You are on page 1of 3

Vocabulario 3

adjetivos sustantivos pronombres

bŏnus, -a, -um ancilla meus, -a, -um1


gratus, -a, -um epistŭla2 quid? (nom. y ac.)
pulchra (fem.)

adverbios preposiciones

cūr? cum + abl.


nōn ā + abl.
dē + abl.
ē + abl. (= ĕx)

Diálogo (repaso y adjetivos)

Iulia: quis, Galba, est Diana?


Galba: Diana, Iulia, est pulchra dea lunæ et silvārum.
Iulia: cuius filia, Galba, est Diana?
Galba: Latōnæ filia, Iulia, est Diana.
Iulia: quid Diāna portat?
Galba: sagittās Diāna portat.
Iulia: cur Diāna sagittās portat?
Galba: Diāna sagittās portat, Iulia, quod mălās ferās silvæ magnæ necat.
Iulia: amatne3 Latōna filiam?
Galba: amat, et filia Latōnam amat.
Iulia: quid filia tua parva portat?
Galba: corōnās pulchrās filia mea parva portat.
Iulia: cui filia tua corōnās pulchrās dat?
Galba: deæ lunæ et silvārum corōnās dat.
Iulia: quis est cum filia tua? estne sōla?
Galba: sōla nōn est; filia mea parva est cum ancillā meā.

II. Lecciones

I. La primera declinación o declinación de los temas en -a

1
Los pronombres posesivos meus, tuus, suus (“mío”, “tuyo”, “suyo”) se declinan como adjetivos.
2
epistŭla es palabra de origen griego: e0pistolh/ Cf. R 6.
3
Las preguntas que no se construyen con un pronombre o un adverbio interrogativos se introducen mediante un -ne
enclítico y esperan como respuesta un sí o un no. En cambio, cuando se pregunta mediante la partícula num? la
respuesta esperada es negativa. El latín, como el griego, no conoce nuestros adverbios “sí” ni “no”, por lo que la
respuesta afirmativa se da repitiendo el verbo de la pregunta y la negativa, negándolo mediante nōn. Una respuesta
enfáticamente negativa puede hacerse con el adverbio minĭme. El “sí” puede expresarse también mediante las
locuciones ita vērō o etiam.
(D’Ooge VII y VIII)

Vocabulario 4

sustantivos adjetivos verbos

casa, -æ altus, -a, -um habitat, habitant


cēna, -æ clārus, -a, -um laudat, laudant
gallīna, -æ lātus4, -a, -um parat, parant
īnsŭla, -æ nŏvus5, -a, -um pos-sum + inf.
tuba, -æ aegra (fem.) pot-est
via, -æ

adverbios pronombres preposiciones

dĕĭndĕ quem ad + ac.


rectā (viā) quam sine + abl.
vix

locuciones (“fraseología”)

a primā adulescentiā stellæ vagæ


multis cum lacrimis villa viam tangit
summa aqua ultimæ terræ
stella crinīta via lata perpetua
de via declināre nostrā memoriā
ad vesperam horā tertiā
maximā barbā sum de vita discedere / decedere
a pueritiā extremā pueritiā
lacrimas tenēre nōn possum lacrimas tenēre vix possum
medicīnam adhibēre6 (+ dat.) gen. + causā
causam habēre ad iniuriam nōn sine causā = cum causā
cura sollicitat angitque tubā canere
*
Traduzca al español:
1. filia dominæ lacrimas tenere vix potest, quia interpositā causā cenæ agricolæ gallinas necant. 2.
Iulia: “agricolæ causam non habent ad iniuriam”. 3. ancillæ bonæ dominæ cenam ad vesperam parant.
4. non sine causa cena est agricolis grata et domina bonas ancillas valde laudat. 5. filiæ agricolārum
stellas crinītas amant. 6. agricolæ filia et crinītas et vagās amat stellas. 7. filia nautæ, quia a pueritia
bona fuit (= “fue”), dominæ grata est. 8. domina a prima adulescentia in insula magna cum nautis
habitat. 9. nauta de via declinare non potest. 10. nostra memoria malæ filiæ non parant. 11. parantne
filiæ cenas? parant. 12. num hora tertia agricolæ laborant? Minime. 13. Agricola, quia eum (= a él
objeto directo) cura de filia aegra sollicitat angitque, ei (= a ella objeto indirecto) medicinam adhibet.
14. Luna clara est in summa aqua. 15. Villa mea nova pulchraque viam latam perpetuam tangit. 16.
Medea in ultimis terris habitat. 17. Extremā pueritiā nautae filia de vita decēdit. 18. A primā
adulescentiā maximā barbā sum. 19. Galba horā tertiā tubā canit. 20. Ancilla non cum dominā in casā
habitat. 21. In altā silvā multae sunt ferae. 22. Possumne tibi (= a ti objeto indirecto) epistulam dare?
4
lātus < *stlatos < √ st-. Cf. R 26.
5
nŏvus < *neos (gr. ne/oj). Cf. R 9.
6
Cf. R 2.
23. Agricolae hodie filiae pecuniam dare potest. 24. Diana in alta silva feras sagittis necare potest. 24.
Ancilla nautarum victoriam dominae rectā nuntiat. 25. Nautae, quem in ultimis terris ferae necant,
pugnam filiae laudant. 26. Pecuniae causā agricola, quem vix laudant, nautam necat.

*Traduzca al latín
1. Julia apenas puede contener el llanto porque Galba murió (= discessit) en tierras lejanas por un
combate muy celebrado (clārus), el cual con justa razón todavía (adhuc) cuentan. 2. El campesino, a
quien llaman a cenar (ad cēnam vocant), se sale del camino. 3. ¿Por qué el campesino no puede darle
medicina a su hija? 4. Porque no lleva dinero (consigo). 5. Galba se prepara a la victoria con sus
flechas.

You might also like