 % de 10 mF 5 9 mF
El primari de la bobina s alimentat a travs duns contactes de
CT 5 9 mF 1 9 mF 5 18 mF
plat amb els 12 V de la bateria, una lleva gira arrossegada pel
motor dexplosi i fa que aquest contacte sobri i interrompi 18 mF < CT < 22 mF
bruscament la tensi al primari de la bobina. Aix provoca una
variaci brusca de corrent que ocasiona una variaci de ux 5. Calcula la capacitat equivalent dels circuits segents:
magntic que en travessar el secundari de la bobina, amb un
gran nombre despires, fa que hi aparegui una elevada tensi. a) 15 mF
C2
28. Calcula el valor de la inductncia duna bobina de 100 espi-
res, duna longitud de 3 cm i una secci de 2 cm2. 5 mF 20 mF 10 mF 1 mF
DF m ? N2 ? S C1 C3 C4 C6
L 5 N ? 5 5
Di l
5 mF
4 ? p ? 1027 Wb?m21?A21 ? 1002 ? 2 ? 1024 m2
5 5 83,77 mH C5
0,03 m
C3 ? C4 20 mF ? 10 mF
CA 5 5 5 6,67 mF
h Activitats nals C3 1 C 4 20 mF 1 10 mF
1. Determina els colors dels resistors segents: CB 5 C2 1 CA 1 C5 5 15 mF 1 6,67 mF 1 5 mF 5 26,67 mF
a) 2k7 V, 610 %. CB ? C 1 26,67 mF ? 5 mF

CC 5 5 5 4,21 mF
CB 1 C 1 26,67 mF 1 5 mF
Vermell, lila, vermell, plata.
CC ? C6 4,21 mF ? 1 mF
b) 56 kV, 65 %. CT 5 5 5 0,808 mF
CC 1 C6 4,21 mF 1 1 mF
Verd, blau, taronja, or.
b) 10 mF
c) 4M7 V, 610 %.
5 mF C2
Groc, lila, verd, plata.
C1 15 mF 5 mF
d) 6,8 V, 61 %.
C3 C4
Blau, gris, or, marr.
10 mF
2. Entre quins valors est compresa la resistncia equivalent C5
de dues resistncies de 100 V amb una tolerncia de fabri-
caci del 10 %, connectades en srie? C3 ? C4 15 mF ? 5 mF
CA 5 5 5 3,75 mF
Rmx. 5 100 V 1 10 % de 100 V 5 110 V C 3 1 C4 15 mF 1 5 mF
RT 5 110 V 1 110 V 5 220 V CB 5 C2 1 CA 5 10 mF 1 3,75 mF 5 13,75 mF
C B ? C1 13,75 mF ? 5 mF Quan tanquem linterruptor, la tensi queda aplicada directa-

CC 5 5 5 3,66 mF ment entre les dues lmines de lencebador; com que estan molt
CB 1 C1 13,75 mF 1 5 mF
prximes, sestableix un arc que fa que pugi la temperatura
CT 5 CC 1 C5 5 3,66 mF 1 10 mF 5 13,66 mF en el seu interior, i que la lmina bimetl.lica es corbi i entri en
contacte amb laltra lmina xa, tancant els circuits descalfa-
6. Determina la capacitat dun condensador pla format per ment dels laments de la lmpada. En refredar-se, la lmina bi-
dues armadures planes d1 cm2, separades una distncia de metl.lica torna a la posici inicial i obre bruscament el circuit,
0,3 mm per un dielctric de mica. fent que, per la reactncia, hi hagi un canvi brusc de corrent, el
qual hi ocasiona una tensi elevada que fa que la lmpada sen-
S F 1 ? 1024 m2 cengui.
C 5 ? 5 35 ? 10212 ? 5 11,66 ? 10212 F 5
d m 0,3 ? 1023 m
5 11,66 pF 11. Determina el valor de la inductncia duna bobina de 200 es-
pires, duna longitud de 4 cm i una secci d1,5 cm2.
7. Calcula la capacitat dun condensador pla que emmagatze-
DF m ? N2 ? S
ma una crrega de 0,5 mC quan es connecta a una diferncia L 5 N ? 5 5
de potencial de 100 V. Di l
Q 0,5 ? 1026 C 4 ? p ? 1027 Wb?m21?A21 ? 2002 ? 1,5 ? 1024 m2

C 5 5 5 5 ? 1029 F 5 5 nF 5 5 188,5 mH
V 100 V 0,04 m
8. Determina el temps que tarda un condensador de 500 mF, 12. Calcula el valor de la FEM autoinduda en una inductncia
connectat en srie amb una resistncia d1 kV a carregar- de 100 mH, connectada a un circuit en el qual augmenta el
se. Si la tensi aplicada al conjunt s de 12 V, calcula la corrent de 0 a 1 A, uniformement, en un temps de 20 ms.
diferncia de potencial existent als extrems del condensa-
dor desprs de 0,5 s dhaver connectat el circuit. Di 1A
5 2L ? 5 2100 ? 1023 H ? 5 25 V
Dt 0,02 s
t 5 5 ? t 5 5 ? R ? C 5 5 ? 1 ? 103 V ? 500 ? 1026 F 5 2,5 s
q 5 Q ? (1 2 e2t/R C) 5 C ? VAB ? (1 2 e2t/R C) 5 13. Calcula la inductncia total de dues bobines de 30 mH i
5 500 ? 1026 F ? 12 V ? (1 2 2,71820,5 s/0,5 s) 5 20 mH connectades en srie, si sabem que la inducci m-
tua entre elles s de 0,5 mH.
5 500 ? 1026 F ? 12 V ? (1 2 2,71821) 5 3,79 ? 1023 C
LT 5 L1 1 L2 1 2 M 5
Q 3,79 ? 1023 C
V 5 5 5 7,58 V 5 30 ? 1023 H 1 20 ? 1023 H 1 2 ? 0,5 ? 1023 H 5 51 mH
C 500 ? 1026 F
9. Indica les similituds i diferncies existents entre una bobi- 14. Calcula la tensi en borns duna inductncia de 10 mH que
na i un condensador. t una taxa de variaci de corrent de 10 A/ms.
Resposta oberta. Di 10 A
5 2L ? 5 210 ? 1023 H ? 5 2100 V
Dt 1023 s
10. La gura mostra el circuit per a lencesa dun tub uores-
cent. Explica la missi que t la reactncia i lencebador en 15. Una inductncia sense entreferro es realitza amb un debanat
aquest circuit. de 200 voltes sobre un nucli de reluctncia de 2 ? 106 A/Wb.
Quin s el valor de la inductncia?
Reactncia o bobina
La reluctncia s:
l
230 V R 5
m?S
Per tant:
m ? N2 ? S m?S 1 2002 voltes

L 5 5 ? N 2 5 ? N 2 5 5
Encebador l l R 2 ? 106 A/Wb
5 0,02 H 5 20 mH
ELECTROTCNIA 05 41
j Unitat 5. El corrent altern hi circula i la potncia dissipada en la resistncia, i fes la

representaci grca sinusodal de les diferents magnituds
que hi intervenen.
h Activitats 10 V
I 0,1 A
1. Representa grcament sobre un paper mil.limetrat la fun- R 100
ci v 10 sin t. P I 10 V 0,1 A 1 W
v Imx. d 2 I 0,141 A
10
8
mx. d 2 14,1 V
6 Pmx. Imx. Vmx. 2 W

4 vip
2 2W
26 24 22 2 4 6 8 10 12 14
p 2p t
22
24 0,141 A
14,1 V
26 T
28 2 T t
0 90 180 270 360 a
210
v
i
2. Sabent que la freqncia en la xarxa elctrica americana s
de 60 Hz, calculan el perode. 5. Determina el valor de la capacitat dun condensador a travs
1 1 del qual, connectat a una tensi alterna de 230 V i una fre-
T 16,67 ms qncia de 50 Hz, circula un corrent de 0,8 A.
f 60 Hz
V 230 V
3. Donada la representaci grca de la gura, calcula Imx., XC 287,5
I 0,8 A
Imitjana, I, T i f.
1 1
C 11,07 F
I [A] 2 f XC 2 50 Hz 287,5 V
2
6. Una bobina amb un coecient dautoinducci d1 H est con-
nectada a una tensi de 230 V i una freqncia de 50 Hz.
a) Determina el valor de la intensitat de corrent que hi
circula.
2,5 5 7,5 10 t [ms] XL 2 f L 2 50 Hz 1 H 314,16

V 2300 V
I
0,7390 A
XL 314,1690
Imx. d 2 I 1,04 A
Imx. 2 A
mx. d 2 325,27 V
2 Imx.
Imitjana 1,27 A
b) Fes el diagrama vectorial de la tensi i de la intensitat.
Imx. 2
I 1,41 A v (V)
d2 d2 1v
i (A) w
311,12 V
T 10 ms v
0,99 A
1 1 T i
f 100 Hz Vmx. 2 T t
T 10 ms 90 180 270 360 a
Imx. w 5 90
4. Una resistncia de 100 es troba connectada a una tensi

alterna de 10 V i 100 Hz. Determina el valor del corrent que
7. Un circuit RL srie format per una resistncia de 68 i una b) La intensitat de corrent.

inductncia de 100 mH es troba connectat a una tensi de

230 V i 50 Hz. Calculan: 2300 V mx. 311,1 V

a) La impedncia total. 2300 V
I
3,124,8 A Imx. 4,34 A
ZT 74,924,8
XL L 2 f L 2 50 Hz 100 mH 31,4

XL 31,490 ; R 680 c) La caiguda de tensi en cada component.

ZT d R2 1 X L2 d (68 V)2 1 (31,4 V)2 74,9 VR I R 3,0724,8 A 680 20924,8 V
VR mx. 295,28 V
XL 31,4
arctg arctg 24,8
R 68
VL I XL 3,0724,8 A 31,490 96,465,2 V

ZT 74,924,8 VL mx. 136,33 V
d) Realitza un diagrama vectorial i sinusodal de les tensions i del corrent total.
vL
65,21

224,79
i
vR
i [A], v[ V ]
40 400
30 300
20 200
vL
10 100

i
0
265,21 90 180 270 360
a vR
i vL

210 2100
vR
220 2200
230 2300
240 2400
ELECTROTCNIA 05 43

8. Un circuit RC srie format per una R 100 i un C 50 F 240 V mx. 33,94 V
es connecta a una tensi alterna de 24 V i 50 Hz. Deter-
minan:
240 V
I
202,532,5 mA
a) El valor del corrent. ZT 118,532,5
1 1 1 Imx. 286,9 mA
XC 63,6
c 2fc 2 50 Hz 50 F
b) La tensi en R i C.
XC 63,690 ; R 1000

VR I R 202,532,5 mA 1000 20,2532,5 V
ZT d R2 1 X C2 d (100 V)2 1 (63,6 V)2 118,5
VR mx. 28,64 V
XC 63,6
arctg arctg 32,5
R 100
VC I XC 202,532,5 mA 63,690 12,957,5 V

ZT 118,532,5 VC mx. 18,21 V
c) Realitza el diagrama sinusodal.
i [ mA] v [V ]
800 40
600 30
400 20
vR
200 10

i
i
0
90 180 270 360
a vR
232,46
vC

2200 210
vC
2400 220
2600 230
2800 240

9. Un circuit RLC srie format per una R 47 , una L 47 mH ZT 5020
i un C 100 F es connecta a una tensi alterna de 12 V i

50 Hz. Determinan: 120 V mx. 16,97 V

a) El valor de la intensitat de corrent.
120 V
I
0,2420 A Imx. 0,34 A
ZT 5020
XL L 2 f L 2 50 Hz 47 mH 14,76 V
1 1 1 b) La tensi en R, L i C.
XC 31,83
C 2fC 2 50 Hz 100 F
VR I R 0,2420 A 470 11,320 V

XL 14,7690 ; XC 31,8390 ; R 470 VR mx. 15,9 V

ZT d R2 1 (XL 2 XC )2 VL I XL 0,2420 A 14,7690 3,5110 V
d (47 V)2 1 (14,76 V 2 31,83 V)2 50 VL mx. 5 V

VC I XC 0,2420 A 31,8390 7,670 V
XL XC 14,76 31,83
arctg arctg 20
R 47 VC mx. 10,7 V
c) Realitza el diagrama sinusodal.
i [mA] v [V ]
400 20
300 15
200 10
100 5
vL
i
0 a
90 180 270 360 vR
vL

2100 25
vC
vC
2200 210
vR
2300 215
2400 220
ELECTROTCNIA 05 45
10. Una bobina presenta una inductncia de 60 mH i una resis- 13. Calcula, mitjanant la utilitzaci dels nombres complexos,
tncia hmica de 10 , i es troba en srie amb un con- la tensi existent en cada un dels components del circuit
densador de 100 F. Determina la caiguda de tensi en de la gura.
cada component si el conjunt es troba connectat a 125 V i
R C L
60 Hz.
XL L 2 f L 2 60 Hz 60 mH 22,62 68 V 100 mF 30 mH
RL 10
XLT d R L2 1 X L2 d (10 V)2 1 (22,62 V)2 24,73 V 5 20 V 50 Hz
XL 22,62 XL L 2 f L 2 50 Hz 30 mH 9,43
LT arctg arctg 66,15
RC 10
1 1 1
XC 31,83
XLT 24,7366,15 c 2fc 2 50 Hz 100 F
1 1 1
XC 26,53 XL 9,43 j ; XC 31,83 j ; R 68
c 2fc 2 60 Hz 100 F

XC 26,5390 ZT R
XL
XC 68
9,43 j 31,83 j
(68 22,4 j) 71,5918,23

ZT d R L2 1 (XL 2 XC )2

d (10 V)2 1 (22,62 V 2 26,53 V)2 10,74 200 V
I
0,27918,23 A
ZT 71,5918,23
XL XC 22,62 26,53
arctg arctg 21,36 VR I R 0,27918,23 A 680 1918,23 V
RC 10

ZT 10,7421,36 VL I XL 0,27918,23 A 9,4390 2,63108,23 V

1250 V
I
11,64 21,36 A VC I XC 0,27918,23 A 31,8390 8,8871,77 V
ZT 10,7421,36

VLT I XLT 11,6421,36 A 24,7366,15 28887,5 V 14. Una resistncia d1 k es troba en paral.lel amb un conden-
sador de 5 F; el conjunt est connectat a una tensi de
VC I XC 11,6421,36 A 26,5390 30968,6 V 12 V i 50 Hz. Quin s el valor de les intensitats parcials i
total del circuit?
11. Calcula la freqncia de ressonncia del circuit de lactivi-
tat 9. 1 1 1
XC 636,6
C 2fC 2 50 5 F
1 1
fr 73,4 Hz
2dL?C 2 d 47 ? 10 ? 100 ? 1026 F
23
XC 636,6 j
12. Calcula la impedncia equivalent dun circuit format per 1 1

G
0,001 S
una resistncia de 68 , un condensador de 100 F i una R 1 000
bobina amb una inductncia de 38 mH i una resistncia
hmica de 5 , sabent que el conjunt es troba connectat en 1 1
srie, a 230 V i 50 Hz. BC
0,00157 j S
XC 636,6 j
XL L 2 f L 2 50 Hz 38 mH 11,94

1 1 1 YT G
BC (0,001
0,00157 j) S
XC 31,83
c 2fc 2 50 Hz 100 F
IR G 12 V 0,001 S 0,012 A

ZL 5
11,94 j ; XC 31,83 j ; R 68 IC BC 12 V 0,00157 j S 0,019 j A 0,01990 A

ZT ZL
R
XC (5
11,94 j)
68 31,83 j IT YT 12 V (0,001
0,00157 j) S
(73 19,89 j) (0,012
0,019 j) A 0,02257,5 A

15. Un circuit paral.lel RLC format per una resistncia d1 k, YT G
BL
BC
un condensador de 2 F i una bobina amb una autoinducci
de 500 mH es troba connectat a un generador amb una fora 0,001 S 0,00637 j S
0,000628 j S
electromotriu de 12 V i 50 Hz.
(0,001 0,00574 j) S
a) Determina el valor de les intensitats parcials i totals del

circuit. IR G 12 V 0,001 S 0,012 A 0,0120 A
XL L 2 f L 2 50 500 mH 157,1 j IR mx. 0,0169 A
1 1 1
XC IL BL 12 V (0,00637 j S) 0,07644 j A
C 2fC 2 50 2 F
1 591,5 j 0,07690 A IL mx. 0,108 A

1 1 IC BC 12 V 0,000628 j S 0,007 j A
G
0,001 S
R 1 000 0,00790 A IC mx. 0,01 A
1 1
BL
0,00637 j S
XL 157,1 j IT YT 12 V (0,001 0,00574 j) S
1 1 (0,012 0,0689 j) A
BC
0,000628 j S
XC 1 591,5 j 0,06980,12 A IT mx. 0,097 A
b) Realitzan els diagrames vectorial i sinusodal.
v [ V ] i [mA]
75 150
50 100
25 50
iC
iR iC iR
0 0 a
iL iL
90 180 270 iR 360
iC

iT
iC 225 250
iL
iT
250 2100
275 2150
ELECTROTCNIA 05 47
16. Una resistncia de 180 es troba en paral.lel amb una bo- 1 1

bina de 0,8 H amb una resistncia hmica de 50 . El con- ZT

YT (6,322 10 3,828 103 j) S
3
junt est connectat a una tensi de 24 V, 50 Hz.
6,322 103
3,828 103 j
(115,7
70,1 j)
a) Calcula les intensitats del circuit. 5,462 105

XL L 2 f L 2 50 0,8 H 251,3 j ZT d (115,7 V)2 1 (70,1 V)2 135,28
70,1
ZA RL
XL 50
251,3 j arctg 31,2
115,7

1 1 50 251,3 j ZT 135,2831,2
YA

ZA (50
251,3 j) 65 651,7
24 V
IT
0,17731,2 A
(7,62 104 3,828 103 j) S 3,9 10378,7 ZT 135,2831,2

IT mx. 0,25 A
1 1
G 5,56 103 S
R 180
IL YA 240 V 3,9 10378,7 S
0,09478,7 A IL mx. 0,132 A

YT YA
G

(7,62 104 3,828 103 j) S
5,56 103 S IR G 240 V 5,56 1030 S 0,1330 A
(6,322 103 3,828 103 j) S IR mx. 0,188 A
b) Dibuixan el diagrama vectorial.
v[V ]
i [mA]
300
200
100
278,74
iR
231,21 a iR
iL 0
iT iL
0 90 180 270 360

iT
2100
iL
iR
2200
iT
2300
17. Una bobina d1,2 H i resistncia hmica de 50 est con- a) El valor de la intensitat.
nectada en paral.lel a un condensador de 3 F. Calcula la
Circuit 1
intensitat que circula pel circuit si es connecta a una tensi
de 230 V i 50 Hz. ZA R1
XC (10 5 j)

XL L 2 f L 2 50 Hz 1,2 H 337 j 1 1 10
5 j
YA

ZA RL
XL (50
337 j) ZA (10 5 j) 125
1 1 50 377 j (0,08
0,04 j) S
YA

ZA (50
337 j) 144 629
ZB R2
XL (15
8 j)
(3,457 104 2,607 103 j) S
1 1 15 8 j
1 1 1 YB

XC 1 061 j ZB (15
8 j) 289
C 2fC 2 50 Hz 3 F
(0,0519 0,0277 j) S
1 1 4 j S
BC
9,425 10
XC 1 061 j YT YA
YB
(0,08
0,04 j) S
(0,0519 0,0277 j) S
YT YA
BC
(0,1319
0,0123 j) S
(3,457 104 2,607 103 j) S
9,425 104 j S
(3,457 104 1,665 103 j) S 1
ZT
1

YT (0,1319
0,0123 j) S
1 1
ZT
0,1319 0,0123 j
YT (3,457 10 1,665 103 j) S
4 (7,52 0,7 j)
17,55 103
3,457 104 1,665 103 j
119,5
575,7 j ZT d (7,52 V)2 1 (0,7 V)2 7,55
2,8917 106
0,7
ZT d (119,5 V)2 1 (575,7 V)2 587,97 arctg 5,32
7,52

575,7 ZT 7,555,32
arctg 78,3
119,5
100 V
IT
1,325,32 A
ZT 587,9778,3 ZT 7,555,32

2300 V
IT
0,3978,3 A Circuit 2
ZT 587,9778,3
ZA R2
XL (20
10 j)
18. Donats els circuits de la gura, determina: 1 1 20 10 j
YA

ZA (20
10 j) 500
5 10 V (0,04 0,02 j) S
50 Hz R2 5 15 V
R1 5 10 V 1 1
BC
0,2 j S
XC 5 j

XL 5 8 V YB YA
BC (0,04 0,02 j) S
0,2 j S
Xc 5 5 V
(0,04
0,18 j) S
1 1 0,04 0,18 j
ZB

5 10 V YB (0,04
0,18 j) S 0,034
50 Hz R1 5 10 V
R2 5 20 V (1,176 5,29 j)

ZT R1
ZB 10
(1,176 5,29 j)
Xc 5 5 V
XL 5 10 V (11,176 5,29 j)
ZT d (11,176 V)2 1 (5,29 V)2 12,36

ELECTROTCNIA 05 49
5,29 20. La potncia activa duna instal.laci s de 5 kW quan est

arctg 25,33 connectada a una tensi de 230 V i 50 Hz. Si el factor de
11,176

potncia s de 0,7, calculan la potncia reactiva i laparent.
ZT 12,3625,35
arccos 0,7 45,57

100 V
IT IR1
0,80925,33 A P 5 000 W
ZT 12,3625,33 P V I cos I 31,06 A
V cos 230 V 0,7
b) La caiguda de tensi en cada un dels components. Q V I sin 230 V 31,06 A sin 45,57 5 101,43 VAr
Circuit 1 S V I 230 V 31,06 A 7 143,8 VA

IR1 IC YA 100 V (0,08
0,04 j) S
21. Per un motor elctric circula un corrent elctric de 5 A
100 V 0,089426,56 S 0,89426,56 A quan es connecta a 230 V. Si la seva potncia nominal s
de 1 000 W, calculan el factor de potncia.

IR2 IL YB 100 V (0,0519 0,0277 j) S
P 1 000 W
100 V 0,058828,08 S 0,58828,08 A P V I cos cos 0,87
VI 230 V 5 A

VC IC XC 0,89426,56 A 590 4,4763,44 V
22. Determina el valor de la tensi lnia que correspon a un

VR1 IR1 R1 0,89426,56 A 100 8,9426,56 V sistema trifsic amb una tensi de fase de 127 V.
VC d 3 Vf d 3 127 V 220 V
VL IL X L 0,58828,08 A 890 4,7061,92 V

VR2 IR2 R2 0,58828,08 A 150 8,8228,08 V 23. Es connecten en triangle tres bobines iguals amb una resis-
tncia hmica de 10 i una reactncia inductiva de 20
Circuit 2 a una xarxa trifsica de 400 V. Calcula la potncia activa,
reactiva i aparent consumida pel conjunt.
VR1 IR1 R1 0,80925,33 A 100 8,0925,33 V
ZT d R2 1 X L2 d (10 V)2 1 (20 V)2 22,36
VAB IT ZB 0,80925,33 A (1,176 5,29 j)
XL 20
0,80925,33 A 5,4277,47 4,3852,14 V arctg arctg 63,43
R 10

IR2 IL VAB YB 4,3852,14 V (0,04 0,02 j) S VC 400 V
IS 17,89 A
4,3852,14 V 0,04426,56 S 0,19378,7 A Z 22,36

IC VAB BC 4,3852,14 V 0,290 S 0,87637,80 A IL d 3 If d 3 17,89 A 31,98 A

VC VAB 4,3852,14 V
P d 3 VC IL cos d 3 400 V 30,98 A cos 63,43

VR2 IR2 R2 0,19378,7 A 200 3,8678,7 V 9 600,5 W

VL IL X L 0,19378,7 A 1090 1,9311,3 V
Q d 3 VC IL sin d 3 400 V 30,98 A sin 63,43
19. Determina la potncia activa, reactiva i aparent en un circuit 19 196,8 VAr
srie RL. Dades: V 230 V; 50 Hz; R 20 i XL 15 .
S d 3 VC IL d 3 400 V 30,98 A 21 463,6 VA
ZT d R2 1 X L2 d (20 V)2 1 (15 V)2 25
XL 15 24. Determina el valor de la intensitat elctrica que absorbir
arctg arctg 36,87 de la lnia, i la potncia reactiva i aparent, que consumeix
R 20
un motor trifsic duna potncia de 15 kW i un cos 0,8

ZT 25
36,87 que es troba connectat en estrella a una xarxa trifsica amb
una tensi entre lnies de 400 V.

2300 V
I
9,236,87 A
P
ZT 25
36,87 P d 3 VC IL cos IL
d 3 VC cos
15 kW
P V I cos 230 V 9,2 A cos 36,87 1 692,8 W 27,06 A
d 3 400 V 0,8
Q V I sin 230 V 9,2 A sin 36,87 1 269,6 VAr
S V I 230 V 9,2 A 2 116 VA arccos 0,8 36,87
Q d 3 VC IL sin d 3 400 V 27,06 A sin 36,87 3. Es disposa duna resistncia de 100 , un condensador de
50 F i una inductncia de 100 mH. Calcula la intensitat
11 248,66 VAr que circularia per cada un daquests components si es con-
necten per separat a una tensi de 230 V i 50 Hz.
S d 3 VC IL d 3 400 V 27,06 A 18 747,7 VA
XL L 2 f L 2 50 Hz 100 mH 31,42
25. Cerca informaci sobre lefecte termoinic. 1 1 1
XC 63,6
Lefecte termoinic s lemissi delectrons que aporta energia C 2fC 2 50 Hz 50 F
calorca; es fa servir en el tub de raigs catdics per fer saltar
electrons del ctode; per fer-ho sescalfa el ctode a travs dun V 230 V
IR 2,3 A
lament. R 100
V 230 V
26. Dibuixa loscil.loscopi del teu laboratori i indica la missi IL 7,32 A
que t cada un dels seus comandaments. XL 31,42
Resposta oberta. V 230 V

IC 3,62 A
XC 63,6
h Activitats nals 4. Quina diferncia hi ha entre el comportament dun conden-
sador i una bobina en corrent altern?
1. La intensitat eca dun corrent altern varia amb el temps?
Justica la teva resposta. En un condensador el corrent va avanat respecte a la tensi
aplicada, i en una bobina el corrent va retardat respecte a la
La intensitat eca no varia amb el temps, ja que s el valor tensi aplicada.
dun corrent continu que en passar per una resistncia produeix
els mateixos efectes calorcs que el corrent altern en forma 5. Per una bobina de resistncia 5 i una autoinducci de
variable. 25 mH circula un corrent del qual es desconeix la freqn-
cia. Calculan el valor si el factor de potncia s de 0,8.
2. Per a quins dels valors segents es compleix la llei dOhm
arccos 0,8 36,87
en un circuit altern?
tg tg 36,87 0,75
a) Valors mxims.
XL
b) Valors ecaos. tg XL R tg 5 0,75 3,75
R
c) Valors instantanis.
XL 3,75
f 23,87 Hz
Per a tots els valors. 2L 2 25 mH
6. Dibuixa un grc que mostri la variaci de la reactncia capacitiva dun condensador de 100 F en funci de la freqncia.
Xc
[SL]
1600
1500
1400
1300
1200
1100
1000
900
800
700
600
500
400
300
200
100
f [ Hz ]
10 2
10 3
10 4
10 5
10 6
1
6
8
101
6
8
6
8
6
8
6
8
6
8
ELECTROTCNIA 05 51

XC 31 80090 R 10 0000
f [Hz] XC [] f [Hz] XC []
ZT d R2 1 X C2 d (10 000 V)2 1 (31 800 V)2 33 335
500 3,1831
0 600 2,6526 XC 31 800 V

arctg arctg 72,5
R 10 000
1 1 591,5477 700 2,2736
ZT 33 33572,5
2 795,7739 800 1,9894
2300 V
3 530,5159 900 1,7684 I
6,972,5 mA
ZT 33 33572,5
4 397,8869 1 000 1,5915
VR I R 6,972,5 mA 10 0000 6972,5 V
5 318,3095 2 000 0,7958
VC I XC 6,972,5 mA 31 80090 219,4217,4 V
6 265,2580 3 000 0,5305
7 227,3640 4 000 0,3979 9. Si en un circuit srie RLC mesurem la tensi a extrems de

cada component amb un voltmetre de CA, la suma dels tres
8 198,9435 5 000 0,3183 valors mesurats ens donar el valor de la tensi total aplica-
da al circuit? Raona la teva resposta.
9 176,8386 6 000 0,2653
No, perqu les tensions no estan en fase.
10 159,1548 7 000 0,2274
20 79,5774 8 000 0,1989 10. Determina els valors de ZT, I, VR, VC, VL i en el circuit de la
gura. Dibuixan el diagrama vectorial i sinusodal.
30 53,0516 9 000 0,1768
40 39,7887 10 000 0,1592

R 5 150 V L 5 200 mH C 5 25 mF
50 31,8310 20 000 0,0796
60 26,5258 30 000 0,0531
70 22,7364 40 000 0,0398 15 V 50 Hz
80 19,8943 50 000 0,0318
90 17,6839 60 000 0,0265 XL L 2 f L 2 50 Hz 200 mH 62,83
100 15,9155 70 000 0,0227 1 1 1

XC 127,3
C 2fC 2 50 Hz 25 F
200 7,9577 80 000 0,0199
XL 62,8390 ; XC 127,390 ; R 1500
300 5,3052 90 000 0,0177

400 3,9789 100 000 0,0159 ZT d R 2 1 (XL 2 XC )2
d (150 V)2 1 (62,83 V 2 127,3 V)2 163,27

7. Calcula la freqncia de ressonncia dun circuit RLC srie
format per R 200 , C 10 F i L 38 mH. Quant val XL XC 62,83 127,3
arctg arctg 23,26
la impedncia total del circuit per a la freqncia de resso- R 150
nncia?
ZT 163,2723,26
1 1
fr 150 V
I
91,8723,26 mA Imx. 0,13 A
2dL?C 2 d 38 ? 10 H ? 10 ? 1026 F
23
ZT 163,2723,26
258,18 Hz
VR I R 91,8723,26 mA 1500 13,7823,26 V
per a la fr, ZT 200 VR mx. 19,49 V

8. Es connecten en srie un condensador de 100 nF amb una VL I XL 91,8723,26 mA 62,8390 5,77113,26 V
resistncia de 10 k a una tensi de 230 V i 50 Hz. Calcula VL mx. 8,16 V
el valor de ZT, I, VR, VC i .

1 1 1 VC I XC 91,8723,26 mA 127,390 11,6966,74 V
XC 31 800
C 2fC 2 50 Hz 100 nF VC mx. 16,53 V
i [ A] v [V]
0,5 25
0,4 20
0,3 15
0,2 10
vL
0,1 5

vR
vL iT
a
113,26 0 0
i
90 180 270 360 vR

266,74
20,1 25 vL
vC

vC 20,2 210

vL
20,3 215
iT
vR vC
20,4 220
20,5 225
11. Un motor monofsic de 2 kW i cos 0,72 es troba con- La potncia reactiva s la que produeixen les bobines i conden-
nectat a una tensi de 230 V i 50 Hz. Determinan el valor sadors i que no es transforma en un treball efectiu, sin que va
de la intensitat, la potncia reactiva i laparent quan funcio- uctuant entre el component i el generador.
na a plena crrega.
La potncia aparent s la suma vectorial de les dues anteriors.
arccos 0,72 43,95
14. Una resistncia de 150 es troba en paral.lel amb un con-
P 2 000 W densador de 15 F. El conjunt est connectat a una tensi
P V I cos I 12,08 A de 10 V i 50 Hz. Calcula el valor ZT i les intensitats que cir-
V cos 230 V 0,72
culen pel circuit, i realitzan un diagrama vectorial.
Q V I sin 230 V 12,08 A sin 43,95 1 928,3 VAr
1 1 1
XC 212,2
S V I 230 V 12,08 A 2 778,4 VA C 2fC 2 50 Hz 15 F

XC 212,2 j
12. Per qu cal corregir el factor de potncia duna instal.laci?
Raona la teva resposta. 1 1 3 S
G
6,66 10
Un factor de potncia petit s un inconvenient per a les lnies R 150
que transporten corrent, ja que per a una diferncia de poten- 1 1
BC 3 j S
cial determinada, s necessria molta ms intensitat de corrent, 4,712 10
que en realitat no es consumeix, sin que s retornada a la XC 212,2 j
xarxa elctrica posteriorment. Aix provoca grans prdues de
potncia per efecte Joule en les lnies i es converteix en una YT G
BC (6,66 103
4,712 103 j) S
demanda superior denergia, que en realitat es malgasta.
1 1
ZT

YT (6,66 10
4,712 103 j) S
3
13. Quina diferncia hi ha entre la potncia activa, la reactiva i
laparent des del punt de vista energtic? 6,66 103 4,712 103 j
(100,06 70,79 j)
6,6558 105
La potncia activa s la que correspon a lefecte Joule, i s la
que realment es consumeix en la crrega o es transforma. 122,5235,27
ELECTROTCNIA 05 53

100 V IC IL (0,118 0,823) A
IT
81,635,27 mA arctg arctg 78
ZT 122,5235,27 IR 0,15 A

100 V IT 0,7278 A
IC
47,190 mA
XC 212,290
16. Un circuit elctric est format per una bobina duna impe-

100 V dncia de (30 20 j) i una resistncia de 50 connec-
IR
66,60 mA tades en paral.lel. Determina el valor de ladmitncia total i
R 150 la intensitat total i parcial si el conjunt es troba connectat
a un corrent altern de 24 V i 50 Hz.
1 1
G
0,02 S
IT R 50

IC 1 1
YL
(0,023 0,153 j) S
ZL (30
20 j)
w

YT G
YL 0,02 S
(0,023 0,153 j) S
IR
(0,043 0,0153 j) S 0,045619,6
1 1
ZT
(20,64
7,34 j)
YT (0,043 0,0153 j) S

YT
IR G 240 V 0,020 S 0,480 A
BC

IL YL 240 V (0,023 0,153 j) S
w (0,552 0,3672 j) A 0,6633,6 A

G IT YT 240 V (0,043 0,0153 j) S
(1,032 0,3672 j) A 1,0919,6 A
15. Un circuit RLC paral.lel format per una resistncia de 100 ,
un condensador de 25 F i una bobina amb una autoinduc-
ci de 58 mH es troba connectat a una tensi de 15 V i 17. Calcula la caiguda de tensi i la intensitat que circula per
50 Hz. Determina el valor de les intensitats parcials i la in- cada un dels components del circuit de la gura:
tensitat total del circuit, i realitzan els diagrames vectorial
i sinusodal.
XL L 2 f L 2 50 Hz 58 mH 18,22 R2 5 47 V L 5 100 mH

XL 18,22 j
1 1 1 R1 5 68 V C 5 47 mF
XC 127,3
C 2fC 2 50 Hz 25 F

XC 127,3 j 12 V 50 Hz

150 V
IL
0,82390 A
XL 18,2290 XL L 2 f L 2 50 Hz 100 mH 31,4

150 V 1 1 1
IC
0,11890 A XC 67,72
XC 127,390 C 2fC 2 50 Hz 47 F

150 V XL 31,490 ; XC 67,7290 ; R1 680 ; R2 470
IR
0,150 A
R 1000
ZA d R 12 1 X C2 d (68 V)2 1 (67,72 V)2 95,97
IT d I R2 1 (IL 2 IC )2
XC 67,72
A arctg arctg 44,9
d 0,152 1 (0,118 A 2 0,823 A)2 0,72 A R1 68

ZA 95,9744,9 d) El factor de potncia del conjunt.
I 10 A
ZB d R 22 1 X L2 d (47 V)2 1 (31,4 V)2 56,52 arctg arctg 26,56
IR 20 A
XL 31,4
B arctg arctg 33,7 cos cos (26,56) 0,8944
R2 47

ZB 56,5233,7 20. Quin creus que pot ser el motiu que les companyies elctri-
ques subministradores utilitzin lnies trifsiques en comp-

120 V tes duna de monofsica?
IA
0,12544,9 A IR1 IC
ZA 95,9744,9 Un dels avantatges dutilitzar un sistema trifsic s que per
transportar lelectricitat tan sols sn necessaris tres (3 fases) o
120 V
IB
0,21233,7 A IR2 IL quatre (3 fases i 1 neutre) conductors, en lloc de sis.
ZB 56,5233,7
21. Un forn industrial trifsic consta de tres resistncies de 5
VR1 IA R1 0,12544,9 A 680 8,544,9 V
connectades en estrella. Calculan la potncia si es connec-

VC IA XC 0,12544,9 A 67,7290 8,4645,1 V ts a una tensi de 400 V entre fases.
VC 400
VR2 IB R2 0,21233,7 A 470 9,9633,7 V VS 230 V
d3 d3
VL IB XL 0,21233,7 A 31,490 6,6656,3 V
Vs 230 V
18. Dues inductncies de 10 mH i 40 mH estan connectades en IL 46 A
R 5
srie a una xarxa de corrent altern de 230 V. Calcula les
tensions que suporten. P d 3 VC IL cos d 3 400 V 46 A 32 kW
XL1 2 f L1 2 50 Hz 10 mH 3,14
22. Donat el circuit de la gura, determina:
XL2 2 f L2 2 50 Hz 40 mH 12,56
XL T XL1
XL2 3,14
12,56 15,71
230 V 230 V
IT 14,64 A
XLT 15,71 L 60 mH
L R
VX L1 IT XL1 14,64 A 3,14 45,97 V R 10
VX L2 IT XL1 14,64 A 12,56 183,88 V f 50 Hz
19. Donat el circuit de la gura, determina:

a) El corrent IR per la resistncia.
A2 230 V
IA1 10 A IR 23 A
R 10

R X IA3 20 A
b) El corrent IL per la inductncia.
230 V
XL 2 f L 2 50 Hz 60 mH 18,85
A3 A1 f 50 Hz
230 V
IL 12,2 A
XL 18,85
a) El valor de la reactncia X.
c) El corrent per la font dalimentaci.
230 V
X 23 1 1
IA1 10 A G
0,1 S
R 10
b) El valor de la resistncia R. 1 1
BL
0,053 j S
230 V XL 18,85 j
R 11,5
IA3 20 A
YT G
BL 0,1 0,053 j S
c) La mesura de lampermetre A2. YT d G2 1 BL2 d (0,1 S)2 1 (20,053 S)2 0,113 S

IA2 d IR2 1 IX2 d (20 A)2 1 (10 A)2 22,36 A IT YT 230 V 0,113 S 25,99 A
ELECTROTCNIA 05 55
d) La potncia activa P. 1 1
f 55,9 Hz
P VR IR 230 V 23 A 5 290 W 2dL?C 2 d 25,46 mH ? 318,3 mF
e) El factor de potncia.
24. Calcula el valor de la tensi composta que correspon a un
S IT 230 V 25,99 A 5 977,7 VA sistema trifsic amb una tensi simple de 230 V.
P 5 290 W
cos 0,885 VC d 3 Vf d 3 230 V 398,37 V
S 5 977,7 VA
25. En un sistema trifsic en desequilibri amb una tensi entre
23. Donat el circuit de la gura, determina: fases de 400 V shan realitzat les mesures segents:
IL1 22 A; cos L1 0,75; IL2 35 A; cos L2 0,8;
230 V
R IL3 25 A i cos L3 0,6.
XC 10
Determina el valor de la potncia total activa, reactiva i
XL R 10 aparent.
XL 8 Vc 400 V
XC Vf 230 V
f 50 Hz d3 d3
P Vf IL cos
a) La impedncia equivalent.
P1 vf IL1 cos L1 230 V 22 A 0,75 3 795 W
ZT d (10 V)2 1 (8 V 2 10 V)2 10,2
P2 vf IL2 cos L2 230 V 35 A 0,8 6 440 W
b) El corrent.
P3 vf IL3 cos L3 230 V 25 A 0,6 3 450 W
230 V
IT 22,55 A PT P1
P2
P3 3 795 W
6 440 W
3 450 W 13 685 W
ZT 10,2
vf IL sin
c) Les potncies activa i reactiva consumides. L1 arccos 0,75 41,41
VR R IT 10 22,55 A 225,5 V Q1 vf IL1 sin L1 230 V 22 A sin (41,41) 3 347 VAr
P VR IT 225,5 V 22,55 A 5 085,03 W L2 arccos 0,8 36,87
VX X IT 2 22,55 A 45,1 V Q2 vf IL2 sin L2 230 V 35 A sin (36,87) 4 830 VAr
Q VX IT 1 017 VA
L3 arccos 0,6 53,13
d) La freqncia a la qual la impedncia s mnima. Q3 vf IL3 sin L3 230 V 25 A sin (53,13) 4 600 VAr
XL 8 QT Q1
Q2
Q3 3 374 VAr
4 830 VAr
4 600 VAr
L 25,46 mH
2f 2 50 Hz
12 777 VAr
1 1
C 318,3 F
2 f XC 2 50 Hz 10 ST d P T2 1 wT2 d (13 685 W)2 1 (12 804 VAr)2 18 860 VA
j Unitat 6. Sistemes electrnics 6. Quina s la principal diferncia entre els dos tipus de recti-
caci estudiats? Quins avantatges creus que t el rectica-
analgics dor amb pont de Graetz?
Que el de doble ona rectica tot el senyal altern, mentre que el

h Activitats de mitja ona noms rectica els semiperodes positius o nega-
tius. s per aix que el senyal recticat pel dona completa s
1. Explica la diferncia existent entre un enlla covalent i un ms pla i per tant ms continu. El pont de Graetz t com a prin-
enlla inic. cipal avantatge la simplicitat de muntatge.
Tot material slid presenta les molcules ordenades segons una

forma geomtrica determinada denominada cristall. En aquestes 7. Calcula el corrent mxim que pot suportar un dode Zener
molcules, els toms poden estar units segons tres tipus den- de 500 mW i 12 V.
llaos: inics (units per forces de la natura), covalents (com-
parteixen electrons), i metl.lics (comparteixen electrons lliu- Pz mx. 5 500 mW
res entre tots els toms).
Pz mx. 500 mW
Iz mx. 5 5 5 41,7 mA
2. Explica qu sn els forats i com es mouen. Vz 12 V
Un forat s labsncia dun electr. Si apliquem als extrems dun 8. Qu passaria en un circuit estabilitzador amb Zener, si per
material semiconductor una diferncia de potencial tindrem qualsevol motiu desconnectssim la crrega? Raona la res-
una circulaci de crregues elctriques. Els electrons lliures se- posta.
ran atrets pel potencial positiu de la pila i el forats es despla-
aran cap al pol negatiu per recombinar-se amb els electrons Que pel Zener passaria el corrent mxim. Hem de tenir en
que subministra la pila. compte que en un circuit amb Zener la potncia del Zener es
calcula pel cas ms desfavorable, i aquest es produeix quan te-
3. Cerca informaci sobre els superconductors i indican les nim la tensi dentrada mxima i la mnima intensitat de crre-
aplicacions. ga, que en aquest cas cal considerar que s zero.
Resposta oberta.
9. Donat el circuit de la gura, troba:
4. Donat el circuit de la gura, troba el valor mitj i eca del

corrent a la crrega (considera el dode ideal).
D1
D
12 V D4
D3 D2
RL 5 1 kV
Vi RL
230 V
24 V 2 kV
a) El corrent eca i mitj a la crrega.
Vo mx. 5 d 2 Vi ef. 2 2 V0 5 d 2 ? 12 V 2 2 ? 0,7 V 5 15,6 V

Vo mx. 5 d 2 Vi ef. 5 d 2 ? 24 V 5 33,94 V
Vo mx. 15,6 V
Io mx. 5 5 5 15,6 mA
Vo mx. 33,94 V RL 1 kV
Io mx. 5 5 5 16,97 mA
RL 2 kV
2 Io mx. 2 ? 15,6 mA
Io mitj 5 5 5 9,91 mA
Io mx. 16,97 mA p p
Io mitj 5 5 5 5,4 mA
p p
Io mx. 15,6 mA
Io mx. 16,97 mA Io ef. 5 5 5 11 mA
Io ef. 5 5 5 8,485 mA . 8,5 mA d2 d2
2 2
b) El valor eca de la tensi de sortida.

5. Qu passaria en un recticador dona completa amb pont de
Graetz si un dels dodes estigus tallat? Vo mx. 15,6 V
Vo ef. 5 5 5 11 V
Que es comportaria com un recticador de mitja ona. d2 d2
ELECTROTCNIA 06 57
c) El factor darrissament de la recticaci. El transistor pot funcionar en qualsevol punt situat sobre la
corba caracterstica de sortida. Aquest punt sanomena punt de
2 Vo mx. 2 ? 15,6
Vo mitj 5 5 5 9,91 V treball Q, est denit per un corrent del col.lector IC, un cor-
p p rent de base IB i una tensi entre col.lector i emissor VCE i depn
dels valors del circuit de polaritzaci.
2 Vo mx.
El punt de treball el trobarem sobre la recta de crrega, deni-
Vo ef. 2 p
FF 5 5 5 5 1,1 da pels extrems de funcionament dun transistor, s a dir, pel
Vo mitj 2 Vo mx. 2 d2 tall i la saturaci.

p Els tres elements anteriors deneixen la zona de funcionament
dun transistor, s a dir, si aquest funciona en la zona activa,
d) La tensi inversa que suporten els dodes. saturat o est tallat.
VR 5 Vo mx. 5 15,6 V
13. Quantes zones de treball t un transistor? Explica breument
10. Disposem duna tensi rectificada i filtrada de 12 V 610 % el seu estat en cadascuna delles.
per alimentar una crrega de 50 V i duna potncia de T tres zones de funcionament:
500 mW. Dissenya el circuit estabilitzador.
La zona del tall. Direm que el transistor es troba a la zona del
Pots considerar IZ mn. 5 10 mA. tall quan IB 5 0. Direm que el transistor es comporta com un
interruptor obert. Sempre es complir que IB 5 IE 5 IC 5 0,
Rs ja que IC 5 IB ? b i IE 5 IC 1 IB ? VCE 5 VCC .
La zona activa o lineal. Direm que el transistor es troba
a la zona lineal o actiu quan 0,2 V , VCE , VCE mx.. Sempre
I2 mn. RL 5 50 V
Vi 6 10 % IC
10 mA 500 mW es complir que IB 5 o IC 5 IB ? b
b
0,2 V , VCE , VCC
La zona de saturaci. Direm que el transistor est en la

Vi mn. 5 Vi 2 10 % Vi 5 12 V 2 1,2 V 5 10,8 V zona de saturaci o saturat quan un augment del corrent de
Vi mx. 5 Vi 1 10 % Vi 5 12 V 1 1,2 V 5 13,2 V base IB no provoca un augment del corrent de col.lector IC.
El transistor es comporta com un interruptor tancat.
PL 5 RL ? IL2 IL 5 dlllll
R
L
L
lllllllll
5 d 5 0,1 A
P 500 mW
50 V
IC < b ? Ib
VCE 0,2 V
VZ 5 VL 5 RL ? IL 5 50 V ? 0,1 A 5 5 V VBE > 0,7 V
Vi mn. 2 VZ 10,8 V 2 5 V 5,8 V
RS 5 5 5 5 52,73 V 14. Qu s un transistor en commutaci? Com aconseguim aquest
IZ mn. 1 IL 10 mA 1 0,1 A 110 mA funcionament?
Vi mx. 2 VZ 13,2 V 2 5 V 8,2 V Quan el transistor treballa exclusivament a la zona de tall o a la
IZ mx. 5 5 5 5 155,51 mA
RS 52,73 V 52,73 V de saturaci, est treballant en commutaci.
PZ mx. 5 5 V ? 155,51 mA 5 777,55 mW 5 0,8 W Per aconseguir el tall noms cal que la tensi a la base respecte
de lemissor sigui sucientment petita (generalment inferior a
El Zener ser de 5 V - 1 W 0,7 V) perqu no circuli corrent de base.
RS 5 47 V Per aconseguir la saturaci noms cal que la tensi a la base
respecte de lemissor sigui sucientment gran perqu circuli un
11. Calcula la potncia de Zener necessria per desconnectar la corrent de base que garanteixi la saturaci.
crrega de 50 V del circuit de lactivitat 10.
15. Troba la recta de crrega del circuit de la gura i situa-hi el
Ja lhem considerada, ja que s el cas ms desfavorable de fun- punt de treball.
cionament.
PZ mx. 5 0,8 W
VCC
20 V
12. Qu s la corba caracterstica de sortida dun transistor? I la RB RC
recta de crrega? I el punt de treball? Per a qu serveixen? 1 MV 2k2 V
La corba caracterstica de sortida ens proporciona la variaci b 5 100

del corrent del col.lector IC quan la tensi varia entre el col-
lector i lemissor VCE i mant constant el corrent de base.
VCC 2 VBE 20 V 2 0,7 V IC

IB 5 5 5 19,3 mA
RB 1 MV
8,52 mA
Q
7,6 mA
IC 5 IB ? b 5 19,3 mA ? 100 5 1 930 mA 5 1,93 mA
VCC 5 VRC 1 VCE VCC 5 RC ? IC 1 VCE
20 V 5 2,2 kV ? 1,93 mA 1 VCE
VCE
IC 3,23 V 30 V
9,09 mA
El transistor es troba funcionant en la zona de saturaci.
Lactivitat es pot resoldre sense negligir el valor de IB, calcu-
lant el circuit equivalent Thvenin del divisor de tensi (vegeu
Q
1,93 mA resoluci de lactivitat 11 de les Activitats nals). Els resultats
serien:
VCE
15,7 V 20 V IB 5 76 mA, IC 5 7,6 mA i VCE 5 3,23 V
VCE 5 20 V 2 4,246 V 5 15,754 V . 15,7 V

17. Quin valor haur de tenir RB perqu el transistor actu en
VCE mx. 5 VCC 5 20 V commutaci?
VCC RB zona de saturaci ha de tenir un valor molt petit perqu

IC mx. 5 5 9,09 mA circuli el mxim corrent.
RC
RB zona de tall ha de tenir un valor molt gran perqu no circuli
Q (15,7 V; 1,93 mA) corrent.
16. Troba la recta de crrega del circuit de la gura i situa-hi el 18. Dedueix el punt de treball del circuit de la gura.
punt de treball.
VCC
VCC
30 V RB RC
R1 RC
47 kV 3k3 V
b 5 100
RE
R2 RE
4k7 V 220 V
VCC 5 RB ? IB 1 VBE 1 RE ? IE
Negligint el valor IB tenim:
VCC 5 RC ? IC 1 VCE 1 RE ? IE
VCC 30 V VCC 5 RB ? IB 1 VBE 1 RE ? IE (b 1 1)
Id 5 5 5 5,8 ? 1024 A 5 0,58 mA
R1 1 R2 47 kV 1 4k7 V
VCC 2 VBE
VB 5 R2 ? Id 5 4k7 V ? 0,58 mA 5 2,73 V IB 5
RB 1 RE (b 1 1)
VE 5 VB 2 VBE 5 2,73 V 2 0,7 V 5 2,03 V IC 5 IB ? b
VE 2,03 V IE 5 IB (b 1 1)
IE 5 5 5 9,23 mA . IC
RE 220 V VCE 5 VCC 2 RC ? IC 2 RE ? IE
VCE 5 VCC 2 RC IC 2 RE IE 5
19. Quants tipus de fonts dalimentaci podem trobar? Les
5 30 V 2 3k3 V ? 9,23 mA 2 220 V ? 9,23 mA 5 0 V fonts dalimentaci que generalment alimenten equips do-
mstics, de quin tipus creus que sn?
ja que la font dalimentaci no pot subministrar ms de 30 V i,
per tant: Nhi ha de molts tipus: amb recticadors de mitja o dona com-
IC . IC mx. 5 8,52 mA pleta, ltrats o no, estabilitzats o no, per les ms completes
estaran formades per un recticador de pont de Graetz, ltrat i
VCE mx. 5 VCC 5 30 V
estabilitzat.
VCC 30 V Els aparells domstics poden tenir fonts de tot tipus segons la
IC mx. 5 5 5 8,52 mA
RC 1 RE 3k3 V 1 220 V qualitat de laparell.
ELECTROTCNIA 06 59
20. Cerca informaci sobre el funcionament dun multivibrador 2 Tiristors controlats per FET (FET-CTH).
monoestable i dun multivibrador astable.
2 Tiristors controlats per MOS (MCT).
Resposta oberta.
21. Qu s un oscil.lador? h Activitats nals

Un oscil.lador s un dispositiu actiu que donar a la seva sorti-
1. Completa la taula segent:
da un senyal duna determinada magnitud, forma i freqncia,
que sempre ser altern.
Semiconductor p n
22. Per a qu serveix la font de corrent constant en un ampli- Valncia impureses trivalents pentavalents
cador diferencial?
Denominaci impureses forat electr
La font de corrent constant mant xa la intensitat que circula
pel dispositiu o per la crrega; en aquest cas mant x el cor- Portadors majoritaris acceptadors donadors
rent per lamplicador diferencial, de manera que la suma dels
Portadors minoritaris electrons forats
dos corrents demissor sigui sempre la mateixa i que en aug-
mentar un daquests, laltre disminueixi.
2. Qu s un semiconductor intrnsec? I un semiconductor ex-
23. Determina el valor de la tensi de sortida dun amplificador trnsec?
operacional si V(1) 5 4,003 V; V(2) 5 4,001 V, i k 5 5 000.
Un semiconductor de germani o silici pur es denomina intrn-
V0 5 k (V(1) 2 V(2)) 5 5 000 ? (4,003 V 2 4,001 V) 5 10 V sec. Per augmentar la conductivitat dels semiconductors shi
afegeixen impureses; aquests semiconductors dopats amb im-
24. Quina s letapa ms important en un amplicador opera- pureses es denominen extrnsecs.
cional? Raona la resposta.
Letapa diferencial dentrada, constituda per lamplicador di- 3. Qu entenem per junci?
ferencial, ja que en depn la caracterstica principal dels ampli- Si posem en contacte un cristall semiconductor tipus p i un al-
cadors operacionals. tre tipus n a ambds costats de la uni es creen potencials de
signes contraris, entre els quals sestableix un camp electrost-
25. Quin avantatge creus que pot tenir lamplicador operacio- tic que rep el nom de barrera de potencial. Aquesta impedir
nal enfront de circuits amb elements discrets com ara tran- que el corrent circuli entre les dues zones. La junci aix forma-
sistors, dodes, resistncies, etc. da es denominar junci pn.
Els avantatges que ens proporcionen els circuits integrats sn:
4. En un circuit recticador, qu anomenem factor darrissa-
2 Seguretat de funcionament, ja que redum el nombre de con- ment?
nexions entre els diferents components.
Anomenarem factor darrissament de qualsevol magnitud on-
2 Reducci de pes, mides, consum i preu final.
dulada la relaci existent entre el valor eca de londulaci i el
2 Noves prestacions. seu valor mitj.
26. Quina diferncia creus que hi ha entre una recticaci con- 5. Per a qu utilitzem els ltres?
trolada i una de no controlada?
Per reduir larrissament de les recticacions.
La diferncia sn els elements de potncia que fem servir. Gr-
cies a la porta del SCR (i al seu circuit dexcitaci) podem con-
trolar langle des del qual el SCR comenar a conduir i, per 6. Calcula la potncia que dissipa un dode pel qual circula una
tant, a tenir un control de la forma dona recticada. intensitat d1,6 A i t una caiguda de tensi de 0,63 V.
P 5 V ? I 5 0,63 V ? 1,6 A 5 1,008 W
27. Busca els tipus dSCR que existeixen.
Alguns tipus de tiristors sn: 7. En el circuit de la gura, determina quins dodes conduei-
xen i quins no.
2 Tiristors de control de fase o de commutaci rpida.
2 Tiristors de desactivaci per porta (GTO). R D2
20 V Vo
2 Tiristors de trode bidireccional (triac).
D1 D3
2 Tiristors de conducci inversa (RTC).
40 V 10 V
2 Tiristors dinducci esttica (SITH).
2 Rectificadors controlats per silici activats per la llum (LASCR).
D1 () no condueix, ja que el ctode s positiu respecte de El dode est en circuit obert.
lnode.
IT 5 0; VR 5 0; VD 5 25 V; VO 5 10 V
D2 () condueix, ja que est polaritzat directament.
D3 () condueix, ja que est polaritzat directament. 9. Per un transistor amb una b 5 100 circula un corrent de
base de 15 mA. Calcula Ic, Ie i a.
8. Calcula VD, VR i Vo en els circuits segents: IC 5 IB ? b 5 15 mA ? 100 5 1,5 mA
Id IE 5 IC 1 IB 5 1,51 mA
20 mA b 100
a 5 5 5 0,99
b11 100 1 1
10 mA
10. En el circuit de la figura:
RC
0,7 0,8 0,9 Vd
RB
De la grca obtenim el valor de la ri del dode:
VBB VCC
DV 0,1 V
ri 5 5 5 10 V
DI 10 mA
a) R
Dades: VCC 5 20 V, VBB 5 5 V, RB 5 33 kV, RC 5 1 kV,
b 5 100.
1 kV
6V Vo a) Calcula el punt de treball del transistor i la potncia
2V dissipada pel transistor.
1 kV
VBB 5 IB ? RB 1 VBE 5 V 5 33 kV ? IB 1 0,7 V
5 V 2 0,7 V
1VR2 ri 5 10 V IB 5 5 130 mA
33 kV
1
6V1 2 0,7 V
2 IT IC 5 IB ? b 5 130 mA ? 100 5 13 mA
1 VCE 5 VCC 2 RC ? IC 5 20 V 2 1 kV ? 13 mA 5 7 V
22V
Q (7 V; 13 mA)
6 V 2 2 V 2 0,7 V PT 5 VCE ? IC 5 7 V ? 13 mA 5 91 mW
IT 5 5 3,27 mA
1 010 V
b) Determina a quina zona de treball es troba el transistor
VR 5 IT ? R 5 3,27 mA ? 1 kV 5 3,27 V i quin nom t la configuraci del transistor en aquest
VD 5 IT ? ri 1 0,7 V 5 0,73 V circuit.
VCC 20 V
Vo 5 2 V 1 VD 5 2 V 1 0,73 V 5 2,73 V Si VCE 5 0; IC 5 5 5 20 mA
RC 1 kV
b) R Si IC 5 0; VCE 5 VCC 5 20 V
1 kV Ic
10 V Vo
15 V
(VCE 5 0) 20 mA
1 kV
Q
13 mA
2VR1
1
10 V
IT 5 0 V D 2
1
2 15 V
7V 20 V
ELECTROTCNIA 06 61
Com que el punt Q s a la part central de la recta de crrega, 12. Troba el punt de treball del circuit de la gura:
el transistor est treballant en zona activa.
VCC
El transistor es troba en conguraci emissor com (EC). 20 V
RC RE
11. Troba el punt de treball del circuit de la gura: 10 kV b 5 50 1 kV
VCC
R1 R2
25 V
68 kV 6k8 V
RB RC
1 MV 4,7 kV
Id 5 VCC (R1 1 R2) 5 20 (68 kV 1 6k8 V) 5 267 mA
b 5 100 VB 2 VBE R2 ? Id 2 VBE 6k8 V ? 267 mA 2 0,7
IE 5 5 5 5
RE RE 1 kV
RE
470 V 5 1,12 mA . IC
VCE 5 VCC 2 RC ? IC 2 RE ? IE 5
VCC 5 RB ? IB 1 VBE 1 RE ? IE 5 20 V 2 10 kV ? 1,12 mA 2 1 kV ? 1,12 mA 5 7,68 V
VCC 5 RB ? IB 1 VBE 1 RE ? IB (b 1 1)
Si apliquem el circuit equivalent de Thvenin al circuit divisor
VCC 2 VBE 25 V 2 0,7 V de tensi tenim:
IB 5 5 5 23,21 mA
RB 1 RE (b 1 1) 1 MV 1 470 V ? 101 RTH 5 R1 // R2 5 68 kV // 6k8 V 5 6,182 V
IC 5 IB ? b 5 23,2 mA ? 100 5 2,32 mA VCC ? R2 20 V ? 6k8 V
VTH 5 5 5 1,82 V
R1 1 R2 68 kV 1 6k8 V
VCC 5 RC ? IC 1 VCE 1 RE ? IE
25 V 5 2,32 mA ? 4,7 KV 1 VCE 1 470 V ? 2,3422 mA VCC 5 20 K
RC 5 10 kV
VCE 5 25 V 2 10,9 V 2 1,1 V 5 13 V
RTH
Si IC 5 0; VCE 5 VCC 5 25 V 6 182 V
VCC 25 V VTH RE
Si VCE 5 0; IC 5 5 5 4,84 mA 1,82 V 1 kV
RC 1 RE 4k7 V 1 470 V
IC VTH 5 RTH ? IB 1 VBE 1 RE ? IE
(VCE 5 0) 4,84 mA VTH 5 RTH ? IB 1 VBE 1 RE ? IE (b 1 1)

VTH 2 VBE 1,82 V 2 0,7 V
IB 5 5 5 19,59 mA
Q RTH 1 RE (b 1 1) 6 182 V 1 1 kV ? 51
2,32 mA
IC 5 IB ? b 5 19,59 mA ? 50 5 0,98 mA
IE 5 IB (b 1 1) 5 19,59 mA ? 51 5 0,99 mA
13 V 25 V VCE 5 VCC 2 RC ? IC 2 RE ? IE 5
VCE (IC 5 0) 5 20 V 2 10 kV ? 0,98 mA 2 1 kV ? 0,99 mA 5 9,21 V
j Unitat 7. Sistemes electrnics d) 345

digitals 34510 5 1010110012
345 2
h Activitats 14 172 2
05 12 86 2
1. Descriu activitats digitals o lgiques que desenvolupis cada
dia. 1

0 06 43 2

0 03 21 2

Obrir o tancar la porta, el llum, laixeta; decidir si travessem o
1 0 1 10 2

no, etc.
0 5 2

2. Quina s la diferncia primordial entre lelectrnica anal- 1 2 2

gica i la digital? 0 1

Els senyals analgics presenten gran quantitat de valors de
forma continuada al llarg del temps mentre que els senyals di- 5. Fes les conversions del sistema binari al decimal:
gitals noms en presenten dos.
a) 1010
3. Per qu els circuits digitals sanomenen tamb circuits l- 10102 5 1010
gics?
23 ? 1 1 22 ? 0 1 21 ? 1 1 20 ? 0 5 8 1 2 5 10
Perqu la simplicaci i la resoluci dels problemes sefectua
per mitj doperacions lgiques, del tipus s o no, 0 o 1. b) 100101001
4. Fes les conversions del sistema decimal al binari: 1001010012 5 29710

28 ? 1 1 27 ? 0 1 26 ? 0 1 25 ? 1 1 24 ? 0 1 23 ? 1 1 22 ? 0 1
a) 14
1 21 ? 0 1 20 ? 1 5 256 1 32 1 8 1 1 5 297
1410 5 11102
c) 1110,1001
14 2
1110,10012 5 14,562510
0 7 2

1 3 2 23 ? 11 22 ? 1
1 21 ? 1
1 20 ? 0 1 221 ? 1 1 222 ? 0 1 223 ? 0 1
24
1 2 ? 1 5 8 1 4 1 2 1 0,5 1 0,0625 5 14,5625
1 1

6. Descodica els nombres segents segons el codi BCD:
b) 37
a) 0010 1001 0100 0011
3710 5 1001012
0010 1001 0100 0011 5 2943
37 2 0010 5 2
17 18 2
1 0 9 2 1001 5 9

1 4 2
0100 5 4
0 2 2
0011 5 3
0 1

b) 0110 0111 0101
c) 126
0110 0111 0101 5 675
12610 5 11111102
0110 5 6
126 2 0111 5 7
06 63 2 0101 5 5
0 03 31 2

1 11 15 2
7. Expressa en el codi BCD els nombres decimals segents:
1 1 7 2

1 3 2 a) 5,473

1 1
5,473 5 0101,0100 0111 0011
ELECTROTCNIA 07 63

5 5 0101 ab
c d 5 1100
ab
ab
4 5 0100 c d 5 1101
00 10 11 01
cd
7 5 0111 a b
c d 5 0000
00 1 1
3 5 0011 a b c d 5 1111
10 1 1
a bc d 5 1001
b) 74,632 11 1 1
a b c d 5 1011
74,632 5 0111 0100,0110 0011 0010 01 1 1
a b c d 5 1110
7 5 0111
a b c d 5 1010

4 5 0100 F5
a b
c d 1 ab 1 ac 1 ad
6 5 0110
b) F 5 a b
c d 1 ab
cd 1 a b
c d 1 abcd 1 a bcd 1 a bcd 1

3 5 0011 1 abc d 1 a bc d 1
a bc d 1
abc d 1 abcd

2 5 0010 abc d 5 1100
abc d 5 1101
8. Expressa la funci OR de dues variables en forma numrica ab

de minterms. a bc d 5 1000 cd 00 10 11 01

a b c d 5 0111
F 5 a 1 b per passar a forma numrica, primer cal convertir la 00 1 1

a b
funci en cannica.
c d 5 1001 10 1 1 1 1 cd

F 5 a (b 1 b) 1 b (a 1 a) 5 a b 1 a b 1 a b 1 ab 5
a b c d 5 1011

11 1 1 1 bc
5 ab 1 a b 1 ab a b c d 5 1110
01 1 1
Aix, doncs: F 5 a 1 b 5 S2 (1, 2, 3) a b c d 5 1010
a
a b 5 01 5 1 a b c d 5 0010

a b 5 11 5 3 a b c d 5 0110

a b c d 5 1111 F 5 a 1 bc 1 c d
a b 5 10 5 2
11. Demostra elctricament els postulats de Boole segents:

9. Expressa la funci NAND de dues variables en forma num-
rica de minterms. a1151
a
F 5 a? b
Recordeu que cal tenir primer la forma cannica:

1
F 5 a? b 5
a1b5 a (b 1 b ) 1 b (a 1
a) 5

5 ab 1 a b 1 a b 1 a b 5 ab 1 a b 1 a b
La bombeta sempre estar encesa, independentment de a.
Aix, doncs: F 5 a ? b 5 S2 (0, 1, 2)
a1 5 a
a b 5 10 5 2
a 1

a b 5 01 5 1

a b 5 00 5 0
10. Simplica, mitjanant el mtode tabular, les funcions se- La bombeta depn de a per lluir o no.
gents:
a050
a 0

a) F 5 a b
c d 1 ab
cd 1
a b
c d 1 abcd 1 a b
cd 1 a bcd 1

1 abc d 1 a bc d
Primer trobem les coordenades del mapa de Karnaugh i tot

seguit les traslladem a aquest. La bombeta estar sempre apagada, independentment de a.
a1a5a a 14. Donada la taula de veritat segent, simplica-la aplicant

Karnaugh i implementa el circuit amb portes NOR i desprs
amb portes NAND.
a
a b c S
0 0 0 1
La bombeta depn de a. 0 0 1 0
0 1 0 0
aa5a 0 1 1 1
a a 1 0 0 1
1 0 1 1
1 1 0 0
1 1 1 1
La bombeta depn de a.
De la taula de veritat decidim que:
a (b 1 c) 5 a b 1 a c

F5
a b
c1
abc 1 a b
c 1 a bc 1 abc
b a b
a
a
ab
c c
c 00 10 11 01
0 1 1
1 1 1 1 bc
a 1 ab 5 a

a a bc ab

F 5 bc 1 b
a b
c 1 ab

F 5 bc 1 b
c1
a b 5 bc 1 b
c 1 ab 5
Perqu la bombeta estigui encesa noms cal accionar a. Per
molt que accionem b, si a no est accionada, la bombeta no 5b1
c1b1c1
a1b
lluu. La bombeta noms depn de a.
a b c
12. Implementa la funci F 5 a 1 b 1 c amb portes NOR de b b1c

>1
dues entrades. c >1
>1 >1 >1
F5a1b1c b1c F
>1 >1 >1
a a1b
a b c >1 >1
a1b a1b5a1b
a1b1c5a1b1c
& & & &
a1b1c

F 5 bc 1 b
c 1 a b 5 bc 1 b
c 1 a b 5 bc b
c ab
a b c
bc
&
13. Implementa la funci F 5
a bc amb portes NAND de dues
entrades. &
b & & F
bc &
c &
F5 a bc &
a
a b c ab
b &
&
a a ?b ? c
& a?b a?b a ? b? c
b & & & &
&
c 15. Una lmpada dincandescncia sha de governar mitjanant
&
dos interruptors, a i b, segons les condicions de la taula.
Implementa el circuit amb portes NAND.
ELECTROTCNIA 07 65
a b l 18. Realitza amb portes lgiques un comparador de dos nom-

bres binaris de dos bits cadascun.
off off off
off on on A.B
on off off b1 b0
on on on a1 a0 00 10 11 01
00 0 0 0 0
a0 a1 b0
a b l F5
a b 1 a b 5 b (a 1
a) 5 b 1 5 b
10 1 0 0 1 a1 b1
0 0 0
0 1 1 11 1 1 0 1
1 0 0
1 1 1 01 1 0 0 0

b b a0 b0 b1
b b
& & 5
A . B 5 a1 b1 1 a0 b0 b1 1 a0 a1 b0
A B
16. Dibuixa la taula de veritat dun restador dun bit, tenint en
i
y
t
i
y
t
compte el transport o rssec, i obtingues el circuit digital a1 a0 b1 b0 A.B A5B A,B
que ho realitzaria implementant-lo amb NAND.
0 0 0 0 0 1 0

La resta ser R 5
ab 1 a b 5 a b 0 0 0 1 0 0 1
0 0 1 0 0 0 1
0 0 1 1 0 0 1
a b R C El transport o rssec: C 5
ab
0 1 0 0 1 0 0
0 0 0 0 0 1 0 1 0 1 0
0 1 1 1 0 1 1 0 0 0 1
1 0 1 0 0 1 1 1 0 0 1
1 1 0 0 1 0 0 0 1 0 0
1 0 0 1 1 0 0
1 0 1 0 0 1 0
Implementant amb NAND:
ab 1 a b 1
ab a b 1 0 1 1 0 0 1
1 1 0 0 1 0 0
C5
ab 1 1 0 1 1 0 0
1 1 1 0 1 0 0
a b 1 1 1 1 0 1 0
& A5B
& b1 b 0
& R a1 a0 00 10 11 01
&
& 00 1
& & C
10 1
11 1
17. Realitza amb portes lgiques un codicador de quatre a 01 1

dues lnies en el sistema binari natural.

3 2 1 0 Q1 Q2
A5B5
a0
a1 b0 b1 1
a0 a1 b0 b1 1 a0
a1 b0 b1
0 0 0 1 0 0 A,B
b1 b 0
0 0 1 0 0 1 00 10 11 01
a1 a0
0 1 0 0 1 0
a0
a1 b0
1 0 0 0 1 1 00 0 1 1 1

a0 b0 b1
10 0 0 1 0
Q0 5 1 1 3 3 2 1 0
11 0 0 0 0
Q1 5 2 1 3 Q0 a1 b1
>1 01 0 1 1 0
Q1
>1
A,B5
a1 b1 1
a0
a1 b0 1
a0 b0 b1
a1 a0 b1 b0 21. Per a qu es fan servir els comptadors?

Un comptador s un dispositiu electrnic constitut per bies-
1 1 1 1 tables que t per nalitat comptar en codi binari el nombre de
& polsos de rellotge que rep.
& >1 A.B 22. Quin tipus de registre de desplaament creus que t una
impressora?
&
Entrada paral.lel - sortida paral.lel.
&
23. Podries utilitzar qualsevol biestable per muntar un registre
de desplaament?
&
>1 A5B S, sn sncrons.
&
24. Qu s una ALU?
&
La unitat aritmtica i lgica (ALU) s un circuit combinacio-
nal que permet de realitzar un conjunt doperacions aritmti-
& ques, lgiques i mixtes.
& >1 A,B

25. Per a qu es fan servir els autmats nits?
& Un autmat nit s un sistema en el qual el valor a la sortida
en un moment determinat no depn dels estats lgics de les
entrades en aquell instant, sin de la seqncia amb qu intro-
dum aquests estats a les entrades. Hi ha dos tipus dautmats
19. Realitza amb portes lgiques un multiplexor de dues entrades. nits: de Moore i de Mealy.
D1 D0 E S
D0 26. Per a qu utilitzem els automatismes industrials? Quines
0 0 0 0
parts fonamentals els formen?
r
lexo
0 0 1 0 Entrades S
de canals
ip
0 1 0 1 Per controlar un receptor, mitjanant les ordres dun circuit en

Mult
D1
0 1 1 0 el qual interactuen certes informacions dentrada. Direm que s
1 0 0 0 E
electrnic quan el seu funcionament es basa en una srie de
1 0 1 1 Entrada circuits digitals formats per circuits integrats i elements dis-
1 1 0 1 de selecci crets.
1 1 1 1
Lestructura dun automatisme industrial s la que podem obser-
var en lesquema segent.
D1 D0
E 00 10 11 01
Informaci Circuit de Interfcie
E D0
0 0 0 1 1 exterior comandament amplicadora
1 0 1 1 0
E D1

S 5 E D0 1 E D1
D0 Circuit de
Receptor
& potncia
1
>1 S
D1
&
27. Quina s la diferncia entre RAM i ROM?
E La RAM s la memria dusuari, que es pot llegir i esborrar,

mentre que la ROM s una memria del sistema i s noms de
lectura.
20. Qu s un biestable?
Un biestable s una cl.lula de memria bsica; la seva sortida 28. Quins sistemes sempren per esborrar memries?
emmagatzema un bit, ns que forcem el canvi destat, que tam-
b guarda. Elctricament, amb raigs ultraviolats...
ELECTROTCNIA 07 67
h Activitats nals 4. Expressa la funci EXOR de dues variables en forma de min-

terms.
1. Fes les conversions del sistema numric segents: F5 ab 1 a b
a) El nmero binari 1110 a base vuit. com que

ab 0 1 5 1

11102 5 1 ? 23 1 1 ? 22 1 1 ? 21 5 8 1 4 1 2 5 1410 com que a b 1 0 5 2
14 8 F 5 S2 (1, 2)
6 1

5. Donada la funci segent F 5 S3 (0, 3, 7), expressa-la en
11102 168
forma de la seva taula de veritat.
b) El nmero binari 100101 a base vuit. F 5 S3 (0, 3, 7)

1001012 5 1 ? 25 1 1 ? 22 1 1 ? 20 5 32 1 4 1 1 5 3710 05000 ab c
37 8 35011 abc
5 4

75111 abc
1001012 458
a b c l
c) El nmero octal 16 al sistema decimal.
168 5 1 ? 81 1 6 ? 80 5 8 1 6 5 1410 0 0 0 1
0 0 1 0
168 1410 0 1 0 0
0 1 1 1
d) El nmero octal 45 a base deu.
1 0 0 0
458 5 4 ? 81 1 5 ? 80 5 32 1 5 5 37 1 0 1 0
458 3710 1 1 0 0
1 1 1 1
e) El nmero decimal 110 a sistema hexadecimal.

F5
ab c1
abc 1 abc
110 16
14 6
6. Donada la funci segent F 5 S3 (0, 2, 5), escriu-ne lex-
(
11010 5 6 E pressi algebraica.

14 5 E F 5 S3 (0, 2, 5)

f ) El nmero 25 hexadecimal a sistema decimal. 05000
ab c
2516 5 1 ? 161 1 5 ? 160 5 32 1 5 5 37
25010 abc
2616 5 3710
55101 abc

F5
ab c1
ab
g) El nmero 25,86 decimal a sistema hexadecimal.
c1abc
25,8610 5 19,DC216
25 16 7. Simplifica mitjanant el mtode tabular les funcions se-
9 1 gents:

0,8 ? 16 5 13,76 13 5 D a) F 5
ab
cd 1 ab
cd 1 a bc d 1 abcd 1 a b
cd 1 a bcd 1

0,76 ? 16 5 12,16 12 5 C 1 abcd 1 a bc d 1 abc d 1 abc d
0,16 ? 16 5 2,56 2 5 2 ab
cd 00 10 11 01
2. Expressa la funci AND de dues variables en forma de min-
00 1 1
terms.
F 5 A ? B com A ? B 11 5 3 10 1 1
F 5 S2 (3)
11 1 1 1 bd
3. Expressa la funci NOR de dues variables en forma de min-
01 1 1 1
terms.
a
F 5 A 1 B 5 A ? B com A ? B 0 0 5 0
F 5 S2 (0) F 5 a 1 bd

b) F 5 a b
c d 1 ab
cd 1 ab
c d 1 abcd 1 a b
cd 1 a bcd 1 b &
&
1 abcd 1 a bc d 1 a b c d 1 abc d 1 ab c d
a & S
ab
c & &
cd 00 10 11 01

00 1 1 1 1 cd
9. Implementa les funcions obtingudes a lactivitat 7 amb
10 1 1 1 bd
portes NAND.
a
a) a 1 b d 5
11 1 1
a bd
01 1 1
a b c d

F5a1
c d 1 bd &
& F
&
c) F 5 a b
c d 1 ab
cd 1 a b
c d 1 abcd 1 a bcd 1 a bcd 1

1 abcd 1 a bcd 1 a b
cd 1 a bc d 1 ab cd 1

1 abc d 1 abcd
b) F 5 a 1
cd 1 bd 5
acd bd
ab
00 10 11 01 a b c d
cd

00 1 1 1 1 d
&
10 1 1 1 1 bc & & F
&
& & &
11 1 1 1 &
01 1 1

a c) F 5 a 1 d 1 b c 5
a d bc 5
a d bc

F5a1d1bc a b c d
8. Segons la taula de veritat de la funci lgica S (a, b, c), &

dna lexpressi booleana de la funci i simplica-la. Di- & &
buixa la implementaci lgica de la funci simplicada & F
utilitzant exclusivament portes NAND. &
a b c S
0 0 0 0 10. Un contactor que ha daccionar un motor elctric s gover-

1 0 0 1 nat per lacci de tres nals de cursa a, b i c, segons les
0 1 0 0 segents condicions. Obtn-ne el circuit lgic.
1 1 0 1
a b c r
0 0 1 0
1 0 1 1 off off off on
0 1 1 0 off on on on
1 1 1 0 off off on on
on off on on

S 5 a b
c 1 ab
c 1 a bc

F5
a b
c1
abc 1
a bc 1 a bc
bc
a 00 10 11 01 a b c F ab
c 00 10 11 01
0 0 0 0 0 0 0 0 1
0 1 1 1 0 1
1 1 1 0 1 0 0 1 1
1 1 1 1
ac
1 0 1 1

S 5 a
c 1 ab
a b bc

S 5 a
c 1 a b 5 a
c 1 a b 5 a
c ab F5
a b 1 bc 1
ac
ELECTROTCNIA 07 69

a b c F 5 abc d 1 a b
cd 1 a bc d 1 abc d

F5 a bc d 1 a bcd 1 ab d
&
&
& a b c d
&
>1 F &
&
& & & &
&
>1 F
&
11. Un brunzidor sactivar quan es compleixin les condicions & & >1
&
segents. Obtn-ne el circuit lgic.
&
&
a b c d r
on on off off on
on off off on on
off off on off on 12. Dissenya un comparador per comparar 2 nombres de 8 bits,
on on on off on utilitzant comparadors de 2 nombres de 4 bits.
a b c d F ab Resposta oberta.
cd 00 10 11 01
1 1 0 0 1

1 0 0 1 1 00 1 ab d 13. Realitza un efecte llumins amb quatre bombetes de mane-
0 0 1 0 1 ra que sempre hi hagi una bombeta encesa. Les bombetes
1 1 1 0 1 10 1 1
sencendran de dreta a esquerra i quan sencengui lltima

11 a bc d es tornar a comenar per la primera. Dissenya el circuit
amb biestables del tipus J-K.
a b cd
01 1
Resposta oberta.
j Bloc 3. Mquines elctriques 7. Observa una corba de rendiment i contesta la pregunta se-
gent: per qu creus que la corba no arriba mai al rendi-
ment del 100 %, tot i treballar a una potncia superior a la
nominal?
j Unitat 8. Les mquines elctriques
i els motors de corrent continu Perqu la corba de rendiment correspon al funcionament duna
mquina elctrica real i, per denici, mai no arribar a tenir
un rendiment del 100 %, ja que hi ha prdues. Noms t un
h Activitats rendiment del 100 % una mquina ideal.
1. Fes una llista de sis mquines elctriques que utilitzis ha- 8. Un motor de CC est connectat a una tensi dalimentaci
bitualment. Quines sn motors, quines sn generadors i de 125 V i absorbeix un corrent de 9 A. Si t un rendiment
quines sn transformadors? del 82 %:
Resposta oberta. a) Quina s la potncia til que dna?
2. Quina s la diferncia bsica entre els motors i els genera- Psortida Palim 2 prdues
h 5 5
dors? Palim. Palim.
Els motors sn mquines elctriques que transformen energia Palim. 5 V ? I 5 125 V ? 9 A 5 1 125 W
elctrica en energia mecnica. En canvi, els generadors sn m-
quines que transformen energia mecnica en energia elctrica. Ptil 5 Psortida 5 h ? Palim. 5 0,82 ? 1 125 W 5 922,5 W . 923 W
3. Una mquina elctrica pot treballar a un rgim que no sigui b) Quin s el valor total de les seves prdues?
el nominal? En cas armatiu, pot treballar amb una potn-
cia superior o inferior a la nominal? p 5 Palim. 2 Psortida 5 1 125 W 2 922,5 W 5
5 202,5 W . 203 W
Una mquina elctrica s que pot treballar en un estat que no
s el nominal.
9. Determina el parell motor dun motor que dna una potn-
Pot treballar tant per sota com per sobre del seu rgim nomi- cia til de 2 000 W i gira a 100 min21, s a dir, a 100 voltes
nal, per aleshores ho fa duna manera molt menys ecient, per minut.
perqu la mquina est dissenyada per treballar en el seu estat
de rgim o en un estat molt prxim a aquest. 2p 2p
v 5 n ? 5 100 min21 ? 5 10,47 rad/s
60 60
4. Qu entenem per crrega connectada a una mquina elc- Si P 5 t v, aleshores:
trica?
P 2 000 W
En el cas dun motor, la crrega s all que est connectat al t 5 5 5 191,02 N?m . 191 N?m
v 10,47 rad/s
seu eix i que el motor arrossega amb el seu gir. En el cas dun
generador, la crrega s el circuit elctric exterior que el gene-
rador alimenta elctricament. 10. Quin s el rendiment dun motor que s alimentat amb una
potncia de 10 kW i dna a la sortida un parell de 600 N?m
a 120 min21?
5. El motor duna grua, que mou masses de valors molt diferents,
diries que s una mquina estable o inestable? Per qu? 2p 2p
v 5 n ? 5 120 min21 ? 5 12,56 rad/s
60 60
El motor duna grua s una mquina estable, perqu, tot i els
canvis de crrega que pateix, mant un funcionament prxim al Psortida 5 t ? v 5 600 N?m ? 12,56 rad/s 5 7 536 W
seu estat nominal.
Psortida 7 536 W
h 5 5 5 0,753
6. Quants tipus de prdues hi ha en una mquina elctrica? Palim. 10 000 W
En una mquina elctrica es produeixen tres tipus de prdues: h 5 75,3 %
2 Mecniques: causades pel fregament entre les peces mbils
i per laire de refrigeraci que hi circula. 11. Quants corrents elctrics cal subministrar a un motor de CC
perqu funcioni?
2 Elctriques: causades per lefecte Joule.
Un motor de CC necessita un corrent elctric que circuli pel
2 Magntiques: corresponents a la debilitaci dels camps bobinatge inductor (a lestator), que sanomena corrent dexci-
magntics existents a linterior de la mquina. taci Ie, i un altre que circuli pel bobinatge indut (al rotor).
ELECTROTCNIA 08 71
12. Calcula el valor de la intensitat de camp (o inducci mitja- 15. Un motor de CC amb excitaci independent salimenta amb
na) dun circuit magntic de ux 100 mWb, en una secci de 400 V i 50 A pel rotor. El seu bobinatge indut t una resis-
conductor perpendicular al camp i de 200 mm2 de superfcie. tncia de 0,3 V. Determina:
F 100 mWb 100 ? 1026 Wb

B 5 5 2
5 5 0,5 T a) El valor del corrent de lindut.
S 200 mm 200 ? 1026 m2
Ii 5 50 A
13. Digues en quin sentit girar el rotor del motor de la gura
segent:
b) El valor de la fora contraelectromotriu.
a)
5 V 2 Ri ? Ii 5 400 V 2 0,3 V ? 50 A 5 385 V
N l S
l
16. Un motor de CC amb excitaci en derivaci est connectat a

El rotor gira en sentit horari. 300 V i rep 30 A. La resistncia de lindut s de 0,2 V i la
de linductor s de 100 V. Determina:
b)
l a) El corrent dexcitaci.
S N
l V 300 V
Ie 5 5 5 3 A
Re 100 V
El rotor gira en sentit antihorari.
b) El corrent a lindut.
14. Un motor de CC amb excitaci en srie alimentat a 230 V,
amb una resistncia dexcitaci de 7 V i de lindut de 0,3 V,
necessita un corrent de 12 A. Determina les prdues elc- Ii 5 I 2 Ie 5 30 A 2 3 A 5 27 A
triques que pateix i el seu rendiment.
c) El rendiment.
p 5 (Re 1 Ri) I 2 5 (7 V 1 0,3 V) (12 A)2 5
5 1 051,2 W . 1 051 W p 5 Re ? I 2e 1 Ri ? I 2i 5 100 V (3 A)2 1 0,2 V (27 A)2 5
Palim. 5 V ? I 5 230 V ? 12 A 5 2 760 W 5 1 045,8 W
Psortida Palim. 2 prdues

h 5 5 5 Palim. 5 V ? I 5 300 V ? 30 A 5 9 000 W
Palim. Palim.
2 760 W 2 1 051,2 W Palim. 2 prdues 9 000 W 2 1 045,8 W
5 5 0,619 h 5 5 5 0,883
2 760 W Palim. 9 000 W
h 5 61,9 % . 62 % h 5 88,3 %
17. Fes un quadre resum amb totes les expressions matemtiques vistes per a cada tipus de motor.
Intensitat Prdues Potncia

Motor CC FCEM (V)
del corrent (A) elctriques (W) mecnica (W)
Amb excitaci srie I 5 Ie 5 Ii (Re 1 Ri) I 2 V ? I 2 (Re 1 Ri) I 2 V 2 (Re 1 Ri) ? I
I 5 Ie 1 Ii
V
Amb excitaci derivaci Ie 5 Re ? I 2e 1 Ri ? I 2i V ? Ii 2 Ri ? I 2i V 2 Ri ? Ii
Re
Ii 5 I 2 Ie
Amb excitaci composta de derivaci llarga I 5 Ie 1 Ii
Amb excitaci composta de derivaci curta I 5 Ie 1 Ii

18. En un motor de CC amb imants permanents es pot conside- Palim.

rar negligible la resistncia de lindut i la caiguda de ten-
si a les escombretes. Quan la tensi que saplica s V, la Pmag. 5 211,6 W
velocitat del motor s v. Si es redueix la tensi a V/2, qui-
na ser la velocitat del motor? Pmec. 5 420 W
1 2 Pelct. 5 931 W
5
v1 v2
i en aquest cas:
Ptil
1
2 5
2
20. Un motor de CC amb excitaci en srie treballa a 230 V i a
1 16 A, i gira a 700 min21. Determinan la velocitat de gir si

2 2 v1 el corrent dalimentaci es varia a 25 A. Les resistncies
v2 5 5 5 dexcitaci i dindut sn, respectivament, de 0,07 V i de
1 1 2
0,2 V.
v1 v1
La velocitat de gir dun motor de CC correspon a lexpressi:
19. Dibuixa el diagrama de flux energtic dun motor de CC amb

excitaci en srie que t les dades segents, explica el sig- n 5 K ?
nificat de cadascun dels termes i calcula el seu rendiment. F
Potncia nominal: 15 CV El ux magntic depn de Ie (en srie Ie 5 Ii 5 I):

Intensitat nominal: 46 A F 5 K9 ? I
V alimentaci: 230 V

Aix: n 5 K ? 5 K ? 5 K 0 ?
Prdues magntiques: 2 % de la potncia dalimentaci. F K9 ? I I
n nominal: 1 200 min21
1

Prdues mecniques: 420 W n1 I1
5
Re 5 0,04 V n2 2

I2
Ri 5 0,4 V
Potncia dalimentaci: potncia elctrica que se subministra 1 5 V 2 (Re 1 Ri) ? I1 5 230 V 2 (0,27 V ? 16 A) 5
al motor.
5 225,68 V
Palim. 5 V ? I 5 230 V ? 46 A 5 10 580 W
Prdues magntiques: corresponents a la debilitaci dels camps 2 5 V 2 (Re 1 Ri) ? I2 5 230 V 2 (0,27 V ? 25 A) 5
magntics existents a linterior de la mquina. 5 223,25 V
pmag. 5 0,02 ? Palim. 5 0,02 ? 10 580 W 5 211,6 W
Aleshores:
Prdues elctriques: causades per lefecte Joule.
2 ? I1 223,25 V ? 16 A
pelec. 5 (Re 1 Ri) I 2 5 (0,04 V 1 0,4 V) ? (46 A)2 5 931 W n2 5 n1 ? 5 700 min21 ? 5
1 ? I2 225,68 V ? 25 A
Prdues mecniques: causades pel fregament entre les peces 5 443,17 min21
mbils i per laire de refrigeraci que hi circula.
pmec. 5 420 W 21. La plataforma elevadora dun cami est accionada per un
motor de CC, dexcitaci independent, amb lindut alimentat
Prdues totals: des duna bateria de 24 V de tensi. La resistncia de lindut
s Ri 5 0,2 V i la caiguda de tensi a les escombretes es pot
ptotals 5 211,6 W 1 931 W 1 420 W 5 1 562,6 W
considerar constant i de valor 2 V. Quan el motor puja, la
Potncia til: potncia mecnica disponible a leix del motor. crrega mxima gira a 2 000 min21 i absorbeix un corrent per
lindut de 20 A. En aquestes condicions, determina:
Ptil 5 Palim. 2 ptotals 5 10 580 W 2 1 562,6 W 5 9 017,4 W
a) La fora electromotriu.
Palim. 2 prdues 10 580 W 2 1 562,6 W
h 5 5 5 0,852
Palim. 10 580 W 5 V 2 Ri ? Ii 2 Vescomb. 5 24 V 2 0,2 V ? 20 A 2 2 V 5
h 5 85,2 % 5 18 V
ELECTROTCNIA 08 73
b) La potncia mecnica i el parell desenvolupat pel motor. variar la tensi dalimentaci, com en el cas dels motors
amb excitaci en srie).
Pmec. 5 ? Ii 5 18 V ? 20 A 5 360 W
24. Quin signicat t el punt n0 de la corba caracterstica de la
2p 2p
v 5 n ? 5 2 000 min21 ? 5 209,33 rad/s gura?
60 60
t [N?m]
Pmec. 360 W
t 5 5 5 1,71 N?m
v 209,33 rad/s
c) El rendiment del motor si les prdues mecniques sn

negligibles.
Pm 360 W
h 5 5 5 0,75 75 %
V?I 24 V ? 20 A
0 n0 n [min21]
22. Fes una taula amb els avantatges i inconvenients de la ma-
nera de treballar de cadascum dels tipus de motor de CC
estudiats. El punt n0 s la velocitat del motor quan el parell motor s nul,
s a dir, quan treballa en buit.
Motor Avantatges Inconvenients
Amb excitaci Quan sincrementa la cr- Quan creix la

h Activitats nals
independent i rega, el motor s capa crrega dismi-
amb excitaci dincrementar el parell nueix la veloci- 1. Posa el nom a cadascuna de les parts daquesta mquina
derivaci motor que ofereix a leix. tat de rotaci. de CC.
Tenen velocitat regula-
ble.
Amb excitaci Sn els motors que po- Quan la crrega

srie den oferir el parell ms s molt petita v
gran per a un valor de- o en buit, sac-
terminat del corrent de celeren i poden
lindut. cremar-se.
s possible regular la
seva velocitat de gir.
Amb excitaci Quan creix la crrega, re- No tenen perill

composta dueixen la seva velocitat daccelerar-se;
de rotaci ms rpida- la seva veloci-
ment que els motors amb tat de gir t un
excitaci independent o valor lmit.
derivaci.
Ofereixen un parell ms Rotor o Bobinatge indut
gran que els motors amb indut
excitaci independent o Expansi polar
derivaci. Camp Bobina dexcitaci
Rotaci
magntic
Nucli del pol
Estator principal
23. Quina classe de motor permet un control ms fcil de la dexcitaci
seva velocitat de gir? Entreferro
Eix de
s ms fcil regular la velocitat de gir dels motors amb excita- rotaci
ci independent o amb excitaci derivaci, perqu:
Hi ha dues tcniques possibles per poder fer-ho.
Totes dues tcniques consisteixen senzillament en ls de

resistncies variables (tecnolgicament s ms fcil que fer
2. Un motor de CC treballa a 1 800 min21 i est alimentat per b) El valor de la fora contraelectromotriu.
una tensi de 400 V, a 24 A. Si el seu rendiment s del
78 %, determina el parell motor aplicat. Si leix s de 4,5 cm 5 V 2 (Re 1 Ri) ? I 5
de dimetre, quin parell de forces sestan aplicant? 5 230 V 2 (0,28 V 1 0,42 V) ? 18 A 5 217,4 V
2p 2p
v 5 n ? 5 1 800 min21 ? 5 188,4 rad/s c) El valor de les prdues elctriques.
60 60
pelec. 5 (Re 1 Ri) ? I 2 5 (0,28 V 1 0,42 V) ? (18 A)2 5
Palim. 5 V ? I 5 400 V ? 24 A 5 9 600 W
5 226,8 W
Si Psortida 5 t ? v 5 h ? Palim. 5 0,78 ? 9 600 W 5 7 488 W
7. Un motor de CC dexcitaci independent constant arrossega
Psortida 7 488 W una crrega de parell constant. La tensi interna del motor
Aleshores: t 5 5 5 39,74 N?m
v 188,4 rad/s (FEM) s de 250 V per a una velocitat de gir de 1 500 min21.
La resistncia del debanat s Ri 5 1,2 V.
t 5 F ? D D 5 4,5 cm 5 0,045 m
a) Determina la constant de proporcionalitat entre la fora
t 39,74 N?m electromotriu i la velocitat de gir.
F 5 5 5 883,22 N
D 0,045 m 5 K?v
3. Determina les prdues totals dun motor que t un rendi- 250 V

K 5 5 5 0,1667 V/min21
ment del 80 % i salimenta amb un corrent continu de 400 V v 1 500 min21
i 16 A.
Palim. 5 400 V ? 16 A 5 6 400 W b) Si el motor treballa connectat a una xarxa de 200 V i
Psortida 5 h ? Palim. 5 0,8 ? 6 400 W 5 5 120 W absorbeix un corrent de 10 A, determina la velocitat a la
qual gira i el rendiment del motor.
Prdues: p 5 Palim. 2 Psortida 5 6 400 W 2 5 120 W 5 1 280 W 9 5 V 2 Ri ? Ii 5 200 V 2 1,2 V ? 10 A 5 188 V
4. Determina el rendiment dun motor que t unes prdues me- 188 V

v 5 5 5 1 128 min21
cniques de 800 W, les prdues magntiques equivalen a un K 0,1667 V/min21
2 % de la potncia absorbida i les prdues elctriques sn de
Pelec. 5 V ? I 5 200 V ? 10 A 5 2 000 W
1 200 W. El motor est connectat a 405 V i necessita 70 A.
Pperd. 5 Ri ? I 2 5 1,2 V ? (10 A)2 5 120 W
Palim. 5 V ? I 5 405 V ? 70 A 5 28 350 W
Pelec. 2 Pperd. 2 000 W 2 120 W
Prdues magntiques: h 5 5 5 0,94 94 %
Pelec. 2 000 W
pmag. 5 0,02 ? Palim. 5 0,02 ? 28 350 W 5 567 W
8. Un motor de CC amb excitaci en srie i resistncies dinduc-
Prdues totals: tor i dindut de 0,14 V i 1,3 V, respectivament, es connec-
ta a 200 V. Amb la crrega que arrossega, la mquina absor-
pT 5 800 W 1 567 W 1 1 200 W 5 2 567 W beix un corrent de 9 A i gira a 625 min21. A continuaci, la
tensi aplicada sincrementa fins a 230 V, per sense variar
Palim. 2 prdues 28 350 W 22 567 W la crrega, de manera que el corrent absorbit es mant cons-
h 5 5 5 0,909
Palim. 28 350 W tant. En aquest nou estat, a quina velocitat gira el motor?
h 5 90,9 %
n 5 K ?
F
5. Explica amb les teves paraules el signicat de la fora con- Si el corrent absorbit es mant constant, el ux magntic ser
traelectromotriu. constant.
La FCEM pot considerar-se com el terme de tensi de la potn- n1 1
Aleshores: 5
cia que el motor s capa de transformar de potncia elctrica n2 2
a potncia mecnica, dins de lindut.
1 5 V1 2 (Re 1 Ri) ? I 5 200 V 2 (0,14 V 1 1,3 V) ? 9 A 5
6. Un motor de CC amb excitaci en srie salimenta amb 230 V 5 187,04 V

i 18 A. La resistncia del bobinatge inductor s de 0,28 V i 2 5 V2 2 (Re 1 Ri) ? I 5 230 V 2 (0,14 V 1 1,3 V) ? 9 A 5
la del bobinatge indut s de 0,42 V. Determina:
5 217,04 V
a) El valor del corrent que circula per lindut.
2 217,04 V
n2 5 n1 ? 5 625 min21 ? 5 725,2 min21
Ii 5 18 A 1 187,04 V
ELECTROTCNIA 08 75
9. Un motor de CC amb excitaci en srie treballa a plena cr- a) De quin tipus de motor de CC es tracta?
rega fent girar el seu eix a 1 350 min21, connectat a 400 V
i sol.licitant 20 A. A continuaci es descarrega en un 25 % Es tracta dun motor amb excitaci srie.
sense modificar el valor de tensi aplicada als seus borns,
per la qual cosa absorbeix menys corrent. Calcula a quina
velocitat girar una vegada descarregat. b) Quin s el valor del parell motor quan est girant a
2 000 min21?
(Ri 5 2,4 V i Re 5 0,17 V)
t 5 266 N?m
t 5 K ? Ii ? F
Si es descarrega en un 25 % signica que el parell aplicat a leix s: c) Quan creix t, qu li passa al corrent de lindut?
t9 5 0,25 t
Quan creix el parell tamb creix el valor del corrent de lin-
El parell depn del corrent de lindut Ii i del ux magntic F, dut Ii (com mostra la corba caracterstica t-Ii).
per com que el motor t excitaci srie, el ux tamb depn
del corrent de lindut, de manera que:
t 5 K ? Ii ? F 5 K ? Ii ? K9 ? Ii 5 K 0 ? I 2i (I 2i )9 5 0,25 I 2i 11. Es mesuren les resistncies dun motor de CC i sobtenen els
valors de Ri 5 0,5 V i Re 5 200 V. Determina la potncia
Ii9 5 d 0,25 ? (20 A)2 5 10 A de sortida i el rendiment quan el motor treballa carregat a
450 V i absorbint un corrent de 45 A.
5 V 2 (Re 1 Ri) ? I 5
5 400 V 2 (0,17 V 1 2,4 V) ? 20 A 5 348,6 V Palim. 5 V ? I 5 450 V ? 45 A 5 20 250 W
9 5 V 2 (Re 1 Ri) ? I9 5
Lenunciat no especica si el motor s dexcitaci srie o paral-
5 400 V 2 (0,17 V 1 2,4 V) ? 10 A 5 374,3 V lel, per si fos en srie:

Aix: n 5 K ? 5 K ? 5 K0 p 5 (Re 1 Ri) ? I 2 5 (200 V 1 0,5 V) ? (45 A)2 5
F K9 ? Ii Ii
n ? Ii9 5 406 012 W
5
n9 9 ? Ii
Les prdues elctriques tenen un valor absurd (massa elevat);
9 ? Ii 374,3 V ? 20 A aix, doncs es conclou que el motor s dexcitaci en derivaci.
n9 5 n ? 5 1 350 min21 ? 5 2 899 min21
? Ii9 348,6 V ? 10 A
V 450 V
10. Donada la corba caracterstica de la gura: Ie 5 5 5 2,25 A
Re 200 V
n [min21]
4 000 Ii 5 I 2 Ie 5 45 A 2 2,25 A 5 42,75 A
3 200 p 5 Re ? I 2e 1 Ri ? I 2i 5
2 400 5 200 V ? (2,25 A)2 1 0,5 V ? (42,75 A)2 5 1 926,3 W
1 600 Psortida 5 Palim. 2 p 5 20 250 W 2 1 926,3 W 5
800 5 18 323,7 W 5 18,3 kW
Psortida 18 323,7 W
0 400 800 1 200 1 600 2 000 h 5 5 5 0,9048 h 5 90,48 %
t [N?m] Palim. 20 250 W
j Unitat 9. Els generadors 6. Quin s el valor de la tensi generada per una dinamo a la
qual es dna una potncia mecnica de 14 kW i que serveix
de corrent continu per alimentar una crrega amb un corrent de 12 A? El rendi-
ment del generador s del 69 %.
h Activitats Psortida V?I
h 5 5
Palim. Palim.
1. Per on circula el corrent dexcitaci en una dinamo? Quin
tipus de corrent elctric s? Palim. 14 000 W
V 5 h ? 5 0,69 ? 5 805 V
I 12 A
El corrent dexcitaci circula pel bobinatge inductor (a lestator).
El corrent dexcitaci s un corrent continu. 7. Quina tensi genera una dinamo que treballa a 800 min21 si
a la seva velocitat nominal de 1 200 min21 la FEM generada
2. A ms del corrent dexcitaci, cal subministrar alguna cosa s de 900 V?
ms al generador de CC perqu funcioni?
Si es considera que la intensitat del corrent dexcitaci Ie es
A ms del corrent dexcitaci Ie, sha de fer girar el rotor de la mant constant, el ux magntic tamb es mant constant i
dinamo perqu funcioni. com que:
5 k?F?n
1 n1
3. Dibuixa el sentit del corrent que circula pel rotor daquests 5
generadors. Com sanomena aquest corrent? 2 n2
n2 800 min21
a) b) 2 5 1 ? 5 900 V ? 5 600 V
n1 1 200 min21
N S N S 8. Un generador de CC amb un ux per pol de 0,015 Wb gira a

1 000 min21 i genera una tensi de 470 V. Quin ux magn-
tic per pol necessita per treballar a 880 min21 i generar
c) 380 V? A quina velocitat haur de girar si el valor del ux
per pol ha de disminuir ns a 0,009 Wb?
S N Com que 5 k ? F ? n:
470 V
k 5 5 5 31,3 min s21
(Cal aplicar la regla de la m esquerra) F?n 0,015 Wb ? 1 000 min21
a) b) c)
9 380 V
F9 5 5 5 0,013 Wb
k ? n9 31,3 ? 880 min
I I I
9 380 V
n0 5 5 5 1 349 min21
I I I k ? F0 31,3 ? 0,009 Wb
9. En quines unitats shan dexpressar els termes de lequaci

4. Explica el principi de funcionament dels generadors de CC. 5 k ? ? n perqu k sigui adimensional?
Un corrent continu, anomenat dexcitaci, circula pel bobinatge Perqu k no tingui unitats caldr que:
inductor que es troba a lestator. Es tracta dun electroimant 9: [V]
que crea un camp magntic dins de la mquina. Alhora es fa
girar el rotor mitjanant una fora externa. El fet que el bobi- F: [Wb] 5 [V ? s]
natge del rotor (lindut) giri dins del camp magntic (sn
n: [rad/s]
conductors que es desplacen dins dun camp) crea una difern-
cia de potencial en el bobinatge indut. Quan es tanca el circuit
elctric exterior hi circula un corrent elctric de sortida. 10. En qu consisteix la commutaci?
La commutaci s la transformaci de la tensi i la intensitat
5. A un generador se li aplica un parell motor de 500 N?m a del corrent, que estan en forma de senyals alterns, en senyals
leix de 2,5 cm de dimetre, que el fa girar a 1 200 min21. continus.
Quina potncia mecnica se li est aplicant?
11. Quin efecte t sobre la recticaci el fet dincrementar el
2p 2p nombre despires de la bobina de lindut?
v 5 n ? 5 1 200 min21 ? 5 125,6 rad/s
60 60
Com ms elevat s el nombre despires del bobinatge indut,
P 5 t ? v 5 500 N?m ? 125,6 rad/s 5 62 800 W 5 62,8 kW menys uctuacions t el senyal recticat.
ELECTROTCNIA 09 77
12. En quines condicions de funcionament dels generadors de de la mquina s de 200 V i la de lindut de 0,22 V, deter-
CC es produeix lefecte de reacci de lindut? Explica aquest mina el valor del corrent que circula per lindut i la tensi
fenomen amb les teves paraules. generada al seu interior.
Lefecte de reacci de lindut apareix quan el circuit extern que V 230 V

alimenta la dinamo est tancat i, per tant, circula un corrent Ie 5 5 5 1,15 A
Re 200 V
pel bobinatge indut (rotor).
V 230 V
El que passa s que el corrent indut Ii crea un nou camp mag- I 5 5 5 19,16 A
Rcrrega 12 V
ntic, que se suma al camp magntic principal (creat per lin-
ductor), de manera que el camp magntic resultant dins de la
Ii 5 I 1 Ie 5 19,16 A 1 1,15 A 5 20,3 A
mquina s la suma de tots dos.
5 V 1 Ri ? Ii 5 230 V 1 (0,22 V ? 20,3 A) 5

13. Qu sn els bobinatges auxiliars? Fes un dibuix duna m-
quina elctrica que en tingui. 5 234,47 V . 234 V
Sn bobinatges que senrotllen al voltant de pols ms petits,

que sintercalen entre els pols principals que hi ha a lestator.
Pels bobinatges auxiliars circula un corrent proporcional a lIe
que circula pels principals.
N9
S N
S9
S9
N S
Pol 16. Un generador de CC amb excitaci independent t les ca-
N
auxiliar racterstiques segents: 12 kW, 140 V, Ri 5 0,055 V,
Pol Re 5 0,04 V. Determina la FEM generada tenint en compte
principal que hi ha una caiguda de tensi d1 V a cadascuna de les
dues escombretes.
14. Determina la fora electromotriu generada a linterior duna P 12 000 W
dinamo amb excitaci en srie que alimenta una crrega amb Ii 5 5 5 85,7 A
450 V de tensi de sortida i un corrent de 50 A. T 250 es- V 140 V
pires a lindut, cadascuna delles amb un valor de 0,004 V,
i la resistncia del bobinatge inductor s de 2,3 V. 5 V 1 Ri ? Ii 1 Vescombretes 5
5 140 V 1 0,055 V ? 85,7 A 1 2 V 5 146,7 V . 147 V
0,004 V
Ri 5 250 espires ? 5 1 V
1 espira
5 V 1 (Re 1 Ri) ? I 5 450 V 1 (2,3 V 1 1 V) ? 50 A 5 615 V
Re
Crrega
17. Un generador amb excitaci composta curta alimenta una
Ri crrega amb 260 V i 65 A. La part de la resistncia dexcita-
ci connectada en srie s de 0,1 V, la part connectada en
paral.lel s de 100 V i la resistncia de lindut val 0,85 V.
Determina el valor de la FEM generada al rotor.
Ies 5 Icrrega 5 65 A
15. Un generador de CC amb excitaci en derivaci t connecta-
da una crrega exterior de 12 V a la qual subministra una V 1 Res ? Ies 260 V 1 0,1 V ? 65 A
Iep 5 5 5 2,66 A
tensi dalimentaci de 230 V. Si la resistncia dexcitaci Rep 100 V
Ii 5 Iep 1 Ies 5 2,66 A 1 65 A 5 67,66 A Psortida 2 850 W

h 5 5 5 0,466
Psortida 1 pTOTALS 2 850 W 1 3 260,2 W
5 V 1 Ri ? Ii 1 Res ? Ies 5
h 5 46,6 % . 47 %
5 260 V 1 0,85 V ? 67,66 A 1 0,1 V ? 65 A 5 324 V
21. Per qu creus que s tan important lordre de les operacions
a la connexi/desconnexi dels generadors quan treballen
en paral.lel?
Perqu, si no es fes aix, la crrega no es repartiria entre els
generadors, i podria ser que algun dells estigus treballant so-
brecarregat i altres estiguessin treballant molt per sota del seu
rgim nominal.
22. Observa la corba caracterstica externa dun generador amb

excitaci independent:
a) Qu li passa a la tensi de sortida quan sincrementa el

18. Una dinamo amb excitaci independent genera una tensi valor de la crrega que ha dalimentar?
a lindut de 230 V durant lassaig de buit. Quan treballa a
plena crrega, la FEM generada s de 258 V. Determina la Quan sincrementa la crrega, disminueix la tensi en borns
regulaci de voltatge daquesta mquina. de sortida de la dinamo.
V0 2 Vpc 230 V 2 258 V b) Qu li passa a la Ie quan sincrementa la crrega? Com es

R ? V 5 ? 100 5 ? 100 5 210,85 % determina experimentalment aquesta corba?
Vpc 258 V
Quan la crrega creix es produeix una caiguda de tensi en
19. Tenim dos generadors: borns de sortida del generador. Si sen vol mantenir el valor,
s necessari augmentar el valor del corrent dexcitaci Ie,
El generador A, amb un valor de R ? V del 212 %. per Ie no varia amb la crrega. La corba es determinaria
aplicant un valor determinat de Ie i variant el valor de la
El generador B, amb una R ? V del 231 %.
crrega.
Quines conclusions en podries extreure?
c) De quina manera pot controlar-se el valor de la tensi de
Una regulaci de voltatge negativa signica que la tensi de sortida, per tal de mantenir-la constant?
sortida de la dinamo seleva quan augmenta la crrega. Per mantenir el valor de la tensi de sortida constant, es pot
Aquest efecte dincrement s ms important en el segon gene- fer de dues maneres:
rador (R ? V 5 231 %), perqu t una R ? V ms gran. Variant la velocitat de rotaci n: quan n creix tamb
creix V.
El segon generador s pitjor font de tensi constant.
Variant el corrent Ie: quan creix Ie creix el ux, creix la
20. Un generador de CC amb excitaci en srie treballa alimen- FEM i creix V.
tat per una crrega amb 150 V i 19 A.
23. Quin tipus de generadors de CC sn els utilitzats per submi-
Sabem que: nistrar una tensi dalimentaci constant?
Resistncia dexcitaci 5 5 V. Els generadors de CC utilitzats com a fonts de tensi constant
sn els dexcitaci independent, els dexcitaci en derivaci
Resistncia dindut 5 3,2 V.
i els dexcitaci composta dissenyats amb aquesta caracte-
rstica.
Determina el rendiment durant el seu funcionament, si les
prdues magntiques es consideren negligibles i les pr-
dues per fricci i ventilaci tenen un valor de 300 W. 24. Una dinamo amb excitaci en srie treballa a 1 000 min21 i
dna una potncia elctrica de 6,5 kW amb una tensi de
Psortida 5 V ? I 5 150 V ? 19 A 5 2 850 W sortida de 110 V. Les condicions de treball varien i la velo-
citat de gir augmenta fins a 1 500 min21. Quina s la tensi
pmag. 5 0 de sortida en aquest cas, si no sha variat el valor del cor-
pmec. 5 300 W rent dexcitaci? La resistncia suma de linductor i lindut
s de 0,35 V.
pelc. 5 (Re 1 Ri) ? I 2 5 (5 V 1 3,2 V) ? (19 A)2 5 2 960,2 W
P 6 500 W
I 5 5 5 59,1 A
pTOTALS 5 300 W 1 2 960,2 W 5 3 260,2 W V 110 V
ELECTROTCNIA 09 79
1 5 V 1 (Re 1 Ri) ? Ii 5 110 V 1 (0,35 V ? 59,1 A) 5 130,68 V Si el ux es mant constant:
n2 1 500 min21 1 n1
2 5 1 ? 5 130,68 V ? 5 196 V 5
n1 1 000 min21 2 n2
V2 5 2 2 (Re 1 Ri) ? Ii 5 196 V 2 (0,35 V ? 59,1 A) 5 175,35 V n2 1 125 min21

2 5 1 ? 5 185 V ? 5 263,45 V
n1 790 min21
25. Un generador de CC amb excitaci independent, operant en
buit, genera una tensi de 150 V amb una intensitat dexci- b) La velocitat de gir es mant constant i el ux magntic,
taci de 2,2 A, girant a 1 450 min21. Si el flux magntic que era de 0,009 Wb, augmenta ns a 0,013 Wb.
varia linealment amb el corrent dexcitaci, determina:
Si es mant la velocitat de gir constant:
5 k?F?n
1 F1
El ux depn de Ie, de manera que F 5 k9 ? Ie 5
2 F2
5 k ? k9 ? Ie ? n 5 K ? Ie ? n F2 0,013 Wb
2 5 1 ? 5 185 V ? 5 267,22 V
F1 0,009 Wb
a) La tensi generada, en buit, quan la Ie augmenta ns a
3,2 A.
3. Un generador de CC amb excitaci en srie treballa a
Si la velocitat de rotaci es mant constant: 780 min21 i lliura 8 kW de potncia, a 210 V. Si sel fa
girar a 1 000 min21, tot mantenint constant el corrent dex-
1 Ie1 citaci, quina ser la tensi als borns de sortida? Les resis-
5
2 Ie2 tncies de linductor i de lindut sumen 0,42 V.
Ie2 3,2 A 1 n1
2 5 1 ? 5 150 V ? 5 218,18 V 5
Ie1 2,2 A 2 n2
n2 1 000 min21
b) La tensi generada, en buit, quan la Ie augmenta fins 2 5 1 ? 5 210 V ? 5 269,2 V
n1 780 min21
a 3,5 A i la velocitat de rotaci disminueix fins a
1 150 min21. P 8 000 W
I 5 5 5 38,1 A
Si no es mant constant la velocitat de rotaci: V 210 V
1 Ie1 ? n1 V2 5 2 2 (Re 1 Ri) ? I 5 269,2 V 2 (0,42 V ? 38,1 A) 5 253,2 V

5
2 Ie2 ? n2
4. Una dinamo amb excitaci en derivaci alimenta una crre-
Ie2 ? n2 3,5 A ? 1 150 min21 ga de 30 V amb 300 V de tensi. La resistncia de lindut
2 5 1 5 150 V ? 5 189,3 V s de 0,15 V i la dexcitaci, de 190 V. Determina el cor-
Ie1 ? n1 2,2 A ? 1 450 min21
rent que circula per lindut i la FEM generada al seu interior.
V 300 V
I 5 5 5 10 A
h Activitats nals Rcrrega 30 V
V 300 V
1. Quina tensi genera una dinamo que treballa a 630 min21 Ie 5 5 5 1,57 A
si a la seva velocitat nominal de 1 350 min21 la FEM genera- Re 190 V
da s de 800 V?
Ii 5 I 1 Ie 5 10 A 1 1,57 A 5 11,57 A
V1 n1
5
V2 n2 2 5 V 1 Ri ? Ii 5 300 V 1 (0,15 V ? 11,57 A) 5 301,73 V
n2 630 min21
V2 5 V1 ? 5 800 V ? 5 373,3 V
n1 1 350 min21
2. Una dinamo t una velocitat nominal de 790 min21 i genera

una tensi de 185 V. Determina la tensi generada quan:
5 k?F?n
a) El flux magntic es mant constant i la velocitat aug-

menta fins a 1 125 min21.
5. Una dinamo amb excitaci independent dna 230 V de ten- 8. Quin valor t la potncia elctrica produda per un genera-
si a una crrega de 25 V. Si t una resistncia de lindut dor que subministra a una crrega externa una tensi de
de 0,15 V i es produeix una caiguda de tensi d1 V a ca- 325 V amb una intensitat de corrent de 24 A? Quina po-
dascun dels dos contactes escombreta/col.lector: tncia mecnica li han subministrat, si t un rendiment
del 67 %? Quin valor t el parell motor, si el rotor gira a
a) Quin s el valor del corrent que circula per lindut? 1 600 min21?
V 230 V Psortida 5 Pelc. 5 V ? I 5 325 V ? 24 A 5 7 800 W 5 7,8 kW

Ii 5 5 5 9,2 A
Rcrrega 25 V
Pelc. 7 800 W
Pmec. 5 Palim. 5 5 5 11 641,8 W 5 11,64 kW
h 0,67
b) Quina tensi interna es genera a lindut?
2p 2p
5 V 1 Ri ? Ii 1 Vescombretes 5 v 5 n ? 5 1 600 min21 ? 5 167,55 rad/s
60 60
5 230 V 1 0,15 V ? 9,2 A 1 2 V 5 233,38 V
Pmec. 11 641,8 W
t 5 5 5 69,5 N?m
v 167,55 rad/s
9. Com es determina la corba caracterstica -Ie? Per qu rep

el nom de buit?
La corba caracterstica -Ie es determina fent variar el valor del

corrent dexcitaci, amb el generador descarregat, i mantenint
la velocitat de gir constant.
6. Determina la regulaci del voltatge duna dinamo amb exci- Se9n diu de buit perqu la dinamo no alimenta cap crrega elc-
taci en derivaci de Re 5 92 V i Ri 5 0,05 V, que quan trica.
treballa en rgim nominal dna una potncia de sortida de
50 kW, a una tensi de 260 V. Quan es realitza lassaig 10. Un generador de CC amb excitaci en srie alimenta una
de buit, la FEM que genera internament s de 230 V. crrega amb 336 V i 24 A. Es modiquen les condicions de
treball perqu sincrementa el valor de la crrega, que ales-
P 50 000 W hores requereix del generador un corrent superior, de 32 A,
I 5 5 5 192,3 A
V 260 V per la mquina continua treballant a la zona lineal de la
seva corba caracterstica externa:
V 260 V
Ie 5 5 5 2,82 A
Re 92 V a) Quin valor de tensi als borns de sortida ofereix a la
nova crrega?
Ii 5 I 1 Ie 5 192,3 A 1 2,82 A 5 195,12 A
A la zona lineal es mant la proporcionalitat de sortida en-
5 V 1 Ri ? Ii 5 260 V 1 0,05 V ? 195,12 A 5 269,75 V tre V i I:
V1 V2
V0 2 Vpc 230 V 2 269,75 V 5
R ? V 5 ? 100 5 ? 100 5 214,7 % I1 I2
Vpc 269,75 V
I2 32 A
7. Determina el rendiment dun generador de CC que dna a la V2 5 V1 ? 5 336 V ? 5 448 V
I1 24 A
crrega que t connectada una tensi de 600 V a 75 A. El
seu eix s mogut per un parell motor de 1 400 N?m, que el
fa girar a 800 min21. b) Qu passar si el valor de la crrega es fa molt ms gran?
Per qu?
Psortida 5 V ? I 5 600 V ? 75 A 5 45 000 W
Si augmenta la crrega es demana ms corrent a la dinamo,
2p 2p de manera que creix el corrent I i la tensi de sortida V. La
v 5 n ? 5 800 min21 ? 5 83,77 rad/s mquina sortir de la zona lineal.
60 60
Palim. 5 t ? v 5 1 400 N?m ? 83,77 rad/s 5 117 278 W 11. Observa la corba caracterstica externa duna dinamo amb
excitaci independent. De quina manera pot controlar-se la
Psortida 45 000 W caiguda de tensi que provoca lincrement de la crrega?
h 5 5 5 0,384
Palim. 117 278 W
La tensi en borns de sortida dun generador de CC amb excita-
h 5 38,4 % ci independent pot controlar-se de dues maneres:
ELECTROTCNIA 09 81
Fent variar la velocitat de gir: quan cau la tensi de sortida b) La FEM induda a linterior del rotor.
sincrementa la velocitat de gir i la tensi en borns seleva.
5 V 1 (Res 1 Ri) ? I 5
Controlant el valor de Ie: saconsegueix fent variar el valor
de la resistncia dexcitaci Re. 5 230 V 1 (4 V 1 2,1 V) ? 10 A 5 291 V
12. Quina tensi subministra en buit una dinamo que gira a

e
1 200 min21 si les seves condicions de treball nominal sn
2 000 V a 1 000 min21? Re
V1 n1
5 Crrega
V2 n2
Ri
n2 1 200 min21
V2 5 V1 ? 5 2 000 V ? 5 2 400 V
n1 1 000 min21
13. Per la crrega connectada a un generador de CC amb exci-

taci srie circula un corrent de 10 A. El generador t una 14. Per qu la corba caracterstica externa dun generador de CC
resistncia del bobinatge inductor de 4 V i de lindut de amb excitaci srie comena en el punt de lorigen de coor-
2,1 V, i dna en borns de sortida una tensi de 230 V. De- denades?
termina:
Quan el corrent de sortida s nul, la crrega exterior no est
a) El valor de la crrega. connectada. Si el generador s dexcitaci srie es compleix que
I 5 Ii 5 Ie, i si la crrega est desconnectada, no circula cap
V 230 V corrent per la mquina. Per tant, la tensi generada a lindut,
Rcrrega 5 5 5 23 V
I 10 A , i la tensi en borns de sortida, V, sn totes dues nul.les.
j Unitat 10. Transformadors Aquesta relaci s igual que la que hi ha entre el nombre des-
pires de les bobines primria i secundria i que la relaci en-
esttics tre les tensions en borns de les dues bobines:
p Np Vp
h Activitats r t 5 5 5
s Ns Vs
1. Qu s un transformador elevador? I un transformador re- Quan es considera que el transformador s una mquina real
ductor? (i, per tant, t prdues elctriques i magntiques) el quocient
entre les tensions en borns de les bobines primria i secund-
Un transformador elevador transforma un corrent de baixa ten- ria noms s un valor aproximat de la relaci de transformaci
si i alta intensitat en un corrent dalta tensi i ms baixa de la mquina:
intensitat, sense fer-ne variar la freqncia. p Vp
r t 5
Un transformador reductor modifica un corrent fent disminuir s Vs
la seva tensi i incrementant la seva intensitat, sense que en
vari la freqncia. 6. Un transformador elevador t 60 espires al bobinatge pri-
mari i 900 al secundari. La tensi de sortida al secundari
s de 1 500 V. Determina la tensi al primari.
2. Fes una classicaci dels tipus de transformadors que hi ha.
p Vp
Si r t 5
Classicaci dels transformadors s Vs
Elevadors aleshores:
De potncia Reductors p 60 esp.
Vp 5 Vs ? 5 1 500 V ? 5 100 V
Transformadors Autotransformadors s 900 esp.
Dintensitats
De mesura 7. Quin corrent apareix quan es connecta una crrega a un
De tensi
transformador?
Quan es connecta una crrega en borns del secundari dun

3. Explica com funciona un transformador. Quin corrent s lin- transformador, es tanca el circuit secundari i la FEM s crea
ductor? A quina bobina sindueix una fora electromotriu? un corrent Is.
Principi de funcionament: quan saplica una tensi Vp en borns
de la bobina del primari, circula per aquesta el corrent Ip, que 8. Quina s la relaci entre els corrents primari i secundari
crea un camp magntic les lnies de camp del qual es tanquen dun transformador amb crrega?
a travs del nucli del transformador. Aquest camp s sinuso-
La relaci entre els corrents primari i secundari dun transfor-
dal perqu est generat per un corrent altern tamb sinu-
mador en crrega s la inversa de la relaci de transformaci
sodal, i com que varia amb el temps, indueix una tensi Vs a
r t quan el transformador treballa en buit:
la bobina del secundari, per la qual circula aleshores el cor-
rent indut Is. Ip 1 Ns
5 5
El corrent inductor s Ip, que circula per lenrotllament prima- Is rt Np
ri. La bobina a la qual sindueix una fora electromotriu s la
bobina del secundari. 9. A la placa de caracterstiques dun transformador monof-
sic es pot llegir: 20 kVA, 4 000/250 V.
4. Quina s la relaci entre les freqncies del primari i el Determina el valor dels corrents primari i secundari quan
secundari en un transformador? treballa a plena crrega.
Tenen la mateixa freqncia. Sp 5 Vp ? Ip 5 20 000 VA
5. Deneix la relaci de transformaci dun transformador 20 000 VA 20 000 VA

Ip 5 5 5 5 A
ideal. Quina expressi t la rt en un transformador real? Vp 4 000 VA
La relaci de transformaci dun transformador ideal s el Is Vp

Si r t 5 5
quocient entre la fora electromotriu del primari i la del se- Ip Vs
cundari:
p Vp 4 000 V
r t 5 Is 5 ? Ip 5 ? 5 A 5 80 A
s Vs 250 V
ELECTROTCNIA 10 83
10. Un transformador monofsic de relaci de transformaci b) La intensitat del corrent secundari Is.
230/127 V subministra a una crrega de 300 W de potncia
a 127 V. Si la crrega t un factor de potncia unitari, de- Sp 5 Vp ? Ip 5 12 000 VA
termina el corrent que circula pel primari.
Sp 12 000 VA
Ps 5 Vs ? Is cos ws Ip 5 5 5 2 A
Vp 6 000 VA
Ps 300 W
Is 5 5 5 2,36 A
Vs cos ws 127 V ? 1 Is Vp
Si r t 5 5
Ip Vs
Is Np Vp
Si r t 5 5 5
Ip Ns Vs Vp 6 000 V
Is 5 ? Ip 5 ? 2 A 5 40 A
Vs 300 V
Vs 127 V
Ip 5 ? Is 5 ? 2,36 A 5 1,3 A
Vp 230 V
c) El diagrama vectorial del secundari.
11. Dibuixa el circuit equivalent dun transformador real i ex-

plica el signicat de cada element. 18 V

Cadascun dels components del circuit equivalent dun trans-
formador correspon a un tipus de prdua, de manera que els
clculs que es realitzen en el circuit donen resultats ms ajus- 45,57 300 V
tats al funcionament real daquesta mquina elctrica.
Is 5 40 A
44,42
Rp i Rs sn les resistncies elctriques de les bobines primria 12 V

i secundria, respectivament. Al circuit equivalent hi corres-
ponen les prdues elctriques. Vs 5 300 V
Xp i Xs sn reactncies inductives que equivalen a prdues Rs ? Is 5 0,3 V ? 40 A 5 12 V

magntiques que es produeixen a les bobines primria i secun-
dria, respectivament. Aquestes prdues es produeixen perqu Xs ? Is 5 0,45 V ? 40 A 5 18 V
algunes lnies dels camps magntics primari i secundari no es
tanquen a travs del nucli del transformador, sin que es tan- w 5 arccos 0,7 5 45,57
quen a travs de laire.
a 5 90 2 w 5 90 2 45,57 5 44,43
Xm s una reactncia inductiva que equival a les prdues per
histresi que es produeixen en el nucli del transformador.
d) El valor de la FEM s induda al secundari.
Rc reflecteix la resistncia del nucli ferromagntic.
x 5 Vs 1 Rs ? Is cos w 1 Xs ? Is cos a 5
Rp Xp Xs Rs
5 300 V 1 8,4 V 1 12,9 V 5 321,3 V
y 5 Rs ? Is sin w 1 Xs ? Is sin a 5 8,6 V 1 12,6 V 5 21,2 V

Rc Xm
5 d x 1 y 5 d (321,3 V)2 1 (21,2 V)2 5 322 V
e) El valor de la FEM p induda al primari.

p
12. Un transformador monofsic de 6 000/300 V i 12 kVA treba- r t 5
lla en condicions nominals. La resistncia del secundari s s
de 0,3 V i la reactncia tamb del secundari s de 0,45 V.
Se li connecta una crrega inductiva amb un cos w 5 0,7. p 5 r t ? s 5 20 ? 322 V 5 6 400 V 5 6,44 kV
Determina:
13. Si al mateix transformador de lactivitat anterior (monof-
a) La relaci de transformaci de la mquina. sic de 6 000/300 V i 12 kVA, Rs 5 0,3 V i Xs 5 0,45 V) li
connectem una crrega capacitiva amb cos w 5 0,7 avan-
Vp 6 000 V at, determina la FEM induda al bobinatge secundari i
r t 5 5 5 20
Vs 300 V dibuixa el diagrama vectorial del secundari.
Diagrama vectorial del secundari: El corrent que circula pel primari (corrent primari nominal).
18 V La potncia dalimentaci.
La potncia consumida en aquest assaig correspon a les prdues

de coure, que depenen del corrent que circula pel secundari.

Is
44,43
12 V 18. Per realitzar lassaig en buit dun transformador monofsic
li connectem 230 V a 50 Hz. Els aparells de mesura del
primari llegeixen els valors de 0,5 A i 60 W. Un voltmetre
45,57 connectat al secundari llegeix 450 V:
300 V
a) Quina s la tensi nominal del primari daquesta m-
quina?
Vs 5 300 V
La tensi nominal s laplicada al primari, on un voltmetre
Rs ? Is 5 0,3 V ? 40 A 5 12 V llegeix un valor de 230 V.
Xs ? Is 5 0,45 V ? 40 A 5 18 V
b) Quin valor t la relaci de transformaci?
w 5 arccos 0,7 5 45,57 (avanat)
Vp 230 V
a 5 90 2 w 5 90 2 45,57 5 44,43 r t 5 5 5 0,51
Vs 450 V
c) Quin s el factor de potncia en buit cos w0?
5 300 V 1 8,4 V 2 12,9 V 5 295,5 V
P0 5 Vp0 ? Ip0 cos w0
y 5 Rs ? Is sin w 1 Xs ? Is sin a 5 8,6 V 1 12,6 V 5 21,2 V
P0 60 W
5 d x 1 y 5 d (295,5 V)2 1 (21,2 V)2 5 296,26 V 296 V cos w0 5 5 5 0,52
Vp0 ? Ip0 230 V ? 0,5 A
14. Com fem lassaig en buit dun transformador? 19. A un transformador monofsic de 5 kVA, 1 200/230 V li
Sense connectar cap crrega al secundari (Is 5 0), saplica al realitzem lassaig de curtcircuit. Durant lassaig els aparells
primari la tensi nominal, de manera que noms circula Ip. de mesura indiquen 60 V i 90 W al primari. Determina:
a) La tensi de curtcircuit expressada en % de la tensi

15. Quines variables mesurem a lassaig en buit dun transfor- nominal al primari.
mador? A qu correspon la potncia que shi ha consumit?
% de la tensi nominal al primari:
A lassaig de buit dun transformador mesurem:
60 V
La tensi dalimentaci (tensi nominal del primari). ? 100 5 5 %
1 200 V
El corrent dalimentaci (corrent al primari).
La potncia dalimentaci. b) El factor de potncia de curtcircuit.
Sp 5 Vp ? Inp 5 5 000 VA
La potncia consumida a lassaig correspon a les prdues mag-
ntiques, que sn constants en una mquina. Sp 5 000 VA
Inp 5 5 5 4,16 A
Vp 1 200 V
16. Com fem lassaig de curtcircuit dun transformador?
Pcc 90 W
A lassaig de curtcircuit dun transformador curtcircuitem els cos wcc 5 5 5 0,36
Vcc ? Inp 60 V ? 4,16 A
terminals del secundari i apliquem tensi al primari ns que
per les bobines primria i secundria circulen els valors nomi-
nals dels corrents. c) La intensitat nominal al secundari.
Inp 5 4,16 A
17. Quines variables mesurem a lassaig de curtcircuit dun
transformador? A qu correspon la potncia consumida en Ins Vp
aquest assaig? 5
Inp Vs
A lassaig de curtcircuit dun transformador mesurem: Vp 1 200 V
Ins 5 ? Inp 5 ? 4,16 A 5 21,7 A
La tensi aplicada al primari. Vs 230 V
ELECTROTCNIA 10 85
20. Un transformador monofsic de 9 kVA, 5 000/220 V, 50 Hz, h Activitats nals

sassaja en curtcircuit i es mesuren al primari 180 V, 150 W
i 1,8 A. Determina: 1. Un transformador t 1 240 espires al bobinatge primari i
845 al secundari. Es connecta a una xarxa de 230 V i 50 Hz.
a) La intensitat nominal al primari. Determina:
a) La relaci de transformaci.
Sp 5 Vp ? Inp 5 9 000 VA
Np 1 240 esp.
9 000 VA 9 000 VA r t 5 5 5 1,46
Inp 5 5 5 1,8 A Ns 845 esp.
Vp 5 000 V
b) La fora electromotriu induda al secundari.
b) La impedncia, resistncia i reactncia de curtcircuit. p Vp
r t 5
s Vs
Vcc 180 V
Zcc 5 5 5 100 V
Inp 1,8 A p Vp 230 V
s 5 5 5 157,53 V
rt rt 1,46
Pcc 150 W
Rcc 5 5 5 46,3 V
Inp2 (1,8 A)2 c) La fora electromotriu al secundari si ara el corrent
dalimentaci s de 230 V i 60 Hz.
Xcc 5 d Zcc2 2 Rcc2 5 88,64 V p Vp 230 V
s 5 5 5 157,53 V
rt rt 1,46
c) El factor de potncia de curtcircuit.
2. Un transformador t una resistncia al primari de 0,2 V i
Pcc 150 W al secundari de 0,04 V. La seva relaci de transformaci s
cos wcc 5 5 5 0,46
Vcc ? Inp 180 V ? 1,8 A de 0,5. Si les prdues per lefecte Joule al primari sn de
75 W, determina les prdues per lefecte Joule al secundari.
21. Quins sn els avantatges i desavantatges dun transforma- pp 5 Rp ? I 2p

dor amb derivaci?
Avantatges: un transformador amb derivacions permet escollir Ip 5 dllll

R
p
p
lllllll
5 d 5 19,36 A
p 75 W
0,2 V
entre diverses relacions de transformaci; daquesta manera
la mquina pot ajustar-se millor al seu lloc de treball. Is
Si r t 5
Ip
Inconvenients: quan el transformador t crregues connecta-
des no s possible modicar la seva relaci de transformaci; Is 5 r t ? Ip 5 0,5 ? 19,36 A 5 9,68 A,
cal desconnectar-lo.
aleshores, les prdues al secundari sn:
22. Un transformador trifsic de columnes t els debanats del ps 5 Rs ? I 2s 5 0,04 V ? (9,68 A)2 5 3,74 W
primari de 1 200 voltes i els del secundari de 300 voltes. Si
la connexi entre els debanats s en triangle tant al pri- 3. Un transformador monofsic t una relaci de transforma-
mari com al secundari, quant val la seva relaci de trans- ci de 100. Quan treballa a plena crrega la tensi al pri-
formaci rtc? mari s de 10 000 V i el corrent, d1 A. Si les resistncies
al primari i al secundari sn de 75 V i 0,007 V respecti-
Vp Np 1 200 voltes
r tc 5 5 5 5 4 vament, demostra que les caigudes de tensi en aquestes
Vs Ns 300 voltes resistncies sn negligibles respecte de les tensions cor-
responents.
23. Explica la utilitat dun transformador potencial i dun Caiguda de tensi a la resistncia del primari:
transformador de corrent.
Up 5 Rp ? Ip 5 75 V ? 1 A 5 75 V
Un transformador potencial subministra al secundari una mos-
Is
tra de la tensi del primari perqu pugui ser mesurada. Si r t 5 Is 5 r t ? Ip 5 100 ? 1 A 5 100 A
Ip
Un transformador de corrent pren una mostra del corrent de la Caiguda de tensi a la resistncia del secundari:
lnia a travs del seu primari i el redueix fins que tingui un
nivell segur per mesurar-lo. Us 5 Rs ? Is 5 0,007 V ? 100 A 5 0,7 V
s cert que Up ,, Vp i Us ,, Vs 6. A un transformador monofsic de 100 kVA, 50 Hz i 5 630 es-

pires al primari i 118 espires al secundari, amb una relaci
Vp 10 000 V entre tensions de 10 000/230 V, li fem lassaig en buit. A
Vs 5 5 5 100 V
rt 100 lassaig es fan les lectures de 0,19 A, 10 000 V i 1 600 W, al
primari, i de 235 V al secundari. Determina:
4. Un transformador de 84 kVA t connectada una crrega de
cos w 5 0,8. Els assaigs de buit i de curtcircuit han con- a) El factor de potncia al primari cos wp.
sumit 1 600 W i 1 474 W, respectivament. Determinan el
P0 5 Vp0 ? Ip0 cos wp
rendiment.
Po 5 1 600 W prdues magntiques. P0 1 600 W

cos wp 5 5 5 0,84
Vp0 ? Ip0 10 000 V ? 0,19 A
Pcc 5 1 474 W prdues en el coure.
Potncia dalimentaci: b) La seva regulaci de voltatge.
P 5 V ? I cos w 5 84 000 VA ? 0,8 5 67 200 W Vso 2 Vspc 235 V 2 230 V

RV 5 ? 100 5 ? 100 5 2,17 %
Vspc 230 V
Rendiment:
Palim. 2 prdues c) On es consumeixen els 1 600 W de lassaig de buit?

h 5 5
Palim. Sn les prdues magntiques (per histresi, per corrents
67 200 W 2 1 600 W 2 1 474 W parsits i pels uxos de dispersi).
5 5 0,954
67 200 W
7. Determina les relacions de voltatge dun transformador
h 5 95,4 % que t dues derivacions del 2,2 %. La seva placa de carac-
terstiques assenyala: 60 kVA, 20000/230 V.
5. Determina la FEM induda al bobinatge secundari dun trans-
formador monofsic de 1 000/500 V, 8 kVA, Rs 5 0,22 V i 20 440 V
20 000 1 0,022 ? 20 000 5 20 440 V
Xs 5 0,1 V, quan li connectem una crrega amb un factor de 230 V
potncia unitat.
19 560 V
Sp 5 Vp ? Ip 5 8 000 VA 20 000 2 0,022 ? 20 000 5 19 560 V
230 V
Sp 8 000 VA
Ip 5 5 5 8 A 8. Un autotransformador t un bobinatge com de 350 espi-
Vp 1 000 V
res i el bobinatge en srie s de 50 espires. La tensi en el
Is Vp costat de baixa s de 280 V. Determina la tensi del costat
Si r t 5 5 dalta si el corrent dalta s de 18 A. Quin s el corrent del
Ip Vs
costat de baixa?
Vp 1 000 VA
Is 5 ? Ip 5 ? 8 A 5 16 A Vb Nc Vb ? (Nc 1 Nse)
Vs 500 V Si 5 Va 5 5
Va Nc 1 Nse Nc
aleshores,
280 V ? (350 esp. 1 50 esp.)
Vs 5 300 V 5 5 320 V
350 esp.
Rs ? Is 5 0,22 V ? 16 A 5 3,52 V
Vb Ia Va 320 V
Xs ? Is 5 0,1 V ? 16 A 5 1,6 V Si 5 Ib 5 Ia ? 5 18 A ? 5 20,5 A
Va Ib Vb 280 V
cos w 5 1
9. Determina la relaci entre el nombre despires dels bobi-
natges dun autotransformador que t una tensi dalta de
5 300 V 1 8,4 V 2 12,9 V 5 295,5 V 240 V i una tensi de baixa de 230 V.
y 5 Rs ? Is sin w 1 Xs ? Is sin a 5 8,6 V 1 12,6 V 5 21,2 V Vb Nc

Si 5
Va Nc 1 Nse
5 d (Vs 1 Rs ? Is)2 1 (Xs ? Is)2 5
Va Nc 1 Nse Nse
5 5 1 1
5 d (500 V 1 3,52 V)2 1 (1,6 V)2 5 503,52 V Vb Nc Nc
ELECTROTCNIA 10 87
Nse 240 V b) La intensitat de lnia i la intensitat de fase al primari,

5 2 1 5 0,0434 a plena crrega.
Nc 230 V
Nc 1 S 1 800 VA
5 5 23 ILp 5 5 5 2,59 A
Nse 0,0434 d 3 ? VLp d 3 ? 400 V
10. Un transformador monofsic de 50 kVA i 2 000/230 V s
A la connexi en estrella:
sotms a un assaig de curtcircuit. Les lectures fetes sn:
100 V, 25 A i 7 kW. A continuaci es realitza lassaig de IFp 5 ILp 5 2,59 A
buit al secundari; sapliquen 2 000 V al primari i es consu-
meixen 0,9 kW de potncia. Determina el rendiment quan
c) La relaci de transformaci composta de la mquina.
treballa a plena crrega, amb una inductiva de factor de
potncia 0,8. VLp
r tc 5 en el cas dun transformador amb connexi es-
Potncia dalimentaci: VLs
P 5 V ? I cos w 5 50 000 VA ? 0,8 5 40 000 W trella-triangle:
400 V
Rendiment: r tc 5 d 3 ? r t 5 d 3 ? 5 3
230 V
Palim. 2 prdues
h 5 5
Palim. 12. Un transformador trifsic triangle-estrella de 4 000/400 V
i 25 kVA es connecta a una crrega trifsica equilibrada,
40 000 W 2 7 000 W 2 900 W inductiva i amb cos w 5 0,7. Determina:
5 5 0,8025
40 000 W
h 5 80,25 % a) La intensitat del corrent de lnia al secundari i la po-
tncia activa que subministra.
11. Un transformador trifsic estrella-triangle de 400/230 V S 25 000 VA
t 1,8 kVA de potncia aparent. Determina: ILs 5 5 5 36,08 A
d 3 ? VLs d 3 ? 400 V
a) La intensitat de lnia i la intensitat de fase al secunda-
ri, a plena crrega. P 5 S cos w 5 25 000 VA ? 0,7 5 17 500 W 5 17,5 kW
S 1 800 VA
ILs 5 5 5 4,51 A b) El mateix, quan la crrega t un factor de potncia
d 3 ? VLs d 3 ? 230 V unitat.
A la connexi en triangle: S 25 000 VA

ILs 5 5 5 36,08 A
ILS 4,51 A
d 3 ? VLs d 3 ? 400 V
IFS 5 5 5 2,6 A
d3 d3 P 5 S cos w 5 25 000 VA ? 1 5 25 000 W 5 25 kW
j Unitat 11. Motors de corrent altern La velocitat de sincronisme s la velocitat de rotaci del camp
magntic giratori i, per tant, la velocitat de rotaci del rotor. Es
determina mitjanant lexpressi matemtica:
h Activitats 60
n 5 f ?
p
1. Quants tipus de mquines de CA hi ha?
on n: velocitat de sincronisme [min21].
Hi ha dos tipus de mquines de corrent altern: les mquines
sncrones i les mquines dinducci. f: freqncia del CA dalimentaci [Hz].
p: nombre de parells de pols del motor.
2. En qu es diferencien les mquines sncrones de les din-
ducci? 8. Determina el valor de la freqncia del corrent que es con-
necta a un motor sncron de 8 pols, i que gira a una veloci-
Les seves diferncies principals sn que les mquines sncrones tat de sincronisme de 750 min21.
reben el corrent dexcitaci que necessiten (que s continu)
duna mquina independent, mentre que les mquines dinduc- 60
ci tenen un corrent dexcitaci que sha creat mitjanant in- Si n 5 f ? , aleshores
p
ducci magntica. A ms, les bobines inductores es troben al n?p 750 min21 ? 4
rotor a les mquines sncrones i a lestator a les mquines din- f 5 5 5 50 Hz
ducci, i les bobines indudes a linrevs. 60 60
9. Com podem fer variar el valor del parell motor aplicat a leix
3. Tracta de raonar per qu les mquines de CA no tenen col- dels motors sncrons? Es pot modicar el parell motor fent
lector. variar el camp magntic creat al seu estator, Bs?
Perqu la funci del col.lector s transformar corrent altern en El parell motor aplicat al rotor perqu giri t el valor de:
corrent continu, i en el cas de les mquines de CA no t cap t 5 2 ? r ? Ie ? l ? Bs.
sentit fer-ho. Si es tracta dun generador de CA, el corrent que
genera en forma daltern no sha de transformar. Els termes r (radi de leix) i l (longitud dels conductors del ro-
tor) sn constants de la mquina, de manera que, per fer variar
t, shan de fer variar Ie (CC dexcitaci) o Bs (camp magntic
4. On es troba el bobinatge inductor dels motors sncrons? giratori de lestator). Com que Bs est generat pel corrent de la
Amb quin corrent salimenta? xarxa, que t valors constants de tensi i freqncia, no sacos-
Als motors sncrons, el bobinatge inductor es troba al rotor. tuma a modificar per fer variar el parell motor.
Salimenta amb un corrent continu. Es pot fer, per no sutilitza aquest mtode.
5. Qu sn els anells de fregament? Quina s la seva funci? 10. Qu sn els bobinatges esmortedors?
Els anells de fregament sn dos anells metl.lics col.locats al Els bobinatges esmortedors sn unes barres instal.lades a les
voltant de leix del rotor i allats entre ells. Un anell connecta cares del rotor dels motors sncrons, i curtcircuitades entre
el pol positiu de la font dalimentaci del CC amb un dels ex- elles. Quan circula CA per les bobines de lestator, apareix el
trems del bobinatge inductor, i laltre anell connecta el pol camp magntic giratori Bs. Com que hi ha un moviment relatiu
negatiu amb laltre extrem del bobinatge. entre aquest camp i les barres curtcircuitades, sindueix en elles
una diferncia de potencial. Aquesta diferncia de potencial fa
La seva funci s tancar el circuit elctric per tal que el CC que hi circuli un corrent que crea un nou camp magntic Bw. La
dexcitaci circuli pel bobinatge inductor del rotor. interacci entre aquests dos camps fa que aparegui un parell
motor aplicat al rotor que el fa girar.
6. Explica el principi de funcionament dels motors sncrons.
11. Quin s el comportament dels motors sncrons quan es can-
Al bobinatge inductor, situat al rotor, el corrent continu que via el valor de la crrega que han darrossegar?
circula crea un camp magntic Br, de valor constant i el sentit
del qual es determina segons la regla del tirabuix. Al bobinat- Si saugmenta la crrega del motor sncron hi ha inicialment
ge indut, que es troba a lestator, el corrent elctric que hi una reducci de la velocitat de rotaci de leix, per aquesta es
circula crea un camp magntic Bs giratori. Com que es troben va incrementant ns a recuperar la velocitat de sincronisme. El
prxims, tracten dalinear-se, de tal manera que lefecte final motor aplica aleshores un parell ms gran, i el camp magntic
s que el rotor gira seguint el camp Bs. del rotor gira lleugerament retardat respecte del camp magn-
tic de lestator.
7. Quines caracterstiques t el camp magntic generat per lin- Si la crrega disminueix, inicialment el rotor saccelera, per
dut daquests motors? Qu s la velocitat de sincronisme? com que els motors sncrons giren a velocitat constant, el rotor
sanir frenant ns a tornar a la velocitat de sincronisme. Quan
El camp magntic generat per lindut daquests motors s gira- torni a lestat de rgim estar aplicant un parell motor menor
tori, de valor constant i de velocitat de gir tamb constant. que linicial.
ELECTROTCNIA 11 89
12. Qu s el fenomen dels pols lliscants? Quan es produeix? 17. Un motor sncron de 6 pols i rendiment del 95 % absorbeix
de la xarxa 40 kW. Determina el parell motor que s capa
El fenomen dels pols lliscants fa que el camp magntic Br creat al daplicar a la crrega que t connectada en aquestes condi-
rotor no sigui capa de seguir el camp magntic Bs giratori creat cions.
a lestator. Aleshores Bs passa per sobre del rotor produint-li Psort.
moments de torsi en un i altre sentit, de manera que el fa vi- Psort. 5 t ? v t 5
brar intensament, sense aconseguir arrossegar-lo. v
n2p i
Aquest fenomen es produeix quan el motor sncron es carrega v 5 u
60 e f ? 60 ? 2 p 50 ? 2 p
excessivament. y v 5 5 5 104,66 rad/s
f ? 60 e p ? 60 3
n 5 u
p t
13. Per qu els motors sncrons no es poden engegar tots sols?
Psort.
h 5 ? 100
Quan un motor sncron sengega, el camp del rotor Br est im- Pent.
mbil, i el de lestator Bs gira per sobre seu a la velocitat de
sincronisme. En aquesta situaci la interacci dels dos camps Psort. 5 h ? Pent. 5 0,95 ? 40 000 W 5 38 000 W
magntics crea un parell motor aplicat al rotor (t 5 k ? (Br 3 Bs))
que va variant de sentit, de manera que sacseja el rotor per Psort. 38 000 W
no aconsegueix arrossegar-lo. t 5 5 5 363 N?m
v 104,66 rad/s
14. Quins mtodes sutilitzen per a lengegada dels motors sn- 18. En un motor dinducci, on es troben els bobinatges induc-
crons? tor i indut?
Per engegar els motors sncrons sutilitzen tres mtodes: En un motor dinducci el bobinatge inductor es troba a lesta-
tor, i el bobinatge indut est situat al rotor.
a) Reduir la velocitat de gir del camp magntic giratori (velo-
citat de sincronisme): saconsegueix fent disminuir la fre- 19. Quin corrent cal subministrar a un motor asncron perqu
qncia del CA dalimentaci. funcioni?
b) Accelerar el rotor, mitjanant un motor extern, fins que Noms sha daplicar un corrent altern, que alimenta el bobinat-
arribi a la velocitat de sincronisme. ge de lestator.
c) Utilitzar bobinatges esmortedors. 20. La placa de caracterstiques dun motor trifsic dinducci
s la segent:
15. Quins avantatges t ls de bobinatges esmortedors en els UN 5 400 V PN 5 50 kW IN 5 100 A
motors sncrons?
cos wN 5 0,82 nN 5 970 min21 fN 5 50 Hz
La utilitzaci de bobinatges esmortedors en els motors sn-
crons permet que: Si el motor treballa en condicions nominals i les prdues
mecniques sn negligibles, determina:
a) Puguin engegar pel seu compte.
a) El nombre de parells de pols.
b) El motor tingui un comportament ms estable (esmorte-
eixen qualsevol efecte transitori, com ara els canvis de cr- 60 60
p 5 f ? 5 50 Hz ? 5 3,09 3 parells
rega). n 970 min21
16. Determina la potncia aparent dun motor sncron que tre- b) El parell desenvolupat.
balla en buit i eleva el factor de potncia dun sistema que 2p 2p
consumeix 400 kW amb factor de potncia de 0,5 amb re- v 5 n ? 5 970 min21 ? 5 101,52 rad/s
tard, a un factor de potncia de 0,85 amb retard. 60 60
P 50 000 W
Un motor sncron modica el factor de potncia com si fos un t 5 5 5 492,48 N?m
condensador: v 101,52 rad/s
Qmotor 5 P (tg w1 2 tg w2) c) El rendiment.

cos w1 5 0,5 w1 5 60 tg w1 5 1,73 Psort. PN
h 5 5 5
cos w2 5 0,85 w2 5 31,78 tg w2 5 0,6197 Palim. d 3 ? UN ? IN cos wN
50 000 W 50 000 W
Qmotor 5 400 kW ? (1,73 2 0,62) 5 444 kVAr 5 5 5
d 3 ? 400 V ? 100 A ? 0,82 56 811,26 W
S 5 d P2 1 Q2 5 d (400 kW)2 1 (444 kVAr)2 5 598 kVA 5 0,88 88 %
d) La potncia reactiva absorbida. 23. A partir de la corba caracterstica daquest motor dinduc-
ci, respon les preguntes segents:
cos wN 5 0,82 wN 5 34,92
Parell
Q 5 d 3 ? UN ? IN sin wN 5 d 3 ? 400 V ? 100 A ? sin 34,92 5 motor
[N?m] t
5 39 654 VAr 5 39,65 kVAr 420
350
21. El rotor dun motor tetrapolar dinducci gira a 1 460 min21.
Determina el lliscament, si la freqncia de la xarxa s de 280
50 Hz.
210
f ? 60 50 ? 60
nest. 5 n 5 5 5 1 500 min21 Parell motor a plena crrega
p 2 140
70
n 2 nr
s 5 ? 100 5 Velocitat a plena crrega
n 0
300 600 900 1200 1500 Velocitat del
1 500 min21 2 1 460 min21 motor nr [min21]
5 ? 100 5 2,66 %
1 500 min21
a) Quina s la seva velocitat de sincronisme?
22. La placa de caracterstiques dun motor dinducci trifsic Velocitat de sincronisme: n 5 1 500 min21
s la segent:
UN 5 400/230 V PN 5 4,6 kW IN 5 10/17,27 A b) Quin valor assoleix el parell durant lengegada?
fN 5 50 Hz cos wN 5 0,78 nN 5 1 450 min21 Parell motor a lengegada: tengegada 5 240 N?m
Si el motor est treballant en condicions nominals connec- c) A quina velocitat gira el rotor quan treballa a plena cr-
tat a una xarxa de 400 V, determina: rega?
a) El nombre de parells de pols. Velocitat del rotor a plena crrega: nr 5 1 450 min21
60 60 d) Quin valor t el parell motor quan treballa a plena cr-

p 5 f ? 5 50 Hz ? 5 2,06
n 1 450 min21 rega?
p 5 2 parells Parell motor a plena crrega: t 5 140 N?m
b) El lliscament nominal. e) Quina ser la nova velocitat de gir del motor si sincre-
menta la crrega i el nou parell motor que saplica s de
n 2 nr 1 500 min21 2 1 450 min21 175 N?m?
s 5 ? 100 5 ? 100 5
n 1 500 min21 Velocitat de gir del rotor si t 5 175 N?m:
5 3,33 %
nr 5 1 440 min21 (quan t creix, nr disminueix)
c) La potncia activa absorbida.

24. Qu s un motor universal? Quins avantatges t?
Palim. 5 d 3 ? UN ? IN cos wN 5 d 3 ? 400 V ? 10 A ? 0,78 5 5 404 W Un motor universal pot treballar alimentat amb CC o amb CA
monofsic.
d) El rendiment.
T alguns avantatges interessants, com ara les seves petites
Psort. PN 4 600 W dimensions i el fet que s el motor monofsic que ofereix el
h 5 5 5 5 0,8512 85 % parell torsor ms elevat.
Palim. Palim. 5 434 W
25. Explica les diferncies de constituci i funcionament que hi

e) La potncia reactiva del motor.
ha entre els motors dinducci trifsics i els monofsics.
Q 5 d 3 ? UN ? IN sin wN Diferncies destructura: els motors dinducci monofsics te-
nen una sola bobina a lestator i els trifsics en tenen tres.
cos w1 5 0,78 w1 5 38,7 tg w1 5 1,73
Diferncies de funcionament: els motors dinducci monofsics
Q 5 d 3 ? 400 V ? 10 A sin 38,7 5 4 335,52 VA no poden engegar tots sols, i els trifsics s.
ELECTROTCNIA 11 91
26. Un motor pas a pas t una freqncia de pulsaci de 30 pul- 5. A la placa de caracterstiques dun motor sncron trifsic es
sacions per minut i gira a 3 min21. Determina langle que llegeix: 2 500 kW, 5 000 V, 60 Hz i 36 pols. Determina:
gira amb cada pulsaci.
a) La velocitat de sincronisme del motor.
a ? fp
Si n 5 , aleshores:
360 Velocitat de sincronisme:
n ? 360 3 min21 ? 360 60 60

a 5 5 5 36/puls n 5 f ? 5 60 Hz ? 5 200 min21
fp 30 puls/min p 18
h Activitats nals b) El parell motor que aplica.
2p 2p
1. Explica el principi de funcionament dels motors sncrons. v 5 n ? 5 200 min21 ? 5 20,94 rad/s
60 60
Al bobinatge inductor, situat al rotor, el corrent continu que hi
circula crea un camp magntic Br, de valor constant i el sentit P 2 500 000 W
del qual es determina segons la regla del tirabuix. Al bobinat- t 5 5 5 119 388,7 N?m 5 119,38 kN?m
v 20,94 rad/s
ge indut, que es troba a lestator, el corrent elctric que hi
circula crea un camp magntic Bs giratori. Com que es troben
prxims tracten dalinear-se, de manera que lefecte final s c) Si el rendiment s del 80 % i cos w 5 0,85, quina inten-
que el rotor gira tot seguint el camp Bs. sitat t el corrent de lnia?
Psortida 2 500 kW
2. Quina s la velocitat de sincronisme dun motor de 4 pols Palim. 5 ? 100 5 ? 100 5 3 125 kW
alimentat amb un corrent de 60 Hz de freqncia? Com es h 80
pot canviar el valor daquesta velocitat?
Palim. 5 d 3 ? UL ? IL cos w
60 60
n 5 f ? 5 60 Hz ? 5 1 800 min21 Palim. 3 125 000 W
p 2 IL 5 5 5 424,52 A
d 3 ? UL cos w d 3 ? 5 000 V ? 0,85
3. Respon les preguntes segents:
6. La placa de caracterstiques dun motor dinducci s:
a) A quina velocitat gira un motor sncron de 8 pols amb
freqncia de 50 Hz? UN 5 400/230 V PN 5 5 kW IN 5 10/17,3 A
Gira a la velocitat de sincronisme: fN 5 50 Hz cos wN 5 0,82 nN 5 1 450 min21
60 60
n 5 f ? 5 50 Hz ? 5 750 min21 Si est connectat a una xarxa de 400 V i 50 Hz i treballa en
p 4 condicions nominals, determina:
b) Si aquest motor sexporta a un pas on la freqncia si- a) El corrent de lnia que absorbeix.
gui diferent (60 Hz, per exemple), funcionar a la ma-
teixa velocitat? En cas negatiu, a quina? I 5 10 A
Si f 5 60 Hz, el motor girar a una velocitat superior:
b) El nombre de parells de pols.
60 60
n9 5 f9 ? 5 60 Hz ? 5 900 min21 60 60
p 4 p 5 f ? 5 50 Hz ? 5 2,06 p 5 2 parells
n 1 450 min21
4. Una instal.laci t una potncia activa de 6,3 kW, i est
connectada a 230 V, 50 Hz i cos w 5 0,6. Determina la po- c) La potncia activa que absorbeix de la xarxa.
tncia reactiva que subministra un motor sncron que es
connecta al sistema per tal delevar el factor de potncia Palim. 5 d 3 ? UN ? IN cos wN 5 d 3 ? 400 V ? 10 A ? 0,82 5 5 681 W
ns a 0,95.
Q 5 P (tg w1 2 tg w2) d) El rendiment.
cos w1 5 0,6 w1 5 53,1 tg w1 5 1,33 Pm PN 5 000 W

h 5 5 5 5
cos w2 5 0,95 w2 5 18,19 tg w2 5 0,33 Palim. d 3 ? UN ? IN cos wN 5 681 W
Qmotor 5 6 300 kW ? (1,33 2 0,33) 5 6 300 VAr 5 0,88 88 %

e) El parell que desenvolupa. a) Qu li passa a la velocitat de gir quan disminueix la cr-

rega aplicada al motor?
2p 2p
v 5 n ? 5 1 450 min21 ? 5 151,84 rad/s Si la crrega disminueix, la velocitat de gir del motor nr
60 60
creix.
PN 5 000 W
t 5 5 5 32,93 kN?m
v 151,84 rad/s b) I al parell motor t?
Si disminueix la crrega tamb disminueix el parell motor t.
7. La placa de caracterstiques dun motor dinducci trifsic
s la segent: c) A quina velocitat de funcionament sobt el parell mxim?
UN 5 400/230 V PN 5 50 kW IN 5 92/160 A n 5 1 125 min21
fN 5 50 Hz cos wN 5 0,85 nN 5 970 min21
d) Per qu creus que els motors sncrons no treballen en
Si treballa en condicions nominals, connectat a una xarxa
aquest punt, tmx.?
de 400 V, determina:
Perqu tmx. s un punt dinflexi a la corba. Aix significa
a) El nombre de parells de pols. que una petita disminuci de la crrega faria que el rotor
60 60 disminus la seva velocitat de gir i no pogus seguir el camp
p 5 f ? 5 50 Hz ? 5 3,09 p 5 3 parells magntic giratori. El motor saturaria.
n 970 min21
10. Per qu en un motor dinducci el parell motor s nul quan
b) El rendiment.
aquest arriba a girar a la velocitat de sincronisme?
Psortida PN
h 5 5 5 Perqu si nr 5 n, no existeix el camp magntic Br (noms el de
Palim. d 3 ? UN ? IN cos wN lestator, Bs) i no poden interaccionar i crear el parell motor t.
50 000 W 50 000 W
5 5 5 11. Un motor dinducci bipolar t un lliscament del 3,1 %. De-
d 3 ? 400 V ? 92 A ? 0,85 54 178,54 W termina la velocitat amb qu gira, si la velocitat del camp
5 0,9228 92,3 % magntic inductor s de 3 600 min21.
n 2 nr s?n 3,1 ? 3 600
c) El parell desenvolupat. Si s 5 ? 100 (n 2 nr) 5 5 5
n 100 100
2p 2p
v 5 n ? 5 970 min21 ? 5 101,58 rad/s 5 111,6 min21
60 60
nr 5 n 2 111,6 min21 5 3 600 min21 2 111,6 min21 5
PN 50 000 W
t 5 5 5 492,23 N?m 5 3 488,4 min21
v 101,58 rad/s
8. A partir de la corba caracterstica dels motors dinducci, 12. Indica a quin tipus de motor de CA fan referncia les ar-
raona com varia el lliscament del motor quan es va incre- macions segents:
mentant el valor de la crrega que arrossega.
a) El rotor s linductor i lestator, lindut.
Si creix la crrega, disminueix la velocitat de gir del motor nr
i creix el valor de lliscament. Motors sncrons.
9. Donada la corba caracterstica del motor dinducci de la gura: b) Poden engegar-se tots sols.
Parell Motors dinducci.

motor
[N?m] t
c) Giren a velocitat constant.
420
Motors sncrons.
350
d) No tenen col.lector o commutador.
280
Motors sncrons i dinducci.
210
Parell motor a plena crrega e) Necessiten un corrent dexcitaci al rotor.
140
Motors sncrons.
70
Velocitat a plena crrega
0 f) Tenen una regulaci de la velocitat del 0 %.
300 600 900 1 200 1 500 Velocitat del
motor nr [min21] Motors sncrons.
ELECTROTCNIA 11 93
g) Si sincrementa la crrega mantenen la mateixa velocitat k) Tenen rotor de gbia desquirol.

de gir.
Motors dinducci.
Motors sncrons.
l) Sutilitzen per modicar el valor del factor de potncia.
h) Giren a una velocitat inferior que la de sincronisme.
Motors sncrons.
Motors dinducci.
m) Giren a velocitat de sincronisme.
i) Necessiten algun sistema dengegada.
Motors sncrons. Motors sncrons.
j) Tenen anells de fregament. n) Tenen el seu rotor connectat en curtcircuit.

Motors sncrons. Motors dinducci.
j Unitat 12. Generadors 9. On es genera el camp magntic giratori dun alternador?

Quina distribuci ha de tenir aquest camp magntic girato-
de corrent altern ri? Com saconsegueix aquest tipus de distribuci?
El camp magntic giratori dun alternador es genera al rotor.
h Activitats
La distribuci daquest camp ha de ser sinusodal, per induir un
voltatge sinusodal al bobinatge de lindut (a lestator).
1. Per qu un alternador s una mquina sncrona?
Aquesta distribuci sinusodal saconsegueix fent variar el
Un alternador s una mquina sncrona perqu s necessari sub- nombre despires que hi ha a cada pol del bobinatge indut. A
ministrar un corrent continu dexcitaci al bobinatge inductor. la prctica, sovint es munta el bobinatge indut amb el mateix
nombre de conductors a cada ranura, i seliminen desprs els
harmnics que acompanyen el senyal altern fabricat.
2. Hi ha alternadors que siguin mquines dinducci? Per qu?
No, perqu les mquines dinducci, quan treballen com a ge- 10. Quina expressi matemtica t la tensi induda interna-
neradors, presenten un comportament molt dolent. ment a lestator dun alternador? Per qu sn diferents
aquesta tensi induda i la tensi induda real? Quina de
les dues s ms gran?
3. On estan ubicats els bobinatges inductor i indut dun alter-
nador? (int.)mx. 5 K ? F ? v
En un alternador, el bobinatge inductor es troba al rotor i el La tensi que sindueix internament s, en realitat, menor que
bobinatge indut, a lestator. (int.)mx. 5 K ? F ? v perqu sha considerat que la FEM genera-
da s sinusodal i aix, en la realitat, no saconsegueix.
4. Com salimenta el rotor dun alternador amb el CC dexcita- int. .
ci que necessita?
El corrent continu que cal que circuli pel bobinatge del rotor 11. Quina expressi matemtica permet calcular la tensi in-
penetra a travs dels anells de fregament. duda realment a lestator dun alternador? De qu depn?
Si seleva la velocitat de gir de leix de lalternador, com
inueix en ? De quina altra manera es pot incrementar el
5. Hi ha alternadors monofsics? Per qu? valor de ?
Els alternadors monofsics poden construir-se, per avui dia La tensi induda en realitat s:
gaireb no sutilitzen, ja que un alternador trifsic t un rendi-
ment ms elevat que un alternador monofsic. La tcnica ms mx. 5 K ? Kp ? Kd ? F ? v 5 K ? F ? v
comuna s generar un corrent altern trifsic i prendre daquest Aquesta tensi induda depn de:
el corrent monofsic que es necessita.
la mquina (K, Kp i Kd),
6. Fes una llista dalternadors i digues a quin tipus de mqui- el flux magntic (i per tant, de Ie),
na estan acoblats.
de la velocitat de rotaci mecnica (v).
Alternadors acoblats a mquines de vapor.
Si creix la velocitat de gir de lalternador, tamb creix la tensi
Alternadors acoblats a motors de combusti interna. induda .
Alternadors acoblats a turbines hidruliques. Tamb pot incrementar-se fent crixer el valor de Ie (i, per
tant, de F).
7. Qu s un motor primari?
12. Quina relaci hi ha entre la velocitat de rotaci de lalterna-
Sanomena motor primari aquell que arrossega i fa girar leix de dor i la freqncia del corrent que indueix?
lalternador.
La relaci entre la velocitat de rotaci de lalternador i la fre-
qncia del corrent que indueix s la ja coneguda pels motors
8. De quantes maneres poden ser els pols duna mquina elc- de CA:
trica? 60
n 5 f ?
p
Els pols duna mquina elctrica poden ser de dues menes:
Pols llisos: els que estan construts arran de la superfcie 13. Amb un alternador de 32 pols es vol generar CA a 50 Hz. A
del rotor. quina velocitat shaur de fer girar?
Pols sobresortints: els que seleven per sobre de la superfcie 60 60

n 5 f ? 5 50 Hz ? 5 187,5 min21
del rotor. p 16
ELECTROTCNIA 12 95
14. Un alternador hexapolar gira a 1 000 min21. El seu factor de 19. Qu s un circuit equivalent? Per a qu serveix?
distribuci val 0,966, el factor de pas es considera unitari i
Un circuit equivalent s un circuit elctric que simula el com-
la constant de la mquina s de 637. Si el ux magntic til
portament duna mquina. Els elements que formen aquest cir-
per pol s de 0,15 Wb, determina:
cuit equivalen a elements reals de la mquina i/o a efectes que
es produeixen al seu interior.
a) La fora electromotriu que genera internament.
La seva utilitat s que permet predir els valors de les variables
Conv recordar que la unitat del flux magntic s: elctriques que tindr la mquina abans de ser construda, o si
se li han de fer canvis.
[Wb] 5 [V ? s]
v 20. En el cas dels alternadors, qu s el circuit equivalent per
v 5 1 000 min21 ? 5 104,66 rad/s fase?
60
El circuit equivalent per fase s el circuit equivalent que corres-
5 K ? Kp ? K d ? F ? v 5 pon a una de les tres fases que formen la mquina trifsica.
5 637 ? 1 ? 0,966 ? 0,15 V?s ? 104,66 rad/s 5 9 660 V
21. Raona com ha de ser el circuit equivalent dun motor de CA
sncron.
b) La freqncia daquesta fora electromotriu.
El circuit equivalent dun motor de CA sncron s idntic al
n?p 1 000 min21 ? 3 circuit dels alternadors.
f 5 5 5 50 Hz
60 60 xi Ri Ii
Rvar.
1 Ie
1
15. Un alternador necessita un corrent dexcitaci de 2,5 A per 1
Re
oferir una FEM en buit de 210 V. Quina FEM oferir si es
V
disminueix el corrent dexcitaci a 1,25 A i es mant a la V(cc)
zona de comportament lineal? 2 Circuit
xe
equivalent
1 Ie1 Ie2 1,25 A 2 2 per fase
5 2 5 1 ? 5 210 V ? 5 105 V
2 Ie2 Ie1 2,5 A
22. Un generador sncron de 450 V i 50 Hz en connexi trian-
gle t una reactncia sncrona de 0,1 V i una resistncia
16. Com es controla el corrent dexcitaci Ie per poder dibuixar de lindut de 0,01 V. Li s connectada una crrega induc-
la corba de buit dun alternador? tiva amb cos w 5 0,8 que li demana un corrent dindut de
1 000 A. Determina:
Per dibuixar la corba de buit dun alternador cal donar diferents
valors al corrent Ie i mesurar els valors de la FEM . El mtode a) La FEM necessria perqu als borns de sortida es mantin-
consisteix a muntar una resistncia variable, en srie amb el guin els 450 V.
bobinatge inductor del rotor.
X 5 0,1 V
17. Qu s lefecte de reacci a lindut? En quines condicions Ri 5 0,01 V
es presenta? cos w 5 0,8 (inductiu)
Lefecte de reacci a lindut consisteix en laparici a linterior Ii 5 1 000 A
de lalternador dun nou camp magntic, anomenat de reacci,
que se suma al principal (creat al rotor pel bobinatge inductor) V 5 450 V
de manera que el camp magntic resultant s diferent. f 5 50 Hz
El camp de reacci apareix quan existeix corrent que circula pel Ri ? Ii 5 0,01 V ? 1 000 A 5 10 V
bobinatge de lestator i aix noms s possible si lalternador X ? Ii 5 0,1 V ? 1 000 A 5 100 V
est carregat (i, aleshores, est tancat el circuit exterior).
w 5 arccos 0,8 5 36,86
18. Quants tipus de ux de dispersi hi ha en una mquina de a 5 90 2 w 5 90 2 36,86 5 53,14
CA i quins efectes provoquen?
x 5 V 1 Ri ? Ii cos w 1 X ? Ii cos a 5
Hi ha dos tipus de flux de dispersi: el que salta dun pol
5 450 V 1 10 V ? 0,8 1 100 V ? cos 53,14 5 517,98 V
al segent a travs de laire i el format per les lnies de camp
que travessen lindut i no es tanquen per linductor, sin per y 5 Ri ? Ii sin w 1 X ? Ii sin a 5
laire.
5 10 V ? sin (236,86) 1 100 V ? sin 53,14 5 74,01 V
Aquests fluxos de dispersi provoquen una disminuci en la
tensi que lalternador ofereix en els borns de sortida. 5 d 2x 1 2y 5 d (517,98 V)2 1 (74,01 V)2 5 523,2 V
b) El corrent dexcitaci que cal connectar al rotor per ge- 860 V

nerar la FEM anterior. F 5 5 5 0,016 Wb
K ? Kp ? Kd ? v 725 ? 0,97 ? 0,96 ? 78,5 rad/s
Segons la corba de buit, el valor de Ie que correspon a una
FEM de 523,2 V s Ie 5 5,5 A. 4. Fes un quadre-resum del comportament dels alternadors
davant dels diferents tipus de crregues que els poden ser
23. De quina manera es regula la tensi de sortida dun alter- connectades.
nador?
Crrega Efecte de la reacci a lindut
Per tal que lalternador ofereixi un valor constant de tensi a la
sortida, cal regular el valor de la generada. Aquesta depn de El camp de reacci B es resta al camp intern Br i
la velocitat de rotaci del generador i del flux intern, i aquest el camp magntic resultant a linterior de lal-
ltim depn del corrent dexcitaci que alimenta el rotor. Aix Resistiva
ternador s menor que quan no est connectada
doncs, per variar Ie el ms habitual s variar la resistncia del la crrega.
bobinatge inductor del rotor.
Lefecte s igual al del cas de la crrega resisti-
Inductiva
va, per ms acusat.
24. Quin tipus de crrega est alimentant un alternador amb
regulaci de voltatge de: El camp de reacci B se suma al camp intern Br i
el camp magntic resultant a linterior de lal-
a) R ? V 5 28,75 % Capacitiva
ternador s ms gran que quan no hi ha connec-
Una crrega capacitiva. tada la crrega.
b) R ? V 5 2,1 %
5. Donada la corba de buit dun alternador real:
Una crrega resistiva.
a) Quin valor de CC li ha de ser connectat per tal que pre-
c) R ? V 5 9,54 % senti en buit una tensi de 320 V?
Una crrega inductiva. Per a 5 320 V Ie 5 2,5 A
d) Qu signica una R ? V negativa? b) Si li s connectada una crrega capacitiva, el valor de la

tensi en borns es mantindr a 320 V?
Si R ? V s negativa, lalternador subministra una tensi en
els seus borns ms gran quan treballa a plena crrega que No.
quan ho fa en buit.
c) En cas negatiu, ser un valor superior o inferior a aquest?
Per qu?
h Activitats nals
Ser un valor superior a 320 V perqu el camp magntic de
1. Per qu els alternadors tamb sn anomenats generadors de reacci se suma al camp magntic interior, de manera que el
CA sncrons? valor del camp magntic resultant a linterior de lalternador
s ms gran quan est connectat a una crrega que quan no
Perqu sn mquines de CA i sn sncrones. ho est.
2. Explica el principi de funcionament dun generador de CA. 6. Un alternador trifsic t la corba de buit. En cada una de les
Es fa girar el rotor, alhora que pel seu bobinatge circula el cor- seves fases t una reactncia sncrona Xi i una resistncia
rent dexcitaci Ie. Daquesta manera es crea un camp magntic de lindut Ri de 0,25 V i de 0,035 V, respectivament. Li
Br, giratori. Com que Br es desplaa per sobre del bobinatge s connectada una crrega inductiva a cada fase de 1 000 V
indut que es troba a lestator, existeix un moviment relatiu i factor de potncia de 0,75 que demana del generador un
entre Br i els conductors, per la qual cosa sindueix en els con- corrent de 600 A. Determina:
ductors (lindut) una diferncia de potencial. Si el circuit exte-
a) El diagrama de tensions duna fase.
rior es tanca, aquesta diferncia de potencial provoca la circu-
laci del corrent. Per fase:
I 600 A
3. Un alternador trifsic amb un factor de pas de 0,97 i un fac- Ii 5 5 5 346,41 A
tor de distribuci de 0,96 genera una fora electromotriu de d3 d3
860 V per fase. Si la mquina gira a 750 min21 i t una cons-
tant de valor 725, determinan el ux per pol a linterior. Ri ? Ii 5 0,035 V ? 346,41 A 5 12,12 V
Si 5 K ? Kp ? Kd ? F ? v, aleshores: X ? Ii 5 0,25 V ? 346,41 A 5 86,6 V
2p 2p w 5 arccos 0,75 5 241,4 inductiu

v 5 n ? 5 750 min21 ? 5 78,5 rad/s
60 60 a 5 90 2 w 5 90 2 41,4 5 48,6
ELECTROTCNIA 12 97
Ri ? Ii 5 0,015 V ? 2,16 A 5 0,0324 V

X ? Ii
X ? Ii 5 0,15 V ? 2,16 A 5 0,324 V
w
V a

5 230,93 V X ? Ii 5 0,324 V
Ii Ri ? Ii
Diagrama de tensions.
Vf 5 230 V Ri ? Ii 5 0,0324 V
b) Si la Ie s de 3 A, quin valor t la FEM generada a linte-

rior de lalternador? c) El corrent dexcitaci necessari per mantenir en borns
400 V.
Si Ie 5 3 A 5 370 V
VL 5 400 V, s necessari que:
c) Quina tensi V sest subministrant a la crrega?

5 d (Vf 1 Ri ? Ii)2 1 (X ? Ii)2 5

5V1 X ? Ii 1 Ri ? Ii
5 d (230 V 1 0,0324 V)2 1 (0,324 V)2 5 230,03 V
Descomponem:
Si llegim a la corba de buit de lexemple 2 del llibre de
x 5 V 1 Ri ? Vi cos w 1 X ? Ii cos a 5 lalumne el valor de Ie que correspon a una FEM de 230,03 V,
5 V 1 12,12 V cos (241,4) 1 86,6 V cos (48,6) 5 tenim: Ie 5 1,9 A
5 V 1 9,09 V 1 57,26 V 5 (V 1 66,35) V

8. Un alternador indica a la seva placa de caracterstiques
230 V / 65 kVA / 60 Hz. T una reactncia sncrona Xi de
y 5 Ri ? Ii sin w 1 X ? Ii sin a 5 0,02 V i una resistncia de lindut Ri de 0,08 V. Determi-
5 12,12 V sin (241,4) 1 86,6 V sin (48,6) 5 na la FEM generada al seu interior si li s connectada una
crrega amb un factor de potncia d1, i dibuixan el diagra-
5 28,01 V 1 64,95 V 5 56,94 V ma de tensions.
5 d 2x 1 2y 5 370 V S 65 000 VA
Si S 5 V ? I Ii 5 5 5 282,6 A
V 230 V
3702 5 V 2 1 132,7 V 1 4 402,32 1 3 242,16
Ri ? Ii 5 0,08 V ? 282,6 A 5 22,6 V
V 2 1 132,7 V 2 129 255,51 5 0
X ? Ii 5 0,02 V ? 282,6 A 5 5,65 V
2132,7 6 731,18
V 5 5 299,24 V x 5 V 1 Ri ? Ii 5 230 V 1 22,6 V 5 252,6 V
2
y 5 X ? Ii 5 5,65 V
7. Un alternador trifsic amb lindut connectat en estrella
5 d 2x 1 2y 5 d (252,6 V)2 1 (5,65 V)2 5 252,66 V
dna 400 V a 50 Hz en buit. El seu circuit equivalent t uns
valors de Xi 5 0,15 V i de Ri 5 0,015 V. Li s connectada

una crrega resistiva que consumeix 1 500 W per fase. De-
5 252,66 V X ? Ii 5 5,65 V
termina:

a) La intensitat del corrent a lindut Ii. Ri ? Ii 5 22,6 V
Vf 5 230 V
P 5 d 3 ? VL ? IL cos w 5 3 ? Vf ? If cos w
i, en estrella If 5 IL5 Ii 9. Amb un alternador de 16 pols es vol generar corrent altern

a una freqncia de 60 Hz. A quina velocitat shaur de fer
Sentn que la tensi de 400 V a la sortida s la tensi de girar la mquina?
lnia.
60 60
Aleshores: n 5 f ? 5 60 Hz ? 5 450 min21
p 8
P 1 500 W
Ii 5 IL 5 5 5 2,16 A
d 3 ? VL cos w d 3 ? 400 V ? 1 10. Determina la fora electromotriu duna mquina. La cons-
tant de la mquina val 600, el ux magntic per pol s de
b) Dibuixa el diagrama de tensions. 0,2 Wb i treballa a una velocitat de gir de 950 min21.
VL 400 V 2p 2p
Vf 5 5 5 230 V v 5 n ? 5 950 min21 ? 5 99,43 rad/s
d3 d3 60 60
Conv recordar que la unitat del flux magntic s [Wb] 5 [V ? s] x 5 V 1 X ? Ii cos a 5

5 k ? F ? v 5 600 ? 0,2 V?s ? 99,43 rad/s . 11 932 V 5 10 392,3 V 1 (1 V ? 350 A ? cos 55,1) 5 10 592,5 V
y 5 X ? Ii sin a 5 1 V ? 350 A ? sin 55,1 5 287 V

11. Determina la fora electromotriu generada per un alterna-
dor quan treballa en buit, i necessita un corrent dexcitaci 5 d 2x 1 2y 5 d (10 592,5 V)2 1 (287 V)2 5 10 596,4 V
de 0,75 A, si la seva corba de buit t un pendent a la zona
lineal d1,4. 13. Un alternador trifsic de 22 pols, amb lindut connectat en
A la zona lineal de la corba de buit es compleix la relaci: estrella de 1 200 kVA, 10 kV i 50 Hz t una reactncia sn-
crona de 8 V i una resistncia negligible. Determina:
5 1,4 ? Ie
a) La velocitat de gir de la turbina que larrossega.
Aleshores 5 1,4 ? Ie 5 1,4 ? 0,75 A 5 1 V
60 60
n 5 f ? 5 50 Hz ? 5 272,7 min21
12. Un alternador trifsic, amb lindut connectat en estrella, p 11
subministra una potncia de 9 000 kW amb una tensi de
lnia de 18 kV i un corrent de lnia de 350 A. Determina: b) La FEM generada per fase a plena crrega, amb factor de
potncia de 0,6 en retard.
a) La potncia aparent de la mquina. S 1 200 000 VA
If 5 IL 5 5 5 69,3 A
S 5 d 3 ? VL ? IL 5 d 3 ? 18 000 V ? 350 A 5 d3 ?V d 3 ? 10 000 V
5 10 911 920 VA 5 10 911,92 kVA VL 10 000 V
Vf 5 5 5 5 773,5 V
d3 d3
b) El factor de potncia de la crrega (inductiva).
Ri ? Ii 5 0 V
P 9 000 kW
P 5 S cos w cos w 5 5 5 0,82 X ? Ii 5 8 V ? 69,3 A 5 554,4 V
S 10 911,92 kVA
w 5 arccos 0,6 5 53,1
c) La fora electromotriu per fase, si la reactncia sncrona
a 5 90 2 w 5 90 2 53,1 5 36,9
per fase s d1 V i la resistncia de lindut s negligible.
w 5 arccos 0,82 5 34,9 x 5 V 1 X ? Ii cos a 5
a 5 90 2 w 5 90 2 34,9 5 55,1 5 5 773,5 V 1 (554,4 V cos 36,9) 5 6 216,8 V
y 5 X ? Ii sin a 5 554,4 V ? sin 36,9 5 332,8 V

VL 18 000 V
Vf 5 5 5 10 392,3 V
d3 d3 5 d 2x 1 2y 5 d (6 216,8 V)2 1 (332,8 V)2 5 6 225,7 V
ELECTROTCNIA 13 99
j Unitat 13. Generaci, transport 10. Quins sn els motius que han frenat el desenvolupament de
les energies alternatives?
i distribuci de lenergia elctrica
Lalt cost dimplantaci, la qual cosa fa que el kW produt sigui
molt car.
h Activitats
11. Quines centrals solars es poden considerar alternatives i
1. Coneixes el recorregut del corrent elctric que arriba a casa quines complementries quan pensem en ls domstic?
teva? Quina central el produeix? Quina lnia de transport
Les instal.lacions solars trmiques durant 8 mesos lany es po-
utilitza per arribar a casa teva? La distribuci ns al teu
den considerar alternatives, ja que sn capaces de produir lai-
habitatge es fa a partir de lnies aries o subterrnies?
gua calenta sanitria necessria per a un habitatge. La resta de
Lalumne haur de fer un petit treball dinvestigaci. Si sapropa lany, segons quina sigui la zona, noms cobreix part de les ne-
a una companyia de distribuci de la seva localitat linformaran cessitats, per la qual cosa es considera complementria.
de totes i cada una de les qestions plantejades. Les instal.lacions solars fotovoltaiques generalment noms
abasten part de les necessitats, per la qual cosa es consideren
2. Quins tipus de centrals elctriques sn les ms abundants a complementries.
Catalunya? Per qu?
Les hidroelctriques, ja que s histric laprofitament de petits 12. De ben segur que al teu nucli urb arriben lnies dalta ten-
salts daigua, per no parlar de les grans centrals muntades, per si. Cercan el mxim dinformaci i anotan les caracters-
exemple, al riu Segre. tiques principals.
Lalumne haur de fer un petit treball dinvestigaci. Si sapro-
3. Quin s el principal component duna central elctrica? pa a una companyia de distribuci de la seva localitat linfor-
maran de totes i cada una de les qestions plantejades.
El grup format per la turbina i lalternador encarregat de pro-
duir energia elctrica.
13. Quina secci necessitarem si la lnia s de 220 kV, subminis-
tra 1,5 MW i t una longitud de 5 km i el conductor a emprar
4. Explica el funcionament duna central hidroelctrica. s de coure? Considera el factor de potncia igual a 1.
Lenergia potencial prov de laigua embassada, que quan s r ? l ? P2
canalitzada passa a convertir-se en energia cintica. s aques- S 5
ta energia cintica la que mou la turbina, que far girar lalter- p ? V 2 cos2 w
nador encarregat de produir energia elctrica. Si considerem les prdues nul.les:
5. Quins sn els principals inconvenients de les centrals ter- 1,72 ? 1028 V?m ? 5 000 m ? 1 500 0002 W2
S 5 5 0,0039 m2
moelctriques? 220 0002 V2 ? 12
Els combustibles, ja que generalment sn no renovables i alta- 14. Tenim una lnia dalta tensi amb 0,89 V de resistncia,
ment contaminants. que transporta 720 kW. Quina prdua de potncia per metre
lineal es produir, si t una tensi de 66 kV? Considera el
6. Quina diferncia hi ha entre una turbina duna central hi- factor de potncia igual a 0,99.
droelctrica i una de trmica?
R ? P2 0,89 V ? 720 0002 W2
Com que lelement motriu s laigua o el vapor daigua les pales p 5 5 5 108 W
V 2 cos2 w 66 0002 V ? 0,992
han dsser diferents per poder transmetre la fora ptima en
cada cas.
15. Podem trobar als nuclis urbans xarxes de distribuci pblica
a 25 kV? Raona la resposta.
7. Quins sn els combustibles habituals de les centrals nu-
clears? Avui dia, s. En grans nuclis urbans, ja que les distncies de
distribuci solen sser molt grans.
Lurani i el plutoni.
16. Com hauria dsser la lnia anterior?
8. Creus que sn necessries les centrals nuclears? Raona la
teva resposta. Aquestes lnies han de ser subterrnies, generalment muntades
en galeries transitables on tamb hi ha dhaver les estacions
Resposta oberta. transformadores que reduiran la tensi als valors normalitzats
per al seu s.
9. Quins tipus denergies complementries i/o alternatives
tenen ms futur al nostre pas? 17. En una ciutat podem trobar-nos una estaci transformadora
de distribuci? Raona la resposta.
La solar (lheliotrmica i la fotovoltaica); actualment es co-
mena a utilitzar lelica. S, en el cas anterior en tenim un exemple.
18. Els conductors poden anar grapats directament a les faanes Centrals de reserva: sn les que substituiran les centrals ava-
dels edicis? Raona la resposta. riades.
S. Quan es tracta de distribucions aries en baixa, i estan con- Centrals de bombeig: centrals hidroelctriques formades per dos
venientment allats. embasaments, un superior i laltre inferior. Quan no produeixen
energia elctrica recuperen laigua de lembassament inferior
19. Qu s un tirant? Per a qu es fa servir? cap a el superior, racionalitzant el consum daigua per produir
energia elctrica.
Un tirant s un element estructural que sutilitza per augmentar
la resistncia als esforos a qu es veuen sotmesos els pals de 3. Per qu sutilitza lalta tensi?
distribuci denergia elctrica.
Per transportar lenergia elctrica a grans distncies amb el
20. Quins inconvenients veus a les distribucions aries en BT mnim de prdues de potncia.
dins els nuclis habitats?
4. Una lnia dalta tensi de 30 kV t unes prdues d1 kW, i
Esttics i tcnics. Els esttics tenen a veure amb la multitud de tenim la possibilitat daugmentar la tensi dins la mateixa
cables que van cosits a les faanes i amb les caixes generals categoria ns a dos valors de tensi nominal. Quines seran
de protecci dels edificis que aquests cables alimenten. Els les prdues per a cada valor de tensi nova? Raona la res-
tcnics es plantegen a lhora de travessar carrers, patis sense posta.
edificacions, etc.
Com que la potncia que sha de transportar s la mateixa, amb
21. Cerca i esmenta els avantatges i inconvenients dels dife- el mateix tipus de cable i igual cos w, tenim que:
rents tipus dallants emprats als cables utilitzats en xarxes R ? P2
subterrnies. p1 ? V 21 5
cos2 w
Lalumne haur de fer un petit treball dinvestigaci. Caldr que
sapropi a una botiga o magatzem de venda de productes elec- R ? P2
p2 ? V 22 5
trotcnics i que demani informaci sobre conductors allats, cos2 w
per exemple Pirelli.
R ? P2
p3 ? V 23 5
22. Quins inconvenients veus a les distribucions subterrnies cos2 w
en BT dins els nuclis habitats? Com que les tensions immediates en la mateixa categoria sn
La convivncia amb daltres tipus de distribucions, gas, ai- 45 kV i 66 kV, tenim que:
gua, etc. Lincompliment de les normes dinstal.laci comporta p1 ? V 21 5 p2 ? V 22 5 p3 ? V 23
greus perills que sempre acaben patint els usuaris.
1 kW ? (30 000 V)2 5 p2 ? (45 000 V)2 5 p3 ? (66 000 V)2
p2 5 444,4 W i p3 5 206,61 W
h Activitats nals
Com podem observar, les prdues disminueixen amb laugment
1. Qu entenem per sistema elctric? Quines sn les seves de la tensi.
caracterstiques principals?
5. Per qu hi ha diferents categories de distribuci en alta
Un sistema elctric s qualsevol aparell, o part dun aparell, que tensi?
generi o empri lenergia elctrica per funcionar. Podem dividir
qualsevol sistema en tres grans subsistemes, el generador o Per adaptar-se a dos elements: a la normativa existent i a la
productor denergia, el sistema de comandament i control i el tipologia de lnia. Entenem com a tipologia de lnia les caracte-
receptor. Els primers sencarreguen de produir la tensi o fora rstiques que ha de tenir o cobrir: adaptaci al centre produc-
electromotriu necessria en tot sistema elctric (alternadors, tor, existncia de lnies de transport amb les quals shagi de
dinamos, piles, bateries...). Els segons comanden els circuits complementar, proximitat a nuclis industrials, urbans...
elctrics, habilitant-ne el funcionament o no, i en podem tro-
bar de manuals i dautomtics (interruptors, commutadors, re- 6. Quina s la diferncia entre una ET I, una ET II i una ET III?
ls, contactors...). Els darrers sn els que aprofiten lenergia
elctrica i la transformen en la desitjada en cada moment (mo- Les ET I o primries eleven la tensi de producci, i estan si-
tors elctrics, bombetes, etc.). tuades prop de les centrals elctriques; des daquestes partiran
les lnies de transport fins a les ET II, que reduiran la tensi a
valors ms tolerables a la proximitat de nuclis o daltres lnies
2. Com podem classicar les centrals segons el consum delec- existents. Les ET III o terciries adaptaran la tensi al valor
tricitat? Fes-ne una descripci breu. adequat per al seu s, industrial o domstic.
En centrals principals o de base: sn les destinades a subminis-
trar energia elctrica de manera continuada. 7. Quines sn les diferncies principals entre els dos sistemes
de distribuci en baixa tensi?
Centrals punta: sn aquelles que cobriran les demandes energ-
tiques en hores punta. Que les lnies poden sser aries (vistes) o subterrnies.
ELECTROTCNIA 13 101
8. Volem electricar una granja amb unes necessitats de 30 kW. 11. Calcula la secci duna lnia de BT que ha de transportar
A una distncia de 100 m tenim un centre de distribuci 100 kW a 200 m de distncia amb conductors de coure.
aeri, que ens dna en el seu secundari 400 V. Considera 400 V de tensi entres fases, un cos w igual a 1 i
una caiguda de tensi de 3 %.
a) Quin tipus de distribuci empraries? Per qu?
Primer determinem el volts de cdt permesa.
Emprarem una distribuci subterrnia, ja que per la distn-
cia que sha de cobrir s ms cmoda i barata. e 5 3 % ? 400 V 5 12 V
Tot seguit calculem la secci:
b) Descriu el material que faries servir i anotan les princi-
pals caracterstiques. l?P 200 m ? 100 000 W
S 5 5 5
Caldria una rasa normalitzada de 60 cm de profunditat amb s?e?V 1
56 ? 106 ? 12 V ? 400 V
protecci i senyalitzaci. Els cables serien de coure amb una V?m
tensi dallament d1 kV i el tub protector tindria un IP7. 5 74 ? 1026 m2 5 74 mm2
(Conv tenir el reglament electrotcnic de baixa tensi com
Aquesta s una secci terica que haurem de normalitzar se-
a material de suport.)
gons RBT.
c) Quina secci hauran de tenir els conductors? Calcularem la intensitat del corrent elctric:
l?P P 100 000 W

S 5 considerem e 5 5 % de V e 5 20 V I 5 5 5 144,34 A
s?e?V d 3 ? V ? cos w 1,73 ? 400 V ? 1
100 m ? 30 000 W Per a aquest corrent hem dadoptar una secci de 70 mm2 per la
S 5 5 6,7 ? 1026 m2 5 6,7 mm2
1 qual podran circular fins a 190 A.
56 ? 106 ? 20 V ? 400 V
V?m
12. Quines caracterstiques tindr el conductor neutre en una
Com que aquesta secci no s normalitzada, adoptarem la instal.laci?
immediatament superior, 10 mm2. Daquesta manera la cdt
ser , 5 %. Segons lITC-BT-06: xarxes aries per a la distribuci en BT, la
secci mnima del neutre ha de ser:
9. Quina s la missi dels conductors de terra? Amb dos o tres conductors, igual a la dels conductors de
fase.
La de connectar totes les parts metl.liques dun edici i daques-
ta manera formar part del sistema de protecci de les persones Amb quatre conductors, la secci que determina la taula 1
contra contactes indirectes que els poguessin afectar. de lITC-BT-07, amb un mnim de 10 mm2 per al coure i
16 mm2 per a lalumini.
10. Quina s la secci mnima permesa en els conductors per a
distribucions en baixa tensi? 13. Volem electricar un carrer amb 10 cases unifamiliars amb
una electricaci elevada. Mirat lesquema unilar i respon
(Cal disposar del reglament electrotcnic de baixa tensi.) les preguntes segents:
La secci ser ladequada a les intensitats previstes i, en tot cas,
aquesta secci no ser inferior a 6 mm2 per a conductors de
coure, i a 10 mm2 per als dalumini.
8,8 kW 8,8 kW 8,8 kW 8,8 kW 8,8 kW
La secci mnima depen de les caracterstiques dinstal.laci/ 5m 5m 5m 5m 5m
explotaci. 6 kV/400 V
10 m
P. ex.:
15 m
Xarxa area per distribuci o enllumenat en BT (UNE 211435)
5m 5m 5m 5m 5m
r Alumini 16 mm2
Conductors RZ de 0,6/1 kV (XLPE) w 8,8 kW 8,8 kW 8,8 kW 8,8 kW 8,8 kW
q Coure 2,5 mm2
Xarxa soterrada per distribuci en BT (UNE 215435)

a) Quin tipus de distribuci empraries? Per qu?
r Alumini 25 mm2
Conductors RV o ALXZ1 (s) 0,6/1 kV w b) Descriu el material que faries servir i anotan les princi-
q Coure 25 mm2 pals caracterstiques.
.../... c) Quina secci hauran de tenir els conductors de la xarxa?
Lenunciat noms especifica que es tracta de conductors 1 kW DV 5 R ? I i

u
Tub IP7 i electrificaci elevada. l 1 V mm2 50 m y DV 5 2,72 V
R 5 r ? 5 ? 5 0,035 Vu
Consideracions per fer lexercici: S 56 m 25 mm 2 t
Per fer la precisi de crregues noms considerem la potn- DVmx. | 3 % de 400 V 5 12 V 2,72 V , 12 V secci vlida
cia dels habitatges (ni serveis generals, ni garatges...).
Per a la distribuci considerem dos nics trams de 5 cases Tram de lnia general dalimentaci (5 m, DV mx. 5 2 %,
cadascun. P 5 9 200 W)
Considerem el secundari del transformador de distribuci de Condicions dinstal.laci: tipus D; cables multiconductor enter-
400 V i connexi en estrella (TT). rats; conductors XLPE2; secci mnima 10 mm2 (Imx. 5 59 A).
Conductors: xarxa soterrada en BT (UNE 211435); P 9 200 W

P 5 V ? I cos w I 5 5 5 50 A
V cos w 230 V ? 0,8
cables de distribuci tipus RV o ALXZ (s) de 0,6/1 kV;
DV 5 R ? I i
allament XLPE; instal.laci tubular soterrada. Ho unifiquem u
tot en coure. l 1 V mm2 5m y
R 5 r ? 5 ? 5 0,009 Vu
S 56 m 10 mm 2 t
Tram 1
5 DV 5 0,009 V ? 50 A 5 0,451 V
q
e
e
u
e
e
e
e
e
u
w
u
e
e
e
e
e
e
e
u
r
DVmx. | 2 % de Vcreueta 5 7,76 V 0,45 V , 7,76 V
secci vlida
0,4 kV
5m 5m .............. Vcreueta 5 400 V 2 12 V 5 388 V
10 m 10 m Creueta
Repetim operacions per al Tram 2
Previsi de crregues: 9 200 W/habitatge (electrificaci eleva-
da). ITC-BT-10 0,4 kV 15 m Creueta
.....................
Nre. dhabitatges: 5 Coeficient de simultanetat: 4,6. 5m
Previsi 9200 W/habitatge ? 4,6 habitatge 5 42 320 W.
P 42 320 W
I 5 5 5 76,35 A
d 3 ? V cos w d 3 ? 400 V ? 0,8
Previsi crregues: 42 320 W; I 5 76,35 A
Consideracions: Secci 25 mm2
Suposem cos w 5 0,8. Calculem la caiguda de tensi utilitzant el mateix criteri: caigu-
El subministrament ha de ser trifsic (P . 15 kW). ITC-BT-10. da de tensi mxima en creueta 3 % i en reservem un 2 %.
Segons la taula, per a I 5 76,35 A secci 5 25 mm2
(Imx. 5 105 A). DV 5 R ? I i
u
l 1 V mm2 75 m y
No considerem cap factor de reducci per simplificar el des- R 5 r ? 5 ? 5 0,053 Vu
S 56 m 25 mm 2 t
envolupament.
Considerem en el punt ms lluny del tram una caiguda de DV 5 0,053 V ? 76,35 A 5 4,1 V
tensi mxima del 3 % i reservem un 2 % per al tram de lnia
general dalimentaci. DVmx. 5 12 V 4,1 V , 12 V secci correcta
Tram de la lnia general dalimentaci (5 m, DVmx. 5 220,

P 5 9 200 W)
0,4 kV 5m
......... DVmx. 5 2 % I 5 50 A secci 5 10 mm2
50 m Creueta
DV 5 R ? I mateix clcul que abans 0,45 V , 7,76 V sec-
DVmx. 5 3 % ci correcta
ELECTROTCNIA 14 103
j Unitat 14. Instal.lacions clcul, tenint en compte que la caiguda de tensi mxima per-
mesa s del 0,5 % per a lnies individuals i de l1 % per a con-
elctriques centrades.
En la lnia de derivaci individual, si la derivaci s per a un

h Activitats nic usuari i no hi ha lnia general dalimentaci 1,5 %.
1. De quin tipus dinstal.laci parlem quan ens referim a la del 7. La potncia mxima prevista en un edici s de 50 kW, i es
nostre institut? vol saber quina ser la secci de les lnies generals dali-
mentaci si aquestes tenen una longitud de 15 m i 30 m
Com que el nostre institut s un edifici destinat a una activitat
respectivament. Hi ha dues centralitzacions de comptadors
docent, estem parlant dun edifici singular.
amb la meitat de la potncia total per a cadascuna delles,
la tensi de subministrament ser de 400 V, els conductors
2. Quines reglamentacions regulen les instal.lacions elctriques? seran de coure i es muntaran sota un tub protector. Cal con-
siderar un factor de potncia del 0,9.
La ms important s el Reglament Electrotcnic per a baixa ten-
si i les seves Instruccions complementries. Nhi ha daltres, Com que e 5 0,5 % de V 5 2 V
com les Normes bsiques de la construcci, que sentenen com a
recomanacions especfiques de cada tipus dinstal.laci.
P?l 25 000 W ? 15 m
S1 5 5 5
s?e?V 1
3. Quina s la missi de la lnia general dalimentaci? 56 ? 106 ? 2 V ? 400 V
V?m
s la lnia elctrica que uneix la caixa general de protecci amb
5 8,37 ? 1026 m2 5 8,37 mm2
el comptador o la centralitzaci de comptadors.
4. Quants tipus de caiguda de tensi podem tenir en una lnia P?l 25 000 W ? 30 m
S2 5 5 5
general dalimentaci? Raona la resposta. s?e?V 1
56 ? 106 ? 2 V ? 400 V
V?m
Dos tipus de caiguda de tensi depenent del tipus de comptat-
ge que es faci anar: 5 16,37 ? 1026 m2 5 16,37 mm2
Un 1 % per a comptadors individuals. P
I1 5 I2 5
Un 0,5 % per a centralitzaci de comptadors. d 3 ? V cos w
5. Quina s la diferncia entre lenergia activa i la reactiva? 25 000 W

I1 5 I2 5 5 40,09 A
Per qu les mesurem amb comptadors diferents? d 3 ? 400 V ? 0,9
Amb els comptadors denergia activa mesurem lenergia que con-
sumeix labonat, mentre que amb els comptadors denergia reac- Com que no sn seccions normalitzades, haurem descollir les
tiva sabem si labonat consumeix aquest tipus denergia a causa immediatament superiors:
duna instal.laci amb un gran nombre de receptors inductius
(motors, fluorescents, etc.). Aquesta darrera mesura hauria S1 5 10 mm2 I 5 49 A
dsser tan petita com sigui possible. Per aconseguir aix, les
S2 5 25 mm2 I 5 85 A
pantalles fluorescents estan compensades mitjanant el mun-
tatge dun condensador. En instal.lacions grans es munten ba- Totes les seccions poden considerar-se correctes.
teries de condensadors, compensadors denergia reactiva que
van connectant automticament condensadors amb la capacitat
necessria en cada cas. 8. De quina manera es pot muntar una derivaci individual?
Est formada per conductors de coure allats dins dun tub de

6. En un embrancament individual, quines han de ser les ca- protecci adequat. La caiguda mxima de tensi admesa s
racterstiques de la lnia general dalimentaci i la de deri- de l1,5 %.
vaci individual?
Si s una instal.laci per a un sol abonat, aquesta anir sota 9. Dibuixa lesquema duna instal.laci elctrica dun punt de
tub i ser diguals caracterstiques que la lnia repartidora. Si hi llum commutat.
ha ms abonats, les lnies individuals aniran sota tub protector
(una lnia i un tub per abonat) muntat dins de canals dobra o
prefabricades, amb registres en cada planta. Fusible Bombeta
Fase Neutre
En els dos casos els conductors seran de coure allats amb la Commutador Commutador
tensi dallament adequada i amb una secci determinada per 1 2
10. Dibuixa lesquema duna instal.laci elctrica dun llum ac- 17. On hem de realitzar els empalmaments de conductors i com
cionat per tres llocs diferents. els farem?
Fusible Tota connexi o derivaci sha de fer dins de caixes de deriva-

Fase ci adequades i mitjanant borns. Resten terminantment pro-
hibides les connexions i derivacions per la simple torsi dels
Commutador Commutador Commutador
1 de creuament 2 conductors o fora de la caixa de derivaci.
11. Dibuixa un quadre de distribuci per a un habitatge de 18. Cerca informaci sobre el cablejat de les instal.lacions din-
160 m2. terior i respon a les qestions segents:
a) Quin tipus de conductors es munten en aquestes instal-

lacions? Com han de ser els tubs?
Els conductors han de ser unipolars de coure, allats amb

una tensi mnima dallament de 750 V. Els tubs protectors
generalment sn de PVC corrugat i de dimetre adequat per
al nombre de conductors que han de portar dins. s conve-
nient muntar un tub per tipologia dinstal.laci, enllumenat,
endolls... Darrerament sempra el tub reex, amb un grau
de protecci als impactes IP7.
b) Si cal passar molts cables per un tub, hi ha una altra

manera de canalitzar-los?
Les safates de PVC o metl.liques, aix com les canals o ca-

naletes solucionen aquest problema, a ms de facilitar les
operacions de manteniment.
12. Es podria muntar un ICPM de 100 A? Raona la resposta. Lalumne hauria de fer un petit treball dinvestigaci amb els
No, ja que la potncia mxima permesa en un habitatge s de diferents tipus existents en el mercat.
14 490 W, la qual cosa ens dna un ICPM mxim de 63 A, en
el cas duna instal.laci monofsica i de 40 A en el duna de 19. Quines diferncies, a part de la potncia i dels metres qua-
trifsica. drats, hi ha entre lelectricaci bsica i lelevada?
13. De qu depn el nombre de lnies interiors dun habitatge? El nombre de circuits elctrics que parteixen del quadre de co-
mandament i protecci. En el primer sn 5 i en el segon fins a 12.
Del seu grau delectrificaci. Aquest s determinat, general-
ment, per la superfcie de lhabitatge.
20. Quina s la missi del coecient de simultanetat?
14. Com podem identicar la funci dun conductor? La missi del coecient de simultanetat s la de limitar la potn-
cia total que ha de contractar un edifici. Com que s improbable
Pel seu color. Els colors identificadors de funci estan norma-
(direm que impossible) que tots els abonats al mateix temps
litzats. El groc-verd s el conductor de terra, el blau cel s el
demanin la mxima potncia, la total de ledifici es pot reduir.
neutre, el negre, el marr i el gris sn els conductors de fase o
Daquesta manera, la instal.laci s ms racional i barata.
pols.
15. Es poden utilitzar tubs de ferro dins dun habitatge per ca- 21. Tenim un edici amb 15 habitatges de 90 m2, 10 de 120 m2
nalitzar instal.lacions elctriques? Per qu? i 5 de 185 m2; t 2 ascensors amb una potncia de 10,5 kW
cada un; hi ha 2 locals comercials de 150 m2, 4 de 100 m2
No s habitual, per no hi ha cap limitaci reglamentria que i 2 ocines de 300 m2; lescala, el vestbul i els trasters
el prohibeixi. sumen 250 m2; tenim un garatge de 800 m2; el grup de
pressi s de 2 250 W, i les portes automtiques de lapar-
16. Quina s la missi dels volums als banys? cament, de 850 W. Determina la previsi de potncia total
de ledici.
El volum de prohibici s el volum on no es poden instal.lar
interruptors, preses de corrent, caixes de connexi, electro- Potncia als habitatges:
domstics i aparells dil.luminaci.
Els 15 habitatges de 90 m2 ms els 10 de 120 m2 els conside-
El volum de protecci s el volum on no es poden instal.lar in- rem delectrificaci bsica.
terruptors, per poden instal.lar-shi preses de corrent de segu-
retat. Els 5 habitatges de 185 m2 seran delectrificaci elevada.
ELECTROTCNIA 14 105
El coeficient de simultaneitat ser: Cal que instal.lem un o diversos interruptors diferencials que
garanteixin la protecci contra contactes indirectes de tots
15,3 1 (30 2 21) ? 0,5 5 15,3 1 4,5 5 19,8
els circuits, amb una intensitat diferencial residual mxima
La potncia als habitatges s de 130 kW: de 30 mA i una intensitat assignada igual o ms alta que la de
linterruptor general.
Potncia ocines 2 ? 300 m2 ? 100 W/m2 5 60 kW
Quan usem interruptors diferencials en srie, cal que garantim
Potncia locals comercials 2 ? 150 m2 ? 100 W/m2 5 30 kW que tots els circuits estan protegits contra intensitats diferen-
Potncia locals comercials 4 ? 100 m2 ? 100 W/m2 5 40 kW cials residuals de 30 mA com a mxim, de manera que puguem
instal.lar altres diferencials dintensitat superior a 30 mA en
La potncia als serveis generals comuns s de 24,25 kW: srie, quan es complexin les condicions anteriors.
Cal que instal.lem un interruptor diferencial addicional si el
Ascensor 2 ascensors ? 10,5 kW 5 21 kW nombre total de circuits s ms gran que 5.
Enllumenat 250 m2 ? 4 W/m2 5 1 kW
Grup pressi 2 250 W 5 2,25 kW 26. Esmenta les mesures ms importants que haurem de dur a
terme si volem preveure els contactes directes i indirectes.
La potncia al garatge s de 16,85 kW: Contactes directes:
Garatge 800 m2 ? 20 W/m2 5 16 kW Allunyar les parts actives de la instal.laci de les persones.
Portes automtiques 0,85 kW Interposar obstacles que impedeixin qualsevol contacte
accidental amb les parts actives de la instal.laci.
22. Deneix subministrament normal i de reserva. Recobrir les parts actives de la instal.laci mitjanant un
allament adient.
El subministrament normal generalment subministra lenergia
necessria per a la nostra instal.laci. El subministrament de
Contactes indirectes:
reserva s necessari quan volem garantir el funcionament de la
totalitat o part de la instal.laci. El subministament de reserva Separar els circuits.
entra en funcionament quan el normal falla, i sha de disposar
dun element que no els permeti funcionar tots dos alhora. Usar petites tensions de seguretat.
Separar les parts actives i les masses accessibles mitjanant
23. Esmenta tres casos dempreses que necessitin una font allaments de protecci.
denergia prpia. Per qu? Justica la resposta.
Fer inaccessibles de manera simultnia els elements con-
Els hospitals: les sales doperacions han de garantir el seu fun- ductors i les masses.
cionament permanent, ja que sense energia els aparells de ga-
rantia vital no funcionarien i els pacients podrien morir-se. Recobrir les masses amb allament de protecci.
Els sistemes informtics, ja que sense energia es perdrien da- Fer connexions equipotencials.
des importants. Fer la connexi de terra de les masses i dispositius de tall
Els grans centres comercials, hotels, aeroports, etc., ja que han per a intensitat de defecte.
de garantir, per exemple, un nivell denllumentat mnim per a Usar interruptors diferencials.
levacuaci dels clients.
Usar dispositius de tall per a tensi de defecte.
24. Quan entrar en funcionament un subministrament de re- Connectar a neutre les masses i dispositius de tall per a
serva? Com ho haur de fer? intensitat de defecte.
Entrar en funcionament quan es produeixi la falta de tensi
als circuits alimentats pels diferents subministraments normals
procedents de lempresa o empreses distribudores de lenergia h Activitats nals
elctrica, o quan la tensi caigui per sota del 70 % del valor
nominal. En cap cas podran funcionar totes dues fonts denergia 1. Qu s el grau delectricaci? Quants nhi ha? Quines sn
simultniament. Per aix caldr preveure enclavaments limita- les potncies elctriques associades al grau delectricaci?
dors de funcionament, entenent com a enclavament aquell
element manual o automtic que impedir que entri un dels El grau delectrificaci s la crrega elctrica que sassigna a
subministraments quan laltre estigui en servei. cada habitatge i, per tant, determina la capacitat i qualitat de
la instal.laci.
25. En les instal.lacions elctriques, on instal.larem interrup- LREBT estableix dos graus: bsic i elevat.
tors automtics? I interruptors diferencials?
El bsic preveu una potncia mxima de 5 750 W i considera
Hem dinstal.lar un interruptor automtic a lorigen de qualse- 5 circuits de distribuici interna: C1, C2, C3, C4, C5. Lelevat pre-
vol circuit elctric. veu una potncia mxima de 9 200 W i inclou els 5 circuits de
distribuci interna del bsic, i 5 ms: C6, C7, C8, C9 i C10. Hi pot manera que en quedi garantit el funcionament davant de qual-
haver un C11 reservat per a les instal.lacions de gesti i control sevol anomalia.
de potncia, seguretat, etc. (circuits domtics). I tamb un
C12, circuit addicional de qualsevol dels tipus C3 o C4 i, fins i 10. Per qu quan es dissenya un subquadre elctric es fa de
tot, un circuit addicional C5 si les preses de corrent excedeixen manera que linterruptor diferencial daquest salti abans
de sis. La potncia mxima que es pot instal.lar en un habitat- que ho faci el muntat en el quadre general? Com es fa? Com
ge s de 14 490 W a 230 V. sanomena aquesta tcnica?
2. Quants tipus dinstal.lacions ens podem trobar? La tcnica rep el nom de selectivitat. Saconsegueix retardant el
temps de disparament del diferencial del quadre general res-
Instal.lacions domstiques, industrials i comercials, i singulars. pecte del subquadre; s a dir, en una disfunci el diferencial
del subquadre respon abans i desconnecta el circuit, daquesta
3. A partir de quina potncia muntarem una segona escomesa manera sevita que el del quadre general pugui desactivar cir-
per a un mateix edici? cuits no afectats per la disfunci i provocar molsties no de-
sitjades.
Per a cada 160 kW o fracci a partir dels primers 160 kW.
11. Per qu creus que s important per a les companyies submi-
4. Per on aniran les derivacions individuals als habitatges? nistradores a lhora de pagar el rebut de lenergia elctrica
Quines caracterstiques hauran de tenir? el fet de no haver-ne consumit de reactiva?
Les derivacions individuals han de discrrer dins un tub protec- El consum denergia reactiva est penat en el rebut, ja que
tor dins de canals dobra o canals prefabricades. Aquestes hau- lencareix; mentre que el fet de no haver consumit energia
ran de preveure, dimensionalment parlant, la possibilitat duna reactiva provoca una bonificaci monetria.
ampliaci de la secci dels conductors del 100 %. Les canals o
safates discorreran per parts comunes de ledifici, (generalment
el forat descala), shan de poder revisar i hauran de disposar 12. Quants tipus de protecci contra contactes hi ha? Esmenta
delements tallafocs entre plantes, per evitar, si es dna el cas, un exemple de cada tipus.
que el foc es pugui propagar entre elles. Hi ha dos tipus de protecci contra contactes: els que eviten
contactes directes i els que impedeixen els contactes indirec-
5. Quina reserva despai hem de fer en les derivacions indivi- tes. Per protegir-se dels contactes directes no hi ha res millor
duals? que recobrir les parts actives de la instal.laci amb allants
adequats. Per protegir-se dels contactes indirectes, el que se
Els tubs i canals protectors han de tenir una secci nominal sol fer s instal.lar interruptors diferencials i muntar una lnia
que permeti ampliar la secci dels conductors instal.lats ini- de protecci (xarxa a terra).
cialment en un 100 %.
13. Quin tipus de proteccions haurem de muntar en un quadre
6. Quines caracterstiques hauran de tenir els conductors em-
elctric?
prats als habitatges?
La presa de terra, els interruptors automtics i els interruptors
Els conductors seran unipolars de coure, allats amb una tensi
diferencials. El quadre elctric sha de muntar de manera que
mnima dallament de 750 V.
no quedi cap part activa que possibiliti el contacte amb els
usuaris.
7. Cerca informaci i explica qu s el volum de protecci i el
de prohibici, i quina s la seva missi.
14. Pren dades de ledici on vius i:
La missi del volum de protecci i del volum de prohibici s
protegir els usuaris de les banyeres muntades als habitatges. En a) Fes el clcul de les instal.lacions que hi hauria dhaver
el de prohibici no es poden instal.lar interruptors, preses de instal.lades.
corrent, caixes de connexi, electrodomstics i aparells dil.lu- b) Comprova si els resultats concorden amb les instal.la-
minaci. En el de protecci tampoc no es poden instal.lar in- cions existents.
terruptors, per podran instal.lar-shi preses de corrent de segu-
retat. Resposta oberta.
8. Es pot fer una distribuci trifsica dins dun habitatge? 15. Recull informaci dels aparells (neveres, congeladors, cafe-
Raona la resposta. tera, rentaplats, etc.) i de les instal.lacions (enllumenat,
bomba de calor, etc.) necessries per a un local de 100 m2
S. Quan hi ha elements de gran potncia com ara els calefactors
destinat a muntar un bar.
elctrics, els condicionadors daire, les bombes de calor, etc.
Calcula les instal.lacions elctriques necessries: escomesa,
9. En una instal.laci industrial, qu entenem com a abilitat? lnia general dalimentaci individual, comptador, quadre
general de distribuci, subquadres elctrics, etc.
Entenem com a abilitat la seguretat de funcionament. s a
dir, una instal.laci ser fiable quan estigui dissenyada de tal Resposta oberta.
ELECTROTCNIA A1 107
j Annex 1. Camps daplicaci 8. Quin sistema de control i regulaci de fred i calor utilitzen
al teu institut?
de lelectrotcnia
Generalment, una o dues centrals, segons el volum de lins-
titut. Amb sonda de control de temperatura de laigua als
h Activitats circuits dimpulsi i de retorn; sondes de control de la tempe-
ratura exterior i interior, i senyal de regulaci del cabal de la
1. Quines diferncies destacaries entre les lmpades incan- vlvula mescladora i del cremador de la caldera.
descents i les uorescents?
Les lmpades fluorescents tenen una gamma de colors de llum 9. En quines provncies (o comarques) catalanes recomanaries
que les fan molt indicades per a enllumenats generals en tots els un sistema mitjanant una bomba de calor? Raona la res-
ambients. Baix cost, llarga vida i un bon rendiment lumnic sn posta.
altres elements al seu favor. Les lmpades incandescents sn les
Avui dia, en qualsevol. Grcies als mtodes constructius, el
ms usuals i les ms econmiques. En contra tenen el seu baix
consum denergia seria raonable a tot arreu. Generalment sn
rendiment lumnic i la seva vida til. Es fan servir gaireb nica-
sistemes idonis per a les comarques costaneres, on les tempe-
ment per a s domstic.
ratures no sn tan extremes. A les comarques dinterior a lhi-
vern sn recomanables els sistemes de calefacci ms barats i
2. Qu s un reector? Quins materials sn els ms utilitzats potents.
per fabricar-los?
Sn uns embolcalls destinats a orientar i distribuir el flux llu- 10. Com utilitzaries la calor generada per les lluminries? Di-
mins. Parlem de reectors quan sutilitza principalment el seu buixa el sistema aprotant les gures anteriors.
poder reflector. Grcies als reflectors podem regular langle de
radiaci lluminosa, de manera que podem concentrar o obrir el La calor generada per les lluminries es pot conduir a una plan-
feix llumins. El material ms emprat s lalumini. ta bescanviadora, que cedir la calor al circuit de calefacci.
3. Quan utilitzarem un focus intensiu? I un dextensiu? Circuit

Calefacci Bescanviador
Intensiu quan volen concentrar el feix lumnic i extensiu quan Fluid calefactor
Aire
volen fer el contrari.
Aire
4. Quan utilitzaries un sistema indirecte? calent
El sistema indirecte dil.luminaci s aquell que fa rebotar la
llum al trebol i, per tant, arriba al pla de treball per rebot. El Lluminries
fem servir quan no volem cap tipus denlluernament.
5. Explica el funcionament duna lmpada dincandescncia. 11. Tria un edici signicatiu de la teva poblaci i planica la
seva seguretat contra robatoris. Si ja existeix, no estaria de
El corrent elctric travessa la resistncia de la lmpada, per la ms que comprovessis si ho has fet b.
qual cosa aquesta es posa incandescent i emet llum visible per
a lull hum. Resposta oberta.
6. Cerca informaci i explica el funcionament dun tub uores- 12. Saps que el teu centre t una planicaci devacuaci en cas
cent. Quina s la funci de la reactncia i lencebador en el dincendi? Com es diu, tcnicament? Quines precaucions
circuit dencesa? haurs de tenir en el moment de levacuaci?
Lalumne haur de cercar informaci en algun magatzem de S.

venda especialitzat i realitzar un petit treball de recerca.
Pla demergncia i evacuaci.
7. Quina sonda tens a casa teva per controlar la temperatura? Les recomanacions incloses en el pla demergncia sn: sortir
Anotan les principals caracterstiques. Potser haurs danar en ordre, seguint els senyals devacuaci; emprar els extintors
a un servei tcnic a demanar-les; aprota i dibuixa lesque- segons la tipologia del foc; no evacuar per escales en qu es
ma del seu funcionament. Fes el mateix amb la caldera. pugui produir lefecte xemeneia, etc.
Si s un habitatge en un edifici ser un termstat. Si s un
habitatge unifamiliar podria sser un termstat, una central de 13. Per qu han dapagar els focs persones expertes? Qu passa-
calefacci amb controls per sonda dambient, sonda antiglaa- ria si apaguessis amb aigua un foc provocat per gasoil? O un
des i sonda exterior. foc elctric?
La resta de lactivitat sha de realitzar amb la informaci apor- Perqu cada tipus de foc necessita una determinada manera
tada per lalumne. dapagar-lo, i qualsevol error pot provocar conseqncies greus
108 A1 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE LALUMNE
i lamentables. El gasoil s menys dens que laigua i el foc con- Esquema de comandament:
tinuaria cremant. Si apaguem amb aigua un foc elctric podem
provocar electrocucions. F1 Aturada Marxa KM1 KA1
KM3 A1 A2
KM1
F2
14. Observa els extintors que hi ha al teu institut i anota la
codicaci que utilitzen (lletres) i la tipologia de la seva
KM2 KM1 A A2
crrega. Indica quan o en quines condicions es fa servir
KM3
1
cada un dells.
KM1: acoblament KA1 A A2
1
KM2
Resposta oberta. KM2: alimentaci motor
A1 A2
KM3: acoblament KA1
15. Qu s un sistema seqencial? I un sistema combinacional?

Quan polsem la marxa es tanca KM1 ( ), que acciona el tempo-
Un sistema seqencial s aquell en qu el valor de les sortides ritzador KA1, i aquest tanca KM2. El motor es posa en funciona-
depn del valor de les entrades i del valor de les sortides a ment i el sistema es realimentar. Al temps programat, KA1
linstant anterior al qual volem controlar. obre KM1 i tanca KM3 (D).
Per aturar el sistema sha de polsar laturada.
Un sistema combinacional s aquell en qu el valor de les sorti-
des noms depn del valor de les entrades. KM1 i KM3 tindran un enclavament mecnic, a ms de lelctric
muntat.
16. Relaciona tres sistemes automatitzats en un edici dhabi-

19. Dibuixa lesquema de potncia i el de comandament i expli-
tatges. Per exemple, el teu.
ca el funcionament de larrencada de motor mitjanant:
El porter automtic, el garatge, lascensor, sistemes de control Laddici de resistncies a lestator. Podries fer un inver-
contra intrusos, etc. sor del sentit de gir amb aquesta arrencada?
Arrencada mitjanant un autotransformador.
17. Explica, mitjanant un exemple, una automatitzaci que
hagi beneciat clarament les persones, una amb clar bene- Arrencada del motor per addici de resistncies a lestator.
ci econmic i una altra de beneci tcnic.
Circuit de potncia:
Resposta oberta.
L1 L2 L3
18. En unitats anteriors sha explicat larrencada de motor en

estrella-triangle. Dibuixa lesquema de potncia i el de co- F1
mandament i explican el funcionament.
Esquema de potncia:
KM1
L1 L2 L3
F1 F2
KM2 KM3 KM1

RU RV RW
KM11
F1 F2
U V W
M
3
M
3
ELECTROTCNIA A1 109
No hi ha cap limitaci a lhora de fer una inversi de gir. Subs- Quan polsem la marxa es tanca KM11, KM3 senclava, es tanca
tituirem KM1 per un bloc inversor. KA1 i aquest tanca KM2 i obre KM1. KM1 tanca KM3 i KM1 sencla-
va. KM3 es realimenta i obre KA1 i KM2. El motor ja estar a r-
Circuit de comandament: gim funcional.
Per aturar el sistema polsarem laturada.

F F2 Aturada Marxa
T KM1 20. Quin tipus de memria fa servir un autmat?

KM1
KM11 Memria dusuari: s on senregistra el programa daplicaci.
Generalment s del tipus RAM, cosa que obliga a instal.lar una
KM11
T
bateria per protegir les dades, ja que com sabem s voltil
(quan marxa lenergia que lalimenta, sesborra). Per solucionar
aquest problema, molts autmats munten lEEPROM (escriptura
elctrica, esborrat elctric; davant duna fallada de subminista-
Quan polsem la marxa, entra KM1, que es realimenta tot seguit. ment es mantenen les dades).
El corrent circula per les resistncies i arrenca el motor. Memria del sistema: generalment ROM, el fabricant hi disposa
el programa del sistema. Generalment est formada per una
Alhora, entra en el temporitzador T, que al cap dun temps tan-
EPROM (escriptura elctrica, esborrat per ultraviolats; davant
car KM11, el qual anul.lar lacci de les resistncies. KM11
duna fallada de subministrament es mantenen les dades).
anul.lar lefecte del temporitzador. Pararem mitjanant latu-
rada.
21. Quants llenguatges de programaci dautmats hi ha? Quin
Arrencada amb autotransformador: s per a tu el ms fcil? Raona la resposta.
Podem programar els autmats de cinc maneres diferents:

L1 L2 L3
Programaci amb nemnics. s el nivell ms bsic de programa-
ci, utilitza la llista dinstruccions de cada autmat per progra-
F1
mar-lo. Est basat en llgebra de Boole.
F2 Diagrama de contactes. s un llenguatge grfic, i es tracta de

dibuixar el diagrama de contactes de lautomatisme a desenvo-
lupar. La majoria de fabricants lincorporen per la seva sem-
blana amb els esquemes dels automatismes convencionals,
cosa que facilita ls del personal expert en aquests automatis-
mes i que es vol iniciar en la programaci dautmats.
KM3 KM2
Plnols de funcions. s un llenguatge grfic, i es tracta de di-
Autotransformador buixar lesquema de funcions lgiques, o de portes lgiques, de
T1 lautomatisme a desenvolupar. La majoria de fabricants lincor-
poren per la seva semblana amb els esquemes dels automa-
tismes electrnics, la qual cosa facilita ls del personal expert
en aquests automatismes i que es vol iniciar en la programaci
dautmats.
U V W
KM1 Diagrama de ux. Denominat tamb ordinograma, representa
esdeveniments de desenvolupament lgic.
M
3 Grafcet (Graphe de Comande Etape Transition). s una variant
de lanterior, que va nixer a Frana, pensat especficament per
a autmats. Duna manera molt senzilla i grfica desenvolupa
lautomatisme.
F1
F2 Aturada Marxa KA1
KM3
KM1 22. Quina s la missi duna subrutina?
KM1
Desenvolupar part dun programa.
KM3 KM1
KM3
23. Quins avantatges t laplicaci de la domtica?
KM2 KA1
KM2
Lautomatitzaci dels habitatges, mitjanant el control autom-
KA1 tic dalguns senyals que faran que actu un receptor i daquesta
KM3 manera aconseguir una millora en el confort vital.
110 A1 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE LALUMNE
24. Cerca informaci de material domtic (Merlin Gerin, Me- 3. Explica qu signica la contaminaci lumnica. Coneixes
tron, etc.) i, sobre el plnol de casa teva, fes una proposta alguna poblaci o alguna zona duna poblaci que pateixi
de millora domtica. contaminaci lumnica?
Resposta oberta. La contaminaci lumnica es produeix a la nit per lemissi de
llum descontrolada.
25. Cerca informaci a Internet sobre els cotxes hbrids i dibui-
xa un diagrama de blocs del sistema de tracci que propo- 4. Volem alimentar un conjunt de 80 bombetes de descrrega
sen els fabricants dautombils. (vapor de sodi), dun enllumenat pblic, amb una potncia
total de 32 kW. Quin sistema de distribuci escolliries?
Resposta oberta.
Quina intensitat de corrent elctric haur de suportar el
contactor que les governi? Dada: cos w 5 0,8
h Activitats nals Triem un sistema trifsic:
1. Cerca la ICT-BT-028 i respon les qestions segents: P 32 000

I 5 5 5 57,73 A
d 3 ? V cos w d 3 ? 400 ? 0,8
a) Qu s lenllumenat demergncia?
Lenllumenat demergncia permet levacuaci segura i fcil Triarem un contactor que suporti una intensitat nominal
del pblic en cas que falli lenllumenat general. Aquest ti- IN . 57,73 A
pus denllumenat sha dinstal.lar en tots els locals de con-
currncia pblica que puguin aplegar ms de 300 persones, El corrent que haur de suportar ser:
en locals despectacles i sanitaris.
Ip 5 1,6 ? I 5 1,6 ? 57,73 A 5 92,37 A
b) Qu s lenllumenat de seguretat?
5. Per qu generalment es munta el sistema de refrigeraci i
Lenllumenat de seguretat marca la situaci de certs ele- el de calefacci independents lun de laltre i no un sistema
ments constructius, com portes, passadissos, escales i sorti- amb bomba de calor? Raona la resposta.
des de locals mentre hi ha pblic. Aquest tipus denllumenat
es munta en tots els locals de concurrncia pblica. Perqu a la majoria de zones els sistemes de calefacci no elc-
trics sn ms barats. s a dir, el consum denergia s menor i
a menor cost.
c) Qu s lenllumenat de reemplaament?
Lenllumenat de reemplaament permet la continuaci de 6. Quin automatisme empraries per a la porta automtica dun
lenllumenat general, durant un mnim de dues hores, en el garatge?
cas que aquest falli. Aquest tipus denllumenat sha de mun-
tar en sales doperacions i de cures dels establiments sani- a) Dibuixa lesquema de potncia i de maniobra del sistema
taris i en unitats de vigilncia. escollit.
d) Quins locals han de disposar denllumenats especials? Farem una arrencada directa amb rel trmic de protecci
per complir la normativa vigent.
Han de disposar denllumenats especials els locals de con-
currncia pblica: locals despectacles, locals de reuni F N
centres densenyament, esglsies, sales de conferncies,
sales de ball, hotels, restaurants, aeroports, biblioteques... F1
i establiments sanitaris.
2. Cerca informaci sobre els tipus de lmpades ms utilitzats

per a enllumenat exterior i fes un estudi comparatiu sobre
les qualitats segents: KM2 KM3
Potncia.
Eccia.
Vida til.
KM1
Color de la llum.
Mida. F2
Temps dencesa.
Posici de funcionament.
M
Resposta oberta.
ELECTROTCNIA A1 111
KM2 i KM3 fan la inversi de gir. KM1 alimenta el motor. 1 CV 5 736 W
S1
P 736 W
FC1 IN 5 5 5 3,2 A
S2 V 230 V
KM1
KM2 Ip 5 1,6 ? IN 5 5,12 A
FC2
KM2
KM2 7. Cerca en una biblioteca la reglamentaci vigent sobre ins-
KM3
tal.lacions contra incendis i anota les particularitats per als
centres docents. Elabora un informe del teu centre en qu
KM3 expliquis si compleix aquesta normativa i nalment propo-
sa les mesures adients que caldria prendre.
KM3
Resposta oberta.
b) Si el motor que lacciona t una potncia d1 CV, i s de
230 V, com hauran de ser els contactors que el governin?
El motor es podr accionar des de dos llocs diferents, S1 8. Estudia un sistema de seguretat contra intrusos per al teu
i S2. Quan el polsem entra KM2 i es tanca la realimentaci, i habitatge i elaboran un pressupost.
KM1. El motor funciona i obre la porta fins que acciona el
final en cursa FC1, que para KM2, i entra KM3. La porta tanca Resposta oberta.
fins que acciona FC2, que atura el sistema.
FC2 obrir i tancar el reps. Normalment tancat. Podrem po-
sar un temps de retardament entre lobertura i el tancament. 9. Qu s un edici intel.ligent? Creus que el teu institut o
escola podria ser un edici intel.ligent? Fes un estudi i una
FC1 proposta perqu ho sigui.
KM3
KA1
Un edifici intel.ligent s aquell que t la majoria de controls
KA1 automatitzats: instal.lacions contra incendis, contra intrusos,
KM3
sistemes de calefacci, refrigeraci o climatitzaci, telefo-
nia, etc.

SOLUCIONARIO-Electrotecnia-Mc Graw Hill PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

SOLUCIONARIO-Electrotecnia-Mc Graw Hill PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

S O L U C I O N A R I

Autors del llibre

BARCELONA - MADRID - BUENOS AIRES - CARACAS

No s permesa la reproducci total o parcial daquest llibre, ni el seu tractament

Drets reservats 2009, respecte a la primera edici en catal per:

Editora: Alcia Almonacid

Bloc 1. Electricitat i magnetisme Bloc 3. Mquines elctriques

Unitat 1. Lelectricitat i el circuit elctric Unitat 8. Les mquines elctriques

Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31 Unitat 11. Motors de corrent altern

Bloc 2. Circuits elctrics i electrnics Unitat 12. Generadors de corrent altern

Unitat 6. Sistemes electrnics analgics Unitat 14. Instal.lacions elctriques

j Bloc 1. Electricitat 8. Una crrega de 2 mC i una altra de 5 mC es troben en laire

5. Lelectroscopi s un aparell que ens permet comprovar Q1 A

Lelectroscopi est format per dos conductors lleugers suspesos

7. Dues esferes amb igual crrega situades en el buit, separa-

16. Quina diferncia hi ha entre lestructura atmica dels me-

Q 20 ? 1026 C Resposta oberta.

VA 2 VB 20. Calcula la resistncia elctrica que presenta una part duna

14. Digues quin s el potencial en un punt A situat en el buit l 28 m

10 C 20 C A 15 C 21. Calcula la intensitat de corrent que circula per un circuit si

24. Dibuixa en el circuit de la gura com col.locaries lamper- h Activitats nals

2. Com sn les lnies de fora creades per una crrega positi-

3. Si tenim un camp elctric creat per ms duna crrega, com

4. Dues crregues puntuals estan situades a una distncia de

5. Calcula la fora datracci de dues crregues situades en el buit

Q2 ET 5 E1 1 E2 5 21 301,77 N/C 1 55 102 N/C 5 76 403,8 N/C

VT 5 V1 1 V2 5 227 692,3 V 1 38 571,4 V 5 10 879,1 V

12. En els punts de coordenades (0, 2) m i (3, 0) m es troben

Q1 20 ? 1026 C El generador de Van de Graff s una mquina que es fa servir en

W 5 P ? t 5 100 W ? 30 ? 6 h 5 18 000 W h 5 18 kW h c) 2k2 680

5 1,9 ? 106 J 5 1,9 MJ R5

q 5 0,24 W 5 0,24 ? 1,9 ? 106 5 456 000 cal RA ? R4 2 880 V ? 1 500 V

VR2 5 IR2 ? R2 5 0,67 A ? 4 V 5 2,67 V

R2 PR1 5 IR1 ? VR1 5 2 A ? 6 V 5 12 W

d) 10 5 RA 5 [(R1 1 R2) // R3] 1 R5 5

10 V VR5 5 IR5 ? R5 5 15,84 mA ? 470 V 5 7,44 V

PR3 5 IR3 ? VR3 5 0,264 A ? 1,32 V 5 0,35 W f) I3

PR4 5 IR4 ? VR4 5 0,495 A ? 3,96 V 5 1,96 W I1 2k2 3k3

PR5 5 IR5 ? VR5 5 0,757 A ? 1,51 V 5 1,14 W A 1 k R2 R3 C 680

20 V 11. Calcula el valor de les resistncies R1 i R2 del circuit de la

PR2 5 IR2 ? VR2 5 1,58 mA ? 3,48 V 5 5,5 mW 6 D 4

PR3 5 IR3 ? VR3 5 1,58 mA ? 5,21 V 5 8,23 mW A 2 B R2 R3 1 F

10. Calcula la tensi dalimentaci i el corrent que circula per 10 V G

VR1 5 IR1 ? R1 5 2,5 A ? 2 V 5 5 V 14. Calcula la intensitat que assenyalar lampermetre de la

PR2 5 IR2 ? VR2 5 0,417 A ? 2,5 V 5 1,04 W

PR3 5 IR3 ? VR3 5 0,417 A ? 1,67 V 5 0,7 W

PR4 5 IR4 ? VR4 5 0,417 A ? 4,17 V 5 1,74 W  10 V

VF 5 VE 2 VR5 5 0,83 V 2 0,83 V 5 0 V 9 10 V

R3 I1 5 1,126 A, I2 5 0,274 A i I3 5 20,852 A

17. Resol els circuits a, b, c, d aplicant el principi de superposici.

VAB 1,62 V Circuit 1 1 2:

Circuit 1: VAB 1,687 V

(R3 1 r3) (R2 1 r2) Circuit 3:

VAB 1,687 V IR3 5 I9R3 2 I0R3 1 I-R3 5 0,602 A 2 0,241 A 1 0,651 A 5

Circuit 3: IR2 5 I9R2 1 I0R2 2 I-R2 2 I IVR2 5

RT 5 R2 1 [(R1 1 r1) // (R3 1 r4)] 5 5 0,815 A 1 0,711 A 2 1,067 A 2 0,186 A 5 0,273 A

(R1 1 r1) (R3 1 r4) IR3 5 I9R3 2 I0R3 1 I-R3 1 I IVR3 5

Circuit 1: VAB 1,037 V

4 12 V VR1 5 IR1 ? R1 5 0,67 A ? 10 V 5 6,67 V

VAB 6,303 V RTH 5 [R4 // [R3 1 (R1 // R2)]] 5 3,6 V

IR2 5 I9R2 2 I0R2 1 I-R2 2 I IVR2 5 TH 2V

IR3 5 I9R3 2 I0R3 2 I-R3 1 I IVR3 5 TH 2V

18. Calcula el circuit equivalent de Thvenin del circuit de la

PR4 5 IR4 ? VR4 5 0,417 A ? 4,17 V 5 1,74 W 10 V

24. Dissenya un voltmetre amb dues escales de 10 i 30 V res-

2,5 5 7,5 10 t [ms] XL 2 f L 2 50 Hz 1 H 314,16

d (47 V)2 1 (14,76 V 2 31,83 V)2 50 VL mx. 5 V

XLT d R L2 1 X L2 d (10 V)2 1 (22,62 V)2 24,73 V 5 20 V 50 Hz

(68 22,4 j) 71,5918,23

0,09478,7 A IL mx. 0,132 A

ZT d (11,176 V)2 1 (5,29 V)2 12,36

5,29 20. La potncia activa duna instal.laci s de 5 kW quan est

0 600 2,6526 XC 31 800 V