EXHIBITS

Document AS-IS

UPC FIB
Assignatura: CSI
Professor: Josep Antoni Pastor Collado
Alumne: Pau Als Mairal
Data: 07/11/2017
 Pau Als Mairal
CSI

1) Introduccio
Per a la assignatura de Conceptes de Sistemes dInformaci realitzarem un estudi del AS-IS
sobre el domini de fer exposicions i el modelitzarem mitjanant la eina Archimate, una eina
que ens permetr modelitzar larquitectura empresarial daquestes.

Per tal danalitzar el cicle de vida de les exposicions i poder analitzar tots els processos que
engloben les exposicions els agruparem en 3 grans grups:

1. Incepci: Agrupa tots els processos que es realitzen abans de la inauguraci de la

exposicions.
2. Maduraci: Agrupa tots els processos des de la inauguraci fins a la clausura de
lexposici
3. Venciment: Agrupa tots els processos posteriors a la clausura de lexposici.

1
 Pau Als Mairal
CSI

2) Incepcio
A continuaci mostrarem la modelitzaci en Archimate dels processos que es realitzen en
aquesta fas que engloba els processos previs a la inauguraci duna exposici des de la
concepci de la proposta inicial fins a la preparaci de la infraestructura i el muntatge de
lexposici en si.

En aquest primer procs no hi ha re a modelitzar a nivell daplicaci ni tecnolgic actualment.

2.1. Proposta inicial

Per tal delaborar una proposta inicial es comena realitzant una pluja didees per tal descollir
el tema principal de lexposici i explorar les diverses oportunitats de futur que podria tenir
aquest. Un cop escollit el tema principal, sassignar un comissari encarregat de portar la
iniciativa en la presa de decisions i administrar la exposici.

Un cop shan establert aquests primers conceptes, cal investigar el pblic al que sadrear
lexposici mitjanant un estudi de mercat. Aix permetr explorar els interessos del pblic i
planejar una estratgia per promocionar lexposici (tenir una bona ra ,com per exemple un
aniversari institucional, donar molta visibilitat a lexposici i la far ms atractiva de cara al
pblic). En aquest punt shaur de presentar el projecte als accionistes principal per tal de
valorar el pressupost necessari i decidir si es tira endavant o no, ja que no sempre ser possible
o viable la realitzaci duna exposici.

2
 Pau Als Mairal
CSI

2.2 Disseny de lexposici

El segent pas en la incepci de lexposici un cop ja tenim ben formulada la proposta inicial s
el disseny daquesta. Per tal de realitzar aix es fa una catalogaci dels productes a exposar
disponibles per tal delaborar un primer esquelet del que seria lexposici definitiva i poder
perfilar els criteris i la distribuci daquests en lexposici, aix com saber la seva disponibilitat i
si es necessari intentar aconseguir-ne ms.

2.3 Preparar infraestructura i muntatge

Un cop es t lesquelet del que ser lexposici, cal buscar una infraestructura adient per
allotjar-la, i estudiar els requeriments que comportar aquesta (vitrines, ventilaci, neteja,
accessibilitat, seguretat, etc). Aquesta infraestructura pot estar limitat per pressupost del que
es disposa, i per lo tant shaur destudiar cas per cas com es procedir (si salquilara el
material o es comprar, si es comprar un local per allotjar-la o ja es disposa dun, etc).

Abans del muntatge, s'ha d'anar preparant totes les coses que necessitarem el dia del
muntatge, i aix es pot anomenar Preparar infraestructura o com es vulgui. A ms de les peces
a exposar, caldr tenir la infraestructura expositiva (les vitrines que necessitem, les etiquetes
de les peces, amb els seus metacrilats i les etiquetes en paper ben impreses, el material per a
netejar les vitrines abans d'omplir-les, els psters que vulguem posar, etc. Amb aix
aconsegueix que quan s'arriba al muntatge d'una exposici ja es te tot el que cal (peces,
vitrines, etiquetes, etc.) preparat, agilitzant enormement el procs de muntatge daquesta.

3
 Pau Als Mairal
CSI

3) Maduracio
A continuaci mostrarem la modelitzaci en Archimate dels processos que es realitzen en
aquesta fas que engloba els processos que es duen a terme des de la inauguraci (i els
processos previs relacionats amb ella) duna exposici fins a la seva clausura.

3.1 Difusi
Prviament a la apertura duna exposici cal fer difusi daquesta per tal de donar-la a
conixer al pblic i que aquest la vagi a visitar en un futur o puguin promocionar-la en el seu
entorn. Actualment hi ha molt mtodes de difusi, dels quals cal destacar:

Xarxes socials
Psters
Flyers
Anuncis via internet/TV/rdio

Per tal de donar ms visibilitat a lexposici s poden difondre enllaos a la pgina web i tota la
informaci dinters per al pblic (tema, ubicaci, horari de visita, etc) en aquests medis
mencionats.

4
 Pau Als Mairal
CSI

3.2 Apertura i inauguraci

Cal diferenciar entre apertura i inauguraci ja que tot hi semblar lo mateix sn dos conceptes
molt diferents.

La apertura ser el primer dia de lexposici, i ser crucial ja que es posar a prova com est
preparada aquesta i sanalitzaran les possibles mancances (personal de seguretat, personal
datenci al client, mancances infraestructurals, etc) i per lo tant conv que hi assisteixi
poqueta gent. Es recomanable realitzar una petita gala en la que hi assisteixi poca gent per tal
de posar a prova tots aquests punts que hem dit.

La inauguraci ser uns quants dies ms tard, quan shagin pogut detectar i solucionar els
problemes observats durant la apertura i els primers dies de lexposici.

3.3 Gesti de visites

En el nostre domini dexposicions petites en comparaci amb exposicions ms grans com
venen a ser els museus, no se sol portar una gesti de les visites fsicament ms enll de deixar
disponible un formulari als visitants per tal de que puguin deixar les seves dades de contacte i
poder rebre informaci sobre la entitat que realitza lexposici o algun altre tipus dinformaci
interesant. En canvi, via web si que es pot portar una gesti de les visites ja que es pot
observar el trfic que hi ha, i tamb es proporciona un correu per a que els ms interessats es
puguin posar en contacte.

3.4 Manteniment
Si all que es mostra ho requereix, caldr proporcionar-li manteniment. Un servei de neteja
adequat ser necessari sempre, ja que lexposici ha destar en condicions per a ser visitada,
per tamb caldr mantenir en bon estat les etiquetes, catlegs i altres objectes amb els que
els visitats puguin interaccionar.

En el cas de que alguna de les peces exposades pugui ser utilitzada pels visitats, sha de revisar
el correcte funcionament daquestes , i en cas daveria reparar-la o buscar-ne una de
substituta.

3.5 Seguretat
La seguretat s un tema crucial en les exposicions.

Primer de tot shaur de taxar tot linventari per tal de posteriorment assegurar-lo. Aix es
realitzar amb totes les peces de manera que si hi hagus algun desperfecte es pogus reparar
o en el seu defecte comprar un recanvi amb els diners del segur. I no noms per a cobrir
desperfectes, sin qualsevol altre imprevist com per exemple un robatori.

En segon lloc i com ja es veu venir, sha de mantenir una vigilncia sobre el que sest exposant
per tal devitar robatoris o males prctiques en lexposici. Aix es pot dur a terme
contractant una empresa externa de seguretat amb lo qual ells mateixos aplicaran els seus
criteris per establir la seguretat, o en alguns casos on lentorn de lexposici sigui segur es

5
 Pau Als Mairal
CSI
podria dur a terme pels mateixos treballadors de lempresa (com en el cas de lexposici dels
40 anys de la fib a la biblioteca, la qual era vigilada pels propis bibliotecaris).

3.6 Transport
El transport, tant de infraestructures com podrien ser les vitrines com de les peces a exposar
es realitzar per terceres empreses, les quals sencarregaran de que tot arribi en perfecte estat
i ens asseguraran de que re es perd pel cam. Aquest s el mtode ms segur (i el que es fa
servir actualment), i sempre el contractar lorganitzaci de lexhibici, s a dir, seran els
propis organitzadors els encarregats de cobrir amb les despeses del transport de totes les
peces fins a la exposici (tant prpies com de peces cedides per terceres persones/entitats).

3.6 Hibernaci
No sempre estar enn exhibici, s a dir per motius variats (reformes en ledifici, reubicaci de
lexposici, etc) es podria necessitar dun lloc on guardar en condicions totes les peces de
lexposici. Per a tal fet cal tenir un lloc on es puguin mantenir en condicions adequades per a
que no pateixin desperfectes, i mantenir un inventari de tot el que es t per tal de mantenir
una vigilncia i evitar prdues.

3.7 Petjada digital

Per tal de poder aconseguir deixar una petjada digital i que lexposici sigui vivint un cop la
clausurem, cal digitalitzar tot all que es pugui (catleg, mostres, explicacions, etc). Aix li
donar un valor afegit a lexposici ja que augmentar el seu pblic potencial i el seu abast,
permetr oferir informaci ms detallada i accessible que la fsica, i permetr (tal i com ja hem
mencionat anteriorment) accedir a continguts de lexposici encara que shagi clausurat.

6
 Pau Als Mairal
CSI

4) Venciment
A continuaci mostrarem la modelitzaci en Archimate dels processos que es realitzen en
aquesta fas que engloba els processos que es duen a terme des de la clausura duna exposici.

En la modelitzaci no tenim en compte si un cop realitzat el venciment es decids realitzar una

nova exposici amb alguna part o totalitat de linventari amb el que sha fet ja que formaria
part del procs dincepci duna nova exhibici.

4.1 Clausura
La clausura prpiament dita s un acte amb el que es dona per finalitzada una exposici, per
aquesta romandr oberta fins al dia de tancament de lexposici. En el nostre cas per, no es
com realitzar un acte de clausura per lo tant anomenarem clausura el dia de tancament de
lexposici.

La clausura per lo tant implicar que a partir dun cert dia ja preestablert, la exhibici deixar
destar oberta de cara al pblic per tal de poder procedir amb el seu desmuntatge.

7
 Pau Als Mairal
CSI

4.2 Desmuntatge, emmagatzematge i devoluci

Desmuntatge, emmagatzematge i devoluci podrien ser categoritzats per separat, per com
en certa manera venen lligats entre ells els explicarem tamb aix.

Un cop clausurada la exposici es procedeix amb el desmuntatge daquesta, que consisteix en

deixar disponible lespai usat per la exposici per a altres usos, desmuntar vitrines,
illuminaci, cartells, etiquetes o altres infraestructures que shaguessin disposat, i tot el
material til es guardar pel segent pas, lemmagatzematge.

El procs de lemmagatzematge ser igual que el procs dhibernaci, amb la diferncia de que
ara els elements que hagin de ser retornats hauran de quedar accessibles i tenir el seu propi
inventari.

Finalment, el procs de devoluci seguir les pautes del procs de transport. En aquest cas els
propis organitzadors de lexposici es posaran en contacte amb els diversos propietaris per tal
dacordar una data dentrega per tal de facilitar la feina als propietaris que ens han prestat els
seus bens.

4.3 Prrroga
Si es considers que la vida til de la exposici no ha acabat (encara desperta inters a gent o
rep moltes visites serien algun exemple de criteris que sutilitzen en aquest cas), es podria
decidir prorrogar una exposici. En aquest cas, abans de fer-ho, caldria comprovar
disponibilitat dels espais, la infraestructura i les peces, i aix implica tant demanar perms als
propietaris com informar del temps que es pretn allargar lexposici. Tamb caldria allargar la
cobertura tant de l'assegurana, com de la vigilncia, i finalment tamb s'ha d'informar de que
es prorroga per tal de donar difusi a la notcia de la manera que es consideri (correu
electrnic, pster nou informant de la prrroga, post en xarxes socials, etc.).