Tema 1: Qu significa adoptar un punt de vista histric?

1. Per a qu serveix la histria de la psicologia?

La societat actual ha canviat. Ja no es tenen en compte les humanitats sin que

ens trobem en una era tecnolgica. La histria i la filosofia han perdut pes, i
les cincies i la tecnologia lhan guanyat. La veritat prov dels laboratoris.

Per, per a que pot servir la histria? Lhistoriador Roger Smith al 2016 va crear
una llista amb certs arguments que mostren la utilitat de la histria:

La celebraci
La identitat i la disciplina
El registre de lavan cientfic
Per mantenir la unitat, per sempre dins de la diversitat: Hi ha diversos
camps psicolgics (de lesport, de la salut,) i sn mns completament
diferents. El qu uneix la psicologia es la seva historia i la seva evoluci. s
el que evita que sigui fragmentada, el tenir un mateix tronc i un mateix
origen. Per ens interessa mantenir-la com a un nic camp?
Com a recurs per a la investigaci actual: Aquest ens marca per on anem
en el nostre cam i quines sn les vies que requereixen dinvestigaci i
innovaci. En la prpia historia es probable que es trobin les respostes de
moltes qestions.
Com a aportacions perspectives i crtiques (el ms important): Tots els
punts de vista tenen sempre el seu punt fort i el seu punt feble. La historia
tensenya a veure aquests punts forts i a poder criticar els febles.
Contribueix al autoconeixement i al benestar de lsser hum
Lobjecte de la psicologia es de naturalesa histrica: La historia estudia
la humanitat.
Els pensaments psicolgics nomes tenen sentit com a part dun discurs
histric: Els fets shan de poder contextualitzar per a poder ser ben
entesos.

La histria de la psicologia serveix com a experincia. Lexperincia ens aporta

els recursos necessaris per a poder prendre decisions i actuar.

Tamb ens ajuda a veure don venim i aporta distancia en quan al present.

No es el mateix una crnica que una historia. Un llistat de dades sense a penes
coherncia vindria a ser un crnica, una cronologia. Per no s historia. La
historia sempre es una narraci, sempre sens explica quelcom. Sens expliquen
els fets importants, el perqu, que ho va provocar, no simplement sexposen
dades a latzar.

1
2. Introducci a la historiografia

La historiografia vindria a ser escriure historia. Aqu sens introduir com fer-
ho.

El primer que cal fer s veure que pot formar part de la histria (per la seva
rellevncia) i que no. Explicar-ho tot s impossible. Shan de conixer els fets i
seleccionar-los. Tamb cal comprovar que aquests fets sn correctes. En la
histria sempre hi ha una part subjectiva. Els fets sn compresos per les
persones que els coneixen, i aquests sexposen de la manera compresa. Potser
dos historiadors no destaquen els mateixos fets o no els veuen de la mateixa
manera. Mai hi ha una nica interpretaci, s absurd. Cadasc t el seu propi
punt de vista, la seva perspectiva i els seus interessos. s com i normal que hi
hagi discussions sobre fets histrics ja que no acostumen a ser vistos de la
mateixa manera.

La histria seria una reconstrucci intellectual del passat que busca el

coneixement ms profund, tenint en compte factors socials, institucionals,
econmics, poltics, etc.

La nostra historia tindr com a objecte destudi la psicologia. La psicologia

estudia el pensament i el comportament hum com a cincia o disciplina.

2.1. Historiografia moderna

Tot i aix hi ha estils de fer historia que son ara ms comuns i daltres que sn
ms criticats.

Ara est millor vista la historia que no susa nicament per a justificar fets que
succeeixen en lactualitat, la historia com a justificaci. La historia relativista creu
que els fets no sn purament cientfics, tot es relatiu. Est ben vista la historia
contextualitzada on es veuen els perqus de les recerques que sn dutes a
terme, situada en el seu moment histric, el seu context. La histria inclusiva no
tracta noms de les elits econmiques com es feia abans, sin que intenta
englobar tots els camps de la societat (dones, pobres, ). Per no s pas fcil de
realizar, ja que la informaci es reduda. Es vol abastar el mxim possible dels
camps socials per no s sempre possible (les dones per exemple no sabien
escriure, ni certs pobres, etc.). La historia de les prctiques t una metodologia
concreta. Es t molt en compte aquestes practiques, ms que les teories sense
fonament prctic. Per no s pas fcil ja que els autors parlen molt de les seves
teories per no de com van poder demostrar-ho prcticament ni de com les van
trobar.

2
Tema 2: Ment i cos en el Renaixement
2.1. Introducci

En el Renaixement es comena a tenir un punt de vista vitalista. En la Edat

Mitjana la vida era molt pobre. El coneixement sapaga degut a la
analfabetitzaci de la poblaci. En el Renaixement aquest coneixement torna
a aparixer, tornem a pensar un altre vegada com es feia abans de lEdat Mitjana.
Desprs dun llarg temps sense poder conixer som capaos de tornar a fer-ho,
torna a aparixer linters. Al Renaixement torna a haver-hi un inters
psicolgic, tot i que no puguem parlar daquest com a pura psicologia.

Els autors renaixentistes sn conservadors, per tant es basen en fonts anteriors,

com Aristtil o altres autors grecoromans. Es recupera la filosofia antiga. La
Bblia per segueix usant-se com a font dinformaci, per, com a mnim, no es
lnica.

Tamb es pot apreciar un canvi en lart, provocat per un canvi de pensament.

Comencen a fer-se retrats de laristocrcia i els propis pintors tamb comencen
a retratar-se a ells mateixos. No es pinten noms al clergat o es mostra la fe
com a nica font de coneixement com es feia a lEdat Mitjana. El fet dels
autoretrats o els propis retrats mostra aquest pas del teocentrisme a
lantropocentrisme del qual es parla a continuaci.

Es passa del teocentrisme al antropocentrisme. Du deixa de ser el centre de

tot i lhome comena a agafar pes. Hi ha un inters de lhome per lhome.

La primera novella psicolgica data daquesta poca.

Lutero (buscar data) inicia el moviment protestant. Aquest es rebella contra el

catolicisme, degut a que predicaven la no importncia dels bns materials per
alhora ostentaven la seva riquesa. Lestructura de lesglsia catlica s molt
jerarquitzada, el fet de que noms alguns poguessin tenir la grcia de Du no
era del seu agrat. Segons Luter, tots podem posar-nos en contacte amb aquest
Du en la intimitat i no ens cal cap pare com a intermediari per poder contactar-
hi. Aquests fets li semblaven desvirtuats del cristianisme i es va iniciar un
moviment diferent del catlic, el protestant.

3
El protestantisme ajuda a poder reflexionar, pensar,
conixer. Provoca reflexions que comencen a tenir un
caire psicolgic, ja que es deixa danar a confessar-se a
una tercera persona que es qui pren decisions i les
persones comencen a reflexionar per elles mateixes.
Lindividu comena a tenir cert coneixement i aquest
deixa destar jerarquitzat.

La cadena de lsser mostra la visi del mn de manera

jerarquitzada. El mn i la societat encara sn
jerarquitzats.

Sinicia un procs de secularitzaci, on el pes de la

esglsia comena a disminuir de manera gradual.
Comencen a haver-hi coses x descobrir que lesglsia o
la Bblia no pot resoldre.

2.2. La psicologia renaixentista

Psicologia s una paraula que prov del grec. Per aquests mai van usar la
paraula de manera completa, usaven psyche com a anima i logos com a tractat,
per la prpia paraula psicologia apareix per primer cop al segle XVI, i susava
com a cincia de lnima unida al cos, com deia Aristtil, no com la usem avui
dia.

Fins el segle XVIII no existeix la psicologia com a disciplina.

Les universitats renaixentistes tenien com a facultat clau la teleolgica, per

tamb existien estudis en medicina i filosofia (com a estudi humanstic). En tots
aquests camps es troben reflexions sobre lsser, es comencen a tenir temes
psicolgics.

Aristtil (384-322 aC) sol ser la principal inspiraci dels autors renaixentistes.
La seva obra ms important es De Anima. Lnima est com a principi vital i
principi del coneixement.

Aristtil divideix lnima en tres parts:

Lnima vegetativa: s la que tenen tots els ssers vius. Sencarrega de les
3 funcions vitals (nutrici, creixement i reproducci o generaci). Aquest
nivell no te consciencia ni moviment, per seria la base de tota la vida
psquica, la que posseeixen incls les plantes.
Lnima sensitiva: s la que sencarrega de les facultats cognitives, com
els sentits interns i externs. Els sentits externs serien la vista, loda,... i els

4
 interns serien, segons Aristtil, la fantasia, la memria, lestimativa
natural (entesa com aquella que et permet reaccionar cap als estmuls de
perill o daltres que ens ve de manera innata) i el sentit com (que
sencarrega de coordinar els sentits externs per a que puguin tenir un
sentit). Tamb hi ha facultats apetitives que senfoquen cap a les
tendncies. Aquesta seria la que tenen tamb els animals.
Lanima racional: s la caracterstica dels ssers humans. s la que ens
permet tenir com a facultats cognitives la ra i lenteniment. Com a
facultats apetitives tindrem els valors, ltica, fugir de la injustcia i
predicar la bondat.

Aristtil creu que cos i nima sn units. En lEdat Mitjana no es permetia

veure cossos, no es permetia diseccionar-los, per ara es comena a investigar
i a veure punts duni i coincidncies. Es veu com certes parts del cervell hi
predominen certes funcions cognitives en diferents ventricles. Per a
diferenciar aquestes parts usaven el seu propi sistema com a parallelisme de
com funcionen altres parts del cos. Per exemple, sintentava exercitar la
memria i veure quina part de cervell era la que feia mal, la qual tericament
seria la que sestava exercitant. Subica per primera vegada certes facultats a
diferents zones del cervell i saccepta que cada persona pot tenir petites
diferncies entre si. Al cervell troben el dermis que separa el primer i el
segon ventricle. Hi ha tres ventricles diferenciats dins dels quals shi troben
X facultats. Per les facultats apetitives no es situen al cervell sin al cor, ja
que quan alg per exemple est nervis o enfadat el seu color corporal es
torna mes vermells, com la sang, la qual es troba en abundncia al cor.

Aquesta teoria aristotlica torna a tenir un gran pes al renaixement a nivell

filosfic. A nivell ms mdic comena a tenir pes tamb el sistema hipocrtic
galnic, la teoria dels temperaments.

El sistema hipocrtic galnic diferencia diversos temperaments:

El temperament sanguini: Son personas de trato fcil, con reacciones

espontneas que pueden ser fuertes pero de corta duracin. Suelen ser
las que llamamos extrovertidas. Son muy flexibles y se adaptan con
facilidad a nuevas circunstancias. En el lado positivo cabe destacar son
personas fciles de tratar, cariosas, obedientes, sinceras pero por otro
lado tambin son superficiales, inconstantes y celosos.
El temperament flegmtic: Tienen un tipo de sistema nervioso lento y
equilibrado. Son personas difciles de tratar y, en general, delicadas.
Reaccionan de forma ms bien lenta y no tienen un gran inters por las
cosas exteriores. No se enfadan por lo que son agradables para todos
5
 los otros temperamentos. Tienen una gran inclinacin hacia el descanso,
son lo que llamaramos introvertidos. Pese a ello una caracterstica
positiva que poseen es la elocuencia. No son flexibles y les cuesta
adaptarse a un cambio de ambiente.
El temperament melanclic: Su sistema nervioso dbil posee una muy
alta capacidad de trabajo intelectual y nivel de atencin. A la vez
reaccionan poco ante los estmulos del medio que los rodea. Son
introvertidos e inflexibles a los cambios en el ambiente. Son sujetos
muy sensibles emocionalmente. Poseen una tendencia al extremo
perfeccionista lo que hace que sean muy fiables. Les cuesta tomar
decisiones y se lo piensan mucho antes de embarcarse en algn nuevo
proyecto o actividad, sopesando los pro y contras de todas las situaciones.
El temperament colric: Estas personas poseen un sistema nervioso
rpido y desequilibrado. Son altamente activos y fciles de excitar,
teniendo en estos casos una reaccin inmediata y fuerte, sin embargo la
duracin de esta reaccin suele ser corta. Son rpidos, activos, prcticos
a la hora de decidir, autosuficientes y muy independientes. Dentro de
sus malas cualidades estn el orgullo y la arrogancia, adems de una
insensibilidad y dureza en el trato.

Les dones a aquella poca eren tericament de naturalesa flegmtica. Els

metges de lpoca tractaven als pacient classificant-los en els diferents
tempraments. Les dones mai podien ser sangunies o melancliques.
Depenent de les estacions de lany tamb podia haver-hi diferents
temperaments predominants. A la tardor vindria la melancolia, a lestiu la
flegmtica, a la primavera la sangunia i a lhivern el clera.

Els diferents factors que determinen el temperament serien el ser home o

dona, de lestaci de lany, de la dieta, de la professi o de laspecte fsic.

Les terpies que saplicaven als diversos comportaments es basaven en

aquests factors, per exemple, sels canviava la dieta.

Els 4 elements de lantiga Grcia tamb els trobaven en el cos hum, ja que
el macrocosmos definia el microcosmos. Les persones que tenen algun tipus
de dolor es perqu un daquests elements predomina ms que els altres i el
que ha de fer es tornar a equilibrar-los.

6
2.3. Juan Huarte de Sant Juan

Els intellectuals comencen a observar la natura i a formular-se preguntes sobre

aquesta. Huarte de San Juan fou un metge renaixentista de la pennsula
hispnica citat com a clssic de diversos manuals de literatura internacional. Ell
per sidentificava com a filsof naturalista, ja que no era com la resta de metges
sin que es dedicava a observar la natura. A nivell intellectual Espanya tenia
molt de reconeixement en aquella poca. El rei en aquell moment fou Felip II el
prudent.

s reconegut per la seva obra escrita, i per aquest motiu es el patr dels
psiclegs. Lobra es titula Examen de ingenios para las cincies, obra donde se
muestra la diferencia de habilitades que hay en los Hombres y el genero de letras
que a cada uno responde en particular i fou publicada el 23 de febrer del 1575.
Tamb es coneguda com a Examen de los ingenios. El prleg daquesta va dirigit
al ja anomenat rei Felip II, mostrant quin profit pot tenir el seu regnat si tothom
llegeix la seva obra. En la seva obra tant macrocosmos com microcosmos sn
equivalents, cadascun representa laltre, es produeix una analogia. Segons ell
calia un grup de savis que controlessin el pas i orientessin als joves per a estudiar
o dedicar-se a all que ms podr afavorir a la societat. No per la seva prpia
autorealitzaci sin per a que la societat funcioni millor. Per aix el prleg va
destinat a aquesta millora social.

El mtode que utilitza s la sistematitzaci. Agafa com a base la teoria

aristotlica i la teoria dels humors. No s una obra original en quan a
lenfocament, aquest no es totalment propi. El plantejament per si que ho s,
degut a aquest plantejament dorientaci professional per a la millora de la
societat. Tamb s original ja que no repeteix les teories ja esmentades
literalment, sin que els agafa com a eina. Va variant ambds autors i en fa
referncia. Fins i tot tamb podr arribar a citar la Bblia per a exemplificar
algunes de les seves observacions.

Lobjectiu de la seva obra es basa en saber distingir o conixer les diferncies

naturals de lingeni hum, i aplicar amb art a cadascuna la cincia que mes
saprofiti.

En aquella poca es creia que lembri quan es trobava a lter intern era femen
i tenia poca energia vital. Si la dona calenta va b la seva panxa i menjava certs
aliments podia augmentar aquesta energia vital i aix transformar-se en un home.
Tamb hi havia una srie destratgies en la copulaci per a que el beb fos
mascul. Segons Huarte hi ha dones amb temperament semblant al dels homes i

7
daltres que no. La dona perfecte seria la que est en un punt mig, els excessos
no serien bo.

En el cas dels homes, depenent de si tenien certes capacitats podien dedicar-se

a diverses coses:

Els que tinguessin desenvolupada la memria en arts i cincies podrien

dedicar-se a coses com la gramtica, el llat i la llengua, la jurisprudncia
terica laritmtica, ...
Els que tinguessin bon enteniment serien els futurs telegs, dialectes,
filsofs naturals, ...
Els imaginatius serien els que podrien dedicar-se a la poesia, la msica,...

LObra de Huarte de San Juan fou prohibida en segona instncia per a Inquisici.
De primeres no ja que fou dedicada a la millora de la societat dirigida a el rei en
el seu prleg. Tingu un gran impacte internacional fins aproximadament el segle
XVIII.

La Inquisici prohib lobra en diverses edicions.

2.4. El racionalisme de Descartes

Descartes era obss de la seguretat. Fou un matemtic del segle XVII. La

seguretat que aportaven les matemtiques volia portar-la a lmbit del
coneixement i del pensament. Per tant, va dubtar i qestionar-sho tot. Fins i tot
va dubtar la seva prpia conscincia, tot el coneixement obtingut de segles
enrere. Aix sigu un gran atreviment en aquella poca.

Lnic que va veure que no podia dubtar era del propi fet de que estava dubtant.
Grcies a aix va poder sembrar el coneixement. Grcies a veure que dall que
no podia dubtar era de que estava pensant. Per tant, havia dhaver-hi quelcom
que pogus haver-li atribut aquesta capacitat de pensar.

Aquest fet va tenir una srie de conseqncies. Alma i cos segons ell eren
separats. Hi havia una res cogitans i una res extensa. Tenia un plantejament
dualista. La res extensa es referia a la extensi, al fet de ser quelcom fsic i
material, i la res cogitans a la capacitat de pensar. Aquest pensament no t
dimensions ni corporalitat com la res extensa. El cos, lo material, s
completament diferent de lo psquic, que no te cap base corporal.

Aquest dualisme a tingut unes conseqncies molt rellevants. La psicologia

tracta lactivitat mental, no la matria. Lsser hum es representat per ambdues
coses que sn relacionades. Un influeix laltre. El repte de segles endavant fou
descobrir aquesta connexi, aquesta relaci.

8
Les lleis que regeixen ambds nivells sn diferents. Els animals noms tenen res
extensa, per no res cogitans. Per tot i aix els animals es mouen i tenen
sensacions. Lexplicaci que van trobar a que no tinguessin raonament per si
extensi fou la seva mecanitzaci. Descartes pensava que el moviment dels
animals podia sser simplement quelcom mecanitzat, no producte dun
raonament.

Descartes va usar com a uni entre nima i cos la glndula pineal, part del cos
molt petita que es situa a la base del cervell. Aquest s el punt dinteracci entre
ambds, per no pas la seu de lnima. Com noms hi ha un nic pensament,
aquest noms podia trobar-se en un rgan o en aquest cas glndula individual,
era lnic lloc segons Descartes on nima i cos podien unir-se. Lnima ser la
que controlar el cos.

Per Descartes la seu de les passions no es trobava al cor. Si el punt dinteracci

es troba en la glndula pineal no pot haver-hi un altre punt al cor. Per molt que
sembli que ens faci mal el cor aix noms es una sensaci provocada pels nervis
que connecten la glndula i el cos. Les passions al formar part de lnima tamb
tindran la interacci en la mateixa seu.

En resum, Descartes s conegut per ser racionalista, plantejar el mecanicisme i

el dualisme. Tamb per iniciar un escepticisme arran del dubte, plantejar una
metodologia deductiva i linnatisme, ja que lorigen del coneixement cartesi
prov dunes idees innates totalment intutives.

9
 Tema 3 i 4: La descripci emprica de la ment
1. Introducci

La societat continuava jerarquitzada al segle XVIII. Ens trobem al segle de la

illustraci, el segle de les llums. Sobretot es fa especialment important a
Frana on sinicien les revolucions cap a la monarquia. Apareixen grans autors
com Rousseau (1712-1778) o Voltaire. A lpoca abunden banquets i
reunions on es difonia la nova cultura de la illustraci en la classe burgesa.

La introspecci es lliga a la conscincia. No pot haver-hi una introspecci de

manera inconscient. La paraula conscincia ja susava com a terme que feia
referncia a all que fem sabent que ho estem fent. De manera conscient. En
aquell moment el tema moral era crucial en la part de la conscincia.

Com a herncia del Renaixement per part de Newton es t la idea de lanlisi

com a mtode cientfic. Aix portar a un anlisi de la ment humana.

2. Lempirisme de Locke i Hume

2.1. John Locke (1632-1704)

Locke s conegut per la seva obra Assaig sobre lenteniment hum. All realitza
una crtica a Descartes sobre la seva teoria de les idees innates. Per a Locke
no existeix aquest tipus didees, sin que naixem com una tabula rasa sense
cap tipus de coneixement. Aquesta tabula lanirem a omplint grcies a
lexperincia, la qual ens portar tot el coneixement que puguem obtenir. No
s possible el coneixement sense lexperincia.

Locke no creu en les idees innates ja que si aquestes realment ho fossin els
nens mateixos les haurien de conixer, per els nens al nixer no poden saber
coses elementals que tericament shaurien de saber de manera innata com
que 2 i 2 sn 4 o que un triangle t 3 costats.

Tot i aix creu que la ment ha de tenir alguna capacitat innata que li permeti
donar sentit a totes les idees que rep. Aquesta capacitat s la reflexi o el
sentit intern. Daquesta manera la ment pot treballar sobre si mateixa. Per
aquesta capacitat, si no t cap idea amb la que treballar no es cap mena de
coneixement, per tant de totes maneres no hi ha cap idea que arribi de manera
innata a la ment.

Per tant, els ssers humans tenim un sol sentit intern o reflexi i alhora sentits
externs (vista, tacte, olfacte).

10
Locke entn el concepte idea com a all que la ment percep en el seu interior
o all que constitueix lobjecte de la percepci, pensament o comprensi.

En el seu assaig intenta explicar lorigen de les idees (lexperincia) i el

funcionament de la nostra ment. Segons Locke la ment capta una srie de
sensacions de manera passiva, el que s conegut com a idees simples, ja que
la ment es mant nicament com a receptora. En el moment que la ment
comena a relacionar-les de manera activa aquestes idees simples ja passen a
formar diverses idees complexes. Per tant el procs seria inicialment unes
sensacions que passen a idees simples i aquestes desprs acabaran derivant en
idees complexes. Noms daquesta manera s possible que puguem parlar
didees abstractes que no es possible que captem mitjanant les sensacions.

El sentit intern per t unes lleis que li permeten compondre idees grcies a les
sensacions. Aquestes lleis sn la semblana, la contigitat i el contrast. La
semblana faria referncia a agrupacions de coses semblants simplement pel
fet de que sassemblen. La contigitat ve pels hbits, si sempre passen x coses,
per contigitat hauran de tornar a succeir, el que es coneix com a associaci.
Tamb creia Locke que coses pel fet de ser oposades o per contrast podien ser
agrupades, per no ho creien la resta dempiristes.

2.2. David Hume (1711-1776)

Hume t com a obres clau el Tractat sobre la naturalesa humana, un intent de

introduir el mtode experimental del raonament en les matries morals i
Investigaci sobre lenteniment hum.

El mtode experimental de Hume s un mtode sistemtic per no com ara

el coneixem (no de laboratori) sin dobservaci.

Com la seva primera obra era molt extensa i la majoria de la gent no li va fer
gaire cas va sintetitzar-la en la seva segona obra i al ser mes curta aquesta si
que va ser ms llegida. Nosaltres ens centrarem tamb en aquesta segona
obra.

Hume s el clar exemple dempirista. Per tant compartia la idea de la tabula

rasa de Locke. Aquest per va substituir el terme sensaci per impressi. Va
realitzar aquest canvi ja que volia emfatitzar que tot el que ve dels sentits s la
impressi que ens arriba del mn exterior, la ment es troba totalment de
manera passiva. Aquestes impressions desprs s que es tornaran idees.
Aquestes idees per Hume tamb formaran idees complexes.

Comparteix amb Locke les seves dues primeres lleis, que sn les lleis de la
semblana i la contigitat. Per la seva tercera no ser de contrast, sin la llei

11
de causa i efecte. Aquesta ltima llei es per la que s ms conegut. La llei de
causa i efecte s fonamental per a la cincia ja que s lnica manera que
tenim per a poder predir certs efectes o conseqncies. Hume va plantejar-ho
com a experincies repetides, de manera que si de manera sistemtica viem
com sempre que succeeix una cosa desprs succeeix una altra tenim una causa i
un efecte. Aquesta relaci ha de ser contigua i ha de donar-se sempre. La
causa ha de ser anterior a lefecte i la relaci ha de ser nica. Per realment
com a humans aquest fet s una illusi, i no tenim cap garantia de que es
repetir indefinidament. El que s que podem afirmar s que fins ara sempre
que sha donat a desprs ha succet b.

Sempre estem parlant de la ment com a conscincia, tenint conscincia del

nostre propi pensament. La vida est restringida a all conscient, si fem
quelcom de manera inconscient all no s res psicolgic, no hi ha res associat,
no existeix.

3. EL materialisme de La Mettrie

Julian de la Mettrie (1709-1751) fou un metge del segle XVIII. Al ser metge
donava molta importncia al cos hum i a la seva anatomia. Segons ell el cos
s la base i la finalitat de tot. Ell mateix havia vist com quan el seu cos estava
emmalaltit aquest no podia pensar amb claredat, qestionant daquesta
manera tot el plantejament dualista cartesi que plantejava que la res cogitans
es trobava de manera externa al cos. Es qestionava les malalties de la ment
ja que si no tenien una matria on romandre no sabia com podien emmalaltir.

La seva obra ms coneguda fou LHomme Machine del 1748 on plantejava el

cos hum com a mquina, ja que segons ell el moviment era quelcom
totalment mecnic.

Com a materialista de la revoluci francesa ell no volia saber res de lesglsia.

Al segle XVIII el materialisme no era una postura gaire acceptada i era presa
com a molt extrema ja que anava totalment en contra de la religi. Ms
endavant ja va comenar a agafar ms pes.

4. La introspecci, el protestantisme i la psicologia de Wolff i Kant

4.1. Christian Wolff (1697-1754)

Al segle XVIII Wolff era el psicleg ms conegut i reputat. Era la persona de la

que ms es parlava en psicologia, per tant ell fou el que controlava la psicologia
del moment. Era professor de psicologia i va voler donar-li ms pes, volent que
fos un camp propi. Aquest era protestant.

12
Ell distingia entre psicologia emprica i psicologia racional. La psicologia
emprica seria la mes semblant a la que es practica avui dia. Aquesta es veu
influenciada per lempirisme. Wolff parlava de la Vis representativa. Tradut de
llat seria com la capacitat de percebre. Aquesta s la capacitat fonamental que
ha de tenir la ment, la capacitat de percebre, ha de ser la capacitat
representativa. Lempirista en el que ms es basa Wolff seria Hume, ja que
ambds pensen que la percepci s all bsic i fonamental. Si la ment no
percep, aquesta no pot funcionar.

Karl Philipp Moritz (1756-1793) escrigu la primera novella on limportant no

era all que succea a lexterior, en el mn sin tot all que pensava, tot all que
succea en el seu interior, una autobiografia. Lobra era titulada Anton Reiser
(1785-1786) i es un llibre de pura introspecci. No es destranyar que aquest
llibre fos publicat al segle XVIII.

4.2. Immanuel Kant (1724-1804)

Kant infravalorava la introspecci. En part es creu que a causa de la seva

escolaritzaci alemanya protestant on aquesta no es treballava correctament de
manera que leducaci que sen donava no era adequada.

Les obres clau de Kant foren la Critica de la ra pura (1781) i Critica de la ra

prctica (1788). Per aquestes ni sn ni pretenien ser part de la psicologia sin
de la metafsica.

EL punt on es mostra la seva psicologia fou a partir del 1775, on comen a

criticar a Wolff. Kant deia que hi havia tres capacitats bsiques: el conixer,
lestat dnim i el voler. Segons Kant, si tu fas una introspecci, aquesta noms
ser quelcom que vols provocat per un estat dnim. Per aix no ens aporta cap
mena de coneixement (que seria la tercera capacitat). La introspecci per si sola
no pot aportar coneixement, cal partir de les tres capacitats bsiques.
Cadascuna daquestes est subdividida, el conixer tindria la ra i els sentits,
lestat dnim lafecte i el voler la voluntat i les passions.

Lany 1798 Kant publica una obra titulada Antropologia des del punt de vista
pragmtic, un llibre molt petit comparat amb els tractats metafsics. Ell digu
que la psicologia tal i com estava al segle XVIII no podia sser una disciplina
seria, una cincia real. Tenint en compte que la psicologia que ell tenia en
compte era la de la poca, la de la introspecci.

Kant creia que no podia ser una cincia exacta ja per ser-ho necessitaria tenir
un cos teric previ, les lleis hi deurien funcionar i lobservaci hauria de poder
ser repetible. La psicologia de lpoca es basava en la introspecci, de manera

13
que no tenia cap mena de lleis ni de cos teric, i la realitzaci duna introspecci
no era possible repetir-la.

Kant aposta per una altra via, per a la vida de lantropologia. Ell creia que els
temes de la psicologia havien destudiar-se des del camp de lantropologia.

Segons Kant, els humans tenim la tendncia a creure que realitzem all que fem
per voluntat prpia, simplement perqu volem. Per, si observem a altres
persones actuar, podem atribuir la seva conducta a una srie de condicionants
externs, a trobar per dir-ho dalguna manera la causa.

La segona observaci que Kant realitza tracta sobre el concepte de carcter, el

que segons ell distingeix lhum de lanimal. Tot i aix pot ser que una persona
tampoc tingui carcter. A mesura que una persona creix, lsser hum pot pensar
sobre si mateix que s i que vol arribar a ser, de manera que es marca unes
maneres de fer i uns principis. La persona adulta i madura destaca per aquesta
capacitat de poder crear-se unes normes dactuaci prpies. La persona que t
carcter seguir les seves normes morals que ella mateixa sha creat, per la
que no en t seguir la majoria o seguir a altres persones en comptes de seguir
les seves prpies lleis. Lhome ha de ser lamo de la seva prpia vida.

Lantropologia tracta destablir generalitzacions a partir de la observaci del

comportament hum en societat.

El carcter s laspecte que distingeix un esser hum dun altre i a lsser hum
dels altres ssers vius.

Kant fomenta lantropologia pragmtica, aquella que s prctica per a la vida,

per a arribar a la felicitat.

Tamb explica el tipus degoismes. Aquests sn legoisme lgic, esttic i

prctic. Legoisme lgic s aquell que es tan segur de les seves prpies
conviccions que no creu necessari discutir o contrastar aquesta opini amb
altres persones. Legoisme esttic seria el mateix que el lgic per en lesfera del
gust i de lesttica, aquella que t el seu propi estil o gust i pensa que s el
millor. I finalment legoisme prctic s aquell que es refereix a lmbit moral, on
per exemple alg comparteix pel fet de que a ell li conv per no per a una ra
realment moral.

Exposa una srie de remeis per a poder contrastar aquests egoismes, com la
maduresa personal.

Kant argumenta contra Descartes la seva teoria de qu la informaci sensorial

no s til per al coneixement i la seva idea del Cogito. Segons ell, no sn els

14
sentits els que ens enganyen, la informaci que prov dels sentits no requereix
un judici de la nostra prpia ment, som nosaltres els que jutgem aquestes
sensacions i per tant nosaltres els que podem realitzar un judici erroni.

Els pietistes sn un grup de protestants molt estrictes i molt exigents. Per

segueixen de totes maneres el protestantisme.

15
Tema 5: Els poders mentals (segle XVIII i XIX)
1. Del Mesmerisme a la hipnosi

1.1. Franz Anton Mesmer (1734-1815)

Mesmer postula un tipus de prctica mdica anomenada magnetisme animal,

influenciat per les noves teories gravitatries i sobre lelectricitat. Ell creu que
hi ha un fluid magntic fsic que actua sobre el sistema nervis. Aquest fluid
universal est en moviment continu, passa duns cossos als altres i es pot
acumular. Per tant, les malalties sn a causa duna obstrucci o distribuci
irregular daquest fluid. Els rgans emmalalteixen quan el fluid deixa de
circular. Els passes magntics del terapeuta o estar en contacte amb elements
magnetitzants restableixen la circulaci daquest fluid i per tant el curen. Hi
ha terapeutes que tenen un excs daquest fluid i per tant poden restablir el
dels altres.

La majoria dels pacients sentien realment el fluid magntic. Tenen sensacions

fsiques, noten la influencia del terapeuta gracies a aquests passes magntics.
Molts dels pacients per aix tamb patien certes crisis convulsives amb prdua
de la conscincia. Tamb nhi havia, per, que es curaven o es trobaven millor.

Mesmer tamb realitzava curacions collectives

grcies a una cubeta. Els pacients passaven la part
del cos que els feia mal per una part daquesta
cubeta que estava magnetitzada. Els pacients
sagafaven tamb amb unes cordes.

Les seves tcniques no eren gaire rudimentries,

de manera que va comenar a rebre una srie de
crtiques. A ms a ms les seves tcniques eren
dun carcter lliberal, de manera que la banda
conservadora comenava tamb a criticar-ho.
Tamb hi havia massa contacte entre homes i
dones, intimitats que no pertocaven en aquella poca. Va comenar a crear-se
una polmica. A partir del 1785 desprs de diversos fracassos teraputics Lluis
XVI inici una comissi de cientfics per avaluar la seva tcnica. Aquesta comissi
conclou que aquesta tcnica no es provable i que les curacions sn producte
de la imaginaci. El magnetisme animal acaba prohibint-se a Frana i Mesmer
es torna a exiliar. Tot i aix la tcnica s molt coneguda i es continua practicant.

16
Marqus de Puysgur (1751-1825)

Fou un seguidor del mesmerisme. s un aristcrata francs que experimenta

amb aquesta tcnica. Mant la seva hiptesis del fluid magntic, tot i que dubta
sobre si aquest es universal i que el tractament s el restabliment de la
circulaci del fluid. Per, pensa que el restabliment daquest fluid no depn
tant dels passes magntics sin que ms del contacte entre pacient i el
magnetitzador.

Enlloc de provocar convulsives als pacients practica el que ell anomena

somnambulisme artificial. Aquest s un son indut pel magnetitzador, on els
subjectes es comporten com a somnmbul que obeeixen ordres, poden
contestar preguntes i quan desperten no recorden el que ha passat durant la
son. Ell li ho explica a en Mesmer, ja que daquesta manera no caldria provocar
cap crisi, per aquest no li fa gaire cas.

La voluntat de terapeuta i pacient sn molt important per a que el pacient pugui

entrar en aquest estat de somnambulisme. Si el pacient no sho creu, aquest no
podr entrar en aquest estat. Per tant, el tema psicolgic t molt de pes en
aquesta tcnica.

James Braid (1795-1860)

Segons Braid, no existeix cap mena de fluid magntic i no hi ha cap emanaci

fsica entre metge i pacient.

Aquest estat en el que entra el pacient no es ms que un son nervis o son

artificial, una alteraci del sistema nervis que depn de lestat fsic i psquic
del pacient i que el fa entrar en un estat similar a de dormir.

Fa servir la tcnica de la fixaci visual. En aquesta tcnica, el pacient sha de

concentrar en la idea de dormir i lhipnotitzador li ha de suggerir amb autoritat.

Les curacions vnen del domini de la ment sobre el cos.

Aquest publica la seva obra titulada Neurypnology (1843).

2. Fisiognomia i frenologia
2.1. Fisiognomia

La fisiognomia seria el jutjar a les persones per la seva aparena fsica. En

principi, es jutjaria la persona per tot el seu aspecte fsic, per habitualment el
que ms estudia la fisiognomia s la cara de lindividu. Aquesta t una llarga
tradici, ja que des de sempre els ssers humans es fixaven en laparena de les
persones i en el que aquesta podia significar, i fins i tot perdura als nostres dies.

17
Es practicava ja que la psicologia en aquells moments tenia certs problemes, el
mtode que hi havia per a conixer-se a un mateix era la introspecci, per
realment amb aquest no era possible tenir una informaci objectiva i verdadera
del pacient, no es pot estar segur de que en aquesta introspecci un mateix no
sest enganyant. No hi ha cap garantia de que els pensaments es duguin de
manera natural.

Benito Jernimo Feijoo y Montenegro (1676-1764) creia que lnima, amb el

temps, deixa la seva empremta en la cara i per tant podr haver-hi constncia
del carcter daquesta persona.

Al segle XVIII laristocrcia feia que es dibuixessin o pintessin els seus perfils per
a que la fisiognomia pogus estudiar-los.

Johann Caspar Lavater (1741-1801) escrigu Fragmentos Fisiognomicos (1775-

1778) on explicava que aquesta fisiognomia podia realitzar-se de manera
cientfica. La fisiognomia es basava per tant en una banda emprica i alhora en
la intuci. Per tant, si es basa en la experincia o intuci el que cal fer per a ser
un bon fisiognomista cal practicar amb una srie dexercicis que ell proposava,
com lexposici duns perfils concrets dels seus estudiants i unes preguntes al
respecte que caldria resoldre.

No tothom per aix creia en la fisiognomia, no tothom hi estava dacord.

2.2. Frenologia

La frenologia s all que estudia la ment grcies a la forma del crani. Es fixa en
la forma del cap i no en laparena fsica.

2.2.1. La doctrina cranial de Gall

A finals del segle XVIII Franz Joseph Gall (1758-1828) va dedicar-se a estudiar els
cranis per a poder relacionar-los amb trets psicolgics. Fou un frenleg molt
reputat i de molt prestigi que va crear una teoria fisiolgica dels cranis. Per
aquest no va anomenar-ho frenologia.

Aquesta teoria destacava pels seus postulats:

Les aptituds i facultats mentals sn innates en lhum i en lanimal.

Aquestes aptituds tenen la seva seu al cervell.
Aquestes aptituds si tendncies estan separades i sn independents una
de laltre per lo qual deuen tenir una ubicaci cerebral independent.
A partir de la subdivisi en diversos rgans i segons el seu
desenvolupament particular de cada cervell aquest adquireix la seva
forma.

18
 Des de la formaci dels ossos en la infncia fins la edat ms avanada,
la forma de la superfcie exterior del crani ve determinada per la forma
del cervell. Daquesta forma les aptituds i facultats poden ser conegudes
a traves dun examen de la forma i els contorns del cap grcies a les
mans.

Totes les aptituds vnen donades per lEscola Escocesa del sentit com. Per
tant Gall extreu la seva llista duna altra corrent psicolgica, no la inventa ell
mateix. El que es dedica s a examinar on es troben del cervell aquestes facultats.

Hi ha una llista molt llarga de facultats o capacitats.

Algunes delles sn la amativitat o la capacitat
destimar, la filogenitura com a afecte i carinyo
patern, la habitabilitat com a amor a la ptria o voler
romandre en un mateix lloc.

Gall intentava mesurar la forma del crani de

persones en concret que tenien trets especfics que
li interessava estudiar. Si aquesta persona tenia una
forma en el crani en particular podia detectar que el
que tingues un crani semblant a aquest tindria les
mateixes facultats psquiques. Les caracterstiques
havien de ser clares i havien de destacar.

Aqu mostrarem una breu llista de certes facultats:

Amatividad (amor sexual, impulso animal que conduce a la bsqueda y

unin de los sexos)-18

Filogenitura (afecte y cario paterno, amor de hijo, aversin a lo decrpito,

viejo y decadente)-24

Habitatividad (amor a la patria, deseo de establecerse y permanecer en un

mismo lugar, afecto por el lugar donde uno habita )-30

Concentratividad (unidad y concentracin de lo que uno piensa y siente;

fijacin en una sola cosa)-35

Destructividad (propensin a destruir, matar, castigar. Instinto carnvoro)-

21

Alimentatividad (instinto de alimentarse o nutrirse) - 20

Secretividad (propensin a esconderse, callar, reprimir la expresin externa

de los movimientos del alma)- 27

19
 Adquisitividad (propensin a adquirir bienes y apropiarlos, deseo de
acumular riqueza)- 26

Estima de si mismo (amor propio, querer ser el primero, ejercer la

autoridad) - 41

Otros: imitatividad - 37, clculo numrico- 14, ordenatividad - 13, colorido,

lenguaje - 6, comparatividad - 11, benevolencia - 42, precautividad - 28,
continuatividad -44, veneracin, esperanza, tactividad - 1, visualidad - 2,
audiotividad - 3, gustatividad - 4, olfatividad - 4 etc

Si existeix una facultat psquica per a cada cosa, aquesta a de tenir una ubicaci
prpia en el cervell.

2.2.2. La frenologia popular de Spurzheim

Johann Gaspar Spurzehim (1776-1832) fou un dels que ms va promoure la

frenologia en els seus temps.

Les aplicacions prctiques de la frenologia en aquells temps eren en lmbit de

leducaci, lautocontrol, la rehabilitaci de malalts i presos, lorientaci i
selecci de personal i el matrimoni.

Els frenlegs creaven campanyes per a difondre la frenologia. Aquests

exposaven una srie de propaganda per a donar veu a larribada dun frenleg
fams que exposava les seves investigacions. Hi havia qui hi anava per veure de
que anava, qui no sho creia i una gran part de la poblaci analfabeta que volia
informar-se.

Els frenlegs tenien un bon coneixement fisiognmic del cervell, i el fet de no

ser metges per tot i aix tenir un gran coneixement del cervell ja sobtava,
perqu lexpert realment sabia quelcom del que parlava. En la demostraci
emprica, grcies a un voluntari que es deixava examinar, el frenleg deia com
era aquella persona. Com tothom es coneixia era fcil saber si encertava o no.

En general, les notcies que sortien daquestes conferncies eren bones cap al
frenleg. Aquest encertava la personalitat de lindividu que analitzava.

Per aquestes trets psicolgics no els extreia grcies a la frenologia, sin grcies
a observar a la persona i daquesta manera era fcil identificar certs trets de la
seva personalitat simples. Alhora tamb sinformaven sobre la persona, per
limportant era lobservaci que en veien.

Els frenlegs creien que les persones, si psquicament feien exercicis per
reforar la seva ment en podien canviar el comportament, podien fins i tot

20
engrandir aquest crani. Per tant el moviment no fou conservador sin fins i tot
progressista, creien en leducaci i aquesta havia de ser duta a terme.

Els frenlegs realitzaven cursos per a que diferents parts de la poblaci

poguessin exercir tamb aquestes tasques. Hi havia persones de tot tipus que els
realitzaven, tant obrers com fins i tot dones que podien aprofitar aquestes
tcniques per a la seva vida quotidiana.

2.2.3. Cub i les aplicacions de la frenologia

Cub creia que la frenologia o el magnetisme no havia de ser un privilegi

exclusiu duns pocs sin com a la naturalesa, tenia oberta les seves portes a
tothom. Si volem saber el que s, tothom haur de saber usar-lo. No calia anar a
la universitat o pertnyer a una elit econmica per a poder ser frenleg.

Hi havia exmens frenolgics tant per a poder obtenir un treball com seria el
de criada duna llar benestant com per a veure com era la teva parella
sentimental. De fet, laplicaci prctica de la poca es basava en:

Leducaci: Si alg tenia una facultat poc desenvolupada de manera

inicial calia educar-lo per a que la pogus millorar.
Autocontrol: Les persones cal que es coneguin a si mateixes per a poder
actuar correctament
Rehabilitaci de presos i malalts: Cal treballar amb aquest tipus de gent
per a que puguin ser rehabilitats, no es suficient amb tenir-les en un
mateix lloc tancades. No es culpa dells si encara no han pogut ser
diagnosticats ni tractats.
Orientaci i selecci de personal i matrimoni: s el fet del que hem
parlat anteriorment, de qu un frenleg veies com s la persona a la que
vols contractar o amb la que et vols casar per a veure quina s la realment
adequada.

Hi havia a linici una critica determinista cap a la frenologia, per al veure que
realment el que ells marcaven eren tendncies i donaven loportunitat de amb
exercicis millorar aquestes tendncies aquesta crtica fou descartada. Aquesta
critica la va donar la prpia esglsia, ja que en lesglsia catlica era molt
important fer creure als seus seguidors que ells tenen lliure albir, i per tant sn
ells els que escullen si portar la fe o no. Si hi hagus una facultat inamovible que
determines aquest fet, seria probable que perdessin fidels.

Mariano Cub (1801-1875) fou un professor de llenges de Ma que va

desembarcar a Amrica a ensenyar castell als americans fins lany 1842 tornar a
Barcelona.

21
Cub proposa una nova manera descriure el castell, ja que segons ell es illgic.
Per ell cada lletra si equivalia a un so aquesta era la que havia de ser usada en
cada lloc.

Com a professor de llengua veia com tenia alumnes que els era molt fcil
aprendre els idiomes i daltres com tenien moltes dificultats alhora de poder
aprendre-les. Per tant, la frenologia li va donar el perqu daquest fet.

Al tornar a Barcelona va proposar-se com a missi establir la frenologia a

Espanya ja que no era gens coneguda. Va anar fins les poblacions ms petites i
menys conegudes fent demostracions pbliques i cursos sobre frenologia. Va
crear associacions de frenlegs per tota Espanya.

Va tenir problemes amb la Inquisici per amb els seus bons arguments va poder
sortir indemne de les acusacions i va poder publicar les seves dues obres:
Sistema complert de la frenologia i La frenologia i les seves glories.

Per tant, la frenologia era de caire progressista, confiava en la cincia i la

tecnologia, creia en la racionalitat i responsabilitat humana, fomentava
lutilitarisme, el romanticisme i la utopia i la mentalitat burgesa.

A ms a ms de lesglsia, els metges tamb eren en contra dels frenlegs ja

que en part els treien la feina sense haver estudiat el que ells havien estudiat.

22
 Tema 6: Psicologia i Evoluci (S.XIX)
1. Introducci
Al segle XIX es produeix la revoluci industrial, de manera que hi ha una
migraci del camp a les ciutats a causa de lescassa feina el camp per ls de
mquines i la falta de treballadors a les fbriques.

Sinventa la mquina de vapor, lambient est molt contaminat a causa de la

industrialitzaci i provoca malalties a la poblaci i la qualitat de vida s escassa.

A mesura que hi ha prosperitat en un pas la poblaci augmenta a causa de

laugment de la natalitat. Aix provoca que els bns comencin a ser escassos i
la poblaci mai pugui acabar de recuperar-se. s el que es coneix com a teoria
de Malhtus.

Quan els treballadors comencen a escassejar a causa de les condicions de la

poblaci, els patrons comencen a pagar millor als treballadors ja que no en
tenen daltres i han de cuidar als seus.

Tamb sestableixen altres teories com la de la evoluci i la microbiana.

El positivisme t el seu punt de partida en August Comte (1798-1857). En la

filosofia daquest hi ha tres grans pilars: laltruisme, lordre i el progrs. La nova
societat ha de tenir un ordre, no pot ser catica, i ha de ser basada en la nova
cincia i en la nova tecnologia.

La idea de cincia actual prov del positivisme de Comte i finalment queda

perfilada en Circ de Viena, un grup de cientfics dels anys 20 que es reunia a
Viena. Daqu prov el mtode hipottic deductiu.

Per el fet de que la cincia ha de ser basada en lobservaci de fets prov del
propi positivisme.

Els estadis de la humanitat segons Comte passen des del primer estadi
teolgic (de la ficci), desprs passa per lestadi o perode metafsic (o
abstracte) i finalment sha arribat a un estadi positivista.

Comte volia crear Brasil sobre els fonaments positivistes, de la cincia positivista
en comptes dels de la religi.

Comencen aparixer congressos universals i les exposicions. A ms a ms les

universitats comencen a tenir importncia i a estar millor equipades. Els nous
palaus de la cincia foren les universitats del segle XIX.

23
En aquest tema parlarem fonamentalment de Darwin, amb la seva teoria de
lOrigen de les Espcies. La idea fonamental daquesta teoria s que les espcies
evolucionen grcies a diverses mutacions que es regulen grcies a la selecci
natural.

Una altra de les obres importants de Darwin s lanomenada Descent of Man.

A partir del darwinisme comena a aparixer una psicologia amb ms sentit.

Tamb comptvem amb els nacionalismes i el progressisme.

Darwin va proposar una teoria sobre levolucionisme. Partint daquesta teoria,

noms hi ha una diferncia de grau entre lanimal i lhome, estem
emparentats.

Aix va tenir una srie de conseqncies molt importants:

Si entre animal i home no hi ha una classe diferent, la distinci que

arrossegvem de les facultats intellectuals dels humans sha desborrar.
No pot ser que lsser hum tingui unes capacitats psquiques que als
animals els resultem impossibles.
La idea de que lsser hum forma part de les espcies naturals ajuda a
recolzar la visi naturalista de lhome.
Es comena a plantejar la idea de la evoluci en el pla psquic, si
fsicament hem anat evolucionant s molt probable que la manera de
pensar tamb hagi canviat. El psiquisme evoluciona.
Al ser emparentats amb els animals, es crea lanomenat psicologia
comparada, la qual comparava el psiquisme de lhum amb el de
lanimal.
Dins de les especies tamb hi ha una variabilitat. Aquesta ha de ser
estudiada, ja que els que sobreviuen sn els millor adaptats. A nivell
psicolgic, es crea la psicologia diferencial, on sestudien les diverses
diferncies individuals, veient si aquestes afavoreixen o no a
ladaptaci dels individus.
Comena un debat sobre lherncia, el nature-naurture debate. Es
contraposa linnatisme contra lambientalisme. Els innatistes eren
aquells que creien que tot sheretava, mentre que els ambientalistes
creien el leducaci i en com lambient afecta en una persona.
Es crea tamb la idea de la degeneraci, la possibilitat de que alguna
espcie en comptes de evolucionar es degeners. Aquesta idea de que,
per exemple, lsser hum es degeners venia per la creena de que
aquesta selecci natural que feia que noms els millors sobrevisquessin,
nosaltres mateixos amb lajuda humanitria hi estem interferint.

24
 Aquesta solidaritat es contraposa a la evoluci natural de lespcie
humana.
Es present la pregunta de com un sser viu tan dbil com lsser hum
pot haver sobreviscut i ha pogut imposar-se com a espcie al planeta
davant de la resta. La idea era que grcies a poder caminar i tenir lliures
les mans, hem estat capaos de crear instruments per dominar la natura.
Grcies a la cincia i la tecnologia ens hem pogut imposar. La clau de
lsser hum est en la intelligncia. s la que va donar-nos la capacitat
dimposar-nos en la lluita per la supervivncia.

2. La psicologia nord-americana
En el moment que es crea la pau a EEUU desprs de les guerres a favor i en contra
de lesclavitud, s quan aquest pas comena a crixer de manera intellectual i
econmica.

2.1. William James (1842-1910)

William James fou un metge interessat en psicologia i filosofia. Va ser professor

en la universitat de Harvard i public el llibre Principis de psicologia (1890).

La seva influncia en psicologia vingu en gran part per el seu llibre. James va
tenir problemes psquics com depressions, i per aquest mateix motiu va venir el
seu inters per la psicologia, per a poder entendres a ell mateix.

La seva famlia era intellectual. A ms a ms de la psicologia tamb

sinteressava per la pintura.

El mtode mitjanant el qual James inspeccionava la seva prpia ment fou la

introspecci. Al fer-ho, va donar-se compte de que la nostra ment s totalment
activa. No hi ha cap moment en qu la nostra ment est inactiva.

Segons James, la conscincia canvia constantment, s personal, continua i

selectiva. Ell realitza un smil amb un corrent daigua i la ment per a emfatitzar
laspecte canviant de la ment humana.

La nostra activitat psquica sempre pertany noms a una nica persona, sempre
s una entitat o persona la que pensa. Aquesta activitat psquica canvia
constantment, s contnua ja que no hi ha interrupcions (a no ser que ens
desmaiem) i treballa de manera selectiva, sempre es focalitza en quelcom, no
pot abastir una gran quantitat delements alhora, no es pot treballar amb un
material infinit.

25
William James defineix la psicologia com a cincia de la vida mental, tant
respecte als fenmens com respecte a les seves condicions. Quan es refereix als
fenmens, fa referencia a tot all que hi arribem mitjanant la introspecci, all
que daquesta manera podem observar, i les seves condicions serien les
condicions fsiques, corporals del cos. Sha de tenir en compte all mental en
relaci a all fsic.

Adopta una perspectiva Holista, adopta un punt de vista global, lo qual seria el
contrari dun punt de vista elementalista o associantista. Est en contra de la
divisi dall psquic en diverses parts, es quelcom inseparable, s una corrent
que canvia per no divisible.

Tamb s materialista, ja que creu que la base dall psquic s all material, el
cervell produeix els pensaments, i si aquest no est en condicions aquests
pensaments tampoc seran coherents.

s funcionalista ja que es pregunta el perqu dall psquic. No es donat de per

si, sin que t una funci en el procs dadaptaci de lindividu. Les
caracterstiques psquiques compleixen una funci adaptativa.

Finalment la psicologia de James s pragmtica, va crear una corrent filosfica

pragmtica, prctica, defensa que all til per la humanitat ser bo. Proposa
una filosofia destinada al benestar de lsser hum.

2.1.1. Teoria de lemoci

La teoria de lemoci perifrica diu que un fet excitant provoca en primer lloc
una reacci corporal per a deixar-nos desprs una sensaci emotiva, al contrari
del que es creia en aquella poca, els quals creien que lemoci provocava el tret
fsic o corporal. Aquesta teoria es basava en la teoria de James Lange, i William
James fou el que el va convncer de que la seva teoria era la bona, que eren els
trets fsics els que provocaven les emocions i no a la inversa, com creia Cannon
amb la seva idea central, que creia que el que primer es sentia era lemoci i
aquesta provocava cert estat fsic o psquic.

2.1.2. Teoria del Jo

William James aplica un punt de vista holstic, no divideix la psicologia sin que
sempre ho estudia com un conjunt global. A ms a ms, la vida psquica sempre
s personal i privada, pertany a una sola conscincia.

En la teoria del jo podem trobar dos plans: El jo pur i el jo empric.

26
El jo pur el compondria aquell que treballa sobre les activitats psquiques
purament nostres. s lentitat a la que atribueixes a tota la teva vida psquica,
tot all que succeeix en la prpia ment.

El jo empric serviria per parlar sobre un mateix, usant el jo social, el jo material

i el jo espiritual. Es pot parlar sobre un mateix depenent daquestes tres
perspectives. s la part observable sobre un mateix. Aquella part que quan et
pregunten com ets pots observar i respondre.

Aquest jo empric social depn del context en el que ens trobem en societat, s
molt variable. El jo empric material vindria depenent de la propietat, part de
la identitat depn de la possessi de propietats. El jo empric espiritual, seria
tamb all observable sobre la prctica espiritual o religiosa.

2.1.3. Conceptes usats per William James

James a ms a ms del jo usa dos conceptes ms: el dhbit i el dinstint.

Lhbit: Serien totes aquelles conductes que saprenen, que no es tenen

de manera instintiva. Sn conductes automatitzades i senzilles. Lhbit
serien les formes conscients de conducta basades en mecanismes
neurofisiolgics que tenen una utilitat. Tenim control sobre aquestes
conductes.
Linstint: Serien aquelles conductes heretades, que cap membre de la
nostra espcie ha hagut daprendre sin que pel nostre codi gentic ja
ho possem. Els humans tenim pocs instints comparats amb la resta
danimals. Linstint seria la facultat dactuar de un mode determinat i
amb una finalitat determinada sense conixer la finalitat en el moment
dactuar i sense una educaci prvia al respecte.

La avantatja evolutiva que representa que les conductes humanes siguin quasi
totes hbits i no instints s que ens convertim en una espcie molt adaptativa
al medi, ja que podem escollir quins hbits agafar i fins i tot els podem canviar.
En canvi aquelles espcies determinades pels instints sn molt frgils, els costa
molt adaptar-se a les circumstncies.

La utilitat que segons William James t la importncia educativa de lhbit ve

de qu com a sser hum ts til pensar i assolir aquells hbits que tinteressin
per a arribar a les finalitats que vols assolir. Tamb cal veure quins hbits cal
erradicar ja que no ens serveixen per a res. Daquesta manera cal usar el temps
per a all que ens s til realitzar. A lautomatitzar accions es pot invertir el
temps en realitzar aquestes accions a ms a ms en altres coses.

27
James planteja una srie de mximes per a la gesti intelligent dels hbits, com
per exemple:

Si volem adquirir un nou hbit o suspendre un dantic, hem de fer-ho

amb la mxima motivaci possible i estar disposats a aplicar un esfor
per a poder aconseguir-ho.
Si es comena a adquirir un hbit, al principi cal practicar-ho molt i molt
intensament per a poder automatitzar-lo.

El millor mode de suprimir un hbit s la supressi brusca, renunciar-hi dun

moment a un altre. Segons James, si volem tenir una voluntat frria per a obtenir
i suprimir hbits, es convenient autoimposar-nos exercicis durant el dia, tot i
que siguin absurds, per a que puguem veure que realment som capaos de
realitzar-los. En el cas de que alg tingui una depressi, cal ocupar-se en una
activitat agradable. James convida a les persones a regular-se elles mateixes
quins sn els hbits que volen adquirir.

2.2. Funcionalisme nord-americ.

Lobjecte destudi de la psicologia funcionalista s la conscincia i la conducta.

El funcionalisme s ms un punt de vista que una escola. Tenen un fort inters
per les diferncies individuals. El mtode correcte destudi que creuen adequat
per estudiar la conducta no s un de concret, ja que lobjecte destudi s molt
ampli. Sn pragmtics, s a dir, depenent de lobjecte destudi que tinguin cal
usar un mtode destudi o un altre. Accepten gaireb qualsevol mtode
destudi.

Els psiclegs funcionalistes veuen la psicologia molt lligada a la biologia, la vida

psquica s un instrument que t lsser hum i que lajuda a sobreviure.

La psicologia funcionalista soposa a lestructuralisme (tamb treballat a

Cornell), no creien que exists cap element psicologia similar al duna cllula. La
psicologia ha de ser til per a la vida quotidiana dels individus segons ells, i
varen evitar plantejar teories globals i van preferir treballar amb hiptesis
especfiques.

2.3. Eduard Breadford Titchener (1867-1927)

Titchener fou un professor de psicologia de la Universitat de Cornell. Va

representar la psicologia experimental a terreny nord-americ, i va intentar
representar-la al seu pas dorigen, Anglaterra, per sense gaire xit.

Representa un punt de vista psicolgic anomenat estructuralisme, el qual

soposava a el funcionalisme. Aquesta psicologia estava centrada en lestructura

28
mental. El mtode que utilitzava era la introspecci, per tant aquests s que
tenien un mtode destudi establert.

Per tant, representava la psicologia experimental alemanya a nord-americ i

alhora era angls.

El seu objecte destudi era com ja hem dit la ment humana, per aquesta de
manera estndard, no malalta, la de ladult normal. No comparava diferents tipus
de ments.

La seva psicologia no era lligada a una prctica professional sin que havien de
ser cientfics, investigadors de laboratori, estudiant la ment per a ajudar al
progrs i al coneixement cientfic, no com una professi ni com a un serveix a la
societat.

3. La primera psicologia comparada: Darwin, Romanes i

Thorndike
Com a diferents corrents psicolgiques tenem la psicologia funcionalista, la
psicologia diferencial i la psicologia comparada. Ara desenvoluparem la
psicologia comparada.

3.1. Darwin

Darwin, a ms a ms de la seva famosa obra de Lorigen de les espcies escriu

tamb Lexpressi de les emocions en els humans i en els animals (1872), on vol
demostrar com tant humans com animals expressem les emocions duna
manera similar, ja que segons la seva teoria de levoluci els humans venem
dels animals.

La diferncia entre animals i humans no s de classe, s de grau, per tant si

humans expressem emocions els animals tamb han de fer-ho.

Darwin va veure com els animals domstics expressaven les seves emocions,
per exemple, la tensi del cos de gats o gossos quan tenen por o en moments
perillosos. Aquest tipus de reaccions corporals els preparen per a en aquest cas
poder escapar davant dun perill, i funciona de manera similar en els humans.

3.2. George John Romanes (1848-1894)

Fou un bileg britnic que estudiava tamb la psicologia comparada. Aquest

per no estudiava les emocions com Darwin sin la intelligncia.

La gran pregunta que la gent es formulava era fins on els animals, fins a quin
grau eren intelligents. Romanes publica Animal Intelligence 1882 on fa servir el
mtode anecdtic. En aquest mtode, Romanes es dedica a preguntar a

29
aquelles persones expertes en animals, com grangers i veterinaris. Els
preguntava si creien que havien vist signes de intelligncia en els animals que
tractaven. El criteri que usava era el del prestigi social. El llibre publicat era molt
divertit, de manera que es va difondre rpidament tot i que el mtode potser no
fos gaire seris.

Conwy Lloyd Morgan (1852-1936) va criticar a Romanes pel seu mtode

anecdtic i per lantropomorfisme que va utilitzar.

El que vol dir amb antropomorfisme s que nosaltres com a ssers humans
estem interpretant la conducta animal creient directament que aquesta s
semblant a la nostra. Creiem que pensen com nosaltres, i aix segons Morgan
era un error. Per tant fa referncia a la interpretaci que els psiclegs feien de
la conducta animal, suposant que pensaven coses semblants a nosaltres.
Pensar que pensen com nosaltres era el que ell deia antropomorfisme.

Per evitar aquest error Morgan planteja que sha de ser ms estricte alhora
dentendre la conducta animal. Planteja la llei de la parsimnia o llei de
Morgan, on diu que sha de suposar all mnim necessari, no atribuir coses de
manera gratuta als animals, ni capacitats psquiques humanes sin que hem
de ser prudents i pensar que s all mnimament necessari que cal per a que
lanimal pugui realitzar lacci que est realitzant. Noms les capacitats
mnimes, no atribuir-li directament totes les capacitats humanes ms
complexes. La llei exactament diu que: En ningn caso debemos interpretar una
accin como el resultado del ejercicio de una facultad psquica superior, si puede
interpretarse como resultado del ejercicio de una facultad menos elevada en la
escala psicolgica.

3.3. Edward Lee Thorndike (1874-1949)

Va ser un psicleg nord-americ que segu la lnia de la psicologia comparada.

La seva tesi doctoral t com a ttol Intelligncia animal (1898) i fou sota la tutela
de William James. Per tant el seu disseny fou funcionalista. Ell no va recollir
ancdotes, sin que va realitzar experiments amb animals per a veure els seus
mecanismes daprenentatge. Ell no volia ressaltar la intelligncia de certs
animals, la cincia excepcional, sin que volia veure que era capa de fer una
animal normal en unes condicions mnimament normals. Emfatitza en la
diferencia entre animals i humans, t molt present la Llei de la Parsimnia.

30
Aquest treballa amb el primer disseny
experimental. Els animals que va
acabar usant foren gats. Aquests els
va tancar en caixes de puzle i fora
tenien un plat de menjar. Aquesta
caixa tenia un mecanisme de manera
que si es recolzava en una palanca la
caixa sobria. A la segona vegada que
era introdut a la caixa, el gat ja veia
que si es recolzava en la palanca la
caixa sobria. Ens trobem per tant en una situaci estandarditzada, ja que la
situaci pot repetir-se tantes vegades com es vulgui. A mesura que es repeteix,
es produeix una corba de laprenentatge en el gat o gats.

Thorndike agafa com a variable independent el temps i com a dependent el

nombre de vegades que el gat intentava sortir. A mesura que el temps passava,
el nombre dintents disminua.

Thorndike busca la capacitat mnima que el gat necessita per a poder entendre
com ha de sortir de la caixa. Al principi, el gat realitza conductes instintives,
per desprs ha de ser capa de reconixer la situaci, reconixer-la quan
aquesta es repeteix. A ms a ms, ha dassociar la situaci amb una resposta
motriu que ser la que far que pugui sortir de la caixa. No cal que entengui el
seu mecanisme, simplement que spiga que si li dna a la palanca, la caixa
sobrir.

En el gat hi ha un canvi neuropsiclogic que sha fet ms fort a mesura que sha
anat produint lexperiment. La seva manera de veure-ho rep el nom de
connexionisme, ja que hi havia vies neurolgiques que es connectaven les
unes amb les altres.

3.3.1. Connexionisme

Segons Thorndike hi ha una srie de condicions per a observar la intelligncia

animal.

En aquest cas, una de les condicions s que el gat ha de tenir gana per a
anar a buscar laliment.
Tamb cal que presentar-li un problema, com en aquest cas que el
menjar es trobi fora del seu abast.
Ha dhaver-hi una activitat errtica o equivocada que acabi concloent en
la soluci del problema.

31
 Lanimal elimina gradualment les respostes intils i selecciona les que
sn eficaces.
Finalment sestableix una connexi entre lestmul i la resposta, reforada
per les conseqncies de la resposta.

Finalment formula dues lleis:

Llei de lexercici:

Llei de la utilitzaci. Quan ms vegades es practica una associaci ms

forta es far.
Llei de dess.

Llei de lefecte: Una associaci seguia dun estat satisfactori daccions es fa

ms forta, i una acci seguida dun estat insatisfactori es debilita.

El mateix Thorndike va ser el seu propi crtic.

Tamb aporta les segents aportacions:

Laprenentatge es dna de manera gradual, es dna automticament i

en tots els mamfers.
Aporta el mtode experimental en la psicologia animal.
Quantifica laprenentatge.
El Connexionisme amb les seves lleis.
Laprenentatge per assaig i error.

4. La reflexologia russa

4.1. Ivan Mikhaylovich Sechenov (1829-1905)

Va ser un fisileg rus. Va escriure una obra clssica titulada Els reflexos cerebrals
(1866) amb la que va introduir la neurofisiologia en el treball de laboratori de
la medicina.

Sechenov plantejava que tota la activitat cerebral es donava de manera

totalment reflexa, i aquesta era la base del funcionament psquic hum. Les
connexions neuronals per tant es donaven per reflexos, de manera totalment
automtica, i tota la activitat psquica humana es basa en aquest circuits
reflexos. Tota la activitat psquica es producte exclusiu de lactivitat del sistema
nervis.

Aquesta perspectiva era materialista determinista, i per tant anulla la voluntat

de les persones. Aix no encaixava amb la lnia ideolgica de la Rssia daquell
temps de manera que no tingu all gaire xit.

32
Inicia el moviment de la Reflexologia i la experimentaci amb animals.

4.2. Ivan Pavlov (1849-1936)

Ivan Pavlov va rebre un Premi Nobel lany 1904 pel seu treball sobre laparell
digestiu. Investigava el reflex salivar dels gossos i el seu sistema digestiu.
Mesurava la seva salivaci, la qual ajudava en la digesti, i daquesta manera va
veure com el gos, al veure la persona que li donava el menjar, tot i que no ports
menjar aquest ja salivava. Segons Pavlov es produa una secreci mental, ja que
el gos al veure-la ja tenia una imatge del menjar. Aquesta va ser la seva primera
interpretaci, de la qual es va retractar rpidament, i va donar una explicaci
ms fisiolgica. Aquest fou el principi del condicionament clssic.

4.2.1. Condicionament Clssic

El gos t un reflex innat que es basa en que cada vegada que menja o olora
menjar, saliva. Aquesta saliva lajuda desprs a digerir el menjar.

Hi ha altres estmuls els quals sense un condicionament previ no provoquen

cap mena de salivaci.

La salivaci seria el reflex incondicionat. El que va fer Pavlov s que, en el

moment que se li presentava menjar al gos, tamb se li presentava un estmul
neutre, com per exemple el so duna campana, el qual sense condicionament
no provoca cap mena de salivaci.

Per desprs de moltes vegades

produint aquest procediment, el gos
al escoltar simplement el so de la
campana salivar. Aquest procs es
condicionat, s aprs, no innat.

La quantitat de salivaci, per es

inferior en el procs condicionat
que en lincondicionat.

El que caldr localitzar per tractar el condicionament ser un reflex innat i

combinar-lo amb qualsevol estmul neutral que lanimal pugui percebre.

4.2.2. Teoria sobre el funcionament dels Hemisferis Cerebrals

Pavlov plantejava dos mecanismes bsics sobre el sistema nervis:

Excitaci: Hi ha maneres dactuar que inciten a lactivaci de les

neurones.

33
 Inhibici: Tamb nhi ha daltres que en comptes dactivar-les les
inhibeixen, neviten el funcionament.

Linstrument mitjanant el qual es podia produir una neurosis experimental es

basava en estmuls que es trobaven en un terme mig entre positius i negatius.
Les connexions neuronals entre els dos processos excitatoris i inhibitoris sn
els que poden produir la neurosis.

4.3. Vladimir Bekhterev (1857-1927)

Fou un neurleg rus. Va fundar un laboratori psicolgic i realitz la tasca de

psiquiatra. Forma part de la reflexologia russa i per tant continua estudiant els
reflexos cerebrals.

Ell treballava ms amb humans, en els quals observava el mateix que observava
Pavlov. Al nom de reflex condicionat de Pavlov ell lanomena reflex associat.
Es considerat el rival de Pavlov. Bechterev era ms el psicleg o psiquiatra, el
que tractava als pacients i Pavlov qui treballava al laboratori.

Pavlov es trobava segur en el context rus, i no era interessat en la poltica, ja

que al guanyar el Premi Nobel tenia certa independncia econmica i era
intocable. Bechterev per, tractava a Stalin i s que era interessat en la poltica
i es trobava en lmbit revolucionari. La prpia Rssia va voler que no es
conegus gaire la seva obra, per aix a nosaltres ens arriba ms Pavlov.

La seva obra ms important fou La psicologia objectiva (1907-1910)

34
 Tema 7: La psicologia de linconscient i de la
collectivitat (S.XIX-XX)
1. Temes de segle XIX

1.1. Espiritisme: forces invisibles

Es espiritistes del segle XIX volien incloure lespiritisme com a cincia. Ells
creien que podien convncer als cientfics de qu lespiritisme era quelcom
seris ja que aquest tenia largument de qu realment en sessions espiritistes es
produen fenmens fsics i psquics que podien veures. Per tant no es
comparaven amb la religi ni amb lesglsia.

Aquesta corrent sinicia amb el fenomen paranormal de les germanes Fox lany
1848. Des de Pars van comenar a realitzar-se sessions espiritistes, i aquesta
tendncia va escampar-se tant per Europa com per EEUU.

A nivell legal, si una casa es trobava encantada es podia reclamar que el seu
preu havia de ser ms baix.

La idea que es troba darrere del que es coneix com Mesas danzantes era que la
causa dels moviments no era purament fsica, sin que si tot efecte t una causa
i tot efecte intelligent ha de tenir una causa intelligent, es va deduir que la
causa daquest fenomen havia de ser una intelligncia. Els moviments no eren
aleatoris, i es podia obtenir una informaci amb sentit.

Lespiritista ms reputat fou Alan Kardec (1804-1869). Segons Kardec

lespiritisme era una cincia del futur, per que no era reconeguda ja que no
podia demostrar-se. Escrigu lobra El llibre dels esperits (1857). Els cientfics
que eren convidats a sessions despiritisme tenien opinions molt diverses sobre
les sessions. Alguns creien que tot era a base de trucs.

Tamb hi havia espiritistes com Daniel Hume (1833-1886) que permetien que es
revisessin les seves sessions, i podien veure com levitava. Hi havia cartes que
certificaven la veracitat del fenomen, i ni tan sols cientfics de Harvard van poder
veure el truc que es trobava.

Charles Richet (1850-1935) anava a sessions espiritistes i creia que els

moviments de les taules, per exemple, eren moviments que podien ser reals. Ell
fou un cientfic francs. Tot i acceptar que eren moviments reals, no acceptaven
que aquests fossin produts per esperits. Lexplicaci que ells buscaven era ms
acord amb el plantejament positivista.

35
Els fenmens psquics acostumaven a ser sobre fets que la mdium deia
dalguns dels presents que era impossible que la mdium, tericament, sabs.

Aquest espiritisme fou interpretat com una autohipnosi.

Les arrels del psicoanlisi no foren donades directament per ells, sin que ja
estaven sent treballades i investigades en altres camps com aquest.

1.2. Instints i Inconscients

El tema dels instints tampoc va ser parlat per primera vegada pels psicoanalistes.

Arthur Schopenhauer (1788-1860) va emfatitzar sobre els aspectes de

linconscient i irracionals. Planteja dos instints: linstint de conservaci o
supervivncia i linstint sexual. El fet de donar importncia a linstint sexual ja
ho havia fet Schopenhauer abans de Freud.

Un altre filsof que parl dels instints fou Nietzsche (1844-1900). Els instints dels
que ell parlava eren el sexual, el gregari, el de plaer, el de lluita i el de
coneixement. Creia en els conflictes entre instints. Segons ell, fins i tot les
accions bones, eren fetes per a dissimular.

Totes aquestes idees ja poden ser trobades, per tant en altres filsofs abans que
en Freud.

La cincia psicolgica deu desemmascarar a lsser hum, buscant les

motivacions inconscients i identificant les tendncies instintives de lhome.

1.3. Mesmerisme i hipnosi

Desprs de Mesmer, Braid va interpretar neuropsicologicament que hi havia

uns processos neuronals que produen un estat on un individu semblava sser
adormit per realment estava despert, el que ell va anomenar com a hipnosi.

1.4. Psicopatologia: sexualitat i histria

Richard von Krafft-Ebing fou un psiquiatra austrac que va parlar sobre la

psicopatologia sexual. Segons ell la sexualitat juga un paper molt important en
la nostra vida afectiva. Hi ha actuacions sexuals correctes i altres de
patolgiques que calen ser corregides. Els smptomes de la psicopatologia
sexual es basen per:

Labsncia de limpuls sexual.

Lincrement patolgic del mateix.
Lanmal perode demergncia.
Perversions sexuals.

36
Jean Martin Charcot (1825-1893) fou un neurleg mot important duna de les
clniques psiquitriques ms importants de Frana. Era el director de les
psicopatologies. Al pavell femen hi havia una srie de malaltes que tenien un
quadre psicopatolgic que no tenien un quadre establert, les quals es quedaven
en postures estranyes com dadoraci mstica (buscar foto). En aquell moment
es deia que tenien histria, un problema mental on la persona t una conducta
estranya que no t cap mena de simptomatologia orgnica. La histria era una
malaltia purament mental, i ell va ser el primer que va tractar-ho com una
malaltia autntica. Per tant, com era una malaltia mental calia tractar-la com a
tal.

El mtode que usava Charcot per a treballar la histria era la hipnosi, usava
lanomenat trance hipnotico. Daquesta manera, el pacient acceptava les ordres
del terapeuta. Era un mtode de diagnstic, per no un mtode de tractament.

Freud volia aprendre els mtodes de Charcot, i assisteix a les seves sessions on
fa demostracions sobre la seva hipnosi. Queda impressionat amb aquestes
idees i en la seva primera etapa podem trobar lempremta del pensament de
Charcot.

Charcot creia que si una persona era possible hipnotitzar-la, era perqu patia
una malaltia mental. La hipnosi i la histria anaven lligats, i va creure que tamb
podrien patir aquesta malaltia els homes. La histria era considerada una
debilitat de la voluntat, per aquest motiu era possible hipnotitzar a les persones
que la patien.

Lescola de Nancy fou una escola de psiquiatres que creia que la hipnosi es
induda per la suggesti, i que per tant totes les persones sn suggestionables
i hipnotitzables. Lescola de la Salpetrire de Charcot tenia en els seus ideals el
fet de que noms les persones histriques podien ser hipnotitzades.

Finalment, es va acceptar com a valida la idea de lEscola de Nancy. Ms tard es

va veure com algunes de les pacients de Charcot fingien aquestes postures
tpiques de la malaltia perqu era el que ell volia veure. Hi havia una espcie de
competici entre elles per ser la pacient estrella. Algunes preferien estar ben
cuidades en un hospital que viure en la misria. A ms a ms nhi havia que fins
i tot es feien famoses.

2. El psicoanlisis de Freud
El psicoanlisis s una tcnica per a curar la neurosis, un mtode per a la
investigaci de linconscient i una teoria de la ment. Es tracta duna teoria

37
dinmica, ja que no planteja una estructura rgida de la ment sin que hi ha
forces i energies.

El psicoanlisis no sorg del no-res, sin que t moltes influncies:

Evolucionisme: Freud parla de la evoluci dels infants.

Herbart
Charcot: Com hem explicat anteriorment fou alumne de Charcot, i les
seves idees van ser una gran influencia en ell.
Wilhelm Fliess: Era un amic de Freud. Freud parlava amb ell sobre les seves
teories i les converses amb ell linspiraven molt en les seves publicacions.
Fisiologia

Freud va treballar com a metge en lhospital de Viena. El seu primer cap va ser
Theodor Meynert, el qual era de lantiga escola, i a la que se li presentava una
dona amb problemes sense base orgnica simplement li deia que ans a casa,
mentre Freud creia que realment patien una malaltia i aquesta requeria
tractament. Per tant es va trobar en conflicte amb el Meynert, per com aquest
era el cap Freud no tenia gaire possibilitats de treballar les seves idees. Desprs,
Freud va obrir la seva prpia consulta a Viena.

Tots els dimecres, Freud convidava als seus amics per a realitzar una espcie de
tertlia sobre els temes del seu inters. No tenien perqu ser nicament metges,
sin simplement interessats en psicoanlisis. No eren un grup de predominana
mdica.

Freud volia arribar a conixer linconscient. Aix es produeix ja que aquest era
lelement ms important dels individus i on samagaven tots els motius de les
malalties.

Freud va comenar hipnotitzant a les seves pacients a lestil de Charcot. Els seus
estudis eren de cas nic, on sapuntava tot el que succea en les sessions. Aquesta
transcripci literal pacient-terapeuta era el mtode empric que usava el
psicoanlisi. Un altre criteri que utilitzava per a veure si una terpia funcionava
era senzillament que funcions, que hi hagus una millora en el pacient. Per
tant els criteris del psicoanlisis no eren com altres, per en els seus propis la
seva teoria estava contrastada.

Freud creia que les psicopatologies eren produdes per problemes en els mbits
afectius i sexuals.

Tota aquesta metodologia caracteritza la primera etapa de Freud.

38
El psicoanlisis no s noms una teoria, s un mn de pensament i de diverses
obres. El propi Freud t moltssimes obres.

El motor de la psique per Freud s lall. Per aquest motiu sempre se latribueix
en linconscient. En aquest all trobarem els impulsos (paraula ms adequada
que instint) i els complexes.

Les etapes de la teoria pulsional, Freud dna dos impulsos:

Autoconservaci: s linstint de supervivncia.

Sexual

A la seva segona etapa Freud noms accepta com a impuls la libido o limpuls
sexual. Diferencia entre lEros i el Thanatos.

En el fams cas de Anna O. (Bertha Pappenheim) es van apreciar una srie de

smptomes histrics com a resultat dun trauma de la seva infncia. El mtode
amb el que se la va tractar fou la hipnosis catrtica o alliberaci democions.
Anna O. , per exemple, un dia va deixar de beure aigua dels gots ja que laigua li
donava fstic. Com no bevia, la seva mare va trucar al metge, que la va
hipnotitzar i li va comenar a fer preguntes sobre laigua. En aquest estat
hipntic explica com estant malalta, en el llit, sense a penes poder-se moure la
seva mare havia collocat un got daigua al seu costat. Ella va veure com el seu
gos havia begut del seu got, i per aquesta idea fixa ella tenia la idea de que laigua
estava fastigosa.

Els terapeutes, grcies a la hipnosi catrtica van aconseguir, a base de

preguntes, trobar el trauma concret i el perqu dels smptomes que apreciaven.

La majoria de les histriques patien aquesta malaltia a causa de traumes sexuals

que havien succet a la infncia.

El propi Freud mateix va patir certs smptomes dhistria desprs de la mort del
seu pare. Ell notava com era incapa dapropar-se a la tomba del seu pare.
Sempre que intentava apropar-shi es desmaiava.

A partir daix es fa un autoanlisis, intenta analitzar-se a si mateix, utilitzant al

seu amic i analitzant els seus propis somnis.

Ell mateix va veure com ja de ben petit hi havia certes afectacions sexuals. Tenia
un odi cap al pare degut lenveja de que ell podia estar amb la seva mare i no
deixava que ell pogus estar amb ella. Daqu va sorgir el conegut Complexe
dEdip. Per tant, ja en la infncia podem parlar de sexualitat, tot i que noms a
nivell de desitjos i fantasies.

39
El Complexe dEdip, ve per una atracci sexual del nen per la mare, i el
Complexe dElectra de la nena pel pare. Sempre hi ha hostilitat respecte al pare
o mare del mateix sexe. Quan saconsegueix passar aquest complexe, hi ha
admiraci pel progenitor del mateix sexe.

En aquesta etapa, Freud treballa amb el material que coneixia de Charcot. Per
tant les obres de lestudi de la histria amb Rogers no tindrien una metodologia
prpia ni serien prpies del psicoanlisis.

A partir del 1900 podem veure les caracterstiques prpies de la seva

perspectiva, com en la metodologia de lanlisi dels somnis, els complexes, etc.

2.1. Teoria de lanlisi dels somnis

Segons Freud, durant el dia, durant la viglia, ens es difcil fer passar parts de
linconscient a la conscincia.

Quan estem profundament adormits, tots els msculs del cos estan relaxats. A
linconscient trobem les pulsions negatives, i el jo noms permet que puguin
sortir cap a objectius socialment acceptables. Per durant la son, com estem
relaxats, hi ha una rebaixa de la censura onrica i es deixa sortir una mica ms
del contingut de linconscient a la conscincia. El mecanisme que usa per a
intentar passar la part de linconscient a la conscincia s la simbologia. Tamb
hi ha altres estratgies per sn de menys importncia. El contingut per tant no
surt de manera directa sin que sexpressa en smbols. Freud com a
psicoanalista creia que si coneixies els smbols podies interpretar-los.

Hi havia dos tipus de simbologies, la simbologia personal de cadasc i la

simbologia compartida, com a mnim per gent de la mateixa cultura o fins i tot
per a tota la humanitat.

Lnica pulsi que Freud contempla s la sexual, en la seva segona etapa. El jo

intenta utilitzar lenergia alliberada per les pulsions de lall i la dirigeix cap a
objectius ms acceptables pel superjo.

2.2. Exemples de mecanismes de defensa

Alguns dels mecanismes de defensa del jo sn:

Repressi de linconscient: Acostuma a ser la primera reacci del jo quan

es troba cap a una necessitat que no s socialment acceptable.
Negaci: Es basa en la negaci de la pulsi que ens esta succeint, amagant
la pulsi.
Racionalitzaci i projecci: Al notar limpuls dirigit cap a un objecte
impossible dassolir racionalitzem que aquest fet, per exemple, tampoc ens

40
 agradava tant. A ms a ms, projectem aquest impuls cap a un altre
objecte substitutori.

En el psicoanlisi el jo sempre est intentant treure energia de lall per sense

ser socialment inacceptable. Quan sabusa dun mecanisme de defensa, per,
la pulsi surt amb una neurosi i comencem a patir un quadre patolgic.

El psicoanlisis t un plantejament determinista, no deixa res a latzar. No hi ha

casualitats sin que tot succeeix per algun motiu.

2.3. Mtodes de Freud

El mtode clssic psicoanaltic s el de lassociaci didees o associaci lliure.

Tamb podem veure la hipnosis catrtica de la seva primera etapa, que tenia certs
problemes si les persones no volien ser hipnotitzades i tamb el mtode de la
interpretaci de somnis.

El mtode dassociaci didees de Freud no era com el de Jung. En el mtode

de Freud, sagafa el smptoma del pacient com a punt de partida per a
lassociaci. En un estat de relaxaci, el pacient diu tot el que li ve al cap per
en base al smptoma, de manera descontrolada, sense que la voluntat controli
el que diu. El terapeuta, entre el contingut ha de saber veure aquelles pistes de
linconscient. Per tant la perspiccia del terapeuta s crucial per a poder
determinar aquests detalls de linconscient.

2.4. Tranferncia

El mtode psicoanaltic tracta de fer accessible a la conscincia linconscient.

En la tranferncia, la pacient es deslliga del seu pes emocional i el projecta cap

al terapeuta. El terapeuta havia dacceptar-ho, i havia daconseguir que trobs
sun objectiu dins del seu entorn. Havia de saber controlar el tema afectiu i la
projecci afectiva del pacient enfront al terapeuta.

Va ser un problema fonamental i greu del psicoanlisi de Freud.

41
3. Histria del moviment psicoanaltic
La cronologia del moviment psicoanaltic sinicia amb Freud. A finals del segle
XIX t el seu primer perode, on adopta la metodologia dels seus mestres com
la hipnosis catrtica de Breuer i els mtodes de Charcot.

A partir del 1900 sinicia el moviment psicoanaltic pur amb la seva obra de
lanlisi dels somnis, ja que aqu es veu per primera vegada els seus propis
mtodes.

Al 1902 Freud va fundar la Societat Psicologia dels Dimecres, en la qual reunia

un conjunt damics a casa seva els dimecres al vespre interessades pel
psicoanlisi. Aqu trobem psiquiatres, artistes, escriptors i crtics dart entre
daltres. No hi havia noms metges sin persones de molts camps. El
psicoanlisi on t major pes no es en la psicologia o la psiquiatria sin entre els
burgesos i intellectuals del segle XX. Al 1908 les noves idees freudianes
afavoreixen la creaci de la Societat Psicoanaltica de Viena, en la qual Freud
t molt de domini, per a mesura que saugmenta el nombre de membres a
Freud li es ms difcil poder tenir el control total daquesta societat.

Al 1909 es fa el primer Congrs Internacional i es convida a Freud i Jung a EEUU

per a donar una conferencia sobre psicoanlisi. Aquesta invitaci crea un fort
impacte a EEUU, i a partir daquest moment sexpandeix el psicoanlisi a EEUU.
Es crea el primer Congres Internacional del Psicoanlisi, de manera que a partir
del 1909 es conegut internacionalment i t molt de pes. Incrementa la fama del
moviment de manera exponencial.

Freud creia que el psicoanlisi era producte del seu autoanlisi i per tant fruit
seu, de manera que volia controlar tot el que es deia i totes les teories que es
planejaven des de psicoanlisi. Per a mesura que shi anaven incorporant ms
intellectuals daltres ndoles, aquest va voler de controlar lincontrolable. Per
tant, el que va fer va ser un comit secret de control amb les seves persones de
ms confiana. Per a saber qui eren aquests tot portaven un anell molt valus.
Aquests eren els encarregats de censurar i controlar tot all que sortia del
psicoanlisi. A partir daix van comenar a sortir diverses fissures en el
moviment, degut a lexcessiu control.

A ms a ms, com Freud creia tenir la patent del psicoanlisi prohibia usar el
terme psicoanlisi als que no li eren fidels i els obligava a canviar de
terminologia. Per aquest motiu Jung va haver de parlar de psicologia analista
i no de psicoanlisi.

42
Finalment el psicoanlisi sexpandeix de manera que era impossible de ser
controlat.

Freud era jueu, de manera que amb el naixement del nazisme va comenar a
tenir molts problemes. Els nazis estaven en contra de tota obra intellectual dels
jueus, de manera que els llibres de Freud i els del psicoanlisi foren prohibits i
cremats. Freud no va voler marxar a lestranger per la seva filla el va convncer
i va marxar amb ell a Londres, tot i que el cncer que tenia al paladar finalment
el va acabar portant a la mort.

4. Mites sobre Freud

A Freud se li atribueix molta originalitat en el seu pensament, com a
descobridor de linconscient, la importncia de la sexualitat i els instints, per
no es cert, ja que al llarg del segle XIX ja hi havia certs temes com els de certs
instints incloent el sexual, de manera que no fou el primer en proposar-los.

En totes les pellcules sobre Freud es presenta la sensaci de que Freud realitza
teories totalment revolucionaries que foren totalment rebutjades per la
comunitat cientfica. Quan exposa els seus casos de histria masculina a Viena
aquests tericament sn rebutjats. Es cert que aquests nous enfocaments van
ser criticats, per no van ser ms crtics amb ell que amb la resta de persones, i
els metges els qual Freud pensa que el van rebutjar ja havien publicat abans
relats sobre histria masculina, de manera que era quelcom que ja sabien i no
era tan nou.

Breuer publica junt amb ell sobre el cas de Anna O., per desprs daquesta
publicaci es separen. Freud diu que es perqu no va acceptar el fet de que en
la infncia hi hagi desitjos sexuals. Per realment no s cert.

En la seva obra, Freud creu que hi ha grans millores gracies a la seva terpia,
per realment no sempre s aix. La mateixa Anna O. va deixar danar a terpia
simplement perqu hi estava farta, per no perqu realment es curs.

Cada 5 anys, Freud es dedicava a cremar tots els papers que llegia, de manera
que no volia que es spigues don treia certa informaci.

En resum, va cremar els seus papers, va intentar controlar el seu moviment, no

va reconixer les influencies exercides en la seva obra per part daltres
persones, la seva autobiografia dna una versi distorsionada i hi ha raons que
tenen els seus seguidors per a la construcci dun mite.

43
5. Jung i Alder
5.1. Carl Gustav Jung (1875-1961)

La tesi doctoral de Jung parlava sobre lespiritisme, ja que tericament la seva

cosina tenia el don de ser una mdium i volia comprovar com anava aquest tema.
Tingu com a mestres tant Bleuler com Freud, i tots van ser psiquiatres. Va llegir
les seves obres i els va escriure cartes conforme els volia conixer per a parlar
del psicoanlisi. Tot aix era al 1907. Lamistat entre Freud i Jung va durar fins
5 anys desprs, ja que tenien moltes discrepncies entre ells. La seva discussi
principal ve donada en letapa de Freud en qu noms hi ha la libido com a
instint, i es basava en qu segons Jung era impossible que noms la sexualitat
controles la vida psquica, sin que limportant i el que controlava la vida
psquica era linconscient de manera ms amplia, les seves dues capes, tant
linconscient individual com el collectiu, sent aquesta ultima la ms profunda.
Ladquisici daquestes dues capes es diferent. Linconscient collectiu s una
caracterstica heretada, mentre que lindividual es el magatzem de les
vivncies i de lexperincia, sent per tant adquirit.

Jung t inters per lantropologia i per les comparacions entre diverses

cultures, tant a nivell histric com actual. Mirant diferents llegendes i mites de
diverses cultures, va veure com hi havia diversos patrons conductuals que es
repeteixen. Un exemple serien els arquetipus de ombra, persona, savi-anci,
anima-animus etc. Les persones sn capaces de desenvolupar, per exemple,
diferents papers, i aquesta flexibilitat de conducta i dadquisici de rols s un
patr conductual.

El llibre vermell de Jung no va ser publicat durant la seva vida, sin al 2009, i es
una suma de manuscrits de Jung entre 1914 i 1930, on anava relatant una
espcie de diari personal amb lletres gtiques on vol trobar-se a si mateix. Es
mostra o creu que les psicopatologies del mn sn per com es porta
lespiritualitat a la vida moderna i per tant realitza un viatge buscant la seva
prpia espiritualitat.

Va ser el primer en diferenciar els termes dextraversi i introversi.

44
 Tema 8: La medici psicolgica i la fenomenologia
1. Introducci
Lnic que es pot abordar de manera psicologia s la conscincia. Veurem tant
la metodologia dels experiments amb temps de reacci com la psicofsica.

Al segle XIX, perqu quelcom estigues considerat com a cincia havia dsser
mesurat empricament.

Wundt va ser el que va comenar a investigar sobre la consciencia en lmbit

experimental.

2. La fisiologia del segle XIX, es experiments de temps de reacci

i la psicofsica
La llei de Bell-Magendie (1822) va demostrar que els nervis sensitius passaven
per les arrels posteriors o dorsals de la medulla espinal i que els nervis motors
sortien de les arrels anteriors o ventrals.

Van agafar un gos, li van tallar les vies posteriors de la medulla i van veure com
el gos, tot i aix, podia continuar caminant, per si li punxaves la pota no sentia
res. Si el que es tallaven eren les arrels anteriors era incapa de moures per
si que notava dolor si li punxaven la pota.

La llei de Mller (1826), va veure com no noms hi havia vies sensitives sin que
cada via sensitiva era especifica de cada sentit que tenim. Per tant, les fibres
sensorials de loda tenen la capacitat de transmetre informaci noms auditiva,
no de cap altre sentit com el visual. Som conscients de les sensacions per no
de la realitat fsica.

Hermann Von Helmholtz va mesurar per primera vegada la velocitat de

conducci nerviosa lany 1852. Tamb va descobrir que hi havia tres colors basics
que sanaven barrejant i els ossos de linterior de lorella. Va ser per tant un
cientfic polivalent. Va poder mesurar la velocitat de conducci nerviosa
grcies a la invenci de nous aparells que ho van permetre, com el cronoscopi
de HIPP. Depenent del tipus de teixits i dels tipus de cllules podia variar
aquesta velocitat de conducci. Per tant, a nivell psicolgic, entre que es pren
una decisi i sexecuta el moviment hi ha cert temps mesurable.

La historia dels experiments del temps de reacci comena als laboratoris

astronmics de Greenwich, a lobservatori. All van comenar a observar el
moviment estellar, com aquests sanaven desplaant. No noms els interessava
observar el desplaament sin tamb mesurar-lo.

45
Friedrich Wilhelm Bessel va veure com cada persona quan intentava mesurar
certs temps tenien mnimes diferencies en aquesta mesura.

Adolph Hirsch va ser un astrnom sus que va realitzar diversos experiments

amb diferents sentits. Volien controlar aquell factor que donava errors en les
mesures. Aquest temps que feia que lesser hum trigues en poder realitzar una
mesura va dividir-lo en tres passos:

La transmissi de la sensaci al cervell.

LA sensaci del cervell que provoca un acte voltiu.
La transmissi de volci als msculs (acte voltiu).

Els astrnoms daquella poca usaven lexpressi de lequaci personal per a

fer referencia a la latncia o temps que triga una persona en reaccionar davant
dun estmul.

A partir daquell moment, es feia en les proves de selecci de personal una

prova de temps de reacci.

Els astrnoms creien que sempre hi havia una diferencia constant entre lhome
impulsiu amb moltes ganes i rpid que generalment tendeix a anticipar
lestmul respecte la persona flegmtica, lhome lent per segur que espera
cuidadosament fins arribar a una observaci segura.

Els factors que creien que podien influir en el temps de reacci, eren per
exemple el carcter, lentrenament, el descans, la disciplina, lestat mental,
ledat, lestat corporal i la temperatura.

Franciscus Cornelius Donders (1818-1889) realitza un experiment on es

presenta un estmul visual (com per exemple una llum), davant de la qual calia
prmer una tecla. Hi havia dos tipus destmuls, si apareixia una llum groga,
shavia de prmer el bot, per si era taronja no havia de donar cap resposta.
Aix podia complicar-se tant com es vulgues, ficant diferents estmuls i
diferents tipus de resposta. Els temps de reacci no eren sempre els mateixos,
ja que depenien dels estmuls i de les respostes que shaguessin de donar. El
temps de reacci anava augmentant a mesura que els estmuls i les respostes
eren ms complicades. Laugment dels temps de reacci no era purament
fisiolgic, sin que tamb podia ser psquic.

En la cronometria mental, lexperiment es realitza de manera que quan les

persones rebien lestmul havien de xiular amb un aparell. Volien veure quant
de temps era purament fisiolgic i quant era purament psquic.

46
Si noms canvies la dificultat de les respostes pots mesurar el temps de reacci
psquic, si canvies el mtode podies mesurar el fisiolgic.

Sinicia una metodologia experimental, gracies als nous aparells del segle XIX.

Gustav Theodor Fechner va elaborar un altre mtode de mesura. Va fer

experiments amb les seves ulleres i la llum de manera que quasi es queda cec.
Tamb va tenir una crisi fsica i mental degut a un altre experiment, i quan va
ressuscitar va arribar a la conclusi de que cos i anima no eren separats, sin
que estaven units, hi havia un monisme ontolgic. Com ell era fisileg i fsic de
professi, no va simplement afirmar-ho sin que va voler demostrar-ho. Tot i
aix tenia un dualisme fenomenolgic, ja que creia que podia diferenciar-se lo
psquic de lo fsic per tot i aix que en essncia estaven units. Per mesurar-
ho, va agafar una escala fsica per mesurar all fisiolgic i fer que altres
escoltessin uns tons i els va preguntar com escoltaven aquests tons. Va tenir per
tant una escala psicolgica i una escala fsica. Daquesta manera, va proposar
que ambdues escales estaven en relaci matemtica, i planteja la formula de
la psicofsica que s la segent: S=k log R

Aquesta formula ens permet calcular un valor subjectiu o sensaci a partir de

la reacci fsica multiplicada per una constant.

La definici de la psicofsica per Fechner s la segent: Bajo el trmino

Psicofsica se entiende aqu la teora exacta acerca de las relaciones
funcionales o de dependencia entre cuerpo y alma o, en general, entre el
mundo corporal y el mental, entre lo fsico y lo psquico.

La lnia de treball en psicologia que estudia la duraci dels processos psquics

era aquella que sanomenava cronometria mental.

Fechner va treballar amb aquesta formula, per els models psicofsics han anat
canviant, i aquesta ja no pot usar-se. Tot i aix encara hi ha gent que busca
formules matemtiques per relacionar una escala amb laltre.

3. La psicologia de Wilhelm Wundt (1832-1920)

Wundt fou el primer en intentar crear una psicologia cientfica. Wundt va
cursar medicina, per en les universitats de lpoca no sacostumava noms a
anar classes sobre les assignatures de la prpia carrera sin tamb a daltres
dinters.

Va rebre influncies de Mller, Fechner, Von Helmholtz, Kant i Leibniz. Mller

va ser liniciador de la psicologia experimental, i Von Helmholtz va continuar

47
amb aquesta a la segona part del segle. Com la seva formaci era ms amplia
tamb era interessat per la filosofia de Kant i Leibniz.

Wundt va treballar durant 13 anys com a collaborador o assistent de

Heidelberg. Ell per aquest motiu creia que seria el seu successor, per no va ser
aix. Per tant va decidir canviar de camp, i en comptes danar cap al camp
fisiolgic va anar cap al filosfic. Lany 1873 va escriure el seu manual Elements
de Psicologia Fisiolgica.

Wundt per tant va especialitzar-se en fisiologia per va interessar-se per la

filosofia. Finalment va acabar creant una psicologia (branca de la filosofia)
fisiolgica, unint un mbit propi de la filosofia amb les cincies naturals o la
fisiologia.

Va ser professor de filosofia i en aquest camp s que va arribar a ser-ne

catedrtic. La universitat no deia a Wundt que era del que havia de fer classes,
sin que tenia lliure ctedra, el que ells anomenaven Lehrfreiheit, de manera
que es van poder veure les influencies de la seva formaci prvia com a fisileg
en les seves classes de filosofia. Per tant Wundt plantejava una docncia
original, amb aparells propis de la fisiologia o tractant temes psicolgics, com
la cronometria mental.

3.1. Psicologia fisiolgica

El mtode de treball de la psicologia fisiolgics de Wundt era el que

sanomenava introspecci experimental. En aquesta es creava una situaci
experimental per a ms a ms es preguntava a les persones que hi
participaven que era el que pensaven, que els passava per la ment en aquell
moment. Era en aquella poca una manera innovadora de treballar.

Tamb va tenir una tercera metodologia, a ms a ms de la psicofsica tamb li

interessava molt el mtode dels sentiments. Entenent com a sentiments
quelcom referint a lestat dnim o a quelcom momentani, no als sentiments
abstractes com lamor o la melancolia. Els sentiments eren una resposta bsica
momentnia deguda a un estmul. Susava un subjecte experimental, i se li
aplicava un estmul que pogus canviar el seu estat dnim. Deixava aquest
estmul durant cert temps (com musica, el tic-tac dun rellotge o un metrnom)
i un cop passat el temps la persona ens informava de com shavia sentit durant
aquest estmul. Desprs aquest estmul varia, sintensifica, es fa ms rpid, etc.
I se li torna a preguntar com sha sentit. Aquesta metodologia era molt
subjectiva, per lo qual va intentar fer-ho ms objectiu gracies a la fisiologia.
Segons ell, havia dhaver-hi unes variables fisiolgiques que recolzessin els
sentiments que la persona deia experimentar. Per exemple sexaminava el

48
ritme cardac, la respiraci o la reacci de la pell. Podia estudiar-ho gracies als
apareix fisiolgics dels que disposava.

Desprs analitzava els seus informes introspectius sobre el sentiments de les

persones, i va poder-hi observar tres dimensions o tres eixos on mostrar els
sentiments: va veure com hi havia un contnuum, es podia passar de menys a
ms agrat (agrado-desagrado). Les altres dues dimensions vindrien de ms
irritaci a menys (calma) i de ms relaxaci a ms tensi. Tensi i relaxaci
fa referencia a la tensi momentnia, mentre que la excitaci i la calma fan
ms referncia a un estat continuat, ms generalitzat.

La Universitat de Leipzig apostava per ell com a professor ja que veien el pont
que ell formava entre les cincies naturals i les cincies humanes.

Lany 1860 fou quan public la seva obra de Elements de Psicofsica i al 1879 es
funda el seu laboratori psicolgic.

Per tant la psicologia de Wundt estudia la consciencia, i amb la exploraci

daquesta buscava com funcionava la ment en general, usant uns subjectes
experimentals que senzillament eren gent del seu voltant.

Wundt estudia la psicologia segons dues branques, ja que creu que

lexperimentaci noms pot abordar situacions simples. Aquests dues sn:

Psicologia fisiolgica: s la que hem explicat fins ara, i te com a objecte

destudi la consciencia, usa com a mtode la introspecci i
lexperimentaci i t com a objectiu lanlisi dels processos psquics,
les sensacions, els sentiments i les volicions, entenent com a volicions,
all que fa referncia a la voluntat, als actes voluntaris.
Psicologia dels pobles: s la part de la psicologia que no pot estudiar-se
segons lexperimentaci, sin que forma part de la cultura i no pot
estudiar-se fora de context. Estudia els processos superiors. T com a
objecte destudi la consciencia collectiva, la de les cultures i societats.
Utilitza com a mtode destudi lestudi de les costums i els productes
culturals. El seu objectiu s investigar els processos psquics, com el
llenguatge i el pensament. Aquesta branca ja no es practica.

Wundt dona molta importncia a les volicions, al voluntarisme. Per tant

anomena a la seva psicologia voluntarista. A nivell filosfic, explica el
fonament empric de la seva cincia psicolgica grcies a dos aspectes,
depenent de si realitzem les nostres accions mirant endins o enfora. La
perspectiva del psicleg, mirar quina influencia t en alg el fet de realitzar
certes accions, tindria una experincia interna, mentre que el fsic realitzaria la

49
mateixa accions per no mirant la seva experincia interna sin en les accions
en si, en els objectes, enfora.

La psicologia segons ell s una cincia immediata, mentre que les cincies
naturals sn mediates, han de sotmetres a un judici. Per tant all immediat s
lo psicolgic, no lo fsic.

La psicologia seria la base per a totes les cincies humanes, s all bsic que
tot necessita. Per a totes les cincies humanes cal un coneixement psicolgic
de com funciona la ment, per a poder-les entendre correctament.

La tasca de la psicologia psicolgica vindria per:

Analitzar el contingut mental dels seus elements.

Ha destudiar les caracterstiques qualitatives i quantitatives daquests
elements.
Ha de determinar de forma exacta les relacions de coexistncia i
successi dels mateixos.

Per exemple, en lestudi dels sentiments, Wundt analitzava els informes

introspectius buscant els elements que shi trobaven, com per exemple em
sento tranquilla. Descompon lestat anmic en diversos elements, que com ja
sabem acaben sent tres. Desprs caldr estudiar les caracterstiques
qualitatives i quantitatives que existeixin entre ells, i tamb de quina manera
estan relacionats.

3.2. Psicologia dels pobles

Laltre lnia de Wundt, la psicologia dels pobles, s totalment diferent a

lexplicada. Estudiava els productes culturals que es troben en determinades
cultures. Per tant mirava en elles la comunicaci a traves de certs gestos que hi
havia, tant els moviments automtics com els voluntaris. Tamb hi examina el
llenguatge, on examina la quantitat de frases exclamatives (examinant els
sentiments o desitjos) o afirmatives (analitzant la racionalitat o el judici) que
susaven en la llengua de les cultures. Depenent de si una cultura era ms
efusiva o emotiva usaria ms oracions exclamatives o menys.

La psicologia experimental de Wundt va tenir molt de xit, mentre que la dels

pobles a penes es coneix ni es recorda. Aix va produir-se ja que la primera era
cientfica, mentre que la segona no, i ja se sap com la psicologia al llarg del
segle XX ha volgut instaurar-se com a cincia, per tant la psicologia dels pobles
no volia ser exposada. A ms a ms, segons el desenvolupament histric i
poltic, la psicologia dels pobles fa una comparaci entre diferents pobles i

50
cultures, on va emfatitzar en la cultura alemanya per sobre de la resta de
cultures. Per tant desprs de la IGM aquest fet no volia ser recordat.

3.3. Hibridizacin del rol professional del psicleg

Wundt va ser fisileg, per a acabar sent filsof i aporta la metodologia

experimental de la fisiologia al camp de la filosofia o psicologia, per a aix
poder augmentar-hi el seu prestigi i convertir-la en una cincia. Va produir un
hbrid, intentant transportar el slid mtode experimental fisiolgic a la
filosofia per a poder augmentar-ne el prestigi, ja que en aquella poca tot el
que era cientfic o basat en la cincia tenia una gran credibilitat.

Aquest fet va poder realitzar-lo Wundt gracies a la llibertat de docncia de la

que disposava, com ja hem dit anteriorment, en el mn acadmic alemany.

El psicleg per tant comena a treballar al laboratori i de manera cientfica.

Els estudiants realitzaven els experiments, i els que funcionaven com a

subjectes experimentals eren els professors, no els alumnes. Aix es feia ja que,
per exemple en el mtode de la introspecci experimental, el subjecte havia
dexplicar amb exactitud qu era el que havia sentit, havia de ser un expert en
el camp de la introspecci, i per tant havia de ser un professor que conegus el
tema. Era difcil realitzar una introspecci, i per tant era lexpert el que havia de
fer de subjecte experimental.

EL model de treball de Wundt fou un model exportat a tot el mn, i per aquest
motiu es tan estudiat i reputat.

La psicologia de Wundt en alguns manuals es expressada com si ell mateix fos

un psicleg, per cal recordar que ell no fou pas psicleg sin fisileg i desprs
filsof. s important per a poder entendre a Wundt saber que ell creia que la
psicologia sense ser lligada a la filosofia no tenia cap mena de sentit.

EL seu objectiu va ser poder tenir una visi del mn coherent, no simplement
estudiar la ment.

3.4. El legado de Wundt

Va ser un autor tremendament productiu. Tenia molts aprenents, com

Titchener i Koffka entre daltres. Crea una revista, lanomenada Estudis filosfics
(1881).

Va haver-hi molts filsofs i intellectuals que anaven a laboratoris de Wundt

per a aprendre aquesta nova psicologia experimental.

51
Tot i aix, no tothom era fidel a Wundt, i va rebre moltes critiques. Una delles
fou que en les dues branques, la de la psicologia experimental i la dels pobles,
la psicologia dels pobles a penes era recordada ni estudiada. Molts deixebles
tamb creuen que no hi ha tres dimensions sin noms una, la de agrado y
desagrado.

4. Dos psiclegs espanyols a Leipzig

4.1 Juan Vicente Viqueira (1886-1924)

Fou estudiant de filosofia. A Espanya, hi havia una srie de beques que

permetien a certs estudiants anar a estudiar a certes parts dEuropa. Ell va tenir
una daquestes beques JAE (1912-1914) per a anar a Alemanya, on tenia la
intenci de continuar els seus estudis en filosofia.

Va comenar a interessar-se per la nova cincia formada per Wundt, i va visitar

els laboratoris de Leipzig, Berlin i Gotinga.

Va haver de fer un informe a la JAE sobre all que va aprendre en la seva beca
a lestranger. En aquest informe, Viqueira destaca el fet que a Alemanya, la
psicologia es practicava com una cincia que estudiava la ment. El que no va
agradar-li de les universitats alemanyes va ser el fet de que els detalls en els
que es fixaven eren massa precisos i ho portaven fins i tot a la exageraci, fins
a lextrem, perdent-se en el res del detall insignificant.

Segons ell, els alemanys pecaven dexcessiva anlisis i els francesos dexcessiva
sntesi.

A Espanya no hi havia cap mena daparells per a poder realitzar els

experiments, no hi havia suficients infraestructures.

Viqueira no va aconseguir exercir com a professor universitari per si de

secundaria. En aquesta professi va poder trobar certs aparells que van arribar-
li al cap danys per a poder treballar.

Per desgracia va morir molt jove a causa duna malaltia que patia des de feia
molt de temps, per lo qual no va poder treballar amb els aparells que havia
aconseguit.

4.2. Eloy Luis Andr (1876-1935)

Fou filsof i tamb llicenciat en dret. Tamb va visitar el laboratori de Leipzig,

per el que a ell li va interessar no fou la psicologia experimental sin la
psicologia dels pobles de Wundt.

52
Wundt va establir certa amistat amb Andr, i al cap de cert temps va ser quan
es va interessar per la psicologia dels pobles. Va publicar certes obres explicant
la seva experincia.

Les seves impressions eren que segons Andr, la vida universitria alemanya:

Tenia un alumnat internacional, mentre que a Espanya aix no succea.

Les dones hi eren admeses, no com a Espanya, tot i que tenien
problemes per a obtenir els seus ttols, eren acceptades com a oients.
Hi havia una promoci per a leducaci popular, sintentava transmetre
el coneixement.
El personal acadmic participava en els moviments socials.

La psicologia dels pobles de Wundt era molt positiva per Andr. Ell creia que
el poble espanyol podia superar la seva crisis didentitat i superar-la i
progressar agafant com a model la vida poltica, social i cultural dAlemanya
que contrastava una llibertat.

A Espanya la llibertat poltica era quelcom aparent, perqu el pas no tenia una
formaci en virtuts cviques i dun verdader parlamentarisme.

A partir de la IGM, el prestigi alemany comena a decaure, i per tant la

psicologia de Wundt queda marginada a Espanya.

5. La primera psicologia de la Gestalt

Una Gestalt s una forma amb figura prpia, com per
exemple la duna persona. s una organitzaci inherent
que tenen els fenmens que integren la nostra
experincia conscient. Sentn com a forma, figura i
configuraci en catal, s una paraula alemanya. La
Gestalt busca conjunts de caracterstiques que han de
funcionar tots junts, que no permeten ser analitzats
per separat.

La Gestalt critica la psicologia elementalista de Wundt. Aquesta psicologia

adopta un punt de vista contrari, critica latomisme de la psicologia alemanya
amb la seva prpia psicologia, la psicologia holista. Aquesta entn la ment amb
termes holistes.

Per entendre aquesta psicologia primer caldr contextualitzar-la. Ens trobvem

amb la cultura de la Repblica de Weimar. Les influencies que rep la psicologia
de la Gestalt sn de Stumpf, William James i Immanuel Kant. Carl Stumpf fou
un personatge contemporani a Wundt que en comparteix alguns aspectes

53
amb ell per no totes. Mentre Wundt creava el seu laboratori a Leipzig ell va
fundar-ne un a Berlin de manera posterior. Va ser molt interessat per la musica,
i el seu laboratori no estava tant plantejat en lexperimentaci sin en
lobservaci, lobservaci emprica mitjanant la introspecci. Creia que la
psicologia i la musica es trobaven unides fortament, de manera que va
realitzar-ne molts experiments sobre lefecte de la msica. Els deixebles de
Stumpf foren desprs els que fundaren la Gestalt.

Un altre influencia important seria Von Ehrenfels, un filsof austrac que va

afavorir amb el seu text Acerca de las cualidades de la forma la fundaci de la
Gestalt. Ell agafa una melodia, la qual segons ell es capta de manera intutiva i
immediata. Aquesta noms pot captar-se de manera conjunta en tota una
mateixa pea, apareix desprs dun conjunt de notes, per no pot dividir-se.
Lmfasi que realitza el filsof era en el fet de que el conjunt s el primer que
es captava, la melodia, tot i que es canvies la conformaci dels seus elements
continuava sent all que es captava. Va importar el terme de Gestalt del camp
de lesttica al camp de lepistemologia i de la psicologia.

Els psiclegs de la Gestalt van llegir el seu article i van quedar convenuts de
que ell va aportar un mecanisme psicolgic ignorat per la resta de psiclegs i
molt important.

La qualitat de la forma (melodia) no es quelcom projectat en les dades

sensorials sin un contingut positiu de la presentaci que es donat a traves de
les presentacions elementals que formen el fonament.

La melodia no s una suma de diverses parts, sin que ve del conjunt.

Lescola Berlinesa de la Gestalt ve principalment formada per tres

personatges: M. Wertheimer (1880-1943), W. Khler (1887-1967) i K. Koffka
(1886-1941).

Liniciador del moviment va ser el lder del grup M. Wertheimer, que lany
1812 va publicar la seva tesi doctoral sobre lestudi experimental sobre la
percepci del moviment.

El fenomen de PHI va ser observat per Wertheimer.

Les illusions ptiques no van ser observades per primera vegada per la
Gestalt, per s que per primera vegada van explicar alguns fenmens sobre
elles. Wertheimer diu que les illusions ptiques no han de ser marcades com
a un error, sin que demostren com funciona la nostra psique. La visi
tradicional ens deia que la nostra percepci acostumada a funcionar
correctament, ja que reflectia fidelment el mn real, mentre que en alguns

54
moments, fallava, i era quan es produen les illusions ptiques. Wertheimer
deia que en comptes de ser un error en el sistema perceptiu, aquestes eren una
manera tamb de demostrar com funciona el sistema perceptiu, la forma en
que percebem aquestes illusions ptiques reflexa de manera fidel com
funciona la nostra psique, el nostre psiquisme. No s per tant un cas anormal.

Lefecte estroboscpic era un altre illusi ptica. Aquest s la base del cinema,
on imatges projectades a certa velocitat sn capades com a moviment.

Wertheimer va realitzar la seva tesi tenint en compte aquest efecte

estroboscpic. Va utilitzar dues bombetes, les quals va anar encenent i apagant
a mode de que sembls que hi havia un efecte continu. Si es feia de manera
lenta, es veien dues llums independents, per si el fet dapagar i encendre es
feia de manera rapida semblava que hi havia noms una llum que es movia en
lespai entre les dues bombetes que no hi havia cap mena de moviment. Per
tant, segons Wertheimer, tenim dos elements allats, els quals no tenen cap
mena de moviment, per en aquests s que hi apreciem un moviment que li
afegim al conjunt. El conjunt serien les dues bombetes i la seva llum, i aquest
moviment que provoquen serien una Gestalt, no quelcom erroni sin una
experincia psicolgica que cal estudiar, no desqualificar com a error ja que
els humans funcionem daquest manera i estem apreciant aquest moviment
per alguna cosa. Gracies al conjunt es pot apreciar un moviment.

Wertheimer va anomenar aquest fenomen com a fenomen PHI, ja que

fenomen aparent o illusi ptica li donava una connotaci negativa, feia
pensar i afavorien a creure que era un error, per si com a psiclegs volem
arribar al perqu de la percepci daquests i a com funciona la nostra prpia
percepci havem de tractar-lo com a fenomen PHI.

Aquest moviment que sapreciava era una unitat, per a que pogus aparixer
havia dhaver-hi una unitat entre els elements que ho permets.

El mtode dels psiclegs de la Gestalt es conegut com a fenomenologia. La

fenomenologia s lestudi dels fenmens, com per exemple del fenomen PHI.
Lmfasi de la Gestalt no era per tant mesurar els fenmens de la conducta,
sin que s all que veuen les persones i com ho veuen.

Khler deia que es deu explicar el que als observadors realment indiquen i no
aferrar-se a hiptesis teriques.

Koffka deia que la totalitat no es quelcom que es construeix en la ment, sin

que es un correlat immediat de la experincia dels estmuls. Per aix un no pot
predir lexperincia que tindr el subjecte a lobservar un determinat estmul

55
simplement a partir del coneixement de les caracterstiques de lobjecte
extern, donat que en el acte de percepci shi troba implicat tot el sistema
nervis.

Per tant, les bases teriques de la teoria de Gestalt sn el holisme, linnatisme

i la fenomenologia.

Khler va realitzar un treball on va intentar aplicar el sistema de la Gestalt a

lestudi del comportament i la conducta. En aquest estudi van voler estudiar
les similituds entre els primats i les persones. Van anar a Tenerife per a poder
realitzar el seu estudi. Lacadmia Pursiana de les Cincies de Berlin s la qual
envia investigadors cap a Tenerife per a que poguessin realitzar el seu estudi.
All els animals podien moures lliurement i per tant era possible realitzar el
treball. Aquest fet es va produir abans de la IGM.

La missi de Khler era avaluar la intelligncia dels primats. Per a poder fer-
ho, calia treballar sobre una motivaci i veure com aquest era capa de dur-la a
terme amb certs handicaps. El ximpanz, que era lanimal amb qui van realitzar
lestudi, tenia un pltan situat a dalt duna mena de paret o reixa que li impedia
passar a laltre banda del recinte en el que es trobava. Per tant el ximpanz
havia de saber com podia arribar al pltan. Tamb tenia a la seva disposici una
mena de canyes i capses que li podien permetre arribar al pltan. El ximpanz,
va usar les canyes per a poder arribar al pltan. Daquesta manera Khler va
poder demostrar que els animals eren certament intelligents, ja que els
animals eren capaos dusar els objectes de la manera que necessitaven per a
poder assolir la seva fita.

Del grup de ximpanzs, hi havia un que era especialment intelligent. Un cop,

en comptes de posar el pltan dins del recinte el va situar a fora, i a traves de
les reixes amb un pal lintentava tocar i agafar. Desprs de diversos intents va
deixar dintentar-ho, per desprs va tornar a intentar-ho. Va intentar posar
una canya dins duna altra per a poder tenir un pal suficientment llarg i dur
per a poder agafar el pltan que hi havia fora de la reixa.

Un estudiant de psicologia va viatjar a EEUU on va trobar unes cintes que va

intentar restaurar. Aquestes pertanyien a la investigaci de Khler que ell
mateix va gravar.

El que realitza el ximpanz la primera vegada que veu el pltan fora del seu
abast sn conductes instintives. Quan veu que aquestes conductes no sn
suficients, comena a rebaixar aquestes, es queda quiet, mira la situaci, i va
directament cap a les canyes per a intentar agafar-lo. Aquest comportament
s una conducta clarament dirigida cap a assolir lobjectiu amb una eina,

56
formant una Gestalt, la conducta igual que la percepci forma unitats. La
unitat seria el conjunt de lobjectiu dagafar el pltan i el fet de buscar les eines
necessries per a poder assolir aquest. La paraula que va usar Khler per a
anomenar laprenentatge realitzat pel ximpanz s Einsicht, que traduda a
langls seria Insight.

Tamb era interessant veure, a partir de lescala filogentica en quin moment

sarribava a aquesta aprenentatge. Va realitzar lexperiment amb gallines,
gossos i fins i tot amb els seus fills. Aquest experiment era una mica diferent,
ja que hi havia una reixa que separava lobjectiu dels animals per la qual era
oberta i si es donava la volta si podia accedir. La gallina no va aconseguir
donar la volta per a assolir lobjectiu, per els altres s que van fer-ho. El
moviment del ximpanz era una Gestalt, era un moviment simtric que li
permetia arribar al seu objectiu, era una conducta intelligent.

Els psiclegs de la Gestalt, creien que aquesta no noms es donava al psiquisme

hum, sin que tamb es dna en el mn fsic i regeix el nostre propi sistema
nervis. Es per tant caracterstic dels tres sistemes, el psicolgic, el mn real i
el nervis. Podem veure com el mn fsic t una tendncia cap a la simetria i la
bona forma. Tamb creu que hi ha una correlaci entre el sistema conscient i
lactivitat cerebral. Creia que estudiant lactivitat cerebral o el tipus
dactivitat i de connexions es podia saber que era el que la persona, per
exemple, estava veient. Estudiava que era el que percebia la persona i el tipus
dactivitat cerebral que aquesta percepci provocava. Era el que ell anomenava
isomorfisme psicofsic.

Les caracterstiques dels treballs realitzats per la Gestalt sn:

Duen a terme una investigaci psicolgica guiada per la fenomenologia.

Estudien la percepci humana per a descobrir els principis psicolgics
de la seva organitzaci.
Evita una quantificaci dels fenmens psicolgics per a buscar
diferencies qualitatives.
Estendre el principi holista a lexplicaci daltres fenmens psicolgics
i altres camps dinvestigaci.

57
 Tema 10: La psicologia en la societat industrial
1. Conductisme i Neoconductisme
El fundador del moviment conductista fou J.B. Watson (1878-1950). Watson al
Psycology as the behaviorist views it (1913) manifesta aquest conductisme.

Rep influencies de la psicologia comparada i del funcionalisme nord-americ.

Els problemes amb els que es troba sn la fragmentaci de la psicologia,
lintrospeccionisme, etc.

El conductisme soposa a la psicologia experimental de Wundt pel fet de que

utilitza la introspecci, i segons aquest moviment aquest mtode no havia de
ser usat.

Els conductismes treballen sobre laprenentatge. Lanimal tpic que usen per a
realitzar els seus experiments s la rata blanca. Tot i aix tamb sutilitzen
humans i altres animals com coloms.

En el seu manifest conductista, Watson anomena els objectius de la psicologia

conductista, volent convertir la psicologia en una cincia natural com per
exemple la biologia, per aquest motiu havia de deixar dusar el mtode de la
introspecci que no era gens tpic de la cincia. Tamb veiem com presenten
una tendncia cap a levolucionisme.

1.1. Caracterstiques del conductisme

El text de Watson del manifest conductista s un text programtic, s a dir, diu

el que sha de fer sense plantejar un estudi en concret. Sassembla ms a un
poltic, parla sobre que sha de desenvolupar un nou mtode per no
anomena el mtode.

El conductisme es centra en la conducta, no en la consciencia, per aix

sanomena conductisme. El seu element principal s la conducta reflexa, per
tant s una corrent reduccionista, un estmul provoca una resposta (ER).
Lorganisme actua de manera reflexa realitzant aquesta resposta, per aix no
tenen en consideraci lorganisme entre lestmul i la resposta, no actua, no es
resisteix, no reacciona. El conductisme treballa amb la conducta causada pels
estmuls que provoca respostes reflexes, el contrari duna acci voluntria i
meditada, sense presa de decisions.

Lenfocament de Watson es considerat molecular, ja que la conducta sentn

com una srie de respostes moleculars. El enfocament molar seria un sinnim
del mtode holista, i el molecular de elementalista.

58
Quan Watson realitzava els seus experiments amb les rates blanques al
laberint, va veure com aquestes eren capaces dorientar-shi un cop ja hi havien
estat. Va preguntar-se quin sentit era el que els permetia orientar-se de manera
correcta. Per veure-ho, els mutilava certs sentits i comprovava quins eren
capaos dorientar-se millor. Va veure com fins i tot les rates mutilades eren
capaces dorientar-se perfectament, i per tant aix no depenia de cap sentit
en especial. Segons Watson, laprenentatge de la rata s un seguit de
moviments, memoritza una seqencia de moviments que li permet orientar-
se en el laberint. Cada passa que dona la rata es converteix en lestmul per a
donar la passa segent. La rata aprn una seqencia reflexa de moviments
motrius, replica els moviments de manera totalment mecnica.

Lesquema de Watson contempla dues categories de conducta, les apreses i

les heretades i les explcites i implcites.

Les explicites sn aquelles que poden veures en fora, mentre que les implcites
sn aquelles respostes o conductes que es duen a terme en lorganisme sense
poder observar-se fora del cos.

Totes les conductes poden classificar-se grcies a aquesta doble

caracteritzaci.

Pels conductistes la majoria de les conductes sn apreses, i aquestes saprenen

grcies a un sol mecanisme, el condicionament clssic de Pavlov.

Nomes hi ha tres tipus destmuls als quals reacciona de manera innata un

nounat, la ira, la por i lamor. La ira la provoca immobilitzant al beb, amb
carcies lamor i la por deixant-lo caure o donant cops a prop seu. Tota la resta
de conductes, per tant, sn apreses.

Segons Watson, el nen petit provoca sorolls, i mentre la mare li repeteix el nom
de certes objectes, el nen repeteix aquest so, dient tamb les paraules que ja li
han dit. Per tant, associen un so a un objecte. El pensament es un llenguatge
aprs per condicionament que sha anat interioritzant.

1.2. Caracterstiques comuns dels neoconductistes

Els neoconductistes sn els seguidors de Watson, que segueixen la lnia dels

seus treballs, tot i que cadascun t el seu enfocament particulars.

Tots ells sinspiren en el conductisme de Watson, i Skinner ns el ms fidel.

Lobjecte destudi daquests s exclusivament la conducta. Tenen un
enfocament nativista i determinista. El mtode que usen s lexperimental,

59
parteixen ms de lambientalisme que linnatisme. Reben influencia de
levolucionisme, realitzant una teoria de laprenentatge.

Utilitzen definicions operants, observant tant la conducta operant com la

responent. La conducta operant serien els moviments que realitzaria una rata
blanca si la colloqussim en la caixa de Skinner. En algun moment, la rata es
recolzar a la palanca podr obtenir el seu menjar, de manera que la rata
comenar a ser reforada per aquest aliment que se li proporcionar si toca
la palanca. Quan comenci a tocar aquesta palanca moltes vegades, estarem
observant la conducta responent.

Tamb hi ha creena en la convergncia de teories, ja que creuen que si ajunten

totes les creences que tenen els uns i els altres podran obtenir lleis generals
sobre la conducta. Si ajunten totes les investigacions minucioses i concretes,
podran crear lleis generals.

1.2.1. Burrhus Frederick Skinner (1904-1990)

s linventor de la caixa de Skinner. Aquesta caixa permetia estandarditzar la

situaci experimental, i va ser el primer producte cientfic que va ser exportat
des de EEUU podent arribar a tot el mn, estandarditzant encara ms aquets
tipus dexperimentaci.

El seu plantejament psicolgic s totalment inductiu, anant dall particular a

all general, i es considerava ateric, creava situacions de les quals en podia
derivar teories. Tot i que ell es considerava ateric, el fet de crear aquest
instrument i saber a quins estmuls reaccionar fa que realment no sigui
totalment ateric.

Segueix en la lnia de lambientalisme radical, ja que creu que el que determina

la conducta no s la gentica sin els elements externs o lexperincia.

Skinner tamb segueix el mtode molecular, ja que segueix fidelment el

conductisme de Watson.

Skinner t dues aportacions importants:

La caixa de Skinner, la qual com ja sabem podia ser replicable i per tant
estandarditzada.
El condicionament com a aprenentatge, el condicionament operant de
Skinner. La conducta operant, segons Skinner, era la que la rata realitzava
quan era introduda en la seva caixa i es movia rastrejant la zona. Hi
hauria un moment en que la rata, sense voler-ho, trepitjaria una palanca
que encendria una llum i li donaria una boleta de menjar. En aquest

60
 moment seguiria en la conducta operant, per a mesura que entengus
i veies que al trepitjar la palanca sortiria un ans, comenaria a realitzar
una conducta responent. Si ho recordem, Thorndike tamb treballava
amb aquest tipus de condicionament.

Les variables que van ser estudiades per Skinner van ser les segents:

El refor, entenent com a aquest els assajos amb refor i sense refor o
extinci.
El tipus de refor, tant positiu com negatiu.
Els intervals temporals i el nmero de respostes.
Va aconseguir desenvolupar una teoria funcional emprica i descriptiva sense
necessitat de referir-se a conceptes mentals interns.

Skinner es veu ms aprofundit en la lectura.

1.2.2. Edward C. Tolman (1866-1959)

Tolman va ser deixeble tant de la Gestalt com del conductisme de Watson.

Dambdues influencies va crear un nou mtode molar.

Al igual que la Gestalt, Tolman va arrencar amb una critica, concretament al

molecularisme de Watson. Segons ell, la conducta no podia ser simplement
una suma delements sin quelcom ms.

Tolman tamb experimenta amb rates en un laberint. El seu laberint tenia

forma de creu. Hi havia dos punts on la rata podia entrar al laberint (s1 i s2) i
dues cortines (f1 i f2) que tapaven els altres dos extrems on al darrere hi havia
galeries amb menjar. Si sintrodua una rata per una de les dues entrades, un
cop havia trobat el menjar a la segona manera que el buscava el trobava
rpidament. En canvi de desprs, introduir-la pel mateix forat, lintroduiria per
laltre, i va poder observar com, tot i que la rata tericament havia de
mecnicament tornar a girar a la dreta, per en comptes daix va anar
directament al mateix lloc que a linici. Per tant, els moviments musculars no
eren mecnics, sin que la rata ha de tenir algun tipus dorientaci o
coneixement.

Desprs va seguir treballant amb un segon laberint ms complex (buscar foto),

en el qual veu com la rata tot i tenir diferents camins per a arribar al seu objectiu
sempre hi va pel ms rpid i directe, de manera que tamb observa com la rata
ha de poder orientar-se.

Segons Tolman, aquest tipus dexperiments noms poden explicar-se si

entenem que la conducta t propsotividad i cognici. La propositividad

61
significa que tots busquem o tenim certs objectius, hi ha un propsit, la rata
vol arribar al menjar i ho fa el ms rpid possible. La cognici ens explica com
sempre hi ha un coneixement, sigui la ubicaci o qualsevol altre. Aquestes
caracterstiques, mirant com analitza la conducta Tolman, les troba gracies a
un anlisi global, com a conjunt, per tant t un enfocament holista o molar. La
conducta es entesa com un conjunt indivisible, un tot, i per tant t
caracterstiques que no tenen les parts, el conjunt t la propositividad i la
cognici que no tenen les simples parts elementals, sin tot el conjunt.

2. Psicologia diferencial i aplicada

Tema tractat a la lectura sobre psicologia cognitiva.

3. Psicologia cognitiva
Piaget i Vygostky sn precursors de lanomenada psicologia cognitiva. No sn
cognitivistes, ja que aquesta psicologia neix ms tard, a partir dels anys 60, per
ajuden a linici del moviment.

La psicologia cognitiva sorgeix ja que:

Hi ha un esgotament de lenergia del conductisme, els psiclegs es

cansen del conductisme, i hi ha molts parmetres que aquest
conductisme deixa fora i sn considerats importants i dignes destudi.
Els psiclegs volen comenar a estudiar la cognici.
Es busca un nou llenguatge, adequat per tractar el tema de la cognici
humana.
Hi ha un desacord en la idea de basar la teoria de la cognici en la
investigaci animal, ens els laberints i les rates, calen altres mtodes
destudi.
Hi ha aportacions duna nova tecnologia informtica que permet nous
mtodes destudi, i fan possible la construcci de maquines
intelligents.

Altres precursors daquesta nova corrent sn els de la teoria de la informaci

de Shannon i la ciberntica de Weiner.

Als anys 50 comencen a nixer una srie dobres que obren pas a la creaci de
la psicologia cognitiva. Trobem lobra de Miller Magical number 7, lobra de
Chomsky Three models of Language i lobra de Newell&Simon Logic theory
Machine. Son obres dexemple per veure com va comenar a formar-se aquest
nou moviment, per encara no es trobava consolidat.

62
Als anys 60, la consolidaci del moviment de la psicologia cognitiva es dna
gracies a lobra de Neisser Cognitive Psychology, on es fa una recopilaci (entre
altres coses) de les diferents obres que han contribut a la formaci daquest
moviment. En aquest moment comena a parlar-se de primera vegada de
psicologia cognitiva. Tamb trobem lobra de Miller, Galanter i Pribram Plans
ans the structure of behavior, on podem veure com els esser humans tenen
objectius que han dassolir.

Lesser hum passa a ser un esser actiu, que reflexiona i respon a les situacions
que es troba, no que funciona per simple actes reflexos.

3.1. Teoria de la informaci de Shannon

Segons aquesta teoria, hi ha un esquema lineal per a la comunicaci o

informaci. Una font emet un missatge que arriba a un receptor que permet
una anlisi. Si algun dels elements falla el missatge no pot arribar. Explica la
transmissi de la informaci en diferents passos de manera objectiva. s un
esquema lineal. Recordem que en el conductisme tenem tamb un esquema
lineal (ER)

3.2. La ciberntica de Weiner

La ciberntica va donar lloc a un esquema circular, no lineal. Per exemple, quan

es realitzava el llanament de mssils, el que es feia era donar unes coordenades
que permetien aquest llanament, i que podien ser actualitzades per a caure
realment en el lloc que ha de caure, actualitzant constantment les seves
coordenades.

63
El termstat o sistema autoregulador de les calefaccions davui en dia tamb
funciona amb el sistema o amb un sistema similar al daquests mssils, ja que hi
ha una autoregulaci de la temperatura.

Aix funciona gracies al bucle dautoalimentaci, un nou sistema intelligent.

No s un sistema que de manera automtica genera una resposta, sin que hi
ha un objectiu per assolir. Aquesta autoalimentaci permet que no hi hagi una
sola acci sin diverses encadenades. Realitzem una acci, comprovem que
aquesta acci ha estat satisfactria i depenent de si ho ha estat o no deixem
de realitzar-la o continuem fent-la. Per tant, no anem a cegues, sin que cada
acci que realitzem la comprovem i veiem si esta sent correcta o beneficiosa o
no. Lesquema es fa amb una comparaci funcional de la ment i un ordinador.

3.3. Metfora de lordinador

En psicologia cognitiva, hi ha una analogia entre el software dels ordinadors i

la capacitat de la ment humana. Els essers humans som sistemes de
processament de la informaci que operem amb un seguit de regles de
retroalimentaci.

3.4. Psicologia cognitiva

La psicologia cognitiva intenta buscar el funcionament de la ment humana.

Pretn ser una cincia objectiva de la ment, a la que concebeix com un sistema
de coneixement.

No estudien la ment humana pel mtode de la introspecci ja que aquest no

seria objectiu. Per a fer-ho, demanen que els subjectes experimentals realitzin
una srie dexercicis, i gracies a diversos models investiguen quins passos a
nivell cognitiu calen per a que la persona els hagi pogut realitzar. Intenten ser
tant precisos i emprics com els conductistes, per tant la seva metodologia es
bastant compatible amb aquests.

La psicologia cognitiva tracta amb la ment, per sense accedir-hi de manera

directa sin mitjanant exercicis. Reconstrueixen de manera indirecta la

64
estructura i els processos mentals, funcionen amb procediment objectius i
contemplen la ment com un sistema capa de conixer.

Sentn lesser hum com un processador de la informaci, al igual que un

ordinador, i aquest fet rep una srie de critiques:

Des de la psicologia social pel seu enfocament individualista.

Des de la neurofisiologia per desconnectar les funcions mentals de les
seves bases neurofisiolgiques.
Creuen que lanalogia amb lordinador resulta limitada.
Tamb creuen que es reduccionista, ja que ignora aspectes emocionals
i molts dels temes de la dinmica de la psique.
Hi ha un desinters per laprenentatge i el desenvolupament global de
lindividu.
Suposa una arquitectura funcional prefixada o innata.
Falta darticulaci entre ment fenomnica i subjecte cognitiu.
Proliferaci de mini-models independents entre si.

Lultima sexplica com a falta de articulaci entre la ment fenomnica i el

subjecte cognitiu, per tant signora lexplicaci del propi individu sobre com
funciona la seva ment.

La parbola de la habitaci xina de Searle s una delles. Ens donen una srie
de signes xinesos, i sens donen una srie dinstruccions per a enviar-les de
manera que donem les respostes correctes amb targetes en aquest idioma.
Gracies al llibre de normes, som capaos de contestar a les preguntes dels
xinesos en el seu idioma, per sense conixer-lo. Per tant, tot i que els
ordinadors simulin que saben pensar com els humans, no saben fer-ho, al igual
que qui envia les targetes respon a les preguntes per no sap xins.

TEST DE TURNING

Turning realitza un test, el qual consisteix en el

segent: Nosaltres ens trobem en un ordinador
conversant amb alg, per no sabem qui s.
Laltre persona es troba en una altra sala a la
qual no podem acudir. El repte que proposava
Alan Turning era si quan la persona no era capa
de saber amb qui est parlant s una persona o
un ordinador, lordinador seria capa de fer-se
passar per persona.

65
THE LINDA PROBLEM

En aquest test, es proposava una dona que es deia Linda i sexposaven una srie
de preguntes sobre ella.

4. Psicologia humanista
La psicologia humanista evoluciona de manera posterior a la cognitiva. Els
primers treballs pioners es produeixen tamb als anys 40 i 50, per no es
consolida fins els anys 70. El fet el Maig del 68 s el que ms ajuda a la
consolidaci daquesta psicologia, en el qual trobem antimilitarisme, libraci
sexual, una revoluci social, drets de les dones, antiautoritarisme i moviment
estudiantil. Per tant es buscava una societat moderna amb aquests valors.

Es veu inspirada pels models psicoanalistes de Alder, Jung, Fromm, ..., tamb
per psiclegs evolutius com Charlotte Bhler i finalment per psiclegs de la
personalitat de Gorgon, Allport, Rogers, ...

Als anys 40 ja trobem obres que mostren carcter humanista, per fins als anys
70 aquest moviment no queda plenament consolidat.

La psicologia humanista, com altres moviments psicolgics, sn un moviment

de protesta. Protesten contra el determinisme mecanicista i lanlisi
elementalista de les conductes allades. Critiquen que el psicoanlisi sha
centrat massa en la personalitat patolgica, i el que realment els interessa a ells
s la persona. A ms a ms es situen en contra del fet que el positivisme no
contempla els valors ms profunds de les persones.

El psicoanlisis de Freud si que tenia com a model original el mal

funcionament de la ment. La psicologia humanista creu que aix es erroni,
agafar com a punt de partida el subjecte malalt porta a una visi pessimista
del funcionament de la ment hum. En comptes dagafar les persones malaltes
com a model de funcionament, ells donen com a alternativa la possibilitat
dagafar com a model no simplement les persones sanes sin persones que
destaquen pel seu bon funcionament mental, dols. Un dels dols que agafen
s Teresa de Calcuta. Aquelles persones que eren considerades de gran vlua
humana, que eren disposades a sacrificar-se pels altres i tenien uns objectius
molt pautat, persones excepcionals. Persones que destaquen per les seves
qualitats personals, persones models.

Pels psiclegs humanistes proposen com a objecte destudi la persona

humana, i creuen que aquesta ha de ser estudiada en la seva totalitat, de
manera que sn holistes. Creuen en la llibertat individual, no que funcionen

66
com a maquines. Insisteixen en les qualitats humanes, la creativitat, afectivitat,
autorealitzaci, dignitat, responsabilitat, ...

Hi ha quatre principis que els psiclegs humanistes tracten per a intentar

resumir la seva perspectiva:

Centren latenci en la persona que experimenta en la vivncia com un

fenomen primari. Tant les explicacions teriques com la conducta
manifesta es consideren subordinades a lexperincia mateixa i el seu
significat per a la persona. Creuen en la introspecci.
Accentuen les qualitats especficament humanes, tal com la elecci, la
creativitat, els valors, la autorealitzaci i oposades a la concepci dels
essers humans en termes mecanicistes i reduccionistes.
Es mantenen fidels al criteri de significaci en la selecci de problemes
i procediments de la investigaci, en oposici a lmfasi primari en
lobjectivitat.
Es comprometen en els valors i la dignitat humana, interessant-se pel
desenvolupament del potencia inherent de cada persona. El punt
central daquesta visi es la persona tal i com es descobreix a si mateixa
i es relaciona amb altres persones o grups socials. Busquen la seva
essncia i els seus talents. Cada persona s un univers propi i cada
persona t les seves qualitats.

Quan es funda la AAHP es creen una srie de postulats com:

Lhome sobrepassa la suma de les seves parts.

Viu en el context hum.
Es conscient.
Es capa descollir.
T intencions.

4.1. Carl Rogers

Per a Rogers, escoltar no sentn com ho entenem nosaltres, sin que cal fer-ho
de manera atenta i profunda, concentrada, captant el to de veu, de manera
sensible i emptica, entenent les emocions dels que parla i sense voler influir
o dirigir, s a dir, de manera completament contemplativa.

La terpia, segons Rogers, ha de ser sempre centrada en el client, no en el

pacient. El terapeuta no ha de dominar sobre la ment del pacient, sin que els
rols canvien. El model es antiautoritari, per tant el pacient passa a ser client i
per tant el terapeuta noms serveix de recolzament, el client s el que ha de
dominar la sessi. El paper del terapeuta cau a un segon nivell i funciona com

67
un mirall, ja que les persones per si mateixes sabran evolucionar. El terapeuta
no cal que intervingui i interrompi constantment el pacient, sin que sn una
persona que escolta i recolza, animant al pacient a superar-se. Quan el pacient
es dna compte de que per si mateix s capa de funcionar i seguir agafa les
rendes de la seva vida i acaba la terpia.

En la terpia de Rogers:

Dues persones estan en contacte mutu.

El client es troba en un estat de desordre intern, vulnerable o temors.
El terapeuta es troba en un estat de coincidncia interna.
El terapeuta ofereix una dedicaci positiva i sense condicions.
EL terapeuta es preocupa per comprensi emptica del punt de
referencia del client.
El client es dna compte de la existncia i la dedicaci positiva sense
condicions i de la comprensi emptica per part del terapeuta.

Els tres eixos en els que funciona la psicologia humanista sn lexperincia, la

consciencia i la comunicaci. Aix funcionem els essers humans, combinant
aquests eixos.

Els objectius que es planteja Rogers sn:

Intenta apropar-se a com s, com se sent i com pensa.

Expressa els seus sentiments.
Satreveix a comunicar la seva realitat amb els demes.
Sentir-se autntic, espontani i viu
Acceptar-se tal i com s.

68
 Tema 11: La psicologia espanyola abans i desprs de la
Guerra Civil
1. Introducci
A Espanya no hi ha una psicologia prpia com per exemple a Alemanya. No hi
ha un enfocament propi, no existeix. Per aix no vol dir que no hi hagi
contribucions interessants despanyols en la psicologia. Tot i aix, Espanya es
coneix ms com un pas receptor, que difonia mtodes que sestaven
practicant a daltres pasos.

Els psiclegs daquest pas es consideren eclctics conceptuals, s a dir, agafar

metodologies de diferents enfocaments i combinar-los de manera eclctica,
sense considerar-se de cap corrent en concret. Algunes daquestes
combinacions no tenien potser gaire sentit, per daltres com per exemple
combinacions entre conductisme i cognitivisme s que en tindrien.

A Espanya els interessats en psicologia sn professionals sobretot de la

medicina, o pedagogs. Per tant, el que els interessava era la aplicabilitat, els
interessava all que els ajudava a treballar millor en els seus camps, tant en el
de laprenentatge dels ms petits com en la salut humana en el cas dels metges.
No hi ha tanta preocupaci per la investigaci experimental o cientfica sin
per aquella part aplicable.

A ms a ms ens trobem amb un problema estructural social. Les universitats

espanyoles estaven molt malament dotades, no tenien a penes pressupost
comparat amb altres pasos com EEUU o Alemanya. Per tant no hi havia a penes
aparells ni laboratoris en els que poder experimentar, fet que afavoria a que
shagus destudiar de manera practica. Hi ha excepcions, personatges que s
que estan interessats en temes psicolgics no merament per la part aplicable.

Alguns daquests sn filsofs com Ortega y Gasset, Eugeni dOrs i Viqueira.

Pedagogs com Francisco Giner de los Ros, Juristas com Andr i metges com
Luis Simarro, Emilio Mira, Santiago Ramn y Cajal, Ramn Turr i Gonzalo
Rodrguez Lafora. Tamb hi havia el teleg Fernando Palms. El grup
majoritari s el dels metges i psiquiatres.

Tant Santiago Ramon y Cajal com Luis Simarro foren fisilegs i psiquiatres
molt reputats, de fet Simarro fou el que va comenar a usar la tinci de Golgi,
per lany 1902 es va crear la primera ctedra de psicologia experimental en la
Facultat de Cincies en la Universitat de Madrid, a la qual hi van voler optar
tant Simarro com Ramon y Cajal. Aquesta va ser guanyada per Simarro, i aix
va trencar la amistat que hi havia entre ambds i no van collaborar. Lany 1893

69
. Simarro va fundar el seu laboratori antropomtric en el Museu Pedaggic
per a poder estudiar la fatiga escolar.

2. Emilio Mira y Lopez (1896-1964)

Va comenar la seva carrera com a metge municipal i psiquiatra. Com a metge
municipal va veure tots els casos sobretot dels suburbis.

A Barcelona existia un servei municipal gratut anomenat Institut dOrientaci

Professional (IOP) de Barcelona on Mira hi va collaborar des de lany 1919. En
aquest sintentava orientar als joves cap a certes professions. Entre els anys
1926 i 1939 va ser-ne el director. En aquest institut es pensava que no tothom
servia per a tots els treballs, i per tant calia una orientaci prvia.

Mira va ser el primer catedrtic de psiquiatria de la Universitat de Barcelona

(UB) lany 1933.

Per Mira sempre havia de ser necessari ser psiquiatre per a poder ser psicleg.

El moment social en el que viu Mira hi ha moltes tensions a Catalunya i

Espanya. Hi havia molta agressivitat a lambient. Mira sapunta al PSUC, per tant
una lnia poltica combinada desquerres i catalanista. Ell es sentia catal i
reivindicava la cultura catalana. Lany 1936 esclata la Guerra Civil, i Mira es
converteix en cap dels serveis psiquitrics de lexercit republic. A lacabar la
guerra ha de fugir degut a la seva ideologia, i acaba en un camp de
concentraci francs. Com va nixer a Cuba, va aconseguir sortir del camp de
concentraci per anar a Anglaterra, va poder donar unes conferencies a EEUU i
acaba residint a Argentina i Brasil, on va quedar-shi fins la seva mort i va dirigir
el ISOP.

Li interessen molts temes, com per exemple la orientaci professional, la

psiquiatria, la psicoterpia i la psicologia jurdica. Va escriure obres sobre tots
aquests temes i tamb sobre la psicoterpia a la guerra i els problemes
psicolgics actuals (1939).

Mira t un enfocament psicolgic holista, eclctic i aplicat. Al ser holista, li

interessa ms per exemple la Gestalt que el Conductisme o la psicologia
diferencial. Ell parla no noms de que siguem essers racionals i tinguem
sentiments sin que emfatitza en la funci psquica conativa, la voluntat, la
presa de decisions. Tamb parla sobre les funcions psquiques com la
intellectiva i lafectiva, a ms a ms de la conativa.

Mira sempre repetia que lo afectiu es lo efectiu, recolzant al psicoanlisis, la

part de les pulsions freudianes i Diguem com camines i et dir qui ets, ja

70
que per a ell la part motriu i dels moviments rutinaris eren aquells que
expressaven de manera ms genuna com som.

El psicodiagnostic mioquinetic (PMK) s un test creat per Mira que intenta

descobrir com s la personalitat de la persona a traves duna srie de
moviments involuntaris. Es un test original de Mira que s introdut a altres
pasos com Argentina i era considerat com a test de la personalitat fins i tot a
manuals a EEUU. Fins fa 4 anys encara susava en Brasil. En aquests test es miren
les accions dominants, entre altres coses.

Mira posa mfasi en la psicologia aplicada, com mostra en la seva cita: la

Ciencia ha de enfocarse en el plano de las necesidades sociales y proponerse,
nada menos ni nada ms, ser la llave maestra de la felicidad humana (Mira, 1939,
p. 127). Per a Mira tota la psicologia ha de tenir com a objectiu ajudar a les
persones a viure millor.

Mira creu que la revoluci s un moment natural, tamb a nivell individual, ja

que a la pubertat tots patim una mena de revoluci on ens replantegem certes
coses i decidim la nostra prpia identitat. Per tant, tota una societat, per a poder
madurar ha de passar per aquest procs, i es normal que es pateixi una
revoluci.

Mira es dna compte de que les persones canvien, i veu com una persona quan
es torna revolucionaria experimenta una srie de trets:

T una transcendncia de lesser, ja no t interessos individuals sin

collectius, vol guanyar aquesta revoluci.
Adopta una llei del tot o res.
Pateix un augment desmesurat de lambici i de la sensaci del poder.
T una comprensi del temps i de la distancia que acostumen a ser
erronis, perden la noci del temps i de lespai.

En els moments de revoluci o crisi es veu com realment sn les persones. En

moltes persones es pot observar un egoisme desenfrenat.

Per Mira la guerra va ser un succs terrible, i en podem destacar la segent cita:
Todas las guerras son terribles, pero la guerra espaola fue de las peores, porque
no fue simplemente una guerra de invasin, sino al mismo tiempo fue una guerra
civil y una revolucin (Mira, 1944, p. 37)

3. La psicologia com a disciplina

La psicologia arriba a Espanya com a disciplina ms tard que a altres pasos. Els
primers llicenciats en psicologia arriben als anys 70. Podem veure com al llarg

71
de la historia els passos que van permetre la seva institucionalitzaci foren els
segents:

1952 Fundacin de la Sociedad Espaola de Psicologa (SEP)

1953/54 Inauguracin de la Escuela de Psicologa y Psicotcnia de
postgraduados en UCM
1968/69 Seccin Psicologa en UCM y UB
1972 primeros licenciados
1973 carrera de psicologa en UAB y UAM
1979/80 Facultad de Psicologa
1979 creacin del Colegio Oficial de Psiclogos
1984 Creacin de reas de conocimiento
1987 primeros planes de estudio
1998 ttulo de especialista (PIR)

72
73