Professional Documents
Culture Documents
V. LXICA:
Funci accedir al significat de les paraules escrites a partir del seu reconeixement
immediat o global. Per aquesta satribueix un significat a una paraula sense necessitat
de transformar prviament cada grafia o grups de gracies en fonemes o grups de
fonemes. Via + rpida.
-En escriptura recorre a un magatzem anomenat lxic-ortogrfic o grafmic on guardem
les representacions ortogrfiques de les paraules que ja han estat processades, pel que
aplicar aquesta via s totalment necessria per a la correcta escriptura de paraules
homfones. Al escriure una paraula desconeguda no emmagatzemada sha de tornar a
recrrer a la via fonolgica per codificar-la en llenguatge escrit.
1
Dificultats daprenentatge Tema 3
2-Alfabtica
-Aprenen funcionament del sistema descriptura, comprenen i automatitzen el principi
alfabtic dassociaci grafema-fonema= Adquireixen VIA FONOLGICA a la lectura
-Poden desxifrar escrits per fonemes o sllabes: CAAAAAA-SSSAAAA, CASA!
3-Ortogrfica
-Adquireixen habilitats per a un reconeixement immediat de paraules fixant-se en la
seva estructura, en lordre que apareixen les lletres, els grups que tenen significat (com
el valor plural de la S, el temporal del morfema AVA, relaci entre casa-caseta...)
-Llegeix a cop dull i desxifra mots no coneguts a lhora que comprn el significat i pot
explicar el que ha llegit i fa prediccions del contingut
-Comencen a adquirir valor les caracterstiques morfolgiques, sintctiques i
semntiques de les paraules i oracions, com tamb adquireixen significat els signes de
puntuaci i les majscules= Adquireixen VIA LXICA
*(Per arribar-hi cal llegir reiteradament una paraula utilitzant estratgia alfabtica)
2
Dificultats daprenentatge Tema 3
2-Escriptura diferenciada
-Infant fa hiptesis sobre el funcionament del codi:
H. Quantitat: mnim 3 lletres per ser paraula
H. Varietat interna: Variaci de lletres per a ser paraula
H. Varietat externa: Diferncies entre escriptures per dir coses diferents
-Encara no hi ha relaci entre les seves produccions escrites i els significats sonors,
escriptura per a designar.
3-Escriptura sillbica
-Sadonen que hi ha relaci entre escriptura-so i escriuren per a cada sllaba una lletra.
Escriptura sonora pot ser:
Sillbica quantitativa: A cada sllaba una lletra sense valor
convencional
Sillbica qualitativa: A cada sllaba una lletra amb correspondncia
al so convencional de la consonant o vocal de
la sllaba
4-Escriptura sillbica-alfabtica
-Escriuen ms duna lletra per sllaba i saben que a cada so li correspon una grafia.
-Adult t impressi que infant sha deixat alguna lletra, donat que alguna paraula est
escrita segons la hiptesi sillbica
5-Escriptura alfabtica
-Estableix correspondncia so-grafia, bon domini del codi per li falta aprendre bona
part de la ortografia.
Apareixen conflictes quan hi ha: -sllabes inverses (setudi enlloc estudi)
-sllabes travades (patit enlloc partit)
-sllabes complexes (iuna enlloc lluna)
3
Dificultats daprenentatge Tema 3
Nivell Biolgic:
4
Dificultats daprenentatge Tema 3
Nivell Cognitiu:
-Disfunci especfica del llenguatge que afecta al processament fonolgic.
-Les diferents estructures del llenguatge tenen adherides unes funcions cognitives en la
lectura que es veuen alterades, pel que si lestructura del llenguatge resulta alterada
presncia de problemes en la descodificaci i comprensi de la lectura.
Alteraci vessants fonolgiques= Pr. en la descodificaci
Alteraci en vessants semntiques, sintaxis i pragmtica= Pr. en comprensi lectora
6. DETECCI
Motiu demanda: PetitsDificultats adquisici llenguatge
AdolescentsBaix rendiment escolar
Antecedents familiars, de lleu retard del llenguatge amb presncia de dificultats en
evocaci de paraules (a la punta de la llengua)
Educaci Primria Dificultats en: Adquisici lectura -mecnica lectora amb errors
-comprensi lectora preservada
Escriptura -Errors ortogrfics naturals i arbitraris
-Estructura redactat, signes puntuaci
-Evocaci paraules
-Seqncies verbals no automatitzades