You are on page 1of 5

Dificultats daprenentatge Tema 3

TRASTORNS LECTURA I ESCRIPTURA

FONOLGICA Descodificaci per fonemes (descodificar)


LXICA Representaci grfica escrita de la paraula (codificar)

1. TEORIA DE LA DOBLE VIA (M. Coltheart)


V. FONOLGICA:
Funci accedir al significat de les paraules escrites desprs duna operaci intermdia
que consisteix en transformar els smbols grfics que componen les paraules en
fonemes. Ex: casa [K][A][Z][A]
-En escriptura sutilitza els mecanismes de conversi o regles de correspondncia
fonema-grafema (RCFG) per obtenir la paraula escrita. Per aplicar-la cal:
Capacitat per fragmentar paraules en fonemes
Conixer regles de correspondncia fonema-grafia (RCFG) i aplicar-les per poder
codificar la paraula oral en codi escrit
En llenges transparents (cada fonema correspon a 1 grafema), aquesta via seria
suficient per a codificar correctament la paraula

V. LXICA:
Funci accedir al significat de les paraules escrites a partir del seu reconeixement
immediat o global. Per aquesta satribueix un significat a una paraula sense necessitat
de transformar prviament cada grafia o grups de gracies en fonemes o grups de
fonemes. Via + rpida.
-En escriptura recorre a un magatzem anomenat lxic-ortogrfic o grafmic on guardem
les representacions ortogrfiques de les paraules que ja han estat processades, pel que
aplicar aquesta via s totalment necessria per a la correcta escriptura de paraules
homfones. Al escriure una paraula desconeguda no emmagatzemada sha de tornar a
recrrer a la via fonolgica per codificar-la en llenguatge escrit.

1
Dificultats daprenentatge Tema 3

2. ETAPES EN ADQUISICI LECTORA (Utha Frith)


1-Logogrfica
-Infant reconeix noms freqents del seu entorn habitual (propi nom, de companys, de
marques de productes comercials, rtols de botigues..) grcies a elements no lingstics
com el suport o el lloc on apareix escrit, la imatge que acompanya, contorn..
-No es pot parlar de lectura, sin de reconeixement o identificaci de paraules-logos
-No es disposen delements suficients per distingir entre paraules com sol i sal

2-Alfabtica
-Aprenen funcionament del sistema descriptura, comprenen i automatitzen el principi
alfabtic dassociaci grafema-fonema= Adquireixen VIA FONOLGICA a la lectura
-Poden desxifrar escrits per fonemes o sllabes: CAAAAAA-SSSAAAA, CASA!

3-Ortogrfica
-Adquireixen habilitats per a un reconeixement immediat de paraules fixant-se en la
seva estructura, en lordre que apareixen les lletres, els grups que tenen significat (com
el valor plural de la S, el temporal del morfema AVA, relaci entre casa-caseta...)
-Llegeix a cop dull i desxifra mots no coneguts a lhora que comprn el significat i pot
explicar el que ha llegit i fa prediccions del contingut
-Comencen a adquirir valor les caracterstiques morfolgiques, sintctiques i
semntiques de les paraules i oracions, com tamb adquireixen significat els signes de
puntuaci i les majscules= Adquireixen VIA LXICA
*(Per arribar-hi cal llegir reiteradament una paraula utilitzant estratgia alfabtica)

PROCESSOS COGNITIUS NO-LECTORS DE LAPR. LECTO-ESCRIPTURA


-Conscincia fonolgica Capacitat per identificar la seqncia de fonemes duna
paraula (codificaci-descodificaci)
-Rapidesa daccs al lxic Anomenar rpid la paraula
-Processament mental seqencial Memria serial immediata, atenci i anlisi
-Memria de treball, immediata i seqenciaci
-Velocitat de processament de la informaci (memria auditiva immediata i at. Visual)

Si no descodifica la paraula [K][A][Z][A] no arriba al significat


Si no fa la representaci grfica [CASA], per si la descodifica s arriba al significat

PROCS LECTOR NORMAL


Presncia de conscincia fonolgica
VIA FONOLGICA (correspondncia entre grafema-fonema), via que sutilitza en la 1
etapa dadquisici de la lectura, els bons lectors lutilitzar posteriorment per llegir
paraules no familiars, pseudoparaules i paraules estrangeres
VIA LXICA, utilitza la representaci ortogrfica de la paraula que permet arribar al
significat. Madura als 8 anys en nens amb bon aprenentatge lector

2
Dificultats daprenentatge Tema 3

3. ETAPES EN ADQUISICI ESCRIPTURA (Ferreiro i Teberosky)


1-Escriptura indiferenciada
-Primer fa el dibuix perqu no s capa de diferenciar l'objecte i el nom de
l'objecte
-Imita els aspectes formals i l'acte d'escriure de les persones adultes fent
gargots, rodonetes, palets i altres formes que no siguin dibuixos. Sap que
dibuixar s diferent d'escriure. Pels infants l'escriptura representa el nom de
les coses, l'escriptura t la funci de designar.

2-Escriptura diferenciada
-Infant fa hiptesis sobre el funcionament del codi:
H. Quantitat: mnim 3 lletres per ser paraula
H. Varietat interna: Variaci de lletres per a ser paraula
H. Varietat externa: Diferncies entre escriptures per dir coses diferents
-Encara no hi ha relaci entre les seves produccions escrites i els significats sonors,
escriptura per a designar.

3-Escriptura sillbica
-Sadonen que hi ha relaci entre escriptura-so i escriuren per a cada sllaba una lletra.
Escriptura sonora pot ser:
Sillbica quantitativa: A cada sllaba una lletra sense valor
convencional
Sillbica qualitativa: A cada sllaba una lletra amb correspondncia
al so convencional de la consonant o vocal de
la sllaba

4-Escriptura sillbica-alfabtica
-Escriuen ms duna lletra per sllaba i saben que a cada so li correspon una grafia.
-Adult t impressi que infant sha deixat alguna lletra, donat que alguna paraula est
escrita segons la hiptesi sillbica

5-Escriptura alfabtica
-Estableix correspondncia so-grafia, bon domini del codi per li falta aprendre bona
part de la ortografia.
Apareixen conflictes quan hi ha: -sllabes inverses (setudi enlloc estudi)
-sllabes travades (patit enlloc partit)
-sllabes complexes (iuna enlloc lluna)

En llenges transparents (cada fonema correspon a 1 grafema) al descodificar la


paraula no nhi ha prou amb la via fonolgica per a escriure-la, ja que podrem escriure
erva o erba, pel que cal utilitzar la via lxica sobretot en paraules homfones.

3
Dificultats daprenentatge Tema 3

4. TRASTORNS DE LA LECTURA I LA ESCRIPTURA


DISLXIA
-Dificultat especfica del llenguatge amb orgens neurolgics.
-Caracteritzada per dificultats en reconeixement fluid i precs de les paraules o per
pobres habilitats de descodificaci i deletreig resultants dun dficit en el component
fonolgic del llenguatge que pot provocar problemes en la comprensi lectora i reducci
dexperincies lectores que impedeixen creixement de vocabulari i adquisici
coneixements amb una escolaritzaci i intelligncia normal sense dficits sensorials ni
trastorns conductuals greus.

Gentica: 25-30% nens dislxics tenen progenitor dislxic


40% germans dx present en major o menor grau el mateix trastorn
Mltiples gens + f. ambientals protectors i de risc

5. MODEL INTEGRADOR UTHA FRITH 1999

Nivell Biolgic:

4
Dificultats daprenentatge Tema 3

Nivell Cognitiu:
-Disfunci especfica del llenguatge que afecta al processament fonolgic.
-Les diferents estructures del llenguatge tenen adherides unes funcions cognitives en la
lectura que es veuen alterades, pel que si lestructura del llenguatge resulta alterada
presncia de problemes en la descodificaci i comprensi de la lectura.
Alteraci vessants fonolgiques= Pr. en la descodificaci
Alteraci en vessants semntiques, sintaxis i pragmtica= Pr. en comprensi lectora

6. DETECCI
Motiu demanda: PetitsDificultats adquisici llenguatge
AdolescentsBaix rendiment escolar
Antecedents familiars, de lleu retard del llenguatge amb presncia de dificultats en
evocaci de paraules (a la punta de la llengua)

Preco: Mostren dificultats inicials en la simbolitzaci de les lletres i tendeixen a


desenvolupar millor els processos de reconeixement global de les paraules.
Solen ser detectats i diagnosticats abans
Tardana: No tenen dificultats inicials i tendeixen, igualment, a desenvolupar millor els
processos de reconeixement global que els de descodificaci seqencial. Es
detecten a CM, quan els escrits ja sn ms complexos, en els que sobserven
abundants errors dexactitud, amb una lectura ms o menys fluda i relativa
bona comprensi lectora. Sol interpretar-se, errniament, com a problemes
datenci

Educaci Infantil Possibles errors fonolgics en el llenguatge expressiu


Pobre conscincia fonolgica
Dificultats en: denominar colors, formes
aprendres seqncies: dies de la setmana i lletres
Denominaci rpida (detectada amb proves)
Antecedents de dislxia a la famlia

Educaci Primria Dificultats en: Adquisici lectura -mecnica lectora amb errors
-comprensi lectora preservada
Escriptura -Errors ortogrfics naturals i arbitraris
-Estructura redactat, signes puntuaci
-Evocaci paraules
-Seqncies verbals no automatitzades

Educaci Secundria Alentiment lector amb bona precisi lectora


Errors ortografia arbitrria
Dificultats en evocaci paraules
Seqncies verbals no automatitzades
Poc s signes de puntuaci, pobre conscincia morfosintctica
Possible repercussi en la comprensi lectora (segons la
longitud del text)
Redactat pobre

You might also like

  • Graella Comportament
    Graella Comportament
    Document1 page
    Graella Comportament
    Laia Salvador Guasch
    No ratings yet
  • Tema 2
    Tema 2
    Document7 pages
    Tema 2
    Laia Salvador Guasch
    No ratings yet
  • Tema 1
    Tema 1
    Document12 pages
    Tema 1
    Laia Salvador Guasch
    No ratings yet
  • Tema 3.1
    Tema 3.1
    Document4 pages
    Tema 3.1
    Laia Salvador Guasch
    No ratings yet
  • Tema 2
    Tema 2
    Document10 pages
    Tema 2
    Laia Salvador Guasch
    No ratings yet
  • Tema 1
    Tema 1
    Document8 pages
    Tema 1
    Laia Salvador Guasch
    No ratings yet