Dificultats daprenentatge Tema 1

APRENENTATGE
-A partir duna interacci continua entre cervell-entorn, el cervell
percep i processa la informaci i estmuls que li proporciona lentorn
i el nostre cos de manera que va acumulant diferents vivncies i
experincies fins a recollocar-se i fer-se un cam (patr neuronal) en
la nostra memria. Aquestes aniran perfilant la nostra identitat com
a persona i aniran condicionant la nostra forma de percebre i
processar els segents estmuls i informaci que rebrem, tornant aix
a iniciar el procs en bucle.
-Cervell experimenta molts canvis durant letapa embrionria fins a la vellesa, els quals
sn mxims durant les dues primeres dcades de la vida. Hi ha perodes en que els
aprenentatges es produeixen de manera ms efectiva Perodes Sensibles, que poden
ser curts (ex:facilitat daprenendre una llengua durant linici) o llargs (ex:adquisici de
vocabulari)

*Tots els factors que

tenen a veure amb
laprenentatge poden
dependre de lindividu,
lentorn i la metodologia.
En aquest moment s
quan sha destimular
molt ms ja que s un
perode sensible.

PERSPECTIVES TERIQUES del MODEL COGNITIU:

A) Perspectiva Piagetiana
B) Constructivisme
C) Teoria de les Intelligncies Mltiples
D) Teories del Processament de la Informaci

Hi ha diferents enfocaments pedaggics que poden contribuir a desenvolupar

lEXPERTESA ADAPTABLE:
-Aprenentatge guiat: Professor pren les decisions ms importants pel que fa als objectius
i estratgies daprenentatge i a com mesurar els resultats. Tamb socupa del feedback,
les valoracions i les compensacions
-Aprenentatge per lacci: lalumne t un paper molt ms actiu en la determinaci dels
objectius daprenentatge, ja que la organitzaci i la planificaci de lalumne t un gran
pes.
-Aprenentatge experiencial: No el controla el mestre ni hi ha objectius predeterminats,
saprn segons el context, les motivacions dels alumnes, daltres persones en contacte,
dels descobriments.. s el resultat de les activitats en que es participa
 Dificultats daprenentatge Tema 1

Passiu

*Percentatge de retenci desprs de 24h

Actiu

FRACS ESCOLAR
s un dels problemes ms greus del nostre pas i es defineix com la incapacitat per assolir
els objectius marcats per les autoritats educatives per a lensenyament obligatri o b,
per abandonar el centre escolar sense haver obtingut cap ttol acadmic.
Es tracta del fracs de lalumne i del sistema educatiu. A espanya fracassa un 30% dels
alumnes, el doble de la mitjana daltres pasos afectant ms als homes que a les dones.
Espanya s el 2n pas amb ms taxa dabandonament (s 2 vegades la mitjana europea)

Informe de la OCDE (2007):

-Ambient t una influncia rellevant en la expressi dels gens, aix doncs hi ha una relaci
directe entre lexperincia i lestructura i funcionament cerebral on les rees cerebrals
implicades en els aprenentatges escolars tenen una plasticitat dependent daquesta
lexperincia, pel que els professors tenen gran poder de moldejament del cervell dels
nens/es els professors poden paliar els efectes dels trastorns de laprenentatge en el
seu futur, ja que aquests en poden detectar els smptomes precoment per a poder
diagnosticar-los i aix poder comenar a tractar el trastorn
-Qestions claus:
1.Nutrici (esmorzar): molts nens no esmorzen a secundria, per tant, tenen el nivell de
sucre al cervell molt baix, pel que el seu rendiment acadmic es veu afectat
2.Hores de son: Dormen menys de 8h segurament
3.Exercici fsic: Soferta poc, en comenar la crisi els horaris van canviar i es van retirar
classes
4.Estabilitat emocional: Pel seu entorn normalment familiar (entorn desestructurat) i
per labsncia fsica dels pares a casa (se sent sol, com ha de fer els deures?)
5.Adaptaci social: Pot ser molt complicat anar a classe si no est adaptat a cap grup
(bullying)

Factors que intervenen en el rendiment escolar:

-Pedaggics: Estil educatiu (no hi ha un nic estil, cada centre i professor t el seu)
Flexibilitat (adaptar-se a la diversitat de laula i no ser rgid)
Formaci dels docent (tots els professors no tenen els mateixos
coneixements de trastorns per donar una atenci especialitzada)
Recursos (centre ha de tenir recursos per adaptar-se)
-Entorn sociocultural: Nivell i expectatives (necessries sobre el fill o ell mateix, si els
pares creuen que el nen no serveix per res ell tamb ho pensar.
Molt important canviar i pujar les expectatives de la famlia)
Presncia de TA i FE
Recursos econmics i culturals (si presenten recursos econmics
els podran dedicar per al treball de lalumne)
Dificultats daprenentatge Tema 1

-Personals: Habilitats/no habilitats pots tenir-lo i ser habil per buscar estratgies per
ensortir-sen
Salut fsica i mental
Capacitat desfor (alg amb dificultats ha de dedicar molt ms temps de
treball i esfor per a fer el mateix que un sense dificultats)
*Com s que de cop i volta es detecta un trastorn i abans no se nhavia dit res ni fet cap
referncia?

DIFICULTATS DAPRENENTATGE:
Per aprendre eficament els nens/es han dhaver tingut les oportunitats adequades. No
obstant, el baix rendiment escoltar s degut a un absentisme escolar molt prolongat,
sense ensenyament a casa o escolaritzaci inadequada, pel que els trastorns no
shaurien de codificar en aquest tema.
Les absncies freqents al centre educatiu o la interrupci de lescolaritzaci per canvis
de centre normalment no sn suficients per a que es manifesti un retard escolar amb
grau suficient per a ser diagnosticat com a trastorn especfic de laprenentatge escolar.
Absncia i/o canvis de centres NO TRASTORN

Dificultat daprenentatge= grup heterogeni de trastorns que poden manifestar-se en

dificultats significatives en ladquisici i s de la parla, comprensi orla, escriptura,
raonament i habilitats matemtiques. Sn alteracions intrnseques a la persona degudes
a una disfunci en el SNC i que es poden produir al llarg del cicle vital.
Es poden donar conjuntament amb condicions de discapacitat (deficincies sensorials,
retards mentals) o influncies extrnseques (diferncies culturals o escolaritzaci
insuicient o inadequada) per MAI seran resultats daquestes.
Trastorn daprenentatge o Dificultat daprenentatge quan les dificultats afecten de
manera especfica a determinats aprenentatges escolars per aquestes no sn
atribudes a dficits intellectuals ni en la instrucci i/o motivaci.

Caracterstiques dels Trastorns dAprenentatge:

1-Discrepnccia intraindividual
Sobserva una diferncia entre ladquisici de les habilitats afectades vs la resta. El
rendiments s normal en la resta mentre que es manifesten dificultats persistents en
lrea afectada. No nhi ha dos diguals amb trastorn
Trastorn dAprenetatge (dificultats especfiques aprenentatge) Retard Cognitiu
(dificultats en totes les rees)
2-Naturalesa intrnseca
De les dificultats i se les considera conseqncia duna disfunci cerebral. El trastorn pot
aparixer abans daprendre lhabilitat i manifestar-se (ex: als 4 anys escriure)
3-Cronicitat
Apareixen en edats primerenques i acostumen a mantenir-se al llarg de la vida, pel que
cal proporcionar un bon disseny de resposta educativa a lalumnat (treball sistemtic)
4-Incidncia
Directe en el rendiment escolar en totes aquelles activitats que impliquen ls de les
habilitats afectades
Dificultats daprenentatge Tema 1

Models explicatius:
Kirk i Chalfant (1984):
-Dificultats daprenentatge evolutives: inclouen dficits en processos psicolgics i
impliquen habilitats bsiques per als aprenentatges escolars. Dificultats poden ser
primries (perceptives, datenci i memria) i secundties (en pensament i llenguatge)
-Dificultats acadmiques: inclouen problemes que els nens presenten en ladquisisci
dels aprenentatges dels continguts escoltars i que es concreten en dificultats en la
lectua, escriptura i aritmtica.

Benice Wrong (1996):

Inclou les dues dificultats en una classificaci. Les acadmiques (problemes lectura,
escriptura i matemtiques) i no acadmiques (problemes visomotors, processament
fonolgics, llenguatge, memria i perceptius)

Model Padget (1998)

Classificaci de les dificultats a partir dels resultats dinvestigacions neuropsicolgiques
i educatives. Dificultats poden ser degudes a comprensi oral, lectura o raonament i
clcul matemtic.
Aix doncs, les dificultats daprenentatge es relacionen amb habilitats bsiques que es
treballen en el marc escolar com sn el llenguatge oral, escrit i les matemtiques.
Considera que la comprensi oral i les habilitats bsiques de la lecura sn els smptomes
nuclears de les dificultats de laprenentatge, mentre que lexpressi roal, la comprensi
de la lectura i lexpressi escrita consistueixen smptomes secundaris.

TRASTORNS DE LAPRENENTATGE
poden coexistir amb:
-Trastorn del neurodesenvolupament que interfereixen en laprenentatge dhabilitats
acadmiques i/o socials
-Dislxia
-Discalculia
-Trastorns del Llenguatge (TEL)
-Trastorns de lAprenentatge No Verbal (TANV) (infreqent, es fa per descarte)
torpesa motriu, dificultats visoespacials i socials
-TDAH (no es diagnostica en lambit educatiu perqu pertany a lmbit clnic)
-Trastorns Espectre Autista (TEA) NEE (no es diagnostica en lambit educatiu perqu
pertany a lmbit clnic)

Les dificultats en les funcions executives apareixen associades a la majoria de TA

Sn trastorns del neurodesenvolupament que interfereixen en laprenentatge
dhabilitats acadmiques i/o socials. Poden coexistir amb dificultats de carcter socials-
emocionals (problemes de conducta, estat dnim i ansietat) No es converteixen en
problemes de conducta sin que el trastorn causa una ansietat i per tant la seva
conducta varia. Tenim molts de trastorns de laprenentatge lligats a trastorns de la
conducta.
DIFICULTAT INESPERADA, ESPECFICA I PERSISTENT PER A L ADQUISICI DUN
APRENENTATGE MALGRAT UNA INSTRUCCI CONVENCIONAL, NIVELL D
INTELLIGNCIA I OPORTUNITATS SOCIOCULTURALS ADEQUADES
Dificultats daprenentatge Tema 1

Heterogenetat entre alumnes amb el mateix trastorn (diferncies individuals)

Severitat del trastorn
Aquestes dificultats NO sexpliquen per un dficit cognitiu, sensorial, problema
emocional ni per un dficit motor.
Nivell sociocultural: recursos econmics i culturals
QI igual o inferior 85
Aspectes gentics
Comorbilitat (emocionals o de conducta)
El dficit ha de ser preco, en el sentit que ha dhaver estat present des del
comenament de lescolaritat i no ha dhaver estat adquirit amb posterioritat. La histria
del progrs escolar facilitar dades sobre aquest punt.
Descartem labsncia descolaritzaci i els trastorns emocionals o de la conducta
primaris (que la conducta causi les dificultats i no que les dificultats et causin
modificacions emocionals)

Trastorns dalta prevalena a ledat escolar:

-Imprescindible la detecci i diagnstic preco (ms enll de primer de primria s tard)
-Labordatge principal hauria de ser a lescola amb:
Refor individual especfic, adaptacions especfiques (a lhoradavaluar, no de
continguts)
Base neurobiolgica: shan de tractar des de levidncia cientfica
Cost personal i social elevat
AMB UNA INTERVENCI EDUCATIVA ADEQUADA PODEN COMPENSAR-SE EN LA
MAJORIA DE CASOS (simptomatologia no selimina en els casos greus, noms a vegades
en els lleus)

Aportacions Neuropsicologia:
-Laprenentatge hum depn directament del desenvolupament i funcionament
cerebral, el qual es pot observar a partir de les noves tcniques dimatge per saber com
es construeix i organitza el cervell i poder detectar i tractar disfuncions neurolgiques.
Neuropsicologia assumeix que els TA sn causats per una disfunci cerebral especfica
causada per factors gentics o ambientals que alteren el neurodesenvolupament.

-Plasticitat cerebral capacitat del cervell per modificar estructures en funci de les
experincies, pel que un cervell amb alteraci en una rea determinada pot arribar a
aconseguir, mitjanant una interacci i estimulaci adequada, que una altre rea no
alterada assumeixi les funcions de lalterada, podent aix superar les dificultats
manifestades per lalteraci. La intervenci sha de fer tant aviat com sigui possible.
Dificultats daprenentatge Tema 1

Nivell comportamental (simptomatologia

clnica que presenta el trastorn)

Nosaltres observam els nivells cognitius i

comportamentals, ja que el biolgic s molt
complicat i no pot arribar a tothom.

TEL s una patologia infravalorada pel sistema i no acostuma a estar ben diagnosticada.
Dislxia s la que sorgeix ms sobtada. Trastons de parla fins als 6 anys, si ms tard no
es soluciona es parla de TEL.
TDAH, retards mentals i TEA tenen antecedents parentals (gentiques)

1.Dislxia(5-15%) 2.TDAH(3-8%) 3.Discalculia(1-3%) 4.TDL(2-4%) 5.TANV??

Dificultats daprenentatge Tema 1

CRITERIS DE DIAGNSTIC
Dificultats Especfiques dAprenentge diagnosticades com Trastons de lAprenentatge

Segons lAPA en el DSM-IV-TR:

1- El rendiment en lectura, clcul o expressi escrita, avaluat mitjanant proves
normalitzades i administrades individualment, s substancialment inferior (dues
desviacions tpiques) per sota del que sespera per edat cronolgica, escolaritzaci i
nivell dintelligncia.
2- Els problemes daprenentatge interfereixen significativament el rendiment acadmic
o les activitats de la vida quotidiana que requereixen habilitats de lectura, clcul o
expressi escrita.
3- Si existeix un dficit sensorial, les dificultats per a la lectura, lescriptura o lexpressi
escrita, excedeixen de les que es consideren habitualment associades a ell.

TA i emoci:
-Totes les experincies que vivim al llarg de la nostra vida no noms generen un
aprenentatge COGNITIU, sin tamb un dEMOCIONAL, de com ens hem sentit davant
de cada situaci.
Tots els que tenen un TA intenen evitar les tasques que els hi costa i poden presentar
una mala conducta causada per la frustaci de no poder fer els que els companys de la
mateixa edat fan. Al no saber expressar les seves emocions ara a lescola comencen a
ensenyar-les, per a que aix prenguin conscincia de les seves emocions.
-No sempre arribem a ser conscients dels nostres aprenentatges emocionals.

Cognici i Emoci:
-Quan a les aules trobem alumnes desmotivats, que no es concentren, diuen mentides,
falten injustificadament, no volen estudiar, tenen mal comportament, es mouen i
molesten els altres Podem dir que estem davant dalumnes amb esquerdes.
-El coneixement sobre lorigen daquestes esquerdes s fora recent:
TA s crnic, intrnsec al subjecte i no causat per factors externs, manifestat en
edats molt primerenques, especfic i no general, amb alta probabilitat
dantecedents familiars en els trastorns de llenguatge escrit i TDAH i el retard
estimat se situa al voltant dels 2 anys de desfasament en relaci al nivell de
rendiment orginari (2 cursos enrere dels companys de la seva edat).

TRASTORNS DE LARENENTATGE
Trastorns del neurodesenvolupament que interfereixen en laprenentatge dhabilitats
acadmiques i/o soscials.
Sovint coexisteixen amb problemes de conducta, estat dnim i ansietat i patolodia de
lentorn socials.

INTERVENCI EDUCATIVA
-Detecci i intervenci preco
-Protocols (ens diu que hi ha una prvia per detectar tant per professors com pediatres)
-Flexibilitat en les adaptacions especfiques i de procediments (flexibilitzar leducaci)
-Refor especfic (aconsellat fora de lhorari de classe per no exclourel)
-Assolit com a mnim el graduat en ESO
Dificultats daprenentatge Tema 1

1-Docent decta i inicia la primera intervenci sobt el perfil cognitiu, els punts forts i
dbils per constatar la dificultat.
2-Sinstaura programes especfics de treball iniviudla o es realitza un PI

Normativa Educativa:
Dificultats Aprenentatges= Necessitats Educatives Especials (LOGSE 1990)
-permanents o greus (sensorials, fsiues, motores i QI)
-transitries o lleus

Dificultats especfiques daprenentatge (LOE 2006)

Resoluci 2013: Cada centre ha de tenir elements metodolgics i organitzatius ncessaris

per atendre adequadament els alumnes amb trastorn daprenentatge o comunicaci.
Lavaluaci psicopedaggica s el procs pel que sidentifiquen les capacitats i dificultats
dels TA i es concreten les necessitats educatives per ajustar el tipus de resposta
educativa ms adequada i els suports necessaris.