FONTICA

CATALANA

ANNA MARIA RIBAS MARGARIT

0
Pgina
 Anna M. Ribas Margarit

NIVELL BSIC NIVELL MITJ NIVELL AVANAT NIVELL SUPERIOR

Lalfabet Diftong (creixent i Fonema Contacte de vocals entre mots:
El so i la grafia decreixent) Tret distintiu Sinalefa
Relaci so- grafia Triftong Fonologia Hiat
Dgraf Hiat Vocals i consonants Elisi
Lordre alfabtic Al.lfons de i/u Neutralitzaci Contacte de consonants entre mots:
La sl.laba El so I les seves qualitats voclica Ensordiment
El cmput sil.lbic rgans fonadors L AFI Sonoritzaci
Sl.laba tnica-tona La fontica Transcripci Emmudiment
La divisi sil.lbica fontica Sensibilitzaci
Partici de mots a Assimilaci
final de lnia Geminaci
Arxifonema i al.lfon
El prosodema o tret suprasegmental

INFORMACI TERICA
Els sons voclics: http://www.slideshare.net/lrius1/sistema-consonntic-presentation?next_slideshow=1
Els sons consonntics: http://www.slideshare.net/lrius1/fontica-consonants-presentation?next_slideshow=2
Fontica del catal i contacte de sons: http://www.slideshare.net/gerardvilanova/fontica-del-catal-
presentation?next_slideshow=3
Els sons del catal: vocals, semivocals i consonants : http://www.slideshare.net/laiapla/els-sons-del-
catal?next_slideshow=4
Els sons del catal i els seus dialectes: http://www.ub.edu/sonscatala/ca
Transcripci fontica (INS Olorda) Sebasti Bech: http://www.iesolorda.org/departaments/cat/fon_tot.pdf
EXERCICIS AMB SOLUCIONARI O INTERACTIUS
http://www.slideshare.net/lrius1/prctiques-fontica-presentation
http://www.aldeaglobal.net/cat5estrelles/classicfoneticaduesopcions.htm
http://ipa.typeit.org/full/ (per picar a mquina usant els smbosl fontica)
EXERCICIS SENSE SOLUCIONARI
http://iesolorda.org/departaments/cat/ex_fonetica.pdf
PER AMPLIAR EL TEMA
http://usuaris.tinet.org/aragones/gramaticat/fonetica.htm
1
Pgina
 Anna M. Ribas Margarit

FONTICA- NIVELL BSIC- LALFABET I LA RELACI SO-GRAFIA

LALFABET NOM DE LA SONS QUE POT TENIR* EXEMPLES
(lletres del catal) LLETRA
a-A A *a+ *+ Casa, assass
b-B Be o be alta [b] [][p][] Bicicleta, arbre, verb, tomb
c-C (-) Ce-Ce trencada [k] [s] [] [ks] Campi, cistell, capa, blanc,accent
d-D De [d] [t] [] [] Dit, rpid, dividend, adequat
e-E E *+ *e+ *+ Ser, ser, pare
f-F Efa [f] foc
g-G Ge [g] [] [k] [t] [d] [] [] Guerra, gerani, llarg, raig, mitges,
agradar, sang
h-H Hac [] hbit
i-I I o i llatina [i] [j] Avi, feia, iogurt
j-J Jota [] Jersei
k-K Ca [k] Kilo, Euskadi, folklore, bnker,judoka
l-L Ela [l] ala
m-M Ema [m] [] M, amfibi
n-N Ena [n] [] [m] [] Nas, sang, canvi, enfadat
o-O O [ ] [o] [u] Per, cami, assortit
p-P Pe [p] [] Patr, camp
q-Q Cu [k] Qesti, Iraq
r-R Erra [r] [][] Carro, cara, estimar
s-S Essa [s] [z] Serp, cosa
t-T Te [t] [] [] Trist, sortint, ratlla
u-U U [u] [w] Fortuna, diuen, quan
v-V Ve baixa [b] [] Vas, divertit
w-W Ve doble [b] [] [u] Waterpolo, hawai, cow-boy, walkiria
x-X Ics o xeix [ks] [gz] [] Taxi, examen, xocolata
y-Y I grega [i] Nova York,lady
z-Z zeta [z] zoolgic
*Cal remarcar que:
Un mateix so pot tenir lletres diferents: [] [b] : passa, passem; vas, bis, hawai
Una mateixa lletra pot representar sons diferents : la essa pot ser [s] i [z] sal, cosa
Una sola grafia pot representar dos sons: [ks] luxe
Dues grafies poden ser un sol so: [ g] guerxo
Una grafia i cap so: [] harmonia
Una grafia i aspirada: ehem, he,he,he,
Algunes lletres no es pronuncien: d,t,b,p,r... sumand, molt, amb, camp, sortir
Altres lletres noms sn correctes en mots dorigen estranger, com k,w. Kyoto, Wagner

Definici de so Definici de grafia

Entitat fsica produda pel nostre aparell fonador,
mesurable. Es representa entre claudtors -per
diferenciar-se de la grafia-, i amb un smbol arbitrari,
que pot ser igual o no a la grafia. Del so socupa la
FONTICA. Tenim 38 sons.
Smbol grfic descriptura, arbitrari (diferents
llenges, diferents grafies). De la relaci entre so i
grafia se nocupa lORTOGRAFIA. En catal tenim 26
lletres.
2

...
Pgina
 Anna M. Ribas Margarit

FONTICA- NIVELL BSIC- ELS DGRAFS I LA RELACI SO-GRAFIA

DGRAFS AMB 1 SO NOM SO EXEMPLE
rr Doble erra [r] Carro
ss Doble essa [s] Cassola
sc Essa ce [s] Ascensor
gu Ge u [g] Guitarra
qu Cu u [k] Forquilla
tg Te ge [d] Metge
tj Te jota [d] Platja
tx Te ics [t ] Cotxe
ig i ge [t ] Maig
ix I ics [] Peix
ny enya [] Enyor
ll Ella [ ] Llapis
DGRAFS AMB 2 SONS NOM SO EXEMPLE
ts Te essa [ts] Potser
tz Te zeta [dz] Dotze
GEMINACIONS grfiques i NOM SO EXEMPLE
fontiques
ll Ela geminada [ll] Aquarel.la
mm Ema geminada [m m] Gemma
nn Ena geminada [nn] Anna
dd De geminada [d d] Addicte
gg Ge geminada [t ] Suggerir
GEMINACIONS fontiques NOM SO EXEMPLE
tl Te ela [l l] Atleta
tll Te ella [ ] Espatlla
tm Te ema [m m] Atmosfera
tn Te ena [n n] tnia
...
El dgraf ch s propi del castell i noms apareix en cognoms (Estruch, Folch) o paraules estrangeres: scherzo
...
FONTICA- NIVELL BSIC- LORDRE ALFABTIC (en el diccionari)
dgrafs La accentuaci sintagmes

Els dgrafs es busquen La es troba en Amb paraules que Es fa ordenaci contnua, sense
en lordre de les lletres la c. Si shan noms es diferencien tenir en compte espais ni guionets,
que presenten. Per dordenar dues per laccent, lordre etc.
exemple, el grup ll es paraules que s: Abans-a cada moment- ads,
busca com a l+l, igual noms tenen 1r- La que no t accent adeshora-adesiara- a hores dara
que el grup l.l aquesta 2n-Accent tancat O b tenint en compte el primer
Si sn dues paraules diferncia, 3r- Accent obert component del sintagma i desprs
amb aquests dos primer va la c: 4t- Diresi el segon, etc:
dgrafs, primer va ll i Placa-plaa, llac- Ma-m, oid-oda, su- A cada moment- a deshora- a hores
desprs l.l: lla su dara-abans- ads
Cella-cel.la
3

Pgina
 Anna M. Ribas Margarit

FONTICA- NIVELL BSIC- LA DIVISI SIL.LBICA

SL.LABA CMPUT SIL.LBIC SL.LABA SL.LABA
TNICA TONA
Una sl.laba s cada cop de Monosl.laba : sal s la sl.laba s la sl.laba
veu amb el qual emetem una Polisllaba (la resta): pronunciada que no s
paraula: Bisl.laba: pet amb ms pronunciada
Cor, cor-prs Trisl.laba: tristesa intensitat en amb ms
Trobem sl.labes formades per Tetrasl.laba: solidari relaci a la resta intensitat
una sola vocal (nucli sil.lbic) Pentasl.laba: lluminositat de sl.labes de la ca-pi-t
acompanyada o no daltres Hexasl.laba: armamentstica paraula:
vocals o consonants (marge Heptasl.laba: estratosfricament ca-pi-t
sil.lbic) : -ni-ma ...
No trobem sl.labes sense cap
vocal, excepte les
onomatopeies: pst!

FONTICA- NIVELL BSIC- LA PARTICIO DE PARAULES A FINAL

DE LNIA
Les paraules que no caben a final de lnia es parteixen segons les seves sllabes , posant un guionet curt al
final de la ratlla i tenint en compte que:

1. No es pot deixar cap lletra sola al final i a linici de la lnia, excepte si va apostrofada amb larticle, la
preposici o el pronom: la-vi (no: a-vi), lo-dia, la-du, ma-cusa
2. No es poden separar ni els diftongs ni els triftongs: pe-uet, miau, ai-re (no: a-ire)
3. Si hi ha un apstrof, no es pot partir per lapstrof: da-ra (no: d- ara)
4. El punt de la ela geminada, se substitueix per un guionet: col-legi (no: col- legi)
5. Hi ha sis dgrafs que NO es poden separar a final de lnia: QU,GU, LL, NY, i tamb IG, IX (en posici
final): Ra-que-ta, pa-gues, ca-llar, pi-nya, raig (no rai-g, ni ra-ig), peix (no pei-x, ni pe-ix), per en
canvi, en altres posicions o quan no sn dgrafs, s que se separen: Cai-xa, Fi-ga
6. Per tant, es poden separar tota la resta: car-ro, pas-sar, jut-ge, plat-ja, pot-ser, cot-xe, at-zar, pei-
xos, Gem-ma, An-na, sug-gerir, pis-ci-na...
7. En el cas dels mots compostos, cal destriar els elements que els integren, per separar-los b:
o Prefix+ paraula: cel-obert, des-ordre, in-hum, trans-atlntic, ben-estar, bes-avi
o Mots amb h intercalada: al-hora, co-hibir, mil-homes, sub-hasta
o Altres: nos-altres, vos-altres
...
4
Pgina
 Anna M. Ribas Margarit

FONTICA- NIVELL MITJ- DIFTONGS, TRIFTONGS I HIATS

DIFTONGS TIPUS DE DIFTONGS TRIFTONGS HIATS

Un diftong s un Nhi ha de dos tipus: Un triftong s un grup Un hiat sn dues vocals que
grup de dues vocals de tres vocals seguides, estan juntes per pertanyen
seguides que es DECREIXENT: i/u darrere dins de la mateixa a sl.labes diferents, per tant,
pronuncien dins la duna altra vocal: sl.laba, i dues de les sn nucli sil.lbic cadascuna
mateixa sl.laba, i quals sn i/u tones: delles, especialment la i/u
una de les quals s Ai: mai entre consonant i vocal:
una i/u tona. Ei: remei Iai!
Ii: sort il.ls Pa-ra-guai Ia: di-a-ri, ma-ri-a
Aquesta i/u funciona Oi. noi F-ieu Ie: di-e-ta- di-ri-en
com a so intermig Ui : cuina Cre-ueu Io: i-di-o-ma
entre consonant i Au: pau Li-qeu Ua: e-va-cu-ar
vocal (per aix Eu: veure Miau Ue: cru-el-tat
sanomenen sons Iu: viure Guai-tar Uo: cu-o-ta, e-va-cu-ar
graduals o Ou: pou Po-uai-re Ae:a-e-ro-port
aproximants)
Uu: duu Ao: Ta-or-mi-na
Ea: te-a-tre
CREIXENT: i/u davant duna Eo: ge-o-gra-fi-a
altra vocal i darrera G/Q Oa: co-a-li-ci-
Oe: po-e-ma
Gua: gual
Ge: aiges Tamb sn hiats les
Gi: ping combinacions de vocal i /
Guo: paraiguot amb diresi:
Qua: pasqua Ve--na, ca-fe--na, pe-c
Qe: freqent
Qi: adeqi I tamb quan la i/u sigui
Quo: quota tnica i porti accent , segons
les normes daccentuaci:
I tamb a inici de sl.laba o Llu-s, con-du-s, a-gra--em
mot:
Hi ha hiats entre mots: dem
ia: no-ia, iarda,hiat obren, sento pera, cam
ie: hie-na, veient ample, qui s ell?
io: io-de
ua: pouar
ue: cre-uen,clauer
iu: iuca
LA TRANSCRIPCI FONTICA DELS AL.LFONS DE LA I/U
- Les vocals i/u sn semivocals si formen part dels diftongs decreixents ( reina, raucar).
- Sn semiconsonants si estan dins dels diftongs creixents. Llavors sexpressen fonticament amb *j+ i *w+
respectivament (segent)
- Sn consonants si es presenten a inici de mot o sl.laba (iogurt, jeia, riuada, veuen). Tamb sexpressen
fonticament amb [j] i [w]
...
5
Pgina

FONTICA- NIVELL MITJ- EL SO I LES SEVES QUALITATS. LA
FONTICA. LAPARELL FONADOR
EL SO i LAPARELL FONADOR HUM
El so s el resultat de les vibracions produdes pels rgans
articulatoris.
El so es propaga a travs de la vibraci duna partcula
transmesa a una altra partcula. En el buit no es propaga, i
en laigua, ms rpid que en laire.
Cada llengua t el seu inventari de sons (la zeta castellana
no sona en catal, i la ge catalana , no existeix en castell)
...
Anna M. Ribas Margarit
QUALITATS DEL SO
La Fontica s la cincia que estudia el so. Nhi
ha de diversos tipus:
Fontica Acstica (ones sonores que
viatgen per laire): el so t caracterstiques
daltura, intensitat, timbre, etc.
Fontica auditiva: estudia aspectes com el
nostre llindar daudici, el nostre llindar de
dolor (si s molt intens, rebenta lorella),
linfras (freqncia molt baixa i inaudible),
lultras (dem anterior, per al revs), etc.
Fontica articulatria: descriu els sons des
del punt de vista de laparell fonador hum:
PROCS DARTICULACI LINGSTICA
1.Cal expirar per parlar. El diafragma li dna
ms fora a laire. El diafragma, els pulmons, els
bronquis i la trquea sn les cavitats
infragltiques.
2.Laire passa per les cordes vocals i es torna
sonor/sord. El xiuxiueig s la posici intermitja .
Les cordes sn membranes que impedeixen
que els aliments vagin als pulmons. Si es
relaxen serveixen per respirar i si es tensen
serveixen per parlar (vibren). Estan a la laringe,
que s la cavitat gltica.
3.Laire surt pel nas o per la boca i es torna
nasal/oral. La faringe, la cavitat bucal i la nasal
sn les cavitats supragltiques.
4. La boca, la llengua, dents, llavis, maxil.lar,
etc. entren en contacte o es mouen per a
pronunciar els diferents tipus de vocals i
consonants (punt i mode darticulaci). Els
rgans actius sn la llengua, el maxil.lar
inferior, els llavis i el vel del paladar i els passius
sn el paladar dur, els alvols i les dents
superiors.
6
Pgina
 Anna M. Ribas Margarit

FONTICA- NIVELL AVANAT- EL FONEMA. EL TRET DISTINTIU.

FONEMA
Un fonema s un feix
de trets distintius
(sonor/sord, labial/
dental...), que
diferencia fonemes
entre si.
s una unitat
abstracta, una unitat
mnima no
significativa, per s
distintiva: cel-fel-gel
Per diferenciar-se dels
sons, els fonemes es
representen entre
barres /b/
Els TRETS DISTINTIUS Sn
les caracterstiques que
oposen parelles de sons
quan laparell fonador els
articula : [p] i [b] sn
oclusius i bilabials, per el
primer s sord i el segon s
sonor.
La FONOLOGIA
estudia els fonemes
duna llengua
...
TRETS DISTINTIUS
Sn de diversos tipus:
VIBRACI DE LES CORDES VOCALS:
Sord: les cordes vocals no vibren, en algunes consonants.
Sonor: les cordes vocals vibren: a totes les vocals i algunes consonants
PUNT DARTICULACI VOCLIC (posici de la llengua dins la boca):
Anterior palatal: la llengua va endavant, en el cas de la vocal a
Central o medial: la llengua no es mou, en el cas de les vocals e,o
Posterior o velar: la llengua va al vel del paladar, en el cas de les vocals i,u
PUNT DARTICULACI CONSONNTIC (rgans que entren en contacte):
Bilabial: els dos llavis sajunten i es toquen
Labiodental: les dents superiors toquen el llavi inferior
Dental: lpex o punta de la llengua toca la part interior de les dents superiors
Alveolar: lpex de la llengua toca les genives (cavitats que tenen les dents)
Palatal: la llengua toca el paladar dur (part central)
Velar: la llengua toca el vel del paladar, proper a la campaneta o vula.
MODE DARTICULACI (la forma com surt laire)
Oclusiu: els dos rgans que fan contacte es separen provocant una explosi daire
Fricatiu: no hi ha tancament complet entre els dos rgans, sin estretor, i laire surt
fregant.
Africat: oclusi seguida de fricaci
Espirant : sortida de laire de forma contnua
Nasal: laire surt per la boca i el nas
Lquida Lateral: laire surt pels dos cantons de la llengua
Lquida Vibrant: igual que les lquides, per la llengua vibra de forma simple (una
vibraci) o mltiple (3 o 4 vibracions).
Per definir un so primer parlem de punt darticulaci, desprs de mode darticulaci i
desprs de vibraci, precisant si les lquides sn laterals o vibrants i si les vibrants sn
simples o mltiples:[k], so velar, oclusiu, sord. [r]: so alveolar, lquid, vibrant, mltiple, sonor.

LES VOCALS
Es pronuncien quan cap obstacle interromp la sortida lliure de laire. Sn sonores i formen nucli de sl.laba.
Les diferncies provenen de lobertura de la boca i la posici de la llengua.Poden rebre laccent tnic del mot.
sac-sec-sc-sic-soc-sc-suc
Articulaci Articulaci Articulaci
Obertura de la boca anterior o central o posterior
prepalatal palatal o velar

1r grau [i] cam suc [u]

2n grau [e] rec [o]tot

Vocals
tniques 3r grau
mel [] [] roc

4t grau [a] pa

[i] caminar sucar [u]

Vocals tones 1r grau
7

grau intermedi []panet

Pgina
 Anna M. Ribas Margarit

LA NEUTRALITZACI VOCLICA
La neutralitzaci voclica es produeix quan un so canvia en posici tona, en relaci al so que t en posici
tnica. Hi ha dos tipus de neutralitzacions, en catal:
LA VOCAL NEUTRA LA O TONA
Els sons [a], [] i [e] en posici tnica passen a Els sons [] [o] i [u] en posici tnica, es pronuncien
pronunciar-se vocal neutra, [], en posici tona: [u] en posici tona:
Casa, mel, greix > caseta, mels, greixs Sol, tou, mur > solet, tovet, mural

LES CONSONANTS
Quan diem les consonants es produeixen diverses interrupcions del flux de laire. La intersecci de tots els
trets distintius produeix aquest quadre del consonantisme catal:
MODE D'ARTICULACI

ORAL

Lquid Aproxi- Nasal

Vibraci
Oclusiu Fricatiu Africat
Vibrant Lateral mant

Sonor [b] [] [m]

BILABIAL
Sord [p]

Sonor [v] []
LABIO-DENTAL
Sord [f]

Sonor [d] [ ]
DENTAL
PUNT Sord [t]
D'ARTI-
Sonor [][r] [l] [z] [dz] [n]
CULACI ALVEOLAR
Sord [s] [ts]

Sonor [ ] [] [d ] []
PALATAL
Sord [] [t ]

Sonor [g] [] [ ]
VELAR
Sord [k]

...
8
Pgina

LAFI I LA TRANSCRIPCI FONTICA
LAFI
LAlfabet Fontic Internacional (AFI
en catal i IPA en angls) s el
conjunt de smbols que representen
tots els sons que es pronuncien a les
llenges de tot el mn. s un catleg
finit i permet aprendre la pronncia
de qualsevol llengua.
LAssociaci de Fontica Internacional
es va crear lany 1886, per a fer
estudis comparatius entre idiomes,
dialectes, etc.
Un so del seu catleg pot aparixer en
ms duna llengua, i hi ha sons que no
tenen totes les llenges:
[Xardinro]- [rdin]
Anna M. Ribas Margarit
LA TRANSCRIPCI FONTICA
Podem transcriure qualsevol cadena de sons amb lalfabet fontic
internacional. Noms cal especificar diversos aspectes: la vocal
tnica es marca amb accent (sobre la lletra o situat posteriorment) ,
les apostrofacions no apareixen en la tira fnica, sin que es fusiona
larticle/preposici amb la sl.laba posterior, i cal tenir en compte
tots els fenmens de contacte voclic i consonntic , tant dins del
mot com entre mots.
Per exemple:
LAndreu diu que aviat pagareu la quota del club eqestre.
[lndew diw kjat pw l kwt dl klup
kwest]
El pianista i el violinista no els veuen.
[l pinst jl biulinst nlz wn]
...
9
Pgina
 Anna M. Ribas Margarit

FONTICA- NIVELL SUPERIOR-EL CONTACTE DE SONS

(FONTICA SINTCTICA)
Quan parlem fludament, encadenem tots els sons en una sola tira fnica i aix provoca fenmens de
contacte entre sons contigus. La fontica sintctica estudia aquests canvis Tamb hi influeix el silenci i la
dicci rpida o lenta del parlant, s a dir , el context fnic. La lectura emftica desf els contactes. Tots
aquests contactes produeixen una redistribuci sil.lbica: No ho en-tenc // no-wn-te
CONTACTE FENMENS DE CONTACTE FENMENS DE CONTACTE ENTRE FENMENS DE CONSONANTS EN POSICI FINAL DE
ENTRE VOCALS ENTRE VOCALS ENTRE MOTS CONSONANTS DINS DEL MOT O ENTRE MOT
DINS DEL MOT MOTS
Sn els SINALEFA: ASSIMILACI: EMMUDIMENT:
diftongs, Es produeix quan es La consonant final de sl.laba Consisteix a no pronunciar un so en un
triftons i fa un diftong entre tendeix a sonar igual que la determinat context:
hiats les vocals final i consonant inicial de la -les oclusives emmudeixen desprs de
inicial de dos mots sl.laba adjacent: nasal o lquida lateral (camp, tomb,
consecutius (pa -Sassimila la sonoritat o president, malalt)
integral, rei elegant). sordesa (dissabte, pis clid) -les vibrants en posici final de mot, en
El diftong resultant -Sassimila el punt infinitius, oficis, sufixos...(desar, regidor)
pot ser creixent o darticulaci (tanmateix, en -c/g emmudeixen darrera nasal per fan
decreixent: una Pau, encant, quin gol, infant, que la nasal es torni velar (sang, tanc)
orella(unaorella), em fas nosa). -la s dels plurals igs, -nxs, -xs,- s
aviulut Els tipus dassimilacions sn: (enuigs, esfinxs, fals)
HIAT: LABIALITZACI: n fa m -La s- d AQUEST si ve pausa o mot
En canvi, si hi ha davant bilabial: tan comenat en consonant : aquest noi,
dues vocals tniques petit, tanmateix; i n fa aquest canta
com ara i/u tniques, davant f/v: enfonsar, -la S final dAQUESTS: aquests nois
es produeix un hiat enveja -r final dinfinitius i t final de gerundis:
(far hpica, DENTALITZACI: n/l es anar, capficar, anant, consistint
dibuixar ngels) fan al.lfons dentals -s davant fricatives: els joves, els savis,
ELISI: davant d/t: Andorra, -r de ARBRE, PRENDRE i derivats:
s la desaparici rentar, dissabte. comprendre, suspendre
duna de les dues PALATALITZACI: n/l es SENSIBILITZACI:
vocals en contacte, fan ny i ll davant Consisteix a pronunciar un so mut en un
normalment perqu ny,ll,g,j,x: un gerani, el context fnic concret:
sn iguals o una s joc, el xivarri. -la t de VINT, CENT, SANT, seguida de
neutra (una aixeta, VELARITZACI: n davant mot comenat en vocal ( cent anys, vint-
quina hora). c/g es velaritza en : i-dos, sant Antoni)
Lapstrof i la sang, fang, tanc -la t dels gerundis i la r dels infinitius si
contracci sn ve un pronom feble: fent-ho, fer-la.
marques delisions: GEMINACI: -la S dAQUEST si ve mot comenat per
amiganglesa, De vegades ve marcada per vocal: aquest home, aquest ltim noi.
quinoras? lortografia: Anna, Gemma, -la b dAMB seguida de vocal: amb ella.
SINRESI: Noms es addenda, ombrel.la, ENSORDIMENT:
correcta en poesia i suggerir. Un so sonor oclusiu, fricatiu o africat es
consisteix a -BL i GL geminen loclusiva si torna sord en posici final absoluta,
pronunciar com a duen vocal davant: noble, final de sl.laba o davant consonant
diftong un hiat per segle sorda : verb, fred, llarg, pis,
imperatius de -Els grups TLL, TL, TM lleig,absolut,adquirir, cartlag tiroide
cmput sil.lbic del geminen la lquida o nasal : SONORITZACI:
vers: pa-cin-cia ametlla, setmana, atles Els sons sords finals es sonoritzen en
contacte amb vocal o consonant
10

sonora: els homes, peix al forn, tuf

Pgina

horrible, lleig i covard, pargraf nou,

cop moral, les orqudies.
 Anna M. Ribas Margarit

LARXIFONEMA i LAL.LFON
AL.LFON ARXIFONEMA
s el canvi de so que adopta un fonema segons el context, s la uni de dos fonemes quan shan
segons els sons anteriors o posteriors a ells, per que NO neutralitzat i han perdut lnic tret que els
diferencia significats. oposava-
Es representa amb majscula:
Els espirants, per exemple, els podrem pronunciar oclusius /U/ (o,u en posici tona)
i no canviaria el significat del mot: n dental i l velar, davant // (a,,e en posici tona)
dental (entaular, alta) Tamb representa els fenmens
Els al.lfons de les oclusives sn aquests (es fan espirants): densordiment a final de mot i assimilacions ,
[b]- [] Babau, abric o les neutralitzacions de conducta
[d]- [] dit, adob (vulgarismes, com pon n- pot anar)
[g]- [] got, agost Els arxifonemes catalans sn:
El segon sol aparixer entre vocals, darrera fricativa o /P/ (p,b),
lateral, i davant/darrera vibrant: zebra, quadre, ogre, maig /T/ (t,d,),
vents, calaix buit /K/ (k,g),
Altres al.lfons de nasals i semiconsonants: /F/ (f,v),
[m] [] davant f/v : mfora /S/ (s,z),
[n]- [] davant c/g: sang, tanc, // ( ,),
[i] -[j] ,[u]- [w] : iot, cauen /N/ (m,n, ),
Etc. /L/ (l, ),
/R/ (r, )

EL PROSODEMA O TRET SUPRASEGMENTAL

El prosodema o tret suprasegmental s un tret que distingeix dos conjunts delements que sonen igual:
Laccentuaci : punxa- punx
Lentonaci: interrogacions, exclamacions, ironies... Vol venir- Vol venir? Vol venir! Vol venir
La diferncia vocal-consonant: pal-mal-mel-cel-tel-tul...
La diferencia sonor-sord: sord-sort
...

11
Pgina

.
 Anna M. Ribas Margarit

CURIOSITATS
Durant la pubertat, les cordes vocals dels nois creixen un cm i les de les noies 3 o 4 mil.lmetres. Aix fa que
els nois canvin la veu a una octava ms baixa, i les noies noms 1/3 doctava
Lhome escolta entre 20 i 20.000 hertzs (cicles per segon), hi ha gossos que senten fins a 60.000, i els
elefants detecten les de 12. Durant el tsunami de 2004 a Sumatra, els animals van salvar-se perqu el van
sentir que venia i van fugir.
El cos hum funciona com una guitarra, amb laire, les cordes i la caixa de ressonncia (faringe, rinofaringe,
boca i llavis, s a dir , les cavitats supragltiques)
El nombre de sons pronunciables s il.limitat: una sola persona, a ms, pot pronunciar un so de formes
diferents. Tamb canvien segons lanatomia de cada persona i de la situaci del seu cos en lespai. I, tamb
canvien en funci dels sons que tenen al costat.
Un estranger pot aprendre els sons de la llengua, per no sol distribuir els trets no distintius correctament,
per aix diem que t accent (acosta els fonemes de la nostra llengua als seus fonemes i els confon)
Es considera que les consonants nasals, laterals i les vocals tenen un so musical i que les oclusives, vibrants i
espirants tenen un so soroll.
En el catal central hi ha molts homfons per culpa de la neutralitzaci de les vocals en posici tona: sho
posar-suposar, larrs espera-La Rosa espera, s fcil decorar- s fcil de curar
Per qu les llenges , com el tagalog, que noms tenen tres vocals, sn precisament a,i,u? Perqu sn les
ms allunyades i diferents entre s. Lespanyol i el rus tenen 5 vocals, langls en t 9 i el francs 8.
Lholands i lalemany en tenen 14.
Els trets pertinents en una llengua poden no ser-ho en altres, com lentonaci ascendent de MAN en xins
(enganyar) i descendent (a poc a poc)
Les vocals se senten ms que les consonants, sobretot a lpera, on se senten vocals cantades tota lestona.
LES VOCALS ALS DIALECTES CATALANS:
Lalguers, la variant nord-occidental i la valenciana no tenen vocal neutra, i el balear t una neutra tnica
(que sol ser e oberta en catal central i e tancada en catal occidental i valenci). El rosselllons no t e / o
obertes . El nord-occidental i el valenci tnen e/o tones (no neutralitzen), algunes e tones sonen i en
lleidet (ginoll) i el mallorqu no fa o tona en u, mentre que a Eivissa i Menorca s que la fan. El rossellons
tendeix a tancar la o final en u (Canig), perd la vocal final dels mots esdrixos (histori), igual que el balear,
i tant un com laltre, en algunes zones, els finals gua-guo es fan go: aigua/aigo.
LES OCLUSIVES ALS DIALECTES:
La [v] es fa fricativa en balear, alguers i tarragon. Antigament v/b sonaven diferent, i daqu aquest fet.
A lalguers, la d/l entre vocals, les pronuncia r (cara, en comptes de cada).
El valenci fa caure la d intervoclica: cremada-crem i tamb pronuncia les consonants mudes.
El catal occidental no gemina: poble (no pobble), i CL,PL,FL es palatalitzen en CLL (plloure).
El balear tamb fa sonar les mudes i oclusives finals (salt,banc, camp), i fa tl dels grups tll (ametla,batle,
espatla). Fa moltes assimilacions: dissatte (dissabte).
El rossellons suprimeix la d en mots com vendre (venre)
LES FRICATIVES I AFRICADES ALS DIALECTES:
Les palatals es fan africades al cat. occidental: txerrar, djove, marge, mendjar i en valenci sempre: pludja.
A lHorta de Valncia els sons fricatius palatals es fan tx sempre (varietat apitxada): plutxa, txoc.
A Barcelona i rodalies la tj/tg es fa tx: fetxe.
La i del dgraf ix- sona a Lleida i Valncia: peix
El rossellons elimina el so xeix final: diu pei, en comptes de peix.
A la Ribagora fan pujar-puy
LES LATERALS ALS DIALECTES:
La ll es fa y i : palla-paia, genoll-genoi, ceies, ui, vull, assoleiat....al catal oriental i a les illes balears.
Al sona au, o u, en alguns llocs: auba (alba), ufals (alfals). El menorqu fa muda la ll intervoclica: fulla s fua
LES VIBRANTS ALS DIALECTES:
12

El valenci pronuncia totes les r finals: acer, amor, car, autster, clor, cor , exemplar, far, futur, mar, obscur,
cor, pur, rar, sever, sonor, sospir, vampir, vapor... En el catal central i el rossellons, de vegades la reforcen
Pgina

amb t: cor(t, car(t). A lalguers, la r abans de consonant, sona l: (gelm). Tamb fa sonar totes les mudes
finals i la r es refora amb t als monosl.labs (durt) . El balear no pronuncia cap r final.
 Anna M. Ribas Margarit

EXERCICIS DE FONTICA
____1. Memoritzeu lalfabet catal i ordeneu alfabticament aquestes paraules:

PASTA- PORR- POR- PLSTIC- PINASSA- PLORAR- PNICA- PIS- PRONOSTICAR-PLOR

____2. Deletreja els mots anteriors, tal i com es diuen en catal.

____3. Marqueu amb una creu, quin tipus de relaci so-grafia es produeix entre aquests
mots:

EXEMPLES 1 so i 2 1 grafia i dos 1 grafia i Grafia 2 grafies i

grafies sons en mots dos sons sense cap 1 so
diferents alhora so
dilluns, fetge, assolir
amb , difunt, sortir
culpable, oficial
rab, Biscaia
taxi, examen

____4. Ordena alfabticament aquests mots amb i sense dgrafs I altres expressions:

ATXA, A COR QU VOLS, ADDENDA, AL CAPDAVALL, ARGIR, AQUELARRE, ATZUR, A

DESHORA, AIX, ASSOT, ASCENSOR, ALL, ANNA, ANAR, ANYELL, ARRS, ARMAR , AL.L,
ACER, AORES, ALA, ADA, A MANS PLENES, AMOROSAMENT, ASTORAT

____5. Divideix aquestes frases en sl.labes:

Sofria una parlisi angoixant, que li imped fer una al.locuci clarssima
Veureu la subhasta des de la platja via internet i all mateix pujareu pel quadre
Paraguai s un pas sud-americ dall ms interessant i sorprenent alhora
El benestar de tothom s el que minteressa i vosaltres ho sabeu

____6. Classifica a la graella les paraules que hi ha a continuaci segons el nombre de

sllabes:
histria, aigualit, intelligncia, guarderia, ma, rdio, treure, guitarra, desitjar, participar, fotocpia,
museu, informaci, nsia, paella, veure, americ.

2 sllabes 3 sllabes 4 sllabes 5 sllabes 6 sllabes

capa matals ordinador americana participaci

13
Pgina
 Anna M. Ribas Margarit

____7.: Diferencia entre diftongs creixents, decreixents, triftongs i hiats entre aquesta llista
de mots:

quatre, guant,aiges,quadern, qualificaci, segent, ping, sou,caure,roure,viure , iogurt,via, aire, rei,

diable, coix, llaurar, estudiar, bou, bestiar, riure, canviar, treure, cuina, avioneta, prehistria, hereu ,
conscincia, experincia, Maria, paraigua, miau, guaitar, equnime, irradiar , hidrotrineu , arrauxat, cereal,
enllaunar, quota, biennal, entreacte, cueta, linlium, abeurador, pdium, iarda, vuitanta, silueta, cloenda
contraindicat, guatlla.

DIFTONG CREIXENT DIFTONG DECREIXENT TRIFTONG HIAT

____8. Fes la transcripci fontica de les i/u daquestes paraules en [ i ], [u], [j], [w]

GUAL- AIGES- CUINA- VEURE- LIQEU- EVACUAR- MARIA- CUOTA QUOTA- IODE- PERMS

____9 Llegeix aquestes dues imatges, extretes del llibre digital de Digital Text i defineix
quina s la principal diferncia entre un so, una grafia i un fonema i com representem, per
escrit, cadascun dells.

14
Pgina
 Anna M. Ribas Margarit

____10 Ara continua observant una altra imatge, de la mateixa editorial anterior i contesta
les preguntes de sota:

Digues quina funci tenen les cavitats infragltiques a l'hora de parlar (prova de
parlar sense respirar)
I la cavitat gltica?
I les cavitats supragltiques?
Laparell fonador s el mateix per a tots els idiomes? Per qu en catal tenim sons
que altres idiomes no tenen i a linrevs? Sabrem pronunciar els sons que sn propis
del rus, per exemple? Qu ens caldria fer?
Qu vol dir que alg parla amb accent?
Digues un so que consideris molt tpic duna altra llengua, com per exemple, les
vocals nasals del francs.
Hi ha persones que fan una pronncia prpia dels sons de la llengua , que s
diferent? (pensa en els gangosos, la ela bleda, el ieisme, etc.)

____11 Mira de descriure per qu el so de demanar silenci (sssssss) i el so de labella (zzzz)

sn diferents, explicant quin s el seu procs darticulaci, des de que laire surt dels
pulmons.

____12.Defineix aquests sons segons la vibraci de les cordes vocals, el seu punt
darticulaci i el seu mode darticulaci, tot consultant els quadres que trobars a la
pgina segent:
15

[o] [p] [u] [l] [f] [ ]

Pgina
 Anna M. Ribas Margarit

____13 Remarca en quines daquestes paraules sha neutralitzat la a/e o b la o/u

CISTERNA- CAMI- FAANA OCULISTA PORTALADA- SIMPATIA OPTIMISME- LIBA -

____14 Qu s lAFI? Cerca sons del castell, expressats en AFI, que en catal no tenim,
com la jota de JAMN

____15 B, anem a practicar. Transforma aquestes frases a l'Alfabet Fontic Internacional.

Fixa't en l'exemple(l'accent indica la sl.laba tnica i es posa per darrere):

LA RAMONA VEUR LA SEVA COSINA DEM PASSAT

*l rmon ura l se kuzin ma p'sat+

EL FORMATGE EST DESFET SOBRE LA CUINA

AVISA'NS SI VOLS VENIR AL COL.LEGI AMB EL NOSTRE COTXE
16

LA COMPOSICI DE L'AIGUA NO ES FA AMB NITROGEN I OXGEN, SIN AMB HIDROGEN

ELS ESTELS LLUIRAN PER SEMPRE MS SOBRE EL NOSTRE CAP
Pgina

CATALUNYA S UN PAS PRSPER I EMPRENEDOR EN EL MN DE L'EMPRESA

 Anna M. Ribas Margarit

____16 Tot seguit et proposem uns quants exercicis ms sobre fontica :

D'un soroll tamb en diem:

nom so grafia xifra
Digues quin so es repeteix en totes aquestes paraules:
camiseta zero colze brasa
Els smbols amb qu representem els sons a l'hora d'escriure es diuen:
paraules grafies o lletres vocals
Quan parlem de so i grafia estem parlant del mateix?
s no depn
Digues quin so es repeteix en totes aquestes paraules:
penjat girafa pags julivert
Qu creus que va sorgir abans en el llenguatge hum?
el so la grafia la xifra
Digues quin so es repeteix en totes aquestes paraules:
abella vidre cavaller bisbe
A cadascun dels sons de la nostra llengua li correspon una sola grafia?
s no depn
Digues quin so es repeteix en totes aquestes paraules:
caador rossa circ sidral
A cada grafia de la nostra llengua li correspon noms un so?
s no depn
Digues quin so es repeteix en totes aquestes paraules
pila frase monada edifici
D'aquestes grafies, n'ni ha algunes que poden representar ms d'un so?
G T C A P V
Hi ha alguna grafia que no representi cap so?
s no depn
Digues quin so es repeteix en totes aquestes paraules:
colom mural ulleres mossegada
Com s'anomenen les paraules que representen sons?
onomatopeies al.literacions metfores
Subratlla les onomatopeies que hi ha en aquest llistat:
DRING BOOM PLAS AIGUA DESCANS
Digues quin d'aquests sons s oclusiu, velar, sonor:
p f g k e l
Digues quin so es repeteix a totes aquestes paraules:
esquitx col paquet krate

____17 Expressa el resultat d'aquestes endevinalles i enganyifes amb AFI:

Surt cantant, fa tuturut i de tots s mal rebut

Va un indi i mata un vaquer. Qui s el dolent?
Quin s l'ofici que sempre cansa una lletra?
Qu necessites per tallar-te el cabell?
Per qu els senyors duen barret, els obrers porten gorra i els pagesos barretina?
Qu s el primer que fa tothom quan es desperta?
Quant hi ha d'aqu a Valncia?
Quins sn els obrers que no treballen mai de dia?
Quin s el millor negoci?
17

Un joier i un pags, en qu s'assemblen?

Pgina
 Anna M. Ribas Margarit

____18 Ara a veure si encercles l'nica paraula que cont el so de l'inici del grup:

1 [ ] escopinya animal tennis pintar

2 [ ] botifarra xiulet jersei pintaungles
3 [ ] cantar arrs escriptor arrenca-li
4 [ ] resarem arada arrencar sospita
5 [ ] difs confiana all senyor
6 [ u ] ofidi hola estrany esps
7 [ b ] plstic Waterloo dinarem pensatiu
8 [ ] guerrer guapa gran gendre
9 [ z ] ascendir cassola feli gasosa
10 * + oblit ltim ests innocu

____19 I ara a veure si saps quins paraula est expressada amb l'alfabet fontic
internacional, en catal!:

1 [zl] .......................................
2 [dzukupsi+ .......................................
3 [nsiz+ .......................................
4 [h i] .......................................
5 [skus z+ .......................................
6 [pzus+ .......................................
7 [rz l+ .......................................
8 [gziisi+ .......................................
9 [kul i+ .......................................
10 [eup rt+ .......................................

A la pgina segent teniu el quadre fontic de sons consonntics i voclics del catal en
blanc. Completeu-lo!

18
Pgina
 ALFABET FONTIC INTERNACIONAL DEL CATAL
Completa el quadre amb els smbols de lAFI corresponents a la llengua catalana (zones marcades en blanc)

MODE DARTICULACI PUNT DARTICULACI

BILABIAL LABIODEN- DENTAL ALVEOLAR PALATAL VELAR
TAL
cordes vocals sorda sonora sorda sonora sorda sonora sorda sonora sorda sonora sorda sonora
oclusiva
nasal

lateral

consonants
vibrant simple
vib. mltiple

fricativa

africada

TRIANGLE VOCLIC

palatal central velar

19
Pgina
____20 Passa aquests mots, sintagmes i frases a AFI, tenint cura dels fenmens de contacte
sintctic:

a) Fred Fred intens Fred vibrant Fred furis

b) Cub Cub obert Cub marr Cub trencat

c) Cstig Cstig immens Cstig gracis Cstig fort

d) Nois Nois cecs Nois valents

e)Tancat El jard Canta Confessar Excntric Transportar

f) Regla Triple Ratlla Futbol Abnegat Adscriure

g) tnia Setmana Els jocs Cent anys quant s? bside

h) Les roses de la jardinera floreixen abans

____21 Ara feu el contrari amb aquestes frases:

____22. Feu la transcripci fontica daquests contactes o posicions consonntiques:

-ENSORDIMENT: xid, dileg tosc, absoldre

-SONORITZACI: joc net, capgirar, pis alt, capdamunt, els bitllets, els avis, peix
agafat

-ASSIMILACI:

o LABIALITZACI : nen bell, confessar, ben ple, envestir

o DENTALITZACI (a l palatal i n palatal) : falta, canta
o PALATALITZACI (a ny i a ll): el xec, el jard, un xec, un jard, el llibre
o VELARITZACI: tancat, sanguins
20

-GEMINACI: el llapis, cable, poble, regla, triple, miracle, ratlla, atlntic, setmana,
Pgina

admirar, advocat
 Anna M. Ribas Margarit

-FALSES GEMINACIONS: suggerir, acci, ascensor, excntric, excusa, hipnosi,

cognom, tcnic

-EMMUDIMENT: cant, fer, tomb, arbre, prendre, venir, colomar, clar, hoquei, aquest,
verds, sords, bolgrafs, raigs, fals, compte, exempci, camp, pont, malalt, , els jocs,
les roques, ambds, estupend, ronc, fang, desigs, ahir, plnol, llombrgol

-SENSIBILITZACI: anant-hi, amb avi, aquest any, quant s?, sant Andreu, Sant
Esteve

-NO EMMUDIMENT: cor, amor, mar, or, pur

____23. Ortografia el text fontic de sota i tot seguit detecta en cada estrofa
els fenmens fontics indicats:

1 estrofa: emmudiment i assimilaci de punt darticulaci

2 estrofa: assimilaci
3 estrofa: sonoritzaci i emmudiment
4 estrofa: sensibilitzaci, elisi i sinalefa

21
Pgina

Extret del Llibre de text Altaveu, Ed. Teide.

 Anna M. Ribas Margarit

____24 Descriviu el joc homofnic que proposa Josep M. Ripoll, a aquest poema de
Paper de Verslia i busqueu-hi elisions,
sinalefes, sinresis i hiats

Quan inicio un vers, no puc saber

si la versi ser definitiva;
sovint tampoc no s vers on va el vers,
ni sobre qu el poema versa encara.

La diversi sacaba si a mig vers

no tinc vers on anar; i si, en saber-se,
no veis el vers clar, no seguiria;
gran fra laversi pel vers truncat.

Potser el revers del vers em tornaria

diversions que lanvers no em donar.
Per, poc verstil, no em diversifico
en ms versions que el vers esgotaran.

En verds, no pas en blaus, far el vers sempre,

i a Anvers podria dir que he escrit com mai
s versemblant que, a prop de Barcelona,
el vers sem cansi, doncs, de perversions.

(Extret del llibre de text Altaveu, Ed. Teide)

____25 Llegeix aquestes definicions dAL.LFON I ARXIFONEMA:

http://www.ub.edu/sonscatala/ca/glossari/allofon
http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0080998.xml

i ara mira de dir si el castell tamb t al.lfons i arxifonemes. Posa exemples.

22
Pgina
 Anna M. Ribas Margarit

IDEES PER A PROFES!!! Si voleu explicar la importncia de tenir "un

piquet d'or", passeu als alumnes la pel.lcula "My fair Lady". Explica la
histria d'una florista de baixa classe social i pitjor educaci, a la qual un
professor de fontica s'entesta a ensenyar a parlar b l'angls, com a mitj
d'ascensi social, amb l'objectiu de presentant-la davant de la reialesa i que
passi per una princesa :

23
Pgina

El Dr Higgins troba Eliza al carrera, parlant "com una verdulera"

 Anna M. Ribas Margarit

El Dr Higgins enregistra la seva parla i pren la decisi d'ensenyar-la

La pel.lcula ensenya els aparells que es feien servir en aquella poca per a reproduir el so
24
Pgina
 Anna M. Ribas Margarit

Tamb apareixen els smbols fontics emprats en aquells moments.

(La pel.lcula s fcil de trobar, i en color)

25
Pgina
 Anna M. Ribas Margarit

MS IDEES PER A PROFES

a) Quins serien els trets distintius i no distintius daltres signes ? Com ara un senyal de
trfic,com No aparqueu (dist: color, forma, dibuix...; no dist.: en fusta o metall,
penjat o en un pal, a plaa o carrer...)

b) Treballar rondalles ortofniques: Una gallina ticamica...

c) Fer rodolins per treballar la e/o oberta i tancada, la neutra, la a tnica, la o tona...

d) Dictats variats: escriu el/la professor/a i els alumnes diuen quina lletra haig de posar;
escriu el/la professor/a malament i ells corregeixen; escriuen dos o tres nens
malament i els companys corregeixen, escriu el/la professor/a per les paraules
difcils les mima i ells les endevinen i les escriuen; mimen els alumnes, escriuen ells i
cada cop que sequivoquen fem el joc del penjat; es fan frases amb totes les
paraules mal escrites, dictats preparats, alumnes que corregeixen els companys...

e) JOCS:
a. Joc dAlcia en terra de meravelles, per al valor distintiu dels fonemes: sarda-
tarda-torda-corda-sorda-...
b. Buscar parelles alterades canviant la sl.laba tnica: angles-angls, pati-
pat, aturat-aturat, msica-musica-music, fabrica-fbrica-fabric
c. Treballar els homfons: que estigui-castigui
d. Endevina endevinalla, com sona de deb... descanvis, atmosfera, xofer,
futbol, diptries, olimpada, mssils, rptils, medul.la...
e. La cadena de mots: cada nou mot comena per la consonant o vocal del
mot anterior: serp-patum-miracle-espant- tap-pitrera-armari-idiotesa...
f. Jugar a dir embarbussaments catalans: un carro carregat de rocs corria per
la carretera i les rodes rodaven, rodaven i el carreter renegava.
g. Compondre paraules a partir de cartrons amb consonants i vocals.

26
Pgina
solucions

MODE DARTICULACI PUNT DARTICULACI

BILABIAL LABIODEN- DENTAL ALVEOLAR PALATAL VELAR
TAL
cordes vocals sorda sonora sorda sonora sorda sonora sorda sonora sorda sonora sorda sonora
oclusiva p b t d k g
nasal m m lab n ny n velar

lateral l ll

consonants vibrant simple r
vib. mltiple rr

fricativa b fricat f v d fricat s z xeix ge g fricat

africada ts dz tx tg

TRIANGLE VOCLIC

palatal central velar

i u
e tancada neutra o tancada
e oberta o oberta

Vocals consonants: obren sl.laba o mot (y, w, noia, diuen), Semi-consonants: van davant en els diftongs creixents (j, w, miau, quatre)

27
Semi-vocals: van darrera en els decreixents. (i, u , noi, peu)

Pgina