Socials 2 - 670765 - Eval Continua C Social 5Prm Valen

Avaluaci inicial
Nom Data
1 Observa el dibuix i escriu aquestes paraules on corresponga.
muntanya
vall
altipl
plana
pennsula
cap
badia
2 Explica la diferncia que hi ha entre els conceptes segents.
Un riu i un afluent:
Un vessant i una conca hidrogrfica:
3 Qu s el curs dun riu? I el llit?
4 Quan diem que un riu s cabals, qu significa?
8 Cincies Socials 5 Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

AVALUACI INICIAL
5 Completa la taula.
Curs alt Curs mitj Curs baix
Com s
el llit
Com s
el cabal
6 Explica la diferncia entre el temps atmosfric i el clima.
7 Pinta el mapa i la llegenda dels climes dEspanya.
Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S.L. Cincies Socials 5 9
AVALUACI INICIAL
8 Enumera els elements que defineixen el clima dun lloc.
9 Quins factors modifiquen els climes dEspanya? Explicals.
10 Qu s un paisatge?
11 Cita els paisatges principals que es donen a Espanya i on es localitzen.
12 Analitza les dades i respon. Naixements: 107

Quin va ser el creixement natural daquesta localitat? Emigrants: 17
I el creixement migratori?
Immigrants: 54
Va crixer o va disminuir la poblaci en 2012?
Defuncions: 23
13 Completa el text amb les paraules del requadre.
ocupada inactiva parada activa
La poblaci est formada per les persones adultes que tenen capacitat
per a treballar. Daquestes persones, les que treballen constitueixen la poblaci ,
mentre que les que busquen un treball sn la poblaci .
La poblaci est formada per les persones que no treballen o no cobren
per la seua activitat.

AVALUACI INICIAL
14 Escriu el nom de les etapes de la histria i assenyala quin fet marca

linici de cada una.
1 2 3 4 5
1. Prehistria: aparici de lsser hum.
2. 4.
3. 5.
15 Qu s la romanitzaci?
16 Cita el nom de dos personatges romans dorigen hispnic.
17 Marca la imatge que correspon a la prehistria (P) i la de lpoca romana (R).

Explica quina funci tenia el monument de la dreta.
1 Prova de control
CONTROL B
Nom Data
1 Defineix aquests conceptes.

Estrella:
Galxia:
Hidrosfera:
2 Completa loraci.
El sistema solar est format per
3 Escriu en el dibuix el nom de cada astre del sistema solar.
4 En qu es diferencien els asteroides i els meteorits?

CONTROL B
1
5 Observa el dibuix i respon.
Quin moviment de la Terra representa?
Quant tarda a realitzar-lo?
Qu origina aquest moviment?
6 Quin altre moviment realitza la Terra? Descriu-lo.
7 Escriu on
corresponga: escora,
mantell i nucli.
8 Per qu es produeixen els terratrmols?
9 Identifica les parts del volc: crter, xemeneia i cambra magmtica.
10 Defineix erosi.
Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L. Cincies Socials 5 13

1 Prova de control
CONTROL A
Nom Data
1 s el mateix una constellaci i una galxia? Explica per qu.
2 Observa el dibuix i respon.
Qu representa?
Enumera els planetes i ordenals segons la proximitat al Sol.
Encercla Plut en el dibuix. s un planeta? Per qu?
Qu sn els satllits?
3 Explica la relaci que hi ha entre asteroide, meteorit i estrella fuga.

CONTROL A 1
4 Descriu el moviment de la Terra que representa aquest dibuix.
5 Quin altre moviment realitza la Terra? Explical.
6 Si la Lluna no emet llum, per qu des de la Terra la veiem brillant?
7 Explica la diferncia entre la geosfera i la hidrosfera.
8 Identifica les capes de la geosfera.

A.
A
B. D
B
C.
C
D.
9 Com erosiona, transporta i sedimenta el vent? Descriu-ho.
10 Per qu es produeixen les erupcions volcniques i els terratrmols?

2 Prova de control
CONTROL B
Nom Data
1 Defineix els conceptes segents.
Erm:
Horta:
Camp:
2 Respon a les preguntes segents sobre la Meseta.
On es localitza?
Quines serralades la travessen?
3 Quins rius recorren la Meseta?
Muntanyes Serra o cim destacat
Muntanyes que
envolten la Meseta
Muntanyes exteriors
a la Meseta
5 Qu s una depressi? Escriu el nom de les dues ms mplies dEspanya.

2
CONTROL B
6 Indica a quina cadena muntanyosa correspon cada nmero.
1.
2.
3.
4.
5.
5
7 Com s la costa cantbrica?
8 Quines zones es distingeixen a la costa atlntica? I a la mediterrnia?
9 Cita un accident de cada costa.
Cantbrica:
Atlntica:
Mediterrnia:
10 Completa la taula segent sobre el relleu insular.
Arxiplag Illes que lintegren Caracterstiques del relleu
Illes Balears
Illes Canries

2 Prova de control CONTROL A
Nom Data
1 Explica la diferncia entre els conceptes segents.
Erm i horta:
Altipl i depressi:
2 Marca verdader (V) o fals (F) segons corresponga. Desprs, escriu

correctament les afirmacions errnies.
La Meseta s una zona muntanyosa que ocupa el centre de la Pennsula.
Els rius que recorren la Meseta sn el Duero, el Tajo i el Guadiana.
A la Meseta es distingeixen dues zones: els erms i els camps.
La Meseta est travessada per dues serralades: el Sistema Central i els Pirineus.
3 Escriu el nom de cada muntanya en el lloc corresponent.
serralada Ibrica serralada Cantbrica Pirineus

Sistema Central masss Galaic serralades Btiques Sierra Morena
Muntanyes que
travessen la Meseta
Muntanyes que
envolten la Meseta
Muntanyes exteriors
a la Meseta
4 Cita el nom de les dues depressions ms mplies dEspanya i indica

una caracterstica de cada una.

2
CONTROL A
5 Identifica aquests relleus en el mapa.
A. Pirineus.
B. Depressi de lEbre.
C. Serralada Cantbrica.
D. Serralades Btiques.
E. Sistema Central.
F. Serralada Ibrica.
G. Sistema Mediterrani Catal.
6 Indica de quina unitat del relleu es tracta.
Separen les valls dels rius Tajo i Guadiana:
Est al nord-oest de la Pennsula i t els cims arredonits:
Sestn parallela a la costa sud del Mediterrani:
7 Assenyala a quina costa, cantbrica (C), atlntica (A) o mediterrnia (M), corresponen
aquestes afirmacions.
s una costa baixa, arenosa i plana, amb platges mplies, maresmes i dunes.
s una costa amb penya-segats i amb poques platges, en qu destaquen les grans ries.
T platges mplies, sobretot la zona del golf de Valncia.
8 Escriu el nom de dos accidents costaners de cada tipus de costa.
9 Quines illes integren larxiplag balear?
10 Quina diferncia hi ha entre el relleu de les illes Balears i el relleu de les illes Canries?
Cincies Socials 5 19
Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.
3 Prova de control
CONTROL B
Nom Data
1 Escriu el nom dels mars que banyen les costes espanyoles.
2 Quins recursos es poden obtindre de les aiges marines?
3 Indica les diferncies que hi ha entre un llac i un pant.
4 Explica qu s un aqfer, com es forma i com sen trau aigua.
Ria:
Delta:
Rgim dun riu:
6 Marca verdader (V) o fals (F) segons corresponga.
Els rius dEspanya sn tots cabalosos i llargs.
A les zones amb poques pluges es formen barrancs, rambles i torrents.
A Espanya hi ha dos vessants: el cantbric i el mediterrani.

3
CONTROL B
7 Indica el riu que correspon a cada lletra.
A. D.
B. E.
C. F.
8 Completa la taula segent sobre els vessants dels rius espanyols.
Vessant Com sn els rius? Com s el rgim?
Cantbric
Mediterrani
Atlntic
9 Cita el nom dun afluent dels rius segents.
Ebre: Duero:
Tajo: Guadalquivir:
10 Explica per qu a Canries no hi ha rius.
3 Prova de control
CONTROL A
Nom Data
1 Tenen utilitat les aiges marines? Raona la resposta.
2 Com sn els llacs a Espanya? Quins tipus de llacs hi ha?

Cita un exemple de cada un.
3 Marca pant (P) o aiges subterrnies (A) segons corresponga.
A Espanya se nhan construt ms de 1.200.
Per traure laigua sexcaven pous.
A Espanya suposen la quarta part de laigua dola disponible.
4 Assenyala les diferncies que hi ha entre aquests conceptes.
Ria i delta:
Conca i vessant:
5 En quins llocs dEspanya es formen barrancs, rambles i torrents? Per qu?
6 Quants vessants hi ha a Espanya? On es localitzen?

3
CONTROL A
7 Escriu el nom del riu a qu correspon cada lletra del mapa.
A.
B.
C.
D.
E.
F.
8 Classifica els rius de lactivitat anterior segons el vessant a qu pertanyen.
Cantbric:
Mediterrani:
Atlntic:
9 Completa la taula sobre els rius dels vessants espanyols.
Vessant Longitud i cabal Rgim Rius principals
10 Indica a quin riu corresponen aquests afluents.

Sil: Tormes:
Arag: Cabriol:

Avaluaci del primer trimestre CONTROL B
Nom Data
1 Defineix els termes segents.

Estrella:
Planeta:
2 Completa la taula sobre els moviments de la Terra.
La Terra gira Tarda a completar Aquest moviment

al voltant una volta origina
Moviment
de rotaci
Moviment
de translaci
3 Enumera les quatre capes de la Terra i defineix cada una.
4 Escriu les lletres on

corresponga en el dibuix.
A. Transport
B. Erosi
C. Sedimentaci

Erm:
Horta:

CONTROL B
6 Indica quina cadena muntanyosa correspon a cada nmero.
1.
2 2.
3 1
3.
4
5 4.
6 5.
6.
8
7.
7
8
7 Escriu el nom de les dues grans depressions que hi ha a Espanya.
Caracterstiques
Costa cantbrica
Costa mediterrnia
Costa atlntica
9 Descriu com es forma un aqfer.
10 Contesta a aquestes preguntes sobre els rius dEspanya.

Com sn els rius del vessant cantbric?
I els del mediterrani?
Cita dos rius daquests dos vessants.

Avaluaci del primer trimestre CONTROL A
Nom Data
1 Explica la diferncia entre un planeta i un satllit.
2 Descriu el moviment de translaci de la Terra i explica les conseqncies que t.
3 Completa el text amb les paraules correctes.
La Terra est formada per quatre capes: l , la geosfera, la
i la . La geosfera s la part del planeta. Est formada
per tres capes: l , que s la ms externa; el
i el , compost per ferro i altres metalls.
4 Descriu el dibuix, explicant els passos 1, 2 i 3.

5
6 Quina diferncia hi ha entre un erm i un camp?
7 Quines sn les muntanyes interiors de la Meseta?

CONTROL A
Caracterstiques Accident
Costa cantbrica
Costa mediterrnia
Costa atlntica
8 Pinta en el mapa segons la llegenda els vessants hidrogrfics dEspanya.

Desprs, escriu el nom de dos rius de cada vessant.
Verd Cantbric
Morat Mediterrani
Groc Atlntic
Cantbric:
Mediterrani:
Atlntic:
9 En quines zones hi ha barrancs, torrents i rambles? Per qu?
10 Com sn els rius del vessant atlntic? Citan dos exemples.

CONTROL E
Avaluaci del primer trimestre
Nom Data
1 Explica quins astres formen el sistema solar.
2 Per qu es produeix la successi dels dies i les nits?
3 Escriu el nom de les capes de la Terra. Desprs, respon.
s el mateix la geosfera i lescora terrestre? Explica la resposta.
4 Explica qu sn lerosi, el transport i la sedimentaci.
5 Qu s la Meseta? Quines zones shi distingeixen?

CONTROL E
6 Completa la taula sobre les muntanyes en relaci amb la Meseta.
Muntanyes interiors
Muntanyes que
envolten la Meseta
Muntanyes exteriors
7 Situa en aquest mapa les muntanyes que envolten la Meseta.
8 Indica en quina costa es troben els accidents costaners segents.
Cap de Creus: Golf de Cadis:
Cap de Gata: Cap dAjo:
Cap Ortegal: Mar Menor:
9 En el mapa de lactivitat 7 marca de color verd els rius del vessant cantbric;
de color morat, els del vessant mediterrani, i de groc, els de latlntic.
10 Quines diferncies hi ha entre els rius del vessant cantbric i els rius del vessant mediterrani?

4 Prova de control
CONTROL B
Nom Data
1 Respon.
Qu s latmosfera?
En quina part de latmosfera est la capa doz?
Per qu s important aquest gas?

Temps atmosfric:
Clima:
3 Enumera els elements que defineixen el clima dun lloc i indica les unitats
de mesura en qu sexpressen.
4 Quins tres factors influeixen en els climes? Enumerals.
5 Pinta el dibuix segons

la llegenda. Morat Zona freda
Verd Zona temperada
Roig Zona clida
6 Enumera els quatre tipus de climes que hi ha a Espanya. Afig-hi les variants que tenen.

CONTROL B
4
7 Marca verdader (V) o fals (F) i escriu correctament les afirmacions errnies.
El clima mediterrani tpic t unes temperatures extremes:
els hiverns sn molt freds i els estius, calorosos.
A les muntanyes, la vegetaci canvia amb laltitud i lorientaci.
A les zones de clima subtropical sec, les temperatures sn molt altes tot lany.
8 Qu s la sequera? De quin clima s caracterstica la sequera a lestiu?
9 Indica el tipus de clima que representa la zona ombrejada en gris fosc en cada mapa.
10 Observa el climograma corresponent a un clima ocenic i respon.

Com sn les temperatures a lestiu?
I a lhivern?
En quines estacions hi plou ms?
Hi ha alguna estaci seca?

4 Prova de control
CONTROL A
Nom Data
1 Explica qu s latmosfera i per qu s important per a la vida a la Terra.
2 Escriu en el dibuix el nom de les

capes de latmosfera ms prximes
a la superfcie terrestre.
3 A qu es refereix aquesta afirmaci, al temps atmosfric o al clima? Explica per qu.
La previsi meteorolgica indica que dem far molt de fred a la Meseta.
4 Digues quins sn els factors que afecten el clima dun lloc i explicals.
5 On plour ms, a la Meseta o al nord dEspanya? Explica per qu.

CONTROL A
4
6 Enumera els tipus de climes que es donen a Espanya i digues quin predomina
a la Pennsula i quins predominen als arxiplags.
7 En qu sassemblen i en qu es diferencien els climes mediterrani tpic

i mediterrani sec?
8 Observa el climograma i respon.

Com sn les temperatures?
Com sn les precipitacions?
Quin tipus de clima s? Explica per qu.
9 Indica el tipus de clima que es dna en la zona pintada de gris fosc en cada mapa.
10 Posa dos exemples de plantes que podries trobar en cada un daquests climes.
Mediterrani tpic:
Mediterrani sec:
Ocenic:
De muntanya:

5 Prova de control
CONTROL B
Nom Data
Paisatge natural:
Paisatge transformat o humanitzat:
2 Les persones transformen els paisatges amb les activitats que realitzen.
Escriu qu obtenen les persones en cada cas.
Els camps de cultiu i les granges:
Els pobles i les ciutats:
Les fbriques i els polgons industrials:
Les centrals elctriques i les mines:
3 Enumera els quatre tipus de paisatges transformats que coneixes segons lactivitat
que hi predomina.
4 Quina activitat econmica trobes que predomina en aquests paisatges? Explica per qu.
A B

5
CONTROL B
5 Escriu dos elements que es puguen trobar en cada paisatge humanitzat.
Un paisatge agrari:
Un paisatge industrial:
Un paisatge urb:
Un paisatge turstic:
6 Et sembla negatiu transformar massa el paisatge? Per qu?
7 Observa aquest paisatge dEspanya.

Digues on creus que es localitza
(a linterior de la Pennsula, al nord,
a les zones mediterrnies o a Canries)
i explica per qu.
8 Escriu si el poblament en aquestes zones s dispers (D) o concentrat (C).
El nord peninsular. Linterior peninsular.

La costa mediterrnia. La costa canria.
9 Quines activitats econmiques predominen a linterior peninsular?
I al nord de la Pennsula?
10 En quines zones dEspanya predominen els paisatges turstics? Explica per qu.

5 Prova de control
CONTROL A
Nom Data
1 Explica les diferncies entre un paisatge natural i un de transformat. Posa un exemple

de cada un.
2 Completa la taula de com les persones transformen el paisatge.
Activitats Construccions Qu shi obt
Ramaderia i agricultura
Indstria
Transport i comunicaci
3 Digues quins tipus de paisatges transformats coneixes segons lactivitat que hi predomina.
4 Quina activitat econmica predomina en aquests paisatges? Digues quins elements

ho indiquen en cada un.
A B C

5
CONTROL A
5 Explica en qu es diferencia un paisatge agrari dun paisatge industrial.
6 Quines conseqncies negatives t la transformaci excessiva del paisatge? Explica-ho.
7 Observa la fotografia i respon.
Enumera els elements naturals daquest paisatge.
Identifica-hi els elements humanitzats.
En quina zona dEspanya (nord, interior,

mediterrnia o Canries) el situaries?
8 Respon a aquestes preguntes sobre el poblament a Espanya.
En quines zones predomina el poblament concentrat?
En quines zones predomina el poblament dispers?
9 Escriu quin paisatge predomina en aquestes zones.
A linterior de la Pennsula:
Al nord de la Pennsula:
A la costa mediterrnia:
10 Explica com lactivitat turstica ha transformat el paisatge de Canries.

6 Prova de control
CONTROL B
Nom Data
1 Observa el grfic de levoluci de la poblaci

a Espanya.
Ha augmentat o ha disminut la poblaci des de 1960?
Qu s la poblaci absoluta? Quina poblaci

absoluta tenia Espanya en 2012?

Natalitat:
Mortalitat:
Creixement natural:
3 Respon.
Com s la natalitat a Espanya en lactualitat, alta o baixa? I la mortalitat?
Com han evolucionat la natalitat i la mortalitat a Espanya des del segle XX?
4 Completa lesquema sobre la poblaci i el treball.

ocupada
La poblaci
i el treball

6
CONTROL B
5 Completa les oracions.

Una persona que ix dun lloc per anar a viure a un altre s un .
Una persona que arriba a un lloc per residir-hi s un .
6 Com es calcula el creixement migratori dun lloc?
7 Completa la frmula de densitat de poblaci.
nombre d
Densitat de poblaci =
de superfcie
Quina densitat de poblaci t Espanya? Marca.
Alta Mitjana Baixa
Escriu el nom de dues provncies amb densitat de poblaci alta i dues ms amb densitat baixa.
8 Contesta a aquestes preguntes.

Qu s lxode rural?
Quina va ser la causa de lxode rural a Espanya al comenament del segle XX?
Quina conseqncia va tindre?
9 Escriu el nom de dues de les comunitats amb ms nombre dimmigrants.
10 Escriu una ra que explique cada un daquests fets.

Baixa natalitat a Espanya:
Alta esperana de vida a Espanya:

6 Prova de control
CONTROL A
Nom Data
1 Observa la grfica i explica com ha evolucionat

la poblaci absoluta a Espanya.

Natalitat:
Mortalitat:
Creixement natural:
Poblaci activa:
3 Segons aquestes dades, com ha sigut el creixement natural i el creixement migratori

dEspanya en 2012, positiu o negatiu? Explica si la poblaci va augmentar o disminuir
aquest any.
Naixements: 453.637 Emigrants: 446.606

Immigrants: 304.054 Mortalitat: 405.615
4 Defineix esperana de vida i explica per qu ha augmentat a Espanya i a Europa.
Cincies Socials 5 Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

40
6
CONTROL A
5 Quina diferncia hi ha entre emigraci i immigraci?
6 Explica cap a quins llocs es va dirigir lemigraci dEspanya en el segle XX.

Lemigraci interior:
Lemigraci exterior:
7 Contesta a aquestes preguntes.

Qu s lxode rural?
Quines conseqncies va tindre lxode rural a Espanya?
8 Observa la grfica de larribada dimmigrants a Espanya entre 1998 i 2012, i respon.

En quin any va arribar a Espanya ms quantitat
dimmigrants?
Quina diferncia dimmigrants va haver-hi

entre lany 2006 i el 2012?
9 Explica com es calcula la densitat de poblaci. Quina densitat de poblaci t Espanya?
10 Respon.
Quines zones dEspanya sn les ms poblades?
Quines sn les zones menys poblades?

Avaluaci del segon trimestre CONTROL B
Nom Data
1 Explica la diferncia entre temps atmosfric i clima.
2 Respon a les preguntes sobre el clima.

Quins elements el defineixen?
Quins factors hi influeixen?
3 Fixat en la zona ombrejada en gris fosc i indica el tipus de clima representat en cada mapa.
4 Quina diferncia hi ha entre un paisatge natural i un paisatge humanitzat?
5 Anomena tres elements que pots trobar en cada paisatge transformat.
Un paisatge agrari:
Un paisatge urb:
Un paisatge industrial:
Un paisatge turstic:

CONTROL B

Quin tipus de paisatge s?
Quina activitat econmica predomina al lloc
de la fotografia?
Per qu ho saps?
7 Com s la poblaci espanyola? Marca si el valor s alt (A) o baix (B).

Natalitat Esperana de vida
Mortalitat Envelliment de la poblaci

Creixement natural:
Migraci:
Creixement migratori:
xode rural:
9 Explica qu s la densitat de poblaci i quines dades es necessiten per a calcular-la.
10 Escriu el nom de dues comunitats amb densitat de poblaci alta.
Digues el nom de dues comunitats amb densitat de poblaci baixa:

Avaluaci del segon trimestre CONTROL A
Nom Data
1 Quins tres factors influeixen en els climes?
2 Es pot dir quin bon clima fa hui!? Explica per qu.
3 En qu es diferencien el clima mediterrani tpic i el dinterior?
5 Quins tipus de paisatges transformats pot haver-hi segons lactivitat que hi predomina?
Quins paisatges predominen a linterior de la Pennsula?
I a la costa mediterrnia?
I al nord?

CONTROL A

Quina activitat econmica predomina al lloc
de la fotografia?
Com ha transformat el paisatge
aquesta activitat?
7 Explica com es calcula la densitat de poblaci.
8 Com es distribueix la poblaci a Espanya?

Zones ms poblades:
Zones menys poblades:
9 Digues quan va tindre lloc lxode rural a Espanya i quines conseqncies va tindre.
10 Defineix aquests termes i digues com sn a Espanya.

Natalitat:
Esperana de vida:
Creixement migratori:

Avaluaci del segon trimestre CONTROL E
Nom Data
1 Per qu sn diferents el temps atmosfric i el clima si els dos conceptes descriuen

les temperatures i les precipitacions dun lloc?
2 Qu s el canvi climtic? Explica qu el causa i quines conseqncies t.
4 A quin mapa de lactivitat anterior associaries Temperatures Precipitacions

Litres/m2
aquest climograma? Per qu? C 140
120
100
80
30 60
20 40
10 20
0 0
gen. febr. mar abr. maig juny jul. ag. set. oct. nov. des.
Mesos
5 Explica quina diferncia de poblament i dactivitats econmiques hi ha entre el paisatge

de linterior de la Pennsula i el paisatge de la costa mediterrnia.

CONTROL E
6 Observa la fotografia i resol les activitats.

Enumera els elements naturals daquest paisatge.
Identifica els elements humanitzats.
Respon. En quina zona dEspanya (nord, interior,

costa mediterrnia o Canries) el situaries?
7 Respon a les preguntes sobre els paisatges de la Pennsula.

En quines zones predomina el poblament concentrat?
En quina zona es troben ms paisatges industrials?
8 Observa la grfica dEspanya i respon.

Qu representa?
Quan va ser ms elevat el creixement natural,

en 1975 o en 2012? Per qu?
9 Indica els tres tipus de migracions que shan produt a Espanya des del segle XX.
10 Explica com es distribueix la poblaci espanyola pel territori.

7 Prova de control CONTROL B
Nom Data
1 Respon a les preguntes.

Quines activitats agrupa el sector primari?
Quantes persones treballen en aquest sector a Espanya?
2 Quins sn els cultius principals que es donen a Espanya?

Sec:
Regadiu:
3 Marca els tipus de bestiar ms abundants a Espanya.
4 En qu consisteix el sector secundari?
5 Completa la taula segent.
Qu fabriquen
Indstries de base
Indstries de bns dequipament
Indstries de bns de consum

7
CONTROL B
6 A quin sector pertany la construcci?
7 Espanya s un pas que basa la seua economia en els serveis.

s certa aquesta afirmaci? Per qu?

Qu s el comer?
Qu sn les exportacions?
I les importacions?
9 Observa la imatge i respon.

De quin tipus de servei es tracta?
En qu consisteix?
En quins ports dEspanya destaca aquest servei?
10 Quins tipus de turisme es poden practicar a Espanya? Posa un exemple

de cada un.

7 Prova de control
CONTROL A
Nom Data

Sector primari:
Sector secundari:
Sector terciari:
Sec Regadiu
Cultius
Comunitats autnomes
3s Marca verdader (V) o fals (F) segons corresponga. Desprs, escriu

correctament les afirmacions errnies.
El bestiar ov s el ms abundant al nostre pas.
La pesca costanera es realitza en vaixells grans als oceans Atlntic i ndic.
La majoria de les persones que es dediquen a la mineria treballen en pedreres.
4 Quines activitats formen part del sector secundari?
5 Indica si les indstries segents sn de base, de bns dequipament

o de bns de consum.
Automobilstica: Siderrgica:
De pneumtics: Del moble:
Qumica: Txtil:

7
CONTROL A
6 Qu s el comer interior? Quins tipus nhi ha?
7 Quins sn els principals ports martims espanyols?
8 Explica qu s el turisme. Quin tipus de turisme realitzen les persones

de la fotografia?
9 Observa el grfic. Com es distribueix la poblaci activa a Europa?
5%
27 %
68 %
Sector primari
Sector secundari
Sector terciari
10 Quines sn les activitats ms destacades del sector terciari a Europa?

8 Prova de control
CONTROL B
Nom Data
1 Encercla lopci correcta en cada cas.
Lany 711 / 476, els musulmans, procedents del nord dEuropa / frica, van derrotar
els visigots / romans en la batalla de Las Navas de Tolosa / Guadalete.
2 Ordena cronolgicament. Escriu 1, 2, 3, 4 i 5.

Emirat Regne nassarita de Granada Regnes de taifes
Califat de Crdova Conquista musulmana
3 Observa aquest mapa del segle VIII Oviedo
i resol les activitats. Pamplon
a Palncia
Pinta de groc el territori Saragossa
dal-ndalus.
Pinta de verd el territori
cristi. Toled
o
Mrida
Subratlla el nom de la ciutat
que va ser la capital dal-ndalus.
E
mar
Crdova
Mediterrani

Mulads:
Mossrabs:
5 Observa la imatge i respon.

Quin edifici s?
Per a qu sutilitzava?
Cincies Socials 5 Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

52
CONTROL B
8
6 Qu s la reconquista?
7 Observa el mapa de la Pennsula

en el segle XV i escriu la lletra que
correspon a cada regne.
A. Regne de Granada.
B. Corona dArag.
C. Regne de Navarra.
D. Regne de Portugal.
E. Corona de Castella.
8 Enumera els estaments en qu es dividia la societat als regnes cristians

i indica qui formaven part de cada un.
9 Marca verdader (V) o fals (F) segons corresponga.
Els comerciants sagrupaven en gremis.
Hi havia tres categories dartesans: mestre, oficial i aprenent.
Les ciutats estaven governades per un consell de nobles.
10 Marca la construcci gtica i escriu dues caracterstiques daquest estil artstic.

8 Prova de control CONTROL A
Nom Data
1 Quins fets histrics van tindre lloc en aquestes dates?

476: 711:
2 Escriu a quina etapa dal-ndalus correspon cada lletra en la lnia del temps.
A. C.
B. D.
3 Explica la diferncia entre lemirat i el califat de Crdova.
Batalla Data Bndols enfrontats Conseqncies
Guadalete
Las Navas
de Tolosa
5 Observa la fotografia. s una construcci

musulmana? Per qu ho saps?
54 Cincies Socials 5
CONTROL A 8
6 Ordena aquests mapes cronolgicament. Escriu 1, 2 i 3.
7 Explica la relaci entre reconquista i repoblament.
8 Explica qu era un senyoriu i per qu es diu que funcionava com un pas xicotet.
9 Identifica lestil artstic daquest edifici

i descriu-ne les caracterstiques.
10 Quines religions van conviure als regnes cristians? Creus que va ser un element enriquidor
per a la cultura? Per qu?
9 Prova de control
CONTROL B
Nom Data
1 Escriu amb quin esdeveniment es va iniciar ledat moderna i amb quin va acabar.
2 Indica tres conseqncies del descobriment dAmrica.
3 Ordena cronolgicament aquests esdeveniments. Escriu A, B, C i D on corresponga.

A. Conquista de Canries C. Matrimoni dIsabel i Ferran
B. Conquista de Granada D. Conquista del regne de Navarra
1469 1492 1496 1512
4 Quines funcions tenien aquestes institucions en el regnat dels Reis Catlics?

Virrei:
Santa Hermandad:
Sant Tribunal de la Inquisici:
5 Indica si els fets segents van tindre lloc durant el regnat de Carles I
o de Felip II i situals en la lnia del temps.
A. Batalla de Lepant:
B. Rebellions de les Comunitats i les Germanies:
C. Batalla de Saint-Quentin:
D. Derrota de lArmada Invencible:
E. Incorporaci del regne de Portugal a limperi espanyol:

CONTROL B
9
6 Digues a quin grup social correspon cada nmero en la societat americana.

1. 1
2. 2
3
3.
4
4.
7 Explica dues causes de la decadncia de limperi espanyol en el segle XVII.
8 Cita un fet destacat daquests regnats.

Felip III:
Felip IV:
Felip V:
Carles III:
9 Observa la pintura i escriu dues caracterstiques

de lestil barroc que hi reconegues.
10 Explica qu defensava la Illustraci, digues en quin segle es va desenvolupar

aquest moviment i cita el nom dun illustrat destacat.

9 Prova de control
CONTROL A
Nom Data
1 Loraci segent cont errors. Descobreix-los i torna a escriure-la correctament.
En ledat moderna, els europeus van descobrir terres en altres

continents, els reis van perdre el poder i la societat sorganitz
en tres estaments: noblesa, clergat i camperols.
Descobriment dAmrica
Causes Conseqncies
3 Ordena cronolgicament aquests esdeveniments i escriu lany en qu van tindre lloc.

A. Conquista de Canries C. Matrimoni dIsabel i Ferran
B. Conquista de Granada D. Conquista del regne de Navarra
4 Digues quin esdeveniment va tindre lloc en les dates indicades. Desprs, pinta
de blau en la lnia del temps el regnat de Carles I.
A B C D E
1520 1557 1571 1580 1588
A. D.
B. E.
C.

CONTROL A 9
5 Escriu els grups socials que hi havia en la societat americana

i situals en la pirmide on corresponga.
1.
2.
3.
4.
6 Explica les causes de la decadncia de limperi espanyol en el segle XVII.

A quina dinastia pertanyien els reis del segle XVII?
Quina dinastia la va succeir en el segle XVIII?
Quins reis van governar Espanya en el segle XVIII? Enumerals per ordre cronolgic.
8 Qu era un favorit? Posan dos exemples.
9 Observa la pintura i escriu dues caracterstiques

de lestil barroc que hi reconegues.
Creus que pertany al Segle dOr castell? Per qu?
10 Qu s una forma de govern absolutista?

CONTROL B
Avaluaci del tercer trimestre
Nom Data

Quins cultius de regadiu es produeixen a Espanya?
Quines sn algunes de les indstries de base que hi ha al nostre pas?
Quins productes exporta Espanya?
Quin s el sector econmic ms important a Europa?
2 Digues quins esdeveniments van tindre lloc a Espanya en aquestes dates.

476:
711:
1212:
1492:
3 Ordena cronolgicament. Escriu 1, 2, 3, 4 i 5.
Emirat Regne nassarita de Granada Regnes de taifes

Califat de Crdova Conquista musulmana
4 Explica qu s la reconquista i quan va acabar aquest procs.
5 Marca quin edifici

s destil romnic (R)
i quin s destil gtic (G).

CONTROL B
6 Cita tres fets importants que van tindre lloc en el regnat dels Reis Catlics.
7 Completa lesquema dels grups socials en ledat mitjana i ledat moderna.
Edat mitjana
Societat
Edat moderna
8 Pinta de blau el regnat de Carles I, i de roig el de Felip II. Desprs,

escriu la lletra corresponent a cada fet en la lnia del temps.
1516 1520 1557 1571 1588 1598
A. Derrota de lArmada Invencible C. Comunitats i Germanies

B. Batalla de Lepant D. Batalla de Saint-Quentin
9 Escriu tres conseqncies del descobriment dAmrica.
10 Cita un fet o una reforma important que va tindre lloc en aquests regnats.
Felip III (1598-1621):
Felip IV (1621-1665):
Felip V (1700-1724):
Carles III (1759-1788):

Avaluaci del tercer trimestre CONTROL A
Nom Data

Quins cultius de regadiu es produeixen a Espanya?
Quines sn algunes de les indstries de base que hi ha al nostre pas?
Quins productes exporta Espanya?
Quin s el sector econmic ms important a Europa?

s una obra visigtica o musulmana? Per qu?
3 Escriu els fets que van tindre lloc en les dates indicades.
4 Ordena cronolgicament aquests mapes de la reconquista. Escriu 1, 2 i 3.

CONTROL A
5 Sassemblava la societat dels regnes cristians i la dal-ndalus? Per qu?
6 Observa la fotografia i completa les dades.

Estil artstic:
Caracterstiques:
7 Quins territoris van conquistar els Reis Catlics durant el seu regnat?
8 Cita una caracterstica de ledat moderna en els aspectes segents.

Monarquia:
Economia:
Societat:
Cultura i art:
9 Com es va organitzar el govern als territoris americans conquistats?
10 Enumera les reformes que port a terme Felip V.

Avaluaci del tercer trimestre CONTROL E
Nom Data
Per qu el sector terciari sanomena sector serveis?
Quina relaci hi ha entre el transport i el turisme?
2 A quin perode dal-ndalus correspon cada mapa? A quins segles?
1.
2.
3.
3 s el mateix la reconquista i el repoblament? Explica-ho.
4 La societat a al-ndalus i la societat als regnes cristians sorganitzaren

segons els mateixos criteris? Justifica la resposta.

CONTROL E
5 Enumera cinc fets importants del regnat dels Reis Catlics.
6 Explica com era la societat i en qu es basava leconomia de ledat moderna.
7 Quina herncia de la conquista espanyola perviu hui a Amrica?
8 Es diu que a limperi de Felip II mai es ponia el Sol. A qu es refereix?
9 La decadncia poltica dEspanya en el segle XVII tamb es va manifestar en la cultura

i lart? Justifica la resposta.
10 Digues si aquests edificis sn destil romnic (R), gtic (G) o barroc (B). Desprs,
escriu els segles en qu es van desenvolupar aquests estils.
Segles: Segles: Segles:

Avaluaci final CONTROL B
Nom Data
1 Enumera els planetes del sistema solar.
2 Assenyala les conseqncies dels moviments de la Terra.
Moviment de rotaci:
Moviment de translaci:
3 Identifica en el dibuix les capes de la geosfera.
1. Escora.
2. Mantell.
3. Nucli extern.
4. Nucli intern.
4 Qu s la Meseta?
Qu s un vessant?
Quants vessants hi ha a Espanya? Enumerals.
Cita un riu de cada vessant.

CONTROL B
6 Escriu en el mapa el nmero que correspon a cada cadena muntanyosa.
1. Serralada Cantbrica.
2. Pirineus.
3. Sistema Mediterrani
Catal.
4. Serralada Ibrica.
5. Muntanyes de Toledo.
6. Sierra Morena.
7. Serralades Btiques.
8. Sistema Central.
7 Qu s el clima?
8 Enumera els tipus de clima que es donen a Espanya i indica quin daquests s predominant.
9 Explica les diferncies que hi ha entre un paisatge natural i un paisatge humanitzat.
10 Quina s la diferncia entre creixement natural i creixement migratori?
11 Com es calcula la densitat de poblaci?

Avaluaci final CONTROL B
Nom Data
12 Observa el grfic de la poblaci activa a Europa i respon.

Qu s el sector primari?
I el secundari?
Qu caracteritza el sector terciari?
El sector terciari s el ms important a Europa. Per qu?
13 En quin sector econmic treballa la major part de la poblaci espanyola?
14 Qu era al-ndalus?
15 Explica qu s la reconquista.
16 Assenyala quin
edifici s destil
romnic (R)
i quin, destil
gtic (G).

CONTROL B
17 Cita tres causes i tres conseqncies del descobriment dAmrica.

Causes:
Conseqncies:
18 Enumera tres caracterstiques del regnat dels Reis Catlics.
19 Uneix cada fet histric amb el regnat en qu va tindre lloc.

Independncia de Portugal Carles I
Expulsi dels moriscos Felip II
Rebelli de les Comunitats Felip III
Decrets de Nova Planta Felip IV
Batalla de Lepant Felip V
20 Ratlla les afirmacions que no siguen correctes i escriu-les correctament.

El comer amb Amrica es controlava a travs de la Casa de Contratacin.
El duc de Lerma va ser favorit de Felip IV.
Desprs de la guerra de Successi es va installar una nova dinastia: els ustria.
Carles III intent modernitzar Espanya i traure-la de la decadncia.

Avaluaci final CONTROL A
Nom Data
1 Per qu se succeeixen els dies i les nits?
2 Observa el dibuix. Digues quin moviment

representa i quines conseqncies t.
3 Enumera i defineix les capes de la Terra.
4 Quines zones es distingeixen a la Meseta?
Quina diferncia hi ha entre una conca hidrogrfica i un vessant?
Quines caracterstiques presenten els rius del vessant cantbric?

CONTROL A
6 Escriu en el mapa el nmero que correspon a cada cadena muntanyosa.
1. Serralada Cantbrica.
2. Pirineus.
3. Sistema Mediterrani
Catal.
4. Serralada Ibrica.
6. Sierra Morena.
7. Serralades Btiques.
8. Sistema Central.
7 En el mapa anterior, pinta de verd la costa cantbrica i de morat la mediterrnia.
8 Observa el mapa. Quin clima shi representa?

Quines caracterstiques t?
9 Quins factors determinen els diferents tipus de clima a Espanya?
10 Respon.
Qu s un paisatge humanitzat?
Segons lactivitat predominant, quins tipus de paisatges transformats coneixes?

Avaluaci final CONTROL A
Nom Data
11 Quines dades necessitaries conixer per a saber si la poblaci dun lloc

ha augmentat o ha disminut en un any?
12 Qu significa que un territori est poblat densament?
Quin s el sector ms important a Espanya?
Quines activitats daquest sector sn les ms destacades al nostre pas?
14 Observa el grfic de la poblaci activa a Europa.

5%
Qu significa?
27 %
68 %
Sector primari
Sector secundari
Sector terciari
15 Qu s la reconquista?
16 La societat sorganitzava de la mateixa manera a al-ndalus que als regnes

cristians? Explica-ho.

CONTROL A
17 Enumera les reformes que portaren a terme els Reis Catlics per organitzar
els seus territoris.
18 Escriu un fet important dels regnats segents.

Carles I:
Felip II:
Felip III:
Felip IV:
Felip V:
19 Qu eren els favorits? Citan dos exemples.
20 A quin estil artstic correspon la imatge?

Justifica la resposta.

Test
1 La Terra i lunivers
TEST
Nom Data
1 Lunivers est format per

a. tots els astres que hi ha i lespai que hi ha entre aquests.
b. estrelles i constellacions.
c. asteroides i cometes.
2 Les estrelles sn
a. esferes de gas enormes. b. fragments de roca. c. astres gelats.
3 Les constellacions sn grups de

a. planetes. b. estrelles. c. asteroides.
4 Els planetes sn astres grans, de forma esfrica i

a. sense llum prpia.
b. amb aigua.
c. amb llum prpia.
5 La Terra tarda a fer una volta completa sobre ella mateixa

a. 365 dies. b. 6 hores. c. 24 hores.
6 En el moviment de translaci, la Terra gira

a. al voltant del Sol.
b. sobre ella mateixa.
c. al voltant de la Lluna.
7 El satllit de la Terra s
a. el cometa Halley. b. el Sol. c. la Lluna.
8 Les capes de la Terra sn

a. atmosfera, geosfera, hidrosfera i troposfera.
b. escora, mantell i nucli.
c. atmosfera, geosfera, hidrosfera i biosfera.
9 El desgast de les roques per lacci del vent i de laigua sanomena

a. erosi. b. transport. c. sedimentaci.
10 La mescla de roca fosa i gasos que es forma a linterior de la Terra s

a. la lava. b. la cendra. c. el magma.

2 El relleu dEspanya
TEST
Nom Data
1 La unitat del relleu que domina el centre peninsular s

a. la serralada Penibtica. b. el Sistema Central. c. la Meseta.
2 Al Sistema Central es troba

a. la serra de Gredos. b. la serra de La Demanda. c. Sierra Nevada.
3 La Meseta est travessada per dues serralades, que sn

a. la Penibtica i la Subbtica.
b. el Sistema Central i les muntanyes de Toledo.
c. la serralada Ibrica i Sierra Morena.
4 Les muntanyes que envolten la Meseta sn

a. les muntanyes de Toledo, la serralada Cantbrica, la serralada Ibrica i Sierra Morena.
b. les muntanyes de Lle, la serralada Cantbrica, la serralada Ibrica i Sierra Nevada.
c. les muntanyes de Lle, la serralada Cantbrica, la serralada Ibrica i Sierra Morena.
5 El cim ms alt de la Pennsula s

a. lAneto. b. el Mulhacn. c. el Teide.
6 LAneto es troba
a. a les serralades Btiques. b. a les muntanyes Basques. c. als Pirineus.
7 Sierra Morena i les serralades Btiques envolten la depressi del

a. Xquer. b. Guadalquivir. c. Tajo.
8 A la costa atlntica es distingeixen diverses zones, que sn les costes

a. gallega, andalusa i canria.
b. andalusa i de Ceuta i Melilla.
c. gallega, andalusa i balear.
9 Lilla de Formentera forma part de larxiplag

a. canari. b. balear. c. britnic.
10 Larxiplag canari est format per

a. set illes. b. cinc illes. c. dues illes.

3 Les aiges dEspanya
TEST
Nom Data
1 Dels mars sobtenen recursos importants com

a. aigua dola i vent.
b. matries primeres, recursos turstics i vies de comunicaci.
c. oxigen i matries primeres.
2 A Espanya hi ha llacs de
a. muntanya. b. muntanya, plana i costa. c. plana i costa.
3 Un aqfer s un
a. pant subterrani. b. depsit daigua subterrani. c. riu subterrani.
4 La variaci del cabal dun riu al llarg dun any determina

a. el curs. b. el rgim. c. la longitud.
5 Els barrancs, les rambles i els torrents sn tpics

a. del nord i el sud-est peninsular.
b. de les illes Canries i el centre peninsular.
c. de les illes Balears i Canries, Ceuta, Melilla i el sud-est de la Pennsula.
6 Els rius del vessant cantbric sn

a. curts i de molt de pendent. b. curts i de poc de pendent. c. llargs i de molt de pendent.
7 Excepte lEbre, els rius del vessant mediterrani sn

a. llargs i molt cabalosos.
b. curts i poc cabalosos.
c. llargs i poc cabalosos.
8 Els rius del vessant atlntic tenen un rgim

a. regular. b. irregular. c. discontinu.
9 El riu Eo pertany al vessant

a. cantbric. b. mediterrani. c. atlntic.
10 Dos afluents del Tajo sn

a. lOdiel i el Tinto. b. el Jarama i el Titar. c. lEbre i el Mio.

Avaluaci del primer trimestre TEST
Nom Data
1 Lestrella ms prxima a la Terra s

a. la Via Lctia. b. la Lluna. c. el Sol.
2 El moviment de translaci de la Terra dna lloc a

a. les fases lunars. b. els dies i les nits. c. les estacions.
3 La capa ms externa de la Terra, formada per gasos, sanomena

a. atmosfera. b. biosfera. c. hidrosfera.
4 Lerosi s
a. lacumulaci de materials procedents dun altre lloc.
b. el desgast dels sls i les roques per efecte de laigua i del vent.
c. el trasllat de materials arrossegats pel vent.
5 El relleu dEspanya sorganitza al voltant

a. dels Pirineus. b. de Sierra Morena. c. de la Meseta.
6 A la costa atlntica es distingeixen

a. tres zones. b. quatre zones. c. cinc zones.
7 Les illes Balears es troben

a. al mar Mediterrani. b. a loce Atlntic. c. al mar Cantbric.
8 El llac glacial ms gran dEspanya s

a. el llac de Sanabria.
b. la llacuna de Gallocanta.
c. lAlbufera de Valncia.
9 Els rius del vessant atlntic

a. naixen prop de lAtlntic i tenen un rgim irregular.
b. naixen lluny de lAtlntic i tenen un rgim irregular.
c. naixen lluny de lAtlntic i tenen un rgim regular.
10 Els rius Xquer i Segura pertanyen al vessant

4 Latmosfera i el clima TEST
Nom Data
1 Loz, que protegeix de les radiacions solars nocives, abunda en

a. lespai exterior. b. lestratosfera. c. la troposfera.
2 El clima dun lloc es defineix per

a. les temperatures i les precipitacions.
b. les temperatures i laltitud.
c. la distncia al mar i les precipitacions.
3 Entre lequador i els trpics se situa la zona

a. freda. b. temperada. c. clida.
4 Durant el dia la temperatura del mar s

a. ms alta que la de la terra.
b. ms baixa que la de la terra.
c. igual que la de la terra.
5 En un climograma, les barres representen

a. les temperatures. b. les precipitacions. c. laltitud.
6 A Espanya es donen els climes

a. mediterrani, ocenic, tropical i de muntanya.
b. mediterrani, dinterior, de costa i de muntanya.
c. mediterrani, ocenic, subtropical i de muntanya.
7 La variant del clima mediterrani que t hiverns molt freds s el clima

a. mediterrani sec. b. mediterrani dinterior. c. mediterrani tpic.
8 El clima de muntanya es dna al nostre pas per damunt dels

a. 500 m daltitud. b. 1.000 m daltitud. c. 1.500 m daltitud.
9 Les alzines i les sureres sn arbres propis del clima...

a. subtropical. b. mediterrani. c. de muntanya.
10 Les plantes endmiques sn les que

a. noms creixen en un lloc al mn.
b. es reprodueixen tant que es converteixen en una plaga.
c. estan en perill dextinci.

Els paisatges dEspanya
5 i de la Comunitat TEST
Nom Data
1 Els paisatges que no han sigut canviats per les persones sanomenen
a. humanitzats. b. transformats. c. naturals.
2 Els paisatges transformats poden ser

a. agraris, urbans, industrials i turstics.
b. urbans, humanitzats i agraris.
c. industrials, turstics, naturals i urbans.
3 Els agricultors creen camps de cultiu per aconseguir

a. aliments. b. minerals. c. vies de comunicaci.
4 A les fbriques, les persones obtenen

a. matries primeres.
b. productes elaborats.
c. energia.
5 Els hotels, aeroports i ports esportius es troben sobretot en els paisatges

a. naturals.
b. agraris.
c. turstics.
6 A les zones de muntanya predomina el poblament

a. dispers. b. concentrat. c. agrupat.
7 A linterior de la pennsula Ibrica predominen els paisatges

a. industrials. b. agraris. c. urbans.
8 Els paisatges industrials a la Pennsula es donen sobretot

a. al nord. b. al sud. c. a les muntanyes.
9 A la zona mediterrnia es concentren les ciutats

a. ms menudes i despoblades.
b. ms extenses i despoblades.
c. ms extenses i poblades.
10 Lactivitat principal de larxiplag canari s

a. el turisme. b. lagricultura. c. la indstria.

6 La poblaci dEspanya i dEuropa TEST
Nom Data
1 En lactualitat, la natalitat i la mortalitat a Espanya sn

a. baixes. b. altes. c. alta la primera i baixa la segona.
2 Per a saber si la poblaci dun lloc augmenta o disminueix, cal calcular

a. el nombre de naixements.
b. el creixement natural i el migratori.
c. la densitat de poblaci.
3 Lenvelliment de la poblaci es produeix perqu

a. tot i que naixen molts xiquets, la mortalitat s molt baixa.
b. tot i que naixen molts xiquets, lesperana de vida s molt alta.
c. naixen cada vegada menys xiquets i es viu ms anys.
4 Des del punt de vista del treball, la poblaci es classifica en

a. poblaci ocupada i poblaci parada.
b. poblaci ocupada i poblaci inactiva.
c. poblaci activa i poblaci inactiva.
5 Sanomena immigrant la persona que

a. abandona el seu lloc de residncia.
b. arriba de fora per residir en un lloc.
c. sen va del camp per viure a la ciutat.
6 A partir de la dcada de 1960, la destinaci principal de lemigraci espanyola va ser

a. Amrica. b. Europa. c. sia.
7 Hui, la poblaci estrangera a Espanya supera

a. els 5 milions. b. els 15 milions. c. les 500.000 persones.
8 Les nacionalitats estrangeres ms nombrosos a Espanya sn

a. lequatoriana i la pakistanesa. b. la xinesa i la colombiana. c. la romanesa i la marroquina.
9 La densitat de poblaci dun lloc es calcula dividint

a. la natalitat entre la mortalitat.
b. la superfcie en quilmetres quadrats entre els habitants.
c. els habitants entre la superfcie expressada en quilmetres quadrats.
10 La poblaci europea viu fonamentalment

a. al camp. b. a les ciutats. c. al nord del continent.

Avaluaci del segon trimestre TEST
Nom Data
1 A mesura que ascendim, la temperatura

a. no varia. b. augmenta. c. disminueix.
2 A la zona prxima a lequador, les temperatures

a. sn elevades.
b. varien amb les estacions.
c. sn fredes.
3 En el clima mediterrani, les precipitacions sn

a. escasses i irregulars.
b. abundants i regulars.
c. abundants i irregulars.
4 Canries t un clima
a. mediterrani sec. b. subtropical. c. ocenic.
5 La construcci dedificis, carreteres i ponts

a. mant el paisatge natural.
b. transforma el paisatge.
c. transforma els productes agraris.
6 A la Pennsula, hi ha grans extensions de camps de cultiu

a. al nord. b. a les zones costaneres. c. a linterior.
7 Lenvelliment que caracteritza la poblaci europea s degut a

a. larribada de molts immigrants majors.
b. un creixement natural positiu.
c. una baixa natalitat i una alta esperana de vida.
8 Les zones menys poblades dEspanya

a. sn les illes. b. es troben a linterior peninsular. c. es troben a la costa.
9 Lemigraci massiva del camp a la ciutat es coneix com a

a. emigraci urbana. b. urbanisme. c. xode rural.
10 Si en un lloc hi ha ms emigrants que immigrants, el creixement migratori s

a. positiu. b. negatiu. c. zero.

Els sectors productius
7 dEspanya i dEuropa
TEST
Nom Data
1 A Espanya lagricultura s lactivitat econmica del sector primari que

a. ocupa ms poblaci.
b. ocupa menys poblaci.
c. desaparegu fa anys.
2 A Espanya la pesca daltura es fa als oceans

a. Atlntic i Pacfic. b. ndic i Pacfic. c. Atlntic i ndic.
3 La comunitat autnoma amb ms producci industrial s

a. Andalusia. b. Catalunya. c. el Pas Basc.
4 Les indstries de bns de consum es localitzen

a. prop de les ciutats. b. lluny de les ciutats. c. a lestranger.
5 El sector terciari tamb sanomena sector

a. financer. b. privat. c. serveis.
6 El comer que es realitza entre diferents pasos sanomena comer

a. exterior. b. interior. c. detallista.
7 Laeroport Adolfo Surez Madrid-Barajas s el de

a. ms trnsit martim. b. ms trnsit aeri. c. menys trnsit aeri.
8 Els cultius ms importants dEuropa sn

a. els cereals i la crella. b. el blat i la dacsa. c. els encisams i les tomaques.
9 A Europa la indstria de bns de consum es localitza

a. a Alemanya i Rssia. b. per tot Europa. c. al Regne Unit i Itlia.
10 En el sector terciari treballen

a. 5 de cada 100 europeus.
b. 27 de cada 100 europeus.
c. 68 de cada 100 europeus.

8 Espanya en ledat mitjana
TEST
Nom Data
1 El final de limperi rom es va produir lany

a. 711. b. 467. c. 476.
2 Els musulmans van derrotar els visigots en la batalla de

a. Guadalete. b. Las Navas de Tolosa. c. Gibraltar.
3 El califa era la mxima autoritat

a. poltica dels musulmans.
b. poltica i religiosa dels musulmans.
c. religiosa dels musulmans.
4 Un dels principis de lislam s

a. orar quatre voltes cada dia.
b. pelegrinar a Jerusalem almenys una vegada a la vida.
c. reconixer All com a nic du i Mahoma com el seu profeta.
5 Lltim territori musulm a la Pennsula va ser

a. la taifa de Saragossa. b. el regne nassarita. c. el califat de Crdova.
6 La reconquista va acabar en
a. 1592. b. 1212. c. 1492.
7 En el segle XV, els cristians es van unir i van formar quatre grans regnes
a. Astries, Castella, Valncia i el comtat dArag.
b. Portugal, Navarra, la Corona de Castella i la Corona de Valncia.
c. Portugal, Navarra, la Corona de Castella i la Corona dArag.
8 La societat dels regnes cristians estava dividida en

a. gremis. b. classes. c. estaments.
9 Els grans territoris reconquistats, cedits pels reis a nobles

i monestirs, constituen
a. els burgs. b. els senyorius. c. les finques.
10 Els edificis romnics

a. tenien parets gruixudes amb poques finestres i arcs de mig punt.
b. tenien parets gruixudes, grans finestrals i arcs apuntats.
c. eren alts i lluminosos.

9 Espanya en ledat moderna TEST
Nom Data
1 Lesdeveniment que marca linici de ledat moderna s

a. el matrimoni dels Reis Catlics.
b. lexpulsi dels moriscos de la Pennsula.
c. el descobriment dAmrica.
2 La societat moderna estava dividida en

a. tres estaments: noblesa, clergat i camperols.
b. dos estaments: privilegiats i no privilegiats.
c. quatre estaments: noblesa, clergat, comerciants i camperols.
3 Lestil artstic que es va desenvolupar entre els segles XV i XVI va ser

a. lhumanisme. b. el Renaixement. c. el gtic.
4 El primer rei de la dinastia dels ustria va ser

a. Ferran dArag. b. Felip II. c. Carles I.
5 Limperi asteca va ser conquistat per

a. Hernn Corts.
b. Francisco Pizarro.
c. Felip II.
6 La decadncia de limperi espanyol comen en el segle

a. XVI. b. XVII. c. XVIII.
7 Com a conseqncia de la guerra dels Trenta Anys

a. es va independitzar Portugal.
b. es van independitzar els Pasos Baixos.
c. arrib al tron una nova dinastia: els Borb.
8 El primer monarca Borb que va ocupar el tron espanyol va ser

a. Carles II. b. Carles III. c. Felip V.
9 Un pintor fams del Segle dOr castell va ser

a. Bernini. b. Velzquez. c. Goya.
10 La Illustraci va defensar una

a. cincia basada en la ra.
b. cincia basada en la fe.
c. fe basada en la cincia.

Avaluaci del tercer trimestre TEST
Nom Data
1 El sector en qu treballa la major part dels espanyols s el

a. primari. b. secundari. c. terciari.
2 Espanya s el
a. primer pas del mn per nombre de turistes.
b. tercer pas del mn per nombre de turistes.
c. ltim pas del mn per nombre de turistes.
3 Els visigots fundaren un regne a la Pennsula amb capital a

a. Crdova. b. Toledo. c. Saragossa.
4 Al-ndalus va existir entre els anys

a. 476 i 1492. b. 711 i 1212. c. 711 i 1492.
5 El perode de lluita entre musulmans i cristians per a conquistar el territori

peninsular i balear es coneix com a
a. reconquista.
b. repoblament.
c. edat mitjana.
6 Durant els segles XIII i XVI es va desenvolupar lestil

a. romnic. b. gtic. c. barroc.
7 En ledat moderna, la poblaci es dividia en

a. privilegiats i no privilegiats.
b. noblesa, clergat i camperols.
c. classes alta, mitjana i baixa.
8 Durant el regnat de Carles I esclat la rebelli de les Comunitats a

a. Castella. b. Valncia. c. Arag.
9 Felip II va vncer els turcs en la batalla de

a. Saint-Quentin.
b. Lepant.
c. Las Navas de Tolosa.
10 Desprs de la guerra de Successi, el tron dEspanya locup la dinastia dels

a. ustria. b. Borb. c. Borgonya.

TEST
Avaluaci final
Nom Data
1 Les estacions de lany sn conseqncia del moviment de

a. rotaci de la Terra. b. translaci de la Terra. c. la Lluna.
2 En el moviment de translaci, la Terra tarda a completar una volta

a. un any. b. un dia. c. 28 dies.
3 La capa rocosa de la Terra s

a. la biosfera. b. lescora. c. la geosfera.
4 El desgast de les roques i dels sls per lacci del vent o de laigua
sanomena
a. erosi. b. transport. c. sedimentaci.
5 Els Pirineus, la serralada Ibrica i el Sistema Mediterrani Catal envolten la

a. depressi de lEbre. b. depressi del Guadalquivir. c. Meseta.
6 La costa atlntica gallega s

a. rocosa i retallada, amb molts entrants i ixents.
b. amb penya-segats i sense platges.
c. baixa i arenosa amb platges mplies.
7 Els rius Deba i Bidasoa pertanyen al vessant

8 Els rius que recorren la Meseta i desemboquen a lAtlntic sn

a. curts i cabalosos. b. llargs i cabalosos. c. llargs i de poc cabal.
9 A Espanya es donen els climes

a. ocenic, mediterrani i de muntanya.
b. ocenic, mediterrani, subtropical i de muntanya.
c. ocenic, mediterrani i subtropical.
10 A les zones costaneres les temperatures sn

a. ms moderades que a les zones dinterior.
b. ms extremes que a les zones dinterior.
c. semblants a les de les zones dinterior.

Avaluaci final TEST
11 Els paisatges transformats poden ser

a. agraris, urbans, naturals i turstics.
b. urbans, humanitzats i industrials.
c. urbans, agraris, industrials i turstics.
12 Per a saber si la poblaci augmenta o disminueix, cal conixer el creixement

a. natural. b. migratori. c. natural i el migratori.
13 La poblaci europea es caracteritza per

a. lenvelliment. b. lelevada natalitat. c. la baixa esperana de vida.
14 El sector econmic en qu treballa ms poblaci a Europa s el

a. primari. b. secundari. c. terciari.
15 La principal destinaci turstica del mn s

a. Amrica. b. sia. c. Europa.
16 La reconquista va acabar en
a. 1592. b. 1212. c. 1492.
17 Al comenament del segle XIII, el territori cristi qued dividit en quatre regnes
a. Astries, regne de Lle, regne de Navarra i Corona de Castella.
b. Corona de Castella, regne de Portugal, Corona dArag i regne de Navarra.
c. Granada, regne de Castella, Corona de Portugal i regne de Navarra.
18 Als regnes cristians medievals, la societat sorganitzava en tres estaments

a. cristians, jueus i mudjars.
b. noblesa, clergat i camperols.
c. noblesa, privilegiats i no privilegiats.
19 En el segle XVII
a. Espanya va perdre lhegemonia que tenia a Europa.
b. Espanya es va convertir en la primera potncia del mn.
c. va tindre lloc el descobriment dAmrica.
20 El primer monarca de la dinastia dels Borb a Espanya va ser

a. Felip IV. b. Felip V. c. Carles III.

Estndards
daprenentatge,
indicadors assoliment
i solucions
Estndards daprenentatge de lrea de
Cincies Socials per a educaci primria*
BLOC 1. CONTINGUTS COMUNS

1.1. Busca, selecciona i organitza informaci concreta i rellevant, lanalitza, obt con-
clusions, reflexiona sobre el procs seguit i el comunica oralment i per escrit.
2.1. Utilitza les tecnologies de la informaci i la comunicaci (Internet, blogs, xarxes

socials) per a elaborar treballs amb la terminologia adequada als temes tractats.
2.2. Analitza informacions relacionades amb lrea i maneja imatges, taules, grfics,
esquemes, resums i les tecnologies de la informaci i la comunicaci.
3.1. Realitza les tasques encarregades i presenta els treballs de manera ordenada, clara
i neta.
3.2. Utilitza amb rigor i precisi el vocabulari adquirit per a elaborar treballs amb la
terminologia adequada als temes tractats.
3.3. Exposa oralment, de forma clara i ordenada, continguts relacionats amb lrea, que
manifesten la comprensi de textos orals i escrits.
4.1. Realitza treballs i presentacions de manera individual i en grup que suposen la

cerca, selecci i organitzaci de textos de carcter geogrfic, social i histric.
5.2. Participa en activitats de grup adoptant un comportament responsable, constructiu i

solidari, i respecta els principis bsics del funcionament democrtic.
9.2. Manifesta autonomia en la planificaci i lexecuci daccions i de tasques i t inici-

ativa en la presa de decisions.
10.1. Desenvolupa actituds de cooperaci i de treball en equip, valora les idees alienes
i reacciona amb intuci, obertura i flexibilitat davant daquestes.
10.2. Planifica treballs en grup, coordina equips, pren decisions i accepta responsabilitats.
BLOC 2. EL MN EN QU VIVIM
1.1. Descriu com s i de quina forma es va originar lunivers i nexplica els components
principals, identificant galxia, estrella, planeta, satllit, asteroide i cometa.
2.1. Descriu les caracterstiques, els components i els moviments del sistema solar, identi-
ficant el Sol al centre del sistema solar i localitzant els planetes segons la proximitat.
* Reial Decret 126/2014, de 28 de febrer, pel qual sestableix el currculum bsic de leducaci primria.
3.1. Defineix i representa el moviment de translaci terrestre, leix de gir i els pols ge-
ogrfics, i associa les estacions de lany a lefecte combinat.
3.2. Explica el dia i la nit com a conseqncia de la rotaci terrestre i com a unitats per a
mesurar el temps.
3.3. Defineix la translaci de la Lluna, i identifica i anomena les fases lunars.
4.1. Identifica, anomena i descriu les capes de la Terra.
5.1. Explica les diferents representacions de la Terra: plnols, mapes, planisferis i glo-
bus terraqis.
8.1. Identifica i anomena fenmens atmosfrics i descriu les causes que produeixen la
formaci dels nvols i les precipitacions.
8.2. Explica la importncia de cuidar latmosfera i les conseqncies de no fer-ho.
9.1. Explica quina s la diferncia entre temps atmosfric i clima.
9.2. Identifica els diferents aparells de mesura que susen per a la recollida de dades
atmosfriques, classificant-los segons la informaci que proporcionen.
9.3. Descriu una estaci meteorolgica, explica la seua funci i confecciona i interpreta
grfics senzills de temperatures i precipitacions.
9.4. Interpreta mapes meteorolgics senzills i en distingeix els elements principals.
10.1. Defineix clima, anomena els seus elements i identifica els factors que el determinen.
11.1. Explica qu s una zona climtica, anomena les tres zones climtiques del planeta i
en descriu les caracterstiques principals.
11.2. Descriu i assenyala en un mapa els tipus de climes dEspanya i les zones que afecta
cada un; interpreta i analitza climogrames de diferents territoris dEspanya i els
relaciona amb el clima al qual pertanyen.
12.1. Defineix hidrosfera i identifica i anomena masses i cursos daigua, explicant com es
formen les aiges subterrnies, com sorgeixen i com shi accedeix.
12.2. Descriu ordenadament les fases en qu es produeix el cicle de laigua.
12.3. Diferencia conques i vessants hidrogrfics.
12.4. Identifica i anomena els trams dun riu i les caracterstiques de cada un daquests.
13.1. Observa, identifica i explica la composici de les roques, anomenant-ne alguns tipus.
13.2. Identifica i explica les diferncies entre roques i minerals, descriu els usos i les
utilitats, classificant alguns minerals segons les propietats.
14.1. Defineix paisatge, nidentifica els elements i explica les caracterstiques dels pai-
satges principals dEspanya i Europa, valorant-ne la diversitat.
15.1. Localitza en un mapa les unitats principals del relleu dEspanya i els vessants hi-
drogrfics.
15.2. Situa en un mapa els mars, els oceans i els grans rius dEspanya.
16.1. Localitza en un mapa el relleu dEuropa, els seus vessants hidrogrfics i els
climes.
16.2. Reconeix els trets principals del relleu, els rius i el clima dEuropa.
17.1. Explica ls sostenible dels recursos naturals, proposant i adoptant una srie de
mesures i actuacions que condueixen a la millora de les condicions ambientals
del nostre planeta.
18.1. Explica les causes i les conseqncies del canvi climtic i les actuacions respon-
sables per a frenar-lo.
BLOC 3. VIURE EN SOCIETAT
1.1. Identifica, respecta i valora els principis democrtics ms importants establits en

la Constituci i explica la importncia que t la Constituci per al funcionament de
lEstat espanyol.
2.1. Identifica les institucions principals de lEstat espanyol i descriu les funcions que
t i lorganitzaci que presenta.
2.2. Identifica i comprn la divisi de poders de lestat i quines sn les atribucions re-
collides en la Constituci per a cada un daquests.
3.1. Explica lorganitzaci territorial dEspanya, anomena les estructures bsiques de

govern i localitza en mapes poltics les diferents comunitats que formen Espanya,
i tamb les provncies.
4.1. Valora, partint de la realitat de lEstat espanyol, la diversitat cultural, social, pol-
tica i lingstica en un mateix territori com a font denriquiment cultural.
5.1. Explica qu s la Uni Europea i quins sn els seus objectius poltics i

econmics, i localitza en un mapa els pasos membres i les seues capitals.
5.2. Identifica les institucions principals i els seus rgans de govern en la Uni Euro-
pea, reconeixent-ne els smbols i explicant en qu consisteix el mercat nic i la
zona euro.
6.1. Defineix demografia, comprn els principals conceptes demogrfics i els calcula a
partir de les dades de poblaci.
6.2. Defineix poblaci dun territori, identifica els factors principals que hi incideixen i els
defineix correctament.
6.3. Interpreta una pirmide de poblaci i altres grfics usats en lestudi de la poblaci.
7.1. Descriu els trets principals de la poblaci espanyola i europea.
7.2. Explica el procs de levoluci de la poblaci a Espanya i a Europa i descriu la

incidncia que hi han tingut factors com lesperana de vida o la natalitat.
7.3. Descriu els factors que condicionen la distribuci de la poblaci espanyola i euro-
pea.
7.4. Situa en un mapa els nuclis de poblaci ms grans a Espanya i les zones pobla-
des ms densament.
7.5. Descriu la densitat de poblaci dEspanya comparant-la mitjanant grfics amb la

mitjana de la Uni Europea.
8.1. Explica lxode rural, lemigraci a Europa i larribada demigrants al nostre pas.
8.2. Identifica i descriu els principals problemes actuals de la poblaci: superpoblaci,

envelliment, immigraci, etc.
9.1. Identifica i defineix matries primeres i producte elaborat i els associa amb les
activitats en qu sobtenen.
9.2. Descriu ordenadament el procs dobtenci dun producte fins a la venda, i identi-
fica els sectors als quals pertany.
10.1. Identifica els tres sectors dactivitats econmiques i classifica diferents activitats en
el grup a qu pertanyen.
10.2. Explica les activitats rellevants dels sectors primari, secundari i terciari a Espanya i
Europa, i les localitzacions als territoris corresponents.
11.1. Valora amb esperit crtic la funci de la publicitat i reconeix i explica les tcniques
publicitries ms habituals, analitzant exemples concrets.
12.1. Distingeix entre diferents tipus de despesa i adapta el pressupost a cada un.
12.2. Planifica els seus estalvis per a despeses futures elaborant un pressupost personal.
12.3. Investiga sobre diferents estratgies de compra, comparant preus i compilant in-
formaci.
13.1. Desenvolupa la creativitat i valora la capacitat emprenedora dels membres duna
societat.
14.1. Identifica diferents tipus dempreses segons la grandria i el sector econmic al

qual pertanyen les activitats que desenvolupen.
14.2. Descriu diferents formes dorganitzaci empresarial.
14.3. Defineix termes senzills relacionats amb el mn de lempresa i leconomia, il-

lustrant les definicions amb exemples.
15.1. Explica normes bsiques de circulaci i les conseqncies derivades del desco-
neixement o incompliment daquestes.
15.2. Coneix el significat dalguns senyals de circulaci, reconeix la importncia de res-

pectarlos i els utilitza com a vianant i com a usuari de mitjans de transport (pas-
sarse el cintur, no molestar el conductor).
BLOC 4. LES PETJADES DEL TEMPS
1.1. Defineix el concepte de prehistria, identifica la idea dedat de la histria i data les
edats de la histria associades als fets que marquen els seus inicis i els finals,
anomenant algunes fonts de la histria representatives de cada una.
1.2. Explica i valora la importncia de lescriptura, lagricultura i la ramaderia com a

descobriments que canviaren profundament les societats humanes.
2.1. Reconeix el segle com a unitat de mesura del temps histric i localitza fets utilit-
zant les abreviatures aC o dC.
2.2. Usa diferents tcniques per a localitzar en el temps i en lespai fets del passat,
percebent la durada, la simultanetat i les relacions entre els esdeveniments.
3.1. Situa en una lnia del temps les etapes histriques ms importants de les diferents
edats de la histria a Espanya.
3.2. Identifica i localitza en el temps i en lespai els fets fonamentals de la histria dEs-
panya, descrivint les caracterstiques principals de cada un.
3.3. Explica aspectes relacionats amb les formes de vida i lorganitzaci social dEspa-
nya en les diferents poques histriques estudiades.
3.4. Descriu en ordre cronolgic els principals moviments artstics i culturals de les
diferents etapes de la histria dEspanya, citant els representants ms significa-
tius.
3.5. Explica la diferncia dels dos perodes en qu es divideix la prehistria i descriu
les caracterstiques bsiques de les formes de vida en aquestes dues poques.
3.6. Data ledat antiga i descriu les caracterstiques bsiques de la vida en aquell
temps, en especial les referides a la romanitzaci.
3.7. Identifica els trets distintius de les cultures que van conviure als regnes peninsu-
lars durant ledat mitjana, descrivint levoluci poltica i els diferents models soci-
als.
3.8. Explica les caracterstiques de ledat moderna i determinats esdeveniments que

han determinat canvis fonamentals en el rumb de la histria en aquest perode
de temps (monarquies dels ustria, segles XVI i XVII. Els Borb, segle XVIII).
3.9. Explica els esdeveniments principals que es van produir durant els segles XIX i
XX i que determinen la nostra histria contempornia.
3.10. Descriu els trets caracterstics de la societat espanyola actual i valora el carcter
democrtic i plural, i tamb la pertinena a la Uni Europea.
4.1. Identifica, valora i respecta el patrimoni natural, histric, cultural i artstic, i assu-
meix les responsabilitats que comporten conservar-lo i millorar-lo.
4.2. Respecta les restes histriques i les valora com un patrimoni que hem de llegar i
reconeix el valor que el patrimoni arqueolgic monumental ens aporta per al co-
neixement del passat.
5.1. Respecta i assumeix el comportament que ha de complir quan visita un museu o

un edifici antic.
5.2. Aprecia lherncia cultural a escala local, nacional i europea com a riquesa com-
partida que cal conixer, preservar i cuidar.
Avaluaci inicial
ESTNDARDS
INDICADORS DASSOLIMENT** Activitats
DAPRENENTATGE*
Busca i selecciona dades i informaci rellevants sobre el tema, a partir dimatges,

1, 5, 7, 12,
B1-2.2 taules, grfics, esquemes, resums i les tecnologies de la informaci
14, 17
i la comunicaci per completar les seues tasques.
Utilitza amb precisi el vocabulari adquirit sobre els temes tractats per a realitzar 1, 2, 3, 4, 6,
B1-3.2
els treballs de classe. 8, 9, 10, 15
B2-9.1 Defineix temps atmosfric i clima, diferenciant entre ambds conceptes. 6
B2-10.1 Defineix el concepte de clima i explica els elements i els factors determinants. 8, 9
B2-11.2 Localitza i reconeix en un mapa els tipus de climes que hi ha a Espanya. 7
Defineix conca i vessant, diferenciant els dos conceptes. 2
B2-12.3
Descriu les caracterstiques dels rius dels diferents vessants. 3, 4, 5
Identifica elements determinants del relleu de diferents zones. 1
B2-14.1
Identifica els elements que configuren un paisatge. 10, 11
Diferencia entre poblaci activa i poblaci inactiva. 13
B3-6.1
Defineix i calcula el creixement natural. 12
B3-8.1 Defineix i calcula el creixement migratori dun lloc. 12
Utilitza i interpreta lnies temporals per a localitzar i ordenar fets histrics

B4-2.2 14
en el temps.
Reconeix la importncia del patrimoni natural, histric, cultural i artstic
B4-4.1 16, 17
de la histria dEspanya.
Solucions
1. R. G. De dalt a baix, costat esquerre: vall, 7. R. G.

altipl, pennsula; costat dret: muntanya, plana, 8. Les temperatures i les precipitacions.
badia, cap.
9. La distncia a lequador: Espanya es troba
2. El riu desemboca al mar i lafluent desemboca a la zona temperada. La distncia al mar:
en un altre riu. El territori pel qual corren un riu la Meseta t temperatures ms extremes
i els afluents sanomena conca hidrogrfica. Les que la costa. El relleu: la part nord de les
conques que desemboquen en un mateix mar muntanyes rep ms precipitacions que la
o oce formen un vessant. part sud.
3. El curs s el recorregut que fa el riu des del 10. Un paisatge s laspecte que t la superfcie
naixement fins a la desembocadura. El llit s terrestre des dun lloc.
el terreny enfonsat pel qual corre laigua del riu.
11. Paisatge dinterior, que es dna al centre
4. Un riu s cabals perqu porta molta aigua. de la Pennsula; mediterrani, localitzat a lest
i al sud de la Pennsula; atlntic, al nord
5. Curs alt: llit poc profund, cabal escs. Curs de la Pennsula; i canari, a les illes Canries.
mitj: llit ms ample i profund, el cabal A ms, hi ha el muntanys.
augmenta. Curs baix: llit ample, cabal
12. Creixement natural: 84.
abundant.
Creixement migratori: 37.
6. El temps atmosfric s lestat de latmosfera en un
lloc i en un moment concrets. El clima s el temps La poblaci va crixer en 2012
que predomina en un lloc al llarg de molts anys.
* Estndards daprenentatge del currculum oficial per a letapa de primria.
** Concreci dels estndards daprenentatge per a cada curs i unitat didctica.

AVALUACI INICIAL
13. La poblaci activa est formada per les 15. s el procs dassimilaci de la cultura
persones adultes que tenen capacitat per i els costums romans per part dels pobles
a treballar. Daquestes persones, les que conquistats.
treballen constitueixen la poblaci ocupada, 16. R. M. Els emperadors Traj i Adri, i el filsof
mentre que les que busquen un treball sn la Sneca.
poblaci parada.
17. La imatge de lesquerra mostra pintures
La poblaci inactiva est formada per les rupestres de la prehistria (P), realitzades
persones que no treballen o no cobren per segurament per a propiciar la caa.
la seua activitat. La imatge de la dreta s un aqeducte dpoca
14. 1. Prehistria: aparici de lsser hum. romana (R), que servia per a conduir laigua de
les muntanyes a la ciutat.
2. Edat antiga: invenci de lescriptura.
3. Edat mitjana: caiguda de limperi rom.
4. Edat moderna: descobriment dAmrica.
5. Edat contempornia: Revoluci Francesa.

UNITAT 1
Prova de control
Activitats
ESTNDARDS
INDICADORS DASSOLIMENT
DAPRENENTATGE Control B Control A Test
Busca i selecciona dades i informaci rellevants sobre

el tema, a partir dimatges, taules, grfics, esquemes,
B1-2.2 3, 5, 7, 9 2, 9
resums i les tecnologies de la informaci i la
comunicaci per comprovar les seues tasques.
2, 3, 4,
Utilitza amb precisi el vocabulari adquirit sobre 1, 3, 4, 5, 7,
B1-3.2 1, 4, 6, 8, 10 7, 8, 9,
els temes tractats per a realitzar els treballs de classe. 9, 10
10
Explica qu s lunivers i enumera i identifica alguns
1, 2, 3,
dels seus components principals: estrelles, 1, 4 1, 2, 3
4
B2-1.1 constellacions, galxies, planetes, satllits i cometes.
Descriu semblances i diferncies entre els diferents
1, 3
components de lunivers.
Descriu i defineix els elements que componen
2, 4 1, 2, 3 2, 3, 4
el sistema solar.
B2-2.1 Analitza i interpreta un grfic del sistema solar. 3 2
Identifica els planetes segons la proximitat al Sol. 3 2
B2-3.1 Descriu el moviment de translaci de la Terra. 6 5 6
B2-3.2 Descriu el moviment de rotaci de la Terra. 5 4 5
Reconeix la Lluna com a satllit de la Terra i diferencia

B2-3.3 6 7
les fases lunars.
Identifica i defineix les capes de la Terra (atmosfera,
B2-4.1 hidrosfera, geosfera i biosfera) i algunes de les 7 7, 8 8
caracterstiques ms rellevants.
Defineix geosfera i descriu les capes que la formen. 7 8
Identifica els factors que intervenen en el desgast de les
B2-13.1 roques i les fases de la transformaci (erosi, transport 10 9 9
i sedimentaci).
Explica qu sn els volcans i els terratrmols. 8, 9 10 10
Solucions
Control B
3. R. G. La paraula Sol ha de situar-se
1. Estrella: esfera de gas enorme a linterior de la a lesquerra del dibuix. Els planets
qual es produeix molta energia que semet com a del sistema solar sn: Mercuri, Venus,
llum i calor. Terra, Mart, Jpiter, Saturn, Ur
Galxia: agrupaci de milions destrelles, i Nept.
planetes, nvols de gas i fragments
4. Un asteroide s un fragment irregular de roca
de roca.
que gira al voltant del Sol i un meteorit s
Hidrosfera: conjunt daiges del planeta, un asteroide xicotet que arriba a impactar
en qualsevol dels estats. en la superfcie dun planeta.
2. El sistema solar est format pel Sol i els
planetes, els satllits, els planetes nans, els 5. Moviment de rotaci.
cometes i els asteroides que giren al voltant seu. 24 hores, s a dir, un dia.
La successi dels dies i les nits.
100 Cincies Socials 5 Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S.L.
PROVA DE CONTROL 1
6. El moviment de translaci. La Terra tarda un any 4. El dibuix mostra el moviment de rotaci que fa
a fer una volta completa al voltant del Sol i dna la Terra sobre ella mateixa. Tarda 24 hores a fer
lloc a les estacions. una volta completa. Origina la successi dels
dies i les nits.
7. R. G. Esquerra, de dalt a baix: nucli, mantell; 5. El moviment de translaci. La Terra tarda un
dreta: escora. any a fer una volta completa al voltant del Sol
8. Els terratrmols es produeixen quan sallibera i origina les estacions.
lenergia que semmagatzema a linterior de la 6. Perqu reflecteix la llum del Sol.
Terra.
9. R. G. A lesquerra: xemeneia. A la dreta, de dalt 7. La geosfera s la capa rocosa que forma la
a baix: crter, cambra magmtica. Terra, i la hidrosfera s la capa daigua que
cobreix la major part de la superfcie de la Terra.
10. Lerosi s el desgast de les roques i dels sls
per lacci del vent o de laigua. 8. A. Escora. B. Mantell. C. Nucli extern. D. Nucli
intern.
Control A 9. El vent arranca partcules menudes de les
1. No s el mateix. Una constellaci s un grup roques i les transporta en suspensi. Quan
destrelles que formen figures al cel i una galxia perd fora, les partcules cauen i es depositen
s lagrupaci de milions destrelles, planetes, en capes de sediments.
nvols de gas i fragments de roca.
10. Perqu lenergia interna de la Terra sallibera
2. El sistema solar. i trenca lescora terrestre.
Mercuri, Venus, Terra, Mart, Jpiter, Saturn,
Test
Ur i Nept.
R. G. No. s un planeta nan, perqu s molt 1. a; 2. a; 3. b; 4. a; 5. c; 6. a; 7. c; 8. c; 9. a; 10. c.
ms menut que un planeta.
Cossos rocosos que giren al voltant dels
planetes.
3. Un asteroide s un fragment de roca que gira

al voltant del Sol; un meteorit s un asteroide
xicotet; i una estrella fuga s un asteroide molt
menut que es desintegra en entrar a latmosfera
i deixa un solc llumins.
UNITAT 2
Prova de control
ESTNDARDS Activitats
B1-2.2 4, 6, 10 3, 5
resums i les tecnologies de la informaci
Utilitza amb precisi el vocabulari adquirit sobre els
B1-3.2 1, 5, 7 1, 10 1
temes tractats per a realitzar els treballs de classe.
Identifica elements determinants del relleu de diferents 5, 6,
2, 9 4, 6, 7, 8, 10
zones. 7, 9
B2-14.1
Diferencia les diferents zones que sobserven en cada
4, 8 3, 8
unitat del relleu.
Coneix i localitza les unitats del relleu de la pennsula 3, 4, 6, 7, 2, 3, 5, 6, 2, 3, 4,
B2-15.1
Ibrica, i tamb el relleu de les illes i els arxiplags. 8, 10 7, 9 8, 10
Solucions
Control B 7. La costa cantbrica t molts penya-segats
i poques platges. Destaca tamb per les ries
1. Erm: s una zona plana i elevada, de sls mplies.
pobres i amb vegetaci escassa.
0. 8. A la costa atlntica: costa gallega,
Horta: s un terreny pla i frtil situat a la
1. andalusa i canria.
vall dun riu.
A la costa mediterrnia: costa mediterrnia
Camp: s un terreny frtil i apte per a dAndalusia, llevantina, catalana i balear,
lagricultura situat entre els erms i les hortes.
i la costa de Ceuta i de Melilla.
2. Al centre de la Pennsula.
2. 9. R. M.
El Sistema Central i les muntanyes de Toledo.
Cantbrica: golf de Biscaia.
3. Duero, Tajo i Guadiana.
Atlntica: cap de Trafalgar.
4. Muntanyes que envolten la Meseta: Mediterrnia: llacuna litoral del mar Menor.
muntanyes de Lle (cim Teleno); serralada
Cantbrica (Picos de Europa); serralada Ibrica 10. Illes Balears: Mallorca, Menorca, Eivissa,
(serres del Moncayo i La Demanda); Sierra Formentera i Cabrera. El relleu s una
Morena (serres dAracena i Madrona). prolongaci de les serralades Btiques,
tot i que amb una altitud menor.
Muntanyes exteriors a la Meseta: masss
Galaic (Cabeza de Manzaneda); muntanyes Illes Canries: Lanzarote, Fuerteventura,
Basques (cim Aitxuri); Pirineus (Aneto); Sistema Gran Canria, Tenerife, La Gomera, La Palma
Mediterrani Catal (Tur de lHome); serralades i Hierro. El relleu s dorigen volcnic. Algunes
Btiques (Mulhacn; serres de Cazorla, Segura illes sn molt muntanyoses, com Tenerife o La
i Sagra). Palma, i en altres predominen les planes, com
a Lanzarote o Fuerteventura.
5. Les depressions sn terres planes i de poca altitud
envoltades per terres ms altes i travessades per
rius. La de lEbre i la del Guadalquivir. Control A
6. 1. Serralada Cantbrica. 2. Pirineus. 1. Un erm s una zona plana i elevada, de sls

3. Serralada Ibrica. 4. Sistema Central. pobres i vegetaci escassa, i una horta s un
5. Serralades Btiques. terreny pla i frtil situat a la vall dun riu.
PROVA DE CONTROL 2
Un altipl s un terreny pla situat a bastant 5. R. G.

altitud, i una depressi s un terreny pla que
est enfonsat i envoltat de terrenys ms elevats.
Masss Galaic.
2. La Meseta s una zona muntanyosa que ocupa
el centre de la Pennsula. Fals. Serralada Penibtica.
Els rius que recorren la Meseta sn el Duero,
7. s una costa baixa, arenosa i plana, amb
el Tajo i el Guadiana. Verdader.
platges mplies, maresmes i dunes. Atlntica.
A la Meseta es distingeixen dues zones:
s una costa amb penya-segats i amb poques
els erms i els camps. Fals.
platges, en qu destaquen les grans ries.
La Meseta est travessada per dues serralades:
Cantbrica.
el Sistema Central i els Pirineus. Fals.
Les oracions corregides sn: T platges mplies, sobretot la zona del golf de
La Meseta s una zona extensa de terres planes Valncia. Mediterrnia.
i elevades que ocupa el centre de la Pennsula. 8. R. M. Cantbrica: golf de Biscaia, cap de Peas.
A la Meseta es distingeixen tres zones:
Atlntica: ria de Vigo, estret de Gibraltar.
els erms, els camps i les hortes.
Mediterrnia: golf de Valncia, cap de Creus.
La Meseta est travessada per dues serralades:
el Sistema Central i les muntanyes de Toledo. 9. Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera,
Cabrera i altres illots.
3. Muntanyes que travessen la Meseta: Sistema
Central. Muntanyes que envolten la Meseta: 10. El relleu balear s una prolongaci de les
serralada Ibrica, serralada Cantbrica, Sierra serralades Btiques, tot i que amb una altitud
Morena. Muntanyes exteriors a la Meseta: ms reduda, i el de Canries s dorigen
Pirineus, masss Galaic, serralades Btiques. volcnic, amb illes molt muntanyoses i altres
en qu predominen les planes.
4. La depressi de lEbre s una gran vall
triangular recorreguda pel riu Ebre doest a est.
La depressi del Guadalquivir s una vall Test
triangular mplia recorreguda pel riu
Guadalquivir dest a oest. 1. c; 2. a; 3. b; 4. c; 5. b; 6. c; 7. b; 8. a; 9. b; 10. a.
Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S.L.

UNITAT 3
Prova de control
Estndards Activitats
daprenentatge Control B Control A Test
B1-2.2 7, 8 7, 9
resums i les tecnologies de la informaci
B1-3.2 1, 3, 4, 5, 10 1, 4, 5 3, 4
Diferencia aiges marines i aiges continentals. 1, 2
Reconeix els recursos que sobtenen de les aiges
2 1 1
B2-12.1 marines.
Identifica llacs i llacunes, pantans i aiges subterrnies. 3 2, 3 2
Explica com es forma un aqfer. 4 3
Defineix conca i vessant, diferenciant els dos conceptes. 4
B2-12.3 Descriu les caracterstiques dels rius dels diferents
6, 8 9 5, 6, 7, 8
vessants.
B2-15.1 Localitza i reconeix els vessants hidrogrfics dEspanya. 8 6, 8 7, 8, 9
B2-15.2 Localitza els grans rius dEspanya. 7, 9 7, 10 10
Solucions
Control B 6. Els rius dEspanya sn tots cabalosos i llargs.

Fals.
1. Mar Cantbric pel nord, oce Atlntic per loest i A les zones amb poques pluges es
sud-oest, i mar Mediterrani per lest i el sud-est. formen barrancs, rambles i torrents.
Verdader.
2. Matries primeres, recursos turstics i vies
de comunicaci. A Espanya hi ha dos vessants: el cantbric
i el mediterrani. Fals.
3. Els llacs sn acumulacions naturals daigua i
els pantans sn acumulacions artificials daigua. 7. A. Mio. B. Duero. C. Tajo. D. Guadiana.
E. Guadalquivir. F. Ebre.
4. Un aqfer s una capa subterrnia daigua.
Quan plou, una part de laigua que cau penetra
8. Vessant cantbric: rius curts i amb gran
a la Terra i sinfiltra cap a linterior fins que troba
roques impermeables, que sn les que no pendent. Rgim regular.
deixen passar aigua. Llavors es forma una capa Vessant mediterrani: rius curts i poc cabalosos,
de terreny amerada per laigua que shi acumula. excepte lEbre. Rgim irregular.
Per extraure aquest lquid sexcaven pous.
Vessant atlntic: els rius de la Meseta sn
5. Ria: s la penetraci del mar en el llit dun riu. llargs i de cabal abundant, els de Galcia
i Andalusia sn curts. Rgim irregular.
Delta: s lacumulaci de materials en la
desembocadura dun riu que dna lloc a 9. R. M. Ebre: Gllego.
terrenys amb forma triangular.
Duero: Pisuerga.
Rgim dun riu: s la variaci del cabal del riu
Tajo: Titar.
al llarg de lany.
Guadalquivir: Genil.
PROVA DE CONTROL 3
6. Tres: el cantbric al nord, latlntic a loest

10. A Canries no hi ha corrents continus daigua
i el mediterrani a lest.
a causa del clima subtropical i a lescassetat
de precipitacions. 7. A. Naln. B. Duero. C. Guadiana. D. Ebre.
E. Xquer. F. Segura.
Control A 8. Cantbric: Naln.
1. S, perqu daquestes sextrauen matries Mediterrani: Ebre, Xquer, Segura.
primeres, sutilitzen com a recursos turstics Atlntic: Duero, Guadiana.
i serveixen de vies de comunicaci.
2. Els llacs sn de grandria reduda. Poden ser de 9. Vessant cantbric: longitud curta, cabal
muntanya (llac de Sanabria), de plana (llacuna abundant; rgim regular; Bidasoa, Naln,
de Gallocanta) o llacunes de costa (Albufera de Eo, Navia.
Valncia). Vessant mediterrani: excepte lEbre, longitud
curta i poc cabalosos; rgim irregular; Ebre,
3. A Espanya se nhan construt ms de 1.200.
Segura, Xquer.
Pant.
Vessant atlntic: longitud llarga excepte
Per traure laigua sexcaven pous. Aiges
els rius de Galcia i dAndalusia menys
subterrnies.
el Guadalquivir i cabal abundant excepte
A Espanya suposen la quarta part de laigua els dAndalusia; rgim irregular; Duero, Tajo,
dola disponible. Aiges subterrnies. Guadiana, Guadalquivir.
4. Una ria s la penetraci del mar en el llit dun 10. Sil: Mio.
riu i un delta s una acumulaci de materials Tormes: Duero.
a la desembocadura dun riu que dna lloc
Arag: Ebre.
a terrenys amb forma triangular.
Cabriol: Xquer.
La conca dun riu s el territori recorregut
per un riu principal i els seus afluents, i un
vessant s el conjunt de rius i torrents que Test
desemboquen en un mateix mar o oce.
1. b; 2. b; 3. b; 4. b; 5. c; 6. a; 7. b; 8. b; 9. a; 10. b.
5. A les illes Balears, les illes Canries, Ceuta,
Melilla i el sud-est de la Pennsula. Les pluges
escasses que cauen en aquestes zones
impedeixen que shi formen rius.
Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S.L.

Activitats
ESTNDARDS
INDICADORS DASSOLIMENT Control Control Control
DAPRENENTATGE Test
B A E
B1-2.2 4, 6, 8 4, 7, 8 3, 6, 7
comunicaci per completar les seues tasques.
B1-3.2 1, 5 1, 5, 9 4, 5, 10 4
Explica qu s lunivers i enumera i identifica
alguns dels seus components principals: estrelles, 1 1 1
B2-1.1 constellacions, galxies, planetes, satllits i cometes.
Descriu semblances i diferncies entre els diferents
1
components de lunivers.
B2-2.1 1 1 1
el sistema solar.
Descriu el moviment de translaci de la Terra. 2 2
B2-3.1 Indica la durada del moviment de translaci de la Terra
2 2 2
i explica la relaci entre aquest i les estacions de lany.
Descriu el moviment de rotaci de la Terra. 2
B2-3.2 Indica la durada del moviment de rotaci de la Terra i

explica la relaci entre aquest i la successi dels 2 2
dies i les nits.
B2-4.1 hidrosfera, geosfera i biosfera) i algunes de les 3 3 3 3
B2-12.1 Explica com es forma un aqfer. 9
Descriu les caracterstiques dels rius dels diferents
B2-12.3 10 10 10 9
vessants.
Identifica els factors que intervenen en el desgast de les
B2-13.1 roques i les fases de la transformaci (erosi, transport 4 4 4 4
i sedimentaci).
Identifica elements determinants del relleu de diferents 5, 6,
B2-14.1 6, 7 5, 6, 7 5, 6, 8
zones. 8
Coneix i localitza les unitats del relleu de la pennsula
6 7, 9 6, 7 5, 7
B2-15.1 Ibrica, i tamb de les illes i els arxiplags.
Localitza i reconeix els vessants hidrogrfics dEspanya. 10 8 9 9
B2-15.2 Localitza els grans rius dEspanya. 10 8 10
PRIMER TRIMESTRE
Solucions
forma una capa de terreny amerada per laigua
Control B acumulada.
1. Estrella: esfera de gas enorme a linterior de la Sn rius curts, amb molt de pendent i molt
10.
qual es produeix molta energia que semet com de cabal.
a llum i calor. Sn rius curts i poc cabalosos, excepte
Planeta: astre gran, de forma esfrica lEbre.
i sense llum prpia.
R. M. Vessant cantbric: lEo i el Navia.
2. Moviment de rotaci: la Terra gira al voltant Vessant mediterrani: lEbre i el Xquer.
della mateixa. Tarda a completar una volta
24 hores. Aquest moviment origina els dies
i les nits. Control A
Moviment de translaci: la Terra gira al voltant 1. Un planeta s un astre gran esfric sense llum
del Sol. Tarda a completar una volta 365 dies prpia que gira al voltant del Sol, i un satllit s
i unes sis hores. Aquest moviment origina les un cos rocs ms menut que gira al voltant dun
estacions de lany. planeta.
3. Latmosfera s la capa ms externa de 2. s el desplaament que fa la Terra al voltant
la Terra i est formada per gasos. del Sol. Tarda un any a fer una volta completa.
La geosfera s la part rocosa del nostre planeta. Aquest moviment dna lloc a les estacions de
La hidrosfera s la capa daigua que cobreix lany.
bona part de la superfcie de la Terra. 3. La Terra est formada per quatre capes:
La biosfera est formada per tots els ssers latmosfera, la geosfera, la hidrosfera
vius i el medi amb qu es relacionen. i la biosfera. La geosfera s la part rocosa
4. R. G. Desquerra a dreta: B, A, C. del planeta. Est formada per tres capes:
lescora, que s la ms externa; el mantell
5. Erm: s una zona plana i elevada, de i el nucli, compost per ferro i altres metalls.
sls pobres i amb vegetaci escassa.
4. 1. Erosi: el vent arranca els
Horta: s un terreny pla i frtil situat materials de la roca.
a la vall dun riu. 2. Transport: el vent trasllada aquests materials.
6. 1. Pirineus. 2. Serralada Cantbrica. 3. Sedimentaci: el vent perd energia
3. Muntanyes de Lle. 4. Serralada Ibrica. i deposita els materials, que sacumulen
5. Sistema Central. 6. Muntanyes de Toledo. i formen dunes o depsits.
7. Serralada Penibtica. 8. Serralada Subbtica.
5. Un erm s una zona plana i elevada,
7. Depressi de lEbre i depressi del Guadalquivir. de sls pobres i amb vegetaci escassa,
i un camp s un terreny frtil situat entre
8. Costa cantbrica: amb penya-segats i amb els erms i les hortes.
poques platges. Destaca tamb per les ries
mplies. 6. El Sistema Central i les muntanyes de Toledo.
Costa mediterrnia: alterna zones planes i 7. Costa cantbrica: amb penya-segats i amb
penya-segats a Andalusia; t platges mplies poques platges. Destaca tamb per les ries
a la zona llevantina; s alta i rocosa a la zona mplies. R. M. Golf de Biscaia.
catalana i balear; s baixa i retallada a Ceuta,
Costa mediterrnia: alterna zones planes
i alta i rocosa a Melilla.
i penya-segats a Andalusia; t platges
Costa atlntica: rocosa i retallada a Galcia; mplies a la zona llevantina; s alta i
baixa, arenosa i plana a Andalusia; rocosa i alta a rocosa a la zona catalana i balear; s
les illes Canries de loest i baixa a les de lest. baixa i retallada a Ceuta, i alta i rocosa a
Melilla. R. M. Cap de Creus.
9. Un aqfer es forma quan plou: una part de
laigua que cau penetra a la Terra, sinfiltra cap Costa atlntica: rocosa i retallada a Galcia;
a linterior fins que troba roques impermeables, baixa, arenosa i plana a Andalusia; rocosa i alta
que sn les que no deixen passar laigua i shi a les illes Canries situades a loest i baixa a les
situades a lest. R. M. Ria de Pontevedra.
Cincies Socials 5
107
8. R. G. 6. Muntanyes interiors: Sistema Central

R. M. Cantbric: Eo, Bidasoa. i muntanyes de Toledo.
Mediterrani: Ebre, Segura. Muntanyes que envolten la Meseta:
Atlntic: Mio, Guadiana. muntanyes de Lle, serralada Cantbrica,
9. A Canries, Ceuta i Melilla, el sud-est serralada Ibrica, Sierra Morena.
peninsular i les illes Balears. A causa de Muntanyes exteriors: masss Galaic,
lescassetat de pluges. muntanyes Basques, Pirineus, Sistema
Mediterrani Catal, serralades Btiques.
10. Al vessant atlntic pertanyen quasi tots
els rius ms llargs de la Pennsula. El cabal
s abundant, tot i que de rgim irregular. 7. R. G. Esquerra de dalt a baix: serralada
Per exemple, Tajo i Duero Cantbrica, muntanyes de Lle. Dreta de dalt
a baix: serralada Ibrica, Sierra Morena.
Control E
8. Cap de Creus: mediterrnia.
1. Est format pel Sol, els planetes, els satllits, Cap de Gata: mediterrnia.
els planetes nans, els cometes i els asteroides
que giren al voltant seu. Cap Ortegal: atlntica.
Golf de Cadis: atlntica.
2. Pel moviment de rotaci, ja que mentre que Cap dAjo: cantbrica.
una part de la Terra rep la llum del Sol (dia),
Mar Menor: mediterrnia.
una altra queda en lobscuritat (nit).
3. R. G. Esquerra, de dalt a baix: biosfera,

hidrosfera; dreta, de dalt a baix: atmosfera, 9. R. G.
geosfera. 10. Els rius del vessant cantbric sn curts, perqu
No. Lescora s la capa ms externa naixen en muntanyes prximes a la
de la geosfera. costa, cabalosos i molt regulars. Excepte lEbre,
els rius del vessant mediterrani sn tamb curts,
4. Lerosi consisteix a arrancar materials tot i que un poc ms llargs que els del cantbric,
de les roques i els sls. El transport s el i poc cabalosos, perqu travessen zones amb
desplaament dels materials arrancats. La poques pluges. El rgim s irregular.
sedimentaci s lacumulaci de materials
procedents daltres llocs. Test
5. La Meseta s una zona extensa de terres planes
i elevades que ocupa el centre de la Pennsula. 1. c; 2. c; 3. a; 4. b; 5. c; 6. a; 7. a; 8. a; 9. b; 10. b.
Shi distingeixen els erms, les hortes i els camps.
UNITAT 4
Prova de control
B1-2.2 5, 9, 10 2, 8, 9
Utilitza amb precisi el vocabulari adquirit sobre
B1-3.2 1, 2, 8 1, 4, 5, 7 10
els temes tractats per a realitzar els treballs de classe.
Identifica latmosfera com la capa gasosa ms externa
B2-8.1 1 1, 2 1
de la Terra i en distingeix les capes.
Defineix temps atmosfric i clima, diferenciant
B2-9.1 2 3 2
els dos conceptes.
Defineix el concepte de clima i explica els elements
B2-10.1 2, 3, 4 4, 5 2, 4
i factors determinants.
B2-11.1 Enumera i situa les zones climtiques del planeta. 5 3
Localitza i reconeix els tipus de climes que hi ha
9 9 6
a Espanya.
Identifica i diferencia les caracterstiques principals
B2-11.2 6, 7 6, 7 7, 8
dels tipus de climes dEspanya i la Comunitat.
Interpreta climogrames i els classifica associant-los
10 8 5
als tipus de climes dEspanya i la Comunitat.
Associa cada zona climtica dEspanya amb
B2-14.1 10 9, 10
les espcies vegetals que shi desenvolupen.
Solucions
6. A Espanya es distingeixen quatre tipus de clima:
Control B mediterrani, subtropical, ocenic i de muntanya.
Del clima mediterrani, nhi ha tres variants: tpic,
1. s la capa de gasos que envolten el nostre
sec i dinterior.
planeta. Est composta fonamentalment per
nitrogen i oxigen. 7. El clima mediterrani tpic t unes temperatures
A lestratosfera. extremes: els hiverns sn molt freds i els estius,
calorosos. Fals.
Perqu impedeix que arriben a la Terra les
radiacions ultraviolades nocives del Sol. A les muntanyes, la vegetaci canvia amb
laltitud i lorientaci. Verdader.
2. Temps atmosfric: estat i temperatura de A les zones de clima subtropical sec, les
latmosfera en un lloc i en un moment concrets. temperatures sn molt altes tot lany. Fals.
Clima: temps atmosfric que predomina en un Les frases corregides serien: El clima
lloc al llarg de molts anys. mediterrani tpic t hiverns temperats
3. La temperatura, que es mesura en graus Celsius i estius molt calorosos.
(C), i les precipitacions, que sexpressen A les zones de clima subtropical, les
en litres per metre quadrat (/m 2). temperatures sn suaus tot lany.
4. La distncia a lequador, la distncia al mar 8. Sentn per sequera un perode llarg
i el relleu. de temps sense pluja. s tpica del clima
5. R. G. Les zones fredes corresponen a les zones mediterrani.
polars; les zones temperades sestenen entre
9. Esquerra: ocenic; centre: mediterrani; dreta:
els cercles polars i els trpics; i la zona clida,
subtropical.
entre els dos trpics.
PROVA DE CONTROL 4
10. Temperades (al voltant de 20 C). 6. A Espanya es distingeixen quatre tipus de

Fredes (la ms baixa es dna al gener amb un clima: mediterrani, subtropical, ocenic
poc menys de 10 C). i de muntanya. A la Pennsula i a Balears
Hi plou abundantment tot lany, sobretot a la predomina el clima mediterrani, i a les illes
Canries predomina el clima subtropical.
tardor i la primavera.
No hi ha cap estaci seca. 7. En el mediterrani sec els hiverns sn ms suaus
i els estius ms calorosos que en el tpic, i plou
menys. Sassemblen en el fet que la sequera
Control A
estival es dna en ambdues variants del clima
1. Latmosfera s la capa de gasos que envolta la mediterrani.
Terra. s important perqu regula la temperatura
8. Altes a lestiu (per exemple, juliol i agost tenen
terrestre i frena les radiacions ultraviolades per
vora 25 C) i baixes a lhivern (gener, un poc
fer possible la vida.
ms de 0 C).
2. R. G. Troposfera (en el cartell inferior) Escasses, sobretot a lestiu, i irregulars.
i estratosfera (en el cartell superior). Es tracta dun clima mediterrani dinterior,
3. Al temps atmosfric, perqu es refereix a per les temperatures i precipitacions prpies
lestat de latmosfera en un lloc i en un moment daquesta varietat.
concrets. 9. Desquerra a dreta: mediterrani tpic, mediterrani
4. Els factors que afecten el clima sn la distncia a dinterior, mediterrani sec, ocenic.
lequador, la distncia al mar i el relleu. 10. R. M.
Lequador s la franja ms clida de la Terra, Mediterrani tpic: alzines
com ms prop sestiga de lequador ms clid i sureres.
ser el clima. El mar fa que les temperatures Mediterrani sec: margall i espart.
siguen ms suaus. El relleu afecta el clima,
Ocenic: prats i roures.
perqu com ms altitud del terreny, les
temperatures sn ms baixes. De muntanya: pins i ginesta.
5. Al nord dEspanya, ja que la major part dels

Test
nvols entren pel nord-oest i descarreguen
pluges al masss Galaic i la serralada Cantbrica. 1. b; 2. a; 3. c; 4. b; 5. b; 6. c; 7. b; 8. c; 9. b; 10. a.
UNITAT 5
Prova de control
B1-2.2 4, 7 2, 4, 7
B1-3.2 1, 6 1, 6 1
Identifica els elements que configuren un paisatge
1, 5 1, 5, 7 1
natural i un de transformat.
B2-14.1 Identifica els diferents paisatges transformats que es
2, 5, 7,
poden trobar a Espanya i a la Comunitat Valenciana: 3, 4, 5, 7 3, 4, 5, 9
8, 9
agraris, industrials, urbans i turstics.
B2-17.1 Reconeix les activitats que deterioren el paisatge. 6 6
Reconeix com influeixen les activitats econmiques 3, 4, 6,
B3-10.2 2, 8, 9, 10 2, 3, 8, 10
en el poblament i el paisatge dun territori. 10
Solucions
Control B
7. R. M. Al nord dEspanya. Pels prats verds
1. Paisatge natural: s el paisatge que noms
i la vegetaci del paisatge.
t elements naturals, s a dir, que no ha sigut
transformat per lsser hum. 8. El nord peninsular: dispers (D).
La costa mediterrnia: concentrat (C).
Paisatge transformat o humanitzat: s el
Linterior peninsular: concentrat (C).
paisatge que les persones han canviat amb
La costa canria: concentrat (C).
les seues activitats.
9. A linterior peninsular predominen les activitats
2. Els camps de cultiu i les granges: aliments. agrcoles i ramaderes.
Els pobles i les ciutats: llocs per a viure. Al nord, les activitats industrials.
Les fbriques i els polgons industrials:
10. A les illes Canries i en tota la costa
productes elaborats.
mediterrnia. Perqu el bon clima
Les centrals elctriques i les mines: matries daquestes zones atrau els turistes.
primeres energtiques.
3. Agraris, industrials, urbans i turstics. Control A
4. A. Lactivitat agrria. Perqu sn extensions de
1. Un paisatge natural s el que no ha sigut
camps de cultiu.
modificat per les persones, i un de transformat
B. Activitats urbanes, relacionades amb la ciutat, o humanitzat s el que s que sha vist modificat
com els serveis. per alguna de les activitats que realitzem. R. M.
5. R. M. Un exemple de paisatge natural: el parc natural
Un paisatge agrari: canals de reg, squies, de la serra Calderona; un exemple de paisatge
camps de cultiu, terrasses. transformat: la ciutat de Valncia.
Un paisatge industrial: fbriques, polgon 2. R. M. Ramaderia i agricultura: granges,
industrial, tallers. squies i sistemes de reg, hivernacles;
Un paisatge urb: poliesportiu, estaci de tren, shi obtenen aliments i altres matries primeres.
avingudes, edificis, esglsies. Indstria: fbrica, drassanes, taller; sobtenen
Un paisatge turstic: hotels, aeroport, museus, productes elaborats. Transport i comunicaci:
platges. carretera, pont, estaci de tren; fan possible els
desplaaments de persones i mercaderies, i que
6. R. L. les persones estiguen comunicades entre elles.
PROVA DE CONTROL 5
3. Agraris, industrials, urbans i turstics. 8. El poblament concentrat predomina a linterior

i a les zones de costa, sobretot a la costa
4. A. Lactivitat agrria. Ho indiquen els camps de
mediterrnia.
cultiu. B. Activitats urbanes relacionades amb la
ciutat, com els transports, el comer, etctera. El poblament s dispers al nord de la
Ho indiquen els tipus de construccions, prpies Pennsula i sobretot a les zones de
de les ciutats. C. Lactivitat turstica, ho indiquen muntanya.
el bon temps i la platja que t. 9. A linterior de la Pennsula: els paisatges
5. R. M. Un paisatge agrari t construccions agraris. Al nord de la Pennsula: els paisatges
relacionades amb lagricultura i la ramaderia industrials. A la costa mediterrnia: els
(granges, squies), mentre que un paisatge paisatges turstics i urbans.
industrial t fbriques, centrals elctriques 10. R. L.
6. R. L.
Test
7. El riu.
1. c; 2. a; 3. a; 4. b; 5. c; 6. a; 7. b; 8. a; 9. c; 10. a.
Edificis, carrers, avingudes, places i ponts.
Sha de classificar a la zona mediterrnia,
la fotografia s una vista aria de la ciutat
de Mrcia.
UNITAT 6
Prova de control
B1-2.2 1, 4 1, 8
Utilitza amb precisi el vocabulari adquirit sobre 2, 4, 5,
B1-3.2 2, 5, 6, 8 1, 2, 4, 5, 7
els temes tractats per a realitzar els treballs de classe. 8
Explica alguns dels principals conceptes demogrfics
2, 3, 8 2, 4 3
(natalitat, mortalitat, esperana de vida).
B3-6.1
Diferencia entre poblaci activa i poblaci inactiva. 4 2 4
Defineix i calcula el creixement natural. 6 3 2
Interpreta dades de poblaci a partir de lanlisi de
B3-6.3 grfics lineals, de barres, sectorials i pirmides 1 1, 8
de poblaci.
Descriu les caracterstiques principals de la poblaci
B3-7.1 3, 10 10 1, 10
dEspanya i dEuropa.
Explica levoluci de la poblaci espanyola, associant-la
B3-7.2 a lesperana de vida, la natalitat, la mortalitat i els 1, 8 1, 3, 8
moviments migratoris.
B3-7.4 Defineix i calcula la densitat de poblaci dun territori. 7 9 9
Descriu com es distribueix pel territori la poblaci
B3-7.5 espanyola i identifica les zones ms i menys 10
densament poblades.
Defineix i diferencia els conceptes dimmigraci
5 5 5
i emigraci.
Defineix i calcula el creixement migratori dun lloc. 6 8 2
B3-8.1 Explica les causes i conseqncies de lxode
8 7
rural a Espanya.
Descriu levoluci dels moviments migratoris
8, 9 6, 8 6, 7, 8
a Espanya.
Solucions
Control B 3. A Espanya la natalitat s baixa i la mortalitat,

tamb.
1. La poblaci ha augmentat.
R. M. A Espanya la natalitat va ser alta fins a
La poblaci absoluta s el total de persones la dcada de 1970, i desprs, fins a lactualitat,
censades en un lloc. En 2012, Espanya tenia ha anat descendint. La mortalitat tamb va ser
uns 47 milions de persones. molt alta fins als anys 50 del segle xx, quan va
comenar a descendir.
2 Natalitat: s el nombre de naixements que
es produeixen en un any en un lloc concret. 4. La poblaci i el treball. La poblaci activa:
ocupada, parada. La poblaci inactiva.
Mortalitat: s el nombre de morts que es
produeixen en un any en un lloc concret. 5. Una persona que ix dun lloc per anar a viure
a un altre s un emigrant.
Creixement natural: s la diferncia entre
el nombre de naixements i morts dun lloc Una persona que arriba a un lloc per
en un any concret. residir-hi s un immigrant.
PROVA DE CONTROL 6
6. Cal calcular la diferncia entre el nombre 4. Lesperana de vida s el nombre danys

demigrants i el nombre dimmigrants. que es creu que podr viure una persona quan
naix. A Espanya i Europa sha incrementat a
7. Densitat de poblaci = nombre dhabitants / causa de la millora en les condicions de vida
quilmetres quadrats de superfcie. i de treball, i als avanos en medicina.
Baixa.
5. Una persona que ix dun lloc per anar a viure a
Amb alta densitat: Madrid i Barcelona. un altre s un emigrant i una persona que arriba
Amb baixa densitat: Sria i Terol. a un lloc per residir-hi s un immigrant.
8. Lxode rural s lemigraci del camp 6. Lemigraci interior: del camp a la ciutat,
a la ciutat. i de les zones de linterior a les ciutats
La necessitat de menys persones per costaneres i Madrid.
a realitzar les faenes del camp a causa de Lemigraci exterior: fins als anys 60 semigr
la mecanitzaci de les faenes agrcoles. a Amrica i a partir dels 60, a Europa,
Zones rurals extenses de linterior dEspanya concretament, a Alemanya, Frana i Blgica.
quedaren despoblades. 7. Lxode rural s lemigraci del camp
a la ciutat.
9. R. M. Catalunya i Comunitat Valenciana.
Zones rurals extenses de linterior dEspanya
10. Baixa natalitat a Espanya: a causa de la quedaren despoblades.
incorporaci de les dones al mn laboral.
8. En 2006.
Alta esperana de vida a Espanya: a causa
de la millora en les condicions de vida. Hi van arribar 466.861 immigrants menys, que
s la diferncia entre els que hi van vindre en
2006 i els que hi van arribar en 2012.
Control A
9. Es calcula dividint la poblaci total entre la
1. La poblaci espanyola ha augmentat, des dels superfcie del territori, expressada en
30 milions dhabitants en 1960 fins als vora 47 quilmetres quadrats. La densitat de poblaci
milions en 2012. a Espanya s de 93 hab./km 2.
2. Natalitat: s el nombre de naixements que 10. Les zones ms poblades sn la costa
es produeixen en un lloc en un any concret. i les illes. Dins de cada provncia, la
Mortalitat: s el nombre de persones que poblaci es concentra a les ciutats.
moren en un any en un lloc concret. Les zones menys poblades es troben
Creixement natural: s la diferncia entre a linterior de la Pennsula, excepte la
mortalitat i natalitat. Comunitat de Madrid, que s la ms
poblada dEspanya.
Poblaci activa: sn les persones adultes
que tenen capacitat per a treballar.
Test
3. El creixement natural ha sigut positiu perqu
han nascut ms persones que les que han mort. 1. a; 2. b; 3. c; 4. c; 5. b; 6. b; 7. a; 8. c; 9. c; 10. b.
El creixement migratori ha sigut negatiu perqu
han eixit ms persones dEspanya de les que hi
van arribar.
Avaluaci del segon trimestre
Activitats
ESTNDARDS
DAPRENENTATGE Test
B A E
B1-2.2 3, 6 4, 6 3, 4, 6, 8
Utilitza amb precisi el vocabulari adquirit sobre els 1, 2, 9,
B1-3.2 1, 2, 8 1, 2, 10
temes tractats per a realitzar els treballs de classe. 10
Distingeix temps atmosfric i clima, diferenciant
B2-9.1 1 2 1
els dos conceptes.
Defineix el concepte de clima i explica els elements
B2-10.1 2 1 1
B2-11.1 Enumera i situa les zones climtiques del planeta. 2
3 4 3
a Espanya.
Identifica i diferencia les caracterstiques principals
B2-11.2 3 5 3, 4
dels climes dEspanya i la Comunitat.
Interpreta climogrames i els classifica associant-los
4, 8
als tipus de climes dEspanya i la Comunitat.
4 6
B2-14.1 Identifica els diferents paisatges transformats que es
poden trobar a Espanya i a la Comunitat Valenciana: 5, 6 5, 6 6 6
agraris, industrials, urbans i turstics.
B2-17.1 Reconeix les activitats que deterioren el paisatge. 6 6 5
Analitza les conseqncies del canvi climtic
B2-18.1 2
i les accions necessries per a combatrel.
Explica alguns dels conceptes demogrfics principals
7 10
B3-6.1 (natalitat, mortalitat, esperana de vida).
Defineix i calcula el creixement natural. 8 8
Interpreta dades de poblaci a partir de grfics lineals,
B3-6.3 8
de barres, sectorials i pirmides de poblaci.
B3-7.1 7
dEspanya i dEuropa.
B3-7.4 Defineix i calcula la densitat de poblaci dun territori. 9 7
Descriu com es distribueix pel territori la poblaci
B3-7.5 espanyola i identifica les zones ms i menys densament 10 8 7, 10 8
poblades.
Defineix i calcula el creixement migratori dun lloc. 10 10
Explica les causes i conseqncies de lxode rural
B3-8.1 9 9
a Espanya.
Descriu levoluci dels moviments migratoris a Espanya. 9
Reconeix com influeixen les activitats econmiques
B3-10.2 6 6
en el poblament i el paisatge dun territori.
SEGON TRIMESTRE
Solucions
2. No. Perqu el clima fa referncia al temps que
Control B
predomina en un lloc al llarg de molts anys,
1. El temps s lestat de latmosfera en un lloc i en no a lestat de latmosfera en un moment
un moment concrets, i el clima s el temps que concret.
predomina en un lloc al llarg de molts anys. 3. Fonamentalment en les temperatures hivernals,
2. La temperatura i les precipitacions. que sn moderades en el clima mediterrani
La distncia a lequador, la distncia al mar tpic, per damunt dels 10 C, i molt baixes en el
i el relleu. mediterrani dinterior, al voltant dels 4 C
3. R. G. Mapa esquerre: clima ocenic; mapa de mitjana.
central: clima mediterrani; mapa dret: clima 4. Desquerra a dreta: mediterrani tpic, mediterrani
subtropical. dinterior, mediterrani sec, ocenic.
4. Un paisatge natural no ha sigut modificat 5. Segons lactivitat econmica que hi predomina
per lsser hum i un dhumanitzat, s. pot haver-hi paisatges agraris, industrials,
urbans i turstics.
5. R. M.
A linterior de la Pennsula predominen
Un paisatge agrari: un canal de reg, els paisatges agraris.
un camp cultivat i una granja.
A la costa mediterrnia predominen
Un paisatge urb: un poliesportiu, els paisatges turstics.
una esglsia i una avinguda.
Al nord destaquen sobretot els paisatges
Un paisatge industrial: una fbrica, un industrials.
magatzem i una planta depuradora.
Un paisatge turstic: un port esportiu, 6. Hi predomina lactivitat turstica.
un aeroport i un hotel. R. L.
7. Dividint el total dhabitants entre la superfcie.
6. s un paisatge turstic costaner.
Segurament hi predomina lactivitat turstica. 8. Zones ms poblades: la costa, les illes
Perqu en la imatge hi ha molts edificis i la Comunitat de Madrid.
i hotels al costat de la costa. Zones menys poblades: linterior de la
Pennsula, excepte la Comunitat de Madrid.
7. Natalitat: B.
9. Des del comenament del segle XX i fins
Esperana de vida: A. a la dcada de 1970. Com a conseqncia,
Mortalitat: B. grans zones rurals de linterior quedaren
Envelliment de la poblaci: A. despoblades i la poblaci espanyola pass
a ser fonamentalment urbana.
8. Creixement natural: s la diferncia entre el
nombre de naixements i el nombre de morts. 10. Natalitat: s el nombre de naixements que
Migraci: s el desplaament que realitza es produeixen en un any en un lloc concret.
la poblaci, generalment per treball. A Espanya la natalitat s baixa.
Creixement migratori: s la diferncia Esperana de vida: s el nombre danys que
entre el nombre demigrants i el nombre es creu que podr viure una persona quan
dimmigrants. naix. A Espanya s alta.
xode rural: s lemigraci del camp a la ciutat.
Creixement migratori: s la diferncia entre
9. La densitat de poblaci s el nombre dhabitants el nombre demigrants i dimmigrants.
per km2. El nombre dhabitants i la superfcie. A Espanya s negatiu.
10. Comunitat de Madrid i Catalunya.
Castella-la Manxa i Castella i Lle. Control E
1. Perqu el temps fa referncia a les temperaturas
Control A i a les precipitacions dun lloc en un moment
1. La distncia a lequador, la distncia al mar concret, i el clima, a les temperatures i
i el relleu. precipitacions dun lloc al llarg de molts anys.
Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L. Cincies Socials 5

117
Avaluaci del segon trimestre
2. El canvi climtic s laugment de la temperatura Els paisatges industrials es troben al nord

del planeta Terra. La causa del canvi climtic s de la Pennsula.
la contaminaci de latmosfera, fet que crea una
8. Representa levoluci de la natalitat i la
capa com a pantalla que fa que la calor que ens
mortalitat a Espanya des de 1975 fins a 2012.
arriba dels rajos del Sol isca de la superfcie de
la Terra. La conseqncia s que poden canviar Va ser ms elevat en 1975 perqu la natalitat
era ms alta que en 2012, per la mortalitat
els climes, que faa ms calor i es descongelen
era prcticament igual que en 2012.
els pols, i aix provocar que algunes zones
terrestres queden inundades i que moltes 9. Lemigraci interior o xode rural; lemigraci
espcies animals i vegetals desapareguen. a lestranger, de primer a Amrica i desprs
a Europa; i la immigraci de persones daltres
3. Desquerra a dreta: mediterrani tpic, mediterrani
pasos a Espanya.
dinterior, mediterrani sec, ocenic.
10. Les zones de costa i Madrid sn els territoris
4. s un clima ocenic. Perqu les temperatures ms poblats, i linterior est poc poblat.
sn suaus, amb hiverns temperats i estius
frescos, i les precipitacions, abundants
i regulars. Test
1. c; 2. a; 3. a; 4. b; 5. b; 6. c; 7. c; 8. b; 9. c; 10. b.
5. El paisatge de linterior de la Pennsula s
sobretot agrari; es caracteritza per un poblament
concentrat i per grans extensions de camps de
cultiu. Els paisatges de la zona mediterrnia sn
sobretot turstics, es caracteritzen per estar molt
poblats i perqu hi ha ciutats extenses.
6. El mar i les muntanyes.
Els edificis dhabitatges, els carrers
i les carreteres.
A la costa mediterrnia.
7. El poblament concentrat predomina a les
zones de linterior i de la costa.
7
Prova de control
Busca i selecciona dades i informaci rellevants
sobre el tema, a partir dimatges, taules, grfics,
B1-2.2 3, 5, 9 2, 8, 9
esquemes, resums i les tecnologies de la informaci

B1-3.2 4, 8 1, 6 5, 6
Identifica els sectors primari, secundari i terciari 1, 4, 5, 6, 8,

B3-10.1 1, 4, 5, 6, 8 4, 5, 6
i els relaciona amb distintes activitats. 9
1, 2, 3,
Explica les activitats rellevants dels sectors primari, 1, 2, 3, 7, 9, 2, 3, 7, 8, 9
B3-10.2 4, 7, 8,
secundari i terciari a Espanya i Europa. 10 10
9, 10
Solucions
Control B
1. Agrupa les activitats econmiques 9. Del transport martim.
que es dediquen a obtindre recursos Consisteix en el transport de mercaderies
de la naturalesa. en vaixells mercants dun port a un altre,
4 de cada 100. a travs de rutes martimes.
Els ports de mercaderies principals sn
2. Cereals, vinya i olivera. els dAlgesires, Barcelona i Bilbao.
Fruites, arrs i hortalisses. 10. R. M. Turisme de sol i platja (per exemple,
estiuejar a la costa); turisme cultural (visitar
3. R. G. Lov i el porc.
un museu); turisme de patrimoni histric
i artstic (visitar una ciutat).
4. El sector secundari agrupa les activitats
econmiques que es dediquen a transformar
matries primeres en productes elaborats.
Control A
5. Indstries de base: matries primeres per 1. Sector primari: agrupa les activitats
a altres indstries. econmiques que es dediquen a obtindre
recursos de la naturalesa.
Indstries de bns dequipament: mquines Sector secundari: agrupa les activitats
i peces per a altres indstries. econmiques que es dediquen a transformar
Indstries de bns de consum: productes matries primeres en productes elaborats.
que consumeixen directament les persones. Sector terciari: inclou totes les activitats
6. Al sector secundari. econmiques que no produeixen objectes
materials, sin que donen serveis.
7. S, perqu el sector serveis ocupa 74 de cada 2. Cultius de sec: cereals, vinya, olivera; Castella-
100 treballadors a Espanya i genera la major la Manxa, Castella i Lle i Andalusia.
part de la riquesa. Cultius de regadiu: fruites, arrs i hortalisses;
C. Valenciana, Regi de Mrcia i Andalusia.
8. s el servei que ofereix els productes que
sobtenen dels sectors primari i secundari 3. El bestiar ov s el ms abundant al nostre pas.
als consumidors a canvi de diners.
Fals.
Els productes que ven un pas a un altre. La pesca costanera es realitza en vaixells grans als
Els productes que compra un pas a un altre. oceans Atlntic i ndic. Fals.
PROVA DE CONTROL7 7
La majoria de les persones que es dediquen 7. Sn els dAlgesires, Barcelona i Bilbao.

a la mineria treballen en pedreres. Verdader. I de transport de passatgers, Canries
Les oracions corregides sn: El bestiar porc i les illes Balears.
s el ms abundant al nostre pas. 8. El turisme s lactivitat que realitzen
les persones durant els viatges i estances
La pesca daltura es realitza en vaixells grans
en llocs diferents de lhabitual per descansar o
als oceans Atlntic i ndic.
divertir-se. El de la imatge s un tipus de turisme
4. La indstria, la construcci i lartesania. de sol i platja.
9. La majoria de la poblaci es dedica als serveis
5. Automobilstica: de consum.
(68 %). Una part menor es dedica al sector
Siderrgica: de base. secundari (27 %) i el sector que menys
De pneumtics: dequipament. poblaci abraa s el primari (5 %).
Del moble: de consum. 10. El comer, el transport i el turisme.

Qumica: de base.
Txtil: de consum.
Test
6. s lintercanvi de productes dins dun mateix
1. a; 2. c; 3. b; 4. a; 5. c; 6. a; 7. b; 8. a; 9. b; 10. c.
pas. Pot ser detallista o majorista.
UNITAT 8
Prova de control
Busca i selecciona dades i informaci rellevants
sobre el tema, a partir dimatges, taules, grfics,
B1-2.2 3, 5, 7, 10 2, 4, 5, 6, 9
esquemes, resums i les tecnologies de la informaci
B1-3.2 4, 6 3, 5 3, 8, 9
Utilitza lnies temporals per a localitzar i ordenar fets
B4-2.2 2
histrics en el temps.
B4-3.2 Interpreta mapes histrics de ledat mitjana. 3, 7 6
Descriu i compara la societat i leconomia
B4-3.3 dal-ndalus i la dels regnes cristians peninsulars 4, 5 8 3, 4
durant ledat mitjana.
Identifica i descriu lherncia cultural i artstica
5 5
dal-ndalus.
B4-3.4
Identifica, descriu i compara les caracterstiques
10 9 10
principals de lart romnic i de lart gtic.
Explica la formaci i levoluci del regne visigot
1 1 1
i en descriu algunes de les caracterstiques principals.
Explica levoluci poltica, lorganitzaci social
2, 3, 5,
i les formes de vida dal-ndalus i les compara 1, 2, 3 1, 2, 3
6
B4-3.7 amb les dels regnes cristians peninsulars.
Explica lorigen, lorganitzaci social i les formes 6, 7, 8,
8, 9 8
de vida dels regnes cristians peninsulars. 9
Defineix el concepte de reconquista i el relaciona
6 7 7
amb el repoblament.
Reconeix la importncia del patrimoni natural,
B4-4.1 histric, cultural i artstic de la histria medieval 5, 10 5, 9, 10 10
dEspanya.
Solucions
Control B 4. Mulads: eren els cristians que shavien

convertit a la religi musulmana.
1. Lany 711, els musulmans, procedents
del nord dfrica, van derrotar els visigots Mossrabs: eren els cristians que van seguir
en la batalla de Guadalete. practicant la seua religi a al-ndalus.
2. Emirat: 2. Califat de Crdova: 3. Regne 5. s una mesquita.

nassarita de Granada: 5. Conquista Per a resar i estudiar els preceptes
musulmana: 1. Regnes de taifes: 4. de lislam.
3. R. G. Ha de pintar de groc les illes Balears i tot 6. La reconquista s el perode de quasi huit
el territori peninsular, excepte la franja estreta segles durant el qual els regnes cristians van
del nord, que ha de ser verda. La capital lluitar contra els musulmans per conquistar el
dal-ndalus va ser Crdova. seu territori.
PROVA DE CONTROL 8
7. Desquerra a dreta i de dalt a baix: D, E, A, C, B. 5. S, s musulmana pel tipus darcs (lobulats)

i la decoraci abundant feta amb taulells
8. La noblesa (cavallers), el clergat (bisbes, abats,
i plaques de guix amb decoraci vegetal,
sacerdots, monjos i monges) i els camperols
i artesans. geomtrica o inscripcions.
6. Mapa de lesquerra: 2. Mapa central: 1. Mapa
9. Els comerciants sagrupaven en gremis. Fals. de la dreta: 3.
Hi havia tres categories dartesans: mestre,
7. Els reis cristians necessitaven que les terres que
oficial i aprenent. Verdader.
anaven conquistant durant la reconquista foren
Les ciutats estaven governades per un consell ocupades per persones que les treballaren i que
de nobles. Fals. les defensaren. Aquesta ocupaci es coneix amb
el nom de repoblament.
10. La construcci gtica s la de lesquerra.
Caracterstiques: tenien grans rosetons 8. Els senyorius eren territoris extensos concedits
pel rei als principals nobles i monestirs. Eren com
i finestres amb vidrieres de colors que
un pas xicotet, perqu els senyors administraven
illuminaven linterior dels temples. Tamb justcia, tenien els seus propis exrcits, cobraven
eren ms altes que les construccions impostos, controlaven els camperols que
romniques. treballaven per a ells i fins i tot van arribar a
encunyar la seua prpia moneda.
Control A 9. s una catedral gtica. T un gran roset
i grans finestres amb vidrieres. s un edifici
1. 476: caiguda de limperi rom.
alt, amb remats punxeguts i amb arcs apuntats.
711: batalla de Guadalete, invasi musulmana
de la Pennsula. 10. Hi van conviure les religions cristiana, musulmana
i jueva. R. L.
2. A. Conquista i emirat. B. Califat. C. Regnes de
taifes. D. Regne nassarita de Granada. Test
3. Durant lemirat, al-ndalus depenia polticament 1. c; 2. a; 3. b; 4. c; 5. b; 6. c; 7. c; 8. c; 9. b; 10. a.
i religiosament del califa de Damasc, mentre que
durant el califat va ser un territori independent
amb un cap suprem al capdavant, el califa.
4. Batalla de Guadalete: 711; senfrontaren
visigots i musulmans; desaparici del regne
visigot. Batalla de Las Navas de Tolosa: 1212;
senfrontaren cristians i musulmans; conquista
cristiana de quasi tot el territori dal-ndalus.
UNITAT 9
Prova de control
B1-2.2 3, 5, 6, 9 2, 3, 4, 5, 9
B1-3.2 2, 4, 7, 10 1, 2, 6, 8, 10
Situa en una lnia temporal alguns dels esdeveniments
B4-3.2 histrics ms importants de ledat moderna a Espanya 3, 5 3, 4
i explica en qu consisteixen.
B4-3.3 Descriu lorganitzaci social de ledat moderna. 6 1, 5 2
B4-3.4 9 9 3, 9
de ledat moderna a Espanya.
Enumera els trets fonamentals que caracteritzen ledat
moderna, identifica els esdeveniments principals que
1, 3, 5, 8 1, 4, 7 1, 4, 7
van tindre lloc a limperi espanyol i els relaciona amb
el regnat corresponent.
Descriu les causes i les conseqncies
2 2 5
del descobriment dAmrica.
B4-3.8 Explica les causes de la decadncia de limperi
7 6 6
espanyol durant el segle XVII.
Explica larribada al tron espanyol dels Borb i compara
la seua forma de govern amb la dels monarques de la 7, 8, 10 8
dinastia anterior.
Explica qu s la Illustraci i la relaciona
10 10
amb el despotisme illustrat.
Reconeix la importncia del patrimoni natural, histric,
B4-4.1 9 9 9
cultural i artstic de la histria dEspanya.
Identifica els esdeveniments principals que van tindre
lloc a limperi espanyol durant ledat moderna 2, 4, 6 2, 3, 4
i els relaciona amb el regnat corresponent.
Explica les causes de la decadncia de limperi
B4-3.8 3 2 1
espanyol durant el segle XVII.
Explica larribada al tron espanyol dels Borb
3, 4, 5, 6,
i compara la seua forma de govern amb la dels 9 5, 6, 7
7, 10
monarques de la dinastia anterior.
Solucions
3. A. Conquista de Canries: 1496. B. Conquista
Control B
de Granada: 1492. C. Matrimoni dIsabel
1. Ledat moderna es va iniciar amb el i Ferran: 1469. D. Conquista del regne de
descobriment dAmrica i va acabar amb Navarra: 1512. Ordre: C, B, A, D.
la Revoluci Francesa.
4. Virrei: representava els reis en cada territori.
2. R. M. Espanya es va convertir en limperi
Santa Hermandad: vigilava els camins. Sant
ms poders dEuropa, el comer mundial
va crixer molt i es despert linters pels Tribunal de la Inquisici: vetlava pel
viatges. compliment dels principis i valors cristians.

PROVA DE CONTROL 9
5. A. Batalla de Lepant: Felip II. B. Rebellions 3. C. Matrimoni dIsabel i Ferran: 1469.

de les Comunitats i les Germanies: Carles I. B. Conquista de Granada: 1492. A. Conquista
C. Batalla de Saint-Quentin: Felip II. D. Derrota de Canries: 1496. D. Conquista del regne de
de lArmada Invencible: Felip II. E. Incorporaci Navarra: 1512.
del regne de Portugal a limperi espanyol:
4. A. 1520: rebellions de les Comunitats i les
Felip II. B, C, A, E, D.
Germanies. B. 1557: batalla de Saint-Quentin.
6. 1. Espanyols. 2. Mestissos. 3. Indis. 4. Negres. C. 1571: batalla de Lepant. D. 1580:
incorporaci del regne de Portugal a limperi
7. Espanya va patir grans derrotes en les guerres espanyol. E. 1588: derrota de lArmada
i va haver de cedir part dels seus territoris. Invencible.
A ms, el pas es va empobrir per les despeses R. G. Han de pintar de blau des de linici
blliques, la disminuci de lor i la plata que de la lnia del temps (1516) fins a 1556.
arribaven dAmrica i les males collites.
5. 1. Espanyols. 2. Mestissos. 3. Indis. 4. Negres.
8. R. M. Felip III: expulsi dels moriscos.
R. G. Nmeros de dalt a baix: 1, 2, 3, 4.
Felip IV: guerra dels Trenta Anys.
6. Espanya va patir grans derrotes en les guerres
Felip V: guerra de Successi. i va haver de cedir part dels seus territoris; a
Carles III: es recuper lilla de Menorca. ms, el pas es va empobrir per les despeses
blliques, la disminuci de lor i la plata que
9. R. M. Podeu citar lexpressivitat dels rostres, el arribaven dAmrica i les males collites.
moviment, el dramatisme i els contrastos de llum
i ombra. 7. A la dinastia dels ustria.
10. La Illustraci s un moviment cultural que es La dinastia dels Borb.
va desenvolupar en el segle xviii. Defensava Felip V, Ferran VI, Carles III i Carles IV.
la creaci dun mn nou i una cincia nova
basada en la ra. R. M. Entre els illustrats ms 8. Un favorit era una persona de la confiana
destacats sobrex, per exemple, Montesquieu. del rei que governava en el seu nom, com
el duc de Lerma, amb Felip III, i el comte duc
dOlivares, amb Felip IV.
Control A
9. R. M. Podeu citar lexpressivitat dels rostres,
1. En ledat moderna, els europeus van descobrir
el moviment, el dramatisme o els contrastos
terres en altres continents, els reis adquiriren
de llum i ombra.
molt de poder i la societat sorganitz en dos
estaments: privilegiats i no privilegiats. S, pertany al Segle dOr castell perqu aix
s coneix el perode barroc a Espanya.
2. Causes: nous instruments dorientaci, com la
brixola i lastrolabi; noves embarcacions, com 10. Una forma de govern absolutista s aquella en
la caravella; i millors tcniques delaboraci de la qual el rei concentra tots els poders de lestat.
mapes.
Conseqncies: Espanya es va convertir Test
en limperi ms poders dEuropa; el comer
mundial va crixer; es despert linters 1. c; 2. b; 3. b; 4. c; 5. a; 6. b. 7. b; 8. c; 9. b; 10. a.
pels viatges; van arribar plantes i productes
desconeguts; es van estendre el castell
i la religi catlica.

Activitats
ESTNDARDS
DAPRENENTATGE Test
B A E
Busca i selecciona dades i informaci rellevants sobre el
tema, a partir dimatges, taules, grfics, esquemes, resums 2, 3, 4,
B1-2.2 5, 7, 8 2, 10
i les tecnologies de la informaci i la comunicaci per 6
completar les seues tasques.
Utilitza amb precisi el vocabulari adquirit sobre els temes 2, 5, 9, 3, 4, 6,
B1-3.2 2, 4, 9 1, 6
tractats per a realitzar els treballs de classe. 10 9
Explica les activitats rellevants dels sectors primari,
B3-10.2 secundari i terciari a Espanya i Europa i les localitzacions 1 1 1 1, 2
als territoris corresponents.
Situa en una lnia temporal i explica en qu van consistir
alguns dels esdeveniments histrics ms importants de 8 3
B4-3.2 ledat mitjana i ledat moderna dEspanya.
Interpreta mapes histrics de ledat mitjana i ledat
4 2
moderna.
Descriu i compara la societat i leconomia dal-ndalus
5 4
i la dels regnes cristians peninsulars durant ledat mitjana.
B4-3.3 Compara formes de vida de ledat mitjana i ledat moderna
7 6
a Espanya.
Descriu lorganitzaci social de ledat moderna. 7 8 6 7
Identifica, descriu i compara les caracterstiques principals
5 6 10 6
de lart romnic i de lart gtic.
B4-3.4
Identifica i descriu lherncia cultural i artstica de ledat
9, 10
moderna.
Explica la formaci i levoluci del regne visigot i descriu
3
algunes de les caracterstiques principals.
Explica levoluci poltica dal-ndalus i la relaciona
B4-3.7 3 3 2 4
amb la dels regnes cristians peninsulars.
4 3 5
amb el repoblament.
Enumera els trets fonamentals que caracteritzen ledat
6, 7,
moderna i identifica els esdeveniments principals que van 6, 7, 8, 7, 8, 9,
5, 8 8, 9,
tindre lloc a limperi espanyol i els relaciona amb el regnat 9, 10 10
10
corresponent.
B4-3.8
Descriu les causes i les conseqncies del descobriment
9 9 7
dAmrica.
Explica les causes de la decadncia de limperi espanyol
9
durant el segle XVII.
TERCER TRIMESTRE
Solucions
Control B Control A
1. Fruites, arrs i hortalisses. 1. Fruites, arrs i hortalisses.
Siderrgica, metallrgica i qumica. La siderrgia, la metallrgia i la indstria
qumica.
Productes agroalimentaris i altres productes
industrials, com calat i autombils. Productes agroalimentaris i altres productes
industrials (calat i autombils).
El sector terciari.
El terciari.
2. 476: caiguda de limperi rom. 2. s una obra musulmana. Est composta
711: invasi musulmana. per arcs lobulats, que estan decorats
1212: batalla de Las Navas de Tolosa. amb formes vegetals i geomtriques.
1492: reconquista del regne de Granada. 3. 711: batalla de Guadalete. 1212: batalla
de Las Navas de Tolosa. 1492: reconquista
3. 1. Conquista musulmana.
de Granada i descobriment dAmrica.
2. Emirat.
3. Califat de Crdova. 4. Desquerra a dreta: 3, 1, 2.
4. Regnes de taifes. 5. No, la societat dal-ndalus estava organitzada
5. Regne nassarita de Granada. en grups segons la religi (musulmans, mulads,
4. La reconquista s la lluita dels regnes mossrabs i jueus) i la dels regnes cristians
cristians durant quasi huit segles contra estava dividida en estaments (noblesa, clergat
els musulmans per conquistar el seu territori. i camperols).
Va acabar en 1492.
6. Estil artstic: gtic.
5. Ledifici de lesquerra s destil gtic Caracterstiques: edifici alt i llumins,
(G), i el de la dreta, destil romnic (R). amb arcs apuntats i grans fenestres amb
6. R. M. Els Reis Catlics van conquistar vidrieres de colors.
Granada (1492); van comenar la conquista 7. Granada, les illes Canries, el regne de
dAmrica (1492), i crearen la Santa Navarra, el regne de Npols, i a frica, Melilla
Hermandad. i altres territoris menuts. Tamb van comenar
7. Societat de ledat mitjana: noblesa, clergat, la conquista dAmrica.
camperols. Societat de ledat moderna: 8. R. M. Monarquia: els reis van adquirir molt
privilegiats i no privilegiats. de poder.
8. R. G. Carles I: de 1516 a 1556 (blau). Felip II: Economia: es van desenvolupar el
de 1556 a 1598 (roig). A. Derrota de lArmada comer i lartesania.
Invencible: 1588. B. Batalla de Lepant: 1571. Societat: estava dividida en
C. Comunitats i Germanies: 1520. D. Batalla privilegiats i no privilegiats.
de Saint-Quentin: 1557. Cultura i art: sorgiren nous moviments artstics,
9. Espanya es va convertir en limperi ms poders com el Renaixement i el Barroc.
dEuropa; el comer mundial va crixer molt; shi 9. El territori americ es va dividir en dos
van introduir plantes i productes fins aleshores virregnats: el virregnat de Nova Espanya,
desconeguts; es despert linters pels viatges; al nord, i el virregnat del Per, al sud. Al
els espanyols van estendre lidioma castell i la capdavant de cada un hi havia un virrei,
religi catlica. el mxim representant del monarca.
10. R. M. 10. Organitz ladministraci de forma centralitzada.
Felip III (1598-1621): expulsi dels moriscos. Promulg els decrets de Nova Planta, que
Felip IV (1621-1665): guerra dels Trenta Anys. suprimien les lleis i les institucions prpies
Felip V (1700-1724): promulg els decrets de dArag, Catalunya, Valncia i les illes Balears.
Nova Planta. En canvi, va respectar els furs i les institucions
Carles III (1759-1788): modernitz la capital, de Navarra i el Pas Basc.
Madrid, amb infraestructures.

Cre rgans de govern nous, com les 5. R. M. Conquista del regne de Granada (1492),
secretaries destat. Establ el castell com a nic
expulsi dels jueus, descobriment dAmrica
idioma oficial per a tot lestat. Promulg la llei
(1492), conquista de Canries (1496) i creaci
slica, per la qual sexcloa les dones de la
del Tribunal de la Inquisici (1478).
successi al tron dEspanya.
6. R. M. Els reis adquiriren molt de poder; els
Control E europeus van descobrir i colonitzaren terres en
altres continents, i la societat es va organitzar
1. Perqu no produeix objectes materials, en privilegiats i no privilegiats.
sin que dna serveis.
7. R. M. Entre altres elements, shi mantenen
El turisme s lactivitat que realitzen les
la llengua castellana i la religi catlica.
persones quan viatgen per descansar o
divertir-se, i no podrien desplaar-se 8. Es refereix al fet que els territoris sobre els
sense els transports. quals governava es trobaven repartits per tot
2. 1. Conquista i emirat, segles VIII i IX; 2. Regnes el planeta.
de taifes, segles XI i XII; 3. Regne nassarita 9. No, en el segle XVII Espanya va viure un
de Granada, del segle XIII al XV. moment de gran esplendor artstica i literria
3. No. La reconquista s la lluita durant quasi que es coneix com el Segle dOr.
huit segles dels regnes cristians contra 10. Desquerra a dreta: estil gtic (segles XIII i XIV),
els musulmans per conquistar el seu
estil barroc (segle XVII) i estil romnic (segles X,
territori, i el repoblament s locupaci de les
XI i XII).
terres conquistades.
4. No, la societat dal-ndalus es va organitzar Test
segons criteris religiosos (musulmans, mulads,
1. c; 2. b; 3. b; 4. c; 5. a; 6. b; 7. a; 8. a; 9. b; 10. b.
mossrabs i jueus) i la dels regnes cristians per
estaments socials (noblesa, clergat i camperols).
Avaluaci final
el tema, a partir dimatges, taules, grfics, esquemes, 2, 6, 8, 14,
B1-2.2 3, 6, 12, 16
resums i les tecnologies de la informaci i la 20
1, 2, 3, 4, 5,
Utilitza amb precisi el vocabulari adquirit sobre els 1, 2, 4, 5, 7, 3, 4, 7, 9,
B1-3.2 10, 12, 15,
temes tractats per a realitzar els treballs de classe. 9, 17 11, 12, 16
16, 19

B2-2.1 1
el sistema solar.
Indica la durada del moviment de translaci de la

B2-3.1 Terra i explica la relaci entre aquest i les estacions 2 2 1, 2
de lany.
Indica la durada del moviment de rotaci de la Terra

B2-3.2 i explica la relaci entre aquest i la successi dels 2 1
dies i les nits.

B2-4.1 hidrosfera, geosfera i biosfera) i algunes de les 3 3
Defineix el concepte de clima i nexplica els elements

7 9 10
B2-10.1
Identifica els factors que determinen els climes
8
dEspanya i de la Comunitat.

B2-11.2 8 8 9
a Espanya.
Defineix geosfera i descriu les capes que la formen. 3
B2-13.1 Identifica els factors que intervenen en el desgast

de les roques i les fases de la seua transformaci 4
(erosi, transport i sedimentaci).

B2-14.1 9 10 11
Coneix i localitza les unitats del relleu de la

4, 6 4, 6 5, 6
Pennsula, i tamb les de les illes i els arxiplags.
B2-15.1
Localitza i reconeix els vessants hidrogrfics
5 5, 7 7, 8
dEspanya.
B3-6.1 Defineix i calcula el creixement natural. 10 11 12

B3-7.1 13 13
dEspanya i dEuropa.
B3-7.4 Defineix i calcula la densitat de poblaci dun territori. 11 12
B3-8.1 Defineix i calcula el creixement migratori dun lloc. 10 11 12
Explica les activitats rellevants dels sectors

B3-10.2 primari, secundari i terciari a Espanya i Europa 12, 13 13, 14 14, 15
i les localitzacions als territoris corresponents.
AVALUACI FINAL
Descriu i compara la societat i leconomia
B4-3.3 dal-ndalus i la dels regnes cristians peninsulars 16
durant ledat mitjana.
Identifica, descriu i compara les caracterstiques

16 15
principals de lart romnic i de lart gtic.
B4-3.4
20
de ledat moderna.
Explica levoluci poltica dal-ndalus i la relaciona

14
amb la dels regnes cristians peninsulars.
Explica lorigen, lorganitzaci social i les formes

B4-3.7 17 17, 18
de vida dels regnes cristians peninsulars.

15 15 16
amb el repoblament.
Enumera els trets fonamentals que caracteritzen

ledat moderna, identifica els esdeveniments
17, 18, 19,
principals que van tindre lloc a limperi espanyol 18, 19 19, 20
20
B4-3.8 durant ledat moderna i els relaciona amb el regnat
corresponent.
Descriu les causes i les conseqncies

17
del descobriment dAmrica.
Avaluaci final
Solucions
14. Com anomenaren els musulmans el territori
Control B conquistat i ocupat per ells a la pennsula Ibrica
1. Mercuri, Venus, Terra, Mart, Jpiter, Saturn, Ur a partir de lany 711.
i Nept. 15. La reconquista s el perode de quasi huit
2. Moviment de rotaci: successi dels dies i les segles durant el qual els cristians van lluitar
nits. contra els musulmans per recuperar els territoris
Moviment de translaci: successi de les que aquests havien conquistat.
estacions. 16. Esquerra: gtic. Dreta: romnic.
3. R. G. A lesquerra, de dalt a baix: nucli extern
i nucli intern; a la dreta, de dalt a baix: escora 17. Causes: grans avanos en la navegaci, amb
i mantell. nous instruments dorientaci, com la brixola;
noves embarcacions, com la caravella; i
4. La Meseta s una zona extensa de terres planes tcniques ms bones delaboraci de mapes.
i elevades que ocupa el centre de la Pennsula.
Conseqncies: Espanya es va convertir en
5. Les conques amb rius, barrancs i torrents limperi ms poders dEuropa; el comer
que vessen les aiges en un mateix mar o mundial va crixer molt; arribaren plantes
oce formen un vessant. I productes fins aleshores desconeguts,
Tres: cantbric, atlntic i mediterrani. com la crella, la tomaca, el tabac o el cacau,
R. M. Cantbric: Eo; atlntic: Duero; i a Amrica es van introduir cultius nous com
mediterrani: Ebre. el caf; es despert linters pels viatges
6. R. G. De dalt a baix i desquerra a dreta: 1, 8, 5, i els espanyols van estendre per Amrica
6, 2, 4, 7, 3. lidioma castell i la religi catlica.
7. El clima s el temps que predomina en un lloc 18. R. M. Algunes de les caracterstiques del regnat
al llarg de molts anys. dels Reis Catlics sn: ampliaren els territoris,
crearen la Santa Hermandad i van nomenar
8. A Espanya es distingeixen quatre tipus de clima:
corregidors i virreis.
mediterrani, subtropical, ocenic i de muntanya.
Hi predomina el clima mediterrani. 19. Independncia de Portugal: Felip IV.
9. Un paisatge natural no t elements modificats Expulsi dels moriscos: Felip III.

per lsser hum; un paisatge humanitzat, s. Rebelli de les Comunitats: Carles I.
10. El creixement natural s la diferncia entre Decrets de Nova Planta: Felip V.
la natalitat i la mortalitat dun territori, i el
Batalla de Lepant: Felip II.
creixement migratori s la diferncia entre
el nombre demigrants i el dimmigrants. 20. No sn correctes: El duc de Lerma va ser favorit
de Felip IV. Desprs de la guerra de Successi
11. La densitat de poblaci es calcula dividint el
es va installar una nova dinastia: els ustria.
nombre dhabitants entre els quilmetres
Han descriure-hi: El duc de Lerma va ser favorit de
quadrats de superfcie.
Felip III. Desprs de la guerra de Successi
12. El sector primari agrupa les activitats es va installar una nova dinastia: els Borb.
econmiques que es dediquen a obtindre
recursos de la naturalesa. Control A
s el que agrupa les activitats econmiques 1. A causa del moviment de rotaci de la Terra,
que es dediquen a transformar matries quan en una part de la Terra s de dia,
primeres en productes elaborats. a laltra s de nit.
Que agrupa les activitats econmiques 2. Es tracta del moviment de translaci,
que donen serveis. responsable de la successi de les estacions.
Perqu ocupa 68 de cada 100 treballadors 3. Latmosfera s la capa externa
i genera la major part de la riquesa. formada per gasos.
13. En el sector serveis. La geosfera s la part rocosa.
AVALUACI FINAL
La hidrosfera s la capa daigua que cobreix 15. La reconquista s la lluita durant quasi huit
la major part de la Terra. segles dels regnes cristians contra els
musulmans per conquistar el seu territori.
La biosfera s el conjunt dels ssers vius
i el medi fsic amb qu es relacionen. 16. No. A al-ndalus la societat sorganitzava
segons criteris religiosos (musulmans, mulads,
4. Tres zones: erms, hortes i camps. jueus i mossrabs) i als regnes cristians
sorganitzaven en estaments (nobles, clergat i
5. El territori pel qual corren un riu i els seus
afluents s la conca hidrogrfica. camperols).
Les conques que desemboquen en un mateix 17. Establiren la Santa Hermandad, van nomenar
mar o oce formen un vessant. corregidors i virreis, organitzaren els teros,
Sn curts i amb molt de pendent, els cabals van imposar la religi cristiana en tots els seus
sn abundants i regulars. territoris i fundaren el Sant Tribunal de la
Inquisici.
6. R. G. De dalt a baix i desquerra a dreta: 1, 8, 5,
6, 2, 4, 7, 3. 18. R. M. Carles I: rebelli de les Comunitats.
Felip II: batalla de Lepant.
7. R. G.
Felip III: expulsi dels moriscos.
8. Shi representa el clima mediterrani. Totes les
Felip IV: guerra dels Trenta Anys.
variants de clima mediterrani tenen en com les
precipitacions escasses i irregulars, per les Felip V: decrets de Nova Planta.
temperatures varien duna variant a laltra.
19. Els favorits eren persones de la confiana
9. La distncia a lequador, la distncia al del rei que governaven en el seu nom,
mar i el relleu. com el duc de Lerma, amb Felip III, o el
10. Un paisatge humanitzat s el que lsser hum comte duc dOlivares, amb Felip IV.
ha modificat amb les seues activitats.
20. Al Barroc, perqu presenta elements corbats
Paisatges urbans, paisatges agraris, paisatges i decoraci abundant. En aquesta imatge hi ha
turstics i paisatges industrials. moltes forncules i escultures, prpies de lestil
barroc. A ms, utilitza elements clssics, com
11. Necessitaries conixer el creixement columnes amb capitells i frisos decorats amb
natural i el creixement migratori. inscripcions i elements vegetals.
12. Significa que t molts habitants per cada

quilmetre quadrat.
Test
13. El terciari.
1. b; 2. a; 3. c; 4. a; 5. a; 6. a; 7. a; 8. b; 9. b; 10. a;
El comer, els transports i el turisme. 11. c; 12. c; 13. a; 14. c; 15. c; 16. c; 17. b; 18. b;
19. a; 20. b.
14. El sector primari ocupa un 5 % de la poblaci;
el sector secundari, un 27 %, i el sector
terciari, un 68 %.
Registre de qualificacions
Unitat Unitat Unitat Avaluaci Unitat

Alumnes
1 2 3 1r trimestre 4
Unitat Unitat Avaluaci Unitat Unitat Unitat Avaluaci Avaluaci
5 6 2n trimestre 7 8 9 3r trimestre final
Direcci dart: Jos Crespo Gonzlez.
Projecte grfic: Estudio Pep Carri.
Cap de projecte: Rosa Marn Gonzlez.
Coordinaci dillustraci: Carlos Aguilera Sevillano.
Cap de desenvolupament de projecte: Javier Tejeda de la Calle.
Desenvolupament grfic: Ral de Andrs Gonzlez, Jorge Gmez Tobar i Julia Ortega Peralejo.
Direcci tcnica: Jorge Mira Fernndez.

Subdirecci tcnica: Jos Luis Verdasco Romero.
Coordinaci tcnica: Jess Muela Ramiro i Virtudes Llobet Azpitarte.
Confecci i muntatge: Hilario Simn Macas, Jorge Borrego Luque i Marisa Valbuena Rodrguez.
Elaboraci cartogrfica: Tania Lpez Gonzlez.
Correcci: ngels Campos Gonzlez i Xavier Molina Mart.
Documentaci i selecci de fotografies: Maril Rodriglvarez Martn.
Fotografies: ARXIU SANTILLANA.
2015 by Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

C/ Valncia, 44
46210 Picanya, Valncia Aquesta obra est protegida per les lleis de drets dautor i la seua pro-
Printed in Spain pietat intellectual correspon a Voramar/Santillana. Els usuaris legtims
de lobra noms estan autoritzats a fer-ne fotocpies per a usar-les
com a material daula. Queda prohibida qualsevol altra utilitzaci tret
dels usos permesos, especialment aquella que tinga finalitats comer-
CP: 670765 cials.

Socials 2 - 670765 - Eval Continua C Social 5Prm Valen

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Socials 2 - 670765 - Eval Continua C Social 5Prm Valen

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Avaluaci inicial

1 Observa el dibuix i escriu aquestes paraules on corresponga.

2 Explica la diferncia que hi ha entre els conceptes segents.

Un vessant i una conca hidrogrfica:

3 Qu s el curs dun riu? I el llit?

4 Quan diem que un riu s cabals, qu significa?

8 Cincies Socials 5 Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

Curs alt Curs mitj Curs baix

6 Explica la diferncia entre el temps atmosfric i el clima.

7 Pinta el mapa i la llegenda dels climes dEspanya.

8 Enumera els elements que defineixen el clima dun lloc.

9 Quins factors modifiquen els climes dEspanya? Explicals.

11 Cita els paisatges principals que es donen a Espanya i on es localitzen.

12 Analitza les dades i respon. Naixements: 107

13 Completa el text amb les paraules del requadre.

ocupada inactiva parada activa

per a treballar. Daquestes persones, les que treballen constitueixen la poblaci ,

mentre que les que busquen un treball sn la poblaci .

La poblaci est formada per les persones que no treballen o no cobren

per la seua activitat.

14 Escriu el nom de les etapes de la histria i assenyala quin fet marca

1. Prehistria: aparici de lsser hum.

16 Cita el nom de dos personatges romans dorigen hispnic.

17 Marca la imatge que correspon a la prehistria (P) i la de lpoca romana (R).

1 Defineix aquests conceptes.

3 Escriu en el dibuix el nom de cada astre del sistema solar.

4 En qu es diferencien els asteroides i els meteorits?

12 Cincies Socials 5 Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

5 Observa el dibuix i respon.

Quin moviment de la Terra representa?

Quant tarda a realitzar-lo?

Qu origina aquest moviment?

6 Quin altre moviment realitza la Terra? Descriu-lo.

8 Per qu es produeixen els terratrmols?

9 Identifica les parts del volc: crter, xemeneia i cambra magmtica.

Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L. Cincies Socials 5 13

1 s el mateix una constellaci i una galxia? Explica per qu.

2 Observa el dibuix i respon.

Enumera els planetes i ordenals segons la proximitat al Sol.

Encercla Plut en el dibuix. s un planeta? Per qu?

3 Explica la relaci que hi ha entre asteroide, meteorit i estrella fuga.

14 Cincies Socials 5 Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

4 Descriu el moviment de la Terra que representa aquest dibuix.

5 Quin altre moviment realitza la Terra? Explical.

6 Si la Lluna no emet llum, per qu des de la Terra la veiem brillant?

7 Explica la diferncia entre la geosfera i la hidrosfera.

8 Identifica les capes de la geosfera.

9 Com erosiona, transporta i sedimenta el vent? Descriu-ho.

10 Per qu es produeixen les erupcions volcniques i els terratrmols?

Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L. Cincies Socials 5 15

1 Defineix els conceptes segents.

2 Respon a les preguntes segents sobre la Meseta.

Quines serralades la travessen?

3 Quins rius recorren la Meseta?

Muntanyes Serra o cim destacat

5 Qu s una depressi? Escriu el nom de les dues ms mplies dEspanya.

16 Cincies Socials 5 Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

6 Indica a quina cadena muntanyosa correspon cada nmero.

7 Com s la costa cantbrica?

8 Quines zones es distingeixen a la costa atlntica? I a la mediterrnia?

9 Cita un accident de cada costa.

10 Completa la taula segent sobre el relleu insular.

Arxiplag Illes que lintegren Caracterstiques del relleu