ANCIANS

No se sap b qui eren. Sembla que tenien un paper important en lpoca post-exlica. En el NT
no sembla que tinguin una gran influncia.
Sembla ser que eren caps de famlies importants.

POBLE
Esclaus
Classe social ms desfavorida. Cal distingir entre dos tipus:
- Els dorigen jueu. Estaven protegits per la llei.
Lesclau jueu recuperava la llibertat als 6 anys de servei (el 7 any era el
jubileu).
Havia destar ben tractat, sense poder fer serveis denigrants (rentar els
peus, lligar el calat,...)

- Els dorigen pag. Eren considerat propietat absoluta dels seus amos (podien ser
donats, heretats,...). Podia convertir-se al judaisme, de manera que ja no podia ser
venut a pagans. Per no entrava a formar part de la comunitat jueva fins que no fos
alliberat. Aix no tenien la plenitud dobligacions ni de drets.

Proslits
Tothom tenia conscincia de formar un poble separat de la resta de la humanitat, estimat i ben
tractat per Du.
Per tamb hi havia altres que no formaven part de la naci jueva.
Els proslits eren aquests estrangers que no formaven part de la naci jueva per que shavien
apropat a la fe jueva, fins i tot alguns shavien convertit.
Hi ha dos tipus:
- proslits de la justcia. Aquells que han decidit convertir-se (circumcisi en els
homes, banys purificadors per a les dones). Eren considerats pels rabins com a nou
nats, oblidant tot el que havien fet, les aliances i els vincles, en la seva anterior.

- proslits de la porta. Aquells que shan apropat per no han fet el pas de la
conversi.

Temorosos de Du. Hi ha controvrsia:

- Poden ser considerats com els proslits de la porta. Per tant sn pagans.
- En el NT sembla que tamb designa a jueus, com un do de lEsperit que confereix
respecte vers la dignitat.

Dones
La condici de la dona jueva era inferior a la del home.
No podia participar activament ni en la vida pblica ni en el culte.
Solia casar-se jove (entre 12 i 14 anys). Els matrimoni es considerava vlid si existia el desposori
(contracte que lligava a la parella de manera ferma). Aquests desposoris es poden trencar amb
una carta de repudi.
Per a una dona era una desgrcia, cstig div, si no era frtil.
 GRUPS RELIGIOSOS
SAMARITANS
Existia una oposici entre samaritans i jueus.
Aquesta oposici sembla que apareix en locasi de la reconstrucci del temple, en el retorn de
lexili (535 aC).
El poble que retorna, reconstrueix el temple i troba un document amagat (el Deuteronomi).
Aquest document centralitza el culte en el temple de Jerusalem i demana destruir els santuaris
dispersos pel pas. Aix indica que abans de lexili el culte no estava centralitzat, hi havia un bon
grapat de santuaris pel territori.
Aquest fet sembla ser lorigen de la confrontaci.
El NT revela tant loposici dels jueus com lactitud positiva que t Jess.

Els textos samaritans (tardans sIdC) revelen que son monoteistes, amb una clara exaltaci de la
figura de Moises, acceptant noms el Pentateuc, i la centralitzaci del culte en el santuari del
Garizim.

FARISEUS
Prov del terme arameu perishayy (=perushim), que significa separat. Aquest terme comena
a aparixer degut a que el grup t un origen sectari, separant-se del grup.
- Alguns creuen que se separen dels jueus poc escrupolosos del compliment de la Llei.
- Altres diuen que sn els que volen remarcar fortament la separaci jueu-pag.
- Amb linici de lhellenisme (sIIaC), serien jueus que se separen dels jueus favorables
a la influncia hellenista.
- Altres consideren que se separen dels saduceus.

Sn persones pietoses, lliurades a la Llei, preocupades per tal que la voluntat de Du es porti a
terme: sn bons jueus.
El s I sorganitzen com a grup poltic. Desprs del 70 dC, seran els encarregats de restituir el
judaisme.
Hi havia diferents escoles, diferents interpretacions de la Tor.
La seva vida estava centrada en el seguiment fidel de la Tor.
Els seus membres eren de totes les classes socials (principalment escribes, i tamb sacerdots).
Per a ells, el jueu piets noms podia freqentar altres jueus pietosos, evitant els pecadors (perill
de impuresa i de portar una vida com la seva).
Per poder complir la Llei cal estudiar-la.
Lideal dels savis fariseus s que tot el poble dIsrael fos un poble sant, de manera que caldria
estendre a tota la vida diria del poble les normes sacerdotals.
Creien la resurrecci

SADUCEUS
Lorigen del nom est en discussi. Sembla que tenen connexi amb Sadoc, gran sacerdot de
lAT. Es un grup que pretn tenir el sacerdoci exclusiu.
Apareixen com a grup organitzat en el segle II aC.
Pertanyien a la classe sacerdotal, i per tant aristocrtic. Vivien separats del poble.
Grup poltic-religis amb una postura de mediaci amb els romans.
Van desaparixer lany 70 dC .
Es caracteritzen per la fidelitat a la interpretaci literal de lescriptura.
Creuen que els sacerdots sn els nics intrprets oficials de la Tor.
Tenen les seves tradicions, per no t la mateixa importncia.
Negaven la immortalitat, la retribuci i la resurrecci.
 ESSENIS (Comunitat Qumran)
No apareixen en el NT, per es un moviment important en lpoca de Jess.
Es caracteritzen per la fidelitat: fidels a Du i a la seva voluntat, a la aliana expressada per la
puresa, a la llei de Moiss i el missatge dels profetes, als sacerdots legtims,... Fidelitat a la
tradici real i ben fonamentada.
Aquest grup se separa dall que consideren infidel i es constitueixen com a comunitat. En
aquesta volen posar en prctica la Llei jueva sense interferncia dels fariseus.
En els escrits del Qumran, podem trobar com era el pensament jueu de lpoca. Insisteixen molt
en lodi de Du vers els pecadors. Accentuen molt la puresa ritual i les prctiques de puresa dels
sacerdots simposen a tota la comunitat. Es reforava el culte al temple. Sesperava
lalliberament militar amb impacincia.

MOVIMENTS BAPTISTES
Grups i moviments amb una gran influncia sobre el poble. Esperaven larribada del Messies i
tenien el desig danunciar aquesta salvaci que portaria per a tots. Ara b, calia preparar-se i
disposar-se. El smbol daquest canvi i conversi era el baptisme.
Entre aquests trobem a Joan Baptista.
Aquest ritus baptista es diferent al bany de puresa dels fariseus. Estava lligat a la idea desborrar
el pecat abans de lera escatolgica o messinica.

HERODIANS
Tot i no ser un grup religis, cal destacar-ho.
Hiptesis
- Flavi Josep: jueus partidaris dHerodes el Gran. La seva activitat t lloc durant el
regnat del monarca.
- Altres el vinculen a Herodes Antipes. Controladors dinformaci, espies,...
- Admirados dHerodes el Gran que li atribuen al seu regnat un carcter messinic. El
Messies hauria de ser de la seva lnia familiar.
- Grup de saduceus anomenats boetusians que foren molt partidaris dHerodes.