Membrana cellular

La membrana cellular que envolta la cllula (plasmalemma) mant unit el cos

cellular lquid i presenta, en observar la seva secci transversal amb l'ajuda del
microscopi electrnic, una estructura en tres capes: consta d'una capa doble de
lpids, i els dos estrats de molcules de lpids (fosfolpids, colesterol) es
disposen de tal manera que els seus components liposolubles (cids grassos)
es dirigeixen uns cap a altres (banda mitjana clara), mentre que els
components hidrosolubles limiten la membrana cellular en les seves cares
externa i interna ( lnia fosca externa i interna).

A la capa doble de lpids es troben protenes distribudes de forma dispersa, a

la manera d'un mosaic. Aquestes molcules proteiques tenen mltiples
funcions, per exemple, serveixen com a porus per al trnsit de l'aigua i les sals
o participen com a receptors proteics en processos de regulaci.

Les protenes de la membrana ubicades a la cara externa de la cl.lula, i en

part tamb els components hidrosolubles dels fosfolpids, estan recobertes
d'una capa prima de molcules de glucosa complexes (hidrats de carboni),
anomenada en la seva totalitat glicoclix. Interv en el reconeixement de les
cllules per part del sistema immunitari.

Citoplasma i orgnuls cel.lulars

El citoplasma envolta el nucli de la cllula. Consta del hialoplasma o citosol

(lquid intracellular), les orgnuls cellulars, que compleixen determinades
funcions metabliques, i determinades inclusions intracellulars (productes del
metabolisme de la cllula).

El lquid intracellular est format per una soluci salina aquosa i per protenes
(microtbuls, microfilaments i filaments intermedis), que determinen la forma i la
consistncia mecnica de la cllula (el citoesquelet). Depenent del tipus i la
funci de la cllula les orgnuls apareixen en nombre variable. Distingim els
segentstipus bsics d'orgnuls cellulars:

Reticle endoplasmtic (RE

Ribosomes

Aparell de Golgi

Lisosomes

Centrols

Mitocondris
El reticle endoplasmtic

Recorre el citoplasma en forma d'estructures tubulars i vesiculars, envoltades

de membrana unitria.

Divideix l'interior de la cllula en el sentit d'una compartimentaci, i al llarg

dels seus espais buits permet el transport de les substncies intracellulars.

Les dimensions de la seva superfcie permet un transcurs rpid de diferents

reaccions metabliques (p. ex., sntesi de protenes i de lpids) i serveix com a
dipsit membrans, s a dir, constitueix l'origen d'altres membranes.
El reticle endoplasmtic est cobert en molts punts per unes estructures petites
en forma de gra, els ribosomes (RE rugs), que serveixen sobretot per a la
sntesi de protenes.

Trobem un reticle endoplasmtic rugs especialment pronunciat, per exemple

en les cllules del pncrees.

Si els ribosomes no estan presents, parlem del RE llis, que constitueix la part
predominant sobretot en les cllules productores d'hormones.

Amb l'excepci dels glbuls vermells, totes les cllules tenen RE.
Ribosomes

Els ribosomes serveixen per a la sntesi de protenes i apareixen ja sigui de

forma allada, com ribosomes lliures, o en combinaci amb el reticle
endoplasmtic (RE rugs).

No estan envoltats de membrana unitria.

Mentre que en el RE rugs sn responsables de la producci de protenes per

a l'exportaci (p. ex., Secrecions glandulars), com ribosomes lliures produeixen
protenes prpies de la cllula (p. ex., Enzims, protenes estructurals).

En els ribosomes trobem complexos multi enzimtics, formats per molcules

proteiques i ARN (ARN-r), que en la sntesi de protenes produeixen
l'encadenament dels aminocids.

L'ARN-r s tamb un element estructural dels ribosomes.

Aparell de Golgi

L'aparell de Golgi es compon de diverses zones de Golgi i constitueix igualment

un sistema intern d'espais buits, que participa en l'entrada i sortida de
substncies en forma de vescules secretores limitades per una membrana.

Les zones de Golgi tenen una banda d'entrada i una banda d'expulsi.

Els precursors de les secrecions proteiques es desplacen des del reticle

endoplasmtic fins al costat d'entrada de l'aparell de Golgi, lloc en el qual sn
embolicats en vescules de transport i transferits fora de la cllula pel costat de
l'expulsi.

La renovaci de la membrana depn en gran part de laparell de Golgi. Els

lisosomes tamb es formen aix.

Lisosomes

Els lisosomes, de forma ms o menys esfrica, sn els rgans de digesti de

la cllula.

Contenen grans quantitats d'enzims, fonamentalment hidrolasa i fosfatases

cides, amb l'ajuda dels quals degraden els cossos estranys assimilats o les
orgnuls envellides de la cllula, posant-los a disposici del metabolisme
cellular en la forma de substncies inicials (reciclatge).

La membrana dels lisosomes protegeix les cllules intactes d'un efecte

incontrolat dels enzims dels lisosomes.

En les cllules danyades els enzims alliberades poden contribuir a la autlisi

del teixit.

Centrols

Els centrols sn cilindres buits amb extrem obert, la paret est formada pels
anomenats microtbuls, cossos proteics filiformes. No tenen membrana.

Tenen un paper important en la divisi cellular, construint una estructura de

fibres fusiformes relacionada amb els moviments dels cromosomes.

D'aquesta manera es determina visiblement la polaritat de la cllula per a la

direcci de la divisi cellular

Mitocondries

Els mitocondris sn petites formacions filiformes, d'uns 2-6 cm de longitud, que

apareixen en totes les cllules en quantitat variable, amb excepci dels glbuls
vermells.

Les seves parets consten d'una membrana unitria interna i una altra externa,
la interna presenta un marcat plegament, i per tant una superfcie gran.

Els mitocondris sn les "centrals trmiques" de les cllules, ja que

subministren l'energia necessria per a tots els processos metablics en la
forma d'un combustible biolgic universal, l'adenosina trifosfat (ATP).

La producci de ATP a partir dels tres nutrients bsics, protenes, lpids i hidrats
de carboni, t lloc gaireb exclusivament en les mitocndries.

En el marc d'un procs de combusti amb ajuda d'oxigen (cadena respiratria

mitocondrial), l'energia alliberada no s'acumula en forma de calor, sin en
forma d'unions riques en energia (ATP).
La producci de ATP a partir dels tres nutrients bsics, protenes, lpids i hidrats
de carboni, t lloc gaireb exclusivament en les mitocndries.
En el marc d'un procs de combusti amb ajuda d'oxigen (cadena respiratria
mitocondrial), l'energia alliberada no s'acumula en forma de calor, sin en
forma d'unions riques en energia (ATP).
L'ATP consta de tres substncies qumiques, adenina (format que cont
nitrogen); ribosa, un sucre, i tres molcules de fosfat enllaades mitjanant
unions riques en energia (adenosina trifosfat).

Si es dissocia una molcula de fosfat s'allibera energia a partir de l'ATP es

produeix ADP (adenosina difosfat), que amb una despesa energtica en les
mitocndries es pot transformar de nou en ATP.

Des de les mitocndries l'ATP accedeix als llocs de consum energtic dins de
la cllula.

Aquest compost es necessita, entre altres funcions, per al transport de

substncies a travs de la membrana cellular, per a la sntesi de protenes i
altres components cellulars o per al moviment.

Nucli cellular

Totes les cllules, a excepci dels glbuls vermells, tenen un nucli cellular.

Tamb hi ha cllules amb dos (algunes cllules del fetge) i ms nuclis, com
ara els osteoclasts en el teixit ossi (5-20) o les cllules del mscul esqueltic
(ms de 1.000).

Les cllules sense nucli no es divideixen.

Els nuclis cellulars estan separats del citoplasma que els envolta per dues
membranes unitries, per a travs dels anomenats porus nuclears mantenen
una uni amb el reticle endoplasmtic.
Cromosomes i gens

Els cromosomes sn els portadors dels factors hereditaris, coneguts com gens.

Els nuclis de les cllules humanes contenen 46 cromosomes (joc diploide) en

forma de 23 parells de cromosomes (23 cromosomes paterns i 23 materns).

Cada cromosoma es pot distingir per la longitud total, la longitud dels braos
cromosmics i la posici del centrmer .

D'aquesta manera els diferents parells de cromosomes es poden classificar en

grups determinats (elaboraci d'un Cariotip) i numerar l'1 al 22 en funci de la
seva longitud descendent, el parell 23 determina el sexe.

Llevat dels cromosomes sexuals (cromosomes heterlegs = gonosomas) , els

cromosomes materns i paterns (cromosomes homlegs = autosomes) es
corresponen en els carcters gnics.
Mentre que el sexe femen mostra dos cromosomes sexuals de la mateixa mida
(XX), el sexe mascul t un cromosoma sexual gran i un de petit (XY).

En l'sser hum els 23 parells de cromosomes contenen aproximadament

100.000 carcters gnics o gens per duplicat.

A cada cllula del cos cada gen apareix dues vegades, com a gen matern i
patern (joc cromosomes diploide). Per contra, els gmetes (vul i
espermatozou) tenen noms un joc senzill de cromosomes (joc haploide).

Estructura de un cromosoma.

En un nic cromosoma es distingeixen dos braos cromosmics, units a travs

d'un estrenyiment (centrmer).

Durant les divisions cellulars es poden observar dues cromtides enrotllades

en espiral, que entre les divisions cellulars (interfase) es des-espiralitzen,
tornant-se aix invisibles.

Cada cromtides consta d'una macromolcula complexa, bicatenari, plegada i

enrotllada, en forma d'hlix doble, l'cid desoxiribonucleic (ADN).

Consta de dos brins o cadenes primes, d'un gruix aproximat de 2 milionsimes

de millmetre, que, depenent de la quantitat d'informaci emmagatzemada,
poden variar en longitud.

Les brins, que discorren en sentit antiparallel (oposat), es comporten com un

negatiu davant de la seva cpia en positiu.

Es cargolen al voltant d'un eix imaginari i se les pot comparar amb una escala
de corda (doble hlix).

L'ADN forma amb protenes bsiques (histones) complexos coneguts com

cromatina.

La cromatina noms s espiralitza en cromosomes visibles al microscopi durant

les divisions cellulars.

Durant la interfase presenta un grau menor de compactaci (eucromatina),

excepte unes poques zones que no es des-espiralitzen (heterocromatina).

L'eucromatina s la cromatina activa genticament ; l'heterocromatina s

inactiva.

Les histones, associades amb l'ADN, formen gaireb la meitat de la cromatina.

L'ADN est voltat per partcules d'histona.

Una cadena de cromatina presenta una estructura similar a la d'un collaret de

perles. El nucleosoma es una partcula d'histona amb un tros d'ADN

Components cromosomes

Els elements constitutius de l'ADN sn els nucletids.

Consten d'una base (adenina, timina, citosina o guanina), un sucre

(desoxiribosa) i una resta de fosfat cid.

Les restes de fosfat de dos nucletids successius formen ponts fosfat, a travs
dels quals es mantenen units.

Dues nucletids situats cara a cara estan units a travs de la seva base
mitjanant unions pont d'hidrogen.

Utilitzant el smil d'una escala de corda, les unitats de sucre i de fosfat formen
les barres i les bases formen els esglaons.

Sntesi de protenes (I)

Si es considera la informaci gentica com un magatzem biolgic de dades, la
informaci ha de ser recuperable en tot moment, i en cas de necessitat hi ha
d'haver la possibilitat de transferir aquesta informaci, mitjanant un
mecanisme bioqumic dins de la cllula , des del nucli cellular fins al lloc de
la biosntesi de protenes (ribosomes).

Amb aquest propsit es copia en el nucli de la cllula el codi gentic a travs

de l'cid ribonucleic (ARN), sintetitzat de la mateixa manera que l'ADN, tot i que
unicatenari , el procs s conegut com transcripci.

La sntesi de protenes t lloc a la interfase del cicle de la divisi cellular. Per

tal que la transcripci tingui lloc, la cromatina ha de des-espiralitzar-se.

L'ARN es sintetitza en el nucli de la cllula a partir de components lliures, i

amb l'ajuda de l'enzim ARN-polimerasa es combina per formar una cadena
d'ARN.

L'ARN porta aquest missatge als ribosomes del reticle endoplasmtic, per la
qual cosa li dna el nom d'ARN missatger (ARNm).

Sntesi proteica II

De la mateixa manera que l'cid desoxiribonucleic, l'ARNm est format per

nucletids, per en lloc de la timina l' uracil com a base, i com a sucre la ribosa
en lloc de la desoxiribosa.

L'enlla de l'ARNm amb els ribosomes es produeix mitjanant aparellament de

bases amb les molcules d'ARNt.

Altres molcules d'ARN, relativament curtes, sintetitzades igualment en el nucli

de la cllula a partir de materials lliures enllacen cadascuna a un dels
aminocids disponibles a el citoplasma i els transporten cap als ribosomes, en
els quals es troba l'ARNm amb els triplets de bases copiats.

Aquestes molcules curtes d'ARN es coneixen tamb com ARNt (de transport o
transferncia), i sn especfiques per a cada aminocid i per al triplet
corresponent a l'ARNm.

D'aquesta manera, en correspondncia amb la successi dels triplets a

l'ARNm, s'enllacen els diferents aminocids amb l'ajuda dels enzims ribosmics
fins a formar una cadena proteica.
La informaci per crear aquests enzims la subministra l'ARNr produt en el
nuclol.

Les molcules d'ARNt que s'alliberen es poden carregar de nou al citoplasma

amb els mateixos aminocids. Aquest procs, anomenat tamb traducci o
translaci, continua fins que s'ha sintetitzat la molcula proteica completa.

La cadena proteica t una longitud diferent depenent del tipus de la protena, i

en el posterior transcurs es pot desplegar, com a efecte de les interaccions
qumiques, formant una molcula proteica tridimensional efica.

Duplicaci del material gentic (replicaci)

L'estructura de les cadenes senzilles d'ADN permet una duplicaci idntica

durant la divisi cellular.

Aqu els parells de bases de la doble hlix se separen com en un tancament de

cremallera i en cada cadena senzilla es sintetitza una cadena complementaria
de forma exacta.

D'aquesta manera s'obt una cpia de les dues cadenes senzilles de la

molcula originria.
La transferncia de la informaci gentica a la descendncia t lloc mitjanant
la duplicaci idntica de l'ADN, l'anomenada replicaci.

Divisi cel.lular (mitosi)

La duplicaci (replicaci) de l'ADN, amb la corresponent transmissi de la

informaci gentica a les dues cllules filles, precedeix a tota divisi cellular i
t lloc en l'anomenada interfase

S'anomena interfase l'estadi entre dues mitosi, s la fase de treball de la

cllula.

Durant la interfase s'obtenen cromosomes amb dues cromatina mitjanant

duplicaci del material gentic.

D'aquesta manera es creen les condicions per a una divisi cellular mittica.
Com a senyal de la seva duplicaci dels cromosomes presenten a la imatge
microscpica una esquerda longitudinal.

La creixent espiralitzaci provoca l'escurament i el engruiximent dels

cromosomes.

Un cop produda la divisi cellular els cromosomes es des-espiralitzen i

pateixen durant la segent interfase una nova replicaci.
Les divisions cellulars mittiques sn capaos de generar un organisme a
partir d'un vul fecundat.

Amb l'excepci d'unes poques cllules (neurones, cllules del miocardi i del
mscul esqueltic), la capacitat de divisi no es perd en cap moment del cicle
de la vida, tot i que aquesta capacitat presenta graus de desenvolupament
diferents entre les cllules.

En general les mitosi sn rares en els teixits molt diferenciats.

Seqncia de la mitosi.

En el transcurs d'una divisi cellular, que t lloc desprs d'una interfase, es

poden distingir diferents estadis de la mitosi: profase (pro = davant) metafase
(meta = entre) anafase (ana =dalt) telofase ( telos = final).

a) profase: els cromosomes en el nucli es fan visibles per espiralitzaci, i

l'aparell mittic forma el fus central.

b) metafase primerenca: extensi del fus central i desplaament dels

cromosomes en direcci al pla equatorial

c) metafase tardana: la partici dels cromosomes en dues cromtides cada un

es pot observar amb claredat; conclou la ubicaci a l'equador del fus.
Replicaci de les cromtides.

d,e) anafase: separaci dels cromosomes fills en direcci als pols del fus

f) telofase: des-espiralitzaci dels cromosomes, formaci d'una membrana

nuclear i delimitaci dels cossos cellulars.
Divisi per reducci o per maduraci (meiosi)

Una forma especial de la divisi cellular s la divisi per reducci o per

maduraci (meiosi).

Com a preparaci per a la posterior fecundaci, els gmetes masculins i

femenins redueixen a la meitat el seu joc de cromosomes (joc haploide), de
manera que amb la fusi de vul i espermatozou s'obt un joc de cromosomes
normal, doble (diploide).

Aquest procs s conegut com meiosi i abasta dos passos de la divisi

cellular: les divisions meitiques 1 i 2. Poc desprs de l'1a divisi meitica els
gmetes masculins i femenins dupliquen el seu ADN , de manera que cada
cromosoma presenta dues cromtides idntiques.

A la meiosi la profase de la primera divisi dura molt ms temps que la profase

de la mitosi : en els gmetes masculins 24 dies en general i en els femenins a
causa d'una fase de reps intermdia, pot durar en determinades
circumstncies, dcades.

1a Divisi meitica: leptoteno, cigoteno, paquiteno i diploteno

Al leptoteno de la profase els cromosomes es fan visibles com fils prims, en la
fase segent, cigoteno, es reuneixen en parelles (aparellament dels
cromosomes). Aqu es reuneixen sempre els cromosomes materns i paterns
corresponents (homlegs), segons la seva longitud. Ats que cada cromosoma
t dues cromtides, els parells de cromosomes consten de quatre cromtides,
dues maternes i dos paternes. Aquest grup de quatre forma una ttrada, que es
deixa veure amb especial claredat en el diploteno de la profase. Ara comencen
a separar-se tamb els cromosomes homlegs.

Paquiteno:

mitjanant encreuaments (quiasma) i adherncies de cromtides homlogues

contiges, maternes i paternes, pot produir un intercanvi de segments
homlegs (crossing over). A la metafase subsegent els cromosomes es
situen, igual que passa en la mitosi, en el pla equatorial. Durant l'anafase
conclou la separaci dels cromosomes homlegs per mediaci de l'aparell
d'Aster i fus. Amb la telofase conclou la 1a divisi meitica i cadascuna de les
dues cllules filles resultants t ara la meitat dels cromosomes de la cllula de
partida, amb dues cromtides cadascun.

2a Divisin meitica.

Desprs duna breu fase (intercinesis), en la qual lADN no es duplica, segueix

la 2 divisi meitica.

Esta divisi succeeix como una divisi mittica completament normal, aix vol
dir , en la anafase es separen les dues cromtides de cada cromosoma es
reparteixen en dues cllules filles.

Aix vol dir, que es redueix a la meitat el joc de cromosomes dobles durant la
1 divisi meitica. Les cllules haploides resultants redueixen novament a la
meitat la quantitat dADN durant la segona divisi meitica.
Resultat de les dues meiosi = gmets madurs.

Dels dos passos de la divisi meitica resulta, per tant, un total de quatre
cllules filles (gmetes madurs), en les quals s'ha redut a la meitat tant el
nombre de cromosomes com la quantitat d'ADN.

A ms, a causa del crossing over, els seus cromosomes estan reconstruts i
recombinat per la distribuci aleatria dels dos cromosomes homlegs en les
dues cllules filles durant la 1a divisi meitica.

La importncia biolgica de la meiosi rau en aquesta barreja del material

gentic .

Diferncies entre mitosi i meisi

La meiosi noms es produeix en cllules germinatives d'organismes amb

reproducci sexual, mentre que la mitosi passa a la resta de les cllules.

A la mitosi els cromosomes es dupliquen i desprs se separen i s'obtenen dues

cllules diploides.

A la meiosi es redueixen els cromosomes dels gmetes a la meitat i s'obtenen

quatre cllules haploides. Durant la mitosi el material gentic roman constant,
mentre que a la meiosi pot haver variabilitat gentica.
La mitosi es realitza en una fase que es divideix en : profase, metafase,
anafase i telofase.

La meiosi es produeix en dues fases i cadascuna d'elles consta dels mateixos

elements.