Temari del cos administratiu I. Dret constitucional.

Organitzaci poltica

1. Constituci i ordenament jurdic

Constituci espanyola: principis. Drets fonamentals i llibertats pbliques. Lordenament

jurdic: fonts. Incidncia del dret comunitari en lordenament jurdic espanyol: fonts del
dret comunitari, les llibertats bsiques comunitries.

Esquema

I. Constituci espanyola: principis

1. Principis bsics
2. Definici de lEstat i organitzaci territorial
II . Drets fonamentals i llibertats pbliques
1. Concepte
2. Classificaci
2.1. Drets de llibertat
2.2. Drets de participaci o poltics
2.3. Drets socials i econmics
3. Garanties dels drets
III. Lordenament jurdic: fonts
1. Introducci
2. Tipus de fonts
2.1. Fonts directes
2.2. Fonts indirectes
3. Referncia especial a les fonts directes escrites
3.1. La Constituci
3.2. La llei (estatal i autonmica) i les disposicions normatives amb fora de llei
3.3. El reglament
IV. Incidncia del dret comunitari en lordenament jurdic espanyol: fonts del dret
comunitari
V. Les llibertats bsiques comunitries
1. Lliure circulaci de mercaderies
2. Lliure circulaci de persones i treballadors
3. Lliure circulaci de capitals

Escola dAdministraci Pblica de Catalunya 1

Temari del cos administratiu I. Dret constitucional. Organitzaci poltica

I. Constituci espanyola: principis

1. Principis bsics

La Constituci espanyola (CE) va ser aprovada en referndum el 6 de desembre de 1978

i sancionada pel rei el dia 27 del mateix mes. Va ser fruit del consens de les diverses
forces parlamentries que van participar en la redacci, i per aix, ms enll del carcter
obert que s propi de les normes constitucionals, sacostuma a qualificar dinconcreta i
dambigua. Noms sha modificat una vegada, lany 1992, per permetre el sufragi
passiu en les eleccions municipals dels ciutadans i ciutadanes comunitaris residents a
Espanya. s la norma suprema de lordenament jurdic espanyol, les disposicions de la
qual obliguen a tothom, tal com es desprn de la redacci de larticle 9.1: Els ciutadans
i els poders pblics estan subjectes a la Constituci i a la resta de lordenament jurdic.
s lanomenat principi de constitucionalitat. Daquesta caracterstica, sen deriven
algunes conseqncies:

La fora vinculant de tots els seus preceptes, la qual cosa no vol dir que tots
produeixin els mateixos efectes.
La Constituci s superior a la llei i a la resta de normes de lordenament; per tant,
el principi de legalitat est subordinat al principi de constitucionalitat.
La Constituci s font de les altres normes, s a dir, la que disposa la forma de
creaci de les principals normes inferiors.
Sestableixen garanties per assegurar la posici suprema de la Constituci, paper
que est encarregat, en ltima instncia, al Tribunal Constitucional.

Els nou primers articles de la Constituci, que integren el ttol preliminar, contenen una
frmula de poltica general. s a dir, enuncien una srie de valors i principis que han
dimpregnar tota la Constituci, lorganitzaci poltica, lordenament jurdic i lactivitat
concreta de lEstat. Es distingeixen els principis segents:

Principis que conformen la definici terica de lEstat i valors que linformen:

Espanya es constitueix en un estat social i democrtic de dret que propugna la
llibertat, la igualtat, la justcia i el pluralisme poltic (art. 1.1).

Principis dorganitzaci poltica: sobirania popular (art. 1.2) i monarquia

parlamentria com a forma de govern (art. 1.3); unitat de la naci espanyola,
autonomia de les regions i nacionalitats i solidaritat entre totes (art. 2), i llengua
oficial de lEstat i de les comunitats autnomes (art. 3); bandera dEspanya i de les
comunitats autnomes (art. 4); capital de lEstat (art. 5); funcions i organitzaci
dels partits poltics, els sindicats i les associacions empresarials (art. 6 i 7), i
funcions de les forces armades (art. 8).

Principis informadors de lordenament jurdic: legalitat, jerarquia normativa,

publicitat, irretroactivitat de les disposicions sancionadores no favorables o
restrictives de drets, seguretat jurdica, responsabilitat i interdicci de larbitrarietat
dels poders pblics (art. 9.3).

Escola dAdministraci Pblica de Catalunya 2

Temari del cos administratiu I. Dret constitucional. Organitzaci poltica

Principis informadors de lactivitat concreta dels poders pblics: submissi a la

Constituci i a la resta de lordenament jurdic (art. 9.1); promoci de les
condicions perqu la llibertat i la igualtat dels individus i grups siguin reals i
efectives; remoci dobstacles i foment de la participaci de tota la ciutadania en la
vida poltica, econmica, cultural i social (art. 9.2).

2. Definici de lEstat i organitzaci territorial

Estat de dret

LEstat de dret comporta la submissi de lEstat al dret que aquest mateix ha creat i
lautolimitaci de lEstat respecte als ciutadans i ciutadanes, la qual cosa es tradueix en
el reconeixement dels drets pblics subjectius i la garantia de les llibertats individuals.
Tamb comporta el principi de divisi de poders, que t com a objecte aconseguir un
equilibri i control mutu entre les institucions que componen lEstat.

Estat democrtic

LEstat democrtic es tradueix en el reconeixement del principi de sobirania popular

com lorigen de la legitimaci de tots els poders de lEstat i el valor superior del
pluralisme poltic, que reconeix i garanteix la diversitat ideolgica. Tamb es tradueix
en el dret fonamental de participaci en els afers pblics (art. 23), que sexerceix
bsicament per mitj dels representants elegits en eleccions peridiques.

Estat social

LEstat social es concreta en el principi digualtat material, pel qual els poders pblics
han de promoure la igualtat real i efectiva entre la ciutadania, i corregir, daquesta
manera, les desigualtats socials. Es tradueix en lactivitat prestacional dels poders
pblics, que els porta a adoptar un paper actiu i intervencionista en el camp econmic.

Organitzaci territorial. Estat autonmic

Lorganitzaci territorial de lEstat en comunitats autnomes s una altra caracterstica

de la forma de lEstat. A la Constituci (art. 2) hi ha els tres grans principis sobre els
quals sestructura el que ha estat anomenat per la doctrina Estat de les autonomies:
unitat, autonomia i solidaritat. La Constituci no imposa la creaci de comunitats
autnomes, sin que preveu les vies i els procediments perqu els territoris interessats
puguin constituir-se en comunitats autnomes. s lanomenat principi dispositiu.

II. Drets fonamentals i llibertats pbliques

1. Concepte

Els drets fonamentals apareixen a la Constituci com una positivaci dels drets humans,
que, daquesta manera, passen a ser drets subjectius exigibles pels seus titulars i

Escola dAdministraci Pblica de Catalunya 3

Temari del cos administratiu I. Dret constitucional. Organitzaci poltica

envoltats de garanties jurdiques per fer-los efectius. El ttol I de la Constituci cont

una mplia llista de drets fonamentals, principis rectors de la poltica social i
econmica, com tamb les garanties que els protegeixen.

Larticle 10 cont dues clusules que presideixen la interpretaci de tots els drets
fonamentals. Mentre que la primera s una declaraci de principis valoratius generals
(la dignitat de la persona, els drets inviolables que li sn inherents, el lliure
desenvolupament de la personalitat, el respecte a la llei i als drets dels altres sn
fonament de lordre pblic i de la pau social), la segona sha de tenir present en lmbit
de laplicaci jurisprudencial: les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats
pbliques sinterpretaran de conformitat amb la Declaraci Universal dels Drets
Humans i els tractats i els acords internacionals sobre aquestes matries ratificats per
Espanya.

2. Classificaci

La Constituci distingeix tres categories de drets:

Els drets fonamentals i les llibertats pbliques (art. 15-29).

Els drets i deures dels ciutadans i ciutadanes (art. 30-38).
Els principis rectors de la poltica social i econmica (art. 39-52).

El captol II sobre amb el principi digualtat davant la llei i la prohibici de tota

discriminaci (art. 14). Per ra de la matria, els drets constitucionals es poden
classificar de la manera segent: drets de llibertat, drets de participaci o poltics, i drets
socials i econmics.

2.1. Drets de llibertat

Aquests drets, tamb anomenats dautonomia, perqu reserven una esfera

dautodeterminaci a lindividu on no pot entrar lEstat, sn, per tant, lmits que els
poders pblics han de respectar. Entre aquests, cal esmentar:

Dret a la vida i a la integritat fsica i moral (art. 15). Es prohibeix la tortura i les
penes inhumanes, i saboleix la pena de mort, tret del que puguin disposar les lleis
penals militars per a temps de guerra.
Llibertat ideolgica, religiosa i de culte (art. 16). Ning no podr ser obligat a
declarar sobre aquestes qestions. Cap religi no tindr carcter estatal.
Dret a la llibertat i seguretat personal (art. 17), que es concreta amb els drets de la
persona detinguda: a ser informada de les raons de la seva detenci i dels seus
drets, entre els quals hi ha el de no declarar i lassistncia dun professional de
ladvocacia. Tamb es preveu el procediment dhabeas corpus, pel qual es pot
exigir que es posi a disposici judicial qui ha estat detingut illegalment.
Dret a lhonor, a la intimitat personal i familiar i a la prpia imatge. Es garanteix
tamb la inviolabilitat del domicili i el secret de les comunicacions (art. 18).
Llibertat de residncia i de circulaci (art. 19).
Dret al matrimoni (art. 32).

Escola dAdministraci Pblica de Catalunya 4

Temari del cos administratiu I. Dret constitucional. Organitzaci poltica

2.2. Drets de participaci o poltics

Sn els drets que posseeix lindividu per la seva condici de membre duna comunitat
poltica determinada. Aquests sn:

Llibertat dexpressi (art. 20), amb la protecci dels drets a expressar i difondre
lliurement els pensaments, les idees i les opinions; a comunicar o rebre lliurement
informaci vera per qualsevol mitj de difusi; la llibertat de ctedra i la
producci i creaci artstica, cientfica i tcnica. Juntament amb el reconeixement
subjectiu daquests drets hi ha la garantia duna instituci: lopini pblica lliure,
objecte de protecci constitucional.
Dret de reuni i manifestaci (art. 21); aquesta darrera es recull acompanyada de la
necessitat de comunicaci prvia a lautoritat competent.
Dret dassociaci. Les associacions shan dinscriure en un registre a lefecte
noms de publicitat. Sexclouen daquest dret les associacions que siguin
delictives, secretes o paramilitars (art. 22).
Dret de participaci poltica, ja sigui a travs de representants (dret de sufragi
actiu: dret a votar; i dret de sufragi passiu: dret a ser elegit) o directament (art.
23.1), i dret de petici als poders pblics (art. 29).
Dret daccs en condicions digualtat a funcions i a crrecs pblics (art. 23.2).
Dret a la tutela judicial efectiva, sense que es produeixi indefensi; dret a ser jutjat
per un jutge predeterminat per la llei, a la presumpci dinnocncia i a un procs
amb totes les garanties (art. 24).

2.3. Drets socials i econmics

Sn drets que exigeixen prestacions dels poders pblics:

Dret a sindicar-se lliurement (art. 28).

Dret de vaga (art. 28.2) dels treballadors i treballadores, i dret daquests i de
lempresariat dadoptar mesures de conflicte collectiu (art. 37.2).
Dret a la propietat privada i a lherncia (art. 33).
Llibertat dempresa (art. 38), dacord amb les exigncies de leconomia general.
Dret al treball (art. 35).
Dret a leducaci (art. 27), que inclou la llibertat de creaci de centres docents, el
reconeixement de lautonomia universitria i la garantia per part dels poders
pblics de laccs de tota la ciutadania a leducaci.

3. Garanties dels drets

El reconeixement dels drets seria incomplet sense lestabliment duns mecanismes

jurdics de defensa daquests drets davant la seva vulneraci. Les garanties es
divideixen en jurisdiccionals i no jurisdiccionals. Entre les primeres, larticle 53, apartat
2, esmenta el recurs preferent i sumari davant els tribunals ordinaris i, subsidiriament,
el recurs dempara al Tribunal Constitucional. Tanmateix, noms poden ser objecte
daquests recursos els drets situats a la secci 1a del captol segon del ttol I de la

Escola dAdministraci Pblica de Catalunya 5

Temari del cos administratiu I. Dret constitucional. Organitzaci poltica

Constituci, a ms de larticle 14 i lobjecci de conscincia reconeguda per larticle 30.

La resta de drets tenen una protecci judicial ordinria.

Pel que fa a les garanties no jurisdiccionals, els drets i les llibertats reconeguts al captol
segon del ttol I exigeixen que el seu desplegament normatiu es faci per llei, la qual nha
de respectar el contingut essencial; llei que haur de ser orgnica si es tracta de drets i
llibertats de la secci 1a.

A diferncia dels drets anteriors, els principis rectors de la poltica social i econmica,
regulats en el captol tercer del ttol I, no sn exigibles directament davant els tribunals
sense el seu desplegament per llei. Aix, per, no impedeix que vinculin els poders
pblics i informin la legislaci, la prctica judicial i lactuaci dels poders pblics.

A ms, el Defensor del Poble s lalt comissionat de les Corts Generals per a la defensa
dels drets del ttol I. Cal no oblidar que les forces i els cossos de seguretat del lEstat
tenen com a missi protegir el lliure exercici dels drets i de les llibertats (art. 104), i que
el Ministeri Fiscal t entre les seves atribucions promoure lacci de la justcia en
defensa dels drets dels ciutadans i ciutadanes (art. 124.1).

III. Lordenament jurdic: fonts

1. Introducci

Seguint Garca de Enterra i Toms-Ramn Fernndez, hem de dir que el dret

administratiu constitueix un ordenament jurdic, i que lordenament
juridicoadministratiu s la part de lordenament jurdic general que afecta
lAdministraci pblica o shi refereix. Igualment, seguint Entrena Cuesta, haurem de
constatar que, per introduir-nos en el camp del dret administratiu, shan destudiar els
mitjans o les maneres destablir les normes que el componen; escau estudiar, doncs, les
fonts del dret administratiu. Com tamb constata Entrena Cuesta, les fonts del dret
administratiu, amb determinats matisos, sn les mateixes que les de la resta de branques
del dret. Avancem una classificaci que desenvoluparem tot seguit:

Fonts directes

Fonts directes primries:

La Constituci
La llei i les disposicions normatives amb rang de llei
El reglament.

Fonts directes subsidiries:

El costum
Els principis generals del dret.

Fonts indirectes

Escola dAdministraci Pblica de Catalunya 6

Temari del cos administratiu I. Dret constitucional. Organitzaci poltica

Els tractats internacionals

La jurisprudncia contenciosa administrativa del Tribunal Suprem
La doctrina cientfica.

Lordenament jurdic positiu sestructura dacord amb el principi de jerarquia

normativa, que la Constituci recull a larticle 9.3 del ttol preliminar. Cap norma no pot
contradir les disposicions duna norma de rang superior: la jerarquia mxima correspon
a la Constituci i s garantida pel control de constitucionalitat de les normes amb rang
de llei que fa el Tribunal Constitucional. Per sota de la Constituci, se situen les lleis;
com es veur ms endavant, les lleis poden ser de diferents tipus, per de forma general
podem avanar ara que totes les lleis sn el producte drgans representatius amb
potestat legislativa, com ara les Corts Generals i les assemblees legislatives de les
comunitats autnomes. El darrer gra de lordenament jurdic positiu locupen els
reglaments, la forma normativa ms caracterstica del dret administratiu.

2. Tipus de fonts

Les fonts del dret es poden classificar des de diferents punts de vista. Si partim de la
diferncia entre fonts escrites i fonts no escrites, distingirem entre fonts formals i fonts
materials, respectivament. En canvi, si seguim el que sestableix al Codi civil, podem
concloure que les fonts del dret poden ser directes o indirectes. Al mateix temps, i
desprs danalitzar larticle 1 del ttol preliminar del Codi civil esmentat, comprovem
que, si sn escrites, les fonts directes es defineixen com a primries, i si no sn escrites,
sengloben en el grup de fonts subsidiries. Noms es pot acudir a una font directa
subsidiria en defecte de font directa primria.

2.1. Fonts directes

Les fonts directes primries sn la Constituci, les lleis i les disposicions normatives
amb fora de llei, aix com els reglaments. Dacord amb Entrena Cuesta, aquestes fonts
directes primries sapliquen sempre que concorren els supsits de fets que aquestes
normes preveuen. Sn fonts directes subsidiries (i, doncs, sapliquen en defecte de les
fonts primries) el costum i els principis generals del dret.

Pel que fa a aquestes darreres, el costum que t un valor molt escs en dret
administratiu s per definici una prctica social considerada obligatria i admissible
com a font del dret noms en els casos en qu no contradigui la llei i quan no hi hagi llei
aplicable.

En relaci amb els principis generals del dret, sn aquells principis de carcter general
que es poden deduir del conjunt de lordenament jurdic, i noms es podran aplicar en
defecte de llei o costum, sens perjudici del seu carcter informador de lordenament
jurdic.

Escola dAdministraci Pblica de Catalunya 7

Temari del cos administratiu I. Dret constitucional. Organitzaci poltica

2.2. Fonts indirectes

Les fonts indirectes no contenen normes jurdiques, sin que ajuden al seu esclariment i
a la seva creaci (Entrena Cuesta). Quan salludeix a les fonts indirectes, es fa
referncia essencialment a la jurisprudncia del Tribunal Suprem i a la doctrina
cientfica.

Quant a la jurisprudncia, dacord amb el Codi civil, complementa lordenament jurdic,

amb la reiterada doctrina que sobre una matria determinada estableix el Tribunal
Suprem en interpretar i aplicar la llei, el costum i els principis generals del dret.

Daltra banda, amb els termes doctrina, doctrina cientfica o doctrina dels doctors o
dels autors es fa referncia a la doctrina mantinguda pels tractadistes o escriptors
dobres, en el cas que ara sanalitza, del dret administratiu. Aquesta doctrina, que sha
considerat font indirecta, t el valor que confereixi lautoritat cientfica a lautor o
autora que la defensa.

Tamb sha alludit als tractats internacionals com a font indirecta. Seguint Entrena
Cuesta, cal aclarir aquesta afirmaci: podem dir que els tractats que estipula lEstat
espanyol no formen part del dret intern, per la qual cosa manquen de vigncia
immediata; no obstant aix, un cop es publica ntegrament el tractat al Butllet Oficial
de lEstat, sen produeix la recepci, el tractat sintegra en el dret positiu i, si cont
normes juridicoadministratives, esdev font directa i primria del dret administratiu. En
aquest punt, tamb fem remissi al que estableixen els articles 93 a 96 (ambds
inclosos) del captol tercer del ttol III de la Constituci.

3. Referncia especial a les fonts directes escrites

Les fonts directes escrites es troben jerarquitzades, en compliment de la garantia

jurdica de larticle 9.3 del ttol preliminar de la Constituci. En aquest punt, farem una
remissi al contingut dels temes 1, 2 i 6 daquest temari, i, seguint una jerarquia de
major a menor, donarem unes breus notes sobre la Constituci, les lleis i les
disposicions normatives amb fora de llei, i el reglament.

3.1. La Constituci

Ats que la Constituci s objecte dun estudi ms profund en els temes corresponents
de dret constitucional i organitzaci poltica i administrativa, aqu noms en recordarem
alguns conceptes bsics.

Aix, recordem que la Constituci s la norma jurdica suprema de tot lordenament, i

els seus preceptes sn aplicables. Alguns ho sn de forma directa, i altres necessiten ser
desplegats per la legislaci, per laplicabilitat directa o indirecta no afecta la
supremacia de tota la Constituci, ja que el Tribunal Constitucional sencarrega de fer-
la efectiva fins i tot per damunt de les lleis.

Escola dAdministraci Pblica de Catalunya 8

Temari del cos administratiu I. Dret constitucional. Organitzaci poltica

A ms de ser la norma suprema de tot lordenament, la Constituci s la norma que

regula la producci de les altres normes jurdiques positives, que han de ser elaborades
segons les seves prescripcions. Daquesta manera, lelaboraci de les lleis estatals haur
de seguir els procediments establerts pel captol segon del ttol III de la Constituci, i,
pel que fa a lelaboraci dels reglaments, shaur de tenir en compte el que disposa
larticle 105.a de la Constituci.

La Constituci, finalment, estableix un ordenament jurdic plural. En preveure

lexistncia de comunitats autnomes dotades dautonomia poltica, delimita i garanteix
lmbit en qu aquestes poden exercir les facultats normatives, tant de rang legal com
reglamentari.

3.2. La llei (estatal i autonmica) i les disposicions normatives amb fora de llei

Tamb fem remissi, en aquest punt, als temes corresponents de dret constitucional i
organitzaci poltica i administrativa. Recordem, en tot cas, que sn lleis les
disposicions que elaboren amb aquest nom els rgans dotats de potestat legislativa, que
sn les Corts Generals i les assemblees legislatives de les comunitats autnomes.

Com ja sha indicat abans, la llei s la norma de rang immediatament inferior a la

Constituci, i la Constituci determina les matries que, si sn assumides pels estatuts
dautonomia, podran ser objecte de regulaci per part dels rgans legislatius
autonmics. Totes les matries no atribudes a les comunitats autnomes pels estatuts
respectius correspondran en principi a lEstat, i poden ser objecte de regulaci per una
llei de les Corts Generals.

Pel que fa a la llei estatal, la Constituci estableix una primera distinci entre dos grans
tipus de lleis: les lleis orgniques i les lleis ordinries. La distinci es basa en la matria
que regulen i en el procediment daprovaci (o modificaci o derogaci, segons larticle
81 de la CE).

Aix, segons larticle 81 de la Constituci, sn lleis orgniques les relatives al

desenvolupament dels drets fonamentals i les llibertats pbliques, les que aprovin els
estatuts dautonomia i el rgim electoral general, i totes aquelles altres que determina de
manera especfica la Constituci, com les contingudes als articles 8.2, 54, 57.5, 87.3,
92.3, 93, 104.2, 107, 122.1, 136.4, 144, 147.3, 148.1.22, 149.1.29, 150.2, 157.3 i 165 de
la Constituci. Laprovaci, la modificaci o la derogaci de les lleis orgniques exigeix
la majoria absoluta del Congrs en votaci final sobre el conjunt del projecte.

Les lleis ordinries no poden regular cap matria reservada expressament per la
Constituci a la llei orgnica, i saproven, modifiquen o deroguen per majoria simple de
les Corts Generals.

Les relacions entre la llei orgnica i la llei ordinria es regeixen pel principi de
competncia i no pel principi de jerarquia.

Amb remissi al tema 7, tamb cal fer una breu referncia a les lleis autonmiques.
Lmbit material de la legislaci autonmica ser el de les competncies de la comunitat

Escola dAdministraci Pblica de Catalunya 9

Temari del cos administratiu I. Dret constitucional. Organitzaci poltica

autnoma de qu es tracti; s a dir, les que hagi assumit el seu estatut i les que, tot i ser
de competncia estatal, siguin atribudes a la comunitat autnoma per una llei marc (art.
150.1 CE).

Finalment, quan es fa referncia a les disposicions normatives amb rang de llei,

salludeix al fet que les lleis dorigen parlamentari no sn les niques normes a les
quals lordenament jurdic atorga el rang de llei. Hi ha casos, previstos per la
Constituci i que tamb poden preveure els estatuts dautonomia, en qu lrgan
executiu i no el legislatiu dicta disposicions que tenen fora de llei i que podrien
modificar la regulaci que anteriorment havia fixat una llei.

Aquestes disposicions, que noms podran regular un nombre limitat de matries, poden
prendre dues formes. Sn el decret llei i el decret legislatiu.

Dacord amb larticle 86 de la Constituci, els decrets llei sn disposicions legislatives

dictades pel Govern, en cas de necessitat extraordinria i urgent, sobre matries la
regulaci de les quals s competncia de les Corts Generals, i la integraci definitiva en
lordenament jurdic de les quals, amb rang de llei, precisa la convalidaci posterior pel
Congrs dels Diputats. Cal recordar que una de les novetats de lEstatut dautonomia de
Catalunya (EAC) vigent s la previsi que el Govern de la Generalitat pugui dictar
decrets llei (art. 64 EAC).

Els decrets legislatius, regulats per larticle 82 de la Constituci, sn normes amb rang
de llei dictades pel Govern en virtut duna delegaci expressa, per a un cas concret i per
temps limitat, concedida per les Corts Generals. La delegaci satorga per llei de bases
si lobjecte s formar textos articulats, i per llei ordinria si es tracta de refondre
diversos textos legals en un de sol. El Govern de la Generalitat tamb pot dictar decrets
legislatius (art. 63 EAC).

3.3. El reglament

El reglament s una disposici escrita que dicta lAdministraci pblica en virtut duna
competncia prpia, amb rang inferior a la llei.

Els reglaments es poden classificar segons diferents punts de vista. En primer lloc,
segons la relaci que tinguin amb la llei, poden ser de tres tipus: executius, autnoms o
independents, i de necessitat.

a) Els reglaments executius sn els que despleguen i completen la regulaci de la llei en

qu soriginen.

b) Quan es parla de reglaments independents, es fa referncia a reglaments no originats

per una llei, s a dir, que es dicten en matries no regulades per les lleis, i sense remissi
especfica per part duna llei. Els reglaments independents es produeixen essencialment
en el marc de la potestat organitzadora.

c) Els reglaments de necessitat sn els que es dicten en circumstncies durgncia que

Escola dAdministraci Pblica de Catalunya 10

Temari del cos administratiu I. Dret constitucional. Organitzaci poltica

preveu la legislaci (estats demergncia per catstrofes naturals, per exemple). Com
explica Santamara Pastor, la figura dels reglaments de necessitat sorgeix per explicar
lemissi, sense suport constitucional, de disposicions sobre matries reservades a la llei
o amb infracci de normes recollides a la llei, per atendre situacions danormalitat.
Aquests reglaments constitueixen una manifestaci de potestat reglamentria
excepcional caracteritzada per quatre trets: tenen vigncia temporal limitada a les
circumstncies que els hagin originat; s possible que estigui previst que els dictin
rgans diferents dels titulars ordinaris de la potestat reglamentria; estableixen un rgim
jurdic transitori diferent del vigent per a la situaci de normalitat, i no segueixen el
procediment general per a lelaboraci de reglaments.

En segon lloc, segons el titular de la potestat reglamentria, els reglaments poden ser
estatals, autonmics, locals i institucionals.

a) Els reglaments estatals poden ser de diversos tipus, segons quin sigui lrgan que els
dicti. Entre els diversos tipus de reglaments estatals hi ha una relaci de jerarquia, de
manera que una norma reglamentria dun rgan inferior mai no pot infringir lemanada
dun rgan superior. Aix sestableix a larticle 23.3 de la Llei 50/1997, de 27 de
novembre, referida a lorganitzaci, la competncia i el funcionament del Govern, que
determina la jerarquia segent:

- disposicions aprovades per reial decret del president o presidenta del Govern o del
Consell de Ministres;

- disposicions aprovades per ordre ministerial.

b) Els reglaments autonmics els preveuen els estatuts dautonomia o les lleis que els
despleguin. Pel que fa la Generalitat de Catalunya, larticle 68 de lEstatut dautonomia
determina que el Govern s lrgan superior collegiat que dirigeix lacci poltica i
lAdministraci de la Generalitat i que exerceix la funci executiva i la potestat
reglamentria dacord amb aquest Estatut i les lleis.

Daltra banda, larticle 39 de la Llei 13/2008, de 5 de novembre, de la presidncia de la

Generalitat i del Govern, determina que la potestat reglamentria de lAdministraci de
la Generalitat de Catalunya correspon al Govern, si b el president o presidenta de la
Generalitat pot dictar disposicions reglamentries en aquells supsits en que una norma
amb rang de llei ho autoritzi expressament i els consellers poden dictar disposicions
reglamentries en matria dorganitzaci del seu departament i tamb poden dictar-les
en relaci a daltres matries, en supsits especfics, si una norma amb rang de llei o un
decret del Govern ho autoritza expressament. En canvi, les circulars i instruccions
emeses pels rgans de lAdministraci de la Generalitat no es consideren disposicions
dictades en exercici de la potestat reglamentaria. Larticle 40 de la Llei 13/2008 afegeix
que les disposicions generals de lAdministraci de la Generalitat adopten la forma de
decret si procedeixen del Govern o del president o presidenta de la Generalitat, i dordre
si sn dictades pel conseller o consellera. Tamb precisa que els reglaments aprovats per
decret tenen un rang jurdic ms elevat que els reglaments aprovats per ordre.

Escola dAdministraci Pblica de Catalunya 11

Temari del cos administratiu I. Dret constitucional. Organitzaci poltica

c) Els reglaments locals sn previstos per larticle 4 de la Llei reguladora de les bases
del rgim local, que atribueix la potestat reglamentria a les entitats administratives de
carcter territorial, com ara el municipi, la provncia i lilla. Daltra banda, el Decret
legislatiu 2/2003, de 28 dabril, pel qual saprova el Text refs de la Llei municipal i de
rgim local de Catalunya, determina com a potestat dels ens locals la potestat
reglamentria (art. 8).

IV. Incidncia del dret comunitari en lordenament jurdic espanyol: fonts del
dret comunitari

Lordenament jurdic comunitari s un conjunt organitzat i estructurat de normes

jurdiques que posseeix les seves prpies fonts i est dotat drgans i procediments aptes
per produir-les, interpretar-les i sancionar-ne lincompliment. s un ordenament jurdic
propi i autnom (un ordenament sui generis que es relaciona amb el dret intern dels
estats i amb el dret internacional, per dels quals no depn). Constitueix, tamb, un
ordenament jurdic complex, tant per la coexistncia de normes de dret internacional
amb normes de dret intern dels estats membres i normes prpies de la Constituci
espanyola, com per la matria que regula. Els trets principals sn laplicabilitat
immediata, lefecte directe i la supremacia per sobre de lordenament jurdic dels estats
membres.

Podem distingir tres tipus diferents de fonts de dret comunitari.

a) Dret primari o originari

El dret originari estableix els principis jurdics fonamentals pel que fa als objectius,
lorganitzaci i el funcionament de la Uni. Lintegren els tres tractats constitutius de
les Comunitats Europees i les seves respectives adaptacions i modificacions, inclosos
els annexos, els protocols i lapndix. Es troben al capdavant en la jerarquia de
lordenament jurdic comunitari i, per tant, prevalen davant altres fonts de dret
comunitari, actes unilaterals i convencionals dels estats membres, en relaci amb
lmbit material regulat als tractats. Una segona caracterstica s lautonomia dels
tractats constitutius, perqu constitueixen tres grups de compromisos independents els
uns dels altres.

Les bases constitucionals de la Uni Europea sn el Tractat de Pars, constitutiu de la

Comunitat Europea del Carb i lAcer (CECA), del 1951; i els Tractats de Roma,
constitutius de la Comunitat Econmica Europea (CEE) i de la Comunitat Europea de
lEnergia Atmica (CEEA), del 1957. Aquests tractats fonamentals han estat modificats
posteriorment per lActa nica Europea, del 1986; el Tractat de la Uni Europea
(TUE), signat a Maastricht el 1992 i modificat pel Tractat dAmsterdam, el 1997, i el
Tractat de Nia, del 2001. Els darrers anys shan fet intents per subsumir tots aquests
tractats en un nic instrument. Desprs dels intents frustrats (en no superar el
referndum a la ciutadania en diversos pasos) daprovar una Constituci Europea, els
Estats membres van signar el Tractat de Lisboa el 13 de desembre del 2007, que
modifica el Tractat de la Uni Europea i el Tractat constitutiu de la Comunitat Europea
(que ara sanomena Tractat de Funcionament de la Uni Europea), per el Tractat havia

Escola dAdministraci Pblica de Catalunya 12

Temari del cos administratiu I. Dret constitucional. Organitzaci poltica

de ser ratificat pels estats membres de conformitat amb les seves respectives normes
constitucionals. Desprs de diverses vicissituds, el Tractat va ser ratificat per tots els
estats membres i va entrar en vigor l1 de desembre de 2009. Els seus objectius sn
augmentar la democrcia a la UE i incrementar l'eficcia de l'actuaci de la UE i la seva
capacitat per a enfrontar-se als actuals reptes globals, com ara el canvi climtic, la
seguretat i el desenvolupament sostenible.

b) Dret secundari o derivat

El dret comunitari secundari est integrat pel conjunt de les disposicions normatives que
elaboren les institucions de la Uni Europea, dacord amb els diferents procediments de
presa de decisions previstos als tractats. Segons el principi de la competncia
datribuci, les institucions comunitries noms poden recrrer a aquestes disposicions
si els tractats els confereixen, expressament i en cada cas, la facultat de fer-ho (si b
larticle 352 del Tractat de Funcionament de la Uni Europea TFUE preveu
excepcions a aquest principi).

Larticle 288 del Tractat de Funcionament de la Uni Europea assenyala aquests

instruments. Tamb existeixen altres instruments de carcter sectorial als quals es fa
referncia en altres articles del Tractat esmentat. Cal destacar que, excepte en alguns
casos en qu el Tractat determina linstrument jurdic que sha dutilitzar, lelecci de la
forma de lacte queda en mans de la instituci competent. De tota manera, larticle 296
TFUE estableix que les institucions decidiran en cada cas dacord amb els procediments
aplicables i el principi de proporcionalitat, que comporta un s preferent de les
directives sobre els reglaments.

- Actes tpics (art. 288 TFUE):

Obligatoris: reglaments, directives i decisions.
No obligatoris: recomanacions i dictmens.

- Actes atpics (no previstos a lart. 288):

Actes interns, decisions sense destinatari o sui generis i actes derivats de la prctica de
les institucions.

Reglaments: el seu objectiu s garantir laplicaci simultnia i uniforme del dret

comunitari en tots els estats membres.

Sn actes jurdics obligatoris en tots els seus elements.

Sn actes dabast general (adreats tant a estats membres com a persones fsiques
o jurdiques).
Sn directament aplicables a cada estat membre. Tenen efecte directe. No es
requereix una transposici dels estats membres.
Es publiquen al Diari Oficial de la Uni Europea. Entren en vigor en la data que
determinen o al cap de vint dies de ser publicats.

Directives: tenen com a funci aproximar les legislacions dels estats membres, per
sense arribar a unificar-les.

Escola dAdministraci Pblica de Catalunya 13

Temari del cos administratiu I. Dret constitucional. Organitzaci poltica

Sn actes jurdics adreats als estats membres.

Estableixen una obligaci de resultat.
No sn directament aplicables. Necessiten un acte de transposici al dret nacional,
que s obligatori, en el qual sestableixin la forma i els mitjans concrets, i s a
partir daquest moment que produeixen efectes a les persones fsiques i jurdiques.

El Tribunal de Justcia de les Comunitats Europees (TJCE) ha adms lefecte directe de

les directives en casos de conflictes entre els particulars i lAdministraci, com ara quan
sexhaureix el termini de transposici establert o es reconeixen determinats drets als
individus.

Decisions: dacord amb el TFUE, cal distingir dos tipus de decisions; duna banda, actes
dabast individual adreats, per tant, a destinataris determinats; i daltra banda, dabast
general, ja siguin particulars o b un estat membre o ms dun.

Sn obligatries en tots els seus elements.

En principi, sn directament aplicables, encara que poden requerir desplegament
legislatiu per part dels estats membres.
Les decisions dabast individual tenen efecte des de la notificaci als destinataris.
Les decisions dabast general requereixen la publicaci al Diari Oficial de la Uni
Europea i entren en vigor en la data dia que aquestes mateixes fixin o, en defecte
de data, als vint dies des de la seva publicaci.

Recomanacions i dictmens: no sn jurdicament vinculants per als destinataris. El

dictamen s una manifestaci dopini sobre una qesti determinada, mentre que la
recomanaci s un instrument dinvitaci a actuar en un sentit determinat (pot constituir
linici duna harmonitzaci de legislacions). Han destar motivades jurdicament i fan
referncia a les normes jurdiques que les possibiliten.

c) Fonts complementries

Sn instruments com ara els tractats internacionals que la Comunitat Europea

estableix amb pasos tercers i altres organitzacions internacionals, i tamb daltres
com ara principis i orientacions generals, declaracions, estratgies, accions i posicions
comunes, cooperaci sistemtica, decisions marc o convenis. La diferncia entre
aquests instruments i els instruments comunitaris rau, principalment, en la manca
defecte directe.

Tamb sinclouen en aquest apartat les fonts segents:

La jurisprudncia del Tribunal de Justcia.

Els principis generals del dret: permeten interpretar i omplir llacunes legals.
El costum: shauria de tenir en compte sempre que hi hagi reiteraci duna prctica
i convicci que aquesta s obligatria.

Escola dAdministraci Pblica de Catalunya 14

Temari del cos administratiu I. Dret constitucional. Organitzaci poltica

V. Les llibertats bsiques comunitries

Larticle 14 del Tractat de Funcionament de la Uni Europea assenyala que la Uni ha

dadoptar les mesures destinades a establir el mercat interior o garantir-ne el
funcionament, amb el benents que aquest mercat interior implica un espai sense
fronteres interiors en el qual ha destar garantida la lliure circulaci de mercaderies,
persones, serveis i capitals. Aquestes quatre llibertats garanteixen als nacionals dels
estats membres el dret a exercir activitats econmiques a tot el territori de la Uni
Europea. El Tribunal de Justcia de la Uni Europea (abans, Tribunal de Justcia de les
Comunitats Europees) les ha interpretades de manera mplia, per contribuir a
desenvolupar-les.

1. Lliure circulaci de mercaderies

La lliure circulaci de mercaderies (art. 28-44 TFUE) comporta la fusi dels mercats
nacionals en un nic espai econmic, a linterior del qual les mercaderies comunitries
circulen lliurement en condicions anlogues a les dun mercat nacional. Noms se
nexclouen alguns productes, com ara armes i municions. Daltra banda, els productes
agrcoles estan sotmesos al rgim especial de la poltica agrcola comuna (PAC). A
banda de les mercaderies elaborades o transformades substancialment a la Uni
Europea, shi inclouen les mercaderies procedents de pasos tercers que han estat
importades legalment a qualsevol dels estats membres (art. 29 TFUE). El territori
duaner comunitari inclou, a grans trets, el territori dels estats membres, tot i que
determinades regions perifriques i territoris dultramar gaudeixen dun rgim especial
(art. 349 TFUE i altres reglaments).

La uni duanera comporta lestabliment dun aranzel duaner exterior com per protegir
els productes comunitaris que circulen lliurement pel territori comunitari dels productes
destats tercers. La uni duanera significa la supressi dels drets de duana i de les
exaccions defecte equivalent. Tamb es va decidir eliminar les restriccions
quantitatives i les mesures que tinguessin un efecte equivalent. Tot i que larticle 36 del
Tractat de Funcionament de la Uni Europea estableix casos en qu els estats membres
poden justificar prohibicions o restriccions, el Tribunal de Justcia de les Comunitats
Europees (ara Tribunal de Justcia de la Uni Europea) ha establert que noms poden
respondre a la salvaguarda dinteressos pblics superiors.

2. Lliure circulaci de persones i treballadors

El concepte de lliure circulaci de persones i treballadors ha experimentat un canvi

significatiu des que es va crear. Inicialment, es tractava nicament de la lliure circulaci
de cada persona considerada com a subjecte econmic, ja fos com a treballador o com a
prestador de serveis. Aquest concepte econmic sha anat ampliant i sha vinculat a la
idea de la ciutadania europea, independentment de lactivitat que sexerceixi i de les
diferncies respecte a la nacionalitat.

Drets de la ciutadania:

Escola dAdministraci Pblica de Catalunya 15

Temari del cos administratiu I. Dret constitucional. Organitzaci poltica

a) Dret a circular i residir lliurement al territori dels estats membres

- Dret a entrar: els ciutadans i ciutadanes de la Uni Europea tenen dret a entrar a
qualsevol pas de la Uni (noms es pot restringir lentrada per motius dordre pblic,
seguretat o salut pblica). Nhi ha prou amb un passaport o un DNI vlids. Les
autoritats noms poden comprovar la identitat dun ciutad o ciutadana de la Uni
Europa a lefecte de la validesa del document. Aquest dret sestn a la famlia, amb
independncia de la seva nacionalitat. A linterior de la zona Schengen, ha comportat
la supressi dels controls fronterers interiors dels pasos que la conformen.

- Dret a residir i installar-se: els ciutadans i ciutadanes de la Uni Europea tenen dret a
residir i installar-se a qualsevol pas de la Uni (ampliable als membres de la famlia,
per, en cas que no siguin nacionals de la Uni, el pas corresponent pot exigir un visat
dentrada). Quan s per a perodes inferiors a tres mesos, el dret dinstallaci noms
requereix un DNI o un passaport vlids. Per a perodes superiors a tres mesos, s t dret
a installar-se en un altre pas de la Uni Europea si es t la condici de treballador per
compte ali o autnom al pas dacollida de la Uni, o b si sest matriculat en una
instituci privada o pblica amb lobjectiu principal de cursar estudis.

- Treballar: els ciutadans i ciutadanes de la Uni Europea tenen dret a treballar i jubilar-
se al pas de la Uni que vulguin. Han de rebre el mateix tracte que qualsevol nacional
del pas. Es pot optar a qualsevol feina, llevat de determinats llocs de lAdministraci
pblica. Tot i aix, hi ha restriccions a laccs al treball (pasos que sacaben
dincorporar a la Uni, durant un perode transitori, per exemple). Els membres de la
famlia, amb independncia de la nacionalitat que tinguin, tenen dret a acompanyar el
treballador o treballadora i a rebre ensenyament general, i tamb a la formaci
professional. Daquest dret dels ciutadans i ciutadanes de la Uni Europea a treballar i
jubilar-se al pas de la Uni que vulguin, en deriven daltres, vinculats amb els factors
segents:

La desocupaci.
El reconeixement de qualificacions.
Lafiliaci al rgim de protecci social.
Les condicions docupaci i els drets sindicals.
El treball autnom.
Les condicions de treball.
La jubilaci.

- Estudiar i investigar: els ciutadans i ciutadanes de la Uni Europea tenen dret a

estudiar en altres pasos de la Uni. La universitat o el collegi del pas de la Uni en
qu es vulgui estudiar ha dacceptar-los en idntiques condicions que ho fa amb els
nacionals.

La universitat dorigen ha de reconixer els perodes destudi en els programes Scrates

i Erasmus com a part integrant dels seus estudis. La persona que estudia ha destar
coberta per un rgim dassistncia sanitria, de manera individual o com a membre
duna famlia, al pas dorigen o b al pas on estudia, en funci de les condicions que
estableixi la legislaci nacional. A la Uni Europea, els investigadors i les

Escola dAdministraci Pblica de Catalunya 16

Temari del cos administratiu I. Dret constitucional. Organitzaci poltica

investigadores tenen dret a aprofitar oportunitats de formaci i mobilitat finanades

mitjanant beques, ajuts, etc., dacord amb els programes nacionals i comunitaris
(Leonardo da Vinci, Erasmus, etc.).

b) Dret a ser elector i elegible en les eleccions municipals de lestat membre on es

resideixi i tamb del Parlament Europeu

Com a ciutadans de la Uni Europea, poden exercir el sufragi en les mateixes

condicions que els ciutadans del pas en les eleccions municipals i en les eleccions
europees. Es poden establir excepcions a aquestes modalitats quan aix ho justifiquin
problemes especfics de lestat membre.

c) Dret a rebre protecci diplomtica i consular

Qualsevol ciutad o ciutadana de la Uni es podr acollir, dins el territori dun pas
tercer on no estigui representat lestat membre del qual sigui nacional, a la protecci de
les autoritats diplomtiques i consulars de qualsevol estat membre en les mateixes
condicions que els seus nacionals.

d) Dret a adrear-se a les institucions europees

Quan aquests drets es veuen vulnerats per una llei o un acte administratiu dun estat
membre, o b per una gesti incorrecta de les institucions comunitries, qualsevol
ciutad de la Uni Europea o qualsevol persona fsica o jurdica resident a la Uni pot
fer valer els seus drets per diferents vies, com ara el dret de petici davant el Parlament
Europeu, o adrear-se al Defensor del Poble Europeu, a banda de fer valer els drets
derivats de les normes comunitries davant certes instncies dels estats membres.

3. Lliure circulaci de capitals

La lliure circulaci de capitals no es va aconseguir definitivament fins a laplicaci de la

Directiva del Consell 88/361 CEE, de 24 de juny de 1988, que va liberalitzar
completament i incondicionalment tots els moviments de capitals a partir de l1 de
gener de 1990, tot i que a Espanya, Irlanda, Grcia i Portugal es va aplicar un rgim
transitori fins al 31 de desembre de 1992. Comporta la prohibici de tot tipus de
restricci als moviments de capital i als pagaments entre els estats membres i els estats
membres i estats tercers (art. 63 TFUE).

Aquesta liberalitzaci resta sotmesa a un conjunt de limitacions regulades a larticle 64

del Tractat de Funcionament de la Uni Europea i a les restriccions que estableixi la
normativa europea en matria de moviment de capitals amb destinaci a estats tercers, o
amb procedncia daquests, que comportin inversions directes, incloent-hi les
immobiliries, lestabliment, la prestaci de serveis financers o ladmissi de valors en
els mercats de capitals.

Escola dAdministraci Pblica de Catalunya 17

Temari del cos administratiu I. Dret constitucional. Organitzaci poltica

Punts clau

Constituci
La Constituci s la norma superior de lordenament jurdic espanyol.
Els drets fonamentals sn el fonament de lordre pblic i de la pau social.
El Tribunal Constitucional s lintrpret suprem de la Constituci i garant de la
seva posici preeminent en el sistema de fonts.

Fonts del dret comunitari

Fonts de dret originari: els tractats.
Fonts de dret derivat: els reglaments, les directives, les decisions, les
recomanacions i els dictmens.
Altres fonts: la jurisprudncia del Tribunal de Justcia de la Uni Europea, els
principis generals del dret i el costum.

Les llibertats bsiques comunitries

La lliure circulaci de mercaderies (les mercaderies circulen lliurement).
La lliure circulaci de persones i de treballadors (dret de desplaament, dret de
residncia i dret daccs a una feina assalariada a qualsevol estat membre; igualtat
de tracte). Dret destabliment i lliure prestaci de serveis (activitat econmica
independent, amb installaci o sense).
La lliure circulaci de capitals (supressi de totes les restriccions als moviments de
capitals entre els estats membres i, posteriorment, entre els estats membres i els
pasos tercers).

Bibliografia (Constituci espanyola)

Albert, E.; Aja, E.; Font, T.; Padrs, X.; Tornos, J. Manual de dret pblic de
Catalunya. Barcelona, Institut dEstudis Autonmics, Marcial Pons, 2002.

Aparicio Prez, M. A. (dir.). Temas de derecho constitucional. Vol. I, Barcelona,

CEDECS, 1998.

Aparicio Prez, M. A.; Barcel Serramalera, Merc (coord.). Manual de Derecho

Constitucional. Barcelona, Atelier, 2009, pg. 195-242.

Fossas i Espadaler, E.; Prez Francesch, J. L. Llions de dret constitucional. Barcelona,

Prtic, 2001.

Marn, Jos ngel. Naturaleza jurdica del Tribunal Constitucional. Barcelona, Ariel,
1998.

Escola dAdministraci Pblica de Catalunya 18

Temari del cos administratiu I. Dret constitucional. Organitzaci poltica

Bibliografia (Uni Europea)

Abelln Honrubia, Victoria. Lecciones de derecho comunitario. Barcelona, Ariel, 1998.

[Edici revisada i actualitzada]

Alonso Garca, Ricardo. Derecho comunitario, derechos nacionales y derecho comn

europeo. Madrid, Civitas, 1989.

Alonso Garca, Ricardo. Tratado de Lisboa y versiones consolidadas de los Tratados de

la Unin Europea y de Funcionamiento de la Unin Europea. Pamplona, Civitas, 2008.

Alonso Garca, Ricardo. Sistema Jurdico de la Unin Europea. Pamplona, Civitas,

2010.

Garzn Clariana, Gregorio. Las fuentes del derecho comunitario. Madrid, Civitas, 1994.

Parejo Alfonso, Luciano. Manual de derecho administrativo comunitario. Madrid,

Centro de Estudios Ramn Areces, 2000.

Vilardell i Codina, Santiago. La Comunitat Europea i el seu ordre jurdic. Barcelona,

Collegi dAdvocats de Barcelona, 1986.

Bibliografia web

ndex sistemtic de la Constituci

www.constitucin.es/

Fonts de lordenament jurdic

www.der.uva.es/constitucional/verdugo/fuentes.html

Materials per a lestudi dels drets fonamentals

www.der.uva.es/constitucional/verdugo/derechosfund.html

Tribunal Constitucional
www.tribunalconstitucional.es/

Informaci general
www.eur-lex.europa.eu/

www.europa.eu/

Escola dAdministraci Pblica de Catalunya 19