Avaluaci psicopedaggica en educaci Tema 2

NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS

TRASTORN ESPECTRE AUTISTA

s un trastorn del desenvolupament, una sndrome i no pas una malaltia, per tant, no
existeix una cura per si que es pot millorar la seva qualitat de vida per a integrar-o dins
la societat mitjanant laprenentatge de noves habilitats per a ser ms independent.
s el resultat dun dany neurolgic que afecta les funcions cerebrals i interfereixen en el
desenvolupament normal del cervell en les rees de raonament, habilitats de
comunicaci (sempre alterades) i interacci social.

Smtpomes TEA: no mirar a la mare-cuidador, no respondre al nom, no seguir direcci

del gest de ladult (per mirar a un lloc), no mostrar intencions per seguir
la interacci i activitat, no es capa de prestar atenci a ms duna cosa
a la vegada, no fa joc simblic amb els objectes, aleteig, no connecta
amb els pares en les activitats

Perqu s difcil la detecci preco del TEA?

-Dificultat dels pares per detectar smptomes subtils que caracteritzen el TEA en les
seves primeres etapes, i ms si es tracta del primer fill.
-Falta de comunicaci de la majoria dels pediatres i altres professionals per a detectar
el TEA de forma primerenca. (es confon amb TDA)
-Inadequaci dels instruments davaluaci sobre el desenvolupament social en aquestes
fases primerenques, un desenvolupament en molts casos no problemtic a nivell
perceptiu i motor, el qual despista als pares i pediatra. (instruments costosos per a
formar-se i per a comprar. si es comena a tractar des de petits desprs la
simptomatologia no s tan exagerada)
-Varietat de formes daparici del trastorn: pot ser que els problemes es donin des del
principi per en altres casos sembla que aparixen desprs dun perode de
desenvolupament aparentment normal dun o dos anys.

1. DIFERENTS PERSPECTIVES
Teoria del dficit afectiu-social (Hobson, 1995), Problema de base en les dificultats
cognitives i socials, s a dir de naturalesa afectiva, com a resultat duna alteraci dels
mecanismes que permeten lestabliment de les relacions socioafectives amb els altres.

ETeoria de la ment (Baron-Cohen i cols., 1993), s la capacitat datribuir estats mentals

a si mateixos i als altres, i els autistes no tenen aquesta capacitat, s a dir, no poden
desxifrar el seu estat mental i el daltres, el qual explica les alteracions socials, de
comunicaci i dimaginaci.

Dficit de les funcions executives (Pennington, 1996), les alteracions dels nens autistes
sn conseqncia de les alteracions de lrea frontal i prefrontal, s a dir, de les funcions
executives, i s per aquest motiu no poden realitzar les accions de forma conscient.

1
Avaluaci psicopedaggica en educaci Tema 2

Perspectiva Socioafectiva
-Dficit en el contacte afectiu (Kanner, Hobson), problemes en les relacions
interpersonals, sobretot en els moment de salutacions i comiats davant dun
desconegut.
-Dficits en latenci conjunta (Mundy, Sigman..), com les persones fan diferents
contactes visuals amb les persones no TEA i amb els TEA. E

Perspectiva T. Cognitives (Baron-Cohen i Utah Firth)

Teoria de la ment, saber-se posar en el lloc de laltre persona i pensar com ella,
normalment sadequereix als 4 anys per els TEA poden tenir entre 9 i 10 anys i encara
no saben posar-se al lloc de laltre, al no saber-ne poden rebre abs daltres companys
sense saber interpetar el perqu els reben, pensen que els reben perqu sn dolents.

=Alumnes TEA no tenen les neurones mirall activades, les que permeten explicar la
imitaci, lempatia emocional i el comportament social. Es troben en lescora frontal, a
prop de lrea de Broca (el que podria explicar els dificultats en el llenguatge)
Digual manera un dficit daquestes pot ser responsable de diversos smptomes de
lautisme com ara els problemes socials, motors i de llenguatge.

Perspectiva Dficit de les funcions executives (Pennington)

Funcions psicolgiques alterades desprs duna lesi a lescora regontal:
-Planificaci
-Flexibilitat
-Memria a curt termini com a guia de la conducta
-Supervisi de lactivitat
-Inhibici o interrpuci duna resposta prviament automatitzada amb la finalitat de
permetre la producci duna altre ms adequada per a la situaci actual.

2. TIPUS DE TRASTORNS
-Trastorn Autista
Poden tenir QI alt o baix.
-Trastorn Desintegratiu Infantil (lhan tret)
-Traston dAsperger (SA) (al DSM 5 no hi s)
Interessos limitats o una preocupaci inusual amb un objecte en particular fins a
lexclusi daltres activitats, rutines o rituals repetitius. Tenen peculiaritats en la parla i
llenguatge, com parlar de manera massa formal o montona, o prendre les figures
retriques literalment, comportament social i emocional inadequat, sense capacitat
dinteractuar amb xit amb els altres, problemes amb comunicaci no verbal,
inclusivament ls restringit de gestos, expressions facials limitades..
Poden tenir un QI normal o fins i tot alt
-TGD No Especificat (Autisme atpic)
-Trastorn Semntic-Pragmtic (Rapin i Allen, 1983)

2
Avaluaci psicopedaggica en educaci Tema 2

Epidemiologia:
6,2/1000 afectant ms al sexe mascul = 1/100 nens tenen TEA
En bessons idntics si un presenta TEA laltre t un 60-96% de possibilitat de tenir-lo.
Si es t un fill amb TEA hi ha un 2-8% de que el segon tamb el tingui.
Entre el 30-51% amb TEA tenen QI<70 (discapacitat intellectual).
El 40% dels TEA no tenen llenguatge oral, un 25-30% van tenir les paraules i els segents
12-18mesos les van perdre.

Diagnstic:
-Fenotip ampli; vida normal
per rarets algun familiar
amb TEA.

3. CRITERIS DIAGNSTIC TEA (DSM 5)

A. Dficits persistents en la comunicaci social i la interacci social en diferents
contextos, que es manifesten de la forma segent (els exemples sn illustratius, no
exhaustius):
1. Dficits en la reciprocitat social-emocional (Ex: limitacions o alteracions en
lalternana de la conversa; interessos, emocions o afectes compartits reduts;
limitacions per iniciar o respondre a les interaccions socials.)
2. Dficits en els comportaments de comunicaci no-verbal utilitzats en la
interacci social. (Ex: pobre integraci de la comunicaci verbal i no-verbal;
irregularitats en el contacte ocular i el llenguatge del cos o dficits en la
comprensi i ls de gestos; absncia total dexpressi facial.)
3. Dficits en el desenvolupament, manteniment i comprensi de les relacions.
(Ex: dificultats per ajustar el comportament a diferents contextos socials;
dificultat per compartir joc simblic o fer amics; absncia dinters pels
companys.)
B. Patrons de comportament, interessos o activitats restringits i repetitius, que es
manifesten almenys en dues de les formes segents (els exemples sn illustratius, no
exhaustius):
4. Moviments motors, s dobjectes o parla estereotipats o repetitius.
5. Insistncia en la invariabilitat, adherncia inflexible a les rutines, patrons
rituals de comportament verbal i no verbal.
6. Fortament restrictiu, interessos fixos que sn inusuals per la seva intensitat i
focalitzaci.

3
Avaluaci psicopedaggica en educaci Tema 2

7. Hiper o hipoactivitat sensorial o inters inusual per aspectes sensorials de

lentorn.
C. Els efectes sn presents en els perodes de desenvolupament, causen deteriorament
clnicament significatiu i no es poden explicar, noms, per una discapacitat intellectual.
D. Inclou diagnstics dautisme, TGD, sndrome de Asperger, trastorn desintegratiu
infantil, TGD no especificat.

4. AVALUACI TEA
-Proves de detecci preco
-Avaluaci psicolgica: Avaluaci cognitiva, de la comunicaci i llenguatge, conducta
social (adaptativa/problemes de conducta), desenvolupament
del joc, interessos i necessitats de la famlia i suports i serveis.
Prova estandaritzada dhabilitats adaptatives: Prova I.C.A.P
Escala de Conducta Vinneland
Protocol suport educatiu complementari
-Avaluaci de lentorn: Context familiar; caracterstiques de la famlia, relaci estat
emocional, estil dinteracci i responsabilitats pares
Context escolar; adequaci dels suports, estil educatiu, relaci
amb el nen, adequaci del currculum (comunicaci,
desenvolupament social), treball en xarxa famlia-centre-altres
professionals implicats

5. DETECCI PRECO
Proves screaning:
<2anys:
M-CHAT Llista per detectar autisme
CSB-CS Escala de conducta comunicativa i simblica

>2anys:
CARS Escala davaluaci de la comunicaci i relaci social
CBCL Inventari del comportament dAchembach (pares)
C-TRF Inventari del comportament dAchembach (mestres)

Diagnstic:
1-Histria clnica
2-Exploraci fsica i del desenvolupament
3-Avaluaci estandaritzada especfica per a lautisme per veure la gravetat, cal formaci
ADI-REntrevista semi-estructuada pels pares. +2anys
ADOSAvaluaci observacional semi-estructurada amb 4 moduls segons el
nivell de llenguatge i edat de linfant. +2anys
(veure en situacions socials i diries com reacciona el nen al joc, observar-lo)

4
Avaluaci psicopedaggica en educaci Tema 2

4-Avaluaci cognitiva en funci de ledat i capacitat

WPPSI <6, WISC-IV +6, K-ABC, Kaumaff
Escala Leiter, Escala Bailey i Avaluaci teoria de la ment i funci simblica (difcil
donar-les com a concloents i avaluar-les de manera adequada per a falta de
collaboraci del nen, pel que no es pot passar noms en 1 dia, sin en 3-4,
tinteressa veure quines capacitats presenta i no pas la puntuaci que obt)
5-Avaluaci comunicaci i llenguatge
En les funcions comunicatives que analitzin la comunicaci preverbal
obtenint perfils dhabilitat socials, comunicatives i simbliques que permetin
lobservaci de comunicacions espontnies.
CSBS-DP, Escala de conducta comunicativa i simblica
ACACIACompetncia comunicativa amb nens de baix funcionament i no verbal
Escala de REYNELL per desenvolupament comunicatiu i llenguatge
Tests ILLINOIS dAptituds Psicolingstiques ITPA
Prova llenguatge oral PLON-R
6-Anlisi comunicaci del nen/a
De les funcions comunicatives en:
Regulaci interpersonal com cata latenci de laltre o inicia un joc o
rutina social, reinicar, interacci, saludar i acomiadar-se)
Regulaci conductual com demana un objecte;
Protoimperatius: senyalar (mirada+dir) + intercanvi de mirades (ulls-obj)
Atenci conjunta com comparteix amb els altres latenci sobre els
objectes
7-Avaluaci social
Habilitats bsiques dinteracci social, per relacionar-se amb adults i iguals, de
soluci de problemes interpersonals, relacionades amb sentiments, emocions i
autoconcepte.
Pot presentar problemes tacte, olors, sorolls i vista
8-Avaluaci interessos i activitats
Estereotpies, rituals simples/complexs, dificultats danticipaci, interessos
limitats, poc funcionals i poc flexibles, continguts obsessius i limitats, resistncia
als canvis i observaci en diferents situacions

5
Avaluaci psicopedaggica en educaci Tema 2

Detecci en: Atenci primria de salut (APS)

Escoles bressol
Centres de desenvolupament infanitl i atenci preco (CDIAP)
Equips dassessorament i orientaci psicopedaggica (EAP)

Escola i alumnes TEA:

Educaci inclusiva tot lalumnat t loportunitat daprendre dins laula conjuntament
Alumnes TEA complicat a causa de les sves dificultats en comunicaci, relaci i
conducta, pel que els docents han de conixer quines sn les dificultats
i les implicacions que poden tenir en la seva forma daprendre i
relacionar-se.

Escola Bressol:
TEA en edats primerenques poden presentar:
-Absncia de contacte ocular
-No resposta al nom
-Allament (anar per lliure)
-Preferncia per una o dos joguines i dificultat per iniciar noves act. o situacions
-Apatia o rebequeries freqents

Llenguatge: -Absncia de llenguatge o sense intenci comunicativa

-Crida o es queixa per aconseguir el que es desitja
-Llenguatge peculiar (entonaci, pronunciaci, volum): ecolalia, i adequat
(articulaci paraules, lxic apropiat, construccions gram. adequades)
-s llenguatge per demandes o parlar els seus temes dinters
-No s llenguatge per compartir interessos o buscar aprovaci ni cridar
latenci de laltre
-Instrumentalitzaci de laltre
-Porta la m cap a lobjecte desitjat
Socialitzaci: -Dificultats per seguir la rutina de laula (bata, rotllana, etc..)
-Costa assumir hbits dautonomia bsics (dormir, menjar, banyar-se..)
-Dificultats per estar assegut a la cadira i mantenir atenci, com per
comprendre i entendre les activitats plantejades a laula
-A vegades no hi ha dificultats i les rutines i activitats ajuden al nen a
involucrar-se i pot arribar a entendre
-Tendncia a lallament i focalitzat atenci en un objecte
-Dificultats per relacionar-se amb els altres nens i preferncia pel joc
solitari sense cap intenci

6. INTERVENCI I TRACTAMENT
-Millorar la interacci pares-infant
-Potenciar les habilitats de comunicaci i llenguatge i habilitats socials
-Disminuir les conductes disruptives
-Adaptar linfant i lentorn
-Tractar la comorbiditat psiquitrica i/o mdica

6
Avaluaci psicopedaggica en educaci Tema 2

-Adaptar lentorn escolar

-Integrar el nen en lentorn i ambient social
-Proporcionar informaci i suport als pares

Programes per facilitar la comunicaci:

Metodologia TEACCH Materials que visualment criden latenci del nen i els resulen
motivadors, potencia el treball individual i independent de lalumne (el propi material
indica que fer, en quin ordre, i quan finalitza la tasca)
-Ambients molt estructurats predictibles i fixes
-Aprenentatge sense error
-Encadenament cap enrere
-Ensenyament incidental
-Respondre consistentment a les conductes comunicatives (i atribuir-hi sentit si ho sn)
-Afavorir locurrncia de peticions mitjanant la manipulaci de lambient

Mtode Hanen Suport en context familiars en quant a mtodes per ajudar als seus
fills a comunicar-se de manera efica.

Sistema dintercanvi dimatges (PECS) Mitjanant imatges per a comunicar-se de

forma independent sense dependncia dajudes
Metodologia ABA