Professional Documents
Culture Documents
BAREMO DEL EXAMEN: El examen consta de dos ejercicios (A y B) con tres preguntas y cuatro cuestiones cada una. El alumno
debe escoger uno de los dos ejercicios propuestos (A o B), y debe responder a las preguntas y cuestiones de la opcin elegida. Cada
pregunta se punta sobre 10 y el total se divide entre 3.
EJERCICIO A EJERCICIO B
PREGUNTA A1. Minerales y rocas PREGUNTA B1. Tectnica de placas
PREGUNTA A2. Recursos hdricos PREGUNTA B2. Geologa de Espaa
PREGUNTA A3. Corte geolgico PREGUNTA B3. Corte geolgico
EJERCICIO A
Cuestin d) Qu son las series de Bowen? Descrbalas citando los principales grupos/ minerales formados.
1
PREGUNTA A3. CORTE GEOLGICO
1. Basaltos; 2. Lavas almohadilladas (pillow lavas); 3. Yesos (Jursico superior); 4. Conglomerados fluviales (Trisico superior); 5.
Pizarras (Devnico); 6. Areniscas y conglomerados fluviales (Oligoceno); 7. Arenas y conglomerados (Holoceno); 8. Margas con
ostreidos y otros bivalvos (Mioceno); 9. Terrazas fluviales (Pleistoceno); 10. Areniscas elicas (Cretcico Inferior); 11. Rocas
volcnicas (Cretcico Superior); 12. Calizas con braquipodos (Jursico inferior).
Cuestin a) Sealar la(s) etapa(s) de actividad volcnica que se pueden deducir del corte
Cuestin b) Qu tipo(s) de discontinuidad(es) aparece(n) en el corte? Identifique dicha(s) discontinuidad(es) atendiendo a la edad y
materiales a los que afecta(n).
Cuestin c) Si es posible, identifique y determine la edad del (de los) cambio(s) relativo(s) del nivel del mar.
Cuestin d) Describa brevemente la historia geolgica
EJERCICIO B
Cuestin a)Qu es el ciclo de Wilson?. Enumere las etapas o fases principales del ciclo y describa una de ellas.
Cuestin b) Qu es la isostasia?
Cuestin c) Enumere los tipos de lmites de placas y describa uno de ellos.
Cuestin d) Qu es una falla? En qu tipo de lmite de placa son frecuentes las fallas normales o directas? Y las fallas inversas?
.
Cuestin a) En qu dos unidades geolgicas de Espaa existe un mayor riesgo ssmico? Por qu all precisamente?
Cuestin b) Cules son las zonas ssmicamente ms activas de la Comunidad Valenciana? Qu relacin tienen con las unidades
identificadas en la cuestin a)? Trate de ser lo ms especfico posible.
Cuestin c) Describa con detalle las caractersticas de las ondas P y S.
Cuestin d) En dnde ha habido vulcanismo de cierta intensidad en Espaa durante el Cenozoico? Sea lo ms concreto posible.
2
PREGUNTA B3. CORTE GEOLGICO
Cuestin a) Explique el modelado del relieve presente en ambas laderas (norte y sur) de forma individualizada
Cuestin b) Seale la(s) discontinuidad(es) estratigrfica(s) presentes y denomnela(s) adecuadamente.
Cuestin c). Comente la(s) principal(es) fase(s) de deformacin y edad aproximada.
Cuestin d). Describa brevemente la historia geolgica
3
COMISSI GESTORA DE LES PROVES DACCS A LA UNIVERSITAT
COMISIN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
BAREM DE LEXAMEN: L'examen consta de dos exercicis (A i B) amb tres preguntes i quatre qestions cada un. L'alumne ha
d'escollir un dels dos exercicis proposats (A o B), i ha de respondre a les preguntes i qestions de l'opci triada. Cada pregunta es
puntua sobre 10 i el total es divideix entre 3.
EXERCICI A EXERCICI B
PREGUNTA A1. Minerals i roques PREGUNTA B1. Tectnica de plaques
PREGUNTA A2. Recursos hdrics PREGUNTA B2. Geologia dEspanya
PREGUNTA A3. Tall geolgic PREGUNTA B3. Tall geolgic
EXERCICI A
Qesti d) Qu sn les sries de Bowen? Descriga citant els principals grups / minerals formats.
Qesti b) Qu s una deu? Dibuixeu un tall geolgic esquemtic amb llegenda en el qual s'inclogui una deu.
Qesti c) Enumereu tres activitats humanes que contaminen les aiges subterrnies. Descriviu d'elles.
Qesti d) Qu s la carstificaci? Nom dos tipus de roca que poden ser objecte de carstificaci i indiqui les formes externes o
internes generades per la mateixa. Escriga o descriga una reacci qumica que explique el procs de carstificaci.
4
PREGUNTA A3. TALL GEOLGIC
1. Basalts; 2. Laves encoixinades (pillow laves); 3. Guixos (Jurssic superior); 4. Conglomerats fluvials (Trisic superior); 5. Pissarres
(Devoni); 6. Gresos i conglomerats fluvials (Oligoc); 7. Arenas i conglomerats (Holoc); 8. Margues amb ostreids i altres bivalves
(Mioc); 9. Terrasses fluvials (Plistoc); 10. Gresos eliques (Cretaci Inferior); 11. Roques volcniques (Cretaci Superior); 12.
Calcries amb braquipodes (Jurssic inferior).
Qesti a) Assenyalar la (es) etapa (s) d'activitat volcnica que es poden deduir del tall
Qesti b) Quin tipus (s) de discontinutat (s) apareix (n) en el tall? Identifica dita (s) discontinutat (s) atenent a l'edat i materials als
quals afecta (n).
Qesti c) Si s possible, identifica i determina l'edat del (dels) canvi (s) relatiu (s) del nivell del mar.
Qesti d) Descriviu breument la histria geolgica
EXERCICI B
Qesti a) Qu s el cicle de Wilson? Enumereu les etapes o fases principals del cicle i descrigui una.
Qesti b) Qu s la isostsia?
Qesti c) Enumereu els tipus de lmits de plaques i descrigui un d'ells.
Qesti d) Qu s una falla? En quin tipus de lmit de placa sn freqents les falles normals o directes? I les falles inverses?
.
Qesti a) En quins dos unitats geolgiques d'Espanya hi ha un major risc ssmic? Per qu all precisament?
Qesti b) Quines sn les zones ssmicament ms actives de la Comunitat Valenciana? Quina relaci tenen amb les unitats
identificades en la qesti a)? Intenta ser el ms especfic possible.
Qesti c) Descriviu amb detall les caracterstiques de les ones P i S.
Qesti d) En on hi ha hagut vulcanisme de certa intensitat a Espanya durant el Cenozoic? Siga el ms concret possible.
5
PREGUNTA B3. TALL GEOLGIC
1. Arenisques cretciques; 2. Calcries cretciques amb Hippurites; 3. Alternana de calcries i margues amb
Nummulites; 4. Argiles amb Quercus; 5. Calcries lacustres amb conductes de dissoluci; 6. Graves, sorres i
llims.
Qesti a) Expliqueu el modelatge del relleu present en les dues vessants (nord i sud) de forma individualitzada
Qesti b) Assenyaleu la (es) discontinutat (s) estratigrfica (s) presents i denomineu-la (s) adequadament.
Qesti c). Comenteu la (s) principal (s) fase (s) de deformaci i edat aproximada.
Qesti d). Descriviu breument la histria geolgica